Autoinforme d’acreditació

Màster en Energies Renovables i

Sostenibilitat Energètica

Màster en Enginyeria Biomèdica

Màster en Física Avançada

Màster en Meteorologia

Màster en Nanociència i Nanotecnologia

v. 3.1

Curs

16-17

Comitè d’Avaluació Intern Facultat de Física UB

15/12/2016

i

ÍNDEX DE CONTINGUTS

ÍNDEX DE CONTINGUTS I

0. DADES IDENTIFICADORES 5

0.1 TITULACIONS QUE S’IMPARTEIXEN AL CENTRE 5

0.1.1 Titulacions oficials coordinades per la Facultat de Física 5

0.1.2 Titulacions oficials gestionades per altres centres i/o universitats 6

1. PRESENTACIÓ DEL CENTRE 7

1.1 LA FACULTAT DE FÍSICA EN XIFRES 7

1.1.1 Estaments 7

Professorat 7

Personal d’administració i serveis 8

Estudiants 8

1.1.2 Recerca 9

2. PROCÉS D’ELABORACIÓ DE L’AUTOINFORME 11

2.1 PRINCIPALS FASES EN L’ELABORACIÓ DE L’AUTOINFORME D’ACREDITACIÓ 11

2.2 COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D’AVALUACIÓ INTERN 12

3. VALORACIÓ DE L’ASSOLIMENT DELS ESTÀNDARDS D’ACREDITACIÓ 15

ESTÀNDARD 1. QUALITAT DEL PROGRAMA FORMATIU 15

3.1.1 Consistència del perfil de competències de les titulacions amb els requisits de la disciplina i

amb el nivell formatiu corresponent del MECES 15

3.1.2 Coherència del pla d’estudis i l’estructura del currículum amb el perfil de competències i els

objectius de les titulacions 15

3.1.3 Adequació del perfil dels estudiants admesos a les titulacions i coherència del seu nombre

amb el de places ofertes 16

3.1.3.1 Màster en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica 16

3.1.3.2 Màster en Enginyeria Biomèdica 18

3.1.3.3 Màster en Física Avançada 20

3.1.3.4 Màster en Meteorologia 22

3.1.3.5 Màster en Nanociència i Nanotecnologia 23

3.1.4 Adequació dels mecanismes de coordinació docent 24

3.1.4.1 Junta de Facultat 25

3.1.4.2 Equip de Govern de la Facultat 25

3.1.4.3 Consell d’Estudis de Grau/Comissió de Coordinació de Màster 25

3.1.4.4 Consell de Departament 25

ii

3.1.4.5 Coordinador d’assignatura 26

3.1.4.6 Tutor 26

3.1.4.7 La coordinació en el Màster en Enginyeria Biomèdica 26

3.1.5 Impacte de l’aplicació de les diferents normatives acadèmiques sobre els resultats de les

titulacions 27

ESTÀNDARD 2. PERTINÈNCIA DE LA INFORMACIÓ PÚBLICA 29

3.2.1 Estructura del web de la Facultat 29

3.2.2 Seguiment i actualització de la informació publicada 31

3.2.3 El web del Sistema de Qualitat de la Facultat de Física 32

ESTÀNDARD 3. EFICÀCIA DEL SISTEMA DE GARANTIA INTERNA DE LA QUALITAT (SGIQ/SAIQU) 33

3.3.1 El PEQ 130 34

3.3.2 El PEQ 020 – verificació 35

3.3.3. El PEQ 020 – seguiment i modificació 35

3.3.4 El PEQ 020 – acreditació 35

3.3.5 El PEQ 011 36

ESTÀNDARD 4. ADEQUACIÓ DEL PROFESSORAT AL PROGRAMA FORMATIU 37

3.4.1 Nivell de qualificació i experiència del professorat de les titulacions 37

3.4.1.1 Màster en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica 38

3.4.1.2 Màster en Enginyeria Biomèdica 38

3.4.1.3 Màster en Física Avançada 39

3.4.1.4 Màster en Meteorologia 40

3.4.1.5 Màster en Nanociència i Nanotecnologia 41

3.4.2 Plantilla del professorat i nivell d’atenció dedicat als estudiants 42

3.4.2.1 Màster en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica 42

3.4.2.2 Màster en Enginyeria Biomèdica 43

3.4.2.3 Màster en Física Avançada 43

3.4.2.4 Màster en Meteorologia 44

3.4.2.5 Màster en Nanociència i Nanotecnologia 44

3.4.3 Suport institucional per a la millora de la qualitat de l’activitat docent i investigadora del

professorat 45

ESTÀNDARD 5. EFICÀCIA DELS SISTEMES DE SUPORT A L’APRENENTATGE 47

3.5.1 Recursos humans disponibles: serveis i accions d’orientació acadèmica i professional 47

3.5.1.1 El Pla d’acció tutorial (PAT) de la Facultat 47

3.5.1.2 Actuacions específiques d’orientació/tutorització del centre 48

3.5.1.3 Grau de satisfacció dels estudiants amb els serveis d’orientació acadèmica 49

3.5.2 Recursos materials disponibles orientats a l’estudiant 50

3.5.2.1 Equipaments docents de la Facultat de Física 50

3.5.2.2 El Campus Virtual i altres eines d’ensenyament/aprenentatge remot 52

iii

3.5.2.3 Grau de satisfacció dels estudiants amb els recursos materials docents 53

ESTÀNDARD 6. QUALITAT DELS RESULTATS DELS PROGRAMES FORMATIUS 55

3.6.1 Màster en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica 55

3.6.1.1 Adequació i assoliment del perfil formatiu/competencial de la titulació 55

3.6.1.2 Anàlisi de les activitats formatives, metodologies docents i sistemes d’avaluació 57

3.6.1.4 Adequació dels indicadors d’inserció laboral 59

3.6.2 Màster en Enginyeria Biomèdica 60

3.6.2.1 Adequació i assoliment del perfil formatiu/competencial de la titulació 60

3.6.2.2 Anàlisi de les activitats formatives, metodologies docents i sistemes d’avaluació 64

3.6.2.3 Adequació dels indicadors acadèmics 65

3.6.2.4 Adequació dels indicadors d’inserció laboral 67

3.6.3 Màster en Física Avançada 68

3.6.3.1 Adequació i assoliment del perfil formatiu/competencial de la titulació 68

