núm.181 novembre-desembre 2006

L’abecedari de BielDuranActor... i alguna cosa més

Pàg. 4

Important sentènciafavorable en Makro

Pàg. 11

Guia pràctica per a la inserció laboral de persones ambdiscapacitat

Pàg. 11

2 l’onas i n d i c a l

ditorial

El objetivo que CCOO ha perse-guido como nadie en la larganegociación estatal con el

gobierno y los empresarios sobre elmercado de trabajo, ha sido el esta-blecimiento de instrumentos que per-mitan el pleno empleo productivo,mediante la inversión pública y priva-da. Se trtaba de mejorar e crementarla calidad y cantidad del empleomediante la estabilidad, la igualdad yel cumplimiento de las normas labo-rales en los centros de trabajo.

El Acuerdo para la mejora del cre-cimiento y del empleo, firmado enmayo de 2006, abordaba por prime-ra vez, aunque limitadamente, algu-nas materias que hasta entonces nohabían estado en primera línea denegociación. Así, la limitación en elencadenamiento de contratos, lalimitación de la cesión ilegal de tra-bajadores y la nueva regulación de larepresentación sindical en las contra-tas y subcontratas, son nuevas herra-mientas de trabajo sindical quedebemos desarrollar.

Este acuerdo llegaba después deonce años de crecimiento fuerte ysostenido de la economía, que no secorrespondía con una mejora de lacalidad del empleo generado, aun-que sí aumentó la cantidad. Al mis-mo tiempo, los beneficios empresa-riales han batido récords históricos ylos salarios han tenido una continuapérdida de peso en el ProductoInterior Bruto (PIB).

L’ONA Sindical

Revista de la Unió Sindical de CCOO del Barcelonès

Consell de Redacció: CarmenGómez, Marisa López, DamiàOliveres i Laura Rafart. Director: Damià Oliveres. Secretària de redacció: CarmenGómez. Diagramació: Jonas Nilsson. Correcció: Servei Lingüístic CONC. Fotografia: M. J. Mora i arxiufotogràfic. Imprimeix: Litografies Rosés.

Edita: Unió Sindical de CCOO del Barcelonès.

Redacció: Via Laietana, 16 3a planta Tel. 93 481 28 03 Fax: 93 315 08 56 A/e: uscob1@conc.es

Web: www.conc.es/barcelones

Los resultados prácticos de la apli-cación de este acuerdo deberíanempezar a verse en estos meses, yaque, recordémoslo, se seguía incenti-vando la contratación indefinida através de las bonificaciones a laSeguridad Social de los empresarios,prolongando la duración hasta los 4años con cuantías fijas mensuales,ampliando los colectivos beneficia-rios a mujeres, jóvenes y discapacita-dos, y además establecía bonificacio-nes por la conversión de contratostemporales en indefinidos hastafinal del 2007.

Aspectos que valoramos comomuy positivos han sido la mejora enlas prestaciones por desempleo a losmayores de 45 años sin cargas fami-liares y a los trabajadores fijos dis-continuos, así como el fuerte incre-mento en las indemnizaciones paralos trabajadores despedidos por cie-rre patronal, tanto de las bases comode las cantidades que recibirán delFondo de Garantía Salarial (FOGA-SA). A cambio, los empresarios dis-frutarán de la reducción de 0,5 pun-tos de cotización en el FOGASA y enlas contingencias por desempleo.

Finalmente, el acuerdo afecta ados temas muy importante para lostrabajadores, como son el Plan parala modernización del servicio públicode empleo, con un incremento derecursos materiales y tecnológicos dela red de oficinas, y el fortalecimien-to de la Inspección de Trabajo en

Una Inspección de

Trabajo más fuerte

y eficaz

es imprescindible

para luchar contra

el fraude,

los incumplimientos

patronales

o la siniestralidad

laboral.

CCOO lucha por el empleo estable.

recursos y medios, cuestión clavepara que la ley se aplique en todoslos centros de trabajo. Una Inspec-ción de Trabajo más fuerte y eficazes imprescindible para luchar contrael fraude, los incumplimientos patro-nales o la siniestrabilidad laboral. Yademás, con el nuevo Estatuto deAutonomía, la Inspección de Trabajoestará dirigida desde Catalunya.

CCOO del Barcelonès queremosfelicitar a la Federación de Construc-ción porque, como siempre despuésde una gran lucha, se recogen losresultados. En este caso se ha conse-guido la nueva Ley Reguladora de laSubcontratación en el sector de laConstrucción, que significa un cam-bio muy positivo para un sector quesufre, como ninguno la precariedad,la subcontratación y la siniestrali-dad.

También ha sido muy positivo elacuerdo de 28-7-2006 entre las admi-nistraciones públicas y los sindicatos,por el que se comprometen a reducirla actual tasa de temporalidad del18% al 10%, en un plazo de 4 años.

CCOO del Barcelonès ha aproba-do un plan de trabajo para el desa-rrollo y aplicación del Acuerdo parala mejora del crecimiento y delempleo, cuyo objetivo es su difusiónhaciendo especial hincapié en losresultados concretos en nuestroámbito. Este plan establece la coor-dinación de las secretarías de Empleoy Comunicación e Imagen con los sin-dicatos comarcales y federaciones,reparto de folletos explicativos delos equipos de pymes del Barcelonès,asambleas de delegados informati-vas y seguimiento de los datos decontratación en nuestra comarca.

