ecologia de rius salins mediterranis: la riera salada com ... · longituds d’ona entre 400 nm i...
TRANSCRIPT
Ecologia de rius salins mediterranis:
la Riera Salada com a estudi de cas
Miquel Sala Prat
Tutoritzat per: Narcís Prat Fornells i
Miguel Cañedo Argüelles
Freshwater Ecology Management Research Group
Departament d’Ecologia de la UB
Entrega: 30 de Juny de 2014
Grau de Biologia
Abstract
This project was aimed at studying the macroinvertebrate community dynamics along a natural gradient
salinity, as measured by electrical conductivity of the water. For that purpose, the naturally saline
headwater stream Riera Salada (Saldes, Berguedà, Catalonia) was used as a case study. Along the
salinity gradient, pyisicochemical parameters were measured and macroinvertebrates and biofilm were
sampled using artificial substrates. The results reflected a gradient of EC between 0,34 and 45,9 mS/cm,
conditioned by the dilution capacity of the freshwater inputs. At conductivities higher than 8 mS/cm
chlorophyll a biomass seemed to be limited by the salt concentration, with minimum values of 0,2 mg/cm2.
At low conductivities (below 8 mS/cm) chlorophyll a biomass was higher, up to 22 mg/cm2, and seemed to
be limited by other factors light flow and light availability. Macroinvertebrate abundance, richness and
diversity declined along the conductivity gradient. Some exclusive taxa were found in the freshwater sites,
as well as in the more saline sites (dominated by diptera Limoniidae). In spite of being a reference stream
with no significant anthropogenic pressures the biological indices reflected a poor ecological status. This
suggested that specific indices are needed to evaluate the ecological status of naturally saline streams. In
conclusion, we could say that salinity is certainly a very strong filter of freshwater biota, but the prolonged
exposition to this pressure allowed the adaptation of biological communities, which are also conditioned by
other factors like radiation, stream flow and organic matter.
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS ..................................................................................... 2
METODOLOGIA ........................................................................................................... 4
ZONA D’ESTUDI ........................................................................................................... 4
DISSENY EXPERIMENTAL ............................................................................................. 4
RESULTATS ................................................................................................................ 8
CARACTERÍSTIQUES FISICOQUÍMIQUES ......................................................................... 8
LA COMUNITAT DE MACROINVERTEBRATS ..................................................................... 9
TRETS BIOLÒGICS ..................................................................................................... 13
LA QUALITAT BIOLÒGICA ............................................................................................ 15
DISCUSSIÓ ................................................................................................................ 16
CONCLUSIONS ......................................................................................................... 19
AGRAÏMENTS ............................................................................................................ 20
BIBLIOGRAFIA .......................................................................................................... 21
2
INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS
La salinització dels rius és un fenomen ambiental molt freqüent en climes com el
mediterrani (Arribas et al., 2009), on l’aridesa del paisatge juga un paper important en
la dinàmica fluvial. La naturalesa calcària amb presència d’evaporites d’algunes
conques catalanes, a més, suposa un factor que afavoreix aquest fenomen. És per
això que al paisatge català podem trobar alguns exemples de rius hipersalins de forma
natural, sobretot en la Catalunya central (Mata i Perelló, 1990).
La salinització com a problema ambiental actualment s’afronta com a un dels majors
obstacles a superar per aconseguir el bon estat ecològic dels nostres rius.
Majoritàriament, però, aquesta salinització causant de tants problemes ecològics és
antropogènica o secundària. A diferència de la salinització d’origen natural o primària,
l’antropogènica ha estat molt més estudiada (Cañedo-Argüelles et al., 2013). No
podem dir el mateix de la salinització primària, un fenomen en el qual no s’ha
aprofundit tant (Millán et al., 2010). Estudiar com respon un ecosistema que ha tingut
temps d’evolucionar i d’adaptar-se a unes condicions de salinitat naturals ens pot
servir per entendre millor els efectes de la salinització secundària i així gestionar-la de
forma més eficient.
En aquest treball s’ha volgut estudiar com es comporten les comunitats de
macroinvertebrats davant d’una pressió de salinitat continuada en un ecosistema no
alterat recentment per l’activitat humana. Per això s’ha utilitzat un riu de capçalera,
ordre 2, de caràcter hipersalí, la Riera Salada del municipi de Saldes, comarca del
Berguedà (Figura 1).
L’origen de tal salinitat a la zona es troba en la dissolució de les evaporites Keuper
(Triàsic superior) formades d’halita i guix, que duu a terme l’aigua subterrània abans
de sorgir per la Font Salada (Mata i Perelló, 1990). La península Ibèrica va patir
processos periòdics d’invasió i dessecació de l’oceà de Tetis, amb la qual cosa es van
acumular grans quantitats de sal al continent amb una composició iònica corresponent
a la sal marina. També s’han registrat processos evaporítics similars a l’est de la
Península Ibèrica durant la crisi del messinià al període del Miocè (Suc et al., 2013).
En regions del sud-est de la península es troben zones amb més d’un 20% de roques
evaporítiques a la conca que expliquen fins un 30% de la variabilitat de la conductivitat
de l’aigua (Millán et al., 2011).
3
Aquest estudi ens permetrà ampliar coneixements sobre els rius hipersalins i veure
com els organismes s’han adaptat a un ambient tan extrem. Això ens pot ajudar a
realitzar una millor gestió dels rius naturalment salats o fins i tot dels que han patit una
salinització secundària. Podrem comprovar, també, si els índexs de qualitat biològica
són uns bons indicadors en rius com el de l’estudi ja que, malgrat tingui una salinitat
tan elevada, en ser un ecosistema no alterat la seva qualitat ecològica hauria de ser
bona.
La salinitat disminueix la diversitat (Bunn & Davies, 1992) i l’abundància (Kefford et al.,
2011) de macroinvertebrats. Piscart et al (2005) van trobar a salinitats mitjanes (0,4-
1,24 mS/cm) diversitats més altes que no pas a valors més elevats o més baixos,
mentre que Horrigan et al. (2005) no detecten cap canvi significatiu a conductivitats
més baixes de 10 mS/cm. L’estratègia de creixement de la r s’afavoreix a salinitats
altes (Cañedo-Argüellles et al.; 2013) i la riquesa dels EPT és més baixa (Petty et al.,
2010). La caracterització de trets també reflecteix la salinitat i la respiració per
brànquies augmenta amb la salinitat (Szöcs et al., 2014) però Piscart et al., (2006) no
observa cap tendència clara. Kefford et al. (2012) registren un declivi dels respiradors
d’aigua amb l’augment de salinitat. En aquest mateix estudi, Kefford et al. (2012)
evidencien un creixement de depredadors a costa de trituradors i brostejadors amb
l’augment de la salinitat. Els rius salins tendeixen a l’autotrofisme (Guitiérrez-Cánovas
et al., 2009), però salinitats molt elevades redueixen l’eficiència fotosintètica del biofilm
epilític (Silva & Davis, 1999) i la quantitat d’algues planctòniques (Coring & Bäthe,
2011).
D’acord amb el que es coneix, les nostres hipòtesis per aquest treball són 1) Que
s’observarà una disminució de la riquesa, abundància i diversitat a mesura que
augmenta la salinitat; 2) Que la distribució de trets es veurà alterada i trobarem una
disminució de la respiració per brànquies a les zones més salades; i 3) Que les
clorofil·les tindran un valor elevat, però a salinitats altes aquests valors es reduiran.
Figura 1. Localització de la Riera Salada.
4
METODOLOGIA
Zona d’estudi
La Riera Salada s’origina quan les aigües del Torrent d’Ensija i el Barranc de les
Llobateres reben l’aportació de la Font d’Aigua Salada. Aquesta font es troba al peu de
la carretera i és la responsable de la hipersalinitat de la Riera Salada. El riu continua
uns quilòmetres més avall fins que desemboca al Riu Saldes, just després de
travessar el pont per on passa la carretera. El Riu Saldes deu el seu nom al municipi
de Saldes, per on passa just abans de rebre l’aigua salada. Més enllà, el Riu Saldes
desemboca al Llobregat després del seu pas per Guardiola de Berguedà (Figura 2).
