exm tecno1 eso cat

Tecnologies

4. Proves

1 ESO

1. Quina és la diferència entre tecnologia i tècnica? [1 punt]

El concepte de tecnologia és més ampli i engloba la tècnica. La tecnologia es pot en-tendre com un conjunt de coneixements teòrics i pràctics, mentre que la tècnicaconsistiria en l’habilitat per utilitzar aquests coneixements.

2. A continuació tens una sèrie d’accions que formen part d’un procés tecnològic, però es-tan desordenades. El problema que es vol solucionar amb aquest procés és canviar unabombeta fosa. Ordena correctament aquestes accions: [1 punt]

a) Enroscar la bombeta nova.

b) Tallar el corrent.

c) Agafar una bombeta de característiques similars a la fosa.

d ) Connectar el corrent.

e) Comprovar-ne el funcionament.

f ) Treure la bombeta fosa i observar-ne les característiques.

b – f – c – a – d – e.

3. Escriu de manera ordenada les fases del procés tecnològic. [1 punt]

a) Descripció i anàlisi del problema.b) Recerca d’informació.c) Generació i selecció d’idees.d) Execució.e) Avaluació.

4. Indica quina zona de l’aula de tecnologia és la més adequada per dur a terme cada unade les activitats següents: [1 punt]

Dibuixar un pla. Zona d’execució.

Utilitzar una serra mecànica. Zona de disseny, experimentació i muntatge.

Guardar els llistons que sobren. Zona d’execució.

Fer un forat amb el trepant. Zona de magatzem.

Consultar llibres. Zona de disseny, experimentació i muntatge.

Nom i cognoms:

Data: Grup:

El procés tecnològic Autoavaluació Nota

1

3

5. Quin és l’objectiu fonamental de la tecnologia? [1 punt]

L’objectiu fonamental de la tecnologia és satisfer necessitats humanes.

6. Observa el disseny del penja-robes de la figura i contesta les qüestions següents:

a) Escriu tres errors que es poden apreciaren el disseny. [1 punt]

• Els ganxos en punta poden foradarla roba.

• És massa alt.

• La base és molt petita i poc estable.

b) Descriu com corregiries els errors que has apuntat en l’apartat anterior. [1 punt]

• Els extrems dels ganxos haurien deser arrodonits.

• Hauria de tenir menys alçada perpoder penjar les peces de roba ambfacilitat.

• La base ha de tenir un diàmetre mésgran.

7. Relaciona cada una de les activitats del procés tecnològic d’un objecte amb la fase d’a-quest procés a la qual pertanyen: [2 punts]

4

30 cm

20 cm

280 cm

llistó de fusta de 2 cm de diàmetre

ganxosde ferro corbsi acabatsen punta

suport per als ganxosde fusta gruixuda

base de fusta fina (contraxapat o DM)

Activitats Fase del procés tecnològic

Consultar un fuster. recerca d’informacióDonar forma a les diferents peces de l’objecte. execució

Comprovar si l’objecte construït té lesmesures adequades. avaluació

Apuntar les idees. generació i selecció d’ideesDecorar l’objecte. execucióApuntar les condicions inicials. descripció i anàlisi del problemaElaborar un pla de treball. execucióProposar possibles millores. avaluació

8. A continuació es descriuen una sèrie d’accions que es podrien esdevenir a l’aula de tec-nologia. Indica en cada cas si l’acció realitzada és correcta o incorrecta i explica perquè. [1 punt]

a) Acabar d’utilitzar una eina i guardar-la al lloc corresponent.

És correcta. Les eines s’han de guardar al lloc corresponent després de fer-lesservir.

b) Tallar una planxa d’acer amb les tisores sense posar-se guants.

És incorrecta. En qualsevol operació s’han de fer servir els elements protectorscorresponents, que en aquest cas són uns guants.

c) Serrar unes quantes fustes i sortir de l’aula sense haver-la netejat.

És incorrecta. S’ha d’ordenar i netejar l’aula abans de sortir-ne.

d ) Demanar permís al professor o professora per entrar al magatzem a agafar el treballque s’està fent.

És correcta. Per accedir a la zona de magatzem, cal demanar permís al profes-sor o professora.

5

6

1. Quina relació hi ha entre la mida del format DIN A4 i la del DIN A6? [1 punt]

El format DIN A4 és quatre vegades més gran que el format DIN A6.

2. Observa els segments següents i indica’n la mesura en mil·límetres i centímetres:[1 punt]

AB = 30 mm; AB = 3 cm

CD = 45 mm; CD = 4,5 cm

EF = 57 mm; EF = 5,7 cm

GH = 70 mm; GH = 7 cm

3. Observa les posicions de l’escaire i el cartabó i indica l’angle que en resulta en cada cas.[1 punt]

a) 30º b) 75º

4. Dibuixa un quadrat de 50 mm de costat i traça una de les seves diagonals. Amb l’ajut de l’escaire i el cartabó omple el quadrat de línies paral·leles a la diagonal distanciades10 mm entre si. [1 punt]

Nom i cognoms:

Data: Grup:

Materials i estris de dibuix Autoavaluació Nota

2

A B

C D

E F

G H

7

5. Quina particularitat tenen els angles traçats amb escaire i cartabó? [0,5 punts]

Els angles traçats amb escaire i cartabó són múltiples de 15º.

