comentari de text

Download Comentari de text

If you can't read please download the document

Upload: antonio-ramirez

Post on 15-Mar-2016

235 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

Treballs fets el primer quadrimestre de la Preparació de la Prova d'Accés AU / GS

TRANSCRIPT

DOSSIER DECOMENTARI DE TEXT

1r QUADRIMESTRECURS 2011-2012

ALUMNE: Juan-Francisco Silvente AU2TUTOR: Antonio RamrezCENTRE: Escola d'adults "Teresa Ma"DATA DE PRESENTACI: 26 de febrer de 2012

NDEX

INTRODUCCI

CAPTOLS

1. Resums 1.1CT 1: El meu micro-relat 1.2CT 2: Sndrome postvacances1.3CT 3: Aprendre a llegir 1.4CT 4: Literatura y lector1.5CT 5: Cal collaborar?1.6CT 6: Estudiar! Para qu?1.7CT 7: Ritmo de crecimiento de la poblacin1.8CT 8: s del mbil1.9CT 9: El mundo chino - 11.10CT 10: El mundo chino - 21.11CT 14: Suerte o... buena suerte?1.12CT 15: Parlem de valors2. Tasques 2.1Tasca 1: Qestionari sobre CT 2.2Tasca 2: Tipologies, propietats i connectors textuals2.3Tasca 3: Valoracions dels meus resums 2.4Tasca 4: Avaluaci 1r quadrimestre

3. Debats 3.1CT 5: L'aprenentatge en lnia, una eina per descobrir

4. Simulacions de proves d'accs 4.1CT 11: GS (Grado Superior) castellano - Nov. 20114.2CT 12.1: Comentari de text catal - Novembre 2011CT 12.2: Comentario de texto castellano - Nov. 20114.3.CT 13: GS (Grau Superior) catal - Novembre 2011

FONTS CONSULTADES

ANNEXOS

CONCLUSIONS I RECOMANACIONS

INTRODUCCI

Aquest dossier s una recopilaci dels diferents exercicis realitzats a la assignatura de Comentari de Text durant el primer quadrimestre del curs 2011-2012 al centre Escola d'Adults Teresa Ma de Vilanova i la Geltr.

Aquestes tasques comprenen resums de textos, principalment periodstics, que versen sobre tota mena de temes d'actualitat, els quals, en una mesura o altre, afecten a la ciutadania en general i, per tant, en permeten l'expressi de l'opini particular de cadasc del participants en aquest curs.Aix mateix, s'hi inclouen participacions en debats en lnia entre el alumnes, treballs de valoraci de la prpia evoluci personal en aquesta assignatura i una mostra de les proves d'Accs a Universitat i de Grau Superior que tingueren lloc al mes de novembre tant en catal com en castell, la intenci de les quals era familiaritzar als estudiants amb el tipus d'examen que han d'afrontar a final de curs.

El lector trobar textos analitzats i comentats en catal i d'altres en castell, en funci de l'idioma emprat en les preguntes dels mateixos. L'autor considera un gran avantatge poder fer s del bilingisme en un mateix treball, doncs suposa una gran riquesa comunicativa.

Per una gil localitzaci de les diferents parts que componen aquesta obra, s'utilitza l'enlla intern entre els components relacionats a l'apartat "ndex" i la seva ubicaci especfica. Amb la mateixa intenci, es faciliten enllaos externs a l'apartat "Fonts consultades" que remeten a adreces d'Internet utilitzades per completar la informaci oferida en cada exercici.

s el desig de l'autor que aquest dossier resulti d'utilitat tant per aquella persona que cerqui informaci prctica abans de fer front a uns estudis preparatoris a l'Accs Universitari o de Grau Superior, com a qui tant sols senti curiositat per conixer amb un cert detall en qu consisteixen aquesta mena de cursos. Per aquest motiu, s'ha considerat oport afegir-hi un apartat d'annexos exteriors que complementen la informaci oferida.

CAPTOLS

1. RESUMS

CT1: EL MEU MICRO-RELAT

La naturaleza no es perfecta

Qu es lo que empuja de forma inexorable a algunas personas a minar la (su) convivencia en su relacin diaria con los dems, llmese familia, amistades, vecinos, conocidos, o incluso personas con quienes se cruzan por la calle y a las cuales quizs jams vuelvan a ver? Es acaso debido a cierta inseguridad existencial, o a una imperiosa necesidad de sentirse "protagonistas" ante cualquier situacin, o tal vez al hecho de no soportar saberse rodeados de una felicidad de la cual nunca se sienten partcipes, o aun a que arrastran problemas de relacin desde temprana edad debido a motivos inconfesables incluso para ellos mismos? Tan pesada carga es abrigarse con un "por favor", un "gracias" y un "perdn" y permitir que la buena sintona fluya por doquier?

CT2: SNDROME POSTVACANCES(FC-CT2)

Diuen els ms entesos en l'art de les vacances que el millor moment s la nit immediatament anterior a comenar-les. s l'instant de l'alegria, eufria o alleugeriment, segons el cas. El clmax vacacional -al contrari del que succeeix amb altres plaers de la vida- es dna a l'inici i no al final, i la nit prvia s aquell moment que el compte enrere encara no ha comenat, que el pastel del descans encara est per estrenar. s, tal vegada, el ms semblat a la felicitat. Per, per sort o per desgrcia, la felicitat s efmera.

Per a un candidat a la sndrome posvacacional, passades les primeres hores, les coses no poden fer ms que empitjorar. s com si estigus baixant per un pendent sense poder fer gens per a detenir l'autombil i tenint la certesa que al final li espera el desastre. Sn els optimistes, en canvi, els que encara sentint que el final sacosta de forma inexorable sn capaos de gaudir plenament del descans...

Moltes persones conten aquest cap de setmana les ltimes hores del seu estiueig. Uns ho afronten amb esportivitat i un raonable bon humor. Uns altres, no obstant aix, ho passaran malament, alguns realment mal. Per a ells, un missatge dalg a qui el seu descans comena a quedar lluny. Hi ha vida desprs de les vacances. Proms. Flix Badia, Sotsdirector S. La Vanguardia, 30-8-2008. CT:1 . Ubicaci del text: -Tipus d'escrit: escrit periodstic, d'opini, curt. -Tema tractat: sndrome vacacional. -Font: diari La Vanguardia. -Autor: Flix Badia, sotsdirector de la revista s de La Vanguardia.-Societat de referncia / poca / receptor: societat occidental, poca actual, classe mitjana-alta.-Intencionalitat: destacar que les vacances no sn ms que un parntesi en la quotidianitat.

2 . Idees bsiques. Divideix el text en pargrafs, selecciona (subratllant) i anota les idees rellevants. Contrasta la teva resposta amb la dels company@s de taula.

3 . Resum i ttol. Contrasta la teva resposta amb els teus companys i ... penja-la a CT Virtual Ser ms feli tenint el mateix.Encara que es considera que el punt lgid de les vacances s la viglia del seu inici, hi ha qui les sap gaudir plenament fins a l'ltim moment; altres persones, per, les viuen com un descompte inexorable de dies que apunten cap a la seva fi, sense acabar de treure'n el mxim profit. Sigui quina sigui la posici presa, tots tornen a la rutina habitual. Uns ms felios que d'altres.

4 . A qu creus que es refereix l'autor amb: Hi ha vida desprs de les vacances? (Resposta curta. 30 / 40 paraules) Els company@s pensen com tu? Anota les diferncies.Vol dir que s contraproduent no acceptar que les vacances sn temporals i que, un cop passades aquestes, tot torna a ser com abans.

5 . Amb qui t'identifiques ms. Argumenta la teva resposta en 100 paraules, aproximadament.M'identifico amb els optimistes de totes totes. De fet, ja fa molts anys, ms d'una dcada, que sempre he gaudit de les meves vacances fins a l'ltim moment. De seguides desprs de la tornada a la feina, arriba el primer cap de setmana; alguns caps de setmana son de tres o quatre dies. Hi ha les vacances de Nadal, les de Setmana Santa, ... tampoc s que estiguem treballant cada dia entre les vacances anuals. Aix doncs, i ja que cada any es repeteixen els mateixos esdeveniments i que, per aquest mateix motiu, ens sn absolutament familiars, per qu no gaudir-ne tant com podem?

CT3: APRENDRE A LLEGIR(FC-CT3)

Texto: Cuando se les dice el primer da de clase a los alumnos que el principal objetivo de la asignatura es ensearles a leer, sus rostros expresan el diagnstico que acaban de hacer: "Este profesor es un cachondo mental que pretende tomarnos el pelo". Das despus, tras unas cuantas horas de deliberacin sobre los primeros textos que han ledo, tras haber dialogado acerca de ellos con el profesor y haber escuchado lo que sus compaeros entendieron en las mismas pginas que ellos han ledo, la expresin de los rostros cambia bastante. Expresan entonces el descubrimiento de que leer no es una actividad tan automtica como pensaban, que el sentido cambia mucho cuando hay la oportunidad de dar unas cuantas vueltas a lo que otros han encontrado en esas mismas pginas que en una primera lectura parecan tener un sentido tan claro.JOS LZARO Universidad Autnoma de Madrid -El Pas-02/09/2010

CT Activitats:Ubicaci: -a. De qu parla el text tema: no tothom sap llegir.

-b. Qui lha escrit, amb quina intenci? El professor d'Humanitats Mdiques de la Universitat Autnoma de Madrid Jos Lzaro per destacar la utilitat de la lectura.Redacta un ttol a partir del seu contingut i del seu missatge.Un lector no neix, es fa.

Contrasta la teva proposta amb la dels companys de taula i selecciona el ttol que ms tagradi.

Elabora el resum del text i, juntament amb el teu ltim ttol, penja-ho a tm virtual

Leer no es tan fcil

Todo el mundo da por supuesto que sabe leer, interpretando este acto aparentemente tan banal como algo pretendidamente evidente, por lofcil de la tarea: pasar la vista por una sucesin de palabras escritas. Con la prctica que aportan las clases, surge la aceptacin de que la lectura es algo ms que eso, pues implica un debate interno o pblico que pone de relieve que leer comporta tambin anlisis y meditacin sobre el texto ledo.

Exercicis didioma.

Selecciona las palabras acentuadas del texto y explica la razn de la tilde.

Da: hiato (vocal cerrada tnica + vocal abierta tona). Diagnstico: esdrjula.Despus: aguda acaba en s.Deliberacin: aguda acabada en n.Ledo: hiato (vocal abierta tona + vocal cerrada tnica).Pginas: esdrjula.Expresin: aguda acabada en n.Automtica: esdrjula.Parecan: hiato.

Por qu leer es un hiato. Selecciona otros del texto. Porque est compuesta por dos vocales iguales y juntas que se pronuncian como dos slabas.

Da, ledo, parecan.

Anota los cinco primeros sustantivos del texto. Da, clase, alumnos, objetivo, asignatura.

CT4: LITERATURA Y LECTOR(FC-CT4)

Un texto redactado con voluntad literaria constituye un acto de comunicacin con aditivos. Uno expresa algo de cierta manera que aspira a ser tenida en cuenta como tal manera. El escritor que favorezca lo primero, lo que tradicionalmente ha venido llamndose el contenido, adoptar un tipo de escritura escueto, sobrio, de baja densidad ornamental. El que, por el contrario, resalte las propiedades estticas preferir las estructuras complejas y los modos expresivos alejados de la lengua estndar.