Disseny experimental
Les vuit estacions mostrejades s’han codificat amb les sigles RS (Riera Salada) i una
xifra de l’1 al 8 segons va avançant el riu (Figura 3). A cadascuna de les estacions
s’han pres dades fisicoquímiques i dades biològiques. Les dades fisicoquímiques
estudiades són la conductivitat, la temperatura, l’oxigen, el pH i el cabal, que es van
recollir in situ amb els aparells corresponents ben calibrats. També s’ha tingut en
compte l’heterogeneïtat dels possibles hàbitats dels macroinvertebrats mitjançant l’IHF
(Pardo et al., 2004) que avalua la hidrologia, profunditats, règims de velocitat, inclusió
del substrat i fonts d’aliment d’origen al·lòcton o autòcton. Finalment, també s’ha
avaluat la qualitat del bosc de ribera amb l’índex QBR (Munné et al., 1998) , que
avalua la qualitat del bosc de ribera a partir del grau, estructura i qualitat de la
cobertura ripària i la naturalitat del canal fluvial (Annex, Taula 7).
Pel que fa a les dades de macroinvertebrats, el mètode seguit consisteix en dipositar
un substrat artificial colonitzable a la llera del riu durant aproximadament 30 dies i fer el
recompte d’individus trobats. S’ha comprovat que els mostrejos amb substrat artificial
poden demostrar els canvis de qualitat de l’aigua (Czerniawska-Kusza, 2004; de Pauw
et al., 1994) tan bé com un mostreig a mà amb salabret. S’ha fet un total de tres
rèpliques per a cada estació, consistents en les tres totxanes lligades entre si
mitjançant una corda i subjectades a un punt fix per evitar que una riuada les
arrossegués (Figura 4; Figura 5). Aquest punt fix podia ser una roca prou gran com per
no ser arrossegada o, si no se’n pot trobar cap, una barra d’acer clavada
profundament a la llera del riu. S’ha etiquetat visiblement el punt on s’han col·locat les
totxanes, tant per localitzar-les més fàcilment en la recollida com per evitar que
5
persones alienes les manipulin o malmetin. La llista de material utilitzat al camp es pot
veure a l’Annex, Taula 3.
Per quantificar les clorofil·les s’ha utilitzat com a substrat una petita placa de vidre
esmerilat de 8 cm2 unides amb silicona sobre les totxanes, dues per cada totxana. En
total, doncs, tenim 6 plaques de vidre esmerilat per a cada estació.
Durant els 30 dies que les totxanes han estat a l’aigua els macroinvertebrats han
colonitzat la superfície interior i les algues la superfície exposada del vidre esmerilat. Al
segon dia de mostreig es van treure les totxanes de l’aigua i amb un raspall de netejar
tubs d’assaig es va raspar la superfície interior, recollint tots els individus en uns pots i
conservant-los en formol diluït. Les plaquetes van ser netejades amb un raspall de
dents vessant tot el contingut en un pot amb aigua, curosament cobert amb paper de
plata per evitar que la llum degradés les clorofil·les. Els pots amb les mostres de
clorofil·la van ser immediatament guardats al congelador per evitar-ne el
deteriorament, els de macroinvertebrats es van mantenir en formol a temperatura
ambient.
Figura 2. Situació de la Riera Salada (vermell), la Font Salada (groc) i el Rius Saldes (taronja). Els punts vermells indiquen les estacions de mostreig.
Figura 3. Codi de les estacions mostrejades.
6
Taula 1. Paràmetres fisicoquímics i mètodes d'obtenció.
La mesura de clorofil·les es fa mitjançant l’absorbància. Primer de tot es filtra la mostra
d’aigua i es diposita el filtre en un pot amb 10 mL d’acetona guardat a la nevera durant
24 hores. D’aquesta manera l’acetona trenca les cèl·lules i allibera els pigments. Per
acabar de trencar-les se soniquen les mostres durant 3 minuts en un bany d’ultrasons.
Cal procurar en tot moment que no incideixi llum directa a les mostres per evitar la
fotodegradació de les clorofil·les. Un cop les cèl·lules han alliberat els pigments es
tornen a filtrar les mostres, però en aquest pas es conserva l’acetona filtrada, que
immediatament col·locarem a l’espectrofotòmetre per calcular-ne l’absorbància de les
longituds d’ona entre 400 nm i 800 nm. Aquestes longituds d’ona inclouen els màxims
d’absorció dels diferents tipus de clorofil·les i dels carotens.
VARIABLE METODOLOGIA
Conductivitat Conductímetre.
Temperatura Oxímetre.
Oxigen Oxímetre.
pH pH-metre.
Cabal Velocímetre. S’ha calculat mesurant la velocitat i la secció.
Hàbitat Índex d’Hàbitat Fluvial (IHF), calculat seguint el protocol establert
per a l’índex. (Pardo et al., 2004)
Bosc de ribera Índex de Qualitat del Bosc de Ribera (QBR), calculat seguint el
protocol establert per a l’índex. (Munné et al., 1998)
Figura 4. Totxanes de l'estació RS2. Figura 5. Totxanes de l'estació RS8.
7
Les dades obtingudes es guarden en format excel i s’apliquen les fórmules que ens
permetran calcular les concentracions de clorofil·la A, clorofil·la B, clorofil·la C, índex
de feopigments, índex de carotens i índex de Margalef. La fórmula per a les
concentracions de clorofil·les té en compte, a part de les absorbàncies, la superfície de
la placa esmerilada. La llista del material utilitzat es pot veure a l’Annex, Taula 4.
La segona part del mostreig consisteix en la identificació dels macroinvertebrats. Els
pots amb la mostra conservada en formol es filtren per a eliminar tota resta del
producte nociu i descartar les partícules sòlides més fines que dificulten la separació i
el recompte d’individus. Un cop filtrada, la mostra s’observa sota les lupes binoculars i
s’identifiquen els macroinvertebrats trobats fins al tàxon més específic possible. La
identificació es du a terme mitjançant la clau dicotòmica general de Tachet et al. (2000)
o altres de més específiques per a la zona mostrejada. Els resultats s’apunten durant
el recompte en unes taules manualment i finalment es recullen totes les dades en un
full de dades excel. El material utilitzat es pot veure a l’Annex, Taula 5.
En el cas dels dípters quironòmids, la identificació d’aquests es basa en caràcters
microscopis i requereix un treball addicional. El procediment consisteix en eliminar la
massa muscular interna i deixar només la part quitinosa mitjançant un tractament amb
una solució de hidròxid de potassi (KOH) al 10% i a 85ºC. D’aquesta manera amb
pocs minuts, en funció de la mida del quironòmid, queda només la part quitinosa.
Posteriorment es renta amb aigua destil·lada per netejar les restes i es prepara en un
porta objectes amb un medi de muntatge, en el nostre cas DMHF (Dimetil hidantoïna
formaldehid) hidrosoluble. D’aquesta manera es pot observar al microscopi (Annex,
Figura 17), permeten la seva identificació fins a nivell de gènere com a mínim. Aquesta
tasca es duu a terme perquè Chironomidae és una família molt nombrosa i el càlcul de
la riquesa seria incomplert sense la seva classificació. La llista de material utilitzat es
pot veure a l’Annex, Taula 6.
Per obtenir una matriu que ens caracteritzi els trets biològics de les comunitats de
macroinvertebrats a cada estació s’ha multiplicat la matriu taxonòmica per una matriu
de trets adaptada als macroinvertebrats que hem trobat a partir d’una base de dades
per a 234 taxa i amb més de 80 fonts bibliogràfiques de referència (Schriever et al., en
premsa).
8
RESULTATS
Característiques fisicoquímiques
Les dades obtingudes mostren un gradient de conductivitat, comprès entre 340 i
45.900 μS/cm. Si ens fixem en la diferència entre el primer i el segon mostreig,
observem un augment de la conductivitat en totes les estacions (Figura 6Figura ). Els
valors corresponen al d’un model de riu hipersalí amb entrades d’aigua dolça que en
redueixen la conductivitat en quantitat corresponent aproximadament a la proporció de
cabal que aporten aquests afluents. El cabal augmenta amb l’entrada d’afluents
(Figura 6Figura ). Partim d’un valor de 6,3 l/s fins arribar a 103,3 l/s a l’última estació.
Observem un declivi important del cabal a l’estació RS5 que no es correspon als
canvis de la conductivitat. Probablement la nostra estimació del cabal va ser errònia en
aquest punt. L’augment de cabal i la disminució de conductivitat entre RS1 i RS3
correspon a l’entrada d’un o més afluents no salins. Un fet similar succeeix entre el
punt R5 i RS7, marcat sobretot per un gran augment de cabal i una lleugera disminució
de la conductivitat.