La mejora de la calidad en elempleo, con la mejora de los salariosy la victoria en las elecciones sindica-les, son trabajos prioritarios de nues-tro sindicato en el Barcelonès para loque queda del año 2006 y todo el2007.

Javier Martínez

Empleo de calidad y salarios dignos

3l’onas i n d i c a l

arcelona

Pressupostos municipals amb clarobscursAquest any els ajuntaments hanaprovat els darrers pressupostosabans de les properes eleccionsmunicipals, i, per tant, calia preveurecom acabar d’executar el conjunt demesures previstes en els compromi-sos dels plans d’acció municipal decada corporació local.

La informació de què disposemcom a sindicat dels processos d’ela-boració pressupostària a les localitatsde la comarca és desigual i, en gene-ral, deficient, excepte a la ciutat deBarcelona, on, tot i no tenir la infor-mació amb l’antelació que ens agra-daria, no es pot dir que no sigui com-pleta, i hi tenim espais on expressarla nostra opinió. Una altra cosa és elcas que ens facin.

El pressupost de l’Ajuntament deBarcelona és, lògicament, el més ele-vat de la comarca, amb més de 2.100milions d’euros, és a dir, un incre-ment del 8,8% dels capítols d’ingres-sos i despeses respecte a l’exercicianterior.

És un pressupost que manté bàsi-cament la mateixa estructura imposi-tiva que en anys precedents, genera

un 25% d’estalvi corrent, del qualuna part significativa es dedica ainversió, i és el pressupost de la liqui-dació del deute olímpic.

En l’apartat de despeses, calassenyalar que les corrents s’incre-menten un 6,98%, un 8,1% les com-pres de béns i serveis i només un 5%les previsions de les de personal. Pertipus d’actuacions, creixen un 12,4%les de benestar social, un 7% les d’e-ducació, un 10% les de transportpúblic i fins a un 20,4% les de sane-jament.

Des de CCOO del Barcelonès valo-rem positivament la tradició munici-pal de dedicar recursos a polítiquessocials tot i no tenir-ne les compe-tències, i cal ressaltar que en aquestaocasió l’increment dedicat a políti-ques de benestar està per sobre de lamitjana.

D’altra banda, considerem que,atès que no s’incrementa la pressiófiscal i hi ha un nivell d’endeutamentbaix, molt per sota dels requerimentsde les polítiques d’estabilitat pressu-postària, s’hauria d’haver aprofitatl’ocasió per incrementar la inversió

en temes com la compra de sòl peratendre necessitats com l’habitatgede protecció o la previsió per a laconstrucció d’equipaments.

Creiem també que l’Ajuntamentha de començar a fer una política derenovació i rejoveniment de planti-lles a partir de nova oferta públicaper a provisió de llocs de treball, jaque l’edat mitjana de la plantilla estàcreixent.

Per últim, considerem que s’hau-ria de fer un estudi detallat delsmotius que porten a l’incrementconstant de les despeses incloses enel concepte «treballs realitzats peraltres empreses», especialment enneteja viària i recollida d’escombra-ries. Entre l’any 2003 i el 2007 s’haproduït un increment aproximat del40% acumulat per aquest concepte.En canvi, observem que en altresespais públics, com els parcs i jardinsde la ciutat –que també veuen incre-mentades l’extensió i la utilització, iel manteniment dels quals no estanexternalitzats–, els nivells d’incre-ment se situen exactament en lameitat.

S’hauria d’haver

aprofitat l’ocasió per

incrementar la

inversió en la compra

de sòl per atendre

necessitats com

l’habitatge o els

equipaments.

Valorem

positivament

l’increment dedicat

a polítiques de

benestar, que està

per sobre de la

mitjana.

Distribució del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona

Seguretat, mobilitat itransport públic

16,7 %

Espai públic17,1 %

Serveis a les persones21,8 %

Serveis de caràcter general12,8 %

Transferències aaltres administracions4,1 %

Participació ciutadana, serveiscomunitaris i altres4,1 %

Habitatge i urbanisme23,4 %

4 l’onas i n d i c a l

ntrevista

Actor Tinc un amic que diu queun actor és sempre actor, en totmoment, i al llarg de tota la sevavida, independentment que treballio no. La veritat, desitjaria ser algunacosa més que això.

Bush Un titella més. Realmentpenso que ell realment és un nenanalfabet, fa el que li diuen, però nodeixa de ser la cara i la veu d’unamaquinària de guerra que té moltesànsies per dominar-ho tot.

Crítica Quan és constructiva esconfigura com un complementimprescindible per millorar qualsevolaspecte de la vida, sigui en les arts, enla política o en el dia a dia de lesrelacions personals.

Democràcia Encara no s’hainventat res millor per governaramb el raonament, per contraposarles opinions, per ser representats.Malauradament, a vegades segueixsent un eufemisme, una màscaraque tot ho tapa i justifica, nosempre és pura ni real. Però unademocràcia profunda i autènticasuposo que deu ser meravellosa.

Esquerres Concepte fàcilmentmanipulable, que sovint esperverteix i s’utilitza amb unalleugeresa insuportable. Crec quetots ens identifiquem amb els valorsde les esquerres, però algunss’espanten davant la possibilitat realde la seva facticitat.

Família No sempre és la que enshauria agradat tenir, però a lapràctica els seus llaços esdevenenpràcticament indestructibles. Ésevident que la necessitem, percréixer i per construir-nos.

