Solsona Ramon Estany

Els gegants fan pujar la temperatura festiva a Solsona

Els dies 10, 11 i 12 de juliol, Solsona s’omplí d’actes i gegants per a celebrar la VI Trobada de Gegants de Solsona. Actes, tots ells gratuïts, per a tots els gustos i edats, i amb ge·gants procedents de diferents punts del nostre país, així com també de fora: Leganés (Madrid), Tauste (Aragó) i Ontinyent (País Valencià).

Ha estat una trobada especial que s’emmarca dins el desè aniversari de l'entitat. Deu anys treballant pel follklore

del carnaval solsoní, i portant el nom de la nostra ciutat i de la nostra festa a infinitat de pobles, fins i tot al Japó!

Els actes es van iniciar el divendres a la nit a la Plaça major amb una Botifarrada popular i ball amb Lucky Luke.

El dissabte al matí va ser per als més menuts, amb un esmorzar i espectacle infantil a la plaça del Camp, seguit d'un Espectacle de màgia amb el mag David.

Els capgrossos d’Ontinyent, ballant a la Plaça

Els gegants de Montblanc

La Barra del Mia

El Consell vol recuperar Cal Porrerper les entitats de la comarca...

� 629 - Divendres,- 17-07-2009

Solsona Ramon Estany

La Plaça Major, plena de públic

A la tarda, a partir de les 5, va tenir lloc la Plantada de gegants a la plaça del Camp, que donà pas a la Cercavila pels carrers Castell, Mare de Déu, plaça de Sant Joan, la Regata, Sant Llorenç, Sant Miquel i plaça Major. Acompanyats per l’Orquestra Patinfanjàs. Va ser a la Plaça Major, que tot se·guit, els gegants assistents van oferir alguns ballets. Finalitzats aquests, enfilaren el Carrer Castell en cercavila cap a la Plaça del Camp. A la nit, el grup Diamants va posar música al ball Geganter a la Plaça del Camp, mentre la xaranga La Muga rea·litzava amb gran èxit de participació, un Passa Bars. La gresca va continuar fins altes hores de la matinada a la Plaça Major, amb el rock ska dels Septimo A.

El diumenge, l'endemà, va ser el dia central de

la trobada, en que els gegants, colles i músics va fer una gran plantada a la Plaça del Camp, per iniciar una cercavila pels carrers Sant Isidre, Llobera, Mare de Déu, plaça Sant Joan, Re·gata, Sant Llorenç, Sant Miquel i plaça Major. Acompanyats per l’Orquestra Patinfanjàs, acabant amb uns ballets a la plaça Major. I amb la darrera Cercavila pel carrer Castell i plaça del Camp, va acabar la VI Trobada de Gegants de Solsona, una de les més caloroses de tots els anys.

Els gegants assistents a aquesta trobada van venir de Leganés (Madrid), El Masnou, Montblanc, Ontinyent (País va·lencià), Pineda de Mar, Sant Feliu de Llobregat, Sant Guim de

Freixenet, Sant Joan de Mediona, Tauste (Aragó) i els propis del Car·

naval de Solsona.

�629 - Divendres, 17-07-2009

Solsona Fotos: Ramon Estany - Kiko Montilla

Sorprenent als solsonins el diumenge al matí

Septimo A va posar música al ball geganter del dissabte

El curiós gegant de Leganés Els gegants de Mediona

Els Lucky Luke van animar la botifarrada popular de divendres a la nit a la plaça Major

� 629 - Divendres,- 17-07-2009

Els gegants de Pineda

Solsona Fotos: Ramon Estany - Kiko Montilla

Espectacle infantil de dissabte al matí

El mag David va sorprendre petits i grans amb la seva màgia

�629 - Divendres, 17-07-2009

Solsona Fotos: Kiko Montilla

“avui ha estat una jornada històrica i s’ha vist la ciutadania xalant”, tal com expressa l’alcalde, Xavier Jounou. “S’ha demostrat que els solsonins quan ens posem a prova sabem respondre”

Talment com si d’un dia festiu es tractés, divendres passat al migdia centenars de solsonins i solsonines van sortir al carrer per presenciar la setena etapa del 96è Tour de França, que va començar a Barcelona i va arribar fins al port andorrà d’Arcalís. Els dos extrems de l’avinguda del Pont i la carretera de Bassella han estat els indrets del tram més atapeïts de públic, especialment a partir del punt del migdia, moment en què va entrar a la ciutat la caravana publicitària, i fins a les 2 passades.

La corrua de vehicles comercials que preludien la caravana ci·clista va engrescar els aficionats i curiosos repartint obsequis de mar·xandatge i anunciant l’arribada imminent dels corredors. Però no ha estat fins a ¾ de 2 que els 9 escapats van travessar la ciutat, amb més de 12 minuts d’avantatge respecte de la resta de ciclistes.

Una nota de color d’aquesta jornada, que van captar algu·nes càmeres de televisió, va ser la presència destacada, entre els espectadors, dels gegants bojos, la parella més emblemàtica de la imatgeria carnavalesca solsonina. A banda d’aquesta mostra de reivindicació local, també es van veure als balcons algunes dese·nes de senyeres i estelades.

En aquest sentit, l’alcalde fa un reconeixement a la regido·ria de Governació, la Policia Local i la setantena de voluntaris que van vetllar pel correcte desenvolupament de la prova en el tram urbà solsoní.

Les setmanes esmerçades en els preparatius per part de la Policia Local van donar bons resultats i les valoracions dels seus res·ponsables són “excel·lents”, segons Marià Vendrell, cap del cos po·licíac solsoní, felicita la feina realitzada pels voluntaris. Si bé el Tour inevitablement comporta afectacions a la mobilitat, “tot ha funcionat de manera molt fluida i no hi ha hagut cap incidència”, assenyala Vendrell. Les desviacions de circulació pels carrers de sota l’avinguda del Pont es van realitzar amb completa normalitat. Únicament en restablir el trànsit, passades les 2, es van produir retencions a l’avinguda de la Mare de Déu del Claustre durant uns 10 minuts.

L’històric pas del Tour de França aboca els solsonins al carrer

La jornada s’ha desenvolupat amb fluïdesa i sense cap incidència tot i l’expectació

� 629 - Divendres,- 17-07-2009

�629 - Divendres, 17-07-2009

Olius www.olius.cat

Des de feia uns dies, els voluntaris que havien de donar suport al pas de tota la columna del Tour de França ja estaven preparats. Una vegada ocupats els llocs de control per evitar l’accés a la via, només calia esperar la caravana de publicitat primer i la de corredors després. Els veïns i visitants es van anant acostant a la carretera per gaudir d’aquest espectacle que mai no havia visitat el nostre municipi. Tothom estava força distret amb els diferents shows sobre rodes que anaven circu·lant, i sobre tot, els més petits que arreplegaven tota mena de material que enviaven des de els vehicles publicitaris.

Un interval entre la publicitat i els primers corredors

Històric pas del Tour pel Pi de Sant JustA mig camí de l’etapa Barcelona-Andorra es trobava el punt d’Olius, concretament el Pi de Sant Just

Voluntaris a la carretera de Bassella

Joves voluntaris a l'avinguda del Pont

Voluntaris al Vall Fred

Solsona

Sortint de Solsona. Foto: Joan Caelles

escapolits del pilot, posteriorment la resta de corredors i final de carrera per els espectadors assistents.

En general un bon record del pas del Tour per Olius, pel Pi de Sant Just i força impressionats per la despesa de mitjans i diners que mou aquest event esportiu.

VOLUNTARIS D’OLIUS: Asunción Blanch, Josep Caballol, Urbano Cespedosa, Victor Conte, Josep Llonch, Alba Márquez, Antoni Márquez, Josep Ma. Massegú, Maria Massegú, Manuel Nogales, Joan Puig, Francesc Rodríguez, Joaquim Vilaseca

� 629 - Divendres,- 17-07-2009

Passant pel Monument al Tour d'Odèn. Foto: Nina Alet

Solsona

Moltes gràcies a tots els què ens heu enviat les vostres fotografies del Tour de França al

seu pas per la Comarca: Nina Alet, Lluís Closa, Antoni Màrquez, Joan Caelles, Núria Miralles, Andreu González, Meritxell Estany, Ramona

Santaeulàlia, Ramon Estany, Kiko Montilla.Seguint el Tour des de les bicis. Foto: Kiko Montilla

Caravana publicitària al seu pas per Solsona. Foto: Joan Caelles

�629 - Divendres, 17-07-2009

Solsona

Es dotarà els veïns de compostadors finançats per

l’Agència de Residus de Catalunya

Solsona, Cardona i el Consell del Solsonèsinicien l’organització conjunta del servei de

recollida de la fracció orgànica Preveuen començar la implantació a la tardor amb compostadors domèstics a les zones rurals

La implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica a Solsona és cada vegada més imminent. Segons el calendari previst pel consistori, aquesta tardor ja se’n durà a terme la prova pilot a les zones rurals, perquè el servei pugui entrar en ple funcionament al conjunt del nucli urbà l’hivern vinent. Institucionalment, aquesta setmana s’ha fet un pas en·davant en aquest calendari amb la signatura d’un preacord en·tre els alcaldes de Solsona i Cardona, Xavier Jounou i Josep M. Sala, i el president del Consell Comarcal del Solsonès, Ma·rià Chaure.

Aquest document no concreta la fórmula de gestió del servei, que es preveu definir en el decurs de l’estiu, però es·tableix l’objectiu d’“optimitzar els recursos i minimitzar els costos de la recollida de la fracció orgànica”. Així mateix, tot i que a final del 2008 van iniciar els tràmits els consistoris solsoní i cardoní mitjançant un conveni de cooperació per a aquest servei, fa uns quants mesos s’hi va incorporar el Con·sell Comarcal, ens al qual els catorze municipis restants del Solsonès han delegat la gestió de les competències en matèria de recollida rural i selectiva.

De fet, la Generalitat de Catalunya obliga a començar la implantació del servei abans de finalitzar l’any. Per aquest motiu, la pròxima tardor s’avançarà el desplegament d’un dels dos sistemes que es duran a terme, consistent en l’auto·compostatge domèstic a les masies i cases aïllades. A Solsona aquesta primera fase correspondrà al sector del Vinyet. Per fer-ho possible, es dotarà els veïns de compostadors finançats per l’Agència de Residus de Catalunya i facilitats per l’Ajun·tament. Aquest procés s’acompanyarà d’una campanya de di·

Adquisició de dos camions En el mateix acord signat per les tres parts, l’Ajunta·

ment de Solsona renuncia a la subvenció sol·licitada a l’Agèn·cia de Residus de Catalunya per adquirir un vehicle per a la recollida d’aquesta fracció, en tant que un cop avaluades les necessitats del servei i les característiques del territori, es con·sidera suficient l’ús de dos camions, pels quals també han tra·mitat els ajuts corresponents el consistori de Cardona i el Con·sell Comarcal. D’aquesta manera “s’optimitzen els recursos sense incrementar les despeses”, destaca Jordi Fraxanet.

En cas que la Generalitat resolgui favorablement els expedients de subvenció, l’ens intermunicipal es compromet a adquirir un camió de recollida amb una capacitat d’entre 9 i 12 metres cúbics, mentre que l’Ajuntament de Cardona en comprarà un altre de cinc metres cúbics.

Així, totes tres institucions inicien un procés de nego·ciació per dissenyar el sistema de gestió del servei de recolli·da de la fracció orgànica. Abans del proper 9 d’agost tots els ajuntaments estan obligats a presentar a l’Agència de Residus de Catalunya un pla de desplegament de la recollida selectiva de la fracció orgànica. Per això, prèviament els ajuntaments de Solsona i Cardona i el Consell Comarcal duran a terme una nova reunió per consensuar un sistema comú i coordinat. Paral·lelament, s’està elaborant un estudi d’alternatives i projectes d’implantació d’un model de gestió iniciat a final d’any.

A partir d’aquí, el següent pas serà el disseny del tipus d’empresa que ha de gestionar el servei. En aquest sentit, la fórmula que en aquests moments es considera més viable és la del consorci, tot i que “està pendent de fer-ne una anàlisi més a fons”, segons el regidor solsoní de Medi Ambient. En qualsevol cas, al setembre a tot estirar es decidirà el model d’empresa.

Sala, Jounou i Chaure, en la signatura del preacord, al consistori solsoní

fusió per mantenir informada la població. A partir del 2010, aquest sistema es combinarà amb la recollida selectiva mitjan·çant contenidors situats a la via pública.

Al marge dels terminis que fixa la llei, “com a Ajunta-ment pensem que després de dos anys de treballar-hi, medi-ambientalment es fa necessària la implementació d’aquest servei”, posa de relleu Jordi Fraxanet, regidor de Medi Ambi·ent i artífex d’aquesta iniciativa conjunta. Però tan important com les gestions interadministratives per posar en marxa la recollida selectiva de la fracció orgànica és la col·laboració ciutadana: “Esperem que els veïns i veïnes acullin el projecte de bon grat i s’adeqüin al canvi d’hàbits que suposarà en la gestió domèstica dels residus”.

10 629 - Divendres,- 17-07-2009

Solsona

Aquesta setmana s’ha donat el tret de sortida oficial al Pla d’emergència social de Solsona, impulsat per la regidoria d’Acció Social. N’han signat el conveni que en fixa les ba·ses de col.laboració i funcionament l’Ajuntament, el Consell Comarcal i Càritas Arxiprestal de Solsona-Morunys, i se n’ha obert el compte corrent solidari. Les institucions i entitats so·cials que hi col.laboren –Creu Roja, Consell de la Gent Gran, Mans Unides, Rotary Club de Solsona, Solsonès Obert al Món i Volem Feina– fan una crida a la ciutadania a sumar-se al pro·jecte i fer-hi aportacions econòmiques.

El compte corrent del Fons d’emergència social és el 2100-0081-98-0200353789 de la Caixa. El regidor d’Acció Social, David Rodríguez, emplaça a tots els solsonins i solso·nines que puguin a col.laborar amb la causa, que ha de perme·tre oferir ajuts puntuals a aquelles famílies de la ciutat que es troben en situació de risc i no poden cobrir algunes de les ne·cessitats més bàsiques arran de l’actual conjuntura econòmica. “La crisi no afecta a tothom per igual i convé que la societat solsonina fem pinya davant d’aquesta situació, especialment dura per a algunes famílies”, manifesta Rodríguez.