6. Amb l’ajut del transportador, mesura els angles següents i escriu, en cada cas, el valorque tenen: [1,5 punts]

7. Amb l’ajut del transportador, traça els angles següents: [1 punt]

a) 50º b) 155º

15º

65º

35º

100º

130º

95º

a)

c)

e)

b)

d)

f)

8. A continuació et donem la numeració de cinc tipus de mines de llapis. Indica el grau deduresa de cadascuna. Es tracta d’una mina tova, mitjana o dura?[1 punt]

a) 2H dura b) B mitjana c) H dura d ) 4B tova e) HB mitjana

9. Divideix una circumferència de 6 cm de diàmetre en sis parts iguals. Per fer-ho, has deseguir el procés següent:[2 punts]

a) Amb ajut de l’escaire i el cartabó, traça una recta horitzontal i un altra recta perpendi-cular a la primera. Recolzant l’agulla del compàs a la intersecció de les rectes, dibui-xa una circumferència de 6 cm de diàmetre.

b) Posant l’agulla del compàs en els punts on la circumferència talla la recta horitzontal,i amb l’obertura del compàs igual al radi, traça dos arcs que tallin la circumferènciaen quatre punts.

c) Ara ja tens els sis punts que divideixen la circumferència en altres parts iguals.

8

9

Nom i cognoms:

Data: Grup:

La representació d’objectes Autoavaluació Nota

3A

1. Quina és la diferència entre un esbós i un croquis?

Un esbós és un primer dibuix poc detallat, mentre que un croquis és més elaborat iconté detalls.

2. Enumera quatre dades que ha de contenir el caixetí d’un plànol mida DIN A4 i indica ons’ha de situar aquest caixetí.

Algunes de les dades que pot contenir són: el nom del dibuixant, el nom del plànol,la data del dibuix, l’escala en què està dibuixat, les firmes, etc.

S’ha de col·locar a la part inferior dreta, a 5 mm dels costats.

3. Dibuixa un croquis d’un prisma rodó utilitzant la tècnica de l’encaix.

4. Descriu els passos que cal seguir per utilitzar la tècnica dels eixos de simetria.

1. Se situa la peça en la posició en què els detalls es vegin millor.

2. Es dibuixen els eixos de simetria.

3. Es comença a dibuixar la peça tenint en compte els seus eixos.

4. Es repassa la figura amb un llapis dur dibuixant els detalls.

5. S’acota el dibuix.

1a part [4 punts: 0,5 per cada resposta correcta]

10

5. Quina és la diferència entre vista i perspectiva?

En la perspectiva s’aprecien les tres dimensions d’un objecte, mentre que la vistaés una projecció ortogonal i, per tant, només reflecteix dues dimensions.

6. Què vol dir que un objecte es dibuixa a escala 1:1?

Que es dibuixa a escala natural, és a dir, a la seva mida real.

7. A quina escala s’ha dibuixat el llapis de la figura si en realitat fa 20 cm de longitud?

Com que en el dibuix fa 5 cm, vol dir que s’ha dibuixat a escala 1:4.

8. Quant mesura en realitat l’alçada de la taula si s’ha dibuixat a escala 1:25?

Com que en el dibuix mesura 5 cm i la real és 25 vegadesmés gran, hem de multiplicar 5 × 25. Per tant, fa 125 cmd’alçada.

Observa la peça de la figura, en la qual cada quadrat fa 1 cm de costat.

alçat

2a part [6 punts: 1 per cada resposta correcta excepte l’última, que en val 3]

9. De quin tipus de representació es tracta?

És una perspectiva isomètrica.

10. Fes el croquis de la vista d’alçat de la peça i acota’l correctament.

11. Fes el croquis d’una perspectiva cònica de la peça situant un punt de fuga on creguisconvenient.

11

12. Dibuixa les tres vistes de la peça anterior a escala 1:1.

12

13

Nom i cognoms:

Data: Grup:


3B

1. Indica en els cercles el nombre de la cara assenyalada.

2. Explica la diferència principal entre les vistes i la perspectiva.

La diferència principal és que a les vistes només s’aprecien dues dimensions de l’ob-jecte, mentre que a la representació en perspectiva se’n veuen les tres dimensions.

3. Què vol dir que un objecte es dibuixa a escala 5:1?

Que es dibuixa 5 vegades més gran del que és en realitat.

1

2

3

45

6

1a part [4 punts: 0,5 per cada resposta correcta]

14

4. A quina escala s’ha dibuixat el llapis de la figura si en realitat fa 20 cm de longitud?

Com que en el dibuix fa 5 cm, vol dir que s’ha dibuixat a escala 1:4.

5. Quant mesura en realitat l’alçada de la taula si s’ha dibuixat a escala 1:25?

Com que en el dibuix mesura 5 cm i la real és 25 vegadesmés gran, hem de multiplicar 5 × 25. Per tant, fa 125 cmd’alçada.

Observa la peça de la figura, en la qual cada quadrat fa 1 cm de costat.

alçat

2a part [6 punts: 1 per cada resposta correcta excepte l’última, que en val 3]

6. De quin tipus de representació es tracta?

És una perspectiva isomètrica.

7. Fes el croquis de la vista d’alçat de la peça i acota’l correctament.

8. Fes el croquis d’una perspectiva cònica de la peça situant un punt de fuga on creguis conve-nient.

15

9. Dibuixa les tres vistes de la peça anterior a escala 1:1.

16

Dibuixa el plànol de l’habitació seguint les passes que se t’indiquen. Assegura’t que les bar-res d’eines Status, Standard, Property, Edit, Symbol Library, All-In-One, Grid i Snap estanactivades.

Desa el dibuix al disquet amb el nom de Sala.

Dibuixa el bolígraf de la figura sabent que cada quadradet de la graella fa 2,5 mm de costat.

Desa el dibuix al disquet amb el nom de Bolígraf.

