celsona 586

Apunts Gràfics, SL., no es fa respon-sable de l'opinió personal dels col-laboradors a Celsona ni de les errades en què aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la edició següent de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot reproduir per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rere setmana, gràcies a l’aportació de molts col·laboradors que, de mane-ra totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 [email protected]. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Solsona posa en marxa un servei per compartir cotxe, promociona el bus i organitza un Dia sense cotxes

Del 22 al 29 de setembre, la ciutat s’adhereix per segon any a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura

Durant tota la setmana vinent i fins al dilluns 29, Solsona s’adhereix per segon any a la Setmana de la Mobi-litat Sostenible i Segura. En el marc d’aquesta campanya, es posarà en marxa un sistema per compartir cotxe des del web municipal. A més, amb la finalitat de sensibilitzar la població sobre la necessitat d’adoptar un nou model de mobilitat urba-na, que redueixi l’impacte ambiental i social derivat de l’ús abusiu del cotxe, el dilluns s’organitzarà el Dia sense cotxes al nucli antic, i durant tota la setmana es promocionarà l’ús del bus interurbà Solsona-Olius entre els socis i usuaris de les entitats socials.

Dilluns que ve, per primer cop, al nucli antic de Solsona es durà a terme la iniciativa “A ciutat, sense el meu cotxe!” per reservar aquesta zona de la ciutat al pas exclusiu de vianants i ciclistes. Aquesta mesura s’aplicarà entre les 9 del matí i les 7 de la tarda. El regidor de Medi Ambient, Jordi Fraxanet, ha explicat que aquesta acció no té la intenció de posar traves als desplaçaments habituals dels veïns, sinó que “ha d’incitar-nos a la reflexió i plantejar-nos en quina mesura és prescindible agafar el cotxe dins de ciutat”.

Perquè aquesta acció pugui reeixir, l’Ajuntament ha enviat una carta als veïns del centre històric per demanar-los que aquest dia es desplacin a peu o amb bicicleta. Igualment, s’ha adreçat als establiments comercials de la zona i als trans-portistes perquè restringeixin l’horari de càrrega i descàrrega de 2/4 de 10 a 2/4 de 12 del matí i de 4 a 5 de la tarda.

D’altra banda, a través d’una iniciativa conjunta del Consell Comarcal del Solsonès i els ajuntaments de Solsona i Olius, durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura els socis o usuaris d’una desena d’entitats socials de la ciutat podran utilitzar el bus interurbà gratuïtament. Aquesta setmana, els presidents de les en-titats rebran una carta amb els abonaments per repartir. D’aquesta manera, “es vol engrescar aquelles persones que encara no han provat aquest mitjà de transport públic, fent-ne una àmplia difusió mitjançant el teixit associatiu”, indica Fraxanet.

Albert Muntada, vicepresident de l’ens comarcal i res-ponsable de la gestió del bus, argumenta que aquesta campanya ha de servir per sensibilitzar els ciutadans perquè prenguin consciència que “no cal agafar el vehicle privat per desplaçar-se a tot arreu, sinó que disposen d’un transport públic amb preus molt assequibles i amb uns itineraris que permeten una mobilitat molt important”. En aquests moments, el bus Solsona-Olius dóna servei a una mitjana de 160 passatgers di-aris i darrerament se n’ha incrementat el nombre de parades –a Can Mascaró, amb motiu del nou edifici del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, i a l’escola bressol d’Olius. A més, s’està negociant amb la Generalitat una ampliació d’horaris.

Oferir o buscar cotxe en líniaFinalment, la setmana que ve entrarà en funcionament un

nou servei gratuït al lloc web de l’Ajuntament (www.ajsolsona.net) per posar en contacte aquelles persones que estiguin inte-ressades a compartir cotxe per fer desplaçaments per carretera. La iniciativa Compartir cotxe és impulsada per les regidories de Medi Ambient i Joventut per fomentar un ús més racional del vehicle privat.

Per fer ús d’aquest servei, només caldrà accedir a l’aplicació a través d’un bàner situat al menú esquerre del web municipal i omplir un formulari en el qual s’especificaran les dades personals, l’adreça de correu electrònic, si es busca o s’ofereix cotxe, el dia de la setmana i l’hora de sortida, el punt de destí i el motiu del trajecte. Des del consistori es gestionaran aquestes dades i facilitarà la trobada dels usuaris que coinci-deixin en les peticions.

Jordi Fraxanet confia que aquestes tres accions de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura a Solsona tindran una repercussió més àmplia que en l’edició passada. “Enguany hem fet un esforç addicional per tal que les activitats de la campanya aconsegueixin uns efectes més palpables entre la població”, assegura. La voluntat de la regidoria de Medi Ambient és que cada any puguin dur-se a terme actuacions més visibles per sensibilitzar els ciutadans.

(ARXIU) Dilluns es restringirà el trànsit rodat al centre històric de les 9 del matí a les 7 de la tarda

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona i Consell Comarcal del Solsonès

El CEIP Setelsis ha començat el curs 2008-2009 sense l’esperada ampliació del pati de l’escola tot i el compromís de l’Ajuntament de Solsona i el Departament d’Eduació de tenir enllestides les obres a l’inici de l’actual curs escolar. Amb tot, els responsables municipals confien que les obres puguin començar en els propers mesos, des-prés que el passat mes de juliol la Comissió d’Urbanisme de Catalunya donés el vistiplau definitiu al projecte, segons ha confirmat el regidor d’Urbanisme de Solsona, Martí Abe-lla. Així mateix Abella ha assegurat que des del govern municipal “s’entén la desil.lusió” que ha comportat el retard de les obres entre els responsables de l’escola “perquè se’ls ha demanat molta paciència durant anys” i “és lògic que estiguin decebuts”, ha dit.

L’Ajuntament atribueix el retard a la lentitud dels tràmits urbanístics i que han obligat al Departament d’Educació a des-tinar els recursos econòmics previstos per aquesta obra a d’altres projectes. Amb tot l’executiu solsoní ha redordat que el projecte compta amb el suport d’Educació “que s’ha compromés a pressupostar i executar les obres durant l’any 2009”, ha afegit Abella. El projecte preveu l’ampliació de la zona d’esbarjo de l’escola pública en 2.169 metres quadrats més de superfície i la supressió d’un

El pati de Setelsis es farà esperar

L'ampliació del pati de l'escola Setelsis no ha estat a punt per l'inici de curs

tram del carrer de Marià Fortuny. La intenció de l’executiu solsoní és que

la supressió del carrer Marià Fortuny no es faci efectiva fins que el carrer del Parc no es-tigui plenament acondicionat al pas del trànsit rodat. En aquest sentit, Abella ha reconegut que actualment les finances municipals no permeten afrontar aquesta obra per la qual cosa les obres d’ampliació del pati difícilment es podran començar abans del 2009. Abella ha recordat que enguany s’han prioritzat altres obres, com les de l’avinguda Sant Jordi”, per les quals l’Ajuntament ha hagut de demanar un crèdit de 400.000 euros. L’Ajuntament, però, espera aconseguir el finançament necessari per adequar el carrer del Parc l’any vinent. L’escola Setelsis va començar el curs amb més de 500 alumnes a les seves aules.

La Barra del Mia

2 586 - Divendres, 19-09-2008 3586 - Divendres, 19-09-2008

Solsona Ramon Estany

L’Ajuntament neteja els carrers amb aigua reciclada de les piscines municipals

Des de dimecres i fins la setmana que ve, l’Ajuntament de Solsona duu a terme una nova neteja viària amb aigua a pressió reutilitzada de les piscines municipals. Aquesta pràctica, que es realitza habitualment dues vegades l’any, després de les festes multitudinàries de Festa Major i Carnaval, té la doble finalitat d’optimitzar el servei de neteja de la via pública i reciclar els recursos hídrics emmagatzemats a les piscines.

L’empresa concessionària del servei de recollida de la brossa i neteja viària, Oró Vila, aiguabat els carrers del nucli antic diàriament des de les 7 fins a 3/4 de 9 del matí –abans que obrin les escoles. A la resta del municipi, s’ha programat per zones un dia de la setmana en concret.

Així, aquesta setmana s’ha fet el rentat dels carrers del sector nord de la zona del Pont, la zona sud del barri del Camp del Molí i les urbanitzacions de la Cissa i Cal Xuxa, així com el costat nord del Camp del Molí i el sector dels Masos. Demà, dissabte, correspondrà a l’entorn del carrer de Pere Màrtir Colomés, la urbanització Mirasol i la zona esportiva; dilluns, el barri de Josep Torregassa i l’entorn de la carretera de Torà, mentre que dimarts serà el torn del sector del Tossal, el Camp del Serra i la zona del carrer de Sant Agustí.

La Junta Gestora del Gremi d’Hostaleria del Solsonès ja ha posat fil a l’agulla en l’organització de les IV Jornades Gastronòmiques i ho fa enguany posant l’accent en els productes més locals.

D’entrada, cada restaurant haurà de posar a la seva carta o menú i durant tres mesos, dos o tres plats (primer, segon, postres...) elaborats amb productes propis de la comarca del Solsonès.

Per donar a conèixer aquestes propostes gastronòmiques s’editarà un fulletó amb els restaurants que s’inscriguin a les jornades i els plats que proposin. Al fulletó també s’hi posaran els productes del Solsonès.

A fi de donar a conèixer aquestes Jornades, s’ha previst fer una presentació de les Jornades amb una parada de degus-tació a la Plaça Major de Solsona el darrer dissabte de setembre a la tarda.

“Intentem -destaca Joan Montraveta- que als restau-rants, a més a més dels plats habituals, tinguin productes propis de la comarca.” I puntualitza que “al Solsonès no s’ha donat importància als productes que tenim. Volem recuperar aquells productes de la cuina d’abans. Aques-ta ha estat una tasca que s’ha fet conjuntament amb els artesans alimentaris”. Montraveta ho defineix com “un casament entre artesans i restauradors”, i de retruc, s’ajuda al turisme de la comarca.

Les Jornades Gastronòmiques del

Solsonès volen destacar els productes de la comarca

La moto de la policia local ja corre

Aquesta setmana ja és operativa la nova moto de la policia local de Solsona, especialment en serveis de suport a les cruïlles de les escoles. Particular atenció s’està donant a l’accés a l’Escola Setelsis i Arrels II, i Arrels Primària. També s’està veient com aniran les necessitats de viabilitat a l’IES Francesc Ribalta i al CEIP El Vinyet.

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona Breus Ramon Estany

Presència solsonina al Mercat de la Música Viva de VicEl tàndem musical format pel solsoní Ivan C. Dach i el berguedà Xavier Guitó són avui al Mercat de la Música Viva de Vic, on actuaran a les 6 de la tarda al Casino de Vic. Ho faran amb el nom de “Les pilotetes vermelles ataquen de nou”. El seu gènere músical és l’electroacústic, i l’Ivan pujarà a l’escenari amb la guitarra elèctrica i els efectes, mentres que el Xavier es farà càrrec del piano i la com-posició, i Daniel Sierra tindrà cura de les projeccions.

Biblioteca Comarcal del SolsonèsVist que és necessari contractar els tre-balls de redacció del projecte executiu i la direcció d’obra del Projecte d’instal.lacions de la Biblioteca Comarcal del Solsonès, s’han adjudicat els treballs es-mentats a Josep Tristany i Casals per un import de 11.753’12 euros.

Arriba el butipà

El ritme accelerat de la nova societat té, entre d’altres conseqüències, que els ciutadans cada cop tinguin menys temps per preparar el seu menjar i, també per dinar. Aquest s’apunta com un dels motius de l’èxit dels menjars ràpids que no necessiten de coneixements culinaris ni de gaire preparació. Si fins ara les propostes arribaven de l’estranger amb els hot dogs, les pizzes o els kebabs, ara ja existeix una proposta típicament cata-lana. El butipà és el tradicional entrepà de botifarra que l’empresa de publicitat Thinkpoteito ha llançat al mercat: adaptat el ritme frenètic de la societat actual sense perdre, però, la qualitat dels productes i la identitat catalana. La llesca que envolta la botifarra està

elaborada expressament per al butipà, un pa de coca artesanal de Solsona que permet doblegar-lo sense que es trenqui. Si bé es pot menjar la botifarra de porc també existeixen altres variants com la de bolets o d’escalivada. Per reivindicar la identitat catalana, l’entrepà anirà em-bolicat en un paper de farcell.

Jordi Pallarès, forner artesà que ha desenvolupat la recepta del pa

El menjar ràpid catalàes fa amb pa de Solsona

Assegurança de la festa Major de SolsonaL’assegurança que ha contractat l’ajuntament de Solsona per als acers que s’han dut a terme a l’aire lliure durant la Festa Major passada s’ha adjudicat a Cia. de Seguros y reaseguros SA Caser per un import de 1.554’15 euros

Conveni de col.laboració entre el Centre Sanitari del Solsonès i Creu Roja SolsonaS’ha signat un conveni de col.laboració entre el Centre Sanitari del Solsonès i Creu Roja de Solsona, pel qual el Centre Sanitari cofinançarà el cost dels serveis preventius que Creu Roja Solsona presti a petició d’ajuntaments i entitats de la comarca.

Col.laboració amb el SOML’Ajuntament de Solsona col.labora amb Solsonès Obert al Món en el projecte que aquesta ONG vol dur a terme a Nicaragua, a la població de Santa Rosa del Peñón, on es co-ordinaran uns cursos de formació professional per als joves en situació de risc. L’aportació de l’Ajuntament de Solsona ha estat de 8.400 euros

Un pa original

L’obrador artesà solsoní Jordi Pallarés ha estat l’autor d’una part important d’aquest producte, el pa. Ha explicat que es buscava un pa original, adient a la botifarra, diferent del que es fa servir pel frankfurt i que fos del país. Pallarès detalla que “aquest pa es fa amb una fermentació llarga”, adquirint entre les seves propietats el fet que “és més digestiu, més aromàtic i amb més capacitat de conservació”. L’obrador solsoní el defineix com “un pa de fusió”, una barreja del pa italià, la coca catalana i el pa de cada dia, “ni dolç ni salat”. Finalment, el Jordi espera que aquesta iniciativa tingui èxit, doncs s’està començant a promocionar en esdeveniments com concerts, actes esportius i parcs temàtics.


Trobada entre la adminsitració i escoles per a definir el futur mapa de la formació professional al Solsonès

Consell Comarcal i Ajuntament impulsaran una proposta en col.laboració amb els centres i les empreses

Aquesta setmana va tenir lloc a la seu del Consell Comar-cal del Solsonès una primera reunió entre els responsables dels centres d’educació secundària de la comarca: l’IES Francesc Ribalta, l’escola Arrels i l’Escola de Capacitació Agrària, els inspectors d’ensenyament Nicolau Galdeano i Mariona Reixach, el Subdirector de Cicles Formatius del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Joan Lluís Espinosa i el Con-seller Comarcal d’Ensenyament, Albert Muntada i la Regidora d’Educació de Solsona, Encarna Tarifa, per tal de definir el futur mapa de cicles formatius i formació professional al Solsonès.

Segons ha explicat Albert Muntada "l’objectiu de la trobada és intentar definir una oferta prou atractiva de ci-cles de formació professional per tal de mantenir el nombre d’alumnes de la comarca que es queden a estudiar en els centres del Solsonès així com aconseguir que alumnes d’altres comarques vinguin a estudiar en aquests centres".

Per aconseguir aquest objectiu i per poder copsar les necessitats reals, es decidí realitzar una segona trobada on es convi-daran a empreses i professorat per tal de valorar quins són els perfils dels professionals que fan falta per a poder ocupar els diferents llocs de treball que les empreses de la comarca demanden.

