celsona 577

Apunts Gràfics, SL., no es fa respon-sable de l'opinió personal dels col-laboradors a Celsona ni de les errades en què aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la edició següent de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot reproduir per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rere setmana, gràcies a l’aportació de molts col·laboradors que, de mane-ra totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 [email protected]. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

L’Ajuntament de Solsona ha convocat una plaça d’agent d’acollida i administratiu per als Serveis Socials amb la doble finalitat de refor-çar aquesta àrea municipal i, al mateix temps, potenciar el servei d’atenció i informació als nouvinguts per facilitar-los l’itinerari en la seva integració a la comunitat.

La voluntat de la regidoria d’Acció Social és “contribuir a integrar els col·lectius nou-vinguts amb un contacte més proper i continuat i amb més treball de carrer”, segons sosté David Rodríguez, responsable municipal d’aquesta àrea. L’agent d’acollida tindrà encomanades les tasques d’atenció a tots els ciutadans que arriben al muni-cipi i de seguiment de les gestions que han de fer per establir-s’hi, com l’empadronament, l’accés a l’habitatge i la sanitat pública, l’escolarització dels fills o la inscripció en classes de català, entre d’altres. Així mateix, recollirà la documentació que es requereix per als informes d’adequació d’habitatge i donarà suport a d’altres accions del Pla de Ciutadania i Immigració.

Igualment, aquesta persona assumirà les funcions administratives dels Serveis Socials de l’Ajuntament, per la qual cosa s’haurà de fer càrrec de coordinar-ne l’agenda, arxivar docu-mentació, inscriure els usuaris als programes de la gent gran i altres activitats organitzades per la regidoria d’Acció Social i executar trà-

Reforçaran els Serveis Socials amb una plaça d’agent d’acollida per als nouvinguts

Aquesta persona assumirà part de les tasques de l’Oficina de Cooperació

mits que no requereixen una valoració de les assistents socials.

Per ocupar aquesta plaça de treball, el con-tracte de la qual és fins al 31 de desembre, es re-quereix disposar del títol d’administratiu, tenir coneixements d’informàtica bàsica i el nivell C de català i disposar de carnet de conduir. També es valorarà el coneixement d’idiomes i la for-mació en atenció al públic i de temàtica social. Les persones que hi estiguin interessades poden presentar la sol·licitud fins al dia 22 d’aquest mes a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) de l’Ajuntament. Cal adjuntar-hi el currículum amb la documentació acreditativa.

Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

La Barra del Mia

L'Ajuntament condiciona els lavabos públics de la plaça del Camp...

per obrir-los només els dissabtes a la nit!!

2 577 - Divendres, 11-07-2008


Uns 60 alumnes es beneficien del programa de repàs d’estiu que ofereix l’Ajuntament de Solsona

Aquesta setmana uns 60 alumnes de Solsona han co-mençat les classes de repàs escolar que ofereix la regidoria d’Acció Social durant el mes de juliol en una aula del Casal de Cultura i Joventut. Sota el lema També es pot aprendre a l’estiu, aquest servei s’adreça a infants i joves de primària i de primer i segon de secundària amb necessitats de reforç escolar i que, en la majoria dels casos, els centres escolars deriven als Serveis Socials. El repàs, que es duu a terme els matins de 9 a 1, se centra a reforçar els coneixements bàsics que han de servir com a base per a posteriors aprenentatges, tot i que es personalitzen els temaris per a cada nen o nena en funció del seu informe escolar. Així mateix, s’incideix especialment en l’aprenentatge de la llengua catalana per als alumnes de nova incorporació el proper curs. Enguany l’equip docent està format per una educadora social i una auxiliar.

Aquest servei de repàs escolar és gratuït per a les fa-mílies. El subvencionen l’Ajuntament i el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. L’any passat s’hi van acollir prop de 50 persones.

Millores a l'espai públicAquesta setmana l'Ajuntament de Solsona ha reparat

algunes de les lloses de pedra del paviment de la plaça Major que estaven en força mal estat. Segons ha explicat el regidor de Governació de Solsona, Josep Caelles, es tracta d'una actuació "puntual" per millorar "la seguretat dels vianants" en una zona de força pas que presentava moltes irregularitats amb algunes lloses desencaixades. Caelles ha explicat que en el futur s'adequarà tota la zona tal i com preveuen les actuacions previstes en el Pla de Barris. També aquesta setmana els ope-raris municipals han començat a repintar a la zona del Camp la senyalització viària horitzontal.

Solsona Redacció

L'Espieta

"Solsona més neta"

Aquest és l'eslògan amb el qual l'Ajuntament sol-soní promociona els serveis de neteja de la ciutat i reclama a la ciutadania que actuï amb civisme a l'espai públic de Solsona. Amb tot, i tal i com expliquen els veïns que ens han enviat aquesta imatge, potser seria millor que l'eslògan resés de la següent manera: "Solsona més neta?" I és que la pols que aixeca la màquina embruta façanes, vehicles, carrers i fins i tot els vianants despistats que circulen prop d'aquest enginy.

3577 - Divendres, 11-07-2008

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Entrevista a David Rodríguez, regidor de Comunicació de l'Ajuntament de Solsona

La xarxa municipal d'internet sense fils entraràen funcionament abans de finalitzar l'any

Comencen el període de proves del sistema que permetrà la connexió a internet per 8 euros al mes

L'Ajuntament de Solsona va iniciar la setmana passada el període de proves de la xarxa municipal d'internet sense fils, un cop els tècnics de l'empresa encarregada del desplegament de la xarxa, enllestissin la instal.lació de la infrastructura.

Les proves duraran aproximadament un mes i serviran per determinar el nivell de cobertura sobre el municipi que ofereix l'estació emissora del senyal d'internet, situada al repe-tidor de la Creu, a Olius. Més endavant es faran els assaigs en usuaris particulars amb l'objectiu que la propera tardor es pugui començar ja a comercialitzar el servei d'internet.

D'entrada es preveu que la quota per usuari sigui de 8 euros al mes, IVA inclòs, per una velocitat de mitja mega, tot i que hi haurà tarifes més altes per velocitats més elevades. A banda, cada usuari haurà de pagar els costos d'instal.lació de l'antena, que rondaran els 300 euros. El pressupost del projecte ascendeix a 33.000 euros, que seran aportats, a parts iguals, pel Fons Feder europeu, gràcies a un conveni amb el Consell Comarcal del Solsonès i el pla de Barris.

Un cop la xarxa sigui operativa, el consistori podrà donar servei d'internet a la ciutat i ampliar els espais de cobertura, dis-posarà també de punts lliures de connexió a internet (hotspots) i podrà interconnectar els edificis municipals. A més, es podran desenvolupar altres serveis com la instal.lació de càmeres de videovigilància o l'enviament d'informació de serveis i publicitat a través de la xarxa.

Un tecnologia més modernaEl consistori ha encarregat a l'empresa de telecomuni-

cacions, Eurona, el desplegament de la xarxa que utilitza la tecnologia Wimax de transmissió de dades per radiofreqüència. Tot i que inicialment es preveia utilitzar el sistema pre-Wimax finalment s'ha optat per la Wimax, una tecnologia més avança-

da que ha permès ampliar la cobertura del servei, eliminar les antenes que es preveia col.locar a l'edifici consistorial i millorar la recepció de les antenes particulars que no necessitaran tenir visió directa obligatòria amb l'antena emissora de La Creu.

Ara l'Ajuntament treballa amb l'assessorament de Local-ret per definir les bases del concurs per l'ajudicació del servei i la concessió de l'explotació del servei que es cedirà a una empresa concessionària.

Segons ha explicat el regidor de Comunicació solso-ní, David Rodríguez, Solsona "serà pionera" en l'ús de la xarxa d'internet sense fils amb el sistema "més innovador i avançat".

El sistema Wimax ha permès reduir les emissions de ràdiofreqüència de la xarxa que, segons Rodríguez, "disposa de totes les garanties per al compliment de la legislació espanyola i la catalana per assegurar que no hi ha cap perill per a la salut". Així, l'Ajuntament ha desestimat l'única al.legació que es va presentar durant el termini d'exposició pública del projecte sobre els possibles efectes nocius d'aquesta tecnologia.

"Vam prometre la xarxa pel 2008 i de moment estem dins el termini"

El desplegament d'una xarxa d'internet municipal va ser una promesa electoral d'ERC, estan ja en condicions de fer-la realitat?Penso que sí. El primer que vam fer un cop vam arribar a l'Ajuntament va ser començar a treballar en aquest punt. Ja teníem un primer contacte amb algunes empreses i ajuntaments que havien impulsat un projecte d'aquestes característiques, però a més, vam iniciar converses amb la Secretaria de Telecomunicacions de la Generalitat i Localret. Sabíem que la proposta era viable però l'assessorament que ens han donat ha estat molt gran i ha permès incorporar millores al projecte, encara que també ha provocat que s'allargués el procés. De totes maneres, vam dir que ho faríem l'any 2008 i de moment estem dins el termini previst, tot i que hi ha hagut molta més feina de la que ens esperàvem, i fins i tot, alguna nit sense dormir.

David Rodríguez i un dels tècnics de l'empresa Eurona

4 577 - Divendres, 11-07-2008


Quins beneficis suposarà per la ciutat aquest projecte?Avui en dia internet s'ha convertit en una eina fonamental de la nostra societat, però per desgràcia encara hi ha moltes persones que, per diversos motius, no tenen accés a aquest servei. Per això defensem el pro-jecte, perquè la xarxa municipal permetrà superar aquest problema i moltes persones podran accedir a internet a una velocitat adequada a un preu molt assequible. A més, dotarem la ciutat d'una nova infras-tructura i l'Ajuntament disposarà d'uns serveis que ara no té.

El grup municipal de CiU ha express-at els seus temors respecte al risc que aquest sistema pot provocar per la salut. Què en pensa?Ja he tingut una reunió amb CiU per explicar-los en què consisteix el pro-jecte i com funcionarà la xarxa i és cert que hi ha hagut una al.legació respecte a les incidències sobre la salut que pot tenir el projecte. Però s'ha de ser molt curós perquè els nivells de radiació del sistema són imperceptibles. Les antenes instal.lades als terrats emetran 1 watt de potència mentre que quan usem el mòbil aquest emet una radiació de 2 watts. No cal dir que s'han seguit les directrius que la llei fixa per aquest tipus d'equipaments, i organismes oficials com Localret han certificat la seguretat del sistema. Cal tenir en compte que la normativa eu-ropea, avalada per un informe realitzat per una comissió d'experts a petició del Ministeri de Sanitat i Consum, estableix uns límits 100 vegades inferiors als que

podrien començar a provocar algun tipus d'inconvenient per a la salut. A més, la le-gislació catalana és encara més restrictiva i redueix aquests nivells a la meitat. Final-ment, les millores introduïdes al projecte inicial i que permetran eliminar l'estació base de l'Ajuntament, reduiran encara més l'exposició a aquestes ones.

Per què cediran la gestió a una empresa privada?És una recomanació que ens han fet, tant des de la Secretaria de Telecomunicacio-ns, com des de Localret. El fet de cedir la gestió del servei reduirà les despeses del consistori. Gestionar el servei des de l'Ajuntament hauria comportat un incre-ment de la plantilla municipal. S'hauria de gestionar el manteniment de la xarxa, les altes i les baixes de clients, les incidències i queixes i per tant faria falta una plantilla de professionals preparats per gestionar un servei com aquest. Això no resultaria barat ni pràctic per al consistori.

I per què no es dóna a una empresa solsonina?Abans de començar a fer res vam posar-nos en contacte amb diferents empreses que podien fer el projecte, entre elles una de Solsona. A totes els vam explicar quin era el nostre plantejament, però finalment el projecte inicial se'l va endur l'empresa que més interès hi va posar i amb qui més bé ens vam entendre. Es pot produir un efecte de competència deslleial?No. Aquest punt és clau i és el que

ens hi ha fet dedicar més esforços. L'assessorament dels serveis jurídics de Localret ha estat importantíssim i fo-namental en aquesta qüestió. Hi ha tres aspectes que són cabdals per evitar que es produeixi l'efecte que comentes. Primera, cal tenir en compte que una part important d'aquesta xarxa l’Ajuntament la destinarà a autoprestació de serveis. Segona, la relació que hi haurà entre l'Ajuntament i l'empresa que realitzi l'explotació serà en règim de concessió, és a dir, l'empresa haurà d'haver guanyat un concurs. I tercera, el projecte disposarà d'un pla de viabilitat econòmica.

Pot ser que hi hagi punts foscos de cobertura en la xarxa?Les primeres proves que s'estan realitzant s'encarreguen de vetllar-ho. La tecnologia Wimax està més avançada i no necessita que hi hagi una visió tan directa entre antenes per assegurar la recepció del senyal d'internet com sí que ho requeria el sistema pre-Wimax. Això redueix moltís-sim l'aparició de punts foscos, encara que sempre hi poden haver alguns problemes de recepció. En aquest cas es farà el pos-sible per solucionar-ho.

La velocitat de transferència de dades serà prou ràpida? Es podran fer descà-rregues d'arxius grans?De moment la velocitat serà de mitja a una mega, tant de pujada com de baixa-da. Això vol dir que es podrà accedir a tots els serveis d'internet que es poden consultar amb la resta d'operadors. Ara bé, la velocitat no serà tan alta i per tant la descàrrega d'arxius grans serà més lenta. Però l'objectiu del servei és oferir la possibilitat que tothom pugui accedir a la banda ampla a un preu assequible, i que pugui visitar pàgines web i tenir un compte de correu a una velocitat més que raonable. A més, el sistema no limitarà l'accés a cap pàgina web i l'usuari, sota la seva responsabilitat, es podrà descarregar i instal.lar a l'ordinador el que vulgui.

El sistema permetrà augmentar la ve-locitat en el futur?Sí. Es pot millorar la velocitat però això s'estudiarà més endavant.

Les antenes deixaran els terrats de Solsona plens de més ferros? La veritat és que són tan petites, d'uns 20 centímetres d'alçada, que pràcticament no es veuran.

El regidor de comunicació de Solsona, David Rodríguez, conversant sobre la xarxa d'internet municipal

5577 - Divendres, 11-07-2008

Solsona Redacció

‘Mulla’t per l’esclerosi múltiple’ a les piscines municipals de Solsona

Aquest diumenge, les piscines municipals de Solsona acolliran la jornada Mulla’t per l’esclerosi múltiple. Un any més, s’organitzarà un acte al llarg de tot el dia, de 10 del matí a 8 del vespre, i l’entrada a les instal•lacions serà gratuïta.

S’habilitarà un carril perquè els banyistes que ho desitgin nedin tants metres com puguin en solida-ritat amb la causa. L’any passat hi van participar prop de 150 persones. Una altra forma de col•laborar-hi serà adquirint material promocional de la campanya, entre el qual hi ha gorres, xancles de bany, samarretes i tovalloles d’aquesta edició.

Solsona s’adhereix així a la campanya anual de la Fundació Esclerosi Múltiple, que té com a objectiu sensibilitzar la societat envers les 40.000 persones afec-tades a tot l’estat espanyol i captar fons. Hi participaran unes 600 piscines de tot Catalunya.

Adigsa inicia obres de rehabilitació d’edificis a Solsona

. L’empresa pública Adigsa ha iniciat obres de rehabi-

litació en edificis dels grups d’habitatges lleidatans de Josep de Torregassa a Solsona, per un import de 474.504 euros, respectivament. Al grup de Josep Torregassa de Solsona, s’actuarà en els blocs A, B, C i D, en un total de 44 habitatges. S’aïllaran les façanes i se substituiran les portes i les finestres de les escales. L’obra s’ha adjudicat a l’empresa C. Misca, SL, i durarà set mesos.

Un veí de Solsona, ferit greu en un xoc frontal a Manresa

Un veí de Solsona de 34 anys va resultar ferit greu en un accident que es va produir dilluns al matí a al C-37 a Manresa. El monovolum que conduïa el veí de Solsona ha xocat frontalment amb un altre vehicle, un turisme conduït per una jove de Balsareny, que també ha resultat ferida greu. Les víctimes del sinistre han estat traslladades a l’hospital Sant Joan de Déu de Manresa.

L’accident frontal va tenir lloc a quarts de nou, a la C-37, a la sortida de Manresa, havent estat traslladats en ambulància a l’Hospital de Sant Joan de Déu de la capital del Bages, on romangueren ingressats amb pronòstic greu. Segons la Policia Local de Manresa, els ferits són Mustapha S. S., de 34 anys i veí de Solsona, que conduïa un vehicle monovolum, i Gemma B.P., de 23 anys i veïna de Balsareny, que conduïa un turisme. Tots dos van haver de ser rescatats per efectius de Bombers de la Generalitat de la ferralla dels vehicles on havien quedat atrapats. Les causes del xoc encara s’han d’aclarir.


6 577 - Divendres, 11-07-2008


L'Orfeó Nova Solsona supera amb nota la seva interpretació de la Missa de la Trinitat de Mozart

L'Orfeó Nova Solsona va aconseguir el reconeixement entusiasta del nombrós públic que, dissabte passat, va assistir a la representació de la Missa de la Trinitat de Mozart. Una obra que el cor solsoní va interpretar conjuntament amb l'Orquestra i la Coral Camerata de Sant Cugat i la Coral Polifònica de Tremp.