Raro ser que a una obra rica en pensamientos complejos, en datos histricos, en aciertos formales y hondura humana no la preceda un sostenido esfuerzo que fcilmente pudo prolongarse por espacio de varios aos. Se comprende que al autor, durante el largo y a menudo penoso proceso de creacin, lo haya animado la esperanza de ser algn da entendido, de dejar acaso una impronta positiva en esta y aquella conciencia y, si las cosas vienen bien dadas, de merecer aplauso, cuestin en absoluto desdeable puesto que puede dar de comer.

El autor cocina, el lector degusta. Si aquel no evit que se le quemara la comida, si se propas con la sal, si retir la cazuela demasiado pronto del fuego, habr fallado. No menos intil habr sido su empeo si el comensal destinado a deleitarse con la maravilla culinaria tiene un paladar de granito. De autores con talento y de lectores avezados se hace la literatura digna de tal nombre. De lectores exigentes con aquello que se les ofrece, pero tambin consigo mismos. Lo cual implica disposicin por su parte a afinar el gusto, a superar dificultades de lectura, a enfrentarse con textos cuyos secretos no se dejan desentraar as como as, antes bien con ayuda de una carga notable de dedicacin y paciencia. FERNANDO ARAMBURU 08/10/2011 Babelia

CT:1.- Ubicaci: a- Aproximaci al tema tracta. Literaturab- Aproximaci a la figura de lautor Poeta, escriptor i assagista vascc- Tipus de text i font Article de la revista "Babelia"d- A qui sadrea el missatge del text Al lector e- Quina pot ser la intencionalitat La exigncia per uns textos literaris de qualitat

2.- Al voltant del resum: a- Subratllat del textb- Anotaci de les idees rellevantsc- Divisi del text en pargrafs (agrupaci didees) d- Elaboraci de lesborrany del resum

3.- Resum i ttol a tm virtual per compartir i contrastar amb els company@s L'acte literari comporta explicaci i detall, s a dir, riquesa en la transmissi d'idees. Encara i aix, aquesta transmissi pot ser ms o menys profusa, en funci de l'estil del escriptor. s evident que a ms riquesa correspon un esfor ms gran per fer-se comprendre d'una manera ms precisa. La recompensa apareix quan algun lector recull aquest esfor o b, encara ms, quan aquest es tradueix en xit i popularitat.El procs literari queda coronat quan la minuciositat en l'elaboraci del text per part de l'autor troba un corresponent del costat dels lectors, per la seva exigncia i el seu refinament respecte de la qualitat.

4.- Posicionat davant la proposta de lautor De lectores exigentes con aquello que se les ofrece, pero tambin consigo mismos.Lectors que no es conformin amb qualsevol mena de literatura, ni per part de l'autor ni a l'hora de triar una obra que els hi suposi un esfor de comprensi o seguiment.

Exercicis didioma.5.- Anota algn sinnimo de aditivo, escueto, sobrio, ornamental, talento y avezado, segn el textoAditamento, breve, sencillo, decorativo, genio, experimentado.

CT5: CAL COLLABORAR?(FC-CT5)Fa temps que intento explicar a qui em vulgui escoltar que el mn de l'educaci primria, secundria i superior est canviant radicalment davant els nostres ulls i que els protagonistes d'aquests canvis no sn els governs ni els responsables d'institucions educatives. Els protagonistes tenen entre 7 i 20 anys.

Segons dades del Pew Internet Center, durant el curs 2007- 2008 ms d'un mili d'estudiants de secundria nord-americans van seguir els seus cursos per Internet, i el ms important s que aquesta xifra representa un creixement del 47% respecte al curs anterior. Segons el mateix estudi, el passat curs, els estudiants universitaris d'Estats Units que van optar per seguir els seus cursos on line van arribar gaireb als quatre milions. Aquestes xifres expliquen la preocupaci de la Secretaria d'Educaci del Govern de Obama pel tema i l'encrrec d'un estudi sobre l'impacte de les TIC en l'educaci. Les conclusions sn molt clares: entre l'aprenentatge tradicional i l'aprenentatge virtual, s ms eficient, t millors resultats i desperta ms inters en els estudiants el virtual. Per les opinions ms favorables i els millors resultats els trobem en un model hbrid, part presencial, part on-line.

Passa que els joves, acostumats a viure en un entorn digital no accepten, ni en la universitat ni en la seva vida en general, la passivitat. Han crescut amb Internet i sn actius, collaboradors, interactius i multitasca, i en entorns ms madurs, com el nord-americ, abandonen les aules, per no els estudis. Busquen i troben maneres alternatives d'accs al coneixement organitzant les seves prpies comunitats d'aprenentatge. Un exemple. Si busquem en YouTube a Walter Lewin, un astrofsic del MIT trobarem mltiples vdeos de les seves classes i veurem l'aula gaireb buida. En canvi, cada vdeo ha estat vist per unes 250.000 persones i les emissions dels seus cursos per Internet sn seguides per milions d'estudiants.

En Espanya, el 60,5% de centres de primria i secundria encara nodisposen d'un pla especfic per a la introducci de les TIC, noms el 17,5% del professorat les utilitza per a millorar les seves classes mentre que el 84,7% de l'alumnat afirma que troba en Internet tota la informaci que necessita per a estudiar. La situaci en la universitat no s millor. Les nostres investigacions ens mostren que els professors, siguin de primria, secundria o superior tendeixen a utilitzar Internet en tot cas per a mantenir els patrons tradicionals de la docncia, no per a innovar o per a transformar el model pedaggic.

Per a mi est molt clar que el futur de l'educaci passa per la hibridaci entre l'ensenyament presencial i el virtual, i si volem avanar, les institucions educatives haurem d'aprendre una cosa que encara ens costa molt: collaborar.

IMMA TUBELLA La Vanguardia 01/09/2009

CT: 1. Aproximaci al tema: busca el consens entre els companys del teu grup El canvi del mn de l'educaci a travs de les TIC.

2. Tres idees bsiques del text en les quals coincidiu. El canvi s real. El model hbrid es l'ptim. El professorat necessita actualitzar la seva metodologia.

3. A qu es refereix lautora amb els professors (...) tendeixen a utilitzar Internet en tot cas per a mantenir els patrons tradicionals de la docncia (40 paraules aprox.) Vol dir que el professorat no aprofita ni de bon tros totes les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, sin que es limita a practicar un tipus d'ensenyament que s'ha vingut mantenint durant tot el segle XX; un tipus d'ensenyament ms passiu.

4. Qu significa per a tu laprenentatge en lnia . Qu texigeix, qu et pot oferir, quines barreres pots trobar i...quines altres pots superar. Comenta-ho amb el teu grup i anota les idees aportades L'aprenentatge en lnia suposa, d'entrada, disciplina. Per estudiar en lnia s'han d'establir unes pautes personals de comportament a seguir i s'ha de ser molt respectus amb les mateixes, tan per part de l'estudiant com de l'entorn directe, com la famlia, per exemple. Estudiar sense tenir ning a prop que et vagi marcant el cam requereix d'un esfor i una concentraci superiors. Tanmateix, aquest sistema obliga a ser organitzat i permet gaudir d'una informaci prcticament illimitada sobre qualsevol tema que s'hagi de tractar. Aix tamb implica que la informaci proporcionada en l'elaboraci d'un exercici pugui ser molt ms personalitzada degut a les fonts mltiples d'a on es pot treure.

Res no reemplaar mai, per, el contacte personal. Poder discutir de viva veu un punt molt concret d'un exercici o formular una pregunta i obtenir-ne la resposta al moment, sempre ens aportar ms riquesa comunicativa que qualsevol altre mitj, per la gran quantitat de matisos que utilitzem en el parlar. En aquest punt tamb poden intervenir les TIC, per, grcies a les webcam i les sessions en grup o personalitzades.

Fa poc, vaig cursar Recursos Humans a la UOC, durant dos anys, i vaig haver de ser molt estricte amb els requeriments que suposa estudiar per Internet. Si el curs hagus sigut exclusivament presencial, per, no m'hi hauria pogut inscriure. Internet s un mn obert a moltes noves possibilitats, per implica un grau ms elevat d'autoexigncia.

5. Sinnim de patr, hbrid, virtual i digital. Defineix les paraules anteriors, segons el text.Patr: sistema establert i definit que serveix de model. Sinnim: modelHbrid: compost de diferents elements. Sinnim: compost.Virtual: no presencial. Sinnim: immaterial.Digital: format per dgits. Sinnim:informtic.

6. Quants noms, determinants i adjectius trobes al 1r pargraf? Noms: temps, mn, educaci, ulls, protagonistes, canvis, governs, responsables, institucions, protagonistes, anys.Determinants: el, l', els nostres, els, aquests, set, vint.Adjectius: primria, secundria, superior, educatives.

7. Fem: a) el llistat didees i b) el resum en 80 100 paraules - Per penjar a ct virtual - Llistat d'idees: - El mn educatiu est canviant. - L'aprenentatge virtual, s ms eficient, t millors resultats i desperta ms inters. - El model hbrid s el que ofereix millors resultats. - Els joves sn molt actius i organitzen les seves prpies comunitats. - A Espanya no s'aprofita el potencial que ofereix Internet. - El futur s l'educaci hbrida. - El factor determinant s la collaboraci.

Resum:El sistema educatiu est canviant perqu la joventut, participativa i proactiva, ha descobert en Internet una eina d'estudi que s'adapta ms b que l'ensenyament tradicional a les seves necessitats.. El model dual, en part presencial i en part virtual, s el que presenta uns millors resultats.

La classe docent espanyola, en el seu conjunt, es limita a aplicar el mtode tradicional utilitzant ordinadors, per sense aportar noves maneres de treballar. El model binari s el que presenta ms i millors possibilitats de cara al futur. Una cosa s essencial, per: la collaboraci entre les institucions educatives.

8. Posem ttol al text i seleccionem un al grup - Per penjar a ct virtual - La transformaci del model pedaggic

9. Canvia lltim pargraf del text a un temps verbal condicional.Per a mi estaria molt clar que el futur de l'educaci passaria per la hibridaci entre l'ensenyament presencial i el virtual, i si volgussim avanar, les institucions educatives haurem d'aprendre una cosa que encara ens costaria molt: collaborar.

10. Quin valor reconeixes en els dos punts al final del text. Comenta-ho amb els companys i escriu algunes frases similars. La definici i la concisi.Es imprescindible aplicar l'nic remei possible: la collaboraci.Noms queda un cam: actuar.

11. Utilitzant la teva classe com a referncia, explica (100 paraules aproximadament) com concretar lexpressi de lautora collaborars contraproduent que cadasc segueixi treballant pel seu compte i de manera individual sense adonar-se que forma part d'un equip potencial, encara que completament adormit i desaprofitat. La collaboraci sempre ha sigut, s i ser una eina necessria pel progrs de la comunitat; en aquest cas, la nostre classe.Sumar coneixements i capacitats noms pot redundar en benefici de tot el grup. Per aquest motiu, ja va sent hora que tothom en aquesta classe es decideixi a fer la seva aportaci quan es tracta de treballar en grup, per que no siguin sempre les mateixes persones les que participin en les intervencions pbliques ni les que animin a les altres a formar grups de treball.