A més a més, tal com fixa la Generalitat, s’impulsarà una formació professional d’alternança, que pretén alternar estudis i pràctiques a empreses de manera que, els alumnes surten amb experiència i un lloc de treball assegurat, per tant, atractiu per a l’alumne i alhora per a l’empresa, la qual contri-bueix a formar potencials treballadors.

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del SolsonèsOdèn Ajuntament d'Odèn

L’Ajuntament d’Odèn promociona el Centre de Natura i Les Salines de Cambrils a Dinamarca

El passat cap de setmana l’Ajuntament d’Odèn assistí al congrés Internacional d’Amics de les Salines a Dinamarca per presentar i promocionar el Salí de Cambrils

Durant els dies 11, 12 i 13 de setembre l’Alcalde de l’Ajuntament d’Odèn, Sr. Andreu Alet i tres regidors - Rosa Ramellat, Jaume Vilaginés i Josep Espuga - van assistir al Congrés Internacional d’Amics de les Salines a Dinamarca.

Es tractà d’un Congrés Internacional que va reunir gent de tot el món: Eslovènia, Rússia, Estats Units, Itàlia, Alema-nya, Israel, Portugal ,així com també responsables de Salines de diferents parts de la península Ibèrica: Múrcia, País Basc i Catalunya. La finalitat era presentar cada una de les realitats i fer-ne un debat posterior per tal d’arribar a conèixer les diferents alternatives i processos d’extracció. La ponència realitzada pel Sr. Andreu Alet va ser molt aplaudida, ja que va reflectir d’una manera molt clara i concisa la realitat de la zona d’Odén i la necessitat de preservar el patrimoni. El Salí de Cambrils pre-senta unes característiques úniques, ja que la sal prové d’una font i la seva ubicació és en un terreny molt abrupte, fet que en dificulta molt l’extracció.

El Congrés va tenir lloc a l’illa de Laeso, l`illa més gran del Mar del Nord, la qual es troba situada a 19 km al nordest de la costa de la península de Jutland. Durant l’època medieval l’illa era coneguda per la seva important indústria de sal. Actu-alment és un reclam turístic important pels poc més de 2.000 habitants, ja que treballen la sal preservant el mètode tradicional que durant segles s’ha desenvolupat a l’illa.

Durant els dies del congrés es van realitzar diferents visites a centres de sal situats al llarg de la península de

Jutland per tal de poder observar les diferents tècniques, tant d’extracció com de promoció. També es va realitzar una visita guiada per la fàbrica de sal més important del país, Azko Nobel.

L’organització Amics de les Salines té previst seguir treballant en aquesta línia de debat i exposició de diferents realitats en l'àmbit internacional i apostar per la realització anual d’un Congrés.

L’Ajuntament d’Odèn valora de forma molt positiva l'impacte que la presentació va tenir sobre els participants del Congrés i considera que s’ha de seguir treballant per tal de promocionar el Salí de Cambrils en el territori i buscar aliances amb explotacions internacionals. Tal i com va declarar el Sr. Andreu Alet després de parlar amb l’alcalde de la província de Laeso on estan ubicades les salines, “malgrat que les realitats geogràfiques són molt diferents, la sal és un focus comú per promocionar el territori i seguir treballant per poder oferir ocupació als joves que hi habiten”. I va assegurar que es continuarà treballant en aquesta línia per poder obrir la zona d’Odèn al turisme nacional i internacional.

L’Ajuntament d’Odèn té previst tornar a fabricar sal de forma tradicional de cara al 2009, ja que els treballs de restau-ració de la part de les Cabanetes de l’explotació ja està força avançada. Des del Centre de Natura ja s’hi realitzen visites guiades per fer difusió de l’art de l’extracció de la sal en el municipi, preservant el territori i la tradició.


BISCAIA - MUSEU GUGGENHEINPirineu Basc francès – Tren de la Rhune

DIA 20 D’OCTUBRE. SOLSONA – LOGROÑO – DEBA Sortida de Solsona a les 06.00h direcció Lleida i Zaragoza. Dinar en ruta. Continuació del

viatge fins arribar a Deba (Gipuzkoa). Sopar i allotjament

DIA 21 D’OCTUBRE. DEBA – TREN DE LA RHUNE - SAN JEAN DE LUZ – BIARRITZ - DEBA Esmorzar Bufet. Sortida cap a Ascain, on pujarem al tren cremallera que té un recorregut de 4

km i ens portarà fins La Rhune (900 metres d’altitud), últim contrafort dels Pirineus. Temps lliureper admirar la gran panoràmica de la Costa Basca. En acabar anirem a Saint Jean de la Luz,on farem una panoràmica d’aquesta població marinera amb un tren turístic. Dinar. A la tardavisita de la ciutat de Biarritz. En el seu moment retorn cap a l’hotel. Sopar i allotjament.

DIA 22 D’OCTUBRE. DEBA – SAN SEBASTIÁN – HONDARRIBIA - DEBA Esmorzar Bufet. Sortida cap a San Sebastián. Visita d’aquesta important ciutat amb el Monte

Igueldo, la platja de Concha....En acabar anirem a Hondarribia on dinarem. Per la tarda visitaa peu per aquesta bonica ciutat. En el seu moment retorn cap a Deba. Sopar i allotjament.

DIA 23 D’OCTUBRE. DEBA – BILBAO – BERMEO – GERNIKA - DEBA Esmorzar Bufet. Sortida cap a Bilbao. Entrada al Museu Guggenhein, d’espectacular construcció

i on es troba l’art més representatiu del nostre temps. Tornada cap a l’hotel on dinarem. A latarda anirem cap a Bermeo un dels ports pesquers més importants de la cornisa cantàbrica.Després continuarem el viatge fins a Guernica. Visita de la Casa de Juntas i el vell roure, símbolde la identitat del poble basc. En el seu moment, retorn a Deba. Sopar i allotjament.

DIA 24 D’OCTUBRE. DEBA - ZARUTZ – GETARIA – LOIOLA - DEBA Esmorzar Bufet. Sortida Cap a Getaria y Zarautz, on admirarem la platja més llarga del País

Basc i el restaurant del famós Karlos Arguiñano. Tornada a l’hotel per dinar. Per la tarda Loiola,visita del Santuari dedicat a la memòria de Sant Ignasi, fundador de la companyia de Jesús.Després, en acabar, retorn a l ‘hotel. Sopar i allotjament.

DIA 25 D’OCTUBRE. DEBA – PAMPLONA – ZARAGOZA – SOLSONA Esmorzar Bufet. Sortida cap a Pamplona i arribada a Zaragoza,

on dinarem. En el seu moment, sortida per continuar el viatgeper Lleida i arribada a Solsona.

EL PREU INCLOU:> * Hotel *** > *Pensió completa. > *Assegurança de viatge.> *Entrades i visites > *Guia durant tot el trajecte.

> *Suplement habitació individual 150,00 euros

Preu del viatge:

580,00 E

Canalda Comissió: Canalda, 1.100 anys

Aquest diumenge, Caminada popularde CanaldaSerra de Prat d’Estaques. El camí dels hostals

El diumenge, 21 de setembre, a dos quarts de nou del matí, comença la vuitena caminada popular de Canalda. Com en anys anteriors, aquesta activitat enceta la festa Major.

Aquest any la caminada transcorre per la serra de Prat d’Estaques que tanca el terme de Canalda per migdia. Tot i que té barrancs pregons a banda i banda, la carena, que uneix la plana amb el Port del Comte, ha estat un pas natural aprofitat durant segles: hi passa el camí ral de Solsona a Sant Llorenç i a la Seu, així com la carrerada que portava els ramats de la comarca (i fins i tot de les terres de Tarragona) a les pastures d’estiu i l’actual carretera de Solsona a coll de Jou.

Serra de Prat d’Estaques des de Canalda

Sant Miquel de Vilanova d’Isanta

Perfil de la Caminada

El recorregut s’aproxima als 17 quilòmetres i té un desni-vell acumulat de poc més de 600 metres. Si el dia acompanya, la major part del recorregut té unes àmplies vistes. Cap a ponent, el Montsec de Rúbies i el d’Ares, la serra d’Aubenç, el Turp, la mola de Sant Honorat, la roca del Corb i el Boumort; més enllà de la Depressió Central, el Montseny, el Montcau, la Mola i Montserrat; cap a llevant, Busa, els Rasos de Peguera, Encija, el Codó, i finalment al nord, el Port del Comte amb les Morreres a primer terme, el Portet i el puig Sobirà amb la gran roca de Canalda. L’itinerari comença a l’Hostalnou de Canalda, runes d’un antic hostal, al quilòmetre 20 de la carretera LV-4241 que va de Solsona a Coll del Jou. Ho trobareu ben indicat. Com és habitual en aquestes caminades, a cada control es donarà avi-tuallament. A la sortida, amb la inscripció, es lliurarà un llibret amb el recorregut i articles referents a la zona caminada.

http://canalda.ddl.net/[email protected]


La Casa d’Espiritualitat del Santuari del Miracle (Solsonès) inicia, els dies 18 i 19 d’octubre, un cicle de quatre caps de setmana adreçat a persones que vulguin experimentar el valor simbòlic de les estacions de l’any, relacionades en el procés interior personal, “a l’escolta de l’esperit de la mà de les quatre estacions”. Durant quatre caps de setmana en les respectives estacions de l’any, homes i dones amb esperit inquiet tindran l’ocasió de combinar un temps de caminada contem-plativa amb audicions musicals comentades i projeccions de pel·lícules adients a l’estació.

Segons el director del cicle, el P. Ramon Ribera-Mariné, monjo de Montserrat, “estem en un moment en el qual cal obrir altres horitzons d’aprenentatge respecte el transcendent”. El primer pas d’una ànima per arribar al coneixement de Déu és la contemplació de la Natura (Ireneu de Lió). En un moment en què la nostra civilització s’ha allunyat del contacte concret amb la natura, des del Miracle consideren que és potser aquesta una ocasió per redescobrir la natura com a escola de transcendència.

La inscripció al cicle, que porta per títol Natura i Es-piritualitat, es pot fer globalment o parcial –a cadascuna de les sessions, individualment-; tot i que es recomana fer tot el cicle complet, que comença a la tardor i acaba a l’estiu, seguint el calendari agrícola. Els participants tindran l’allotjament a la Casa d’Espiritualitat del Miracle, un indret especialment

Riner Ramon Estany

La natura i l’espiritualitat entren en diàleg al Miracle

idoni per a la contemplació del ritme canviant de la natura. Els organitzadors del cicle són dos monjos de Montserrat, el P. Ramon Ribera-Marine i el G. Vicenç Santamaria, i un consultor ambiental, Josep M. Mallarach.

La sessió dels dies 18 i 19 d’octubre començarà a les 11h. del dissabte a partir de l’explicació de tres punts de l’estació que s’inicia. Els participants rebran una interpretació del temps, -cronològic, puntual i cíclic-, i el dia a dia en el marc de la natura. Tres visions: d’un historiador de les antigues cultures bíbliques, d’un ecòleg i d’un poeta compartiran la vivència personal.

A la tarda està prevista una planera caminada contem-plativa, d’una durada aproximada de dues hores, des del Mi-racle fins a Santa Maria de Torredenagó, una ermita romànica agustiniana. A la nit, a partir de la pel·lícula Dersu Uzala, d’Akira Kurosawa, s’iniciarà un cinemafòrum de la relació entre l’home i la natura. L‘endemà, diumenge, a partir de l’obra La Creació, de Joseph Haydn, se’n farà una introducció, l’audició de la peça i comentaris posteriors. Com que només hi haurà 25 places per a cadascuna de les sessions, l’organització reco-mana fer la inscripció al més aviat possible. Es poden fer per telèfon, trucant al 973 480 045, o a través del correu electrònic [email protected]. La pàgina web del Santuari del Miracle recull tota la informació corresponent a les quatre sessions del cicle: www.santuarielmiracle.com

��

��

��

��

��

��

��


Comarca Ramon Estany

Festa Major de MontpolEl passat dia 7 de setembre la parròquia de Montpol

va celebrar la seva Festa Major amb la missa i la processó en honor a Sant Gil.

La Casa de Colònies de la Música va oferir-nos uns variats tastets musicals, que anaven des de peces del barroc fins a l’actualitat, amanits amb diferents instruments i veus que van fer delectar els nostres sentits. Acte seguit va tenir lloc el dinar popular.

A la tarda va disputar-se el 2n.concurs de botifarra amb una gran concurrència, els guanyadors del qual van ser: Eliseu Santaeulàlia i Francisco Pujantell en primera posició; Joan Pleixats i Lluís Cardona en segona posició; i en tercera posició Josep Costa i Josep Pujantell. Al mateix temps va tenir lloc la tirada de bitlles catalanes, amb els següents classificats:

- El 1r classificat va ser Bitlles Solsona B amb 312 punts.- Puntuació al millor tirador dels dos equips per Emilio

Quesada amb 78 punts.- El premi al millor tirador local Sergi Vázquez 52 punts.- I el premi especial pel tirador de bitlles de Montpol per

Josep Solà.

La festa va acabar amb ball i coca, xocolata i cava per a tothom. Gràcies a tots els assistents.Els números del sorteig van ser:1r premi: 0014 – 2n premi: 0478 – 3r premi: 2387

70.000 euros per a plans urbanístics del SolsonèsAjudarà a la redacció dels POUM de 8 nuclis petits

El departament de Política Territorial i Obres Públiques finançarà amb 70.000 euros la redacció dels plans urbanístics i elaboració de catàlegs de masies o plans urbanístics i l’elabo-ració de catàlegs de masies o plans especials de 6 municipis de la comarca del Solsonès, segons ha resolt el conseller Joaquim Nadal. Els projectes subvencionats són els plans d’ordenació urbanística municipal de la Coma i la Pedra (20.000) i Olius (20.000). A més, el Departament de Política Territorial també ha concedit ajudes per a l’elaboració d’estudis complementaris al POUM a Castellar de la Ribera (5.000), Clariana de Cardener (5.000), Guixers (5.000), Llobera (5.000), Pinell de Solsonès (5.000), i Riner (5.000). La conselleria ha tingut en compte per a l’atorgament d’ajudes per a la redacció de plans d’ordenació urbanística municipal la mida del terme municipal. En aquesta línia, ha prioritzat els més extensos per la seva importància territorial, i el nombre d’habitants, en aquest cas, prioritzant els municipis petits i mitjans, entre altres criteris.

El Govern aprova defini-tivament el pla territorial de les comarques centrals

El Govern ha aprovat el Pla territorial de les Comarques

Centrals per ordenar el creixement urbanístic de l’Anoia, Bages, Osona, Solsonès i Berguedà. Es tracta del tercer gran pla terri-torial en què s’articula Catalunya en aprovar-se els set previstos. També ha aprovat els Plans directors territorials de la Garrotxa i l’Alt Penedès. Són instruments de planejament que detallen les àrees més aptes per al desenvolupament urbanístic, les que s’han de protegir per raons ambientals, econòmiques i paisatgís-tiques i les previsions d’infrastructures. Els plans ordenaran el creixement urbanístic, protegiran els espais oberts i garantiran el desenvolupament de les infrastructures pel 2026.

Comarca Comissió de Festes

Envieu-nos els vostres articles, opinions...

al nostre correu electrònic o

porteu-los a la nostra oficina durant el

DIMECRES al migdia

[email protected] Ctra. de Torà, 25

SOLSONA


Oliana Marcel Ribera. Aixiu fotogràfic: Marcel Ribera

Al castell amb bicicleta

Participants abans de la sortida davant l’Ajuntament.

Una de les coses que es va portar a terme durant la Diada de l’11 de setembre va ser la “3a Pujada al Castell amb Bicicleta”.

