dossier de premsa - indescriptible, irracional i injustificat

INDESCRIPTIBLE, IRRACIONAL

I INJUSTIFICAT

teatre alegria19 de novembre, 21h

D:

RU

ND

ESIG

N.N

ETDramatúrgia, direcció i vídeo interactiu: Ian GehlhaarIntèrpret i moviment: Mar MedinaComposició musical: Huete

www.caet.cat

Una coproducció de: Organitza: Amb el suport de: Venda d’entrades:

Indescriptible, irracional i injustificat


Mentre llegeixes això un milió d’idees moren al món en mans de la por. La por al fracàs, la por al ridícul, la por al desconegut... Pors imposades per un mateix, molts cops no compartides i molts cops no enfrontades. Sempre presents en l’interior, ressonant sobre qualsevol acte o decisió. La por a la pròpia por entesa com la por a alliberar les idees, a desplaçar-les del pla abstracte al pla físic.

L’espectacle neix de la interacció directa dels moviments d’una ballarina amb un sistema de vídeo (motion track) i ens transporta fins a un indret indescriptible, on una forma de vida irracional, una idea, busca desesperadament com sobreposar-se a l’injustificat terror que la paralitza i no la deixa avançar, el terror a la seva pròpia existència.

La sang rep adrenalina, el cor batega més ràpid. S’interromp la digestió i tota la sang és transferida als músculs i al cervell. Augmenten la pressió i el nivell de glòbuls vermells, es redueix el temps de coagulació de la sang i la segregació de saliva. L’estómac s’atura i el fetge omple la sang de sucre. La respiració és ràpida i profunda i tots els pèls s’arrufen. El cos està en estat d’alerta i la intensitat és tan extrema que només el pot mantenir present de forma intermitent. Si l’atac no és imminent i la por perdura de forma constant, la conducta es torna imprevisible i l’individu resta sotmès a la voluntat d’estímuls externs, capaços d'abstreure'l de la realitat.

«En primer lloc, vull dir que crec fermament que l'única cosa que hem de témer és a la por mateixa. A l’indescriptible, irracional i injustificat terror que paralitza els esforços necessaris per convertir el retrocés en avanç.»

Franklin D. Roosevelt, l'any 1933, en plena crisi econòmica.


Fitxa artística Dramatúrgia, direcció i vídeo interactiu: Ian Gehlhaar Prat

Intèrpret i moviment: Mar Medina

Composició musical: Huete

Assessora de moviment: Teresa García Valenzuela

Una coproducció del CAET – Centre d’arts escèniques de Terrassa i Ian Gehlhaar.

Agraïments a La Virgueria i Aleix Fauró.


El tema POR A LES PRÒPIES IDEES

Mentre llegeixes això un milió d’idees moren al món en mans de la por. La por al fracàs, la por al ridícul, la por al desconegut... pors imposades per un mateix, molts cops no compartides i molts cops no enfrontades. Sempre presents en l’interior, ressonant sobre qualsevol acte o decisió. La por a la pròpia por entesa com la por a alliberar les idees, a desplaçar-les del pla abstracte al pla físic.

Durant el procés de treball, s’ha amplificat el significat d’aquest “indescriptible, irracional i injustificat terror” que esmenta Roosevelt*. En un principi, vam treballar a partir de la por que sent un individu a viure en un medi hostil. El punt de partida va ser el concepte de “modernitat líquida” de Zygmunt Bauman, on reflexiona sobre la falta de solidesa dels valors i estrats que conformen el pensament i la societat moderna, inclosa la por. En aquest mitjà líquid, les pors s’estenen a gran velocitat a través dels mitjans de comunicació, el màrketing i la política: el terrorisme internacional, els desastres meteorològics, les malalties, la delinqüència, l’augment de la violència... I l’individu, en deixar-se bombardejar per aquest inputs negatius, acaba paralitzat o actuant segons els estímuls de comportament més habituals en el seu grup social o cultura.

Durant el procés, es va descobrir que el cos reacciona fisiològicament igual davant d’una por causada per una amenaça real que imaginària i que l’estat d’alerta permanent, a més a més d’altres contraindicacions, sobrecarrega l’organisme d’adrenalina.

Aquest plantejament a partir de la por paralitzant segueix present però s’ha desplaçat a un segon terme. Finalment, el tema central de l’obra s’ha focalitzat en una por prèvia a les externes, en la por a les pròpies idees, en la lluita que suposa traspassar-les del pla abstracte al pla físic on l’individu pot restar paralitzat durant una vida sencera, “matant” qualsevol idea que s’atreveixi a aflorar a un pla conscient.