CT6: ESTUDIAR! PARA QU?(FC-CT6)

El factor decisivodel abandonoescolar es eldesfase cultural ytecnolgico entrelos jvenes de hoyy un sistema queno ha evolucionado

Continuando con su rigurosa auscultacin de nuestro sistema educativo, la Fundaci Jaume Bofill ha publicado los resultados de un informe sobre el estado de la educacin en Catalunya. La prensa ha informado del contenido del informe, por lo cual remito al lector al archivo de este diario para conocer los datos que, junto a los del informe Pisa de la OCDE, presentan un panorama grave: estamos destruyendo el futuro del pas. Estamos en el tramo inferior de los pases desarrollados en cuanto a capacidad acadmica de los estudiantes. Pero adems ahora se acenta el altsimo grado de abandono escolar.Espaa va mal y Catalunya es la nmero 12 en el ranking de comunidades autnomas, liderado por Euskadi. El abandono de estudios entre 18 y 24 aos en Catalunya es del 34,1%, frente a una media espaola del 30,8%, tasas ms de dos veces ms altas que en Europa. Y se ha incrementado en cinco puntos con respecto al ao 2000. Entre los jvenes de 20 a 24 aos, tan slo un 61,3% de los espaoles y un 60,3% de los catalanes han completado su educacin secundaria, en contraste con la media europea del 75%. O sea, estamos en una sociedad de la informacin desinformada, tal como concluimos en el estudio sobre la sociedad red en Catalunya que acabamos de publicar con Imma Tubella.La educacin es el recurso clave en un mundo en el que la fuente de poder ya es la capacidad de procesar informacin para transformarla en conocimiento aplicado. Y mal podemos hacerlo cuando el 55% de la poblacin adulta no ha completado sus estudios secundarios. Es cierto que esto es una herencia del franquismo, cuyo retraso educativo conllev un bajo nivel de estudios en la poblacin que ahora tiene ms de 50 aos. Pero si las nuevas generaciones se sitan en un 40% que no va ms all de completar sus estudios primarios y si el fenmeno se agrava (en el 2000 era un 32%), quiere decir que nos alejamos cada vez ms de los parmetros de la sociedad de la informacin realmente existente.Por qu este abandono escolar masivo? Mirando a los pases lderes en la calidad educativa y en tasas de graduacin (Finlandia en Europa, Cuba en las Am-ricas y Corea del Sur en Asia), hay dos factores clave, analizados por el catedrtico de Stanford Martin Carnoy. Por un lado, la calidad y dedicacin de maestros y profesores. Por otro, la atencin de los padres a la educacin de sus hijos. Estos factores no dependen de la voluntad individual de enseantes y padres, sino de factores estructurales y de polticas de educacin, incluyendo la financiacin, porque la educacin de calidad cuesta dinero. Aunque, como se dice en Estados Unidos, si encuentras cara la educacin, prueba la ignorancia. As, la formacin de maestros en Finlandia es de alta calidad. Salarios competitivos y buenas condiciones laborales atraen talento a la enseanza. Y cuentan con el respeto de sus alumnos y de la sociedad.En Cuba se cuida la educacin de los educadores y aunque la paga se sita en los mismos niveles que los dems sueldos, los maestros estn altamente considerados. Y en el este de Asia, la cultura confucionista hace de la educacin de los hijos el centro de la familia No es que las madres catalanas descuiden a sus hijos (los padres no se ocupan de ellos ms que para reirles). Pero en las condiciones de vida de las supermujeres que tienen que trabajar, cuidar del hogar casi por entero, gestionar al marido y ocuparse de sus hijos, tener adems que pelear por la noche para que estudien est ms all de su nivel de energa. As, la familia no puede gestionar a los chicos y chicas, se los carga a la escuela, y los enseantes dicen, con razn, que no pueden sustituir a los padres, Por lo que los jvenes andan a su aire.Y en ese mundo de libertad, interviene el factor en mi opinin decisivo del abandono escolar: el desfase cultural y tecnolgico entre los jvenes de hoy y un sistema escolar que no ha evolucionado con la sociedad y con el entorno digital. Jvenes que acceden a toda la informacin por internet, que construyen sus redes autnomas en torno a los mviles, que chatean y navegan, que se forman jugando y se informan comunicando, simplemente no soportan la disciplina arbitraria de unas clases anticuadas con enseantes desbordados a quienes nadie les prepara para la nueva pedagoga. Y no es que sean reacios a internet. El estudio de la UOC sobre las escuelas de Catalunya muestra un alto nivel de uso de internet por parte de los enseantes. En su casa. Pero en la escuela, escuela,aunque hay conexin a internet en todas, no est integrado en el currculo ni en la organizacin de la enseanza. La idea de que una joven de hoy se cargue una mochila de libros de texto aburridos definidos por burcratas ministeriales y se encierre en un aula a soportar un discurso irrelevante en su perspectiva y que todo esto lo aguante en nombre del futuro es simplemente absurda.Y eso que los datos demuestran que cuanta ms educacin mejor trabajo se consigue y ms dinero se gana. A corto plazo abundan los empleos subcualificados y subpagados en una economa como la nuestra de baja productividad y escaso conocimiento, en una inversin del pelotazo y en un mercado especulativo basado en el turismo y la construccin.De modo que el desfase entre los jvenes y la escuela se mezcla con la adecuacin de una cultura de la urgencia y de la autonoma a un mercado de trabajo en el que abundan las tareas de bajo nivel. Se genera una espiral en la que los jvenes se dan cuenta de su error demasiado tarde y el pas se convierte en una economa de servicios dependiente de vender a otros nuestra calidad de vida y, en ese comercio, destruirla.Manuel Castells 24 Noviembre 2007 Observatorio Global

CT: 1. Selecciona tres ideas del texto relacionadas con tu experiencia personal- La educacin y el conocimiento no siempre van acompaados de compensacin econmica en el terreno laboral. - La nuestra es una economa de baja productividad y escaso conocimiento. - Abundan las tareas de bajo nivel.

2. A qu crees que se refiere el autor con Se genera una espiral en la que los jvenes se dan cuenta de su error demasiado tardeComo seala el artculo, muchos jvenes se limitan a completar los estudios primarios sin llegar a adquirir unos conocimientos avanzados en ningn mbito. Tras una primera experiencia en el mundo laboral, se percatan de sus limitaciones y no son pocos los que intentan mejorar su formacin, aunque su poca preparacin supone un handicap frente a aquellos que nunca handescuidado su formacin educativa, los cuales tienen prioridad para ocupar los mejores puestos de trabajo.

3. Busca, junto con tus compaeros de mesa, tres razones al menos como respuesta al ttulo del texto- Baja calidad de la enseanza- Desfase entre formacin educativa y evolucin cultural y tecnolgica.- Desconfianza en el futuro por parte de los jvenes

4. Construye un nuevo ttulo a partir de las razones sugeridas en la pregunta anterior. Anota en tm virtual el llistat didees rellevants y ttulo (No cal fer el resum en aquest CT, treballem les idees!)Ttulo: Una formacin educativa desfasada que empea el futuro social

Ideas: - Estamos destruyendo el futuro del pas.- La educacin es el recurso clave.- Nos alejamos cada vez ms de los parmetros de la sociedad de la informacin realmente existente.- Existe un desfase cultural y tecnolgico entre los jvenes de hoy y un sistema escolar que no ha evolucionado.- Formacin anacrnica del profesorado.- Mercado laboral de baja calidad.- Destruccin de nuestra calidad de vida.

CT7: RITMO DE CRECIMIENTO DE LA POBLACIN(FC-CT7)Sociedad El Pas, viernes 8 de octubre de 2010El ritmo de crecimiento de la poblacin se frena para una dcadaCARMEN MORN - Madrid - 08/10/2010La poblacin espaola va a crecer a un ritmo mortecino la prxima dcada. El nmero de habitantes apenas se elevar un 2,7% mientras que en los primeros 10 aos de este siglo lo hizo en un 14%. Segn estas proyecciones demogrficas del INE, en 2020 habra 47.234.924 habitantes.Tres factores contribuyen a ello: la baja natalidad, la alta esperanza de vida y el inferior flujo de inmigrantes.Segn estos clculos, la esperanza de vida aumentar 1,7 aos en los varones, hasta los 80,1 aos, y 1,5 aos en las mujeres, hasta los 86,1 aos. Adems, la proporcin entre los que no estn en edad de trabajar (pasivos) y los que s lo estn (activos) se elevar de forma importante (seis puntos) durante los prximos 10 aos, hasta el 55,1%.En algunas regiones el crecimiento de la poblacin ser, si se cumplen las previsiones, sencillamente, negativo. Es el caso de Asturias (-3,2%), Pas Vasco (-2%), Castilla y Len (-1,9%), Galicia (-1,6%) y la Rioja (-1,3%). En algunas de ellas el nmero de nacimientos se ver superado por el de defunciones."Se trata de regiones muy envejecidas que adems no han atrado inmigracin y que ya venan afectadas desde hace tiempo por la desnatalidad. La excepcin sera el Pas Vasco, aunque tambin ha perdido parte de su poblacin en edad de procrear", explica la catedrtica de Geografa Humana de la Complutense Aurora Garca Ballesteros.La mayora de estas regiones sufrieron y sufren el fenmeno de la emigracin, que resta a su poblacin cohortes de mujeres en edad de procrear. "Eso no se recupera en dos das. Las polticas de recuperacin de la natalidad deberan ser ms potentes an en estos sitios, por esa razn", aade Garca Ballesteros. En todo caso la falta de madres afecta a todaEspaa, que acusa a su vez la baja natalidad de aos atrs. Y esto es fundamental, porque la fecundidad llegar a 1,5 hijos por mujer en 2019, mientras que en 2009 estaba en 1,4.Al otro lado estn las regiones que se mantienen mejor: Castilla-La Mancha (6,4%), Islas Baleares (6,4%), Murcia (6%), Navarra (5,5%), la Comunidad de Madrid (5,4%) y Andaluca (5%). "Lo de Castilla-La Mancha puede tener una explicacin por su frontera con Madrid, de donde recibe mucha poblacin residente. Y para el resto hay que tener en cuenta que mantenan una natalidad ms alta y que reciben inmigracin", dice Garca Ballesteros.La realidad socioeconmica de un pas, con polticas de apoyo a la crianza, es determinante para elevar la natalidad. Y tambin para la vejez, porque sin medidas de atencin a los dependientes, en aumento, la buena noticia de la alta esperanza de vida puede agriarse.El nmero de inmigrantes que llegue a Espaa es por completo significativo cuando se habla de natalidad, porque es una poblacin joven que ve mejoradas sus condiciones econmicas. En ocasiones esto ha sostenido los pobres datos que salan de las maternidades espaolas. En 2007 llegaron un milln de inmigrantes a Espaa, pero este ao apenas sern 460.000, un nmero ligeramente inferior al del ao pasado. El saldo migratorio entre los que entran y los que salen dejara una cifra de 684.000 personas ms en los prximos 10 aos.Pero todo esto son proyecciones teniendo en cuenta las ltimas tendencias o los ltimos datos. Y la realidad a veces se empea en torcer las estadsticas, crisis o recuperacin econmica mediante.

