el mÓn clÀssic al mÀrqueting - seec.catseec.cat/wp-content/uploads/2012/04/oriollluis.pdf ·...

EL MN CLSSIC AL MRQUETING

Oriol Llus Leno2n Batxillerat Humanstic

Tutora: M. Merc MirallesIES Domnech i Montaner

Seminari de ClssiquesGener 2008

TREBALL DE RECERCA: EL MN CLSSIC AL MRQUETING

Oriol Llus Leno2n Batxillerat Tutora: M. Merc Miralles

CONTINGUTS DEL CD ANNEX:

Annexos Correus Electrnics Imatges Presentaci oral

Treball de Recerca

EL MN CLSSIC AL MRQUETING ndex

NDEX

Introducci i metodologia................................................................... 2

Mitologia clssica: caracterstiques i vigncia actual4

Alimentaci.......................................................................................... 9

Cosmtica i perfumeria..................................................................... 24

Electrodomstics i ordinadors......................................................... 34

Jocs PC, Play Station i GameBoy.................................................... 41

Neteja i Llar..........................................................................................64

Revistes i Cmics.............................................................................. 73

Rellotges............................................................................................ 84

Vehicles.............................................................................................. 94

Altres...................................................................................................106

Conclusions........................................................................................120

Fonts emprades: Bibliografia i Pgines web...................................123

Annexos..............................................................................................126

1

EL MN CLSSIC AL MRQUETING Introducci i metodologia

INTRODUCCI I METODOLOGIA

Aquest treball est basat en la investigaci de la presncia de les llenges i la cultura

grecollatina a lmbit del mrqueting comercial. s un fet que el llat, el grec i el mn clssic

continuen presents a diferents mbits i fins i tot al mn de la publicitat comercial.

Una tcnica fonamental de venda dun producte s trobar-li el nom que millor el defineixi i que

el faci atractiu pel consumidor. A les campanyes de mrqueting i publicitat quan es

comercialitza un producte la funci del nom s que els consumidors lassocin amb tot all que

envolta el producte. Noms passejant per una gran superfcie s suficient per a observar la

quantitat de noms de productes i marques registrades que tenen un origen clssic. Del nom

dependr en gran part la popularitat del producte.

Tot aix s el que mha portat ha estudiar aquest tema. Al final del meu projecte magradaria

demostrar la vigncia de la cultura clssica i que el grec i el llat encara sn un referent i un

motiu dinspiraci fins i tot pels creatius del mrqueting modern a lhora de promoure la venda

de productes i serveis.

Pel que fa al meu mtode de treball que he emprat, el primer pas va ser filtrar la llista de

productes que em servirien com a punt de partida del meu projecte: aquells productes

actualment al mercat, els noms dels quals tinguin un origen grecollat. Abans havia escollit els

mbits de mercat daquells productes o bens de consum a labast de qualsevol consumidor i

que van des de productes de primera necessitat, alimentaci o neteja, fins als productes ms

cars com cotxes i ordinadors per que gaireb tota famlia t. Noms he incls aquells

productes que estiguin actualment al mercat. A lapartat de cosmtica apareixen alguns

productes de parafarmcia, per he excls del treball els productes farmacutics o medicines.

La realitat s que un immens nombre de medicaments tenen un nom dorigen llat o grec, per

aix no respon a la tcnica publicitria de conquerir mercats, sin que habitualment es fa

referncia a la composici o els seus efectes. He procurat que aquesta selecci sigui el ms

extensa possible, per s difcil garantir que al treball apareixen tots els productes presents al

mercat. A la fitxa de cada producte he incls les seves dades: nom, tipus de producte,

fotografia i pgina web oficial. Tamb he afegit al principi del treball una petita introducci

sobre la mitologia clssica i la seva vigncia en lactualitat, ja que mhe adonat que molts dels

productes fan referncia a ella, i per aix era bo fer una aproximaci a la mateixa.

En cada cas he provat destablir i argumentar la relaci entre les caracterstiques del producte,

el nom i el seu origen grecollat. Per a poder establir aquesta relaci entre els noms i els termes

originals o font, la documentaci daquestes ha estat fonamental. Al treball he considerat com a

2

EL MN CLSSIC AL MRQUETING Introducci i metodologia

molt important illustrar aquesta relaci i per tant no he volgut resumir massa tota la informaci

referent a les fonts. Aquesta ha estat la part ms laboriosa del treball, ja que he trobat molta

informaci que he hagut de resumir i refer. Per aquest motiu, finalment ha estat molt difcil

reduir lextensi del treball.

Tamb amb aquest objectiu i de manera sistemtica he contactat via emails (veure annex) amb

totes les marques per tal de demanar-los directament aquesta informaci. He de dir que noms

he rebut resposta duna part molt petita de les empreses (veure annex).

Vull destacar que es tracta dun treball obert ja que, malgrat que he procurat que la selecci de

productes sigui el ms mplia possible, contnuament sincorporen al mercat nou productes i

marques amb clares referncies al mn clssic. Tal com es veur al llarg del treball i a la

conclusi, est de moda.

Pel que fa a les fonts bibliogrfiques i fonts dinformaci bibliografia i pgines web- han estat

molt tils a lhora destablir les etimologies i sobretot de documentar el seu origen. En aquest

sentit he de dir que he fet servir fonamentalment la informaci disponible a moltes pgines

web.

Al llarg de tota la histria la tradici clssica ha estat present en tots els camps de les arts, des

de la literatura, la pintura, lescultura, fins al cinema a la actualitat. Desenvolupar qualsevol

daquests temes podria ser el punt de partida i la base dun treball, per jo he volgut veure i

descobrir la presncia daquesta tradici en un camp no tan treballat i estudiat: la tradici

grecollatina com a referent al mn del mrqueting.

3

EL MN CLSSIC AL MRQUETING Mitologia clssica: Caracterstiques i vigncia actual

MITOLOGIA CLSSICA:CARACTERSTIQUES I VIGNCIA ACTUAL

La civilitzaci clssica s la base de la cultura europea occidental. A Grcia van nixer formes

d'organitzaci poltica, com la democrcia, i molts elements culturals, gaireb tots els gneres

literaris, el teatre i l'esport competitiu.

Roma per la seva banda, va ser un vehicle intermedi de transmissi de la cultura grega a la

posteritat. s a dir, d'una banda va assimilar la cultura grega, va forjar una cultura clssica, i al

seu torn va transmetre aquest llegat, ja enriquit, a Occident.

Una de les creacions ms influents de la cultura grega s la seva mitologia. Tamb aquest

mbit va ser assimilat per Roma i, ja convertit en mitologia grecoromana o clssica, s tramesa

a Occident, i arriba fins als nostres dies. Aquesta mitologia grega no perviu avui com a religi,

ni com explicaci precientfica del mn. Per segueix sent vlida com univers de ficci, com

argument d'obres literries, motiu d'arts plstiques, i com vehicle per a expressar ms

matisadament emocions i pensaments.

A l'Europa Occidental, la mitologia clssica va tenir especial preeminncia, en tots els mbits

de la cultura, durant l'Edat Mitjana, al Renaixement, i fins al segle XVIII. Podria pensar-se que,

ja al segle XXI, la mitologia clssica no t presncia. No obstant aix, aquesta presncia,

encara que no tan productiva com en altres poques, s important en l'art, en la cultura i fins i

tot en molts aspectes de la vida quotidiana. Trobem allusions a la mitologia clssica en els

aspectes ms insospitats:

-En els cinc dies laborables de la setmana: dilluns, dimarts, dimecres, dijous,divendres.

-Signes del Zodac:(ssers mitolgics convertits en constellacions):

- ries (tois d'or)

- Taure (toro en qu es va convertir Zeus per a raptar Europa)

- Bessons (hauria de ser Gminis ; els bessons Cstor i Pl.lux)

- Lle (el lle de Nemea)

- Verge (Erigon, filla d car)

-Cossos celestes: Constellacions, planetes i satllits

- Planetes: Mercuri, Venus, Jpiter, Saturn, Mart, Plut, Nept

- Satllits: els de Jpiter sn personatges amb els quals Jpiter va tenir relaci:

Cal.listo, Ganmedes, Europa , I i Metis.-Expressions populars: Caixa de Pandora, cants de Sirena, estar en braos de Morfeu, la poma

de la Discrdia, tal d'Aquilles, odissea,...

4


-Lxic: Adonis, afrodisac, amazona, amfitri, Apollo (apol.lini), Ateneu, Bacanal, Museu , Caco,

cereal, ciclop, Eco, hermtic, jovial, marcial, mentor, olmpic, orfe, pitonissa, quimera, tit,

venus.

-Publicitat: Ajax (netejador de la llar; suggereix potncia, doncs iax s l'heroi grec ms fort de

la guerra de Troia, desprs d'Aquilles), Pegs (camions; suggereix rapidesa), Ford Orin

(gegant caador; connota potncia i bellesa), Renault Clo. (Musa de la histria), Apollo (coet

per a anar a la lluna). Aquests sn noms alguns dels molts exemples de la pervivncia de la

mitologia clssica en el mn del mrqueting, tal com he tractat de reflectir en el meu treball de

recerca.

ORIGEN I CARACTERSTIQUES DE LA MITOLOGIA CLSSICA. GRCIA I ROMA

GRCIAProbablement la mitologia grega es va desenvolupar a partir de les primitives religions dels

habitants de Creta, una illa en el mar Egeu on va sorgir la primera civilitzaci de la zona al

voltant de l'any 3000 aC. Creien que tots els objectes naturals tenien esperits i que certs

objectes, tenien poders mgics especials. Amb el temps, aquestes creences es van

desenvolupar a travs d'una srie de llegendes que abastaven objectes naturals, animals i

dus amb forma humana. Algunes d'elles van sobreviure com part de la mitologia clssica

grega.

