historia taiji roncero.pdf

http://cv.uoc.edu/~dmartinezrob/FestesWeb/temes/iniciat/iniciat4_2.htm

EL TAIJIQUAN: HISTRIA, ORGENS, CARACTERSTIQUES, MESTRES I ESTILS

Luis Roncero Mayor

El Taijiquan s una de les tres arts marcials internes xineses que est basat en la teoria de loposici de conceptes yin i yang i en el cultiu de lenergia vital per desenvolupar fora interna (jin) i aplicar-la en combat. s una forma de treball dalqumia mitjanant la qual es combinen moviments, prctiques respiratries i intenci per a dirigir lenergia vital o qi. A lactualitat el Govern xins reconeix oficialment sis estils: Chen , Yang , Wu , Hao , Sun i Zhaobao , encara que en les ltimes dcades ha augmentat el nombre de formes simplificades per a fer arribar lart al nombre ms elevat de gent.

Respecte al seu origen, la llegenda popular explica que el taoista Zhang Sanfeng va tenir un somni en el qual va veure una baralla entre una serp i una grua. La serp cedia davant dels atacs de la grua i va aconseguir sortir illesa de la baralla. Lagilitat i capacitat de cedir de la serp va inspirar Zhang, el qual arran dels seus coneixements taoistes va elaborar un art marcial basat en el que va observar en el somni. Aquesta histria, si b pot semblar atractiva a causa del seu misticisme, no s ms que una de les moltes llegendes que shan format entorn del Taijiquan i sallunya de la realitat. Aquesta realitat sobre lorigen daquest art sha anat buscant des del segle xvii, quan apareixerien les primeres teories sobre lorigen del Taijiquan, i ha donat lloc a diverses teories de carcter ms o menys histric. A continuaci es presenten les ms importants.

Teoria de Zhang Sanfeng

A lactualitat el document ms antic en el qual sesmenta aquest personatge s el text titulat Yuzhi shu , Tractat sobre gravats imperials. Va ser escrit per Sun Biyun el 1412 i recollit en el segon volum del llibre Dayue taihe shan zhi Arxius sobre la muntanya Taihe a mitjan dinastia Ming (1426-1435). Tamb es conserven dades sobre Zhang Sanfeng en biografies del mateix perode, en textos histrics i en ndexs geogrfics de cinquanta-nou llocs diferents. En total es conserven ms de cent documents que esmenten Zhang, molts dels quals van ser escrits amb ms de tres-cents anys de diferncia. Es parla de Zhan Sanfeng com a monjo daoista de gran capacitat intellectual, com a persona correcta, dalta moral; no obstant aix, els documents que afirmen que sabs arts marcials sn ms aviat escassos, i les llegendes i textos en els quals es parla del seu talent marcial manquen de credibilitat. Molts daquests textos parlen de Zhang Sanfeng com un monjo taoista que va tornar a la vida, capa de predir el futur, viatjava en nvols i volava en grues, la seva roba tenia propietats curatives, etc., la qual cosa mistifica el personatge i encareix laspecte

http://cv.uoc.edu/~dmartinezrob/FestesWeb/temes/iniciat/iniciat4_2.htm (1 de 12)06/01/2008 14:46:58


histric.

La majoria dels que defensen aquesta teoria citen el text de Huang Zongyi sobre el neijiquan que sha esmentat anteriorment. Shi esmenta un Zhang Sanfeng de la dinastia Song com a creador daquest art. Dacord amb documents histrics, Zhang va viure al final de la dinastia Yuan i al principi de la Ming, amb la qual cosa s possible que lafirmaci de Huang sigui errnia. A causa del carcter acadmic de Huang, molts han cregut que les allusions a Zhang Sanfeng com a creador del neijiaquan sn correctes i han portat molts a pensar que tamb va crear el Taijiquan. No obstant aix, a ms del problema de dates de Zhang, el nejiaquan i el taijiquan comparteixen una srie de principis de prctica per tenen poca relaci entre si.