Guerra Demostració de poderirracional que sovint darrere amagaun negoci malvat. El fi no justificaels mitjans.

Habitatge Pffff… «No tindràsuna casa en la puta vida». I no ésespeculació!

Imaginació És el que té l’Acebes.

Jove Mileurista.

Llibertat Segurament és la cosamés complicada de gestionar que hiha. Fer ús de la llibertat sempre

Biel Duran Pascual va néixer a Gelida (Barcelona) l’any 1984 i als deu anys ja va ser escollitentre els anxanetes dels castellers de Catalunya per protagonitzar la pel·lícula de Bigas LunaLa teta i la lluna.A partir d’aquell moment ha treballat al teatre, a la televisió –Nissaga de poder, La memòriadels Cargols...– i al cinema, en què cal destacar la seva participació a Más pena que gloria,que li va valer la nominació al Premi Goya com a millor actor revelació, i, més recentment, ala pel·lícula Salvador.Actualment està rodant la sèrie Quart, que emetrà Antena 3 TV a partir de febrer de 2007.Biel Duran s’autodefineix, sobretot, com una persona curiosa. Probablement per això, a mésdel seu treball com a actor, estudia filosofia a la universitat i segueix de molt a prop tot allòque passa, amb una clara projecció social.

comporta haver de pactar i dialogar,fins i tot amb un mateix.

Monarquia Encara existeix, això?

Neoliberalisme La llei del mésfort. No crec que els valors de laRevolució Francesa estiguin gaireassistits en un sistema neoliberal.

Oposició Alguna vegada, algunaoposició, sigui del color que sigui,reconeix els encerts de qui governa?

Premis Necessaris per alreconeixement i la divulgació demolts treballs i esforços. Tambémassa sobrevalorats. Quan sesobrevalora un premi, és té enmassa bona consideració el criteri dequi jutja.

Religió Prefereixo l’ètica.

Sindicats Per què cada vegadageneren més escepticisme entre elstreballadors?

Treballadors Tots menys el rei.

Unió Europea Era un inventcollonut, perquè alemanys ifrancesos deixessin de molestar-se.Ara és un mercat econòmic,intercanvi d’interessos, moviment decapitals. Ara la pau és monetària.

Violència Allò que ens allunyamés de l’homo sapiens sapiens i ensretorna a l’australopithecus.

Web-Internet L’espai públicmés lliure de l’univers.

Xenofòbia Si hi ha algunamostra clara de profunda ignorància,aquesta és la xenofòbia.

Zapatero No decep. Allò detalante era de debò. I això que no elvoto.

C. G. – D. O.

L’ ari de Biel DuranActor... i alguna cosa més

Obra guanyadora. Desiguals o iguals? Jorge Llorca

5l’onas i n d i c a l

ultura

El 10 d’octubre vam celebrar la VIIIedició del premi de fotografia queCCOO del Barcelonès organitza, mar-cat enguany per una alta participa-ció, sens dubte la millor forma dedemostrar el bon estat de salut delPremi de Fotografia Josep M. PérezMolinos.

Les obres participants ho han fetajustant-se a la temàtica «DES-IGUALS», lema triat per a aquest2006. En un moment en què tant elsmitjans tècnics i materials dels qualsdisposem, com el creixement econò-mic i els drets conquerits, hauriend’assegurar-nos una vida més dignaa tots, sembla que el binomi pobre-sa-riquesa és més extrem del que mai

Premi de Fotografia 2006ho havia estat. La convivència dedues societats en una és més real.CCOO volíem fer-ho palès mitjançantla força de la imatge, constatant comde malauradament vigent està el ter-me DESIGUALS.

Els diferents autors ens han fetarribar imatges en què la desigualtatfos present; el gènere, l’edat, l’habi-tatge, l’origen i la cultura dels ciuta-dans que convivim en un mateixentorn, han estat les temàtiques méstriades pels autors.

D’entre les més de 130 obres pre-sentades, han estat 40 les selecciona-des per formar part de l’exposició iti-nerant iniciada el mateix dia 10 d’oc-

tubre al Centre Cultural Barradas del’Hospitalet. Tanmateix, el jurat vaatorgar el PRIMER PREMI a l’obraDesiguals o iguals?, de Jorge LlorcaMartínez, i els cinc ACCÈSSITS a lesobres Sin techo, d’Óscar CarrascoRagel, Construccions desiguals I,d’Antonio Fondón Crespo, La platjano és el mateix per a tots, de JavierDíaz Rodríguez, Louiza i Simone, deJosé Luis Expósito Antolín, i Dones,d’Eduardo Luzzatti Buyé.

Un any més, van ser els assistentsa l’acte d’inauguració de l’exposició idel lliurament de premis els que vanencarregar-se d’atorgar el PREMIPOPULAR, en aquesta ocasió a l’obraJove i vell, de Mireia Bordonada.

L’acte també va comptar amb lavaluosa presència i la participacióde Josep M. Huertas Claveria, degàdel Col·legi de Periodistes, personade reconegut prestigi personal iprofessional, que va parlar-nos del’important paper que la fotografiaté en el món del periodisme, i enespecial de la figura del mateixJosep M. Pérez Molinos com a per-sona i fotògraf.