3.6.3.2 Anàlisi de les activitats formatives, metodologies docents i sistemes d’avaluació 69

3.6.3.3 Adequació dels indicadors acadèmics 72

3.6.3.4 Indicadors d’inserció laboral 74

3.6.4 Màster en Meteorologia 75

3.6.4.1 Adequació i assoliment del perfil formatiu/competencial de la titulació 75

3.6.4.2 Anàlisi de les activitats formatives, metodologies docents i sistemes d’avaluació 76

3.6.4.3 Adequació dels indicadors acadèmics 78

3.6.4.4 Indicadors d’inserció laboral 80

3.6.5 Màster en Nanociència i Nanotecnologia 80

3.6.5.1 Adequació i assoliment del perfil formatiu/competencial de la titulació 80

3.6.5.2 Anàlisi de les activitats formatives, metodologies docents i sistemes d’avaluació 82

3.6.5.3 Adequació dels indicadors acadèmics 84

3.6.5.4 Adequació dels indicadors d’inserció laboral 85

4. VALORACIÓ I PROPOSTA DEL PLA DE MILLORA 87

Àmbit I: Planificació academicodocent 87

Àmbit II: Metodologia i avaluació docent 88

Àmbit III: Avaluació i seguiment dels ensenyaments 89

Àmbit IV: Pràctiques externes i ocupabilitat 90

Àmbit V: Suport a l’aprenentatge 91

Àmbit VI: Captació d’estudiants 92

Àmbit VII: Informació pública 93

Àmbit VIII: Política de qualitat 95

iv

ANNEX: MODIFICACIONS I PROPOSTES DE MILLORA REQUERIDES EN L’INFORME DE VERIFICACIÓ DEL

MÀSTER EN METEOROLOGIA 99

A.1 MODIFICACIONS 99

A.2 PROPOSTES DE MILLORA 100

A.2.1 Planificació dels complements formatius 100

A.2.2 Reducció de l’atomització del pla d’estudis 100

A.2.3 Elaboració d’una guia del TFM 100

A.2.4 Seguiment dels resultats de l’aprenentatge 101

5

0. Dades identificadores

Universitat Universitat de Barcelona

Centre Facultat de Física

Dades de contacte

C. de Martí i Franquès, 1 08028 Barcelona Telèfon: 934 021 116 Fax: 934 021 118 C/e: sec.facultat.fisica@ub.edu

Responsables d’elaborar l’autoinforme Comissió d’Acreditació Interna de Física

Responsables de revisar l’autoinforme Comissió de Qualitat de Física

Responsables d’aprovar l’autoinforme Junta de Facultat de Física

Data d’aprovació 15/12/2016

0.1 Titulacions que s’imparteixen al centre

0.1.1 Titulacions oficials coordinades per la Facultat de Física

Taula 0.1 TITULACIONS OFICIALS COORDINADES PER LA FACULTAT DE FÍSICA EL CURS 2015-16

Nom de la titulació Codi RUCT Crèdits

ECTS Any

d’impl. Tipologia

1 Web de la titulació

Grau de Física2 2500283 240 2009 www.ub.edu/fisica/guia_grau_fisica/

Grau d’Enginyeria Electrònica de Telecomunicació

2500300 240 2009 www.ub.edu/fisica/guia_grau_engelect/

Màster en Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia

4313264 60 2012 icc.ub.edu/master_AFPC/

Màster en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica

4313900 60 2013 www.am.ub.edu/merse/

Màster d’Enginyeria Biomèdica

4314730 60 2014 INT-C www.ub.edu/estudis/ca/mastersuniversitaris/engbiomedica/

Màster en Física Avançada

4313899 60 2013 www.ub.edu/estudis/ca/mastersuniversitaris/fisica/

1 Tipologia: Interuniversitari coordinat per la UB, INT-C; Interuniversitari, INT; Interuniversitari Erasmus Mundus, EM.

2 Graus simultanis de Matemàtiques i de Física: la Universitat de Barcelona, a través de les facultats de Matemàtiques i de Física, ha organitzat un itinerari específic que permet estudiar simultàniament els graus de Física i Matemàtiques. D’aquesta manera, s’obtenen els dos títols de grau en 10 o 11 semestres, quan la durada de cursar els dos itineraris consecutivament seria de 16 semestres. L’itinerari simultani consisteix en l’organització temporal de les assignatures dels dos ensenyaments, de manera que cal cursar i superar un total de 324 crèdits ECTS i la resta de crèdits que cal per assolir cadascun dels dos títols de grau són reconeguts en l’altre ensenyament.

6

Nom de la titulació Codi RUCT Crèdits

ECTS Any

d’impl. Tipologia

3 Web de la titulació

Màster en Meteorologia

4314731 60 2014 www.am.ub.edu/mastermeteo/

Màster en Nanociència i Nanotecnologia

4314732 60 2014 www.ub.edu/nanotec/

0.1.2 Titulacions oficials gestionades per altres centres i/o universitats

Taula 0.2 ALTRES TITULACIONS OFICIALS IMPARTIDES A LA FACULTAT DE FÍSICA EL CURS 2015-16

Nom de la titulació

Codi RUCT

Crèdits ECTS

Tipologia Centres participants Web de la titulació

Grau d’Enginyeria Biomèdica

2502447 240 Facultat de Medicina UB (coord.) Facultat de Física UB

www.ub.edu/medicina/grauEB/informacio.htm

Màster en Física Nuclear

4312690 60 INT

Univ. de Sevilla (coord.) Univ. Autónoma de Madrid Univ. de Barcelona Univ. Complutense de Madrid Univ. de Granada Univ. de Salamanca Instituto de Estructura de la Materia (Madrid) Instituto de Física Corpuscular (Valencia) Centro de Invest. Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (Madrid)

master.us.es/fisicanuclear/

Màster en Fotònica/ Photonics

4313974 60 INT

Univ. Politècnica de Catalunya (coord.) Univ. de Barcelona Univ. Autònoma de Barcelona Institut de Ciències Fotòniques (Barcelona)

www.photonicsbcn.eu/

Màster Universitari Erasmus Mundus en Enginyeria Fotònica, Nanofotònica i Biofotònica