Zhang Sanfeng no seria el creador del Taijiquan, sin que va inventar un sistema de lluita intern basat en la filosofia taoista que no va anomenar Taijiquan. Les escoles que afirmen ser seguidores de Zhang el van anomenar boxa tova ruanquan, estil intern neiquan , esgrima de Wudang Wudang jian , etc. El terme Taijiquan es comenaria a emprar al final del segle xvii i principi del xviii, possiblement per Wang Zongyue. La paraula Taiji es va convertir en tab durant el regnat de lemperador manx Hong Taiji (r. 1626-1643), tamb conegut com a Huang Taiji Emperador Taiji o Abahai en manx. Per decret reial, estava prohibit emprar el nom de lemperador en qualsevol escrit durant el seu regnat, i per aix no sempraria fins desprs de mitjan segle xvii. A lactualitat, hi ha diverses escoles a la Xina que porten el nom Taijiquan estil Zhang Sanfeng, per moltes estan basades en un mercantilisme que saprofita del desconeixement de la poblaci sobre lart. Una anlisi acurada dels moviments ens porta a trobar potser massa similituds amb lestil Yang.

El document ms antic

Malgrat que safirma que el Taijiquan ve del poble de la famlia Chen a la provncia de Henan, els documents ms antics sobre el Taijiquan no vnen del clan Chen, sin que van ser escrits per Wang Zongyue sota el ttol Taijiquan lun Tractat sobre el Taijiquan. El manual ms antic sobre el Taijiquan que tenim s de Li Yiyu (1832-1892), els continguts del qual varien lleugerament del text de Wang. Li s orind de Hebei, va aprendre estil Wu Taijiquan del seu oncle Wu Yuxiang , el

qual el va aprendre al seu torn de Yang Luchan . Va compilar tres textos sobre

el Taijiquan que estaven en circulaci durant aquell perode:

l

un manual incomplet escrit per Li Qixuan .l

un text escrit pel seu alumne Hao He (tamb anomenat Hao Weizhen



) el 1881.l

el document que va deixar el mateix Li Yiyu el 1881.

Aquests tres escrits es coneixen com els tres textos antics de Yongnian , localitat dorigen de Li. En el prefaci del text de Li Yiyu sexplica que es desconeix qui va crear el Taijiquan, encara que sesmenta Wang Zongyue com un dels personatges ms importants en lelaboraci de teories sobre el Taijiquan, i la transmissi posterior daquest art al poble de la famlia Chen.

Manuals de la famlia Chen

La teoria que lorigen del Taijiquan es troba a Chenjiagou (terreny de la famlia Chen) s la ms acceptada. Els documents histrics que disposem vnen principalment dels estudis de Chen Jifu , Chen Ziming , Xu Zhen i Tang Hao . Els escrits es conserven en dos llibres escrits al comenament del segle xx: Chenshi Taijiquan tushuo escrit per Chen Xin (1849-

1929), i Taijiquan kaoxin lu de Xu Zhen.

Chen Xin admet al llibre que un membre de la famlia Chen anomenat Chen Changxing (1771-1853) va aprendre Taijiquan de Jiang Fa , general que va viure durant la dinastia Qing i que suposadament va aprendre lart de Wang Zongyue. Tot aix es complica encara ms a causa de lexistncia duna imatge de Jiang Fa i Chen Wangting (1600-1680) que ha portat molts a pensar que Jiang Fa va ensenyar Taijiquan a Chen Wanting, amb la qual cosa lorigen del Taijiquan seria molt anterior. En el llibre de Chen Xin es recull que el personatge de la foto s Jiang Pu i no Jiang Fa. Per tant, si considerem els arguments de Chen Xin com a vlids, i acceptem la validesa de Jiang Fa com a personatge histric que va entrar en contacte amb el clan Chen, el Taijiquan hauria comenat amb Chen Changxing. No obstant aix, existeix evidncia que Jiang Fa va afegir noves caracterstiques a lart del Taijiquan, i s possible que hagi introdut les tretze postures sobre les quals es basa aquest art marcial.