D’entrada, el compte corrent s’obre amb una quantitat inicial de 15.600 euros, als quals s’aniran afegint les aporta·cions ciutadanes i de les entitats. L’Obra Social “la Caixa” hi col.labora amb 5.000 euros, seguint el seu programa de lluita contra la pobresa i l’exclusió social.

El Fons d’emergència social es destina a ajudar aque·lles famílies que no poden pagar despeses com el lloguer, el gas, la llum, l’alimentació, la llet infantil, els medicaments o els bolquers. Els requisits d’accés a aquests ajuts estan con·sensuats pel conjunt d’entitats que participen en aquesta inici·ativa i les valoracions les realitzen les treballadores socials de l’Ajuntament, el Consell Comarcal i Càritas. En tots els casos es prioritzen les unitats familiars amb fills menors, les famílies monoparentals i aquelles que tenen gent gran o persones amb discapacitat a càrrec.

Institucions i entitats solsoninesfan una crida a la ciutadania per fer

aportacions al Fons d’emergència social S’engega el Pla amb 15.600 euros i una vintena de famílies per atendre

Signatura del conveni i obertura del compte corrent, aquesta setmana a l’Ajuntament

En aquests moments, s’estan atenent 21 famílies, d’entre les quals cinc són monoparentals. Aquesta xifra representa un total de 77 persones, la meitat de les quals són infants. També forma part del programa la gestió del Banc d’Aliments, a càrrec de Creu Roja, que des que es va posar en funcionament el 19 de juny –els lliuraments de lots són quinzenals– ha atès 16 famílies, que hi han estat derivades des dels Serveis Socials i Càritas.

11629 - Divendres, 17-07-2009

Solsona Ramon Estany

Nomenament de Personal

Per Decret de l’Alcaldia, de data 6 de ju·liol de 2009, es fa públic el nomenament del senyor Jordi Alòs Miquel, com a fun·cionari de carrera de l’escala d’adminis·tració especial, subescala de serveis es·pecials, ocupació d’Agent de la Policia Local.

El Centre Sanitari aprova les bases de 5 nous llocs de treball

En la darrera sessió ordinària de la Junta del Centre Sanitari del Solsonès, el pas·sat 9 de juliol, es van aprovar les bases reguladores de concursos de mèrits per a la provisió de 5 llocs de treball del centre sanitari, en concret, per a 3 diplomats en infermeria, un auxiliar sanitari, un fisi·oterapeuta, un tècnic social i un metge PADES.

El Consell Comarcal pagarà quilometratge als membres del Consell Consultiu de la Gent GranEs pagarà 0'19 euros per quilòmetre

Atenent a la petició dels membres del Consell Consultiu de la gent Gran del Solsonès, format, entre altres, per re·presentants de tots els municipis de la comarca, d'entitats de la gent gran de la comarca i portaveus o representants de cada partit polític amb representació al Consell Comarcal, de cobrament dels desplaçaments que han de realitzar des del seu domicili fins a Solsona, per assis·tir a les sessions del Consell Consultiu o per a la realització de gestions pròpies d'aquesta entitat.Aquesta qüestió fou tractada en el darrer Consell Consultiu de la Gent Gran, que va tenir lloc el 17 de febrer, i aprovada en el ple del passat 20 de maig, establint la quantitat de 0'19 euros per quilòmetre.

Un solsoní mor a causa d'una caiguda fortuïta amb bicicletaAntoni Solé, de 55 anys, va rebre un fort cop al cap contra una vorera

Antoni Solé Marmi, de 55 anys, i veí de Solsona, va morir dilluns al vespre en un accident fortuït quan anava amb bicicleta. El succés va passar cap a dos quarts de deu de la nit a la cruïlla entre el carrer de Pedraforca i la carretera de Manresa. Solé baixava de la gasolinera Setelsis, en direcció cap a Solsona, i en aquesta intersecció va perdre l'equilibri, aparentment sense que cap obstacle li ho provoqués, i va caure de la bicicle·ta. En el moment de la caiguda (davant del supermercat SUMA), l'accidentat es va donar un greu cop al cap contra la vorera, fet que li va causar la mort. La col·lisió va ser forta perquè fins i tot el casc es va trencar, segons apunta el cos de la Policia Local de Solsona. El SEM (sistema d'emergències mèdiques) va arribar al lloc dels fet al cap de sis mi·nuts i, fonts del servei, expliquen que al cos, que ja estava inconscient, se li va aplicar una rehabilitació cardiopulmo·nar. En no reaccionar, l'ambulància es va endur l'accidentat cap a l'Hospital del Centre Sanitari del Solsonès, però ja no es va poder fer res per recuperar·lo i va morir a causa d'un traumatisme cranial. L'enterrament d'Antoni Solé es dugué a terme dimecres, a les 11 del matí, a la ca·tedral de Solsona.

Inicien la segona fase de les obres d'aïllament dels habitatges socials del barri Josep Torregassa de Solsona

Ahir, dijous, a les 13 h, es dugué a terme la signatura d'inici d'obres de la segona fase d'aïllament dels habitatges socials del barri Josep Torregassa de Solsona, que duu a terme Adigsa. L'acte es va fer al despatx d'alcaldia de l'Ajuntament de Solsona, amb presència del director ad·junt de Rehabilitació i Millora del Parc d’Habitatges d’Adigsa, Josep A. Pres·manes, el director territorial d’Adigsa a Lleida, Lluís Claverol, i l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou. L’acte comptà amb un representant de l’empresa cons·tructora i amb el president de l’Associa·ció de Veïns de Josep Torregassa, Rafael Fernández.

Les obres dels primers quatre blocs van iniciar-se l'estiu passat i s'han enllestit re·centment. Els blocs als quals s'intervindrà en aquesta segona fase són cinc (E, F, G, H i I) situats entre les cruïlles dels carrers d’Agustí Gras, de Marià Fortuny, de Pau Picasso i de l’Alcalde Moles. L'actuació consisteix a refer les façanes ampliant·ne el gruix i substituir les portes i finestres. La rehabilitació integral dels immobles d'aquest barri beneficiarà un total de 119 famílies.El total d’habitatges afectats serà de 74 corresponents a 10 comunitats. L’obra s’ha adjudicat a l’empresa IMESAPI, SA, per un import de 730.685,88 euros, i es preveu que tingui una durada de set mesos i mig.

1� 629 - Divendres,- 17-07-2009

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, acompanyat del diputat de Cooperació, Enric Colom, ha infor·mat aquesta setmana dels diferents canvis en l’organigrama de la corporació. Estanislau Fons i Solé, enginyer tècnic agrícola per la Universitat Politècnica de Catalunya i enginyer agrònom per la Universitat de Lleida, serà nomenat nou cap del Departament de Presidència de la Diputació de Lleida. Gilabert ha destacat la gran formació i el perfil tècnic i gestor d’Estanislau Fons.

Fons substituirà Àngel Vidal, serà el director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. Vidal ha ocupat fins ara el càrrec de cap del Departament de Presidència de la Diputació de Lleida. El president de la Diputació de Lleida ha fet un reconeixe·ment a la tasca portada a terme per Xavier Moncayo com a director del Patronat de Turisme i ha valorat molt positivament les actuacions desenvolupades en aquesta àrea. Gilabert ha afegit que ara es volen donar unes noves idees i propostes per dinamitzar·lo encara més.

D’altra banda, Gilabert ha informat que Elisa Campmajó Clota serà la nova di·rectora del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida. Campmajó és llicenciada en Filologia Alemanya per la Universitat de Barcelona, té un postgrau de gestió i administració dels Recursos Humans per la Universitat Oberta de Catalunya i en l’actualitat està fent un segon cicle de Publicitat i Relacions Públiques. Gilabert ha afirmat que amb aquesta incorporació es garantirà la continuïtat de la feina desenvolu·pada per l’anterior director del Patronat de Promoció Econòmica, Gerard Guiu.

Diputació Redacció

Canvis en l’organigrama del govern de la Diputació

Estanislau Fons serà el nou cap del Departament de Presidència

Estanislau Fons, és fill de Clariana de Cardener

Diputacio Lleida - Decrets Maig 2009

Decrets Ramon Estany

Aprova la justificació tramesa i el pagament de la subvenció atorgada a favor de l’Ajuntament de Gui·xers, per als honoraris projecte ava·luació medioambiental, de les líni·es de baixa i mitja tensió, 2.014,95 euros.Reconeix al C.C. del Solsonès, el dret a percebre una bestreta del 75% de la subvenció corresponent a l’any 2009, per la creació de dues places de SAT, 53.589,36 euros.Aprova la modificació del cost de l’actuació, la justificació tramesa i el pagament de subvenció a favor del Club Esportiu, Cultural i Recre·atiu de Cambrils, per a la tempora·da 2007-2008, 1.470 euros.Reconeix al C.C. del Solsonès, el dret a percebre una bestreta pel 75% de la subvenció corresponent a l’any 2009, per al Servei de co·operació i assistència municipal, 111.012 euros.

1�629 - Divendres, 17-07-2009

Comarca Ramon Estany

El Consell controlarà més estrictament els ajuts escolarsL'ajut només es concedirà als alumnes pels dies d'assistència efectiva a l'escola

El passat dimecres 9 de juliol, el Ple del Consell Comarcal va aprovar en sessió ordinària les bases i la convocatòria d'ajuts de transport i menjador escolar.

La novetat és que recentment els serveis educa·tius del Solsonès s'han traspassat a la Catalunya Central i que a partir del curs vinent s'exercirà un control sobre els beneficiaris dels ajuts. En concret, els centres educatius facilitaran amb periodicitat mensual, el llistat dels alum·nes amb les respectives assistències a l'escola, de mane·ra que aquest llistat es confrontarà amb el dels alumnes que facin ús, en el mateix període, del servei de transport. Així doncs, només s'abonaran els ajuts de menjador als alumnes que de manera efectiva hagin fet ús del servei i puguin acreditar aquesta circumstància. A més, el Con·sell Comarcal durà a terme un control diari de l'ús del transport escolar per part d'aquells alumnes que hi tenen dret, que serà confrontat amb el llistat dels alumnes que en aquest mateix període de control, han fet ús del servei de menjador. Només s'abonaran els serveis establerts en aquestes bases quan es pugui acreditar que s'han usat de manera efectiva. Així mateix, aquells alumnes que, sen·se documentació justificativa, no facin ús d'aquest servei durant 15 dies consecutius perdran el dret a la reserva de plaça de transport. Tots els grups hi van votar unànimement a favor. Jordi Fraxanet, de El Comú, va reconèixer que "és bo que s'afegeixin controls". Enric Roures, del PSC, que també va votar-hi a favor, subratllant que "hi ha hagut molta picaresca en el transport". Per la seva banda, David Rodríguez, d'ERC, manifestà la seva satisfacció per aques·ta mesura doncs "tot el que sigui controlar la finalitat dels ajuts és bo. I no hi ha res que perjudiqui tant els ajuts que la la gent que no compleix els requisits. "

CiU aprova amb polèmica una moció instant a la Diputació un pla d'ajuts per als municipis petits

En el Ple del passat 9 de juliol, el Ple del Consell Comarcal va portar a votació una moció per instar a la Diputació de Lleida a aprovar un Pla d'ajuts per inversions a les poblacions lleidatanes de menys de 3.000 habitants, que complementi el Pla Supramu·nicipal que ja dona servei a les capitals de comarca i als munici·pis de més de 3.000 habitants, amb l'objectiu que siguin tots els municipis de Lleida els que es beneficiïn d'alguna mesura contra l'actual crisi econòmica i financera del món local.

Albert Muntada, vicepresident del Consell Comarcal, de·fensant aquesta moció, va recordar que amb l'actual Pla d'ajuts, el 90% dels municipis del Solsonès n'estan exclosos.

L'oposició no estava tant d'acord amb la moció. Jordi Fraxanet, (El Comú), va fer notar que hi ha una intenció partidista i no construc·tiva en aquesta Moció, i va plantejar algunes solucions per atendre als municipis petits que s'han promogut des del Comú, com l'associació de Micropobles. Per tot això, va manifestar que s'abstindrien.

Enric Roures, del PSC, es va posicionar en contra, al.legant també el caire partidista de la moció, i recordant que la Diputació de Lleida, en els darrers 3 anys, ha fet moltes inversions.

David Rodríguez, d'Esquerra Republicana, criticà més du·rament la moció, en considerar-la partidista (va fer fixar que ni tant sols s'havia adaptat el text, genèric del grup de CiU). El con·seller republicà va acusar a l'equip de govern del Consell de man·ca de lleialtat institucional i respecte a la Diputació de Lleida, i per aquest motiu demanà la retirada de la Moció. Fou replicat per Joan Solà, vicepresident del Consell Comarcal, que indicà que els ajuts de la Diputació s'han reduit en un 24%, i que amb la moció "només demanem que ens donin més diners. Hem de defensar els interessos de tots els municipis de la comarca".

David Rodriguez, que reafirmà el vot en contra per la mo·ció, va recordar novament que "aquesta línia d'ajuts ja existia en l'anterior legislatura", raó per la qual ja s'hauria d'haver queixat el Consell Comarcal quan CiU manava a la Diputació.

1� 629 - Divendres,- 17-07-2009

Pas endavant per a l’ampliació del cementiri modernista de Sant Esteve d’Olius

La parròquia i l’Ajuntament veuen amb bons ulls l’ampliació però asseguren que aquesta s’haurà de fer sense modificar l’actual

La parròquia d’Olius està disposada a acceptar l’am·pliació del cementiri modernista d’Olius per tal de resoldre les mancances d’espai que actualment té aquest equipa·ment. La decisió compta també amb el vistiplau de l’Ajun·tament i de diversos veïns de la parròquia que fa temps que reclamen, tant a la parròquia –propietària del cementiri- com al consistori, la possibilitat de disposar de més nínxols per enterrar-hi els seus familiars.

Segons ha explicat el rector de la parròquia d’Olius, mossèn Enric Bartrina, la intenció és ampliar la capacitat del cementiri “sense tocar l’actual, ja que si ho fem l’es-patllaríem”. Per aquest motiu parròquia i Ajuntament estan en converses amb la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat que està elaborant un projecte d’ampliació que respecti les característiques arquitectòniques especials del cementiri d’estil modernista que va construir l’arquitecte Bernardí Martorell, l’any 1916.