4312407 120 EM

Univ. Cézanne Aix-Marseille III -França (coord.) Univ. Autònoma de Barcelona Univ. de Barcelona Univ. Politècnica de Catalunya Univ. Karlsruhe (TH), Alemanya

www.photonicsbcn.eu/

Màster en Modelització Computacional Atomística i Multiescala en Física, Química i Bioquímica

pendent 60 INT

Univ. de Barcelona (coord.) Univ. Politècnica de Catalunya Institut de Química Avançada de Catalunya Institut de Ciència de Materials de Barcelona Barcelona Supercomputing Center

www.ub.edu/computational_modelling/

3 Tipologia: Interuniversitari coordinat per la UB, INT-C; Interuniversitari, INT; Interuniversitari Erasmus Mundus, EM.

7

1. Presentació del centre

Els orígens de la Facultat de Física de la UB poden situar-se l’any 1900 quan es va crear la Secció

de Físiques dins la Facultat de Ciències. Tot i així, el primer títol de Doctor en Ciències Físiques per la UB no va ser atorgat fins l’any 1954, quan va deixar de ser obligatori obtenir-lo a Madrid.

L’any 1969 es va fer la primera classe a l’edifici de la Diagonal. Amb el desdoblament de la Facultat de Ciències el 1974, es va crear l’actual Facultat de Física. L’any 1992 es va iniciar l’ensenyament de segon cicle d’Enginyeria Electrònica. L’ampliació recent de l’edifici de Física i Química, inaugurada al principi de l’any 2006, va permetre finalment a la Facultat de Física disposar d’espais propis adequats a les seves necessitats.

L’ensenyament majoritari a la nostra Facultat ha estat des de sempre el grau de Física, ciència fonamental i motor de la gran majoria dels avenços científics i tecnològics. Com deia el lema de l’Any de la Física 2005: «La física és a la base de tot». A més a més, la Facultat ofereix un grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació, la possibilitat de graduar-se conjuntament en Física i

Matemàtiques i diversos màsters. Un bon nombre dels nostres professors també participa en la docència d’altres titulacions oficials (màsters) gestionades per altres centres de la UB i/o universitats.

Cal destacar que la pràctica totalitat dels docents d’aquest centre dediquen una part important

dels seus esforços a la recerca bàsica o aplicada i que participen en projectes d’investigació regionals, estatals i internacionals. Per tant, una característica important i definitòria de la Facultat és la quantitat i qualitat, avalada per nombrosos guardons personals i col·lectius, de la seva recerca.

Tot i ser un centre relativament petit dins de la UB, la Facultat de Física ocupa els primers llocs de la universitat en termes de productivitat (articles, patents, etc.) i d’ingressos per investigació (subvencions a projectes), la qual cosa ens porta a ser uns dels centres de referència de la UB pel que fa a la recerca científica de qualitat.

1.1 La Facultat de Física en xifres

1.1.1 Estaments

La comunitat universitària de la Facultat de Física la formen, en el moment de redactar-se aquest informe, 2.074 persones: 1.683 estudiants, 287 membres del personal docent i investigador (PDI) i 104 membres d’administració i serveis (PAS). Les dades sobre els estudiants corresponen al curs 2015-16, l’últim del qual tenim aquesta informació.

Professorat

El total de PDI adscrit als departaments de la Facultat de Física en l’actualitat és de 287 professors. D’aquests, 142 és professorat ordinari permanent (CU, TU i agregats) amb una relació (TU + agregat)/CU aproximadament d’1,9. La resta (145) són professors contractats (lectors, associats, ajudants LOU, emèrits, investigadors postdoctorals, Juan de la Cierva, Ramón y Cajal, becaris, etc.). En termes relatius es pot dir que el professorat ordinari a temps complet representa aproximadament el 50,7 % del total del PDI de la Facultat. Si només tenim en compte la titulació acadèmica, el percentatge de docència impartida per doctors se situa al voltant del 80,6 %, mentre que el percentatge de docència impartida per professorat a temps complet en les diferents titulacions del centre arriba al 75 % de mitjana. Pel que fa a la nacionalitat, el PDI

estranger suposa aproximadament un 13 % del total. Aquesta és la segona xifra relativa més elevada de la UB, darrere de la Facultat de Filosofia. Després de la Facultat de Química, el nostre PDI és el que té una mitjana de sexennis més elevada (2,70). Finalment, cal subratllar que el fet que més del 50 % del professorat permanent tingui més de 5 triennis parla de l’envelliment progressiu que està patint aquest estament, un fet comú a moltes universitats de l’estat espanyol

8

—especialment en les més antigues— a conseqüència de la reduïda taxa de reposició, cosa que

posa en perill la qualitat futura de la docència i la recerca en el nostre centre.

Personal d’administració i serveis

El PAS adscrit a la Facultat de Física el formen 104 persones distribuïdes en categories, funcions, procedència i unitats diverses; aproximadament un 50 % d’aquest personal és eventual o interí.

Tot el PAS representa el 5,03 % del total de membres de la Facultat (estudiants, PDI i PAS); amb una relació PDI/PAS de 2,75. Els col·lectius més significatius els formen les 74 persones (71 % del total del PAS) associades als departaments i les 8 persones adscrites a la Secretaria d’Estudiants i Docència (SED). Hi ha un total de 30 persones més adscrites a l’Administració de Centre (un 50 % del personal de l’Administració).