Chen Bu i Chen Wangting

Es considera Chen Bu com lavantpassat ms lluny de la famlia Chen, encara que en tots els escrits es recull que pertany a la novena generaci. Va ser el fundador de lactual poble Chen i s conegut per haver-hi transms lart marcial que va aprendre a la provncia de Shanxi possiblement lestil Tongbeiquan (literalment, puny que travessa lesquena). Chen Xin va ser el primer a postular que Chen Bu va



inventar el Taijiquan, per els documents histrics que possem sobre aquest art mai no esmenten aquest personatge, per la qual cosa aquesta teoria manca de validesa histrica.

Teoria de Chen Wangting . Tang Hao

La teoria que Chen Wangting va ser el fundador va ser proposada per Tang Hao (1897-1959), expert en arts marcials alhora que historiador, i elaborada posteriorment per Gu Liuxin (1908-1990). Tang Hao va basar el seu argument en el manual de la famlia Chen (Chenshi jiapu , Genealogia de la famlia Chen), on safirma que Chen Wanting, basant-se en el manual de lluita del general Qi Jiguang, va sintetitzar les tcniques de lluita que estaven en circulaci durant aquell perode i va elaborar un nou art marcial. En total Chen Wanting va desenvolupar set formes de Taijiquan (o les tretze postures): cinc formes, la forma llarga de cent vuitanta postures (sense repeticions de postures), i la forma can.

Gran part de la base daquest nou art marcial es deu en gran part al tractat de boxa de Qi Jiguang, en el qual es recullen trenta-dues postures que contenen elements de setze escoles marcials. En el text de Qi Jiguang es presenta un sistema de boxa en el qual es treballa la durcia i la tovor, semmagatzema lenergia vital, es van eliminar els detalls superficials i es va conservar lessncia. Les formes de lluita inclouen tcniques de cames, cops, agafades, projeccions, la continutat en les postures, control a latacant i victria sobre aquest, i mfasi en els canvis continus. La creaci daquest art marcial es va produir per a fer front a les necessitats de lluita i es va establir com a mtode estndard dentrenament per a les unitats militars. El Taijiquan va prendre gran part dels principis daquesta nova tcnica marcial i a ms incorporaria elements de medicina tradicional i filosofia basada en els principis de Yijing i els cinc elements. s indubtable que la creaci del Taijiquan tamb va respondre a necessitats defensives i lorigen misticista i llegendari daquest art est lluny de la realitat histrica.

Tang Hao va arribar a la conclusi que el Taijiquan el va crear Chen Wangting a mitjan segle xvii durant la transici dinstica a causa dels segents fets:

l El manual de boxa escrita per Qi Jiguang no esmenta el terme Taijiquan. l Les cinc formes, la forma llarga i la forma can creades per Chen Wanting

contenen vint-i-nou de les trenta-dues postures que apareixen en el text del general Qi.

l La primera postura en la forma de Qi Jiguang s la mateixa que en les set formes creades per Chen Wanting. En el text Genealogia de la famlia Chen es parla de Chen Wanting com el nov avantpassat: "Wanting, tamb conegut com a Zouting , s conegut a Shandong com el mestre darts



marcials que va vncer ms de mil bandits. Va ser el creador de la tcnica de combat a m buida i amb armes de la famlia Chen. Va ser un lluitador nat, com demostra lespasa que va utilitzar en combat [(1958). Chen Xianjin (ed.). Chenshi jiapu [Genealogia de la famlia Chen] (pg. 12). Hong Kong: Chen Xianjian.].

l En la Can del clssic de boxa (Quanjing zongge ) escrita per Chen Wanting apareix la segent frase: "Aquests sn els moviments destendre i doblar en totes direccions que loponent no s capa de predir-los. En tot moment confio en (moviments corporals) de rotaci i en espiral (Taijiquan yanjiu, pg. 19). En aquestes dues frases es descriuen les caracterstiques de la prctica del Taijiquan entre dues persones, el tuishou (empenta de mans). Durant lexercici shan daplicar els vuit tipus de forces internes: peng (expandir), l (desviar), ji (pressionar), an (empnyer), cai (tirar), lie (separar), zhou (colze), kao (crrega despatlla). Aquestes forces sutilitzen en tots els estils de Taijiquan i no estan incloses en el text del general Qi Jiguang.

l Les formes de combat de la famlia Chen shan transms nicament als membres del clan, fins que Chen Changxing (1771-1853) va ensenyar lart a Yang Luchan (1799-1872), el qual posteriorment desenvoluparia lestil Yang. Anys desprs Wu Yuxiang (1812-1880) va aprendre de Yang Luchan i lestil Zhaobao de Chen Qingping , creant aix lestil Wu de Taijiquan, del qual es desenvoluparia lestil Sun . Segons aquesta transici histrica, el Taijiquan provindria de Chen Wanting.