La representació, que formava part del 27è Cicle de Concerts d'Estiu de Solsona, es va celebrar a la Catedral solsonina sota la batuta de Xavier Baulies, director de la Camerata de Sant Cugat.

L'arrisacada aposta de l'Orfeó va cap-tivar les prop de 500 persones assitents al concert que van obsequiar els intèrprets amb llargs aplaudiments.

La posada en escena d'aquesta pro-ducció ha estat possible gràcies al suport que l'Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal del Solsonès, un recolzament que va agrair especialment Jaume Cua-drench, president de l'Orfeó Nova Solso-na. Cuadrench va agrair també al Bisbat de Solsona la seva col.laboració en l'acte i va destacar "l'esforç i la il.lusió" de tots

els membres de l'entitat que presideix per fer realitat el projecte.

En la primera part del concert, a càrrec de la Camerata i la Coral de Sant Cugat i la Coral Polifònica de Tremp, es va in-terpretar la Missa de Difunts de Maurice Duruflé i el Cantique de Jean Racine del

compositor Gabriel Fauré. No va ser, però, fins a la segona part del concert que els membre de l'Orfeó Nova Solsona van accedir a l'escenari per interpretar amb notable seguretat i encert la Missa de la Trinitat de Mozart. La seva actuació va ser especialment aplaudida pel públic.

Els membres de la Camerata i la Coral de Sant Cugat, la Coral Polifònica de Tremp i l'Orfeó Nova Solsona a l'escenari

Un nombrós públic va assistir al concert Blanca Pujol, Montse Cots, Anna Camps, Eduard Tamames i Xavier Baulies en finalitzar el concert

7577 - Divendres, 11-07-2008


Entrevista a Anna Camps, directora de l'Orfeó Nova Solsona

Com sorgeix la idea d'organitzar aquesta producció con-junta per interpretar una missa? Fer aquesta obra ens feia molta il.lusió, però no era gens fàcil. Una producció d'aquestes característiques, amb una gran or-questra i un repertori clàssic, té uns costos elevats i és difícil que es pugui dur a terme. Tot i això, l'entitat va estudiar-ho i ens va semblar que era possible arribar-hi si tothom s'hi esforçava molt i si es podien aconseguir els ajuts necessaris.

Per què la Missa de la Trinitat de Mozart?Vaig buscar a partir d'autors que conec com Haydn, Brahms o Mozart i al final em vaig decantar per aquesta per diferents raons. A banda de la qualitat que té la peça i del fet que el seu autor sigui Mozart, la Missa de la Trinitat no presenta una dificultat excessivament alta per un cor no professional com l'Orfeó, no és massa llarga i té l'avantatge i la pecularitat afegides que no hi ha parts per solista.

En quin grau de dificultat la situaries per un cor com l'Orfeó Nova Solsona?Estaria en una dificultat mitjana alta, però creia que no era impossible per l'Orfeó. Tot i que hi ha hagut moments que ho semblava, perquè s'ha hagut de treballar moltísssm per tirar-la endavant.

Què els va semblar als components de l'Orfeó la proposta?Quan planteges un repte com aquest a un cor o a un cantant en principi sempre és un al.licient. Ells gaudeixen cantant i aquests reptes els motiven molt. Així que de bon principi els va semblar bé. Havien tingut altres experiències similars cantant amb una orquestra quan es va fer el Glòria de Vivalvi o una missa de Vivaldi i això ens va ajudar.

Van fer falta molts assaigs? Nosaltres assagem habitualment tots els divendres de l'any de quarts de 10 a les 12 de la nit. Així vam començar a treballar inicialment la Missa de Mozart, però a mesura que passsaven els dies vèiem que no avançàvem tal i com ho havíem de fer. Llavors vam optar per afegir nous assaigs els dies de cada dia, els dissabtes i fins i tot alguns diumenges. Això és demanar-li molt a un cor que no és professional i en canvi s'ha de recalcar que la gent va respondre moltíssim.

Amb la dificultat de fer-ho amb una orquestra i un cor de fora.L'obra necessitava més assaigs conjunts però ja sabíem que no era possible i, per tant, vam decidir tirar endavant tenint en compte que per qüestions de pressupost i de disponibilitat horària de la gent no es podia fer tot el que es volia.

Quants assaigs conjunts heu fet?N'hi ha hagut poquíssims. Un amb el director de la Camerata de Sant Cugat a Solsona, un altre de conjunt amb el Cor de Sant Gugat durant tot el dia a Solsona i un altre, la setmana abans del concert, quan l'Orfeó van anar a Sant Cugat a fer un únic assaig amb l'orquestra. Finalment el mateix dia de concert també

"Amb el treball que s'ha fet en aquesta producció l'Orfeó ha fet créixer el seu nivell"

Un any de feina ha suposat per l'Orfeó Nova Solsona la prepa-ració de la Missa de la Trinitat de Mozart que van interpretar conjuntament amb l'Orquestra i la Coral Camerata Sant Cugat i la Coral Polifònica de Tremp. La directora de l'Orfeó ha destacat "l'agradable" i "molt bona" resposta de públic que va tenir l'acte i ha fet un agraïment especial als ajudants de direcció del cor solsoní "sense els quals no s'hagués pogut dur a terme l'espectacle"

La directora de l'Orfeo Nova Solsona Anna Camps, juntament amb Xavier Baulies, director de l'Orquestra Camerata de Sant Cugat

8 577 - Divendres, 11-07-2008


vam estar treballant durant una hora i mitja amb l'orquestra. Realment és molt poc, però eren les condicions que teníem. Per això s'ha de valorar molt l'esforç de tots per superar aquestes condicions.

I el resultat final, com el definiries?El resultat va ser bo. Tenint en compte que hi havia moltes possibilitats de cometre errors i que podien passar moltes coses vam aconseguir que tot sortís bé.

Quina nota li posaries?Ara em poses en un compromís (riu), però crec que el concert va sortir molt bé. La tensió del cor, l'esforç que hi va posar tothom i la concentració dels cantaires va permetre que es veiés el molt que s'hi havia treballat. Crec que ha estat una experiència molt gratificant pels cantants però també penso que el més important d'aquesta aventura ha estat el procés i no el resultat final que, com he dit abans, va ser molt bo.

Musicalment, quina era la dificultat més gran per als mem-bres de l'Orfeó?El treball de memorització. S'ha de tenir en compte que dels 55 membres de l'Orfeó només hi ha una desena de cantants que

llegeixin música i que puguin interpretar una partitura. Això ha suposat una dificultat immensa pel 70% dels cantaires, ja que han hagut de memoritzar el text i la música d'una partitura que dura 40 minuts i que no és fàcil.

Què significa per l'Orfeó Nova Solsona aquesta experiència?És un pas molt important perquè una producció així et fa crèixer un cor. El que ha aconseguit l'Orfeó és augmentar el seu nivell perquè l'esforç per superar un repte com aquest et fa millorar moltíssim.

Per tant, ara caldrà esperar noves fites?Sí, el que passa és que hem de ser molt conscients que els reptes no sempre poden ser d'aquesta magnitud perquè això també crema. Els reptes han de ser raonablement moderats si es volen assolir.

No sap greu que tot aquest esforç i vist l'èxit que ha tingut la producció es quedi en una sola representació?Això ho estan comentant tots els membres de l'Orfeó, però amb els recursos que tenim és difícil fer més. Aquesta producció té uns costos elevats i no tenim estructura per vendre i portar la producció a d'altres llocs. Seria molt bonic però ara per ara no és viable.

Remodelació de carrersdel nucli antic

PRESENTACIÓ ALS VEÏNSDELS AVANTPROJECTES D’URBANITZACIÓDELS CARRERS DE LA REGATA, DOMINICS,SANT LLORENÇ I TRAVESSIA DE SANT ROC

DIMARTS 15 DE JULIOL - 20.30 H - SALA CULTURAL DE L’AJUNTAMENT

Programa de millora de barris

9577 - Divendres, 11-07-2008

Sant Cristòfol, tradició i espectacle

El passat cap de setmana l’Associació de Festes de Sant Cristòfol de Solsona va celebrar el seu patró amb un grapat d’actes que enceten el calendari estiuenc de Solsona.

El dissabte 5 de juliol, i sota la col.laboració del Motor Club Manresa, la calorosa tarda no va desanimar els 17 parti-cipants de l’exhibició trial 4x4 al camp del Serra, amb premi per als 3 millors.

A les 11 de la nit, els més balladors van poder estrenar les revetlles de l’estiu amb l’orquestra Glacé.

Amb tot, els actes més tradicionals van tenir lloc al matí del diumenge 6 de juliol, amb l’esmorzar de xofers al bar El Tra-

Sant Cristòfol Ramon Estany

bucaire, la pujada de la comitiva acompanyada per l’Orquestra Patinfanjàs fins al Cor de Maria, on tingué lloc la Missa en honor a Sant Cristòfol. Enguany, el pendonista de la festa ha estat el Pasqual Alqueza, i els ajudants, Marc Reig i Joan Facet. En repre-sentació de l’ajuntament hi va assistir l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou i la regidora de Cultura i Joventut, Sara Alarcón.

Després de la Missa, la comitiva dugué el sant fins al lloc de costum a la Plaça del Camp on mossèn Grifell, rector de Solsona, va anar beneint els vehicles al seu pas, mentre es repartien les tradicionals medalles i els goigs que des de fa 9 anys editen els Gogistes Solsonins.

Un centenar de camions desfilaren diumenge en la tradicional benedicció de vehiclesDisset tot terrenys van posar-se a prova al Camp del Serra

Maniobres en un marge Els guanyadors del 4x4

Imatges espectaculars Calia habilitat i potència El traçat era molt complicat

NÚMEROS PREMIATS de la Rifa de Sant Cristòfol 20081er premi: 4655 _ 2n premi: 17164 _ 3er premi: 11322

10 577 - Divendres, 11-07-2008


Mossèn Grifell celebrà la Missa de Sant Cristòfol Gogistes Solsonins un any més van repartir els Goigs de Sant Cristòfol

Orquestra Glace

Els solsonins van gaudir de la desfilada de vehicles El pendonista i els portadors amb el sant

A punt per repartir les medalles Superant un turó

11577 - Divendres, 11-07-2008


12 577 - Divendres, 11-07-2008


13577 - Divendres, 11-07-2008

Olius Ramon Estany

Les excavacions confirmen la inportància estratègica del turó

Descobreixen una torre de guaitamolt ben conservada al CastellvellLa 13a campanya arqueològica al Solsonès que promou el Centre d’Estudis Lacetans continua aportant noves dades sobre els primitius pobladors de la comarca, concretament de l’època ibèrica

Una vintena d’arqueòlegs sota la direcció del Centre d’Estudis Lacetans estan treballant des del 25 de juny als jaciments d’Olius i del Castellvell. Hi romandran fins el dia 15 de juliol, però en poques setmanes ja han avançat algunes descobertes.

Al Castellvell, en el segon any d’excavacions, es comença a dibuixar lentament el gran poblat ibèric que con-trolava tota la comarca. Van apareixent noves estructures, com multitud de petites sitges que emmagatzemaven el gra per a autoconsum, restes dels pobladors, i fins i tot l’esquelet d’un nadó que suposada-ment nasqué mort i que fou enterrat sota una llosa al costat de la muralla externa. Amplis passeigs empedrats al voltant dels quals s’aixecaven els habitatges van mostrant la rellevància d’aquest llogaret ibèric.

Una construcció que va aparei-xent a la vessant sudoest és una molt ben conservada torre de guaita. No se n’ha pogut precisar amb exactitud la data de construcció ni la seva funció, si bé se sap que és d’època més moderna.

Pel que fa al jaciment d’Olius, que ja porta 10 anys, els treballs ja van més

avançats i les tasques van dirigides a con-solidar els hàbitats ibèrics i la muralla que els protegia, amb vistes a preparar l’indret per a les visites turístiques. Aquesta ex-cavació compta amb l’ajut de la CIRIT i la col.laboració de l’Ajuntament d’Olius. Ramon Cardona, del Centre d’Estudis Lacetans i director de les excavacions, ha remarcat la importància de l’ajut i suport

de les institucions, així com dels propie-taris dels terrenys, com en el cas del turó del Castellvell, que fan possible avançar les excavacions, que de moment ho fan a un ritme lent, ja que només és disposa de tres setmanes a l’estiu. Amb tot, s’ha demanat un Pla d’Ocupació a Treball per al Castellvell, que permetria en cas de ser concedit, avançar a un ritme més ràpid.

Grup d'arqueòlegs a Olius

Grup d'arqueòlegs al Castellvell Excavacions a Olius. Examinant una sitja

Descobrint la torre de guaita

14 577 - Divendres, 11-07-2008

Olius Josep M. Montaner i Reig

La diputada del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Marta Alòs, va presentar la setmana passada al Parlament de Catalunya una proposta de resolució demanant al Govern "la restitució" del bosc de ribera situat a la cua del pantà de Sant Ponç que va ser arrassat arran d'un error en l'execució d'uns treballs forestals per la prevenció d'incendis autoritzats pel Departament de Medi Ambient i amb finançament de la Unió Europea.

La federació nacionalista va exigir al Govern que "as-sumeixi la seva responsabilitat i restitueixi el medi afectat" ja que, segons va apuntar la diputada convergent, la neteja del bosc i la creació d'un tallafocs, per part del Departament de Medi Ambient, "va acabar amb la tala indiscriminada d'un bosc de ribera de més de 4 hectàrees i en especial d'una salzereda que, segons el Grup Natura del Solsonès, constituia un bosc de salzes blancs únic a la comarca".

El fet va ser denunciat uns mesos enrere per l'Ajuntament d'Olius. En aquells moments, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i el Departament de Medi Ambient van reconèixer oficialment que les feines autoritzades consistien només en la

CiU porta al Parlament la denúncia per la tala indiscriminada del bosc de ribera del pantà de Sant Ponç La federació nacionalista exigeix al Govern la restitució del bosc després que l'Agència Catalana de l'Aigua reconegués l'error en la tala dels arbres

tala de matolls, l'aclarida selectiva de l'arbrat i l'eliminació de restes, però una execució incorrecta dels treballs va comportar la destrossa del bosc.

Aquest bosc de ribera de salzes blancs ocupava unes 9 hectàrees de superfície i estava catalogat com a hàbitat d'interès comunitari per la Unió Europea i cartografiat i inventariat al llibre "Arbres i arbredes singulars del Solsonès", dels autors D. Guixé, R. Rocaspana i M. Rodríguez. A més, constituia una formació vegetal d'interès comarcal inclosa en l'Inventari del Patrimoni Natural i Cultural del Solsonès realitzat pel Centre d'Estudis Lacetans.

Estat en què va quedar el bosc de ribera de Sant Ponç després de la tala

15577 - Divendres, 11-07-2008

Vall de Lord Dolors Pujols

El grup de rumba hereu de Dusminguet, “La Troba Kung Fú”, serà a Sant Llorenç el proper 9 d’agost. L’ajuntament està enllestint el programa d’actes de la festa major 2008 i aquest concert en serà un dels plats forts. L’actuació dels de la Garriga anirà precedida d’El Belda i el conjunt Badabadoc i del grup de metal de la Vall de Lord “Arç Blanc”, un clàssic dels concerts de festa major.

A més, enguany es recuperen dos dels actes més concor-reguts de les festes, com són “la burricada” i la Tronada des del Campanar, l’any passat suspesa per culpa de les obres a l’antic monestir de Sant Llorenç.

Els actes començaran el dimecres, 6 d’agost amb una jor-nada que, com ja fa uns anys, organitzarà el casal l’Estaca. De cara al dijous hi haurà la típica botifarrada amb passacarrers previ dels geganters i ball a la Canal. Divendres serà el dia d’una cercavila a mitja tarda i del correfoc infantil al vespre. A la nit hi haurà teatre amb el conjunt local “El Perxe” i les primeres actuacions al pavelló, amb el conjunt Orgue de Gats i l’Orquestra Mitjanit. La jornada del dissabte començarà de bon matí amb el concurs de Pesca Infantil, també hi haurà la burricada i com sempre, el Correfoc de Festa Major. Posteriorment començarà el concert al

La Troba Kung-Fú, plat fort dela Festa Major de Sant Llorenç

La programació preveu recuperar la Tronada des del campanar i la Burricada

Pavelló, amb La Troba Kung Fú, Arç Blanc i el Belda i el con-junt Badabadoc. I finalment el diumenge dia 10 i festa del patró de Sant Llorenç hi haurà la típica cercavila, sardanes a la Plaça Major i missa. A diferència d’altres anys, el concert de Terrassa i el ball de gala de la nit aniran a càrrec de conjunts diferents. A la tarda el bar Jardí acollirà l’actuació de la Portàtil FM mentre que a la nit hi haurà a l’envelat l’orquestra l’Havana. El mateix diumenge també tindran lloc les Havaneres a la Plaça Major i paral·lelament jocs infantils a la Canal. El final de festa, després de l’orquestra, anirà a càrrec de discofeeling Max Altimira. Entre tota aquesta programació la regidora de cultura, Maria Àngels Gómez, precisa que falta concretar el futbol, la pintura ràpida i el rally fotogràfic. Gómez explica que “hem prioritzat els joves a l’hora de programar la festa”. L’alcalde Enric Roures coinci-deix amb la regidora: “ens n’hem adonat que qui més participa a la festa major és el jovent i cal també destacar el pes de les entitats”. Roures explica que “hi haurà preus més econòmics que altres anys” que rondaran els cinc euros les nits de divendres i diumenge i els 10 pel concert de dissabte.