Estudiants

L’oferta docent de la Facultat de Física va registrar un total de 1.448 estudiants matriculats el curs

2015-16, entre tots els títols oficials de primer i segon cicle (graus, el segon cicle en extinció i màsters). Hi havia 1.151 estudiants matriculats als graus (un 79,49 % del total), 5 en el segon cicle en extinció (<0,01 %) i 297 estudiants matriculats als màsters (20,51 %). Entre els estudiants de grau, el 85,69 % (982) ho eren del grau de Física (incloent-hi els 108 que cursaven els graus simultanis de Matemàtiques i Física) i el 14,31 % (164) del d’Enginyeria Electrònica de Telecomunicació. A aquestes xifres cal afegir 221 estudiants de doctorat que van defensar 60 tesis doctorals. El percentatge d’estudiants estrangers en els graus i les llicenciatures és poc significatiu, però entre els estudiants de màster i de doctorat s’aproxima al 20,87 %. Els programes de mobilitat internacional d’estudiants aporten uns 14 estudiants estrangers de mitjana a les nostres aules, la majoria procedents d’altres estats membres de la Unió Europea en el marc del programa ERASMUS (ara ERASMUS+). Un nombre semblant d’estudiants nostres es

traslladen a l’estranger per cursar part dels seus estudis. Tenint en compte totes les titulacions, el percentatge d’estudiants estrangers sobre el d’estudiants a temps complet es troba al voltant del 1 %. La immensa majoria dels nostres estudiants de primer cicle (> 95 % per al grau de Física; 80 % per al grau d’EET) tenen com a via d’entrada les PAU. L’anàlisi de l’històric de dades mostra com des de la implantació de les titulacions adaptades a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) el nombre total d’estudiants matriculats en els títols oficials de la Facultat de Física no ha fet més que augmentar. I això sense que la demografia hagi jugat un paper determinant i malgrat que l’oferta de títols s’ha diversificat molt (abans només teníem la llicenciatura de Física i un segon cicle d’Enginyeria Electrònica). De fet, el nombre de noves matriculacions en les titulacions

oficials a principis del 2000 s’havia estabilitzat al voltant dels 170 estudiants. Avui ronda els 490. Així, actualment hem passat de no tenir nota de tall en la llicenciatura de Física a una de 10,184 (sobre 14) en el grau en 1a assignació de juny de 2016 per a estudiants procedents de les PAU i FP, la qual cosa fa que en la pràctica la matriculació final acabi superant habitualment el nombre de places ofertes (això també està passant en alguns màsters, com ara el d’Enginyeria Biomèdica i el de Nanociència i Nanotecnologia). Per la seva banda, els graus simultanis de Matemàtiques i Física tenen una nota de tall de 12,926, una de les més altes de Catalunya, en aquest cas, en part, a causa del reduït nombre de places ofertes: 20. La resta de titulacions oficials, encara que en algun cas presentin dades de matriculació que s’allunyen de les de places ofertes, són cursades malgrat tot per un nombre d’alumnes que creiem que és prou significatiu (>10) com per justificar la seva continuïtat.

Per tant, resulta evident que, a nivell global, l’oferta docent de la Facultat de Física ha augmentat significativament en els darrers anys el seu atractiu entre els estudiants. Així, per tal de mantenir una docència de qualitat i poder atendre correctament en el futur tots els estudiants matriculats amb el recursos humans i materials disponibles, —que en el cas dels docents i del PAS no es pot

descartar que puguin ser inferiors als actuals—, seria desitjable que la Generalitat respectés

escrupolosament el nombre de places de nou ingrés ofertes a la memòria de verificació i no ens obligués a matricular més estudiants dels sol·licitats. De fet, ja fa uns anys que per al grau de Física —la principal entrada d’estudiants al centre— venim demanant, fins ara sense èxit, que

l’oferta total de places de nou ingrés es rebaixi a 160 (vegeu també els comentaris al respecte en la Secció 3.1.3.1). Pel que fa a l’ocupació recent de llicenciats i graduats, les darreres enquestes (incloses en la carpeta del Campus Virtual corresponent a aquest apartat) indiquen que la gran majoria de graduats (més d’un 70 %) opta per continuar els estudis de màster a la UB i en un camp relacionat amb la seva titulació. Dins aquests últims, però, les temàtiques escollides són força

9

variades: s’han detectat més de 14 opcions diferents de màster en una mostra d’uns 60 estudiants. El percentatge de desocupats se situa al voltant del 4 %. A continuació incloem una taula resum amb les principals dades sobre estudiants i professorat de les titulacions que s’acrediten proporcionades per l’Agència de Polítiques i Qualitat de la UB i la Secretaria d’Estudiants i Docència del nostre centre:

Taula 1.1 DADES BÀSIQUES SOBRE ESTUDIANTS I PROFESSORAT DELS GRAUS I DE LES CINC TITULACIONS DE

MÀSTER QUE S’ACREDITEN

Nom de la titulació Places Nous Matriculats Titulats Professors

Grau d’Enginyeria Electrònica de Telecomunicació

50 51 164 12 78

Grau de Física 200* 202 982 129 213

TOTAL GRAUS 250 253 1146 141 230**

Màster en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica

25 44 50 37 23

Màster en Enginyeria Biomèdica

50 54 93 52 28

Màster en Física Avançada 35 9 11 7 25

Màster en Meteorologia 35 15 17 8 8

Màster en Nanociència i Nanotecnologia

35 28 36 26 50

TOTAL MÀSTERS 180 150 207 130 134***

Dades del curs 2015-16. * Inclou les 20 places dels graus simultanis de Fís.-Mat. ** Part del professorat del dos graus és comú. *** Inclou professors d’altres centres i/o universitats.