La fórmula permetria, segons ha explicat mossèn Bartrina, augmentar la capacitat del cementiri “per tal que tothom que visqui a la parròquia d’Olius o bé hi tingui una casa pugui ser enterrat al cementiri”. La solució plantejada no comportarà cap efecte negatiu per a la pre·servació de la part antiga del cementiri, atès que es tracta “d’una mostra única del modernisme català i constitueix un exemple de patrimoni arquitectònic d’enorme valor”.

El projecte d’ampliació, permetria donar servei a la desena de famílies que actualment no disposen de lloc atès que a l’antic cementiri ja no hi queda lloc per excavar més més nínxols ni a la roca ni a terra. A més la parrò·quia ha promogut l’elecció entre els veïns d’una nova junta parroquial ·formada per les cases de Marcús, Sant Miquel Monegal i Xerol· que debatrà i consensuarà les decisions sobre el futur del cementiri.

Es preservarà l’antic cementiri modernistaEl projecte d’ampliació del cementiri d’Olius, que ac·

tualment es troba en fase d’estudi, consistiria en obrir un nou espai per a una desena de nínxols darrera la part posterior de l’actual cementiri. Aquest nou recinte, de dimensions no mas·sa grans, se situaria paral.lel al camí que condueix a la font de Sant Vicenç. Per fer-ho caldria excavar una part del marge ac·tual que hi ha en aquesta zona i construir un nou mur de pedra que sustentés l’ampliació. La futura ampliació seguiria la línia arquitectònica de l’antic cementiri i un petit pas permetria con·nectar les dues parts. A més, s’estudia la possibilitat que la part ampliada pugui disposar d’una entrada pròpia per als visitants diferenciada de l’actual entrada principal.

Per la seva banda l’Ajuntament d’Olius veu amb bons ulls l’ampliació i ja s’ha compromès a sol.licitar una subvenció al Departament de Cultural per fer front als costos que suposari·en les obres. Segons ha explicat el regidor d’Urbanisme, del con·sistori Antoni Màrquez, l’Ajuntament té la intenció de recolzar l’ampliació “si la parròquia i les famílies hi estan d’acord”.

Pla Director de Sant Esteve d’OliusEn aquests moments el consistori d’Olius i la Generali·

tat estan elaborant conjuntament un Pla director per conservar i difondre turísticament el conjunt patrimonial de l’entorn de Sant Vicenç. Les actuacions previstes contemplen la protecció i preservació de tot l’entorn, l’ampliació del cementiri mo·dernista d’Olius, l’excavació i museïtzació de les restes del jaciment ibèric de la zona i els projectes de recuperació del Molí dels Cups i la Torreta, pels quals el consistori disposa de 300.00 euros provinents de l’1% cultural. L’objectiu del Pla és “posar al dia” el patrimoni monumental, històric i turístic de tot aquest conjunt, ha explicat Màrquez.

Olius Josep M. Montaner i Reig - Ramon Estany

Plànol del Cementiri d'Olius, amb la part que es vol ampliar, ombrejada

1)

1) Indret per on s'habilitaria un pas per accedir a la part ampliada del Cementiri

1�629 - Divendres, 17-07-2009

Olius Ramon Estany

Excavacions a la capital dels lacetans Els arqueòlegs del Centre d’Estudis Lacetans, amb la

col·laboració de l’Ajuntament d’Olius, propietari i administra·cions públiques, han continuat aquest any deixant al descobert el poblat ibèric situat al turó del Castellvell, un assentament important segons Ramon Cardona, responsable de les excava·cions, tant per les dimensions (ocupa una hectàrea) com per les construccions que s’han trobat (habitatges, una avinguda de 6 metres d’ample i un dipòsit d’aigua de 10 metres de diàmetre per 3 de profunditat). Els arqueòlegs, que han treballat sobre la base de les prospeccions fetes fa un segle per Mn. Serra i

La capital dels Lacetans va descobrint la seva històriaAl Solsonès, les pedres parlen del passat. Ho saben molt bé els arqueòlegs

i voluntaris que treballen als jaciments de Sant Esteve d’Olius i al Castellvell

Vista general de les excavacions al Castellvell

Vilaró, han finalitzat aquesta setmana el buidatge d’una gran cisterna d’aigua, que proveïa als habitants del nucli ibèric i que va estar en us fins a l’època medieval. També han continuat deixant al descobert la trama urbana medieval, amb cinc grans habitacles, per arribar a les restes ibèriques que es troben just per dessota, com explica el Jordi Morer, un dels responsables de l’excavació d’aquest estiu que ha tingut lloc les darreres tres setmanes. Deixant al descobert les parets d’un habitacle

Jordi Morer, baixant pels esglaons de la cisterna

1� 629 - Divendres,- 17-07-2009

Olius Ramon Estany

L’apuntEl poblat ibèric del Castellvell

presenta una trama urbana complexa, amb barris de vivendes i contruccions públiques (muralles i cisterna), i una superfície de gairebé una Ha. La seva estratigrafia també és complexa, amb una ocupació llarga entre els segles VI i III aC. Per tot plegat, sembla clar que es tracta d’un nucli de primer ordre que vertebra el poblament ibèric de la zona. Parcialment excavat a principis de segle per Mn. Serra Vilaró, des de l’any 2007 el C.E.L. promou la continuació de les excavacions es aquest important jaci·

Prenent mides de les construccions

ment de la Lacetània ibèrica. El nucli de San Esteve és un gran

camp de sitges, amb centenars d’estruc·tures, que funciona com a tal en dos

moments històrics ben diferents: una d’època ibèrica (segle III aC), i una fase d’època alt i baix medieval (segles IX·XIV dC.).

1�629 - Divendres, 17-07-2009

Vall de Lord Dolors Pujols

La Diada d’Arts i Oficis es presenta amb un programa renovatL’organització pretén reeixir la fira d’artesania i les activitats paral·leles amb la col·laboració d’entitas de la vall

El cap de setmana del 25 i 26 de juliol tindrà lloc als carrers de Sant Llorenç la 11ª Diada d’Arts i Oficis de la Vall de Lord. L’acte d’inauguració comptarà amb la presència del sr. Cristóbal Colón, fundador de la cooperativa de iogurts “La Fageda” i Creu de Sant Jordi 2009 a més de les autoritats de la Vall de Lord i la comarca. Aquesta inauguració tindrà lloc a les 12 del migdia als Claustres, on hi hauran les parades. Les activitats però ja hauran començat una hora abans amb una xeranga pels carrers de la vila amb el grup local SOM KOM SOM.

Tots els artesans que així ho desitgin participaran en el tradicional concurs de la “peça única”. A la tarda les activitats es reemprendran paral·leles a l’horari d’obertura de la fira: a les 5 de la tarda hi haurà a la Plaça de l’Om un taller infantil on els nens i nenes podran participar en l’elaboració d’un gran mural i en acabat hi haurà berenar popular amb coca i xocolata desfeta per a tothom. A les 6 de nou la música de les gralles es deixarà sentir pels carrers fins a les 7 de la tarda, quan co·mençarà a la Plaça del Mur una demostració i participació de “Bitlles Catalanes”, amb la col·laboració del Club de Jubilats l’Arcada. La jornada de dissabte es clourà amb un ball·revetlla de Sant Jaume que organitza l’ajuntament de Sant Llorenç de Morunys. I de cara al diumenge a les 12 del migdia hi haurà l’entrega del premi del concurs de peça única i durant tot el matí es podran intercanviar plaques de cava a la Plaça Ma·jor. Enguany l’organització ha volgut tenir present els qui van iniciar aquestes jornades i se’ls ha convidat a la inauguració. L’associació de Turisme de la Vall de Lord és qui ha promogut un any més la fira d’artesania de la vall.

Arxiu: Fira d’artesania de l’any passat

Sant Cristòfol 2009En motiu del dia de Sant Cristòfol, Patró dels conduc·

tors, el passat diumenge 13 de juliol va tenir lloc a la Plaça de la Canal la tradicional benedicció de vehicles a Sant Llorenç de Morunys.

Tres mesos per posar llum al camp de futbol de Sant

Llorenç de MorunysComencen les obres finançades amb el fons estatal

d'adequació de la zona esportiva local

Les obres per posar il·luminació al camp de futbol de Sant Llorenç de Morunys ja han començat i estaran executades en un termini de 3 mesos, aproximadament. Aquests treballs s'emmarquen en el projecte de millora de la zona esportiva, que l'Ajuntament va elaborar amb el finançament del fons es·tatal d'inversió local. I és que, a banda de posar llum al camp, també s'adequarà l'exterior i es poliran els accessos.

La col·locació dels focus al terreny de joc és una actu·ació llargament reivindicada al poble, especialment per part de l'equip de futbol de Sant Llorenç, que la temporada que ve ja es podrà entrenar sense problemes als vespres. L'adequació de l'exterior (enllosat, tanques, pista de tennis, etc.), juntament amb la millora dels accessos, són els altres treballs programats amb l'objectiu de deixar ben endreçada la zona esportiva. Les obres seran sufragades totalment amb l'ajuda estatal i el con·sistori de Sant Llorenç no hi haurà d'afegir ni un cèntim.

1� 629 - Divendres,- 17-07-2009

Sant Llorenç Josep M. Borés - Dolors Pujols

"Preferiria que m'haguessin hagut de tallar una cama, que no pas haver perdut la vista" ens deia, i és que la diabetis feia molts anys que tenia collat al Lluís. La comuni·cació i el periodisme, la lectura i el recull de textos vinculats amb la Vall de Lord, el teatre i la vida social, eren les activitats preferides del Sr. Cornet en aquests últims anys.

Veterinari, alcalde de Sant Llorenç des de l'any 1969 fins a les primeres eleccions democràtiques, i cronista de l'ac·tivitat que l'envoltava, aquestes facetes feien que el Sr. Cornet tingués una visió molt àmplia de la gent i de les circumstàncies de la Vall de Lord. Activista polític i militant d'ERC, valoro al Lluís com una persona de caràcter, convençut del que pensava però, alhora, afable, amb les portes obertes i disposat a ajudar a qualsevol qui necessités un cop de mà.

Celsona sempre estarà en deute amb el Lluís, col.labora·dor des del número 1 d'aquesta revista i gairebé ininterrompuda·ment fins al número 438, més de 8 anys explicant per mitjà nos·tre com i què es feia a la Vall de Lord. El Lluís ha estat un dels nostres impulsors i sense el seu ajut i suport, estic convençut que no haguéssim arribat fins aquí. Moltes gràcies Lluís.

La història de la Vall de Lord i Sant Llorenç estarà vin·culada per sempre més amb el Lluís Cornet. La comunicació i el periodisme també. Descansi en Pau.

Ha mort Lluís CornetA l'edat de 89 anys moria dilluns passat a casa seva el Lluís, exalcalde de Sant Llorenç, veterinari i comunicador de la vida social de la Vall de Lord

Lluís Cornet, els teus amics i companys del Piteu Informatiu manifestem el nostre dol i l’agraïment pel privilegi d’haver pogut treballar al teu costat.

El Lluís va estar molt vinculat a El Piteu des del primer fins al darrer dia de la publicació local. Això vol dir 27 anys (1981-2008) com a col•laborador i puntal de la revista.

El desembre de 2004, en Cornet rebia de les meves mans, un dels primers mèrits del Celsona per la seva tasca informativa i suport rebuts

A finals de 2005, presentàvem la nova incorporació de la Vall a les nostres files, la Dolors iniciava una gran tasca. Aquí ens veieu el dia que vam anar a presentar-nos a casa seva

Moment de la cerimònia d'enterrament del Sr. Cornet a Manresa. Familiars, amics i l'alcalde de Sant Llorenç, Enric Roures, hi van presentar els respectes i el condol a la família

1�629 - Divendres, 17-07-2009

Guixers

Castellar de la Ribera

Comarca RedaccióRiner Redacció

Aprovat el pavimentat de la CorriuEl Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 30 de juny de 2009, va aprovar inicial·ment el projecte de: • Pavimentació del tram del camí de la Corriu.

Tractament biològicEl Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 2 de juliol, va aprovar inicialment el pro·jecte de: • Projecte d’instal·lació de siste·mes de tractament biològic per depuració d’aigües residuals a les masies habitades de Castellar de la Ribera.

Millora de camins ruralsEl Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 7 de juliol, va aprovar inicialment el pro·jecte de:• Projecte de millora dels camins rurals de l’entorn de l’Avellanosa.

El mes de juny va continuar baixant l'atur al SolsonèsL'arribada de l'estiu està suposant un lleu respir per a les xifres econòmiques, en concret de l'ocupació. Segons les da·des del període del mes de juny, l'atur al Solsonès s'ha reduït en 45 persones, quedant per sota dels 700 aturats. A la capital, Solsona, la reducció ha estat de 34. També, a Sant Llorenç de Morunys, la reducció ha estat de sis persones, de 14, respecte al mes anterior.

Castellar de la Ribera ...........................2Clariana de Cardener ............................4Guixers .................................................1Lladurs .................................................3Llobera ................................................ 4Molsosa, la .......................................... 4Navès ................................................. 10Odèn ....................................................3Olius ..................................................25Coma i la Pedra, la ..............................9Pinell de Solsonès ............................... 8Pinós ..................................................13Riner ..................................................10Sant Llorenç de Morunys ..................25Solsona ............................................558Total ................................................ 679

Accident laboral Els Bombers de la Generalitat van ser alertats, a les 09.51 hores de dimecres al matí, d’un accident laboral a l’empre·sa Knauf, a la carretera de Berga punt quilomètric 28’5, al terme municipal de Guixers. Un treballador, Xavier I.A de l’empresa Muntatges Elèctrics del Bages, va resultar ferit amb cremades de caràcter greu a la cara, les mans i els braços en rebre una descàrrega elèctrica. Va ser traslladat, amb l’helicòpter del SEM, a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Fins al lloc també s’hi van desplaçar dues dotacions del parc de Bombers de Sant Llorenç de Morunys.

