Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

Solsona busca voluntaris pel pas del Tour de FrançaLa ciutadania interessada a col·laborar pot adreçar-se

a les dependències de la Policia Local abans del 3 de juliol

Solsona viurà un esdeveniment espor-tiu històric el proper 10 de juliol al migdia: el pas per la ciutat de la setena etapa del Tour de França, entre Barcelona i Andorra. Davant l’am-pli abast del desplegament de mitjans que com-porta la competició ciclista més prestigiosa del món, l’Ajuntament fa una crida a la ciutadania per captar voluntaris que vulguin contribuir en el muntatge del dispositiu necessari i en les tasques de vigilància i informació als conductors.

Les persones disposades a col·laborar en aquest esde-veniment poden adreçar-se fins al divendres 3 de juliol a les dependències de la Policia Local (C/ Regata, 1) o bé enviar un correu electrònic a l’adreça a policia-local@ajsolsona.cat amb el seu nom i cognoms, edat, número de telèfon i adreça electrò-nica. El cap del cos policíac solsoní, Marià Vendrell, posa de manifest que “la magnitud del Tour fa que sigui imprescindi-ble la col·laboració de voluntaris”. I és que la ronda francesa mobilitza 2.400 vehicles, 4.500 persones i 260 càmeres de te-levisió, per citar algunes de les xifres de la logística.

La ciutat acull un esprint especial.A les 12.04h. s’estima que passarà la caravana publici-

tària i entre les 13.38 i les 13.58, els corredors. Segons infor-ma la Policia Local, el recorregut per Solsona afecta un tram de via urbana de la carretera C-26 de 2.200 metres amb 28 accessos viaris. La prova entrarà per la carretera de Manresa,

discorrerà per l’avinguda del Pont i sortirà per la carretera de Bassella, on hi haurà instal·lat un esprint especial a l’alçada del carrer d’Antoni Gaudí, fet que representa un al·licient més per a la població.

La regidoria de Governació adverteix que els preparatius per aquest dia afectaran els ciutadans i alguns establiments, atès que el dia 9 a la tarda, la vigília, ja es començarà a treba-llar en el dispositiu que, entre altres mesures,

comportarà la retirada de vehicles que estiguin estacionats al costat de la carretera i la retirada de contenidors, així com la col·locació de tanques i bales de palla.

Les persones que vulguin col·laborar a garantir l’èxit del pas del Tour de França per Solsona podran començar a treballar-hi el dia 9 a primera hora de la tarda o bé anar-se incorporant als preparatius segons la seva disponibilitat. L’en-demà es convocarà els voluntaris a les 9 del matí i fins a la finalització del pas dels ciclistes, pels volts de les 2. De totes maneres, aquella setmana es durà a terme una reunió prèvia de coordinació amb tothom que s’hi impliqui.

L’Ajuntament va organitzar fa uns quants dies una pri-mera reunió de treball amb els cossos de seguretat de la ciutat i els serveis d’emergències. Així mateix, aquesta setmana ha convocat els representants de diverses entitats esportives per demanar-los la col·laboració.

La Barra del Mia

� 625 - Divendres, 19-06-2009

Els treballadors de REMCO i la direcció de l’empresa arriben a un acord per tancar la planta de Solsona

El comité de treballadors d’EGO Appliance Controls (REMCO) de Solsona i la direcció de l’empresa han arribat a un acord pel tancament definitiu de la planta que la multinaci-onal té a Solsona i que suposarà l’acomiadament de 105 dels 108 treballadors d’aquest centre de treball. L’acord, al qual el Departament de Treball de la Generalitat ja ha donat el seu vistiplau, preveu una indemnització de 33 dies per any treba-llat més un plus de 147 euros per any per a tots i cadascun dels treballadors de la fàbrica que Remco té a Solsona. A banda els empleats de Remco percebran la prestació d’atur que els pertoqui en cada cas.

Un cop segellat l’acord l’empresa ha anunciat als tre-balladors que en les properes setmanes començaran a fer-se efectius els primers acomiadaments. La intenció de la direcció és que a final del mes de juliol l’empresa hagi acomiadat a tots els empleats. Així mateix, el comité d‘empresa ha explicat que els responsables de Remco han ofert a tres treballadors de la fàbrica de Solsona la possibilitat de continuar treballant al cen-tre de treball que l’empresa té a la localitat de Lliçà de Vall.

Els responsables del comité d’empresa han qualificat l’acord de “raonable”, ja que, inicialment, la direcció només acceptava la indeminització mínima fixada per llei, que esta-bleix un total de 20 dies per any treballat. Fonts del comité han destacat que les mobilitzacions i denúncies realitzades pels treballadors en contra de l’anunci de tancament “han permès millorar les condicons finals de l’acord”. El comité d’empre-sa considera que s’ha aconseguit arribar al màxim “tenint en compte que l’empresa es va plantar en aqueta xifra i fins i tot hagués pogut rebaixar les condicions pactades finalment”.

Aquesta setmana l’empresa ja ha començat a retirar al-gunes de les màquines de la fàbrica solsonina que es va inau-gurar l’any 1995 sota el nom de Remco -antigament, Taurus- i que es va incorporar al grup EGO l’any 1998. Per la seva ban-da, els treballadors de REMCO han lamentat el tancament atès que deixa sense feina un centenar d’empleats, la majo-ria dones. Així mateix, l’Ajuntament de Solsona, el Consell Comarcal del Solsonès i la Generalitat han reconegut que el

tancament suposa un fort impacte per la ciutat i han anunciat la seva intenció de buscar fórmules que permetin als treba-lladors acomiadats reincorporar-se al més aviat possible al mercat de treball. Tot i que de moment encara no hi ha cap proposta concreta, les tres administracions estudien la pos-sibilitat d’oferir cursos de formació per als treballadors que han perdut la seva feina.

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Foto d'arxiu

�625 - Divendres, 19-06-2009

Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

La VI Setmana de la Gent Gran de Solsona incorpora dos tallers per fomentar la igualtat Totes les activitats són gratuïtes, excepte el dinar de diumenge,

que destina l’entrada al Fons d’emergència social

Fins diumenge, la població major de 65 anys de Solsona pot gaudir d’un programa copiós de propostes culturals, lúdi-ques i esportives. La regidoria d’Acció Social, els Serveis So-cials i el Consell de la Gent Gran de Solsona organitzen la VI Setmana de la Gent Gran, que entre altres novetats incorpora dos tallers per fomentar la igualtat de gènere i transformar els estereotips socials. És una iniciativa coorganitzada per la regi-doria de Polítiques d’Igualtat amb la col·laboració de la UEC L’Afrau.

D’una banda, les dones poden participar a un taller de bricolatge i manteniment de la llar, que serà impartit al Casal de Cultura i Joventut pels educadors de la UEC amb la partici-pació de la seva quinzena d’alumnes. De l’altra, s’ha preparat un taller de cuina pràctica i casolana adreçat als homes, que es realitzarà a la cuina de la residència d’Amisol. Totes dues acti-vitats es duran a terme demà, dimarts, i dimecres al matí.

Aquests dos tallers s’han programat amb la finalitat de “compensar alguns aspectes més febles de les dones i els homes i, així, anar anivellant la balança de la igualtat”, se-gons explica Carme Bosch, agent d’igualtat de l’Ajuntament de Solsona. Igualment, les sessions de bricolatge es conceben

com una oportunitat per a l’educació dels valors de la igualtat i l’intercanvi intergeneracional entre els avis i els joves de la UEC L’Afrau, a qui les regidories d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat agraeixen la col·laboració desinteressada i l’entusi-asme que han demostrat.

La Setmana de la Gent Gran ofereix una vintena de pro-postes, entre les quals també hi ha com a novetats una ruta pel circuit esportiu del parc de la Mina, una gimcana d’orientació, una sessió de maridatge i un concert al Conservatori del Liceu, entre d’altres.

La totalitat d’activitats són gratuïtes, llevat de la trente-na Festa d’homenatge als jubilats i pensionistes del Solsonès –les entrades es poden adquirir fins divendres–, amb què es clou la programació diumenge. Enguany, amb motiu dels efectes de la crisi sobre algunes famílies solsonines, es fa pagar una entrada simbòlica de 3 euros per destinar-la al Fons d’emer-gència social de l’Ajuntament.

El programa d’activitats es va fer arribar fa uns quants dies als domicilis dels ciutadans i ciutadanes majors de 65 anys, però també es pot descarregar per Internet a l’apartat de documents. Prop d’una quarantena d’entitats i empreses col-laboren en aquesta Setmana de la Gent Gran de Solsona.

S’organitza una activitat per a dones i una altra per a homes

Una ruta pel circuit esportiu del parc de la Mina va obrir el programa d’activitats

� 625 - Divendres, 19-06-2009

�625 - Divendres, 19-06-2009

Tu, què en penses? Ramon Estany

Què li sembla la restricció de

circulació de vehicles al Passeig?

Ramon VilaEm sembla molt bé.

No hi ha cap indústria ni establiment per

càrrega i descàrrega, només les cafeteries,

i és un indret de Solsona molt adient

per anar a peu.

Florenci GilibetsPenso que també

convindria prohibir-hi dur a passejar els gossos. Al matí n'ha passat un i ha deixat la gran parada, i una dona s'hi ha ficat de

peus a dins.

Josep VilaEstà bé, però és un

destorb per als cotxes, perquè els fan donar una volta molt gran, i

al final, acaben passant més per altres carrers. S'hauria de limitar més

la velocitat.

Jaume SerraNo ho trobo bé.

Està mal feta. Seria millor aplicar-ho en un dia de festa o de

mercat. El perill és més greu on hi ha els gron-xadors de la canalla a

la Plaça del Camp.

Marina VallsEm sembla molt bé, perquè una vegada, a la nostra nena la van

cuidar a atropellar aquí dalt mateix al Passeig. Almenys, per unes ho-res, els pares i els avis estan més tranquils.

� 625 - Divendres, 19-06-2009

�625 - Divendres, 19-06-2009

L’Ajuntament de Solsona i el sector empresarial turístic fan pinya al voltant del Pla Director

S’ha desenvolupat el 15 per cent de les actuacions programades fins al 2012

L’Ajuntament de Solsona i el sector empresarial del tu-risme fan un balanç positiu del primer semestre d’implementa-ció del Pla Director Turístic, del qual s’han executat el 15 per cent d’actuacions i la totalitat de les accions immediates. Tots coincideixen a subratllar que la clau de l’èxit d’aquest projecte de ciutat, que està programat fins al 2012, rau en el treball conjunt dels agents públics i privats.

Entre les iniciatives que ja són una realitat hi ha l’ober-tura de l’oficina de la plaça Major; la creació de la Societat municipal de promoció turística; la instal·lació de la senyalit-zació patrimonial i comercial; la creació de la nova marca tu-rística i de diversos productes de marxandatge, així com la col-laboració amb motors turístics com el Port del Comte. “Aquest programa turístic només té sentit si tots anem en el mateix vaixell”, ha emfatitzat avui l’alcalde, Xavier Jounou, que tam-bé ha qualificat d’èxit l’elevada participació a les comissions de treball del Pla Director, que són integrades per més d’una vintena d’agents del sector turístic de la ciutat.

“Per primera vegada l’Ajuntament creu en el poten-cial turístic de Solsona i n’estem contents perquè anem en la bona direcció” , ha destacat Dolors Garrigasait, portaveu del sector empresarial a la comissió tècnica, “tot i que queda molta feina per fer”. Segons Garrigasait, s’està constatant que cada vegada es registra “més moviment turístic a Solsona i els clients dels nostres establiments estan satisfets de l’oferta”. Consegüentment, “el boca-orella funciona molt bé i es pro-dueix un efecte multiplicador”.

Gemma Guixé, presidenta del Gremi d’Hostaleria del Solsonès, també coincideix a valorar positivament les actuaci-ons que s’estan realitzant, perquè “creiem que conjuntament podem obrir el Solsonès al turisme” i ha afegit que el sector vol començar a veure els resultats d’aquest programa. Dolors Garrigasait ha posat de relleu el fet que el consistori hagi con-fiat en una empresa professional especialitzada per dinamit-zar turísticament la ciutat i ha remarcat la voluntat del sector d’atraure un turisme de qualitat, que “també serà bo per al conjunt dels ciutadans, però sobretot per als comerços”.

Oferta de paquets turístics

Entre les actuacions programades per al segon semestre de desplegament del Pla Director Turístic, que s’inicia aquest mes de juny, hi ha previst activar diversos paquets turístics conjuntament amb els principals motors turístics de la comar-ca i l’àrea d’influència. A tall d’exemple, a partir del juliol es

promocionarà l’oferta especial d’un dia consistent en una visita guiada al nucli antic i un menú gastronòmic. Se’n farà difusió a través de les oficines de turisme i dels establiments hotelers i cases de turisme rural. Aquesta iniciativa té l’objectiu de gene-rar ingressos per al sector i, alhora, crear llocs de treball.

Creació d’una pàgina web

Una altra de les actuacions en què s’està treballant és la confecció d’una pàgina web de turisme, que es preveu activar la propera tardor, amb la col·laboració de diversos professio-nals solsonins. Així mateix, s’està treballant amb Turisme de Catalunya i Artesania Catalunya, organismes del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, per establir diverses lí-nies de col·laboració. En aquest sentit, es vol promocionar la ciutat en línia entre els periodistes especialitzats, agències de viatge i catàlegs del Club Cultura de Turisme de Catalunya; i participar en actuacions de promoció a Madrid i l’estranger.

A banda d’això, s’està preparant l’organització d’un segon viatge de familiarització o "fam trip" del Solsonès, per promocionar els recursos de la comarca entre els agents del sector, i el posicionament de Solsona com a ciutat barroca i moderna en el marc de la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni –a final de setembre–, entre altres propostes.

Garrigasait, Jounou i Guixé en roda de premsa al consistori

Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

� 625 - Divendres, 19-06-2009

04 d´agost: SOLSONA ~ BERNADinar en ruta per compte del client. Sopar i allotjament a Berna.

05 d´agost: BERNA ~ ZURICH ~ INNSBRUCKEsmorzar a l’hotel. Visita amb guia local de la ciutat de Berna. Dinar a Zuric. Sopar i allotjament a Innsbruck.

06 d´agost: INNSBRUCKEsmorzar a l’hotel. Dinar inclòs a Füssen. Visita de dia complert amb guia local de Füssen/Oberammergau. Visita i entrada al Castell Neuschwanstein. Visita del Palau de Linderhof. Sopar amb música en viu amb espectacle tirolès.

07 d´agost: INNSBRUCK ~ WATTENS ~ CHIEMSEE ~ SALZBURGOEsmorzar a l’hotel. Visita amb guia local de la ciutat de Innsbruck. Visita guiada de “Mundos de Cristal de Swarovski” a Wattens. Dinar a Prien. Vaixell i visita del Castell de Herrenchiemsee al llac. Sopar i allotjament a Salzburg.

08 d´agost: SALZBURGO ~ MELK ~ VALL DEL DANUBI ~ KREMS ~ VIENAEsmorzar a l’hotel. Visita amb guia local de la ciutat de Salzburg. Dinar inclòs a la ciutat de Melk. Visita guiada de l’Església de l’Abadia a la ciutat de Melk. Degustació de vi a la població de Krems. Sopar i allotjament a Viena.

09 d´agost: VIENAEsmorzar a l’hotel. Visita de dia complert amb guia local de la ciutat de Viena. Entrada al Palau de Schönbrunn. Dinar en restaurant típic. Sopar en una típica taverna vienesa. Allotjament a Viena.

10 d´agost: VIENA ~ VILLACHEsmorzar a l’hotel. Matí lliure per anar de compres. Dinar inclòs. Sopar i allotjament a Villach.

11 d´agost: VILLACH ~ LAGO DI GARDAEsmorzar a l’hotel. Dinar en ruta inclòs. Sopar i allotjament a la regió de “Lago di Garda”.

12 d´agost: LAGO DI GARDA ~ GENOVAEsmorzar a l’hotel. Visita amb guia local del Lago di Garda. Dinar inclòs. Visita amb guia local de la ciutat de Gènova. Sopar i allotjament a Gènova.

3 d´agost: GÈNOVA ~ SOLSONAEsmorzar a l’hotel. Dinar per compte del client. Arribada a Solsona.

- Autocar d´anada i tornada des de Solsona.

- Allotjament en hotels de 3* cèntrics o 4* semi-cèntrics.

- Allotjament en habitació doble (consulteu suplement individual).

- Pensió completa durant tot el circuit, excepte dos dinars.

- Aigua inclosa en els dinars.- Entrades i guies locals.- Assegurança bàsica de viatge (con-

sulteu suplement assegurança opcional)

EL PREU INCLOU:Preu net per persona

en habitacions dobles:

1.376,00e

�625 - Divendres, 19-06-2009

Fan una crida als solsonins per arribar als 300 participants a la III Marató de donació de sang

Enguany s’amplia la dotació de personal a l’acapte per evitar cues d’espera

Solsona es proposa anar al capdavant de les poblaci-ons amb l’índex de donació de sang més elevat del país. Amb aquesta ambiciosa fita, el Banc de Sang i Teixits, l’Ajunta-ment, el Consell Comarcal, l’Associació de Donants de Sang del Solsonès, Creu Roja del Solsonès i la Fundació de Cai-xa Catalunya fan una crida als solsonins i solsonines perquè participin a la tercera Marató de donació de sang de la ciutat, que tindrà lloc aquest dissabte. L’objectiu d’aquest acapte ex-traordinari és arribar als 300 participants i, per tant, remuntar la xifra d’unitats recollides l’any passat, que va ser de 183 donacions.

Com en les dues darreres edicions, la Marató tindrà lloc entre les 10 del matí i les 10 de la nit, ininterrompu-dament, al Club Caixa Catalunya Sant Jordi, i compagina-rà la campanya de donacions amb una jornada festiva. Fan possible aquest programa lúdic diverses associacions, cen-tres escolars, empreses, entitats bancàries i particulars de la comarca, tal com ha explicat el president de la recentment constituïda Associació de Donants de Sang del Solsonès, Mi-quel Arnau.

Entre les activitats que es realitzaran hi ha un concurs de

dibuix infantil amb premis, tastets de pastes típiques, una xo-colatada, una exhibició dels gegants del Carnaval, el sorteig de diversos obsequis i un servei gratuït de guarderia i ludoteca.

Aquest migdia, en la presentació als mitjans de comu-nicació de la tercera edició de la Marató, l’alcalde, Xavier Jounou, s’ha mostrat convençut que “Solsona donarà la ta-

Representants de l’organització de l’acapte extraordinari a l’Ajuntament

Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

L'espurna del Mia

10 625 - Divendres, 19-06-2009

FITXA TÈCNICA SOLSONA 2008

Resultats:HABITANTS: 8.127PREVISIÓ: 230 - PARTICIPANTS: 211DONACIONS: 183 - 1a. VEGADA: 15EXCLUSIONS: 28

lla en una convocatòria tan altruista com aquesta”. Jounou ha destacat que malgrat tots els progressos tecnològics de què ha estat capaç la societat, “encara no es pot produir aquest element tan vital com la sang si no es de forma natural” i, per tant, “en qüestions de salut les institucions no podem fer altra cosa que promocionar activitats com aquesta”.