Al moment de la sortida van començar a caure gotes de pluja. L'organització d’aquesta sortida va anar a càrrec de: A.C. Oliana.

El passat dia 1 de setembre el Sr. Bisbe va nome-nar Rector de la parròquia d’Oliana a Mn. Jaume Vila, en aquesta data va prendre possessió canònica de l’església parroquial de Sant Andreu de la nostra Vila. La presa de possessió canònica es va fer davant del Vicari general mossèn Joan Pujol. Cal dir que el dia 7 de setembre, durant la missa del diumenge la persona representant del Bisbe va llegir públicament l’acta de presa de possessió del nou mossèn. També val a dir que al final de l’acte religiós Mn Antoni va dirigir unes paraules de comiat a tots els presents, en especial les primeres paraules van ser molt “dures”, però suposo que les havia de dir en aquell moment. Finalment va donar les gràcies i va esmentar en xifres els enterraments, comunions, etc, que havia portat a terme durant la seva estada entre nosaltres... A continuació va prendre la paraula Mn. Jaume Vila.

Moment en que Mn. Antoni es derigeix als presents per acomiadar-se

Parròquia d’Oliana

Ahir dia 18 de setembre la Neus va complir anys...

Moltes felicitats !!!

De partdel teu homei dels teus fills.

Un dels llocs que vam visitar va ser el Museu de les Papallones de Catalunya (Museu de Ciències Naturals). Lloc de cultura amb més de 4.000 exemplars exposats que es troba a Pujalt – Sort. Les persones que vulgin conèixer aquest món de les papallones i els seus secrets han de visitar aquest santuari apassionant de insectes i papallones. Després de la visita sabrem una mica més del seu mimetisme, dimorfisme sexual, relacions amb altres insectes,etc. Davant del Museu de les Papallones de Catalunya (Pujalt-Sort)

SortidaEl passat 24 d’agost es va portar a terme una excursió des d’Oliana

Societat

Un seguit d’escenes que mostren de manera irònica la terrible distància que separa massa sovint els menuts dels adults. Així defineix la mateixa companyia “T de teatre” l’obra Criatures, que el passat pont de l’11 de setembre el grup local de teatre “El Perxe” va interpretar en tres representacions diferents. 121 persones assistien a la primera representació, que va tenir lloc el mateix dia 11 de setembre. 86 ho feien el dissabte a les 10 de la nit i 98 veien la representació del diumenge, en aquest cas prevista per la tarda. Les esce-nes han tingut una bona valoració per part del públic assistent i és que els actors del Perxe van demostrar estar en plena forma

Criaturesal teatre

“El Perxe” interpretal’obra de les T de Teatre

davant més de 300 persones

Vall de Lord Dolors Pujols

assimilant en tot moment el personatge que representaven. Joan Herrada, direc-tor d’El Perxe explica que “normalment triem les obres en funció del personal disponible” i en aquest sentit “l’obra de les T de teatre s’hi ajustava: majoria de dones i es podia adaptar per exemple amb la figura del pare”. El president del grup de teatre, Josep Solé, per la seva banda explica que “estem molt satisfets de com ha anat, el públic ha respost bé

i de cara a nosaltres també tot ha anat molt bé”. Recordem que l’obra Criaturess’havia de representar la passada festa major però per discrepàncies amb l’ajun-tament en els horaris previstos, El Perxe va decidir postposar-la. Solé explica que les relacions amb el consistori actualment“estan pendents d’arreglar-se, el que sí que hi ha és voluntat, crec que per amb-dues parts, de reconduir-ho, a veure si passat l’estiu ho solucionem”.

Pujada a Busa amb Soviètiques

Vall de Lord Miquel Solé-Soviètics de la Vall

Els dies 6 i 7-9-2008 es va fer la XVII Pujada a Busa amb Soviètiques. Va començar el dia 6-9 amb un passacarres pel poble. Hi va participar 19 motos. Enguany ha estat el pasa-carrers amb més èxit.

L’endemà va seguir la festa amb un esmorzar al Res-taurant Bon Dia i seguidament es va marxar cap a Busa. Van

participar 28 motos i 6 acompanyants. Només hi va haver 3 avaries.

Hi va haver gent del Berguedà, del Solsonès, del Bages i de Sabadell.Esperem que l’any que ve torni a ser igual o millor que aquest any!


Educació Redacció

1 de setembre: Inici de les activitats del professorat de tots els centres docents no universitaris.

15 de setembre: Inici de les classes als centres docents públics i privats de parvulari, educació primària, edu-cació especial, ensenyaments secundaris, professionals i de règim especial.

22 de setembre: Inici de les classes dels cicles forma-tius de grau superior i als centres i aules de formació de persones adultes.

22 de desembre/7 de gener: Vacances de Nadal.

6 - 13 d’abril: Vacances de Setmana Santa.

23 de juny: Acaben les classes a tots els centres.

30 de juny: Acaben les activitats del professorat progra-mades als centres.

Dies festiusPer a l’any 2008:- 1 de novembre (Tots Sants)- 6 de desembre (dia de la Constitució)- 8 de desembre (la Immaculada)- 25 de desembre (Nadal)- 26 de desembre (Sant Esteve)

Per a l’any 2009:- 1 de gener (Cap d’Any)- 6 de gener (Reis)- 10 d’abril (Divendres Sant)- 13 d’abril (dilluns de Pasqua Florida)- 1 de maig (Festa del Treball)- 24 de juny (Sant Joan)

A més, cada centre podrà establir tres dies festius no consecutius de lliure disposició que s’hauran de preveure en la programació general del centre.

Hores lectives D’acord amb les mesures establertes al Pacte Nacional per a l’Educació, el total de dies lectius anuals ha de ser el mateix per a tots els centres i es fixa entre 175 i 178 dies. El curs 2008-2009 té 176 dies lectius. Als centres de primària, el nombre total d’hores lectives és de 880, i a secundària de 1.056. Per als alumnes d’educació primària, els centres públics de titularitat del Departament d’Educació afegiran una sisena hora d’ampliació de l’horari escolar. El curs 2008-2009, aquesta mesura s’aplicarà als centres públics del Departament d’Educació de municipis capital de comarca i de municipis de més de 5.000 habitants i a totes les escoles completes de la resta de municipis. La sisena hora suposa una ampliació de 176 hores anuals de l’horari escolar.

Calendari escolar peral curs 2008-2009

Educació Escola Arrels Primària

Una setmana mogudeta

Us preguntareu: Les setmanes es mouen? Diguem que es mouen pel transcurs del temps. Però en realitat el que volem dir és que els qui realment es mouen de veritat són els personatges protagonistes d’aquesta breu notícia.

Els pares com embogits anant a buscar a la llibreria els llibres necessaris o les bates o els xandalls. Les mares buscant aquella ditxosa flauta, aquell diccionari, aquella carpeta, aquell estoig que el mes de juny van ben guardar en un raconet del piset. Posar el nom als estris per tal de no confondre’ls amb els del veí, omplir les carteres de tot el necessari per l’endemà tenir tots els amaniments per anar de cara a la feina.

I és que el món dels aprenentatges i l’educació està farcit de les millors intencions dels pares i del bon desig dels mestres de que tot alumne triomfi en la seva parcel·la d’habilitats, des-treses i exclusivitat. L’escola s’ha convertit en el factòtum d’una societat que espera que sigui el millor jardí per a la seva maina-da. Tothom espera una bona collita d’homes i dones honestos, responsables, brillants, equilibrats, destres, justos...

Perquè això sigui possible és necessari adob. Adob de paciència, adob de dedicació, adob d’ajuda, adob d’animador, adob d’amor, adob de temps, adob de tranquil·litat, adob de diversió, adob d’esforç, adob de constància, adob de...

UN NOU CURS HA COMENÇAT, LA TARDOR S’ACOSTA I ÉS HORA DE PREPARAR ELS CAMPS PER-QUÈ TINGUIN UNA BONA SAÓ.

El dia 15 de setembre vam tornar a l’escola. Alguns ja hi eren feia dies: la guarderia havia començat el dia 1 de setembre i les activitats d’estiu havien ocupat el centre durant tot el juliol i l’agost.

Però el 15 començaven les classes i els sentiments eren di-versos: alegria, il.lusió i també un cert respecte per les novetats.

Aquest curs comença amb el reconeixement de l’impuls que fa anys el CEIP Setelsis està donant a la llengua anglesa:

- D’una banada, els nois i noies de cinquè i sisè fan una acti-vitat de plàstica en anglès que els permet posar en situació de comunicació el que van aprenent a les hores d’aquest idioma. Aquest curs aquesta activitat es consolidarà amb el projecte “Art is cool!” que la Generalitat ha aprovat per a la nostra escola. El projecte aporta dotació econòmica, formació i materials que permetran que els nostres alumnes aprofundeixin en l’aprenentatge de l’anglès.

- D’altra banda, un grup d’alumnes de sisè podrà assistir a una estada d’immmersió en anglès a Jèrica (Castelló). Aquesta estada serà compartida amb alumnes d’una altra ciutat de l’estat espanyol, de manera que al benefici de l’aprenentatge de l’anglès, caldrà afegir-hi el de la convivència. Aquest programa d’immmersió està subvencionat pel Ministerio de Educación i compta amb quatre úniques dotacions per a Catalunya, una de les quals és la que s’ha donat al CEIP Setelsis.

Educació CEIP Setelsis

Comença l’escola

A punt de fer P4

A la biblioteca coneixem el nostre patrimoni

Cal afegir que en l’aspecte pedagògic continuem amb el projecte de biblioteca, l’impuls a l’estudi de la ciència i la música amb sengles projectes que continuen de cursos anteriors, l’ampliació de les activitats extraescolars i esportives, etc.

I en un altre ordre de coses, esperem que aquest sigui definitivament el curs que ens permeti gaudir de l’ampliació del pati.

El curs comença amb la motxilla carregada de bones idees i ganes d’aprendre els uns dels altres: un any més l’escola serà aquest espai de convivència i d’aprenentatge compartit per als nens i nenes, mestres i famílies. Bon curs per a tothom!

El primer dia, macarrons La rialla dels més grans

Segon dia de P3, concentrats per pintar


Educació Equip de Mestres d’Escoles Rurals de la ZER del Solsonès

Inici de curs a les escoles de la ZER del Solsonès

El passat dilluns 15 de setembre les escoles de la ZER del Solsonès van obrir les seves portes a un centenar d’alumnes de tota la comarca del Solsonès i una petita part de l’Alt Urgell.

La jornada va transcórrer amb normalitat tot i que els més menuts, que encetaven la seva trajectòria escolar, ho van fer amb una mica més de nervis i emoció.

Ara comencem un nou curs amb moltes ganes, ple d’il·lusió i entusiasme pel treball amb els infants i amb tota la comunitat educativa.

Us donem la benvinguda al nostre/vostre curs.

SABIES QUE...? La Zona Escolar Rural del Solsonès va ser una de

les 15 primeres ZER’s creades a Catalunya el 1989

Els més xics de Navès i el seu bonic pati

Els nens i les nenes de La Coma estan molt contents de retrobar-se amb els companys

Alumnes de Lladurs a punt per entrar a l’escola

Els nens d’Ogern a punt per començar.

El fil dels desigs"Que vagi contenta a l’escola""Volem créixer i aprendre molt""Alegria""Ser molt feliç""Que aprengués molt aviat a llegir""Fer molts amics""Que fos com l’any passat""Que accepti bé la vinguda del seu nou germanet""Perdre la vergonya""Desitgem continuar construint l’escola""Comprensió""Voldria una escola amb més flexibilitat horària""Tranquil·litat per a tots""Que aprendre i compartir sigui un joc divertit""Que aprengui a compartir, valorar i conformar-se amb el que té""Que perduri la relació família - escola""Que aprengui a acceptar la rutina diària"

I un llarg etcètera de desigs.......

Així ha sigut l’inici de curs al Ceip El Vinyet on, cada família ha penjat el seu desig per aquest any. Gràcies a totes les famílies per confiar-nos el millor que teniu: els vostres fills i filles. Esperem que entre tots puguem fer aquests desigs realitat.

Educació CEIP El Vinyet

Lliurament de diplomes d’exàmens de Cambridge

ORGANITZA: Escola d’idiomes CHIT-CHATDIA: Dissabte 27 de setembre - HORA: 6 de la tarda

LLOC: Sala d’actes del casal de cultura

El final de curs a l’escola d’idiomes Chit-Chat va ser molt actiu. Per una banda els nens van preparar teatre en an-glès per representar davant els pares el darrer dia de classe. L’obra dels nens més grans era una adaptació escrita per ells i com que parlava de fruites, vam decidir que el tema de final de curs seria aquest. Cada nen va portar una fruita diferent i després de la representació ens les vam menjar al terrat amb una fondue de xocolata.

El divendres després d’acabar l’escola una vintena de nens es van presentar a fer exàmens oficials de Cambridge. Els examinadors van venir de Lleida, es van corregir els exàmens a Anglaterra i ara ja hem rebut els resultats i han anat molt bé.

Abans de començar el curs nou a l’octubre, farem el lliurament dels diplomes i convidem els familiars i simpatit-zants a veure-ho i a fer una mica de berenar. Si algú es vol informar sobre els exàmens, les classes o els viatges a Gran Bretanya també pot venir a l’acte.

Preparant la fondue de xocolata

Anglès Chit-Chat

2a TROBADAMOTERA

9 matí: Trobada a la plaça del Camp. Inscripcions i esmorzar. 11 matí: Sortida en ruta per la comarca. 1 migdia: Pica pica, clausura i fi de festa.

Amb la col.laboració de:

Solsonasetembre28 2008

La inscripció dòna dret a: Samarreta, pin, esmorzar,beguda, ruta i pica pica al migdia.

Obert a tot tipus de motos. Informació al 646 482 230Ho organitza:

Transports CARRASCOTel. 696 95 48 03

Transports GUILANYÀTel. 608 73 88 15 - 973 48 12 53

SOLSONA


El bisbe de Solsona beneeix solemnement una imatge dels Dolors

Diumenge passat, 14 de setembre, festivitat de la Dedica-ció a la Creu del Senyor, l’església del Cor de Maria es va vestir de gala per acollir la benedicció d’una imatge dels Dolors. El bisbe de Solsona va presidir l’eucaristia i benedicció. I en acabat, els fidels van poder participar devotament al besamans.

Bisbat i Parròquia Ramon Estany

La Selva. Festa de Sant Miquel de Gramoneda- Diumenge, dia 28, Missa a 2/4 d’1

Ogern. Festa Major - Diumenge vinent, 28 de setembre, a les 12, celebrarem l’Eucaristia. L’endemà, dilluns, a la mateixa hora Missa pels difunts de la parròquia.

Olius. Festa de Sant Miquel - Dilluns, 29 de setembre, a les 7 de la tarda, Missa a la capella de Sant Miquel i benedicció del pa.

Peracamps. Aplec de Montraveta - Aquest diumenge, dia 21, a les 12, Missa a la capella de la Mare de Déu de Montraveta i benedicció del pa.

Pinell. Festa Major de Sant Miquel - Dissabte vinent, dia 27 de setembre, a les 7 de la tarda, Missa i benedicció del pa. No hi ha Missa a Madrona.

Sant Llorenç. La Mare de Déu de la Mercè- Dimecres vinent, dia 24, la Missa del dia serà a la capella de cal Sant a les 10 del matí amb motiu de la festa de la Mercè.

