celsona 728

48

Upload: josep-maria-bores

Post on 10-Mar-2016

299 views

Category:

Documents


18 download

DESCRIPTION

Dijous 23 de juny de 2011

TRANSCRIPT

Page 1: Celsona 728
Page 2: Celsona 728

� Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Solsona Castellers de Solsona - Fotos: Miquel Manzano

Solsona viu el bateig dels Castellers de Solsona presenciant una diada irrepetible

Solsona respon de la millor manera possible al Bateig de la seva colla castellera, en el sí d'una diada de més de tres hores de durada i en la que les emocions van estar a flor de pell en tot moment

Dissabte per fi va arribar l'espe-rat Bateig dels Castellers de Solsona, un bateig que va tenir lloc, a 2/4 de 7 de la tarda, a la Plaça de l'Ajuntament. Un bateig increïble on el més espectacular de tot, a banda dels castells aixecats, va ser l'expectació generada al voltant de la plaça. Ja cap a les sis de la tarda, mitja hora abans de l'inici, l'ambient casteller que es podia respirar a la Plaça era nota-ble; castellers vinguts d'arreu dels Països Catalans disposats a presenciar el que ha estat el bateig número 101 d'una colla castellera. Ràpidament la plaça es va veu-re petita per acollir els nombrosos grups de persones que mica a mica s'anaven atansant al centre del poble per a poder ser partícips del bateig. Ja cap a 2/4 de 7 de la tarda, en el moment de començar la diada, la munió de persones arribava fins al Portal de Dalt el Camp estenent-se al llarg de tot el Carrer Castell.

La diada va començar puntual-ment amb l'aixecada d'un pd4 per part de totes les colles. Acte seguit, van ser els Castellers de Solsona els que van aixecar el primer castell, un 4d6 que va poder ser descarregat sense cap mena de problema. Després de Solsona va ser el torn dels Salats de Súria, que no van desaprofitar l'ocasió per a acabar de consolidar el 4d7 que ja es troba dins el seu repertori habitual. Encara dins de la primera ronda d'actuacions, Margeners de Guissona, va aprofitar el bon moment en què es troba la seva colla per començar la seva par-ticular actuació amb un 5d7. Dins de la segona ronda, Castellers de Solsona vam aixecar el 3d6 que fins al moment era el millor castell aconseguit en la breu his-tòria dels grocs. Salats de Súria va optar per arriscar i anar a buscar el 3d7 que també va poder ser descarregat magnífi-cament. Era de nou el torn de Margeners

La Barra del Mia

S'obre la campanya de dinamitació del comerç al nucli antic... és una inciativa del Pla d'Ovaris de l'Ajuntament dins de la campanya

...(Barris antics... Barris aborrits)!!

Page 3: Celsona 728

�Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Solsona Castellers de Solsona - Fotos: Miquel Manzano

de Guissona, uns Margeners que venien amb l'objectiu de fer, per primer cop aquesta temporada, el 3d7s (aixecat per sota). Un castell que va ser executat de manera brillant i que va po-der ser carregat i descarregat. Ja dins la tercera ronda, i vist l'ambient generat pel 3d7s a la plaça, els Castellers de Solsona vam decidir anar a coronar el 4d6a (amb agulla). Un castell que se'ns havia resistit fins al moment i que dissabte, gràcies a la concentració de tots els castellers, vam poder aconseguir no tan sols carregar sinó també, poder-lo descarregar. Va ser un moment màgic en què per primera vegada en el bateig, els

L'anxaneta a punt de coronar el castell

El bateig, mai més ben dit...

pilars d'acomiadament. La diada però no acabaria aquí: primer, les tres colles van enlairar un 7d6 conjuntament i, posteriorment, els tres caps de colla pujarien al balcó de l'Ajuntament per pronun-

ciar unes paraules i intercanviar obsequis entre colles. El president dels Castellers de Solsona, Xavier Roca, va cloure l'acte citant unes paraules de Jordi López Daltell: "Els castells són fets per gent normal i corrent i que unint les seves forces, obtenen resultats extraordinaris".

La festa va continuar a peu de plaça on, a ritme dels Grallers d'Oliana, es va anar despla-çant fins a la Sala Polivalent on es va celebrar un sopar de germanor entre tots els castellers i grallers amb més de 400 persones. Més tard el concert a càrrec de les Absentes, les Cabres de Pol i DJ's va ser l'encarregat de cloure un acte històric; pels Castellers de Solsona, sí, però també per la pròpia ciutat... una ciutat, Solsona, que ja és ciutat castellera, i no una de qualsevol; dissabte va quedar ben demostrat.

Sara Roma, presidenta dels Margeners de Guissona va fer entrega d'un quadre als Castellers de Solsona

Jordi Ribera, cap de colla dels Margeners de Guissona rebé el record dels Castellers de Solsona

Els Salats de Súria també van donar i van rebre un obsequi

Castellers de Solsona van embogir amb càntics com el "jo sóc casteller, casteller, casteller!". La diada, però, no havia acabat: faltava encara acabar la tercera ronda per a Salats i Margeners. Primer van ser els Salats els què van intentar carregar el 4d6a. El castell va quedar en un intent, ja que no va poder ser car-regat. Era el torn de Margeners que, per tancar la seva diada, van descarregar el 4d7a. Súria no es va voler quedar amb les ganes de descarregar un tercer castell, i abans de fer els pilars conjunts, va voler tornar a provar el 4d6a que aquest cop sí que va poder ser descarregat.

Una vegada acabades les tres rondes per colla, cada una va tornar a agrupar la pinya per a poder enlairar els respectius

La unió fa la força

Page 4: Celsona 728

� Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

L'entrevista Miquel Manzano

Solsona ja és ciutat castellera des de dissabte, però al darrera de tot això hi ha més de mig any de feina, assajos, voluntat i sobretot cohesió de grup. Entre els castells més destacats que ha aconseguit la colla solsonina hi ha el 3d6, el 4d6 i sobretot el 4d6 amb agulla, que es va aconseguir des-carregar el dia del bateig provocant l'emoció i l'admiració de la gent que va omplir la plaça de l'Ajuntament i part del carrer Castell. Així doncs, els Castellers de Solsona han demostrat sobradament que tenen força, equi-libri, valor i seny.

Dissabte veu protagonitzar el bateig número 101 d’una colla castellera. Quina valoració fas?

La valoració que faig és molt positiva, contents d’haver-ho fet i de com va quedar, la veritat és que va ser espectacular. La Colla tenia uns objectius marcats, que no se sap mai si es compliran al 100 %, però la veritat és que ho teníem molt ben assajat. Tota la Colla començant pels baixos, contraforts, la pinya...tothom estava molt preparat. El proble-ma que ens podíem trobar era que els nervis ens afectessin al començament i no sabíem com sortiria, però la veritat és que va sortir molt bé.

El camí per arribar fins aquí no deu haver estat fàcil, els vostres padrins, Margeners de Guissona i Salats de Súria hi tenen molt a veure...

Hi tenen tot a veure, bé tot no perquè si no hi ha la gent de Solsona no funciona, però la veritat és que sense ells no seria possible, sobretot al començament perquè a Solsona no sabíem ni que eren els castells, ni tampoc hi havia tradició. Vam partir de zero, tot i que hi havia uns mínims de coneixements i algú havia anat alguna plaça, però no teníem molts coneixements. Els Salats de Súria van venir, ens van explicar el que eren els castells, ens vam espantar perquè no ens imaginàvem que fos tan difícil. Començant per la part de baix, que la pinya és una cosa mil·limètrica, una cosa que si no ho veus no t’ho creus i ens van ensenyar, a mesura que vas aprenent t’adones de que és possible, fins a quin nivell? No ho saps, però com que la gent va respondre molt i tenim una quantitat de socis brutal s’ha pogut fer. Això sí, gràcies a aquestes dues colles sobretot.

Un altre moment important que va viure la colla va ser la seva participació a les Decenals de Valls, on van participar

un total de 54 colles. Què va signifi-car per vosaltres poder estar amb les millors colles de Catalunya?

Al començament quan ens ho van dir vam pensar... que és això. Quan ens ho van explicar ens vam espantar perquè només feia un més i escaig que fèiem castells, més ben dit fèiem un pilar. Ens van dir que és una festa cas-tellera que es fa cada deu anys. Vam fer un pilar a la plaça del Blat, la plaça amb més tradició castellera de Catalunya i del món, i només t’ho deixen fer un cop cada deu anys, a més ens va impactar quan ens van comunicar que seríem els primers, és a dir anàvem al davant de 10.000 castellers, la nostra colla i els de Barcelona que també eren nous. Vam anar i va ser espectacular, per la gent que hi va anar és una experiència irrepetible, que no s’oblidarà mai, igual que la data del bateig.

Perquè veu triar el groc per la vostra camisa?Hi havia varies opcions, vam dir el verd perquè la

comarca és molt verda, però no ens convencia. Al final has de triar un i com que tots els colors estan triats, només hi ha petites variacions de colors. Els que menys triats estan són el groc i el blanc, i el groc si mires l’escut de Solsona hi ha un sol i com que el sol al nostre escut és la base, perquè hi ha un sol i un casteller vam considerar que el groc era el color. A part que és un color molt bonic.

No sou supersticiosos?

No som supersticiosos, això és més del món de l’espectacle o del teatre, si mires d’on ve la superstició, les supersticions no serveixen per res. El que compta és el treball i la feina ben feta.

Fins fa pocs anys la Catalunya central no destacava per tenir tradicó castellera. Perquè s’està extenent?

La gent hi posa moltes ganes. S’ha fet més popular a tot Catalunya potser per la Declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, de fet nosaltres vam començar abans de que ho concedissin, no és que vingués per la consecució del premi. La gent s’adona que és una tradició molt catalana, una cosa que quan t’hi poses no sé que té, encara no sé explica que és el que té. El fet de que tothom que va amb una colla castellera té una posició, si ve un que fa 2 metres o un que és baixet tenen una posició dins del castell. Últimament, quan vaig pel carrer miro la gent per l’alçada, a veure si voldria venir a fer castells. Sembla que mesuro a la gent.

"...Quan ens van explicar el que eren els castells, ens vam espantar perquè no ens imaginàvem que fos tan difícil..."

Jaume Gangolells, cap de colla dels Castellers de Solsona

Page 5: Celsona 728

�Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Page 6: Celsona 728

� Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Els castells són una cosa molt catalana, molt del país. Quan t’hi poses t’adones que és una cosa molt maca de fer. Jo havia fet molts esports i la majoria d’esports es basen en 5 o 6 persones, 11 el que més, i l’altra són gent que miren i si no ets un crack no jugues. En canvi amb els castells, nosaltres som 170 socis (120 com a castellers) no hi ha cap que pugui dir que no té un lloc concret al castell i si millora podrà millorar de lloc, però no n’hi ha cap de més important que un altre, una altra cosa és que s’et vegi més, però els de baix són tan importants com els de dalt, perquè sense el de baix no hi ha el de dalt, i sense el de dalt no hi ha el de baix.

Les colles castelleres estan formades per gent de diferents edats. Com us aveniu?

El fer avenir aquestes edats, tot i que sembla fàcil, és de les coses que m’han costat més esforços i més hores de no dor-mir. És difícil perquè tenen una mitjana d’edat molt jove, que és bo perquè tenen molts anys per fer castells i per aprendre i tenim continuïtat assegurada. Els 15, 16, 17 anys són més difícils de controlar que els de 40, ho combinem com podem. Quan anem a una plaça amb els nervis i la tensió la gent fa un cas brutal. Als assajos n’hi ha de més bons o de més dolents, depèn de la lluna o de les hormones, però anem fent. Hi ha molt bon rotllo, sempre hi pot haver una tensió perquè jo no conec cap lloc que no hi hagi un moment de tensió, a vegades d’un mal rotllo en surt una cosa positiva, o sigui que també està bé.

Com s’organitzen els Castellers de Solsona per dur a terme els assajos?

Els assajos és una cosa més complexa del que sembla. Estan marcats d’una manera. Primer hi ha un preescalfament com qualsevol esport, però en aquest és molt marcat, hi ha uns exercicis que es fan, no totes les vegades i com s’hauria de fer. L’escalfament és important perquè si el cos no està preparat pots tenir una lesió muscular, que ja n’hem tingut alguna. Després es fan proves netes, que és sense pinya i després cap al final d’assaig es fa la prova semblant a la que faries a la plaça. En un assaig mai s’acaba fent el que es fa a la plaça, ho prepares per troços.

Després de descarregar el 4d6a (amb agulla), castell que s’havia resistit fins el dia del bateig, quins són els nous reptes?

Haviem provat el 3d6 i el 4d6 amb èxit, tampoc amb l’estabilitat del dia del bateig, les colles ens van dir que semblava que ho havíem fet tota la vida. El 4de6 amb agulla, provar-ho a plaça definitivament no ho havíem fet mai, o sigui als assajos ho havíem fet sense fer pujar acoxador i anxeneta. A la plaça no ho havíem fet mai perquè vam creure que era important estrenar un castell el dia del nostre bateig. La idea era que el dia del bateig estrenéssim un castell, ens vam arriscar, però l’emoció de fer un 4d6a va ser com tres vegades la dels altres castells que vam fer, va ser maco. Els objectius en un futur, tots perquè tenim tots els castells per fer, però s’ha d’anar paset a paset. Aquest any la idea és fer tota la gama de sisos, hem fet el

L'entrevista Miquel Manzano

Agraïments:

El Cap de Colla dels Castellers de Solsona, Jaume Gangolells, dóna les gràcies a tots des dels baixos, contraforts, agulles, crosses, laterals, mai-mans, primeres mans, la gent de troncs, acoxadors i anxenetes inclosos perquè tots sou imprescindibles perquè la nostra Colla funcioni. També moltes gràcies a les famílies dels castellers, a la Junta Directiva i a la Junta Tècnica.

3, el 4, el 4 amb agulla, hem de mantenir aquest nivell, que no és fàcil perquè hi ha colles que fa 4 o 5 anys que han començat i estan al nostre nivell, hem començat molt forts. A final de temporada podríem arriscar i mirar de fer un castell de 7 però la idea d’aquesta temporada és fer la gama de sisos i si fem això no podem demanar res més.

Quines són les properes actuacions?

La propera actuació és la de St. Joan, que és una cosa puntual. Després anem a Badalona el 2 de juliol, primera sortida oficial fora de Solsona, els castellers de Badalona ens van convidar. A continuació hi ha aquí a Solsona una fita molt important que convé que els solsonins ho recordin, que és el dia 10 de juliol, que venen dos colles que esperem que vinguin molt més anys: els Minyons de Terrassa que són el millor i més saludable que hi ha a Catalunya. També venen els Saballuts que són una colla molt important, una colla de castells de 8 i amb un futur brutal. A partir d’aquí hi ha sortides a Peramola, Manresa, Igualada. Al bloc la gent pot consultar les sortides. Ens espera un estiu apretat i maco. En una sortida s’hauria de ser dos autocars de 60 persones és ideal. Però de 100 a 110 persones es poden fer castells, tenint en compte que si t’han d’ajudar a fer pinya les altres colles ho fan. Però s’ha d’anar preparat per fer el que vulguis fer amb la teva gent.

Page 7: Celsona 728

�Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Page 8: Celsona 728

� Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Solsona Ajuntament de Solsona

Un vídeo promociona turísticament Solsonaen totes les estacions de l’any

Serà la carta de presentació de la ciutat al Youtube i al portal Solsonaturisme.com

Què singularitza Solsona com a destinació turística, què ofereix als visitants i quines fires i festes acull al llarg de les quatre estacions de l’any. Tot això es vol explicar en imatges per mitjà d’un vídeo promocional de la ciutat de poc menys de set minuts de durada. És una actuació de la Societat Municipal de Promoció Turística de Solsona per dotar la ciutat d’una carta de presentació que es difongui per mitjà del portal Solsonaturisme.com –a partir de dilluns–, el popular web d’allotjaments de vídeos Youtube i altres xarxes socials, webs i blocs.

Divendres passat a la tarda l’alcalde, David Rodríguez, la tècnica de la Societat Municipal de Promoció Turística, Tri-ni Pià, i els productors audiovisuals Ramon i Pere Rafart van presentar el vídeo a diversos agents turístics públics i privats de Solsona i la comarca. L’alcalde va destacar que cada vegada més persones decideixen les seves destinacions a través d’Internet i“cuidar el web i ser presents a la xarxa ja no és una opció, és una obligació, perquè és aquí on hi ha els millors apara-dors”. Tal com ha assenyalat Trini Pià, el vídeo es va plantejar com un element completament visual per complementar el portal turístic solsoní amb l’objectiu de promocionar la ciutat arribant al màxim volum de persones possible fent que corri a través de la xarxa.

Una eina per captar el turista sensible amb el patrimoni

David Rodríguez va remarcar que “ens anem proveint d’eines per captar l’interès per descobrir la ciutat i la comarca d’aquell turisme de qualitat en el qual focalitzem els nostres esforços: el del visitant sensible amb el patrimoni cultural, festiu i natural”. L’alcalde i president de la Societat Municipal de Promoció Turística va recordar el paper clau que hi ha tingut l’exregidor de Promoció Econòmica i Turisme, Josep Caelles. “Aquest és un dels llegats que Caelles ens deixa, en el marc del Pla Director Turístic”, va dir.

L’espot posa l’accent en el patrimoni cultural, arqui-tectònic –amb un pes important del complex catedralici, les façanes d’immobles senyorials i les fonts del nucli antic– i festiu de Solsona, la vida que s’hi cou al carrer en qualsevol estació de l’any, així com l’oferta de lleure que es pot trobar en el seu entorn natural i altres indrets de la comarca.