Quan la civilitzaci grega es va desenvolupar, especialment durant el perode hellenstic,

entorn del 323 aC., la mitologia ja havia evolucionat. Noves filosofies i la influncia de les

civilitzacions venes van produir una gradual modificaci en les seves creences. No obstant

aix, les caracterstiques essencials dels dus grecs i les seves llegendes van romandre

immutables.

En definitiva, la Mitologia grega s el conjunt de creences i observances rituals dels antics

grecs, la civilitzaci dels quals es va anar configurant cap a l'any 2000 aC. Consisteix

principalment en un cos de diverses histries i llegendes sobre una gran varietat de dus. La

mitologia grega es va desenvolupar plenament grcies a lescriptura al voltant de l'any 700 aC.

Per aquesta data van aparixer tres colleccions clssiques de mites: la Teogonia del poeta

Hesode i la Ilada i l'Odissea del poeta Homer.

Els grecs creien que els dus havien triat el mont Olimp, en una regi de Grcia anomenada

Tesslia, com la seva residncia. A l'Olimp, els dus formaven una societat organitzada en

termes d'autoritat i poders, es movien amb total llibertat i formaven tres grups que controlaven

sengles poders: el cel o firmament, el mar i la terra. Els dotze dus principals, habitualment

5


anomenats Olmpics, eren Zeus, Hera, Hefest, Atena, Apollo, rtemis, Ares, Afrodita, Hstia,

Hermes, Demter i Posid.

Zeus era el du suprem, pare espiritual dels dus i dels homes. La seva dona, Hera, era la

reina dels cels i la guardiana del matrimoni. Altres dus importants eren Hefest, du del foc i

dels ferrers, Atena, deessa de la saviesa i de la guerra, i Apollo, du de la llum, la poesia i la

msica. rtemis, deessa de la fauna i de la lluna, Ares, du de la guerra i Afrodita, deessa de

l'amor, eren altres dus del firmament. Qui els reunien eren Hstia, deessa de la llar, i Hermes,

missatger dels dus i sobir de la cincia i la invenci.

Posid era el sobir del mar i, juntament amb la seva dona Anfitrite, guiava un grup de dus

marins menys importants, tals com les nereides i els tritons. Demter, la deessa de l'agricultura,

estava vinculada a la terra. Hades, un du important per generalment no considerat un

olmpic, regia el mn subterrani, on vivia amb la seva dona, Persfone. El submn era un lloc

fosc i lgubre situat en el centre de la terra. El poblaven les nimes de les persones que havien

mort.

Dions, du del vi i del plaer, estava entre els dus ms populars. Els grecs dedicaven molts

festivals a aquest du tellric, i en algunes regions va arribar a ser tan important com Zeus.

Sovint lacompanyava una host de personatges fantstics que incloa stirs, centaures i nimfes.

Els stirs eren criatures amb cames de cabra i la part superior del cos era simiesca o humana.

Els centaures tenien el cap i el tors d'home i la resta del cos de cavall. Les belles i

encantadores nimfes freqentaven boscos i selves.

La mitologia grega accentuava el contrast entre la debilitat dels ssers humans i els grans i

aterridors poders de la naturalesa. Per tant, el poble grec reconeixia que les seves vides

depenien completament de la voluntat dels dus. En general, les relacions entre els ssers

humans i els dus es consideraven amistoses. Per els dus aplicaven severs cstigs als

mortals que revelaven una conducta inacceptable, tal com la suprbia complaent, l'ambici

extrema i fins i tot l'excessiva prosperitat

La mitologia grega estava lligada a tots els aspectes de la vida humana. Cada ciutat estava

consagrada a un du particular o grup de dus, a qui els ciutadans solien construir temples

dedicats al culte. Regularment honraven als dus en festivals, supervisats pels alts funcionaris.

En els festivals i altres reunions oficials, els poetes recitaven o cantaven significatives llegendes

i histries. Molts grecs coneixien als dus a travs de la paraula dels poetes.

Els grecs tamb relacionaven la seva vida domstica amb la dels dus i en ella els retien el

culte degut. Diferents parts de la casa estaven dedicades a determinats dus, i els individus els

elevaven precs regularment. Un altar de Zeus, per exemple, podia collocar-se al pati, mentre

que a Hstia se la honrava ritualment a la llar.

6


Encara que a Grcia no havia una organitzaci religiosa oficial, comunament es veneraven

certs llocs sagrats. Delfos, per exemple, era un lloc sagrat dedicat a Apollo. El temple construt

a Delfos incloa un oracle, o endev, a qui valerosos viatgers consultaven sobre el seu futur. Un

grup de sacerdots, que representaven a cadascun d'aquests llocs sagrats i que podien ser a

ms funcionaris de la comunitat, interpretaven les paraules dels dus, per no posseen cap

poder especial. A part de les seves pregries, els grecs solien oferir sacrificis d'animals

domstics als dus, habitualment cabres.

ROMA

Roma es va fundar l'any 753 aC. al mateix moment en qu colnies gregues sestablien a Itlia

i Siclia. A causa de aquesta influncia, els romans van adoptar com propis a molts dus grecs i

els van incorporar al seu pante. Quan Roma es va expandir i va dominar el mn, no noms

van assimilar molts costums grecs., sin que tamb van adoptar les llegendes mitolgiques. En

aquest procs la religi original dels primers romans va ser modificada per l'addici de

nombroses i contradictries creences en poques posteriors, i per l'assimilaci de grans

porcions de la mitologia grega. El poc que se sap sobre la religi romana primitiva no s grcies

a relats de l'poca sin a escriptors posteriors que van buscar preservar les velles tradicions de

l'oblit en el qual estaven caient, com l'estudis del segle I aC Marc Terenci Varr.

L'absorci de divinitats locals venes va tenir lloc a mesura que l'estat rom conquistava el

territori ve. Els romans solien concedir als dus locals del territori conquistat els mateixos

honors que als dus antics que havien estat considerats propis del poble rom. En molts casos

les recent adquirides divinitats eren convidades formalment a dur el seu domicili a nous

santuaris a Roma. Lany 203 aC, la figura de culte representativa de Cbele va ser retirada de

Pesino (Frigia) i acollida cerimoniosament a Roma. A ms, el creixement de la ciutat va atreure

a estrangers, als quals sels permetia continuar amb l'adoraci als seus propis dus. D'aquesta

forma va arribar Mitra a Roma i la seva popularitat en les legions va estendre el seu culte fins a

tan lluny com Bretanya. A ms de Cstor i Pl.lux, els assentaments conquistats a Itlia

semblen haver contribut al pante rom amb Diana, Minerva, Hrcules, Venus i altres dus de

menor rang, alguns dels quals eren divinitats itliques, procedents unes altres originalment de

la cultura grega de la Magna Grcia. Les divinitats romanes importants van ser finalment

identificades amb els ms antropomrfics dus i deesses grecs, i van assumir molts dels seus

atributs i mites.

Aix doncs, la majoria dels dus romans sn una reproducci dels dus grecs, per amb

diferent nom. Entre els dus romans principals trobem a: Jpiter, Juno, Nept, Minerva, Febus,

Diana, Venus, Mercuri, Vulc, Mart, Ceres, Bacus, i Janus.

Els romans consideraven els seus dus com a protectors i els dividien en dues classes: Els

que estaven encarregats de vetllar per l'Estat, i els que protegien la famlia. No obstant aix, la

7


Mitologia Romana tamb est relacionada amb la histria d'Itlia -des de l'arribada dels primers

habitants que conformarien un dest de grandesa, la fundaci de Roma i la consolidaci a

travs dels seus governants- : Les aventures d'Enees, el rapte de les sabines, Rmul i Rem.

8

EL MN CLSSIC AL MRQUETING Alimentaci

ALIMENTACI

1. ActimelTipus de producte: Productes lctics Web: www.danone.esEtimologia: Del llat actiuus,-a,-um (actiu) i mel, -is (dolor)

Relaci amb el terme original:

Aquest producte, amb un gust dol i agradable, et proporciona energia i per tant activa el teu

cos i lhi permet suportar els esforos de tot un dia.

2. ActiviaTipus de producte: Iogurts Web: www.danone.es

Etimologia: Del llat actiuus, -a, -um (actiu)


Activar significa posar en funcionament: a la seva pgina web la marca assenyala com a

principal benefici del producte la seva capacitat de regular el trnsit intestinal.

3. AquarelTipus de producte: Aigua Web: www.nestle-aquarel.comEtimologia: Del llat aqua,-ae (aigua)


Com el seu nom indica, els creadors del producte van utilitzar el nom llat que designa el que

venen, en aquest cas aigua.

4. AquariusTipus de producte: Beguda isotnica Web: www.conocecocacola.com

Etimologia: Del llat Aquarius,-ii (Signe del Zodiac)

Aquari, s el dcim primer signe del

zodac, situat entre Capricorn i Peixos.

Aquari, el portador de l'aigua, s una

de les 88 constellacions reconegudes

per la astronomia moderna.

La tradici identifica Aquari amb

Ganimedes, fill de Laomedont, rei de Troia. El seu pare li va encarregar la tasca de guardar els

9

Constel.laci dAquari.

http://www.danone.es/http://www.conocecocacola.com/http://www.nestle-aquarel.com/http://www.nestle-aquarel.com/http://www.nestle-aquarel.com/http://www.danone.es/


ramats en les muntanyes. Aquari era, segons els relats, un dels mortals ms bells, de tal

manera que Zeus, pare dels dus, es va enamorar d'ell, el va raptar convertit en guila i el va

portar a l'Olimp.

Com compensaci Zeus va regalar al pare del noi uns cavalls divins immortals. A l'Olimp

Ganimedes es va convertir en el Coper div encarregat de servir als dus. A la constellaci

Aquari pren la figura d'un home amb una gerra la qual vessa un lquid. A la versi grega del

mite Aquari tamb ha estat identificat com el causant del diluvi universal.