Tang Hao va arribar a la conclusi el 1930 que el Taijiquan es va crear durant la transici dinstica entre les dinasties Ming i Qing. No obstant aix, el 1960 van sortir a la llum nous documents histrics sobre la histria del Taijiquan, que situen el seu origen desprs de ladveniment de la dinastia Qing, lany 1660. En els Annals de la prefectura Wen Wenxian zhi es recull que Chen Wanting va servir com a cap de les tropes civils defensant el comtat tres anys abans de la caiguda de la dinastia Ming (1644). Tang Hao no va examinar aquests documents, per la qual cosa la seva afirmaci seria errnia. Tanmateix, s explica com desprs de la caiguda de la dinastia, Chen Wanting es va retirar a viure una vida de recls i va escriure la segent reflexi:

Sospiro pensant en aquells anys en els quals carregava amb fermesa larmadura i portava armes afilades, quants perills i riscos vaig passar! Tots els favors que sem van concedir ara sn en va! Ara, anci i sense forces, noms macompanya una cpia del Huangting (Clssic de la Cort Groga). Quan estic decaigut creo sries de boxa, i quan arriba la temporada passo el temps conreant la terra. El temps restant laprofito per a ensenyar deixebles i fills perqu es converteixin en exemples per



a la societat.

(Taijiquan yanjiu, pg. 17)

s possible que durant els ltims anys de la seva vida, Chen Wanting estigus influt pel taoisme. El fet que adopts un estil de vida en solitud i que el seu nic company fos el text taoista Huangting ping, el significat i continguts del qual shan comentat en una secci prvia, ens porta a pensar en un Chen Wanting com a pseudorecls que va combinar coneixements marcials i filosofia taoista per formar un art marcial que englobs a ms tcniques de cultiu personal, respiraci i meditaci.

Amb els documents de qu disposem a lactualitat seria arriscat establir una teoria nica sobre lorigen daquest art. Fins al moment, a Occident ha estat lesfor de Douglas Wile el que ms sha acostat a establir arguments acadmics sobre la naturalesa daquest art. No obstant aix, peca de limitar-se a analitzar textos de la famlia Yang i deixa de banda el material histric i textos daltres arts marcials que ajudarien a traar lorigen en un perode anterior. Hem de reconixer la importncia daquells textos recollits al final de la dinastia Ming i concebre aquest art com levoluci duna srie de tcniques de lluita que es van gestar durant el perode dels Estats Combatents. A aix va seguir la incorporaci de tcniques respiratries i circulaci partint de teories mdiques de lenergia vital pels meridians. Seria natural, doncs, considerar la creaci dun art com lesfor dun grup de persones al llarg de la histria; atribuir la invenci dun art tan complex a una nica persona seria ms aviat llegenda i estaria mancat darguments histrics.

a) Taijiquan estil Chen

Oficialment sel considera lestil de qu deriven tots els altres. En lactualitat no s lestil ms practicat encara que ha augmentat la seva popularitat en els ltims anys. La duresa dels exercicis i els requisits durant la prctica lhan convertit en el ms exigent dels estils. A lactualitat es practiquen dues formes anomenades yilu (primer recorregut) i paochui (puny de can) o erlu (segon recorregut). Lestil Chen a ms est dividit en laojia (estructura antiga) i xinjia (estructura nova), tamb coneguda com a xiaojia (estructura petita). Hi ha diferncies quant a la forma i al nombre de moviments. Per exemple, respecte a la primera forma, alguns practicants a Taiwan asseguren que han heretat la forma Chen ms antiga perqu conserva seixanta-quatre moviments, xifra que est dacord amb les teories dels seixanta-quatre hexagrames del Yijing i amb el nombre de moviments que sanalitza exhaustivament en el llibre de Chen Xin; a Pequn, els hereus del sistema practiquen la mateixa forma amb petites variacions i alguns moviments repetits fins a un total de vuitanta-quatre; al poble de la famlia Chen la forma que es practica t setanta-quatre



postures i s possiblement la ms estesa al mn.