Entre d’altres, hi apareixen els espais museístics que es poden visitar, el Castellvell d’Olius, l’estació d’esquí del Port del Comte i diverses fires que promocionen productes autòctons de la comarca. Quant a les festes i tradicions, hi tenen cabuda el Corpus i la Festa Major, el Carnaval, les caramelles, Sant Antoni, Sant Joan, el pregoner, els trabucaires i el toc de cam-panes, a més dels concerts estivals.

Pere Rafart va posar de manifest la dificultat que ha suposat “la compressió de tot un any en sis minuts” i les con-dicions del rodatge dels actes festius, entremig de les gernaci-ons. Precisament, l’alcalde va reconèixer la “sensibilitat” dels autors “per haver captat i seleccionat els trets identitaris més

característics de casa nostra” i el “treball laboriós que suposa concentrar en tan poc temps tot el que s’hi pot veure”.

En aquestes imatges també s’hi reflecteix la “necessària simbiosi de la ciutat i la resta de la comarca”, tal com ha desta-cat David Rodríguez. “Atractius com l’estació d’esquí o la Vall de Lord ens ajuden a vendre millor Solsona, i viceversa”.

Un ‘subproducte’ sobre la producció artesana

Així mateix, de l’enregistrament de les imatges se n’ha realitzat “un subproducte”, tal com va explicar Pere Rafart, que és un segon vídeo centrat en la producció artesana i artística que es fa a Solsona. S’hi plasmen els processos d’elaboració d’articles de cistelleria, espardenyes, navalles, productes carnis i, fins i tot, el treball del taller geganter de Manel Casserras, i el seu resultat final fins que arriben al carrer.

El pressupost d’aquest treball promocional que s’ha presentat avui és de 3.995 euros i s’ha finançat en el 49 per cent a través d’una subvenció del Pladetur, de l’antic Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat. RR Pro-duccions Audiovisuals va començar a treballar en el rodatge fa més d’un any i mig a fi de poder enregistrar les fires i festes que tenen lloc a Solsona al llarg de tot l’any.

Un dels ‘puntals’ per a l’economia local

Aquesta actuació es deriva del Pla Director Turístic de Solsona, planificat durant el passat mandat, i que serveix de full de ruta per a “una cursa decidida per promocionar turísticament la ciutat i, de retruc, la comarca”, va subratllar Rodríguez. Aquesta política ha de ser “un dels puntals en què aquest Ajuntament vol fonamentar l’economia local”, ja que se’n beneficien establiments hotelers i de restauració, comerços i productors artesans, entre d’altres. A més, “és un dels sectors que es manté actiu en conjuntures adverses com les actuals”, va afegir l’alcalde.

Responent a aquesta voluntat, recentment s’han condi-cionat i senyalitzat vuit rutes per fer a peu o en bicicleta, s’ha publicat una revista turística i, en l’últim any, s’ha desplegat la senyalització direccional del municipi i s’ha creat el portal turístic de Solsona específicament destinat als visitants.

Page 9: Celsona 728

�Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Page 10: Celsona 728

10 Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

L’endarreriment del calendari festiu ha provocat enguany la coin-cidència de la vigília de Sant Joan amb l’inici del Corpus a Solsona. La ciutat aprofita aquesta oportunitat amb un ampli programa d’activi-tats que, capitanejades per Òmnium Cultural del Solsonès i la regidoria de Cultura de l’Ajuntament, tenen la col·laboració d’una dotzena d’entitats socials, culturals i esportives. Gràcies a l’àmplia participació associativa s’ha aconseguit introduir diverses novetats en l’arribada de la Flama del Canigó, avui dijous.

La regidora Sara Alarcón posa èmfasi en la participació activa de les entitats en aquesta cita, ja que “la suma d’esforços reforça l’aposta que es fa a Solsona des de l’any passat per recuperar i donar relleu a la festa dels Països Catalans”. A més, els tres es-taments responsables del programa de Corpus, l’Ajuntament, la Confraria de la Mare de Déu del Claustre i l’Agru-pació de Geganters, van acollir amb bons ulls la proposta de la comissió organitzadora de la Flama del Canigó d’endarrerir la tronada d'avui dijous i fer coincidir la simbologia dels dos elements.

Activitats populars tota la tarda del 23

Per la vigília de Sant Joan, a partir les 4 de la tarda, la terrassa del bar Cantàbric serà l’escenari del primer Campionat de botifarra de la Flama del Canigó (inscripcions a partir de les 3). A les 6, hi haurà una ballada de sardanes a la plaça Major interpretades per la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona; jocs per a la mainada i elaboració de llànties de paper a la plaça de Palau, i un taller de bitlles catalanes a la plaça de Sant Pere.

L’arribada de la Flama del Canigó, símbol de la unitat dels Paï-sos Catalans, està programada per a les 8 del vespre al portal del Pont. Al matí l’hauran anat a buscar a la Seu d’Urgell equips de ciclistes i atletes

Solsona amplia els actes de l’arribada de laFlama del Canigó coincidint amb l’inici del Corpus

Una dotzena d’entitats participen en la programació de dijous

del Club BTT del Solsonès i Fondistes del Solsonès. A l’entrada a la ciutat, els Trabucaires de Solsona rebran la Flama, que anirà acompanyada de l’Orquestra Patinfanjàs i custodiada per tractoristes.

El recorregut pel nucli antic farà parada a la catedral per a l’encesa d’un ciri a la Mare de Déu del Claus-tre. Tot seguit, amb el foc procedent del Canigó s’encendrà la tradicional tronada de Corpus a la plaça Major. La Flama també encendrà una singular roda de foc protagonitzada pel jove drac Solterra.

A continuació, l’itinerari pros-seguirà pel carrer del Castell. Davant la casa consistorial la Flama serà rebuda per les autoritats locals i continuarà fins al portal del Castell. A la plaça del Camp oferiran una actuació els Castellers de Solsona, seguida de la lectura del manifest, l’encesa de la foguera de Sant Joan al Camp del Serra amb la col·laboració de la Fundació Volem Feina, i el repartiment de coca i xocolata per a tothom.

Revetlla a la sala polivalent

Una altra novetat d’enguany és la ubicació del concert de la nit de Sant Joan, que es trasllada a la sala poliva-lent. L’amenitzarà la Banda del Drac –guardonada com a millor formació de ball en els Premis Arc 2009– , amb una primera part, a partir de les 11 de la nit, pensada per a tots els públics, amb música de ball d’envelat, i una segona part més adreçada al jovent. Com sempre, l’entrada serà lliure.

Fa possible la programació ex-traordinària de l’arribada de la Flama del Canigó una comissió encapçalada per Òmnium Cultural, amb el suport de l’Ajuntament, que també integra el Centre Excursionista del Solsonès, el Club BTT del Solsonès, Fondistes del Solsonès, l’Associació del Pubillatge Solsoní, la Joventut Solsonina, els Castellers de Solsona, l’Agrupament Baixa Ribera Salada, l’Agrupació de

Solsona Redacció

La tronada d'enguany es realitzarà, excepcionalment, al vespre i serà encesa amb la flama del Canigó

Page 11: Celsona 728

11Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Solsona Redacció

Geganters, l’Esplai Riallera i l’Associació d’Amics del Tractor d’Època.

La regidora Sara Alarcón subratlla la implicació en aquest programa de la Joventut Solsonina, una plataforma gestada a partir del procés participatiu endegat des de l’antiga regidoria de Joventut. “És un motiu de congratulació per l’Ajuntament que aquesta entitat comenci a adquirir rodatge fent gran la festa de Sant Joan i posant de manifest, així, el compromís dels joves amb els valors del país i la cultura”.

Els actes de Corpus continuaran dissabte, amb la tronada i la cercavila de la 1, una nova ballada de sardanes a la plaça Major a partir de 2/4 de 8 i la roda de foc a 2/4 de 10 del vespre. Diumenge la festa es reprendrà a 2/4 de 10 del matí amb la cercavila dels trabucaires i a ¾ d’11, la baixada de la corpora-ció municipal, la pubilla i les donzelles d’honor, la imatgeria i l’Orquestra Patinfanjàs fins a la catedral. El disseny de la catifa de Corpus que cada any confecciona l’Agrupament Escolta Pare Claret a la plaça de Palau enguany es dedica a la commemoració de l’Any Internacional de la Química. Al punt del migdia a la plaça Major es durà a terme l’exhibició dels balls tradicionals de la manifestació gegantera, seguida de la tronada final i la pujada de la comitiva fins al consistori.

Tradicions de Sant Joan La festa de Sant Joan no té un origen gens clar.

Hi ha qui hi veu un origen pagà anterior al Cristianisme. També està considerada la festa una reminiscència de les festes pel solstici d'estiu. Sigui com sigui, la nit de Sant Joan sempre s’ha relacionat amb tradicions ambientades entorn del foc purificador.

Fogueres de Sant JoanLes fogueres per Sant Joan, no sols s’han estès i

arrelat arreu dels territoris de parla catalana, sinó que també n’hi ha molta tradició a molts llocs. Malgrat tot, no sembla que provingui d’una tradició molt antiga i podria tenir pocs segles. A Solsona sembla que s'està perdent aquesta tradició. Segons fonts de la Policia Lo-cal, no hi ha constància que se'n faci cap, a part de la que organitza el consistori solsoní al Camp del Serra.

Les Coques de Sant Joan Les coques més venudes són les de pinyons amb

fruites. Aquest any no s'apujarà el preu per incentivar-ne la compra en temps de crisi. "Esperem vendre'n les mateixes que l'any passat, ja estaria content, vivint al món que estem vivint" comenta en Jaume Massana, pastisser de Can Massana. A més també ha afegit que gràcies al pont, pot ser que passi més gent per la ciutat.

Des del Forn de Cal Camps també tenen l'es-perança de vendre les mateixes que altres anys, "a les diades encara es ven" comenta la Roser del Forn de Cal Camps.

Els petardsUn altre tret característic de la festa de Sant Joan

són els petards. Els més sol·licitats aquest any són: Els Americans, els Xinos, el Superfallero, el PK2... La tendència és comprar petards per als nens, els petards de gamma alta no es venen tant, ja que són més cars i a més els adults no llancen tanta pirotècnia.

Segons l'Armeria Els Caçadors "Ha caigut la venda de petards per la crisi i per la col·locació d'una caseta ambulant de venda al mig del poble". Aquesta opinió contrasta precisament amb la de la caseta ambulant de venda de petards que hi ha al Camp del Serra, que afirma "que no s'ha notat gens la crisi i que encara se'n venen més".

Page 12: Celsona 728

1� Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

La Trobada d’Escriptors al Pirineuenceta un nou cicle a Solsona

Eugeni Barniol presentarà una antologia literària del Solsonès que vol convertir-se en una obra de referència per als solsonins

Solsona Ajuntament de Solsona

De divendres a diumenge, Solsona acollirà una desena d’autors dels Països Ca-talans, el País Basc, Aragó i Occitània en el marc de la XVIII Trobada d’Escriptors al Pi-rineu. Per primera vegada, aquest certamen, nascut a les valls d’Àneu, surt del Pirineu axial per aterrar al Prepirineu i endinsar-se en alguns dels indrets més emblemàtics del Solsonès. Durant aquests dies, els autors podran inspirar-se a partir dels paisatges de la comarca, així com del patrimoni festiu solsoní que viuran el diumenge de Corpus.

Els deu escriptors que faran estada a Solsona són Yolanda Arrieta, Susanna Barquín, Vicent Borràs, Llorenç Capdevila, Jordi Coca, Pau Faner, Jan Ganhaire, Albert Guiu, Joan Rendé i Miguel Santolaria. Tots ells reflectiran les seves impressions literà-ries sobre la ciutat i la comarca en una obra coral que es publicarà l’any que ve.

Alhora, en el marc d’aquest certamen, es presentaran diversos treballs i una exposició que s’instal·larà al Museu Diocesà i Comarcal sobre la trajectòria d’aquesta iniciativa. L’obra més destacada que surt a la llum amb motiu de la Trobada és una antologia literària del Solsonès acurada pel catedràtic d’institut solsoní Eugeni Barniol i que duu per títol Serenament, de la rel cap al cel.

Segons l’alcalde, David Rodríguez, aquesta publicació, que recull fragments d’una seixantena d’autors des del Solsonès o sobre el Solsonès, “es convertirà en un llibre de referència sobre la llengua i la literatura solsonines” que haurien de tenir totes les llars de la ciutat. “Poc o molt, recull sentiments i desitjos que la gent ha escrit sobre el Solsonès”, ha explicat el mateix Barniol. Inclou fragments descriptius, estudis, textos històrics, versos religiosos i versos populars, llegendes, escrits de sacerdots, fragments de novel·les, relats curts i poemes.

Organitzen la Trobada d’Escriptors al Pirineu el Grup d’Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu i el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, amb el patrocini de la Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis Catalans, el suport de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Solsona i la Institució de les Lletres Catalanes i la col·laboració d’altres ens. Avui l’han presentat en roda de premsa l’alcalde; l’escriptor i coordinador de les trobades, Ferran Rella; el membre de la comissió orga-nitzadora, Miquel Viladegut, i el professor Eugeni Barniol.

La comarca com a font d’inspiració

L’Ajuntament va decidir apostar per la Trobada d’Escrip-tors al Pirineu perquè “encaixa perfectament amb la política turística que estem potenciant a Solsona, treballant per un

model de turisme cultural i de qualitat”, ha afirmat David Rodríguez. Es tracta que els escriptors “s’impregnin d’aquells paratges, costums, curiositats o històries locals que més els cridin l’atenció i que puguin convertir-se en font d’inspiració per a futures obres literàries”, ha expressat l’alcalde.

Per això, la regidoria de Cultura oferirà als partici-pants a aquesta cita una sèrie de visites guiades per conèixer el nucli antic i espais museïtzats solsonins, però també altres racons del Solsonès, com la Vall d’Ora, Sant Esteve d’Olius, el Santuari de Pinós o el del Miracle. Però, a més, tal com ha remarcat l’alcalde, “tenint present que la cultura solsonina és indestriable del patrimoni festiu i que la nostra voluntat és posicionar-nos com a ciutat gegantera per excel·lència”, els participants seran testimonis dels ballets de la plaça Major el diumenge de Corpus.

Els “rèdits” que n’obtindrem els solsonins seran diver-sos: d’una banda, l’any que ve es publicarà una obra conjunta amb relats inspirats en el Solsonès; s’ha realitzat una antologia literària sobre la comarca, que posa de manifest la riquesa literària de la zona, i, “de retruc de tot plegat, es posarà en valor el nostre reconeixement identitari”, ha reblat David Rodríguez.

Territori i literatura

La Trobada d’Escriptors al Pirineu explota, segons Ferran Rella, “la fórmula màgica d’amalgamar un territori del Pirineu i la literatura”. Rella ha agraït a l’Ajuntament de Solsona la seva aposta per vincular el turisme i la cultura, i s’ha mostrat convençut que aquesta cita “contribuirà a fer conèixer encara més la comarca i fer que la gent sigui capaç d’enten-

Page 13: Celsona 728

1�Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

dre-la i estimar-la amb més profunditat”. Això serà gràcies a“la mirada de l’escriptor forà sobre el territori”.

Amb l’arribada al Solsonès, la Trobada d’Escriptors en-ceta un nou cicle en la seva divuitena edició, segons ha explicat Ferran Rella. “El Pirineu té un enorme poder d’atracció i a partir d’enguany entenem que el Prepirineu se sent acollit dins la seva denominació”.

Entre els actes públics oberts a tothom dins la Trobada d’Escriptors hi haurà la inauguració de la instal·lació L’Esperit d’Àneu, a la sala d’exposicions temporals del Museu Diocesà i Comarcal. Es durà a terme aquest divendres, 24 de juny, a les 7 de la tarda. La mostra romandrà oberta fins al 24 de juliol.

Obertura a la sala polivalent

L’acte públic d’obertura de la Trobada tindrà lloc el dissabte a 2/4 de 8 del vespre a l’auditori de la sala polivalent.

Solsona Ajuntament de Solsona

S’hi projectarà un videoreportatge, titulat L’esperit d’Àneu. Les Trobades d’Escriptors al Pirineu, obra d’Aleix Gallardet, i s’hi presentarà l’antologia Serenament, de la rel cap al cel. Així mateix, sortirà a la llum el llibre de l’edició anterior del certamen, amb relats pirinencs sobre la memòria històrica.

Un itinerari iniciat el 1994

La Trobada d’Escriptors al Pirineu va néixer el 1994. L’any passat es va tancar un cicle després d’haver recorregut diversos racons de la geografia pirinenca, des del País Basc fins a l’Alt Urgell passat per l’Aragó i Occitània sota el lema Espe-rit d’Àneu. Durant aquest període s’han publicat setze llibres corals i vuit antologies. La filosofia d’aquest encontre sempre s’ha centrat en fixació d’un imaginari pirinenc per fer ficció literària. Enguany, en la divuitena edició, es vol mantenir viu l’esperit d’Àneu, si bé en un escenari prepirinenc.

La Diputació de Lleida ha aprovat la sol·licitud de l’Ajuntament de Solsona d’assumir la redacció del projecte de remodelació del carrer de Llobera, obra inclosa dins el Pla de barris, tal com va fer amb el carrer de Sant Llorenç. De fet, aquesta setmana tècnics del servei d’Infraestructura Viària de l’ens pro-vincial ja han iniciat els treballs previs d’aixecament topogràfic. Tenint present que el Pla de barris finalitza aquest any i, per tant, és inviable l’execució de les obres, el consistori vol dotar-se almenys del projecte per quan es presenti l’ocasió d’aconseguir-ne el finançament necessari.

Amb el projecte sobre la taula, que és previst enllestir abans de final d’any, l’Ajuntament preveu guanyar temps i tenir una part de feina feta el dia que s’hagin de licitar els treballs d’urbanització. Tanmateix, hi la possibilitat, tot i que no està confirmada, que el consistori pugui acollir-se a una nova pròr-roga del Pla de barris.