SolsonaFesta de la Mare de Déu de la mercè - Dimecres vinent, dia 24, és la festa de la Mare de Déu de la Mercè, titular de la parròquia de Solsona. Es celebrarà l’Eucaristia a les 10 del matí a la capella de la Mercè. (Catedral)

Mn. Josep Torres i Se-gura ha estat nomenat pel Sant Pare Benet XVI, Prelat d’Honor de Sa Santedat. Amb aquesta distinció pon-tifícia es reconeixen els llargs anys de treball pas-toral al servei de la diòcesi de Solsona, com a fidel col-laborador dels bisbes que han regit aquesta diòcesi i amb plena adhesió al Sant Pare i al seu Magisteri.

Actualment –després de tenir confiada la cura pas-toral de les parròquies de Solsona, Preixana i Cervera entre d’altres- és Degà del Capítol Catedral de Solsona i és Administrador de la Vint-i-quatrena de la Confraria de la Mare de Déu del Claustre.

Felicitem cordialment a Mn. Josep Torres i desitgem que continuï amb nosaltres la seva incansable activitat apostòlica per molts anys!

Mn. Josep Torres nomenat Prelat d’Honor del Sant Pare

Bisbat i parròquia Ramon Estany

Els actes es van iniciar el dissabte 13 de setembre a 3/4 de 8 del vespre amb la Sabatina i missa a la capella del Claustre amb homilia del reverend director de l’associació, mossèn Josep Torres Segura. El diumenge, 14 de setembre, a les 6 de la tarda, va tenir lloc la Funció Solemne i a continuació una trobada amb berenar de les associades.

Moviment de les associades Baixes per defunció:Marina Reig i Cirera - Pepita Majoral i Serra - Matilde Guitart i Reig - Carme Pujol i Barrera - Pilar Llorens i Solé - Margarida Oliva i Creus - Laura Pujol i Folch - Pilar Macià i Sabartés - Roser Call i Fornell - Dolors Rovira i Pujol - Filomena Bartoló i Riu - Montserrat Vicens i Reig - Dolors Muixí i Bonany - M. Claustre Torregassa i Vidal - Conxita Solé i Quer

AltesMaria Claret i Pintó - Pilar Sucarrats i Xarpell - Dolors Gon-zález i Pujol - Marta Ramonet i Riu

Laus PerennisTal com explica Mn. Joan Clos i Casanovas, que havia estat administrador de Laus Perennis, el vespre dels dissabtes era molt freqüent, entre els solsonins, sentir “Anem al Claustre a cantar la salve”. Es cantava la salve, els goigs i algunes vegades es resava el rosari. Era un vell i bell costum visitar i pregar a la Mare de Déu del Claustre. L’any 1904, a Solsona, es va celebrar, com per tot arreu, els cinquanta anys de la definició del dogma de la Immaculada Concepció. Per commemorar aquest faust esdeveniment, la vint-i-quatrena, en la sessió anual celebrada el dia 31 de desembre de 1904, va acordar introduir la SABATINA en l’acte que cada dissabte se celebrava per honorar la Mare de Déu. I va començar a cantar la SABATINA el dissabte, 5 de febrer de 1905. Aquesta excel.lent pregària va fomentar encara més la devoció a la Mare de Déu del Claustre. Tant, que la Il.ltre.

Sra. M. del Claustre de Barnola i de Bassols, l’any 1917, va visitar el Sr. bisbe Dr. Francesc Vidal i Barraquer, i li exposà el pro-jecte que havia concebut de fundar una associació de senyores que, com una branca de la confraria, amb la mateixa missió de fomentar el culte a la patrona, vinculés les associades en uns torns de vetlla a la sagrada imatge durant la funció setmanal de la Sabatina i en totes les altres tradicionals al Santuari.

Aprovat el projecte pel prelat i d’acord amb la vint-i-quatrena, el dia 19 de juliol de 1918 fou creada la nova institució amb el nom de LAUS PERENNIS

L’associació, dirigida per l’administrador eclesiàstic i president de la confraria, té una Junta (presidenta, secretària i tresorera) i dotze zeladores, una per cada mes de l’any. La seva missió és organitzar els torns de vetlla entre les respectives associades. Les associades del Vinyet fan les vetlles que cauen en dies festius. La festa anual se celebra el diumenge dins la novena de la festa major.

Què significa “laus perennis”? Ve del llatí. Vol dir: “Lloança continuada (o perenne).” L’expressió és emprada en el monaquisme antic per indicar l’ofici diví, celebrat sense interrompre durant el dia i la nit. Prenent, al peu de la lletra, la comanda de Jesús -“és necessari pregar sempre"- alguns monestirs van organitzar torns de pregària, de manera que la lloança a Déu no fos interrompuda ni un instant. Més tard, amb la litúrgia de les hores, es va assenyalar la pregària a unes hores determinades del dia i de la nit.

L’esperit de l’associació del “Laus perennis”, és que les associades honorin sempre la Mare de Déu.

Laus Perennis celebra la seva festa anyal

L’associació de lloança perenne a la Mare de Déu del Claustre va celebrar el passat cap de setmana

13 i 14 de setembre la seva festa anyal

L'escolania del Claustre va acompanyar amb les seves veus la funció solemne

Just després de la festa Major aquesta associació celebra la seva festa

Els familiars de Pere Cots Gilibets,

volen agrair al personal de la residència de Solsona el tracte

rebut durant aquests 3 anys que ha conviscut amb ells.

Teresa, Gal.la i Helga.

Agraïment


El Sol del Solsonès té a disposició de tothom el núm. de loteria de Nadal d’enguany: 64.853

Ets un sol!

VI Festa Literària Musical organitzada pel

Sol del SolsonèsEnguany se celebrarà el dissabte, 25 d’octubre de

2008. Busquem la col·laboració de tots aquells artistes que estiguin interessats/des a participar-hi (podeu contactar amb nosaltres trucant al 973 48 36 83 / 650867025 (Enric) o bé,

enviant un correu electrònic a [email protected]).

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

Per a més informació d’aquestes activitats us podeu adreçar al Local del Club Estel: Carrer Santa Llúcia, número 24 o al telèfon: 973 48 10 47

Horari d'hivernL'horari del Club Estel és: Matí: tancat (Excepte divendres, que estarà obert de 10h a 12h) Tarda: Obert de 15h a 20h.

Properament, Berenar-Sopar a la Mare de la FontTambé hi haurà ball. Properament us n'anirem informant.

A l'octubre, Viatge sorpresaContinuarem informant-ne.

AgraïmentsEnric Serra Mayà, president del Sol del

Solsonès, enguany no va poder gaudir de les vacances a Lloret de Mar ni tampoc de la Festa Major de Solsona. El dia abans de sortir amb destí a Lloret va patir una forta recaiguda d’una malaltia.

Va ser molt ben atès en primer lloc pel Centre Sanitari del Solsonès, pel doctor Campos i el seu equip del centre, i a continuació ingressat al centre d’Althaia de Sant Joan de Déu de Manresa.

«Vull remarcar el meu agraïment per tantes bones atencions que vaig rebre en tot moment tant del Centre Sanitari del Solsonès com de l’hospital de Sant Joan de Déu de Manresa, a les ordres del doctor Lluís Solernou i del seu equip (gràcies doctor Garredo). Hem de dir que tenim i gaudim de bons professionals i de bons serveis per la nostra salut. Amb fe i esperança, moltes gràcies a tothom».

Simoneta FilaprimLa Simoneta està a punt de muntar un

sideral d’aquells que fan història, tot i que possi-blement no aconseguirà ni sortir a les càmeres de TV3. Com que és una dona! I les coses de dones no preocupen ni a algunes dones…

La seva gran capacitat organitzativa està ara centrada en l’agrupació d’autobusos d’arreu de Catalunya cap a la Generalitat a esperar que surti, per anar a dinar, el Conseller de Treballar i aixafar-li l’ull de poll. Això sí, totes les dones que puguin i en sàpiguen han de portar taló d’agulla perquè el doloret serà més intens. Però, res comparat amb tenir una sola regla!

Resulta que tot mirant La guia del Solsonès, a l’apartat d’oferta i demanda de tre-ball, es pot comprovar com quasi només són les dones les que demanen feina. De 21 demandes, 13 corresponen a dones. Per tant, un 62% de les dones que encara no treballen estarien disposa-des a fer-ho. Els homes ja no en demanen tanta, si els hi escau a sobre i no els queda cap més remei, potser…

Però el que fa empipar enormement, és passar pàgina i veure com, en l’apartat d’ofertes, de 5 anuncis que hi ha, 3 són exclusius per a homes i els 2 poden ser: home/dona.

On anirem a parar si a les que volen feina no els en donen i als qui els n'ofereixen no en volen fer? Perquè si no tenim en compte les dues opcions per a dona (que poden ser totalment fictícies i per dissimular), ens queda que només es volen – quasi en un 100% -, homes per a treballar. I, aquests no estan disposats a fer-la perquè no s’ofereixen.

Qui acabarà fent-la? Doncs segurament la majoria de les dones. A més a més, a doble jornada i amb economia submergida, cobrant poc i treballant molt.

I encara els sobrarà temps per anar en autobús a Barcelona?

O seran els homes desvalgats que, posant-los un vídeo de pilotes o de dones despullades i donant-los una copeta de mistela, hi aniran per no haver de treballar en cap feina que duri més de dos dies o sigui una mica feixuga?

Si us plau, feministes, si deixeu de dormir les sis hores escasses que us queden després de treballar, encara podreu trobar una estona per penjar-vos les sabates de taló d’agulla al coll, i anar a la Generalitat, tot aprofitant el viatge per descansar. Si no us podeu permetre descansar, ja sabeu que el trajecte és llarg i tindreu temps de fer el que us convingui. Ja hi estem avesades, les dones, a treballar de qualsevulla manera!!

Associació de Dones del Solsonès

Associacions i Entitats

Dijous 25 de setembre de 2008A les 7 de la tarda - a la seu del Sol del Solsonèsc/ Josep M. de Segarra, 3, baixos

Xerrada “ Escola de Famílies “ Com millorar l’autoestimaa càrrec de la psicòloga Montserrat Martínez

CiU hissa la senyera a PinósEl passat dia 10 de setembre, vigília de la Diada Nacional

de Catalunya, una trentena de persones de CiU i de la JNC del Solsonès van assistir a l’acte d’hissada de la senyera a Pinós, al centre geogràfic de Catalunya, un punt estratègic i alhora simbòlic del nostre país.

El president de CDC del Solsonès, Joan Solà, es va en-carregar d’hissar la senyera i dirigí unes paraules als assistents recordant la importància d’aquests actes i animant tothom a gaudir de la Diada i a escampar un missatge d’unitat i d’orgull patriòtic a tots els catalans.

Seguidament es va llegir un manifest, on es recordà, entre d’altres fets, els 1111 anys de la mort de Guifré el Pilós i els 800 anys del naixement de Jaume I, a qui devem els territoris que conformen els Països Catalans.

Finalment es va concloure l’acte amb un petit refrigeri.

Partits Polítics CiU i JNC del Solsonès

Presència de l’estelada a l’ajuntament d'Oliusper la diada de l'11 de setembre

[email protected] Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

11 de setembre


Cartellera

Presentació d’Òmnium Cultural a Solsonasala cultural de l’Ajuntament26 de setembre, 21 hÒmnium Cultural estableix una delegació territorial a la comarca a través d’un grup de persones vinculades a l’entitat. Entre altres objectius, Òmnium Cultural a la ciutat i el Solsonès té la voluntat d’impulsar activitats de divulgació sobre la llengua i la cultura catalanes. Aquest grup es presen-ta públicament en un acte que comptarà amb la participació del president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta.

Festa major de la partida de Sant BernatDiumenge 24 agost 2008

Relació dels numeros premiats:1er Premi: 6665 – Panera2n Premi: 6858 – Xai (ja entregat)3er Premi: 9471 – Caixa de cava (ja entregada)

Projecte Rius: inspecció de l’Aigua d’OraPlaça del Camp (punt de sortida) - 21 setembre, de 9 a 13 hEl Grup de Natura del Solsonès organitza una nova sortida emmarcada en el Projecte Rius. Es realitzarà la inspecció de tardor d’un tram del riu Aigua d’Ora. Se n’analitzaran diferents paràmetres per conèixer-ne el seu estat i fer-ne un seguiment. És una activitat gratuïta i oberta a tothom que compta amb la col.laboració de l’Ajuntament de Solsona.

Festa Major de Pinós 2008Dissabte, 20 de setembreA les 9 del vespre: Entrepà de pernil per a tothomSeguidament Ball de nit amb Jordi Casellas. En acabar el ball i abans d’anar a dormir, hi haurà Coca, Xocolata i Copa de Barreja que t’anirà bé. Bona nit!!!Diumenge, 21 de setembreA 2/4 d’1 del migdia: Missa Major.Després de missa: Benedicció de coxesA les 7 de la tarda: Ball de Vetlla amb Joan VilandenyA la mitja part: Gran Botifarrada (el cava serà gratuït)Us hi esperem a tots!!

Pròxima reunió Solsonès Obert al MónDivendres, 19 de setembreHora: 2/4 de 10 del vespreLloc: Pastisseria Sant Antoni (abans l’Isard)Temes: Balanç concert solidari; preparació del dee aniversari i l’assemblea; pròximes activitats.

Festa Major de Canalda 2008Diumenge, 21 de setembre2/4 de 9 Caminada PopularSerra de Prat d’Estaques. El camí dels HostalsSortida i arribada a l’Hostalnou de Canalda

Dissabte, 27 de setembre6 de la tarda, 2n Campionat de bitlles catalanes de Canalda10 de la nit, Ball amb el grup CrystalHi haurà servei de bar i entrepans de botifarra.

Diumenge, 28 de setembre12 del migdia, Missa de festa Major amb el cant dels goigs i acompanyament musical. Priores: casa d’Encies1 del migdia, aperitiu per tohom2 de la tarda, Dinar popular

Festa Major de Montraveta - Diumenge 2112:00 h. Missa i Benedicció del pa a la capella de Sta. Maria de Montraveta19:00 h. Ball amenitzat per TRYFASIC (Durant el ball hi haurà servei d’entrepants calents)

Dia del municipi: la MolsosaEls dies 20 i 21 de setembre - Horari de 10 a 14 hores.

Exposició de fotografies –El Solsonès anys 1912-1954Del fons Salvany i particulars.Paisatges del Solsonès, de Montserrat Sallent i Joan Mondragon.Dibuixos de Joan Mondragon a tinta xina i colors.Les fonts de la Molsosa: promogut per Pilar GiraltTeatre Pujantell, Rosa Maria Vila i Ramona VillaróPassi d’audiovisual de la Molsosa

Curs de l’idioma i la cultura japonesaDel 30 de setembre al 18 de desembre de 2008Els dimarts i els dijous

Durada de 30 hores. Horari: Curs debutant: de 19.00 a 20.15Curs bàsic: de 20.30 a 21.45Lloc: Cambra de Comerç de Solsona. Av. Països Catalans 7, bai-xos. Inscripcions: 973 482332. Cambra de Comerç (Dies feiners, de 16h a 18h). Organitza: Ken Office SL. Plaça Major 4 1r

Ràdio Ramon Estany

Dimecres al vespre la Sala d’Actes del Casal de Cultura de Solsona va acollir la presentació de la nova temporada a l’emissora municipal de Solsona. Roser Clo-tet, directora de l’emissora, acompanyada d’alguns dels col.laboradors, va presentar la graella de programes i les novetats d’enguany.

Les dues novetats principals són la retransmissió dels plens municipals, i un espai d’entrevistes, “Societat anònima”, cada dissabte a les 6 de la tarda, la repetició, els dimarts a les 11 del matí. i que s’incorporarà durant aquesta tardor.