La barra del pavelló sortirà com sempre a subhasta i el funcionament serà similar al d’altres anys.

Obren una clínicadental a Sant Llorenç

La clínica dental Gil-Vernet Mas va inaugurar-se el passat 7 de juny. Ubicat al carrer de Manuel Riu, el centre disposa de tot tipus de serveis entre els quals hi ha els de teleradiografia i ortopantomografia. Ignasi Gil-Vernet és, juntament amb la seva dona Rosa Ma. Mas, el responsable del centre i fa més de 20 anys que estiueja a la Vall de Lord. El dentista ens explica que ”aquesta vall m’ha donat molt i en certa manera amb aquest servei li ho agraeixo”.

16 577 - Divendres, 11-07-2008

Vall de Lord Dolors Pujols

X Diada d’Arts i Oficisde la Vall de Lord

La desena edició de la fira arriba amb més activitats però menys artesans que altres anys

La Fira d’Arts i Oficis de la Vall de Lord va arribar a la seva desena edició el passat cap de setmana. A banda de les tradicionals parades d’artesans, que van tornar als claustres de l’antic Monestir de Sant Llorenç, un seguit d’activitats paral-leles van tenir lloc durant tot el cap de setmana. Des de titelles fins a cercaviles i concerts van tenir lloc dissabte i diumenge a diferents places del casc antic.

17577 - Divendres, 11-07-2008

Comarca Ramon Estany

Els dies 15 de maig i 2 de juliol de 2007 els plens dels ajuntaments de Guixers i de la Coma i la Pedra van aprovar, d’acord amb el quòrum de la majoria absoluta, la delimita-ció efectuada els dies 2 i 3 d’abril i 15 de maig de 2007 per les respectives comissions municipals. Aquesta delimitació forma part dels treballs d’execució dels mapes municipals de Guixers i de la Coma i la Pedra dins el procés d’elaboració del mapa municipal de Catalunya.

Fita 1: se situa al caire del cingle del Prat de Bacies, a l’origen del torrent d’Urdell. Es reconeix com a fita de terme una penya de forma irregular, de quaranta per trenta centímetres de costat a la base i deu centímetres d’alçada. Aquesta fita també és comuna al municipi d’Odèn.

Fita 2: se situa a la serra de Querol, al paratge conegut com a Coma Sentinella i a uns cent quaranta-set metres al sud-oest de l’Espluga del Feixar. Es reconeix com a fita de terme una penya de forma irregular, de tres per dos metres de costat a la base i cinc metres de profunditat. Té gravada una marca quadrangular amb un cercle. La línia de terme reconeguda entre les fites primera i segona és el caire del cingle de l’Obaga Negra fins a trobar la divisòria d’aigües de les Morreres, des d’on segueix per la divisòria esmentada fins a trobar la normal traçada des de la fita segona. Des d’aquest punt, continua per la normal fins a la fita.

Fita 3: se situa a la partida de la Coma de Sant Grau, a uns cinc-cents metres al nord-est del Cap d’Urdiets. Es reconeix com a fita de terme un munt de pedres de forma aproximadament

cònica, de vuitanta-cinc centímetres de diàmetre a la base i setanta-dos centímetres d’alçada. La línia de terme reconegu-da entre les fites segona i tercera és la divisòria d’aigües de la Coma Sentinella fins a trobar la divisòria d’aigües de la Coma de Sant Grau, des d’on segueix per aquesta última divisòria fins a la fita tercera.

Fita 4: se situa al Feixar, a uns quaranta-cinc metres a l’est de l’antic camí de Solsona a la Coma i la Pedra i a uns dos-cents vuitanta metres al nord-oest de la carretera del Port de Comte. Es reconeix com a fita de terme el brollador de la font de Querol. La línia de terme reconeguda entre les fites tercera i quarta és la divisòria d’aigües de la Coma de Sant Grau fins a trobar la divisòria d’aigües dels Murriets, des d’on segueix per aquesta última divisòria fins a la fita quarta.

Fita 5: se situa a la Costa de Galliners, sobre una petita carena, en el marge oest del camí de la Font del Llevador o de les Tregines, i en el límit de les propietats de les Ribes, en el terme de Guixers, i de les Tregines, en el terme de la Coma i la Pedra. Es reconeix com a fita un cercle amb una creu a dins gravat a una roca nativa. La línia de terme reconeguda entre les fites quarta i cinquena és la divisòria d’aigües on es troben situades ambdues fites. Aquesta fita també és comuna al mu-nicipi de Sant Llorenç de Morunys.

Fita 6: se situa al vessant est d’una costa, en el límit de les finques de les Nogueres, en el terme de Guixers, dels Plans, en el terme de Sant Llorenç de Morunys, i de les Tregines, en el terme de la Coma i la Pedra. Aquesta fita també és comuna al municipi de Sant Llorenç de Morunys.

Governació dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Guixers i de la Coma i la Pedra (I)

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

Aquesta setmana passada va tenir lloc al Consell Co-marcal del Solsonès la primera taula de treball per a la futura implantació de la borsa activa de treball jove Setelsis, formada per agents socials, interlocutors laborals, centres de secundària i promoguda per l’Oficina Jove del Solsonès i l’àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal del Solsonès dins del marc del Pla Comarcal de Joventut 2008.

La reunió de treball va servir per fixar les línies estra-tègiques i reptes de futur que garanteixin una correcta imple-mentació de les polítiques d’accés al món laboral adreçades als joves de la comarca.

Està previst que el proper dia 21 de juliol a les 20 hores es faci la presentació oficial de la borsa jove de treball a la sala gòtica del Consell Comarcal del Solsonès.

Joventut i promoció econòmica del Consell Comarcal treballen per a la creació d’una borsa de treball jove

En el projecte hi treballen agents socials, interlocutors socials i centres de secundària

18 577 - Divendres, 11-07-2008

Odèn

Cambrils acull un curs de Tian Gong

A Cambrils es va realitzar del 27 de juny al 6 de juliol un curs de Tian Gong per sanar l’ànima. Els 40 alumnes, de diferent procedència (Holanda, Illes Canà-ries, Aragó, Catalunya, etc.), han realitzat 10 jornades de 8 hores de meditació al Centre de Natura impartides pel gran mestre Letian. Els tallers que es van portar a terme estaven orientats a persones que ja practiquen aquesta disciplina. L’objectiu d’aquest curs era la desin-toxicació física i emocional per tal de poder-se relaxar, per enfortir el cos, la ment i l’ànima. Odèn és un lloc amb molta energia. És ideal per realitzar activitats que requereixen una gran concentració i que estiguin amb harmonia amb la natura.

Tant els professors com els assistents van coin-cidir amb la màgia de la zona i ja s’està pensant en la celebració del curs Internacional de Tian Gong al nostre territori l’any pròxim, amb més de 120 assistents d’arreu del món.

El Salí de Cambrils i el Camp de treball internacional a TV3

Un equip de TV3 del te-lenotícies comarques filmarà el pròxim 13 de juliol el Cen-tre de Natura d’Odèn i el salí de Cambrils, on s’explicarà el funcionament d’aquestes instal·lacions als turistes que ens visitin.

El pròxim 12 de juliol comença el Camp Internaci-onal a Cambrils, organitzat per Coordinació Rural de Catalunya (CRUC). Fins el 31 de juliol, nois i noies d’arreu del món conviuran a Cambrils per intercanviar idees i coneixements, alhora que descobriran la riquesa d’elements naturals, culturals i la realitat socieconòmica de la comarca del Solsonès. Enguany els joves treballaran al salí de Cambrils, on s’implicaran en el projecte de restauració d’aquesta antiga explotació de sal.

El proper 26 de juliol es realitzarà la 4 edició de les jornades rurals a Cambrils organitzades pel CRUC. Aquest any es parlarà sobre la dona al món rural. Diferents agents implicats en la temà-tica a tractar, debatran sobre el rol de la dona a l’entorn rural. Les conclusions i reflexions que surtin d’aquest espai de reflexió seran publicades amb la finalitat de crear un document que serveixi de pauta per a realitzar polítiques satisfactòries al nostre territori, on les necessitats de les dones prenguin major rellevància.

19577 - Divendres, 11-07-2008

Odèn

Un punt de mira en la prehistòriadel Solsonès i del Pre-Pirineu lleidatà

Fa poc més de 4.000 anys moria, en un campament de pastors prop del tossal on s’aixecaria el castell d’Odèn, un membre de la colla que pasturava els ramats per les terres altes del Solsonès. Aquests ramaders provenien de contrades més càlides, com la Segarra, i seguien les pastures verdes i la frescor del clima que el Pre-Pirineu els proporcionava a l’estiu.

La mort d’un dels membres del grup exigia un cerimo-nial establert i un enterrament amb la dignitat que la comuni-tat atorgava al difunt. A més de possibles creences en el més enllà o en el retrobament de les ànimes de parents i amics les exèquies funeràries obligaven a preveure futures inhumacions independentment del lloc del traspàs. A les comunitats mòbils, per les quals la transhumància era una activitat econòmica de primer ordre, si no l'única, sembla raonable atribuir-los llocs d’enterrament repartits al llarg del territori per on empaitaven el bon clima i les pastures guiats pel curs de l’any.

L’activitat ramadera marcaria pregonament la gent del Solsonès durant segles. Els costums canviarien, les creences

Situació caixa del Moro

i la llengua esdevindrien unes altres, la tecnologia hi deixaria petja amb força, però des de la mort d’aquell pastor, ara fa poc més de 4.000 anys, fins a la fadrinesa dels nostres avis el Solsonès no ha deixat de veure-hi passar els ramats, carrerades amunt a l’època fresca de l’any i camins avall a les acaballes de l’estiu, abans que les fredorades hivernals fessin impracticable la pastura de muntanya.

No sabem com es deia aquest primer difunt anònim. Dels que el seguiren cap al més enllà tampoc no ens n’han quedat ni el nom ni la veu. I malgrat aquest silenci, tant ells -els primers solsonins ramaders- com els seus monuments funeraris ens parlen d’un passat pregon, ens ofrenen amb generositat la prehistòria d’aquest bocí de Catalunya i la llavor del què segles més tard acabaria confegint un país d’homes ferrenys, arrelats a la terra i hereus d’un patrimoni cultural mil·lenari on ara un grup d’arqueòlegs, agosarats en l’empresa però conscients de la magnitud de la tasca que escometen, ens posen al descobert i a l’abast de tothom aquells temps pretèrits amb una segona campanya d’excavacions a la necròpolis de Fontcoberta, al terme d’Odèn. Caixa del Moro

El Grup de Prehistòria del Solsonès GPS, enceta el pro-per 26 de juny la segona campanya de la necròpolis esmentada amb l’excavació i restauració de l’impressionant túmul i dolmen de la Caixa del Moro I. Sota la direcció dels arqueòlegs Josep Castany i Núria Vilella, Aquest monument funerari, impressio-nant per la seva grandària, situació i òptim estat de conservació, va ser excavat parcialment per en Serra i Vilaró, que no va poder acabar la seva tasca degut a la passa de grip de l’any 18.

Per a la realització d’aquesta campanya hom compta amb l’entusiasta i generosa col·laboració de l’ajuntament d’Odèn que en tot moment s’ha mostrat interessat a recuperar el passat, facilitar les tasques arqueològiques amb els mitjans necessaris i fer-ne la difusió a la comunitat científica així com al gran pú-blic. L’equip arqueològic compta també amb la col·laboració del Centre de Natura d’Odèn, que posa a la seva disposició locals i mitjans tecnològics així com humans.

La tasca que l’equip del Grup de Prehistòria del Solsonès durà a terme enguany és la d’excavar el dolmen de La Caixa del Moro I, prospectar a la massa tumular i acabar amb la con-solidació i restauració del megàlit i la seva senyalització amb panells informatius. Tal i com ja va fer amb la Caixa del Moro III l’any passat. La feina d’inventariat, registre i interpretació del material trobat es realitza un cop acabat el treball de camp.

Caixa del Moro

20 577 - Divendres, 11-07-2008

Els resultats de l’excavació confirmaran una rica pre-sència i activitat humanes a la prehistòria de la Catalunya central. La necròpolis de Fontcoberta, juntament amb el conjunt sepulcral del Sàlzer i l’hàbitat-santuari de Les Portes amb la seva extraordinària estratigrafia i punt de referència en l’estudi dels camins de transhumància i transtermenància (o transhumància menor) a les nostres comarques. La xarxa de carrerades i vies pecuàries es troba esquitxada de megàlits i de jaciments, potser temporals, bastits pels pobles pastors del neolític final ençà. L’estudi del megalitisme funerari i el de les vies de transtermenància semblen tenir una interdependència molt més que casual. Fa trenta anys Higgs ja defensava amb matisacions la tesi de si els megàlits són marques tradicionals relacionades estretament amb les carrerades de transhumància o transtermenància. Caldria afegir-hi les rutes comercials de la sal, que coincidents o no amb les rutes ramaderes, es trobaven, ja de ben antic, vorejades per un rosari de megàlits. El negoci de la sal, prehistòric a Odèn, establí lligams i intercanvis comercials amb contrades molt allunyades de les nostres i se n’han trobat testimonis magnífics com les puntes de fletxa del Sàlzer de tipus Sigottier (Suïssa). Puntes de fletxa del Sàlzer

Odèn

21577 - Divendres, 11-07-2008

Navès Associació de Joves de Navès

Gran èxit de participació a la Quina de Navès

Més de 400 persones van assistir, dissabte passat, a la tercera edició de la Quina, organitzada per l’Associació de Joves de Navès. Des del moment d’obrir portes fins a l’hora de comen-çar, a l’exterior de la Sala d’Esplai hi va haver cua de persones que volien participar en aquest entretingut sorteig. Al llarg de més de 3 hores es van anar sortejant els productes cedits per 180 establiments i empreses del Solsonès i de les comarques veïnes. Tot això, conduït per dos magnífics presentadors, el Jaume Fíguls i la Mireia Vila. Les línies, els premis directes i els bingos es van anar repartint entre els assistents. I entremig, els premis conya: els peculiars viatges amb l’AVE, intercanvis de roba, desembolicar xupa-xups sense utilitzar les mans o el concurs de lletjos, entre d’altres. Entre les novetats d’aquesta tercera edició cal destacar la instal·lació de pantalles a l’entrada i a l’exterior per facilitar el seguiment del joc.

I després de la Quina, la disco mòbil dels Dj Nuncar-guenses va allargar la festa fins a la matinada.

Des de l’Associació de Joves de Navès volem agrair públicament la confiança que ens han dipositat els 180 col-laboradors de la Quina. I gràcies també al públic assistent per acompanyar-nos. Amb el vostre suport i col·laboració podem fer, cada any, una quina una mica més gran. Fins l’any que ve!

Les cues a la porta es van fer presents una hora abans de començar

Les taules de l’exterior també estaven plenes de gent

Els presentadors, el Jaume Fíguls i la Mireia VilaA la Sala d’Esplai no hi cabia ni una agulla

Els guanyadors del viatge a Malta Esforçant-se per fer les ganyotes més lletges

22 577 - Divendres, 11-07-2008

Barcelona serà la seu del VI Fòrum Internacional sobre Política ForestalExperts de tot el món es reuniran el novembre sota el lema “Boscos i societat en un context de canvi global: reptes i oportunitats”

Canvi climàtic, propietat forestal, responsabilitat social i els reptes mediambientals seran alguns dels temes que es tractaran

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), juntament amb el Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino i el Departament de Medi Ambient i Habitatge, organitza el proper mes de novembre el VI Fòrum Internacional de Política Forestal, que aquesta edició porta el lema: “Boscos i Societat en un context de canvi global: Reptes i Oportunitats." Aquest Fòrum tindrà lloc a Barcelona entre el 4 i el 6 de novembre de 2008 i reunirà experts, universitats, administracions i centres de recerca en matèria forestal d’arreu del món.

L’objectiu d’aquest fòrum és crear un espai d’intercanvi d’experiènci-es i de debat sobre els espais forestals i les funcions ambientals, econòmiques i socials que aquests tenen i com cal correlacionar tots aquests aspectes en les futures polítiques mundials en matèria forestal.

El medi ambient, la gestió dels boscos, el canvi climàtic, el paper de la propietat forestal, el paper de les fundacions i empreses privades en la gestió i la conservació dels boscos a través de la responsabilitat social corporativa, ... seran alguns dels temes de debat.

L’edició d’enguany girarà entorn a quatre blocs que tractaran sobre les noves tendències, reptes i oportunitats en la política forestal per als boscos; el sector forestal i els mitjans de comunicació; la política forestal i la corresponsabilitat de la propietat i els nous reptes ambientals i la cor-responsabilitat social.

El VI Fòrum de Política Forestal se celebrarà a Barcelona, a la Residència d’Investigadors del CSIC (Hospital, 64) i està organitzat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el Departament de Medi Am-bient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino.