En darrer terme, volem donar lesgràcies a tots aquells que fan possi-ble el premi i ens ajuden a impulsar-lo any rere any. Als participants i alscompanys de CCOO de l’Hospitalet,que enguany han volgut aprofitarl’edició del premi fotogràfic per ferun homenatge a totes les personesde CCOO del l’Hospitalet amb mésde 25 anys d’afiliació. I, també, al’Ajuntament de l’Hospitalet, la SalaBarradas, el Sindicat TRADE de laImatge, el Sindicat de Professionalsde la Imatge i les empreses EGM,CIALIT, DUPS I CLICK FLASH, totsfidels col·laboradors del premi.

CCOO del Barcelonès hem volgutcomençar el proper any amb l’ela-boració del nostre calendari multi-cultural. La idea sorgeix a partirde veure l’augment creixent depersones que, provinents dediversos orígens, s’instal·len alnostre país. En un moment enquè el debat sobre el fet migra-tori és plenament actual, ensvam plantejar de quina formapodríem contribuir a la millorade la convivència i observar

Calendari multicultural 2007aquest fet com un element enriqui-dor des del punt de vista social i cul-tural.

La relació entre persones nascu-des a Catalunya i les d’orígens diver-sos ens planteja un desconeixementmutu, que sovint porta ambduesparts a la desconfiança i el recel. Elnostre calendari pretén trencar, coma mínim, el desconeixement, contri-buir a observar com som de riques idiverses les persones, i fer entendreque els nostres costums i celebra-

cions tenen altres formes arreu delmón.

El calendari recull els costums icelebracions de diferents cultures,des de la musulmana fins a la xinesa,passant per celebracions pròpies delJapó, països de l’Est, hebreus i lespròpies de Catalunya. La nostra pre-tensió és que ens ajudi a incorporarmútuament nous esdeveniments a lanostra vida quotidiana, els d’aquellsque s’han incorporat a la nostrasocietat i els nostres cap a ells.

6 l’onas i n d i c a l

El mercat de treb

de zones més barates i terrenysamplis.

Evolució de lacontractacióPel que fa a la contractació registra-da, observem una disminució de lacontractació temporal, encara quecontinua sent el principal model con-tractual utilitzat en la creació d’ocu-pació, amb el 87% del total de con-tractes realitzats el quart trimestrede 2005. La contractació indefinidaha augmentat lleugerament, mal-grat que aquest creixement és moltmenor al Barcelonès que a la resta deCatalunya. Si posem en relacióaquestes dades amb les de poblacióassalariada, en podem extreure quel’augment de la població ocupada ila disminució en el nombre de con-tractacions podria ser un indicador

Els contractes

temporals

representen encara

un 87 % del total

de la contractació

a la comarca.

Al 2005 s’ha produït al Barcelonèsun creixement de l’ocupació,seguint la mateixa dinàmica que laresta de comarques catalanes.L’anàlisi de la distribució de lapoblació assalariada en les diferentsbranques d’activitat ens dóna unafotografia del mercat de treball depredomini absolut del sector serveis,amb un 80% del total. La terciarit-zació té la tendència d’augmentar iconcentrar-se en determinadesbranques majoritàries, com els ser-veis empresarials o el comerç. Lesbranques d’activitat que més dismi-

nueixen en importància pertanyenal sector secundari i són un reflexdel procés de terciarització de l’eco-nomia catalana, que troba el màximexponent al Barcelonès. Cal desta-car la davallada de la metal·lúrgia ifabricació de productes metàl·lics.La tendència a la resta de comar-ques catalanes és la contrària, i creixen quasi 2.000 treballadors i treba-lladores, un 3%. Aquest fenomenpropi de la comarca pot ser fruit deltancament i la deslocalització d’a-questes empreses del Barcelonèscap a altres comarques, a la recerca

cupació

L’Àrea Tècnica de CCOO del Barcelonès ha presentatdarrerament l’informe sobre la realitat socioeconòmicade la comarca l’any 2005, amb l’objectiu d’obtenir unafotografia de la realitat del mercat laboral del nostreterritori.

El sector serveis re

7l’onas i n d i c a l

ball al Barcelonès

de la reducció de l’encadenament decontractes temporals.

L’atur i els col·lectiusmés perjudicatsPel que fa a l’atur registrat, podemafirmar que continua havent-hicol·lectius més perjudicats que laresta, com és el cas dels treballadorsi treballadores majors de 45 anys,els i les joves menors de 20 anys i lesdones. Els treballadors i treballado-res majors de 45 anys representen el43% dels aturats. En el cas delsmenors de 20 anys, la contractaciód’aquest col·lectiu s’ha reduït gaire-bé en 8 punts percentuals, especial-ment la contractació indefinida.Podem afirmar que la població mésjove és la que pateix una situaciómés precària en l’accés al mercat detreball. Més rotació i precarietat