La Casa d’Espiritualitat del Miracle proposa dos caps de setmana per tancar el curs Natura i EspiritualitatEl primer cap de setmana d'agost, els dies 7, 8 i 9, i el darrer d'aquest mateix mes, el 28, 29 i 30, la casa d'Espiritualitat del Miracle (Solsonès) durà a terme el dar·rer curs del cicle Natura i Espiritualitat. Aquestes dues sessions s'adrecen a aque·lles persones que vulguin experimentar el valor simbòlic de les quatre estacions amb relació al procés interior personal, com ho diu un dels anunciats del cicle: “a l'escolta de l'Esperit al pas de les qua·tre estacions”. Donatiu de

l'ajuntament d’OdènEl Sol del Solsonès va rebre un donatiu adreçat a la publicació del butlletí i a la difusió de la seva tasca de l’Ajuntament d’Odèn. El Sol del Solsonès vol agrair profundament aquesta col·laboració i do·nar les gràcies a l’Ajuntament d’Odèn per ajudar a donar·nos a conèixer i creure en el nostre projecte. Volem aprofitar per fe·licitar·los per la instal·lació en el seu mu·nicipi del monument dedicat al ciclisme, en motiu del Tour de França, obra i esde·veniment important per a tot el Solsonès.

Odèn

�0 629 - Divendres,- 17-07-2009

Oliana Marcel Ribera. Arxiu Fotogràfic: Marcel Ribera

8è Congrés d’UGT de les Terres de Lleida

Assistir als congressos sempre reporta conèixer noves persones i estar al dia del tema o temes que allí es porten a de·bat. En aquest cas, els que vam assistir al 8è Congrés d’UGT de les Terres de Lleida, que es va desenvolupar els dies 21 i 22 de maig a la capital del Segrià, concretament a l’Hotel “Comtes d’Urgell”, vam poder intercanviar opinions, idees, etc. Durant els dos dies van passar un nombre important de personalitats, les quals amb la seva assistència i alguns, posteriorment, amb els seus parlaments, van voler recolzar les coses portades a terme pel sindicat i, en especial, van ressaltar la personalitat de la sra. Rosa Palau que ha liderat durant quatre anys la UGT Terres de Lleida i.... després del Cogrés va sortir reforçada en la seva tasca per continuar durant quatre anys més liderant la UGT de les nostres terres.

La sra. Rosa, secretària general, va rebre el suport, el recolzament dels delegats sobre l’informe de gestió dels últims quatre anys que va presentar. També cal recordar que la nova executiva de la UGT Terres de Lleida va incorporar noves ca·res; l’esmentada executiva està formada per cinc membres, els que continuen són: Rosa Palau, secretària general; Xavier Gi·ménez, responsable de Política Social i finalment, José Luis Aguilar, com a responsable de Política Institucional i Forma·ció. Els dos membres nous de l’executiva són: Núria Solé com a secretària d’Organització, i José Luis Lucena que desenvolu·parà la tasca de Salut Laboral.

En aquest Congrés entre altres personalitats van assis·tir-hi: el Conseller d’Agricultura sr. Joaquim Llena; l’Alcalde de Lleida,sr. Àngel Ros; el President de la Diputació sr. Jaume Gilabert; el president de la Coell sr. Joan Simó; la directora territorial de Treball de Lleida sra. Pilar Nadal; el Secretari General de la UGT de Catalunya sr. Josep Maria Álvarez; i la Consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya sra. Mar Serna. Cal dir que també hi havia representants de diferents partits, representants d’entitats de la vida pública lleidatana i d’altres llocs, com per exemple el diputat i alcalde de la Seu d’Urgell sr. Albert Batalla.

Voldria recordar que la Rosa Palau sap molt bé el que és una crisi, tan sols cal fer un xic de memòria per recordar l’any 2002 quan la multinacional Lear va decidir tancar portes; en aquell temps vam poder veure i conèixer a la Rosa, una líder al

Personalitats i delegats al Congrés

Rosa Palau, Miquel Gutiérrez, Albert Batalla i José Luis Aguilar.

Intervenció de la Consellera de Treball, Mar Serna. Membres de la nova executiva

capdavant de les manifestacions en favor de no tancar l’empre·sa, aquella empresa que representava el seu sou de cada mes i el de tots els companys i companyes... Els que no coneixíem la Rosa, i seguíem dia a dia per diferents mitjans de comunicació el procés de la Lear, vam poder veure sempre en primera línia a una dona lluitadora i que amb fermesa defensava tots els llocs de treball, juntament amb la resta de companys del comitè.

Després d’aquest petit resum a un gran Congrés, podem dir en poques paraules que, la Rosa Palau va ser reelegida per ocupar el càrrec de secretària general amb el vot dels delegats, i el suport que va rebre de la classe política i social de Lleida. Rosa, com deia el lema del congrés, “Sigues Tu”, continua sent com fins ara!

�1629 - Divendres, 17-07-2009

Cartellera

CONCERTS - REVETLLES MUSICA

'Els miracles del Miracle'Museu Diocesà i Comarcal fins al 31 de desembre, de dimarts a dissabtes, de 10h a 13h i de 16h a 18h; diumenges i festius, de 10h a 14h.

EXPOSICIONS

Et vas casar a El Miracle...?Exposició de fotos, als claustres del San·tuari, la qual romandrà oberta tots els caps de setmana fins al 16 d’agost.

MARIDATGE

SARDANES

Ballada de sardanes

Passeig del Pare Claret18 de juliol, 19h

La regidoria de Cultura organitza una ballada de sardanes al passeig del Pare Claret. La interpretació anirà a càrrec de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona.

Concert a la llum de les estrellesARÇDUO/CRISTINA KOCHTRINI MUJALCançons originals pròpies,versions del repertori populari temes jazzístics18 JULIOL, A LES 21.00 HA la terrassa de l’hotel-restaurantVILLARÓ DEL BOSC - FREIXINET

Sopar Maridiatge amb Abadal

El dia 17 de juliol us oferim un sopar di·ferent, on farem que t’apropis al món del vi i de la gastronomia fent servir tots els sentits, serà tot un joc de sensacions....Buscarem la combinació dels nostres plats amb els vins d’Abadal.Si el temps ens ho permet, el sopar el fa·rem al jardí de La Cabana d’en Geli.

Smou Poc a la Sala El Sielu de ManresaDivendres, 24 / juliol a les 23:55

COL.LECTIVA D'ESTIU sala Parés - Espai 1 BarcelonaÉs una exposició formada per obres re·cents dels següents pintors: Arnau Ale·many, Carlos Díaz, Jordi Sardà, Miquel Vilà, Magí Puig, Josep Serra LLimona, Ramon Moscadó, Josep Moscardó, Car·men Galofré, Àlex Prunés, Neus Martín Royo, Xavier Rodés, David Casals, Gui·llermo Oyágüez, Antoni Más, Miháy Bodó, Francesc Artigau, Jaume Rou·re, Simó Busom, Glòria Muñoz, Ignasi Mundó, Rafael Duran.Del 2 de juliol al 6 d'agost del 2009

FESTA MAJOR

Festa Major de Codonyet (Sorba)Els propers 25 i 26 de juliol, tindrà lloc la celebració de la Festa Major de Co-donyet de Sorba.

La Festa Major s’iniciarà el dia 25 amb un sopar popular a l’àrea de lleure de Terracuques, a partir de dos quarts de deu del vespre. Una vegada finalitzat el sopar, es durà a terme el gran ball amb el Grup Tryfàsic, a la mitja part del qual es sortejaran diversos premis.El diumenge dia 26, a les dotze del mig·dia, tindrà lloc la missa solemne a Sant Jaume de Codonyet, a la sortida del qual hi haurà aperitiu per a tothom.Aquells que es vulguin apuntar al sopar popular, han de reservar el tiquet als telè·fons 93-824 61 34 o al 650 07 75 14 fins el dia 25. El cost és de 12 Euros.

Programació Musical a Cardona19 de juliol del 2009 - 20 h.Cia Megaló·teatro mòbil.Espectacle de dansa “El Tendal”Venda d’entrades una hora abans a taqui·lla. Organitzador: ISSIM de Cardona.

31 de juliol del 2009 - 20,30 h.Ainhoa Arteta acompanyada al piano per Rubén Fernández Aguirre.Venda d’entrades Caixa de Manresa-Ofi·cina de Cardona.Organitzador: Fundació Vila Medieval de Cardona.

TORNA L’ESTRANY A L’APARADOR

Des de la Unió de Botiguers i Comerci·ants de Solsona s’està tornant a organit·zar el concurs Un estrany a l’aparador. Des del divendres 24 de juliol fins al divendres 7 d’agost (ambdós inclosos) trobareu en els aparadors d’alguns dels establiments associats un estrany a l’apa·rador. Des del divendres 24 de juliol po·dreu recollir les bases i les butlletes de participació a l’oficina d’atenció ciutada·na de l’Ajuntament o a: www.solsonacomercial.com

Concert clàssic a la Catedral.Dissabte vinent, dia 25, a les 10 de la nit, l’Orquestra anglesa Wolverhampton Youth Orchestra ens oferirà un gran con·cert d’estiu amb obres clàssiques dels millors músics universals: Bach, Mo·zart, Tchaikovsky... Entrada lliure!

Concert de TremendosDivendres, 24 de juliol 2009. Olius (Solsonès). Amb motiu de l'Escola d'Es·tiu de la JNC.

AVISOS

Pere Algué, Ferran i David Colell, Joana Company, David Caelles, Roger Oriola (Guanyadors del Parc Vial Infantil de St. Cristòfol)Passeu a recollir l'obsequi (bossa xuxes) al Celsona entre dilluns i dimarts de la setmana vinent.

Només quedeu vosaltres

REVETLLA: Elisabeth Majoralplaça del Camp - 18 de juliol, 23 hLa cantant i teclista Elisabeth Majoral posa música a una nova revetlla d'estiu, organitzada per la regidoria de Cultura a la plaça del Camp. Majoral amenitza els balls amb tot tipus de ritmes.

�� 629 - Divendres,- 17-07-2009

Ep, la foto! Ramon Estany

Societat

Un noi molt ben acompanyat Els més perillosos del Cantàbric

Els frescos de la nit

Felicidades por tus 18 años!(17 de julio)

Les més espavilades

��629 - Divendres, 17-07-2009

L'Entrevista Josep M. Montaner i Reig

Després de 15 mesos de lluita, Jordi Riart ha aconseguit superar una greu malaltia. El seu testimoni és tot un exemple d’una actitud valenta i oberta davant l’enfermetat i d’una fer·ma convicció per superar-la. Riart destaca també el recolza·ment de familiars, amics i metges en el procés per fer front a la malaltia

“Superar la malaltia és com tenir una segona oportunitat de tornar a viure la vida”

Com es troba actualment després d’haver superat la malaltia?

Em trobo perfectament i sovint faig broma perquè dic que em sento millor ara que abans. Ho dic amb veu baixa per·què aquestes coses no saps mai com evolucionaran però ara estic molt bé, tant des del punt de vista de salut física, com emocional. Es pot dir que m’han fet una reparació perfecta.

Sovint faig broma perquè dic que em sento millor ara que abans

És curiós que parli de reparació?És que de fet el tractament s’hi assembla una mica. Ini·

cies un procés en el qual la tècnica mèdica és extremadament avançada. En el meu cas la malaltia m’afectava el sistema immunitari i per combatre·la em van extreure cèl·lules mare, mentre que per mitjà d’una quimioteràpia molt agressiva, ata·caven la malatia i m’eliminaven el sistema de defenses. Un cop fet això em van autotransplantar les cèl·lules mare per, a partir d’aquí, tornar a regenerar tot el sistema immunitari. Pot semblar ciència ficció però és ben real. Ara fins i tot m’he de tornar a vacunar de les malalties que es passen quan s’és petit perquè el meu organisme ha esborrat la memòria immunitària. En certa manera tens la sensació que rejoveneixes.

Després d’haver superat una enfermetat tant greu, té la sensació que viu una segona oportunitat?

Aquesta és una pregunta que em fa molta gent i, sí, he de dir que ara visc una segona oportunitat de tornar a viure la vida. Quan pateixes una situació tant delicada com aquesta i finalment la superes se t’obre un nou món. T’adones que has de tornar a viure i veus que se’t dóna una segona oportunitat. Llavors comences a tenir ganes de reintegrar·te a la teva vida normal i a fer coses que quan estaves bé potser no els donaves la consideració que ara creus que tenen.

Entrevista a Jordi Riart, exalcalde de Solsona,

que ha superat un càncer

Quines són aquestes coses?Doncs són sobretot els petites detalls de la vida. Crec

que ara els degustes més. Coses que abans pensaves que eren absolutament normals, com anar a prendre un cafè, trobar·te i conversar amb els amics o gaudir d’un paisatge agradable, ara ho valores molt més i li dones una importància i un valor que abans no apreciaves amb la mateixa intensitat. La percepció que ara tinc és que aquests detalls els gaudeixo i els valoro molt més que abans.

Hi ha algunes receptes o consells per afrontar una malal-tia com aquesta?

És important acceptar el que t’ha tocat i lluitar. Quan et trobes amb això et sobta molt i quedes completament desori·entat. A més, per una banda hi ha l’afectació estrictament física de la malattia però després hi ha la part emocional que també es veu absolutament afectada. Per sort els hospitals disposen d’especialistes que et donen instruments per gestionar el que t’està passant. Això et dóna recursos per anar afrontant el que et ve a sobre. L’afectació emocional és molt forta i es lliga amb la implicació social de la malatia i és llavors quan has de decidir si et tanques en tu mateix i no surts de casa o intentes sortir per donar la màxima normalitat que es pot donar a la situació que atravesses. Jo vaig optar per aquesta segona via, i tot i que no és fàcil, crec que és la millor actitud per superar la malaltia.

No deu ser fàcil sobreposar-se a aquesta situació? És veritat, surts al carrer i lògicament et sents obser·

vat i inicialment això t’incomoda. La malaltia és fa evident a tothom, et sents feble, et costa moure’t, estàs en un estat força perjudicat i això afecta molt. No et reconeixes, canvies d’as·pecte i no et sembla que siguis tu i això és una sensació molt dura. De totes maneres, sortir i viure amb la major normalitat aquesta situació t’ajuda a tirar endavant. Crec que és bo fer-ho perquè tancar-se i aïllar-se no ajuda gens. Una reflexió impor·tant és que la gent que es troba amb això no s’ha de deseperar i no ha de perdre l’esperança.

Vostè sempre va tenir la voluntat i la creença que s’en sortiria. És important tenir aquesta predisposició?