Servei de bus gratuït

També el vicepresident del Consell Comarcal, Albert Muntada, ha apel·lat a la participació ciutadana del Solsonès per incrementar el nombre de donacions de l’any passat. Així mateix, ha afirmat que segurament es posarà a disposició dels veïns d’Olius el servei de bus interurbà de forma gratuïta per fomentar una bona resposta ciutadana a la Marató.

Un dels objectius d’aquesta jornada és la captació de nous donants. De fet, s’ha demostrat que a les maratons se sol duplicar i triplicar el nombre de donacions respecte un acapte habitual, segons assenyala Khaled Khatib, promotor del Banc de Sang a la Catalunya Central. Tenint en compte que a Solsona es recull una mitjana de 125 unitats, l’orga-nització confia arribar a les 300 aquest dissabte. Per donar

sang només cal ser major de 18 anys i pesar 50 quilos, sense necessitat d’anar en dejú.

Khatib ha posat de relleu que una de les novetats d’aquest any és la dotació de més personal per agilitar les do-nacions i evitar la formació de cues d’espera de les persones que acudeixin al Club Sant Jordi. Així, hi haurà dos metges, dues secretàries i vuit infermers per realitzar l’extracció.

Paral·lelament, l’Associació de Donants de Sang del Solsonès aprofitarà aquesta jornada festiva per fer una cam-panya de captació de nous socis. El Solsonès és la primera comarca de la Catalunya Central en l’índex de donació de sang i la cinquena de Catalunya.

Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

11625 - Divendres, 19-06-2009

Solsona Redacció

Maria Guerrero, 6 anys

Yousra Challal 10 anys

El dissabte 13 de juny, el barri solsoní de La Plana va celebrar la seva festivitat, que organitza L'Associació de Veïns de Sant Antoni de la Plana i que enguany ha coincidit amb el Corpus, amb convocatòries populars, festives i esportives que ja s'han consolidat els darrers anys

A les 11 del matí es va celebrar la Missa, seguida d'un esmorzar amb coca i barreja. A continuació, es va donar pas als concursos de dibuix infantil i de botifarra. Els veïns van poder gaudir d'una Paella Popular per dinar. A la tarda, va disputar-se el XV Campionat de petanca i a les 5 de la tarda, els més joves van gaudir amb una xocolatada popular i l'espectacle infantil a càrrec de Viri Virom.

La jornada festiva es va cloure amb un animat ball de fi de festa, a càrrec del grup Crystal.

El barri de Sant Antoni de la Plana viu la seva festa Major

El número guanyador de la rifa4.791 - Ja ha sortit l'afortunat

Campionat de botifarra1: Javi Paz/ Joan Mosella2: José M. Carreira /Rafael Ariza3: José Ruiz /Jordi Castillo

Campionat de petanca1: Francisco Ariza/ Luis Sandoval /José Roldan2: Jordi Castillo /José Ruiz /Manolo Ariza3: Alberto Losada /Edu Ferrer /José Ariza

Dibuixos guanyadors del Concurs

1� 625 - Divendres, 19-06-2009

Bombers: 973 48 10 80 | Creu Roja: 973 48 06 52 | Mossos: 088 | Policia Local: 973 48 30 40 | Urgències: 973 48 14 14

AUTOMOCIÓGaratge MontanerCarretera de Manresa, 1 ...................... 973 48 06 00 Dièresi Autoreparació, SCCLCarretera de Torà, 20 ........................... 973 48 03 21Tallers Montsol, S.L.Avínguda Sant Jordi, 25 ....................... 973 48 27 05

Guia de serveis

ELECTRODOMÈSTICSExpert RafartCarrer de la Bòfia, número 6Telèfon: 973 48 31 32

ESPORTSRibera EsportsPasseig Pare Claret, número 10Telèfon: 973 48 15 47

MODAGaudíCarretera de Sant Llorenç, s/n ............. 973 48 31 55Ca L’anita Al seu serveiCarrer Castell, 14Telèfon: 973 48 02 08Torra Stil .............................................. 973 48 39 46

vETERInàRISClínica Veterinària Setelsis ............. 629 39 12 46

vIvEnDA - COnSTRUCCIÓCuina Estel, S.l.Antiga Carretera de Berga .................... 973 48 20 07Finques Planes Api núm. 7.491 - Des de 1975.Carrer Sant Miquel, 16 Telèfons: 973 48 35 25 - 973 48 35 26

PERRUQUERIESPerruqueria Bajona ............................ 973 48 06 69Perruqueria EvaAvd. Cardenal Tarrancón,1 Baixos ....... 973 48 37 66Perruqueria NuriCarrer Sant Agustí, 12 ........................ 973 48 29 05

JOIERIESJoieria EsterCarrer Sant Cristòfol, 3 ......................... 973 48 28 52

Restaurant CastellCarrer Castell, 8 ................................... 973 48 00 78Frankfurt DasaiCarretera de Sant Llorenç, 4 ................ 973 48 08 66Only Party ............................................ 973 48 29 17Restaurant TrabucaireCarretera de Sant Llorenç, 1 ................ 973 48 00 27

BARS - RESTAURAnTS

Carnisseria Angelina .......................... 973 48 28 50Carnisseria PaláPlaça Major, 4 ....................................... 973 48 02 64Can SolviCarretera de Manresa Piscis baixos ..... 973 48 20 55Carrer Castell, 35 ..................................973 48 11 67Carretera de Torà ................................. 973 48 12 90

CARnISSERIES

IbercajaPlaça Camp, 8 ...................................... 973 48 03 09

BAnCS I CAIXES

Articles de Regal PellicerCarrer Sant Nicolau, 6. SolsonaTelèfon: 973 48 11 59

ARTICLES DE REGAL

Ferreteria Vílbar .................................. 973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCarretera de Torà, 39 ........................... 973 48 01 60

FERRETERIES - TALLERS

Gestoria Mas 75 anys al seu serveiAvinguda del Pont, 4Telèfon: 973 48 00 95

GESTORIES

Òptica Jané ......................................... 973 48 34 29OPTIQUES

Apunts Gràfics .................................... 973 48 17 19Gràfiques Muval .................................. 973 48 04 10

PAPERERIES - IMPREnTES

La LionesaCarrer Castell, 18 ................................. 973 48 02 60

PASTISSERIES

Begudes DelfíCarrer de la Bòfia, 10 ........................... 973 48 14 09Cal CollCarretera de Torà, 6 ............................. 973 48 02 16

QUEvIURES - BEGUDES

Taxi Borés - 24 h. - 5 i 9 Places973 48 11 31 ......................................... 689 13 08 08Taxi 24 hores - Fernando Antón Callén661 819 121.......................................... 973 48 38 24Autotaxi Ramon CastroServei 24 h ........................................... 608 93 81 37Taxi Joan Parcerisa Janer ................. 620 72 81 05

TAXI

Autocars TarrésCarrer Sant Miquel, 13 ......................... 973 48 01 29Transports I Logística J. ViladrichCarrer Castell, 50 ................................. 973 48 09 09Transports Joan Guilanyà Servei Grua + TransportCarrer Marià Fortuny, 9Telèfon: 608 73 88 15

TRAnSPORTS

Peusà, Centre PodològicCarrer Gaspar de Portolà, 4 ................. 973 48 16 09

PODOLOGIA

Perruqueria LluïsaCarrer Llobera, 38Telèfon: 973 48 26 55

PERRUQUERIES

Benigno Alcázar, S.L.Carrer de la Bòfia, 16 ........................... 973 48 05 49

PInTURES

Solsona Redacció

1�625 - Divendres, 19-06-2009

El passat dissabte 6 de juny al restaurant del Pi de Sant Just es va fer el sopar organitzat per l’Ajuntament d’Olius i amb el qual es vol agrair a les persones que amb esforç i altruísticament orga-nitzen cada any les diferents festes majors del municipi. Brics, Castellvell, Olius i El Pi de Sant Just, tenen un grup de veïns i amics que any darrera any dediquen temps i esforç perquè les seves festes majors mantinguin el nivell i la con-tinuïtat en el temps. Gràcies a tots per aquesta dedicació.

Sopar anual dels organitzadors de les festes majors

Olius www.olius.cat

Ahir dijous, a 2/4 de 9 del vespre, l’Ajuntament de Solsona celebrà un Ple extraordinari en el qual se sotmeté a votació l’aprovació definitiva del projecte de la biblioteca co-marcal, una de les actuacions de més envergadura dins el Pla de barris solsoní. També era previst tornar a aprovar l’inici de l’expedient de contractació de les obres, després que se sus-pengués al març per introduir unes modificacions al projecte requerides per l’Àrea de Biblioteques de la Direcció General de Cooperació Cultural.

L’arquitecta Anna Feu, des dels serveis tècnics muni-cipals, ha incorporat al projecte aprovat inicialment el 29 de gener les modificacions assenyalades per Biblioteques. Entre altres aspectes, aquest nou treball ubica activitats contínues a la planta baixa d’accés a l’edifici, que inicialment només era ocupada per la recepció i el vestíbul; introdueix elements nous de seguretat, com una segona escala de sortida d’emergència; millora l’accessibilitat a tots els espais –entre altres, s’afegeix al projecte un segon ascensor–, i se sectoritzen les plantes su-periors per possibilitar la compartimentació dels espais i, així, facilitar el control de les activitats que s’hi duguin a terme. Així mateix, en aquest projecte s’han polit detalls del càlcul d’estructures i instal·lacions.

Martí Abella, regidor d’Urbanisme, destaca que tot i aquests canvis al projecte de la biblioteca, es mantenen tant el pressupost de l’obra, que ascendeix als 2,7 milions d’euros, com el termini d’execució, que és de dos anys. Abella confia que el setembre podran iniciar-se els treballs. En el mateix Ple, s’aprovaren els expedients de contractació de les obres de la biblioteca i de la quarta fase de la sala polivalent, aquestes

El projecte de la biblioteca comarcal de Solsona se sotmet a l’aprovació definitiva del Ple

Es votà també la cessió a Educació dels terrenys necessaris per ampliar el pati de Setelsis

últimes pressupostades en 1,8 milions d’euros. Un altre dels punts de l’ordre de dia va ser la cessió

gratuïta al Departament d’Educació dels terrenys adjacents al centre educatiu Setelsis per poder fer efectiva aquesta actu-ació durant tants anys reclamada per la comunitat educativa. Es tracta d’una superfície de 2.169 metres quadrats situada entre el col·legi, el carrer del Parc i l’avinguda del Cardenal Tarancón, que incorpora el tram afectat del carrer de Marià Fortuny.

Subvenció per al manteniment de l’Escola de Música

Un altre punt de l’ordre del dia va ser l’acceptació de la subvenció concedida al consistori pel Departament d’Edu-cació per al manteniment de l’Escola Municipal de Música du-rant el curs 2008/2009. L’import atorgat és de 136.200 euros. A banda d’això, també es votà la modificació del represen-tant de l’Ajuntament al Consell Consultiu de la Gent Gran del Solsonès, fruit de la renúncia de Josep Pons.

Finalment, es tractaren dues mocions consensuades pel conjunt de forces polítiques representades a l’Ajuntament. D’una banda s’aprovà un document amb motiu del Dia de l’alliberament gai, lèsbic, bisexual i transsexual, que es com-memorarà el 28 de juny.

D’altra banda, es donà suport a una moció de la Unió de Pagesos de Catalunya en la qual es demana al president del Parlament que traslladi als grups parlamentaris la petició de celebrar un debat monogràfic sobre la situació del sector agro-pecuari i la pagesia catalana.

Solsona Redacció

1� 625 - Divendres, 19-06-2009

Odèn torna a denunciar les deficiències del servei de Telefònica al municipi

Els veïns d’Odèn suporten constants talls de telèfon durant més de 15 dies

L’Ajuntament d’Odèn i els veïns del municipi han tor-nat a denunciar a l’empresa Telefònica pels nombrosos talls i deficiències en les línies de telefonia fixa del municipi. L’últim episodi ha deixat una vintena de cases de la població sense telèfon durant 15 dies, però les avaries es repeteixen constant-ment, segons denuncien els afectats.

L’alcalde d’Odèn, Andreu Alet, ha reconegut que es-tan cansats de denucniar els fets i de presentar reclamacions i queixes tant a l’empresa com a l’administració i que “ningú no faci res per posar remei en aquesta situació”. Alet ha explicat que en el que va de mes, els talls de telèfon “han estat cons-tants” i han deixat la gran majoria del municipi sense servei telefònic durant pràcticament tot el dia. “Tot i que Telefònica ha mirat d’arreglar-ho la xarxa no aguanta i el servei només es garanteix puntualment”, ha assegurat l’alcalde.

Alet ha demanat un cop més a Telefònica “que invertei-xi” en la xarxa que té a Odèn “perquè els usuaris del municipi tenen dret a disposar d’un servei digne”. Alet ha reconegut que estan cansats d’exigir a l’empresa que solucioni el proble-ma i que per contra “aquesta sembla que no tingui cap ganes

Odèn Josep M. Montaner i Reig

de fer les inversions necessàries per assegurar el servei”.Les queixes per les deficiències del servei que Telefòni-

ca presta a Odèn no són noves. Ajuntament, veïns i propietaris de negocis ja fa temps que denuncien els fets; però fins ara només han obtingut promeses per part de la companyia que, segons ells, no ha fet res per solucionar les mancances de la xarxa telefònica.

Els responsables del càmping La Comella han recordat que l’any passat ja van passar tot el mes d’agost sense telèfon “però els problemes continuen i aquí no se soluciona res”. Els propietaris d’aquest establiment, que també regenten el restaurant i la fonda Ca l'Agustí, han explicat que estan “farts de queixar-se a Telefònica” pels perjudicis econò-mics que comporten els talls. A més, han denunciat que l’any passat arran de les reclamacions presentades contra Telefònica l’empresa els va haver d’indemnitzar amb 40 euros, “una xifra insignificant quan vam estar un mes sense telèfon”. La falta de solucions ha estat criticada tam-bé pels propietaris de la Fonda Casanova “ja que per més que ens queixem al capdavall no serveix per res”.

1�625 - Divendres, 19-06-2009

Pinell Ajuntament de Pinell

Reunió de veïns al municipi de Pinell

El passat 13 de juny a les 8 del ves-pre l’equip de govern de Pinell va con-vocar una reunió al local social de Sant Climenç per tal d’explicar i informar als allí presents de les actuacions portades a terme durant aquesta mitja legislatura.

A la reunió es va fer un repàs de la feina feta, es va informar de les obres que s’estan duent a terme i dels futurs projectes que es tenen pendents. També es va fer un repàs de l’estat econòmic i, en finalitzar, un torn força distès de precs i preguntes. En acabar hi va haver un pe-tit refrigeri.

El motiu d’aquestes reunions és man-tenir la línia de tenir informats els veïns del què passa al municipi i a la vegada ser coneixedors de les inquietuds i ne-cessitats que ells tenen, ja que l’objectiu principal d’aquest equip de govern és voler fer de la transparència un dels ele-ments principals de la seva gestió.

Conveni amb l'ADF Solsonès-Oriental

El passat dissabte 6 de juny, a l’as-semblea anual de l’ADF Solsonès-Ori-ental, es presentà el conveni entre els Ajuntaments de Navès i Clariana de Cardener, i aquesta ADF, sobre la gestió de la pala i la tolva llevaneus subvenci-onada a l’Ajuntament de Navès pel De-partament de Governació de la Genera-litat de Catalunya. Aquesta pala i tolva es va adaptar al vehicle Unimog, propi-etat de l’esmentada ADF, i l’Ajuntament de Clariana hi col·locarà unes cadenes, per tal d’adaptar-lo de cara a l’època hi-vernal. Aquesta pala i tolva es cedeixen a l’ADF per realitzar actuacions en els camins d’ambdós municipis, i en cas necessari, utilitzar-la en d’altres muni-cipis segons el conveni entre el Consell Comarcal del Solsonès i l’ADF, sempre prioritzant l’actuació en els municipis de Navès i Clariana de Cardener.

Navès Ajuntament de Navès

Jornada sobre la informació geogràfica a Internet

El proper 30 de juny tindrà lloc a la Sala d’Actes del Centre Tecnològic Fo-restal de Catalunya (CTFC), a Solsona, una “Jornada Tècnica sobre la interope-rabilitat de la informació geogràfica”, amb el suport del Fons Social Europeu, el Departament de Treball de la Genera-litat de Catalunya i el Servei d’Ocupació de Catalunya, i amb la col·laboració de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

Aquesta Jornada pretén oferir una complerta informació sobre l’estat actual de les eines d’interoperabilitat de la In-formació Geogràfica i de les seves poten-cialitats d’ús. Les eines d’interoperabili-tat permeten la distribució i faciliten el fet de compartir aquesta informació entre els usuaris, i comptarà amb la presència dels principals responsables de mantenir i actualitzar les eines d’interoperabilitat al llarg del temps provinents de l’ICC.

L’assistència és gratuïta però, per motius d’aforament, cal inscriure’s om-plint la butlleta d’inscripció que troba-reu al web: http://www.ctfc.es/cursos/J0509.htm, on trobareu tota la informa-ció necessària relacionada amb la Jor-nada, així com els horaris i les presenta-cions que es realitzaran.

Comarca CTFC

Les temperatures màximes pugen fins als 34 graus al Solsonès

Al Solsonès, el passat cap de setmana a l'EMA del Port del Comte la màxima va ser de 18,8 graus i la mínima, de 10,3. A Pinós, la màxima va arribar als 34,8 graus i la mínima, als 16. A l'estació de Lladurs, la màxima va ser de 32,9 i la mínima, de 16,5. I a Clariana de Cardener, la màxima va ser de 34,3 i la mínima, de 16,8.

Ja s’ha fet efectiu el lliurament del primer premi: Un meravellós creuer pel Mediterrani per a dues persones. El viatge inclou 7 nits de creuer visitant França, Itàlia i Tuníssia, per a 2 persones, durant el mes d'octubre, bescanviable per una al-tra opció a l'oficina de VIATGES MONTSE de Solsona. A la imatge, la guanyadora del viatge, Eva Barrera, recollint el premi.

Per altra banda, dissabte passat es va tor-nar a sortejar el segon premi i el número premiat va ser el 40006. La butlleta guanyadora la té en Ferran Algué, de l'Escola de Bàsquet, i per tant li correspon:

Un magnífic televisor de pantalla plana LCD de 32", marca Panasonic, amb resolució panoràmica, sintonitzador TDT incorporat, ex-posat a EXPERT RAFART.