«Vaig estar un dies intentant prendre consciència de quantes idees portava a terme i quantes descartava, ja fossin per feina o simplement quotidianes. Després vaig fer l’exercici de personificar aquestes idees. Va ser una experiència reveladora... Em passo el dia torturant, triturant, amenaçant i matant idees. Sóc un “ideocida”. M’he adonat que les idees estan sotmeses al més cruel dels judicis i si fallen són aniquilades per sempre. La idea neix, creix, es reprodueix i, quan la ment ho decideix, mor. Però no del tot: una nova idea neix a partir d’aquella morta i, per tant, torna a la vida. I torna a créixer i torna a ser sotmesa al nostre judici i, en aquesta ocasió, potser és modificada o li cosim noves parts d’altres idees però, finalment, la tornem a matar... I tu? quantes idees mates al dia?»

* Franklin D. Roosevelt, l'any 1933, en plena crisi econòmica: «En primer lloc, vull dir que crec fermament que l'única cosa que hem de témer és a la por mateixa. A l’indescriptible, irracional i injustificat terror que paralitza els esforços necessaris per convertir el retrocés en avanç.»


Vídeo MOTION TRACK + 3D MAPPING

L’espectacle neix de la interacció directa dels moviments d’una ballarina amb un sistema de vídeo (motion tracking) i ens transporta fins a un indret indescriptible, on una forma de vida irracional, una idea, busca desesperadament com sobreposar-se a l’injustificat terror que la paralitza i no la deixa avançar, el terror a la seva pròpia existència.

Pel que fa a l’estètica s’han aplicat diferents llenguatges audiovisuals segons les tres parts de l’espectacle:

• Subconscient: un món oníric creat a partir de generadors de partícules.

• Conscient: poesia visual a partir de textures, imatges reals i icones culturals/polítiques.

• Col�lisió: la tinta i el paper es converteixen en la frontera entre l’abstracte, o món de les idees, i el concret, o món físic. És la matèria capaç d’absorbir l’impacte que suposa la materialització d’una idea o de repudiar-la al buit.

Un dels reptes de l’espectacle ha sigut integrar les eines audiovisuals, com són el 3d mapping o el motion tracking, en la línia dramatúrgica. En “Indescriptible, irracional i injustificat” el vídeo evoluciona alhora que el personatge i el tema de l’obra.

3d mapping

Una tècnica que permet projectar imatges de vídeo sobre volums, escenografies i persones. El propi contingut audiovisual aprofita les formes geomètriques sobre les quals es projecta per crear atractius efectes visuals o jocs de perspectives.

Motion tracking

Una càmera d’infraroigs detecta el moviment de la intèrpret i el contingut audiovisual interacciona en temps real amb la seva posició i velocitat de moviment. Fent coincidir la projecció de vídeo amb la captura de moviment es produeixen espectaculars efectes audiovisuals, similars a la projecció d’hologrames.


Equip artístic IAN GEHLHAAR PRAT Dramatúrgia / Direcció / Vídeo interactiu

Obté el títol de dissenyador industrial l’any 2005. El mateix any cofunda el col�lectiu Labarracreativa on entrarà en contacte amb artistes d’altres disciplines. A través de diferents cursos, s’especialitza en el camp audiovisual i de les arts escèniques —construcció dramàtica (EICTV, Cuba), guió (ESCAC, Sitges), audiovisuals interactius (Niu, Barcelona), dramatúrgia i direcció escènica (Eòlia, Barcelona)...—.

En el camp audiovisual, ha realitzat peces de videocreació (MBM Rio, 2011; Absentia, 2011; Bartra meets D.James, 2010; Intermitent, 2009; Sense Cleaner, 2006...) i escrit i dirigit diversos curtmetratges, documentals i vídeos musicals. Sota el nom de VSL ARQ, s’especialitza en la tècnica del 3d mapping i realitza diferents instal�lacions interactives (Interactive video shaker 2.3”, 2008, Faktoria d’Arts; Escudella antròpica, 2006, Naumon...).

En arts escèniques ha produït i fet l’escenografia de Si avui és diumenge demà és dijous d’Aleix Fauró i Isis Martín (L’obrador, Sala Beckett, 2009) i ha escrit i dirigit Cogito ergo Punk! (TNT09) i Pedicabo ego uos et irrumabo (TNT08). També ha realitzat el disseny de vídeo dels espectacles L’hora en què res no sabíem els uns dels altres, dirigit per Pep Pla (T. Principal, Terrassa, 2011, CAET), L’hivern al cos de la companyia La Virgueria (T. Tantarantana, 2011), Racons de la companyia Tanaka Teatre (T.Poliorama 2012), Anthropos, dirigit per Pep Pla (T. Alegria, 2010, CAET) entre d’altres.

En el camp artístic ha produït i dirigit diferents projectes: Quelcom.org (2009 i 2010, AAJM), Projecte Gibberish (2007, itinerant)... També ha realitzat exposicions: Les pedres (2011, Casa Soler i Palet, Terrassa Arts Visuals), Savetheideas.org (2011, BaumannLab) Ficció o realitat? (2009, Festival Baumann).