1.1.2 Recerca

Les darreres dades a les quals tenim accés indiquen que 194 dels nostres PDI (el 84 % del total)

estan implicats en recerca i transferència, distribuïts en un total de 29 grups de recerca consolidats. Un volum d’ingressos associats a la recerca i transferència de més de 7,5 milions d’euros de mitjana en els darrers cinc anys, ens situa en tercer lloc absolut en el rànquing de la UB, per darrere de Biologia i Medicina, tots dos centres amb un nombre de professors molt superior al de la Facultat de Física. D’altra banda, som els primers en la mitjana anual de projectes de recerca europeus concedits (13). És per això que la Facultat de Física també lidera la UB pel que fa a la mitjana de producció científica de qualitat (articles ISI del 1er quartil) normalitzada pel nombre de PDI. L’importantíssim paper que té la recerca a la Facultat de Física ens ha portat a constituir dos instituts de recerca específics: l’Institut de Ciències del Cosmos (ICC), creat el 2005, recentment

guardonat amb la distinció nacional a Unidades de Excelencia María de Maeztu, i l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB), creat el 2006, i encarregat de la docència del màster del mateix nom. A part d’ajudar a desenvolupar recerca altament competitiva, aquests instituts actuen com a pols d’atracció de talent, com ho demostra el fet que alberguin actualment 9 ICREAS i 14 RyC entre tots dos.

Des del web de la Facultat es possible obtenir informació detallada sobre l’experiència investigadora del professorat assignat al nostre centre que imparteix docència en les titulacions que s’han d’acreditar (pel que fa a l’experiència consulteu l’Estàndard 4 del Capítol 3). Cal

esmentar d’entrada que des de fa uns dos anys es promou que tots els nostres professors tinguin un identificador ORCID. Per altra banda, cal comentar també que la Facultat de Física publica des de fa temps les dades dels seus grups de recerca. L’accés es troba a l’apartat dedicat a la recerca/grups de recerca de la Facultat. Des d’aquesta pàgina s’enllaça directament amb el GREC, un sistema de gestió de dades desenvolupat per la Universitat de Barcelona —i actualment utilitzat per diverses institucions i organismes de recerca—, que proporciona informació exhaustiva de la recerca que es fa al nostre centre des de 2007 basant-se en inputs (ajuts a la recerca, patents, infraestructures, projectes de recerca nacionals i europeus...), outputs (publicacions en revistes especialitzades, congressos, tesis, llibres...) i una avaluació quantitativa de la qualitat basada en el factor d’impacte de les publicacions, podent-se obtenir resums per grups de recerca, àrees, departaments i facultats. Qualsevol persona interessada pot consultar les dades esmentades a

10

través de l’enllaç http://www.ub.edu/fisica/queoferim/index/grups.htm, on també trobarà apuntadors cap als webs propis d’alguns dels nostres grups de recerca. Finalment, cal dir que, amb l’objectiu de fer encara més fàcil l’accés al perfil de recerca i docent del nostre professorat, estem iniciant un projecte en el que cada professor que imparteix una assignatura a la Facultat tindrà vinculada al seu nom una fitxa en línia que recollirà la categoria professional, àrea, línies de recerca, docència impartida en el darrers 5 anys, els treballs de recerca dirigits en aquest mateix període i un resum lliure (limitat a 3500 caràcters) dels fets més destacats de la seva trajectòria professional. Com a corol·lari d’aquesta secció podem afegir que diversos professors sènior de la facultat han aconseguit premis internacionals de recerca, doctorats Honoris Causa i guardons ICREA Acadèmia a l’excel·lència en la recerca. Per altra banda, tres dels nostres millors joves doctors disposen d’una ERC Starting Grant. Aquesta alta capacitat de recerca ajuda a potenciar la UB com a universitat líder a Espanya en investigació i ha permès situar-la en la lliga de les millors universitats europees en recerca (LERU).

Accés a la informació pública relacionada >>Dades i indicadors dels ensenyaments de la Facultat de Física >>Llistes de notes de tall i de places universitàries

>>Memòria del curs acadèmic 2014-2015 de la UB >>Informació estadística de la memòria 2014-2015 de la UB >>GRECUB (accés amb clau UB) >>Pàgina del web de la Facultat dedicada als grups de recerca >>Pàgina del web de la Facultat dedicada als instituts propis de recerca >>ORCID >>ICREA Acadèmia >>ERC Funded Projects >>League of European Research Universities (LERU) >>Notícies UB

11

2. Procés d’elaboració de l’autoinforme

Davant del procés d’acreditació preceptiu de les titulacions, la Facultat de Física vol manifestar que, més enllà de l’obligació legal d’acreditar les titulacions oficials adaptades a l’EEES un cop completat el seu cicle d’implantació, considera que tant els informes anuals de seguiment com l’informe final d’acreditació constitueixen valuosos instruments per fer autocrítica i proposar

millores de la qualitat docent. És en aquest sentit que l’informe per a l’autoavaluació de les titulacions que presentem no ha de ser considerat com la culminació d’un procés que conclou amb la visita del Comitè d’Avaluació Extern (CAE), sinó que marca un punt i seguit en l’objectiu de millora contínua de la qualitat, el qual des de fa ja uns quants anys forma part de la filosofia de la gestió de la Facultat de Física. Tanmateix, volem fer èmfasi en la importància i rellevància dels processos d’aquestes característiques, així com en la necessitat que en el futur impliquin tota la comunitat universitària del centre. El present procés d’acreditació, igual que el disseny i la implantació del Sistema de Garantia Interna de la Qualitat Universitària (SAIQU), ha estat liderat directament pel Deganat de la Facultat de Física, amb la implicació directa de bona part dels seus membres, coordinat des de la