Comarca Redacció

La sort del sorteig de suport al bàsquet base

1� 625 - Divendres, 19-06-2009

Riner Ramon Estany

El Govern ha donat impuls a les obres de construcció d’una nova variant de la carretera C-55 al seu pas pel nucli de Santa Susanna, al terme municipal de Riner (Solsonès), amb la declaració de l’ocupació urgent dels béns i drets afectats. Aques-ta actuació, que compta amb un pressupost previst de 5,8 mili-ons d’euros, permetrà evitar la circulació de pas per l’interior del nucli urbà, mitjançant la construcció de diverses edificacions pròximes a la travessera actual, així com millorar la seguretat i la fluïdesa del trànsit en aquesta via de la xarxa bàsica.

La variant tindrà una longitud d’1,5 quilòmetres i dis-correrà per l’oest de la travessera actual. Estarà formada per dos carrils de circulació de 3,5 metres d’amplada cadascun i amb vorals d’1,5 metres. Atès que el pendent arriba en algun punt al 7%, es construirà, en una longitud de 500 metres, un tercer carril d’avançament de vehicles lents.

En aquesta actuació, cal destacar la formació d’un en-llaç a la meitat del recorregut de la nova via. Constarà d’una rotonda, que se situarà a un costat del tronc, a la qual es con-nectaran els corresponents ramals d’entrada i sortida a la variant, així com un vial bidireccional que comunicarà amb l’actual travessera de la C-55. Aquest vial bidireccional tindrà una longitud d’uns 200 metres i una amplada de 6 metres. Tra-vessarà el tronc de la variant amb un pas superior de 22 metres i connectarà amb l’actual C-55, a l’interior de Santa Susanna, sobre la qual es construirà una segona rotonda que ordenarà els moviments dels vehicles.

La primera rotonda tindrà un diàmetre exterior de 32 metres i permetrà també la connexió amb dos camins: el camí de Freixinet i el camí de Trullàs. La segona rotonda tindrà un diàmetre de 26 metres.

La nova via permetrà evitar el trànsit de pasper l’interior del nucli de Santa Susanna,

al terme municipal de Riner

El Govern impulsa les obresde la variant de la C-55 a Santa Susanna

Els treballs comportaranuna inversió estimada de 5,8 milions

1�625 - Divendres, 19-06-2009

40 anys d’escolaUna festa reuneix al pavelló alumnes, ex alumnes, amics i familiars

per celebrar els quaranta anys del CEIP Vall de Lord

Elena Camarassa Enric Roures

Llorenç Graus Maria puig

Ramon Besora Carme Solé

Un berenar amb un grup d’animació infantil i diferents parlaments de persones que estan o han estat vinculades a l’escola d’una manera o d’una altra. D’aquesta manera es va celebrar el quarantè aniversari del CEIP Vall de Lord. Com bé va explicar l’actual directora del centre, Elena Camarassa, no s’espera arribar als cinquanta anys de vida perquè podrien no arribar: el projecte d’un nou edifici està en marxa per les deficiències estructurals de l’actual. “L’ajuntament ja ha fet els deures, ara li toca a la generalitat moure fils”. D’aquesta

Recordant vells temps

Amb el grup d’animació

Vall de Lord Dolors Pujols

manera l’alcalde Enric Roures explicava als assistents com es-tan els tràmits per aconseguir un nou col·legi. Roures no va ser l’únic que va parlar. Ho van fer també la directora de l’escola, Elena Camarassa, per donar la benvinguda i la mestra Carme Solé, en aquest cas en nom de Dolors Maura, qui va dirigir l’escola durant uns anys i finalment no va poder assistir a la festa. Llorenç Graus, per la seva banda, també va intervenir a petició dels organitzadors per explicar de quina manera, quan ell era alcalde de Sant Llorenç, es va aconseguir que els alum-

1� 625 - Divendres, 19-06-2009

Vall de Lord Dolors Pujols

Enramades 2009Els veïns del carrer Sant Nicolau i voltants i els de la Plaça Major, Plaça Sant Francesc i portal de la

Capella van engalanar els carrers en motiu del Corpus. No hi van faltar les típiques catifes de flors i una ambientació que ens duia a l’Àfrica negra. Tampocno hi va faltar la col·laboració dels avis i àvies de la

residència que, aquest any, “tanquen per vacances”.

Detall a la Plaça Major

La residència Plaça Sant Francesc

La Placeta de l’Om Carrer Sant Nicolau

nes poguessin cursar el primer cicle d’ESO al poble, sense ha-ver-ne de marxar ja als 12 anys. L’esforç de l’AMPA, l’ajun-tament, els mestres i el suport de pràcticament tot el poble van ser les claus per aconseguir el que en algun moment semblava impossible. Però sens dubte el parlament més emotiu el va fer la Maria Puig, que havia estat mestra de l’escola, parlant dels valors fonamentals de l’educació i fent un repàs per la història de l’ensenyament i com ha canviat en aquests quaranta anys.Finalment qui també va parlar va ser Ramon Besora, tal i com ho havia fet quan era un nen. Aleshores ho feia en l’acte insti-tucional d’inauguració del col·legi. Besora va recordar aquell discurs llegint-lo de nou.

Al pavelló s’hi va instal·lar de nou l’exposició que re-corda els quaranta anys d’història del centre (que ja havia estat a la sala de plens). Ara bé, els nostàlgics que no en tenien prou van poder visitar l’escola ja que es van obrir les portes de l’edi-fici de la Creueta. Jugant

1�625 - Divendres, 19-06-2009

Oliana Marcel Ribera. ARXIU FOTOGRÀFIC: Marcel Ribera

Ça Vila (II)

Quan es parla de la història d’un lloc, cal ser rigorós en tots els seus de-talls. En aquest segon escrit sobre el Santuari de Ça Vila, i comentant la peti-ta pelegrinació que vam portar a terme, aprofito per escriure alguns petits detalls que ara ja formen part de la història de l’ermita de Ça Vila, i de totes les per-sones que cada any compleixen aquesta prometença.

Abans, els priors, un de casat i l’altre solter, eren els encarregats de portar les senyeres, (priors que sortien). Les 4 torxes (ciris gruixuts) eren porta-des pels priors i priores. Fora l’església, baixant pel camí, s’arriba a un punt on hi ha “bifurcació” de camins. Aquí es posava el prior casat, i les persones en passar posaven cèntims, els quals posteriorment servien per pagar al sacerdot que presidia l’ofici religiós. Aquesta almoina era independent de la que es recollia dins l’església. Aquesta tenia un altre fi.

En un vell document parlant de l’edifici de l’església diu:”Amb el carreus de l’antiga església va acabar-se la nova en 1788, que és la que avui substitueix, gran i esbelta”.

Un altre fet que ja forma part del passat, és que quan sortia aquesta processó del poble d’Ogern l’escolanet feia repicar les campanes a la vegada que tots resaven el rosari. L’escolà deixava de tocar quan més o menys veia desaparèixer la processó. En aquest moment l’escolà abandonava l’església amb pressa i després de córrer s’incorporava a la processó. En aquests moments anunciaven el pas de la comitiva les campa-nes de Ceuró amb el seu toc. Al moment que es silenciaven

Mn. Ferran amb la Verge de Ça Vila

Pelegrins en el moment del comiat a la Verge

Grup de persones assistents a l’acte religiós

aquestes, les de Ça Vila començaven a sonar. En arribar a l’alzinera es cantava (igual que ara) la Salve Regina pujant en processó fins l’església. En aquell temps, almenys anava una persona de cada casa a complir la prometença. En el vell document també hi diu: “Al lloc de l’antic temple hi alçaren, en memòria, una pilastra amb un petit ninxo per posar-hi una imatge. És el collet de l’Oratori. La imatge va salvar-se de la destrucció dels rojos. La que fou trinxada era la de guix que l’amo de la Vila, havia fet fer, igual a l’autèntica, i posat a l’altar.”

Durant molts anys, el campaner de Ça Vila va ser el Sr. Jaume Camps.

Permeteu-me donar les gràcies a totes les persones que m’han comentat coses sobre aquest Santuari i la seva festa, en especial a la Sra. Pilar Camps.

�0 625 - Divendres, 19-06-2009

Ep, la foto! Ramon Estany

Quina colla aquests de 2n de Batxillerat d'Arrels Celebrant el final de curs a l'Aixeta

Dos nuvis molt eixerits Ep, la foto En bona companyiaDos amics

�1625 - Divendres, 19-06-2009

Natura Ramon Estany

Descobreixen una planta carnívora al nord del SolsonèsLa Pinguicula grandiflora es considerava extingida a la nostra comarca

Imatge de la planta

Punts de distribució a Catalunya d'aquesta espècie vegetal, que està en risc de desaparició

Els aficionats a la natura del Solsonès estan de celebra-ció, doncs la tenacitat i la paciència d'una colla d'amics, units per l'afició a la fotografia i a la natura, els ha fet descobrir que en un indret de la comarca encara creix una espècie de flor carnívora que es considerava extingida.

Ara fa quinze dies, després de diverses sortides de re-cerca, un grup de solsonins, fotògrafs, naturalistes, membres del Grup de natura del Solsonès, van localitzar dues petites poblacions en un indret del nord de la comarca, les coordena-des geogràfiques del qual guarden zelosament per tal de man-tenir en secret i lluny de curiosos que puguin alterar el delicat equilibri de l'ecosistema d'aquestes plantes, que es donen per extingides a Espanya, que no vol dir que no n'hi hagi, sinó que vol dir que els pocs llocs on es troben, la tendència és a des-aparèixer, sense possibilitat de recuperació. Per aquest motiu, l'alegria entre els naturalistes solsonins és màxima, per la bona notícia que suposa per la qualitat del medi natural a la nostra comarca.

Joan Marceló, veterinari de Solsona i membre d'aquest grup d'aficionats a la natura, explica d'aquesta flor, que popu-larment rep el nom de viola d'aigua, però també herba dels talls, perquè les seves fulles enganxoses s'apliquen damunt els talls i ferides com un esparadrap amb efectes curatius. Marce-ló recorda que aquesta és una espècie protegida i està prohibit arrancar-ne dels llocs on creix.

Pinguicola grandiflora

Encara que no disposen de mecanisme de captura re-alment actiu, el seu mètode de nutrició és en part del tipus carnívor. La planta està formada per una roseta basal de fulles

enganxoses sobre les quals es troben sovint atrapats petits in-sectes. A primera vista les fulles semblen perfectament nor-mals, però més de prop es pot apreciar que estan cobertes per milers de pèls petits els quals segreguen gotetes d'una substàn-cia adherent. Quan una presa queda atrapada en aquesta tram-pa, un segon tipus de glàndules comença a segregar un líquid compost per àcids i enzims digestius que dissolen les parts més dures dels insectes. Posteriorment, les cutícules reabsorbeixen el líquid, ara ric en nutrientes. Del cor de la planta sorgeixen a la primavera una o més astes florals d'una desena de centí-metres de longitud, duent flors blanques, blaves o rosades que posseïxen un espoló. Aquestes plantes prefereixen la proximi-tat de petits rierols, i es poden trobar a les torberes. Formen aleshores generalment colònies importants, i s'observen pel ressalt del color verd poma del seu fullatje que contrasta amb la vegetació circumdant. La planta floreix entre abril i juliol.

Ràdio Solsona FM

Per 3r estiu...

Torna L’Entre TotsAquest estiu escolta la millor música amb no-

saltres. A partir de l’1 de juliol, cada dimecres a 2/4 de 9 del vespre a la teva ràdio, a Solsona FM.

�� 625 - Divendres, 19-06-2009

Durant la setmana del 6 al 13 de juny, els nois i no-ies de 1r d’ESO han hagut de demostrar, d’una manera molt pràctica, els coneixements adquirits durant el curs en totes les matèries: han realitzat el seu treball de síntesi, el qual, com ja va sent tradicional a l’IES per als alumnes de 1r, ha versat sobre la ciutat de Solsona. El treball partia d’una situació imaginària en què cada grup d’alumnes es constituïa en una empresa dedicada al món de la promoció i del màrqueting, especialitzada a editar guies turístiques. Cada empresa havia de donar resposta a la demanda feta per l’Ajuntament, en relació a l’edició d’un tríptic promocio-nal de Solsona. Enguany, i amb motiu de la declaració de la Festa Major de Solsona com a festa de patrimoni nacional, hem inclòs en el nostre treball un estudi sobre aquesta festa. Vam anar a veure

Solsona. Fem-la nostra!

els gegants, que actualment es guarden al cambril de la Catedral, i el sr. Pere Cuadrench, massip major, ens va fer una explicació detallada de la festa i de la simbologia que envolta tots els elements folklòrics de la nostra Festa Major.

En la nostra visita al Consell Comarcal, el sr. Pere Obi-ols ens explicà l'estructura organitzativa i les funcions que té assignades aquest ens.

A l'Ajuntament, el sr. Xavier Jounou va tenir la gentile-sa d'atendre'ns personalment i d'explicar-nos, de manera molt amena i entenedora, el funcionament i els serveis de la institu-ció que presideix.

Donem les gràcies a totes aquelles persones i entitats que han informat i han atès els nostres alumnes.

Un cop acabades les programa-cions escolars, es presenta una bona oportunitat per a realitzar en el marc educatiu del centre un seguit d'activi-tats no tan acadèmiques, però alhora molt valuoses per a la formació integral de l'alumnat. Així doncs, el dia 12 de juny, tots els alumnes del centre varen poder participar d'una engrescadora jornada lúdicoesportiva. Els alumnes de 1r d'ESO van anar fins a Tarragona, al parc aquàtic Costa Caribe; els de 3r d'ESO van viure les fortes emocions de Port Aventura; i la resta d'alumnes de l'Institut va gaudir d'un matí esportiu al complex de Can Puig.

El dimarts dia 16, es va inaugurar l'exposició “Art a

Activitats de fi de curs

l'IES”, muntada pels alumnes de 4t d'ESO i que presenta, fins aquest diven-dres, obres d'alumnes de la matèria de Visual i plàstica de diferents cursos.

El teatre també torna a l'esce-nari del Teatre Comarcal de la mà dels alumnes de l'extraescolar de teatre de l'IES. El dia 29 de juny, a les 10 del vespre, tothom qui vulgui podrà assis-tir, de manera gratuïta, a dues represen-

tacions teatrals: Plats bruts i Jet lag.Aprofitem aquestes línies per informar que els alumnes

i els seus pares, després d'haver-se posat en contacte amb el tutor, podran venir al centre per recollir les notes finals els dies 26 i 29 de juny.

Educació IES Francesc Ribalta

��625 - Divendres, 19-06-2009

Educació Escola Arrels

Els alumnes de 1r d'ESO de l'Escola Arrels II que fan el crèdit variable d'arqueologia vàrem visitar la Ciutadella Ibèrica de Calafell (Tarragona) el pas-sat 5 de maig.

Vam marxar a ¼ d'1 de l'escola amb autocar. Després d'un llarg viatge vam arribar a la nostra des-tinació, Calafell. Primer vam dinar a un parc i després vàrem anar a la Ciutadella Ibèrica. Allà una noia molt eixerida ens va explicar com vivien els ibers i ens va en-senyar totes les cases, estables, forns... Alguns alumnes es van vestir amb els vestits d'aquella època.

Quan vam acabar de visitar el poblat vam fer un taller. Vam netejar llana amb aigua calenta i cendra. Vam cardar (pentinar) la llana amb una eina. Vam enrotllar la llana de manera que ens va quedar fil. Ho vam fer amb un instrument amb el que es lliga la llana a un ganxo i es va caragolant amb l'ajuda d'una peça rodona situada al final del pal. Després vàrem filar. Abans de marxar ens van deixar una estona per fer fotografies per tota la Ciutadella. Per acabar, vam mirar en unes vitrines: la moneda, l'escriptura... Després de berenar vam tornar cap a Solsona amb autocar.

Sentir la vida dels ibers des de la ciutadella de CalafellAlumnes de primer d’ESO d’Arrels s’endinsen en la cultura ibèrica

vestint com els nostres avantpassats i aprenent els seus oficis

Ens va agradar molt aquesta excursió a Calafell. Vam aprendre i veure moltes coses sobre la Ciutadella i els ibers. Ha estat una bona experiència.

Ingrid Colilles i Anna Segués

Taller de teatre per a pares i mares

Els pares i les mares de l’escola van estar durant unes quantes sessions fent un taller de teatre durant el primer trimestre de curs.

Veient que l’obra de teatre els anava molt gran per representar-la amb les nenes i nens de l’escola, van decidir que elaborarien uns titelles i representa-rien l’obra amb titelles.

Després de Nadal van començar a pensar com volien els titelles, com els podien fer, com els vestirien,...

Van anar passant els dies i anaven veient com a l’escola venien a treballar a les tardes per confegir els titelles, vestir-los,... també venien als vespres a treba-llar-hi.

Finalment, el passat divendres a la tarda ens van representar l’obra: “Any de neu, any de Déu”.

Vam compartir una tarda tots ple-gats i vam gaudir del teatre de titelles.

Educació CEIP El Vinyet

Ara, els titelles, formen part de l’escola ja que els pares i mares ens els han regalat.

En nom de tots i totes els /les qui hem gaudit de l’estona que ens heu fet passar: MOLTES GRÀCIES!!!

�� 625 - Divendres, 19-06-2009

Educació Escola Arrels Primària

SILENCI... ACCIÓ... GRAVEM!

Estrena del projecte“Naixement de Solsona”

Des de l’escola Arrels, concretament de 5è curs, fa unes setmanes us parlàvem d’un projecte que duu per títol “Naixe-ment de Solsona”. Vàrem dir-vos que una vegada acabat us en faríem cinc cèntims. Ja l’hem gravat i estem a punt d’assistir a l’estrena!

Hem passat un mes i mig gravant escenes per diferents carrers, places, fonts... de la nostra ciutat, i com és clar!, tam-bé a la Catedral i al que queda de l’antic castell. Hem gaudit d’allò més, vestits de monjos i de senyors, dirigint cada una de les escenes, maquillant als actors i buscant i escoltant les mú-siques més adients per a cada moment. Una de les seqüències

més esperades era el casament de l’Agnès de Torroja amb el Vescomte de Cardona. I com ens ho vam passar...!

Molt amablement ens van cedir la col.legiata de Cardona per filmar-lo. Des d’aquí aprofitem per donar-los les gràcies una vegada més, a tots i molt especialment al senyor Lara, que va fer els impossibles per tenir-ho tot a punt... i ho va aconseguir!

Acabem aquest article convidant-vos a la presentació del documental. Serà el dia 23 de juny a les 7h. de la tarda. L’acte tindrà lloc al Cine París.

Hi sou tots convidats!!! I l’entrada és gratuïta!!!