laboral són les característiquesfonamentals en aquest segment depoblació. Tot i així, en el grup d’e-dat més jove, el baix percentatged’atur registrat i la reducció de lescontractacions s’ha de llegir positi-vament, ja que pot implicar menysabandonament de l’etapa formati-va. Per sexes, les dades d’atur regis-trat i de contractació ens permetenidentificar el col·lectiu de donescom el que pateix una situació mésinestable en el mercat de treball.Aquest col·lectiu presenta un majorpercentatge d’atur registrat que elshomes. D’altra banda, la contracta-ció de treballadores es redueixdurant el 2005, mentre que en el casdels homes ha anat en augment. Elsoperadors d’instal·lacions, maqui-nàries i muntadors, el grup d’altaqualificació i els treballadors de ser-veis de restauració, personals icomerç, són els grups professionalsamb un creixement més importantentre final de 2004 i final de 2005pel que fa a contractació, tenint encompte que es tracta de l’augmentde contractes signats i no de perso-nes contractades. Contràriament,els treballadors no qualificats i elsempleats administratius han patitun descens acusat del volum de con-tractes. Podríem interpretar aquestdescens de dues maneres: o béaquestes categories estan perdentocupació o bé s’està donant unareducció de la rotació laboral. Elgrup professional més afectat perl’atur registrat és el dels treballa-dors i treballadores no qualificats,que representen una quarta partdel total d’aturats i aturades. Si alcol·lectiu anterior hi afegim els tre-balladors de serveis de restauració,personals i comerç, tenim que mésdel 40% del volum de l’atur regis-trat el formen treballadors amb bai-xa qualificació.

Del que s’ha exposat anteriormentpodem extreure que l’edat i el sexe ila manca de qualificació poden con-tribuir a la inestabilitat o, fins i tot, al’exclusió laboral de determinatscol·lectius de persones treballadores.A aquestes variables també cal afe-gir-hi la disminució del nombre decontractes registrats i l’elevat percen-tatge de contractació temporal.

ConclusionsEn definitiva, l’informe ens permetveure com al Barcelonès hi ha unimportant creixement d’ocupació i,alhora, uns nivells d’atur força bai-xos. Malgrat tot, i encara que estemdavant d’un període econòmic favo-rable, aquest no ha servit per reduirde manera significativa la temporali-tat en la contractació dels treballa-dors i treballadores, que continuasent, per amplíssima majoria, lamodalitat contractual més utilitzadaper crear ocupació. Tampoc lesmesures encaminades a fomentarl’ocupació i l’estabilitat de determi-nats col·lectius aconsegueix modifi-car significativament la situació delstres grans col·lectius més perjudicatsquant a altes taxes d’atur i tempora-litat: majors de 45 anys, els i les jovesmenors de 20 anys i les dones.Aquests col·lectius i les persones amb

baixa qualificació en general són quimés pateixen la precarietat i la ines-tabilitat laboral al nostre territori.

epresenta el 80% de la població assalariada.

Els col·lectius de

majors de 45 anys,

els menors de 20

anys, les dones i les

persones amb baixa

qualificació són els

que més pateixen

la precarietat i la

inestabilitat laboral

al nostre territori.

Contractació total per tipus de contracte

4t trimestre de 2005

Indefinit 33.483 12,61 %

Temporal 232.046 87,39 %

Atur registrat per sexes

4t trimestre de 2005

Homes 36.902 45,71 %

Dones 43.831 54,29 %

Atur registrat per edat

4t trimestre de 2005

Menors de 20 anys 2.603 3,22 %

De 20 a 24 anys 5.414 6,71 %

De 25 a 29 anys 10.012 12,40 %

De 30 a 44 anys 28.051 34,75 %

De 45 i més anys 34.653 42,92 %

Població assalariada segons activitat econòmica al Barcelonès

Desembre de 2005

Serveis 80,3 %

Indústria 13,1 %

Construcció 6,3 %

Agricultura 0,1 %

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball i Indústria.

8 l’onas i n d i c a l

Seminario del 8 de marzo en Badalona.

Cursos gratuitosde próximo inicioproyecto «Espais»

BarcelonaSoldadura eléctrica

Lavandería y plancha

Alicatado de azulejos

Montaje de muebles

Sant Adrià de BesòsServicios de proximidad

Reciclaje de plástico

Estética y peluquería

Mantenimiento de viviendas

La mobilització dónaresultatsCCOO del Barcelonès, conjuntamentamb la Unió Comarcal del BaixLlobregat i el Departament deMobilitat de la CONC, està realit-zant una campanya informativa diri-gida als treballadors i treballadoresde l’aeroport de Barcelona amb lafinalitat de donar a conèixer elsnous sistemes de transport públic,amb tarifa integrada, de què es dis-

posa per a l’accés al treball, gràciesal treball continuat i a les mobilitza-cions realitzades per CCOO. D’altrabanda, també és especialment útilaquesta campanya per constatarque la mobilització dóna resultatsquan és basada en una reivindicaciónecessària, i el sindicat defensa unaproposta argumentada, raonable ipossible.

Proyecto de inserción laboral

CCOO del Barcelonès sigue impul-sando, junto con otras institucionespúblicas y privadas, diferentes estra-tegias de inclusión sociolaboral en elárea del Barcelonès Nord, a través desu participación en el proyecto«Espais» de la iniciativa comunitariaEQUAL.

En el marco del proyecto, CCOOdel Barcelonès organizó, el pasado 8de noviembre, un seminario dirigidoal personal técnico y a compañeros y

compañeras del sindicato en el localde Badalona. A lo largo de la maña-na se presentaron los objetivos yactividades de «Espais», y se analiza-ron dos temas de gran importanciadesde el punto de vista de los traba-jadores: se ofreció una valoración dela última reforma laboral y se abor-dó el tema de la conciliación de lavida familiar, laboral y personal através de un debate entre las perso-nas participantes en el seminario.