Comissió de Qualitat del centre i, a més dels caps d’estudis/coordinadors de les titulacions avaluades, ha comptat amb la participació de la cap de la Secretaria d’estudiants i docència (SED) i de dos estudiants de doctorat. En tot moment els nostres esforços han estat supervisats des del Servei de Qualitat Academicodocent de l’Agència de Polítiques i de Qualitat de la UB (APiQUB), als membres de la qual volem agrair des d’aquí els seus esforços, especialment pel que fa referència a la recollida de bona part de les evidències tabulades que figuren al Campus Virtual (CV). L’informe que presentem permet constatar algunes de les accions de millora que han resultat de l’autoavaluació dels diferents processos que defineixen l’entorn academicodocent habitual de treball, com ara la renovació i revisió continuada de la informació publicada en els webs de les titulacions; la millora substancial en la quantitat de la informació publicada als webs en obert,

eliminant alhora les duplicitats; la informatització d’un bon nombre de tràmits acadèmics i administratius; la internacionalització de la docència (una part significativa dels nostres màsters s’imparteixen total o parcialment en anglès) i de la informació (webs en català/castellà/anglès); la facilitació de l’accés al perfil acadèmic i de recerca del professorat que imparteix les titulacions; el desenvolupament, dins del marc del Sistema de Garantia Intern de la Qualitat (SGIQ), del SAIQU del centre, incloent-hi la redacció detallada i aprofundida de tots els procediments específics de qualitat (PEQ) adoptats per la UB i aprovats per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU-Catalunya); la creació d’una pàgina web específica per a estudiants de doctorat; la introducció d’assignatures transversals com ara el Treball Final de Grau (TFG) i el Treball Final de Màster (TFM) i l’elaboració de les guies respectives; la redacció i utilització de rúbriques en l’avaluació dels TFG i TFM; la publicació dels millors d’aquests treballs; el seguiment sistemàtic dels resultats de l’aprenentatge dels estudiants i de l’eficàcia dels sistemes de suport a

l’aprenentatge; l’establiment d’una bústia al web per recollir queixes i suggeriments de l’alumnat; i un llarg etcètera.

En la següent secció, es mostra el calendari seguit en totes les fases de que consta l’elaboració de l’autoinforme, el qual ha respectat escrupolosament els terminis que es van fixar a tal efecte des del centre i des de l’APiQUB.

2.1 Principals fases en l’elaboració de l’autoinforme d’acreditació

02/05/15. Visita del director de l’APiQUB al centre per informar-nos sobre el procés d’acreditació. En la vista s’acorda un calendari provisional per a l’acreditació de totes les titulacions ofertes per la Facultat. L’acreditació de les cinc titulacions que ara s’han d’avaluar se situa en l’horitzó del 2017.

22/07/16. El coordinador de la Comissió de Qualitat dóna els primers passos en el procés d’acreditació dels cinc màsters demanant als responsables de les titulacions que identifiquin les assignatures que seran objecte d’un escrutini més detallat en l’acreditació, comencin a recollir les evidències d’avaluació, seleccionin les persones susceptibles de ser entrevistades, i revisin i actualitzin la informació publicada on-line.

12

19/09/16. El coordinador de la Comissió de Qualitat convoca una primera reunió amb els coordinadors dels màsters que s’han d’acreditar per informar-los del calendari provisional previst per a l’acreditació, i parlar de la redacció de l’autoinforme i de la recollida de les evidències.

30/09/16. L’APiQUB finalitza, seguint el calendari previst, l’entrada massiva de dades al Campus Virtual relacionades amb el procés d’acreditació 2017.

10/10/16. La Comissió de Qualitat de la Facultat nomena oficialment el Comitè d’Avaluació Intern (CAI) 2017 encarregat de l’elaboració de l’informe d’autoavaluació, el qual serà únic per a les cinc titulacions avaluades encara que contindrà alguns apartats específics per a cadascuna

d’elles.

17/10/16. Comença per part del CAI la redacció dels apartats més complexos de l’informe d’acreditació (estàndards 1 i 4), seguida de trobades quinzenals entre les persones més directament implicades en la seva redacció i freqüents contactes amb personal de l’APiQUB per resoldre dubtes, demanar dades, corregir errors en les informacions publicades, etc.

28/11/16. Es genera una primera versió provisional global (v. 2.0) de l’informe d’autoavaluació en la que encara manquen algunes seccions. S’envia a l’APiQUB i a tots els membres del CAI per a un primer examen crític.

12/12/16. Es genera la primera versió completa (v. 3) de l’informe d’autoavaluació que inclou totes les seccions. S’emplaça a tots els membres del CAI per tal que facin una darrera lectura crítica de tots els seus continguts i, si cal, introdueixin esmenes abans de l’aprovació definitiva.

15/12/16. Un cop introduïdes les darreres esmenes aportades pels membres del CAI,

l’autoinforme provisional (v. 3.1) és aprovat pel CAI i enviat el mateix dia a l’APiQUB per tal que el trameti al Comitè d’Avaluació Extern (CAE) a través d’AQU-Catalunya.

Del 16/12/16 al 12/01/17. L’autoinforme provisional passa a ser sotmès a exposició pública a través del web de la Facultat. Es comunica a tots els estaments del centre (estudiants, PDI i PAS) la possibilitat d’introduir-hi esmenes.

13/01/17. El CAI valora les propostes de modificacions sorgides de l’exposició pública, inclou les que considera oportunes i tramet la darrera versió de l’informe d’acreditació (v. 3.2) i un llistat amb les al·legacions recollides al llarg el període d’exposició pública al degà per a la seva aprovació per la Junta de Facultat.

13/01/17. Junta de Facultat en que es presenta i aprova l’informe d’autoavaluació. El mateix dia la darrera versió de l’autoinforme (v. 3.2) és enviada a l’APiQUB perquè la trameti a AQU-Catalunya.

xx/xx/17. Ens arriba d’AQU-Catalunya l’informe d’anàlisi preliminar de l’autoinforme i de la revisió de les evidències aportades fet pel CAE.

xx/xx/17. Reunió mixta de la Comissió de Qualitat de la Facultat i el CAI per discutir la revisió de l’autoinforme, els canvis que implica i les evidències addicionals que caldrà aportar. S’aprova el que serà la versió definitiva (v. 3.3) de l’autoinforme.

xx/xx/17. L’autoinforme definitiu (v. 3.3), juntament amb un document on es detallen els canvis introduïts, s’envien a l’APiQUB perquè els trameti al CAE a través d’AQU-Catalunya.