Pel que fa a la resta dels programes, es mantenen “L’Aste-risc” del diumenge, “El rebost dels contes”, “Si Vols”, “Salut amb Creu Roja”, “Camins” i els musicals “La Festa del Rock’n’Roll” i “Nova Orleans-Solsona, en una estona” i “L’informatiu”

La directora destacà els programes especials emesos al

Solsona FM presenta la nova temporadaEs retransmetran els Plens Municipals i s’incorpora un espai d’entrevistes

llarg de l’any: debats electorals, setmana sant Jordi, retransmis-sió Festa Major, Marató de TV3 i avançà que durant els propers mesos es procurarà sortir sempre que es pugui al carrer per cop-sar la realitat solsonina. Properament també tornarà a la ràdio la tertúlia dels partits polítics després de cada ple municipal, a l’espai “Les coses com són”.

Clotet va recordar les dues finestres de l’emissora a internet, la pàgina web i el bloc, a www.solsonafm.cat.

I valorant la feina feta, la directora de l’emissora consi-dera que la feina feta en el darrer any ha estat molt important per a la consolidació de Solsona FM i, veient les perspectives de la nova temporada, creu que “anem per bon camí. Amb la col.laboració de tots aconseguirem fer una ràdio de quali-tat. El mitjà de comunicació de proximitat que es mereix Solsona”.

Música Ramon Estany

El cantautor solsoní Roger Mas és el guanyador del Premi Puig Porret, que s’atorga durant el Mercat de Música Viva de Vic (MMVV). El premi reconeix el millor disc, concert, gira o pro-jecte musical elaborat als Països Catalans en els últims 12 mesos segons l’opinió de la premsa es-pecialitzada. Mas interpreta en el seu darrer disc ‘Cançons Tel-lúriques’ (K Industria Cultural, 2008) ‘mantres’ i altres composicions místiques inspirades en mossèn Jacint Verdaguer.

El premi s’ha entregat aquest dimecres a la nit a Taradell dins del sopar de celebració del vint anys del MMVV, que arrencà oficialment dijous.

El jurat de l’onzena edició del premi Puig Porret de Peri-odisme Musical de Catalunya ha justificat el premi dient que vol ser un reconeixement a la seva tasca ‘renovadora’ en el gènere de la cançó i la seva ‘agosarada aportació’ a la música d’arrel.

La premsa musical entrega el Premi Puig Porret del MMVV a Roger Mas

A més de Mas que havia estat finalista en la categoria de música folk també han rebut la seva menció el grup Mishima en la categoria de pop-rock, Lídia Pujol en la de cançó, Javier Colina, en la de jazz, Mayte Martín en flamenc i El Guincho en la categoria de música electrònica.

El premi té una dotació de 10.000 euros, fet que el converteix en el més ben dotat del país. Per garantir una re-presentació igualitària de tots els gèneres, escoles i tradicions s’estableix una divisió en sis categories dels quals un jurat en selecciona el guanyador.

Alguns dels guanyadors del Premi de les edicions an-teriors han estat Pascal Comelade (1998), Quimi Portet (1999), Els Pets (2000), Sisa (2001), Antònia Font (2002), Adrià Puntí (2003), Miquel Gil (2004), Refree (2005), Miguel Poveda (2006) i La Troba Kung-Fú (2007).


Societat

Tots volen sortir a la foto

Supervivents de la festa Major

La Marga celebrava l'aniversari a l'Aixeta

A punt per la festa Major

Un grup de gent d’Olius es van reunir per a celebrar el 60è aniversari d'alguns veïns, en una jornada molt agradable amb un dinar a l’àrea del Codó a Guixers

Ep, la foto Ramon Estany

-Formació a càrrec de l'empresa-Contracte / Alta a la Seg. Soc..-Possibilitat d'escollir torn (matí, tarda, nit, de dilluns a divendres i cap de setmana)-Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

ES NECESSITAConsergesd'ambdós sexes

Interessats truqueu al

649 09 40 99

Societat

Celebrant el comiat de soltera

Demà es casen!!!Felicitats de part de la colla

Concurs de ganyotes a la Plaça Major

Mireu quina carbassa més gran i arrugada porta la Laura

Els Sants de la SetmanaDivendres, 19: Sant Gener. Santa Maria de Cervelló o del Socós.

Dissabte, 20: Sants Andreu Kim Taegon, prev., Pau Chong Hasang i altres companys, mrs. a Corea. Sant Eustaqui, l’es-posa Teopista i els fills, mrs.; santa Càndia o Càndida.

Diumenge, 21: Sant Mateu o Leví. Dedicació de la catedral de Girona a Santa Maria; santa Ifigènia; santa Celina.

Dilluns, 22: Sant Maurici (o Mori); santa Digna; sant Fèlix IV.

Dimarts, 23: Santa Tecla. Sant Andreu; sant Lli o Linus.

Dimecres, 24: Mare de Déu de la Mercè. Sant Gerard o Grau; sant Pacífic; beat Marc Criado.

Dijous, 25: Sant Dalmau Moner. Mare de Déu de la Mi-sericòrdia; santa Aurèlia.


Nasqué el dia 21 de setembre a l’antiga casa Piral de cal Muixí a la Placeta de Sant Salvador, quan aquell temps hi habitaven gent de gran noblesa.

En tingueren gran sentiment en veure que de malaltia havia de morir.

El dia 22 a l’obrir la Catedral em portaren a batejar, posant-me els noms de Pere, Francesc i Lluís.

La tristesa era que arribés el moment de dir "ja és mort".T ots els veïns en tenien un trist sentiment.

La meva padrina es va quedar a la missa cantada que se celebrava a la Mare de Déu del Claustre, va fer aquesta pregària amb gran devoció.

"Mare meva estimada feu-me aquesta gràcia: que si el nen ha de ser una calamitat emporteu-vos-el al cel al vostre costat, però si ha de viure ajudeu-lo a passar les tribulacions d’aquesta trista vida, i guieu-lo perquè vagi pel camí de la Santedad."

La Mare de Déu va escoltar la pregària de la padrina. He viscut una llarga vida, encara que la vanitat ha treballat amb tots els aspectes per portar-me a la perdició, la Mare de Déu m’ha ajudat i guiat pels camins de la salvació i en les tribulacions m’ha donat un gran Consol.

Els pares van fer el que era necessari, com portar-me als especialistes per si es trobava remei. Les persones grans em feien de companys, ells em guiaven per bon camí que va servir per seguir el meu pervindre.

Una mestra impossibilitada que es deia Guillerma em va ensenyar molt bé. Amb els germans de les escoles Cristianes hi vaig aprendre molt i seguir bé la vida.

Als 14 anys vaig decidir apartar-me de la vanitat demanant consell a un sant Capellà. el Dr. Lluís Coromina. Els consells que d’ell vaig rebre em varen ajudar per seguir el camí del bé.

Encara que la vanitat treballava per portar-me a la per-dició, també tenia persones bones que em donaven animació. Una d’elles era el Joan Pujol de cal Jaumet del Forn.

Desgraciadament, va venir la guerra que deixà una infi-nitat de calamitats. En presentar-se tan tràgic esdeveniment, tot aixecant els ulls al cel vaig fer una pregària a la Mare de Déu: que si no passava res a la família i no perdia la fe, pujaria tota la vida nou vegades cada any a resar tot el rosari al Castellvell.

La Mare de Déu va atendre la meva pregària, perquè amb aquells tràgics esdeveniments la família no en va ser perjudica-da, fins i tot al meu pare que era de l'Esquerra algú va fer-li una denúncia i quan la Guàrdia Civil vingué a casa per detenir-lo, en veure’l li van dir:

"El que venimos a detener para mandar-lo a la cárcel de Lérida es el Padre de este chico que es un Santo, vámanos y rompemos la denuncia", i van marxar, encara que la Sanitat treballava per acreditar que era subnormal, la bondat m'estima. M’ajuda i m’arealsa la meva dignitat.

L’any 1965 morí la mare, el dia 12 de març i em vingué gran sentiment, però no em faltà el consol ni la resignació.

Un any més tard al Miracle hi vaig conèixer la Lurdes el dia 2 d’agost i ens vam casar al Santuari de Queral el dia 12 d’octubre.

Ara us explicaré una mica d’història de la meva vida 1918 a 2008

La Lurdes m’estimava molt, em va cuidar bé i vaig fer coses boniques que sol mai no les hauria fetes.

Amb els 39 anys de matrimoni progressaren els inte-resos, férem una infinitat d’excurisions, vam rebre el premi insigne de la Comarca del Solsonès i de l’Ajuntament, El premi d'Honor del Pendonista de la Festa de St. Antoni Abat, el premi d’agraïment ja que vaig instituir la festa de St. Antoni de la Pla-na, el d'Ós de Balaguer per fer el toc més bonic de campanes, un bonic premi de la televisió del Programa Filiprim, i moltes activitats que no les hauria realitzat si no fos gràcies a la Lurdes que m’hi ajudava.

Al costat de la il·lusió s’hi posa la tribulació, per això hem de demanar a la Mare de Déu que ens ajudi i no ens falti la resignació.

Va arribar el dia en que, a la Lurdes, la va sorprendre la llarga malaltia i sort de la familia d’aquí Avià, que amb tot ens han estat ajudant.

La Lurdes morí el dia 16 de febrer de 2006 a l’edat de 80 anys.

Ara m’estic amb la família de la Lurdes a Avià. Puc fer moltes cosetes que en un altre lloc no les podria fer.

L’any 1997 Josep Borés va obrir un camí que era molt difícil seguir: és una obra molt bona per la ciutat de Solsona, la Revista el Celsona.

Aquell camí que semblava pla i troba un entrebanc. Gràcies a les persones que el vam ajudar a seguir caminant, ara dóna gran animació i molta informació.

El treball que hi vaig fer per la seva prosperitat; m'han estat un gran bé quantes coses m’ha publicat, que no ho hauria pogut fer.

Una bona obra me la va fer el mestre Ramon Cardona: de les explicacions que he donat, realitzar-ne un llibre d’his-tòries i breus.

Al segon volum del llibre de tradicions i costums de la comarca del Solsonès hi posaren més de 40 pàgines i l' especial felicitació.

Records Pere Espinal

Gràcies a les persones que em van ajudarA passar les penes d’aquesta vidaPer desgràcia he estat despreciat

Dels que tenien l'obligació de ser la guia.

Amb aquella gran dificultatQue per mi era molt greu

Bones persones em varen aconsellarQue tingués devoció a la Mare de Déu

Per fi va arribar el bon diaQue ben sol em vaig trobar

La Lurdes era bona companyiaQue amb tot em va ajudar.

Amb les nostres dificultatsProcuràrem per al pervenirI que les boniques activitats

Anessin pel bon camí.

Prop de 40 anys d'haver-nos casatLurdes era bona com la melDe fet ara em fa de costat

Amb la Mare de Déu dalt del cel.

Ara estic aquí a Avià amb la família de la Lurdes i la Sra. Glaita Garcia que és molt bona companya i em cuida molt bé.

Per fi en arribar als 90 anys, dono una begada més gràcies i demano a Déu que em doni salut i serenitat fins el dia que em cridi a l’Eternitat.

Records Pel tiet Pere Espinal

en el dia del seu 90è aniversari

El Pere va rebre el Premi Signum com a campaner l'any 2005

Quan la vida ha passat en un instant,avui que compleixes 90 anys,

recordes que no creies viure tant,degut a penes passades i afanys.

En una llarga vida tot hi té cabuda:alegries, esperances i algun turment,tu recordes cada anècdota viscudaamb la nitidesa d’aquell moment.

Aquells anys que amb la tieta vas passari que la família d’Avià vam compartir,

fins que la Lourdes un dia ens va deixardesprés de massa dies de patir.

El fet de tenir-te ara a casaés allò que li dóna sentit,les teves idees i paraules

i tot el que junts hem compartit.

Et sabem nostàlgic de Solsonatrobes a faltar el teu poble i la seva gent,intentarem que l’estada aquí sigui bona

i que no hi passis cap mal moment.

Cunyats i nebots volem felicitar-teen aquest dia tan assenyalat,salut i pau volem desitjar-tei serem sempre al teu costat.

‘La teva família d’Avià’

Estimat Pere,En nom meu i en el de tots els que treballem en aquesta casa, et desitjo Per Molts Anysi no se m'acud cap altra foto que aquesta en la que ens ensenyes el ball del porró.Que tinguis un 90è aniversari feliç tu i tots els que t'envolten.

Josep Maria Borés, director de Celsona Informació


Opinió Ramon Gualdo

“Quan Plovien Bombes”

Una exposició. Hi vaig, a la sortida agafo un llibret menut. Pàgina 35, una poesia: A un infant mort en un bombardeig de Josep Janés i Olivé. El començament és aquest: “Els teus braços immòbils són un vol de bandera – i la rosa esfullada del teu cos és un crit de sang més que un silenci… No serà primavera mai més en ta mirada…”.

Encara es deu poder visitar l’exposició. Sí que ho recomanaria. Ens ajuda a conèixer més detalls d’aquell infern: Els bombardeigs damunt de moltes ciutats, moltes víctimes, molta destrucció. Volien atemorir la població civil. Uns atacs de l’aviació feixista que do-nava suport al general Franco. Uns atacs molt cruels, molt. Uns atacs molt bèsties, molt. Una immensa brutalitat.

“No serà primavera mai més en ta mirada…” I van ser molts nens i nenes, nois i noies, gent gran… que no van veure mai més cap pri-mavera. Hi va haver molts cossos estesos a terra que eren “un crit de sang més que un silenci”.

Encara que d’allò en fa més de setanta anys, encara ressona el crit de sang més que un silenci. Nosal-tres, podríem fer una cosa: Dedicar un pensament amb silenci, ple de respecte vers aquelles persones que no van poder veure mai més cap primavera.

Opinió Josep Àngel Colomés i Serra

40 anys de Setem

Setem vol dir senzillament: Servei al Tercer Món. Potser n’heu sentit a parlar. Va néixer a Barcelona el 1968 amb l’objectiu de promoure una cultura de la solidaritat internacional renovada. Va sorgir a partir dels escolapis i, en especial, del membre d’aquesta congre-gació, Francesc Botey. El 1984 Setem esdevé associació independent i el 1991 passa a dir-se Setem-Catalunya a causa del naixement d’altres Setem en diversos indrets d’Espanya.

Actualment Setem està formada per 10 associacions regionals. La catalana és la més gran i té uns 1300 socis. Actual-ment està treballant en el pla 2004-2010 elaborat el 2003 en el qual es concreten tres eixos bàsics: la sensibilització per a la participació i la mobilització, la inci-dència política en Comerç Nord-Sud, i la formació i assessorament per a la solida-ritat i la cooperació.

Han rebut diversos reconeixements, com ara el PREMI ACCIÓ-21, concedit per l’Ajuntament de Barcelona el 16 de desembre del 2005, per la iniciativa de creació de la “Xarxa catalana per la com-pra pública ètica”.

El treball en el comerç just és molt important a Setem. Aquest, va gestar-se durant els anys 60 a Holanda. L’any 1969 es va obrir la primer botiga amb productes de Comerç Just a Holanda i a poc a poc la filosofia del Comerç Just es va anar estenent per tot Europa. Demana set coses especial-ment: salaris i condicions de treball dignes; relació comercial a llarg termini; els produc-tors/es destinen part dels seus beneficis a les necessitats bàsiques de les seves comunitats; absència d’explotació infantil; igualtat entre homes i dones; funcionament participatiu i respecte pel medi ambient.

En la pàgina web www.setem.cat hi trobem multitud de recursos i explicacions de tots els projectes Setem. Percebem un treball pensat i compromès, amb voluntat transparent de servir.