L’actitud personal és fonamental per superar la malatia,

La gent que pateix una malatia com aquesta no s’ha de deseperar i no

ha de perdre l’esperança

�� 629 - Divendres,- 17-07-2009

L'Entrevista Josep M. Montaner i Reig

però això també depèn molt de l’entorn en què et mous. Quan mèdicament et diuen que hi ha possibilitats de sortir-se’n i tens confiança en l’equip mèdic i en el tractament tens també unes es·pectatives per les quals has de lluitar. Però a banda d’això, és del tot necessari que el teu en·torn sigui positiu que et recolzin i que t’esperonin a lluitar. Per això s’agraeix molt que la gent passi ànsia de tu, que et truquin i que t’animin. He trobat gent que no coneixia però que em parava pel carrer i m’animava i això et fa ser molt positiu i et dona ànim per fer tot el que calgui per tirar endavant. Tenir una família i uns amics que et recolzin és, sens dubte, un dels puntals més importants per superar la malaltia

Tenir una família i uns amics que et recolzin és, sens dubte, un dels puntals més importants per

superar la malaltia

Quins són els pitjors moments de la malaltia?Per a mi n’hi van haver dos especialment delicats. El

primer és quan et diagnostiquen l’enfermetat. El xoc és tant fort que arribés a pensar que t’estan enganyant. No acceptes el que t’estan dient però encara no era conscient que me’n podia anar. L’altre moment va ser al cap de 4 mesos quan vaig patir una pneumònia. En aquest cas sí que vaig ser conscient que estava greu i que es podia acabar tot. No era una situació ni molt dolorosa ni molt angoixant i és difícil d’explicar perquè no ho havia experimentat mai però tot i això notes que estàs greu i que la vida potser s’acaba.

Ara que ha superat la malaltia té més ganes de fer més coses, s’ha fet algun nou propòsit?

Tinc un certa dèria en fer el camí de Santiago, potser abans en tenia una intenció més vaga però en canvi ara en tinc moltíssimes ganes. Això és curiós perquè mentre era a l’hospi·tal vaig veure moltíssims programes de viatges i vaig fer una llista enorme de llocs on anar i de coses per fer. El que pas·sa es que tens la sensació que has de viure més coses perquè t’adones que pots deixar de viure en qualsevol moment. Tots ho sabem això però no ho tenim assumit i quan passes una ex·periència d’aquest tipus penses que t’agradaria fer més coses i això t’impulsa fer el que creus que has de fer. Per això ara em sento molt animat i tinc moltes ganes de fer allò que crec que he de fer.

Quan et diagonostiquen l’enfermetat el xoc és tant fort que arribes a pensar que t’estan enganyant.

Vostè ha donat suport a Fènix, una nova entitat creada a Solsona per recolzar els malalts de càncer. Per què són importants aquestes entitats?

Jo crec que són indispensables. Una de les coses que

més t’afecta de la malaltia i del tractament són les emocions. I des d’aquest punt de vis·

ta les entitats com Fènix juguen paper clau en aquests aspectes. La me·

dicina ja fa el que ha de fer però després hi ha la part emocional en què tot recolzament és im·portant. Aquestes entitats poden ajudar molt perquè hi ha gent que ha viscut experiències simi·

lars que et poden informar d’allò que et trobaràs i et poden facilitar

instruments que t’ajudin a gestionar el que t’està i aquesta experiència és molt

valuosa.

Em sento molt animat i tinc moltes ganes de fer allò que crec que he de fer.

Li agradaria presidir l’entitat?Sí que m’agradaria, però crec que he de separar l’àm·

bit privat del públic i com que, de moment, estic a la política entenc que no seria bo ni per a l’entitat ni per a mi barrejar els dos àmbits. Evidentment col·laboraré amb Fènix en tot el que faci falta però des de darrera i per tal que no es confonguin les coses

I a nivell polític, creu que la malaltia l’hi ha aportat coses noves?

Jo estic segur que sí. I una reflexió interna que faig pen·sant en l’activitat política és que sovint t’enfades, hi ha coses que et saben greu, i fins i tot et pots mostrar agressiu però ara veig que no cal barallar·se i que pots dir les coses que penses i defensar allò que creus que més adequat d’una manera menys agressiva. Des d’aquest punt de vista crec que hauré millorat i ho veig com un aspecte positiu de tot aquest procés.

L'Espurna del Mia

��629 - Divendres, 17-07-2009

Creu Roja es fa càrrec de les despeses del viatge a immigrants aturats per retornar a casa seva

La setmana passada, Creu Roja El Solsonès va col-laborar en la tramitació i la compra dels bitllets d’avió a 6 immigrants equatorians de la comarca que s’han acollit al Pro·grama del Govern central de retorn voluntari per a treballadors desocupats, gestionat per l’INEM. Aquesta mesura consisteix en el pagament anticipat i acumulat de la prestació contribu·tiva per desocupació a treballadors estrangers no comunitaris que decideixen retornar voluntàriament al seu país d’origen, sempre i quan compleixin els requisits corresponents i el seu país d’origen tingui subscrit amb Espanya un conveni bilateral en matèria de Seguretat Social.

Els sol·licitants d’aquesta ajuda van ser una família de 5 membres (2 adults i 3 nens), i un jove de 24 anys. En un prin·cipi, Creu Roja s’ha fet càrrec de l’import dels bitllets d’avió i d’una ajuda de desplaçament per a aquestes persones des del seu lloc de residència fins a l’aeroport, i abans de finalitzar l’any, el Govern Central retornarà a Creu Roja l’import de les ajudes concedides. Aquesta mesura es pot sol·licitar a la Ofici·na de Treball corresponent.

Associacions i Entitats Creu Roja El Solsonès

Banc d’aliments Des de principis de juny, un total de 14 voluntaris de

l’entitat participen en el projecte del Banc d’aliments, inclòs dins el Pla d’Emergència Social del Solsonès, impulsat des de l’Ajuntament de Solsona. Els objectius del Banc d’aliments són lluitar contra la pobresa i l’exclusió social a la comarca, distribuint aliments entre les famílies més necessitades i co·brint així, una de les necessitats més bàsiques i reconegudes per la Declaració dels Drets Humans: l’alimentació.

Les tasques que realitzen els voluntaris són la distribu·ció i preparació dels lots d’aliments prominents d’excedents alimentaris de la Unió Europea, així com d’algunes donacions de particulars i associacions, entre d’altres.

Fins a l’actualitat, s’han atès un total d’11 famílies (44 persones), derivades de Serveis Socials, que és qui s’encarrega d’avaluar la situació i necessitat dels usuaris; i s’han repartit un total de 1.450 Kg d’aliments com farina, arròs, llet, formatge, sucs, batuts, natilles, cereals, pasta, galetes, llet infantil, etc.

Volem agrair especialment la col·laboració de Trans·port Litus pel trasllat dels aliments així com a diverses entitats com Volem Feina, Amisol i SOM que han col·laborat desinte·ressadament en aquest projecte.

Sortida a Barcelona

Associacions i Entitats Solsona Jove, Ajuda!

El dia 27 de juny del 2009, varem decidir que seria el dia idoni per realitzar la sortida anual a Barcelona, per visitar el Cottolengo i la Sagrada Família

A les vuit, tots els volun·taris que havien pogut venir, les germanes Montserrat, Rosario i Maria Rosa, van pujar a la furgoneta que havíem llogat i vam posar rumb cap a Barcelona.

Primer, vam anar al col·legi major Lestonnac, per dei·xar-hi la Montserrat i la Maria Rosa que ens havia acompa·nyat, en el seu lloc va pujar una professora. Ens va costar, però finalment vam aconseguir arribar al Cottolengo. Allà, ens van posar un vídeo sobre la institució i després ens vam dividir per parelles: unes es van ocupar del primer pis, on hi havia les dones, una altra parella s’ocuparia del segon pis, on hi havia els nens, una altra del tercer, on hi havia més nens, i la última s’ocuparia del quart pis, on es trobaven els homes i més nens. La resta se’n van anar a la cuina.

Cada parella, cada persona ha viscut experiències dife·rents de la resta, però igual de profitoses i meravelloses.

Després, de la visita al Cottolengo, vam anar a dinar al Parc Güell que es trobava a la vora d’aquesta institució.

A la tarda, vam anar a la Sagrada Família, on una guia ens va fer una explicació sobre aquest edifici i Gaudi. Tam·bé, vam poder veure la estàtua de Santa Joana que havien col·locat en una de les torres de la Sagrada Família.

Finalment, va ser hora de tornar a Solsona. A fora de l’edifici, ens esperaven la Montserrat i l’altra monja per recollir·les.

En general, ha sigut una experiència molt maca, i val la pena que es doni a conèixer institucions com el Cottolengo i que la gent vagi a fer-hi de voluntari. Reps molta més felicitat que no pas si et donessin diners.

�� 629 - Divendres,- 17-07-2009

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

El Sol del Solsonès vol incorporar:

Persona amb titulació relacionada amb l’àmbit social

Contracte de mitja jornadaIncorporació immediata

Reunió comissió del PLEASPla estratègic dels serveis socials de Catalunya

El passat 7 de juliol la coordinadora Marta Garriga i la tèc·nica del Sol Maria Díaz van assistir a la reunió informativa i de debat sobre el Pla Estratègic dels Serveis Socials de Catalunya, que es va celebrar al Consell Comarcal d’Osona a Vic.

El passat 26 de juny es va celebrar una reunió per parlar de la segona fase del PLEAS que es vol engegar a finals d’any, on van assistir representants que ja havien col.laborat en la primera fase del PLEAS.

Es va començar la reunió fent una valoració de la primera fase i del desplegament, també es va comentar la situació financera positiva de la primera fase del PLEAS.

Un dels primers actes previstos d’aquesta segona fase és una Taula Rodona sobre Addiccions prevista pel 8 d’octubre que comptarà amb experts de psiquiatria d’Alt·haia i amb la presencia d’usuaris que expliquin les seves experiències de primera mà. Es celebrarà a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Solsona. Es va remarcar que si algú tenia alguna proposta a fer ens ho fes arribar al Sol del Solsonès per tenir-ho en compte.

Jornada de reflexio a FECAFAMM

El passat dia 27 de juny el president del Sol del Solsonès Enric Serra i la coordinadora Marta Garriga van assistir a unes jornades de reflexió convocades per la nostra federació catalana de familiars de malalts mentals FECAFAMM a Barcelona.

Associacions i Entitats Estel del Solsonès

Associació de Jubilats i Pensionistes"L'Estel del Solsonès"

Sortida pel BerguedàEl club organitza una sortida pel Berguedà el dia 26 de juliol. El preu per soci tot inclòs es de 38 euros. Per més informació al mateix club. 973 48 10 47

Estada a Lloret de Mar al setembreLloret de Mar del 12 al 15 de setembre al Hotel Astoria. Viatge i estada 265 euros tot inclòs, últimes places.

Estada a Salou al setembreSalou del 13 al 19 de setembre, viatge i estada275 euros tot inclòs, últimes places.

Associacions i Entitats Rotary Club Solsona

El Rotary col.labora amb el Fons Social

En la Reunió de la Junta del Club Rotary de Solsona que es celebrà el dilluns es va acordar, per unanimitat, des·tinar al fons social de l'ajuntament de Solsona la quantitat de 1000 euros. La solidaritat és un factor de fe i esperança per sempre que és a l'abast de tots.

��629 - Divendres, 17-07-2009

Aplec al Santuari de Lurdes de la Nou

Diumenge 19 de juliol, l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lurdes organitza l’aplec de pelegrins i malalts al Santu-ari de Lurdes de la Nou. A les 11 del matí, es preveu l’arribada, amb horari de confessions fins a les 12, en què comen·çarà la Missa presidida pel Consiliari mossèn Lluís Ruiz Brichs. Es poden fer inscripcions per l’autocar comunicant·ho a la Glòria d’Ardèvol, tel. 973 47 35 34, o bé, 678 691539. Preu: 28 € (viatge i dinar inclòs). Termini: 15 de juliol.

Bisbat i Parròquia Ramon Estany

CAMBRILSFesta de Sant Jaume.- Dissabte que ve, 25 de juliol, a les 12, Missa i benedicció de conductors i vehicles.

CEURÓFesta de Santa Magdalena a Can Sar-dà.- Diumenge vinent, 26 de juliol, a les 12, Missa i benedicció del pa a la capella de Can Sardà..

LA PEDRAFesta de Santa Magdalena de les Tra-gines.- Dimecres que ve, 22 de juliol, a les 11 del matí, Missa i cant dels goigs.

LLADURSFesta Major.- Diumenge que ve, 26 de juliol, a les 12 del migdia, Missa Solem·ne i tot seguit la processó i el cant dels goigs dels sants Abdó i Senén, ballets populars i benedicció del pa.

MADRONAFesta de Sant Jaume a la capella de Rossells.- Dissabte vinent, 25 de juliol, a les 7 de la tarda, celebració de Sant Jaume i benedicció del pa. No hi ha mis·sa a la Parròquia.

SALLENTFesta Major de Sant Jaume.· Diumen·ge vinent, 26 de juliol, a les 12 del mig·dia, Missa solemne i benedicció del pa.

MONTCALBFesta de Santa Margarida.- Dilluns, 20 de juliol, a les 12, Missa i benedicció del pa a l’església de la parròquia.

Festa de Santa Magdalena.· Dimecres que ve, 22 de juliol, a les 12, Missa a la capella de Can Colell i benedicció del pa per a tothom.

NAVÈSFesta Major de Santa Margarida.- Demà dilluns, 20 de juliol, a les 12, Mis·sa i processó.

Sant Jaume de Torrecanuda.- Diu·menge que ve, dia 26, Missa a les 11 a la capella de Torrecanuda.

VILACIRERESFesta Major de Sant Jaume.- Diumen·ge vinent, 26 de juliol, a les 12, Missa i benedicció del pa per a tothom, a l’alta muntanya de Vilacireres.

Monsenyor Jaume Traserra i Cunillera ha presentat al Papa Benet XVI la renúncia al seu càrrec de bisbe de Solsona

El Bisbe de Solsona, Mons. Jaume Tra·serra i Cunillera, agraeix les moltes feli·citacions que ha rebut dels preveres, reli·giosos i laics, amb motiu de la celebració dels seus setanta·cinc anys d'edat. En compliment del que està establert en la legislació canònica, el Sr. Bisbe ha signat la carta dirigida al Sant Pare Benet XVI, presentant la renuncia al seu càrrec de Bisbe de la diòcesi de Solsona.