CT:1.- Ubicacin: - Comentar en grupo -a-Tipo de escrito Artculo periodstico del diario El Pasb-Aproximacin al tema tratado Baja natalidad en Espaa en la prxima dcada c-Sociedad de referencia, poca Espaa en el ao 2010

2.-Comprensin: -Contrastar con los compaer@s-a-Ideas relevantes colgar previo al resumen en CT Virtual-Ideas:La poblacin espaola va a crecer a un ritmo mortecino la prxima dcada.Tres factores contribuyen a ello: la baja natalidad, la alta esperanza de vida y el inferior flujo de inmigrantes.La proporcin entre poblacin activa y poblacin pasiva se elevar de forma importante (seis puntos).Se habla de crecimiento negativo para alguna comunidades, las cuales sufrieron y sufren el fenmeno de la emigracinLas mejor situadas han mantenido una natalidad ms alta y reciben inmigracinLa realidad socioeconmica es determinante para elevar la natalidad, as como para la vejez, la cual est en aumento.La inmigracin es un factor significativo para frenar o invertir la tendencia.b-Elaborar el resumen y poner ttulo colgar en CT Virtual-La natalidad espaola a la bajaLas previsiones indican que la poblacin espaola va a frenar su crecimiento en la prxima dcada. Los tres motivos causantes de este fenmeno son la baja natalidad, la mayor esperanza de vida y la disminucin de la inmigracin. Este hecho acarrea una previsin de distanciamiento importante entre la poblacin activa y la pasiva de hasta seis puntos.Las diferencias entre comunidades son notorias. En algunas de ellas se habla de crecimiento negativo, debido, principalmente, al fenmeno de la emigracin. Otras, en cambio, mantienen un nivel de nacimientos ms elevado, adems de ser receptores de inmigracin algunas de ellas.La realidad socioeconmica del pas condiciona tanto los ndices de natalidad como aquellos relativos al envejecimiento de nuestra sociedad, el cual, por su lado, se est agudizando. La solucin a esta situacin est en manos de la inmigracin, como uno de sus factores determinantes, y como ya ha sido probado en el pasado reciente.

c-Posible estructura del texto La estructura pertenece al tipo de texto narrativo: desarrolla una presentacin, un nudo y un desenlace. Las oraciones son eminentemente predicativas. Combina la variedad de tiempos, principalmente presente, pasado y futuro. Abundan tanto los sustantivos, adjetivos como adverbios o locuciones adverbiales de lugar.

d-Qu hemos de entender en la expresin Y la realidad a veces se empea en torcer las estadsticas, crisis o recuperacin econmica mediante Las previsiones no se cumplen siempre, ni siquiera en momentos extremos, ya sean de bonanza econmica o de penuria.

3.-Expresin: El tema tratado te interesa, afecta, preocupa? Comntalo en el grupo y recoge los diferentes puntos de vista apuntados. Es preocupante que las generaciones ms avanzadas puedan ver peligrar su estabilidad econmica.La economa es un handicap para muchas parejas a la hora de decidir tener hijos.La inmigracin puede ser una parte importante de la solucin, pero arrastra consecuencias sociales negativas cuando el contraste con la poblacin autctona es significativo.Son necesarias polticas sociales de ayuda a las parejas jvenes para alentar los nacimientos e intentar compensar el desequilibrio demogrfico, especialmente en algunas comunidades.

CT8: S DEL MBIL(FC-CT8)El silencio y el telfono mvilCADA VEZ QUE VENGO de visita a Espaa, una de las grandes diferencias que noto con Japn es la forma de usar el telfono mvil de espaoles y japoneses. La mayora de las veces que veis a un japons usando un mvil, estar mirando la pantalla. Los mviles japoneses estn diseados ms con la idea de comunicarse va texto que va voz, por eso tienen las pantallas ms grandes del mundo. La resolucin de pantalla de los ltimos modelos es de 800x480, una resolucin ms que decente para navegar por la red con cierta comodidad o para escribir e-mails con facilidad. Adems de ser mviles diseados para navegar, las tarifas planas de datos con precios ms que razonables ha hecho que casi todo el mundo navegue con el mvil todo el rato sin miedos.

Otra de las utilidades que se ha puesto de moda ltimamente es ver televisin digital terrestre utilizando tecnologa lseg, a da de hoy ya hay ms de 30 milIones de personas en Japn con una televisin en el bolsillo. Son varios los fabricantes de mviles estadounidenses y europeos que han intentado entrar varias veces en el mercado japons, casi todos fracasaron porque estaban diseados para hablar, ms que para escribir, navegar o ver la televisin. Por ejemplo, Motorola intent durante aos introducir algunos de sus mviles de xito en el mundo, se gast mucho dinero en publicidad intentando vender sus modelos Razr, populares fuera de Japn por ser pequeos y ultra-finos. Pero el concepto de un mvil enano nunca lleg a cuajar entre los japoneses y Motorola dej de vender sus Razr en Japn. Uno de los nicos mviles no japoneses que estn teniendo xito en Japn es el iPhone, precisamente porque es grandecillo y est diseado para navegar por la red e interactuar con el aparato ms que para hablar.

La semana pasada viaj por primera vez en el AVE de Barcelona a Madrid. Acostumbrado al tren bala japons solo not dos grandes diferencias: el paisaje y el ruido. Durante las ms de dos horas de trayecto entre las dosciudades espaolas fueron decenas las conversaciones telefnicas y melodas de mviles que pude escuchar. En Japn no recuerdo cundo fue la ltima vez que o una meloda de un mvil. Hablar por telfono dentro de un tren est tan mal visto, es de tan mala educacin, que en muy rara ocasin ves a alguien hacindolo.

En el tren bala japons reina el silencio, en el AVE espaol reina una verborrea continua, tanto de conversaciones entre pasajeros como de conversaciones a distancia va telfono mvil. El silencio es algo muy apreciado por los japoneses. Es una de las primeras cosas que notas cuando llegas a Japn, a veces ests rodeado de centenares de personas y te das cuenta de que nadie est hablando. Son discretos y silenciosos, no suelen utilizar el mvil para hablar en presencia de desconocidos, solo cuando estn a solas.

En Estados Unidos ya estn saltando las voces de alarma ante el problema de hablar todos a la vez con el mvil en lugares pblicos, especialmente dentro de trenes, autobuses y aviones. Una solucin sencilla, recomendada en algunos trenes de larga distancia en Japn es emplear las reas entre los vagones en el caso de que sea imprescindible tener que hablar por telfono. El tener una forma de ser algo ms discreta y silenciosa, comparada con la nuestra, ha hecho que los mviles japoneses tengan las pantallas y los teclados ms grandes. La popularizacin de los smartphones en occidente seguramente tambin incremente el tiempo de navegacin por la red y reduzca el tiempo de habla; aun as, seguramente llegar el momento en que, como en Estados Unidos o en Japn, se implanten normas o recomendaciones sobre dnde se puede hablar con el telfono y dnde no. Esperemos que as sea, incluso en un pas tan ruidoso como Espaa.

HECTOR GARCiA Ciberp@s 8/10/2009

CT:1. Antes de entrar en el comentario del texto, solucionemos un problema: la mquina de escribir no tiene tecla para acentuar.

a-Podemos remediarlo entre los compaer@s?b-De paso, comentemos detalles para ubicarnos mejor

2. Busquemos nuevo ttulo al texto y colgumoslo junto con el resumen en CT virtual

El ruidoso telfono mvil espaol

Los japoneses disponen de telfonos mviles concebidos para navegar por internet ms que para hablar. Su cultura y su idiosincrasia les convierte en un pueblo silencioso y ms respetuoso con los dems que el pueblo espaol, en comparacin. Por ello, suelen utilizar el mvil para ver la televisin, principalmente; a ello colaboran unos diseos adaptados y unas tarifas nada abusivas.

Hablar por el telfono mvil en el tren es considerado de mala educacin en Japn, a diferencia de Espaa, donde incluso en los trenes la gente habla como si no tuviera a nadie a su alrededor. Este ltimo es un pas donde se habla mucho, ya sea cara a cara o a travs del mvil.

En pases como Estados Unidos ya se planea adoptar medidas contra el uso abusivo del mvil en el transporte pblico. Es previsible que, en el futuro, tambin se reglamente el uso del mvil en el territorio espaol; en particular, la adecuacin y disponibilidad de lugares para tal cometido.

3. Puestos a escribir, redactemos algunas normas que nos gustara observar en el uso del mvil. Podemos registrarlas en CT virtual, una vez consensuadas con tu pareja de clase.

Regulacin del volumen de la voz cuando no se est solo.

4. Identifiquemos el modo verbal del ltimo prrafo y cambimoslo.

Incrementar, reducir, se implantarn, as ser.

CT9: EL MUNDO CHINO - 1(FC-CT9)El mundo chino ya est aqu (I)En pleno acelern por las oportunidades que brinda la crisis que oxida a Occidente, China despliega sus tentculos por todo el planeta. Mientras Occidente y las instituciones internacionales predican en frica, Asia y Amrica Latina sobre valores democrticos y las bondades del libre comercio, China deshace el statu quo apoyada en una diplomacia sin complejos, unas empresas propulsadas con el podero financiero estatal y una migracin que hace honor a un espritu emprendedor cosechado durante siglos."A los chinos no se les ve... pero estn en todas partes", acert a resumir, en una sola frase, un tendero de Egipto, uno de los 25 pases de frica, Amrica Latina y Asia que desde 2009 hemos explorado siguiendo las huellas de la que -pocos dudan- ser la prxima superpotencia. Seguamos la pista de los shanta sini (chinos bolsa, en rabe), emigrantes chinos que recorren infatigablemente las cuatro esquinas del pas, desde las pirmides hasta Alejandra, para llevar casa por casa sus productos textiles.Escurridizos y celosos de su anonimato, les veamos por los barrios populares cargando pesados fardos. Un ejrcito chino de emigrantes pobres que se ha convertido en amo y seor de la venta ambulante en Egipto. Alimentado por la inmigracin ilegal, este negocio con traza piramidal y copado verticalmente destapa algunas fortalezas inherentes al pueblo chino. Primero, el olfato para los negocios. Detectaron un nicho entre tantas mujeres egipcias que, sobradas de kilos, prefieren probarse la ropa en la intimidad de sus hogares a hacerlo en los comercios. Segundo, su talento para reducir costes. Importan las telas desde Cantn a travs de Libia, el pas con el ms ventajoso acuerdo comercial con China de la regin. En la costura tambin ahorran: en pisos insalubres, emplean mano de obra local, ms barata. Resultado: desplazaron a la industria local y algunos ya diversifican sus negocios hacia otros sectores.