��625 - Divendres, 19-06-2009

El PCEE a la ZER

Educació ZER del Solsonès

Després de quatre anys de funcionament en diverses escoles de Catalunya, aquest curs la ZER del Solsonès tam-bé s’ha adherit al PCEE (Pla Català de l’Esport Escolar). Es tracta d’un acord entre el Secretariat General d’Esport i el De-partament d’Ensenyament per potenciar la pràctica esportiva a nivell extraescolar dels nens i nenes catalans.

Com en la majoria de nous projectes, no ha estat un començament fàcil, sobretot degut a la idiosincràsia de la ZER: les llargues distàncies entre els centres i els reduïts grups d’alumnes amb els que les diferents escoles compten, que en moltes ocasions és un avantatge, però un petit inconvenient per fer segons quins esports.

Així, aquest any decidíem començar amb una activi-tat multiesportiva, realitzada els dissabtes al matí de febrer a juny.

Durant dos dissabtes de febrer i un de març, aprofitant el fantàstic estat de la neu d’aquesta temporada, es va dur a terme una jornada d’esquí de fons i dues de raquetes a l’estació d’esquí de Tuixent-La Vansa.

Encara al març, durant dos dissabtes, i en un d’abril, ens vam traslladar al Club de Tennis de Solsona, aquestes tres sessions van servir com a primera presa de contacte amb l'es-mentat esport, així com per donar-lo a conèixer i practicar-lo.

Amb l’arribada de la primavera ens traslladàvem a zo-nes més elevades de la comarca, a Sant Llorenç de Morunys. Allà, aprofitant les bones instal·lacions del Centre de BTT, ha-víem de dur a terme tres sessions de bicicleta, que finalment, degut a la climatologia, serien dues. Una a l’abril, seguint la ruta del Santuari de la Vall de Lord, i una al maig, fent el tomb a la ruta de les Fonts, aquesta segona també la van realitzar alumnes d’Educació Infantil i alguns de Primària, però amb la modalitat de trekking.

Per últim, al juny, i també a Sant Llorenç de Morunys, s’iniciava l’activitat d’escalada esportiva. Tot i que havien de ser dos dies, el mal temps va obligar a deixar-ho en només un matí, que a més va quedar tallat per un petit xàfec mitja hora abans d’acabar. Esperem, doncs, que es pugui ampliar a prin-cipi del curs vinent, ja que l’activitat va ser força satisfactòria per als alumnes participants.

Pel que fa a la participació hem de parlar de gairebé 60 dels 74 alumnes de Primària matriculats a la ZER. És a dir, aproximadament un 75% dels alumnes han participat, com a mínim, alguna de les activitats.

Després d’aquest primer any, esperem poder seguir el proper curs amb el PCEE a la ZER, tot esperant oferir més activitats i augmentant el nombre de participants. Mentrestant, podem parlar d’un gran èxit, tant a nivell de participació, com d'organització i nombre d’activitats.Més informació a la web de la ZER, www.xtec.cat/zer-solsones

�� 625 - Divendres, 19-06-2009

Solsona rep el distintiu oficial que reconeix la Festa Major patrimoni d’interès nacional

Ramon Fontdevila admet que aquesta distinció no s’acompanya de finançament

L’Ajuntament de Solsona, la Confraria de la Mare de Déu del Claustre i l’Agrupació de Geganters ja disposen del diploma que acredita el reconeixement de la Festa Major com a Festa patrimonial d’interès nacional. Ramon Fontde-vila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, va escenificar divendres al migdia el lliurament d’aquest document a la sala de plens del consistori, si bé el govern de la Generalitat ja va aprovar la declaració el setembre de l’any passat. En aquests moments, les festes del Claustre i la Patum de Berga són els únics esdeveniments del país que gaudeixen d’aquest títol, que és la màxima distinció dins el Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya. Ramon Fontdevila va subratllar el caràcter simbòlic de Solsona en el procés d’aplicació d’aquest reglament, ja que “va inaugurar la re-lació de municipis que aspiren a aquest reconeixement” –a mitjan 2009 ja hi ha oberta una quarantena d’expedients. Per això, amb tots els seus avantatges i inconvenients, segons Fontdevila, la Festa Major de Solsona va servir per preveure les modificacions que calia introduir al Catàleg “per no convertir-lo només en un estudi feixuc, sinó en un estímul per prestigiar les nostres festes”. Aquesta distinció, fruit d’un expedient que es va començar a treballar el 2004, també inclou la catalogació com a ele-ments d’interès nacional de la major part de components de la imatgeria folklòrica de la Festa Major i el Corpus, inclosos els trabucaires i la tronada. Tanmateix, el títol no s’acompanya de beneficis econòmics per a l’organització de la festa grossa, sinó que, per ara, més aviat té una dimensió limitada al prestigi que projecta. Ho va admetre el director del Centre de Promoció de la Cul-tura Popular i Tradicional Catalana. Tot i això, va assenyalar que “en un futur” el Catàleg del patrimoni festiu ha de ser una eina per a la Generalitat per crear una línia de finança-ment pròpia i avaluar quines festes ha de subvencionar, que “no han de ser necessàriament les que mouen més gent o

Maria Ramon, Xavier Jounou, Ramon Fontdevila i Pere Cuadrench, aquest migdia a la sala de plens

les que fan les ciutats més grans, sinó les que requereixen un gran esforç per part dels pobles”.

Per a l’alcalde, Xavier Jounou, “avui és un dia per estar cofois, ja que posem sobre el paper el que ja es va aprovar el setembre passat”, i va destacar la presència en l’acte de regidors, representants de la Confraria de la Mare de Déu del Claustre, membres de la junta de l’Agrupació de Geganters, representants de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona i l’Orquestra Patinfanjàs, els trabucaires i l’artista Manel Casserras, fill del mestre geganter solsoní. També hi va assistir Gemma Boix, directora dels Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya central.

En representació de la Confraria va intervenir Maria Ramon, vicepresidenta i administradora Gaudí de l’entitat, que va voler recordar el vincle de les tradicions de la Festa Major i el Corpus amb el seu origen cristià. També es va mostrar molt agraïda amb el portador del diploma. “Tot el que sigui mantenir la identitat del nostre país és enfortir les nostres arrels”, va concloure.

Pere Cuadrench, macip major de l’Agrupació de Gegan-ters, va pronunciar un discurs carregat de sentiment, amb el qual va posar èmfasi en el paper que durant segles han tingut generacions de solsonins per preservar l’esquema festiu i va posar de relleu que “la festa és, en primera ins-tància, del poble de Solsona”.

�� 625 - Divendres, 19-06-2009

��625 - Divendres, 19-06-2009

Un calorós Corpus de Solsona, fidel al guió de la tradició

Els entremesos tornen a ballar a la plaça Major després de dues edicions sense fer-ho

Tal com estava previst, s’han complert els pronòstics del temps i, conseqüentment, la celebració del Corpus a Solsona no ha donat peu a cap sorpresa. Les elevades temperatures d’aquesta edició, més pròpies de ple estiu que de final de primavera, han fet passar calor a la gent que ha sortit al carrer per viure el nucli de la festa, però també han permès que el desenvolupament dels actes se cenyís estrictament al guió, sense cap contratemps i amb completa normalitat.Tot i que al migdia va caure un tímid xim-xim, ben aviat van tornar a dominar el sol i la xafogor. La processó va ser l’element diferenciador d’aquest tast de Festa Major amb què els solsonins enceten les festes estivals. De la plaça de la Catedral, pel carrer de Sant Miquel, la plaça Major i fins a la plaça de Palau, decorada amb la vistosa catifa de colors que cada any elabora l’Agrupament Escolta Pare Claret. Enguany, l’Any Darwin n’era el motiu i Carles Frei-xes, el responsable del disseny. Nombroses famílies amb infants han ocupat el carrer de Sant Miquel i la plaça Major des dels moments previs als ballets dels entremesos, que han pogut celebrar el Corpus al seu escenari habitual després de dues edicions sense fer-ho per circumstàncies externes –el 2007 amb motiu d’una grua instal·lada a la plaça i l’any passat, per la pluja.

Ball dedicat als ‘geganters vells’Enguany l’Agrupació de Geganters ha dedicat el ball de l’àliga a la generació dels “geganters vells”, el col·lectiu que va precedir l’entitat i que li va transmetre els seus coneixements en la desimboltura de la imatgeria folklòrica. Els últims representants d’aquella fornada van ser Jaume i Àngel Sala, “els Barreretes”, i Joan Caballol, “el Saba-tó”, ja desapareguts. “Amb ells es posa fi a una generació de geganters que de forma incansable van fer dansar els

Una altra singularitat d’aquesta edició ha estat l’eixida dels gegants, dissabte, del cambril de la Mare de Déu del Claustre, on es conserven provisionalment des del gener passat mentre s’executen les obres de rehabilitació d’un espai al carrer de Sant Llorenç. “Aquest fet va generar l’expectació de molts curiosos que no es van voler perdre aquest moment a la capella”, posa de relleu Pere Cua-drench, macip major dels geganters. Tot i que després dels últims compassos de l’Orquestra Patinfanjàs l’assossec s’ha tornat a apoderar dels carrers del nucli antic, el programa de Corpus no es tancà fins diumenge a la tarda. El Teatre Comarcal acollí, amb poca assistència de públic, (unes 40 persones) la representació de l’obra Itinerari de paraules, un recital protagonitzat per la popular actriu Montserrat Carulla.

El ball de l’àliga s’ha dedicat als anomenats “geganters vells”

�0 625 - Divendres, 19-06-2009

Catifa de la plaça de Palau, enguany dedicada a l’Any Darwin

Cuadrench es mostra satisfet de la resposta del pú-blic a les cites del folklore geganter d’aquests dies. Un exemple és el de la roda de foc, dissabte al vespre. Per segon any s’ha fet en dissabte, després de revisar el Protocol, per assegurar un públic més ampli, i “en convocar-la en una hora força prudent va aconseguir atraure gent de totes les edats”.

La regidora de Cultura, Sara Alarcón, considera que aquest cap de setmana “Solsona ha acollit molt bé la programació de Corpus”. “S’ha percebut la fal·lera de molts ciutadans per sortir al carrer i viure un avançament de la Festa Major”, diu Alarcón.

Comiat de la pubilla i les donzelles

Diumenge al migdia, a la casa consistorial, com és costum per Corpus, la corporació municipal, juntament amb l’Agrupació de Geganters, els trabucaires i l’Orquestra Pa-tinfanjàs, han acomiadat la pubilla i les donzelles d’honor. Laura Viladrich, del Club Bàsquet Solsona; Susanna Lucas, de la Patinfanjàs, i Meritxell Casas, de l’Escolania de la Mare de Déu del Claustre, van participar diumenge a la comitiva per última vegada. En nom de la ciutat, l’alcalde, Xavier Jounou, els va agrair haver representat Solsona en el món del pubillatge durant els últims mesos.

�1625 - Divendres, 19-06-2009

Els gegants vells a l’exposició de gegants

centenaris de Vilanova i la GeltrúDe les peces centenàries al fenomen actual

Per entendre la situació en la que ens trobem i la raó d’aquesta exposició, val la pena remuntar-nos a les primeres referències clares d’aparicions de gegants tal i com els coneixem avui, malgrat que els primers elements de característiques semblants sorgissin ja en les prime-res processons del Corpus Christy.És l’any 1601 quan en motiu de la canonització de Sant Ramon de Penyafort trobem documentats els primers gegants, la tradició dels quals encara es manté viva a dia d’avui; Els de la Ciutat de Barcelona, els de la Parròquia del Pi i els gegants de Vilafranca del Penedès (ciutat que també pot presumir de tenir el drac més antic del principat, juntament amb el de la Bisbal d’Empordà i el de Solsona, essent el nostre l’única peça original que balla en l’actualitat).Al llarg del segle XVII aquests entremesos participen en totes les celebracions religioses de les ciutats i mica en mica van prenent gran importància en la vida quotidiana del poble. És precisament a partir de la segona meitat del segle XVII on arran de la proclamació de la Mare de Déu del Claustre com a patrona (1653) trobem la primera documentació escrita dels nostres gegants vells: “lliure de canem llarc serveix per la cavallera dels gigants” (1675) “quinsa sous pagats als qui portaren los gigans en la profeso de dia Santicim de Nostra Senyora” (1677). Al segle següent els gegants van perdent el seu sentit exclusivament religiós per passar a ser protagonistes també d’actes públics i festes populars.La prova definitiva de la desvinculació parcial dels gegants del món religiós és la celebració el 1902 a Barcelona del “Concurs de Gegants” , dins el marc de les Festes de la Mercè. Pel món geganter significa l’impuls inequívoc per-què les figures arrelin definitivament en el cercle social. Van participar-hi les següents ciutats amb els seus respectius gegants: Barcelona,Vilafranca, Berga, Solsona, Canet de Mar, Arboç, Sitges, Manresa, Olot i Vilanova i la Geltrú.El passat segle XX materialitza l’expansió dels gegants per tot el territori català, malgrat que la Guerra Civil Espanyola (1936-193 ) significa un greu sotrac per al país i moltes de les seves manifestacions culturals més sentides. Durant aquest malaurat trienni moltes parelles resten recloses, d’al-tres són destruïdes, cremades (Solsona) o desaparegudes. Per sort algunes figures se salven i són les que tornen a revi-talitzar el sentiment geganter a Catalunya. Tant és així, que a final dels anys quaranta i sobretot els anys cinquanta i sei-xanta es recuperen antigues parelles desaparegudes i d’al-

tres que restaven tancades, fenomen que té com a culminació una gran trobada a la ciutat de Terrassa.L’evolució definitiva de la tradició gegantera és amb l’arribada de la democràcia i de la lliure associ-ació que provoca que grups més o menys nombrosos de persones s’uneixin en colla i vetllin pels gegants dels seus pobles. Paral-lelament, apareix un corrent crític encapçalat per les ciutats amb gegants centenaris que reclama una major qualitat en la desimboltura dels diferents elements folklòrics emergents, com també una major protecció de les seves festes secu-lars. Apareix el Protocol de Solsona (1983) que ràpidament és pres com a model per a d’altres pobla-cions amb característiques similars. L’any 2008 la Festa del Claustre de

Solsona i la Patum de Berga són catalogades i passen a formar part del patrimoni de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Autèntiques peces de museu

Tot està apunt perquè la ciutat de Vilanova i la Geltrú es converteixi, durant la segona quinzena de juliol, en un autèntic centre de cultura popular i tradicional, atès que albergarà, al sí de l’emblemàtica biblioteca-museu Víctor Balaguer, una mostra de gegants centenaris mai vista per ningú. Així doncs, la mostra que es planteja ha volgut fer una selecció dels gegants més rellevants que apareixen abans de la massificació del moviment geganter. La Colla de Geganters de Vilanova i la Geltrú ha estudiat a fons i ha seleccionat quines parelles podien fer més representativa l’exposició. A tall d’exemple, a Solsona eren d’interès les dues parelles (els joves i els vells) però es va determinar que en casos com aquests només es faria la sol·licitació de les parelles més representatives o més antigues.Segons els responsables de l’exposició – “...Arreu de Catalunya hi ha parelles que són de gran valor històric pel fet de ser peces originals, d’altres en canvi, són igual-ment rellevants pel fet de ser icones de la seva ciutat i pro-tagonistes indiscutibles de les seves més estimades celebra-cions festives. Podem dir que tots ells són autèntiques peces de museu. Aquest és segurament el projecte més ambiciós que vol dur a terme la “Colla de Geganters de Vilanova i la Geltrú”. L’ob-jectiu és portar una mostra d’aquestes figures, fent un repàs de quatre segles d’història de gegants, ajuntant peces ori-

Gegants del Pi

�� 625 - Divendres, 19-06-2009

re per primera vegada a la història, en la mateixa sala d’exposició, figures tan emblemàtiques pel moviment geganter com són els gegants de Solsona i els gegants d’Olot, dotats de protocols que vetllen acuradament per la seva conservació. La intenció és aconseguir que en el recinte del museu es respiri autènti-ca tradició gegantera i que la ciutat de Vilanova i la Geltrú, per uns dies, sigui el centre d’atenció de tot el món geganter amb la mostra de gegants centenaris més important mai realitzada...”

Aquesta és la relació de parelles que hi participaran:

Gegants de Vilafranca del Penedès (1601) – Gegants del Pi (1601) – Gegants vells de Solsona (1675) – Gegants grossos i gegants petits de Vilanova i la Geltrú (1709) - Gegants de l’Arboç (1827) – Gegants de Vic (1832) Gegants de

Cardona (1834) – Gegants vells de Tarragona (1825) - Gegants de Manresa (1840) Gegants de la casa Caritat de Barcelona (1859) – Gegants d’Olot (1889) - Gegants nous de Berga (1891, a dia d’avui falta la confirmació) - Gegants de Sitges (1897) - Gegants de Reus (1898)

Exposició de Gegants centenaris

Biblioteca-Museu Víctor Balaguer,Vilanova i la GeltrúDimarts a diumenge matins de 10 a 14 horesDimarts a dissabte tardes de 16:30 a 19:30 hores, excepte Dijous que és de 18 a 21 hores.Diumenge tarda i dilluns tancat.

www.victorbalaguer.cat

Pere Cuadrench

Gegants de Cardona

Imatge de la final, davant la casa consistorial

��625 - Divendres, 19-06-2009

Edició: Celsona Informació - Disseny i maquetació: Kiko Montilla - Foto portada: Ramon EstanyFotos: Ramon Estany, Resol, Ajuntament de Solsona,

Textos: Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona, Agrupació de Geganters, Ramon Estany

...L’AJUNTA-MENTS de... xou-sona

�� 625 - Divendres, 19-06-2009

Educació SES de Sant Llorenç de Morunys

Alumnes de Secundària de Sant Llorenç de Morunys guanyen una beca d’idiomes

La SES de Sant Llorenç de Morunys guanya la beca d’educació d’Aprenentatge Actiu d’Idiomes i anirà a Escòcia aquest setembre

CREIXEM AMB L’ORATOREls darrers dos cursos a la SES

hem estat treballant intensament en un projecte engrescador que nosaltres co-neixíem com l’Orator; l’havíem fet tan nostre que fins i tot vam gosar canvi-ar-li el nom; realment es deia Projecte d’Aprenentatge Actiu d’idiomes. La Mercè, la nostra teacher d’anglès va es-tar al nostre costat guiant-nos en un pro-cés llarg i dur, però molt enriquidor, que ens va ajudar, no només a millorar el nostre anglès sinó a créixer com a per-sones. Tots ens vam fer una mica més grans, creixíem de la mateixa manera que ho feia el nostre projecte. Un pro-jecte que consistia a donar a conèixer la nostra vall i que vam batejar amb En-joying La Vall de Lord at every moment. Fou divertit perquè vam redescobrir allò que ens pensàvem que ja coneixíem tan bé i que era tan nostre: el nostre poble, el nostre entorn... Vam gaudir visitant els llocs més significatius: el Santuari de Lord, l’ermita de Sant Lleïr, el casc antic de Sant Llorenç, a Llosa del Cavall... Vam viure les activitats que la nostra natura ens ofereix: canoes, escalada, esquí, equitació... Érem com turis-tes a casa nostra, i d’aquesta manera vam aprendre a barrejar la il·lusió amb l’aprenentatge. La suma d’aquests dos ingre-dients ens oferia la millor de les receptes, un treball conjunt on tots vam participar, i especialment la Mercè, que va riure amb nosaltres, va aprendre com nosaltres, però també es va

Una de les activitats que ens agrada organitzar a l’esco-la d’idiomes Chit-Chat és el “pub quiz”. A Gran Bretanya és bastant típic; es tracta d’anar a fer un beure en un pub i contes-tar preguntes semblants a les del “Trivial”. La gent es posa en equips de 4, es tria un nom, una persona llegeix les preguntes i la gent contesta per escrit. Els guanyadors solen rebre diners com a premi.