La posici del personatge al mite com a coper dels dus i sobretot la seva associaci amb el

vessament daigua que va provocar el diluvi, justifiquen lelecci del nom, ja que lelement

predominant i la base de la composici daquesta beguda energtica es l aigua.

5. Bio de DanoneTipus de producte: Iogurt Web: www.danone.es

Etimologia: Del grec (vida)

Relaci amb el terme original:El nom ho diu tot: aquest iogurt et donar vida, energia, vitalitat

6. BiosanTipus de producte: beguda isotnica Web: www.biosan.net

Etimologia: Del grec (vida) i del llat sanus,-a,-um (s)


Ja que es tracta dun producte vitamnic la marca juga i combina aquests dos termes per tal de

transmetre que amb aquest producte el consumidor aconseguir portar una vida sana i

saludable.

7. BoletusTipus de Producte: Bolets deshidratats Web: www.hifasdaterra.com

Etimologia: Del llat boletus,-i (bolet)

Relaci amb el terme original:Tamb en aquest cas els publicistes van optar per fer servir el nom llat del producte que ens

volen vendre.

8. Delirium TremensTipus de producte: Cervesa Web: www.delirium.be

Etimologia: De la locuci llatina Delirium Tremens, que significa deliri tremols

10

http://www.delirium.be/http://www.hifasdaterra.com/http://www.biosan.net/http://www.danone.es/http://www.danone.es/http://www.danone.es/



Tractant-se duna cervesa el nom no s una elecci capritxosa. El delirium tremens s la

sndrome relacionada amb la ingesta dalcohol. Descriu una alteraci de les facultats mentals

que implica confusi de realitat i fantasia amb illusions, fantasies i allucinacions. La prpia

etiqueta (veure galeria fotos), plena delefants roses vol transmetre aquestes sensacions de

manera molt festiva.

9. Dioro BacoTipus de producte: Cava Web: www.bodegasescudero.comEtimologia: Del llat Baccus, du del vi.

Dions (en grec Dinysos o Dionysos) s el du del vi, representant no

noms el seu poder embriagador sin tamb les seves influncies socials i beneficioses. s

considerat promotor de la civilitzaci, legislador i amant de la pau, aix com du protector de

l'agricultura i el teatre. Dions era tamb conegut com Bacus , nom amb el qual va ser assimilat

en la mitologia romana, anullant i confonent-se amb l'antic du itlic Liber Pater.

El toro, la serp, l'heura i el vi sn els signes de la caracterstica atmosfera dionisaca, infosa per

la insaciable vida del du. Dions est estretament associat amb els stirs, els centaures i els

silens. Sempre porta un tirs.

Smele, enamorada, pregava que Zeus aparegus al seu davant en tota la glria enlluernant

d'un du. Zeus que sempre ho feia tot tal i com desitjava, va visitar Smele com el du de tro, i

com a conseqncia de la seva uni

Smele va caure morta pel seu

llampec. Per abans Zeus va poder

agafar del seu ventre el nen encara

no nascut. Zeus va salvar Dions de

les flames i el va cosir a la seva

cuixa, on el va mantenir fins que va

ser temps que naixs prpiament.

Durant la seva infantesa la seva

tieta, Nio, va tenir cura de Dions i

posteriorment ho van fer les nimfes

del Mont Nisa a Trcia. Hera, gelosa

de Selene, va castigar Ino fent que el

seu marit es torns boig, per Zeus

va premiar les nimfes transformant-

les en estrelles.

11

Triomf de Bacus i Ariadna

http://www.bodegasescudero.com/


Quan Dions va crixer, Hera el va fer tornar boig, i en aquesta condici va viatjar a travs de

gaireb tota la terra: Egipte, Sria, sia i ndia. On era rebut amb hospitalitat el du responia

amablement i ensenyava els elements de la civilitzaci a la gent i la manera com conrear el

ram; all on no era venerat o reconegut com un du, castigava horriblement els habitants,

normalment amb la bogeria.

Bacus s el senyor de tota la natura humida i s considerat tamb com linventor del vi i de

varies formes artstiques com el cant, el teatre i la dansa. Representa tamb el mite del

ressuscitat i t la capacitat de fer miracles. En el seu culte, Pompa Bquica mitjanant

lesgotament psicofsic i duna borratxera similar a la que dona el vi, msica i dansa

desenfrenats, es buscava una comunicaci amb labsolut i seliminaven les diferencies entre

joves i vells, dones i homes, rics i pobres. Els cultes bquics, arrelaren aviat en el mn rom

per lany 186 aC en una Roma exhausta per les guerres pniques, esdevingueren motiu

descndol i patiren una forta repressi. Les autoritats romanes pensaven que les bacanals

posaven en perill la joventut romana. El cstig a les dones participants en aquest ritus fou

confiat als seus marits i pares i noms en cas de dones soles, el cstig era pblic. Es volia aix

restablir el domini patriarcal amenaat pel protagonisme de les dones el qual era degut a les

continues davallades demogrfiques masculines per les

contnues guerres.


Bacus era el du del vi i el cava s un tipus de vi espums.

La relaci amb el producte s del tot explcita. A letiqueta del

producte es veu una caracteritzaci del rostre del du i al

darrera les vinyes. Aquest cava selabora amb el ram

procedent de les vinyes de la localitat de la Rioja de

Grvalos.

10. DulcioraTipus de producte: Caramels i xocolata Web: www.cadburydulciora.com

Etimologia: Del llat, comparatiu, dulcis, -e (ms dol)


All que ms ens agrada de les llaminadures s el seu gust. La millor manera datraure els

compradors s sens dubte garantir aquesta qualitat. Quant ms dol millor.

11. FrigoTipus de producte: Gelats Web: www.unilever.es/unileverspain/frigo

Etimologia: Del llat frigus,-oris (fred)

12

Etiqueta del producte

http://www.unilever.es/unileverspain/frigohttp://www.unilever.es/unileverspain/frigohttp://www.cadburydulciora.com/



La relaci amb el seu nom s evident. El gelat s un aliment congelat que es coneix des de

molt antic. Hi ha qui sost que els Romans van inventar el sorbet. Feien servir neu, fruites i mel

per a preparar aquests postres. El nom fa referncia a la sensaci de fred que a lestiu

aconseguirs menjant aquesta marca de gelats.

12. FloraTipus de producte: Galetes , margarines i iogurts. Web: www.quiereatucorazon.com

Etimologia: Del llat Flora, deessa de les plantes.

A la mitologia romana, Flora era la deessa de

les flors, els jardins i la primavera. Encara que

era una figura relativament poc important a la

mitologia romana, estant entre unes altres

diverses deesses de la fertilitat, la seva

associaci amb la primavera li atorgava

particular importncia en arribar aquesta poca

de l'any. La seva festivitat, la Floralia, es

celebrava a l'abril o a principis de maig i

simbolitzava la renovaci del cicle de la vida,

marcada amb balls, begudes i flors. El seu

equivalent en la mitologia grega era Cloris.


El seu nom alludeix a la composici a base dingredients naturals, fibra i olis vegetals, que fa

que siguin ideals per a una alimentaci sana.

13. Fortius JovenTipus de producte: Vi (ull de llebre, collita 2005) Web: www.bodegasvalcarlos.com

Etimologia: Comparatiu del llat fortis,-e (fort).

Relaci amb el terme original:El seu nom defineix les qualitats daquest vi jove: fort, robust i vigors.

14. HeliosTipus de producte: Melmelada i tomquet Web: www.calidalia.com

Etimologia: Del grec , du del sol

13

. Flora i Zfir, de Bouguereau

http://www.calidalia.com/http://www.bodegasvalcarlos.com/http://www.bodegasvalcarlos.com/http://www.bodegasvalcarlos.com/http://www.bodegasvalcarlos.com/http://www.bodegasvalcarlos.com/http://www.quiereatucorazon.com/


A la mitologia grega, al Sol regnava Heli, el du de la llum, - fill dels titans Hiper i Tia i germ

de Selene (deessa de la lluna) i Aus. Els romans lanomenaven Apollo. Al principi els grecs

creien que el sol era el du Heli, o Apollo, conduint el seu carro al voltant de la terra. Al mat

comenava a recrrer el cel, i llavors al vespre tornava

avall una altra vegada, i all era la posta de sol. Es creia

que quan es feia fosc era perqu el du descansava i

oferia aigua i descans als seus cavalls, els quals

descansaven sota la terra. Abans del perode clssic,

els cientfics grecs com Tales van comenar a entendre

que el sol no era un du. Pensaven que el sol anava al

voltant de la terra i no de la manera com realment s,

que la terra es mou al voltant del sol.

Segons el mite quan Zeus va repartir els poders sobre el cel i la terra no li va oferir el control

sobre cap element i Heli es va

enfurismar. Llavors Heli va

decidir ocupar Rodes. Es va

assentar i es va unir a la nimfa

Rode, tenint set savis fills, els

Halades. Condua un bell carro

tirat per quatre cavalls

anomenats Flegont (ardent),

Aet (resplendent), Piris (igni) i

Eo (alba), els quals

representaven lesplendor

solar. s representat de forma

juvenil i atltica.


El missatge dels publicistes s clar. Et sentirs com un du, ple de fora, lluentor i denergia per

enfrontar un nou dia. A ms a ms com a personificaci del sol el du s el smbol perfecte

pels productes, elaborats amb fruits de la terra, de la marca.

15. Laudate DominusTipus de producte: Moscatell (Bodega Via Arbel,2004)

Web: www.winesinform.com/bodeguesnavarra

Etimologia: De lexpressi llatina laudate Dominus, que significa lloeu al Senyor.

Laudate Dominum omnes gentes:

Laudate eum omnes populi.