Els serveis tècnics de la Diputació de Lleida tornaran els pròxims dies per completar els treballs de camp i detectar els serveis existents al carrer, juntament amb els serveis tèc-nics municipals. Una vegada disposin de tota la documentació redactaran el projecte d’urbanització corresponent. S’estudia la possibilitat d’incloure-hi també la previsió de remodelació de

l’entorn perimetral de la plaça de Sant Pere, ja que es considera que requereix un tractament diferenciat respecte de la resta del carrer de Llobera.

El plantejament d’aquesta inter-venció seguirà els mateixos criteris que en els altres eixos del nucli antic que s’han inclòs dins el Pla de barris. Així, s’hi preveu suprimir voreres i altres bar-reres arquitectòniques, unificar espais, eliminar el cablejat aeri, actualitzar els serveis soterrats i pavimentar el vial amb

un predomini de pedra del país.

Sant Llorenç es completarà a final d’estiu

D’altra banda, les obres del carrer de Sant Llorenç, que van escometre’s el gener, és previst que s’enllesteixin a final d’estiu o principi de tardor. El projecte inicial s’ha vist ampliat amb obres complementàries als dos extrems de l’eix. A tocar amb la carretera de Bassella, s’han ampliat les voreres i a la placeta de l’inici del carrer des de Sant Miquel –a l’altra banda de la plaça de la Catedral–, s’ha projectat la millora del paviment amb pedra del país així com l’ampliació de la xarxa d’enllumenat i de baixa tensió per facilitar el soterrament de tots els serveis.

Comencen els treballs per al projecte de remodelació del carrer de Llobera de Solsona

Els assumeix la Diputació de Lleida per encàrrec de l’Ajuntament dins el Pla de barris

Solsona Ajuntament de Solsona

Tècnics de la Diputació fent l’aixecament topogràfic del carrer, aquesta setmana

Page 14: Celsona 728

1� Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Breus comarca Miquel Manzano

Esllavissada a Navès Un despreniment de roques a la

sortida d’un túnel a la carretera de Sant Llorenç de Morunys, al punt quilomètric 18 de la C-462, al terme de Navès, va obligar a tallar divendres la carretera durant una hora i mitja. A més, les pluges de principi de juny podrien haver causat unes esquerdes que han sorgit a l’interior del túnel

L'esllavissada es va produir quan faltaven pocs minuts per a 2/4 de 4 de la tarda. No va causar ferits ni danys en els vehicles que hi circulaven en aquell moment. A les 5, es va començar a donar pas alternatiu i, a les 6, es va restablir completament la circulació. Fins al lloc dels fets s’hi van desplaçar una dotació dels Bombers i cinc dels Mossos.

Robatoris al polígonQuatre naus del polígon industrial

dels Ametllers van patir, durant el mes de juny, diversos intents de robatori. El modus operandi dels lladres fa pensar en una banda organitzada. Els assaltants van cometre desperfectes només a les oficines d'aquestes empreses.

Els cotxes clàssics celebren el seu dia

El passat diumenge, 19 de juny, els Amics del Cotxe clàssic del Solsonès van celebrar el dia del Club. La Trobada va començar davant el supermercat del Lidl a 2/4 de 9 del matí. La ruta va recórrer Pinós, Ardèvol, Torà, Ponts, Serra de Gualter, l’Aguda de Bassella i Peramola. Els participants van cloure la jornada amb un dinar de germanor a La Masia de Peramola.

Jaume Roure exposa a la Sala Parés

El solsoní Jaume Roure exposa del 31 de maig al 5 de Juliol a la Sala Parés de Barcelona. ArquiTati és el títol de l'ex-posició que surt de fusionar les paraules arquitectura i Jacques Tati. La combinació de senzillesa i acurada elaboració, tant de l'arquitectura com de la narració, que Tati mostra en les seves pel·lícules connecta amb la forma de veure la pintura de Roure. D'aquesta inspiració han sortit els quadres que s'exposen a l'espai 2 de la Sala Parés.

Arqui Tati (oli sobre impressió digital)

Cotxes clàssics abans de la sortida

Els Smoupoc fan vibrar l'Sputnik

Els Smoupoc van oferir un concert el divendres, 17 de juny, a l'Sputnik.

Els assistents van poder gaudir d'un bon espectacle musical.

El grup està format per en Joan Ridao (guitarra i veu), la Mavi Gil (veu), en Ramon Cases (guitarra i veu), en Sergi Torrebadella (baix i veus) i Fermí Garriga (bateria).

Adapten les voreres del barri Josep

TorregassaAquesta setmana la Brigada Mu-

nicipal està adaptant les voreres del barri Josep Torregassa. L'obra consisteix en rebaixar el nivell de les voreres que tenen un pas de peatons al davant, a més s'ha posat panot amb un relleu diferent per facilitar el pas a la gent invident.

Gràcies a aquesta adaptació es facilitarà el pas als cotxets i a les ca-dires de rodes. També s'estan arreglant desperfectes a la vorera i a les jardineres del arbres.

Page 15: Celsona 728

1�Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

David Rodríguez emplaça Valentí Junyent a exercir la capitalitat de la Catalunya central

Dilluns l’alcalde manresà s’ha reunit a Solsona amb el seu homòleg en el marc d’una ronda de visites a les capitals de les comarques centrals

L’alcalde de Solsona, David Rodríguez, i el de Manresa, Valentí Junyent, van mantenir dilluns el seu primer contacte en una visita de cortesia que el manresà ha realitzat al consistori solsoní. Tots dos es van mostrar predisposats a buscar sinergies per treballar conjuntament en diversos àmbits com ja s’està fent a través del Consorci Teledigital Bages-Berguedà-Solsonès. Rodríguez ha emplaçat el seu homòleg a “liderar la capitalitat de la Catalunya central”.

Un dels compromisos del Valentí Junyent en assolir l’alcaldia de Manresa era el d’entrevistar-se amb la resta d’al-caldes de les capitals de les comarques centrals. Dilluns va estar a Solsona després de passar per Berga i reunir-se amb Juli Gendrau. David Rodríguez va agrair aquest gest, perquè “tenim ganes de sumar esforços que ens beneficiïn a tots i fer possible que la Catalunya central vagi endavant i puguem sortir de la situació d’indefinició en què ens trobem”.

Per ara, l’àmbit en què Solsona i Manresa ja estan tre-ballant conjuntament, a més dels ajuntaments de la resta del Bages i el Berguedà i dels respectius consells comarcals és el Consorci de la TDT, un dels aspectes que s’han tractat en la reunió de dilluns. Però a banda d’això, van deixar la porta oberta a sumar esforços en possibles futurs projectes que “s’han d’anar explorant”, va dir l’alcalde solsoní.

A més, Rodríguez va demanar a Junyent que la capital bagenca exerceixi la capitalitat cultural. “El teatre Kursaal és un equipament que pot centralitzar una oferta cultural per a les comarques veïnes”, assenyalà l’alcalde solsoní. “Podríem buscar una fórmula de col·laboració que permeti atansar els espectacles del Kursaal al públic solsoní”, afirmà.

D’altra banda, el batlle solsoní va demanar el suport del seu homòleg en les endèmiques reivindicacions de la comarca per a una millora de les infrastructures viàries, especialment la que connecta Solsona amb Berga (C-26). Igualment, entre altres qüestions, li va exposar “la necessitat imperiosa que la Generalitat faci arribar la xarxa de fibra òptica des de Súria”a fi de poder desplegar-la als polígons industrials de la ciutat.

Així mateix, David Rodríguez va explicar a Valentí Junyent les “deficiències en el transport públic que connecta Solsona i Manresa”, un aspecte que cal millorar sobretot tenint en compte que el municipi bagenc “és per als solsonins una capital sanitària”. En aquest aspecte, Rodríguez va exposar l’estat de les negociacions de l’Ajuntament amb la Generalitat de Catalunya sobre la integració tarifària. El primer edil manresà va recollir també aquesta inquietud.

Solsona Ajuntament de Solsona

Page 16: Celsona 728

1� Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

DAVID RODRÍGUEZ I GONZÁLEZ (ERC) - Alcalde, Regidoria Brigada Municipal; Serveis Funeraris -

Nascut a Oliana el 1967, és casat i

pare de dos fills. Està vinculat a Solsona des del 1981, quan s’hi va desplaçar per motius d’estudi. És tècnic superior en Administració de sistemes informàtics i ha treballat com a matricer.

La seva incorporació a l’Ajuntament es va iniciar el juny del 2007, amb el pacte de govern entre les forces d’ERC, El Comú i PSC. Va ser regidor de Salut, Acció Social i Comu-nicació des d’aquell any i fins al moment d’assumir l’alcaldia, el 23 de gener de 2010, arran de la prematura defunció de l’alcalde Xavier Jounou i Bajo. Durant aquell període també va ser con-seller comarcal d’ERC. En les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 va revalidar l’alcaldia amb majoria absoluta.

Així mateix, en el vessant estrictament polític, David Rodríguez va ser secretari d’organització dels republicans al Solsonès entre el 2003 i el 2010 i membre de la candidatura de la mateixa formació al Parlament de Catalunya el 2006.

Quant a la seva vinculació amb el teixit associatiu, és soci d’Òmnium Cultural, el Centre d’Estudis Lacetans, el Sol del Solsonès, Amisol i el Centre Excursionista del Solsonès.

LLUÍS-XAVIER GONZÀLEZ I VILLARÓ (ERC) - Regidoria de Promoció econòmica; Participació; Comunicació i noves tecnologies; Esports -

Nascut a Valladolid el 1977, viu a Solsona des dels 10 anys. És solter i sense fills. És llicenciat en Investigació i tècniques de mercat (ITM) i diplomat en Estadística, en tots dos casos per la Universitat de Barcelona. Actualment treballa de cap de Logística i expedicions en una empresa tèxtil del Solsonès i té experiència com a cap de Compres en el sector de la construcció i product manager sènior en una multinacional d’electrodomèstics.

Va incorporar-se en la política de la mà d’ERC en entrar a formar part de la candidatura per Solsona com a número 2 en les passades eleccions municipals (22 de maig de 2011).

En la dimensió associativa, Lluís-Xavier Gonzàlez ha estat estretament vinculat en diverses entitats de caràcter esportiu i social amb una intensa trajectòria. Ha estat membre de la junta directiva del Club Bàsquet Solsona, del qual també

ha estat jugador i entrenador. També ha format part de la junta directiva del Consell Esportiu del Solsonès i soci del Centre Excursionista del Solsonès.

D’altra banda, va ser un dels socis fundadors de la plata-forma Volem Decidir i coordinador de la consulta independen-tista que es va celebrar a Solsona el 13 de desembre de 2009. Igualment, va ser soci fundador de la Taula d’Entitats Solsonines i va coordinar el procediment de la iniciativa popular per donar el nom de Xavier Jounou a un equipament públic de la ciutat.

SALVI NOFRARIAS I BELLVEHÍ (ERC) - Regidoria Hisenda i Administració; Urbanisme i Serveis -

Nascut a Vic el 1944, va traslla-dar-se a viure a Solsona el 1989. És casat i pare de dos fills. Enginyer tècnic agríco-la, durant 22 anys es va dedicar al sector ramader com a director d’explotacions ramaderes. Posteriorment, va exercir de professor i cap d’estudis de l’Escola Agrària del Solsonès. Actualment està jubilat.

Ha estat vinculat al món de les entitats a través de l’Or-feó Nova Solsona, Òmnium Cultural del Solsonès, la Penya Barcelonista de Solsona i Comarca, Intermón Oxfam i el Sol del Solsonès.

Quant a la seva trajectòria política, milita a Esquerra Republicana de Catalunya des de final dels anys noranta. Actualment n’és el tresorer dins la formació local i comarcal. Salvi Nofrarias es va presentar a les llistes republicanes de les tres últimes eleccions municipals, el 2003, el 2007 i el 2011. Va ser regidor a l’oposició del 2003 al 2007, moment en què va entrar a formar part del govern municipal. Fins al 2011 va ocupar la tercera tinença d’alcaldia i va assumir les regidories d’Hisenda, Administració i Esports. Arran dels resultats dels últims comicis, es manté en l’executiu municipal.

SARA ALARCÓN I POSTILS (ERC)- Regidoria Cultura; Vinyet; Salut -

Va néixer a Solsona el 1982 i és casada. Llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Lleida el curs 2004-2005, va començar a treballar primer en un inventari de béns mobles de l'Església per encàrrec de l'Institut Ametller d'Art Hispànic. Simultàniament, va dedicar-se a un inventari de patrimoni cultural promogut pel Centre d'Estudis Lacetans (CEL). Així mateix, ha treballat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, revisant documentació i actua-

Composició a l'ajuntament de SolsonaUn cop passat el ple d'investidura i amb la distribució del Cartipàs feta, ERC i PSC estaran a

l'equip de govern, mentre que CiU romandrà a l'oposició. Així doncs, la composició del Consistori solsoní per la legislatura 2011-2015 és la següent:

Solsona Redacció

Page 17: Celsona 728

1�Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

litzant i inventariant peces. Actualment regenta un establiment del ram de l’hostaleria.

Quant a la seva relació amb les entitats solsonines i de la comarca, va formar part del Solsona Patí Club i, el 2006, va fundar el Club Patinatge Solsonès. També va treballar de mo-nitora a l'Esplai de Llobera. Així mateix, és membre del CEL, amb el qual col·labora. D'altra banda, ha format part de diversos grups musicals des dels 14 anys (Arpies, Tabola i Çons), a més d'haver cantat a l'Escolania del Claustre.

Políticament, si bé sempre ha defensat una marcada ideologia d'esquerres, no va ser fins al 2007 que va donar suport a ERC de Solsona. Va ocupar el quart lloc de la candidatura republicana en les eleccions municipals d’aquell any. Del 2007 al 2011 va assumir les regidories de Cultura i Joventut i s’ha mantingut al govern en l’actual legislatura.

MARIA TRIPIANA I VILADRICH (ERC) - Regidoria Acció Social -

Va néixer a Solsona el 1984 i és

soltera. És mestra i psicopedagoga de formació i exerceix la docència.

En la dimensió associativa, és membre activa de l'ONG local Solsonès Obert al Món (SOM).

La seva trajectòria política es va iniciar amb la incor-poració en la candidatura d'ERC per Solsona en les passades eleccions municipals.

JUDIT CARDONA I CALVO (ERC) - Regidoria Media Ambient -

Nascuda a Solsona el 1979, és casada i mare d’un fill. És tècnica supe-rior en Educació Infantil i diplomada en Educació Especial per la Universitat de Barcelona. Actualment és funcionària de la Generalitat com a mestra d’Educació Primària i treballa a l’Escola Setelsis.

En el vessant associatiu, Judit Cardona va ser membre del Grup de Teatre Lacetània i voluntària de Creu Roja del Solsonès. Així mateix, és sòcia de l’ONG Metges Sense Fronteres.

Políticament, la seva vinculació amb ERC es remunta a les eleccions municipals del 2011.

ISABEL ROCA I GUITART (ERC) - Regidoria Governació -

Nascuda el 1970, és vídua i mare de dues filles. És llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona. Professio-nalment, treballa al departament de fac-turació i control d’obres d’una empresa solsonina.

En l’àmbit associatiu, s’ha vincu-

lat sobretot amb entitats esportives: és sòcia del Club Bàsquet Solsona, la Penya Barcelonista de Solsona i Comarca i dels Castellers de Solsona. En els camps cultural i social, també és sòcia de l’Orfeó Nova Solsona, Òmnium Cultural i Càritas.

La seva relació amb Esquerra Republicana de Catalunya es remunta a més de quinze anys. D’una forma més activa, va fer-se militant de la formació el 2010. En les últimes eleccions al Parlament de Catalunya va formar part de la candidatura d’ERC per Lleida i a les municipals del 2011, va ocupar la setena posició de la llista encapçalada per David Rodríguez.

ESTEVE ALGUÉ I CARDONA (CiU)Nascut a Solsona l’any 1957, és

casat i pare d’un fill i una filla. D’infant i jove va formar part de l’Escolania del Claustre. Des dels 17 anys ha estat vinculat al món industrial, a la branca metal·lúrgica; 18 anys amb una multina-cional italiana desenvolupant tasques de direcció de producció i d’administració. Durant tres anys va ser soci d’una coo-perativa del mateix sector. L’any 1994 va impulsar la creació d’una empresa de fabricació de martells hidràulics a Solsona, del qual va ser soci fundador i gerent durant tres anys. Actual-ment és autònom i desenvolupa tasques tècniques i comercials a la mateixa empresa.

Pel que fa a l’associacionisme, és soci del Club de Tennis Solsona, el Club d’Esquí Solsona, l’Agrupació de Geganters i l’Orfeó Nova Solsona, i és confrare de la Confraria de la Mare de Déu del Claustre. També és membre del Consell Escolar de l’Escola Arrels I.

En l’àmbit polític, en les eleccions municipals del 2007 va entrar en la candidatura de CiU com a número 10 i forma part del Comitè Executiu Comarcal de la formació des del 2008. En els comicis municipals del maig del 2011 va encapçalar la llista amb la qual ha entrat a l’Ajuntament com a portaveu de la federació nacionalista.

FRANCESC AZORÍN I MONTAÑÀ (CiU)

Nascut a Súria el 1963, és casat i

pare de dos fills. Llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport (INEF), exerceix de professor d'Educació Física a l'escola Arrels II de Solsona.

Ha estat president del Consell Esportiu del Solsonès des de l'any 2003, tot i que ja en formava part molts anys abans.

