ordi Calvís i BurguèsBalaguer, 1977_Hom l’acostuma a conèixer com el ‘Chistoso’ i és que més de 200 acudits publicats a la pàgina dos del ‘SomGarrigues’ l’avalen. Els temps de passejar-se per les impremtes queda enrere, ara realitza amb l’ordinador les peces d’humor del periòdic i, professionalment, els dissenys de pàgines web.

“La gent de les Garrigues ha d’explotar més la seua gran vàlua”

SomGarrigues • Què et va portar a les Borges?

Jordi Calvís • Fa uns set o vuit anys treballava a una empresa de pu-blicitat a Tàrrega. Llavors, el Josep Patau, el Lluís Guiu i el Xavi Pas-tó van cometre l’error o l’encert de ‘fi txar-me’ com a dissenyador gràfi c per a Can Antaviana. Aquí em dedico professionalment al disseny de pàgines web. A partir d’aquí i mitjançant la vinculació entre la gent d’Antaviana i la del SomGarrigues vaig començar un camí de col·laboracions que ja su-peren les 200 en forma d’acudits gràfi cs.

SG • Què et va fer apostar, a més, pel ‘Som’?

Jordi Calvís. • La voluntat ferma de fer coses que la seua gent em va saber transmetre. Les altres publi-cacions diàries (Bon Dia, Diari Segre i La Mañana) tenen en la seua mesu-ra el sufi cient poder per publicar el que vulguin. Jo pensava que a nivell local o co-marcal això no podia ser del tot possible. Al conèixer el projecte en profunditat vaig palpar un elevat grau de voluntat d’explicar els fets dels pobles de la comarca com són

JFrancesc FlorensaLes Borges BlanquesJacobo Piñol

Les Borges Blanques

De petit planyia els fi lls dels ci-vils que anaven a escola amb mi. Em feien compassió perquè no tenien parents que els guardes-sin quan els seus pares havien d’anar al metge, i a diferència de nosaltres ells no tenien ties ni padrins que els donessin la paga quan sortíem de missa. Lla-vors, quan ja havien après la nos-tra llengua, sovint se n’havien d’anar en una altra banda si els hi destinaven els pares. A dife-rència de nosaltres, que sempre donàvem l’amistat per suposada, aquella canalla forastera agraïen de cor quan algun veí del poble els portava llenya a l’hivern, o sortint d’estiu ma mare m’hi feia dur pomes en un carretó. Durant l’any també embolicava l’os del pernil per al meu amic Pepito, i l’Amalia els en feia brou an-dalús. Fa poc, amb una criatura acabada de nàixer, pensava que la meua dona potser també se sentiria així, allunyada de mare i germanes que li haurien fet costat. I és per això que m’alegra que vingui la Brigitte, una col-lega holandesa casada amb un anglès. Se’n van juntes a passeig o al supermercat, i així es pot es-bargir una mica. Com que el seu nen, Boaz, ja té dos anys i els nos-tres estris infantils encara són a Catalunya, ens ha dut el seu cabàs i la banyereta. A la meua dona també li va fer il·lusió de veure parat el llitet facilitat per la nostra veïna italiana Michela, que amb el seu fi ll anglo-italià Michael, de deu anys, ens van omplir casa de fl ors el dia que havíem d’arribar tots tres. Tam-bé ens van deixar una llista amb telèfons útils: urgències, lampis-ta, paleta, i un banc que expe-deix targetes de crèdit gratuïtes que no carreguen comissions a l’estranger. Aquest dissabte pas-sat vam fer una trobada a casa amb la Miquela, el Michael, la Brigitte i el Boaz, i s’hi van afe-gir fi ns a disset amics. Els jocs i el terrabastall de la canalla, les contalles i rialles dels grans, les tasses de xocolata desfeta impor-tada, i els exòtics bocins de coca improvisats van fer brotar altre cop un caliu de família.

Viure a l’estranger

Frederic Barberàfrederic.barbera@somgarrigues.cat

Cartes angleses

Jacobo Piñol

els temes quotidians o el de més rebombori i sempre intentant dir les coses pel seu nom.