El CTFC és un centre de recerca que té com a objectiu contribuir a la modernització i competitivitat del sector forestal i al desenvolupament sostenible del medi natural a través de la investigació, la formació i la transferència de tecnologia a la societat.

Diputació de LleidaRelació de decrets dictats pel president de la Diputació, durant el mes d’abril (II)

Certificació núm. 1 Pròrroga del Contracte Conservació Semi Integral Xarxa Viària Zona 2 (Alt Urgell, Cerdanya I Solsones), Per import de 94.273,25 Euros.

Certificació Núm. 2 Pròrroga 2008 Semi Integral Xarxa Viària Zona 2 (Alt Urgell, Cerdanya i Solsones), Per import de 17.203,07 Euros.

Justificació Tramesa Subvenció a favor Ajuntament Clariana de Cardener, per import de 10.753,20 Eu-ros, per honoraris Projecte Bàsic i Execució Estudi Seguretat i Salut...

Certificació Núm. 10 Condicionament Ctra. Lv-3002 Hostal del Boix al Miracle, per import de 37.432,55 Euros.

Certificació Núm. 3 Pròrroga Del Contracte Conservació Semi Integral Xarxa Viària Zona 2 (Alt Urgell, Cerdanya I Solsones), Per Import De 17.195,60 Euros.

Inici d’expedient de revocació expedients Del Pla De Petites Ajudes A Municipis Que Encara Resten Per Justificar L’activitat Subvencionada: Artesa De Segre I Navés.

Atorgar A L’ajuntament De La Coma I La Pedra Una Subvenció Per Import De 15.000 Euros.

Inici de procediment de contractació per procedir a la licitació “ Conveni entre la Diputació de Lleida i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per a la realització del Programa de promoció del cultiu de la tófona negra i del servei d’extensió agrària en tuberi-cultura del CTFC a la província de Lleida”, amb un pressupos de 34.858 euros.

Comarca Redacció

23577 - Divendres, 11-07-2008

Festa Major de Sant Joan

Els veïns de la Ribera Salada donen un agraïment es-pecial a tots els assistents a la lluïda Festa Major de Sant Joan esperant que el proper any ens puguem retrobar.

MOLTES GRÀCIES

Castellar de la Ribera

Flama del CanigóEl passat 23 de juny, a les 7 de la tarda va ser rebuda la Flama del Canigó davant la sala d’esplai

Tot seguit la torxa seria portada, caminant, fins a la plaça del Castell; passant per l’església de Navès i l’ajuntament. Allà a la plaça, el regidor Jordi Xandri llegiria el Manifest. I el Sr. Ramon Clotet faria una breu repassada històrica: va explicar que el rei Jaume I havia fet nit al Castell, en trobar-se de camí per anar a sufocar una revolta dels nobles de la zona de Bassella. Diu la història que no va tenir més remei i que va triar un castell senzill per dormir, ja que aquest era propietat de la Canòniga de Solsona i no tenia res a veure amb la revolta. Per acabar hi va haver coca, xoxolata i beguda per a tothom.

Navès

El Síndic obre una actuació d’ofici per la manca d’accés telefònic en una urbanització d’Olius

El Síndic de Greuges ha anunciat que en els pròxims dies s’adreçarà a la companyia Telefònica i a l’Ajuntament d’Olius per demanar informació sobre la falta d’accés al servei telefònic en la urbanització del Pi de Sant Just que en alguns casos dura des de fa anys. En aquest sentit, l’oficina del Síndic de Greuges, que encapçala Rafael Ribó, ha decidit obrir una actuació d’ofici per esbrinar les causes de la manca de subministrament telefò-nic en aquest nucli de població, i per això ha decidit iniciar la tramitació d’aquesta tasca de defensa de les persones reclamant informació a la companyia encarregada del subministrament i al consistori d’on depèn la urbanització.

Festa de celebració per l'ascens

Els jugadors del Navès continuen així de contents per aquesta temporada que els ha dut a pujar de categoria i situar-se a la Primera Territori-al. Esperem que l'any vinent els vagi com a mínim igual de bé i, qui sap, potser tornin a pujar.

Olius

24 577 - Divendres, 11-07-2008

Oliana Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Cada cert temps faig sortir a la llum part de la història de les persones que ens envolten, persones que trobem cada dia i a causa de les presses, al creuar-nos tan sols ens diem bon dia o bona tarda; això tot anant bé, perquè també hi ha gent que sembla que no beuen a ningú, ni tan sols saben saludar amb les paraules més elementals com poden ser les salutacions esmentades més amunt.

La persona que porto avui a les pàgines de l’Infor-matiu Celsona pertany al grup de persones que tenen un gran cor i que en cas de necessitat sempre, i a qualsevol hora, estan disposats a donar un cop de mà.

En Jaume Serra i Ribera és d’aquestes persones que quan la veus i parles t’adones que has trobat un amic en el més ampli sentit de la paraula. L’Altre dia vaig anar a casa seva per passar unes hores amb ell i la resta de la família. Ens coneixem de fa molts anys a causa de les nostres aficions a la cultura, arqueologia, etc. El nostre protagonista va començar a sentir i estimar aquestes obres que ens han deixat les civilitzacions que ens han precedit quan encara anava a estudi a Ogern (d’això fa anys). En aquell temps hi havia una mestra anomenada Guillermina Díaz, aquesta senyora feia llegir a en Jaume un llibre que portava per títol: “Civilizaciones”. Era sobre Egipte, les Piràmides, ... Això va fer que dins d’aquell nen es despertés el “cuc” de la curiositat d’aquell país misteriós que era Egipte, especialment

Jaume Serra (I)

en aquella època, actualment amb els mitjans de comunicació i els viatges ja en sabem moltes més coses.

Quan va ser més gran es va traslladar a Finestres per fer de pagès, aquí va gaudir molt amb la feina perquè va poder practicar, guardar i classificar algunes de les coses que en anar a treballar al camp trobava. Destrals de pedra (trossos), algun braçalet de petxina, els quals ja estan catalogats per arqueòlegs, etc. Com les formigues, a poc a poc va anar recollint diferents coses que guarda amb molt afecte i estima. Quan ell ensenya i comenta aquestes coses ho fa amb molt de respecte i veneració envers aquells objectes que, en una època llunyana per nosal-tres, unes persones les van fer servir durant la seva estada en aquest món.

En un principi, distingir aquestes coses va ser un xic difícil per a en Jaume. Posteriorment, amb l’experiència adqui-rida, la cosa va canviar. Un bon amic i company del qual en va aprendre i el va ajudar molt va ser del senyor Ramon Bernaus (q.e.d.), sense oblidar al fill, en Damià Bernaus.

Diferents objectes prehistòrics.

En Jaume Serra

Detall de l’exterior de la capella de Sant Sebastià “Sangrà”

25577 - Divendres, 11-07-2008

Joiosa ordenació diaconal a la diòcesi de SolsonaRodolfo Gonzàlez i Muro, de Mollerussa, va ser ordenat el primer Diaca Permanent de la diòcesi

solsonina i Lluís Tollar Puig, de Puig-reig, diaca en vistes a ser prevere

El diumenge 6 de juliol, la Catedral Basílica de Solsona celebrava l’ordenació de dos nous diaques, “amb el cor joiós perquè la nostra església creix, la nostra església viu” com va subratllar el bisbe de Solsona, Mons. Jaume Traserra.

L’església catedral de Solsona estava plena com en les grans celebracions, amb fidels de Puig-reig i de Mollerussa, que van acompanyar el Rodolfo i el Lluís en aquesta feliç ordenació. Va presidir la cerimònia Mons. Jaume Traserra, que concelebrà l'eu-caristia amb una quarentena de preveres, el vicari general, monjos mercedaris de Sant Ramon i diaques d’altres diòcesis catalanes.

Amb el cant d’entrada, la solemne processó s’obria pas encapçalada per la creu processional i els dos nous diaques en-traven a la Catedral Basílica de Solsona, plena de gom a gom.

En la salutació inicial, el bisbe de Solsona va recordar el goig per celebrar l’eucaristia en que rebrien el diaconat dos germans: Lluís Tollar i Rodolf Gonzàlez, per servir la paraula, l’eucaristia i la caritat, “imitant el servei que Jesús va confiar a la seva església”

L’ordenació va continuar tal com marca la litúrgia, amb els candidats estesos a terra mentre l’assemblea demana, amb el cant de les lletanies, la benedicció de Déu per als qui seran ordenats diaques. A continuació es procedí al signe sacramental de l’ordenació, amb la imposició de les mans per part del bisbe, seguida de la pregària d’ordenació amb la qual els candidats al diaconat rebien el do de l’Esperit Sant. Tot seguit els van ser imposades les vestidures diaconals, l’estola creuada i dalmàtica, manifestació externa del ministeri que els correspon exercir. Es prosseguí la cerimònia amb el lliurament del llibre dels Evan-gelis, que manifesta l’ofici diaconal de proclamar l’Evangeli en les celebracions litúrgiques i de predicar, de paraula i d’obra, la fe de l’Església. Finalment van rebre l’abraçada per part del bisbe, signe d’acceptació dels nous diaques com a col.laboradors seus, i la dels altres diaques presents, expressió de pertinença dels ordenats a la comunitat dels diaques.

Ja com a nous diaques, van participar en la preparació de l’Eucaristia i en la seva distribució.

Finalitzada la cerimònia, els Claustres de la Catedral van acollir un aperitiu en el qual amics i familiars els van poder felicitar

El perfil dels nous diaquesEn Rodolfo té 65 anys. Està casat amb Anna Victòria

López; té 5 fills, l’Albert, en Rodolfo, l’Artur, la Cristina i l’Anna; i un nét, l’Adrià. Va nèixer a Villamediana de Iregua (Logroño). Va estudiar amb els PP. Camils al seminari que tenien a Nabarrete. Va fer les oposicions de telecomunicacions i el van destinar a Mollerussa (Lleida). Ha fet els dos anys a l’Escola de Formació de Laics i la preparació de 4 anys a la Delegació Diocesana del Diaconat Permanent.

El Rodolfo Gonzàlez seguirà col.laborant amb la parrò-quia, atendrà el despatx parroquial, farà catequesi als infants, col.laborarà amb Càritas Parroquial, podrà administrar el bap-tisme, conservar i distribuir l’eucaristia, assistir els matrimonis, portar el viàtic, llegir la Sagrada Escriptura, instruir i exhortar el poble, presidir el culte i la pregària dels fidels, administrar alguns sagraments i presidir els funerals.

Lluís Tollar i Puig (Puig-reig (Barcelona), 1975), que ha acabat la formació teològica a Roma, serà destinat a Súria.

Juntament amb el Rodolfo Gonzàlez, dos homes més de Mollerussa, l’Antoni Cid i el Lluís Cañadilla, s’estan preparant per rebre el diaconat permanent. Són els altres dos candidats que també estan acabant el seu camí cap a l’ordenació.

“sou ministres de l’Església i que en nom d’ella actueu”

En l’Homilia, Mons. Jaume Traserra va fer incís, adre-çant-se al Rodolfo i al Lluís, en que “La vinguda de Jesús al món, l’entrada al seu regne, es torna una crida insistent a acostar-nos a Ell, a superar la llunyania o l’actitud de l’es-pectador distant.” i que avui, “sortiu –com tants altres dies de la vostra vida- a l’encontre del Senyor amb la decisió de reposar en Ell, de fer-vos deixebles seus, de rebre els seus dons, d’acceptar joiosament la seva crida.”

El prelat solsoní va subratllar la particular transcendèn-cia de la celebració que anava a tenir lloc, perquè “la litúrgia de l’ordenació és atraient i bella però el més important és el

lletanies

Rodolfo Gonzalez amb la seva família

Bisbat i Parròquia Ramon Estany

26 577 - Divendres, 11-07-2008

do invisible que amaga. En el silenci, l’Esperit Sant vindrà abundosament a vosaltres i us omplirà dels seus dons.”

Traserra els exhortà a “ser sentinelles que anuncien a tothora el nom del Senyor i proclamen que Jesús és el bon Pastor, que Jesús és el Salvador de l’home".

El bisbe de Solsona els confià ser “servidors del Senyor i col·laboradors del ministeri dels bisbes.” I els recordà que “sou ministres de l’Església i que en nom d’ella actueu. Amb el vostre testimoniatge i el vostre servei diaconal heu de fer camí amb els germans, no aturant-los en vosaltres, sinó con-duint-los al Senyor, perquè són seus, perquè li pertanyen.”

Paraules d’agraïmentAl final de la cerimònia, com és costum, els ordenats

dirigiren unes paraules als assistents.Mn. Rodolfo Gonzàlez donà gràcies a l’esposa, als fills

i al seu nét. Un record especial per als companys de diaconat i un agraiment als amics i amigues, i molt concretament als pares, que l’ensenyaren a pregar, als PP. Camils, als mossens de Mollerusa, al delegat de Vocacions del bisbat, Josep M. Vilaseca i al bisbe de Solsona.

Mn. Lluís Tollar, que sens dubte ja sent propera l’orde-nació de prevere, va començar amb un “estic molt feliç per la

joia d’haver estat ordenat diaca.”Amb paraules d’agraïment i d’acció de gràcies, Mn. Lluís

va afirmar que “la meva vida intenta ser una resposta a la crida de Jesús. Una resposta amb un sí que té una continuïtat i que es concretitza en l’ordenació diaconal”, i que el pròxim pas del seu camí s’orienta cap al sacerdoci.

Dirigint-se a tots, remarcà que li toca viure aquesta etapa diaconal amb “la màxima entrega i dedicació i que és una res-ponsabilitat molt gran”, que “farem camí amb vosaltres”.

Lluís Tollar i la seva família


Festa de Sant Cristòfol

Brichs: Diumenge, 13 de juliol, a les 10 del matí, Missa i benedicció de cotxes.

Linya: Dissabte, 12 de juliol, a les 8 del vespre, Missa i benedicció dels cotxes.

Madrona: Dissabte, dia 12, a 2/4 de 8 de la tarda, Missa i benedicció de vehicles.

Navès: Diumenge, 13 de juliol, a les 11, Missa i bene-dicció dels cotxes.

Olius: Diumenge, 13 de juliol, a les 12, Missa i bene-dicció de cotxes.

Sant Climenç: Diumenge, 13 de juliol, a 2/4 de 12, Missa i benedicció dels cotxes.

Sant Just-Joval: Diumenge, dia 13, Missa a 2/4 de 12 i en sortir benedicció de tota mena de vehicles.

Valls: Diumenge, 13 de juliol, a 2/4 d’11 Missa i be-nedicció de vehicles.

Aplec al Puig Sobirà- Odèn, Canalda i Cambrils: Diumenge, 13 de juliol, es farà l’aplec a la muntanya del Puig Sobirà amb els feligresos de les tres parròquies de l’entorn.

27577 - Divendres, 11-07-2008

Foto de grup dels nois i noies confirmats amb els padrins, el bisbe i mossens

Per a tothomExercicis EspiritualsDies: del 6 al 12 de juliolL’evangeli de les dones: lectura del llibre de RutP. Ramon Ribera-Mariné, monjo

Per a religiosesExercicis espiritualsDies: del 21 al 27 de juliolCrist, misericòrdia del PareP. Salvador Plans, monjo

Per a tothomDies: del 29 de juliol al 4 d’agostRetrobar el propi cor a la llum de Déu. P. Cebrià Pifarré, monjo

Comencen a les 7 de la tarda i acaben després de dinar.

Activitats programades al santuari del Miracle

Dissabte passat, 28 de juny, Solemnitat dels Apòs-tols Sant Pere i Sant Pau, la Catedral Basílica de Solsona va acollir el sagrament de la confirmació de quinze joves de Solsona.

La cerimònia va ser presidida pel bisbe de Solsona, Mons. Jaume Traserra, que, adreçant-se als joves confir-mats, els va recordar que “com Sant Pere i Sant Pau, vosaltres teniu la missió i l’encàrrec de parlar de Jesús a tothom”

Els joves que van rebre la confirmació van ser: Cristina Anglerill Moreno, Goretti Aymerich Ribalta, Ester Bajona Torra, David Boix Vilaseca, Christian Bueno Casas, Ivette Casafont Solé, Marta Codina Jofre, Berta Codina López, Eva Gangolells Colilles, Pilar Isanta Par-cerisa, Andrés Ruescas Declara, Ivan Sànchez Mosella, Darlin-Briant Torrico Antelo, José-Alberto Torrico Antelo i Agustí Viladrich Colell.

El Bisbe de Solsona confirma una

quinzena de joves


28 577 - Divendres, 11-07-2008

Cartellera

Vall de Lord - Juliol de 2008

Diumenge 13 de Juliol de 2008.Sant Cristòfol, Benedicció de cotxesOrganitza: Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys.Lloc: Plaça la Canal.

Cicle de Cinema a Sant Climenç de Pinell

Dissabte 19 de juliol a 2/4 de 10 del vespre a l’exterior del local social“Sevigné” (2004)

CONFERÈNCIA: ‘Desmemòria republicana a la Catalunya actual?’Sala cultural de l’Ajuntament - 12 de juliol, 19 h

Solsona acull una de les sessions del cicle de conferències ‘Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana’, organitzat per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. La historiadora, política i professora de la Universitat Rovira i Virgili, Montserrat Duch, serà la ponent de la conferència “Desmemòria republicana a la Catalunya actual?”. És un acte organitzat pel Centre d’Estudis Lacetans dins el cicle de conferències "Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana", una iniciativa de la Coordinadaora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.Col.laboren en aquest cicle l’Institut Ramon Muntaner, el Programa per al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i les quatre diputacions provincials.