En la dimensió política, el 2002 va formar part de les taules sectorials organitzades per CDC per dissenyar les línies polítiques de futur per a Solsona. Un any després es va presen-tar en el segon lloc de la candidatura municipal de la federació nacionalista i va convertir-se en regidor d'Urbanisme i Esports sota l'alcaldia de Jordi Riart (2003-2007). En les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 va ocupar el quart lloc de la llista i en les del 2011, el segon.

Solsona Redacció

Page 18: Celsona 728

1� Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

ANNA MARIA VILADRICH I BARCONS (CiU)

Nascuda a Solsona l’any 1968, és

casad a i té un fill i una filla. Va estudiar Arquitectura a la Universitat Politènica de Catalunya i des del 1996 té despatx professional a Solsona.

Va formar part de l’Agrupament Escolta Claret des de l’any 1976, quan l'entitat es va obrir a les nenes, fins als 16 anys. També va formar part del Club Bàsquet Solsona, el Solsona Patí Club i la Comparsa Mata-rucs. En l’actualitat és sòcia d’Empresaris per al Solsonès, la junta directiva de la qual forma part com a vocal. També és sòcia de Laus Perennis. Des de finals de 2009 és membre de la Comissió Port del Comte- Barcelona-Pirineu 2022.

Es va començar a vincular amb la política el 2002, en participar a les taules sectorials que va organitzar CDC per dis-senyar les línies polítiques de futur de Solsona. En les eleccions del 22 de maig de 2011 es va presentar com a número 3 de la llista de Convergència i Unió per Solsona.

DAVID MANZANO I SOLER (CiU)Nascut a Solsona l’any 1984, és

solter. Va cursar l’ESO i el Batxillerat tecnològic a l’IES Francesc Ribalta, on va destacar en matemàtiques i va ser premiat dues vegades per la Societat Catalana de Matemàtiques pels resultats obtinguts en les proves Cangur. Professionalment, ha desenvolupat tasques d’administració i gestió en el sector de la construcció i, actualment, treballa en el departament administratiu d’una empresa comercial.

David Manzano està vinculat a diverses entitats locals del món esportiu i social. És soci del Club d’Esquí Solsona, l’Agrupació de Geganters i l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona. També és soci fundador dels Castellers de Solsona i de Joventut Solsonina.

En l’àmbit polític, és el primer cop que forma part d’una candidatura i es presenta com a independent per CiU.

SÍLVIA TORRA I VILA (CiU)Nascuda el 1975, és casada i

mare d’una filla i d'un fill. És tècnica en informàtica d'empreses i fa més de catorze anys que treballa com admi-nistrativa en una empresa dedicada a l'automoció.

Pel que fa a l’associacionisme, és membre de l'Associació de Festes del Carnaval de Solsona, l'Agrupació de Geganters de Solsona, la Colla Gegantera del Carnaval de Solsona i el Motor Club del Solsonès. També forma part de la Junta de l'AMPA de l'Escola Arrels.

Políticament, està vinculada a CiU des del 2011, en entrar a formar part de la candidatura per a les eleccions municipals encapçalada per Esteve Algué.

ENCARNA TARIFA I FERNÁNDEZ (PSC) - Regidoria d'Educació -

Nascuda l'any 1958 a Solsona,

és casada i té tres f il ls. Laboral-ment, s'ha dedicat principalment al comerç, sector en el qual treballa en aquests moments. Tot i això, els anys vuitanta havia estat responsable de la guarderia de l'escola pública de Solsona.

També ha estat vinculada al món associatiu solso-ní. Ha estat secretària del Solsona Patí Club; forma part de la junta de la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC) des del 2001, entitat que també ha presidit; és membre de la Cambra de Comerç, així com de la Comissió de la Fira de Sant Isidre. En el vessant polític, Encarna Tarifa va donar suport a la UGT de jove i des de fa molts anys ha estat vinculada al PSC.

Durant la legislatura del 2007 al 2011 va ser quarta tinent d'alcalde i regidora d'Educació i Polítiques d'Igual-tat. Des de mitjan 2011, és l'única regidora socialista al consistori solsoní.

Solsona Redacció

Page 19: Celsona 728

1�Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Només cal ser solsonina, tenir entre 16 i 21 anys i ser amant de la ciutat i el seu patrimoni festiu. Qui reuneixi aquests requisits pot presentar-se a la convocatòria del consistori de Solsona per escollir la propera pubilla i les don-zelles d’honor, que seran proclamades el 8 de setembre en el marc de la Festa Major. El termini de presentació de can-didatures es tancarà el proper dimarts 5 de juliol i la prova de selecció es durà a terme el dissabte següent.

Es demana a l’aspirant que tingui entre 16 i 21 anys, perquè és la franja d’edat que, si surt escollida, li permetrà posteriorment partici-par en el certamen d’elecció de pubilla de Catalunya. Com és habitual, l’Ajuntament ha enviat una carta a totes les entitats solsonines per anunciar-los la convocatòria i esperonar-les a participar-hi presentant una candidata. Amb tot, des de l’any passat, aquesta crida es fa extensiva a totes les noies de Solsona

L’Ajuntament de Solsona fa una crida per a la selecció de la pubilla i les donzelles d’honor d’enguany

La prova es durà a terme el dissabte 9 de juliol a les 12 del migdia

que hi estiguin interessades també a títol particular.

El procés de selecció es realit-zarà el 9 de juliol a les 12 del migdia al consistori. Aquest any s’introdueix canvis en el format de la prova, tot i que continuarà consistint en una part escrita amb preguntes obertes i de tipus test de cultura solsonina, catalana i general i una breu entrevista personal.

Una novetat destacada d’en-guany vindrà de la mà de l’Associació del Pubillatge Solsoní. El mateix dia 9 l’entitat ha organitzat un acte de comiat

a la pubilla i les donzelles que deixaran la banda el 7 de setembre a la nit, Montse Auguets, Alba Carralero i Maria Riu. Es durà a terme davant l’Ajuntament a les 9 del vespre i és previst que hi assisteixin pubilles i hereus d’arreu de Catalunya. També s’hi farà públic el nom de les noves ambaixadores de la ciutat i hi actuaran alguns artistes locals.

Solsona Ajuntament de Solsona

Page 20: Celsona 728

�0 Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Vall de Lord Montse Riu

Els alumnes de Jazz i Ballet continuen fent demostracions

Els alumnes de jazz i ballet del Gimnàs Sticsa, amb la seva professora M. Alba Sánchez al capdavant, durant aquesta setmana passada van fer 2 demostracions dels seus balls: Una a Àvia (Berguedà) i l’altra a la Residència La Vall.

El passat dia 13 de juny es van desplaçar fins a la població d’Àvia, al Berguedà, per participar en el Festival de l’escola de Ballet M.Alba, un festival que s’organitza anualment i la recaptació del qual es destina a Càritas Parroquial d’Àvia. El festival es va fer a l’Ateneu, amb un ple absolut. Es van poder veure diferents especialitats dins del món de la dansa. L’acte va constar de 21 peces i es va repartir en 2 parts. La festa començava a 2/4 de 6 de la tarda i acabava al voltant de les 9 del vespre. Les ballarines i ballarí del Gimnàs Sticsa van repartir les seves actuacions en les dues parts. Ja fa uns anys que es desplacen fins a aquesta població per poder participar en aquesta festa de la dansa.

Per continuar amb les demostracions el passat divendres dia 17 de juny van fer una demostració a la Residència La Vall. A la residència, nor-malment, anualment hi fan dues actuacions: per les festes nadalenques i ara a final de curs. Els avis van disfrutar de valent veient l’estol d’alumnes que van fer els seus balls.

El Casal l’Estaca porta l’Arcadi Oliveres a Sant Llorenç de Morunys

Foto: Joan Riu

El passat dissabte dia 17 a la tarda el Casal L’Estaca va organitzar una xerrada a càrrec de l’economista i president de Justícia i Pau sr Arcadi Oliveres.

La xerrada, que es va dur a terme al Teatre Municipal, anava dirigida a explicar el perquè dels Indignats. El sr Oliveres acusa els polítics de la crisi que actualment hi ha a tot el món.

Entre d’altres coses va parlar també de la despesa militar que suporten els països i va relacionar els bancs amb el finançament dels partits polítics. També sosté que el creixement econòmic ha acabat.

La xerrada va tenir molt bona assis-tència. Abans d’aquesta es va projectar la pel.lícula Inside Job.

Aquest acte forma part dels actes que mensualment el Casal L’Estaca organitza, dins del 10è aniversari, i aquest cop ha portat a la població la xerrada del sr Arcadi Oliveres, que aquests dies es troba en el punt de mira, ja que, va insinuar que des del Departament d’Interior de la Generalitat es podia haver infiltrat policia entre els manifestants que tallaven l’entrada al Parlament fa pocs dies.

Page 21: Celsona 728

�1Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Vall de Lord Montse Riu

Primera comunió a Sant Llorenç de Morunys

La data de la primera comunió de les nenes i nens de Sant Llorenç de Morunys coincideix cada any amb la Santís-sima Trinitat. Aquest any el dia va ser el passat diumenge 19 de juny.

Un total de 5 nens van rebre la Primera Comunió. Tres nenes: la Idoia, l’Alícia i la Maria, i dos nens: el Xavier i el Pauli-nas. Han estat durant 3 anys preparant-se assistint setmanalment a catequesi i finalment els va arribar el dia tant esperat.

Celebració de la Festa Major de Sant Martí de Guixers

Foto: Jaume Fruitòs

Cada any la setmana abans de Corpus es celebra la Festa Major de Sant Martí de Guixers- Les Volianes.

Per començar la festa, missa i benedicció del pa a la capella de Sant Martí. En acabar la missa, coca i barreja per a tothom. Els gegants van delectar els assistents amb uns balls a toc d’acordió. Per continuar la festa, ball al local de l’Ajuntament a càrrec de l’acordionista Joan Badia, que també va delectar amb la seva música la sortida de l’església. Tots els actes van ser gratuïts i organitzats per l’Ajuntament de Guixers.

Comarca Ajuntament de Llobera

Festa final de les classes de gimnàstica i del curs de memòria

El passat dilluns 20 de juny, es va celebrar a Llobera la festa de final de les classes de gimnàstica i del curs de memò-ria de la gent gran d’aquest municipi.

Després de l’habitual classe de gimnàstica que es fa el dilluns, tots plegats es van trobar al restaurant Hostal Nou i ho van celebrar, com fan anualment, amb un dinar.

Els regidors Guillem Nadal i Jaume Badia, en representació de l’Ajun-tament de Llobera, varen fer entrega d’unes camisetes personalitzades a cada alumne/a.

En finalitzar el dinar, el regidor Jaume Badia, va fer un petit discurs en que desitjava a tots i a totes un bon estiu i els va animar a participar en el proper curs que s’iniciarà al mes de setembre.

Page 22: Celsona 728

�� Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Un cop acabades les progra-macions escolars, es presenta una bona oportunitat per a realitzar en el marc educatiu del centre un seguit d'activitats no tan acadèmiques, però alhora molt valuoses per a la forma-ció integral de l'alumnat.

Dimecres 15 de juny els alum-nes de l'Institut Francesc Ribalta van poder gaudir d'una gimcana organitzada pels alumnes del cicle d'educació infantil amb col·laboració de l'alumnat de batxillerat, que va repartir unes deu proves per diferents zones del nostre entorn solsoní. Vam sortir de l'institut, després de passar la primera prova, i vam enfilar cap al Castellvell, després de dues proves més. Al Castellvell més controls i, ja de baixada, ens aturàvem al parc de sobre la font de la Mina per a fer un petit esmorzar amb coca i xocolata. Després de refrescar-nos una mica a la Mare de la Font i de llegir un manifest en favor del medi ambient, retorn cap a Solsona. Van ser uns 5 kms distesos, divertits i entretinguts, on tots plegats vam poder gaudir d'una

El final de curs de l'institut

Educació Institut Francesc Ribalta

bona jornada verda. Dijous 16, els nostres alumnes van poder gaudir d’un

seguit d’activitats força engrescadores, tant esportives com lúdiques. Els alumnes de 1r d’ESO van anar fins a Tarragona, al parc aquàtic Costa Caribe. La resta d’alumnes de l’Institut van passar un matí esportiu (partits de voleibol, de futbol, de tennis, piscina, sol...) a les instal·lacions esportives del Pi de Sant Just, on alguns havien arribat corrent, altres amb bicicleta i la resta amb bus. Ens va anar molt bé que el temps es moderés i que ens deixés gaudir d’un dia sense pluja i amb força estones de sol, més de les que estaven previstes.

Divendres 17 de juny, l'alumnat va recollir els resultats del seu treball acadèmic i, després d’esmorzar, vam adreçar-nos al Teatre Comarcal, on vam poder veure diferents vídeos amb les diferents activitats realitzades pels diferents cursos de l’ESO. Va ser un agradable recordatori de tot el que s'ha fet durant el curs.

Aprofitem aquestes línies per informar que els alumnes i els seus pares, després d'haver-se posat en contacte amb el tutor, podran venir al centre per recollir les notes finals.Des d’aquestes línies us desitgem a tots i totes un MOLT BON ESTIU!

Page 23: Celsona 728

��Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Educació Institut Francesc Ribalta

Garatge MontanerCarretera de Manresa, 1 ...................... 973 48 06 00 Dièresi Autoreparació, SCCLCarretera de Torà, 20 ........................... 973 48 03 21Tallers Montsol, S.L.Avínguda Sant Jordi, 25 ....................... 973 48 27 05

Guia de serveis

Restaurant CastellCarrer Castell, 8 ..................................... 973 48 00 78Frankfurt DasaiCarretera de Sant Llorenç, 4 ................. 973 48 08 66Restaurant TrabucaireCarretera de Sant Llorenç, 1 ................. 973 48 00 27

Carnisseria Angelina......................... 973 48 28 50Carnisseria PalàPlaça Major, 4 ........................................ 973 48 02 64Can SolviCarretera de Manresa Piscis baixos ..... 973 48 20 55Carrer Castell, 35 ....................................973 48 11 67Carretera de Torà ....................................973 48 12 90

Expert RafartCarrer de la Bòfia, número 6Telèfon: 973 48 31 32

Ribera EsportsPasseig Pare Claret, número 10Telèfon: 973 48 15 47

Ferreteria Vílbar ................................... 973 48 01 54Ganiveteria Pallarès ............................ 973 48 01 60

IbercajaPlaça Camp, 8 ...................................... 973 48 03 09

Gestoria Mas 75 anys al seu serveiAvinguda del Pont, 4Telèfon: 973 48 00 95

GaudíCarretera de Sant Llorenç, s/n ...............973 48 31 55Torra Stil ............................................... 973 48 39 46

Òptica Jané........................................... 973 48 34 29

Apunts Gràfics ......................................973 48 17 19Gràfiques Muval ................................... 973 48 04 10

Benigno Alcázar, S.L.Carrer de la Bòfia, 16 ............................. 973 48 05 49

Peusà, Centre PodològicCarrer Gaspar de Portolà, 4 .................. 973 48 16 09

Begudes DelfíCarrer de la Bòfia, 10 ..............................973 48 14 09Cal CollCarretera de Torà, 6 ................................973 48 02 16

Taxi Borés - 24 h. - 5 i 9 places973 48 11 31 ........................................... 689 13 08 08Eva Borés 24 h. - Fins a 9 places973 48 39 17............................................630 11 16 39Taxi 24 hores - Fernando Antón Callén661 819 121 ............................................ 973 48 38 24Autotaxi Ramon CastroServei 24 h ............................................. 608 93 81 37Taxi Joan Parcerisa Janer .................. 620 72 81 05

Autocars TarrésCarrer Sant Miquel, 13 ............................973 48 01 29Transports i Logística J. ViladrichCarrer Castell, 50 ................................... 973 48 09 09

Clínica Veterinària Setelsis .............. 629 39 12 46

Cuina Estel, S.l.Antiga Carretera de Berga ..................... 973 48 20 07Finques Planes Api núm. 7.491 - Des de 1975.Carrer Sant Miquel, 16 Telèfons: 973 48 35 25 - 973 48 35 26

Articles de Regal PellicerCarrer Sant Nicolau, 6. SolsonaTelèfon: 973 48 11 59

Perruqueria Bajona ............................. 973 48 06 69Perruqueria EvaAvd. Cardenal Tarancón,1 Baixos ......... 973 48 37 66Perruqueria NuriCarrer Sant Agustí, 12 ........................... 973 48 29 05

Joieria EsterCarrer Sant Cristòfol, 3 .......................... 973 48 28 52

AUTOMOCIÓ

ARTICLES DE REGAL

BANCS I CAIXES

BARS - RESTAURANTS

CARNISSERIES

ELECTRODOMÈSTICS

ESPORTS

FERRETERIES - TALLERS

GESTORIES

JOIERIES

MODA

ÒPTIQUES

PAPERERIES - IMPREMTES

PINTURES

PERRUQUERIES

PODOLOGIA

QUEVIURES - BEGUDES

TAXI

TRANSPORTS

VETERINARIS

HABITATGE - CONSTRUCCIÓ

Bombers: 973 48 10 80 · Creu Roja: 973 48 06 52 · Mossos: 973 48 14 94 · Policia Local: 973 48 30 40 · Urgències: 112

Perruqueria LluïsaCarrer Llobera, 38Telèfon: 973 48 26 55

PERRUQUERIES

Page 24: Celsona 728

�� Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Associacions i entitats Creu Roja El Solsonès

Socorrisme a muntanya, seguretat i rescat

El passat 12 de juny, Creu Roja El Solsonès va or-ganitzar la formació “Socorrisme a muntanya, seguretat i rescat”, dirigida als voluntaris/àries de l’Àmbit de Salut, Socors i Emergències de l’entitat. En total, van participar-hi 9 voluntaris/àries.

