c2_ud03_el sistema diédric clàssic
DESCRIPTION
Projecció cilíndrica ortogonal: un mínim de dues vistes ortogonals El sistema dièdric clàssic. C2 -UD03 •La sistematització de la perspectiva durant el Renaixement pretén objectivarla percepció visual que té un subjecte en un instant temporal. •El desenvolupament dels sistemes de representació gràfica al llarg de la història pretén garantir la plasmació d’elements tridimensionals sobre suports bidimensionals de la manera més objectivapossible.TRANSCRIPT
El sistema dièdric clàssic. C2 - UD03
Projecció cilíndrica ortogonal:
un mínim
de dues vistes ortogonals
•La sistematització de la perspectiva durant el Renaixement
pretén objectivar la percepció visual que té un subjecte en un
instant temporal.
•El desenvolupament dels sistemes de representació gràfica al
llarg de la història pretén garantir la plasmació d’elements
tridimensionals sobre suports bidimensionals de la manera més
objectiva possible.
Els diferents sistemes de representaciógràfica objectiva
Projecció cilíndrica Projecció cilíndrica Projecció cònica + +
Secció ortogonal Secció obliqua
Axonometria ortogonal Axonometries obliqüesIsometria Cavallera MilitarVistes ortogonals
Perspectiva cònicaCónica fronal Cònica oblíqua(1 punt de fuga) (2 punts de fuga)
Caràcter equívoc d’una sola projecció
El sistema dièdric
DIÈDRIC: sistema de representació basat en la
projecció cilíndrica ortogonal; dues projeccions
mínim (una sola és equívoca)
CARACTERÍSTIQUES (i diferències amb el cònic)
1. Es manté el paral·lelisme de línies que siguin paral·leles a l’espai.
2. Els segments paral·lels d’igual magnitud es projecten paral·lels i d’igual mida, independentment de la seva separació al Pla de Projecció
EL TRIEDRE DE PROJECCIÓ
DESPLEGAMENT DEL TRIEDRE: abatiment del plans de projecció
Projeccions en planta, alçat i perfils.
Desplegament dels plans de projecció.
La disposició de vistes
Sistema dièdric,
Convenció europea.
La disposició de vistes
Sistema dièdric,
Convenció americana.
El sistema dièdric
És possible projectar una figura sobre tants plans com es vulgui.
La projecció sobre dos plans perpendiculars (díedre) es la condició necessària i suficient per poder apreciar la naturalesa de l’objecte representat.
De la necessitat d’aquests dos únics plans de projecció, rep el nom de dièdric aquest sistema de representació.
En el dièdric clàssic, els dos plans solen ser el pla horitzontal i un pla vertical i la seva intersecció dona la línia de terra (LT).
Abatiment del pla vertical
i línies de projecció
El sistema dièdric
La intersecció dels plans horitzontal i vertical rep el nom de línia de terra (LT) en el dièdric clàssic.
Planta i alçat són representacions que de manera independent són equívoques, però que, complementant-se una amb l’altre, donen dades de les tres dimensions de l’objecte.
Un cop abatut el pla vertical (o bé l’horitzontal) emprant l’LT com a frontissa de gir, les projeccions en planta i alçat comparteixen les amplades.
Les projeccions sobre els plans dels raigs projectants són coincidents i perpendiculars a l’LT (projecció cilíndrica).
Per a recordar
• Regla d’Or del dièdric clàssic:
Les projeccions en planta i alçat d’un punt qualsevol,
estan relacionades mitjançant una recta
perpendicular a la línia de terra.
• En el dièdric, basat en la projecció cilíndrica, es manté
el paral·lelisme de línies que ho són a l’espai.
• Els segments paral·lels d’igual magnitud es projecten
paral·lels i d’igual mida, independentment de la seva
separació al Pla de Projecció.
http://www.youtube.com/watch?v=-dcmDscwEcI
C2 - UD03. El sistema dièdric clàssic.