Un dia especial per a tots nosaltres

El passat dijous dia 11 de setembre a l´Església de Santa Maria de Lladurs vàrem assistir de convidats al casament del Joan-Marc i la Rosa Ma.

Una cerimònia molt emotiva, acompanyada per les tres donzelles d´honor, els cants de la Queralt (cantant de l´Orquestra Rosaleda) i la resta de músics de la mateixa orquestra; envoltats de familiars, amics i companys de feina vam quedar impresionats per l ambient tan bonic i familiar que s´hi respirava. Un dels casaments més bonics i emocionats que hem viscut mai.

Gràcies per fer-nos passar la diada tant feliç i per tot l'afecte que vàreu tenir amb tots nosaltres.

Sempre estarem amb vosaltres.

Felisa de SantpedorEsperança de Molins de Rei

Concepció de SabadellEugènia, Elena, Llum, Montse, Teresa i

Laura de Manresa.

Agraïment

Afers breus:

Moda i vidaNo sé l’any, ni el mes, ni el dia

ni l’hora, oidà, exactament,en la que un pervers mal vent

durador i amb traïdoriaem pot prostrar en la neulia

paorosa i defallentque sols pugui a cremadent

fer ma darrera poesia...Si en acabar aquest sonetm’agafa un bon “patatús”que em deixa garratibat,tindré tot l’honor i el dretde ser un rimaire en desús

obsolet i caducat...

Síntesi i lliçó de l’oda:“el viure és breu... com la modaperò que ens cal fruir a tempsd’ambdues coses i a l’ensems”

Opinió Josep Maria Poblet Opinió Ramon Solé i Capdevila. President del Comitè Executiu Local de CDC de Solsona

“Excusatio non petita, acusatio manifesta”

A començament d’aquest setembre l’Associació Ca-talana de Sociologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, ha presentat una anàlisi sobre “la Societat Catalana 2008”, on s’exposa tot un seguit de valoracions referents als estats en que es troben la cultura, l’economia i la política catalana. La conclusió és preocupant; el país està perplex, i concreta-ment diu que els catalans estan desorientats. Perquè - segons aquest estudi - hi ha tres factors determinants; en primer lloc, Catalunya ja no és el motor econòmic de l’estat, després, per l’arribada massiva d’immigració, i finalment, pel llarg i feixuc debat de l’Estatut.

No entraré a valorar tots aquests factors ... (tots ells, al seu dia, varen ser exposats com a objectius que calia regular i tractar amb la urgència que es mereixien; curiosament van ser ignorats pels qui corresponia i negats per d’altres)... primer, perquè no he llegit l’informe complet i, segon, perquè no dis-poso de tots els coneixements necessaris per ser objectiu.

Ara bé, s’hi parla d’una desafecció política dels ciuta-dans de Catalunya, i no n’hi ha per menys; patim una manca de recursos extraordinària, un dèficit fiscal insuportable, una gestió de la sequera surrealista amb un cost pels catalans de 490 milions d’euros, serveis de transports a Barcelona dignes del tercer món, l’Estatut en mans d’un tribunal de dubtosa arbitrarietat, augment constant d’impostos únicament a casa nostra, una manca de lideratge polític a la Generalitat mai no vista, una crisi econòmica ignorada expressament pels polítics que dirigeixen el país i una incapacitat manifesta per aportar solucions sòlides. En canvi, tot i la crisi, es manté una exces-siva burocràcia i impediments a l’hora de crear empreses que aportin riquesa... en fi, després d’un passat pròsper, tenim un present de pega i un futur incert.

Com que patim pocs problemes, el tripartit solsoní està capficat amb l’inútil tasca d’anul.lar l’oposició de CiU, costi el que costi. Tasca en que s’hi esforcen titànicament, (deu ser per això de la dedicació exclusiva). De tot plegat n’està sorgint un llenguatge polític inèdit, plagat d’improperis i escarnis que no desentonarien gens en un diàleg del Dr. Jekyll i Mr. Hyde; per exemple, en el Celsona núm. 584 en un article d’excusa del PSC del Solsonès degut a la seva gestió dels llocs de treball temporals que l’Ajuntament hauria de treure a concurs públic durant l’estiu i que van, alguns d’ells, ser ocupats via directa per familiars de la regidora responsable, hi podem llegir sub-tileses com; “Miserables”, “mesquinesa”, “actitud perversa i abjecta”, “nefasta i irresponsable gestió econòmica...”, “...escampar injúries... tants i tants desastres per tot arreu...”, "...tanta misèria i tanta mentida...” etc., dirigides a CiU pel sol fet d’exercir l’oposició amb responsabilitat i, pel que sembla, amb molta eficàcia, com no podia ser menys.

Tot plegat és sorprenent, perquè qui va fer ús de la mentida reiterada i en plena campanya electoral van ser aquells que, sense presentar cap prova, van repetir sempre la mateixa cantarella, per citar-ne una; la de fallida econòmica a l’Ajuntament, fins i tot, atrevint-se a citar percentatges de

deute que s’ha demostrat que són absolutament falsos. És a dir, van utilitzar la mentida i la manipulació de dades per assolir objectius polítics. Veient aquest comportament, ¿qui-na credibilitat poden argumentar avui dia?. De tot plegat, es dedueix que ho van fer inspirats en el principi goebbelià amb que comencen l’article citat i que tant semblen dominar, perquè per redactar aquest article i amb aquests termes s’ha d’estar molt desorientat i desesperat; de fet, l’autor ja ho diu amb el titular de l’article, “Desesperats”.

“Excusatio non petita, acusatio manifesta”; amb altres paraules, una excusa no demanada és una acusació provada, i més quan aquesta va precedida de l’insult mal destre i poca-solta. Quan hom llegeix aquestes sortides de to, aquests atacs rabiosos i furibunds... ¿algú encara es pot estranyar que hi hagi desafecció política?. En fi, per molts insults i amenaces que ens dediquin des del tripartit solsoní a CiU, que ningú no ho dubti, CiU continuarà fent la seva tasca amb la il.lusió reforçada. I ho farem de l’única manera que ho sabem fer; fent prevaldre l’educació i el respecte cap a les persones, valors dels que altres se n’omplen la boca, però que a l’hora de la veritat, amb les seves actituds i accions, demostren ignorar.

MAMA MIA! (La película)

• Divendres, 19 - 10.15 nit(dia de l'espectador)

• Dissabte, 20 - 6.15 tarda i 11.00 nit

• Diumenge, 21 - 5.15 tarda i 7.30 tarda

• Dilluns, 22 - 10.15 nitVA

L per

0,50 E

uros

per la

compra

d'una

entrad

a

MAMA MIA!

13 ANYS


M’he atrapat pensant en la persona del bisbe Deig. Em passa tot sovint pensant en figures nostrades que han estat com cal, i a més a més catalans com cal, i sento que l’enyorança em configura un sentiment de pèrdua. Girant l’atenció al volt, no en tenim gaire de figures que ens siguin model i alè en els temps tan incerts que travessem. Així m’ha passat fa poc, per exemple, amb la figura de mossèn Ramon Muntanyola. Acabo de dir-ne quelcom. I ara volia fer un comentari sobre el bisbe Deig, confiant que la distància i el temps hagin donat repòs tant al meu record com a la meva emoció. Parlant del bisbe Deig i enaltint-lo no vull desmerèixer ningú; tant de bo que sempre ho pugui fer de molts. I ara ho faré introduint-hi comentaris marginals de molta actualitat.

Va debò que Antoni Deig fou un bisbe que desplegà una gran activitat pastoral, que acabà el ministeri jurídic d’acord amb els cànons, però que continuà irradiant l’esperit de mestre i de guia sobre el seu ramat, i més enllà del ramat, per la força del seu carisma. Bé pot ser dit que es donava amb cos i ànima al servei dels fidels. El seu final fou com el d’un meteorit que atreu les mirades i l’interès i es precipita massa ràpid, seguit d’un deixant de tristesa i d’incertesa, també de complanta. Un carisma, el seu, que passava per la terra, és a dir, que s’integrava dels elements més genuïns de l’entorn que el veié néixer, de la cultura que l’alletà de petit, i que incorporà de gran, i de la llengua que li parlava la mare i li parlaven els iguals i els més petits del seu món. Ah, que un pastor sense aquests ingredients d’Església local –en cada racó de món- no gaudirà del carisma “sanguini”, de l’escalf domèstic, per molt que l’hi hagin clavat les forces superiors, ben vistes i inexpugnables, deshumanitzades i sense amor pastoral!

Tenint com tenia el carisma local, el bisbe Deig era ob-jecte de l’aversió de part dels grans. Dels grans en l’ordre estatal, polític, i dels grans en l’ordre eclesiàstic. No volen bisbes fidels a la seva terra, en el nostre cas. Anhelaven remoure de la seu el bisbe que se’ls havia escapat de les mans. A Amèrica, quan ell encara ocupava la seu solsonina, un mossèn costarriqueny que havia viscut deu anys a Madrid en una comunitat de religiosos, m’anuncià que la renúncia al bisbe de Solsona li fóra acceptada tot d’una perquè la seva pastoral no era grata al establishment –mot que se’m feia anguniós, perquè incloïa estat espanyol i jerarquia hispanovaticana. Quin altre espècimen no podia córrer per ambients religiosos Madrid! No li perdonaven la constant vindicació de la Conferència Episcopal Catalana i l’esforç es-merçat en el Concili Català, entre d’altres de no tan sonades.

Però és massa que en la pràctica de la fe cristiana de part del poble de Déu interfereixin les altes estructures dels homes, estructures pertanyents a uns homes que no són del lloc i que tampoc no tenen cap amor al lloc. Les decisions de l’Església oficial sobre el poble català ens arriben sedassades per la Confèrencia Episcopal Espanyola i pels governants de Madrid. Sedassades per la set de frenar un poble, per l’altra set d’imposar-li els propis valors i per l’altra set de domini, que

s’encomana de l’esperit imperialista de la tradició estatal. Però és que ja aquestes tres són les fites amb què els espanyols establerts al Vaticà orienten les decisions concernents a la vida de l’església cata-lana. És un cas tristíssim de corrupció jeràrquica, un atemptat capaç de fer que els fidels perdin la fe.

Potser podria ser atenuat per aquell error que alguns jerarques professen que no existeix cap església “catalana”, però aquest sembla un error ben gratuït i que més consisteix en ganes que no existeixi

aquesta església nostra, que res més. Tenim a favor nostre l’Evangeli i els més elementals drets humans, ratificats per la fe cristiana, com ho expressa el document Arrels cristianes de Catalunya. Deixem-nos guiar per Torres i Bages. La tesi més rellevant que el bisbe, patriarca de Catalunya, defensa en La Tradició catalana és la “regionalitat” de l’Església universal. Si l’Església no fos regional , és a dir, de cada grup humà i encarnada en la identitat de cada grup humà, estaria mancada del substrat que la fa verament universal; aleshores seria una Església fantasmal, sense puntals humans en la terra on s’estén, i a punt de ser manipulada pel més fort; l’Església no és totalitària, no és un bloc uniforme d’humans; és com Jesucrist, que no era totalitari i era obert als diferents germans i a les moltes mansions que hi ha a la casa del Pare. Factor que fa una Església multicultural, policromada, d’una bella integració d’antípodes.

Conceptes que fan palès com el bisbe Deig encaixà en la seu solsonina: era del bisbat i hi vingué com l’anell al dit. I així ha de ser amb els pastors. Llavors s’acompleix aquell desig del Senyor: et erit, sicut populus, sic sacerdos. Cal que el bisbe sigui com el ramat que pastura, ha de conèixer les ovelles pel seu nom, factor que realitza parlant-los la seva llengua, però aquesta no apresa, sinó brollada de la sang.

Oposar-se a aquestes veritats de base és anar contra l’Evangeli i perjudicar el ramat en qüestió. És desorientar-lo, ignorant la seva realitat viva, trencant la lògica i alterant el curs natural de les coses.

En el cas de Catalunya, no volen que s’hi produeixin Tor-res i Bages, Vidal i Barraquers, Pont i Gols, Deig i Clotets. I no ho volen per raons estatals, polítiques. La ingerència del poder civil en les funcions pastorals de l’Església ha estat funestíssima i condueix a aquesta mena d’aberracions. És una qüestió greu.

Tal com va fent la dona d’emancipar-se en el món d’avui, de cara a la seva dignitat i als seus drets humans, l’Església ha de deslligar-se dels poderosos i posar una cura neta a servir cada poble de Déu segons ell l’ha fet. Això és absolutament impres-cindible, si vol que els seus fidels mantinguem la fe en ella.

Qüestions que menen a una consideració molt seriosa sobre la manera politicoeclesiàstica actual d’elegir el bisbe degut a cada lloc del món. Hi ha massa ingerències de caràcter polític, de caràcter espuri, dintre l’Església i, en especial, a l’hora de nomenar un pastor per al poble de Déu. El bisbe Deig fou un cas que se n’escapà per miracle.

Recordant el bisbe Deig

Opinió Pere Ortís

El CF Solsona informa

• Es busca nois-noies (de més de 14 anys), homes, dones i/o pares-mares que vulguin formar part del grup de filmació de partits de qualsevol dels equips del CF Solsona. Tots els interessats poden dirigir-se a qual-sevol membre de la Junta, presentar-se a les Oficines del Club o posar-se en contacte, mitjançant els telèfons 973 48 19 45 o el 608 00 78 95.

• Es recorda que els jugadors que han de passar la revisió mèdica, ho facin al més aviat possible, ja que és indis-pensable per a tramitar la Llicència corresponent.

Futbol CF Solsona

Campionat de primera Territorial (Grup 5)

CF Solsona, 3FC Ribera d’Ondara, 4CF SOLSONA: Juanjo, Rodri (Freixes), Roger (Codina), Obiols, Alcázar, Alarcón, Eliseu (Sánchez), Miqui, Valverde, Màrius i Cots.FC RIBERA D’ONDAR A: Macarrilla, Gómez (Simon), Gomis, Godó, Canals, Pérez (Vizcaino), Lozano (Tomàs), Sendra, Mayor, Marí i López (Pallarés).ÀRBITRE: Ignasi AMOR, molt protestat per deixar jugar amb duresa l’equip visitant, anul·lar un gol al Solsona per fora de joc inexistent (indicat pel linier) i reclamar-li un parell de penals a l’àrea del Ribera. Va ser auxiliat per Edgar NULA i Eduard GOMIS.

Tres punts se’n van del Camp MunicipalFins al minut 30 el joc va ser de control, amb algun contracop de

l’equip oponent.Així passa en aquest moment: una jugada ben trenada pel Solsona

permet al jugador Cots estar a punt de marcar. Contraatac dels visitants, Sendra centra i Canals remata de cap, guanyant la defensa solsonina.

Successió d’atacs d’un i resposta de l’altre és la tònica del joc, i en el minut 42 Lozano s’interna, trencant el fora de joc, i marca el 0 a 2.

Nous atacs dels solsonins i, en el minut 45, Canals aconsegueix el 0 a 3, en un embolic dins l’àrea local.

A la segona part els locals surten a per totes. Comença un joc dur, per-mès pel col·legiat, per part visitant. En una de les moltes faltes, Màrius obté el primer gol local, que esperona els jugadors a constants atacs. Els visitants fan falta darrere falta, es reclama un penal sobre Màrius, que no es concedeix.

Faltes i més faltes en el camp visitant. En el minut 26, es treu una falta sobre la porteria de Macarrilla, pentina la pilota Miqui i Obiols remata al fons de la xarxa. A indicació del linier, l’àrbitre anul·la el gol.

Però el Solsona continua atacant, llança pilotes als pals i al travesser, i, en el minut 37, Sánchez aconsegueix el 2 a 3.