17

Nom i cognoms:

Data: Grup:


3CCONTROL D’AUTOSKETCH

Crea un nou dibuix a partir d’una plantilla ja feta (Building).Selecciona la forma del dibuix, desactiva Generate Roof, indica les mesures corresponents de l’habitació (en centímetres) 0,25 0,5 0,75 1

i col·loca el paper de manera apaïsada.

Mitjançant el menú Tools \ Drawing Options indica:– l’escala mètrica 1:100,– la graella Snap Interval: 50 cm; Major Frequency: 1; 0,25 0,5 0,75 1

Minor Style: 9.

Observa que el dibuix no et coincideix amb la graella. Per fer-lo coincidir, assegura’t que tens la graella activada, selecciona el dibuix i clica amb el botó dret del ratolí. Activa l’opció Center 0,25 0,5 0,75 1About Point i, des del centre del dibuix, mou-lo fins que vegis que s’ajusta a la graella.

Dibuixa:– una porta SingleDoorE1000 a la paret inferior, a 2 metres de

la paret dreta, 0,25 0,5 0,75 1– dues portes FrenchDoorE1500 a un metre de la cantonada interior,– una taula DineSetCir2.

Acota la figura tal com surt al dibuix. 0,25 0,5 0,75 1

Fes el caixetí. Corregeix-ne les dades si escau. 0,25 0,5 0,75 1

El dibuix està complet. 0,25 0,5 0,75 1

Les mesures són les correctes. 0,25 0,5 0,75 1

Els ombrejats estan fets. 0,25 0,5 0,75 1

Hi apareix el text del bolígraf. 0,25 0,5 0,75 1

1a activitat [6 punts]

2a activitat [4 punts]

18

PLÀNOL DE L’HABITACIÓ

Dibuix per a la 1a activitat.

BOLÍGRAF

Dibuix per a la 2a activitat.

2,5 mm

2,5 mm

19

Nom i cognoms:

Data: Grup:

Els materials i les seves propietats Autoavaluació Nota

41. Observa detingudament l’aula on ets i completa la taula tenint en compte els materials

utilitzats en la fabricació dels objectes que vegis. Indica si aquests materials són naturals otransformats. [1 punt]

Resposta oberta.

2. Llegeix el text següent i troba-hi tres imprecisions tècniques relacionades amb els mate-rials i les seves propietats: [1,5 punts]

El senyor Pérez regenta una fusteria i ha rebut una comanda de materials que va fer lasetmana passada. Mentre dos operaris de l’empresa Fustes Bones SA els descarreguen,el senyor Pérez analitza l’albarà que li han enviat per comprovar la comanda.

Quan acaba de comprovar-la, el senyor Pérez diu als operaris que no pot firmar l’albarà,perquè hi ha dades errònies i falten 100 cargols, ja que només n’hi han portat 29 capses.

Objecte Materials Naturals / transformats

1. porta fusta transformat

Ref. Descripció Tipus de Dimensions/ Quantitat material escairada

11245 llistó de fusta de pi de 260 cm natural 20 × 30 mm 200de llargada

11267 llistó de fusta de faig de 260 cm transformat 50 × 75 mm 150de llargada

12456 tauló de fusta aglomerada natural 2,50 × 3,20 m 64de 16 mm de gruix

35451 cargol autoroscant d’acer natural 30 mm 3.000de cap cònic de llargada

37643 cola blanca de fuster transformat pot d’1 kg 100

20

a) 1a imprecisió: el llistó de fusta de faig és de material natural.

b) 2a imprecisió: el tauló de fusta aglomerada, en canvi, és de material transfor-mat, obtingut en compactar i enganxar amb coles la fusta natural (generalmentrestes) triturada.

c) 3a imprecisió: els cargols estan fabricats d’acer, que és un material transfor-mat.

d ) Quants cargols conté cada capsa?

Si li havien d’entregar 3.000 cargols i n’han portat 100 menys, obtindrem:3.000 – 100 = 2.900 cargols entregats2.900 cargols / 29 capses = 100 cargols/capsa

3. Una peça massissa té forma de paral·lelepípede de 10 cm d’altura, 30 cm de llargada i 5 cm de gruix. Si la seva massa és de 4,05 kg:

a) Dibuixa el croquis de la peça. [0,5 punts]

b) Determina’n la densitat. [1,5 punts]

c) Especifica el material amb què està fabricada a partir de la taula. [0,5 punts]

a)

b) Dades Incògnites

Longitud = 30 cm Densitat = ?

Altura = 10 cm

Amplada = 5 cm

Massa = 4,05 kg

Material Densitat(kg/m3)

fusta de pi 480gasolina 680aigua líquida 1.000aigua de mar 1.030alumini 2.700ferro 7.800coure 8.900plata 10.500plom 11.340mercuri 13.600or 19.300

5

21

4. Llegeix detingudament les frases següents i completa-les per tal que, des del punt de vistatecnològic, siguin acceptables: [1 punt]

a) Un material que s’enfonsa dins l’aigua és més dens que el material que flota.

b) Un material del qual podem obtenir làmines molt primes és un material mal·leable .

c) Per fabricar conductors elèctrics, s’utilitzen materials dúctils .

d ) Els materials que, com el vidre, es trenquen amb facilitat amb un cop, es denominenmaterials fràgils .

e) Un material que, com el fang de modelar, es pot fer canviar fàcilment de forma es diuque és un material plàstic .

f) Quan un material es pot deformar amb les mans però en deixar-lo anar recupera laforma inicial, diem que és un material elàstic .

g) D’un material que és capaç de ratllar-ne un altre es diu que és més dur .

h) Un material que, sotmès a diferents esforços, es deforma menys que un altre que estàsotmès als mateixos esforços és més resistent .

i) Un material del qual podem obtenir fils molt fins és un material dúctil .

j) Quan donem un cop al vidre, comprovem que és un material menys tenaç que l’acer.