El primer recorregut (o primera srie) emfatitza la suavitat i sutilitzen les forces dexpandir, desviar, pressionar i empnyer com a base; tirar, separar, colze i recolzar-se (o crrega despatlla) sn secundries. Semfatitza el moviment de la fora interna en exhalar o chansijin i es complementa amb lemissi de fora interna o fajin

. La segona forma (o forma de puny de can) cont moviments ms difcils dexecutar, amb ms rapidesa, semfatitza la duresa i la base sn les forces de tirar, separar, colze i recolzar-se, mentre que expandir, desviar, pressionar i empnyer sn secundries. En aquesta forma lemissi de fora s ms clara i sentrena principalment la fora de ressort o douli .

Lestil Chen es va fer pblic a partir de 1929, data en qu Chen Fake es va traslladar a Pequn a ensenyar Taijiquan. A lactualitat els cinc mestres que han promogut lart en els ltims anys sn: Feng Zhiqiang , Wang Xian , Chen Zhenglei i Chen Xiaowang . El mestre Feng va ser alumne directe de Chen Fake, mentre que Chen Zhenglei i Chen Xiaowang sn nts directes del mestre Chen Fake, a qui s necessari dedicar una secci.

Chen Fake (1887-1957)

No s possible parlar del Taijiquan sense esmentar un dels artistes marcials ms importants del segle xx. Membre de la dissetena generaci de la famlia Chen i besnt de Chen Changxing, Chen Fake es va fer fams a la seva ciutat natal per les seves victries en competicions dempenta de mans lliure que es realitzaven al comtat, i tamb per derrotar els seus oponents armats amb llances i sabres mentre que ell estava desarmat. Desprs de la invitaci de Chen Zhaopei , el 1929 es va traslladar a Pequn per ensenyar Taijiquan. Durant el primer any noms nensenyava als que venien de Chenjiagou, per poc desprs comenaria a estendres la seva fama i a crixer el nombre dalumnes que acudien a ell. Va transmetre la forma antiga heretada del seu besavi Chen Changxing des de 1929 fins a la data de la seva mort. Solia dir dell mateix que no era bo, i per aix sel va conixer a Pequn com Chen bu zhong (literalment, Chen no bo). En nombroses ocasions va ser desafiat per practicants daltres arts marcials com Bagua i lluita xinesa (shuaijiao), per sempre en sortia victoris i sense danyar ning. Una de les seves caracterstiques principals era lmfasi que va posar en la virtut marcial wude . En els ltims anys de la seva vida va modificar la forma dexecutar els moviments, fent ms evident el moviment de la fora interna en espiral o chansijing . Entre els seus alumnes ms destacats podem esmentar Lei Muni , Tian Xiuchen , Feng Zhiqiang , Hong Junsheng , Shen Jiazhen, Gu Liuxin, Shen Jiazhen i Gu Liuxin .



En un dels articles que va escriure el seu fill Chen Yuxia comenta que el seu pare mai no parlava malament daltres estils, sin que sempre tenia una actitud receptiva davant de la resta de practicants:

Tots els estils tenen els seus punts forts, i per aix shan transms fins als nostres dies. Els practicants tamb vnen a aprendre per motius diferents, a cada un li interessa un aspecte diferent, per aix shauria de poder triar lliurement el ms adequat per a cada persona segons les seves necessitats. Totes les coses tenen part externa i interna. s cert que el Taiji pertany a lescola interna, per si un practicant noms ha estudiat durant diversos mesos i ni tan sols ha aprs b la part externa, com s possible dir que est aprenent una art marcial interna?