La temperatura, com era d’esperar, és més elevada en estacions de riu avall que en
les de més altitud. El comportament temporal és d’augmentar a les estacions RS1-
RS2-RS3, mantenir-se en la RS4 i disminuir en les RS5-RS6-RS7-RS8. El promig és
de 15ºC. (Annex, Taula 7).
Figura 6. Conductivitat i cabal de les estacions que conformen l'eix de la Riera Salada.
0
20
40
60
80
100
120
0
10000
20000
30000
40000
50000
RS1 RS3 RS4 RS5 RS7 RS8
Cab
al (
L/s)
Co
nd
uct
ivit
at (μ
S/cm
)
Conductivitat 07/08/2013
Conductivitat 06/09/2013
Cabal
9
Figura 7. Biomassa de clorofil·la en funció de la conductivitat.
Els valors d’heterogeneïtat de l’hàbitat (IHF) són en general baixos, amb un promig de
58. L’índex QBR són més alts i sense variacions significatives, amb un promig de 74
(Annex, Taula 7).
Cal comentar que hi va haver un incident, probablement provocat per una riuada, que
va provocar que les totxanes de l’estació RS6 sortissin de la llera del riu i
s’assequessin. De manera que per aquesta estació no disposem de dades biològiques
d’invertebrats ni clorofil·la. Tampoc disposem de dades de clorofil·la de l’estació RS3 a
causa de pèrdua de material per les riuades (Annex, Taula 7).
La clorofil·la és relativament alta a les estacions RS7 i RS8, corresponents a una
salinitat moderada. Les estacions RS1, RS2, RS4 i RS5 tenen valors molt baixos
(Figura 7).
La comunitat de macroinvertebrats
S’han identificat un total de 68 taxa de macroinvertebrats (Annex, Taula 8), més de la
meitat dels quals pertanyents a la família dels quironòmids. Cal destacar la dominància
dels dípters de la família Limoniidae a l’estació RS1, la de conductivitat més elevada
(38mS/cm). També cal remarcar que els organismes dels ordres Ephemeroptera i
Plecoptera només s’han trobat en estacions amb conductivitat inferior a 5,8mS/cm i
Trichoptera a estacions amb conductivitat inferior a 8,1mS/cm.
0
5
10
15
20
25
0 10000 20000 30000 40000
Ch
lA (
mg/
cm2
)
Conductivitat (μS/cm)
10
Figura 8. Riquesa segons la conductivitat. Figura 9. Abundància segons la conductivitat.
Figura 10. Diversitat segons la conductivitat.
La riquesa taxonòmica és alta a les estacions RS7, RS8, mentre que a RS1 i RS3 és
mínima (Figura 8). D’altra banda l’abundància és baixa en totes les estacions excepte
en RS7 i RS8, on els cabals són superiors (Figura 9).
La diversitat de Shannon disminueix amb la conductivitat. A les estacions RS1 i RS3,
les de màxima salinitat, els valors són molt baixos. Trobem el màxim (H=2,27±0,14) a
l’estació RS2, la que té menys salinitat (Figura 10).
0
5
10
15
20
25
30
0 10000 20000 30000 40000
No
mb
re d
e t
axa
Conductivitat (μS/cm)
0
5000
10000
15000
20000
0 10000 20000 30000 40000
ind
/m2
Conductivitat (μS/cm)
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
0 10000 20000 30000 40000
H'
Conductivitat (μS/cm)
11
Figura 11. Dendrograma realitzat amb índex de Bray-Curtis a partir de la composició taxonòmica.
El dendrograma realitzat per agrupar les estacions en funció de la composició de les
comunitats de macroinvertebrats utilitzant l’índex de similaritat de Bray-Curtis (Figura
11) ens agrupa les estacions que conformen l’eix de la Riera Salada en tres grups. El
primer és RS1 i RS3, el segon grup és RS4 i RS5 i el tercer inclou RS7 i RS8.
Finalment, l’estació RS2, es distancia de la resta amb una similaritat molt baixa
respecte a la resta, de 0,2.
Partint dels resultats del dendrograma agruparem les estacions en quatre grups
diferents:
Molta salinitat i poc cabal: RS1, RS3.
Poca salinitat i poc cabal: RS2.
Salinitat moderada i cabal moderat: RS4, RS5
Baixa salinitat i cabal més elevat: RS7 i RS8.
L’estació RS2 (poca salinitat i poc cabal) es caracteritza per la presència com a taxa
exclusius d’alguns efemeròpters (Caenis sp, Caenis macrura, Ecdyonorus,
Heptagenia, Leptophlebiidae), plecòpters (Capniidae),odonats (Lestidae),tricòpters
(Psychomyiidae) i també alguns quironòmids (Paramerina). És l’estació on es troben
més taxa presents de forma exclusiva.
12
Figura 12. Canvis en l'abundància de tres taxa de macroinvertebrats al llarg del gradient de salinitat.
Taula 2. Taxa més abundant dels tres patrons definits a la Figura 12.
Si no tenim en compte la RS2 i ens centrem amb la resta d’estacions, que conformen
l’eix principal de la Riera Salada i tenen un gradient decreixent de salinitat, les
poblacions de macroinvertebrats segueixen tres patrons (Figura 12Figura 12) de canvi
de densitat al llarg del riu. El primer l’anomenarem “Patró Limoniidae”, ja que aquest
taxó es troba en molta abundància a les estacions amb més salinitat (RS1 i RS3) i
disminueix quan aquesta baixa. El segon patró es pot anomenar “Patró Diptera” ja que
els Simuliidae i els Chironomidae comencen a abundar quan la salinitat és moderada i
el cabal augmenta, a les estacions RS4 i RS5. Finalment, el “Patró Hydropsyche” que
Patró Limoniidae Patró Diptera Patró Hydropsyche
Limoniidae Simuliidae Hydropsyche
Ephydridae Cricotopus Hydroptila
Eukieferiella Leuctra
Ceratopogonidae Baetis
Empididae Tvetenia
Paratanytarsus
Corynoneura
Phaenopsectra
Micropsectra
Thienemanniella
13
segueixen els organismes amb una certa tolerància a la conductivitat en llocs de cabal
més elevat, com passa a les estacions RS7 i RS8.
Aquests tres patrons són els que expliquen els canvis d’abundància dels diferents taxa
trobats i determinen les diferències entre estacions com ha quedat palès amb les
categories obtingues a la Figura 12. Els principals taxa més abundants de cada patró
es troben enumerats a la Taula 2..
Per als taxa amb menor densitat també trobem aquestes diferències. El gènere Elmis
té un comportament típic del “Patró Hydropsyche”, en canvi la família Dytiscidae i el
gènere Haliplus té un comportament típic de “Patró Simuliidae”. De totes maneres,
caldria corroborar aquests patrons ja que les abundàncies són molt baixes (Annex,
Taula 8).
Trets biològics
Mitjançant una base de dades de trets de tots els invertebrats (Annex, Taula 8) i la
matriu taxonòmica s’ha pogut obtenir una matriu dels trets de cada estació (Annex,
Taula 9). D’entre els trets estudiats, els que mostren més relació amb l’increment de
conductivitat són la respiració i els grups tròfics.
Podem observar una distribució diferencial dels diferents sistemes de respiració al llarg
del gradient de salinitat (Figura 13). A mesura que augmenta la salinitat van
desapareixent els sistemes de respiració relacionats amb brànquies. La respiració
tegumentària és sempre molt abundant, excepte en salinitats molt elevades on domina
la respiració amb sistemes que no impliquen contacte directe amb l’aigua.
També trobem diferències en la distribució dels grups tròfics funcionals al llarg del
gradient de salinitat. Cal destacar que els trituradors predominen a les estacions RS1 i
RS3 i que els raspadors/brostejadors ho fan a les de menys salinitat. Els recol·lectors
predominen en salinitats intermèdies (Figura 14).
14
Figura 13. Sistemes de respiració segons la conductivitat.
Figura14. Grups tròfics funcionals segons la conductivitat.
Figura15. Índex FBILL segons la conductivitat.
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
37880 22720 8575 8105 5804 3590,5 376,1
Conductivitat (μS/cm)
Empassador-Depredador
Xuclador-Depredador
Xuclador-Fitòfag
Filtrador
Raspador/brostejador
Trituradors
Recol·lector
0
2
4
6
8
0 10000 20000 30000 40000
IASP
T
Conductivitat (μS/cm)
Figura 16. IASPT segons la conductivitat.