5. Defineix les següents propietats dels materials i digues a quin grup de propietats pertanyen:[2 punts]

a) Conductivitat tèrmica. És la capacitat dels materials per transmetre la calor.

b) Dilatació tèrmica.És l’augment de volum que experimenten els materials en augmentar la tempera-tura.

c) Temperatura de fusió.És la temperatura a partir de la qual el material passa de l’estat sòlid al líquid.Aquesta temperatura s’anomena punt de fusió.

Aquestes propietats pertanyen al grup de propietats tèrmiques .

Volum = longitud x altura x amplada = 0,3 • 0,1 • 0,05 = 0,0015 m3

La densitat obtinguda és de 2.700 kg/m3. Per tant, segons la taula, es tractad’una peça d’alumini.

c)

22

6. Completa el següent esquema sobre la classificació de les propietats dels materials:[1 punt]

• Propietats tecnològiques

• Propietats físiques

• Propietats químiques – Resistència a la corrossió

7. Assenyala la propietat més característica dels objectes següents: [0,5 punts]

a) Una paella: conductivitat tèrmica.b) La dolla d’un portalàmpades: conductivitat elèctrica.c) El cap d’un martell: duresa.d) Un clau: duresa. e) El paper d’alumini: mal·leabilitat.

8. Indica quines propietats descriuen les dues il·lustracions següents i explica-les breument:[0,5 punts]

a) Descriu la propietat de fusibilitat, que és la capacitat dels materials de passarde l’estat sòlid al líquid quan se sotmeten a una temperatura determinada.

b) Descriu la propietat de soldabilitat, que és la facilitat de ser soldats que pre-senten alguns materials.

– Mal·leabilitat

– Ductilitat– Fusibilitat– Soldabilitat

– Densitat– Elèctriques: – Conductivitat elèctrica

– Tèrmiques: – Conductivitat tèrmica

– Dilatació tèrmica– Temperatura de fusió

– Mecàniques: – Duresa– Tenacitat

– Elasticitat– Resistència

a) b)

1A

23

Nom i cognoms:

Data: Grup:

La fusta Autoavaluació Nota

51. Què és la higroscopicitat de la fusta? [1 punt]

És la capacitat que té la fusta d’absorbir o desprendre humitat en funció d’on esti-gui situada i del clima.

2. Indica si cada una de les afirmacions següents són veritables (V) o falses (F):

[1 punt]

a) Els taulons d’aglomerat s’obtenen unint taulons de fusta natural. F

b) El roure és una fusta molt tova i poc apreciada per fer paviments. F

c) La xapa de fusta s’utilitza per revestir taulons artificials. V

d) L’escorça és la capa de l’arbre que condueix la saba. F

e) L’enformador és una eina que s’utilitza per entallar la fusta. V

3. Què és el gramatge d’un paper? A partir de quin gramatge es considera que el paper passaa ser cartró? [1 punt]

El gramatge és una propietat física que ens indica la massa en grams d’un metrequadrat de paper (g/m2). Quan el paper té un gramatge superior a 400 g/m2, esconsidera cartró.

4. Què és la fendibilitat de la fusta? [1 punt]

És la facilitat amb què les seves fibres s’obren en sentit longitudinal.

5. Classifica els estris i eines següents segons la funció principal que tinguin: marcar, ta-llar, subjectar, mesurar o desbastar. [1 punt]

gúbia ............................... tallar escofina ........................... desbastarcargol de banc ................ subjectar serra de marqueteria ....... tallarcompàs ........................... marcar enformador ..................... tallarserjant ............................. subjectar llapis ............................... marcarflexòmetre ...................... mesurar escaire de fuster .............. marcar

24

6. Una serra elèctrica portàtil disposa d’una fulla amb moviment alternatiu i serveix per fertalls rectes, bisellats i corbs. [1 punt]

a) Com es diu aquesta serra? Serra de vaivé.b) Quin element de protecció hem d’utilitzar quan la fem servir?

Ulleres protectores.c) Si hem de manipular la fulla de tall, com ha d’estar la màquina?

Desendollada.d) Com s’anomena l’element que la fa funcionar? Motor elèctric.

7. Escriu el nom que correspon a cada una de les unions següents: [1 punt]

8. Completa cada una de les frases següents: [1 punt]

a) La és la propietat que tenen algunes fustes per corbar-se o doblegar-se en el sentit longitudinal de les seves fibres.

b) El està format per una base de paper o tela sobre la qual s’han adherit petits grans de vidre.

c) La màquina industrial que permet rebaixar peces de fusta cilíndriques fent-les girar s’a-nomena .

d) La és la resistència que oposa la fusta a ser penetrada per altres cossos.

e) Per fabricar fusta s’utilitzen els residus produïts en els processos d’obtenció i transformació de la fusta natural.

9. Quines són les dues eines fonamentals per tallar el paper? [0,5 punts]

Les tisores i el cúter.

10. Escriu quatre aplicacions actuals de la fusta. [0,5 punts]

Construcció, artesania, indústria del moble i fabricació de paper.

11. Escriu el nom de cada una de les serres següents: [1 punt]

artificialduresa

torn

paper de vidre

flexibilitat

De cudornella.Bisellada.A fons.Forquilla.

Xerrac ordinari. Xerrac de beina. Xerrac de punta. Serra de marqueteria.

25

1. Quina diferència hi ha entre la mena i la ganga d’un mineral? [1 punt]

La mena és la part útil d’un mineral, mentre que la ganga és la part del mineral queno conté metall i, per tant, no és aprofitable.