Aquest curs, n’hem fet quatre i tots una mica diferents. Solem ser unes 15 persones. La setmana passada vam fer el darrer i van ser els alumnes els qui havien preparat dotze pre-guntes en anglès, totes molt interessants i divertides. Aquesta vegada el regal va ser xocolata portada de Londres.

És una manera d’aprendre anglès, cultura general i pas-sar una bona estona.

Anglès Chit-Chat

“Pub quiz”

desil·lusionar amb nosaltres, quan l’esforç semblava que no seria recompensat, quan les coses no anaven com estaven pre-vistes, quan la burocràcia ens posava traves... Però, també vam aprendre a salvar aquests inconvenients i finalment no només vam fer néixer el nostre projecte sinó que vam aconseguir ser un dels vint guanyadors, i ara ens enfrontem a una experiència que creiem que serà una de les millors de la nostra vida: un viatge de 15 dies a Escòcia on podrem continuar creixent amb aquell projecte que un setembre de 2007 començava com un esborrany en la ment de la nostra teacher.

Alumnes de la SES de Sant Llorenç de Morunys

��625 - Divendres, 19-06-2009

El dimecres 17 de juny a la tarda, els voluntaris de la Residència Pere Màrtir Colomés van organitzar una petita fes-ta homenatge a la persona més gran de la residència, la Ció, de 98 anys. A la festa, que va tenir lloc als jardins de la residència, li van cantar el "per molts anys". La Conxita Colomés i la Mò-nica Camps van llegir quatre pinzellades de la vida de la Ció. Tot seguit, les Tremendines recitaren alguns poemes i cada una li lliurà una rosa a la Ció.

El Mingo (avi de la residència) va cantar "Cielo An-daluz" i la Mercè (àvia de la residència) recità "el Cargol". Finalment, la Mònica Camps cantà algunes cançons.

Homenatge a l'àvia més gran de la Residència

Associacions i Entitats Ramon Estany

Amb el lema “Només l‘amor fa el miracle”, el dia 31 maig, coincidint amb la festa de la Pentecosta, uns cinquan-ta-cinc feligresos de les comunitats de Navàs, Balsareny, l’Ametlla de Merola, Viver i Serrateix, van peregrinar al San-tuari del Miracle, coincidint amb l’any jubilar que recorda que fa 550 anys la Mare de Déu, sota la figura d’una nena, es va aparèixer a d’altres nens, en Jaume i Celdoni, demanant-los que “tornéssim de la part de Déu”.

Els pelegrins van arribar al Mi-racle en autocar i en cotxes particulars. Allí, El P. Xavier Poch, superior de la comunitat de monjos, els va rebre i els féu una interessant explicació sobre la història de les aparicions i la fundació del monestir.

Després van fer una bona estona de pregària comunitària, molt ben prepa-rada i participada, que va acabar venerant la imatge de la Verge en el seu cambril.

Bisbat de Solsona Ramon Estany

19è Aplec de l’Arxiprestat de Navàs al Miracle

El P. Poch va mostrar també la capella del Santíssim i el seu retaule, així com les millores que s’han fet amb motiu del jubileu. Tot seguit, varen passar al claus-

tre del monestir per compartir un berenar i una bona convivència. Abans de tornar es van fer una fotografia de família arxi-prestal a la plaça del santuari.

Se li van fer alguns obsequis a la Concepció Feliu Torrentellé, nascuda el 1911

Les Tremendines a punt de recitar els versosLlegint uns detalls de la vida de l'homenatjada

�� 625 - Divendres, 19-06-2009

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

El diumenge dia 7 de juny el Sol del Solsonès va ser convidat per l’organització de la Fira del Caçador per participar en aquest meravellós esdeveniment

A la nostra parada vàrem comptar amb una represen-tació d’objectes elaborats pels usuaris del club social. També vam donar tota classe d’informació. Una vegada més agraïm a totes les autoritats, tant locals com comarcals i al diputat al Parlament de Catalunya, Felip Puig, que vam tenir l'ocasió de saludar. També donem les gràcies al president de la federació catalana de caçadors, sr. Piera, al de la territorial, sr. Baró, i al del Solsonès, sr. Albets.

Fira del Caçador

Família i amics de gran corDéu va beneir la vostra família en rebre d’un a altre

(l’home i la dona). A la Comarca del Solsonès es va celebrar la renovació del compromís del Sagrament del Matrimoni, celebració amb motiu dels cinquanta anys de l’aniversari de les noces d’or. Començant amb la celebració de la Missa, do-nant gràcies al senyor pel compromís del matrimoni d’aquesta joiosa festa, el Pare i la Mare, envoltats dels fills, familiars i amics. Amb un marc ple d’amor, d’estimació i de convivència familiar i d’espiritualitat.

El President del Sol del Solsonès, en nom de la junta Directiva, de l’equip tècnic i dels usuaris, felicitem de tot cor aquesta Família i els seus invitats per la gran generositat que han tingut, ja que tots el regals els han reconvertit en diners i els han ingressat al compte corrent del Sol del Solsonès.

No tenim prou paraules d’agraïment i de reconeixe-ment per aquest gran gest de generositat de donació pel pro-jecte d’ajudar la salut mental i drogodependents del Sol del Solsonès. Amb Fe i esperança, que tingueu molts anys de vida i d’amor i de Pau.

President del Sol del Solsonès Enric Serra Mayà

Sortida a Lloret de Mar

Els dies 8, 9, 10 i 11 de juny un grup de nois i noies del Sol del Solsonès van fer una sortida a Lloret de Mar se-guint el programa de Respir Familiar. Van poder gaudir d’un temps esplèndid durant tota l’estada. Els nois i noies del Sol del Solsonès van disfrutar del sol i la platja de Lloret.

Associació de Jubilats i Pensionistes "Estel del Solsonès"

Agradable vetlladaEl dissabte dia 13, vàrem fer un sopar per tornar a re-

unir unes quantes persones que varen anar al creuer i s'hi van afegir uns quants socis més amb un total de 72 persones que vam disfrutar d'una agradable vetllada amb ball inclòs.

Associacions i Entitats Estel del Solsonès

L'Associació amb col.laboració "La Caixa", han col.laborat amb la Setmana de la Gent Gran amb un Recital Líric del Conservatori del Liceu amb la soprano Anna Már-tinez, baríton Jorge Tello, i piano Pau Casán. Vàrem gaudir durant una hora d'una bona actuació. Els aplaudiments van fer repetir una cançó.

El Club

��625 - Divendres, 19-06-2009

Cartellera

MUSICA

Concerts de juny de l'Escola Municipal de Música

Diumenge 2118 h Concert de fi de curs de l'Escola Muni-cipal de Música al Teatre Comarcal.

'Els miracles del Miracle'Museu Diocesà i Comarcal fins al 31 de desembre, de dimarts a dissabtes, de 10h a 13h i de 16h a 18h; diumenges i festius, de 10h a 14h.

EXPOSICIONS AVISOS

Estiu Multiesportiu 09Instal.lacions esportives El PiObrim les piscines el 24 de juny!!INSCRIPCIONS: A l’Ajuntament d’Olius a partir del 6 de juny, de 10h a 13h. A partir del 24 de juny a la piscina del Pi.

ESTIU MULTIESPORTIU“Campi qui jugui“ (de 3 a 12 anys.) ALTRES ACTIVITATSNatació per a nens/es fins a 15 anys. Natació per a adultsAquagym i RiEA (Relaxacció i estira-ments a l’aigua) Iniciació al tennis, per a nens/es de 4 a 14 anys Activitats esportives i torneigsTorneig Futbol Sala femení: 28 de juny.Torneig Futbol Sala “Olius Cup”:(4/5, 11/12, 18 i 25/26 juliol).Torneig Futbol Platja: 19 de juliolTorneig Futbol Sala Infantil: (1998-1994) 1 d’agostTorneig Volei-platja: 30 d’agostTria l'abonament segons les teves neces-sitats(familiar, 15 dies, alternatius,...)NOVETAT: Si ets jove entre 16 i 25 anys, no deixis escapar l'abonament "Co-lla jove", 54 euros / persona, tot l'estiu!!

ESPORTS

EXPOSICIÓ: 'Carrers transfigurats'Sala Francesca de Llobera del Consell Comarcal del 12 al 28 de juny, de 10.30 a 14 h i de 17 a 20.30 h

L'Arxiu Comarcal del Solsonès ha pre-parat una exposició que convida a conèi-xer les transformacions urbanes que han anat modelant la fisonomia de Solsona des de començaments del segle XX fins a l'actualitat. De la ciutat reclosa dins el nucli històric fins a l'expansió urbanísti-ca. "Carrers transfigurats" es pot veure a la sala Francesca de Llobera del Consell Comarcal fins al 28 de juny.

Et vas casar al Miracle...?Avui, 21 de juny, en sortir de la Missa de 12 s’inaugurarà als claustres del Santu-ari del Miracle l’exposició de les fotos, la qual romandrà oberta tots els caps de setmana fins al 16 d’agost.

LA COLLA GEGANTERA DEL CARNAVAL US CONVIDA ALS 70 anys dels gegants del Masnou

Dissabte, 27 de juny19h.- Plantada / 20h.- Berenar21.- Cercavila (geganit)22.- Fi de FestaQui vulgui venir que telefoni al 660 181 639

L'Esplai RialleraEncara sou a temps a apuntar-vos a les activitats d'estiu de l'esplai Riallera.Per a més informació podeu passar per l'esplai (Casal de Cultura, baixos) aquest dissabte dia 20 de 4 a 6 de la tarda.Molt agraïts per la vostra ajuda.

Atenció! Els escoltes obrim les preinscripcions!Si vas néixer l'any 2003 o abans i tens ga-nes de venir al cau el curs que ve, no ba-dis i segueix les instruccions següents:Passa per Cal Davesas de l’1 de juliol al 31 d’agost.Omple una butlleta amb les teves dades.... i posa’t a punt per l’octubre!!Els més petits cal que tingueu en compte que només disposem d'unes 15 places, les quals adjudicarem per ordre de pre-inscripció.

El dia 28 de juny el Club Estel organitza un viatge a TORTOSAVisitarem diversos monuments, entre ells la Catedral, la Puerta de la Olivera, el Portal de los Romeros, Los Reales Co-legios... La sortida serà a les 7 del matí. El preu: 45 euros socis - 47 euros no socis. Per a més informació truqueu al 973 481 047. ESTEL DEL SOLSONÈS

MANS UNIDESEl número premiat en la rifa bicicleta és el 5835. Si algu el té que truqui al 973480208 i li entregarem

II Cursa Muntanya del Solsonès Distància 8000 mts Data 28 de juny de 2009 Canalda (Lleida) Sortida 10:00 h. Cal Puig-Arnau Inscripció Més informació: 627053112 – 973484003 http://www.fondistesolsones.org

VIATGES

�� 625 - Divendres, 19-06-2009

Revetlla de Sant JoanPortal del Castell i plaça del Camp 23 de juny, 22.30 h

Reivindicació nacional, tradició i mú-sica són les constants de la celebració amb què Solsona dóna la benvinguda al solstici d'estiu. La revetlla de Sant Joan que organitza l'Ajuntament començarà a 2/4 d'11 de la nit al portal del Castell amb la lectura del manifest de la Flama del Canigó. En finalitzar, es convidarà tothom a coca i xocolata. Tot seguit, el grup de versions Autoput serà l'encarre-gat de posar música a la nit més curta i màgica de l'any a la plaça del Camp. El seu repertori integra temes emblemàtics del rock internacional, espanyol i català, entre els quals hi ha cançons de James Brown, Lenny Kravitz o Jamiroquai.

CURSETS

Cartellera

CONFERÈNCIES - XERRADES EXCURSIONS

Curs de fotografia de natura3, 4 i 5 de juliol - Inscripció: 25 eurosEl Grup de Natura del Solsonès, el Cen-tre Excursionista i el pub Sputnik coor-ganitzen un curs de fotografia de natura impartit pel fotògraf Carles Santana, de la revista especialitzada Photologis-tics. El curs consistirà en la combina-ció de sessions teòriques i pràctiques i una sortida amb el professor l'últim dia.

Programa:Dia 3: de 18 a 20 h, teoriaDia 4; de 9 a 11 h, pràctiques; de 12 a 14 h, teoria; de 17 a 20 h, teoriaDia 5: de 8 a 13 h, sortida de pràctiquesLes places són limitades i es requereix inscripció prèvia a la Clínica Veterinària El Solsonès (preu: 25 euros). Col·labora en aquesta iniciativa l'Ajuntament de Solsona.

El Grup de Natura proposa una sortida per fer un cens de papallones a Llobera(sortida de la pl. Camp de Solsona) - Activitat gratuïta21 de juny, 9.30 hLa nova sortida que organitza el Grup de Natura del Solsonès se centra en les papallones. Consisteix a fer un cens amb el mètode BMS (Butterfly Monitoring Scheme), utilitzat des de mitjans dels anys setanta per avaluar els canvis que es produeixen en les poblacions de pa-pallones diürnes.El punt de sortida serà la plaça del Camp diumenge a 2/4 de 10 del matí en desti-nació a Llobera. La tornada es preveu al migdia. És una activitat gratuïta i oberta a tothom. Es recomana dur un caçapa-pallones.

Conferència sobre l’AlzheimerDivendres que ve, 26 de juny, a les 6 de la tarda, a la sala d’actes de Pere Martir Colomés els Drs. Carles Pedrol i Conxita Medina ens parlaran sobre: Conviure amb la malaltia d’Alzheimer. Explicaran què és la malaltia d'Alzhei-mer i aspectes pràctics que ajudin a la família a conviure, entendre i ajudar aquests malalts. Tothom hi és convidat!

Presentació del llibre Obra poètica de Mercè Font i Codina (1867-1902)Aquest dissabte, 20 de juny, a les 9 del vespre, a la Sala Gòtica del Con-sell Comarcal es presenta el llibre de l’àvia de Mn. Ferran, El més bell rebrot de l’esbart de Vic. Serà un gran recital de poesies catalanes molt formoses i al final es convidarà els assistents amb un refrigeri.

Xerrada de la Gna. FeixasDissabte vinent, 27 de juny, a les 5 de la tarda, a la Sala de la Casa de la Parrò-quia sobre el tema Elogi de la Pau.

LLIBRES

Festa Major de Sant ClimençSant Joan, juny 2009

Dimarts, 2310h Sopar de festa Major al Local SocialPer apuntar-vos-hi, truqueu abans del dia 18 als telèfons: 617 526 022 (Montse) - 660 712 914 (Joan)12.00 Gran Ball de Revetlla amenitzat pel sensacional i espaterrant: Sergi Tor-recillas.Dimecres 2412.00 Missa Solemne, en sortir, benedic-ció i repartiment del pa.13.00 Aixecada del Pi.17.30 Campionat de botifarra. Es jugarà segons les normes de la junta de festes de Sant Climenç.Inscripcions: a la Plaça del Castell.18.00 Jocs de cucanyes.19.30 A la Plaça del Castell Gran Ball de Festa Major a càrrec del duet: "STYLETTE"A la mitja part es reparitrà xocolata des-feta i coca per a tothom. També se sorte-jarà una escapada de cap de setmana per a dues persones i una magnífica panera. Hi haurà servei de begudes i entrepans.

Els Sants de la SetmanaDivendres, 19: Sant Romuald. Sants Gervasi (o Gervàs) i Protasi; santa Aurora; santa Juliana Falconieri.

Dissabte, 20: Sant Silveri; santa Florentina.

Diumenge, 21: Sant Lluís Gonzaga. Sant Ramon de Roda. Sant Adolf; santa Demètria.

Dilluns, 22: Sant Joan Fischer, i sant Tomàs More. Sant Paulí de Nola. Beat Innocenci V.

Dimarts, 23: Sant Zenó; sant Josep Cafasso; santa Agripina.

Dimecres, 24: Naixement de sant Joan Baptista, fill de Zacaries i Elisabet, parent i precursor del Senyor.

Dijous, 25: Sant Pròsper d'Aquitània; sant Guillem; santa Oròsia.

REVETLLES

FESTES MAJORS

��625 - Divendres, 19-06-2009

El Bisbat de Solsona vol dur a terme un projecte de creació d’una Fundació privada per a la construcció de pisos de protecció oficial. Aquest pisos estarien adreçats a col·lectius específics com ara joves menors de 35 anys, gent gran, im-migrants, discapacitats…El lloc on el bisbat té pensat iniciar aquest projecte és el municipi de Sant Guim de Freixenet on, des de fa un mes, s’està construint un centre de dia promogut per la Generalitat, l’Obra social La Caixa i l’Ajuntament del poble. L’Ajuntament de Sant Guim de Freixenet s’ha mostrat també molt interessat en l’esmentat projecte de la construcció de pisos, que funcionaria com un complement del centre de dia i ha ofert la seva col·laboració.