14

Heli, decoraci pea de cermica grega

Martin Heemskerck, El cols de Rodes, gravat de la srie Les set meravelles del mn.

http://www.winesinform.com/bodeguesnavarra


Quoniam confirmata est supernos misericordia ejes

Et veritas Dmini manet in aeternum.

Salm 117: "Que et llon Senyor tots els teus pobles: que ho aclamin totes les gents. Gran s el

seu amor per nosaltres i la seva fidelitat dura per a sempre."


De la mateixa manera que el salm s una oraci que invita a la celebraci litrgica de Du,

aquest vi vol ser un cant a lequilibri i harmonia dels seus sabors.

16. La SirenaTipus de producte: Congelats Web: www.lasirena.es

Etimologia: Del llat sirena < Siren, -enis < del grec , que significa sirena.

Les sirenes (en grec antic Seirn, encadenat,

segurament inspirat en el snscrit Kimera, quimera)

sn ssers fabulosos, originaris de la mitologia grega i

mpliament estesos en les narracions fantstiques de la

literatura occidental, la funci de les quals i representaci

han variat amb el temps.

Encara que en la seva forma original eren ssers hbrids

de dona i au, posteriorment la representaci ms

comuna, i la qual ha arribat a l'actualitat, les descriu com

dones joves amb cua de peix. s per aix que a l'idioma

angls es fa la distinci entre la siren (la sirena original

clssica) i les mermaids (la sirena amb forma de peix).

A la mitologia grega, les sirenes tenien una veu musical i

prodigiosament atractiva. Les representacions artstiques

ms antigues les mostren com aus amb rostre o tors femen i

es deuen probablement a l'associaci de les aus amb el cant,

aix com al freqent s iconogrfic dels ssers alats per a

representar els esperits dels morts. A la tradici clssica les

Sirenes apareixien descrites com dones que vivien en una

illa al mar i les quals amb el seu cant intentaven atraure els

marins. Van voler atrapar i enganyar els Argonautes amb la

seva can i ms tard van procurar encantar Odisseu en el

seu viatge de tornada. Al mite de Json i els Argonautes, els

mariners encantats per la veu de les sirenes es van salvar del desastre grcies a l'habilitat d

15

Esttua funerria de sirena, 370 aC

Les sirenes,Mitologia de Bulfinch.


Orfeu, qui va aconseguir amb el seu cant tapar la msica d'aquelles i distreure els Argonautes

que si no shaguessin encallat on elles habitaven. Derrotades per la superior habilitat de Orfeu,

les sirenes es van transformar en pedra, o en altres versions es van llanar al mar per a morir.

A l'Odissea (XII, 39), Ulisses va preparar a la seva tripulaci per a evitar la msica de les

sirenes tapant-los les odes amb cera; desitjs d'escoltar-les ell mateix, es va fer lligar a un

masteler per a no llanar-se a les aiges a l'escoltar la seva veu.

Relaci amb el terme original:La marca est especialitzada en productes del mar i lassociaci a aquests ssers dels mar,

enigmtics per presents a qualsevol tradici i cultura, resulta molt encertada. En el logotip de

la marca podem veure la representaci duna Sirena.

17. MagnoTipus de producte: licor Web: www.osborne.es

Etimologia: Del llat magnus (gran, illustre)

Relaci amb el terme original:Es vol persuadir el consumidor que es tracta duna gran marca. Alma de magno s un dels

qualificatius que es van fer servir a les seves campanyes publicitries amb aquest fi.

18. MarsTipus de producte: xocolatina Web: www.mars.com

Etimologia: Del llat Mars, Martis

A la mitologia romana, Mart, en llat Mars, era el du de la guerra, fill

de Jpiter en forma de flor i de Juno. El llop i l'ocell fuster eren els seus

smbols. El du Mart prov de l grec.Ares era atractiu i cruel. Se'l

descriu sovint portant una llana tacada de sang. Es deia que el seu

tron al Mont Olimp es cobria de pell humana.

El du Rom Mart, amb qui Ares s'identificava, era el pare de Romulus i

Remus, els fundadors mitolgics de Roma. Aix era ms d'important

pels romans que el seu homleg grec. Era tamb una figura ms

dignificada. Abans de la guerra se li oferien sacrificis, i apareixia en les

batalles acompanyat per la deessa guerrera Duellona (pels grecs Belona). Aquesta deessa era

originalment una divinitat sabina, de nom Nerio, que ms tard va ser identificada amb Minerva.

Duia un casc, un escut, una llana i una torxa, pel que tamb es va identificar errniament amb

la deessa Enio, divinitat de la guerra. Aquesta era filla de la germana bessona de Mart, Aris

deessa de la discrdia.

16

Imatge dun drenari de Traj.

http://www.mars.com/http://www.mars.com/http://www.mars.com/http://www.mars.com/http://www.osborne.es/


Mart va donar nom al quart planeta del sistema solar: Mart. Tamb al segon (o tercer segons

algunes religions) dia de la setmana, Dimarts, i al tercer mes de l'any, Mar.


La marca vol que els consumidors associn la fora del du amb lenergia que els proporcionar

la seva xocolata, per tal de poder fer front a qualsevol obstacle del dia. Et sentirs tot poders

com el du de la guerra. Et proporcionar energia sense fi.

19. MaxibonTipus de producte: Gelat Web: www.nestle.es

Etimologia: Del llat maximus,-a,-um i bonus, -a, -um, molt bo.

Relaci amb el terme original:Amb aquesta combinaci de paraules que constitueix el nom del producte el missatge s molt

clar, que est bonssim. Molt ms que bo.

20. MegaTipus de producte: Gelat Web: www.nestle.es

Etimologia: Del grec , ,, gran


Aquest gelat, tal com ens indica el seu nom, s molt gran i es dona importncia a aquesta

caracterstica per tal datraure els clients. No te lacabars mai.

21. Non Plus UltraTipus de producte: Cava de les bodegues Codorniu Web: www.codorniu.com

Etimologia: Locuci llatina non plus ultra, que significa que no ni ha res ms enll.

Hrcules, en el compliment d'un dels seus dotze treballs que el van fer fams, es va veure

arrossegat fins als confins del mn en aquells dies

conegut, la nostra pennsula, que per al mn grec

suposava l'extrem ms occidental. Fins a aqu es

va traslladar Hrcules amb la intenci d'entrar a la

ciutat mtica de Tartessos (suposadament situada

al sud d'Espanya) i robar-li a Geri, el seu rei

llegendari, l'abundant ramaderia de toros braus.

Desprs de netejar de monstres les terres per les

quals va passar, Hrcules es va detenir en l'Estret

de Gibraltar per a erigir dues columnes, una a cada

costat de l'estret que separava Lbia d'Europa. Aquestes columnes es diuen des de llavors

Les Columnes d'Hrcules. En collocar-les en aquest lloc, l'heroi deixava clar que ms enll

17

Columnes dHrcules,faana Palau Cales V.

http://www.codorniu.com/http://www.codorniu.com/http://www.codorniu.com/http://www.nestle.es/http://www.nestle.es/http://www.nestle.es/


d'aquestes columnes no hi havia res. Aquesta llegenda era la ra per la qual entre els mariners

antics del Mediterrani l'opini estesa era que ms enll de les columnes d'Hrcules sacabava

el mn.


Segons la tradici, Non Plus Ultra s la inscripci escrita per Hrcules a les muntanyes bila i

Calp, suposats lmits del mn. Significa "no mes enll" i s'usa per a designar a qualsevol cosa

no superada, excellent. bviament aix s el que es pretn que pensem en conixer el nom

daquest cava.

22. OlearumTipus de producte: Oli verge doliva Web: www.olisdecatalunya.es

Etimologia: Del llat oleum, -i, oli doliva.

Relaci amb el terme original:El nom escollit per la marca defineix el seu producte.

23. Olivera dAtenaTipus de producte: Salses naturals

Web: www.oliveradatenea.com

Etimologia: Mite, Atena

A la mitologia grega, Atena (en grec Athn o

Athen; en dric Asna) s la deessa de la saviesa,

l'estratgia i la guerra justa. Associada pels etruscs amb la

seva deessa Minerva, i posteriorment pels romans amb

Minerva. Filla de Zeus i Metis, deessa grega del pensament,

smbol del progrs intellectual.

Zeus es va empassar Metis ja que segons una predicci

aquesta donaria llum un fill ms gran i poders que el mateix

Zeus. Segons la tradici va nixer del cap del seu pare,

adulta i armada amb l'escut i la llana. Immediatament va

agafar el seu lloc al costat dret de Zeus al gran consell dels

dus i el va aconsellar sviament a la guerra amb els titans. Va heretar el valor del pare i la

saviesa de la mare, el nom de la qual significava consell savi. Se li atribua la invenci de les

cincies, de l'art i de l'agricultura, havent donat als grecs l'olivera i l'arada. Presidia l'autoritat

dels estats i de les lleis. Els atenesos la consideraven la seva protectora, i del seu nom deriva

el de la ciutat, on va instituir el Arepag o assemblea.

18

Atena pensarosa . Museu de lAcrpolis, Atenes.

http://www.oliveradatenea.com/http://www.olisdecatalunya.es/http://www.olisdecatalunya.es/http://www.olisdecatalunya.es/


Segons la tradici, sota el regnat de Ccrops ella i Posid lluitaven per la possessi d'Atenes.

Els dus van prometre que la ciutat correspondria a qui atorgus el do ms til als homes.

Posid, d'un cop del seu trident va fer sorgir un cavall, i Atena, una olivera, la qual els dus van

decretar com ms til als homes.

Relaci amb el terme original:De la mateixa manera que la deessa va considerar aquest arbre com el regal ms apreciat als

home, el fet que la marca hagi escollit lolivera com a smbol significa que vol destacar el seu oli

verge com a ingredient per tal davalar els seus resultats.