Durant la formació teòrico-pràctica, vam aprendre els coneixements bàsics de les tècniques d’actuació amb seguretat davant d’una situació de rescat, evacuació i suport als professionals d’un ferit en un accident de muntanya.

Vam conèixer el material necessari per al muntatge de sistemes, les instruccions per donar suport a l’helicòpter de rescat, practicar diversos nusos, ancoratges, polispast, etc.; i en la part pràctica vam fer un simulacre de rescat d’un ferit a muntanya amb totes les maniobres apreses durant el curs.

Properament els voluntaris de Creu Roja El Solsonès continuaran la seva formació en aquest àmbit.

Oferta laboralCreu Roja El Solsonès necessita incorporar, de forma immediata, una persona per a:

Tasques d’auxiliar administratiu/va (10 h/setm.)Captació de fons (10 h/setm.)Les persones interessades podeu fer-nos arribar el CV per correu electrònic a: [email protected] o a Ctra. de Manresa, Km 50 de Solsona, fins al 30 de juny de 2011.

Per a més informació: 973 48 06 52 / 616 41 57 60.

Associacions i entitats Creu Roja

Es publiquen les ajudes per a la millora de la competitivitat empresarial

El passat dia 16 de juny es van publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, tres línies de subvencions amb la finalitat de donar suport a aquelles empreses que portin a terme innovació en producte, millora en la gestió i estratègia o l’entrada en nous negocis... en definitiva, per ajudar a totes aquelles empreses petites i mitjanes que vulguin ser encara més competitives en el mercat globalitzat. Les convocatòries que es publiquen són:

- Programa de suport a la innovació de les petites i mitjanes empreses 2007-13 (InnoEmpresa). Ajuts per al des-envolupament de nous productes diferencials, amb una despesa subvencionable mínima de 30.000€ per petites empreses i 60.000 euros per mitjanes empreses, i projectes per la sistematització de la innovació tot desenvolupant un model de gestió propi amb l’ajut d’un assessorament extern i una despesa subvencionable mínima de 10.000 euros.

- Programa 360º Competitivitat. Els tipus de projectes subvencionables són el disseny i desplegament d’un pla estratè-gic, i la implantació de millores en la gestió empresarial.

- Empreses que desenvolupin noves oportunitats de negoci. Els projectes subvencionables són projectes empresari-als de canvi estratègic consistents en la realització d’un pla de negoci, i de canvi estructural, consistents en la implementació de les accions definides en el pla de negoci previ.

Des de l’àrea de Promoció Econòmica del Consell Co-marcal us animem a aprofitar aquestes línies de suport al teixit empresarial català. Si esteu interessats en rebre més informació, podeu adreçar-vos a l’entitat responsable, delegació d’ACC1Ó a les Comarques Centrals (93 877 73 79 ) – [email protected]

Subvencions Consell Comarcal del Solsonès

Page 25: Celsona 728

��Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Amb motiu de l'acabament de curs, al Centre de Formació d’Adults del Solsonès vam dur a terme la festa de fi de curs, el passat dimarts dia 21. A les 4 de la tarda, al pati gòtic del Consell Comarcal del Solsonès, un professor i una professora del centre van ser els protagonistes, interpretant-nos diverses cançons, amb l’acompanyament de dues guitarres. Les seves veus joves i afinades van ressonar pel pati del Consell, emocionant-nos a tots i totes.

Tot seguit, a la plaça del Consell Comarcal, hi va haver un berenar de cloenda. Un espai on l’alumnat es va retrobar i va passar una estona agradable.

El Centre de Formació de Persones Adultes del Solsonès agraeix a tot l’alumnat la seva assistència i participació. També agraïm la col·laboració del Consell Comarcal del Solsonès en aquests actes. I, a tots plegats, us recordem que: “Si us voleu formar, al Centre de For-mació d’Adults heu d’anar”. I ja per acabar només ens manca desitjar-vos un molt bon estiu!

Festa de fi de curs al Centre de Formació d'Adults del Solsonès

Més de 150 persones van participar, dimarts, en l’acte de cloenda del curs 2010-2011

Educació Centre de Formació d’Adults del Solsonès

Page 26: Celsona 728

�� Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Associacions i entitats Sol del Solsonès

El Sol comença el seu projecte: T’escolte’m i et recolzem

D'aquí poc, el Sol del Solsonès engegarà el projecte T’escoltem i et recolzem, que ha finançat l’obra social de Catalunya Caixa. Aquest projecte consisteix a realitzar grups de psicoeducació per a familiars i malalts mentals, en aquest cas ens centrarem en l’esquizofrènia i el trastorn bipolar. Els grups estaran dirigits per la psicòloga Sílvia Gilibets.

Els objectius previstos són:- Donar eines als familiars i malalts perquè puguin sol-

ventar diferents situacions.- Fer que els participants desenvolupin habilitats

bàsiques.- Fomenta r el coneixement mutu i intercanvi

d’experiències.

S’impartiran a Solsona, Sant Llorenç de Morunys, Oliana i Cardona. Ben aviat us comunicarem les dates d’inici i què heu de fer si esteu interessats a participar-hi.

Respir familiar a SalouCom cada any, el club social del Sol del Solsonès va pre-

parar una sortida de quatre dies a la platja, dins el programa de RESPIR FAMILIAR. Enguany hem anat a Salou. Entre piscina i platja, vam poder gaudir d’uns grans dies de sol. També vam fer unes bones passejades pel passeig marítim i els carrerons de la ciutat. Han estat uns dies de vacances genials que hem gaudit amb la companyia de la coordinadora Marta Garriga i la monitora Mònica Serra. Foto: Xavi

Xerrada d’escola de famílies

Dijous 30 de juny a les 6 de la tarda, tindrà lloc la xerrada d’escola de famílies: “Trastorn Bipolar. Com sé que el tinc?, a càrrec del psiquiatra Jordi Giménez-Salinas. La xerrada tindrà lloc a la seu del Sol del Solsonès. Esteu tots convidats!!

Associacions i entitats Redacció

La vida i obra de la Mare Janer a la

Residència

Divendres passat 17 de juny, a les 5 de la tarda, la residència Pere Màrtir Colomés va acollir una interessant conferència sobre la vida de la monja Anna Maria Janer Anglarill, fundadora de les Germanes de la Sagrada Fa-mília d'Urgell, en ocasió de la seva propera beatificació el mes d'octubre a la Seu d'Urgell.

Acompanyats del vicari general del Bisbat de Solsona, Mn. Joan Casals, van parlar l'historiador Rafael Pérez i Cabanes, que va fer una introducció històrica de la Solsona com a capital carlina d'aquell temps, i la germana Pilar Adín Carreras, postuladora de la causa general, que abordà els diferents aspectes espirituals d'Anna Maria Janer en temps de guerra. Un nombrós públic va omplir la Sala d'Actes de la Residència, que va seguir amb interès aquesta xerrada.

Rafael Pérez, historiador, Joan Francesc Casals, vicari general del bisbat de Solsona, i Pilar Adín, postuladora de la beatificació de la Mare Janer

Page 27: Celsona 728

��Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Associacions i entitats Club Estel

Cyberaula

Aquesta setmana ja han finalitzat els tallers d’internet idevídeo digital del segon trimestre patrocinats per l’Obra So-cial de la Caixa a l’aula d’informàtica del club Estel. Han estat 20 hores de classe. Això sí, ben aprofitades, però que només donen temps per a una introducció i una petita pràctica. Tots voldríem que tinguessin una segona part i així ho demanarem als promotors i patrocinadors.

Gràcies també a la paciència i al saber fer de la jove pro-fessora Judith, que amb la seva simpatia ha fet més fàcil el que per nosaltres és difícil. Esperem que arribin les convocatòries del tercer trimestre per dir-vos quins cursos s’oferiran.

Taller internet

Taller de vídeo digital

Un obsequi per la professora Judith

Associacions i entitats Ass. Viure i Conviure "ATENEU"

2a gran cargolada

L'associació Viure i Conviure "ATENEU" el passat 19 de juny vam fer la 2a. gran Cargolada, en la que érem unes 70 persones i es van poder degustar 25 kgs. de cargols elaborats de diferents maneres i fets per membres mateixos de l'associació.

Per als que no els agradaven els cargols hi havia una excel·lent vedella a la cassola.

Vam acabar amb un bingo i en que l'afortunada de la línia premiada amb una caixa de cava va ser la Pepita i el bingo amb un pernil va ser per la Roser.

Volem donar les gràcies a tots els assistents per haver pogut gaudir tots plegats d'una trobada tan agradable i us esperem a la 2a. gran Arrossada, de la que ja anunciarem la data properament.

Gràcies, i continuarà...

Page 28: Celsona 728

�� Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Entitats CTFC

El CTFC organitza una jornada tècnica sobre el cultiu de la tòfona negra a Bellaguarda, a les GarriguesDurant la jornada, es visitaran dues parcel·les de la comarca

El proper 23 de juny, es farà una jornada tècnica sobre el cultiu de la tòfona negra a les Garrigues, a la Cooperativa del camp de Bellaguarda. Es pretén donar a conèixer les bases tècniques perquè les persones interessades puguin establir i gestionar aquest cultiu i, alhora, donar a conèixer la parcel·la de demostració im-plantada pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya al municipi de Bellaguarda.

Durant la jornada, es parlarà de la implantació del cultiu de la tòfona negra i localització de les zones aptes per al seu des-envolupament a Catalunya, de la gestió de plantacions de tòfona negra i del Servei d’extensió agrària en tubericultura del CTFC. Més tard, es visitarà una parcel·la de demostració de 4 anys amb reg per al cultiu de la tòfona negra implantada pel CTFC al terme municipal de Bellaguarda, i a la tarda, una plantació tofonera de 7 anys que ha iniciat la producció al municipi de Tarrés.

Catalunya ha estat tradicionalment una gran productora de tòfones. No obstant això, la producció de tòfona negra silvestre ha sofert una davallada important durant la darrera dècada mentre la demanda ha anat en augment. Actualment la tòfona negra es pot obtenir mitjançant la implantació d'arbres inoculats amb el fong. A Catalunya s’hi han destinat 425 ha., a aquest cultiu, de les quals una trentena s'ha implantat a la comarca de les Garrigues.

Aquest cultiu pot ser un complement interessant per les explotacions agràries dels municipis de les Garrigues Altes, sobretot en aquelles que disposin de zones de regadiu, com ara les pertanyents al nou regadiu del Garrigues Sud. A més, l'inici de l'entrada en producció d'una parcel·la al municipi de Tarrés, confirma la seva viabilitat i ens mostra el seu potencial en aquests municipis.

La jornada està organitzada pel CTFC i per l’Ajuntament de Bellaguarda, i compta amb la col·laboració de la Cooperativa del Camp de Bellaguarda, l’Oficina Comarcal de les Garrigues del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i l’Associació LIFE de Productors de Bolets i Tòfones.

Aquesta acció forma part de les accions que es desenvo-lupen en el marc del PLA OPERATIU DEL PACTE TERRITO-RIAL DE LES TERRES DE LLEIDA 2010-2011 a través del Projecte Impuls Treball i està cofinançada pel Servei d’Ocupació de Catalunya del Departament d’Empresa i Ocupació i el Fons Social Europeu.

El Rural Living Lab Pirineus del CTFC ha estat a la I Conferència Internacional d'Espais Socials d'Innovació, a la seu de la FAO a Roma

El Rural Living Lab Pirineus del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha partici-pat en la I Conferència Internacional d'Es-pais d'Innovació. Rosa Florensa, directora de Formació, qualitat i desenvolupament local del CTFC ha estat l'en-carregada de presentar el projecte del Rural Living Lab i va participar a la taula rodona sobre les experiències d'èxit a Espanya, moderada pel president de la "Red Española de Desarrollo Rural" (REDR), Aurelio García, i en la què també van participar Leonardo Martínez (ESdI Minova), Enrique de Miguel (ESdI Rurais LAB Galícia) i Yolanda Sainz (GDR-ESdI-Living Lab Campiña de Jerez).

L'objectiu d'aquesta primera Conferència In-ternacional d'Espais Socials d'Innovació és aprofitar tot el potencial de cooperació entre els diferents socis que participen a la iniciativa Living-Labs a tot el món, entre els quals es troba el Rural Living Lab Pirineus, per ampliar l'associació d'actors i organismes inte-ressats en la col·laboració, promovent sinergies entre les diferents experiències existents que afavoreixi la innovació oberta en els territoris rurals.

El Rural Living Lab Pirineus (www.rllp.ctfc.es) és una iniciativa del CTFC dirigida a la promo-ció ambiental, social i econòmica del medi rural mitjançant la utilització d'una nova metodologia per a la innovació.

Page 29: Celsona 728

��Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

CANALDAFesta de Sant Joan.- Aquest divendres, 24 de juny, a la 1, Missa a la capella de Puig-Arnau.

Primera Comunió.- En aquesta Missa de Sant Joan, farà la Primera Comunió la nena Laia Montaner Pià. Per molts anys i moltes felicitats per la Laia!

CASTELLAR DE LA RIBERAFesta Major de Sant Joan.- Aquest diumenge, 26 de juny, a les 12, Missa a l’església de Sant Joan de Ginestà.

LLADURSPrimeres Comunions.- Avui diumenge, 26 de juny, en la festa de Corpus rebrà Jesús en l’Eucaristia per primera vegada la nena Judit Vilà Boix. Moltes felicitats, Judit!

MADRONAMissa.- Diumenge que ve, 3 de juliol, a 2/4 de 12, celebració de l’Eucaristia.

OGERNCorpus a la Salsa.- Avui diumenge, 26 de juny, a 2/4 d’11 (no a les 12), Missa i processó de Corpus a la capella romànica de la Salsa.

PINELLFesta de Sant Cristòfol.- Diumenge que ve, 3 d ejuliol, a les 10 del matí, celebració de l’Eucaristia i benedicció dels cotxes en honro de sant Cristòfol.

SANT CLIMENÇFesta Major.- Aquest divendres, 24 de juny, a les 12, Missa de sant Joan, bene-dicció del pa i plantada del “maig”.

Festa de Corpus.- Avui diumenge, dia 26, a 2/4 de 12, Missa i processó de Corpus.

Festa del Sagrat Cor.- Dissabte, 2 de juliol, a 2/4 de 8 de la tarda, Missa del Sagrat Cor a la capella de Llorens. No hi ha missa a la parròquia.

Defunció.- Lluís Aubets Auguets, solter, de la casa Hostal del Geli, ens ha deixat el dia 14 de juny, a l’edat de 60 anys. Al Cel sigui! A tots els familiars i amics el més sentit condol.

TENTELLATGEFesta de Sant Joan a Postils.- Divendres, 24 de juny, a les 6 de la tarda, Missa a la capella de Postils.

Parròquia

SANT JUST-JOVALBateig i Primeres Comunions.- Diu-menge, 12 de juny, va rebre el Baptisme el nen Oriol Riera Anguera. I van rebre la Primera Comunió la seva germana Meritxell i Laia Rodríguez González. Diumenge, 19 de juny, la va rebre la nena Laura Vila Xandri.

Aquest dissabte, 25 de juny, la rebrà la nena Marta Armengol Codina. I avui diumenge, dia 26, la rebran també Marc Oriola Sardans i Clàudia Rafart Codina. A tots, l’enhorabona i per molts anys!

SOLSONABateig.- En la festa de Sant Joan, dia 24, a 2/4 d’1 i a la Catedral, rebrà les aigües baptismals per convertir-se en fill de Déu i de l’Església el nen Juan Ramon Muñoz Esteban, fill de Rafael i de Susana.

Primeres Comunions.- En la festa de Sant Joan Baptista, 24 de juny, a 2/4 d’1 i a la Catedral, rebran Jesús en l’Eucaristia per primera vegada: Nil Fernández Tra-vé, Judit Merino Moreno, Miquel Bueno Casas, Raquel Alquézar Esteban, Arnau Massana González, Jennifer Martínez Ariza, Emma Cabrera García, Màrius Romera López, Nerea Bella Bordetas. Aquest dissabte, 25 de juny, a les 8 del vespre, a la capella del Claustre també farà la Primera Comunió la nena Marta Armengol Codina. A tots aquests nens i nenes, moltes felicitats i que Jesús sigui sempre el seu gran amic!

Festa de Sant Joan.- Aquest divendres, dia 24, a les 10 del matí, Missa a la plaça de Sant Joan per als veïns i tothom qui es vulgui afegir a la celebració del patró del barri, sant Joan Baptista. La Missa serà en sufragi de Josep Valls (JOE), antic veí del barri.

Festa de Corpus.- Avui diumenge, 26 de juny, a les 11 del matí, Missa i processó de Corpus, que presidirà el senyor bisbe Xavier Novell i Gomà. No hi haurà la Mis-sa de 2/4 de 12 del Cor de Maria, ni la de 2/4 d’1 de la Catedral. Les altres misses, com els diumenges: a les 10 del matí a la Catedral, a les 11 a l’Hospital i a les 8 del vespre a la Catedral. Recordem que per Corpus les col·lectes de totes les misses van destinades a Càritas Diocesana.

Festa del Sagrat Cor.- Divendres vinent, 1 de juliol, a les 10 del matí, es celebrarà l’Eucaristia a l’altar del Sagrat Cor de Jesús, de la Parròquia.

Opinió

Déu és TrinitatEl diumenge passat no l'altre aca-

bàvem la cinquantena pasqual amb la gran solemnitat de la Pentecosta. Concloíem d’aquesta manera la contemplació dels misteris de Crist: naixement, baptisme, vida pública, passió, mort, resurrecció, aparicions als deixebles, ascensió. Celebràvem també l’enviament de l’Esperit Sant de part del Pare i del Fill als deixebles. Després d’haver celebrat tots aquests misteris estem en con-dicions, com l’Església naixent, de prendre consciència del misteri íntim de Déu: Déu és u i tri. El Déu únic i veritable és la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant.