BESORACapella de Santa Margarida de les Planes.· Diumenge 19 de juliol a les 12, Missa i benedicció del pa.

SANT CLIMENÇFesta de Sant Jaume.- Diumenge que ve, 26 de juliol, a les 10 del matí, Missa del diumenge i memòria de Sant Jaume.Barri de Santa Anna.- Diumenge vi·nent, dia 26, a les 11 del matí, Missa a l’església de l’Hospital en honor de la patrona del barri.

PELEGRINATGE A FàTIMA

Tornem a recordar que el pelegrinat-ge a Fàtima de Portugal serà del 10 al 15 d’octubre de 2009. L’itinerari del viatge serà el següent: el 1r dia, sortida del Solsonès direcció Saragossa, Soria i allotjament a Valladolid. El 2n dia, sorti·da de Valladolid direcció Zamora i arri·bada a Fàtima. El 3r dia, Via Crucis, visi·ta a Aljustrel i missa a l’Esplanada. El 4t dia, missa de Festa·Comiat a l’Esplanada i visita a Bathala i Nazaré. El 5è dia, sor·tida de Fàtima direcció Càceres i Mérida i allotjament a Talavera de la Reina. El 6è dia, sortida direcció a Medinaceli i re·torn als pobles.El preu del viatge és de 540,00 euros per persona, si es vol habitació individual s’han de pagar 150,00 euros més. Aquest preu inclou l’autocar d’anada i tornada, la pensió completa i l’assegurança del vi·atge. Per a més informació i inscripcions podeu trucar a: Mn. Joan Carreres, tel. 973 30 80 08 / 617 245 134, o bé a Mn. Marià Canal, tel. 973 52 41 85 / 626 000 790.

�� 629 - Divendres,- 17-07-2009

Bisbat Ramon Estany

El bisbe Traserra lliura els diplomes als alumnes de la 7a Promoció de l’Escola de Formació de Laics

El passat dissabte 4 de juliol, la sala noble dels Sants Màrtirs va acollir la cloenda del curs 2008-2009 de l’Escola de Formació de laics. Set alumnes de la setena promoció d’aquest curs van recollir els diplomes de mans del bisbe de Solsona, Mons. Jaume Traserra, que va presidir l’acte. Mn. Xavier No·vell, en representació del director de l’Escola, Joan Novell, absent per problemes de salut, felicità als alumnes, als del curs bàsic de Solsona i Cervera, i als de l’introductori de Casserres. Es va fer memòria de la tasca feta i es valorà positivament la vitalitat de l’escola, que arriba als 10 anys d’història havent recollit molts fruits, subratllant que el curs que avui es clou ha suposat l’inici d’una nova seu estable a Cervera, en una aposta estratègica per implantar nous cursos introductoris a Casserres. Novell va detallar alguns objectius per al curs vinent, com con·solidar les actuals seus i establir els introductoris al Llobregat i a Tàrrega·Mollerussa. L’acte va continuar amb el lliurament dels diplomes als alumnes que han acabat el curs, i amb pa·raules d'agraïment i valoració per part d’alguns dels mateixos alumnes. Finalment, el Bisbe de Solsona, adreçà unes paraules de cloenda, recordant que la formació rebuda requereix una

responsabilitat i una continuïtat “no podem quedar-nos atu-rats, cal tenir present les necessitats de la nostra església”, i dirigint·se als alumnes, expressà el desig i la intenció, de que per mitjà dels laics creients i formats, l’Església de Crist es faci present arreu del món, i encoratjà als alumnes a estimar Jesús i assumir responsabilitats a les diferents tasques de l’Es·glésia. Acabat l’acte, els alumnes van fer una petita visita a l’exposició d’ex·vots del Miracle que es troba al Museu Dio·cesà, i seguidament van dirigir·se al Seminari de Solsona per participar en una Eucaristia presidida pel Bisbe de Solsona.

Els Sants de la SetmanaDivendres, 17 Sant Aleix, pelegrí; santes Justa i Rufina; santa Marcel·lina; sant Lleó IV; beates Anneta Pelràs, Teresa de Sant Agustí i companyes.

Dissabte, 18 Sant Frederic; santa Marina; santa Simforosa i els seus 7 fills, mrs.

Diumenge, 19 Santa Àurea,; sant Símmac; sant Pere de Cadireta.

Dilluns, 20 Sant Elies; sant Torlaci; sants Pau i Sisenand; santa Margarida; santa Liberata.

Dimarts, 21 Sant Llorenç de Bríndisi. Sant Daniel; santa Pràxedes, vg.

Dimecres, 22 Santa Maria Magdalena (de Magdala). Sant Teòfil; sant Menelau, abat.

Dijous, 23 Santa Brígida. Sant Bernat d'Alzira i santes Maria i Gràcia; santa Cunegunda.

��629 - Divendres, 17-07-2009

Educació Jordi, Xavi i Carme - Associació l’Afrau de Serveis Educatius, Culturals i de Lleure

Fi de curs de la UEC

Hem acabat el curs un altre cop! Enguany ha estat un any difícil per tots nosaltres. L’entrada a Cal Magí, gràcies al conveni signat amb l’ajuntament i el Consell Comarcal, no va ser fàcil, so·bretot els primers mesos de fred. Amb el canvi d’ubicació ens varem trobar una mica perduts al principi.

Al llarg d’aquest curs però han can·viat moltes coses: ja tenim la calefacció operativa, els ordinadors i la cuina estan cada cop millor, hem aïllat les parets inte·riors, hem penjat un cartell força visible, estem millorant l’accés amb una escala i una mica de jardinet... i, sobretot, alum·nes i mestres ens hem fet nostre l’espai i estem plens de somnis i projectes.

El balanç és molt positiu. En primer lloc felicitem en Brayan, alumne de quart d’ESO, que enguany s’ha gra·duat amb èxit.

Una millora molt important és que hem pogut participar molt més del “po·ble” i del que representa Solsona com a comunitat educativa participant en dife·rents activitats:

· Dos dies a la setmana al poliesportiu- Jocs del Món al SOL del Solsonès i a totes les llars de jubilats, residències i ca·sals de gent gran de la comarca· Setmana de la gent gran amb el taller “Dona, tu també pots ser manetes”· Al Telecentre per desenvolupar activi·tats TAC· Equinoteràpia Social, primer amb el alumnes de la UEC i després amb els amics d’AMISOL. Malauradament no ho podrem repetir si no rebem cap altra subvenció!- Realització d’un curtmetratge· I un llarg etc.

Tenim una llarga llista d’agraïments per a institucions i empreses que fan pos·sible el desenvolupament de la nostra tas·ca educativa: L’Ajuntament i el Consell, els Serveis Educatius, els Serveis Soci·als, el Pla Educatiu d’Entorn, el Consell Esportiu, l’OTG, els Mossos, Can Joval, Tradema, Jordi Vilar...

I, sobretot, persones anònimes i no tant anònimes com l’Encarna de l’Ajun·tament; la Neus de Joventut; la Claustre i la Carme de la OTG; la Montse Mas; la Lluïsa del Pla de Ciutadania i Immi·gració; la Carme del Pla d’Igualtat; la Marta de l’Àtic; els dos Ramons (tutors de l’IES Francesc Ribalta i CC Arrels II); la Paloma i l’Àngels del Telecentre, en Ruben, en Xabin i la Laura de la hípica Sant Antoni i també molt especialment a la Mariona, inspectora del Departament d’Educació, que sempre ens ha donat su·port i ens ha fet costat per tal de millorar les perspectives educatives i personals dels alumnes.

Així, amb el vostre ajut, continuarem amb l’objectiu d’obrir portes i oferir al·ternatives d’atenció a la diversitat. Mol·tes gràcies i bon estiu!!!

�0 629 - Divendres,- 17-07-2009

Formen part de l’equip de suport de Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - Lluís Cornet - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarré Foto Resol - Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany - Josep M. Montaner - Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Anna BorésPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Opinió Ramon Gualdo Poesia Josep Maria Poblet

La sopa d’all

“De cara a la paret, nano”M’ordenava el director

del “cole”, quan jo, infractor,obviava el castellano

“único idioma cristiano”i xerrava en català

amb tot Déu, car vaig pensarque era una llengua molt bona

aquella en que ma maronaem va ensenyar a resar.

Aquestes són més vivències,per ço em treu de polleguera

la falsa i vil xerrerade quatre estúpids setciències,

que pensen que amb son nul rall,deixant mon idioma verd,creuen haver descobert,ignorants, la sopa d’all.

Vacancesdesconnectarcanvi de xiptemps de fer

o de no fer restemps de pensar

o de no pensar en res

Poesia Manel Celdoni

Unes fosses, unes víctimes,

una lleiEl mes de juny d’aquest any,

el Parlament de Catalunya va aprovar la llei sobre identificació de persones desaparegudes durant la guerra civil i durant la dictadu·ra franquista. Així, es reconeix el dret dels familiars a tenir infor·mació sobre els seus parents des·apareguts. Alhora es pot dignifi·car el lloc de l'enterrament fins a recuperar·ne les restes. Aquesta llei, doncs representa un acte de justícia i s’evita que les fosses co·munes caiguin en l’oblit.

Com ja ho han dit altres veus, aquesta llei era necessària. Per·què fóra un disbarat molt gros que aquests milers de persones mortes fossin oblidades. Fóra un disbarat que els cadàvers conti·nuessin amuntegats de qualsevol manera, des de que van ser llan·çats brutalment abans de rebre les palades de terra.

La llei passa la visió i la inten·ció d’honorar totes les víctimes, totes: Les de vuitanta anys enre·re, les de setanta anys enrere, les de més a prop i les de més lluny, totes. La llei permet anar de cara a la feina, una feina que encara mancava fer. Ara, tots plegats, hem de vetllar perquè aquesta feina es faci ben feta.

Hi havia moltes persones, moltes, molts familiars de desapa·reguts, que havien demanat i tor·nat a demanar, una llei d’aquesta mena. Es tracta senzillament de fer justícia. Perquè és de justícia donar un remitjot de respecte a uns cossos humans, que només tenien un remitjot de terra al seu damunt.

A l’hermós Tour de França

Avui Solsona fa una gran festafou una gran alegria per molta gentés el Tour de França que ens visita

travessant el poble molt correntdiuen que fa molts anys va passarperò jo no me'n recordo pas de res.

Un gran record guardaré d’aquest diatantes motos, tants cotxes i ciclistesque amb il·lusió tot jo ho he miratsempre ho recordaré amb alegriapuig enlaire era ple d’helicòpters

que semblaven estrelles molt brillants.

Perquè no dir-ho amb gran joiacosa que no pensava veure maiuna carrera de bicis tan unida

que el peloton semblava una pinyaque jo emocionada me quedat

i que ho recordaré tota ma vida.

Seguiu·ne sempre amb pau i alegriacorrent molts quilòmetres cada dia

i que sigui amb final ven netaque no us falti mai il·lusió pura

perquè encara que sembli molt duraes necessita per arribar a la meta.

Poesia Montse Agut

�1629 - Divendres, 17-07-2009

Opinió Joan Solà i Bosch. President de Convergència Democràtica de Catalunya al Solsonès

Amb tota la força mediàtica possible, el govern tripartit ha donat a conèixer la seva conformitat amb el model del fi·nançament de les Comunitats Autònomes i l’ha valorat com el millor de tots els acords mai aconseguits. El finançament havia de reunir alguns requisits bàsics, que en el que ha donat per bo el tripartit no se satisfan. Vegem-ho.

Primer. El finançament acordat havia de complir l’Es·tatut perquè és llei i perquè ha estat referendat pels ciutadans de Catalunya. No compleix ni el que era més fàcil, el terminis: el de la concreció del model (més d’onze mesos de retard) i la data final de la seva aplicació.

La disposició final primera de l’Estatut estableix amb claredat meridiana que l’aplicació del finançament “ha de ser plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de l’en-trada en vigor d’aquest Estatut”. Altrament dit, l’any 2011. La xifra que es dóna com a referència per explicitar la bondat de l’acord, 3.800 M d'euros, s’aconsegueix al 2012, en el sisè any de l’aprovació de l’Estatut.

Segon. El nou finançament de la Generalitat havia de servir per disminuir el dèficit fiscal català, que l’any 2005 estava entre 14.799 M d'euros, segons l’Estat, i 16.735, segons la Ge·neralitat. L’any 2009, el dèficit es situa per sobre dels 20.000 M d'euros. Els 3.800 M d'euros no resolen el dèficit en absolut.

Una dada suplementària: el dèficit de la Generalitat de l’any 2008 és de 4.862 M d'euros. L’acord no permet ni treure

Finançament insuficient que no compleix l’Estatut

a la Generalitat dels números vermells. Tercer. El model no dóna bons resultats. El model pactat

l’any 2001 va fer que els ingressos del model de finançament en el total de recursos pressupostaris de la Generalitat passes·sin de 10.921 M d'euros, l’any 2001, a 14.691 l’any 2004 i a 16.681 l’any 2005, la qual cosa suposa augments de 3.770 M d'euros al tercer any i 5.760 al quart any. Les dades estan extretes de la Web de la Conselleria d’Economia i Finances i correspon a un estudi de la direcció general d’Anàlisi i Política Econòmica.

El compliment estricte de l’Estatut, amb les concre·cions pactades bilateralment en el si de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat – Generalitat, com manava la disposició final primera de l’Estatut, hagués pogut donar re·sultats força més reeixits, no per dessota de 5.000 M d'euros, en el darrer any d’aplicació, tot respectant la legalitat vigent i no conculcant·la, com ara passa.

El finançament no és només qüestió de recursos. És també, i essencialment, matèria política, i que quedi la per·cepció que allò que s’aprova en els Parlaments, i els ciutadans voten, pot ser canviat per acords entre partits i entre governs és molt lesiu per l’interès general i la moral pública perquè crea desafecció política i disminueix encara més la qualitat de la democràcia, ja prou posada en dubte. En definitiva: un mal acord i un mal negoci per Catalunya.