2. Què és la metal·lúrgia? Com s’anomena la metal·lúrgia del ferro? [1 punt]

La metal·lúrgia és l’activitat industrial que permet obtenir un metall a partir delseu mineral. En el cas del ferro, s’anomena siderúrgia.

3. Completa les frases següents, referides als metalls, escrivint la paraula correcta en cadaun dels espais: [1 punt]

a) En general, els metalls es caracteritzen perquè són bons de la calor il’ .

b) A temperatura ambient, es troben en estat , tret del , que es troba en estat líquid.

c) Es poden estendre en làmines, és a dir, són , i també es poden estirar enfils, és dir, són .

d) Alguns són perquè els atreuen els imants, com en el cas del ferro.

4. Completa la taula següent escrivint el nom del metall a què es refereix cada descripció:[1 punt]

5. Contesta aquestes preguntes, referides a l’aliatge del ferro i el carboni: [1 punt]

a) Com s’anomena l’aliatge que conté un 99 % de ferro i un 1 % de carboni? Acer.

b) Com s’anomena l’aliatge que conté un 97 % de ferro i un 3 % de carboni? Fosa oferro colat.

magnètics

dúctilsmal·leables

mercurisòlidelectricitat

conductors

1A Nom i cognoms:

Data: Grup:

Els metalls Autoavaluació Nota

6

Descripció Metall

Quan l’acer està cobert amb una capa d’aquest metall, s’anomena zincacer galvanitzat.

S’utilitza com a protector contra les radiacions perilloses com la plomradioactivitat i els raigs X.

És el metall més abundant de l’escorça terrestre i s’utilitza molt aluminien la fusteria metàl·lica.

És el metall base per obtenir els aliatges de bronze i courellautó.

26

6. Explica en què consisteix la tècnica de la laminació. [1 punt]

Consisteix a fer passar una peça metàl·lica per una sèrie de rodets per comprimir-la iobtenir-ne una làmina menys gruixuda i de més longitud. Aquesta tècnica sol aplicar-se en calent i s’utilitza per obtenir planxes, perfils o xapes de diferents gruixos.

7. Completa la taula següent classificant els metalls en ferrosos, no ferrosos, purs o aliatges:[1 punt]

8. Completa l’esquema de classificació de les unions. [1 punt]

Metalls Metalls ferrosos Metalls no Metalls purs Aliatges ferrosos

coure X X

acer X X

estany X X

duralumini X X

titani X X

fosa X X

Classificació de les unions

Segons la necessitatd’intercanviar peces

Segons la mobilitat

Segons el medid’unió

Desmuntables

Permanents

Articulades

Fixes

Cargolada

Reblada

Soldada

Amb adhesius

9. Observa les eines per treballar els metalls i completa la taula amb el nom de cadascuna il’operació que fa: tall, fricció, perforació, percussió o subjecció. [2 punts]

martell tisores de planxa

cargol de bancbroca

llima

Nom Operació

broca perforació

cargol de banc subjecció

llima fricció

tisores de planxa tall

martell percussió

27

1. Anomena els dos tipus principals de plàstics i indica’n la característica principal. [0,5 punts]

Els termoplàstics: són plàstics que, en escalfar-los a una determinada temperatura,es poden modelar moltes vegades, tantes com es vulgui.Els termostables: són plàstics que només es poden escalfar i modelar un sol cop.

2. Identifica el nom del plàstic, el tipus i les aplicacions que té. [0,5 punts]

3. La figura següent representa el procés que se segueix per obtenir plàstics: [1,5 punts]

Nom i cognoms:

Data: Grup:

Els plàstics Autoavaluació Nota

7

Nom Tipus Aplicacions

PVC policlorur de vinil termoplàstic tubs, perfils, aïllants de cables, mànegues, impermeables

PF fenoplast termostable accessoris elèctrics, mànecs de paelles

matèria primera:cel·lulosa, carbó, gas natural o petroli

indústria de fabricació

plàstic en grànuls o en pols

productes acabats

indústria detransformació

a) Completa les expressions següents i escriu-les als llocs adients:

• productes

• matèria primera: cel·lulosa, carbó, o petroli

• plàstic en o en pols

• indústria de

• de transformació

b) Explica la diferència que hi ha entre una indústria de fabricació de plàstics i una detransformació.

La indústria de fabricació s’encarrega de fabricar el plàstic en grànuls o en polsa partir d’una matèria primera, mentre que la de transformació fa productes apartir d’aquests grànuls o pols.

indústriafabricaciógrànuls

gas naturalacabats

28

4. Descriu breument tres procediments que es poden aplicar als plàstics per identificar-los.[1 punt]

Podem submergir-los en aigua per comprovar si suren o s’enfonsen.Podem cremar-los per apreciar el fum que fan, el color de la flama o si es fonen.Podem intentar doblegar-los per veure si són rígids o flexibles.Podem intentar ratllar-los per saber quina és la seva duresa.

5. La figura següent representa una màquina d’extrusió per fabricar plàstics: [1,5 punts]

tremujaplàstic en grànuls

túnel derefredament

a) Omple les etiquetes amb l’expressió correcta.

b) Explica breument com funciona aquesta màquina.

Funciona de manera similar a una màquina de fer xurros. El plàstic entra per latremuja en un tub calent. Gràcies a un cargol que hi ha a dins, el material avançai traspassa un motlle que li dóna la forma desitjada. Tot seguit passa per un tubde refredament, on s’endureix.

c) Quins tipus de productes se solen fabricar amb aquest sistema?

Aquest sistema s’utilitza per fabricar productes de molta longitud, com màne-gues, tubs, perfils, etc.