S'ha optat per la fórmula jurídica de la fundació civil

La Fundació tindrà el seu inici tan bon punt es pugui recollir un capital de 60.000 euros. Seguidament, pactarà amb la Parròquia de Sant Guim de Freixenet, la cessió temporal d’un solar amb característiques urbanístiques per edificar ha-bitatges de lloguer protegit. Aquesta serà la primera promoció d’habitatge social. En un futur acceptarà cessions temporals de terrenys privats o públics per desenvolupar altres promocions. El nom de la Fundació serà “Fundació privada Sagrat Cor de Jesús” que és el nom titular de la Parròquia de Sant Guim de Freixenet i, alhora, té un significat directament vinculat amb la caritat cristiana que brolla del mateix cor del Senyor. La Fundació naixerà quan, almenys, deu persones físiques o ju-

"l'Església sempre ha tingut iniciatives en bé de la gent, i en aquests temps no ha de ser menys"

Mn. Xavier Novell, vicari Episcopal de Solsona

Com va nèixer la idea de fer aquests pisos socials?Aquest projecte neix de l'acord al qual arribaren l'ajun-

tament de Sant Guim, la parròquia i amb la col.laboració del Bisbat, per mirar de permetre que en uns terrenys de la parrò-quia es construeixi un centre de dia. A través d'aquest acord s'obtingué en una permuta un altre solar edificable. Després d'arribar a l'acord amb l'ajuntament, es proposà, per què no, que en aquest solar es construissin habitatges de lloguer soci-al. I tant el rector mateix com nosaltres vam secundar aquesta

La Diòcesi de Solsona vol crear una Fundació privada per a la construcció de pisos de protecció oficial

rídiques aportin una quota de 6.000 euros cadascun. Aquestes persones seran els fundadors i els membres del Patronat. Les persones físiques o jurídiques que vulguin col·laborar en el projecte amb una quantitat de diners inferiors, constituiran els col·laboradors de la Fundació. El fet de ser col·laborador supo-sarà rebre informació del treball realitzat i la invitació als actes públics més rellevants de la vida de la Fundació. Segons els Estatuts que s’estan preparant, l’objecte de la Fundació serà l’assistència, reinserció, promoció i afavoriment de les perso-nes amb dificultats socials i d’integració, a l’àmbit territorial de Catalunya i, principalment, a la diòcesi de Solsona, afavo-rint el seu accés a un habitatge digne.

proposta, perquè certament, això és una cosa bona i necessà-ria. La parròquia tindria un patrimoni, però a més a més, amb aquesta permuta, es fa una obra social que pot ser un bé. I a l'hora de veure com es pot dur a terme tot això, neix la idea de fer una fundació que tingui com a projecte promoure habitages socials, a Sant Guim i arreu de la diòcesi, si el projecte tira endavant.

Bisbat Ramon Estany

�0 625 - Divendres, 19-06-2009

la fundació. La Lei de la Generalitat estableix que la creació d'una fundació sempre vagi acompanyada de l'aportació d'un capital, almenys de 60.000 euros. Però un cop creada la Fundació, aquesta ja tindria un Patronat, format per uns membres que seran vitalicis, i segurament, els estatuts es-tabliran que quan un membre del Patronat desapareixi, el nou membre sigui nomenat pel Bisbe, a proposta de les 2/3 parts del Patronat.

Però quan aquesta Fundació acabi la promoció a Sant Guim, si resulta que hi ha una altra possibilitat de fer una nova promoció de pisos socials en un altre lloc de la diòcesi, es tirarà endavant, però la Fundació ja tindrà la seva existència, el seu capital i el seu funcionament.

Els pisos es volen finançar a partir de les subvenci-ons del Pla d'Habitatge de l'estat, altres plans, i del finan-çament que l'estat procura per aquells promotors que volen fer pisos socials de lloguer. El rendiment dels lloguers serà el que permetrà acabar de pagar aquests crèdits amb l'estat. A més, si hi ha gent que vulgui col.laborar en aquest pro-jecte, podrà fer donatius a la Fundació.

Hi ha optimisme per aquest projecte?Ens ha assessorat una persona que ha construït pisos

amb aquest perfil. Ella, amb molta transparència, professiona-litat i claretat ha mostrat la viabilitat d'aquest projecte. D'altra banda, a mi em sembla que hi ha laics a la diòcesi, que un projecte així els pot fer il.lusió col.laborar-hi. Potser no es ve-uen fent catequesi amb un grup de nens, però sí que es veuen constituïnt una fundació que tingui com a finalitat aquest bon servei a la societat.

I després, jo penso que l'Església sempre ha tingut inici-atives en bé de la gent, i en aquests temps no ha de ser menys.

Heu previst ja altres ciutats o parròquies diferents de Sant Guim?

Encara no. Però a l'hora de crear la fundació, es vol fer de tal manera que, si funciona, no sigui una obra única sinó que sigui un projecte que es vagi realitzant allà on es pugui obtenir un solar per aquesta finalitat.

De fet, és veritat que l'alcalde de Sant Guim va comen-tar que algun altre municipi de la zona del sud de la diòcesi hi està interessat, i disposat a aportar un solar per una promoció d'aquest tipus.

I la diòcesi, quin paper jugarà?Serà un paper més fundacional que jurídic. La Funda-

ció serà civil, i en principi tindrà una relació amb la parròquia, en el sentit que aquesta li llogarà a la Fundació el solar, que haurà de ser retornat amb un edifici, al cap de 30 anys. Però la Fundació, pròpiament com a tal, és una fundació civil, i per tant, no tindrà una relació orgànica ni amb la diòcesi ni amb la parròquia. El que passa és que, segons els Estatuts, la diòcesi aportarà una part del capital per crear aquesta fundació, i el bisbe de la diòcesi en serà el president. La parròquia, proba-blement hi posarà uns diners, i el rector de la parròquia també serà un fundador, i per tant, membre del Patronat.

La nostra intenció és que altres fidels laics catòlics, es-tretament vinculats a la vida apostòlica de la diòcesi, puguin arribar a ser fundadors d'aquesta fundació, i per tant, patrons d'aquesta. Busquem fidels catòlics que tinguin ganes de tirar endavant una iniciativa d'aquestes característiques.

I com es traslladaria la iniciativa als altres municipis?Els recursos que ara estem buscant, són per constituir

Bisbat Ramon Estany

BUSA: Festa Major.- Diumenge que ve, 28 de juny, Missa a 2/4 d’1.

CANALDA: Festa de Sant Joan.- Dimecres, 24 de juny, Missa a la capella de Puig-Arnau.

SANT CLIMENÇ: Festa Major de Sant Joan.- Dimecres vinent, 24 de juny, a les 12, Missa de Sant Joan i benedicció del pa.Missa del Sagrat Cor.- Dissabte, 27 de juny, a les 7 de la tarda, Missa a la capella de Llorens. No hi ha Missa a la Parròquia.Missa.- Diumenge, 21 de juny, a les 10 del matí, celebra-ció eucarística.

CASTELLAR DE LA RIBERA: Festa de Sant Joan.- Diumenge vinent, 28 de juny, a les 11, Missa a l’església de Sant Joan de la Ribera.

ODÈN: Festa de Sant Joan Baptista.- Dimecres, 24 de juny, Missa a la parròquia.

Parròquia Ramon Estany

LA VALLDORA: Festa de Sant Joan a Postils.- Dimecres, 24 de juny, les 5 de la tarda, Missa a la capella de Postils.

MADRONA: Festa de Sant Pere.- Diumenge que ve, 28 de juny, a 2/4 de 12, Missa i memòria de Sant Pere.

OLIUS: Capella de Sant Joan.- Dimecres, 24 de juny, a les 10, Missa a la capella de Sant Joan.

PINELL: Festa de Sant Joan a Vilardaga.- Diumenge, 21 de juny, a les 12, Missa del diumenge i memòria de Sant Joan a la capella de Vilardaga.

SOLSONAFesta de Sant Joan.- Dimecres vinent, a les 10 del matí, Missa a la plaça de Sant Joan per als veïns i tothom qui es vulgui afegir a la celebració del patró sant Joan Baptista.Adoració al Santíssim Sagrament.- Durant els diumen-ges del mes de juny, després de la Missa Conventual de les 8 del vespre, hi ha exposició del Santíssim Sagrament.

�1625 - Divendres, 19-06-2009

Records Pere Espinal

Un fet de la meva vida

Quan el sr. Bisbe Deig va complir 50 anys de Capellà, el Bisbat va venir a fer-li un homenatge a la Catedral, el ma-teix diumenge de la Festa d’Os de Balaguer

La sra. Margarida Solé, que es cuidava d'enramar la Catedral, li va dir al Josep Augé que era el campaner i Sagrità: "Deixeu-ho tot preparat i aneu a la festa de les campanes, i aquí, que s'hi quedi el Pere Espinal", i així ho van fer.

El Sr. Bisbe va dir que en tocar la missa de la una es fes amb repic de campanes per donar gran solemnitat a la festa.

Això no es podia fer. La Margarida va fer anar a els que tocaven les campanes a Os de Balaguer i el Pere, tot sol, no les podria fer tocar. A la tarda uns nois vingueren a fer-les tocar.

El sr. rector em va dir: "fes un parell de repicons d’aquells tan bonics que saps fer i així el Bisbe estarà con-tent."

En obrir la porta del campanar s’hi van presentar un matrimoni amb tres nois i van demanar per pujar-hi. Els vaig explicar el que passava i ells em van contestar: "Si ens diu el que hem de fer, l’ajudarem. Ens farà gran il·lusió fer repicar les campanes de la Catedral de Solsona."

Ja que va ser per sorpresa i una repicada molt bonica, em deien si baixaven els angelets del cel a ajudar-me.

Aquella dona em va dir que el seu marit era metge i que si volia em podia fer una visita, i així ho va fer. "La meva senyora m’ha fet un encàrrec i tinc que donar-li medicina."

"M'he adonat que té gran dificultat a la vista, no li és cap obstacle pujar aquí a fer aquest servei? ja que fa anys que ho fa i els que ho pot fer. Però té una altra dificultat, miri si és gran. Si aquest servei el té amb contracte doni tres mesos a la capella i deixeu-lo. Però si ho fa per devoció, baixi aquesta escala i no la pugi mai més".

La seva senyora, es va enfadar i ell li va dir: "Material-ment, tens tota la raó, però com a metge la tinc jo".

"Ara li faré una pregunta: quan passa per un un pas de vianants es fixa més amb el sentir-hi que amb la vista si ve un cotxe?" i li vaig dir que sí.

El so d’aquestes campanes li farà perdre el sentir-hi i no el recobrarà més. Amb el sentir-hi pot tenir bona vellesa, si el perdés li fora molt trista. Si visqués a Girona li hauria fet la visita que l'haguera pagat i aquí la té gratuïta, doni gràcies a Déu.

Amb aquesta excursió, hem visitat els santuaris de Lurdes de la Nou, Queralt i la providència de Déu ha fet que pugéssim aquí. Els meus fills en tindran un bonic record. A més s’ha fet el repic de campanes que el sr. Bisbe desitjava i que era difícil de fer-lo. Però el més important, la visita que li haig fet, que li és una gran necessitat".

En sortir jo de la Catedral, ells sortiren del Museu, i em van dir: "Ens hem informat, que és una persona de gran bondat i el que ha passat i hem vist aquí és una demostració de que Déu i la mare de Déu l'estimen. Sobretot, prengui la medicina que li haig receptat. Sap? també ens han dit que fa uns escrits i versos molt bonics."

Cracks com a persones?Quant val una persona? Mala pregunta, té massa

vèrtexs, i a més no ve al cas. Quant val un jugador de fut-bol? Quant val rebentar el mercat de fitxatxes? Quant val aparèixer a totes les portades durant un dia?

Com se sentiria vostè si fos el fitxatxe més car de la història en un equip o en una empresa? És de suposar que l’afalagaria bastant. Com hauria de ser vostè per a resistir la reacció de la resta de la comunitat futbolística?

Com es deu sentir en Cristiano Ronaldo? Com se sentiran els seus companys? Un ha de saber on són els seus límits i ha de poder reconéixer qui té per davant, però... I els altres cracks del mateix equip? Seguiran lluint tots com si fossin l’únic o passaran a lluir com si no ho fossin, que de fet ja no ho seran?

En teoria la competència estimula el mercat, però competir dins del mateix equip quan se suposa que han d’anar a la una... Quin posicionament psicològic s’adopta quan, després de ser fill únic, ve un germanet? Que difícil i estressant ha de ser conservar la posició predilecta entre dignes competidors. I que difícil i estressant ha de ser per-dre-la, si això passa.

Tots sabem que a l’esport base es premia la companyonia i el sacrifici per l’equip

I els aficionats, com ho deuen viure? Hi haurà de tot, com a totes les cases, o aquests sí que deuen anar a la una?

I els socis? No l’haurien de votar, una cosa així? És clar, seria molt merder sotmetre a referèndum cada possi-ble fitxatxe. S’entén que ja elegeixen un cap per a aquesta escomesa.

I els nens, amb la seva capacitat il·limitada d’en-lluernament i admiració? Què estan idealitzant a hores d’ara? Segurament res que no tinguessin ja idealitzat: els diners, la fama i la fascinació que acompanyen el fet de ser el número 1.

Que llaminer que és això de ser el número 1. Deu haver-hi alguna assignatura sobre el tema a les escoles esportives de base? No ho crec, perquè tots sabem que a les escoles esportives no s’educa en la competitivitat, no s’ensabona els bons i s’arracona els patates sinó que primen valors com la igualtat, l’esforç i la superació per-sonal. I si algú no en sap, se li n'ensenya. Tots sabem que a l’esport base es premia la companyonia i el sacrifici per l’equip, l’esportivitat, la integració i la camaraderia. Perquè el més important no és guanyar a tota costa sinó fer esport i aprendre de les emocions que entorn d’aquest es generen. I sort que és així perquè, si no, què estaríem construint?

Podem parlar-ne a www.socpersona.blogspot.com o em pots escriure a sergi.ballespi@uab.cat

Sóc persona

Sóc persona Sergi Ballespí. Doctor en Psicologia

�� 625 - Divendres, 19-06-2009

Opinió Ramon Gualdo

Ja hi va haver un temps, en què amb la gorja calenta cri-dàvem "No, a l'OTAN!". Després es va anar refredant la gorja i la consciència. Potser hauríem de tornar a escalfar la veu i repetir el clam. Bé hi ha prous raons per a rebutjar aquell invent.

L'OTAN és un producte de la Guerra Freda. El 1989 la Guerra Freda s'acaba. El bloc perdedor de l'Est ha dissolt la seva estructura militar. Però l'OTAN fa el ronsa, no va pas pels ma-teixos viaranys, sinó que va a la seva i es reforça. S'hauria de reflexionar sobre alguns punts del tema. Vegem:

L'OTAN és un bloc militar mundial molt agressiu i molt bel·licista, i fa crèixer el perill de noves guerres. Les decisions de l'OTAN es prenen sense cap control democràtic, al marge de parlaments i de les institucions democràtiques europees. Alhora està sota el comandament militar exclusivament dels EUA.

L'OTAN ha estat i és una amenaça per a la democràcia, i ha acceptat estats que no són pas gens democràtics, i dictadures. En algunes ocasions ha manipulat l'opinió pública. Doncs, no és pas un invent de fiar.

De manera, que potser sí que hauríem d'organitzar la cri-dòria de protesta, però el crit ha de sorollós, fort, valent, amb tota la força de la veu. Cridem amb veu potent, no siguem tímids, perquè si només cridem amb veu fluixeta, faran el sord i encara se'n riuran.

No a l'OTAN Tenen ulls i no hi veuen

Aquesta setmana del Corpus hem assistit a una altra onada de fumigacions aèries. No ha plogut, però en circumstàncies normals ho hauria fet i els pagesos hau-rien omplert els seus graners. Tots els avions que deixen esteles llargues són sals químiques, no són querosèn ni combustible ni vapor. Deixem tranquil·les les avionetes del iodur de plata, que són unes joguines al costat dels reactors que volen a tres mil i quatre mil metres d’alçada deixant la seva polseguera blanca, que al cap d’una es-tona forma una tela aparent de núvols que deixen passar la calor del sol i que tot seguit la retenen a la superfície, anu·lant l’efecte albedo, que permet el retorn de la calor a l’espai. D’aquí la sensació que tenim d’estar atrapats dins d’un forn i de veure que els núvols no poden pixar. Més tard o més d’hora tot cau a terra i es barreja amb l’aigua de la pluja, si és que aconsegueix de precipitar-se. Si encara teniu cisternes, feu analitzar l’aigua del solatge abans d’utilitzar-la per a beure o cuinar. Estem davant d’un intent per canviar el clima a nivell planetari, més càlid, i crear un succedani de la religió amb els seus derivats ecològics, un culte a la natura sense el creador. Poques coses hi ha més saludables que el carboni que fa créixer els boscos. Al s. XIX s’envià tot el carbó de pedra a l’atmosfera i ningú no es moria per això. Ara se’ns mo-ren les abelles misteriosament i hi haurà fam perquè elles s’encarreguen de la polinització de les plantes. El nostre jovent cada dia es més estèril. Diuen que per la quími-ca dels aliments, però, i la que cau de l’aire? I aquesta primavera no hem vist ni una sola corrua d’erugues, a pesar d’haver-hi hagut tantes bosses als pins. També els pins se’ns moren d’una malaltia estranya. Els atacs s’in-crementaran perquè enguany ha plogut massa i ho volen eixerreir tot i després donar la culpa del canvi climàtic als cotxes. La gent tenen ulls i no hi veuen.

Opinió Jaume Clavé

Veure'tBlego la frontissa d'aquest sola banda i banda de teuladai sento, incerta de mique et requereixo a propm'hi estaria fins la fosca a l'esguard d'una cançócar endego camíns d'esquerpa sensaciósi t'escric no és per oblit, no amb Venus de nit et viscveritable confessiómai no sabràs com d'enyorança he mortaixí mesuro el tempsencenc un ble, balb, quietsi no puc veure'tno vull res.

Poesia Joana Cervera

Formen part de l’equip de suport de Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - Lluís Cornet - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarré Foto Resol - Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany - Josep M. Montaner - Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

��625 - Divendres, 19-06-2009

Opinió F. Torres

Crec que tots i cada un de nosaltres alguna vegada hem conegut la soledat. Aquella part tan dolorosa, i a vegades llu-minosa, de la condició humana.

Alguns hauran viscut en l’adolescència una desola-dora soledat. En aquells anys que creiem que ningú no ens comprèn, potser perquè ni nosaltres mateixos no ens arribem a entendre. Per altres els haurà arribat en la joventut, sobretot si han passat per aquell terrible dolor d’estimar i no sentir-se estimat i comprovar al mateix temps, que encara que el món sencer t’acompanyés te sentiries igualment sol si et faltés la companyia de la persona estimada. Altres l’hauran tastat en els seus anys adults, sobretot en èpoques que, per diferents motius, arribes a pensar que la vida no té sentit i comences a repetir-te sempre la mateixa pregunta: “Per què hi som en aquest món? Pot ser a molts els arriba la soledat en travessar la barrera del que es diu “la tercera edat “ quan te n'adones que molts amics i companys de tota la vida ja no hi són i comences a percebre una infinita distància entre tu i els més joves.

No podem ignorar que la soledat és part de la vida. En el principi de la història Déu va veure que no és bo que l’home estigui sol. Però tampoc no ignorava que amb freqüència l’ho-

Condemnats a la soledat

me se sentiria sol per més companyia que hi posés al seu costat, perquè molts acompanyaments no fan altra cosa que augmentar la soledat. I així és com la societat, i a vegades la mateixa famí-lia, no és res més que una acumulació de solitaris.