La fe en Déu Trinitat no és fàcil, la nostra raó encaixa bé amb els esquemes religiosos de les cultures de tots els temps que a partir de la natura han imaginat o a un únic Déu creador o a una multitud de déus responsables de les diferents reali-tats creades. La fe en Déu Trinitat suposa un salt, un desbordament de la limitació de la nostra raó, només possible perquè Déu s’ha revelat per-sonalment i s’ha manifestat com un Déu únic en tres persones divines.

Una dada que confirma el caràc-ter revelat de la idea de Déu Trinitat és el fet que els cristians que no han rebut conscientment el do de l’Esperit Sant tenen dificultats en creure en la Santíssima Trinitat. Fàcilment creuen que Déu és únic, és a dir, Déu Pare creador, que Jesús és el seu enviat sense que realment el confessin com a Déu i l’Esperit Sant és un desconegut.

La fe en Déu Trinitat és el cor de la nostra fe. És l’experiència d’una relació veritable amb Déu ja que per l’efusió de l’Esperit Sant en els nostres cors podem viure una relació personal amb Déu Pare a través de Crist. És l’assentiment intel·lectual a un Déu que no és projecció nostra sinó revelació d’Ell mateix de manera assequible a les nostres capacitats. Diguem-ho clar: qui no coneix la Trinitat, no coneix el veritable rostre de Déu.

Xavier Novell Gomà. Bisbe de Solsona

Page 30: Celsona 728

�0 Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Opinió Càritas Arxiprestal

Des de Càritas, fa anys que estem dient:Una societat amb valors és una societat amb futurUn nou estil de vida és possibleSense tu... no som nosaltres

Hem parlat dels valors de la COMÚ-UNIÓ, de la PARTICIPACIÓ, de la DIVERSITAT, de la GRATUÏTAT i de la FRATERNITAT, proposant gestos per anar avançant, acostant-nos a aquest ALTRE MÓN (POSSIBLE).

I com a colofó, enguany, remarquem el va-lor del COMPROMÍS del voluntariat, seguint les petjades de JESÚS. Escoltant la seva veu, que ens ENCARREGA continuar la seva obra: “Aneu per tot el món i pregoneu l’Anunci Joiós...” (Mc. 16,15)... “els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressus-citen, els pobres reben l'anunci de la bona nova”... (Mt. 11,5-6). I tot això fet de forma discreta, senzilla, lliure, però DEIXANT PETJADES, sabedors de que “No tothom que em diu: Senyor, Senyor, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare...” (Mt. 7, 21).

Tenim models i testimonis que s’han pres això seriosament, i han deixat petjades: Teresa de Calcuta, Vicenç Ferrer, la mateixa Càritas... i una persona molt propera, que és del nostre bis-bat, i que SEGUEIX LLUITANT, el bisbe PERE CASALDÀLIGA

Perquè LES COSES IMPORTANTS ES FAN AMB EL COR, nosaltres allà on som, en el nostre entorn, família, treball, esbarjo... també podem deixar petjades. Sols falta COMPROME-TRE’NS personalment a fer petites coses convençuts que és possible viure i fomentar aquests valors...

- Podem apostar i atrevir-nos a portar hu-manitat a la nostra família, al nostre poble, (amb un somriure, una paraula amable, intentant posar pau...).

- Podem esborrar les barreres que ens envol-ten i ens separen dels altres, i ampliar el nostre uni-vers de relacions des de la confiança, per descobrir la riquesa de les persones que tenim al costat.

- Podem fer gestos senzills, com ara reduir el consum en general, tenir cura del medi ambient, gestos que millorin l’entorn de tothom.

- Podem compartir el temps i la generositat per sembrar utopia i esperança.

Perquè MOLTA GENT PETITA, FENT COSES MOLT PETITES, EN LLOCS MOLT PETITS,.... PODEM CANVIAR EL MÓN.

CORPUS 2011:

Un altre món és possible!

Opinió Ramon Gualdo

Ja tenim Castellers!Ves qui ho havia de dir! No semblava pas que a Solsona, hi

poguéssim tenir una Colla castellera. Però, els solsonins, som la pera. Quan se'ns posa un dèria al caparró, una hora o altra sortim amb la nostra. Jo sóc profà, en aquesta matèria, però, dissabte passat, entre música de gralla, i un atapeïment enorme de gent, vaig sentir unes sensacions especials, que us les vull explicar, les he de treure fora. Doncs, som-hi:

Per començar, una felicitació molt sincera a la Colla Castellera de Solsona, pel seu naixement. Pel seu bateig, i la seva coloraina del groc de la ginesta, pròpia del mes de juny. També un agraïment a les colles visitants, que ens van acompanyar a la festa, amb les seves magnífiques actuacions. Castellers: Al so de la gralla vareu enllaçar braços i mans, i justament, quan s'enllacen agafen més força. Això pot tenir un significat, un simbolisme: Si els ciutadans, sabem abandonar enveges i misèries, podem fer coses ben maques. Podem repetir una expressió, que pot semblar gastada, però que aquí prou que hi escau: “La unió fa la força”.

I de l'anxaneta, què us en diré? Doncs, per exemple, que és im-pressionant contemplar com s'enfila amb decisió, amb seguretat, sense por. Els que ho guaitem com espectadors, en veure aquell marrec o aquella mosseta un tros amunt, se'ns escapa un: "Ai...ai...". Se'ns podrien dir aquells mots: “Homes de poca fe, de què teniu por?” Hauríem de saber que aquell infant gairebé sempre acaba la seva feina. Tot enfilant-se, sembla que ens digui: “No tinc por, aquestes persones m'aguanten, i som molts amics”. I amunt! Són com un alpinista menut, que vol fer el cim. Com un esquirol del bosc que s'enfila als pins. I veiem aquella magnífica estampa: Aixeca el braç i damunt seu només hi ha un cel ben blau.

A vosaltres, castellers, traçuts constructors de torres humanes, us he de dir que gaudiu d'un privilegi: Gaudir d'una sensació entranyable. Quan l'anxaneta se us arrapa a l'esquena com una pitarra, deveu notar com una mena de miracle. Aquelles manetes tan menudes i tan tendres, de cop, agafen una força immensa que no sabem d'on ha sortit. M'hi jugaria qualsevol cosa que en moments d'aquests, sentiu una esgarri-fança de tendresa, que us estova la pell.

Bé. Que aquests mots, siguin una manera de dir-vos a tots: Per molts anys!

Bateig dels castellers el passat dissabte. Foto: Miquel Manzano

Page 31: Celsona 728

�1Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Després de les darreres eleccions municipals, el Solsonès, ha mantingut si fa no fa la mateixa distribució municipal quant a CiU. Mantenint govern als municipis de La Molsosa, Pinós, Riner, Clariana de Cardener, Olius, Navès, Castellar de la Ribe-ra, Lladurs, Odèn, la Pedra i la Coma i Guixers. Sent governats la resta -Llobera, Pinell, Solsona i Sant Llorenç de Morunys- per d’altres opcions polítiques.

Encara que aparentment tot continua igual que les darreres eleccions municipals de 2007, la realitat és que s’han perdut vots i regidors en comparació a l’anterior convocatòria electoral.

Hi ha qui diu que els mals resultats actuals de CiU, vénen de les primàries que es van celebrar a l’any 2007. En aquella contesa electoral pactada, s’havia de decidir el futur president del Consell Comarcal, una vegada confirmat el triomf electoral comarcal.

A les primàries, les primeres que es recorden al partit al Solsonès, hi van participar quatre aspirants i després de la preceptiva campanya es va fer la votació amb una gran parti-cipació d'afiliats i regidors de CiU.

El resultat va permetre Marià Chaure ser president de l’ens comarcal aquests darrers quatre anys. Alguns varen entendre aquestes primàries com un perill per l’estabilitat del partit. En canvi, d’altres ho enteníem com un acte de norma-litat democràtica que hauria de ser present més sovint dins els sistemes dels partits polítics.

Des de llavors, alguns dels protagonistes d’aquelles primàries, hem continuat treballant, als nostres municipis, i també fent cohesió entre la militància.

D’altres, en canvi, van desaparèixer de l’acció política i fins i tot algú ha forçat la màquina per accedir a la presidència comarcal a través d’altres formacions polítiques.

Als darrers mesos hi havia certs neguits entre la militància de CDC, sobre com s’estaven fent les coses tot preparant les noves eleccions municipals.

La direcció comarcal del partit va creure oportú en un Comitè Comarcal celebrat abans de les eleccions muni-cipals, proposar com a candidat a la presidència al Consell Comarcal a l’actual president de CDC, el sr. Joan Solà, i de diputat a la Diputació, el sr. Marc Escarré. Tot aparentment normal si s’hagués produït més diàleg i més consultes al respecte. No va ser així i després del resultat ajustadíssim per governar el Consell Comarcal i de la decepció a la ciutat de Solsona, és quan comença un moviment crític respecte a la metodologia emprada i on els candidats no varen ser acceptats per la gran majoria dels militants. Marià Chaure proposa fer eleccions primàries per a decidir el futur presi-dent del Consell Comarcal, tal com s’havia fet en l’anterior legislatura.

Un nombre creixent de militants i simpatitzants de CiU, crítics amb les formes i l’estructura de govern de l’ens comar-cal, en van proposar encapçalar una opció a la presidència del Consell, en cas que es muntessin unes primàries a tal efecte. Vaig respondre a la crida afirmativament. Calia, però, que se celebressin les primàries.

Després de l'oportú període de reflexió i les consultes

Primàries al Consell Comarcal

pertinents, he desestimat finalment aquesta opció per les raons que argumentaré tot seguit.

El Comitè Comarcal de CDC, celebrat abans de les eleccions municipals, va decidir, encara que sense les consultes i el debat adequat previ als seus membres, nomenar el futurs candidats.

Aquest Comitè va legitimar per tant l’opció esmentada. Proposar primàries en aquests moments, implicaria contravenir una decisió presa amb antelació i legítima. A més de l’oportuna oposició reglamentària de la direcció del partit a nivell de fede-ració amb el conseqüent litigi legal sobre les mateixes.

A les alçades en que ens trobem, l’organigrama del consell ja està decidit.

Intentar forçar aquestes primàries ens portaria a produir probablement una fractura excessiva entre la nostra gent, que jo no estic disposat a propiciar.

La Direcció de CDC té ara l’obligació de recollir aquest malestar entre una part important de la militància i transformar-ho en cohesió i democràcia. De no ser així, el desencís continu-arà i és més que probable que no hi hagi cap altra oportunitat i el Consell Comarcal després de molts anys passi a ser governat per d’altres opcions polítiques, tan dignes com la nostra. Si això succeeix a ningú no li resultarà estrany.

Opinió Antoni Márquez, militant de CDC

PROGRAMACIÓ 2011

Telèfon: 973 48 42 25 www.solsonafm.cat

L'Informatiu: Divendres a 2/4 de 2 del migdia i a les 8 del vespreRepetició: Dissabte i diumenge a les 4 de la tarda

Si Vols: Divendres a ¾ de 9 del vespreRepetició: Diumenge a les 12 del migdia i dimarts a les 5 de la tarda

Retransmissió del ple municipal (quan s'escau): Dijous a les 9 del vespre

El Rebost dels Contes: De dilluns a divendres a 2/4 de 9 del vespreRepetició: Dissabte a les 5 de la tarda

Nova Orleans-Solsona, en una estona: Divendres a 2/4 d'11 de la nit. Repetició: Diumenge a 2/4 d'11 de la nit

Salut amb Creu Roja: De dilluns a divendres a la 1 del migdia

Camins: Dissabte a les 12 del migdia. Repetició: Dijous a les 11 del matí

Societat Anònima: Dilluns a les 11 del matíRepetició: Divendres a les 7 de la tarda

Parlem de Pilotes: Divendres a les 5 de la tardaRepetició: Dissabte a les 7 de la tarda

Entre Tots: Dissabte a les 10 del matíRepetició: Dijous a les 5 de la tarda

Electrozona: Dimecres a 2/4 de 10 de la nit

Page 32: Celsona 728

�� Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Poesia Rous

Opinió M. Nadal

Sense comentaris

"No voldria ser massa malpensat, però em fa l'efecte, que als nostres dirigents els va bé que el nivell de formació i cultural del poble no avanci tan positivament com seria desitjable, per poder fer "empassar" més fàcilment la seva retòrica i decisions als qui les poden discutir, o rebatre!"

Pere Casals: President de la cambra de comerç de Manresa.

Sense comentaris.

Aquest paràgraf escrit, i el que segueix després (que seria massa llarg citar), em cridà l'atenció de seguida, i em vingueren a la memòria les paraules d'un "savi", sr. de Solsona -ja difunt- que quan es remenava la construcció d'escoles, les actuals (ctra. St. Climenç), aleshores molts teníem nens per educar, i no s'acabava de decidir la cosa -es deia?- per divergències, entre els dirigents polítics, sr. Serra i ajuntament, i clericals, bisbe Tarancón i església. En preguntar-li, però, –què carai passa amb tant batibull? Posant-me la mà a l'espatlla em deia: –Ningú no ho entén, això! Personalment penso que uns i els altres o tots plegats volen que la gent siguin "ases", i retardats. Així llauren millor -per ells, naturalment-

Diana! Ho estem veient a diari a moltes parts de món, posem per exemple l'Àfrica; moltes nacions són prou riques, però ja es cuiden les potències de torn de fer-les barallar enviant-los armes, líders recolzats per ells, embolics constants... Sols per poder explotar els seus recursos naturals, i riqueses, mentre que entre els nadius impera l'analfabetisme, fanatismes, la misèria, i quan no la fam! Quan en una cultura o poble hi manquen els estudis i coneixements adequats, ... gent poc il·lustrada, il·lusa, i maniàtica és fàcil d'enta-

He trobat companys pel camí,vaig fer ruta amb la gent que no va amb presses i sap parlar i

callar fora del temps.Qui assegut a la plaça o fent camí,

sense enfarfecs, diu sempre el que ha de dir.Aquells del no, sempre que cal dir no.Aquells del sí, sempre que cal dir sí.

Qui no es deixa albardar pel dring de l'orni per qui riu i promet i no dóna.....Ni va darrere de capes ni honors,ni deleja l'encens de la mentida.

Qui s'ha fet veu dels qui no tenen veu,i pels pobres i humils ha pres partida.

no ho acabo d'entendre........mentre el silenci ho envaïa tot,

els animals m'envoltaven amb el toc de la seva esquella,bellesa, valors de bondat i de l'art,

vius i presents en l'home i en l'harmonia

Passejant per la natura...

banar, de portar com un ramat a tort i través, a un bàndol o altre, segons les exigències dels explotadors de torn!

A la vista d'això, del que veiem a diari a tots els mit-jans d'informació, ¿no paga la pena fer treballar la "closca" que tots tenim? Que no ens la facin treballar els palabreros o embaucadors de torn...!

Tindria o no raó el Pere Casals de Manresa...?

HistòricEls atenesos demanaven al filòsof Licurc que els

demostrés el que predicava.Què entenia per educació, per cultura, instrucció...?Ell demanà un temps prudencial i per demostrar-ho

els va convocar a tots al circ... portava quatre "caixetes" amb foradets. Tot seguit obrí la primera, d'on en va sortir un gat i de la segona un gos, que es començaren a barallar, que si no els paren s'haurien mort!

Tot seguit obrí les altres dues caixes, d'on també en sortiren gat i gos, i davant l'expectació i sorpresa de tots, els animalets es posaren a jugar entre ells!

Vet aquí -digué Licurc- els avantatges de l'educació!

Uns: Però per què tan eixir? memoritzar números, estudiar poemes, en aquesta edat?

Ell: No tinc pas la intenció d'arribar a "savi" (n'hi ha pocs). Ho faig sols, per avui aprendre quelcom, que aquí no sabia i per demà, poder ésser menys ruc que avui.-Satisfets.-

de tota creació de l'esperit.Voldria trobar

paraules silencioses.....paraules que obliguen a parar-se...

i escoltar endins i enllàde tot enteniment.

Aquest pas silenciós de les centúriesque fa bategar el cor en la mirada,

els animalons s'asseuen al voltant de la meva presència, em donen vida, benestar, pau, tranquil·litat;

em donen l'essència que té la natura en un dia de tardor.

Page 33: Celsona 728

��Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Cartellera

Taller de paisatges sonorsDissabtes: 11 i 18 de juny i 2 i 9 de ju-liol de 10 a 13 hores (curs gratuït) a la Biblioteca de Llobera.

TALLERS

TROBADES

CURSOS

II FESTIVAL deL’ArT al Castell d’Oliana (2 de juliol)

He sentit a dir que, aprofitant que la lluna arrufava la seva llum i s’amarava dels colors de la sang, les Dreugels han plantat un jardí de crisàlides al Castell d’Oliana. Són criatures latents que s’ani-ran engreixant de la foscor de les nits fins que el 2 de juliol, ja entrat el solstici d’estiu, esclataran com poncelles de flors inventades. Serà la metamorfosi del jardí de la mitologia en un bosc de poesia, que ens embriagarà d'històries, música i ambrosia de flors. Per a més informació: www.caudelart.cat

Anna Simon i Ampurdanès

OLIANA

TEP - Trobades d'Escriptors al Pirineu - L'esperit d'ÀneuSala d'exposicions del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.Del 24 de juny al 24 de juliol. Inaugura-ció el 24 de juny a les 7 de la tarda.