6. En què consisteix l’esberlament d’una làmina de plàstic? [0,5 punts]

Consisteix a tallar la làmina de plàstic fent-hi incisions amb un cúter i doblegant-laper la línia de tall perquè es trenqui.

7. Com s’ha de fer un forat d’un diàmetre considerable en una làmina de plàstic? [0,5 punts]

S’ha de foradar la làmina començant amb una broca petita i augmentant el diàmetrede la broca progressivament. D’aquesta manera s’evitarà que la làmina es trenqui.

8. Quins tres sistemes es poden seguir per unir dues peces de plàstic? Explica’n dos breu-ment. [1 punt]

Unió per adhesió. Consisteix a utilitzar coles especials per unir els diferents tipusde plàstics.Unió per cohesió. Consisteix a fusionar les peces de plàstic després d’escalfar-les.Unió mecànica. Consisteix a utilitzar reblons o cargols per fer la unió.

29

9. La majoria de plàstics haurien de portar símbols com els següents: [1 punts]

1 3a) Per què els haurien de portar?

Perquè indiquen que són plàstics reciclables i de quin tipus són, i d’aquesta ma-nera en faciliten el reciclatge.

b) De quins plàstics es tracta?

El primer és el PET (polietilè tereftalat) i el segon, el PVC (policlorur de vinil).

10. La figura següent representa els mètodes d’eliminació de residus plàstics: [2 punts]

a) De quines maneres es poden aprofitar els plàstics?

Tornant-los a convertir en grànuls o pols, incinerant-los per produir energia otractant-los químicament per tornar a obtenir-ne matèries primeres.

b) De les maneres anteriors, quina creus que és la millor per al medi ambient?

Segurament la de tornar a convertir el plàstic en pols o grànuls, ja que la inci-neració contamina i la piròlisi requereix un procés químic que també pot conta-minar.

c) Què passa amb els plàstics quan no es fa una recollida selectiva?

Solen anar a parar als abocadors, on es van acumulant els residus.

d ) Què significa la sigla RSU i com es classifiquen els residus?

Significa «residus sòlids urbans». Es classifiquen en matèria orgànica, paper icartró, vidre, plàstics i metalls.

Indústria de fabricació Indústria de transformació

Matèries primeres(grànuls i pols)

Energia

Matèries químiques primeres

Incineració en forns. L’energia caloríficadespresa s’aprofita per produir electricitat

Reciclatge delplàstic per tornar a convertir-lo

en un nou producte

Piròlisi.És la conversió dels plàstics en els seus elementsindividuals per tornar a fabricar nous plàstics

Recollidaselectiva

Consum i utilització delsproductes acabats

Escombraries

Carbó

Gas

Petroli Residus

30

1. Què és l’electricitat? [1 punt]

Una de les formes d’energia més importants. És còmoda i habitual en les societatsdesenvolupades, i es pot transformar en altres formes d’energia com la lluminosa,la calorífica, etc.

2. Classifica els components de la taula segons que siguin generadors, receptors, conduc-tors, elements de control o elements de protecció. [1 punt]

Generadors: pila.

Receptors: bombeta, brunzidor i motor.

Conductors: conductor i punt de connexió.

Elements de control: interruptor, commutador i polsador.

Elements de protecció: fusible.

3. On es produeix l’electricitat que s’utilitza a les indústries o a les nostres llars? [0,5 punts]

A les centrals elèctriques.

4. A quin tipus de làmpades pertany una bombeta de baix consum? [0,5 punts]

La làmpada electrònica o de baix consum és un tipus de làmpada fluorescent.

Nom i cognoms:

Data: Grup:

Introducció a l’electricitat Autoavaluació Nota

8

pila bombeta conductor interruptor

punt deconnexió

polsador brunzidor fusible motor

commutador

31

5. Utilizant una pila, una bombeta, un interruptor i un polsador dissenya un circuit quecompleixi les condicions següents: [1 punt]

• La bombeta il·luminarà en accionar el polsador si l’interruptor està tancat.• Si l’interruptor està obert, encara que s’accioni el polsador la bombeta no il·luminarà.

6. Freguem diverses vegades un globus inflat amb un drap sec i l’acostem, sense mullar-lo,a un rajolí d’aigua de l’aixeta. Explica què li passa al rajolí d’aigua i per què. [1 punt]

En fregar el globus amb el drap sec, es carrega d’electricitat estàtica. El globus,carregat elèctricament, atrau i desvia cap a ell el rajolí d’aigua, que no té carrega.Si el globus es mulla, l’efecte d’atracció desapareix.

7. Quantes piles d’1,5 V connectades en sèrie ens fan falta per alimentar un aparell de rà-dio que necessita 12 V? [1 punt]

El voltatge total de les piles connectades en sèrie és la suma dels voltatges de to-tes les piles. Així doncs, si dividim el voltatge que necessita la ràdio per funcionar(12 V) entre el voltatge de cada una de les piles connectades en sèrie (1,5 V), ob-tindrem el nombre de piles que ens fan falta, és a dir:

12 V/1,5 V = 8 piles

Necessitarems 8 piles connectades en sèrie.

8. Dibuixa l’esquema d’un circuit elèctric que té dos bombetes connectades en paral·lelcontrolades per un sol interruptor. El generador del circuit és una pila. [1 punt]

32

9. Observa el circuit de la figura i contesta. [2 punts]

a) Què passa si tanquem l’interruptor 1?

El motor i les dues bombetes quedan connectades en sèrie i, per tant, funcionen.

b) L’interruptor 1 està tancat. Què passa si tanquem l’interruptor 2?

Només funcionarà la bombeta 1.

c) L’interruptor 1 està obert. Què passa si tanquem l’interruptor 2?