Pensant en aquest tema trobo tres diferents maneres de soledats: Els incompresos i abandonats al mateix temps, els orgullosos i els solitaris per elecció. La primera, pot ser la més abundant, la considero la més greu, perquè la majoria la compo-nen persones que no se senten estimades per ningú, la qual cosa no deixa de ser el més terrible de tots els drames. En aquesta gran família que és la societat hi trobes persones que es pas-sen la vida mendicant que algú el vulgui escoltar, algú amb qui parlar sense haver de sentir “Ara no puc, tinc molta pressa”. En definitiva, un amic que s’interessi per ell i els seus problemes.

També hi ha soledats construïdes pels mateixos que les pateixen, només ells són els responsables de la soledat i aban-donament que ara pateixen. Han viscut la vida tancats amb el seu egoisme sense pensar amb els demés i ara es lamenten de no tenir ningú que els faci companyia.

"Qui va per la vida sense baixar del cavall de l’egois-me acabarà quedant-se sol", diu el poeta.

Plantem cara!

PLANTEM CARA és el títol del darrer llibre que acaba de treure el lingüista del Pla d’Urgell i flamant Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Joan Solà. És un recopilatori d’arti-cles d’opinió publicats durant els últims 10 anys al diari AVUI on burxa les petiteses, misèries, mesquineses d’aquest gran país. En essència, equipara en una mateixa cosa, el compromís amb la llengua i el compromís amb el país. A més fa evident una preocupació, que és que la degradació de la llengua està íntimament lligada amb la degradació del país, i viceversa. És a dir, si tens una pàtria degradada, no vulguis defensar la llen-gua, perquè igualment acabarà sent degrada, lentament, això sí, però degradada a tots els efectes, i a l’inrevés també.

PLANTEM CARA! a la subordinació que sofreix el català, directament relacionada amb una altra subordinació, aquesta de caire polític, que pateix Catalunya com a país, tal com va denunciar, amb humilitat i honestedat, el mateix Joan Solà en el moment de rebre el Premi d'Honor de les Lletres Ca-talanes la passada setmana. Segons paraules seves “la comu-nitat catalana cal que aspiri d'una vegada al grau de dignitat imprescindible perquè Catalunya tingui un tracte d'igual a igual amb l'Estat i amb les llengües del seu entorn i de l'altra banda”. Per això ens hem d’organitzar com a país, enfortir la

nostra estructura, hem d’augmentar la nostra autoestima.PLANTEM CARA! al bilingüisme. Els protectors dels

valors del bilingüisme, el qual elogien però curiosament no practiquen, solen oblidar que aquest mai no es genera en una societat de manera espontània, sinó degut a una concreta acció política. Solà també ho va denunciar d’una manera precisa i in-contestable. I això del bilingüisme no és cap opinió partidista, sinó un fet objectiu “super” demostrat.

PLANTEM CARA! als “moments de desorientació col-lectiva” que patim actualment per tal d’arribar a ser un “poble normal”. En aquest aspecte, molta culpa la té la classe política que no n’és conscient, d’aquest desencantament. Solà, en el moment de rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, es va atrevir a denunciar davant la classe política i cívica del nos-tre país, sense pèls a la llengua, la manca d'una força política necessària per arribar a l'ideal de màxima sobirania política, econòmica i cultural.

Tant de bo existissin més personatges com el bell – lloquí JOAN SOLÀ. És un figura, home de país, home reflexiu i crític, treballador infatigable per la millora i perfecció de la llengua, ri-gorós amb el que fa, amè, intel·ligent. Acaba de rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Ell honora aquest premi.

Opinió Carles Mujal Colilles

�� 625 - Divendres, 19-06-2009

Futbol CF Solsona

Benjamí

Els solsonins arriben fins a quarts de final al IV Torneig de l’Anoia

Per quart any consecutiu, l’Anoia preparava un campi-onat benjamí on els millors clubs del territori català hi estaven representats amb algun dels seus equips. El format de la com-petició era el següent: pel matí, quatre grups amb quatre equips s’enfrontaven a mode de lligueta, i els dos primers aconsegui-en la classificació per a les fases finals que es disputaven a la tarda. Cap dels grups no era senzill, i el nostre no va ser una excepció, amb la presència del Tàrrega, l’AEM de Lleida i la EF Santes Creus de Reus, sens dubte el millor club de base a la província tarragonina.

El primer partit ens enfrontava als urgellencs. Es va afrontar el partit amb molta seriositat i els joves solsonins, amb un tres i no res, deixaven fora del partit i sense opcions un Tàrrega que feia el que podia. Però es veien superats per la verticalitat i la rapidesa en les accions blaves, que es traduiren en gols de Nil (3) i Adrià (2). Al final un 5 a 1 que ens donava molta moral per seguir treballant. El moment d’enfrontar-nos als de la capital del Baix Camp havia arribat, era un partit que decantaria clarament les opcions de classificació en favor d’un dels dos equips, i tots n’eren sabedors. Després d’un partit de força, lluita i velocitat, d’anada i tornada i sense control clar de la pilota per cap dels dos equips, arribàvem als últims mi-nuts amb un empat a un que no satisfeia a cap dels dos equips, menys encara quan el Reus es va trobar amb un penal a favor, fruit d’una falta claríssima fora de l’àera en que l’àrbitre no va encertar a senyalar (el punt fatídic). Tot i això, el partit avan-çava però no es desencallava. Una falta molt llunyana a favor dels solsonins semblava una opció difícil per tornar a agafar avantatge al marcador. Però un gran xut de Fran ens donava la victòria momentània. A partir d’aquí, nervis, tensió i lluita per mantenir el resultat. Els solsonins van sortir del camp per ce-lebrar el gol i això no es pot fer mai. Els gols s’han de celebrar en camp contrari, els reusencs se’n van adonar i van treure de mig camp molt de pressa, agafant tot l’equip desprevingut. Per sort no va passar res. L’àrbitre va xiular abans d’hora tallant un contraatac blau. A la represa, després de l’embolic, una contra dels rivals, que es va parar amb una falta contundent, va des-encadenar el nerviosisme tant al camp com a la grada, ja que aquest equip no ha estat mai acostumat a perdre partits. Al fi-nal, tot va acabar bé pels interessos solsonins, amb la vitctòria per la mínima, 2 - 1, que ens donava la classificació automàtica per la fase final de la tarda i que semblava tan difícil d’acon-seguir.

L’últim partit de grupet ens enfrontava a l’AEM. Els dos equips estaven classificats i ens jugàvem passar com a pri-mers de grup o com a segons. La tranquil·litat de saber que

estàvem classificats es va traduir al camp, ja que es va intentar tenir més control de pilota i el partit es va desenvolupar molta estona a la zona ampla del terreny de joc. L’empat a un final ens donava el primer lloc del grupet per la diferència de gols d’un equip i l’altre i l’eufòria es desfermava entre els nostres jugadors.

Després de dinar i recuperar energies, ens tocava afron-tar els quarts de final contra el San Mauro, un gran equip de primera divisió que ens va guanyar en definició i es va endur l’eliminatòria i ens deixava fora de la competició.

En definitiva, una jornada on tant pares i mares com jugadors van disfrutar de bon futbol en un torneig que ens ser-veix per tancar la temporada.

��625 - Divendres, 19-06-2009

Futbol CF Solsona

II Torneig Aleví"Ciutat de Solsona"El Solsona’97 es proclama campió!

Aquest passat diumenge al matí es va disputar el segon torneig Benjamí organitzat pel C.F.

El dissabte al matí els Alevins del C.F.Solsona jugaven un torneig a casa nostra, en el qual els blaus hi presentaven 2 equips (1r any i 2n any).

El torneig es presentava molt maco ja que al grup hi havia equips de 1a divisió. Els equips que hi havia eren: Solsona de 1r, Solsona de 2n, Arrels, Artesa-Ponts i el Fruitosenc. El torneig consistia a fer una lligueta de tots contra tots.

El primer partit que es va jugar va enfrontar als dos equips de Solsona: els de 1r any i els de segon, i van quedar empatats a 0. El segon partit l’enfrontava l’Arrels contra l'Artesa – Ponts i aquest partit se’l va endur l’Arrels amb una clara victòria. El següent partit el van disputar el Solsona ’97, contra l'Artesa- Ponts, i el partit el van guanyar els de casa, amb un resultat de 4-4. Seguidament van jugar els de 1r any contra els de Fruitosenc i van quedar empatats 1-1, tot i que els blaus van fallar un penal a l'últim minut. En el pròxim partit el Fruitosenc s’enfrontava als de Solsona ’97 i també van quedar amb un empat d'1-1. El pròxim partit el van disputar el derbi local Arrels-Solsona ’98 i el va guanyar el Solsona per un avantatge mínim. I seguidament l'Arrels es va enfrontar al Solsona i ara també van guanyar els de Solsona, però ara amb un clar 4-0, gran partit dels blaus col·lectivament. El pròxim el van disputar els d'Artesa-Ponts contra el Fruitosenc i es va imposar l'Artesa-Ponts per un 4-2. El següent partit i últim per als blaus el disputaven el Solsona ’98 contra l'Artesa-Ponts, partit en el que si guanyva el Solsona quedaven empatas a punts els dos equips locals al primer lloc. Però no va ser així, ja que van perdre el partit. L’últim partit del torneig el van disputar el Fruitosenc contra l'Arrels i van acabar guanyant els de Fruitosenc per un marcador ampli.

Torneig que va estar molt divertit tot el matí, i amb resultats finals de: 1r lloc: Solsona ’97; 2n lloc: Artesa-Ponts; 3r lloc: Fruitosenc; 4t lloc: Solsona ’98; i 5è lloc per l'Arrels. El torneig va ser molt disputat fins al final, amb grans equips i partits durant tot el torneig.

Moltes gràcies a tothom: A tots els equips per venir al torneig, al C.F.Solsona per organitzar-lo, als jugadors i als pares per sempre estar allà pendents i animant.

Gràcies a tothom !!!

PrebenjamíC.F. Solsona: Xabi, Oriol G. (2 gols), Eduard N. (5 gols), Gerard R., Miquel B., Àlex., Marta B. i Enric P. .

Bon paper solsoníAquest dissabte va tenir lloc el IV

Torneig Futbol Base C.E. Anoia. Hi havia 16 equips dividits ens grups de 4. Els solsonins estaven en el primer grup, juntament amb Les Borges, Mollerussa i l’Anoia.

El primer partit, davant Les Borges, va ser el partit més fluix dels blaus. Als 10 minuts ja perdien per 4-0, evidenciant la fa-cilitat del contrari per arribar a la porteria blava. Tot i així, al final, el Solsona va co-mençar a apretar les dents, comprovant que si ho donen tot, poden arribar lluny. Resultat final: 6-3.

En el segon, amb el Mollerussa, va co-mençar amb la mateixa tònica que el primer partit: el marcador en contra en els primers minuts (2-0). Tanmateix, amb l’experiència anterior, els solsonins s’hi van esforçar de va-lent, tocant per fi la pilota amb criteri. Van fer dos gols, l’últim in extremis, i van empatar el partit. Un punt que podria ser clau de cara al darrer partit davant l’equip organitzador del torneig. Resultat final: 2-2.

Els resultats del grup solsoní dona-ven dues opcions de cara al darrer partit: si guanyaven a l’Anoia, passaven a quarts de fi-nal, però un empat o una derrota, els deixava fora. A més a més, el cap de setmana anterior l’Anoia es va endur el Torneig solsoní per un contundent 2-7… el partit tenia tots els in-gredients per ser espectacular. I així va ser. Per no perdre el costum en aquest torneig, els solsonins van rebre el primer gol en els pri-mers compassos del matx. Però, en comptes de llençar la tovallola donant per finalitzada la seva participació, els blaus van eclipsar l’Anoia remuntant el marcador. Els jugadors corrien com mai, no donaven cap pilota per perduda, tenien una motivació extra impres-sionant. Quedaven dos minuts per donar la sorpresa del torneig… però, un centre molt ben picat per un jugador local, el va aprofitar el davanter per establir el 2-2 en el marcador. Els blaus ho van intentar, malgrat tenir no-més un canvi amb el sobreesforç físic conse-qüent, però no va poder ser. En l’últim suspir, l’Anoia va capgirar el marcador, certificant el seu pas a quarts i deixant el Solsona a les portes.

S’han de sentir molt orgullosos del paper que han fet en el torneig, mantenint les opcions de classificar-se fins a l’últim minut, posant entre les cordes a l’Anoia i oferint un gran espectable! Enhorabona, campions!!

�� 625 - Divendres, 19-06-2009

Futbol CF Solsona

Bon campionat dels solsonins amb rivals teòricament superiors

Els blaus van aconseguir una meritòria segona posició en el triangular que els enfrontava a equips de categoria superior.

Al primer partit el San Mauro es va imposar clarament al Manresa per 3 a 0. Tot i que els dos conjunts han acabat les seves respectives lligues en 5a posi-ció, el San Mauro va jugar molt bé al futbol triangulant des de darrera i aprofitant-se de les badades i mala col·locació defensiva dels bagencs.

En el segon partit es van enfrontar el Manresa i l’amfi-trió, el Solsona. Tot feia pensar que els blanc i vermells s’em-portarien còmodament la victòria, ja que teòricament és equip superior i que disposava de molts recanvis per a fer front a la intensa calor que queia sobre el terreny de joc. No va ser així, i un Solsona molt expeditiu es va emportar el partit per un clar 2 a 0 posant de manifest que el Manresa ja no és el que temps enrera era i que ens colava a l’últim partit per a decidir el guanyador. La nota negativa va ser la lesió d’Ossama, que es va lesionar al genoll. Des d’aquí desitgem que et recuperis al més aviat possible. Ànims!

TRIANGULAR INFANTIL

UD San Mauro (1a Divisió) - CF Solsona (2a Divisió) - CE Manresa "B" (1a Divisió)

NOTACF SOLSONA – FUTBOL BASE:

Es busca jugadors/es per a acabar de completar els equips per la temporada 2009/2010. Els equips que formaran el futbol base són:- Femení (cadet-juvenil, de 12 a 18 anys)- Juvenil (1991, 1992, 1993)- Cadet (1994, 1995)- Infantil (1996, 1997)- Aleví (1998, 1999)- Benjamí “A” (2000)- Benjamí “B” (2001)- Prebenjamí (2002, 2003, 2004)- Babies (2005)

Contacteu per telèfon al 626 424 899 ( Albert ) o per correu electrònic a gesportsolsona@hotmail.com

CALENDARI PARTITS 20/21 JUNY

INFANTILS:IV TORNEIG DE L’ANOIA (diumenge 21)

ALEVÍ : IV TORNEIG DE L’ANOIA (dissabte 20)

En l’últim partit un Solsona sense efectius a la banque-ta havia de guanyar als de l’Anoia per guanyar el triangular ja que els grocs tenien l’average favorable en cas d’empat. El partit, però, es va acabar ben aviat, ja que ràpidament l’equip foraster es va avançar per 0 a 2 en el min.10 i el matx va acabar amb un clar 1 a 5, reflex d’un molt bon equip amb el qual ens enfrontàvem.

Finalment, entrega de medalles per a tots els partici-pants i la copa de guanyador per la U.D. San Mauro, que va ser un just i clar vencedor.

��625 - Divendres, 19-06-2009

Futbol CE Arrels

FC Joanenc, 1CE Arrels, 4Jordi, Marc, Houssein, Sala, Oualid, Ivo, Pau, Olle, Nil, Guilli, Roger i Arnau Gol: 0-1 Roger min. 5, 0-2 Sala min. 36, 1-2 min. 43 , 1-3 Roger min. 55, 1-4 Houssein min. 68

L’Arrels a Sant JoanSota un sol de justícia, l’equip infantil del CE Arrels

va anar a disputar el partit de festa major de Sant Joan de Vilatorrada contra l’equip de primera divisió local.

El partit va ser força entretingut i amb bones jugades per ambdues bandes, però amb uns solsonins molt ben col.locats al camp que amb bones passades feien inútil qualsevol intent local per dominar el joc .

El partit va posar-se de cara ràpidament, ja que als cinc minuts el Roger va transformar en gol la tercera ocasió que va tenir. Els de casa van intentar per tots els mitjans poder empatar el matx, però no encertaven a batre la porteria del Jordi, molt seriós sota pals. Amb el resultat d’1 a 0 va arribar el descans, que era força merescut, després de la calor que s’havia patit.

La segona meitat no podia començar millor, ja que en

en treure un servei de centre, i amb tan sols quatre tocs de pi-lota, el Sala feia el segon gol en quedar-se sol davant el porter local. Els locals van reaccionar posant-hi una mica més de ga-nes, però continuaven sense encert. Només en la sortida d’un còrner van poder retallar la diferència fent l’1 a 2.

Aquest miratge els va durar poc, ja que el Roger va tornar a marcar després de deixar el porter assegut al terra. I ja cap al final del partit el Houssein feia el seu primer gol de la temporada en rematar amb una excel.lent vaselina una passada del Nil i d’aquesta manera sentenciar el partit.

Excursions Centre Excursionista del Solsonès

Excursió a ValldarquesEl diumenge dia 7 de juny el Centre Excursionista del

Solsonès va organitzar una sortida per conèixer una zona molt bonica situada entre Coll de Nargó i Isona. La ruta es pot con-sultar a la pàgina web: www.centreexcursionistasolsones.org

Vam fer una caminada circular i vam poder veure la Torre dels Moros, un molí abandonat, una cascada especta-cular, unes masies amb vistes al Solsonès i Andorra, capelles romàniques i el poblet de Valldarques amb la rectoria voltada de cingles.

Volem agrair al Josep M. Viladrich de Peramola, resi-dent a Oliana i un dels primers socis del Centre Excursionista del Solsonès, que ens acompanyés amb la seva dona i ens fes conèixer aquesta zona tan maca de l’Alt Urgell.

Santa Maria de Remolins Valldarques

�� 625 - Divendres, 19-06-2009

C. Castell, 8Solsona973 48 00 78

Bàsquet CB Solsona

El CB Solsona ja treballa en l’organització del seu habitual Mini Campus d’estiu de Bàsquet. Es tracta d’una activitat per iniciar en la pràctica del basquetbol i, alhora, oferir una opció de lleure estival. Està destinat als nens i nenes de 6 a 12 anys (nascuts entre 1997 i 2003) i es durà a terme en el pavelló municipal durant quatre setmanes (entre el 29 de juny i el 24 de juliol). L’horari de l’activitat serà de dilluns a divendres de 7 a 9 del capvespre.

