il·lustracions color - barcelona · 2011. 12. 15. · il·lustracions color. l’enterrament del...
TRANSCRIPT
IL·LUSTRACIONS COLOR
L’ENTERRAMENT DEL NEOLÍTIC ANTIC DE LA PLAÇA DE LA VILA DE MADRID (BARCELONA). UNA ESTRUCTURAFUNERÀRIA DEL VIè MIL·LENNI aC
ROSER POU CALVETMIQUEL MARTÍ ROSELLXAVIER JORDANA COMINASSUMPCIÓ MALGOSA MORERAJUAN FRANCISCO GIBAJA BAO
QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 6 (2010), pp. 94-107
Làmina 2Planta i seccions de l’estructura de l’enterrament. (Autoria: Atics, SL)
EL CICLE DE L’AIGUA A BARCINO. UNA REFLEXIÓ ENTORN DE LES NOVES DADES ARQUEOLÒGIQUES
CARME MIRÓ I ALAIXHÈCTOR A. ORENGO
QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 6 (2010), pp. 108-133
Figura 12Model digital del terreny de la colòniaBarcino, amb la secció de la topografia,on es pot veure el traçat de l’aqüeductedins de la ciutat, fins a l’àrea del fòrum;així mateix, hi ha la superposició del nivellde l’specus dels aqüeductes. L'MDT ha estatcreat a partir de les corbes de nivelldigitalitzades del plànol de Garriga i Roca. (Dibuix: Hèctor Orengo)
Figura 13Figura en 3D en què es pot apreciar lainfluència de la topografia en la distribuciói evacuació d’aigües a Barcino.(Dibuix: Hèctor Orengo. Plànol de Barcino,amb la ubicació dels castellum aquaei les conduccions. Dibuix: Emili Revilla)
EL PORT BAIXMEDIEVAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA:UNA VISIÓ DES DE L’ARQUEOLOGIA. L’ESCULLERA DE 1477I LA TROBALLA D’UN VAIXELL TINGLAT
MIKEL SOBERÓN RODRÍGUEZ
QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 6 (2010), pp. 134-163
Figura 8Vista de l’escullera amb el tram inicial ja desmuntat. S’hi pot apreciarcom el baluard del Migdia es va situar parcialment a sobre. (Fotografia: M. Soberón)
Figura 6Procés de desmuntatge del folre del vaixell. Cada peça es muntava asobre d’una planxa de tauló marí.(Fotografia: Rafael Piera)
Figura 10Tasques d’extracció de material fràgil entre els blocs de l’escullera.S’hi poden apreciar les dimensions de les roques i l’escala realde l’estructura que en alguns punts sobrepassava els tresmetres d’alçada. (Fotografia: M. Soberón)
USOS DEL SÒL I ACTIVITATS PRODUCTIVES A BARCELONAA PARTIR DE L’ANÀLISI PALEOAMBIENTAL DE LA LLACUNALITORAL MEDIEVAL DEL PLA DE PALAU
RAMON JULIÀ BRUGUÉSSANTIAGO RIERA MORA
Figura 2Columna litològica
de la seqüènciade llims i argiles de177 cm de potència.
S’hi indica, a més, lacorrespondència de
la seqüènciasedimentària amb
les unitatsestratigràfiquesarqueològiques.
(Fotografia:Ramon Julià)
QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 6 (2010), pp. 164-177
USOS DEL SÒL I ACTIVITATS PRODUCTIVES A BARCELONA A PARTIR DE L’ANÀLISI PALEOAMBIENTAL DE LA LLACUNA LITORAL MEDIEVAL DEL PLA DE PALAU
RAMON JULIÀ BRUGUÉSSANTIAGO RIERA MORA
QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 6 (2010), pp. 164-177
Figura 3Disposició delsnivells de llimsi sorres i detallde paleocanals queafecten un nivell dellims. Les líniespuntejadesressegueixenl’estratificaciófrontal. (Fotografies: RamonJulià)
Figura 5A) Restes de fulles dipositades en els nivells de llims grisos,que indiquen un medi de baixa energia amb influència continental.B) Ous de paràsits intestinals de Trichuris i Ascaris conservats enels sediments. (Fotografies: Santiago Riera)
Figura 4Estructures sedimentàries dels
nivells de fins: bitotubació(burrows), laminació planar
difusa, làmines mil·limètriquesi presència d’un bloc angulós
de gres de Montjuïc cobert pelnivell superior de llims.
(Fotografies: Ramon Julià)
POLIORCÈTICA DEFENSIVA: LA CIUTADELLA DE BARCELONA, CONTEXTUALITZACIÓI CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES.
MIQUEL GEALAIA SANTANACH
QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 6 (2010), pp. 178-195
Figura 10Representació de la Ciutadella sobre elplànol topogràfic actual. En blau hi podemobservar els trams documentatsarqueològicament; i en vermell el pentàgonideal de 165 toeses de costat corresponental disseny original de Verboom.
Figura 11La ciutadella de Barcelona a l’any 1760,segons un plànol conservat a l’ArchivoGeneral de Simancas (AGS, MPD, 02/46).