Moltes sn les llegendes i histries marcials sobre Chen Fake i el seu elevat nivell de comprensi de lenergia interna. Comenta el seu fill que una vegada el seu pare estava caminant amb un dels seus alumnes, Hong Junsheng, i de sobte va sentir cridar alg que venia corrent cap a ells. Tots dos es van girar i va resultar ser un gos rabis que havia mossegat una persona que era al final del carrer. El gos, que pesava ms de deu quilos, es va dirigir rabent a atacar Chen Fake, que sense immutar-se va aixecar la m dreta per dirigir latenci del gos cap amunt i amb la cama esquerra va clavar una puntada de peu al morro del gos. Lanimal va sortir projectat a diversos metres i tots els all presents van aplaudir aquesta gesta.

Aquesta s una de les moltes histries que shan escrit sobre aquest mestre, encara que possiblement hi hagi molta ms tradici oral que encara no ha estat escrita sobre els ensenyaments i entrenament de Chen Fake. Ats el conservadorisme de la famlia Chen, el ms sorprenent va ocrrer fa dos anys: es van publicar en una pgina web xinesa unes fotografies de la srie completa de postures de la primera forma de Chen Fake.

b) Taijiquan estil Yang

Hi ha moltes histries sobre lorigen de lestil Yang i sobre com va aprendre Yang Luchan lart de la famlia Chen. La ms coneguda s la segent:

Sabem que Yang procedia de Yongnian, comtat al sud del poble de Chen, i va ser fill dun granger. En una ocasi va observar un altercat entre lamo i un client a la botiga de sucre Taihe tang . Lamo era membre del clan Chen, i va quedar tan meravellat amb la seva proesa marcial que li va demanar que li ensenys arts marcials. Lamo llavors li va escriure una carta de recomanaci perqu ans al poble



de Chen a treballar com a servent i aprendre amb Chen Changxing.

Com que no pertanyia al clan Chen, no estava perms ensenyar-li arts marcials. Una nit en qu Yang no podia dormir, es va aixecar i va entrar al pati. Es va apropar a la paret que lenvoltava i va sentir uns sorolls estranys que venien de la part posterior del pati. A travs dun forat a la paret, va poder veure linterior i va observar Chen Changxing ensenyant arts marcials i tcniques respiratries a diversos alumnes. Desprs daquest dia, totes les nits observava lentrenament i practicava en solitari. Un dia, Yang estava al costat daltres membres de la famlia Chen i els va corregir les postures sense adonar-se que Chen Changxing estava observant. Aquest va quedar sorprs que havia aprs molt sense haver rebut instrucci i va decidir acceptar-lo com a estudiant.

Desprs de diversos anys, Yang va tornar al seu poble natal, on va ser derrotat per diversos lluitadors locals. Yang llavors va tornar al poble de Chen a aprendre durant diversos mesos. En acabar, va tornar a Yongnian per encara era incapa de vncer els que el desafiaven, per la qual cosa va tornar a continuar aprenent amb Chen. Es va repetir el mateix procs en tres ocasions, i al final, Chen Changxing va decidir ensenyar tots els secrets a Yang. Van passar tres anys i Yang va tornar a Yongnian, on ensenyava arts marcials com a professi i mai no va ser derrotat. La seva forma de lluita era suau i es coneixia al poble com a mianquan boxa de cot.

Poc desprs, un dels seus estudiants, Wu Yuxiang (fundador de lestil Wu), el va recomanar a la Cort Imperial. Molts boxejadors el van desafiar per sempre sortia ills i es va guanyar el sobrenom de Yang Wudi Yang lInvencible.

Yang va tenir tres fills. El ms gran va morir a una edat preco i dels altres dos, Yang Banhou i Yang Jianhou , sexplica que el seu pare els va sotmetre a un entrenament fortssim per la qual cosa Yang Banhou va intentar sucidar-se i Yang Jianhou va voler convertir-se en monjo per evitar aquesta disciplina.

A la Cort Imperial, un prncep manx va anar a visitar el seu germ per entrenar amb ell. En no trobar el seu germ, va entrenar amb els seus guardaespatlles, alumnes de Yang Luchan, i els va vncer fcilment. El motiu era que aquests guardaespatlles havien docupar-se daltres tasques a la cort i no podien dedicar-se a entrenar en tot moment. El prncep llavors va decidir reduir la feina dels guardaespatlles i es van convertir en grans lluitadors. Un daquests alumnes de Yang, Quan You , seria el creador de lestil Hao.