Egipto fue el primero de entre dos docenas de pases en los que constatamos el impacto de la expansin china. Ahora, con la investigacin concluida, el diagnstico del tendero egipcio no puede ser ms certero: el gigante asitico est convirtindose en una potencia global, pero lo est haciendo casi en silencio. Aunque no quiere decir que el crujir de los movimientos tectnicos que provoca su irrupcin internacional no sea, por momentos, estruendoso.HERIBERTO ARAJO Y JUAN PABLO CARDENAL El Pas 11/02/2011

CT: Aquest text s un fragment dun informe sobre Xina i la seva conquista del mn, fet pels autors Heriberto Araujo i Pablo Cardenal.

1.- Selecciona les idees destacables i fes un llistat 2.- Contrasta amb els company@s la selecci 3.- Elabora el resum i posa un ttol al text. Penjal a CT Virtual La expansin econmica china ya es un hecho

Mientras los pases occidentales promulgan su propio modelo econmico, China est aprovechando la debilidad financiera de estos para conquistar otros pases. Su baza se compone de diplomacia, impulso de empresas y una emigracin facilitada desde el propio pas.

Los comerciantes chinos practican un mtodo silencioso pero incisivo. China se nutre de la pobreza de sus habitantes para practicar un migracin ilegal que descubre nuevas oportunidades de negocio, ofreciendo precios sin competencia ah donde se instala, como en Egipto.

Algunas investigaciones demuestran que China se est convirtiendo en la nueva fuerza econmica del planeta, en silencio, pero sin poder impedir que, de vez en cuando, los conflictos de intereses salten a la primera plana de los medios de comunicacin.

4.- Explica el significat literal de lexpressi: Aunque no quiere decir que el crujir de los movimientos tectnicos que provoca su irrupcin internacional no sea, por momentos, estruendoso.La expansin china est ocurriendo de forma silenciosa, mas, de vez en cuando, esta expansin se hace notar en los medios de comunicacin a causa de de las medidas econmicas que enfrentan a China con los pases o las zonas econmicas donde esta intenta instalarse.

5.- Busca algun sinnim a les paraules en negreta de lltim pargraf i comprova-ho amb els companysExpansin: extensin, propagacin, crecimiento.Certero: acertado, correcto, preciso.Gigante: coloso, titn.Potencia: fuerza, puntal, poder.

CT1O: EL MUNDO CHINO - 2(FC-CT10)El mundo chino ya est aqu (II)El imparable avance del mundo chino es, desde luego, consecuencia de una mezcla de eficacia, musculatura y miserias, incluida la falta de escrpulos. La ofensiva es visible sobre todo en el mundo en desarrollo, que ofrece mercados vrgenes para los productos Made in China y abundantes reservas de materias primas para garantizar su suministro futuro. Ah ejerce de banquero del mundo y refuerza su poder blando. Y, en el cuerpo a cuerpo, Pekn se muestra intratable.

De entrada, porque cuenta con un arma letal: su pegada financiera. Se sirven de los policy banks -bancos de desarrollo como el Exim Bank y el China Development Bank- para tirar de diplomacia de chequera y, as, conceder a terceros crditos millonarios bajo condiciones habitualmente clasificadas como confidenciales. O dispensan a sus empresas financiacin ilimitada dndoles una ventaja comparativa impagable y, con ello, servir a los objetivos estratgicos nacionales, que no siempre coinciden con los comerciales.

La no imposicin de requisitos polticos -aparte de lealtad al principio de una sola China- es otro factor de indiscutible eficacia en medio del autoritarismo y corrupcin imperantes. Que las empresas pblicas sean la avanzadilla de los intereses estratgicos no es nuevo. Pero s que acten sin tener que rendir cuentas. Ello explica por ejemplo que China National Petroleum Corporation (CNPC) sea el jugador dominante en Sudn y que en Irn aprovechen el vaco provocado por las sanciones para copar el sector energtico.

En la Repblica Democrtica del Congo, Kazajistn o Vietnam, donde la corrupcin es parte de los negocios, el modus operandi chino encaja cabalmente. Si los occidentales son vistos como intervencionistas, la opcin de China se antoja como una atractiva alternativa por su disposicin a jugarsin importar las reglas. Otro tanto ocurre en Venezuela, donde un Chvez en plena cruzada bolivariana ha pretendido reclutar -sin xito- a Pekn para su alianza anti-Estados Unidos. Wikileaks dibuj el trato preferencial: crudo venezolano para China a cinco dlares el barril.

Con su voraz demanda, el gigante no solo es un cliente fiable a largo plazo, sino que en la misma jugada ofrece financiacin para desarrollar infraestructuras; las cuales ejecutan empresas chinas con materiales y -casi siempre- mano de obra chinas. Ello les permite ser ms rpidos y baratos. En Angola, las empresas, obreros y bancos chinos se han echado a la espalda la reconstruccin del pas a cambio de un flujo de petrleo que ha hecho de Luanda su segundo suministrador. Solo en frica han levantado ya ms de medio centenar de estadios de ftbol y construyen un centenar de presas por todo el globo.

Tambin el nacionalismo juega un papel clave. Adems de la loable capacidad de sacrificio, los obreros chinos desplegados por el planeta trabajan comprometidos "por China, la empresa y el sueldo". Compromiso inquebrantable patente desde la Amazona ecuatoriana, donde hay en marcha una presa, hasta el desierto en la frontera entre Uzbekistn y Turkmenistn, donde miles de chinos han construido un gasoducto de 7.000 kilmetros para llevar el gas a las cocinas de Shanghai.

Los patrones chinos, ajenos a los alojamientos de lujo y sueldos de cinco cifras de sus colegas occidentales, se arremangan como pocos. Ingenieros, arquitectos y doctorados en las mejores universidades de China trabajan durante 11 meses, durmiendo en campamentos junto a la tropa en precarios habitculos con poco ms que una cama con mosquitera. Contribuyen a que sus empresas ganen las licitaciones.

Ahora bien, esa frmula ganadora, exportada de los focos industriales de China al resto del mundo, no puede deslindarse de las mseras condiciones laborales que ofrecen las empresas chinas a sus empleados locales, sobre

todo por comparacin con los sueldos, horarios, trato y prestaciones de su competencia extranjera. En palabras de un socilogo de Maputo que hizo la comparativa, "el sistema chino se basa en la mxima produccin; en l, el trabajador local es solo un ser annimo".

Las zonas mineras de Zambia y Per, donde China tiene grandes inversiones, son sendos polvorines que estallan peridicamente con revueltas, disturbios y muertos. Comprobamos que, por razones laborales o medioambientales, el descontento es all grande, ms all del chollo que China supone para las lites. Sobre el terreno no faltan quienes se preguntan si la oportunidad de desarrollo que ofrece China a los pases pobres no es ms que un mito.

As, constatamos que en las minas de cobre del Congo o en los bosques de Siberia, las empresas chinas exportan la materia prima en bruto, sin crear una industria de procesamiento que aada valor localmente. Tambin surgen dudas acerca del volumen exportado, que es sobre el que se paga impuestos. Y tampoco parece que generen riqueza a travs del empleo local, visto el escenario laboral. "Los chinos estn esquilmando grandes cantidades de dinero y estn devolviendo muy poco al pas", nos dijo un lder sindical en Zambia. Pese a la retrica ganador-ganador de Pekn, el avance chino no puede desprenderse del tinte neocolonialista.

Ms aun cuando la conquista avanza sobre los rales diseados por la dictadura china y, por tanto, exenta de los contrapesos de los sistemas democrticos. Sin apenas sociedad civil ni ONG independientes, sin una prensa libre ni oposicin poltica y con un sistema judicial que jams atacara el corazn del sistema, la lite gobernante dispone de un cheque en blanco para ejecutar sin rendir cuentas. La frmula permite atajos y multiplica la eficacia, pero alimenta los excesos. La opacidad china, por supuesto, proporciona un margen de maniobra diferencial.

Es indiscutible que el podero chino est propagndose por el mundo como un fuego de combustin lenta, pero requerimos de perspectiva temporal para

saber si, con su modelo y recetas, China est inoculando el virus o la vacuna.HERIBERTO ARAJO Y JUAN PABLO CARDENAL El Pas 11/02/2011 CT:1.- Aquest text s un fragment dun informe sobre Xina i la seva conquista del mn, fet pels autors Heriberto Araujo i Pablo Cardenal. Anota alguns indicadors justificadors del tipus de text utilitzat pels autors Reuneix les caracterstiques del text narratiu: es limita a exposar fets. Utilitza molts adjectius i connectors.

2.- Recull en un llistat les idees bsiques.

3.- Tria les idees que criden la teva atenci o que les consideris especialment rellevants i justifica la teva elecci amb els companys. Anota, juntament amb les teves, les aportacions fetes al grup

4.- Elabora un resum del contingut del text i penjal a CT Virtual

La expansin econmica china es autoritaria y corrupta.

La expansin econmica de China es eficaz y robusta, se aprovecha de los mercados y de las reservas energticas de los pases en vas de desarrollo, y no guarda el mnimo respeto ms que para sus propios intereses.

Su inmensa ventaja econmica le permite conceder crditos y financiaciones que revierten en su propio beneficio. China no reclama a sus empresas ms que la satisfaccin de sus propias metas estratgicas polticas, pudiendo aquellas actuar sin temor a ningn tipo de represalias. Ello facilita la prctica desmesurada de corrupcin y autoritarismo, lo cual allana la relacin con algunos pases en los cuales estas prcticas son habituales en los estamentos oficiales. Por otro lado, los trabajadores chinos estn sometidos a una disciplina de acatamiento a la obediencia nacional, desde los ms humildes hasta los cargos ms elevados.

La bsqueda del mximo beneficio a cambio del mayor menosprecio por el trabajador ha hecho brotar los primeros descontentos abiertamente declarados en contra del sistema chino y en distintos puntos del planeta. Los mercados locales se van percatando de que no obtienen ningn tipo de compensacin significativa por su contribucin al enriquecimiento de China. Esta colonizacin encubierta se rige por los mismos principios antidemocrticos que practica el gobierno chino de puertas adentro. Sin embargo, todava queda por demostrar si las inversiones chinas en el mundo pueden suponer la salvacin del sistema financiero internacional o su condena.