24. OrbitTipus de producte: xiclet Web: www.wrigley.com

Etimologia: Paraula anglesa del llat orbita, -ae que significa rbita.

Relaci amb el terme original:Al sistema planetari els planetes giren en torn dun altre planeta o estrella, com el Sol.

Lexpressi entrar en rbita reflectiria totes aquelles sensacions i emocions que prometen els

publicistes de la marca a la seva pgina Web.

25. PescanovaTipus de producte: congelats Web: www.pescanova.es

Etimologia: Del llat piscare


A l'antiguitat, retre homenatge comportava

realitzar algun tipus de sacrifici als herois o als

dus, doncs havia dus per a totes i

cadascuna de les coses. Com en aquest fresc

d'poca romana, Bacus rep les ofrenes per les

seves virtuts, en els nostres dies, els vins

virtuosos i els seus creadors reben els seus

premis i guardons.

Relaci amb el terme original:Amb el seu nom es vol que els consumidors li

reconeguin les seves immillorables qualitats i

excellncia. Un premi s atorgat per agrair o

recompensar lesfor i els mrits realitzats. Al

mercat del vi la marca vol que els compradors

spiguen que Premius s el millor.

27. PrimaTipus de producte: Vinagre i salses Web: www.atobajas.com

Etimologia: Del llat primus, -a, -um, que significa primer.


Es defineixen com a matria prima tots els elements naturals que sinclouen a lelaboraci dun

producte. La marca vol que els clients reconeguin els seus productes com a la millor matria

prima dels seus plats. Al darrera daquest nom el missatge s clar: els teus plats seran els

primers per noms si utilitzes aquest ingredients.

28. PriorTipus de producte: Vi (criana, cellers Scala Dei, collita 2000)

Web: www.grupcodorniu.com

Etimologia: Del llat prior, -us, que significa anterior, que va al davant.


La marca pretn fer saber i transmetre que el seu producte ocupa un lloc preferent al mn del vi

i que s superior als altres competidors.

A ms a ms en resposta a la petici dinformaci els responsables de la bodega explicant que

laltre motiu per lelecci del nom va ser en honor de la figura de labat de la Cartoixa de Scala

Dei.

20

Fresc rom

http://www.grupcodorniu.com/http://www.atobajas.com/


29. Protos JovenTipus de producte: Vi Web: www.grupoei.com

Etimologia: Del grec , que significa primer.

Relaci amb el terme original:Bodegues Protos va ser fundada als peus del Castell de Peafiel al 1927 i va ser, com el seu

nom indica la primera bodega de la Ribera del Duero (www.mivino.info).A ms a ms en

qualsevol competici el primer qualificat ha estat el millor, i per tant ha de rebre el

reconeixement com a guanyador. El primer s sempre qui ms rendiment i aprofitament ha tret

de les seves aptituds i qualitats i bviament aquest s el missatge que la marca vol vendre.

30. StarluxTipus de producte: Caldo Web: www.unilever.com

Etimologia: De langls star


Desprs de molt temps, lartista es va aixecar, i va besar a

l'esttua. Pigmali va sentir una suau i clida pell en els

seus llavis. Va tornar a besar-la, i l'esttua va cobrar vida,

enamorant-se perdudament del seu creador. Venus va

acabar de complaure al rei concedint-li a la seva estimada

el do de la fertilitat. D'aquesta uni va nixer Pafos, que va

donar el seu nom a la illa de Pafos.

Relaci amb el terme original:Segons ens expliquen a la web oficial de la marca Castell

Peralada va ser testimoni durant anys de lestreta amistat

que va unir dos importants personatges de lEmpord: El

genial Salvador Dal i en Miquel Mateu, fundador del celler

Castell de Peralada. Al brillant pintor li agradava obsequiar

les seves amistats amb la seva beguda preferida, el Xampany Rosat de Peralada, en els

nombrosos esdeveniments que, en aquells temps, tenien com a escenari la singular casa del

pintor a Portlligat. Dal vivia a Torre Galatea, un edifici neoclssic de Figueres que el pintor va

reformar en homenatge a Gala, com a smbol de la dona perfecta. Podem deduir que la marca

ha volgut homenatjar el geni.

32. TridentTipus de producte: Xiclet Web: www.trident.es

Etimologia: Del llat tres tria i dens dentis i significa trident.

El trident s una llana de tres puntes. Va ser utilitzat a

la pesca i com a arma pels retarii, els quals feien servir

una xarxa per a atrapar ladversari i el trident per a

matar-lo. El trident s tamb el smbol de Posid, du del

mar a la mitologia grega. A Posid el veiem representat

armat amb el trident, arma dels pescadors de tonyina i

muntat en un carro arrossegat per animals monstruosos,

meitat cavalls meitat serps. Posid era invocat pels

mariners perqu el viatge pel mar fos segur. I es

sacrificaven cavalls en el seu honor. Vivia en el sl mar

en un palau fet de coral i gemes. No obstant aix,

Posid era una divinitat molt canviant, i el seu

temperament era violent. Quan estava de bon humor, el

mar estava tranquil. En contrast, quan estava de mal

humor, Posid feia tremolar la terra, copejant amb el seu trident i es succeen terratrmols,

llavors causava la runa de les naus, i les enfonsava a la profunditat dels mars.Com du del

22

Triomf de Nept i dAntitrite,Museu del Louvre

Jean Len Grme, Pigmali i Galatea

http://www.trident.es/


mar, tamb t poder sobre les ones, a les quals pot subjectar, per, en els seus moments de

fria, en copejar el seu trident pot llanar roques contra les costes.

Relaci amb el terme original:Tothom sap identificar el trident com a smbol de Posid, de manera que el nom del producte

ens evoca la fora i lenergia del du del mar i la sensaci de frescor del mar que ens

proporciona el seu sabor quan mengem el xiclet.

33. ValorTipus de producte: Xocolata negra Web: www.valor.es

Etimologia: Del llat valor, -oris, que significa fora.

Relaci amb el terme original:El concepte de valor fa referncia a la fora i el poder. En aquest cas es tracta duna xocolata

negra molt forta, dun intens gust amarg, que a ms a ms proporcionar energia a qui la

mengi. Per descomptat el valor de qualsevol cosa dependr de les seves bones qualitats i

importncia que la marca vol que els consumidors li donin a la seva xocolata.

El responsables d lempresa en resposta a la petici dinformaci expliquen que en el seu

moment es va escollir aquest nom pel significat del nom del seu fundador, Valeriano, ple de

valor.

34. VitalineaTipus de producte: Iogurts Web: www.vitalinea.com

Etimologia: Del llat uitalis, -e, que significa vital.

Relaci amb el terme original:Vital es tot all relatiu a la vida, vivificant. El missatge s directe i clar: Aquest producte et

proporcionar la vitalitat necessria per tal de mantenir la lnia, menjant duna manera sana i

equilibrada i sense necessitat dhaver de fer dietes.

35. ZerokiloTipus de producte: xocolata Web: www.zerokilo.com

Etimologia: Del Itlia zero < de lrab sifr (sense quantitat) i del grec (mil).

Relaci amb el terme original:El sentit daquesta combinaci de termes s ben explcit. El nom del producte expressa amb

claredat all que la marca vol transmetre, que pots menjar perqu no engreixa i agrada. I aix

ho proclama la marca a la seva web oficial: zero esfor, zero calories, zero greix, zero gana.

23

http://www.zerokilo.com/http://www.vitalinea.com/http://www.valor.es/

EL MN CLSSIC AL MRQUETING Cosmtica i perfumeria

COSMTICA I PERFUMERIA

1. Aqua VelvaTipus de producte: Blsam per desprs de lafaitat. Web: www.aquavelvausa.com

Etimologia: Del llat aqua, -ae, aigua.


El nom alludeix a les propietats calmants del producte i que sempre shan associat a laigua. La

marca vol que s'identifiqui la imatge i el nom dels seus productes amb la sensaci fresca i

refrescant que ens suggereix laigua.

2. AndrodermTipus de producte: Blsam after-shave

Etimologia: Del grec , (home) i ,- (pell)


La relaci s clara i directa: aquest s un producte que protegeix la pell de lhome contra les

possibles irritacions desprs dafaitar-se, fent-lo ms mascul i seductor.

3. AngelTipus de producte: Perfum web: www.thierrymugler.com

Etimologia: Del llat angelus, -i < del grec , missatger.

A totes les antigues religions lngel era un sser celestial al qual

es considerava com a missatger o intermediari entre el du o dus

i els homes. Eren els missatgers divins enviats als humans per

instruir, informar o donar ordres. Un ngel podia actuar com un

guardi protector i guerrer i fins i tot tenir poders celestials.


ngel s un perfum amb un lnea masculina i femenina. Quan es

diu dalguna persona que t ngel volem ressaltar les seves virtuts

angelicals: simpatia, bellesa i atractiu. I aix es exactament el que

ens vol transmetre la marca que t el seu perfum, encant i misteri.

4. ArmoniaTipus de producte: cosmtica femenina Web: www.cosmetica-armonia.es

24

G. Reni,LArcngel Miguel

http://www.cosmetica-armonia.es/http://www.thierrymugler.com/http://www.aquavelvausa.com/


Etimologia: Del llat armonia, -ae < del grec (Harmonia), harmonia.

A la mitologia grega, Harmonia (en grec

) s la deessa de lharmonia i la

concrdia, particularment de l'harmonia marital.

A Roma era considerada la personificaci de

lordre i la unitat cvica. A la antiga Roma el dia

22 de febrer es celebrava amb un pat familiar

una festa anual anomenada caristia de

caritas, amor o afecte, quan es reconciliaven

les famlies en honor a la deessa Concrdia.

Aquesta festa era similar a la celebraci grega

, en honor de la deessa Harmonia.