2.2 Composició del Comitè d’Avaluació Intern

Nom i cognoms Càrrec / Vinculació

Dr. Atilà Herms Berenguer Degà i president de la Comissió de Qualitat i del CAI

Dra. Esther Pascual Miralles Vicedegana acadèmica i membre de la Comissió de Qualitat

Dr. Josep M. Solanes Majúa Coordinador de la Comissió de Qualitat i membre del Consell de Direcció de l’Agència de Polítiques i de Qualitat de la UB

Dr. Adolf Canillas Biosca Cap d’estudis de Física, membre de la Comissió de Qualitat i representant del PDI

Dr. Bernat Codina Sánchez Coordinador del màster en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica

Dr. Jordi Colomer Farrarons Coordinador del màster en Enginyeria Biomèdica

Dr. Pedro Serra Coromina Coordinador del màster en Física Avançada

13

Nom i cognoms Càrrec / Vinculació

Dra. Maria Rosa Soler Duffour Coordinadora del màster en Meteorologia

Dr. Sergio Hernández Márquez Coordinador del màster en Nanociència i Nanotecnologia

Sra. Núria Massons i Solano Cap de la SED i membre de la Comissió de Qualitat

Sr. Pol Sopeña Martínez Doctorand. Graduat en Física i Màster en Física Avançada

Sra. Mireia Alenyà Sistané Estudiant del Màster en Enginyeria Biomèdica. Graduada en Física. Becària del màster en Enginyeria Biomèdica

Accés a la informació pública relacionada >>Web específica de l’acreditació

>>Actes de la Comissió de Qualitat de la Facultat (inclou l’acta de 10 d’octubre de 2016 on s’aprova la constitució del CAI) >>Actes de les reunions del CAI (inclou l’acta de 15 de desembre de 2016 on s’aprova l’autoinforme d’acreditació) >>Actes de la Junta de Facultat (inclou l’acta de 13 de gener de 2017 on s’aprova l’autoinforme d’acreditació)

14

15

3. Valoració de l’assoliment dels estàndards d’acreditació

Estàndard 1. Qualitat del programa formatiu

3.1.1 Consistència del perfil de competències de les titulacions amb els requisits de la

disciplina i amb el nivell formatiu corresponent del MECES

El perfil de competències de les cinc titulacions avaluades està actualitzat segons els requisits de les diferents disciplines. Un cop posades en pràctica, s’ha comprovat que les titulacions responen al nivell formatiu requerit al Marc espanyol de qualificacions per a l’educació superior (MECES). L’anàlisi de les competències de tots els màsters evidencia que no hi ha ni reiteracions ni omissions i que dibuixen un perfil curricular progressiu i adequat al nivell formatiu de cada fase

(vegeu també la Sec. 3.3.2). Les accions desenvolupades en aquest estàndard i els seus responsables es troben pautades i detallades en els següents procediments específics de qualitat (PEQ) desplegats pel SAIQU de la Facultat: el PEQ 040, on es defineix el perfil d’ingrés, admissió, selecció i matriculació dels estudiants de màster, i el PEQ 020, sobre la qualitat dels programes formatius.

Accés a la informació pública relacionada

>>Informació pública del web de qualitat de la Facultat de Física >>Resolucions de verificació positiva emeses pel Consell d’Universitats >>Informes de seguiment de les titulacions del centre >>Dades i indicadors del Màster en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica

>>Dades i indicadors del Màster en Enginyeria Biomèdica >>Dades i indicadors del Màster en Física Avançada >>Dades i indicadors del Màster en Meteorologia >>Dades i indicadors del Màster en Nanociència i Nanotecnologia

3.1.2 Coherència del pla d’estudis i l’estructura del currículum amb el perfil de

competències i els objectius de les titulacions

La planificació de la formació i l’estructura curricular de les titulacions s’ha dissenyat en coherència amb les competències que es volen assolir, és adient a la dedicació estimada per als estudiants i ajustada als sistemes d’avaluació i qualificació establerts. Les competències a assolir

pels estudiants concreten els objectius de les titulacions aprovats en les memòries verificades. Les modificacions introduïdes en els plans d’estudis al llarg dels anys de vigència de les titulacions, normalment de petit abast4, han ajudat encara més a ajustar l’estructura del currículum al perfil competencial i als objectius dels diversos ensenyaments. En les seccions dedicades a l’Estàndard 6 trobareu, per a cada titulació avaluada, una valoració detallada de l’assoliment del perfil formatiu/competencial i la seva adequació, tant pel que fa als objectius formatius com a les competències, amb l’establert a les memòries de verificació i els requeriments del MECES.

Accés a la informació pública relacionada >>Pla d’estudis del màster en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica

4 En el cas del Màster en Meteorologia, els aspectes de seguiment obligatori assenyalats en l’informe de l’AQU són tractats en l’Annex.

16

>>Pla d’estudis del màster en Enginyeria Biomèdica >>Pla d’estudis del màster en Física Avançada >>Pla d’estudis del màster en Meteorologia >>Pla d’estudis del màster en Nanociència i Nanotecnologia

3.1.3 Adequació del perfil dels estudiants admesos a les titulacions i coherència del

seu nombre amb el de places ofertes

Cal remarcar que de l’anàlisi que fan en aquesta secció les diferents titulacions avaluades es desprèn que en totes elles el perfil d’ingrés real dels estudiants s’adequa perfectament al perfil d’ingrés desitjat i especificat a la memòria de verificació.

3.1.3.1 Màster en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica

Des de la seva posada en marxa el curs 2013-14, la modalitat presencial d’aquest màster ha tingut una magnífica acollida. El nivell de preinscripcions és altíssim, sempre clarament per sobre dels 100 sol·licitants i en progressió ascendent fins assolir els 167 el curs actual. El curs 2014-15 vam experimentar una davallada deguda a un tancament accidental abans d’hora del període de preinscripció.