CT14: SUERTE O... BUENA SUERTE?(FC-CT14)Por qu se dice que alguien tiene buena suerte? Qu caracteriza a las personas afortunadas? Mientras la suerte depende del azar y es incontrolable, la buena se genera con esfuerzo y actitudes positivas. No es tanto una cuestin aleatoria, sino de trabajar para conseguir lo que uno quiere. Por Alex Rovira Celma. A menudo, en conversaciones con compaeros, amigos o familiares omos la referencia a un tercero en trminos: "Fulano de tal s que tiene buena suerte!". Esta expresin nos lleva a pensar en que la fortuna parece favorecer al sujeto que es objeto de la conversacin. Pero si analizamos en detalle los motivos por los que se le atribuye esa buena fortuna, observamos en la mayora de casos que detrs de ella existe un conjunto de elementos que nos llevan a pensar que no se trata de una cuestin de puro azar, sino que la buena suerte de la persona es ms el resultado de su trabajo y de sus actitudes que de los caprichos de lo aleatorio. Por eso conviene diferenciar dos conceptos: suerte, por un lado, y buena suerte, por otro.La suerte, entendida como la define el diccionario, tiene que ver con el azar. Se trata de la aparicin de circunstancias no controlables ni reproducibles por la voluntad humana y cuyos efectos, favorables o adversos, tienden a ser efmeros. Por otro lado, la buena suerte, dicen quienes consideran tenerla, la crea uno mismo: uno es la causa de su buena suerte. Cules son entonces los elementos que definen a las personas que consideran que tienen buena suerte en la vida? A continuacin, los ms representativos:Tienen una actitud positiva ante las experiencias, incluso cuando stas, de entrada, aparecen como un revs, una dificultad o una crisis. Su optimismo se ancla no en la ingenuidad, sino en la lucidez y en el compromiso con su trabajo. Cuando la adversidad se presenta, se cuestionan en qu medida han contribuido a la situacin y actan para resolver la circunstancia que se haya generado.Se saben responsables de sus actos. Ante el error o la adversidad, no culpan a un tercero, sino que se preguntan en qu medida ellos son, consciente o inconscientemente, causa de lo que les ha ocurrido, y cmo pueden enmendarlo. No viven el error como una mcula en su currculo o algo de loque avergonzarse, sino que hacen de l una fuente de aprendizaje. Disponen de buenas dosis de asertividad y autoestima. Ello les lleva a mantenerse fieles a su propsito, a perseverar, a trabajar para crear las condiciones que favorezcan la aparicin del anhelo que persiguen.Emplean su imaginacin para ver con la mente su anhelo realizado. Funcionan con un "hay que creerlo para verlo", y no con un "hay que verlo para creerlo".Son perseverantes: no postergan las cuestiones que tienen pendientes de resolver. O lo resuelven de inmediato o lo delegan o lo tiran a la papelera.Tienden a atribuir un significado constructivo a lo que les sucede. Una misma circunstancia puede ser vivida, segn la persona, como un golpe de mala suerte o un regalo de la vida que permite abrir la conciencia a un modo nuevo de percibirse a s mismo y a los dems, y a actuar de manera diferente. Esta segunda reflexin es habitual de los creadores de buena suerte.Un cuento. Sobre este punto quisiera extenderme y tomar una metfora que considero sumamente ilustrativa. Existe un cuento que muestra claramente la actitud esencial de este tipo de personas. Dice as:Un da, un bellsimo caballo decidi bajar de las montaas y entrar en la aldea en la que viva un anciano labrador. El caballo se detuvo en el establo del anciano. Los habitantes del pueblo, al ver tan bello ejemplar bebiendo y descansando en el establo del labrador, fueron a avisarle: "Ven, vamos a verlo!". El anciano acompa a todos sus vecinos, que, agitados, le llevaban del brazo hasta su propio establo. Cuando llegaron, la multitud celebraba la fortuna del abuelo: "Qu buena suerte has tenido!". A lo que el anciano respondi: "Buena suerte?, mala suerte?, quin sabe!"Al da siguiente, el caballo regres a las montaas. Los vecinos se dieron cuenta y, cuando avisaron al anciano y lamentaron lo ocurrido, ste les replic: "Mala suerte?, buena suerte?, quin sabe!".Pas una semana y el caballo volvi de las montaas con toda su manada y fueron a parar de nuevo al establo del anciano, ya que siempre tena a punto agua y comida. Al ver el maravilloso espectculo, los vecinos se agolparon en la puerta de la casa del labrador y le felicitaron, entre entusiasmo, envidia y admiracin, por su renovada buena suerte. ste, con tranquilidad, les respondi: "Buena suerte?, mala suerte?, quin sabe!".

Los caballos permanecieron en el establo bajo los atentos cuidados del menor de los hijos del anciano. Un da, el muchacho intent domar a uno de ellos. Pero tal era la fuerza y bro del caballo, que el joven cay al suelo y se rompi ambas piernas y los brazos. Todo el mundo se enter del grave accidente y consider aquello una gran desgracia. No as el labrador, que se limit a decir: "Mala suerte?, buena suerte?, quin sabe!".Unas semanas ms tarde, el ejrcito de aquella nacin entr en el poblado para reclutar a todos los jvenes. Estaban llamados a ir a una terrible guerra de la que muy pocos regresaran con vida. Cuando vieron al hijo del labrador con las extremidades rotas, le dejaron tranquilo, ya que sera un problema contar con alguien incapacitado. De nuevo, los vecinos fueron a felicitar al labrador, a su hijo y al resto de la familia por esa buena noticia, pero, otra vez, el anciano asom su cabeza por la puerta y encogindose de hombros dijo: "Ha sido buena suerte?, mala suerte?, queridos vecinos, quin sabe!".Y en muchas ocasiones, esta interpretacin de los hechos que nos muestra el relato cobra sentido. Lo que a primera vista parece un contratiempo puede ser un disfraz del bien. O al contrario, lo que parece bueno a primera vista puede ser realmente perjudicial. Por ello, quiz lo razonable es despreocuparse de la suerte (mala, buena o inexistente) y avanzar creando las circunstancias que nos lleven a encarnar la calidad en lo humano, en las relaciones, en lo social y en la vida. Alex Rovira Celma es profesor de Esade, conferenciante y escritor. CT: 1. Resumen y ttuloIDEAS:- Existen dos conceptos: suerte y buena suerte.- La suerte depende del azar, la buena se genera con esfuerzo y actitudes positivas.- La buena suerte es una amalgama de positivismo, responsabilidad, imaginacin y perseverancia. Adems, supone cierto de grado de autoestima y asertividad.- Los creadores de buena suerte suelen atribuir un significado constructivo a los acontecimientos. - "Buena suerte?, mala suerte?, quin sabe!".

- Lo razonable es despreocuparse de la suerte y preocuparse por la calidad en lo humano, en las relaciones, en lo social y en la vida.

RESUMENLa buena suerte se puede forjar, la suerte es duea de s misma.Es comn hablar y or hablar de la suerte o de la buena suerte de las personas cuando se considera que estas han alcanzado un momento especialmente positivo en sus vidas. No obstante, existe una diferencia destacable entre estas dos expresiones; mientras la primera depende de factores involuntarios e incontrolables, la segunda refleja la voluntad de construir un camino productivo en la vida, a base de perseverancia, positivismo, responsabilidad e imaginacin, no sin cierto grado de autoestima y asertividad. La sabidura popular dispone de mecanismos para transmitir conocimientos de este tipo mediante relatos y cuentos, como aquel que nos narra la reaccin en todo momento comedida de un anciano ante ciertos hechos que siempre son valorados como positivos o negativos por la comunidad a la cual pertenece. El personaje en cuestin nunca se apresura a considerar los acontecimientos como favorables o desfavorables sino que espera a conocer las consecuencias de los mismos para poder disponer de una opinin. Del mismo modo, lo importante en la vida no consiste en apresurarse a catalogar la fortuna o el infortunio que pueda haber detrs de tantas acciones y hechos diarios, sino intentar canalizar estos acontecimientos de modo positivo a travs de relaciones humanas y sociales de calidad, creando as buena suerte para uno mismo y para el entorno. 2. Significado de asertividad y autoestimaAsertividad: capacidad de las personas para compartir "informacin til" sin segundas intenciones ni subjetividad. Las personas asertivas comparten pensamientos, valores u opiniones que puedan resultar productivos o tiles, procurando no ofender ni emitir juicios de valor.Autoestima: valoracin positiva de una persona hacia s misma. De forma mesurada yobjetiva, es un elemento de refuerzo de la personalidad que sirve de acicate para una evolucin positiva de la persona.3. Explica la diferencia entre creerlo para verlo y verlo para creerlo. Aproximadamente 50 palabras."Creerlo para verlo" describe a las personas proactivas, quienes con su imaginacin, voluntad, perseverancia, su confianza en las personas y su capacidad de transformar las adversidades en oportunidades, acaban por convertir en real lo inimaginable. "Verlo para creerlo" responde a la actitud de aquellos que esperan a que las cosas sucedan para darles crdito.4. Te consideras una persona con suerte o con buena suerte? Argumenta tu respuesta, 100 palabras aprox.No me considero una persona con suerte. Lo que s he podido comprobar con el paso del tiempo es que cada cual recoge el fruto de su labor, y aqu es donde entra la llamada "buena suerte". Es cierto que las mayores empresas que he emprendido en algn momento de mi vida han dejado frutos positivos, tanto para m mismo como para otras muchas personas. Son obras de carcter social que requieren de paciencia, constancia, trabajo en equipo, confianza en los dems, la denominada "mano izquierda" y una fuerte conviccin de que las limitaciones vienen marcadas por la propia persona o el equipo.

CT15: PARLEM DE VALORS(FC-CT15)Parlem de valorsUna de les expressions ms freqents en el paisatge social, poltic, religis i econmic s la referent als valors. La trobem en tots els teixits verbals dels diferents colors ideolgics, des dels fanatisme intolerant fins als dels que situen la tolerncia com a norma bsica de vida. Es parla de leducaci en valors, de transmetre valors, de la prdua de valors, de lescala de valors, de la falta de valors, de la recuperaci dels valors, del menyspreu pels valors. Un seguit de frases que es pot allargar fins a linfinit.
La ms repetida, possiblement, encara que en aix no hi ha estadstiques ni nhi pot haver, s la que reclama una escala de valors ben classificats, com si es tracts de la Lliga de futbol o del rnquing dels tennistes de lATP. No s fcil establir aquesta escala i, fins i tot, hi afegiria que resulta impossible, si analitzem les mltiples proposicions que fan els terics que les formulen. Dir valors s una expressi genrica i, per tant, indefinida. s com un nom amb uns cognoms que s necessari precisar per situar-ne la identitat.

Al subsl de la nostra cultura hi ha un consens i un sentiment compartit a lhora dassenyalar les paraules que defineixen determinats valors, almenys les ms significatives, on situem el lloc on roman aquest terme. Es tracta de construir la prpia identitat en relaci amb els altres per articular una convivncia harmnica i pacfica.

Per tant, els valors sn fulls de ruta per viure i conviure. Unes creences estables i bsiques que distingeixen entre el que s bo i el que s dolent. Es tracta de valors formulats en positiu, del no matars mosaic al de respecta la vida, perqu lnica manera dequivocar-se s fer patir els altres i, per tant, lnica manera dencertar-la s procurar-los la mxima felicitat possible.
A lhora destablir el catleg dels valors, no hi ha uniformitat ni acord en el nombre, per s un cert consens en molts daquests i en la consideraci que nhi ha de dos tipus, els valors instrumentals i els valors terminals. Elsinstrumentals radiquen en les persones, els terminals expressen els fins desitjables de lexistncia, les metes a les quals ens hem de dirigir. En el captol dels valors instrumentals s evident que les persones poden ser alegres, ambicioses, capaces, responsables, corteses, tolerants, valentes, servicials, lgiques, honrades, afectuoses, netes, imaginatives. Les qualitats que acabo denumerar es poden enquadrar totes en una escala de valors, per no es tracta duna llista exhaustiva, sin oberta.
Laltre apartat s el dels valors terminals. Aquests en sn alguns: la pau, la igualtat, la llibertat, la felicitat, el plaer, la virtut, lhonor, la saviesa, la seguretat, lharmonia interna, una vida emocionant, la famlia, la seguretat nacional, una vida confortable, el reconeixement social.

