Humanisme CASA NOSTRAElfildariadnaCultura ClssicaProfessor: Jordi Banal

& Renaixament

Quintanas, AlbertRigau, Francesc3r d'ESO

LHUMANISMELhumanisme va ser un moviment intellectual que va nixer a Itlia durant el segle XV i es va escampar per tot Europa a la primera meitat del segle XVI. Aquest corrent de pensament es va caracteritzar pel renaixement de la cultura clssica grecollatina i per la preocupaci per lsser hum i la seva relaci amb la natura.

Pels humanistes la llibertat de la persona s el do ms preat* que Du atorga als homes. Hi ha una exaltaci de les potencialitats humanes i una concepci antropocntrica* de la cultura i del mn. Tota la literatura de l'humanisme es concentra en exaltar l'home i reafirmar la sevadignitat en oposici a la desvaloritzaci operada a l'Edat Mitjana pels cristians. No obstant aix la diversitat dels temes, tots apunten a un objectiu com: recobrar la fe en la creativitat de l'home, en la seva capacitat de transformar el mn i construir la seva prpia destinaci

La impremta va tenir un paper molt important, grcies a ella es va poder expandir molt ms rpidament que sense ella, a partir del 1450. A ms, les acadmies i les universitats tamb van tenir un paper clau en la seva expansi, centrant-se en la llengua, la filosofia i la literatura. Estaven formades per erudits, que sota la protecci econmica (mercenatge) d'un senyor, es dedicaven a la traducci de manuscrits antics i a l'intercanvi de coneixements i idees.

L'humanisme no va sorgir de cop i volta sin que a la edat mitjana hi va haver pensadors, gent amb cultura, que van influir i van ser de referncia per l'humanisme. El pensador principal i que va influir amb ms fora va ser Marc Tulli Cicer ( 106 a.C. -43 a.C.) que va ser el principal precursor de l'humanisme a l'Edat Antiga.

Imatge de finals de l'Edat Antiga. Lluita entre romans i brbars.

Marc Tulli Cicer va ser un orador, poltic, escriptor i filsof llat d'orientaci eclctica. Nasqu a Arpinum el 3 de gener de l'any 106 aC, i va morir assassinat a Gaeta el 7 de desembre de l'any 43 a.C. En la seva agitada vida poltica Cicer -que amb el seu esfor, els seus dots d'orador, el treball com a advocat i la seva carrera en diversos crrecs pblics, va arribar a ser cnsol* de Roma-, va viure la turbulenta poca de la fi de la Repblica Romana i de les abusives imposicions senatorials. Tres anys abans del final de la seva vida i davant la impotncia poltica de conduir els destins de Roma, segons els criteris que ell volia justos, va dedicar tots els seus esforos a la filosofia, va reprendre els ideals eclctics forjats en la seva primera formaci filosfica, i es va proposar fer accessible a la cultura llatina la gran riquesa de la filosofia grega. Aquesta tasca s un dels mrits ms importants de Cicer .En aquest sentit, a ms de ser d'una gran importncia per al coneixement de la filosofia de l'antiguitat, l'obra de Cicer es caracteritza per crear les bases d'una terminologia filosfica llatina de gran influncia i elaborar importants reflexions per a la filosofia poltica. A ms d'aix, encara que l'obra ciceroniana sigui la d'un eclctic, en la mesura que concep la filosofia com un saber socialment til i necessari, sempre est orientada cap a la prctica poltica i cap a la comprensi de la histria. D'altra banda l'obra de Cicer ha penetrat les ms ntimes escletxes de la cultura europea posterior.

Preat: s un sinnim d'apreciat. Reconixer el valor, el mrit, etc (d'alguna cosa)

Antropocentrisme: s una concepci que considera a l'home i les seves necessitats com el centre de l'univers.

Cnsol: Agent oficial que un estat estableix en un altre d'estranger, amb funcions molt variades: administratives, notarials, de collaboraci amb els tribunals i d'altres relacionades amb l'estat civil de les persones, les successions, etc, d'acord amb el conveni internacional de relacions consulars.

Corrent eclctica: que est composta d'elements,opinions,estils,etc., de carcter divers.

Eclecticisme :s ,en filosofia, l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosfiques, punts de vista, idees i valoracions entre d'altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgnic.

Tamb hi van haver dos precursors que van influir molt en l'humanisme per aquests van influir molt directament perqu l'humanisme va sorgir, com he dit al principi, a partir del S.XV i des de llavors es va escampar per tot Europa a partir de la primera meitat del S.XVI , Com que l'humanisme no va sorgir d'un dia per un altre sin que va sorgir durant un perode no podem dir que no pertanyin ja al moviment intellectual de l'humanisme per aix he posat precursors amb . Aquests dos van ser Dante Alighieri i Francesco Petrarca.

Dante Alighieri (1265-1321) s un dels autors ms reconeguts de la literatura universal. La seva obra ms coneguda s La Divina Comdia, considerada l'obra culminant de la literatura medieval europea i la base de l'itali escrit modern. S'hi descriu el fantasis viatge del poeta a travs dels diversos cercles de l'Infern, el Purgatori i el Parads a la recerca de la seva estimada Beatriu, sota el guiatge de Virgili. La vida i obra del Dant han tingut una influncia decisiva en la construcci de la identitat italiana i en general en la cultura moderna. Molts escriptors i intellectuals han utilitzat i segueixen utilitzant la Divina Comdia i altres obres de Dante com una font d'inspiraci temtica, lingstica i expressiva.