En este momento, las actividadesque se están desarrollando en elEQUAL son principalmente formati-vas y tienen el objetivo de capaci-tar, motivar y ubicar a personas quetienen especiales dificultades deinserción laboral. Para más informa-ción sobre el proyecto, los cursos y otras acciones desarrolladas, po-déis contactar con Marta Suero(CCOO) en el 93 481 29 30 o enmsuero@ccoo.cat.

ctivitats

9l’onas i n d i c a l

Les clàusules socials i laborals en la contractació públicaEl 20 de novembre es va celebrar, al Pati Llimona de Barcelona, la jornada que,amb el títol «La contractació pública i les clàusules socials i laborals», va seruna reflexió sobre la realitat de la contractació de les administracions públi-ques de la comarca.

Van participar-hi delegats i delegades de les empreses contractades per lesadministracions locals del Barcelonès, i companys i companyes que treballenen aquestes administracions, i es van posar en comú criteris i experiències.

En la primera part, van intervenir Àngel Crespo, secretari general de CCOOdel Barcelonès, Javier Martínez, secretari d’Ocupació i Treball, i Laura Rafart,secretària de Drets de Ciutadania i Defensa del Servei Públic. Es presentarenalguns models de clàusules socials i laborals, i es van plantejar propostes sin-dicals per intervenir en la fase de disseny dels plecs de condicions i els criterisd’atorgament de les adjudicacions, i de quines estratègies comunes ens dotemper garantir i tendir a igualar drets dels treballadors subcontractats. També esva fer una anàlisi aproximada del volum que té la contractació dels ajunta-ments de la nostra comarca.

La segona part va consistir en una taula rodona, en la qual van participarJosé A. Valverde, responsable de subcontractació de la Unió Local del’Hospitalet; Salvador Lara, de la Secretaria de Serveis Públics i Atenció a lesPersones de la FSAP; Maribel Andreu, delegada sindical de CCOO a RUBATEC,de l’enllumenat públic de Barcelona; Antoni Galiano, secretari delegat delSector de Serveis Generals de l’Ajuntament de Barcelona, i Jordi Tusell, direc-tor d’operacions a Espanya d’ISS. El debat va ser molt interessant, i des detotes les posicions es va arribar a la conclusió que, gràcies a la contractaciópública, tot i les seves limitacions, es pot intervenir per a la millora en la qua-litat de l’ocupació i el desenvolupament de criteris socials i mediambientals.

La convivència alscentres educatius

Tot i que l’aparició de casos de vio-lència als centres educatius es deua situacions individuals concretes ien cap cas a la responsabilitat indi-recta de cap col·lectiu, s’ha d’ac-tuar amb el màxim rigor si aques-ta violència es produeix tant perdefensar amb claredat la personaagredida com per evitar-ne qual-sevol generalització.

Cal fer, als centres educatius, untreball basat en la prevenció i enla mediació, amb la participacióde tota la comunitat educativa ide l’entorn del centre escolar.

Un model de convivència en quèla mediació sigui l’eix central del’acció pedagògica dels centres, enquè la resolució dels conflictes esbasi en la participació i la cores-ponsabilitat de tots els agentseducatius: la tutoria d’alumnat, lacooperació entre agents educa-tius, la participació de les famílies,l’escolarització amb equitat i elreforç de l’autonomia dels cen-tres.

El conflicte als centres educatiusno és exclusiu d’un entorn escolaro territorial determinat, d’unaclasse social o d’un tipus de famí-lia, sinó que pot afectar, en majoro menor grau, tots els centres edu-catius, independentment de laseva titularitat pública o privada ide la procedència del seu alum-nat. És en aquest sentit que la ciu-tat, un cop més, esdevé agenteducatiu de primer ordre i, com atal, ha d’actuar en conseqüència.

Cal, en definitiva, un acord socialampli per a la convivència als cen-tres educatius. L’objectiu d’aquestacord ha de ser la concreció demesures elaborades i compartidesper tota la comunitat i la presa deconsciència social del fet que laresposta a aquests problemes noes pot produir només des de l’àm-bit de la institució escolar.

Lluís Filella

Federació d’Ensenyament de CCOO

i membre de la Comissió Delegada

del PEC de BarcelonaLa contractació pública permet millorar les condicions socials i laborals.

10 l’onas i n d i c a l

ctivitats

Acto de CCOO del Barcelonès en la plaza Sant Jaume.

El carril bus hauria d’unirBarcelona amb l’aeroport.

CCOO del Barcelonés se sumó a lacelebración del Día Internacionalcontra la Violencia hacia las Mujeresde este año.

El 24 de noviembre, en la plazaSant Jaume de Barcelona, se llevó acabo un acto simbólico en el quedelegados y delegadas de CCOOdejaron volar un globo negro porcada una de las mujeres muertas ennuestro país a causa de la violencia

de género, hasta aquel día. Al mismotiempo, un dúo de clarinetes inter-pretó varias piezas musicales y se dis-tribuyeron hojas informativas en lasque, entre otras cosas, se reclamabala aprobación inmediata, en Cata-lunya, de la Ley de Derechos de lasMujeres para la erradicación de laviolencia de género.

Anteriormente, el día 22 denoviembre, la Unión Local de CCOO

de Badalona había realizado un actocon la interpretación de monólogospor el grupo de teatro «Utòpiques»y una charla sobre los valores de laeducación basada en la igualdadentre hombres y mujeres, exigiendotambién mayor firmeza en la aplica-ción de las penas contra los asesinosy más recursos humanos y técnicosque permitan una actuación más efi-ciente contra esta lacra social.