0
2
4
6
8
10
0 10000 20000 30000 40000
FBIL
L
Conductivitat (μS/cm)
0%
20%
40%
60%
80%
100%
37880 22720 8575 8105 5804 3590,5 376,1
Conductivitat (μS/cm)
Plastró, espiracle, vesícula
Brànquies
Tegument
15
La qualitat biològica
L’índex FBILL és molt baix en les estacions RS1 i RS3 i molt alt a RS7, RS8 i RS2.
(Figura 15). Els valors de IASPT (Figura 16), obtinguts de dividir el IBMWP per el
nombre de famílies, ens indica unes espècies amb toleràncies baixes a l’estació RS2,
mentre que a la resta les espècies són més tolerants a estressos. Els resultats de
IBMWP són de tendència similar al FBILL però de valors absoluts molt més baixos, ja
que les mostres amb substrat artificial no són multihàbitat.
16
DISCUSSIÓ
Els resultats evidencien que la salinitat té un impacte important sobre els
macroinvertebrats i la seva comunitat (Kefford, 1998). Els valors de diversitat, riquesa i
abundància disminueixen a mesura que s’augmenta la sal i només en l’estació del riu
no salinitzat trobem una comunitat diversa i no dominada per dípters. Tot i així, la
riquesa en aquest punt és relativament baixa, ja que el mostreig amb substrat artificial
no és representatiu de tota la comunitat de macroinvertebrats. Si comparem amb un
riu de la mateixa zona, amb característiques similars però amb conductivitat inferior
(2,3 mS/cm) en un mostreig multihàbitat (García-Roger et al., 2011), veiem que en
aquests rius la riquesa acumulada de famílies (s=30) és molt superior als valors de
riquesa acumulada de famílies obtinguts entre el punt RS7 i RS8 (s=15) i a la del punt
RS2 (s=11). Això s’explica pel mostreig sobre substrat artificial, que no recull la
diversitat pertanyent als OCH (odonats, coleòpters i heteròpters).
A conductivitats properes a 9 mS/cm es comença a augmentar la riquesa, permetent
l’aparició d’alguns dípters (Chironomidae , Simuliidae, Ceratopogonidae) més tolerants
als canvis de pressió osmòtica (Cañedo-Argüelles et al.; 2012). Els EPT no apareixen
fins a conductivitats inferiors a 6 mS/cm ja que no toleren bé valors alts de
conductivitat ni les seves fluctuacions (Williams et al., 2003; García-Criado et al., 1999;
Kefford et al.; 2012) i tot i així només hi trobem els taxa més tolerants d’aquests grups.
Seria interessant investigar a quins valors de conductivitat recuperem la comunitat que
teníem a la capçalera del riu no salinitzat. La hipòtesi de que la salinitat limita la
riquesa específica i la diversitat ha estat confirmada amb els resultats obtinguts.
Mentre que la diversitat es comença a recuperar a salinitats properes a 8 mS/cm, la
densitat d’individus no ho fa fins que arribem a valors de 5 mS/cm. Aquesta diferència
es veu amplificada si tenim en compte que a les estacions de 5 mS/cm abunda el grup
dels EPT, de molta més biomassa que els dípters que abunden a 8 mS/cm. L’augment
de cabal i la conseqüent entrada de nutrients a aquestes últimes estacions podria ser
el responsable d’aquesta diferència (Carlisle et al., 2012).
No podem confirmar totalment que la conductivitat afecti d’igual manera a la biomassa
algal, ja que esperàvem que hi hagués una relació inversa entre la clorofil·la i la
conductivitat, però hi ha hagut altres factors com la terbolesa, la llum (Roman &
Sabater, 1999) o els nutrients de l’aigua (Guasch et al., 1995) que també en podrien
explicar les variacions. A les estacions amb menys cobertura del bosc de ribera hem
trobat valors més alts de clorofil·la, indicant que la llum podria ser un limitant per el
creixement algal d’aquest sistema, però al no tenir valors dels nutrients qualsevol
17
interpretació seria molt especulativa. El cabal també pot ser un factor important a l’hora
d’explicar les variacions en la clorofil·la (Lehtola et al., 2006), ja que als punts amb
més cabal n’hem trobat uns valors més elevats, més cabal implica més rentat de la
conca i per tant més possibilitat de que entrin nutrients al sistema. Cal comentar,
també, que no tan sols la quantitat de sal sinó que les variacions temporals que
aquesta pateix són importants per explicar els canvis observats en el biofilm , ja que la
comunitat bacteriana i algal respon ràpidament als canvis de salinitat (Zhang et al.,
2014). A conductivitats molt elevades la sal és un factor limitant del creixement, però
per sota de 8 mS/cm apareixen altres limitants, com la llum i el cabal. A les estacions
més salines hem trobat poca clorofil·la epilítica, però en canvi se’n podia observar
molta en forma de macroalgues.
Al contrari dels resultats de Szöcs et al. (2014) la respiració per brànquies disminueix a
mesura que augmentem la salinitat, pel que sembla que en el nostre cas aquest tret no
és adequat per a viure en aigües d’altes salinitats. Aquesta diferència es podria deure
a la diferència entre els rangs de salinitat de Szöcs (0,4-7 mS/cm) i el nostre
experiment (0,34-46 mS/cm). Que el tret biològic de respiració per brànquies no sigui
present a conductivitats elevades, podria ser degut a que el medi hipertònic provoca
una desorganització de les cèl·lules de les brànquies i la pèrdua de la seva funció
(Kapoor, 1978).
Com a conseqüència de l’elevada salinitat, la qualitat biològica de l’aigua es veu
fortament afectada com era d’esperar per tots els resultats que hem vist anteriorment.
Els índexs FBILL, IBMWP i IASPT valoren aquest riu amb una puntuació molt baixa.
Teòricament un riu de capçalera amb poc impacte antròpic com la Riera Salada hauria
de tenir una puntuació molt més elevada. Segons l’Agència Catalana de l’Aigua els
rius de capçalera de muntanya com el de l’estudi hauria de tenir un valor del IBMWP
superior a 120. El riu Llobregat, fins el seu pas per Manresa, segons l’IBMWP, no
baixa de qualitat “Molt bona” (Prat et al.; 2013) en canvi en els nostres resultats són de
qualitat entre “Pèssima” i “Dolenta”. En part el resultat podria ser causat pel mostreig
amb substrat artificial, però les diferències entre l’estació no salina i les del riu salinitzat
són molt evidents malgrat que el mètode de mostreig sigui el mateix. Si tinguéssim
més dades dels canvis estacionals de la conductivitat en aquest riu, sobretot de la
primavera, segurament es podria construir un sistema d’indicadors més específic per a
valorar de manera més clara els canvis de qualitat biològica i sobretot saber quins són
els punts crítics de canvi dels diferents tipus de comunitats trobades. Existeix l’índex
SALINDEX (Gutiérrez-Cánovas et al., 2008) dissenyat per a rambles salines, valdria la
pena testar-ne l’eficàcia en rius salins permanents.
18
Seria interessant aprofundir encara més en l’estudi rius com la Riera Salada, analitzar
si tots els ecosistemes semblants es comporten igual i quins són els factors, a part de
la salinitat, que afecten més les comunitats de macroinvertebrats. Els sediments de
guixos i sals del Keuper són molt poc freqüents, però el Prepirineu i Pirineu català ens
ofereix alguns exemples de rius amb aquestes característiques minerals (Mata i
Perelló, 1990) que ens poden servir per fer estudis comparatius entre territoris.
Existeixen estudis que comparen les toleràncies a la salinitat d’algunes espècies de
macroinvertebrats entre diferents territoris geogràfics (Kefford et al., 2012; Dunlop et
al., 2008), però no se centren en rius salins.
19
CONCLUSIONS
Existeix un valor de conductivitat (8-10 mS/cm) per sobre del qual tant la comunitat de
macroinvertebrats com la producció primària es veu limitada per la salinitat i la riquesa
i densitat d’organismes pateixen un canvi molt dràstic. Seria interessant dur a terme
estudis en altres rius d’aquestes característiques per determinar on es troba
exactament aquest llindar i analitzar quines adaptacions fisiològiques trobem en els
organismes que habiten aquests ambients extrems.
És important integrar aquests coneixements i entendre com el descens de les
precipitacions a la regió mediterrània provocat pel canvi climàtic (Giorgi & Lionello,
2008) pot amplificar aquest problema, ja que menors pluges es tradueixen en menors
cabals i es perd capacitat de dilució del riu (Crowther & Hynes, 1997). De manera que
ens trobarem cada cop amb més rius amb problemes de salinització, tan primària com
secundària, i la concentració de sal serà major.