Relaci amb el mite:

La marca alludeix al resultat final harmonis que

sorgeix de la convenient i encertada proporci

dels seus components. A ms a ms des de

molt antic shan considerat la harmonia i

lequilibri com lideal de bellesa.

5. AnteusTipus de producte: Perfum Web: www.chanel.com

Etimologia: Anteu, en grec personatge mitolgic.

Anteu s un gegant fill de Posid i Gea.

Habitava a Lbia, no lluny dtica segons Luc

o al Marroc segons la majoria dels autors.

Aquest gegant era un terrible lluitador gaireb

invencible ja que tenia una fora brutal sempre

i quan estigus en contacte amb la terra (la

seva mare). Tenia el costum d'obligar els

estrangers que passaven sobre el seu territori

a lluitar amb ell i, quan estaven esgotats, els

matava.Com sempre resultava el vencedor,

utilitzava llavors les despulles i en particulars

els cranis dels venuts per cobrir la teulada del temple patern. Hracles, de pas per Lbia en

busca de les pomes dor, va combatre amb ell. Hracles el va aixecar de terra, li va trencar les

25

Harmonia, Museu del Louvre

Anteu, pea cermica grega

http://www.chanel.com/


costelles, i, malgrat els profunds gemecs de la Terra Mare, el va mantenir susps a l'aire fins

que va expirar.

Relaci amb el mite:

Segons la marca s el seu aroma fort all que sedueix daquest perfum. Per al igual que el

gegant, smbol de la fora i la virilitat, el perfum Anteus defineix lhome fort i viril per a la

vegada vulnerable.

6. BlantexTipus de producte: Pasta de dents.

Etimologia: Del germnic blank i del llat Texo, texui, textum, que significa fer.


El nom reflecteix lobjectiu del producte: fer les dents blanques.

7. CaesarsTipus de producte: Perfum dhome Web: www.caesarsworld.de

Etimologia: Del llat Caesar, -aris, ttol dels emperadors romans.

Csar (plural "Csars") s un ttol imperial. Es deriva del cognom Gaius Iulius Caesar, el fams

dictador rom que va ser assassinat durant els idus de mar del 44 aC. En el 27 aC Octavi

Csar, fill adoptat de juli Csar va assumir el ttol d"Augustus"(venerat). Aquest moviment va

ser considerat pels historiadors com el principi de limperi rom. Augustus s el ttol pel qual

Octavi va ser ms conegut a travs de la histria. Tots els membres de la seva famlia porten

el nom de Caesar. Desprs de la mort de Tiberi tots els hereus a limperi portaven el ttol

d"Augustus". Desprs de la mort de Ner, lltim de la gens Iulia , els emperadors van

continuar adoptant els noms de "Caesar" i "Augustus" com a mostra de la seva posici.

Durant els tres segles posteriors es va fer servir el nom de la famlia de Juli Csar com a ttol de

l hereu de limperi. El mateix emperador ostentava els dos ttols Caesar" i "Augustus. Lhereu

noms portava el ttol de Caesar, el qual no va ser mai fet extensiu a la famlia de

lemperador, noms als successors. Les dones mai van ostentar aquest ttol per esposes i

filles eren designades Augustes.

El primer emperador, Csar August, va dur aquest nom com un smbol de poder. El seu nom de

naixena era Gaius Octauius, sent adoptat pstumament per Csar en el seu testament, de

manera que, segons les convencions romanes, va passar a dir-se "Gaius Iulius Caesar

Octauianus" (Gai Juli Csar Octavi, habitualment "Octavi" durant el transcurs de la seva

vida).

Les monedes en nom del successor portaven el ttol de Caesar o la seva abreviatura CAES.

26

http://www.caesarsworld.de/


Relaci amb el terme original: Dacord amb la significaci que implica aquest ttol dels

emperadors romans, el seu poders i luxuris aroma s la caracterstica que ressalten els

creadors daquestes fragncies Caesar.

8. CutexTipus de producte: Producte per treure lesmalt de les ungles

Web: www.cutexnails.com

Etimologia: Del llat cutis, -is, que significa pell, cutis, per tamb superfcie, embolcall.

Aquesta crema tal com indicaria aquesta segona accepci del terme serviria per a tractar la

superfcie esmaltada de les ungles i treure lesmalt duna manera suau i efectiva sense

perjudicar lungla.

9. DurexTipus de producte: Preservatius Web: www.durex.com

Etimologia: Del llat durus, -a, -um, dur.


Aquest producte preserva de lembars i dels malalties de transmissi sexual perqu tal i com

el seu nom indica, s dur i resistent.

10. Estivalia Tipus de producte: Colnia Web: www.antoniopuig.com

Etimologia: Del llat aestiualis < aestiuum (tempus) < aestas, relatiu a lestiu.


El missatge de la marca s clar: la frescor daquesta fragncia la fa ideal per lestiu.

11. HerbalTipus de producte: Cosmtica del cabell Web: www.herbalessences.com

Etimologia: Del llat herba, -ae, herba.

27

Moneda de Plubius Septimius Geta

http://www.herbalessences.com/http://www.antoniopuig.com/http://www.durex.com/http://www.cutexnails.com/



Herbal Essence s una lnea de xamps i condicionadors amb herbes naturals que faran

reviure el teu cabell i el deixar seds i brillant. La marca vol remarcar lorigen natural del seus

productes, que segons la seva publicitat tractaran els cabells sense perjudicar-los.

12. HydroceanTipus de producte. Crema facial hidratant Web: www.antoniopuig.com

Etimologia: Del grec , aigua.


Es combina el terme grec per aigua amb la paraula anglesa que significa oce i que gaireb

tothom pot reconixer. Es vol ressaltar limmensa capacitat de laigua de proporcionar frescor i

puresa a la pell.

13. Lactovit Tipus de producte: Higiene personal Web: www.myrurgia.com

Etimologia: Del llat lac, -tis (llet) i uita, -ae (vida)


El nom de la marca fa referncia directa a la composici del seus productes i els seus efectes

positius. Lactovit ofereix productes formulats amb ingredients actius de la llet i les seves

protenes.

14. Lavanda Inglesa de GalTipus de producte: Colnia web: www.gal.es

Etimologia: del Itali lavandula < del llat lauo, laui, lauatum, netejar o banyar.


El nom de lavndula prov del llat lauare alludint a ls a lantiga Roma de les flors

daquesta planta a laigua de bany. Laroma de la lavanda dna nom a tota la gama de

productes de la casa.

15. Lux Tipus de producte: Higiene i cosmtica Web: www.unilever.com.ar

Etimologia: Del llat lux, -cis, lluentor o tamb luxus,us (luxs).


Amb el nom es vol alludir al resultat final: la pell quedar lluent i brillant.

28

http://www.unilever.com.ar/http://www.gal.es/http://www.myrurgia.com/http://www.antoniopuig.com/


16. Magno Tipus de producte: Lnea de productes de bany i dutxa Web. www.latoja.com

Etimologia: Del llat magnus, -a, -um, gran; illustre.


Magno s el qualificatiu que s concedeix a all que s excellent, esplndid, en reconeixement

a les seves qualitats: la seva fragncia personal i nica al mn.

17. Naturtint Tipus de producte: Tint del cabell Web: www.naturtint.es

Etimologia: Del llat natura, -ae (natura) i tincta (mullada, xopa) < tingere (mullar).


El nom alludeix als components naturals ingredients vegetals actius- de la frmula del

producte i a la seva funci, tenyir els cabells.

18. Nivea Tipus de producte: Lnea cremes hidratants Web: www.nivea.es

Etimologia: Del llat niueus, -a, -um, relatiu a la neu.


Nivea va ser la primera crema hidratant permanent i es caracteritzava pel seu aspecte crems i

el seu color blanc, de neu, que va justificar lelecci del seu nom.

19. OdeonTipus de producte: Lnea de perfums Web: www.odeon-pafums.com

Etimologia: Del grec ( odeion < oide, cant). A lactualitat s el nom que reben alguns

teatres i salons dedicats al cant.

Odeion s el nom de diversos edificis de lantiga Grcia

dedicats a lespectacle del cant, a les representacions

musical i a les competicions de msica i poesia. Normalment

eren edificis de dimensions modestes, no massa grans


Els odeons eren gaireb sempre de dimensions modestes igual que el petit i senzill receptacle

daquests perfums, el qual no obstant aix cont una fragncia amb les qualitats duna obra

dart, com les duna pea musical.

29

Efes, Ode

http://www.odeon-pafums.com/http://www.nivea.es/http://www.naturtint.es/http://www.latoja.com/


20. OpiumTipus de producte: Perfum Web: www.ysl.fr

Etimologia. Del llat opium < del grec ( < ), suc de ladormidora. A

lactualitat es diu de la droga narctica que sobt dessecant el suc de la planta. Del terme grec

o va derivar la paraula llatina opium


El nom s una allusi directa a la fragncia embriagadora i als efectes captivadors daquest

perfum que es suposa ning que lhagi conegut pot oblidar o deixar de comprar.

21. Quercus (veure apartat revistes)Tipus de producte: Perfum Web. www.penhaligons.com

Etimologia: Del llat quercus, -us, que o pot significar alzina (fusta o arbre) i tamb corona de

fulles dalzina.


En aquest cas el nom de la marca est directament relacionat amb la fragncia del perfum que

recorda laroma clid de la fusta.

22. Salvitas Tipus de producte: tiretes

Etimologia: Del llat saluare < saluus, -a, -um, estalvi, saludable.


La relaci s molt explcita ja que la funci del producte s protegir i ajudar que les ferides es

curin.

23. SanexTipus de producte: Higiene personal Web: www.sanex.es

Etimologia: Del llat sano, curar, reparar.


Aqueta segona accepci del verb llat, reparar, reflecteix la principal qualitat daquesta lnea de

productes que regeneren i protegeixen la pell desprs duna intensa activitat fsica. Segons la

marca el resultat s una pell sana que tajudar a sentir-te millor.