No funcionarà res.

d) En una situació de funcionament normal del motor i les dues bombetes, què passaràsi s’espatlla el motor?

Les dues bombetes deixaran d’il·luminar perque els tres receptors estan con-nectats en sèrie.

10. Què és un curtcircuit i quins efectes produeix? Quin nom rep l’element que protegeixun circuit contra el fenomen del curtcircuit i en què consisteix? [1 punt]

Un curtcircuit és un fenomen elèctric accidental que es produeix pel contacte en-tre dos conductors i provoca una pujada brusca del corrent elèctric. Això causaun despreniment de calor que pot ser perillós per als elements de la instal·lació.

El fusible és l’element que protegeix el circuit dels efectes nocius del curtcircuit.Està construït amb un material conductor de punt de fusió baix perquè, si es pro-dueix el curtcircuit, sigui el primer element a fondre’s. D’aquesta manera, en inte-rrompre’s el pas del corrent, es protegeixen els elements del circuit.

+

1

1

22

M

33

Examina els dos fitxers denominats A i B que et proporcionarà el mestre o la mestra i desa’lsal teu disquet/pendrive. Fes les operacions següents:

La resposta s’ha donat tenint en compte que s’ha elegit l’opció del disquet de 31/2.

1. Amb quins programes s’ha elaborat cada un dels fitxers?

> Fitxer A:

> Fitxer B: Word 0,25 0,5

2. Quanta memòria ocupa cadascun?

> Fitxer A:

> Fitxer B: 23 KB 0,25 0,5

3. Quanta memòria queda disponible en el disquet/pendrive?

> Memòria: 0,25 0,5

4. Crea en el disquet una carpeta amb el teu nom. A dins

fes tres carpetes amb el nom de Carpeta 1, Carpeta 2

i Carpeta 3. 0,25 0,5

5. Copia el fitxer B a la Carpeta 1 i la Carpeta 2. 0,25 0,5

6. Trasllada el fitxer A a la Carpeta 2. 0,25 0,5

7. Canvia el nom del fitxer A de la Carpeta 2 per A2. 0,25 0,5

8. Comprimeix el fitxer A2 sense comprimir la Carpeta 2. 0,25 0,5

9. Elimina el fitxer A2 sense comprimir la Carpeta 2. 0,25 0,5

10. Crea en el disquet un accés directe a la Carpeta 2. 0,25 0,5

El disquet hauria de quedar així:

• Disquet: A\• B• (Nom)

• Carpeta 1• B

• Carpeta 2• A2.zip

• Carpeta 3• B

961 KB

440 KB

Paint

Nom i cognoms:

Data: Grup:

Maneig bàsic de l’ordinador Autoavaluació Nota

9Part pràctica [5 punts]

34

1. Què són els perifèrics? De quins tipus n’hi ha? Menciona’n un de cada. [1 punt]

Els perifèrics són els dispositius informàtics que van connectats a la unitat centraldels ordinadors i que serveixen per introduir i extreure dades. Hi ha perifèricsd’entrada, com el teclat; de sortida, com el monitor, i d’entrada i sortida, com elmòdem.

2. Què és un ratolí? De quins tipus n’hi ha? [0,5 punts]

El ratolí és un perifèric d’entrada que guia el punter que apareix a la pantalla delmonitor. N’hi ha de bola i òptics (amb cable i sense cable).

3. Observa la figura i respon. [0,5 punts]

a) Quins programes hi tenim activats? El Word i Mi PC.

b) Hi ha dos accessos directes a l’Internet Explorer. En què es diferencien?

L’un desapareix quan activem i maximitzem un programa o document. L’altre sempre es troba accessible si la barra d’eines és visible.

4. Respon una d’aquestes dues preguntes: [1 punt]

a) Descriu les característiques principals del port USB. Què significa aquesta sigla?

El port USB (Universal Serial Bus) no fa gaire que ha aparegut en el mercat.Permet transmetre la informació a gran velocitat i es pot connectar i descon-nectar «en calent». En aquest port es poden connectar diferents perifèrics,com impressores, escàners, unitats de memòria externa, etc.

Part teòrica [5 punts]

35

b) A quants disquets d’1,4 Mb equival un disc dur de 20 Gb?

20 GB · 1.024 MB/GB = 20.480 MB

nombre de disquets = 20.480 / 1,4 = 14.629 disquets

5. Obre Mi PC i observa els elements del quadre de l’esquerra del teu ordinador. Indica’lsi digues a què correspon cada un. [1 punt]

A la zona superior de la pantalla trobem els fitxers emmagatzemats a l’equip. Enca-ra que hi ha diferents configuracions possibles, usualment trobem una carpeta pera cada usuari i una carpeta de documents compartits.

A sota hi ha les unitats del disc dur, que normalment es denominen amb les lletresC, D, E… Poden dir-se A: Sistema, D: Dades, etc.

Sota les unitats de disc hi ha els dispositius d’emmagatzematge extraïbles, és adir, les unitats de disc, si n’hi ha, i les unitats de CD-ROM i DVD, que llegeixen igraven CD i DVD. La primera s’anomena amb la lletra A, i les altres amb les lletresF i G, segons les unitats de disc dur que tinguem.

A les zones inferiors hi pot haver altres dispositius mòbils, com ara PDA, càmeres iescàners.

6. Mi PC és un programa que serveix per gestionar carpetes i fitxers. Obre’l i indica:[0,5 punts]

a) Les opcions de la barra de menú.

Archivo, Edición, Ver, Favoritos, Herramientas i Ayuda.

b) Els botons de la barra d’eines.

Atrás, Adelante, Arriba, Búsqueda, Carpetas i Vistas.

c) Per a què serveix el botó Carpetas de la barra d’eines?