Master class de Xarxes Socials

Divendres dia 1 de juliol de 3 a 7 farem una Master class de Xarxes Socials, el gran repte de les empreses i el negoci.L’assistència és gratuïta, però només hi caben 15 persones. Termini màxim d'inscripcions: dijous 30 de junyLloc: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, pujada Seminari [email protected]

Rifa de la Fira de Sant Isidre

El número premiat de la Rifa de la Fira de Sant Isidre ha estat l’1188Aquest ha estat venut. Sinó surt el gua-nyador/a, es tornarà a sortejar el dimarts 28 de juny.

Festa Major de Timoneda

Els números premiats al sorteig que es va realitzar a la Festa Major de Timoneda 2011 són:1r premi: 0990.2n premi: 3690.3r premi: 0268.

AVISOS

Poesia Josep Maria Poblet

Restareu garratibats

si en qualque diari llegiu

la frase que allí hi subscriu

un dels prohoms més preuats

que no obvia els futurs mats.

L’amic Recoder quan ralla

emet mots clars, sense palla:

“Cal ordir una nova llei

perquè el polític (no el rei)

sàpiga per qui treballa”

He llegit aquesta frase

atentament, lletra a lletra,

intentant treure’n el brou.

Cal ser, en veritat, molt ase

fer una minsa feineta,

no sabent qui et paga el sou.

Resta clar: Els Prohoms i els Vips,

fins avui, sens llei ni amo,

han ordit tants esgarips

que he raó, quan ho proclamo.

Formen part de l'equip de suport de Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Josep M. Montaner - Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Miquel ManzanoEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

[email protected] - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.300 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

Celsona és una publicació socialment justa, no necessitant ni fent ús de cap subvenció ni ajut públic per al seu funcionament

Una nova llei

FESTES MAJORS

Festa Major de Sant ClimençDijous 23, Sant Joan, a les 10 de la nit: Sopar de Festa Major a la sala polivalent. Per apuntar-vos-hi, truqueu abans del dia 18 als telèfons: Montse -617 526 022 i Joan -660 712 914

Divendres 24 al matí:A les 12: Missa solemne. En sortint, be-nedicció i repartiment del pa.

Divendres 24 a la tarda:A la 1, aixecada del pi. A 2/4 de 6, cam-pionat de botifarra (Es jugarà segons les normes de la junta de festes de Sant Climenç. Inscripcions a la sala polivalent). A les 6, jocs de cucanyes. A 2/4 de 8, a la nova sala polivalent, gran ball de festa major, a càrrec del grup "S Tres Band". A la mitja part es repartirà xocolata desfeta i coca per a tothom. També se sortejarà una escapada de cap de setmana per a dues persones i una magnífica panera. Hi haurà servei de begudes i entrepans.

Page 34: Celsona 728

�� Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Futbol CF Solsona - Fotos: FCF

El passat dilluns dia 20 de juny, a Lleida, a l’hotel Nastasi, s'hi va celebrar la Nit dels Campions de futbol i futbol sala.

El CF Solsona va ser-hi present per rebre el trofeu de campió de lliga juvenil, grup 11, de les terres lleidatanes. El club va ser representat per l’entrenador del juvenil “A” campió, Miquel Alsina i que va rebre el trofeu de campió de mans del delegat territorial de la província de Lleida Jordi Terés.

La representació de la Federació Catalana va ser en-capçalada pel president Andreu Subies. Així mateix, també va ser-hi representat l’ajuntament de Lleida per Txema Alonso, regidor d’esports. També Joaquim Perisé, representant territorial d’Esports a Lleida.

Altres personalitats assistents van ser: - Josep Llaó, tresorer de la FCF - Raül Sus, directiu de la FCF - Jaume Plaza, directiu de la FCF - Quim Sala, directiu de futbol sala - Jordi Solé, subdelegat de Lleida - Antoni Espuña, subdelegat de futbol base - Jordi Grau, delegat dels Pirineus - José Luís Torres, delegat de futbol sala a Lleida - Jordi Muxí, sots dele-gat de futbol sala a Lleida - Xavier Pérez, delegat del Comitè d’Àrbitres de Lleida

L’acte es van iniciar amb el parlament de Jordi Terés, delegat a Lleida de la FCF, que va donar la benvinguda a tots els campions i assistents i va ressaltar que la primera nit dels campions s’hagi fet a terres lleidatanes i també va destacar la vàlua de presidents i directius, considerant-los com als autèntics campions.

A continuació, Joaquim Perisé, representat territorial d’Esport a Lleida va exposar que des de la Secretaria General de l’Esport es vol felicitar a la Federació Catalana de Futbol, i a les entitats, per la gran feina que fan dia a dia, i que aconse-gueixen fer més gran l’esport català.

Txema Alonso, regidor d’Esports a l’Ajuntament de Lleida, va aprofitar per felicitar tots els campions i desitjar-los un merescut bon estiu.

El torn de parlaments va finalitzar amb Andreu Subies,

Nit dels Campions de futbol i futbol sala

president de la Federació Catalana de Futbol, que es va mostrar orgullós de la seva condició com a lleidatà. Va remarcar que ha començat una nova era amb transparència i senzillesa. També va manifestar que lluitarà fins al final per aconseguir la viabi-litat econòmica del futbol. Per tant, s’ha de pensar en el futur i intentar formar als més petits en els valors bàsics de l’esport.

A continuació, va arribar el moment de premiar els campions. En total, 38 equips van rebre el trofeu i el diploma acreditatiu.

Finalment, es va fer entrega de tres trofeus molts espe-cials. En primer lloc, el president de la FCF, Andreu Subies, i el delegat de Lleida, Jordi Terés, va entregar una placa a Joan Reig Puig, per tota la seva trajectòria en el món del futbol.

El segon va ser el premi al Millor Directiu Esportech 2011, que el va entregar Andreu Subies i Jordi Piró, gerent d’Es-portech, a Josep Gabarró Marcé, president del CE Sanguín.

El darrer trofeu va ser el premi Fair Play Ribé Salat 2011 que el van entregar Andreu Subies i Albert Tomàs, responsable d’esports de Ribé Salat, a Antoni Teixidó Mariné.

El club va ser representat per l’entrenador del juvenil “A” campió, Miquel Alsina (3r per l'esquerra)

Foto de grup de tots els equips i directius de la FCF

Page 35: Celsona 728

��Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Bàsquet CB Solsona

Preparant el mini campus d’estiu de bàsquet

El CB Solsona ja treballa en l’organització del seu habi-tual Mini Campus d’estiu de Bàsquet. Es tracta d’una activitat per iniciar en la pràctica del basquetbol i, alhora, oferir una opció de lleure estival. Està destinat als nens i nenes de 6 a 12 anys (nascuts entre 1999 i 2005) i es durà a terme durant quatre setmanes (entre el 27 de juny i el 22 de juliol). L’horari de l’ac-tivitat serà de dilluns a divendres de 7 a 9 del capvespre.

Hi haurà els següents torns:

1a setmana: 27 de juny – 1 de juliol2a setmana: 4 – 8 de juliol3a setmana: 11 – 15 de juliol4a setmana: 18 – 22 de juliol

Novament la direcció tècnica del mini campus anirà a càrrec de l’entrenador Lluís Folch, que estarà acompanyat per una bona colla d’ajudants.

Podeu trobar informació del mini campus a la web del club www.cbsolsona.com (clicar la banda animada).

Canvi en la direcció esportiva del bàsquet solsoní

El CB Solsona ha acordat amb el Joan Pujol que aquesta temporada finalitzi la seva respon-sabilitat al capdavant de l'estructura esportiva del club i, al respecte, el club manifesta que cal agrair-li la seva important aportació i els serveis prestats en les tres temporades en què ha assumit la direcció tècnica del club i ha estat l'entrenador del primer equip.

Ara s’enceta una nova etapa i la Junta Directiva ha pro-posat que la màxima responsabilitat esportiva de l'entitat l'assu-meixi una persona de la casa, un exjugador i entrenador amb una llarga trajectòria esportiva al CB Solsona, el Toni Ribalta, que enguany ha entrenat el cadet masculí i era el segon entrenador del sènior masculí. Ell es responsabilitza d'encapçalar el nou projecte esportiu i es posa a treballar intensament en la prepa-ració de la nova temporada. Alhora, també assumeix el repte d’entrenar el primer equip, el sènior masculí, amb l’objectiu de fer un equip competitiu i recuperar la 2a categoria catalana.

El club fa una crida als tècnics, esportistes i amics del CB Solsona a col·laborar amb el Toni Ribalta i a esforçar-se en benefici de tot el club.

Toni Ribalta

Page 36: Celsona 728

�� Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Diumenge 19 de juny a les 9’30h. es va donar la sortida a la cin-quena edició de la cursa dels Templers a Lleida.

Amb una temperatura força bona per la pràctica de l’atletisme, però va sobrar en algunes parts del recorregut el vent de cara que va acompanyar als atletes.

El recorregut era: Sortida del Castell dels Templers, i fins al km. 5 el circuit molt ràpid. Després es començava a pujar progressivament, per acabar en 500 metres molt durs fins a pujar al castell.

Una cursa que contínuament està creixent: Dels 300 participants que va tenir la primera edició s’ha passat als més dels 1.500 inscrits d’aquest any.

En representació dels Fondistes del Solsonès, van ser-hi presents: Sancho Ayala, Marc Aranda, Josep Alconchel i Pilar Bonache.

Sancho Ayala es va situar al capdavant de la cursa però a poc a poc es va anar quedant al darrera dels favorits per guanyar la cursa. I al km. 5 ja comandava el segon grup. A la forta pujada va aconseguir agafar uns segons que li van ser suficients per entrar 5è de la general i 2n de la categoria amb

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

V Cursa dels Templers

Sancho Ayala i Marc Aranda repeteixen podi als Templers

Pròximes curses

25 de juny Curs d’Estiu de Bagà 12’5 km26 de juny Cursa del Foc (Olesa) 10 km.3 de juliol Cursa La Maquinista 10 km (Barcelona)10 de juliol Cursa de Fons d’Andorra 10 km.

Més informació Ribera Esports , www.atletisme.com i http://www.fondistesolsones.org/

un temps de 33’23 minuts, rebaixant el temps de l’any passat en 55 segons.

Marc Aranda va fer un temps de 39’15 minuts entrant al lloc 76 de la general i 2n de la categoria.

Josep Alconchel va fer un temps de 44’07 minuts i va entrar al lloc 321 de la general.

La cursa va ser guanyada per Mohamed Benhmbarka amb un temps de 30’59 minuts. Segon va entrar Samir Ait amb un temps de 31’04 minuts. Tercer va entrar Ivan Espilez amb 31’59 minuts. Quart Mustafa Elkhouyadi amb 32’47 i 5è Sancho Ayala. (Tots repeteixen el mateix podi de l’any passat excepte Benhmbarka).

En la categoria de dones, la guanyadora va ser Txell Calduch, que no va tenir cap problema per imposar-se a totes les rivals i amb un temps de 35’15 va ser la guanyadora.

Segona va ser Laila Daouel amb 36’58. I tercera va ser Meritxell Bonet amb un temps de 37’10 minuts.

Pilar Bonache ,amb un temps de 58’21 minuts, va entrar al lloc 1202 de la general i 4a de la categoria.

L’últim atleta que va creuar la meta ho va fer amb un temps d’1 hora i 19 minuts.

Page 37: Celsona 728

��Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Patinatge Club Patinatge Solsonès

CP Solsonès convidat al festival del C.H. Cadí

El Club Patinatge Solsonès va ser un dels convidats al Festival, com també el Club Patí Tremp i el Patinatge Artístic Principat d’Andorra, que van col·laborar amb actuacions tant individuals com grupals.

Per la nostra part, vam participar-hi amb dues actuacions grupals. A la primera part, va ser el torn de: “The time is now” un disc amb molt de ritme i diversió, interpretat pels patinadors del pre-equip: Paula Alonso, Irene Rodríguez, Tamara Ferrer, Anna V. Jou, Anna V. Cuñat, Andreu González, Maria Solé, Laura Solanellas, Marta Ortiz, Alba Clotet, Catalina Martos, Alba Mas-sana, Andrea de la Osa, Judit Vilà, Rosa Isanta, Núria Algué i Xènia Vantolra.

A la segona part, van entrar a pista les patinadores de l’equip: Laura Múrcia, Sheila Lara, Núria Closa, Montse Rodríguez, Iris Capdevila, Sira Capdevila, Esther Moreno, Maria del Mar Badia i Sandra Colell., que amb una excel-lent coordinació van dur el disc de “Constel·lacions”.

Ambdós actuacions van ser molt aplaudides, ja que van ser de les de major vistositat i nivell a la pista, fet que demostra el bon nivell dels nostres patinadors.

El passat dissabte 18 de juny a la Seu d’Urgell, el Club Hoquei Cadí (Secció de Patinatge) organitzava el seu Festival de Primavera. Actualment, és un dels clubs més importants de la província, ja

que compta amb més d’una setantena de patinadors

Durant tot el Festival, el Club Hoquei Cadí va agrair públicament l’assistència del nostre Club, ja que enguany era la primera vegada que els acompanyàvem. A la clausura, la nostra entrenadora Dolors Amate va recollir un ram de flors en agraïment a la nostra participació.

Passada la mitja nit, pares i mares, entrenadores i pa-tinadors vam agafar el bus cap a Solsona, amb la satisfacció general d’haver passat una bona estona amb els nostres veïns de la Seu.

Page 38: Celsona 728

�� Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Sis temporades. 147 programes. 189 convidats. Després de més de 5 anys en antena, l'equip del Si Vols es pren un parèntesi indeterminat. Però abans, l'1 de juliol, el magazín cultural del diven-dres al vespre farà un programa especial de cloenda amb tots els col·laboradors. A partir de 3/4 de 9 del vespre i al llarg d'una hora i mitja, passaran pels mi-cròfons de Solsona FM els responsables de les diverses seccions del programa. Ramon Segués ha dirigit el Si Vols des del primer a l'últim programa.

Després de 6 temporades en antena, el Si Vols s'acomiada temporalment o per sempre?

Fa tres programes que quan aco-miadem el programa diem que potser tornarem. La idea, de moment, és fer un parèntesi. Suposem que una hora o una altra i en un format o altre potser el Si Vols tornarà. La ràdio no deixa de ser una mena de cuquet que quan et pica és addictiu.

Esteu cansats potser? Més que cansats és un problema d'agenda, són 6 tem-

porades d'haver de disposar de tots els divendres. El divendres és un dia molt complicat, tant a nivell d'activitats familiars, com per activitats d'altres tipus. Llavors és fa una mica difícil. A part de la feina que comporta entre setmana. Arriba un punt que necessites prendre't una mica de descans.

Com us heu organitzat per oferir cada setmana un cop d'ull al món des de la vostra finestra curiosa?

Hem tingut 2 tipus de col·laboradors. Hi havia uns col-laboradors temporals, que venien cada dues o tres setmanes, tenien una secció de temàtica fixa i cada setmana se la preparen o cada programa que venien se la preparaven. La resta, les sec-cions més fixes, ens organitzàvem amb una reunió setmanal i després es tractava de tancar calendari, trobar convidats, lligar les agendes de tots plegats que això no és fàcil i després anar trobant la informació de cada convidat perquè quan seguis da-vant d'aquella persona sàpigues amb qui estàs parlant i sàpigues què li pots preguntar i què no li pots preguntar i com tenir una conversa distesa i agradable amb aquest convidat.

Podem dir que la varietat dels continguts del programa i les aportacions dels seus col·laboradors ha estat el punt fort del Si Vols?

El punt fort del Si Vols ha estat l'equip, la qualitat i la diversitat de les persones que hi ha. Jo no sé si dir-ne un equip o dir-ne una colla d'amics que feien ràdio. Per mi la base és

aquesta. Voldria insistir que són persones totes en el seu àmbit, en la seva secció són molt bones, amb una gran capacitat, que ho fan molt bé, que s'hi han dedicat molt a gust. D'aquesta varietat de persones, molt bones i amb bona entesa, ha sortit el producte que ha sortit.

Quin pes té la cultura en la societat solsonina?

Molt més del que ens pensem. Em fa l'efecte que la paraula cultura agafa un valor que espanta la gent, ja que es veu com una cosa elevada i avorrida. Però tot és cultura, la cultura ens envolta per tots costats i constantment estem parlant de

cultura, sense adonar-nos-en. La idea del Si Vols no era altra que això, recollir aquesta cultura que tenim al voltant i oferir-la per la ràdio.

Quin dels 147 programes que heu fet fins ara recordes d'una forma especial? I dels convidats?

Els recordes tots perquè tots són especials, tots són fills teus per dir-ho d'alguna manera. Però n'hi ha tres, no tant pel convidat en sí, sinó pel moment en el que es produeixen. Un és el Si Vols número 100, arribar als 100 programes és una fita important, a més vaig tenir la sort que l'equip del programa em va preparar una sorpresa, vam connectar en directe amb Joan Barril al Cafè de la República. Aquesta experiència va ser per una banda sobtada perquè et trobes de cop a Catalunya Ràdio, però va ser molt agradable. L'altre programa especial és el que vam fer per la Marató de TV3, que vam tenir en Roger Mas cantant en directe i un Doctor del Centre Quirúrgic Sant Jordi. I l'altre, desgraciadament, és el que vam dedicar al Xavier Jounou, perquè va ser un programa molt emotiu i a més a mi m'hi unia una gran amistat, per tant va ser molt especial. Pel que fa als convidats, n'hem tingut de molt bons, hem tingut convidats que participen a les tertúlies de Catalunya Ràdio, hem tingut convidats del món de les lletres, del món del periodisme, del món de la judicatura, hem tingut la Pilarin Bayés, hem tingut el Santi Vidal. Tots molt potents a nivell mediàtic. Però hem tingut grans convidats de Solsona, persones que passes per la seva vora i un bon dia descobreixes que són molt interessants i que fan coses fantàstiques. Esmentaré els dos últims: el Josep Maria Montraveta i l'Isidre Angrill, dues persones molt dife-rents, però dos convidats fantàstics.