No es baixa la intensitat, però, en el 43, Pallarès marca el 2 a 4. En el minut següent dos jugadors visitants plaquen el davanter Màrius en el vèrtex de l’àrea gran del Ribera, sense que l’àrbitre assenyali res.

En el minut 45, nova falta a la frontal de l’àrea visitant i Alcázar marca, de xut directe, el definitiu 3 a 4.

Nova desil·lusió solsonina pel resultat advers, encara que els juga-dors no van defugir mai l’esforç i la lluita per aconseguir un resultat més satisfactori. ÀNIMS i a continuar entrenant i treballant: se n’obtindran bons resultats.

Campionat de primera Territorial (Grup 5)

CF Solsona, 1FC les Borges Blanques, 0CF SOLSONA: Juanjo, Obiols, Alcázar, Rodri, Raúl, Eliseu, Cots (J. Sánchez), Miqui (Javi), Màrius (Novelles), Valverde (Codina), Alarcón (Piera). Entrenador: Miquel ALSINA. FC LES BORGES BLANQUES: Macià, Brugulat, Andreu (Solsona), Giménez, Montserrat, Gorrotxategui, Boldú, Cornet, Moragues (Heredia), Pereda (Riu) i Ahumada. A més, Durán. Entrenador Ramón ESPASA. ÀRBITRE: Antonio CORTÉS, auxiliat per Ricardo CASTRO i Diop BARRA. Targetes grogues: per a Màrius(3’) i per a Alcázar (2), per tant vermella,per part del Solsona; per a Moragues (11’), Macià (65’), Ahumada(70’) i Pereda (73’ i 89’), per tant vermella, per part del Borges.

Primers tres puntsDesprés de la gerra d’aigua freda del resultat

de Linyola (0-2 a la primera part, 4-2 al final de la segona) es presentava a Solsona, el dia de la Diada de Catalunya, un dels equips capdavanters del Grup la temporada passada.

El partit s’ha jugat de tu a tu, sense un domi-ni clar per part de cap dels dos equips. El Solsona intentava trenar jugades que la defensa visitant des-feia amb contundència. L’atac local per la banda va donar el seu fruit a l’aprofitar una sacada de banda que Màrius remata de cap al fons de la porteria, convertint-se en 1-0. La primera part ve transcórrer amb algun que altre contracop d’ambdos equips, però res més.

En la segona part, el Borges augmenta la pres-sió sobre els locals, fent que perdin, amb facilitat, la pilota. Els atacs constants amb xuts perillosos se succeeixen sobre l’àrea i la porteria de Juanjo, que ofereix un recital de bones accions. El Solsona vol treure’s el domini de sobre i ho fa amb comptades ocasions. El Borges ataca més i més, però no té sort a l’hora del gol. Entre els pals, les rebutjades dels defenses o les bones aturades de Juanjo passen els últims minuts de domini visitant en aquest partit.

C. Castell, 8Solsona973 48 00 78


Futbol CF Solsona. Fotos: RESOL

Solsona-Barça

Solsona-Lleida

Solsona-Espanyol

Al llarg del matí d’aquest diumenge, 14 de setembre, es va disputar, al Camp Municipal d’Es-ports de Solsona, aquest Torneig que presentava un cartell de gala, donat que va poder reunir els equips Cadet “A” de Divisió d’Honor del FC BARCELONA, RCDE ESPANYOL, UE LLEIDA i el Juvenil 07-08-09 del CF SOLSONA.

La competició es va iniciar a les 10 del matí, disputant-se encontres de 30 minuts i fent tres llançaments de penal, com a mínim, per tal de resoldre possibles empats.

1r. Quadrangular CF Solsona

Futbol CF Solsona. Fotos: RESOL

Millor jugador. Foto: Gil Muntadas Camprubí

Trofeu Solsona

Trofeu Lleida

Trofeu Espanyol

Trofeu Barça

En el transcurs del segon partit es va lesionar Bacary MENDES, del FC Barcelona, amb tant mala sort que ja no va poder jugar en cap més moment (se li desitja una ràpida recuperació).

L’ordre i resultats dels enfrontaments van ser els següents:1. CF SOLSONA, 3 – UE LLEIDA, 3

(penals 3-2)2. FC BARCELONA, 3 – RCD ESPANYOL,

0 (penals 3-2)3. UE LLEIDA, 1 – FC BARCELONA, 0

(penals 1-3)4. RCD ESPANYOL, 2 – CF SOLSONA, 0

(penals 5-4)5. UE LLEIDA, 0 – RCD ESPANYOL, 2

(penals 2-3)6. FC BARCELONA 4 – CF SOLSONA, 0

(sense penals)

La Classificació Final va ser:- Primer lloc: FC BARCELONA

(6 punts i millor average particular)- Segon lloc: RCD ESPANYOL (6 punts)- Tercer lloc: UE LLEIDA (4 punts)- Quart lloc: CF SOLSONA (1 punt)

En acabar els partidets els quatre equips i el quadre tècnic respectiu es van col·locar de cara a la graderia, plena a vessar, disposats a rebre els trofeus i detalls que se’ls anava a lliurar.

Primer es va fer el lliurament d’un CAP DE GEGANT BOIG al capità de cada equip, en ordre creixent segons la classificació. Van fer aquest lliurament els responsables del Futbol Base del CF Solsona, en Xavier Pujol i en Ramon Camanyes; la Presidenta del Club organitzador, na Montse Albacete, i en Rafel Gonzàlez, representant federatiu del Futbol Base.

Com a MILLOR JUGADOR va ser es-collit en Gil MUNTADAS i CAMPRUBÍ, del RCD ESPANYOL. Els encarregats d’aquesta elecció van ser 8 aficionats del CF Solsona. El lliurament del Trofeu va ser efectuat pel directiu del CF Solsona, en Felip Falla.

Els Pre-Benjamins (nens i nenes) del CF Solsona, de la temporada 2007-08, van donar a tots els formats en el terreny de joc una bossa-obsequi, sota el patrocini encàrrec de l’ànima d’aquest Torneig, en Joan SOLÉ i SORT, de Can Solvi.

Finalitzada la matinal, jugadors i cos tècnic de cada Club, acompanyats per alguns membres de la Junta del Solsona, es van des-plaçar a dinar tots plegats, vivint-se un ambient de bona harmonia, convivència i companyonia. (Alguns pares, dels jugadors visitants, es van afegir a la comitiva de comensals en el mateix

restaurant, però a part).Abans de finalitzar es va fer el lliura-

ment d’una PLACA D’AGRAÏMENT a cada Club per la seva participació en l’esdeveni-ment i un RECORD a cada integrant del cos tècnic. A més, es va lliurar una PLACA a en Joan SOLÉ i SORT en agraïment per la seva constant col·laboració amb el CF Solsona, sobretot organitzant aquest excel·lent tor-neig, i un RAM DE FLORS a la seva esposa TERESA.

Després d’una curta tertúlia tothom va marxar cap als seus orígens, desitjant que tinguin un molt bon record de l’estada a Solsona.

RELACIÓ DE JUGADORSde cada Club, desplaçats a Solsona.FUTBOL CLUB BARCELONA: 1.- Yan-nick ADAMU. 8.- Rafael ALCANTARA. 15.- Simon Emmanuel ATEBA. 12.- Sergio AYALA. 18.- Alguer BRUGAROLA. 3.- ddu-ard CAMPABADAL. 16.- Roger CANADELL. 2.- Xavier CARMONA. Daniel CONDE. 11.- Gerard DEULOFEU. 10.- Adrià ESCRI-BANO. 4.- Patricio GABARRÓN. 6.- Bacary MENDES. 7.- Pablo MORENO. 14.- Pau SAN-MARTÍN. 17.-Michael TOMAS. 13.- Jesús UNZUE. 9.- Marc VILAJOSANA.

RCD ESPANYOL: Víctor COCERA. Ger-mán PARREÑO. Héctor RODRÍGUEZ. David GONZÁLEZ. Marc MOLINA. Víctor ÁLVAREZ. Jaime CONTRERAS. José QUI-LES. Gil MUNTADAS. Jorge MARTÍNEZ. Sergi DARDER. Antonio MONTSERRAT. Florentin MATIAS. Nil VICTORIA. Ruben HERRAIZ. Xavier SOLÉ. Gerard MUÑOZ. Alejandro LÓPEZ. Álex GARCÍA.

UE LLEIDA: 1.- RUBEN. 15.- RAMÓN. 5.- NACHO. 2.- LLORENÇ. 17.- ALEIX. 7.- ESTAVILLO. 23.- VÍCTOR. 16.- QUINTÍ. 12.- TUTU. 11.- LUIS ALI. 18.-XAVI. 14.- IBARS. 9.- ÉRIC. 10.- KIKO. 8.- ÉDGAR. 4.- POLLO. 6.- ALFONSO.

CF SOLSONA: 1.- Gerard BARCONS. 2.- Nil CAMAÑES. 3.- Aleix RIBERA. 4.- Víctor RODRÍGUEZ. 7.- Bernat PLANES. 8.- Xavier PUIGPIQUÉ. 10.- Miquel VILAR. 11.- Joan Josep ROVIRA.- Marc ARGERICH. 13.- Marc BARBENS. 15.- Alex NOVELLES. 16.-Mo-hammed MOUSSA. 17.- Liyak NAVASCUÉS. 19.- José María MORENO. 20.- Joan SOLÉ. 21.- Oriol GILIBETS. 23.- Víctor MORENO. 24.- Xavier LLORENS. 25.-Xavier MONCUNILL. 26.- Joan TORDECILLAS. 27.- Mohamed CHENNOUFI. 28.- Pere MADRUGA.


Futbol Sala C.E.C.R. Cambrils

Territorial Catalana Sala – Grup IIC.E.C.R. Cambrils - Pretemporada 2008/09

C.E.C.R. Cambrils, 5La Seu d’Urgell FS, 5C.E.C.R. Cambrils: Furni, Guàrdia, Sabata (1), Pau (1), Chivu, Carles (2), Jesús (1).

Empat en un partit marcat pels errors defensius.

Aquest diumenge el C.E.C.R. Cambrils va afrontar el seu primer partit de pretemporada com a local, un altra vegada els de Cambrils es varen trobar mancats d’efectius i va caldre afrontar el partit només amb set jugadors. Aquest cop el rival era La Seu d’Urgell F.S. (Primera Divisió) que va demostrar que era un equip molt competitiu i que va complicar molt la vida als locals.

El partit va començar amb un domini aclaparador del Cambrils, al primer minut tres ocasions clares de gol, així al mi-nut 5 Carles avançava als locals en resoldre molt bé una contra. Però seguidament el partit es va complicar quan Guàrdia es va lesionar en una topada amb un jugador rival. En principi creiem que només serà un cop, però no va jugar més per precaució. Seguidament els de la Seu van aconseguir l’empat en un error de marcatge. Amb aquest resultat es va arribar al descans. Cal destacar el bon joc ofensiu del Cambrils (deu ocasions clares de gol) i la manca de tensió en defensa, que va permetre que la Seu en tingués tres o quatre de clares.

La segona part el Cambrils va continuar portant la inicia-tiva, però la Seu en robar pilotes organitzava ràpides contres, i a cada gol dels locals responien els visitants fins arribar a l’empat a 5 definitiu. Si analitzem el partit en el marc de la pretemporada podem treure bones conclusions: així, el Cambrils, va provar pressió a tota la pista, diferents sistemes d’atac, estratègia en els còrners i fores de banda.... i moltes coses van sortir força bé, però cal continuar treballant per agafar els mecanismes que vol l’Armen i no perdre pilotes “tontes” que provoquen ràpides contres dels rivals.

Aquesta setmana es continuarà entrenant tres dies (di-marts, dimecres i divendres) i és que el dia 27 s’acosta, i aquest dia, sí que no val a badar. El proper partit de pretemporada que disputarà el C.E.C.R. Cambrils serà el dissabte dia 14 al Pavelló Municipal de Prats de Lluçanès davant el Pradenc F. S. (Territorial Catalana Grup I), el matx començarà a les 6 de la tarda.

Bàsquet CB Solsona

Comença la temporada oficialEl primer equip s’estrena

dissabte a les 4 de la tardaAquest cap de setmana s’inicia la temporada per al sènior

A masculí, el TB ASSESSORS, i també per als equips júniors (A i B). La setmana vinent començaran a jugar el sènior femení i el sènior B masculí.

Aquest primer partit del TB ASSESSORS es jugarà a un horari poc habitual, a les 4 de la tarda, per la qual cosa, els afeccionats hauran de deixar-se de migdiades i venir ha-vent dinat a animar l’equip, que comença la temporada amb moltes ganes de fer un molt bon paper en la competició. No en va, enguany s’ha reforçat amb tres bons fixatges: el retorn de dos jugadors locals, el Roger Comas i en Jordi Ramon, i el fixatge d’un jugador interior experimentat, que ha jugat a Copa Catalunya, el David Garcia.

Seguidament, a dos quarts de sis, s’estrena l’equip júnior de nivell A, també amb l’objectiu de fer un bon paper i mantenir una categoria ben complicada, on hi haurà equips d’alt nivell esportiu. I diumenge, desplaçament a Súria, on debuta el júnior B masculí, un equip nou que compta amb incorporacions car-donines i que necessitarà rodatge d’entrenaments i partits, però que pot fer una bona progressió esportiva.

Partits oficials al pavelló nou:Dia Hora Categoria Equip VisitantDis., 20 .... 16.00.......... Sènior A masc. .. La Palma A, de La Palma de CervellóDis., 20 .... 17.30 .......... Júnior A masc.... C.B. Coll - C.E. Europa A, de Barcelona

Desplaçament:Dia Hora Categoria Equip localDiumenge, 21 ...12,00 .... Júnior B masculí ...REMOSA S.A.

SÚRIA

Festa de la delegació de les comarques centrals de la federació catalana de

basquetbol

La Festa dels Clubs de les Comarques Centrals, que la temporada passada es va fer a Solsona, es realitza-rà aquest diumenge 21 de setembre a la tarda al pavelló municipal de Navarcles.

Des de les 18 fins a les 20 hores es jugaran 4 partits All Star (dos quarts de 12 minuts) entre diferents seleccions de jugadors:

1.- Infantil femení: de 18.00 a 18.30 hores.2.- Infantil masculí: de 18.30 a 19.00 hores.3.- Cadet femení: de 19.00 a 19.30 hores.4.- Cadet masculí: de 19.30 a 20.00 hores.

A les 20 hores hi ha un berenar popular per a tothom (pa amb embotit) en el mateix pavelló i a les 20.45 el lliurament dels diferents guardons de la Delegació.

Caminades Centre Excursionista del Solsonès

Encara que aquesta sigui la 4a eta-pa, ja que a la primavera en vam fer 3 per anar de Montserrat a Tàrrega, el qui vulgui es pot afegir a caminar amb nosaltres.

Data: Diumenge, 28 de setembreLloc: Estació d’autobusos de SolsonaHora: 7 del matíPreu autocar: Uns 15 euros

Cal portar l’esmorzar, el dinar, aigua i calçat adequat. Recordeu d’agafar la credencial per posar el segell.

Agafarem l’autocar fins a Tàrrega. Caminarem cap a Vilagrassa i continuarem el camí fins a Anglesola on esmorza-rem i podrem anar a fer un cafè. Continuarem fins a Tornabous on tindrem l’avituallament d’una poma, un bon lloc per menjar fruita de l’Urgell. Anirem cap a la Fuliola i dinarem a l’ermita del Remei.

Després de dinar ens quedaran 6 kms més per arribar a Linyola (aquest poble disposa de tot tipus de serveis) on ens vindrà a recollir l’autocar.

