Ceràmica ibèrica

Ceràmica ibèrica pintada amb motius animals.

L’origen de la ceràmica ibèrica

• S’anomena ceràmica ibèrica a la ceràmica fabricada a la península ibèrica per terrissaires, utilitzant el torn i cuita al forn a una temperatura de 950º a 1000º. Entre el S. VII a.c., fins l’arribada de la ceràmica romana l’anomenada “terra sigilatra”, cap el S. II d.c.

Vas de ceràmica antiga.

Plat de ceràmica decorat amb figures de peixos.

• Les primeres ceràmiques Ibèriques imitaven a las importades pels fenicis (S. VII). Que eren amb el poble que comerciaven, fent imitacions de diferents formes de peces, entre elles les àmfores, per a transportar vi, útils de cuina i urnes suntuàries. Aquestes imitacions es van poder fer perquè es va adoptar l’ús del torn dels terrissaires i el forn.

• Ceràmica ibera amb incisions

• És a Empúries on s’ha fet un bon estudi arqueològic, el qual ens pot donar indicis sobre els seus orígens. Encara no hi ha un nexe clar de les influències amb las que va néixer la ceràmica Ibèrica. S’aprecien influències Púniques, Gregues, Fenícies i de l’Orient Mitjà.

En el jaciment d’Empúries es poden distingir quatre famílies diferents de ceràmiques: • La família de ceràmica tosca. Consta d’urnes funeràries que són una possible

aportació dels indígenes ibèrics als grecs colonitzadors. És una ceràmica tosca i llisa, sense decoració.

• La família de vasos ceràmics. Ceràmica molt fina  amb influències de la ceràmica Àtica, calcídica, etc…

• La família de la ceràmica gris, que es creu que té el seu origen en la ceràmica gris  de l’Asia Menor, aquesta va ser imitada a Marsella i a continuació a Empúries, des d’allà es va propagar per tots els assentaments. Es coneix a aquesta família com “La ceràmica Catalana de la costa” o “ La ceràmica gris”. Està més pròxima als últims segles abans de la colonització Romana.

• I la família més abundant i més representada, que data des del S. VI a.c. fins el S. II d.c., feta amb fang amb un to vermell més o menys intens, color palla, decorada amb formes geomètriques, amb línies horitzontals de grossor diferent, que s’aplicaven acostant a la peça, quan estava al torn, un pinzell amb una pàtina de color vermell intens.

Gerro per a contenir gra.

Gerra de ceràmica ibera, amb influència de la ceràmica grega.

Ceràmica ibera pintada amb òxid de ferro, sobre fang cuit al forn de llenya.

Reproducció ceràmica ibera del Castellet de Banyoles (Tivisa).

Jaciments a Catalunya– Actualment hi ha a Catalunya setze jaciments oberts al públic:

• Ciutat ibèrica d'Ullastret (Ullastret, el Baix Empordà)• Poblat Ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà)• Poblat ibèric de l'Esquerda (Roda de Ter, Osona)• el Casol de Puigcastellet (Folgueroles, Osona)• el Turó de Montgrós (el Brull, Osona)• Puig Castellet (Lloret de Mar, la Selva)• el Molí d'Espígol (Tornabous, l'Urgell)• Poblat ibèric de Ca n'Oliver (Cerdanyola, el Vallès Occidental)• Puig Castellar (Santa Coloma, el Barcelonès)• Turó d'en Boscà (Badalona, el Barcelonès)• Olèrdola (Olèrdola, l'Alt Penedès)• Fondo d'en Roig (Cunit, al Baix Penedès)• la Ciutadella de les Toixoneres de (Calafell, el Baix Penedès)• el Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre)• la Moleta del Remei (Alcanar, el Montsià)• Les Maleses (Montcada i Reixac, el Vallès Occidental)• Darró (Vilanova i la Geltrú, Garraf)

– Altres jaciments: • Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà)• Poblat ibèric de Can Fatjó, Rubí, Vallès occidental)• Gebut (Soses, el Segrià)• el Pla de Santa Bàrbara de Montblanc, Conca de Barberà