Per, com podeu veure, es tracta duna paraula de contingut ample i que al llarg de la histria sha anat transformant. No hi ha dubte que la llibertat i la felicitat sn valors i que shan citat com a tals al llarg dels segles, per no significaven el mateix en la cultura grecollatina que en la cristiandat medieval, al Segle de les Llums o a la postmodernitat que estem vivint.

Si llegim assajos o llibres costumistes sobre lhonor, les diferncies sn abismals. Apellant a la mateixa paraula es defensen coses diferents. Per als cavallers espanyols de finals de ledat mitjana, el gran lloc on romania lhonor era entre les cames de les seves dones. La llibertat tamb sha ents de maneres diverses. Els fonamentalistes entenien i entenen que noms hi ha dhaver llibertat per a la veritat, no per a lerror. Per la veritat la defineixen ells.
s fcil parlar de valors. El que s difcil s practicar-los.

ALFONSO S. Palomares-Periodista- El Peridico de Catalunya 13-11-2009

CT:1. Llistat didees rellevants i la seva agrupaci, com a pas previ al resum.

2. Resum i ttol, a Tm virtual

La subjectivitat dels valors.

Els valors sn utilitzats i interpretats per totes les ideologies socials, cadascuna amb la seva prpia definici, per. s prcticament impossible establir una escala universal que serveixi de referent unitari i inequvoc. Els valors representen un instrument malleable i adaptable als interessos i a les conviccions prpies.

Tanmateix, existeix una acceptaci consensuada que ens permet interrelacionar-nos dins d'uns parmetres de conducta i actitud abastament establerts en la nostra societat. Aix ens facilita la relaci amb els altres d'una manera socialment natural i humanament acceptable.

Parlem de valors instrumentals i valors terminals, depenent de si fan referncia a les persones o als objectius existencials. Encara aqu, no podem establir cap normativa, doncs el temps s un factor condicionant a l'hora d'establir-ne una interpretaci. L'honor i la llibertat, per exemple, han gaudit de valoracions diferents en funci de les societats en el temps i en l'espai. El problema dels valors radica en la seva prctica ms que en la seva interpretaci.

3. Explica el significat al text de Es tracta de construir la prpia identitat en relaci amb els altres per articular una convivncia harmnica i pacfica.

L'acceptaci dels valors es porta a terme considerant la nostra relaci amb les altres persones, de manera que aquesta relaci sigui planera i ens permeti actuar dins d'uns parmetres de convivncia admissibles per tothom.

4. Construeix dues columnes amb els nom i els adjectius del pargraf Si llegim assajos...

NOMSADJECTIUSAssajosCostumistesLlibres AbismalsHonorMateixaDifernciesDiferents

ParaulaEspanyolsCosesMitjanaCavallersGran EdatDiversesLlocFcilCames DifcilDonesLlibertatManeresFonamentalistesVeritatErrorValors

5. Qu pots dir de les afirmacions fetes per lautor a la ltima lnia del text . Pots parlar dalguna histria personal, vivncia... (200 paraules aprox.).

Tots comprovem a diari com moltes persones, ja sigui crrecs pblics o simples conciutadans, proclamen en veu alta la seva defensa d'all que entenen per valors. Tothom t clar, o aix ho donen a entendre, que els valors formen part de la interrelaci social, de la relaci entre les persones, i, fins i tot, tothom en sap fer una proclama oberta i ben definida, especialment quan es tracta de cridar l'atenci sobre la conducta d'alg altre qui, en opini de la persona que emet els seus judicis de valors, no ha tingut un comportament en concordana amb aquests valors.

La experincia ens demostra que en moltes ocasions, per, qui crida la atenci en veu alta sobre la mala aplicaci de certs valors per part d'altri, ho fa sobretot per desviar l'atenci sobre s mateix. Desgraciadament, la classe poltica n'est sobrada d'exemples en aquest sentit, aix com les ideologies extremistes de qualsevol mbit, ja sigui poltic, religis, social, etc. I fins i tot al nostre entorn ms proper, casi b tots coneixem alg que sap dir qu est b o malament en la interrelaci personal per que no acostuma a practicar amb l'exemple.

Aplicar els valors als dems s ms fcil que a un mateix.

2. TASQUES

TASCA 1: QESTIONARI SOBRE CT

Qestionari sobre CT ApuntsA partir de la lectura de les primers pgines (1-9) de Apunts sobre comentari de text reflexiona breument sobre les segents qestions, comenta-ho amb els teus companys i anota les respostes.

A.Qestions generals

Explica qu s per a tu un text

Entenc per text una comunicaci escrita desenvolupada de manera coherent, s a dir, amb una connexi intelligible entre les idees o els conceptes exposats; en un registre i amb un lxic adequats al pblic al qual va dirigit i en funci del tema tractat, i presentada de forma cohesionada, dit d'una altra manera, a on la successi d'oracions i de frases presenti una lgica estructural.

Comenta breument en qu consisteix ladequaci, la coherncia i la cohesi del text

Adequaci: adaptaci del text a la intenci comunicativa.Coherncia: connexi racional de les idees o conceptes exposats.Cohesi: desenvolupament estructural coordinat de les frases, oracions, pargrafs, etc. d'un text.

Quines capacitats penses que intervenen en el CT

Comprensi lectora, capacitat d'anlisi gramatical, capacitat d'exposici coordinada d'idees, capacitat de sntesi, opini fonamentada.

Qu es vol aconseguir amb el CT

Avaluar o demostrar la comprensi d'un text des de diferents punts de vista: temtica, estil, propsit, situaci temporal, etc.

B.Les activitats que cal fer per comentar un text es poden representar amb un triangle: el vrtex A = transferncia, el vrtex B = Interpretaci i el C = extrapolaci.

Quines operacions del CT corresponen a cada vrtex

Transferncia: consisteix principalment a situar el text en el temps i al autor dins el seu context histric. A ms, cal analitzar i valorar el text en funci de la seva temtica, del gnere, del mitj i de la tipologia que presenta.Interpretaci: defineix l'estil i la estructura del text.Extrapolaci: es refereix a la valoraci i les conclusions del lector.

Daquestes , quines les fas amb facilitat i quines et sn ms exigents

Les ms fcils son aquelles que permeten expressar la opini prpia sobre el text, en aquest cas, les operacions relacionades amb la extrapolaci. La resta requereix d'uns coneixements previs, ms o menys extensos, ms o menys detallats, sobre gramtica, redacci, elements no lingstics, etc.

C.Respecte al subratllat

Consideres necessari subratllar el text, per qu?

S, perqu permet memoritzar les idees principals.

Qu subratllar, don surten els criteris?

Els criteris es basen en localitzar els conceptes relacionats amb la idea principal.

Quin s el teu estil, com penses que el podries millorar?

Acostumo a utilitzar els colors en els textos en suport digital i el llapis en el fulls de papers, no m'agraden els retoladors. Tampoc m'agrada escriure en els llibres, prefereixo prendre notes en un full separat.

D.Respecte a les idees principals

Per qu val la pena anotar-les

Perqu representen el tronc d'all que l'autor vol exposar i faciliten la redacci del comentari.

Com ho fas tu

Anoto tot all que considero indispensable pel bon enteniment de un pargraf, o alguna cita que, al meu entendre, aporta una informaci de primer ordre al context general, o tota idea que em permetr desenvolupar la meva opini o valoraci personal del text en qesti.

En qu ens pot ajudar anotar les idees principals

Ens hauria d'ajudar en tot moment a redactar un comentari de text molt ajustat a la realitat del text analitzat (situaci temporal, intenci, contingut, forma, aportaci, etc.)

E.Respecte del resum

Qu s el resum del text per a tu

Una sntesi del text llegit destacant-ne les idees ms rellevants.

Quines sn les caracterstiques del resum

S'ha d'ajustar al nmero de paraules o lnies sollicitades, en el seu cas. Ha de demostrar la cohesi de les idees principals en un estil clar i lgic. No s'han d'aportar valoracions personals ni expressions d'introducci al resum del text. El resum ha de ser fidel al text original, amb menys paraules per, i donant rellevncia a les idees troncals.

Alguns detalls que cal tenir present a lhora de resumir sn ...

s convenient cuidar la puntuaci i les faltes d'ortografia. s aconsellable no superar la quarta part del text original. Tampoc es considera convenient utilitzar ms de dos o tres punts i a part.

Quina utilitat trobes que pot tenir fer resums

Faciliten la capacitat de sntesi, la capacitat de comprensi lectora, la capacitat de redacci, la concentraci i la memoritzaci.

TASCA 2: TIPOLOGIES, PROPIETATS I CONNECTORS TEXTUALS(FC-T2)

El tema a treballar s "El text: tipologies, propietats i connectors"Elaborarem uns apunts de forma esquemtica / resumida per a la nostra consulta.Es tracta de: a. reconixer els diferents tipus de text (expositiu, argumentatiu...)b. anotar algunes caracterstiques de cada tipologia com estructura intencionalitat, funci ...c. identificar quan un text s adequat, per que s coherent i com es pot cohesionar. d. reconixer tamb alguns connectors i la seva funci o valor per tal d'utilitzar-los.

a. Abans de res, passarem a definir l'element motiu del nostre treball. Qu s un text? El text s la unitat mxima de comunicaci, no disposa d'una extensi fixa i es limita amb un punt final a l'escrit. Es caracteritza per tres components bsics, els quals conformen la seva estructura medullar: adequaci, coherncia i cohesi.

Encara que existeixen diverses classificacions de tipologies textuals en funci dels autors, es pot considerar que, per la seva tipologia basada en la intenci comunicativa, els textos poden ser descriptius, comparatius, explicatius, justificatius, argumentatius, informatius, narratius, conversacionals, instructius, predictius, retrics, expositius, etc.

b. Aqu en presentem alguns a tall d'exemple amb les seves caracterstiques:

- Descriptiu: representa objectes, llocs, situacions, fets, persones, etc. amb un llenguatge ric en detalls mitjanant elements com adjectius, complements i predicats nominals, adverbis i preposicions de lloc i figures retriques.

La seva estructura consta de dues parts: tema, element descrit, i expansi, desenvolupament del tema amb nova informaci.Els textos de descripcions objectives tenen una funci referencial o expositiva. La descripci subjectiva pot implicar una funci esttica, explicativa o simblica.Utilitzen un registre culte o estndard i els models ms habituals en sn la novella i el conte, els diaris i els reportatges, els llibres de viatges i les guies turstiques, els catlegs, etc.

- Explicatiu: pretn informar sobre un tema. La progressi del text queda establerta pels connectors, molt principalment. Aquests poden estructurar el text, com els connectors d'ordre, o b les idees, com els connectors de causa o conseqncia.La estructura del text explicatiu es la de introducci, desenvolupament i conclusi, i t una funci merament referencial.Solen utilitzar un registre estndard i poden ser de l'mbit dels textos especialitzats, com les enciclopdies, els diccionaris, llibres de text, o b del textos divulgatius, com llibres i articles divulgatius, exposicions orals i escrites, tots ells dirigits al gran pblic. Els textos especialitzats acostumen a utilitzar una terminologia especfica; els textos divulgatius, per, requereixen d'un lxic a l'abast de tothom.