A lactualitat lestil Yang s el ms practicat a tot el mn. Tradicionalment sensenya una forma de cent vuit moviments a m buida, i diverses formes darmes.



Possiblement la forma ms estesa sigui la de vint-i-quatre moviments, una simplificaci de la forma llarga duta a terme pel Govern xins per promoure la prctica del Taijiquan.

c) Taijiquan estil Wu (Hao)

El creador daquest estil va ser Wu Yuxiang (1812-1880), orind de Yongnian. Va aprendre Taijiquan de Yang Luchan quan aquest va tornar al seu poble natal a ensenyar el Taiji que havia aprs al poble dels Chen. Desprs daprendre amb Yang Luchan, va decidir viatjar a Chenjiagou per practicar amb Chen Changxing. De cam al poble, es va allotjar en una posada del poble de Zhaobao, on va conixer Chen Qingping , deixeble de Chen Youben , creador de la nova estructura de lestil Chen. Wu va aprendre amb Chen Qingping durant ms dun mes i en tornar a Yongnian va modificar la forma que havia aprs de Yang Luchan. Per tant, podem dir que lestil Wu cont elements de la forma tradicional Yang a ms de caracterstiques de lestil Chen.

WuYuxiang va tenir pocs deixebles. Entre ells hi ha el seu nebot Li Yiyu esmentat anteriorment per la seva importncia en la recopilaci i transmissi dels clssics del Taiji. Va ensenyar lart a Hao Weizhen , el qual el va transmetre a altres membres de la famlia Hao, i per aix aquest estil es coneix en lactualitat com a estil Wu (Hao), principalment per distingir-lo de laltre estil Wu Taijiquan que es comentar a continuaci.

Lestil Wu es caracteritza per lexecuci de la forma en postures altes i lmfasi en una alineaci de tres punts (cap, cintura i talons) per emetre fora interna en algunes postures. Les postures emfatitzen mantenir els peus en parallel, aix les puntes dels peus i els talons es troben alineats amb els genolls i sevita caure en errors que puguin danyar les rtules. A les mans semfatitza lobertura de la boca de tigre amb el polze estirat cap amunt.

d) Taijiquan estil Wu

Va ser creat pel pare de Wu Jianquan (1870-1942), anomenat Wu Quanyou (1834-1902), un dels millors deixebles de Yang Luchan, fams per la seva habilitat per escapolir-se de tcniques dagafada. Quanyou va treballar a la cort Qing com a guardaespatlles i, a causa del seu origen manx, hi ha teories que neguen que sanomens Wu. s possible que la famlia adopts el cognom Wu (cognom de ltnia Han) durant el canvi de dinastia.

Grcies als esforos que va fer Wu Jianquan a difondre lart del seu pare, lestil Wu s



el segon ms popular desprs de lestil Yang. Representa lestructura petita que va desenvolupar Yang Luchan durant la seva estada a la cort manx. Lessncia de lestil s la mateixa, per s que hi va haver modificacions en les postures. En entrar Yang Luchan a la Cort Imperial, es va adonar que els vestits imperials eren massa llargs i dificultaven lexecuci de certs moviments. Per aquest motiu, va realitzar petites modificacions en algunes postures de manera que es poguessin aplicar les tcniques de combat amb les vestidures de la cort Qing. El resultat va ser lestructura petita de lestil Yang, amb moviments menys amplis i postures adaptades al vestit imperial. No obstant aix, a part de les modificacions externes lessncia de lart i el treball intern s bsicament el mateix que en lestil Yang.