24. Sculpture Tipus de producte: Perfum . Web: www.nikos.de

Etimologia: Del llat sculptura,-ae < sculptum < sculpere, que significa escultura.

30

http://www.nikos.de/http://www.sanex.es/http://www.penhaligons.com/http://www.ysl.fr/



Es tracta que el comprador identifiqui la marca amb all que representa, una obra dart. Una

escultura s sempre una obra dart molt laboriosa que resulta de la inspiraci i el treball de

lartista.

25. Vademcum Tipus de producte: Lnea dentfrics

Etimologia: De la frase llatina uade mecum, que significa vine amb mi.


Lidea s recordar el comprador que mai sha doblidar del producte, els resultats del qual seran

permanentment visibles i notoris. Es tracta a ms a ms dun nom familiar que es pot identificar

amb el llibre de consulta mdic i que per tant pot inspirar ms confiana en el producte.

26. VenusTipus de producte: Ganivetes Web: www.gillettevenus.com

Etimologia: Venus, deessa de la bellesa i lamor.

A la mitologia romana Venus era una important deessa principalment relacionada amb l'amor,

la bellesa i la fertilitat. La seva equivalent aproximada a la mitologia grega era Afrodita, si b la

Venus romana era molt ms poderosa i reverenciada. Era esposa de Vulc i jugava un paper

crucial en moltes festivitats i mites religiosos romans.

A la mitologia grega, Afrodita (en grec antic ) s la deessa de l'amor, la luxria, la

bellesa i la sexualitat. Encara que sovint s'alludeix a ella en la cultura moderna com la deessa

de l'amor, s important assenyalar que no era l'amor en el sentit cristi o romntic, sin

especficament Eros (atracci fsica o sexual).

Al voltant del seu naixement hi han llegendes contradictries. Segons el mite ms conegut va

nixer de l'escuma de les

onades ( = escumeja)

desprs de la mutilaci d'Ur

per Cronos. Segons aquesta

tradici Afrodita va sorgir nua

de l'escuma del mar, va

muntar damunt un cargol de

mar i es va installar a Pafos,

a l'illa de Xipre. A Pafos, les

Estacions,filles de Tmis, es

van prestar a vestir-la i

31

Botticelli, El Naixement de Venus.

http://www.gillettevenus.com/http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f2/Sandro_Botticelli_046.jpg


guarnir-la. Quan es va presentar l 'Olimp els dus, per molt menys les deesses, van quedar

estupefactes d'admiraci: mai tal bellesa no havia estat admirada: la seva pell tenia la blancor

de la llet, els seus cabells com un riu d'or lquid, els seus ulls brillants com estrelles, les seves

formes perfectes i exhalava un perfum suau de flor.

Afrodita no va tenir infncia: en totes les imatges i referncies va nixer adulta, nbil,

infinitament desitjable. En molts dels mites menors tardans en els quals participa apareix

vanitosa, malhumorada i susceptible. Encara que s un dels pocs dus del pante grec

realment casada, li s infidel al seu marit amb freqncia. Hefest, per descomptat, s una de

les detats hellniques ms equnimes, i Afrodita sembla preferir a Ares, el voluble du de la

guerra.

A causa de la seva immensa bellesa, Zeus temia que Afrodita fos causa de violncia entre els

altres dus. Per aix la va casar amb Hefest, el sever i malhumorat du del foc i la farga. Altra

versi d'aquesta histria diu que Hera, la mare de Hefest, el va llanar de l'Olimp perqu era

massa lleig, i aquest va obtenir la seva venjana atrapant-la en un tron mgic i exigint a canvi

del seu alliberament la m d'Afrodita. Hefest estava contentssim d'haver-se casat amb la

deessa de la bellesa i va forjar per a ella bella joieria, incloent el cistell, un cintur que la feia

fins i tot ms irresistible per als homes.

La infelicitat d'Afrodita amb el seu matrimoni va fer que busqus la companyia d'uns altres. Va

estimar nombrosos dus en particular Ares i tamb senzills mortals. Inspirava l'amor per

tamb en va ser la vctima ja que va sentir una forta passi per Adonis i va plorar llargament la

seva mort.

Hefest va ser informat de l'adulteri que la seva esposa mantenia amb Ares per Heli. Com

venjana, va atrapar enginyosament a Ares i Afrodita amb una xarxa de fines cadenes que

havia disposat sobre el ja perqu caiguessin al ms mnim contacte. Llavors va cridar a tots

els altres dus olmpics per a burlar-se d'ells (no obstant aix, les deesses es van quedar a

casa, totes per vergonya); algun du desenfadat va comentar que no li hauria importat sentir

tal vergonya. Hefest no

els va alliberar fins que

Posid li va prometre

que Ares pagaria

desgreuges, per

ambds van escapar tan

aviat com Hefest va

aixecar la xarxa i no van

mantenir la seva

promesa.

32

Botticelli, Venus i Mart.


Relaci amb el mite:

A tota la histria de lart, des de lart rom i hellenstic fins a lart modern, trobem moltes

mostres i variacions sobre la deessa Venus. Com a personificaci de lamor tenia un atractiu

obvi per a molts artistes i mecenes, de manera que a totes aquestes manifestacions estava

justificada una bellesa ertica. Amb el temps venus va alludir a qualsevol representaci

artstica duna dona nua, fins i tot sense tenir indicis que es tracts de la deessa. Aix que

tothom pot reconixer en Venus lideal de bellesa i la seva sensualitat. El missatge s clar. Si

utilitzes aquest producte et sentirs com la deessa, aconseguint tots els seus atributs divins:

bellesa i sensualitat, poder i domini.

27. VitaldentTipus de producte: Dentfric blanquejador Web: www.lch.es

Etimologia: Del llat dens, -tis (dent) i uitalis, -e (vital)


Segons ens diuen a la seva pgina web Vital Dent busca tornar a les dents una aparena

sana i la seva lluentor natural sense perjudicar lesmalt. Aquesta seria la seva finalitat

essencial, la qual es considera de la mxima importncia i es correspondria amb laccepci

moderna del terme vital com a rellevant, capital. A ms a ms uitalis es tot all relatiu a la

vida i sens dubte la salut de les teves dents s un element determinant.

33

http://www.lch.es/

EL MN CLSSIC AL MRQUETING Electrodomstics i ordinadors

ELECTRODOMSTICS i ORDINADORS

1. AthlonTipus de producte: Ordinadors Web: www.amd.com

Etimologia: Del grec premi, lluita o prova

esportiva.

Ja a Olmpia es realitzaven competicions de llanament

de disc i javelines, carreres i salts. Els jocs olmpics

grecs van comenar a lany 776 abans de Crist. Als

seus inicis la principal activitat dels jocs era el pentatl,

que com el seu nom indica consistia en cinc proves:

llanament de disc i javelina, carreres camp a travs,

salt de longitud i lluita lliure.


El nom de la marca reflecteix la seva aposta, entesa

como a prova i lluita a lmbit dun mercat de les noves

tecnologies molt competitiu, per tal daugmentar el

rendiment i la rapidesa dels seus processadors.

Comprar aquesta marca dordinadors suposa haver

aconseguit el premi.

2. ElectroluxTipus de producte: Electrodomstics Web: www.electrolux.es

Etimologia: Del llat electrum < del grec (mbar, perqu sobre ell sobservaven els

fenmens elctrics), del llat luxus,-us (luxs) i del llat lux, -cis (llum).


La seva gama de productes inclou una molt ampla varietat delectrodomstics. En aquest cas el

nom alludeix directament a la llum elctrica, lenergia i la llum que sobt de lelectricitat, la font

denergia que alimenta tot aparell elctric.

3. Canon EosTipus de producte: Cmera digital Web: www.canon.es

Etimologia: Eos, personificaci de laurora. (veure apartat cotxes)

34

El Discbol de Mir

http://www.canon.es/http://www.electrolux.es/http://www.amd.com/


Segons la mitologia grega, la deessa Eos s'enlairava

amb el seu carro des de la profunditat del mar cada

mat per a dur a la gent la llum solar. Eos s tamb

la mare del vent, del capvespre i de l'estel de l'alba.

A la mitologia grega Eos era la deessa de l'aurora,

que sortia de la seva llar a la vora de l'Oce, l'oce

que envoltava el mn, per a anunciar al seu germ

Heli, el Sol. Com a deessa de l'aurora, obria les

portes del cel amb enrojolats dits, perqu Heli

pogus conduir el seu carro pel cel cada dia. Eos

era la filla de Hiperi i Tea i germana de Heli (el Sol)

i Selene (la Lluna), que brilla sobre tots els essers de

la terra i sobre els immortals dus que viuen en

l'ample cel.

.

Relaci amb el mite:

Com a personificaci de laurora Eos era la

portadora de la llum del dia i la llum s el principi

fonamental de la fotografia. Amb aquesta cmera les

fotografies tindran la llum perfecta.

4. FnixTipus de productes: Impressores Web: www.fenixinvico.com

Etimologia: Del llat Phoenix, -icis < del grec , au fabulosa que renaixia de les seves

prpies cendres i era smbol de la immortalitat.

Au mitolgica que segons Herodot, apareixia a la Heliopolis egpcia una vegada cada 500 anys

per tal denterrar al santuari el seu progenitor desprs de tancar el seu cos dins un ou de mirra.

L'origen de l'Au Fnix ve dels deserts de Lbia i Etipia. Tanmateix, el seu nom prov del grec

que significa vermell. Era considerada un animal fabuls, una espcie de semidu.

Segons la tradici, l'Au Fnix es consumia per acci del foc cada 500 anys, i un Au Fnix nova i

jove sorgiria de les seves cendres.