Ens dóna accés als dos quadres de l’Explorador de Windows.

7. En cas que sense voler hagis eliminat o suprimit un document, on el podràs recuperar?Escriu, pas a pas, el procediment que caldrà seguir. [0,5 punts]

Es podrà recuperar a la Papelera de reciclaje. El procediment és el següent:

a) Cliquem dues vegades a la icona, que és a l’escriptori.

b) Ens situem sobre el fitxer que volem recuperar i hi fem clic amb el botó dretdel ratolí.

c) Des del menú Archivo seleccionem Restaurar.

36

On t’indiqui el mestre o la mestre trobaràs dos fitxers anomenats Càrritx:

– l’un és una imatge,

– l’altre és un document de Word on hi ha la descripció d’una planta.

Crea un document nou de manera que quedi igual que el model que et proporcionarà elmestre o la mestra i desa’l amb el nom Examen10A a la teva carpeta.

En aquest document es puntuarà (0,5 punts cada apartat):

Word Art

Lletra de caixa alta

Quadre de text

Pics i numeració

Font de lletra

Alineació del text

Inserció: imatge

Taula: nombre de files i columnes

Taula: vores

Taula: ombrejat

Color de la lletra

Nota al peu

Part pràctica [6 punts]

Nom i cognoms:

Data: Grup:

El processador de textos Autoavaluació Nota

10A

37

1. Quina és la diferència entre el paràgraf amb sagnia a la «primera línia» i el que té «sag-nia francesa»?

El primer té una sagnia només a la primera línia, mentre que l’altre en té a totes leslínies, tret de la primera.

2. Com es pot treballar en una pàgina apaïsada (horitzontal)?

A través del menú Archivo|Configurar página|Tamaño papel.

3. Quina és la diferència entre Guardar i Guardar como?

L’opció Guardar s’utilitza per a un document que no és nou i que ja havia estat de-sat prèviament, mentre que l’opció Guardar como permet triar el lloc on guardaremel document, i canviar-ne el nom i el format.

4. Per a què serveix l’opció Barra de herramientas del menú Ver?

Per activar i desactivar les diferents barres d’eines.

5. Per a què serveix l’opció Dirección del texto del menú Formato?

Per escriure un text horitzontal o vertical dins una cel·la.

6. Què és un quadre de text?

És un quadre independent en què es pot escriure, col·locar imatges, etc., i situar-loon convingui.

7. Com es pot escriure verticalment en una cel·la d’una taula?

Per mitjà del menú Formato|Dirección del texto.

8. Per a què serveix l’opció Cerrar del menú Fichero?

Per tancar un document obert.


38

On t’indiqui el mestre o la mestra trobaràs un fitxer amb text i una carpeta amb dibuixos.Crea un document nou de manera que quedi igual que el model i desa’l amb el nom Exa-men10B a la teva carpeta.

En aquest document es puntuarà:

1. Tipus de lletra Times New Roman 12 0 0,25 0,5

2. Lletres majúscules i minúscules del text 0 0,25 0,5

3. Interlineat simple i espaiat anterior 0 0,25 0,5i posterior de 0 punts

4. Justificació del text 0 0,25 0,5

5. Títol fet amb Word Art 0 0,25 0,5

6. Imatge del quadre de text 0 0,25 0,5

7. Taula: nombre de files i columnes 0 0,25 0,5

8. Taula: vores 0 0,25 0,5

9. Taula: ombrejat 0 0,25 0,5

10. Taula: color de la lletra blanc 0 0,25 0,5

11. Taula: inserir dibuixos 0 0,25 0,5

12. Taula: text escrit 0 0,25 0,5

13. Lletra de caixa alta 0 0,25 0,5

14. Nota al peu 0 0,25 0,5


Nom i cognoms:

Data: Grup:


10B

39

1. Quina és la diferència entre el paràgraf amb sagnia a la «primera línia» i el que té «sag-nia francesa»?

El primer té una sagnia només a la primera línia, mentre que l’altre en té a totes leslínies, tret de la primera.

2. Quina és la diferència entre Guardar i Guardar como?

L’opció Guardar s’utilitza per a un document que no és nou i que ja havia estat de-sat prèviament, mentre que l’opció Guardar como permet triar el lloc on guardaremel document, i canviar-ne el nom i el format.



4. Per a què serveix l’opció Barra de herramientas del menú Ver?

Per activar i desactivar les diferents barres d’eines.



6. Per a què serveix l’opció Cerrar del menú Fichero?

Per tancar un document obert.


40

On t’indiqui el mestre o la mestre trobaràs dos fitxers anomenats Càrritx:

– l’un és una imatge,

– l’altre és un document de Word on hi ha la descripció d’una planta.

Crea un document nou de manera que quedi igual que el model que et proporcionarà elmestre o la mestra i desa’l amb el nom Examen10C a la teva carpeta.

En aquest document es puntuarà (0,5 punts cada apartat):

Word Art

Lletra de caixa alta

Quadre de text

Pics i numeració

Font de lletra

Alineació del text

Inserció: imatge

Taula: nombre de files i columnes

Taula: vores

Taula: ombrejat

Color de la lletra

Nota al peu


Nom i cognoms:

Data: Grup:


10C

41

1. Indica les diferents zones que hi ha a la imatge del següent processador de text: [2 punts]

2. Per a què serveix el Word Art? Com el podem activar?

Per donar formats espectaculars als títols.





5. Com es pot escriure en una capçalera de pàgina?

Per mitjà del menú Ver|Encabezado y pie de página.

botons de control del programabarra de títols

barres d’eines

regles

botons de control del document

barra d’estat

barres de desplaçament


exm tecno1 eso cat

Documents