SG • Això de dir les coses pel seu nom, t’ha portat problemes?

J.C. • Bé, sí, alguna que altra vega-da... Més val no entrar en detalls, vaig presentar les meues discul-pes, però que quedi clar que sem-pre dibuixem de bona fe.

SomGarrigues • Com neix una idea per un acudit gràfi c?

Jordi Calvís • L’humor que faig va lli-gat sempre a l’actualitat que porta el periòdic, és a dir, són les notíci-es -ja siguin de les Borges o d’al-tres pobles de la comarca- o algun esdeveniment que se’n despren-gui. En canvi, pel número especial de la Fira de l’Oli és quan el senyor Raül Perucho i jo ens ajuntem per fer alguna barbaritat en forma d’humor gràfi c que al·ludeixi a un esdeveniment a nivell comarcal.A la praxis, no treballo sobre el pa-per, han quedat enrere els anys en què tractava dia sí dia també amb les impremtes. Ara dibuixo els meus acudits amb l’ordinador.

SomGarrigues • Tens predilecció per algun personatge en concret?

Jordi Calvís • La Carme Benet (exal-caldessa de les Borges). De fet, pel

cinquè aniversari del Som vaig dis-senyar-li una col·lecció de vestits retallables per a què la gent la pogués vestir com més li agradés. Amb la Carme hi ha molt bon rot-llo. A més, a l’Estradé sé que li agrada i el Satorra sempre em fa alguna al·lusió en sentit positiu.Però, en general el tema polític està cantat: si analitzes una mica tot el que envolta el consistori de la capital te n’adones que ja són caricatures. De fet, la gent d’aquí ja els té una mica caricaturitzats. Després de conèixer personalment la classe política i contrastar-ho amb els veïns t’expliquen o veuen la realitat del poble que fan la teua feina d’humorista gràfi c més fàcil.

SomGarrigues • Però, sempre hi ha aquesta pinzellada teua, oi?

Jordi Calvís • Sí, encara que busco re-presentar-los com els veu la gent, els polítics de les Borges són ja com els meus nens, els meus fi -llets. Cosa que després comporta el perill de veure’ls a partir de la caricatura que els has fet. El que

em sap greu és no il·lustrar els po-lítics d’altres pobles perquè no els conec prou bé, encara...

SomGarrigues • En canvi, el taran-nà de la gent de la comarca sí que el coneixes. Quins valors et transmet?

Jordi Calvís • Plenor humana. El trac-te és molt directe. Els garriguencs són gent molt oberta. En altres in-drets costa més ‘entrar’ a la gent, aquí va tot més rodat per fe amis-tats de qualsevol mena. L’únic que veig és que la gent de les Garri-gues, en general, no s’acaben de creure la seua gran vàlua i, en con-seqüència, deixen d’explotar-la. Sincerament, penso que s’han de fer. Quan s’ha treballat per fer-ho han sorgit projectes com l’Espona, la programació de l’Slàvia, el Som, Antaviana, l’MPG, o moltes altres associacions o projectes.

SomGarrigues • Mancaria, doncs, una mica d’autoconsideració?

Jordi Calvís • Sí, encara pesa massa allò de les Garrigues seques i pute-jades o no ens tenen en compte... Sí que és cert que la història pre-senta molts segles de lluita i esforç col·lectiu per poder viure d’aques-ta i en aquesta terra. Però, fent un paral·lelisme entre l’humor gràfi c i la realitat, estic segur que si l’Astèrix i l’Obèlix vis-quessin al segle XXI, no resistirien a la Gàl·lia, resistirien a les Garri-gues.

“Estic segur que si l’Astèrix i l’Obèlix visquessin al segle XXI, no serien gals, serien de les Garrigues”

“Em sap greu no il·lustrar els polítics d’altres pobles de la comarca perquè no els conec bé, encara...”

“Vaig apostar pel ‘Som’ per la voluntat ferma de fer coses que la seua gent em va saber transmetre”