20
AGRAÏMENTS
Aquest projecte no hagués estat possible sense l’ajuda de totes i cadascuna de les
persones que han col·laborat en algun moment durant la seva realització.
M’agradaria destacar el paper dels companys de classe, pel seu constant suport
anímic i donar un agraïment a tots els membres del grup F.E.M., que durant les hores
a la sala de lupes han compartit els seus coneixements. Al Giorgio per ajudar-me a
identificar efemeròpters, a la Núria per ensenyar-me a muntar quironòmids i una
especial menció al Pau, per ser un recolzament constant durant tot el projecte.
Per acabar, un distingit agraïment al Narcís, per la seva font inesgotable d’experiència
i coneixements, i al Miguel, pel seu contagiós entusiasme.
21
BIBLIOGRAFIA
Arribas, P.; Gutiérrez-Cánovas, C.; Abellán, P.; Sánchez-Fernández, D.;
Picazo, F.; Velasco, J. & Millán, A. (2009). Tipificación de los ríos salinos
ibéricos. Ecosistemas 18: 1-13.
Bunn, S. E. & Davies, P. M. (1992). Community structure of macroinvertebrate
fauna and water quality of a saline river system in south-western Australia.
Hydrobiologia 243: 143-160.
Cañedo-Arguelles, M. ; Kefford, B. J.; Piscart, C.; Prat, N.; Schäfer, R. B. &
Schulz, C. J. (2013). Salinisation of rivers: An urgent ecological issue.
Environmental Pollution 173: 157-167.
Cañedo-Argüelles, M.; Grantham, T. E.; Perrée, I.; Rieradevall, M.; Céspedes-
Sánchez, R. & Prat, N. (2012). Response of stream invertebrates to short-term
salinization: A mesocosm approach. Environmental Pollution 166: 144-151.
Carlisle, D. M.; Nelson, S. M. & Eng, K. (2012). Macroinvertebrate community
condition associated with de severity of streamflow alteration. River Research
and Applications. DOI: 10.1002/rra.2626.
Coring, E. & Bäthe, J. (2011). Effects on reduced salt concentrations on plant
communities in the River Werra (Germany). Limnologica 41: 134-142.
Crowther, R. A. & Hynes, H. B. N. ( 1997). The effect of road deicing salt on the
drift of stream benthos. Environmental Pollution 14: 113-126.
Czerniawska-Kusza, I. (2004). Use of artificial substrates for sampling benthic
macroinvertebrats in the assessment of water quality of large lowland rivers.
Polish Journal of Environmental Studies 13: 579-584.
de Pauw, N.; Lambert, V.; van Kenhove, A. & de Vaate, A. B. (1994).
Performance of two artificial substrate samplers for macroinvertebrates in
biological monitoring of large and deep rivers and canals in Belgium and The
Netherlands. Environmental Monitoring and Assessment 30: 25-47.
Dunlop, J. E.; Horrigan, N.; McGregor, G.; Kefford, B. J.; Choy, S. & Prasad, R.
(2008). Effect of spatial variation on salinity tolerance of macroinvertebrates in
Eastern Australia and implications for ecosystem protecion trigger values.
Environmental Pollution 151: 621-630.
García-Criado, F.; Tomé, A.; Vega, F. & Antolín, C. (1999). Performance of
some diversity and biotic indices in rivers affected by coal mining in
northwestern Spain. Hydrobiologia 394: 209-217.
22
García-Roger, E. M.; Sánchez-Montoya, M. M.; Gómez, R.; Suárez, M. L.;
Vidal-Abarca, M. R.; Latron, J.; Rieradevall, M. & Prat, N. (2011). Do seasonal
changes in habitat features influence macroinvertebrate assemblage in
perennial versust temporary Mediterranean streams? Aquatic Sciences 73:
567-579.
Giorgi, F. & Lionello, P. (2008). Climate change projections for the
Mediterranean region. Global and Planetary Change 63: 90-104.
Guasch, H.; Martí, E. & Sabater, S.; Nutrient enrichment effects on biofilm
metabolism in a Mediterranean stream. Freshwater biology 33: 373-383.
Gutiérrez-Cánovas, C.; Velasco, J. & Millán, A. (2008). SALINDEX: A
macroinvertebrate index for assessing the ecological status of saline “ramblas”
from SE of the Iberian Peninsula. Limnetica 27: 299-316.
Gutiérrez-Cánovas, C.; Velasco, J. & Millán, A. (2009). Effects of dilution stress
on the functioning of a saline Mediterranean stream. Hydrobiologia 619: 119-
132.
Horrigan, N.; Choy, S.; Marshall, J. & Recknagel, F. (2005). Response of
stream macroinvertebrates to changes in salinity and the developement of a
salinity index. Marine and Freshwater Research 52: 41-52.
Kapoor, N. N. (1978). Effect of salinity on the osmoregulatory cells in the
tracheal gills of the stonefly nymph, Paragnetina media (Plecoptera: Perlidae).
Canadian Journal of Zoology 56: 2608-2613.
Kefford, B. J.; Hickey, G. L.; Gasith, A.; Ben-David, E.; Dunlop, J. E.; Palmer C.
G.; Allan, k.; Choy, S. C. & Piscart, C. (2012). Global Scale Variation in the
Salinity Sensitivity of Riverine Macroinvertebrates: Eastern Australia, France,
Israel and South Africa. PLOS one 7: e35224.
Kefford, B. J.; Schäfer, R. B. & Metzeling, L. (2012). Risk assessment of salinity
and rubidity in Victoria (Australia) to stream insects’ community structure does
not always protect functional traits. Science of the total Environment 415: 61-68.
Kefford, J. B. (1998). The relationship between electrical conductivity and
selected macroinvertebrate communities in four river systems of south-west
Victoria, Australia. International Journal of Salt Lake Research 7: 153-170.
Lehtola, M. J.; Laxander, M.; Miettinen, I. T.; Vartiainen, T. & Martikainen, P. J.
(2006). The effects of changing water flow velocity in the formation of biofilms
and water quality in pilot distributions system consisting of copper or
polyethylene pipes. Water Research 40: 2151-2160.
23
Mata i Perelló, J. M. (1990). Els minerals de Catalunya. Institut d’Estudis
Catalans.
McEvoy, P. & Goonan, P. Salinity is not necessarily bad for biodiversity: Case
studies of invertebrates from South Australian streams and River Murray
wetlands. Records of the South Australian Museum 7: 131-134.
Millán, A.; Velasco, J.; Gutiérrez-Cánovas, C.; Arribas, P.; Picazo, F.; Sánchez-
Fernández, D. & Abellán, P. (2011). Mediterranan saline streams in southeast
Spain: What do we know? Journal of Arid Environments 75: 1352-1359.
Munné, A.; Solà, C.; Rieradevall, M. & Prat, N. (1998). Índex QBR. Mètode per
a l'avaluació de la qualitat dels ecosistemes de ribera. Estudis de la Qualitat
Ecològica dels Rius. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient.
Pardo, I.; Álvarez, M.; Casas, J.; Moreno, J. L.; Vivas, S.; Bonada, N.; Alba-
Tercedor, J.; Jáimez-Cuéllar, P.; Moyà, G.; Prat, N.; Robles, S.; Suárez, M. L.;
Toro, M. & Vidal-Abarca, M.R. (2004). El hábitat de los ríos mediterráneos.
Diseño de un índice de diversidad de habitat. Limnetica 21: 3-4.
Petty, J. T.; Fulton, J. B.; Strager, M. P.; Merovich Jr, G. T.; Stiles J. M. &
Ziemkiewicz, P. F. (2010). Landscape indicators and thresholds of stream
ecological impairment in an intensively mined Appalachian watershed. Journal
of the North American Benthological Society 29: 1292-1309.
Piscart, C.; Moreteau, J. C. & Beisel, J. N. (2005). Biodiversity and Structure of
Macroinvertebrate Communities Along a Small Permanent Salinity Gradient (Meurthe
River, France). Hydrobiologia 551: 227-236.
Piscart, C.; Usseglio-Polatera, P.; Moreteau, J. C. & Beisel, J. N. (2006). The
role of salinity in the selection of biological traits of freshwater invertebrates.
Archiv für hydrobiologie 166: 185-198.
Prat, N.; Rieradevall, M.; Fortuño, P.; Acosta, R.; Bonada, N.; Cañedo-Argülles,
M.; Cid, N.; Pace, G.; Rodríguez-Lozano, P; Sánchez, N.; Verkaik, I.;
Villamarín, C. (2013). Diagnosi ambiental de les conques dels rius de la
Província de Barcelona. Informe 2012. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais
Naturals (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 22).