MÚSICA: Les ViolinesTeatre Comarcal, 11 de juliol, 22 h

Les Violines ha estat la formació escollida enguany per oferir un tast de música tradicional dins la sisena edició del cicle de concerts "Solsona dóna la nota" (XXVII Cicle de concerts d’estiu). Interpretaran els temes del seu tercer disc, Nyigu nyigu, un repertori íntegrament instrumental i ballable basat en temes tradicionals dels Pirineus, composicions pròpies i arranjaments de temes d’altres països, amb solos i hits del món de la música folk catalana. Encapçalen el grup tres violinistes, Coloma Bertran, Anna Colomer i Anna Carné, acompanyades d’un acordió diatònic, un contrabaix i un bateria. El preu de l’entrada general és de 8 euros, i és reduït per als socis de l’Orfeó Nova Solsona.

SORTIDA PER CONÈIXER LA NATURA DEL SOLSONÈS: “ELS CAMINS AMAGATS DE LA MOLA DE LORD”Sortida el 12-13 de Juliol. Trobada a les 15,30 h. a la Plaça del Camp a la Freixera del passeig. Reagrupament a Font de Fene-rals (1.390 m.) a les 16 h. tarda. Tornada: diumenge al migdia

Marxarem pel GR-7 en direcció a St. Llorenç que, per una forta baixada ens portarà a la roca Foradada, lloc singular i força curiós prop del túnel (1090 m.)De les roques de St. Llorenç arrenca una llarga carena que es prolonga fins a molt a prop de la mola de Lord, lloc poc fre-qüentat pels caminants, des del qual tindrem bones vistes de la Sobirana. Ens deixarà prop de l’aparcament del Santuari de Lord.(1080 m.)Pujarem al Santuari de Lord pel grau de Sollort, zona plena d’estimballs amb bona visió dels camps de Sollort i de les Ca-ses de Posada i que ens permet arribar a les balmes del Verger. L’arribada a la mola de Lord serà pel grau de Verger. Itinerari força atrevit, però que té alternatives. (1.170m.).

Nit d’estudi de la natura a la Mola del Lord.Baixada en direcció Sollort pel grau de Lord (880 m.).Travessant la rassa de Torroella ens adreçarem a l’enfonsada casa de Torroella a traves d’un amagat camí que s’anomena la drecera del Cargol (950 m.)A través del Mal Pas, estreta feixa d’obligat pas des d’on podem gaudir d’una visió excepcional de la rasa de Vilamala i després de visitar les Esglesietes arribarem al serrat de Sòbol (1210 m.), excepcional lloc de riquesa forestal increïble.Des de l’enrunada casa de Sòbol, i al llarg d’un serrat amb vistes al barranc de Vilamala i de Torroella a banda i banda, ens adreçarem al lloc de sortida de la corba de font Fenerals, a on ens espera el plaer d’explicar a tothom el què haurem vist, que no serà pas poc.

Envieu-nos els vostres articles, opinions... al nostre correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina, fins DILLUNS a la tarda

[email protected] - Ctra. de Torà, 25 SOLSONA

29577 - Divendres, 11-07-2008

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Primera Trobada de Responsables de Juntes

Directives de Salut Mental i Demències de les terres

de Lleida El passat 21 de juny es va celebrar a Solsona la

Primera Trobada de responsables de Juntes Directives de Salut Mental i Demències de les terres de Lleida que va tenir com a seu acollidora el Sol del Solsonès. Hi van participar responsables de les associacions de Balaguer, Berga, Cervera, Lleida, Mollerussa, la Seu d’Urgell i Solsona. En primer lloc van visitar les instal·lacions del Sol del Solsonès i després ens dirigírem a la Sala Gòtica del Consell Comarcal, on el vicepresident del Consell Comarcal del Solsonès, Albert Muntada, ens va donar la benvinguda amb paraules de recolzament dirigides als que estan al costat de la salut mental. Allí cada associació va manifestar quines eren les seves man-cances i inquietuds, amenaces i debilitats. Es tractaren temes d’inserció laboral, de residències, de pensions no contributives, d’associacions d’usuaris, de manca de recursos econòmics, etc. Tot plegat fou una experiència molt positiva i es va acordar mantenir-la en continuïtat, amb una trobada anual, com a mínim.

Salut mental iaddiccions d’avui

El passat divendres 27 de juny, es va celebrar la xerrada sota el títol “salut mental i addiccions d’avui”.

L’acte, el va obrir l’alcalde de Solsona Xavier Jounou, el gerent del centre sanitari del Solsonès, Sr. Domènech, i el pre-sident del Sol del Solsonès, Enric Serra. A la taula també hi va assistir el president de Creu Roja Solsona, Miquel Montaner.

Seguidament va començar la xerrada a mans del Doc-tor Pere Bonet, director de salut mental d’Althaia, coordina-dor de psiquiatria i salut mental del consorci hospitalari de Catalunya.

Durant la xerrada es va parlar de les dades estadístiques de certes malalties mentals i del consum de certes substàncies il·legals.

Es va explicar el circuit assitencial de que disposa el Solsonès i les millores que es volen fer a través del Pla director des d’Althaia.

El públic assistent va participar activament preguntant sobre dubtes i aportant la seva visió.

Finalment el regidor de Solsona d’acció social David Rodríguez va cloure l’acte recordant que s’emmarcava en la I setmana de la Creu Roja.

Recentment al Sol del Solsonès hem adquirit un hort per iniciar el nostre taller d’horticultura, per a fer-lo viure necessita la nostra dedicació però també alguns recursos dels quals no disposem:

Si teniu una bomba d’aigua que funcioni amb gasoli-na, ja sigui donada, deixada, llogada o venuda i/o estris per cultivar l’hort us agrairem la vostra col·laboració.

Us podeu adreçar a: [email protected], o el tel. 973 48 36 83 - 650 867 025 Enric Serra.Moltes Gràcies.

Fem viure l’hortdel Sol del Solsonès

30 577 - Divendres, 11-07-2008

Com protegir-se del soli la calor de l'estiuEl dijous dia 3 de juliol a les 5 de la tarda el Jordi Santa-susana i l'Olga López del Centre Sanitari del Solsonès ens van fer una xerrada sobre com protegir-se de la calor i el sol de l'estiu. A la xerrada hi van assitir uns 40 membres del Club Estel. El Club els agreix la xerrada.

Dissabte 26 de juliolCaminada a la Mare de la FontCaminada fins a la Mare de la Font per a fer un dinar popular. Cal apuntar-se al Club Estel. Tel. 973 48 10 47

El Club Estel està preparant xerrades i visites culturals a la ciutat de Solsona per aquests mesos de juliol i agost.Properament us n'anirem informant...

Associacions i Entitats Redacció

Horari d'estiuFins el dia 15 de setembre el Club Estel tindrà el següent horari: Matí: tancat (Excepte divendres que estarà obert de 10h a 12h) Tarda: Obert de 16h a 20h.

[email protected] - Ctra. de Torà, 25 SOLSONA

L’Arcada i l’Estel viatjaren a MadridEl Club l’Arcada de Sant Llorenç de Morunys van organitzar un viatge de cap de setmana a Madrid, en col.laboració amb el Club l’Estel de Solsona. Van visitar el Museu del Prado, la Puerta del Sol i els principals carrers i places de la “corte i villa de Madrid”. La visita va incloure un recorregut el segon dia per Toledo i Aranjuez. Ah!. I van viatgar amb l’AVE.

31577 - Divendres, 11-07-2008

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya iniciala nova Escola Taller en l’especialitat de tecnologies

de la informació i entorns multimèdiaEl CTFC també ofereix formació ocupacional a través de la Casa d’Oficis i el Taller d’Ocupació

La nova Escola Taller del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) ha començat amb l’especialitat de Tecnolo-gies de la Informació i Comunicació i en entorns multimèdia. Aquesta edició està adreçada a un grup de 8 joves de 16 a 24 anys.

A part de l’Escola Taller, el CTFC és el promotor de dos programes més de Formació i Ocupació. Per una banda, la Casa d’Oficis, amb l’especialitat de Restauració d’Entorns Naturals; adreçada a un grup de 8 joves de 16 a 24 anys; i, d’altra banda, un Taller d’Ocupació amb l’especialitat d’auxiliar d’atenció social: auxiliar de treballadora familiar i geriatria, adreçat a un grup de 8 dones de la comarca amb edats compreses entre els 30 i els 53 anys.

Aquestses accions formatives s’emmarquen en els pro-grames de les Polítiques Actives d’Ocupació (PAO) promogudes pel Servei d’Ocupació de Catalunya i amb el qual el CTFC col·labora com a entitat promotora des del seu inici, l’any 1997 com una entitat dinamitzadora del desenvolupament en una zona rural i de muntanya.

Un dels objectius del CTFC és el d’oferir una oferta for-mativa ocupacional adient per al territori, tant des del punt de vista de les empreses com dels treballadors i treballadores. Per aquest motiu ha apostat des del seu inici pel desenvolupament d’aquests programes mixtos de formació i treball de millora de l’ocupabilitat de persones amb especials dificultats d’inserció laboral o en risc d’exclusió i aconseguir una inserció de qualitat al mercat de treball.

Així doncs, s’estan formant un total de 24 persones en especialitats relacionades amb els sectors prioritaris que marca el SOC: medi ambient, noves tecnologies i serveis de proximitat de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència i/o Serveis a la comunitat.

S’han prioritzat actuacions que tindran impacte sobre aquells sectors considerats emergents a la comarca. Per dur a terme aquestes actuacions el CTFC, compta en tot moment amb la col·laboració de diferents ajuntaments de la comarca i de vàries entitats com els serveis socials del Consell Comarcal del Solsonès, la unitat sociosanitària del centre sanitari del Solsonès o l’associació AMISOL, on les treballadores del taller d’ocupació realitzen les pràctiques professionals.

Tots els projectes són de caràcter temporal. L’escola ta-ller té prevista una durada de 2 anys i la casa d’oficis i el taller d’ocupació d’1 any, en els qual l’aprenentatge i la qualificació s’alternaran amb un treball productiu en activitats d’utilitat pública i social que permetran la inserció de joves aturats, i de dones majoritàriament majors de 45 anys mitjançant la profes-sionalització i l’adquisició d’experiència laboral.

Organismes i Institucions Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

-Formació a càrrec de l'empresa-Contracte / Alta a la Seg. Soc..-Possibilitat d'escollir torn (matí, tarda, nit, de dilluns a divendres i cap de setmana)-Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

ES NECESSITAConsergesd'ambdós sexes

Interessats truqueu al

649 09 40 99

Envieu-nos els vostres articles,

opinions... al nostre correu electrònic o

porteu-los a la nostra oficina, fins

DILLUNS a la tarda

[email protected] Ctra. de Torà, 25

SOLSONA 32 577 - Divendres, 11-07-2008

Sortides Colla Gegantera del Carnaval de Solsona

Fa deu anys, el Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals decidí recuperar aquest ball, del qual la primera referència que es té és de l’any 1620 i que dansaren per la ciutat fins el 1844. Així doncs, el 1998 es decidí recuperar aquestes figures i en l’acte de presentació es convidà el Comte de l’Assaltu del Car-naval de Solsona perquè fes de testimoni del bateig. Deu anys després, aquest ha tornat a Reus.

L’acte consisití en un llarg cercavila pels carrers de la ciutat, l’exhibició de ballets a la plaça del Mercadal i finalment un sopar de germanor. Aquesta és la tercera vegada que el Car-naval de Solsona fa presència a la ciutat de Reus, dues en motiu

El Comte de l’Assaltu viatja a Reus

El passat cap de setmana el Comte de l’Assaltu acompanyat per 15 membres de la Colla Gegantera del Carnaval de Solsona participaren a Reus en la festa del desè aniversari de la recuperació del Ball de Cavallets, dins el marc de la Festa Major en honor a Sant Pere.

dels cavallets i la tercera va ser ara ja fa molts anys, quan es feu un carnaval de Solsona a la ciutat; hi participaren els gegants, alguna carrossa, comparses i fins i tot es penjà el ruc!

Envieu-nos els vostres articles, opinions... al nostre correu electrònic o porteu-los

a la nostra oficina, fins

DILLUNS a la tarda

[email protected] Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

IMPORTANT

33577 - Divendres, 11-07-2008

Psicologia de la vida quotidiana Sergi Ballespí

Ovelletes

Quina angoixa tot el dia.

Angoixa?I tant. Quin dia!

Què t’ha passat?A la feina, que si els deixes una mica al seu aire ets pell.

Això és a tot arreu.No sé pas què dir-te. Ahir em truquen i em diuen que a més de les seccions que ja coordino, havia d’assumir part de les responsabilitats de la nova secció de vendes a domicili.

Mhm.Jo no vull tocar el tema de vendes a domicili!

Per què?Per molt motius, tiu! Primera perquè ja porto tres seccions, i després de 10 anys dedicant hores a aquesta empresa, el més normal és que et tinguin més en compte.

Clar.Jo ho entenc que és una nova secció i que no hi ha gaire gent formada.

Clar, clar...Però a mi no m’agraden les vendes a domicili. Cert que en el seu moment vaig formar-me en aquest aspecte, però no m’agraden.

Et vas formar?Sí, la veritat és que fa uns 7 anys vaig fer un post-grau en aquest tipus de dis-tribució. Mira, en aquell moment em va semblar interessant, però ho he tocant tant, això ja, que ja en tinc prou per a saber que no m’agrada gens. Jo penso que la gent ha d’anar ella a comprar, tiu, no els venedors a vendre. És molt pesat!

Clar. Bé, tot són gustos, no?Sí, però jo això no ho suporto i m’ho volen encolomar.

T’hauràs d’adaptar una mica a les necessitats de l’empresa, no?Porto deu anys adaptant-me a les neces-sitats de l’empresa. Sóc sots-director i assumeixo la màxima responsabilitat de tres seccions. He de ser jo qui es mogui de nou?No ho sé...Això que ho faci un dels nous, tu, que estan més mimats que jo què sé.Per què no m’expliques exactament què

t’ha passat?Ahir em truquen i em diuen: has d’assu-mir part de les responsabilitats de la nova secció, què et sembla? I jo responc: home, no m’agrada gaire la idea però, clar, no sé... No hi ha ningú més? Home, en principi no tenim ningú més tan format com tu. Hem pensat que com que tu vas fer el postgrau de vendes a domicili i has tocat molt aquest aspecte, eres la persona indicada... Clar, dic jo, ja ho entenc, però és que jo no en tinc gens de ganes i no ho vull fer. Segur que no trobeu ningú més? Doncs no, la veritat és que a part de tu no hi ha ningú més. Va, dic jo, mireu-ho bé, segur que hi ha una altra solució. Si vols ho mirem, em diuen, però la veritat és que ho hauràs de fer tu, la cosa està bastant cantada. Fem una cosa, vaig dir per acabar, jo no ho vull fer, però tampoc no voldria deixar-vos a l’estacada. Si re-alment no trobeu una altra solució doncs ja ho faré jo, però si us plau esgoteu les alternatives. Ho mirarem, però dóna-ho bastant per fet, eh Marc? Ja t’he dit que ets el més indicat i les alternatives no abunden.Bé, sembla que està resolt, no?Resolt? Això va ser ahir a la tarda. Vaig seguir feinejant, dormo, avui em llevo, i començo a connectar amb tot plegat, i m’agafa una emprenyada! Una angoixa! Una ràbia!?Però per què?Perquè em vaig deixar entabanar! Avui m’he adonat que això ho acabaré fent jo, que no buscaran alternativa, que jo sóc la solució al seu problema i que això ha passat per culpa meva, per ser massa diplomàtic.

Què vols dir?Que si no vull fer una cosa ho he de dir. No puc encomanar als altres que vetllin per mi, sobretot si ells tenen un problema i resulta que jo sóc la solució.

Clar.No puc dir-los que busquin alternatives però que si no en troben ho faré, perquè jo sé que no les buscaran. Per què treballar més si el problema ja els queda resolt?

Té bastant sentit, sí...I per què ho faig, això? Perquè ho vull tot. Vull poder dir que no però sense lesionar l’altre. Vull poder defensar les meves pre-ferències sense perjudicar ningú, i això no pot ser, tot no pot ser, Marc!

Home, si els negues la solució mante-nen el problema i certament els falles.

Contents no estaran.Però clar! S’enfaden amb mi si els nego ajuda però si accedeixo emprenyat, no els sap greu, tiu!

Oh clar!Ells no es faran càrrec dels meus senti-ments. Ho he de fer jo, tiu, si no sóc pell, m’entens?

T’entenc. I què has fet?Reparar el meu atac de diplomàcia d’ahir. Avui arribo tot enfurismat, entro al despatx del director, que estava reunit, i li dic: tinc intolerància a les vendes a domicili. No ho vull assumir, això. Ho podrem arreglar o m’he de demanar un any d’excedència?

Collons! I què ha fet?Posar-se a riure.