- Argumentatiu: exposa opinions per convncer. Hi predominen els judicis de fet i els judicis de valor. T una estructura explicativa (exposici, demostraci, conclusi), amb un desenvolupament en arguments i subarguments. Els elements lingstics que el caracteritzen son els mateixos que els del text explicatiu, s a dir, els connectors, a ms de sillogismes i raonaments. De funci eminentment apellativa i basat en un registre estndard, aquest tipus de text ve representat per articles d'opini, crtiques de premsa, discursos, publicitat, assajos,

- Narratiu: explica fets o accions, ja siguin reals o imaginaris. Amb una estructura basada en una presentaci, un nus o desenvolupament i una resoluci, es nodreix d'oracions predicatives, en les quals els verbs d'acci utilitzats en temps passats sn el seu tret principal, junt amb adverbis i locucions adverbials de temps i lloc, aix com connectors que expressen la successi temporal dels esdeveniments. Tampoc i manquen els adjectius. Representen aquest tipus de text, de funci referencial o potica, les quals poden coincidir perfectament, les novelles i els contes, els textos d'histria, biografies, memries, cmics, rondalles, noticies periodstiques, etc. El seu llenguatge pot ser estndard o culte.

- Retric: el text retric t una particularitat prou diferenciable i peculiar respecte de la majoria d'altres tipus de text, la qual no es basa en la intenci del context sin del llenguatge mateix: busca crear bellesa o aconseguir un efecte determinat en el receptor. s a dir, la seva intenci s altament esttica, encara que pot comportar una finalitat didctica, persuasiva o purament ldica.Els seus components distintius sn les figures retriques, recursos expressius que s'allunyen del llenguatge corrent. A ms, disposa de repeticions, jocs de paraula, o imperatius. Posseeix una estructura molt variable: la oratria, per exemple, es compon de exhortaci, narraci, argumentaci i conclusi. T una intenci persuasiva, igual que la publicitat. En canvi, la poesia s per ella mateixa un objecte del llenguatge amb finalitat esttica, mitjanant una estructura que pot arribar a ser molt rgida, com per exemple, les estrofes. Tanmateix, aquesta finalitat esttica de la poesia no ha de portar a pensar que aquest s un format vuit o amb escs contingut. En aquesta tipologia tamb hi trobem gneres menors de la literatura popular com les canons, els refranys, les dites, els embarbussaments, els acudits o les endevinalles; tots ells amb una intenci clarament ldica.Els registres emprats sn el culte o l'estndard. La seva funci, encara que evidentment apellativa, tamb pot tipificar-se de potica o de metalingstica.

c. Passem a definir las tres caracterstiques principals del text: adequaci, coherncia i cohesi.

- Adequaci: s la adaptaci del text a la intenci comunicativa. El text ha de disposar d'un registre i d'un lxic adequats al pblic al qual va dirigit i en funci del tema tractat. Bsicament, parlem de variables textuals i contextuals.El registre s un dels elements determinants de la adequaci d'un text. Ha de ser el convenient en funci del pblic al qual aquest va dirigit. Aquest punt ve delimitat per factors com la relaci entre emissor i receptor; les caracterstiques prpies del receptor, com ara la edat, el nivell cultural, la seva varietat dialectal, etc.; el gnere textual o classe de document ms adient; etc. Els registres lingstics es poden definir en quatre punts (que no detallarem) : el tema, el canal, el to i el propsit comunicatiu.El tipus de registre emprat pot ser formal o informal, o, ms especificadament, pot ser culte, especialitzat, estndard, colloquial o vulgar.Els punts segents sn prou rellevants a la hora de valorar si un text compleix amb els requisits respecte d'una correcta adequaci:- El text ha d'assolir el propsit comunicatiu pel qual va ser creat (informar sobre un tema, exposar una opini, etc.)- Ha de mantenir el mateix nivell de formalitat, alta o baixa, durant tot el text.- Ha de mantenir el mateix nivell d'especificitat, alta o baixa, durant tot el text.

- Coherncia: connexi intelligible o racional entre les idees o els conceptes exposats. Proporciona una unitat de significaci al text i es basa en la qualitat, la quantitat i la estructuraci de la informaci.- Qualitat: les idees han de ser clares i comprensibles, exposades de manera completa, progressiva i ordenada, amb exemples apropiats, una terminologia especfica i formulacions precises. - Quantitat: la informaci proporcionada ha de ser la adient en funci del tipus de comunicaci. No ha de ser ni excessiva ni escassa. Depn defactors contextuals com la intenci de l'emissor, el coneixements previs del receptor, el tipus de missatge, etc.- Estructuraci: fa referncia a la organitzaci de la informaci; la disposici lgica de les dades a partir d'uns parmetres temporals, cronolgics, espacials, etc.; el desenvolupament de les idees dins d'unes unitats textuals independents; la progressiva administraci de la informaci nova; la divisi del text en el apartats que el caracteritzen en funci de la seva tipologia; etc. De la coherncia depn la comprensi global del text per part del receptor i la seva eficcia, s a dir, que es compleixi la seva intenci comunicativa.

- Cohesi: s la estructuraci gramatical del text. Els procediments principals de cohesi de les oracions sn:- Anfora: repetici d'un mateix element a travs d'oracions successives. Es pot aplicar mitjanant la substituci lxica utilitzant sinnims, la pronominalitzaci, l's de determinants; la ellipsis, per suprimir algun element sintctic; la tematitzaci, mtode pel qual es trasllada el tema, el qual forma part de la informaci que ja t l'interlocutor, a una posici prominent, normalment al principi de la oraci; etc.- Dixi: funci que consisteix a assenyalar alg o alguna cosa present en el moment de la comunicaci. Fa, doncs, referncia al context. Pot ser personal, temporal o espacial pel que respecta el context de situaci; en quant al context lingstic, parlem de dixi discursiva, la qual pot ser anafrica (referent a elements precedents) o catafrica (referent a elements subsegents); i la dixi social fa referncia al context sociocultural. Aquesta es caracteritza per la utilitzaci de pronoms personals o formules de tractament.- Connexi: uni lgica entre els enunciats d'un text. S'efectua mitjanant unes partcules sintctiques anomenades connectors, enllaos, relacionants o marcadors textuals, i dels quals parlarem en un apartat propi.- Entonaci: permet a l'oient distingir pauses, interrogacions, exclamacions, afirmacions, etc., en el discurs oral.- Puntuaci: s l'equivalent de l'entonaci en el llenguatge escrit, encara que ms limitat, per amb unes possibilitats que l'hi sn exclusives.- Relacions temporals: correlaci lgica i estreta dels temps i modesverbals durant tot el text.- Relacions semntiques: les paraules designen significats d'un mateix camp o de temes afins.- Mecanismes paralingstics: elements no verbals que poden realitzar funcions d'enlla entre frases. En el llenguatge oral distingim els gestos, el ritme, la velocitat d'elocuci, etc. En el llenguatge escrit remarquem la disposici del text, la tipografia, alguns signes de puntuaci, etc.

La diferencia principal entre coherncia i cohesi radica en que la primera s descoberta pel receptor amb la seva interpretaci; en canvi, la cohesi ha de formar part del text, tasca aquesta de l'emissor.

d. Els connectors.Ja els hem definit com unes partcules sintctiques que uneixen enunciats; afegim, a ms, que expliciten la relaci semntica existent entre els dits enunciats.

- Per la seva categoria gramatical poden ser: adverbis, locucions adverbials, conjuncions, locucions conjuntives, construccions preposicionals amb o sense valor circumstancial. Parlem de connectors gramaticals o oracionals.- Segons la relaci semntica que estableixen es classifiquen en: Additius: indiquen, diversament, suma d'informaci en el discurs. Inclouen els de addici i ampliaci (a ms, en efecte), continutat (tot seguit, desprs), distribuci (d'entrada, per fi), digressi (per cert, a propsit), especificaci (en concret, especialment), generalitzaci (generalment, en general), intensificaci (ms encara, cal no oblidar que). Disjuntius: senyalen alternativa entre conceptes. Comprenen els de reformulaci (s a dir, aix s), exemplificaci (com ara, posem per cas), resum (en sntesi, en suma). Contrastius: destaquen algun tipus de contrarietat. Hi trobem els opositius (per, en canvi), concessius (no obstant, en tot cas), restrictius (sims no, al menys), refutatius (per contra, a pesar de), contrapositius (en realitat, ben mirat). Consecutius: relacionen una informaci com a efecte d'una altra anterior. Engloben els de conseqncia (doncs, per tant) i els de conclusi (en definitiva, al capdavall).Aquest ltims tamb sn anomenats connectors textuals. Alguns estructuren idees, ja sigui per indicar causa, conseqncia, condici, finalitat, oposici o objecci. D'altres, estructuren el text, amb la intenci d'introduir el tema, de marcar ordre, de fer distincions, per continuar sobre un mateix punt, per emfatitzar, per posar exemple, per resumir o per acabar.

TASCA 3: VALORACIONS DELS MEUS RESUMS

Aplicaci de la co-avaluaci (avaluaci entre companys) al CT

1-Revisi del resum i ttol

Resum i ttol valorat: CT14 Autor/a del resum: J.F. Silvente AU2

Amb aquesta valoraci, feta entre companys,volem revisar els nostres exercicis de resum i ttol fets a CT. Aplicarem els criteris treballats a classe, observarem el grau de presncia dels indicadors de qualitat del resum (curt, complert i cohesionat, amb correcci ortogrfica i gramatical , i redacci personal) i del ttol (avana o suggereix el tema, parteix o recull la intencionalitat, inclou missatge amb fora)

La co-avaluaci ens permet reconixer en els treballs dels companys els principis terics del CT, tant per la seva presncia daquest principis com per la seva absncia. Ens ajuda a corroborar, modificar i millorar la nostra prctica, enfortint les nostres creences. Potencia el nostre aprenentatge i nodreix la nostra autoestima

Aspectes a valorarGrau / nivellPuntuaci Company A -Punts assignats Company B --Punts assignatsReflexions de lautor/a a partir daquesta valoraci:1-He fet b... 2-Puc ... 3-Per millora, haig de

1-Imatge del text-Te 2/3 pargrafs-Te marges-Te un ttol

111101He de millorar la presentaci del meus textos. He de tenir present que els marges milloren la imatge d'un text.

2-Extensi -70 paraules-80/100 paraules-120 paraules01-1.........En aquest exercici, no es demanava cap extensi concreta; aix doncs, he procurat respectar la recomanaci d'utilitzar entre un quart i una tercera part de paraules del text a resumir.

3-Contingut-Recull el tema-Inclou les idees bsiques-No hi ha aportacions personals11

111

1Procuro respectar el contingut original en els meus resums.

4-Estil -Presenta directament les idees oUtilitza la figura del narrador?-Utilitza expressions personals oUtilitza expressions del text?-Utilitza signes de puntuaci1-11-111...1...1Tamb, intento personalitzar el llenguatge emprat aix com utilitzar convenientment els signes de puntuaci.

5-Propietats del text-s coherent: .molt.poc.gens-Est cohesionat: .molt .poc.gens1/-11/-11......1......Tinc en compte que les propietats de adequaci, coherncia i cohesi son bsiques en un comentari de text.

6-Correcci-Ortogrfi