Roman, A. M. & Sabater, S. (1999). Effect of primary producers on the
heterotrophic metabolism of a stream biofilm. Freshwater Biology 41: 729–736.
Schriever T., Bogan M., Boersma K., Cañedo-Argüelles M., Jaeger K., Olden J.
& Lytle D. Hydrology shapes taxonomic and functional structure of desert
stream invertebrate communities. Freshwater Science: (en premsa).
24
Silva, E. I. L. & Davies, R. W. (1999). The effects of simulated irrigation induced
changes in salinity on metabolism of lotic biota. Hydrobiologia 416: 193-202.
Suc, J. P.; Bache, F.; Gorini, C.; Do Couto, D.; Jolivet, L.; Rubino, J. L.;
Mocochain, L. & Popescu, S. M. (2013). The Messinian Salinity Crisis: A
Perspective for Reservoir Exploration in the Mediterranean and Adjacent
Basins. Adapted from oral presentation given at AAPG European Regional
Conference & Exhibition, Barcelona, Spain.
Szöcs, E.; Coring, E.; bäthe. J. & Schäfer, R. B. (2014). Effects of
anthropogenic salinization on biological traits and community composition of
stream macroinvertebrates. Science of the Total Environment 468-469: 943-
949.
Tachet, H.; Bournaud, M. & Usseglio-Polaterra, P. (2002). Invertébrés d’eau
douce. Systématique, biologie, écologie. CNRS éditions.
Williams, M. L.; Palmer, C. G. & Gordon, A. K. (2003). Riverine
macroinvertebrate responses to chlorine and chlorinated sewage effluents -
acute chlorine tolerances of Baetis harrisoni (Ephemeroptera) from two rivers in
KwaZulu-Natal, South Africa. Water SA 29: 483-488
Zhang, L.; Gao, G.; Tang, X. & Shao, K. (2014). Impacts of different salinities
on bacterial biofilm communities in fresh water. Canadian Journal of
Microbiology 60: 319-326.
25
Ecologia de rius salins mediterranis:
la Riera Salada com a estudi de cas
ANNEX
Miquel Sala Prat
Tutoritzat per: Narcís Prat Fornells i
Miguel Cañedo Argüelles
Freshwater Ecology Management Research Group
Departament d’Ecologia de la UB
Entrega: 30 de Juny de 2014
Grau de Biologia
1
Per al mostreig al riu:
24 totxanes.
48 plaques de vidre esmerilat de 8 cm2.
Silicona per enganxar les plaques de vidre.
8 barres d’acer.
Martell per clavar les barres d’acer.
Cordill per lligar les totxanes a la barra d’acer o en un punt fix del riu.
Cinta adhesiva i retolador permanent per etiquetar les estacions.
Conductímetre.
pH-metre.
Oxímetre.
Velocímetre.
Cinta mètrica.
Nevereta portàtil.
Full de camp amb el protocol per al QBR i IHF.
Raspall per a netejar tubs d’assaig.
Raspall de dents.
Safates de plàstic.
Filtre de 250 μm.
Pots de plàstic per a guardar les macroinvertebrats.
Pots de caramel per a guardar el biofilm.
Formol.
Paper d’alumini.
Per a la quantificació de clorofil·les:
Espectrofotòmetre.
Cubetes d’1cm.
Acetona.
Aigua destil·lada.
Pots de caramel.
Filtres de fibra de vidre.
Pinces.
Portafiltres.
Compressor.
Bany d’ultrasons.
Nevera.
Paper d’alumini.
Cinta adhesiva i retolador permanent per etiquetar els pots de caramel.
Gradeta de plàstic per als pots de caramel.
Taula 3. Llista de material per al mostreig al camp.
Taula 4. Llista de material per a la quantificació de clorofil·les.
2
Per a la preparació i identificació de quironòmids:
Hidròxid de potassi (KOH).
Aigua destil·lada.
Pinces i punxó.
Recipient de ceràmica amb múltiples cavitats.
Placa de petri petita.
Guants de làtex per a manipular el KOH.
Tubs d’assaig.
Gradeta de plàstic.
Estufa per a tubs d’assaig amb termòstat.
Portaobjectes.
Cobreobjectes quadrats (18x18mm) i rodons (10mm).
Dimetil hidantoïna formaldehid (DMHF) hidrosoluble.
Lupa supersònica.
Etiquetes autoadhesives retolades en llapis.
Full per apuntar a què correspon cada preparació.
Capses per a guardar els portaobjectes preparats.
Microscopi.
Per a la preparació identificació de macroinvertebrats:
Safata de plàstic.
Filtre de 250 μm.
Pots de plàstic.
Alcohol 70o.
Plaques de petri.
Vials per guardar els macroinvertebrats identificats.
Gradetes de porexpan.
Etiquetes per a cada vial escrites en llapis.
Pinces.
Lupa binocular.
Guia d’identificació.
Fulls per apuntar els resultats.
Taula 5. Llista de material per a la identificació de macroinvertebrats no quironòmids.
Taula 6. Llista de material per a l'identificació de dípters quironòmids.
3
Figura 17. Fotografies de la càpsula cefàlica d'alguns quironòmids.
4
Taula 7. Taula de paràmetres fisicoquímics i índexs biològics. *Valor erroni provocat per un suposat error de mostreig.
**Aquesta estació no disposa de dades d macroinvertebrats degut a la pèrdua del material per una riuada.
Estació Data Temperatura (ºC) pH Conductivitat
(μS/cm)
Salinitat
(ppt)
Cabal (l/s) QBR IHF FBILL IBMWP IASPT
RS1
07/08/2013 11,6 8,2 29860 25,6 6,395 75 53
0±0 6±2 3,66±0,58
06/09/2013 15,8 8,28 45900 35,9 - 75 53
RS2
07/08/2013 14 8,56 340,2 0,2 6,8575 75 53
7±0 44±2 6,01±0,27
06/09/2013 18,3 8,78 412 0,2 - 75 53
RS3
07/08/2013 13,2 8,27 18400 14,3 13,243 75 53
0,66±1,15 4,66±1,15 3,66±0,58
06/09/2013 17,1 8,24 27040 20 - 75 53
RS4
07/08/2013 12,8 8,48 6520 4,8 51,46 85 60
3±1 12,66±9,29 3,22±0,67
06/09/2013 12,7 8,38 10630 8,1 - 85 60
RS5
07/08/2013 16,2 8,36 6570 4,4 23,83* 75 55
2,66±0,57 12,33±6,11 3,65±0,15
06/09/2013 13,1 8,35 9640 7,1 - 75 55
RS6
07/08/2013 18,3 8,45 625 0,4 20,07 65 68
-** -** -**
06/09/2013 14,9 8,42 639 0,4 - 65 68
RS7
07/08/2013 16,9 8,4 4228 2,7 73,08 65 59
7,5±0,7 49,5±3,54 4,71±0,02
06/09/2013 15,3 8,5 7380 5,1 - 65 59
RS8
07/08/2013 17,3 8,49 3225 2 103,03 80 63
6±0 28,33±2,08 4,25±0,10
06/09/2013 13,4 8,32 3956 2,8 - 80 63
5
RS1-1 RS1-2 RS1-3 RS2-1 RS2-2 RS2-3 RS3-1 RS3-2 RS3-3 RS4-1 RS4-2 RS4-3 RS5-1 RS5-2 RS5-3 RS7-1 RS7-2 RS8-1 RS8-2 RS8-3
Baetis gr. pavidus 0 0 0 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 16 18 13 0 0
Baetis rhodani 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 4
Baetis ni 0 0 0 1 0 4 0 0 0 0 0 0 0 0 0 30 20 0 0 36
Baetis 0 0 0 1 2 5 0 0 0 0 0 0 0 0 0 47 38 13 0 40
Caenis macrura 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Caenis 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Ecdyonurus 0 0 0 0 4 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Heptagenia 0 0 0 0 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Heptageniidae ni 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0
Leptophlebidae 0 0 0 0 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Capniidae 0 0 0 0 0 6 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Leuctra 0 0 0 1 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 6 6 0 0 0
Plecoptera ni 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0
Lestidae 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Elmis 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 4
Laccophilus 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0
Riolus 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 4 0 0 0
Dytiscidae ni 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Haliplus 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0 0
Haliplidae ni 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0
Hydropsyche 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 8 16 8 4
Hydroptila 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 5 2 9 4 8
Psychomyiidae 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Trichoptera ni 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0
6
Ceratopogonidae 0 2 0 2 1 2 0 0 0 3 0 1 0 0 3 1 0 4 0 0
Dixa 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0
Dixidae ni 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Empididae 0 0 0 0 1 1 0 0 0 0 0 1 0 1 1 27 2 5 2 4
Ephydridae 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Limoniidae 22 135 9 0 0 0 38 11 57 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0
Psychodidae 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Simuliidae 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 10 221 11 108 180 6 10 16
Stratiomydae 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 2 0 0 0
Brillia longifurca 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0
Cardiocladius 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 48 0 0
Corynoneura gr.