I ho heu arreglat?Sí, però he passat tot el matí i mitja tarda amb angoixa.

Carai, quin pal.I ara em sento culpable per haver fallat en dir que no. Però saps què és el que més em dol?

No, no ho sé.Que la meva necessitat de ser diplomà-tic és proporcional a la por que tinc de destrossar-ho tot quan estic enfadat. Em venia tant de gust de començar a llençar taules i impressores per la finestra que de la por que tenia de descontrolar-me i de fer-ho, em catapulto al pol contrari i acabo essent una ovelleta bona i dòcil.

Ja n’aniràs aprenent.Ja ho estic fent, creu-me...

Opina- Ets una persona agressiva o més aviat

una ovella?- Et costa defensar les teves preferèn-

cies?- Et costa fallar els altres i tendeixes a

cedir molt?- Com hauries resolt tu la situació que

es descriu?T’has trobat en algun cas semblant? Podries explicar-lo?

http://sergiballespi.blogspot.com

Enquesta:Quan es tracta de dir NO a algú per a defensar els teus drets, jo...http://sergiballespi.blogspot.com

34 577 - Divendres, 11-07-2008

Dues alumnes de l’IES “Francesc Ribalta” participen en el campus d’estiu “Physis-08” de la universitat de Barcelona

Del 16 al 20 de juny la Universitat de Barcelona va celebrar el primer cam-pus d’estiu de física per a estudiants de primer de batxillerat. Dues alumnes de l’IES, la Laia Montra-veta i la Núria Torramo-rell, hi vàrem ser admeses després d’una selecció feta per la mateixa uni-versitat.

El programa consistia en una hora i mitja de conferència, on assistíem els 140 alumnes junts, a l’Aula Magna. Després, en grups d’unes 30 persones, fèiem les pràctiques, que duraven dues ho-res cadascuna. Les conferències van tractar sobre temes força interessants: làsers, canvi climàtic, nanotecnolo-gia, biofísica i l’existència de vida fora de la Terra. Les pràctiques que vam dur a terme van ser: com funciona un telèfon mòbil?, l’energia solar fotovoltaica, la màgia dels nous materials, la mirada microscòpica i el nostre lloc a l’espai.

L’experiència va ser molt positiva, no tan sols per tots els coneixements que hem adquirit, sinó també perquè vam fer noves amistats i vam poder conèixer les instal-lacions de la UB; a més vam viure de primera mà què significa tenir una vida independent lluny de casa, ja que en el campus no hi entrava ni el menjar ni lloc per a dormir.

Recomanem, a tots els estudiants, que vagin a algun campus d’aquest tipus, ja que creiem que és molt profitós.

Educació Laia Montraveta i Núria Torramorell

Òmnium Cultural felicita l’Escola Arrels pel nivell literari en prosa i poesia

del seu alumnatEl centre solsoní guanya 13 premis de la 30ena

convocatòria de literatura jove Enric Farreny

Un total de 13 alumnes de l’Escola Arrels de Solsona, concretament 8 de secundària i 5 de primària, s’han endut bona part dels premis de prosa i poesia de la trentena edició de literatura jove Enric Farreny, que anualment convoca Òmnium Cultural. El president de la delegació Ponent-Lleida d’aquesta entitat, Josep M. Forné, va agrair la participació del centre, felicitant la direcció pel nivell literari dels treballs presentats.

El lliurament de premis ha tingut lloc aquesta setmana al teatre de l’Escorxador de Lleida, i els premiats d’aquesta escola han estat:

3a categoria de poesia, 1r i 2n d’ESO: - Ada Fontrodona (2n premi) - Clàudia Ridao (3r premi)

4a categoria de prosa, 3r i 4t d’ESO: - Xavier Sànchez (1r premi)

4a categoria de poesia, 3r i 4t d’ESO: - Ester Real (1r premi) - Eva Capdevila (2n premi)

5a categoria de poesia, batxillerat i cicles formatius: - Laia Vilalta (1r premi) - Laia Comellas (2n premi) - Diana Codina (3r premi)

1a categoria de prosa, de primària: - Anna Solé (2n premi) - Joaquim Setó (accèssit)

2a categoria de prosa, de primària: - Raluca Bianca (2n premi)

2a categoria de poesia, de primària: - Alba Casaldàliga (2n premi) - Núria Canes (accèssit)

Educació Escola Arrrels

35577 - Divendres, 11-07-2008

Toponímia secreta: Organyà i entorns (1/2)

OrganyàQuina estampa més preciosa no és contemplar la vila

d’Organyà enmig de la vall pirinenca! El campanar mil.lenari aplega entorn seu les cases del poble, com un pastor les ovelles del ramat. El Segre, impetuós i brau, viu aquí la seva joventut, abans que li sobrevinguin els maldecaps de la vida: embassa-ments, canals, clavegueres pudenques... Organyà contempla des de fa segles el pas de les multituds, com quan hi passà Anníbal i la seva corrua de soldats i elefants, camí de Roma. Així ho vol la tradició, i així és el Segre, el riu que cal seguir per travessar el Pirineu, del llatí sequere, seguir. O tal volta el riu segre-gat, tallat a trossos, per obrir un pas d’Europa cap a Espanya a tra-vés dels seus congostos, el més espectacular dels quals és sens dubte el que travessa el Segre amb gran remor d’aigües abans d’assolir la vall d’Organyà i que donarà nom a la seva capital: l’Organyà. De l’arrel onomotopeica org-, la qual ens evoca el so del pas de l’aire per la gorja humana, com també pels tubs estrets de l’orgue, tanmateix el més perfecte dels instruments musicals. I del sufixe arcaic –anyà, que servia per donar entitat i força a un substantiu i que trobem en innombrables topònims del país: Frontanyà ( front, tossal), Guilanyà (àguila), Montanyà (mont), l’empordanès Alabanyà... Antigament deuria fer –anyar i, per tant, Org-anyar.

a la forma que els artesans, fusters i picapedrers donaven al final d’una extremitat, ja fos el braç d’una cadira, la biga d’una casa, etc. Era el cabó, mot molt apropiat que tanmateix encara avui es podria rescatar, de la mateixa arrel i significat que el verb acabar.

FígolsA l’altra banda, una vall més petita tributa també a la

gran vall d’Organyà, en la qual hi ha el poble de Fígols. Hi podem contemplar una renglera de turonets que la travessen pel mig. Tots tenen la mateixa forma, acabats en punxa i recargolats. Realment recorden el fruit de la figuera, però en realitat tot es tracta de figures, de l’arrel fig. La figuera és una figura per la forma tan capriciosa de la seva fulla, la qual sembla retallada a cops de tisora, com quan es talla un paper doblegat pel mig i en surt una figura simètrica. El poble de Fígols sembla un poble de petites figures de pessebre al costat de gegants que, com el Narieda, la muntanya d’Ares i Santa Fe, envolten la prodigiosa vall. Són els fígols, que amb les seves punxes afilades semblen purificar l’aire, ionitzar-lo, amb misterioses energies que ema-nen de la terra i que el converteixen en un poble ideal d’estiueig, com ho és, amb les seves fondes, la piscina, el paisatge i la pau que s’hi respira.

Topònims Jaume Clavé

CabóLa preciosa vall s’estén llargament vers ponent a través

del riu de Cabó, un poble petit que evoca els temps medievals d’Arnaldeta de Caboet i que va immortalitzar el gran Esteve Albert amb la composició d’una obra teatral a l’aire lliure sobre la famosa dama del comtat d’Urgell. La vall de Cabó evoca també la seva munió de dòlmens, tirats a terra al seu dia pels primers cristians i reconstruïts avui per dos paisans de la vall, que n’han esdevingut especialistes. Doncs, bé, a l’altura del poble de Cabó, a la banda esquerra del riu, una gran penya dalt la serra simula amb traços rectilinis el perfil d’un cap o d’un puny, que és el Cabó, de cap, que dóna nom al poble i a la vall de Cabó. Els antics documents en diuen, d’aquest poble, Caboet i, per la figura que presenta la penya, sembla clar que es referien

Per llegir aquest estiu: ATHANÀGIA, història i localit-zació de la Numància catalana.

36 577 - Divendres, 11-07-2008

37577 - Divendres, 11-07-2008

Els Sants de la SetmanaDivendres, 11 Sant Benet. Sant Pius I; santa Olga. Dissabte, 12 Sant Joan Gualbert; sant Abundi; sant Ignasi Delgado; sant Josep Fernández; santa Marciana. Diumenge, 13 Sant Enric. Sant Eusebi de Cartago; beata Teresa de Jesús dels Andes; santa Sara. Dilluns, 14 Sant Camil de Lel•lis. Sant Francesc Solano; santa Adela, beat Gaspar Bono. Dimarts, 15 Sant Bonaventura. Dedicació de la basí-lica del Sant Sepulcre de Jerusalem; sant Antíoc; sant Pompili-Maria Pirrotti. Dimecres, 16 Mare de Déu del Carme o del Carmel. Santa Magdalena Albrici de Como. Dijous, 17 Sant Aleix; santes Justa i Rufina; santa Marcel.lina; sant Lleó IV; beates Anneta Pelràs, Teresa de Sant Agustí i companyes.

Opinió Ramon Gualdo

“Damunt de la taula”A casa, si tinc gaire escampada i apilotament de

papers damunt de la taula, m’aixequen el Cristo. I a l’es-perança domèstica hi ressona aquella expressió popular: “Això sembla el mercat de Calaf!”. En canvi…

A les conselleries de la Generalitat n’hi deuen tenir un feix ben gros de paperam a la taula. Ho dic, perquè si hi telefoneu dient: “Aquell ajut per a la pagesia… allò de la pedregada encara no ens ha arribat.” Us respon-dran: “No patiu, els tràmits fan el seu curs, justament ho tenim damunt de la taula”. Si demaneu: “Com estan els permisos per a la nova Casa Cultural?”, Us respondran: “Tranquil, regidor, tot marxa bé, i us asseguro que ho tenim… damunt de la taula”.

I, així, molts exemples. A la Generalitat (i als Minis-teris) deuen tenir unes taules molt regrosses, enormes, per encabir-hi tan fato. Doncs, perquè jo, no puc fer es-campadissa de papers a la taula? Apunts per al Celsona, retalls de diari, llibres, revistes… factures. Ah, això: Factures. I si em descuido de pagar-les, quan em truqui dient: “Escolta, aquella factura que et vam enviar ja fa dies, ja hi penses?” Aleshores jo podré contestar: “No patiu, no us preocupeu, estic al cas. Justament la tinc… damunt de la taula!”

10 anys ajudant

Voluntariat Montserrat Trepat

El dia 28 del mes de juny de 2008, es va celebrar els 10 anys del grup "Solsona Jove, ajuda", un grup format per nois i noies de 12 a 18 anys, que tenen com objectiu ajudar a qui ho necessiti dins de les seves possibilitats, a la ciutat de Solsona. Els voluntaris s’han dedicat, principalment a col.laborar a la residència d’avis, i a la tasca transitòria de fer paquets pels rodamons. Tot això des de l’assistència de Càritas parroquial.

La festa va estar molt animada, al pati del Col.legi Arrels,

on normalment hi té la seu aquest grup, aprofitant un dissabte lliure d’escola, es va viure un dia de trobada, animació, cants, projecció d’un Power P. sobre els deu anys... Des de les 10 del matí fins a les 4 de la tarda.

Es va enviar invitació als 55 voluntaris que han freqüen-tat el voluntariat durant els deu anys; també a les entitats com Càritas, Ajuntament, etc...

38 577 - Divendres, 11-07-2008

Quan es diu que un viu de renda se sol entendre que hom té el futur resolt. Els companys de consistori de CiU diuen textualment que l’equip actual de govern “viu de renda” de les obres i els projectes de l’anterior equip de govern.

És veritat que l’actual equip de govern ha trobat tota una sèrie d’actuacions iniciades per l’equip de CiU en l’anterior legislatura, però també és cert que totes elles amb una total manca de previsió de finançament per a realitzar-les. La sala polivalent, l’illa cultural, el lloguer-compra de l’Squaix, la urbanització de l’Avinguda Sant Jordi (amb un 64 % a càrrec de les arques municipals), acabar l’anomenat pavelló “nou”(?), el Pla de Barris (carrers del nucli antic), el parc urbà del Camp del Serra, en són projectes principals i demostratius. Vindria a ser com un pare que deixés als seus fills una herència amb deutes i sense diners per pagar-la.

Hi ha un altre punt de la seves afirmacions que voldria creure que es fan per falta d’informació, que no per ignorància. Tot i que no treu responsabilitat en fer-les. Sobretot quan afir-men que l’endeutament està ara al 84 %, cosa totalment falsa. S’hauria arribat a aquest endeutament si el Ministeri d’Indústria i Turisme ens hagués concedit el préstec d’1,5M d’euros, amb un interès molt baix, cosa que, lamentablement, no ha succeït. Per tal de deixar clar aquest concepte, moltes vegades explicat a CiU i, pel que sembla, mai no comprès, voldria dir el següent: Un ajuntament, per llei, es pot endeutar fins a un 110%. Aquest govern ja voldria, amb seny, poder arribar a fregar aquest en-deutament, la qual cosa significaria que l’Ajuntament de Solsona tindria capacitat per a poder tornar més préstecs, fet que ara de

Viure de renda

moment no és factible. Us imagineu que l’Ajuntament pogués demanar un préstec per valor de tres o quatre milions d’euros? Quantes coses d’aquestes que ens han deixat en herència (mal anomenada renda) podríem fer? Tots sabem que un banc deixa més diners si un té una nòmina de cinc mil euros que una de mil euros, veritat? Oi que té més possibilitats de tornar els diners el primer que el segon? Doncs bé, aquest símil podria servir d’exemple.

Retard en pagament de factures. Si un no està d’acord en l’import de segons quines factures, de moment atura el pagament, per negociar-les. És el que en algun cas hem fet. Si quan vam agafar les regnes del govern haguéssim trobat el pagament de factures al dia sí que CiU ens podria criticar. Però no va ser, ni de bon tros. Per tant, és del tot hipòcrita la seva crítica en aquest afer.

Quan al malbaratament d’aigua de la piscina per no dur-la a Tradema, tal i com s’havia de buidar fins ara, no es cobria, ni de bon tros, les despeses de fer-ho. Aquests dies, en les torres d’enllumenat del camp de futbol, s’hi ha hagut de fer, urgentment, una nova instal·lació. El darrer cicle de pluja, el continu salt dels tèrmics, ha destapat que, al seu dia (fa poc, en posar la gespa artificial), no es va controlar una instal·lació incorrecta, tant en seguretat (terres sense connectar) com en estalvi d’energia (torres que no permeten seccionar el nombre de focus i han de cremar tots o cap, com a voltes és suficient). Aquestes, i moltes altres coses són l’herència i el “viure de renda” que nosaltres i la ciutat hem rebut de CiU.

Opinió Salvi Nofrarias - Regidor d’Hisenda, Administració i Esports de l’Ajuntament de Solsona

Opinió F. Torres

Quan la justícia mal entesa preval sobre el dret inalienable a la vida, la pena de mort es converteix en crim d’Estat. Hi va haver èpoques passades de la nostra història en les que regnava la venjança. En l'època actual la llei del talió ja se suposa desterrada per la Carta Universal dels Drets Humans, i per als cristians per la carta magna de l’amor al pròxim i pel manament bíblic del “no mataràs”. Manament que també és aplicable a l’Estat. Sobretot, a l’Estat, ja que quan ho executa ho fa amb premeditació pública disfressat de justícia.

A aquests estats que la practiquen caldria fer-los entendre que la pena de mort és pròpia d’un Estat dèbil i covard. Aquests tenen un problema amb freqüència creat per la seva pròpia societat i decideixen solucionar-lo per la via ràpida. Es miri com es miri matar sempre serà matar. La con-demna a mort és la manera extrema d’una pena cruel, inhumana i degradant. Viola el dret a la vida. És irrevocable i amb massa freqüència s’aplica a persones innocents, a discapacitats i a menors. L’Estat no pot jutjar amb la vida d’una persona com el

La pena de mort, assassinat legalque es juga una carta. En casos extrems jo optaria per la cadena perpètua perquè sempre existiria la possibilitat de corregir un possible error. Mai no s’ha demostrat que la pena de mort tingui més efecte dissuasiu que altres menes de càstigs.

Malgrat això la pena de mort segueix vigent en 90 països. El cas més sonat és EEUU. És incom-prensible en un país que pretén ser mirall de virtuts democràtiques.

El prototip de qui es pren la justícia per la seva mà va ser Caín. Després de matar Abel Déu li re-crimina amb duresa la seva acció. “Què has fet”? La veu de la sang del teu germà em clama des de

la terra...” i ens sorprèn que no solament el perdoni, sinó que el protegeix. Per això, com creients en el Déu de la vida que “fa sortir el sol sobre justos i injustos” entenc que la vida és un regal, és un do diví. Cap Estat (institució humana masses vegades fal.lible i corrupta) no pot disposar de la vida de ningú.

La pena de mort, per més que estigui en la llei, sempre serà immoral. En definitiva, un assassinat legal.

39577 - Divendres, 11-07-2008

Ho escrivia fa molt temps en aquesta mateixa revista: l’objectiu principal del goven Montilla és diluir Catalunya, fins a convertir-la en una simple regió d’Espanya “sin que se note el cuidado”. De manera que tot faci pensar en un suïcidi assistit per Esquerra Republicana.