Per segon any consecutiu la direcció tècnica del mini campus anirà a càrrec de l’entrenador Lluís Folch, que estarà acompanyat per una bona colla d’ajudants. En Lluís tindrà el repte de mantenir (o pujar) el nivell de l’excel·lent mini campus de la temporada passada, on els participants s’ho van passar d’allò més bé, i els més petits esperen, a més, que s’inventi els seus famosos "contes de bàsquet". Encara podeu trobar penjats a la web del mini-campus els de la temporada passada, escrits i il·lustrats per ell mateix.

Us el podeu baixar des de la següent adreça: www.cbsolsona.com/minicampus.html. També hi podeu obtenir el full d’inscripció del mini campus, que cal portar complimentat a RIU ESPORTS I MODA.

Preparant el Mini Campus d’estiu de

Bàsquet

Bàsquet Josep M. Borés

El tàndem que formen Kobe Bryant i Pau Gasol en els Lakers ha fet que fossin l'equip guanyador de la NBA.

És un orgull que un català, el Pau, hagi aconseguit el primer anell de triomfadors d'aquesta competició, la categoria màxima del bàsquet mundial.

I, si repassem els àlbums de fotos, és un orgull com a sol-sonins, el fet que ja fa 14 anys que un noiet ros -anomenat Pau Gasol- fes els seus primers passos en el món del bàsquet a Èlitejove de Solsona. Quin orgull, i més, quan aquest noiet va ser nomenat -al mateix 95, a Solsona- com a jugador amb més projecció de tot el Campus. Felicitats Pau!!

Felic

itat

s Pa

u!!

��625 - Divendres, 19-06-2009

Enduro Motor Club del Solsonès

Endurada de l'Espunyola

El diumenge dia 7 es va celebrar aL'Espunyola la tercera prova del Campionat de Catalunya d Endurades

Per part del nostre club varen participar a Júnior 125 cc el Xavier Subirana, a Júnior 250, El Jordi Tor-recillas i el Marc Serena, a Sènior B l'Albert Cardona, i a veterans el Ramon Andreu i el Miki Malé.

El recorregut tenia una llargada de 45 km amb 2 controls horaris en els que hi havia dues proves es-pecials, cronometrades: La primera era molt ràpida, alguns llocs de la mateixa es feien en quarta i cinque-na velocitat, i la segona, era molt tècnica i lenta amb molt girs a dreta i esquerra.

Els pilots Júnior i Sènior donaven tres voltes amb sis cronos i els veterans dues amb quatre cronos.

Els primers en pendre la sortida varen ser el Xavier Subirana, el Marc Serena i el Jordi Torrecillas, i tot seguit tots els demés.

Després de la primera volta en la categoria de vete-rans, el Miki va fer el millor temps a la segona crono 3,31, El Ramon 3,37 a la seva categoria era cosa de tres. El pilot local Miquel Serena, el Miki i el Ramon a Sènior B. L'Albert estava lluitant entre la segona i la quarta plaça. Els tres pilots impli-cats estaven a menys de dos segons, i a júnior 125 cc el Xavier Subirana entre la tercera i la cinquena. El Jordi Torrecillas i el Marc Serena, entre el deu i el quinzè lloc. El Xavier Subirana

a la segona volta a la primera crono va patir una forta caiguda i es va veure obligat a retirar-se.

En finalitzar la cursa el Jordi Torrecillas va fer 17 a la seva categoria. El Marc Serena 19 a Júnior 250. L'Albert va fer segon a menys d'1 segon del tercer i 1,30 segons del quart.

A la categoria de veterans el Miki va fer segon i el Ramon tercer a 14 segons. A la segona crono, en ser molt tèc-nica, el Miki era quasi imbatible.

Després d`aquesta cursa la classificacio del campio-nat de Catalunya va quedar així: l'Albert Cardona, tercer a un punt del segon. El Miki, primer.eE Ramon Andreu, quart. I el Xavier Subirana, sisè. El campionat de Catalunya fa una pausa fins el setembre

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

9a Cursa de Fons d’Almacelles

Sancho Ayala! Al podi d’Almacelles

Diumenge 14 de juny a les 10 del matí es va donar el cop de xiulet a la sortida a la 9a cursa de fons d’Almacelles.

Una cursa força dura als seus primers 5 km. seguits de 3 km. de pla i 2 últims amb forta baixada.

Sancho Ayala i Josep Alconchel van ser la representa-ció dels Fondistes del Solsonès.

La cursa va començar força bé ja que va caure quatre gotes i el sol estava amagat, però a poc a poc es va anant impo-sant la calor, que va acabant sent molt forta.

La cursa d’Almacelles té l’al·licient que hi ha premis en metàl·lic, un reclam per a la gent forta en aquesta especialitat.

Sancho Ayala es va situar al capdavant, juntament amb tots els homes forts de la cursa que aspiraven a guanyar, però els marroquins ho van deixar clar des de la sortida: volien gua-nyar, i als primers kms. ja anaven al capdavant de la cursa.

Sancho Ayala feia una altra cursa, i va arribar al lloc 6è de la general i primer de la seva categoria, amb un temps de 34’28 minuts.

Josep Alconchel va fer un temps de 45’03 minuts i va entrar al lloc 63 de la general.

Pròximes curses20 de juny cursa del Foc 10 km. Olesa21 de juny cursa dels Templers 10 km. Lleida28 de juny 2na cursa de Muntanya del Solsonès (Puig-Arnau Pubilló (Canalda) OdènInscripcions obertes a la Cursa de Muntanya del Solsonès.Més informació a Ribera Esports, http//www.atletisme.com i http//www.fondistesolsones.org

�0 625 - Divendres, 19-06-2009

Trial de Clàssiques Motor Club Solsonès

Durant els darrers caps de setmana la copa Catalana de trial de Clàssiques ha viscut la celebració de tres de les nou proves que configuren el campionat.

La primera de la trilogia es va celebrar a la bonica població d'All (Cerdanya), amb un recorregut de 10 zones i dues voltes enmig d’un paisatge de postal. La segona prova va ser a Castellolí, al parc motor de la Federació Catalana de Motociclisme. El recorregut constava de 6 zones i tres voltes. La tercera va ser el cap de setmana passat a Ripoll, on a més coincidien els campionats d’Espanya i Catalunya. També un recorregut fantàstic amb 12 zones i dues voltes i una excel·lent organització.

En totes elles hi va participar el pilot solsoní Lluís No-velles, que de mica en mica i després de superar els problemes mecànics va progressant adequadament, tot i fer uns resultats discrets que van de menys a més.

La copa Catalana de trial de Clàssiques

Aprofitant aquest escrit voldria expressar el màxim agraïment a totes aquelles persones que d’una forma o al-tra donen suport al nostre pilot.

La pròxima cita del campionat Català serà el dia 5 de juliol a Solsona.

La gent del Motor Club està tre-ballant per a fer un bon trial al gust de tots. Si ens voleu acompanyar en aquesta fita ja sigui fent de control o altres tas-ques de suport, amb molt de gust sereu ben rebuts en aquesta família d’afeccio-nats al motor.

Des del Club volem destacar tam-bé el recolzament rebut de l’ Ajuntament de Solsona així com dels propietaris dels terrenys per on transcorrerà la prova. Us hi esperem a tots.

JORNADA 5 | 13 i 14 junyEqUIP Punts BitllesEquip Bitlles La Fura 204 9Club Bitlles Solsona (Verds) 308 22Equip Bitlles Olius 288 20 Club Bitlles Estel 229 115Club Bitlles Solsona (Vermells) 336 22Equip Bitlles Arcada 286 20

BITLLES CATALANESEqUIP J G E P PJ B PUNTE. Bitlles Solsona (Vermells) 5 5 - - 1649 119 10E. Bitlles Solsona (Verds) 5 4 - 1 1628 119 8Equips Bitlles Olius 5 3 - 2 1324 84 6Equip Bitlles Arcada 5 1 - 4 1374 86 2Club Bitlles Estel 5 1 - 4 1338 89 2Equip Bitlles La Fura 5 1 - 4 1171 68 2

Classificació de tota la lliga Jor. Punt J1 J2 J3 J4 J5 B1 B2 B3 B4 B5 Total Bitl PuntsEquip Bitlles Solsona (Vermells) 5 1649 349 314 312 338 336 27 24 18 25 25 119 10Equip Bitlles Solsona (Verds) 5 1628 317 342 328 333 308 23 27 23 24 22 119 8Equips Bitlles Olius 5 1324 287 262 282 205 288 19 16 17 12 20 84 6Equip Bitlles Arcada 5 1374 303 226 286 273 286 20 11 18 17 20 86 2Club Bitlles Estel 5 1338 284 282 281 262 229 19 20 18 17 15 89 2Equp Bitlles La Fura 5 1171 221 244 222 280 204 12 16 13 18 9 68 2

Bitlles Catalanes Consell Comarcal del Solsonès

�1625 - Divendres, 19-06-2009

Patinatge Club Patinatge Solsonès

Montse Isanta al Campionat de Catalunya per segon any consecutiuEls passats 29, 30 i 31 de maig, al pavelló poliesportiu de Celrà (Girona),

va tenir lloc el Campionat de Catalunya de la categoria juvenil.

Montse Isanta del CP Solsonès, aconsegueix classificar-se en aquesta competició durant dos anys seguits.

La protagonista va ser Montse Isanta i Barcons, la primera patinadora del nos-tre club que ja l’any passat, va participar en un Campionat de Catalunya. Podríem assegurar que es tracta d’una de les pati-nadores de més nivell que té actualment el CP Solsonès.

Montse Isanta, acompanyada dels seus familiars i membres del club, van fer via cap a les terres gironines amb molta il·lusió i ganes de participar en un esdeveniment tan important, juntament amb les altres patinadores de la selecció de Lleida.

En arribar, divendres per la tarda, van tenir lloc els entrenaments de les di-ferents territorials. L’endemà, dissabte al migdia, tenia lloc l’obertura del campio-nat, amb la presentació de tots els patina-dors a pista. De la Territorial de Lleida, van ser quatre les patinadores encarrega-des de representar-la: Núria Vilarasau de Patins Bordeta; Laura Massana del C.P. Lleida Llista Blava, Lídia Pàmies del C.P. Alcoletge i Montse Isanta del C.P. Solsonès. Per la tarda, començava la competició que s’organitzaria en primer lloc, amb el programa curt obligatori i l’endemà al matí, en segon lloc, el pro-grama lliure o llarg. Aquest programa és important que surti net i sense errors, s’ha d’anar segur. En el segon, els patinadors

Selecció de Lleida Juvenil

són lliures de realitzar els integratius que es vulguin, han d’ensenyar el que saben fer i arriscar elements que, difícilment, s’arriscarien a fer en un programa curt obligatori. Aquest programa es multipli-ca per tres i arrodoneix els resultats de la classificació final.

Montse Isanta va realitzar un molt bon programa curt. En els salts va fer gala d’un axel pràcticament perfecte, un doble lutz i un complicat combinat de salts molt ben aconseguit. En les pirue-tes, va ser tant o més brillant que en els salts, va realitzar una bona pirueta d’àn-gel, de tres voltes i sortida neta. La pi-rueta combinada, també va ser bona, de taló i baixa. D’aquesta manera va poder posicionar-se en el lloc 24 de la classifi-cació en el programa curt.

L’endemà, diumenge 31 de maig, te-nia lloc la competició referent al progra-ma lliure o llarg. Aquí, Montse Isanta va poder ensenyar tot allò que realment sap i pot fer damunt d’uns patins. Va realitzar un programa lliure acceptable, tot i que alguns errors van fer que baixés un lloc en la classificació final. La Montse va aguantar tot el cap de setmana, malgrat la gran pressió a la que estan sotmesos els patinadors, quan arriben a competici-ons amb tant nivell.

Montse Isanta ha aconseguit, amb

dos anys, participar als campionats de Catalunya, ho va fer l’any passat en la categoria cadet, i ho ha fet aquest any en la categoria juvenil. És molt difícil arri-bar a competicions amb tant nivell, i el que és més difícil, progressar contínua-ment amb molt d’esforç i constància.

Per últim, només em queda agrair als acompanyants que van donar suport a la Montse. I moltes felicitats, per a ella, i per arribar a formar part de la selecció de Lleida tot representant la nostra entitat en el panorama català!

�� 625 - Divendres, 19-06-2009

Ocellaires Societat Ocellaire El Passerell

El passat diumenge 14 de junys es va celebrar a Solsona el concurs Local a la plaça Sant Isidre. Va començar a les 8 del matí amb un esmorzar per a

tots els assistents i, posteriorment, a les 9, va començar el concurs

Classificació del concurs

Pinsans: 1r Josep Baraldès, 2n Josep Jiménez

Passerells: 1r Ramon Sala, 2n Manolo González, 5è Manel Pelegrina.

Caderneres: 1r Mario Alberto , 2n Pedro Morón, 3r Juan Carlos Requena, 4t Gabriel Macia, 5è Jose Pineda, 6 Jordi Peralta.

Verdums: 1r Jose Pineda, 2n Juan Carrasco, 3r Juan Carlos Requena, 4t Manolo González.

Concurs local a la plaça Sant Isidre

��625 - Divendres, 19-06-2009

Esports Espaigua

Festival a Espaigua 2009

El dissabte 13 de juny va tenir lloc al Teatre Comar-cal el Festival d’Espaigua del curs 2008-2009. Amb el teatre ple a vessar, els alumnes i professors d’Espaigua ens van fer disfrutar amb les diverses actuacions que ens van mostrar les activitats que duen a terme durant el curs.

Us presentem una mostra del que va donar de si el Fes-tival en aquest recull de fotografies. Podeu trobar més fotos i la pel·lícula en DVD al Resol.

�� 625 - Divendres, 19-06-2009

Esports Espaigua

��625 - Divendres, 19-06-2009

Trobades Fotos: Ramon Estany - Josep M. Borés

La I Trobada de Cotxes Clàssics del Solsonès omple la comarca de

vehicles nostàlgics

�� 625 - Divendres, 19-06-2009

Trobades

Uns 40 automòbils amb més de 25 anys d'antiguitat van respondre a la crida de la I Trobada que l'Associació d'Amics dels Clàssics del Solsonès, en procés de constitució, va organitzar el passat diumenge 14 de juny.

Els vehicles participants es van anar reunint a la Plaça del Camp de Solsona, a partir de les 9 del matí, mentre se servia un esmorzar per als conductors i acompanyants, vinguts d'arreu de les comarques veïnes i de la mateixa ciutat amfitriona, que aquest dia celebrava la Festa de Corpus.

Cal destacar la varietat de vehicles, i la nombrosa presència de Minis, una dotzena.

Passades les 10 del matí, els vehicles van engegar motors en direcció al nord de la comarca, cap a Sant Llorenç de Morunys, per gaudir del bell espectacle de la natura i el paisatge prepirinenc. Una excursió que els va dur a la Llosa del Cavall, les Fonts del Cardener i Port del Comte, per acabar amb un dinar de germanor al restaurant Ca l'Agustí de Cambrils, on es lliuraren obsequis als participants i se sortejaren diferents premis.

Internet Associació d’Artesans i Productors de Qualitat del Solsonès

Els Artesans presenten la seva web

El passat dia 5 de juny l’Associació d’Artesans i Pro-ductors de Qualitat del Solsonès va presentar la seva pàgina web a les autoritats del Consell Comarcal i de l’Ajuntament de Solsona.

El febrer de 2007 es va crear l’Associació de Productes Artesans i de Qualitat del Solsonès amb 21 membres funda-dors. Un any i alguns mesos després els associats són 35.

“Esperem que sigui una eina molt eficaç per la pro-moció de la varietat de productes artesans i alimentaris dels associats, així com també per donar a conèixer més la nostra comarca a través de l’artesania de peça única i la qualitat alimentària que tenim. Actualment la web rep unes 800 vi-sites mensuals”.

El Delegat de la Cambra, Miquel Montaner; el regidor de Turisme, Josep Caelles; el president del Consell Comarcal, Marià Chaure; i el vicepresident segon del Consell Comarcal, Joan Solà, amb membres de l'associació d'Artesans del Solsonès

Josep Masdenpinós, aficionat als cotxes clàssics"El que volen aquests vehicles és que els facin córrer"

Des de quan estàs aficionat als clàssics?Des de tota la vida. Quan era petit, ja m'agradaven els motors i els vehicles, i jugava amb altres nois a endevinar de quin cotxe es tractava només escoltant el so del motor. Ara bé, no m'hi he posat en sèrio fins fa uns 10 anys, quan he comen-çat a restaurar vehicles, a participar en fires i trobades.

Què es considera cotxe clàssic?Tot aquell que té més de 25 anys, i com més enrere, vas afegint-hi la classifi-cació d'històric i antic.

Hi ha molta afició als cotxes clàssics. Hi ha mercat?Moltíssima. I a més, des que hi ha internet, amb els foros i les pàgines web, això ha crescut molt i s'ha disparat. El que passa és que amb la crisi s'ha frenat una mica la cosa, perquè és una afició que costa els seus diners.

Hi ha algun vehicle especial que tingui més èxit entre els clàssics?No n'hi ha cap que predomini molt sobre els altres. Si bé, com pots veure avui a la trobada, hi ha molts Minis, potser perquè va ser un cotxe molt popular en el seu moment, i ja és un clàssic.

Són fàcils de mantenir els cotxes clàssics?No són fàcils de mantenir, el que passa és que trobar les peces, segons a on, són cares, perquè saben que això és una afició. Però en fi, si un el cuida una mica, no és difícil mantenir el cotxe. El que volen aquests vehicles és que els facin córrer.

��625 - Divendres, 19-06-2009

Concerts Ramon Estany

L'IES Francesc Ribalta exposa els treballs

artístics del seu alumnatEl Celler de Ca l'Aguilar acull fins avui diven-

dres una mostra dels treballs que l'alumnat de l'IES Francesc Ribalta, dins el Departament de Visual i Plàs-tica (4t ESO), ha realitzat aquest curs.

En concret, es pot veure linòleums a dues tintes fets pels alumnes de 1r i 4t d'ESO, Assemblages inter-pretacions del Gran Vidre de Marcel Duchamp, de 3r d'ESO, i construccions neoplàstiques de 1r de Batxille-rat. La mostra s'ha pogut visitar des de dimecres, de 4 a 6 de la tarda, i avui, divendres, és el darrer dia.

Exposicions Ramon Estany

Vetllada musical a l'SputnikDins els concerts de cloenda de l'Escola Municipal de

Música de Solsona, el passat divendres 12 de juny, el Pub Sputnik va acollir el tradicional concert de combos i for-macions musicals, en el qual van pujar a l'escenari els di-ferents grups musicals de l'escola. Van cloure la vetllada, el cor de Gospel.

�� 625 - Divendres, 19-06-2009

L'Acudit del Simi

Passatemps Marta C.

Les 7 diferències

El passat cap de setmana estàvem de celebració. Aquí, a la capital, es va celebrar el Corpus.

Sabríeu trobar les 7 diferències entre aquestes dues fotografies?

��625 - Divendres, 19-06-2009