Cal millorar la nova línia 46CCOO va fer-ne la seva pròpia

inauguració, ja que les autoritats deltransport no en van fer cap, i vamaprofitar per analitzar la línia, el seurecorregut i les seves prestacions.

Per tal que la línia 46 veritable-ment presti un servei eficaç a treba-lladors i treballadores que en són elsusuaris naturals, cal resoldre urgent-ment certes mancances i problemesque hi hem detectat.

En primer lloc, la freqüència depas en dies feiners va en unes fran-ges de 20 a 30 minuts, que resultatotalment insuficient. Calen fre-qüències d’un màxim de 15 minuts,i, sobretot, cal tenir en compte quea l’aeroport es treballa 365 diesl’any. Dissabtes i diumenges són diesnormals de treball i no és possibleque les franges horàries de serveipassin a 40 minuts els caps de set-mana.

En segon lloc, es fa imprescindible

Entre els dies 9 i 11 de novembre hemcelebrat a Barcelona un seminariamb els companys de CGIL (Confe-derazione Generale Italiana del Lavo-ro) de Nàpols i la CGTP-IN (Confe-deração Geral dos TrabalhadoresPortugueses - Intersindical) de Lisboa.

L’objectiu de la trobada era bàsica-ment analitzar de manera col·lectivael paper de les grans ciutats de la ribe-ra del Mediterrani en el desenvolupa-

CCOO, contrala violenciade género

Trobada internacionalment econòmic i social d’Europa, d’a-cord amb el nostre projecte de teixiraliances entre sindicats de les ciutatsque tinguin elements comuns ambBarcelona i la seva àrea d’influència.D’aquesta manera, en el marc de laCES (Confederació Europea deSindicats), podrem establir estratègiessindicals conjuntes en temes com el rolque té avui la indústria productiva i eldels serveis, les condicions de vida i de

treball dels ciutadans i dels treballa-dors i treballadores, la importànciacada dia més clau de les xarxes detransport i mobilitat o la necessitat depropiciar i aprofundir la cooperaciósindical amb els països del Magrib.

El seminari, desenvolupat amb lacol·laboració de l’Ajuntament deBarcelona i l’Ajuntament de l’Hospi-talet, ha comptat amb la participaciódel catedràtic Joan Subirats, de la

UAB, i també de l’associació Arc Llatí,de la Diputació de Barcelona.

Concebut bàsicament com unseminari de treball, hi han participatrepresentants de diferents sectors dela producció i dels serveis del nostresindicat, així com representants sindi-cals de l’Ajuntament de Barcelona iresponsables territorials de CCOO delBarcelonès, que han aprofitat per tei-xir relacions en àmbits sectorials.

ara l’habilitació d’un carril bus queuneixi Barcelona amb l’aeroport. Eltransport públic no ha de competiramb el privat; ha de tenir prioritat depas. D’altra manera, no és possiblecomplir els horaris, i així no es potprestar un bon servei a la gent quetreballa i té un horari.

Finalment, creiem que cal redefi-nir les parades existents en la línia,avui excessives. Proposem que esmantinguin les parades que tinguinel màxim nombre d’intercanvis ambaltres mitjans de transport públiccom FGC i metro. I reclamem que, enles instal·lacions aeroportuàries, s’hirealitzin les parades previstes i queara no existeixen, com la terminal demercaderies i la terminal internacio-nal.

CCOO ha presentat un documentamb aquestes reclamacions, i d’altresde prou significatives, al Consell dela Mobilitat de l’Aeroport.

CCOO ha estat reivindicant durantmolt de temps una línia d’autobúsintegrada tarifàriament que connec-tés Barcelona amb l’aeroport delPrat, per donar servei fonamental-ment als milers de treballadors i tre-balladores que han d’accedir cada diaa les instal·lacions aeroportuàries.

Finalment, des del mes d’octubre,la nova línia 46 presta aquest serveides de la plaça d’Espanya.

11l’onas i n d i c a l

Como ya es habitual, la empresa se ha negado a negociar.

Guía práctica para la integración laboralde las personas con discapacidadCCOO del Barcelonès ha elaborado, con la colaboración del Sector de Serveis Personals del Ayuntamiento de Barcelona,una guía básica del delegado y delegada sindical para la integración laboral de las personas con discapacidad.

Esta guía, que tendrá una amplia difusión en las empresasde nuestra comarca, es una herramienta práctica que contie-ne todos los elementos necesarios para que nuestros delega-dos y delegadas puedan negociar, y presionar si hace falta,para conseguir la integración laboral de este colectivo, ven-ciendo la resistencia de algunas empresas a cumplir la ley y,en muchos casos, los prejuicios totalmente injustificadoshacia las personas con discapacidad.

En el caso de que esta guía no llegue directamente aalgún delegado o delegada, se encuentra a vuestra disposi-ción en CCOO del Barcelonès.

La sentencia hace

justicia con los

trabajadors, que

podrán disfrutar

de un fin de semana

festivo de cada dos.