Dissabte, Montilla, en el consell nacional del partit, no ho podia dir més clar: “El PSC té un projecte clar per a les ciutats i pobles de Catalunya, per a Catalunya sencera i per al conjunt d’Espanya”. I va encoratjar els responsables socialistes a defensar aquest projecte amb gran contundència i desacomplexadament. A defensar a Espanya el projecte català del partit i a Catalunya el projecte federal espanyol. És natural, perquè al cap i a la fi, són un mateix projecte. Ell mateix ho va confirmar: “perden el temps els qui s’entretenen a buscar línies de fractura entre el PSC i el PSOE”

I, perquè no tot pugui semblar imposició, els corifeus socialistes parlen d’una nova espanyolitat capaç d’enlluernar i reduir el més obtús. Fins i tot ens han posat un AVE, que ens hem hagut de pagar nosaltres, perquè poguem anar còmodament a admirar les meravelles de Madrid i de la nova Espanya. I només faltava la victòria espanyola a l’Eurocopa per acabar de convèn-cer els més rebels. Tots hem de sentir l’orgull espanyol.

Aquesta és “la Catalunya que sap on va” (eslògan del proper congrés del PSC). Aquest és el canvi que pregonaven.

Opinió J. H.

Xiquets, això s’acaba

El federalisme que fa anys que ens prediquen.I a fe que se’n sortiran. No espereu cap reacció d’una

Catalunya desencisada, desliderada, econòmicament estrangu-lada, desorientada com mai. I si algú intentés reaccionar queda sempre la mordassa de la Constitució, intocable sense el permís de tots els espanyols, sempre tan generosos amb nosaltres. Per ingenuïtat no hi ha ningú que ens guanyi.

Quedava un punt neuràlgic: el de la llengua. El que més pica als espanyols. No n’hi havia prou amb el tsunami de mitjans de comunicació i d’immigrants. No n’hi havia prou amb els estudis efectuats que ens asseguren que el català està arran de terra. Tenen 500 milions de castellanoparlants, però els requen encara els sis o set milions de catalanoparlants. A Olot encara hi ha algun noi que no té ben assimilat l’accent de Valladolid. Per això calia multiplicar els atacs: 3 hores de castellà a les escoles; el català, convertit en la ventafocs de la tríada: català, castellà, anglès. "Manifiesto" contra la persecució del castellà. L’argu-mentació d’aquells lumeners (Savater, Marina, Boadella...) és impecable: "la llengua és dels individus, però el castellà és del territori espanyol; la llengua no es pot imposar mai, però el castellà és obligatori a tot el territori espanyol". Encara ens queda una ràdio i una televisió, però ja se’ls ha començat a “arrencar la crosta nacionalista” (Joan Ferran dixit), en nom de la independència i de la professionalitat.

Opinió Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

Donació de sang i òrgans

He vist en el darrer número de la revista un bon resultat en la campanya de donació de sang, a Solsona i comarca. Aquest, de moment, és un article que no es deixa fabricar i per tant la col·laboració personal continua sent indispensable.

Amb el pas dels anys, el banc de sang s’ha anat mo-dernitzant i facilitant als donadors la rapidesa i fiabilitat. És interessant veure la llista de municipis de Catalunya, per ordre de donació. En general, són els més petits, els que estan al capdavant de tot. En part és lògic perquè uns ho diuen a d’altres i és més fàcil arribar a la gent, i deixar clar que la donació es tradueix en vida per als altres, sense intercanvis econòmics. Si la sang es dóna, no es cobra. I a la gent, en general, els agrada ajudar els altres.

I si en el tema de la sang, estem en els primers llocs, també el país està molt per davant dels altres europeus, en matèria de donació d’òrgans. No deixa de ser curiós que altres països estiguin tant per darrere quan aquí sempre hi ha hagut un sentiment força arrelat de donar als altres el que un ja no pot fer servir.

Semblaria que a tot arreu el pensament hauria de ser similar. És realment anguniós pels directament afectats i els seus familiars, veure com algú està patint una malaltia irreversible

que podria ser curada, mitjançant un transplantament. Per qui vulgui seguir el tema, pot comprovar una llarga

llista de pacients a l'espera d’òrgans i l'escassetat d’aquests, en determinats moments. D’aquí la importància de deixar per escrit la disponibilitat personal per donar els òrgans en cas de mort accidental, o natural, per tal d'evitar els conflictes que es poden produir entre familiars a favor o en contra.

No deixa de ser un gran servei a la humanitat donar sang o donar òrgans i facilitar la vida a d’altres. Aquest és un tema que hauria de ser tractat tot sovint en els llocs més religiosos, i en canvi, se’n parla ben poc.

I aquí tenim un avantatge com és el rigorós control de tot plegat per part dels organismes públics i privats, encarregats de vetllar per l'ètica professional. No es donen casos de mala praxis ni descontrol en cap d’aquests apartats, que són essencials per donar confiança a la gent i garantir la privacitat i la seriositat.

En qualsevol cas, animo els lectors a donar el pas en aquesta direcció i sumar-se al gran nombre de persones que ja practiquen aquestes donacions o les han deixades escrites pel dia que faci falta. És un servei a la comunitat, dels més importants que es poden donar.

40 577 - Divendres, 11-07-2008

Contes M. Nadal

4 capítol, i últim

D’un que se n'anà pel món d’aprende a tremolar!

El nostre heroi, continuava encara amb la seva dèria d’aprendre de tremolar. El rei havia promès la seva filla per esposa, a qui desencantés un castell, de la seva propietat, que estava posseït pels mals esperits, però els quins ho provaven, morien tots.

El noi s’empenyà a passar les tres nits, que eren de rigor, per desfer l’encanteri, seria massa engorrós, explicar tots els pe-rills, que corregué al castell encantat. Com a mostra, sols una de les perilloses aventures: l’última, que fou la definitiva per desfer l’encantament del qual estava posseït el Castell endimoniat.

A la nit vingueren quatre “homenassos”, portant una caixa de morts.

-Té- diu el minyó, segurament és el meu cosinet, que ha mort fa pocs dies!

Fa una senya als homenassos amb el dit, i crida… “Vine, cosinet”, vine.

Li palpa la cara però era freda com el glaç. "Espera't- diu- jo t’escalfaré una mica"… prova d’escalfar-lo a la vora del foc, però no serveix de res, se li acut que si els dos jauen plegats, s’escalfen millor.. El fica doncs al llit, i se li ajeu al costat… Al cap d’una estona, el mort, comença a bellugar-se.

"Ho veus, cosinet: Si jo no t’arribo a escalfar… Les hauries passat molt magres…"

Pero el mort s’aixeca i exclama: "Ara et vaig a esca-nyar!"

"Què? - diu l’altre- Això son les teves gràcies? Doncs tornaràs a la teva caixa…". L’engrapa fort i el tira dins i el tapa bé, llavors apareixen els quatre homenassos i se l’emporten.

"Ja veig que no tremolaré -diu el minyó- D'això no n'aprendré amb la meva vida."

L’endemà compareix el rei i li diu: "Ja deus haver après què cosa és tremolar!"

"I ca -respon- avui ha vingut, a més del meu “cosinet”; un ogre, amb una barbassa, que m’ha ensenyat molt d’or en un soterrani, però com es fa per tremolar, ningú no m’ho ha dit"

Llavors el rei li digué: "Has desencantat el Castell i et casaràs amb la meva filla!"

"Tot això està bé però segueixo no sabent què cosa és tremolar!"

Se celebra la boda, però el rei jove, per bé que estimava la seva muller, i estava content, massa sovint deia:

- "Si jo sabés de tremolar, - Si jo sabés de tremolar…!"Això acabà per enutjar-la. La seva cambrera un dia li

digué: "jo ho arreglaré, veureu, com aprèn a tremolar…"Anà a un rierol proper i en tragué una galleda plena de

gobitons. De nit quan el rei jove dormia, la seva muller li estirà els abrigalls, abocant-li la galleda freda, amb l’aigua i els gobi-tons, per damunt, de manera que els peixets, se li posaren a fer extremituts sobre seu: Llavors ell es despertà i digué…

- "Oh! Quins tremolins, quins tremolins, esposa meva: -Ara sí que sé, què cosa és tremolar!!!"

Fi Conte

FlorènciaDormia mentre em dèies quelcom que no vaig enten-

dre, no perquè no vulgués, més aviat no podia.Braços, cames i ulls condormits, intensament i pro-

funda, llunyans de vida, talment anestesiats. Recordo sense gaire esforç colors vius, morats i grocs, des d'un negre nit a un blanc de llençol, poc més que llums de fanals innecessaris i, la freda, humida mort.

Potser, la il·lusió de lluna plena i estels daurats t’hauria agradat, de fet, així va ser. Aquesta vegada l’atzar, el destí i l’energia vital, dansaven d’acord a una justa conjucció astral. Només volia veure’t.

Quan creus que tot és possible, fins les finestres canten, semblaria que coneixes el llenguatge de signes, un esperanto universal, corporal, infraverbal, una en-tesa que permet sentir explosió, més convincent que el nacionalisme, més gratificant que la dutxa freda en ple acalorament... després de tot.

L’anada va esdevenir-se lenta, com un bon preludi, com fer l’amor amb qui estimes, tendrament i plena. L’estada, però, voldria esborrar-la, espai-temps on l’om-bra cobreix el món d’un finíssim tel als ulls, de ceguesa prematura, d’absència d’afecte, de mans que contenen. El sol requereix d’espai per lluir, de temps n’hi sobra.

S’esperava el pitjor, crisantems d’ara sí, ara no, monitors de sons estranys, respiració assistida, espasmes de por. Un esglai convulsiu, una terrible, irreversible encarnació. Una suor catatònica embolcallava el meu cos. Tu hi erets, jo no.

-Tranquil·la, ha estat un malson... El retorn va ser mimèticament i callada, obrint els

ulls, talment Dorian Gray (d’Oscar Wilde) veient el seu retrat: “un brillo d’alegria se l’encengué en els ulls, como si es reconeixés per primera vegada.”

-Per cert, segueix en peu anar a Florencia?, ens aniria bé canviar d’aires: la llum de les postes de sol, la pasta que tan t’agrada, Miquelàngelo...

Una tímida i renovada veu es pronuncià: -estimat tinc son.

I l’aire, encara càlid, de la nit va acaronar-li el front desitjant-li un bon descans i, l’auguri d’un re-naixement.

Narrativa Joana Cervera

41577 - Divendres, 11-07-2008

Societat

Aquesta foto és una de les moltes i escaig que vàrem fer el dia de la 27a. trobada dels cosins BARRERA acompanyats de les corresponents parelles. Aquest esdeveniment va tenir lloc el dia 6 de juliol d’enguany. Tots una mica granadets però molt ben conservad

42 577 - Divendres, 11-07-2008

Ep, la Foto! Ramon Estany

Un noi molt ben acompanyat

De festa a l'Sputnik

Les noves àngels de Txarli

Ep la foto

A la plaça Major

Les tres amigues

Aquesta nena tan bonica el dia 10 va fer 18 anys.

Si la veieu feliciteu-la. De part de la família.

Societat

La Teresa avui fa anys, si la coneixeu

feliciteu-la.Per molts anys!

Moltes Felicitats de les nenes

Ja falta menys...La família i amics

us desitgen molta felicitat!

43577 - Divendres, 11-07-2008

Campionat de futbol sala Instal.lacions esportives El PiEl cap de setmana passat es va començar el torneig de futbol sala

de les instal.lacions esportives El Pi de Sant Just amb els següents resultats:

Futbol Sala Gesport

Grup A:Boca – Xacondeo Team ................................................. 13 a 3Versàtil – Atlètic Pi .......................................................... 3 a 0Boca – Atlètic Pi .............................................................. 3 a 0Versàtil – Xacondeo Team ............................................... 2 a 0

La classificació del grup A:1r. Boca ................2........2 0 0 .......16.......... 3 + 13 .... 6 punts2n. Versàtil ...........2........2 0 0 .........5........... 0 + 2 .... 6 punts3r. Atlètic Pi .........2........0 0 2 .........0.............6 - 6 .... 0 punts4t. Xacondeo T ....2........0 0 2 .........3........... 15 -12 .... 0 punts

Grup B:Buti Team – Dyferent ....................................................... 5 a 0Cambrils – Tiffossi .......................................................... 0 a 1Tiffossi – Buti Team ........................................................ 4 a 2Cambrils – Dyferent ...................................................... 15 a 2

La classificació del grup B:1r. Tiffossi ............2........2 0 0 .........5............2 + 3 .... 6 punts2n. Cambrils .........2........1 0 1 .......15..........3 + 12 .... 3 punts3r. Buti Team ........2........1 0 1 .........7............4 + 3 .... 3 punts4t. Dyferent ..........2 ......0 0 2 .........2......... 20 - 18 .... 0 punts

La classificació de golejadors:1r. ............Katalin Ionel ............5 gols ................... (Cambrils)2n. ...........Alfons Mujal ............5 gols ..................(Buti Team)3r. ............Carles Altarriba .......3 gols ................... (Cambrils)4t. ............Ivan Mujal ................3 gols .......................... (Boca)5è. ............Jordi Obiols ..............3 gols .......................... (Boca)6è. ............Jordi Ritort ...............3 gols .......................... (Boca)7è. ............Santi Sabata .............3 gols ......................... (Boca)8è. ............Pau Tripiana .............3 gols ..................... (Tiffossi)9è. ............Jordi Freixes .............2 gols ......................(Versàtil)10è. ..........Óscar Solé ................2 gols ........ (Xacondeo Team)

Xacondeo Team

Acció de joc

El proper cap de setmana es podrà veure com s’encar-rila el campionat. Dissabte, de 5 a 9 del vespre, es disputarà l'última jornada del torneig i diumenge, amb el mateix horari, es diputaran els quarts de final del campionat.

Recordem que el diumenge, 20 de juliol, es durà a terme la tercera edició del Torneig de futbol platja i, que les inscripcions es poden fer a RIU Esports i Moda.

44 577 - Divendres, 11-07-2008

GAUDÍCtra. de St Llorenç, s/n - 973 48 31 55

MODA

BANCS I CAIXES

IBERCAJAPl. Camp, 8 - 973 48 03 09

BARS - RESTAURANTS

RESTAURANT CASTELLC. Castell, 8 - 973 48 00 78

FRANKFURT DASAICrta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66Only Party............................973 48 29 17RESTAURANT TRABUCAIRECtra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27

PAPERERIES - IMPREMTES

Apunts Gràfics ......................973 48 17 19Gràfiques Muval ...................973 48 04 10

Guia de serveis

AUTOMOCIÓ

GARATGE MONTANERCrta. Manresa, 1 - 973 48 06 00 DIÈRESI Autoreparació, SCCLCtra. de torà, 20 - 973 48 03 21TALLERS MONTSOL, S.L.Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05

CARBURANTS

CARNISSERIES

Carnisseria Angelina .............973 48 28 50CARNISSERIA PALÁPl. Major, 4 - 973 48 02 64CAN SOLVICrta. Manresa Piscis baixos - 973 48 20 55 C. Castell, 35 - 973 48 11 67Ctra. Torà - 973 48 12 90

FINQUES PLANES Api núm. 7.491Des de 1975. C. Sant Miquel, 16 Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26

BOMBERS973 48 10 80

CREU ROJA973 48 06 52

MOSSOS088

POLICIA L.973 48 30 40

URGÈNCIES973 48 14 14

PERRUQUERIES

Perruqueria Bajona...............973 48 06 69PERRUQUERIA LLUÏSAC. Llobera, 38- 973 48 26 55PERRUQUERIA NURIC. Sant Agustí,12 - 973 48 29 05

PINTURES

BENIGNO ALCÁZAR, S. L.C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49

QUEVIURES - BEGUDESBEGUDES DELFÍC. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09CAL COLLCtra. Torà, 6 - 973 48 02 16

TAXI

TAXI BORÉS - 24 h. - 5 i 9 places973 48 11 31 - 689 13 08 08AUTOTAXI Ramon CastroServei 24 h. - 608 93 81 37

ACUPUNTURA

ARTICLES DE REGAL

Articles de RegalPELLICERC/ St. Nicolau, 6 SOLSONA - 973 48 11 59

FERRETERIES - TALLERS

Ferreteria Vilbar ...................973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCtra. de Torà, 39 - 973 48 01 60

ESTÈTIQUES

JOIERIES

JOIERIA ESTERC. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52

PASTISSERIES

LA LIONESAC. Castell, 18 - 973 48 02 60

GESTORIES

CONTAGESTPL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70

GESTORIA MAS75 anys al seu serveiAv. del Pont, 4 - 973 48 00 95

INSTAL·LACIONSELÈCTRIQUES

ESPORTS

RIBERA ESPORTSPg. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47

PODOLOGIA

Peusà, centre PodològicC/ Gaspar de Portolà, 4 - 973 48 16 09

TINTORERIES

VIVENDA - CONSTRUCCIÓ

CUINA ESTEL, S.L.Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07

VETERINARIS

Clínica Veterinària Setelsis.....629 39 12 46

TRANSPORTS Joan GuilanyàServei Grua + TransportC. Marià Fortuny, 9 - Tel. 608 73 88 15

TRANSPORTS

AUTOCARS TARRÉSC. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29TRANSPORTS I LOGÍSTICAJ. VILADRICHC. Castell, 50 - 973 48 09 09

ÒPTIQUES

Òptica Jané,.........................973 48 34 29

EXPERT RAFART

C. de la Bòfia, 6 - 973 48 31 32

ELECTRODOMÈSTICSCA L’ANITAAl seu serveiC/ Castell, 14 - 973 48 02 08

Torra Stil,.......................... 973 48 39 46

45577 - Divendres, 11-07-2008

Bàsquet CB Solsona

Mini Campus de Bàsquet '08

Avui divendres acaba la segona setmana del Mini Cam-pus de Bàsquet. Com és habitual, en acabar la sessió, es farà un reconeixement als infants que s’han esforçat més i han tingut una millor actitud durant la setmana.