Els grecs li van donar el nom de Phoenicoperus, aix s ales vermelles, apellatiu que es va

estendre per tota l'Europa romana i ha estat posteriorment adoptada per a denominar al gran

flamenc per tots els cientfics del mn. Per al poble grec consistia en un ocell que, amb les

seves ales perfumades de delicioses olors, es dirigiria cap a l'altar del sacerdot d Helipolis, on

s'incendiava ell mateix amb el foc. A l'endem de la seva mort, apareixia un cuc petit en el

mateix lloc que es transformava un dia desprs en un gran ocell adult.

35

Francesco de Mura, Aurora i Tithonus

http://www.fenixinvico.com/


Relaci amb el mite:

Per a l'home, el Fnix ha estat un smbol del

renaixement fsic i espiritual, del poder del

foc , de la purificaci, i la immortalitat.

Aquest animal reneix de les seves cendres

demostrant la seva fora interior. Per als

grecs i egipcis, era considerat un semidu (a

Egipte, concretament simbolitzava a l'astre

Sol, que mor a la nit i reneix al mat).

Tractant-se duna marca de hardware

informtic lo que es vol transmetre s la idea

de la qualitat, resistncia i la absoluta

fiabilitat i llarga vida dels seus productes.

5. Airis NmesisTipus de producte: Ordinador Web: www.airis-computer.com

Etimologia: Nmesis, deessa de la justcia divina i venjadora del crims.

A la mitologia grega Nmesis (anomenada la deessa de Ramnus en el seu santuari de

Ramnus) s la deessa de la justcia retributiva, la venjana i la fortuna. s una detat antiga, i

per tant no est sotmesa als dictmens dels olmpics.

Segons la tradici Nmesis, junt amb les altres filles de

Nix era temuda a causa de la seva voluntat de castigar les

transgressions dels humans. Nmesis castiga sobretot la

desmesura. Les seves sancions tenen usualment la

intenci de deixar clar als homes que, a causa de la seva

condici humana, no poden ser excessivament afortunats

ni han de trastocar amb els seus actes, ja siguin bons o

dolents, l'equilibri universal.

Zeus la va perseguir incansablement per Nmesis va

provar descapar-se transformant-se en una srie de

peixos i animals. Finalment, Zeus es va guanyar la seva

confiana. Algunes fonts diuen que transformant-se en un

gran cigne blanc quan va veure a Nmesis convertida en

una oca. Fruit d'aquesta uni, la deessa va posar un ou

que va ser recollit per uns pastors del qual va nixer

Hellena de Troia.

36

Vronse, Nmesis

Mort dun fnix segons un manuscrit antic

http://www.airis-computer.com/


Es representa amb una corona i de vegades amb un vel que li cobreix el cap, duu una branca

de pomera en una m i una roda a l'altra.

Relaci amb el mite:

La deessa s el smbol de la llei i la moral que equilibren el dest dels homes i com a

personificaci de la retribuci divina castiga sobretot lexcs i labs. Donant- li aquest nom al

seu producte es podria interpretar que la marca dordinadors volia significar lequilibri perfecte

entre les seves prestacions i capacitats i la seva funci.

No obstant aix tamb es pot relacionar la imatge canviant amb diferents carcasses, de

diferents colors- del producte amb el mite. La deessa, per escapar-se de Zeus, va haver

dadoptar moltes formes diferents.

6. OlympusTipus de producte: Productes ptic-digitals Web: www.olympus.es

Etimologia: Olympus, -i < , lOlimp (muntanya entre Tesslia i Macednia, morada

dels dus).

El mont Olimp (tamb tradut com "Olmpos", que significa "el llumins") s la muntanya ms

alta de Grcia i els Balcans al costat del Musala de Bulgria, ambds amb 2925 metres

d'altitud.

La mitologia grega situava en el cim del mont Olimp, a Tesslia la llar dels dus olmpics, els

principals dus del pante grec. Els grecs creien que en ell hi havia construdes mansions de

cristall en les quals habitaven els dus. Un mur de nvols, guardat per les deesses de les

estacions, era obert per a permetre el pas dels Celestials fins a la terra, i per a rebre'ls a la seva

tornada.

Els dus vivien en els seus

allotjaments particulars; per

tots, quan Zeus convocava

l'assemblea es presentaven al

palau de Zeus, igual que feien

aquells dus i deesses que

habitaven en el mn terrenal

o les aiges. Era tamb en el

gran sal del palau del rei de

lOlimp on els dus

celebraven cada dia amb

ambrosia i nctar, el seu aliment i beguda, les ultimes novetats relatades per l'encantadora

deessa Hebe. Aqu es conversava dels assumptes del cel i de la terra; i al temps que bevien el

37

Rubens, El Consell dels dus.

http://www.olympus.es/


nctar, Apollo, el du de la msica, els delectava amb la msica de la seva lira, mentre les

muses li responien amb els seus cants. Quan el sol es ponia, els dus es retiraven per a dormir

a les seves estncies respectives.

A la mitologia grega, els dus olmpics eren els principals dus i deesses del pante grec, els

quals regnaven al cel i la terra.. Va haver, en diferents poques, catorze dus diferents

reconeguts com olmpics, encara que mai ms de dotze alhora. Per aquest motiu de vegades

es fa referncia a ells com els dotze olmpics. Zeus, Hera, Posid, Ares, Hermes, Hefest,

Afrodita, Atena, Apollo i Artemisa sn sempre considerats dus olmpics. Hstia, Demter,

Dions i Hades sn els dus variables que completaven la dotzena.

Relaci amb el mite:

De la mateixa manera que Zeus va guanyar pels dotze olmpics la supremacia al mn dels

dus, la filosofia de la marca s ser innovadors i originals en el seu afany de ser els primers.

Olympos significa literalment el llumins. Aix s rellevant perqu el sector del mercat on

treballa la marca s lptica i la fotografia. La tcnica de la fotografia consisteix a gravar una

imatge sobre un material sensible a la llum. bviament el concepte de llum i el mn de la

fotografia estan molt directament lligats, de manera que en aquest sentit lelecci del nom

tamb estaria del tot justificada.

7. Airis Praxis/ PragmaTipus de producte: Ordinador porttil Web: www.airiscdm.com

Etimologia: Del grec , activitat, en oposici a la teoria.


Praxis s aquella teoria o lli que es converteix en part de lexperincia viscuda. No es tracta

noms duna lli terica apresa a laula. Es tracta de provar i experimentar les idees i

abstraccions al mn reial. Aquest procs defineix la funci i la utilitat dun ordinador com a eina

daprenentatge i treball. Pragmtic s tot all relatiu a la prctica i lacci. Amb els dos

productes Praxis i Pragma- la marca vol recalcar i fer valorar la seva gran funcionalitat i els

seus possibles usos i aplicacions.

8. Airis SignumTipus de producte: ordinador de taula

Etimologia: Del llat signum, senyal.


Aquest ordinador s el seu ltim producte al mercat. Les icones i els smbols sn senyals i

potser es vol que els clients identifiquen lAiris Signum com a smbol o emblema de la seva

innovadora lnea dordinadors de taula.

38

http://www.airiscdm.com/


9. SonyTipus de producte: Aparells dudio i televisors. Web: www.sony.es

Etimologia: Del llat sonus, -i, so o soroll.


Segons les fonts consultades (Vikipdia; www.estoesmarketing.com) la companyia va utilitzar,

ocasionalment, el nom Totsuko a Jap, per la firma va descobrir durant una visita dels

directius als Estats Units, que els Nord-americans tenien problemes per a pronunciar el nom. El

nom SONY va ser triat com una barreja del llat sonus, el qual s l'arrel de les paraules sonor i

so, i del ttol de la can Sonny-boys, el qual s una expressi al Jap que significa

prodigis. En canvi, segons la resposta (veure annex) dels responsables de lempresa a

Espanya el seu nom no t aquest origen.

10. TaurusTipus de producte: Electrodomstics Web: www.taurus.es

Etimologia: Del llat taurus, -i < del grec , toro

A la mitologia grega, Taure s la forma de

toro que el du Zeus va adoptar per a seduir

a Europa, una mtica princesa fencia. El

resultat d'aquesta uni va ser Minos, el

llegendari rei de Creta.

Segons la llegenda, Zeus estava enamorat

d'Europa i va decidir seduir-la o violar-la,

sent ambdues versions gaireb equivalents

a la mitologia grega. Es va transformar en un

toro blanc i es va barrejar amb els ramats del

seu pare. Mentre Europa i les seves

acompanyants recollien flors prop de la

platja, ella va veure al toro, va acariciar els

seus costats i, veient que era mans, va acabar per pujar al seu llom. Zeus va aprofitar aquesta

oportunitat i va crrer al mar, nedant amb ella a la seva esquena fins a la illa de Creta. Llavors

va revelar la seva autntica identitat i Europa es va convertir en la primera reina de Creta. Zeus

li va donar tres regals: Talos, un autmat de bronze; Laelaps, un gos que mai deixava anar la

seva presa; i una javelina que mai errava. Ms tard Zeus va recrear la forma del toro blanc en

les estrelles que actualment es coneixen com la constellaci Taure.

Algunes llegendes conten que aquest mateix toro va donar origen al mite del toro de Creta, un

dels dotze treballs dHrcules. El sptim treball va consistir a capturar un toro salvatge que treia

39

El rapte dEuropa, mosaic rom de Mrida

http://www.taurus.es/http://www.sony.es/


foc pel nas que causava estralls a lilla de Creta. Aquest toro s aquell que Posid va fer sortir

del mar quan el rei Minos va prometre sacrificar al du; per Minos el va trobar tan bell que el

va incorporar als seus ramats i el du, enfurismat, va fer que la regna Pa

el mÓn clÀssic al mÀrqueting - seec.catseec.cat/wp-content/uploads/2012/04/oriollluis.pdf ·...

Documents