Francesco Petrarca (1304-1374) fou un important escriptor, poeta i humanista itali. La seva poesia va donar lloc a un corrent literari que va influir en autors molt importants com Garcilaso de la Vega (a Espanya), William Shakespeare i a l'Edmun Spenser (a Inglaterra) entre d'altres. La seva obra ms coneguda s el Canzoniere. Amb aquesta obra va intentar harmonitzar el llegat grecollat amb les idees del Cristianisme.

Desprs van haver tres pensadors molt importants que tamb van influir molt en l'humanisme. Aquests ja entren al S.XV-X.VI que s quan es diu que va nixer l'humanisme. Aquests pensadors van ser Erasme de Rotterdam, Maquiavel i Joan Llus Vives.

El sacerdot i llatinista Erasme de Rotterdam (1466-1513) es va inspirar en les grans figures del cristianisme distingides per la seva gran humanitat. Va originar un corrent intellectual anomenat erasmisme. En la seva obra lElogi de la follia, va criticar lensenyament de lescolstica i la intolerncia religiosa i ridiculitz les prctiques absurdes de les institucions de lpoca. Defensava la formulaci duna teologia ms senzilla i una Esglsia ms pura i fidel al missatge primitiu.

Maquiavel (1469-1527) destaca dentre els pensadors humanistes per lagudesa i la fredor del seu pensament poltic. Amb la seva obra El prncep, escrita al 1513, va adquir la fama de personatge malfic. Aquesta obra afirma que la lluita pel poder s lessncia de la poltica i la considera independent de la moral o la religi.

El valenci Joan Llus Vives (1492-1540) va ser lhumanista ms destacat dels Pasos Catalans. Moltes de les seves obres estan escrites en llat i pretenen fer una interpretaci raonada del cristianisme .Introductio ad sapientiam, escrita al 1524, s la ms important de les seves obres pedaggiques.

EL RENAIXAMENT

s una poca en la histria de l'artEs caracteritza pel retorn als ideals de bellesa i pels equilibris propis de l'antiguitat clssica.En la msica es produeix la consolidaci de la polifonia com a forma d'escriptura musical.

El Renaixement s el moviment cultural i artstic que domin Itlia durant el segle XV i la resta dEuropa durant part del segle XVI. Els filsofs, literats i els artistes, es van inspirar en el mn clssic de Grcia i Roma i van fer renixer lesperit de lpoca clssica.

Durant el Renaixement tot gira al voltant de l'sser hum i de la confiana en la seva felicitat a travs del pensament, el coneixement i lart. Lideal de persona del Renaixement s aquell individu polifactic i universal, que coneix i domina totes les branques del coneixement i que trob la seva mxima representaci en l'itali Leonardo da Vinci.

El Renaixement del segle XVI va representar el retorn pel bon gust i lequilibri en lart.

Lart del Renaixement

Durant el Renaixement lart es converteix en un element de prestigi. Es considera que els escultors i els pintors desenvolupen un treball intellectual -no merament manual com a l'edat mitjana- i sn apreciats com artistes. Lart del Renaixement es caracteritza pels segents trets:

-Lsser hum es converteix en el tema central dels artistes.

-Es considera la natura i lindividu com un tot harmnic i perfecte i sel representa ressaltant-ne les qualitats esttiques.

-Els artistes del Renaixement pensen que el mn est sotms a regles i combinacions que li donen bellesa, harmonia i proporci.

-Es recuperen els models de lantiguitat clssica i pagana. Els artistes representen la figura humana, els cossos es representen nus i hi ha un gran inters en captar els sentiments de lsser hum.

-Es tracten els fets histrics i mitolgics i es continuen treballant temes bblics.

Alguns dels artistes ms importants del renaixement sn:

Fra Angelico

Fra Angelico (c. 1395 18 de febrer de 1455), nat Guido di Pietro, va ser un pintor del primer Renaixement itali, referit a les Vides d'Artistes de Vasari com possedor d'un rar i perfecte talent.

Sandro Botticelli

Sandro Botticcelli (Florncia, 1445 - Florncia, 17 de maig del 1510) fou un pintor del renaixement itali. El seu nom familiar era Allessandro di Mariano Filipepi, per se l'anomenava Botticelli perqu va ser aprenent del pintor i artes Botticello. No es coneix gaire la vida de Sandro per la seva voluntat de privadesa i la manca de documents. Botticcelli no va firmar la major part dels seus quadres, pel que no podem saber el seu ordre cronolgic ms que per la vellesa de la tela en qu estan pintades les seves obres.Alguns dels quadres ms famosos sn El naixement de la Venusi Les tres grcies.

Miquel ngel

Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de mar de 1475 - Roma, 18 de febrer de 1564), va ser un escultor, pintor, poeta i arquitecte renaixentista.

Rafael

Raffaello Sanzio, (Itlia, 6 d'abril de 1483 Roma, 6 d'abril de 1520), va ser un pintor i arquitecte itali de l'alt renaixement. s clebre per la perfecci i grcia de les seves pintures i dibuixos. Juntament amb Miquel ngel i Leonardo da Vinci forma la tradicional trinitat de grans mestres del perode.

Leonardo da Vinci

Leonardo da Vinci (15 d'abril de 1452 - 2 de maig de 1519) fou un artista florent i un home d'un esperit universal, a la vegada, cientfic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, msic, poeta, filsof i escriptor.Leonardo va ser alumne del clebre pintor florent Andrea del Verrocchio. Els seus primers treballs importants foren realitzats al servei del duc Llus Maria Sforza a Mil. Posteriorment treball a Roma, Bolonya i Vencia, i pass els ltims anys de la seva vida a Frana, tot acceptant la invitaci del rei Francesc I de Frana.La seva obra ms coneguda s la Gioconda