Enllaç:

www.iangehlhaar.net


MAR MEDINA Intèrpret / Moviment

Es forma com a ballarina a diferents ciutats europees, principalment a Barcelona amb A. Morin, L. Hernández i A. Corchero, i al Movement Research de Nova York amb L. Nelson, S. Paxton i J. Nelson. El seu interès més ampli pel coneixement del cos en moviment la porta a graduar-se com a professora de Tècnica Alexander l’any 2007. Treballa amb les companyes Iliacan, Hello!Earth, La Virgueria, Théâtre de l’Archipiel, Compagnie Taffanel, Headlong Dance Theather i La Fortaleza. Estrena el 2004 Ensô, dins del projecte Compañía necesaria amb A. Burton, gràcies a una residència de creació del programa Dansa+a prop de l’Institut de Cultura de Barcelona, i col�labora en diferents projectes independents amb B. Daussà, B. Goday i Gp Cribari. El 2009 inicia la sèrie Solo con invitado amb la Interferencia#01 de l'actor Jose Pérez (Procesos, espai Tragant Dansa, juny 2009). Actualment és artista resident a La Caldera, programa de residències 2011, amb el procés de creació de Leda ()i imparteix classes de dansa, moviment i T.A.

Enllaços:

www.tragantdansa.com/admin/upload/nodeacs/28memoriaactivitats2007_09.pdf

www.yoanafotodanza.wordpress.com/2011/04/20/mar

HUETE Composició musical

En 2009, Algamarina, un tema de Huete & Marinetta, és triat pel director Daniel Farriol per a la seva pel�lícula El amor és un suicidio. El mateix any crea Rel, Auri i Emper; aquest últim té la seva adaptació a l’obra de teatre Cogito ergo Punk! dirigida per Ian Gehlaar. En 2008 Huete & Juanjo Fernández creen 120 Grados, vídeo art guanyador de diversos premis. En 2006 apareix el seu primer treball íntegrament com autor, que inclou temes en els quals Huete no dubta a experimentar col�laborant amb altres músics, com el saxofonista Guim G. Balasch i la vocalista i compositora Marinetta. Junts han compost temes com Algamarina, Sad Constanci, Sin Nubes, aquest editat per la revista Trax en 2005. Amb el contrabaixista T.T.Rodriguez crea Primera introducció, editat per la revista Trax en 2006. Aquests treballs deixen patents les seves pinzellades amb el Jazz, l'experimentació i els sons d'atmosfera obertes que a Huete li agrada explorar. Un artista en contínua evolució que es nodreix de tot el que l’envolta per a teixir paisatges sonors sense lligaments, d'exquisida elegància i embuatades teixidures que passegen, a qui ho escolta, pel seu abstracte però sempre personal discurs.

Enllaç:

www.huete.cc


TERESA GARCÍA VALENZUELA Assessorament moviment

Titulada en dansa contemporània i coreografia a l'Institut del Teatre de Barcelona i en Educació Social per la Universitat de Barcelona. Formació continuada en tècniques corporals, contact- improvisació, flying low, teatre físic, veu i aikido. Cal destacar el seu treball coreogràfic amb els solos de dansa Being, premi Solo Mio 2001 a França i Cabo Suelto, premiat a 9masdanza i Danza Calvià 2004. També ha rebut el premi a la millor ballarina en els certàmens coreogràfics de Madrid i Les Canàries l'any 2000. Ha portat la direcció del col�lectiu d'intèrprets La Intimidada amb qui ha presentat el seu treball en festivals de dansa urbana a L’Havana, Saragossa, Sevilla, Gènova, Equador i Barcelona. Ha treballat amb Franco di Francescoantonio, Comediants, el compositor Jordi Sabatés, el Mag Hausson, Carlota Subiròs, Nuria Legarda i en projectes de cinema i publicitat. També desenvolupa tasques pedagògiques impartint cursos anuals i tallers de creació, contact-improvisació i tècniques corporals en diverses escoles de Barcelona.


Equip del CAET

Direcció Artística: Pep Pla

Gerència: Antònia Andugar

Administració: Gabriel Sicília

Producció: Lavinia Hervás

Disseny: Run Design

Comunicació: Aportada

Contacte:

Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected] [email protected] www.caet.cat Aportada 93.318.26.50 [email protected] Aquesta producció pròpia del CAET forma part de la programació TNT, un segell per identificar totes aquelles propostes artístiques de noves tendències i multidisciplinàries. Aquest segell recull la filosofia d’aquest centre públic de producció d’arts escèniques, creat el 2006 i participat al 50% per l’Ajuntament de Terrassa i la Generalitat de Catalunya.

dossier de premsa - indescriptible, irracional i injustificat

Documents