�� 629 - Divendres,- 17-07-2009

Quan el divendres, 3 de juliol, llegia en el Celsona l’escrit d’ERC referent al finançament vaig pensar que tot estava dat i beneït, i que ara la consigna era aplanar el terreny atacant els pactes que CiU havia sig·nat amb el PP, concretament l’anomenat “Pacte del Majestic”, ara bé, oblidant els pactes anteriors amb el PSOE i, també, fent èmfasi amb el pacte Mas-Zapatero, pel qual, segons ERC, tenim un estatut retallat i impugnat pel PP, però amaguen, intencionadament, les 68 esmenes contra l’Estatut que el President Montilla havia preparat, i la segona im·pugnació d’inconstitucionalitat presentada pel “Defensor del Pueblo”, Enrique Múgica, aquest del PSOE.

Escrit aquest article quan ja s’ha confirmat el vist i plau d’ERC al finançament i, per tant, el sí indiscutible del tripartit. Però es que algú s’esperava el contrari? No, oi? Per tant és un final esperat que no pot sorprendre a ningú i menys vist com cada component del tripartit ha preparat el terreny aquestes ultimes setmanes per encolomar·nos aquest pacte de mínims. Doncs sí, s’ha aconseguit un pacte de mínims, que ens el vendran com un pacte de màxims. Anem per pams.

A CiU se’ns ha criticat per posar damunt la taula una xifra, se·gons el tripartit, impossible, 5.000 milions d’euros. Fem números, que, de fet, són els que prevalen. Per exemple, la Generalitat ha reconegut que el deute generat durant l’any 2008 va esser de 4.862 milions d’eu·ros –ignorem l’acumulat amb el que portem d’any 2009-. El compli·ment de la Llei de la Dependència (votada amb alegria pel tripartit i que ha suposat una invasió massiva injustificable de les competències de la Generalitat en matèria de serveis social) ens costa 1.000 milions d’eu·ros. El dèficit de la nostra sanitat és de 1.500 milions d’euros. El desple·gament de la llei d’educació necessita 1.200 milions d’euros. El deute de la CCRTV és de 1.012 milions d’euros... en fi, no cal ser economista per veure que amb 5.000 milions d’euros el primer any pagaríem, amb prou feines, el deute de l’any 2008, generat per la gestió del tripartit a la Generalitat.

I, de què ha servit l’Estatut del 2006 durant tot el procés de la ne·gociació del finançament? Doncs, per ben poca cosa, efectivament, ha estat paper mullat i tots sabem que el respecte de les lleis és l’essència d’un Estat de Dret. Cal recordar que un dels grans arguments a l’hora de dur a terme aquest estatut, precisament, va ser el model de finançament. Aquest acord rebaixa, com a mínim, un 50% els recursos que preveia l’Estatut per Catalunya l’any 2011. L’acord ens arriba un any desprès del que marca l’Estatut, i el model pactat no estarà vigent fins el 2012, també un any més tard del que dicta l’Estatut. Ara bé, qui ens assegura que les xifres pactades no seran revisades a la baixa pel govern de torn a Madrid?, per tant, qui assegura la quantitat pactada pel 2012?. Ningú. Si sumem tot el que diuen que percebran les diferents autonomies, els números no quadren per en lloc. Tot plegat fa l’efecte que tornem a ser en una de les famoses maniobres del President Zapatero.

En fi, amb les xifres a la mà, queda demostrat que aquest finan·çament és insuficient, el primer any no dóna ni per pagar la meitat dels deutes de l’any 2008. Les xifres no estan gens clares, no quadren per en·lloc. Ara bé, preparem·nos, l’esforç, per part del tripartit, per vendre’ns que el finançament és meravellós serà extraordinari, quan, si és tant bo, s’hauria de vendre sol. Estaria bé que ERC ens expliques a canvi de què han permès l’incompliment de l’Estatut.

Per cert, el Pacte del Majestic va aportar a la Generalitat 3.700 milions d’euros el tercer any, doncs sí, el tercer any, dada que el tripartit també amaga intencionadament.

Opinió Ramon Solé i Capdevila. President del Comitè Executiu de CDC de Solsona

Finançament escarransit Un acord de país

L'aposta estratègica d'ERC conti·nua donant els seus fruits. L'arribada de l'esquerra nacional al govern de Catalunya a partir de l'any 2003 ha permès fer reali·tat apostes estructurals de país com la que va representar l'aprovació d'un projecte d'Estatut de consens catalanista un 30 de setembre al Parlament de Catalunya, els pactes nacionals en matèries essencials de país com l'educació, la immigració o la innovació, i ara, un acord de finançament que és el millor possible dins l'estret marc estatutari en què ens movem.

Com a país, hem après dels errors comesos i aquesta vegada els partits que donen suport al govern, la societat civil i els representants dels treballadors i empre·saris han mantingut la unitat, l'ambició i la fermesa, i només l'oposició ha optat per mantenir·se al marge del procés amb exi·gències fora de tota credibilitat, sobretot tenint en compte el passat més recent. El govern ha negociat amb fermesa, dient no quan calia dir que no i finalment, diguem-ho clar, d'un mal Estatut n'hem tret el mi·llor acord de finançament possible. S'han assolit les condicions per un tracte fiscal més just: més autonomia fiscal, posar lí·mits per fer possible una solidaritat soste·nible, recursos fins a 5'6 punts per sobre la mitjana, i fins a 3.855 milions d'euros el darrer any que, sumats a les aportacions de les inversions en infrastructures que l'Estatut exigeix a l'Estat, permeten assolir els 5.000 milions d'euros i així reduir fins a 1/3 el dèficit fiscal de Catalunya. Garan·tim, doncs, el finançament per càpita de les polítiques socials tan necessàries en temps de crisi i les inversions per sortir·ne els pri·mers i reforçats.

Aquest acord no és un punt d'arri·bada, és una etapa més cap al nostre ob·jectiu en matèria de finançament, que és el concert econòmic, però és un bon acord, perquè avui el finançament de Catalunya és millor que ahir. Esquerra ha estat a l'al·çada i ha donat un sí de país, no de govern ni de partit. El nostre és un sí responsable, pensant en la gent. Esquerra només té sen·tit si fa avançar el país, aquesta és la nostra raó de ser, i amb l'acord de finançament ha quedat demostrat que quan Esquerra és al govern, Catalunya avança vers majors co·tes de justícia social i llibertat nacional.

Opinió ERC-Solsonès

��629 - Divendres, 17-07-2009

Sóc Persona Sergi Ballespí, doctor en Psicologia

Un parell de possibles coses

Màgic moment el d’un barça superb, ho sabem. Esvelt, elegant... enamora. I amb els jugadors del planter! Fins a set o vuit canterans m’ha semblat comptar en el primer equip, però què els donen a aquests nois?

No sé què els donen i m’agradaria saber-ho. M’agrada·ria perquè últimament surt amb una certa i sorprenent freqüèn·cia el tema de l’esport a les xerrades a pares en algunes esco·les. Abans es feien preguntes sobre les dificultats dels nens, les pautes a seguir pels pares, l’adequació del model Súper·Nanny (cal ser súper per educar un fill?) o les repercussions del mèto·de Estivill. Mai no havia sortit el tema de l’esport, però ara sí.

Resulta que molts pares es queixen de la competitivi·tat com a valor fonamental de la majoria d’escoles esportives, i us poso dos exemples. Escola d’handbol de les rodalies de Barcelona. Una nena poc destra de 9 anys esperava que l’en·senyessin a botar, passar, llençar i divertir·se amb les amigues. Acudeix a gairebé tots els entrenaments, inclús constipada, però des de la banqueta ha de veure com les seves companyes guais, les bones, que van a un entrenament sí i a un no, juguen minuts i minuts quan a ella només la treuen quan el partit ja està guanyat o ni tan sols la convoquen (explicat per una mare a Sant Cugat del Vallès).

Un altre exemple: nen de 10 anys que juga a futbol des dels 7. A la seva escola esportiva es ven als pares que es premia

l’actitud, la progressió, l’esforç... i que tots els nens jugaran minuts i partits per igual. Dxt.dxt dxt·dxt... Els bons juguen i són perseguits com a estrelles de cinema i els dolents, tot i que s’esforcin i es portin bé, són menyspreats, vexats i abandonats per entrenadors i filosofies que menyspreen l’esforç, la coope·ració i el respecte de les normes de grup.

Aquests són els valors que es transmeten a les escoles esportives? Doncs és una estafa. Per això demano que no es faci publicitat enganyosa i que es digui directament la veritat: “Miri, si el seu fill no és bo aquí no en farem res, no li ense·nyarem res, tot i que ens diguem ‘escola’. Aquí agafem els bons i els rebentem el narcisisme i els dolents que es podreixin en la misèria o que s’espavilin, la vida és així”. Si us plau, que són nens! Quin sentit té que ingressin en un club on en comptes d’aprendre res estan per omplir equips on tan sols 2 es llueixen?

Entenc que a la Masia s’inverteixi en els més talentosos com ho pot fer una escola d’art, de música o del que sigui, però a part de la vessant professional i èpica, l’esport té unes pos·sibilitats educatives, de formació de persones, que no es tenen en compte. I des d’aquí les reivindico.

Podem parlar-ne a www.socpersona.blogspot.com o em pots escriure a sergi.ballespi@uab.cat

Dinar final de curs al Codó 1r curs Arrels

Celebracions

�� 629 - Divendres,- 17-07-2009

Boca, Versàtil, Equipo “A” i Buti Team fan valer la seva condició de primers i segons de grup per plantar·se a se·mifinals tot i que algun equip d’aquests es podia haver em·portat algun ensurt. El Boca després de posar-se 3 a 0 davant el Navès es va complicar la vida i el Navès va estar a punt d’enviar el vigent campió a la tanda de penals. D’altra banda Equipo “A” i Versàtil van resoldre els seus partits per la via ràpida. Aquest dissabte a les 5 de la tarda començarà la fase de consolació per decidir del 5è al 8è lloc i a partir de les 7 de la tarda començaran les semifinals que enfrontaran primerament Boca – Buti team i a les 8 de la tarda Equipo “A” – Versàtil. No us ho perdeu!!

Recordar també que les finals es disputaran el proper dissabte 25 de juliol ja que aquest diumenge dia 19 hi ha el tradicional i espectacular IV Edició del Torneig Futbol Platja “Nuri”.

Futbol Sala Gesport

RESULTATS: Dissabte, 11 de juliol de 2009:

4 Versàtil – Navés ...................................................................21 Espiga – Equipo "A" ............................................................36 Boca – Dyf ...........................................................................24 Buti Team – Atlètic Pi ..........................................................3 CLASSIFICACIÓ:GRUP A: PTS PJ G E P GF GC1.- Boca 9 3 3 0 0 11 32.- Equipo "A" 6 3 2 0 1 16 33.- Espiga 3 3 1 0 2 7 94.- Dyf 0 3 0 0 3 5 24

GRUP B: PTS PJ G E P GF GC1.- Versàtil 9 3 3 0 0 8 22.- Buti Team 6 3 2 0 1 7 63.- Atlètic Pi 1 3 0 1 2 5 74.- Navès 1 3 0 1 2 4 9

OLIUS CUP 2009Els favorits no fallen i es planten a semifinals

L’espiga

Buti Team

QUARTS DE FINALdiumenge 12 de juliol4- Buti Team – Espiga .............................................................212- Equipo "A" – Atlètic Pi ....................................................27- Versàtil – Dyf ......................................................................23- Boca – Navès .....................................................................2

TAULA DE GOLEJADORS GOLEJADORS EQUIP1 Joan Obiols.........................10 ........................... Equipo “A”2 Eliseu Ribalta ......................6 ................................... Versàtil3 Jordi Obiols .........................5 ....................................... Boca4 Josep Navès .........................5 ............................ Equipo “A”5 Lluís Riba ............................4 ..................................L’espiga6 Àlex Alarcón .......................4 ................................... Versàtil7 Marc Casafont .....................3 ............................ Equipo “A”8 Xavi Obiols .........................3 ....................................... Boca9 Pep Sala ...............................3 ................................... Versàtil10 Alfons Mujal .....................3 ...............................Buti Team

��629 - Divendres, 17-07-2009

Bar C

aste

llTr

epov

i

Futbol 7 Ramon Estany

Tege

com

Vers

atil

�� 629 - Divendres,- 17-07-2009

Futbol 7

Resultats

JORNADA 3

CRITT – ENRRAMPATS .................7-0LA TASKA – LLADURS .................0-8VETERANS – BOCA .......................0·6

JORNADA 4

BORES CUINES – TREPOVI .........3-2TEGECOM – TIFOSSI .....................2·6DASAI FUSION – BUTITIM ..........2-3GATOS LOCOS – ENRRAMPATS 6·0LLADURS – VERSÀTIL .................1-3BOCA – ATLÈTIC TONETTO ........0·0BAR CASTELL – LA TASKA ........6·0CRITT – VETERANS ......................6·1

JORNADA 5

BORES CUINES-DASAI FUSION .4-1GATOS LOCOS – TEGECOM ........4-1BUTITIM – LLADURS ...................4-1BOCA – TIFOSSI .............................1·2

Classificació .................................................. PUNTSBORES CUINES ...............................12VERSÀTIL ........................................12BAR CASTELL ...................................9TREPOVI .............................................9BUTITIM .............................................6 LLADURS ...........................................3DASAI FUSION ..................................3LA TASKA ...........................................0TIFOSSI .............................................13GATOS LOCOS ................................. 11BOCA .................................................10CRITT ..................................................7ATLÈTIC TONETTO ..........................4TEGECOM ..........................................4VETERANS .........................................1ENRAMPATS ......................................0

GolejadorsLLADURS - CATALIN: 7TEGECOM - ORIOL ESPUGA: 7BORES CUINES - X. MONCUNILL: 6BAR CASTELL - PISA: 6BOCA - JORDI OBIOLS: 6

Ja hem arribat a l’equador del 15è Campionat de futbol7 Aquesta nova edició presenta importants novetats, com ara la presencia

de doble àrbitre en els partits a partir dels creuaments de quarts de final

El Solsona Patí Club participa en el festival del Club Patins Cubelles

El passat dia 4 de juliol el Club Patins Cubelles celebrava el seu festival anual, i enguany, el Solsona Paí Club va estar-hi convidat. El tema del festival era el fons marí. En l’acte van participar-hi nombrosos clubs, tots ells amb molt de prestigi dins la territori·al de Barcelona, l’únic club de la territorial de Lleida que va tenir l’ocasió d’actuar-hi va ser el Solsona Patí Club, i va fer-ho amb el disc Dralion. Les nostres pati·nadores van destacar per la fluïdesa del seu patinatge i una magnífica coordinació al llarg de tota la coreogra·fia despertant l'admiració entre el públic, de tal manera que van rebre moltes felicitacions.