Importantesentenciafavorable en MakroTodos estamos acostumbrados a ir acomprar a los comercios de lunes asábado, y también, desgraciada-mente para los trabajadores delcomercio, algunos domingos y festi-vos. Lo que no sabe la inmensamayoría de las personas que acudena comprar a los diferentes comer-cios, especialmente en las grandesempresas de distribución (Alcampo,Carrefour, Makro, Akí Bricolaje,Leroy Merlin, Eroski, etc.), es que losempleados de esos centros comer-ciales trabajan seis días por semana.Vamos, que el único día que libran,que pueden disfrutar de sus fami-lias, hijos, esposos y esposas, novioso amigos es el domingo. Todo elloes debido a que la jornada laboralestá distribuida de una forma per-versa, de manera que tenemos laobligación de trabajar de lunes asábado seis horas y cuarenta minu-tos, que da un total de cuarentahoras semanales, y las diferentesreducciones de jornada que hemoslogrado en la negociación colectivase han transformado en disminu-ción de la jornada diaria en algunasempresa, especialmente en aquellasdonde CCOO tiene poca presencia,o bien se han transformado en díasde libranza completos, que es la

opción por la que siempre ha apos-tado CCOO.

Pues bien, todo esto ahora se va aacabar. Desde CCOO, hemos estadopersiguiendo desde hace tiempopoder cambiar esta situación. Lohemos intentado mediante la nego-ciación con las empresas, pero éstas,gracias a la pasividad y la complici-dad de sus sindicatos amarillos, nohan entendido esta necesidad de lostrabajadores. Lo importante paraellas es el beneficio, sea como sea,que, por cierto, no para de aumentaren las empresas de la gran distribu-ción en España, y en ningún momen-to se ha planteado ningún tipo demodificación en la distribución de lajornada que les pueda suponer algu-na merma de éstos por pequeña quesea. Ahora la Audiencia Nacional,por segunda vez, primero fue enLeroy Merlin y ahora en Makro, obli-ga a las empresas a distribuir la jor-

nada de forma que disfrutemos deun día de descanso, además deldomingo, y adicionado a éste, almenos, cada dos semanas. Vamos,algo impensable hasta ahora: disfru-taremos de un fin de semana de cadados con nuestras familias, con nues-tros amigos, con nuestra gente. Conquien queramos.

Naturalmente, como no podía serde otra forma, la dirección deMakro, que, por cierto, libra todoslos fines de semana del año, comoanteriormente la de Leroy Merlin, haanunciado que recurrirá, que trataráde dar la vuelta a esta sentencia quehace justicia con sus trabajadores, ytambién, como ya es habitual, nisiquiera se ha planteado llegar a unacuerdo con CCOO para tratar dedignificar las condiciones de trabajode sus empleados. Luego se quejaránde que no encuentran personal.

Ginés López

nions locals

L’Hospitaletc/ Pau Sans, 8. 08901 L’Hospitalet. Tel. 93.3372947. Fax 93.3374356. E-mail: hospitalet@conc.es

Reconocimiento a los 25 años de afiliación

Horarios de asesoramiento - L’HospitaletDías Horarios

General Lunes, martes y jueves De 16 a 20Construcción Lunes, martes y jueves De 18 a 20Metal Martes y jueves De 16 a 20Comercio y hostelería Lunes De 16.30 a 19.30Enseñanza privada Miércoles De 16 a 19Química-Textil Miércoles De 16.30 a 19.30Madera Miércoles De 18 a 20CITE Martes De 10 a 14

«Manipulación manual de cargas»fue el título del cuarto Taller deSalud Laboral organizado por laUnión Local de CCOO de L’Hospi-talet, que se realizó el pasado 9 denoviembre y al que asistieron unos35 delegados y delegadas de empre-sas de la ciudad.

Inauguró el taller Alfons Bonals,concejal del Área de PromociónEconómica del Ayuntamiento deL’Hospitalet.

El taller, como ya es habitual, sedividió en dos partes: una visión mástécnica, a cargo de Cristina García,directora del Servicio de Prevenciónde Asepeyo, y una visión más sindi-cal, a cargo de la compañera NuriaGarcía, del Gabinete Higia.

En la clausura que realizó ÁngelCrespo, secretario general del Bar-

El 10 de octubre se celebró en nues-tra ciudad la entrega de premios dela VIII edición del Premio deFotografía Josep Maria PérezMolinos que organiza CCOO delBarcelonès. La Unión Local de CCOOde L’Hospitalet decidimos aprove-char la ocasión para hacer un reco-nocimiento público a todas las per-

sonas que llevan afiliadas 25 años aCCOO y les hicimos entrega de unainsignia de plata con el logotipo deCCOO, cumpliendo así también conel acuerdo de CCOO de Cataluña encuanto a agradecer la fidelidad de laafiliación.

Invitamos al acto de entrega deinsignias a 217 compañeros y compa-

Taller de Salud Laboral 2006celonès, se incorporó una delegacióndel sindicato italiano GGIL, que esta-ba de visita en Barcelona para parti-cipar en diferentes actividades sobreel proyecto de la red de cooperacióninternacional de países mediterráne-os y ampliar los conocimientos de lametodología de trabajo que se des-arrolla en CCOO del Barcelonès.

Este año, junto al material deltaller, se entregó la Guía de saludlaboral y conciliación, enmarcada enel proyecto «Fes-te lloc: model localper a la igualtat d’oportunitats», delque CCOO del Barcelonès es socio yen el que hemos contado con la par-ticipación muy activa de la Secretariade la Dona de la CONC.

ñeras que cumplían 25 años afiliadosy afiliadas a la Unión Local de CCOOde L’Hospitalet. Fue un acto alegre yemotivo, sobre todo teniendo encuenta que nuestros afiliados y afilia-das de hace tantos años –como ellosy ellas mismos comentaban– estánmás acostumbrados a dar que a reci-bir. Así somos la gente de comisiones.