S'ha complert l'objectiu pel qual va néixer el Si Vols?Aquesta pregunta s'hauria de fer a la gent que ens ha

escoltat. Nosaltres modestament tenim la sensació, pels co-mentaris que hem rebut i pels inputs que tens tu mateix, que, si

L'Entrevista Miquel Manzano

"...El punt fort del Si Vols ha estat l'equip, la qualitat i la diversitat de les persones que hi ha..."

Ramon Segués, conductor del Si Vols

"...la paraula cultura agafa un valor que espanta a la gent..."

Page 39: Celsona 728

��Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

més no, ens hi hem acostat. Nosaltres hem passat 6 temporades gaudint molt fent ràdio i hem pogut anar veient que a algú li agradava el que fèiem. Per tant, si tu gaudeixes i fas que algú s'ho passi bé... Una altra cosa important era que els convidats se sentissin a gust, perquè molta gent venia amb por, amb reserves, nerviosa, tensa... el 99,9 % o tots els convidats van sortir contents i s'ho van acabar passant bé.

Què teniu preparat per l'últim programa, el dia 1 de juliol a ¾ de 9 del vespre?

L'últim programa vam voler que fos una festa amb famí-lia. I una festa amb família volia dir sense convidat. Aquest dia hi haurà tot l'equip de col·laboradors del Si Vols fent un últim programa, cadascú farà les seves seccions i serà un programa entre nosaltres. Serà més divers que els altres dies, no hi haurà cap espai tant llarg com l'entrevista, tots els col·laboradors estan pensant en fer la seva secció, la seva aportació pensant que és l'últim programa, de moment.

Vols afegir alguna cosa?Vull fer una agraïment a molta gent. El primer agraï-

L'Entrevista Miquel Manzano

ment el voldria fer a les persones que ens han escoltat, que ens han donat suport, que ens han fet comentaris, que ens han aportat crítiques constructives i sobretot que ens han demostrat que a vegades a l'altra banda del micròfon hi ha algú. També vull fer un agraïment a tot l'equip del Si Vols, a les 14 persones que hem estat treballant durant aquestes 6 temporades i d'una manera molt especial al Josep M. Pujol perquè ha estat ell el que conjuntament amb mi hem estat a tots els Si Vols des del primer a l'últim, aguantant el programa i gestionant-lo juntament amb el Pele, que no s'ha sentit. Tots tres ens hem reunit cada setmana durant aquests anys i hem tirat endavant el Si Vols.

Llibres Miquel Manzano

Alexandre: "La desaparició d'una espècie és el preludi de la nostra"

Víctor Alexandre, periodista i escriptor, va presentar el seu llibre Cor de Brau dissabte 18 de juny a l'Ajuntament de Solsona. Amb aquesta presentació Òmnium Cultural del Solsonès enceta el programa d'actes de la Flama del Canigó 2011.

Cor de Brau és una novel·la que narra la història, en clau d’humor, a través d’una família ramadera catalana que es veu afectada per l’abolició de les curses de braus, alhora ens mostra el rerefons polític i identitari dels arguments de les dues parts enfrontades, els protaurins i els antitaurins. La novel·la parla de valors universals i ens recorda que el grau d’humanitat d’un poble es mesura pel respecte amb què tracta els animals. "És un llibre adreçat a la premsa perquè sense premsa no hi ha llibertat" va reflexionar Alexandre, que a més va afegir que els mitjans haurien d'entrar més en el tema per denunciar el maltrac-te animal, ja que hi ha animals que viuen en espais molt reduïts i en condicions lamentables. "La desaparició d'una espècie és el preludi de la nostra" va insistir l'escriptor barceloní.

El periodista va comentar l'ampli ressò mediàtic que va tenir la prohibició -per part del Parlament de Catalunya- de les curses de braus, i la bona acollida d'aquesta notícia en altres països a excepció d'Espanya, que va polititzar la notícia i a més es va sentir ofesa.

Dins de la presentació del llibre l'escriptor també va parlar de l'actualitat política. Segons Alexandre "ha crescut la

Ramon Segués, president d’Òmnium Solsonès, Víctor Alexandre i Marc Barbens, coordinador de la Flama del Canigó 2011 a Solsona

consciència nacional" però també va afegir que "l'indepen-dentisme està mal canalitzat i va a les palpentes". A més, el periodista va lamentar la situació en la que ens trobem a nivell polític i el desengany de la ciutadania vers aquest món.

La part final de la presentació va ser un intercanvi de preguntes i opinions entre Alexandre i els assistents. Víctor Alexandre va afegir que la independència està molt a prop perquè el "matrimoni" entre Espanya i Catalunya cada dia està més proper al divorci.

Page 40: Celsona 728

�0 Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Societat

FELICITATS pel teus 100 anys de valentia i fortalesa. De part de la

família i els amics!Quin pare més

content!!

Ep la foto! Aquí tenim a dos Joseps molt contents brindant amb cava. Txin Txin.

Us presentem el Miquel Borés, un "petardo" que fa un parell de setmanes ens va aplegar a tots en

un gran dia.Felicitats, pares, de part

nostra.

Page 41: Celsona 728

�1Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Aquest passat cap de setmana va tenir lloc a la cita de la segona prova de l'Open Països

Catalans, a Tossa de Mar (Girona)

Un circuit molt interessant en que va acudir fins i tot, l'actual campió d’Espanya, Bernat Guàrdia (Team Massi) i corredor de la Copa del Món.

El dissabte es presentava amb molt de sol, fet que pro-duia un estat de la pista amb molta pols, però a la vegada un descens d’allò més treballat. Dissabte començava una sessió d’entrenaments en que va ser difícil agafar el ritme en aquella terra tan seca, ja que el “grip” era molt complicat en aquelles condicions. Però a poc a poc s’aconseguia la confiança per a fer unes bones baixades.

Arriba el diumenge i l'estat del circuit estava pitjor que el dia abans, a causa del desgast d'anar rodant. Però és el que passa a les carreres... 2 baixades de reconeixement abans de la primera mànega i marxem a menjar alguna cosa per recuperar forces. És hora de la primera mànega, un circuit llarg en que mantenir un bon ritme durant la baixada era la clau per a un bon temps! Arribo a meta amb bastants errors però no res greu 2min 58seg 675 colocant-me 2n sub-23, a 1 segon del primer, fet que em donava esperances per a la segona mànega, ja que sabia que ho podia fer encara millor.

Al final el cansament de tot el cap de setmana s’acaba notant, i això de no agafar la bici i no treballar físic des de fa 2 setmanes per culpa dels estudis i treballar, acaba passant factura i empitjoro 3 seg la baixada, un desastre i molt decebut perquè sabia que podia fer primer, però així són les coses. Al final 2n sub-23 i 9è scratch, no està malament.

Al meu facebook “Joan Rodriguez” es pot veure la meva baixada on bard gravada amb una GoPro HD de la primera mànega.

Pròxima parada a mitjan d’agost, la tercera prova Open Països Catalans DH La Molina Bikepark (Girona).

Muuu Llet Fresca i Rodri repeteixen podi a

Tossa de Mar!

Descens Joan Rodríguez

Malauradament, aquest cap de setmana es vestia de dol amb llaços negres i un minut de silenci, ja que dies abans ens va deixar un company a les carre-res, un amic, una persona que mai no deixava de ser feliç.. Vidal Fusté Muñoz de l'equip C.C. 5seconds (Tortosa) de 16 anys perdia la vida a causa d’una parada cardíaca.

Des d'aquí el nostre condol i ànims a la família. Mai no t’oblidarem, descansa en pau, Vidal!

Page 42: Celsona 728

�� Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Educació Escola Bressol

Taller d’ambientació sensorial a l’Escola Bressol

Els dies 15 i 17 de juny, els nens i nenes de P-1 i P-2 de l’Escola Bressol vàrem fer un taller d’ambientació sensorial amb aigua, impartit per la Marta Ricart i organitzat per l’AMPA de l’escola. Va ser d’allò més divertit! Us en farem cinc cèntims

Primer la Marta ens va donar a cadascú un tros de paper de cel·lofana de color blau i vàrem jugar a imaginar-nos que entràvem

A les peixeres

Amb els glaçons

dins d’un riu i nedàvem.Seguidament ens vàrem dirigir en un racó on hi havia tot de peixeres plenes

d’aigua i per grupets ens vàrem asseure al voltant i vàrem experimentar amb l’aigua i la pintura, tot utilitzant gots, témpera de colors, canyes, coladors, etc. L’aigua es va tornar d’una tonalitat verda!

A continuació ens vàrem posar al voltant d’una piscina amb aigua i globus plens d’aigua. I com que feia molta calor ens vàrem refrescar.

En un altre racó vàrem experimentar amb glaçons de gel. Que n’eren de freds!Després ens vàrem posar sota d’una xarxa i vàrem jugar a buscar petxines al

fons del mar.En l’últim racó vàrem imaginar-nos que érem el vent. La Marta ens va donar a

cadascú un tros de tela de color blau, ens el vam posar en el palmell de la mà, vàrem bufar i……sorpresa!, les teles volaven com si fossin papallones.

Des d’aquí volem enviar el nostre agraïment a l’AMPA de l’escola i a la Marta.

Ens imaginem que estem a l'aigua Sota la xarxa

Amb els globus El vent

Page 43: Celsona 728

��Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Sortides Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Continuem amb les Jornades Culturals del Grup Ex-cursionista d’Oliana d’aquella època. Aquest era un dels plats forts culturalment parlant. L’any 1996 durant les VIII Jornades Culturals el sr. Francesc Beato i Vicens, del Centre Excursio-nista de Catalunya, va inaugurar l’exposició 10 Anys del Grup Excursionista d’Oliana amb nombrosa assistència de públic durant els quatre dies de l’esmentada exposició. En aquestes mateixes Jornades van presentar en Joan Obiols i Jordi Dalmau el llibre Un Capellà de Muntanya de Mossèn Pau Marquès. Una altra presentació d’un llibre va ser La Baronia de Rialb d’Antoni Bach i Riu i Manuel Gabriel i Forn. Projecció d’un vídeo, a càrrec de Manuel Gabriel.

Si recordem les III Jornades Culturals que es van desenvolupar l’any 1989 puc es-mentar, sense por a equivocar-me, que ens van visitar i delectar amb els seus parlaments les següents persones: En Josep Bullich i Gaspar, cuiner que ens va parlar sobre la “Visió Pano-ràmica de la Cuina Catalana”. El catedràtic de Llengua i Literatura sr. Manel Fité va comentar el tema “Enraonem dels parlars”. La sra. Dolors Majoral, presidenta del Consell Comarcal en aquella època, va tocar el tema “Funcionament dels Consells Comarcals”. En Rafael Battestini, doctor en Medicina i Excursionista ens va comentar el tema “Peregrinació al Tíbet”.

Els del Grup Ecursionista d’Oliana també vàrem parti-cipar molt activament en l’Homenatge a mossèn Albert Vives i Mir. En aquest homenatge vam participar-hi diferents persones i entitats. Com per exemple, va haver-hi parlament de l’alcalde, presidenta del Consell Comarcal i altres autoritats. També de

25è aniversari del grup excursionista d’Oliana (II)

1986-2011

mossèn Benigne Marquès, l’Ermengol Puig, etc. La Coral Oc-citània ens va delectar amb cançons de trobadors, clàssiques i

populars, cançons recollides i gravades per Mn Albert Vives. No oblidem a la presentadora de TV3, Mariona Comelles, que va interpretar cançons de bressol i de falda recopilades per mossèn Vives i, l’entranyable i bon amic me-dievalista Esteve Albert.

L’Any 1995 vam fer venir Carles Vallés (alpinista), integrant de diverses expedicions extraeuropees, entre les quals destacaven en aquell temps, nou muntanyes de més de vuit mil metres. Ens va presentar en directe un audiovisual.

Aquí poso punt i final a comentar més Jornades Culturals, perquè penseu que van ser moltes més... Però, com diu un adagi popular: Per mostra n’hi ha prou amb un botó.

Com a curiositat vull dir que l’any 1991 la relació de socis del l’esmentat grup Excursionista era de 96 persones. Tots tenien el seu carnet. No oblidem que també hi havia els de la llicència federativa i assegurança. Una altra data curiosa va ser la Festa Major de 1989, quan vam fer una exposició a l’antiga Banca Catalana amb els originals de diferents esporrets, i de l’opuscle del Caixabanc (llegendes, costums,..). Per cert, se’n va

regalar un exemplar a cada soci.Crec que entre tots vam fer una

bona tasca i vam posar aquesta entitat en un lloc preferent. Avui dia que quasi no es fa res sense cobrar, cal dir que altruistament es poden fer moltes coses. En aquell temps que esmento calia dedicar moltes hores a que tot tingués la solució més bona possi-ble. Com a exemple comentaré que dos o tres mesos a l’any, entre altres coses s’havi-en de fer les assegurances. Era una feina de formigues (no hi havia ordinadors); quan arribava cansat de treballar de la Taurus em posava a fer a mà les assegurances. Això vol dir, passar cada dia d'una hora i mitja a dues hores a la nit amb la llum adequada al peu del canó. Però es va fer i n’estic molt content. Penseu que en aquests petits pobles si les coses no es porten a terme altruistament no es fa res. Fins la propera setmana, que recordarem nous fets.

Gavarra, grup d’excursionistes. Sortida del G.E.O.

Gaudint de la natura

Detall del Jaume Codina posant cafè als companys

Page 44: Celsona 728

�� Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Educació Aula d'Extensió Universitària

FI DE CURS 2010/2011

Viatge a La Camarga

Com cada final de curs, aquest any hem organitzat un viatge cultural amb la idea de passar uns dies de companyia entre els alumnes i alhora aprofitar l'avinentesa per aprendre alguna cosa sobre el lloc escollit.

En aquesta ocasió, vam anar fins a Montpeller, on ens vam instal·lar com a ciutat base, per fer les excursions previstes per la zona.

El primer dia vam sortir de Solsona d'hora, i a la tarda, ja estàvem a la comarca de La Camarga, és a dir al delta del Roine. Aquí vàrem observar una gran extensió plana amb les zones humides, una de les més extenses de la Conca Mediter-rània, amb els seus arrossars i les salines, així com la fauna de cavalls, toros i aus. Després, arribàrem a la ciutat medieval d'Aigües Mortes, on vam caminar pels seus carrers, admirar les muralles i pujar a la Torre de la Constanza.

L'endemà, ens vam dirigir a la zona de Les Alpilles i, tot passant per Saint Rémy de Provence, vàrem arribar al Castell Baux de Provence, ens va impressionar per la seva espectacu-laritat enmig del paisatge. Annex al castell també hi ha el poble medieval, digne de visitar.

A la tarda ens traslladàrem fins a Arles, on vam fer una breu passejada en la que vàrem visitar la plaça de l'Ajuntament, els criptopòrtics, els llocs més freqüentats pel pintor Van Gogh durant la seva estada en aquesta ciutat, i l'amfiteatre Romà.

El tercer dia, ens vam desplaçar fins Avinyó. Allí ens esperava la guia local per explicar la importància que van tenir les set dècades que Els Papes hi van estar instal·lats. La pros-peritat de l'època queda reflectida en la construcció dels palaus i altres edificis. I, com us podeu imaginar, no ens vam perdre l'oportunitat de caminar per sobre el cèlebre Pont d'Avinyó. A la tarda, vam visitar un altre pont, aquesta vegada “El Pont du Gard”, un aqüeducte que portava l'aigua fins a Nimes.

I, el darrer dia, abans de deixar Montpeller, dedicàrem el

matí a visitar els llocs més destacats d'aquesta ciutat, fent espe-cial menció a la casa natal de Jaume I El Conqueridor. Acabada aquesta visita, emprenguérem el camí de tornada, fent parada i fonda en un restaurant d'un petit poble francès.

Tots sabem que, quan l'Aula organitza un viatge o alguna sortida curta, un dies abans de la sortida, s'aprofiten les classes per tractar temes relacionats amb els llocs que es pensen visitar. En aquesta ocasió s'impartí una conferència dedicada al Cisma d'Occident i els Papes d'Avinyó i una altra a Jaume I, nascut a Montpeller.

Un cop més, arribem a final de curs havent gaudit de les conferències i sortides culturals, que són pròpies d'una Aula d'Extensió Universitària com la nostra. I és per aquest motiu que la Junta aprofita per desitjar un bon estiu a tothom i confia que ens tornarem a retrobar el proper curs.

Page 45: Celsona 728

��Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Ruta amb cavallAgraïm a tots els participants que

el diumenge dia 19 de juny van participar a la ruta que es va fer des de l'Hípica Cap de Costa de Clariana fins al restaurant Masia Cavall de la Llosa del cavall. Cada fina1 de mes anirem fent noves rutes.

Us podeu posar en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic: [email protected]

Hípica Hípica Cap de Costa

Page 46: Celsona 728

�� Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

El dibuix del Celsona

Nois i noies, de totes les edats, aquí teniu l'oportunitat d'ensenyar-nos les vostres obres. Dibuixeu-nos el que us demanem i porteu-nos aquesta plana a la oficina del Celsona Informació. Entre tots triarem el més maco i li donarem un regal a l'artista guanyador/a. Ànims, busca els retoladors i a dibuixar!!

Dibuixa els gegants ballant a la plaça MajorNom: Edat:

Page 47: Celsona 728

��Celsona 728 - Dijous, 23-06-2011

Diferències Kiko M.

Les 7 diferències

Dissabte els Castellers de Solsonavan fer l'esperat Bateig a la plaça de l'Ajuntament. Aquí els veiem a punt de coronar un castell.Podríeu trobar les 7 diferències entre aquestes dues fotografies?

Solucions del celsona 726

L'acudit del Simi

Page 48: Celsona 728