Wu Jianquan va ser fams a ms per la seva habilitat com a genet. Sexplica que en una ocasi estava prenent te juntament amb uns amics quan va veure que al costat hi havia un cavall lligat. Lamo li va dir que era un cavall salvatge i no es podia muntar. Malgrat les advertncies de lamo, Wu Jianquan va muntar el cavall que va comenar a saltar i crrer desbocadament per tot el carrer fins que al final Wu va aconseguir calmar-lo i el va tornar al seu amo. Tamb sexplica que el 1917, un culturista americ va anar a Shanghai a reptar Wu Jianquan, que no va tenir cap problema per derrotar-lo amb les tcniques de Taijiquan.

e) Taijiquan estil Sun

Aquest s fins avui lestil ms modern de tots els que es van crear desprs que el Taijiquan es fes pblic. Va ser creat per Sun Lutang , tamb anomenat Sun Fuquan (1861-1932), nascut al comtat de Wan , provncia de Hebei. Fill de camperols, Sun va tenir una infantesa pobra i va haver de fer front a la prematura mort del seu pare. La famlia el va posar a servir a casa dun home ric de la zona, que maltractava un Sun frgil i de poca salut.

Al principi Sun va aprendre arts marcials externes amb un mestre que havia passat dos anys en un temple Shaolin. Per el que el va fer fams fou la seva habilitat marcial en la prctica de Bagua i Xingyi. Va aprendre Bagua amb el fams Chen Tinghua, alumne de Dong Haichuan, i Xingyi amb els mestres Li Kuiyuan i Guo Yunshen durant onze anys. Grcies al seu inters i motivaci, Sun va aconseguir arribar a lessncia daquests dos arts interns, i es va guanyar el respecte dels mestres amb els quals va aprendre.

El Taijiquan estil Sun va ser una modificaci de lestil Hao que va aprendre amb Hao Weizhen i la incorporaci de principis de Xingyi i Bagua, arts marcials sobre els quals ja havia establert una base slida. Promulgava la prctica del Taiji com a exercici per a la salut i mai no incitava els practicants a provocar violncia. Es pot dir que el seu estil



de Taijiquan incorpora all que Sun va considerar com lessncia dels tres arts marcials interns: Xingyi, Bagua i Taiji.

Els moviments de lestil Sun emfatitzen els moviments dobertura i tancament, postures altes i mobilitat de passos. Aquest moviment dobertura i tancament de les mans es correspon amb un moviment denergia vital en el dantian i t una doble utilitat. Des del punt de vista marcial, entrena les mans per aplicar cops curts, i des del punt de vista de la salut, aplica un massatge als rgans interns i estimula la circulaci de la sang.

A lactualitat ha estat principalment grcies als esforos de la seva filla, Sun Jianyun (1914-2003), i daltres membres de la famlia i practicants de tot el mn, que lestil Sun sha ests per tot el mn.

f) Taijiquan estil Zhaobao

Com es va comentar durant lanlisi de lestil Chen, Zhaobao s un poble que est noms a uns quants quilmetres de distncia del poble Chen. Sobre el seu origen hi ha principalment dues teories, per totes dues esmenten Chen Qingping com a personatge clau.

La teoria de la famlia Chen diu que lestil Zhaobao prov de lestil Chen. Sexplica que Chen Qingpin es va casar i en mudar-se al poble ve va ensenyar lart a familiars i residents a Zhaobao, i es va formar aix un nou estil de lluita. No obstant aix, ltimament ha sortit a la llum material histric sobre lorigen del Zhaobao, i alguns mestres afirmen que lestil prov de Jiang Fa, que va aprendre de Wang Zongyue. Comenten que Jiang Fa va viure al poble Zhaobao, per no hi ha documents histrics que provin la veracitat daquest fet. Possiblement la necessitat datreure practicants i linters per promoure el flux de turistes al poble de Zhaobao nhagi portat molts a crear teories amb un aspecte llegendari.

A lactualitat hi ha dues formes de Taijiquan que es practiquen al poble Zhaobao, una amb setanta-quatre postures i una altra de cent vuit. Els moviments sn molt semblants als de lestil Chen, encara que lexecuci sigui ms propera a la dels altres estils. La forma es pot practicar a tres alries diferents, igual que les formes Chen, i lempenta de mans que practiquen s lliure i amb passos. Tamb es practiquen sries amb armes i prctiques respiratries per enfortir lenergia vital.


uoc.eduhttp://cv.uoc.edu/~dmartinezrob/FestesWeb/temes/iniciat/iniciat4_2.htm

historia taiji roncero.pdf

Documents