lobata
0 0 0 0 1 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 31 0 0 0 0
Corynoneura gr.
scutellata
0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 38 0 0
Corynoneura ni 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 52 76 100 0
Cricotopus sp1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 5 4 10 32 21 392 67 0 41 0
Cricotopus sp2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 11 0 0 0 0 0 94 0 0
Cricotopus trifascia 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 47 0 0
Cricotopus ni 0 0 0 0 0 0 0 0 0 4 0 0 0 24 12 0 40 517 163 788
Eukieferiella
cf. Devonica
0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Eukieferiella
devonica
0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 48 0 0
Eukieferiella gracei 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 3 1 15 0 10 60 47 0 177
Eukieferiella
minor-fittkaui
0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 4
7
Taula 8. Base de dades de macroinvertebrats.
Eukieferiella ni 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 0 95 0 115
Limnophyes 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 47 0 0
Macropelopia 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Metriocnemus 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 8 0 0 0
Microspectra 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 14 0 19 19 24
Microtendipes gr.
Chloris
0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0
Microtendipes ni 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 11 19 4
Orthocladinae ni 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0
Orthocladius 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0
Paramerina 0 0 0 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Paratanytarsus 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 7 0 8
Paratrissocladius
excerptus
0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 4 0 0 0 0
Phaenopsectra 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 20 24 0 0 0
Polypedilum 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 20 0
Procladius 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0
Rheocricotopus 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 55 0 0 0
Saetheria 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Tanytarsus 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0
Thienemanniella 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 95 0 72 0 88
Tvetenia 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 16 0 0 0 0
Zavrelimyia 0 0 0 0 1 1 0 0 0 4 0 1 0 0 0 25 2 0 38 32
Chironomidae ni 0 0 0 0 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 38 22 24
8
Order Family Taxon Body
size
Voltinism Dispersal Respiration FFG Diapause Locomotion
Amphipoda Crustacea Hyalella 3 3 1 2 2 2 3
Annelida Hirudinea Hirudinea 2 2 3 3 6 2 5
Anostraca Anostraca Anostraca 2 3 3 2 4 1 5
Basommatophora Ancylidae Ferrissia 1 2 1 1 3 3 4
Ancylidae Ancylidae 1 2 1 1 3 3 4
Class:Arachnida subclass:Acari Acari 1 2 3 1 5 1 3
Coleoptera Dryopidae Helichus lithophilus 1 2 4 3 3 3 4
Helichus suturalis 1 2 4 3 3 3 4
Helichus triangularis 1 2 4 3 3 3 4
Postelichus confluentus 1 2 4 3 3 3 4
Postelichus immsi 1 2 4 3 3 3 4
Dytiscidae Agabus 1 2 4 3 6 1 5
Desmopachria portmanni 1 3 4 3 6 3 5
Hydroporinae 1 3 4 3 6 3 5
Hygrotus patruelis 1 3 4 3 6 3 5
Hygrotus wardi 1 3 4 3 6 3 5
Laccophilus fasciatus 1 2 4 3 6 3 5
Laccophilus maculosus 1 3 4 3 6 3 5
Laccophilus mexicanus 1 2 4 3 6 3 5
Laccophilus oscillator 1 2 4 3 6 3 5
Laccophilus pictus 1 2 4 3 6 3 5
Liodessus obscurellus 1 3 4 3 6 3 5
Neoclypeodytes cinctellus 1 3 4 3 7 3 5
Neoclypeodytes fryi 1 3 4 3 7 3 5
Neoporus 1 3 4 3 7 3 5
Rhantus atricolor 2 2 4 3 6 3 5
9
Rhantus gutticollis gutticollis
2 2 4 3 6 3 5
Sanfilippodytes 1 3 4 3 6 3 5
Stictotarsus aequinoctialis 1 3 4 3 6 3 5
Stictotarsus corvinus 1 3 4 3 6 3 5
Stictotarsus roffi 1 3 4 3 6 3 5
Stictotarsus striatellus 1 3 4 3 6 3 5
Thermonectus marmoratus 2 2 4 3 6 3 5
Thermonectus
nigrofasciatus
2 2 4 3 6 3 5
Elmidae Heterelmis 1 1 4 3 1 3 4
Microcylloepus pusillus 1 2 4 3 1 3 4
Optioservus 1 1 4 3 1 3 4
Zaitzevia 1 2 4 3 1 3 4
Gyrinidae Dineutus sublineatus 2 2 4 2 7 3 5
Gyrinus plicifer 1 2 4 2 7 3 5
Haliplidae Peltodytes callosus 1 3 4 3 5 3 5
Peltodytes dispersus 1 3 4 3 5 3 5
Hydraenidae Gymnochthebius 1 2 4 3 3 3 4
Hydraena 1 2 4 3 3 3 4
Hydrophilidae Anacaena (signaticollis) 1 2 4 3 2 3 1
Berosus miles 1 2 4 3 7 3 5
Berosus punctatissimus 1 2 4 3 7 3 5
Berosus rugulosus 1 2 4 3 7 3 5
Berosus salvini 1 2 4 3 7 3 5
Chaetarthria 1 2 4 3 2 3 5
Cymbiodyta 1 2 4 3 2 3 5
Enochrus aridus 2 2 4 3 2 3 3
Enochrus piceus glabrus 2 2 4 3 2 3 3
10
Enochrus pygmaeus
pectoralis
2 2 4 3 2 3 3
Helophorus 1 2 4 3 3 3 5
Laccobius hardyi 1 2 4 3 3 3 5
Tropisternus affinus 2 2 4 3 3 3 5
Tropisternus lateralis 2 2 4 3 3 3 5
Decapoda Cambaridae Procambarus 3 2 2 2 1 2 1
Diplostraca Limnadiidae Eulimnadia 1 2 1 3 4 1 5
Diptera Ceratopogonidae Atrichopogon 1 2 1 2 7 2 3
Forcipomyia 1 2 4 2 1 2 3
Ceratopogonidae 1 2 1 2 7 2 3
Culicidae Aedes 1 3 4 3 1 1 5
Anopheles 1 2 4 3 7 1 5
Culiseta 1 3 4 3 1 1 5
Culex 1 3 4 3 1 1 5
Dixidae Dixa 1 2 1 3 4 1 5
Dixella 1 2 1 3 1 1 5
Dolichopodidae Dolichopodidae 1 2 4 3 5 3 1
Empididae Empididae 1 2 4 1 7 3 3
Ephydridae 1 2 4 3 2 3 3
Muscidae Muscidae 1 3 2 3 6 3 3
Psychodidae Maruina 1 2 1 3 2 3 4
Pericoma 1 3 1 3 2 3 1
Ptychopteridae Ptychoptera 3 2 1 3 1 1 1
Simuliidae Prosimulium 1 2 4 1 4 1 4
Simulium 1 3 4 1 4 1 4
Stratiomyidae Caloparyphus 2 2 4 3 2 1 3
Euparyphus 2 2 4 3 2 1 3
11
Syrphidae Syrphidae 2 2 4 3 1 2 1
Tabanidae Tabanus 3 2 4 3 6 2 1
Thaumaleidae Thaumaleidae 2 2 1 3 3 2 3
Tipulidae Dicranota 3 2 4 3 2 3 1
Limnophila 3 2 4 3 2 3 1
Limonia 3 2 4 3 2 3 1
Pedicia 3 2 4 3 2 3 1
Tipula 3 2 2 3 2 3 1
Chironomidae Ablabesmyia 1 3 4 1 7 3 3
Acricotopus 1 3 4 1 1 3 3
Apedilum 1 3 4 1 1 2 3
Apsectroptanypus 1 3 4 1 7 3 1
Brillia 1 3 4 1 2 3 1
Bryophaenocladius 1 3 4 1 1 3 3
Chaetocladius 1 3 4 1 1 2 3
Chironomus 1 3 4 1 1 1 1
Corynoneura 1 3 4 1 1 2 3
Cricotopus/ Orthocladius 1 3 4 1 1 2 4
Cryptochironomus 1 3 4 1 6 3 2
Demicryptochironomus 1 3 4 1 1 2 1
Diamesa 1 3 4 1 1 2 3
Dicrotendipes 1 3 4 1 1 2 1
Eukiefferiella rectangularis grp.