Tothom que vulgui pot gaudir del reportatge en imatges del mini campus des del web del club www.cbsolsona.com

La importància de fer exercicis d’estirament En la pràctica esportiva és molt important fer estiraments

per mantenir els músculs flexibles. Fer aquests exercicis és fàcil, però si no es fan correctament poden fer més mal que bé. Per aquest motiu, és essencial saber com i quan realitzar-los. És molt important que els esportistes, des de ben petits, s’acostumin i aprenguin a fer correctament els estiraments.

En el Mini Campus de Bàsquet del CB Solsona es té molt en compte aquest aspecte. Per això enguany s’ha demanat la col-laboració d’una molt bona professional, la Carme Blàzquez, que s’encarrega de dirigir i supervisar els estiraments. Cal agrair-li la bona predisposició i l’entusiasme amb què fa aquesta tasca.

Fent estiraments de forma regular aconseguirem:- Augmentar la flexibilitat.- Augmentar l’extensió dels moviments.- Evitar lesions comuns, com estrebades musculars, torçades

i tendinitis.

- Reduir la tensió muscular i relaxar el cos.- Millorar la coordinació de moviments.- Millorar i agilitzar l'oxigenació del múscul i la seva

recuperació.

Estiraments

Mini campus 08

El dia 19 d’aquest mes a les 10 del matí, la regidoria d’Esports de Solsona organitza la 25a Hora de Resistència de Natació, l’activitat amb més tradició de les piscines municipals. L’organització fa una crida a la població perquè hi participi. L’únic requisit que es demana és la formació d’equips mixtos de quatre persones. Les inscripcions es poden realitzar el mateix dia.

Enguany, com a novetat, els equips s’organitzaran en tres categories, una d’infantil, per a nedadors més petits de 14 anys, una de gran, per aquells d’entre 14 i 18 anys, i una de sènior, per a majors d’aquesta edat. L’Hora de Resistència consisteix a nedar el màxim de metres possibles per relleus de 40 metres en una hora. Es premiaran els primers classificats de cada categoria.

Marc Sala, director tècnic de les piscines municipals, posa de relleu la doble finalitat de l’activitat, la d’oferir una competició als usuaris de les piscines avesats a fer natació i, al mateix temps, intentar despertar l’interès de les persones que

Natació Servei de Premsa Ajuntament de Solsona

L’Hora de Resistència de Natació de Solsonaarriba a la 25a edició

Aquesta és l’activitat amb més tradició de les piscines municipals

no estan acostumades a aquesta pràctica. Sala també destaca el fet que aquesta convocatòria s’hagi dut a terme “ininterrom-pudament” durant 25 anys.

46 577 - Divendres, 11-07-2008

C. Castell, 8Solsona973 48 00 78

Informacions del CB Solsona

El proper divendres a dos quarts de 10 del vespre, el Club Bàsquet Solsona celebrarà la seva assemblea anual a la sala d’actes del Casal de Cultura i Joventut. S’hi debatran es dife-rents aspectes relatius al funcionament de l’entitat i el projecte esportiu per a la nova temporada. Així mateix, se sotmetrà a aprovació la proposta de pressupost i de quotes. En acabar l’acte es servirà un refrigeri.

És molt important: cal que tots els esportistes passin com més aviat millor la revisió mèdico-esportiva (us recomanem dema-nar l’hora al centre sanitari amb la suficient antelació). No ho deixeu per a darrera hora!

Ja es poden presentar els fulls d’inscripció per a la nova temporada,que es poden obtenir a la web del club, al propi pavelló i a RIU ESPORTS I MODA.

Els entrenaments, per a l’escola de bàsquet i els equips de pro-moció, s’inicien el 15 de setembre. Els equips sèniors, júniors i cadets seran convocats amb anterioritat pels seus entrenadors.

Bàsquet CB Solsona

CONVOCATÒRIA DE L’ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DEL CLUB BÀSQUET SOLSONADivendres, 18 de juliol de 2008A les 9 del vespre en primera convocatòria i a dos quarts de 10 del vespre (21,30 h) en segona i definitiva.Lloc: Sala d’actes del Casal de Cultura i JoventutORDRE DEL DIA1. Valoració de la temporada 2007/082. Programa d’activitat de la temporada 2008/09; pre-sentació del nou projecte esportiu.3. Liquidació i estat de comptes de la temporada 2007/084. Pressupost temporada 2008/09. Aprovació de quotes.5. Autorització per a sol·licitar préstecs, en cas que la junta directiva ho consideri necessari.6. Torn obert de paraula.

Acabat l’acte s’oferirà un REFRIGERI.

Sortida al Camp NouLa Penya Barcelonista de Solsona i Comarca organitza

una sortida a l´Estadi del Futbol Club Barcelona per presenciar el partit del Trofeu Joan Gamper el dissabte 16 d agost:

F.C. BARCELONA – BOCA JÚNIORSEls preus de les entrades són els següents:- Tribuna central: 90 euros- Tribuna 1a, 2a i 3a graderia (no central): 69 euros - Lateral 1a, 2a i 3a graderia: 54 euros- Gol 1a, 2a, i 3a graderia: 38 euros- General: 25 euros

Per la compra d´una entrada d adult, es podrà demanar una entrada infantil gratuïta (fins al 14 anys) i segons el Futbol Club Barcelona aquesta promoció estarà en funció de la dispo-nibilitat d entrades.

El preu del viatge és de 10 euros pels socis de la Penya Barcelonista, (majors de 8 anys), i de 20 euros pels no socis, (majors de 8 anys).

El Futbol Club Barcelona fa un 25% de descompte als seus socis no abonats sobre el preu de les entrades.

Per a més informació o inscripcions els divendres dies 18 i 25 de juliol, els dos divendres de 7 a 9 del vespre, al telèfon de la Penya Barcelonista 647625877, o al local de la Penya , els mateixos dies i horari. L ùltim dia per apuntar-se és el divendres 25 de juliol. www.lapenya.cat

PB de Solsona i Comarca La Junta

EL INCREÍBLE HULK• Divendres, 11 - 10.15 nit (dia de l'espectador)• Dissabte, 12 - 6.15 tarda i 11.00 nit• Diumenge, 13- 5.15 tarda i 7.30 tarda• Dilluns, 14 - 10.15 nit

VAL p

er 0,5

0 Euro

s

per la

compra

d'una

entrad

a

EL INCREÍB

LE

HULK

7 ANYS

47577 - Divendres, 11-07-2008

Calendari Campionat Futbol 7

Divendres, 11 de juliol20,30 h: Boca- Bores Cuines21,30 h: Rasters - Tegecom22,30 h: River Plate - Veterans

Dilluns, 14 de juliol20,30 h: Kim Forest - Dock’s21,30 h: Flequers Cardona - Dasai22,30 h: Boca - Drink Team

Dimarts, 15 de juliol20,30 h: Rasters - Barreja Team21,30 h: Bar Castell - Kas Ribera22,30 h: Versàtil - Veterans

Dimecres, 16 de juliol20,30 h: Bores Cuines - Dock’s21,30 h: Critt - Kim Forest22,30 h: River Plate - Fleques Cardona

Dijous, 17 de juliol20,30 h: Tegecom- Dasai21,30 h: Bores Cuines - Drink Team22,30 h: Tegecom - Barreja Team

Patinatge Redacció

Dos entrenadors del Solsona Patí Club participen a la Copa Amèrica de patinatge amb la Selecció Catalana

Els entrenadors del Solsona Patí Club, Ester Fornell i Xavier Orrit, for-maran part de l'expedició de la Selecció Catalana de Patinatge que competirà a la Copa Amèrica que se celebra a Brasil aquest mes de juliol.

Fornell i Orrit fomen part de l'estaf tècnic de l'equip català de pati-natge artístic, que arriba a la competició amb possibilitats de fer un bon paper. Segons ha explicat Fornell, els membres de l'equip "ja fa temps que competeixen a nivell internacional" i "esperem que es pugui aconseguir alguna medalla".

La selecció catalana es va presen-tar dilluns passat al Palau de l'Esport de Barcelona amb la presència de la secretària general de l'Esport de la Ge-neralitat, Anna Pruna. Els patinadors catalans estaran en terres brasileres entre el 5 i el 15 de juliol, la delega-ció amb que viatgen està formada per

més de 80 persones entre les diferents especialitats que participaran a la com-petició. La Copa Amèrica de patinatge

és una de les poques competicions que permet a la selecció catalana competir a nivell internacional.

Futbol 7 Ramon Estany

Critt

Drink Team

48 577 - Divendres, 11-07-2008

Modelisme Solsonès Modelisme

El Majoral celebrant la victòria

La primera posició en joc

Una setmana més ens trobem amb vosaltres per fer el comentari de la jornada de ràdio control de les nits dels diven-dres, on en aquesta última jornada vàrem poder disfrutar d’una nova i apassionant cursa, on una nova victòria del Pep Majoral li permet remuntat una posició a la general i a falta de dues curses, encara no hi ha res decidit.

Com ja hem dit, el Josep Majoral fou el guanyador de la nit amb 224 punts. Tot i això, va tenir algun incident amb altres pilots. Va seguit, com va sent habitual en aquesta posició, del Xavier Roig, amb un total de 198 punts. Aquest perd la segona plaça de la general a favor del Pep. El tercer pilot en acabar la cursa va ser el Ramon Pallarès, amb 196 punts, el qual va donar la culpa als nombrosos accidents, no habituals en ell, que va tenir, i si no s'espavila se li pot complicar la primera posició, que ja té coll avall.

En quarta posició va arribar l’Albert Cardona, el qual va fer una segona tanda de cursa molt constant en posicions que li permetrien aconseguir 166 punts, que l’acosten a l’Augé en la classificació general. Aquest últim va fer només 125 punts i va acabar en cinquena posició.

Cal afegir també que hi va haver un cert rebombori en-tre pilots i organització per les discrepàncies entre els corredors, en que un d’ells va tenir alguns problemes de sortides de pista a causa de les culejades en els salts, ocasionats per certs pilots, i on els comissaris hi varen fer la vista bastant descaradament grossa. Això va ocasionar una petita picabaralla entre pilots i aficionats que es desplaçaren al recinte, però al final sortosament

CLASSIFICACIÓ GENERALPILOT 1ª CUR - PUNT 2ª CUR - PUNT 3ª CUR - PUNT 4ª CUR - PUNT 5ª CUR - PUNT TOTAL

Pallarès 241 20 221 20 232 20 206 12 196 12 84

Roig 221 15 220 15 214 13.5 207 15 224 20 77.5

Majoral 159 12 206 12 214 13.5 217 20 198 15 73.5

Augé 111 10 161 10 114 9 aban 0 125 9 38

A. Cardona 0 0 0 0 131 10 150 10 166 10 30

A. Vitu 0 0 0 0 53 8 48 9 0 0 17

no va arribar la sang al riu i no va fer falta la presència dels cossos de seguretat.

Cal agrair la presència d’aquests aficionats al món del ràdio control que es van aproximar al local del CESM, i convidar-los altra vegada a seguir aquestes curses tan fascinants, i gaudir de l'oportunitat d’informar-se, si volen, de com poden aconseguir un d’aquests cotxes i tenir l'oportunitat de poder córrer.Així va quedar la classificació general

Atletisme Club Fondistes del Solsonès - Prosetel

Sancho Ayala 3r al cross de Callús

Diumenge dia 6 de juliol de 2008 es va disputar el primer cross de Callús que constava de 10 quilòmetres, on Sancho Ayala va aconseguir una meritòria 3a posició de la general.

A les 10 h. es va donar la sortida als aproximada-ment 100 atletes inscrits al cross.

Sancho Ayala va sortir al capdavant de la cursa i tan sols va ser superat per Josep Lluís Marichica que, amb un temps 35’44 minuts, va ser el guanyador de la cursa, i de Javier López, que amb un temps de 35’46 minuts va entrar segon. Sancho Ayala va entrar al tercer lloc amb un temps de 36’07 minuts.

La classificació de dones va ser guanyada per Carme Tort amb un temps de 44’40 minuts, seguida de Montserrat Casoliva amb un temps de 46 minuts, i tercera va entrar Amàlia Molina amb un temps de 47’55 minuts.

Més informació: http://fondistesdelsolsones.blogspot.com, Ribera Esports i www.atletisme.com

49577 - Divendres, 11-07-2008

Música Ramon Estany

Devnath (Damià Olivella) fa pop-soul amb pinzellades de jazz i rock, tot això elevat al quadrat gràcies a l’excel·lent producció de NO ONE ELSE BUT EM. Una gran col·lecció de cançons carregades de sensibilitat i una extraordinària veu amb ànima negra plena de “soul” i sentiment on apunten títols extraordinaris com “The Last Song”, “The Right Direction”, “Don’t fear em tonight”. Onze títols absolutament composats per ell i entre ells una meravellosa versió de “Nights In White Satin”. Però, NO ONE ELSE BUT EM, a més de donar nom al disc és el single amb el qual Devnath es presenta. Una ga-rantia que converteix la resta del disc en una gran promesa i que perfila a aquest artista com a clar candidat a copar el Top de les més prestigioses llistes nacionals i amb clara projecció internacional.

La seva passió per la música començà als 12 anys quan aconseguí reunir suficients diners per a comprar la seva primera guitarra amb la qual començà a interpretar les cançons d’artistes com Terence Tren’t D’Arby, Stevie Wonder, Prince, Michael Jackson,…que formarien la seva més notable influència. De formació absolutament autodidacta, aviat compon les seves primeres cançons i comença a impartir classes de guitarra i cant. Amb setze anys decideix deixar-ho tot per la música i centrar-se en la composició i enregistrament de maquetes que, posteriorment, formarien part del seu primer CD. Instrumental i bàsicament experimental, compost i produït per ell i amb la guitarra com a principal protagonista, li obre les portes d’una important editorial i la seva música comença a formar part de pel·lícules, anuncis i sintonies de programes. Se succeïxen projectes amb diverses bandes, concerts i enregistraments col-laborant amb rellevants artistes fins que decideix carregar-se la seva guitarra a l’esquena i aventurar-se en altres cultures, altres països on presentar les seves cançons i sobretot conèixer i apren-dre diferents sons. Des d’Estats Units a Londres, on decideix instal·lar-se per un temps i combinar la docència amb tocar en la majoria de locals i pubs londinencs. El públic que assistia

Damià Olivella va actuar amb Andreu Monzó a la bateria i Jordi Blanes al baix

Devnath descarrega la seva música a l’Sputnik

Divendres passat el públic solsoní va gaudir amb la música del manresà amb projecció internacional

als seus directes ha estat clau perquè Devnath decideixi els 12 temes que formen part de NO ONE ELSE BUT EM.

Damià Olivella és un músic manresà de formació auto-didacta amb la veu i la guitarra com a principals instruments d’expressió. Músic eclèctic influenciat per molts estils musicals, en la seva obra trobem des de música experimental, rock, pop, blues, clàssica, new age... amb el temps, la música negra queda com la més marcada font d’inspiració. Apassionat del blues, ha format diverses bandes de blues, rock i funk i ha vist la llum el seu últim treball (DEVNATH ‘no one else but em’). Damià Oli-vella ens interpreta principalment amb guitarra cançons de blues i soul, usant la veu per acompanyar-se en diferents temes.

La música de Devnath en un anunci de TV L’empresa Motocard ha utilitzat el single de Devnath “No one else but em" per al seu spot de TV que s’ha emès a TVE LA 1 Moto GP , durant tota la temporada.

Pots consultar els guions del programa de música “Entre tots” a través d’internet

A l’adreça http://entretotsfm.blogspot.com hi pots consultar tots els guions de l’any passat i els d’aquest any a mesura que anem fent els programes.

Cada dimarts de 2/4 de 9 del vespre a 10, la millor música dels últims 50 anys a través de Solsona FM. Pots realitzar la teva petició trucant en directe al 973 48 42 25. Sortegem un esmorzar per a dues persones a la Lionesa, un esmorzar per a dues persones al Ral i un sopar per a dues persones a l’Universal.

Radio Solsona FM

50 577 - Divendres, 11-07-2008

Les 7 diferènciesDissabte passat els 4x4 van haver de superar un difícil circuit al Camp del Serra.Esperem que els nostres lectors no ho tinguin tan difícil per trobar les 7 diferències entre les dues fotografies

Passatemps Marta C.

L'acudit del Simi

celsona 577

Documents