El Solsona Patí Club vol agraïr al Club Patins Cubelles que li donés l’oportunitat de participar en aquesta jornada.

Patinatge Solsona Patí Club

Divendres 1720:30 Bar Castell · Botitin21:30 Critt · Tifossi22:30 La Taska · Versàtil

Dilluns 2020:30 Veterans · Atletic Toneto21:30 Trepovi · Dasai Fusion22:30 Enrampats · Tegecóm

Dimarts 2120:30 Botitin · La Taska21:30 Gatos Locos · Critt22:30 Bar Castell · Bores Cuines

Dimecres 2220:30 Tifossi · Veterans21:30 Dasai Fusion · Lladurs22:30 Tegecom · Boca

Dijous 2320:30 Versàtil · Trepovi21:30 Atletic Toneto · Enrampats22:30 Partits ajornats

��629 - Divendres, 17-07-2009

Sota la Roca de Montpol. Foto: Ramona Santaeulàlia La gentada a Serra Seca. Foto: Nina Alet

Caravana publicitària. Foto: Joan Caelles

A Serra Seca. Foto: Andreu González

Entrant a Solsona. Foto: Meritxell Estany

Passant pel Pi de Sant Just. Foto: Antoni Màrquez

Imatges del TOUR

Els Motorrucs van fer molts quilòmetres repartint entrepans i beguda. Foto: Lluís Closa

�� 629 - Divendres,- 17-07-2009

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

16è campionat de Migfons d’Andorra 10km

Sancho Ayala i Silvia Leal pugen al podi d’Andorra

Diumenge 12 de juliol a les 10 h. i amb molta calor es va disputar el campionat de migfons d’Andorra, amb la sortida i l'arribada a l’estadi Comunal. Va ser un circuit amb constants pujades i baixades, els dos últims quilòmetres en pujada, i tam·bé, dues voltes a la pista d’atletisme del Comunal.

Amb la participació de més de 300 participants hi ha·via; Sancho Ayala, Silvia Leal i Josep Alconchel del Club Fondistes del Solsonès-Prosetel.

Sancho Ayala va anar sempre en el segon grup cap·davanter, ja que des de la sortida els kenyates Laban Korir i Clement Koech van marxar tots dos sols.

Sancho Ayala va arribar a la meta l’11è de la general i segon de la seva categoria amb un temps de 35’19 minuts.

Josep Alconchel va entrar al lloc 132è de la general amb un temps de 45’25 minuts.

En la categoria de dones Silvia Leal, amb un temps de 41’41 minuts, va entrar al lloc 72è de la general i 5na dona.

L’última cursa de la temporada serà la cursa de muntanya d’Ossera el pròxim diumenge.

A tots els pilots i aficionats al radio control

Aquesta nit us esperem a tots els pilots al cir·cuit del CESM per dur a terme una trepidant cursa de radio control. Pot ser una cursa emocionant on s’hi po·dran veure les habilitats dels pilots per tal d’acabar en primer lloc. S'atorgarà la medalla al millor pilot del club o al que tingui més sort. Us hi esperem a tots. Com més siguem més bé ens ho passarem.

Modelisme Club Esportiu Solsonès Modelisme

Sortides Club d’Esquí La Coma

II Ruta de les ermites a La Coma i la Pedra

El passat dissabte dia 4 de juliol, va tenir lloc la II Ruta de les Ermites, al municipi de La Coma i la Pedra, organitzat pel Club d’Esquí La Coma, aquest any conjuntament amb l’Associació Cultural de la Vall de Lord i el Club Prepirineu.

Tot i que es va haver de matinar més que en la primera edició, es va superar la xifra de participació, superant la cin·quantena d’inscrits. Tots ells van sortir muntanya amunt, a les 8 del matí, des de la seu del Club d’Esquí La Coma, a la piscina de La Coma.

La caminada ens va permetre endinsar·nos pels ves·sants meridionals de la serra del Verd, per paratges i valls molt poc freqüentades, i desconeguts per a la majoria de participants, fet que va fer encara més atractiva aquesta ca·minada.

Amb una durada superior a la prevista, es van poder visitar tot un seguit d’ermites, masies i llocs d’interès, com el Pujol del Racó, El Minguell, l’ermita de Santa Creu, on es va fer una aturada per recuperar forces i esmorzar, se·guint pel castell de La Pedra, església de La Pedra, ermita de Sant Andreu, la Roca de La Coma i el cementiri vell de La Coma.

Finalment, la caminada va acabar al mateix lloc d’origen, és a dir, a la piscina de La Coma, on entre re·frescos i un pica·pica es va poder comentar entre els parti·cipants els diferents indrets visitats i les experiències vis·cudes.

Fins la propera sortida, que serà el proper dissabte dia 25 al vespre, amb la segona edició de l’ASTROCA·MINADA, al Port del Comte, prop del Forat de la Bòfia, on podrem veure, si el temps ho permet, la immensitat de l’univers, amb les seves estrelles i constel·lacions. Us hi esperem !!

��629 - Divendres, 17-07-2009

Bàsquet CB Solsona

Mini Campus d’estiu de bàsquet

Es continua celebrant el tradicional Mini Campus d’Es·tiu de Bàsquet del CB Solsona. Aquesta setmana ha estat la tercera i la vinent ja és l’última. El proper divendres dia 24 hi haurà la festa de cloenda de l’edició d’enguany, amb lliura·ment de premis , obsequis i berenar per a tothom.

Podeu visualitzar un complert reportatge de l’activitat en els àlbums fotogràfics del Club que estan penjats a la se·güent adreça: http://picasaweb.google.es/cbsolsona

C. Castell, 8Solsona973 48 00 78

1r Enduro Extrem nocturn AMVT

El passat dissabte 11 de Juliol, es va celebrar el 1r en·duro extrem a la localitat de Sant Viçens de Castellet. Aquest començava a les 17h amb els entrenaments cronometrats, els quals feien 2 tandes de 4 voltes. A les 19h va començar la pri·mera sortida, on Xavier Subirana arrancava en 3ª posició en la categoria 125 2t i 250 4t. Seguidament varen sortir els Superi·ors, en els quals sortia Albert Cardona des de la 5ª posició.

Vàren fer 4 mànigues, en les quals els 5 primers de cada categoria passaven directament a la superfinal i els 4 res·tans feien una repesca. Xavier va passar directament a la final, aconseguint la 2ª posició de la seva categoria i l’Albert entrava a la repesca, ja que degut a una caiguda no es va poder classifi·car per a la Superfinal, acabant el 9è de la seva categoria. A la superfinal el Xavier va caure i va haver de retirar-se.

La carrera va ser molt divertida, destacada per un gran esglaó, una llosa vertical que media uns 1,5 metres. Sort que vàrem tenir de la ajuda de la afició del Solsonès, que ens va acompanyar. Des d'aquí volem donar·los les gracies per el seu gran suport.

Xavier Subirana estarà de baixa degut a la lesió de la mà. L’Albert Cardona, el dia 25 participarà en el enduro Indo·or extrem de Fraga. Sort per a tots els pilots, salut i gas.

Enduro

�0 629 - Divendres,- 17-07-2009

Internet www.opiniodelsolsones.tk

www.opiniodelsolsones.tkCOMENCEM SECCIÓ

La nostra web, és una web que, com fa la revista Celsona Informació, pretén informar sobre esdeveniments que succeeixen a la nostra comarca. Aquest és un projecte que neix degut a la manca de webs que informen sobre notícies del Solsonès. No només, però, busquem informar els habitants i per·sones amb un interès per el Solsonès, sinó que també volem que aquests col·laborin a la nostra web i que mitjan·çant enquestes, comentaris, etc. se la sentin seva. Volem escoltar opinions de grans, petits, alts, baixos, etc. per a poder anar solucionant petits errors que puguem anar cometent i així anar millorant dia a dia.

Doncs bé, volem dedicar la secció d’aquesta setmana a repassar els resultats de les enquestes que hi ha penjades ac·tualment:

Comencem amb una notícia ben recent, la nova biblio·teca. La nostra web ha dedicat dues preguntes a aquest afer.

- La primera és: us agrada la nova biblioteca? i els resultats actuals són SÍ 80% i NO 20%. És un resultat esperat, tenint en compte que (segons la informació que hem rebut), serà molt moderna i alhora integrada dins el marc del nucli antic.

· A la pregunta creieu que és exageradament gran?, s’ha respost SÍ 35% i NO 64%. Venint d’una biblioteca com la que hi ha actualment, aquesta pregunta no hi pot faltar. La biblioteca serà ara massa gran? La resposta ens la donarà el temps depenent de la quantitat d’usuaris que aquesta rebi.

· Hem preguntat també: què és el que preocupa més els habitants del Solsonès?. L’atur, en un 50%, la crisi, en un 35%, la grip nova, en un 9%, i els voltors en un 4% . Els resul·tats parlen per ells mateixos: la gent està molt preocupada per la situació econòmica.

- Creieu que la fira de l’Autocamp es consolidarà? Un 43% opina que SÍ , un 34% pensa que NO, pel que fa als indecisos, són un 21%. La gent està confosa pel que fa a la resposta d’aquesta pregunta i no n’acaba d’estar segura. És di·fícil mantenir una fira única i exclusivament de cotxes en una comarca com és el Solsonès, amb tant pocs habitants. El temps dirà si ha estat un bon projecte, o que per el contrari, haurà fracassat.

- Us agrada que esdeveniments com el Tour passin per Solsona? SÍ, 75% i NO 25%. Els participants de la nostra enquesta, en general, està contenta de què grans esdeveniments passin per Solsona. Els que han respost que NO és senzilla·

ment per la molèstia que això comporta a l’hora de desplaçar-se.

- Ara la pregunta més partici-pada i en la què la majoria ha estat més d’acord: creieu que la carretera Navès-Berga s’hauria d’arreglar ja? La resposta afirmativa ha estat d’un 93%, mentre que un 2% han dit que NO, el 4% restant no s’ha pronunciat.

· I, per acabar, quin és el mitjà de comunicació local preferit pels lectors/oients del Solsonès? El Cel·sona Informació ha rebut el 70% dels

vots, seguit de Solsona FM amb un 21% i el Regió 7 s’ha endut el 7%.

Recordeu: si voleu opinar en qualsevol d’aques-tes enquestes o sobre qualsevol tema relacionat amb el Solsonès entreu a www.opiniodelsolsones.tk o bé envieu un missatge a opiniodelsolsones@hotmail.com

�1629 - Divendres, 17-07-2009

Concerts Ramon Estany

Una Jam Session inoblidable

Divendres passat, l'Sputnik de Solsona va acollir una nova sessió musical de Jam, amb la participació variada de músics, estils i instruments.

Creixen plantes a la teulada del Pavelló poliesportiu nou

Malgrat ser molt recent, en aquest edifici ja s'hi pot veure l'herba creixent

damunt l'estructura. Pot ser el principi d'uns moderns jar·

dins elevats?

L'Espieta

Concerts Salvador Lara Morente

Els cartells dels festivals de la Porta Ferrada, Cap Roig i Peralada són dels que fan caure d’esquena. La sèrie de concerts que ofereixen els vesteixen de gala per rebre noms importants del panorama musical naci·onal i internacional. Però entre l’oferta estival la Col.legiata de Sant Vicenç de Cardona s’ha fet un nom. Al castell de Cardona, sota l'aixopluc del cardiòleg Valentí Fuster (Barcelona, 1943), podem gaudir des del 1993 d’uns concerts que compten, entre els assistents, amb personalitats del món de l’economia, la sanitat, la polí·tica, la cultura i la noblesa (Duc de Feria, Duquessa de Cardona, Duc de Lugo, el Baró de Montsolís...).

El doctor Fuster és el president honorífic de la Fundació Vila Medieval, la qual treballa per realçar Cardona en les quatre grans línies de treball: la cultural, la històrica, l’arquitectònica i la urbanística.

En l’àmbit cultural cal destacar els concerts mu·sicals de primera magnitud: Alícia de Larrocha, Jordi Savall, Victòria dels Àngels i.... aquest any la soprano Ainhoa Arteta (Tolosa, 1964).

Aquestes figures de la música que actuen a Sant Vicenç manifesten: “És un plaer tocar a la Col.legiata perquè l’atenció i el silenci del públic es capten en l’ambient". Des que en Savall va conèixer l’església (el primer enregistrament va ser en 1987 amb dues misses de Joan Cererols), les pedres d’aquest romànic tan esvelt han viscut una gran quantitat d’interpretacions musicals.

Les opinions dels convidats han estat sempre plenes d’entusiasme:• “M’hasemblatmagníficentoteslessevesdimensi-

ons. I l’entorn espectacular, ja que aquesta església ésbellíssima”(JavierSolana).

• “Unameravella,m’haimpressionat,ésunasortpo-der venir a un esdeveniment com aquest” (RafaelMedinaAbascal).

• “Ésimpressionantqueunconcertcomaquestesfaciforadel’àreadelacapitalitat”(JosepLluísCarod-Rovira).

• “Fer aquests concerts amb una pedra que semblaquecantisola,aixòésunacosaquenotépreu”(Va-lentíFuster).

El primer concert del segle XX a St. Vicenç es va celebrar a l’estiu del 1956 a càrrec de l’orquestra FranzShubert, dirigida pel musicòleg Font Palmerola i l’orfeó barceloní FontdelaGuatlla . L’èxit fou gran: els assistents van viure un moment inoblidable en con·tacte amb aquelles pedres fins a llavors desconegudes i amagades sota una capa de guix. 53 anys després aquesta iniciativa promoguda per la Fundació també s’inclou en el cicle de concerts Veus i tornarà a fer peti·ta l’església en capacitat i gran en la divisió d’honor de la música d’aquest país.

Sant Vicenç dóna la nota

�� 629 - Divendres,- 17-07-2009

Passatemps Marta C.

Les 7 diferènciesEl passat divendres va passar el Tour de França per la Comarca. Aquí hi teniu una fotografia del pas d'un dels cotxes amb campanya publicitària.

Sabríeu trobar les 7 diferències entre aquestes dues fotografies?

L'acudit del Simi

��629 - Divendres, 17-07-2009