1 3 4 1 1 2 3
Eukiefferiella brehmi grp. 1 3 4 1 1 2 3
Eukiefferiella claripennis
grp.
1 3 4 1 1 2 3
Eukiefferiella coerulescense
grp.
1 3 4 1 1 2 3
Eukiefferiella devonica grp. 1 3 4 1 1 2 3
Eukiefferiella gracei grp. 1 3 4 1 1 2 3
Heleniella 1 3 4 1 1 3 3
Heterotrissocladius 1 3 4 1 1 3 3
12
Hydrobaenus 1 3 4 1 3 1 3
Krenosmittia 1 3 4 1 1 2 3
Labrundinia 1 3 4 1 7 2 3
Larsia 1 3 4 1 7 2 3
Limnophyes 1 3 4 1 1 2 4
Lopescladius 1 3 4 1 1 3 3
Mesosmittia 1 3 4 1 1 3 3
Micropsectra 1 3 4 1 1 1 7
Microtendipes pedellus grp. 1 3 4 1 4 3 4
Nanocladius 1 3 4 1 1 3 3
Nilotanypus 1 3 4 1 7 3 3
Orthocladius (Symposiocladius)
1 2 4 1 1 3 1
Parachaetocladius 1 3 4 1 1 3 3
Paracladopelma 1 3 4 1 1 3 3
Paracricotopus 1 3 4 1 1 3 3
Parakiefferella 1 3 4 1 1 2 3
Paramerina 1 3 4 1 7 3 3
Parametriocnemus 1 3 4 1 1 2 4
Parasmittia 1 3 4 1 1 3 3
Paratanytarsus 1 3 4 1 1 2 4
Paratendipes 1 3 4 1 1 2 1
Parochlus 1 3 4 1 1 3 3
Pentaneura 1 3 4 1 7 3 3
Phaenopsectra 1 3 4 1 3 2 4
Polypedilum 1 3 4 1 1 2 4
Procladius 1 3 4 1 7 3 3
Psectrocladius 1 3 4 1 1 3 4
Pseudochironomus 1 3 4 1 1 3 1
Pseudosmittia 1 3 4 1 1 2 3
Rheocricotopus 1 3 4 1 1 3 4
Rheotanytarsus 1 3 4 1 4 2 4
Saetheria 1 3 4 1 1 3 1
13
Smittia 1 3 4 1 1 2 1
Stempellinella 1 3 4 1 1 3 1
Stenochironomus 1 3 4 1 2 2 1
Stictochironomus 1 3 4 1 1 2 1
Tanytarsus 1 3 4 1 1 1 4
Thienemanniella xena 1 3 4 1 1 1 3
Thienemanniella fusca 1 3 4 1 1 1 3
Thienemannimyia grp. 1 3 4 1 7 2 3
Tvetenia bavarica grp. 1 3 4 1 1 3 1
Virgatanytarsus 1 3 4 1 1 3 7
Ephemeroptera Ameletidae Ameletus 2 2 4 2 3 2 5
Baetidae Acentrella 1 2 4 2 3 2 3
Baetis 1 3 4 2 3 2 3
Callibaetis 1 3 4 2 3 2 5
Camelobaetidius maidu 1 3 4 2 3 2 5
Fallceon 1 3 4 2 3 2 5
Caenidae Caenis 1 3 1 2 1 2 3
Heptageniidae Ecdyonourus 1 2 4 2 3 2 4
Leptohyphidae Homoleptohyphes 1 2 4 2 1 1 4
Tricorythodes 1 2 2 2 1 2 3
Leptophlebiidae Choroterpes 1 2 1 2 1 2 3
Farrodes 1 2 1 2 1 2 4
Gastropoda Lymnaeidae Lymnaeidae 2 2 3 2 3 2 3
Hydrobiidae Pyrgulopsis 1 2 1 2 3 3 4
Physidae Physidae 2 2 2 1 3 1 7
Planorbidae Planorbidae 1 2 1 2 3 3 7
Hemiptera Belostomatidae Abedus herberti 3 2 2 3 6 3 7
Lethocerus medius 3 2 4 3 6 3 7
Corixidae Graptocorixa abdominalis 2 3 4 3 6 3 5
Graptocorixa gerhardi 1 3 4 3 6 3 5
14
Graptocorixa serrulata 1 3 4 3 6 3 5
Hesperocorixa 2 3 4 3 6 3 5
Rhamphocorixa acuminata 1 3 4 3 6 3 5
Trichocorixa uhleri 1 3 4 3 6 3 5
Gerridae Aquarius remigis 2 2 4 3 6 3 6
Hebridae Hebrus 1 2 4 3 6 3 6
Nepidae Curicta pronotata 3 2 4 3 6 3 7
Ranatra quadridentata 3 2 4 3 6 3 4
Notonectidae Buenoa arida 1 3 4 3 6 3 5
Buenoa arizonis 1 3 4 3 6 3 5
Notonecta hoffmanni 2 2 4 3 6 3 5
Notonecta lobata 2 2 4 3 6 3 5
Veliidae Microvelia 1 3 4 3 6 1 6
Rhagovelia 1 3 2 3 6 2 6
Lepidoptera Crambiidae Petrophila 1 2 4 2 2 3 4
Megaloptera Corydalidae Corydalus texanus 3 1 4 2 7 2 4
Neohermes filicornis 3 1 4 2 7 1 4
Odonata Aeshnidae Oplonaeschna armata 3 1 4 2 7 3 4
Calopterygidae Hetaerina 2 2 4 2 7 2 7
Coenagrionidae Argia 2 2 4 2 7 3 4
Coenagrion / Enallagma 3 2 4 2 7 3 3
Cordulegastridae Cordulegaster diadema 3 1 4 2 7 3 1
Gomphidae Erpetogomphus 3 1 4 2 7 2 1
Lestidae Archilestes grandis 3 2 4 1 7 3 7
Libellulidae Brechmorhoga 3 1 4 2 7 3 3
Libellula saturata 3 1 4 2 7 3 3
Paltothemis lineatipes 3 1 4 2 7 3 3
Pantala hymenaea 3 1 4 2 7 3 3
Plecoptera Capniidae Capniidae 1 2 4 1 2 1 3
15
Mesocapnia 1 2 4 1 2 1 3
Chloroperlidae Chloroperlidae 2 2 4 1 7 3 3
Sweltsa 2 1 4 1 7 3 3
Nemouridae Malenka/Amphinemura 1 2 4 1 2 1 3
Podocopida Ostracoda Ostracoda 1 2 3 3 4 1 5
Trichoptera Brachycentridae Micrasema 1 2 4 1 2 3 4
Calamoceratidae Phylloicus mexicanus 2 2 4 2 2 3 3
Helicopsychidae Helicopsyche 1 2 4 1 1 2 4
Hydrobiosidae Atopsyche 2 2 4 2 7 3 4
Hydropsychidae Cheumatopsyche 1 2 4 2 4 3 4
Hydropsyche/Ceratopsyche 2 2 4 2 4 3 4
Hydroptilidae Culoptila 1 3 4 1 3 3 4
Hydroptila 1 2 4 2 5 3 4
Metrichia 1 3 4 1 5 3 4
Ochrotrichia 1 3 4 1 3 2 4
Oxyethira 1 3 4 1 5 3 4
Lepidostomatidae Lepidostoma - sp. A 1 2 4 2 2 3 3
Lepidostoma acarolum 2 2 4 2 2 3 3
Leptoceridae Nectopsyche 2 2 4 2 1 3 7
Oecetis 1 2 4 2 2 3 3
Limnephilidae Hesperophylax magnus 3 2 4 2 2 3 3
Philopotamidae Wormaldia 1 1 4 1 4 3 4
Polycentropidae Polycentropus 2 2 4 1 7 3 4
Psychomyiidae Tinodes 1 3 4 1 3 3 4
Tricladida Platyhelmenthies Platyhelmenthies 2 2 1 3 6 2 7
Veneroida Sphaeriidae Pisidium 1 2 1 2 4 1 1
Taula 9. Base de dades de trets biològics de macroinvertebrats (Schriever et al., en premsa)
16