A la tardor farem una sortida més. El dia 18 d’octubre de Linyola a Algerri.

Recordeu que el divendres abans de cada sortida es fa una reunió informativa a la seu del Centre Excursionista (Casal de Cultura, local núm. 3) a les 9 del vespre.

Per més informació, Alba: 973 48 1668

El camí de Sant Jaume4a etapa: TÀRREGA – LINYOLA (23 Kms)

28 setembre 2008

Futbol CE Arrels

C.E. Arrels – II Territorial, G.13

Rialp, 3 - Arrels, 0Arrels: Manu, Toni, Cami, Mauricio, Eloi, Bernat, Fabian, Leon, Samir, Ahmed, Soni. També: Jordi

Debut amb derrota

L’Arrels no ha pogut treure res positiu en el seu primer partit d’aquesta temporada. Tot i no fer res de l’altre món, el Rialp ha aprofitat les carències d’un Ar-rels molt fluix en defensa i que no ha sabut resoldre les ocasions que ha creat. El partit semblava controlat pels visitants, però ben aviat els pallaresos han aconseguit avançar-se en la que ha estat la millor jugada del partit, una internada per l’esquerra de l’extrem que, arrencant de mig camp, ha superat tota la defensa i ha batut el Manu pel pal llarg. L’Arrels ha continuat fent el seu joc i acon-seguint crear alguna ocasió, però han estat els locals els qui han pogut aprofitar dos errors defensius per marcar dos gols més abans del descans. La manca d’encert dels davanters locals i alguna bona intervenció del Manu han impedit un resultat més abultat, si bé els davanters de l’Arrels també han desaprofitat alguna bona ocasió.

A la segona part, el Rialp s’ha limitat a controlar el partit, intentant sorprendre en alguna contra. L’Arrels ha tingut més la pilota i, amb els ajustaments tàctics realitzats al descans, ha guanyat una mica de solidesa, tenint també alguna oportunitat per marcar, sobretot cap al final del partit. Els locals, però, no han vist amenaçada en cap moment la seva victòria, i han disposat també d’alguna ocasió per ampliar el marcador.El proper diumenge, a les 18:30, primer partit a casa contra el Sudanell, un equip que també ha pujat de tercera aquest any.

Modelisme Solsones Modelisme

Inauguració del nou circuit 1/18:

Es fa saber a tots els aficionats al radiocontrol que aquesta nit als volts de les 10.30 es durà a terme la inauguració oficial del nou circuit de radiocontrol si-tuat a les instal·lacions del club Solsonès Modelisme. La concentració dels pilots serà a les 9 de la nit a les mateixes instal-lacions del club. Es demanaria una mica de puntualitat a tothom. S’agrairia que per concretar l'assistència us poseu en con-tacte amb el Ramon o el Jordi. Esperem poder celebrar una bona festa.

Envieu-nos els vostres articles, opinions...abans de DIMECRES al migdia

al nostre correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.



Bàsquet CB Solsona

Guanyadors del XIVè.TORNEIG SOLSONA BÀSQUET 3X3

Final pre mini bàsquet: 9 a 7

Equip campió: DRACSGuillem Ortigosa i Picó, Manel Davins i Jovells, Marc Segués i Codina, Jordi Camps i Oliva, Andreu Casals i Arderiu.

Equip finalista: SUPER HEROISManel Estany i Jané, Guillermo Morales i Parra, Marc Casal-dàliga, Gerard Jané i Cardona.

Final mini bàsquet: 13 a 12

Equip campió: JANÉBEAMarcel Jané i Cardona, David Estany i Jané, Laia Garcia i Jané, Josep Maria Duró i Diaz, Pau Grifell i Torres.

Equip finalista: ELS TRASTOSMarc Caelles i Solé, Fran Martínez i Urraca, Nona Rovira i Ribalta, Maiol Jorba i Gilabert.

Campions de triples Categoria pre mini: Guillem Ortigosa i Picó, 7 de 20 tirs anotats.Categoria mini bàsquet: Èric Colell i Caballol, 6 de 20 tirs anotats.

Categoria infantil: Josep Armengol i Codina, 4 de 10 tirs anotats.

Categoria sènior: Marcel Call i Prat, 9 de 20 tirs anotats.

Categoria júnior: M. Alba Carrasco i Alconchel, 6 de 20 tirs anotats.

Bàsquet CB Solsona

Final sènior: 17 a 14

Equip campió: TB ASSESSORSXavier Díaz i Moya, Marc Sala i Vilaseca, Francesc Rafart i Torres, Ferran Torres i Barbens, Carles Estany i Díaz.

Equip finalista: ELS DE SEMPRE + MARCELRoger Comas i Aynès, Xavier Merino i Jordan, Ivan Alsina i Costa, Marcel Call i Prat, Toni Baena i Solé.

Final júnior: 21 a 9

Equip finalista: SENSE NOMJoan Padró i Casas, Dani Vendrells i Closa, Darling Brian Torrico i Antelo, José Alberto Torrico i Antelo.

Equip campió: MACCABI DE LLEVARAlbert Llort i Sala, Leandro Sànchez i Cantú, Arnau Oliva i Puigdomènech, Pol Cabanach i Xifró.

Equip campió: XAMPIIÑONEES’SSChristian Bueno iCasas, Eduard Ortigosa i Picó, Pau Garriga i Solé, Roger Davins i Jovells.

Equip finalista: ROOKIE’S TEAMFrancesc Solé i Llobet, Jan Carol i Andreu, Gerard Cabestany i Bastida, Francesc X. Caballol i Múrcia.

Final infantil: 21 a 6


22a Cursa de la Diada Vila de TérmensSancho Ayala, puja al podi a la cursa de la Diada

Uns 400 atletes inscrits als 10 Km. de Térmens entre els que es trobaven dos atletes dels Fondistes del Solsonès, Sancho Ayala i Lluís Villaró.

Sancho Ayala ja des de la sortida va anar al grup cap-davanter, i amb un temps de 35’31 minuts va entrar al lloc 10 de la general i 1r de la seva categoria.

Lluís Villaró amb un temps de 42’12 minuts va entrar al lloc 90 de la general.

L’últim atleta va fer un temps d'1 hora i 15 minuts.

En finalitzar els 10 quilòmetres es van celebrar les dife-rents curses per als menuts, que van tenir participació solsonina, Lluís i Laia Villaró, que van participar en les categories de ben-jamins i pollets (2005) respectivament, amb bona qualificació i ganes per tots dos.

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

Bon inici de temporada del corredor Sancho Ayala

Pròximes curses21 Cursa de la Mercè. 10 km.

28 Mitja i 10 km. Andorra28 Mitja de Sontanamo (Barbastro)

Més informació a: Atletisme.com i www.fondistesolsones.org

XX CROS DE L’AMETLLA DE MEROLASancho Ayala torna a pujar al podi de l’Ametlla

Diumenge 14 de setembre es va disputar l’edició XX del popular cros de l’Ametlla de Merola, amb la parti-cipació de Sancho Ayala, Joan Freixa, Josep Miquel i David Alconchel del Club Fondistes del Solsonès-Prosetel.

Més de 600 atletes van participar en les diferents curses. A les 9:30h. es va donar la sortida a la cursa de 4.000 metres en la qual va participar en David, tot quedant en una excel·lent 6a posició amb un temps de 18 minuts.Aquesta cursa va ser guanyada per Sergi López d’Oliana.

A les 10 h. es va donar la sortida a la cursa dels 10.000 metres, on van participar els millors especialistes del moment. Sancho Ayala es va situar al segon grup i amb un temps de 35’31 va arribar al lloc 15 de la general i 2n de la seva categoria, rebaixant la marca de l’any passat en gairebé 2 minuts.

Josep Miquel va fer un temps de 49’12 entrant al lloc 282 de la general, i Joan Freixa va fer un temps de 59’44 minuts aconseguint baixar de l’hora.

L’últim atleta ho va fer amb 1 hora i 27 minuts.


Edicions EDAR acaba de publicar l'obra intitulada “Fars de l’Islam. Antigues alimares d’al-Andalus”, on es fa una valoració sistemàtica sobre tot un conjunt de torres circulars d’origen medieval i la seva possible interpretació com a fars i torres de guaita de construcció islàmica. El llibre és un repàs ex-haustiu als jaciments arqueològics i topònims que permeten recuperar la importància de les alimares durant la conquesta i ocupació musulmana durant el segle VIII, i inclou una part dedicada a la revisió del jaciment de Tentellatge de Navès. És, doncs, la primera ocasió en que es presenten els resultats d’aquesta recerca i que es fa en el context de l’estudi d’aquest fenomen tant arreu de Catalunya com de la resta de la península i sud de França.

La publicació ha estat co-ordinada pel Professor Dr. Ramon Martí, del Departament d’Arque-ologia Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona i publicat per Edicions EDAR.

Un llibre que analitza el valor

del jaciment de Tentellatge

a Navès

Lectura

Amb un teatre comarcal gairebé ple els dos dies, el cantautor solsoní va lluir en la posada en escena d’un disc ple de temes d’interpretació complexa i que necessiten molts instruments per sonar tal com han estat concebuts. Mas es va posar el públic de Solsona a la butxaca tan bon punt va començar el concert, amb la (di)versió dels Goigs de la Mare de Déu del Claustre. Amb tot, el cantautor combinà la presentació de Les cançons tel.lúriques amb altres temes de discos anteriors que tenen una sonoritat nova. A l’apartat dels bisos, va mostrar-se generós, regalant al públic 6 temes com I la Pluja es va assecar o la versió popular de Una sola paraula, de la Paulina Rúbio.

Concerts

Un any més, l’Associació Amics de l’Orgue de les comarques de Lleida, i ja és la desena edició, des de l’any 1999, presenta un conjunt de 17 concerts d’orgue repartits per 14 poblacions i interpretats per músics procedents de Catalunya, Andalusia, Aragó, Bèlgica, Galícia, Itàlia, Mallorca i País Valencià. Tots ells, amb una brillant trajectòria musical, ens faran descobrir, un any més, la im-mensa capacitat musical que posseeix l’orgue. En la present edició s’han inclòs actuacions musicals com orgue sol, cant i orgue, quartet de corda i orgue, dues trompetes i orgue o oboè i orgue, instruments que fan possible una programació més variada i agraïda per al públic.

Tres concerts a Sant Llorenç de MorunysLa capital de la Vall de Lord serà l’única ciutat que repetirà concert, fins a tres cites, la primera de les quals tingué lloc el passat dissabte 13 de setembre. La següent cita serà l’1 de novembre i la darrera, el 7 de desembre.

SANT LLORENÇ DE MORUNYS (Solsonès)-Església Parroquial

Dissabte, 13 de setembre. 22 h. “La revolució de l’orgue a Itàlia dels s.XVIII al s.XIX”. Matteo Galli, orgue

Dissabte, 1 de novembre. 18.30 h. “Obres a quatre mans per a orgue”Carme Godall i Guido Iotti, orgue

Diumenge, 7 de desembre. 19 h. - Bartomeu Mut, orgue

La Xa edició del Festival Internacional de Tardor Orgues de Ponent i del Pirineu porta

tres concerts a Sant Llorenç de Morunys

Roger Mas presenta les cançons tel.lúriques a Solsona


Un cafè amb... Ramon Estany

“Ens agradaria que a Solsona hi hagués un Centre de les Arts”

Jaume Subirà, Marta Ricart

i Sergi Vázquez, responsables de

l’acadèmia ÀTIC

L’ÀTIC continua existint, però quines novetats aporta enguany?(Jaume) L’important és que l’ÀTIC, com a projecte funcionava, i la gent de Solsona havia acceptat aquesta nova idea que tenim d’ensenyar la música. Va ser arran d’una trobada entre nosaltres, que vam parlar d’ampliar amb altres activitats que complemen-tessin l’art musical: una mica de teatre, arts plàstiques, una mica per cobrir el dèficit a Solsona que hi ha d’algunes activitats extraescolars. No tot és música i esports.

Així, un lloc una mica gran, ben condicionat, no existia, i ens va semblar adequat mantenir el nom d’ÀTIC, que la gent ja coneix, canviant la imatge, fent-la més moderna i sobretot amb un servei més acurat.

Pel que fa a la música, seguiu la línia dels darrers anys?(Jaume) Amb el canvi de local i les instal.lacions, hi guanyarem molt. El confort de l’alumnat serà molt més bo. A més, ampliem amb alguns instruments nous, com ara el cant, amb un coordi-nador que serà un famós, conegut arreu de Catalunya.

De fet, en la part musical es continuarà innovant amb noves ofertes de classes en grup.

I respecte a les altres activitats, què teniu previst?(Sergi) Jo coordinaré la part de les arts escèniques: teatre, circ i espectacles de carrer. Tenim la intenció de fer un grupet d’animació a Solsona . Per què el circ?. Perquè pensem que és una activitat molt maca i que pedagògicament se’n pot treure molt profit. De moment començarem amb petits tastets perquè tothom ho pugui probar.

(Jaume) El tema dels tastets va molt bé, perquè abans de fer un grup de teatre aniria bé practicar amb les diferents especialitats. Per exemple, un dia, per sorpresa, els alumnes rebran la visita d’un cantant conegut que els farà treballar la veu; un altre dia, un altre convidat mostrarà el tema de l’escenografia, i un altre dia la il.lumnació. En cada ocasió vindrà un personatge diferent que oferirà un tastet setmanal. Volem donar una oferta diferent cada tres mesos, cobrint diferents franges d’edat, especialment on hi ha certes mancances a Solsona, especialment entre 3 i 5 anys i a partir de 14 anys.

Quin format tindran els cursos?(Jaume) D’entrada, la música sí que serà per cursos sencers.

(Sergi) Per a les altres activitats, aquest primer any, i esperant la reacció de la gent, començarem amb cursets de tres mesos perquè tothom pugui provar-ho. I l’any vinent ja ens plantejarem quins cursos han de durar mig any o un any sencer.

Quin paper tindran les arts plàstiques en aquest nou àtic?(Marta Ricart) La idea és treballar la creativitat i l’expressió. Valorem que el nen o nena que hi participin s’ho passin molt bé, que sigui un espai per crear però sense tancar-nos amb propos-tes tradicionals. Sobretot és la idea d’obrir nous ventalls, amb materials nous i amb propostes d’artistes. Hi haurà propostes tant per a nens des de tres anys fins a adults i gent gran. Per als petitons hi ha propostes que barregen la plàstica i l’expressió en la línia de que treballin el cos. També hi haurà ceràmica, pintura i un taller d’il.lustració de contes.

Quin objectiu a llarg termini us plantegeu amb aquest nou ÀTIC?(Sergi) Aquest és el projecte o l’embrió del que ens agradaria assolir per a Solsona: un Centre de les Arts on poguessim on poguessin ser-hi totes les arts aglutinades. Això no és una pro-posta tancada. Ens agradaria que fos un referent per Catalunya. Molts municipis ja el tenen.

(Marta) La idea avançaria en el sentit de poder fer espectacles conjunts, amb música, teatre, escena i plàstica, projectes con-junts en que hi hagi comunicació entre tothom.

(Sergi) A més, si tenim un equip de treball potent, podrem ar-ribar a formar monitors en aquest àmbit, que a vegades costen molt de trobar.

(Jaume) Es tracta de fer una cosa diferent. Oferir un servei nou a Solsona.

Hi haurà propostes tant per a nens des de tres anys fins a adults i gent gran

L'Acudit del Simi

Passatemps Marta C.

Solsona va viure diumenge passat una jornada dedicada al bàsquet. Sense ser tant difícil com fer un triple, intenteu trobar les set diferències entre les dues fotografies

Les 7 diferències


celsona 586

Documents