Cal tenir en compte, però, que no tots els preinscrits compleixen els requisits per poder cursar-lo ja que no han cursat estudis previs cientificotècnics. Com que en el conjunt de requisits d’ingrés hi figura l’experiència, força professionals que treballen en assessorament economicojurídic en afers de l’àmbit del màster, persones ja força madures, es preinscriuen pensant que el seu nivell d’experiència els permetrà compensar les mancances formatives i seran acceptats. Tanmateix, la formació cientificotècnica és una condició sine qua non per cursar aquest màster i, per tant, tots aquests perfils són rebutjats d’entrada.

A més d’aquest col·lectiu, el màster presenta també una gran demanda per part d’estudiants llatinoamericans, cada vegada més. Alguns països de l’Amèrica del Sud, especialment Equador i Colòmbia, estan fent una gran inversió en formació de professionals a l’estranger per a millorar les seves capacitats en el desplegament d’aquestes noves tecnologies netes als respectius països.

Segons expliquen els postulants, la Universitat de Barcelona gaudeix en aquell entorn d’un elevat prestigi i són molts els qui demanen de cursar-hi els estudis. Li consta al coordinador, per

l’elevada interacció que té amb aquests estudiants estrangers, que la major part dels estudiants que finalitzen el màster n’estan molt satisfets i en fan molt bona publicitat. Molts dels que cursen el curs n+1 del màster tenen coneixença amb els que han cursat l’edició n. No tots els estudiants que es preinscriuen, tanmateix, acaben obtenint beca o finançament dels seus països i, finalment, no acaben matriculant-se al màster.

Pel que fa a la matriculació real al màster, s’ha mogut sempre per damunt de l’oferta de 25 places que es van contemplar quan es va dissenyar, però amb xifres força irregulars com es pot veure en la gràfica de la Figura 3.1.3.1 (barres de color carabassa). La gràfica s’ha obtingut a partir de

dades proporcionades per la universitat i, les de l’últim curs, a partir de les que estan en disposició del coordinador. La irregularitat que s’observa en la matriculació és deguda als estudiants estrangers donat que, després de ser acceptats, n’hi ha molts que es desdiuen, com s’ha comentat abans, per manca de finançament. De fet, la Comissió de Coordinació del màster accepta molts més alumnes que places ofertes tenint present: (1) que la major part dels espanyols s’acaben matriculant i (2) que només una proporció d’estrangers ho fa. Aquesta proporció varia d’any en any i, per exemple, per al curs 2015-16, potser a causa d’un increment en el nombre de beques i ajuts atorgats pels organismes dels països de procedència dels estudiants, es va disparar el nombre total d’estudiants matriculats fins als 47.

Per altra banda, la matriculació mínima del curs 2014-15 es va produir pel problema del tancament accidental i anticipat de la preinscripció que s’ha esmentat anteriorment. El professorat que imparteix docència té un magnífic record d’aquell curs ja que, degut a aquest fet, la xifra d’estudiants era molt més manejable. Per les característiques d’aquest màster, després d’haver consumat ja el seu període de rodatge, tot indica que la xifra òptima d’estudiants que permet fer la millor gestió estaria al voltant de 30-35.

17

A la gràfica de la Figura 3.1.3.1 s’indica, en gris, el nombre d’estudiants estrangers de la modalitat presencial la qual, en el decurs dels anys, s’ha anat incrementant. Ja s’ha comentat que els preinscrits són molts més, però que acabin essent acceptats i matriculats al màster són al voltant del 20 % dels preinscrits, encara que amb força dispersió. S’entén, per tant, la dificultat amb què topem a l’hora d’ajustar el nombre d’estudiants que acaben cursant el màster.

Figura 3.1.3.1 EVOLUCIÓ DE LA PREINSCRIPCIÓ, MATRICULACIÓ I NOMBRE D’ESTUDIANTS ESTRANGERS DEL

MÀSTER EN ENERGIES RENOVABLES I SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA

Les xifres d’estudiants estrangers al màster són molt més grans en la modalitat no presencial impartida per un centre adscrit a la universitat però, atès que a l’hora d’escriure aquest document encara no s’ha tancat la primera edició, no disposem de dades acurades per poder-les presentar.

Quant al perfil dels estudiants admesos, cal dir que s’adequa als previstos en la memòria de verificació: graus o llicenciatures de Física, Química, Geologia, Ciències Ambientals, Enginyeria de Materials, Enginyeria Geològica, Enginyeria Química, Enginyeria Electrònica de Telecomunicacions, Enginyeria de l'Energia o Enginyeria en Tecnologies Industrials. De fet, no s’accepten estudiants que no estiguin en possessió d’un d’aquests títols. No obstant això, després d’examinar l’expedient d’alguns estudiants amb titulacions estrangeres s’han observat mancances en la formació prèvia de Química, en particular en algunes especialitats d’Enginyeria, i se’ls ha demanat de fer el complement formatiu de Química. Això s’ha produït, però, en comptades ocasions.

Malgrat que el màster es va engegar i es gestiona des de la Facultat de Física, el nombre d’estudiants amb el grau de Física que s’hi matriculen és relativament petit, del 15 %, per exemple, el curs passat. Tractant-se de un màster amb vocació multidisciplinar i amb un elevat nombre d’estudiants matriculats, no s’ha plantejat des de la Facultat de Física, de moment, fer campanya per a la captació de més estudiants propis.

La formació predominant dels estudiants d’aquest màster és la de Ciències Ambientals, seguida de Química i Enginyeria Química i altres enginyeries. Són els perfils adients per cursar-lo perquè així

es va establir en dissenyar el màster i així es va tenir en compte a l’hora de preparar els plans docents de les assignatures. Els resultats són altament satisfactoris com ho proven les taxes d’eficiència i d’èxit properes al 100 %.

18

3.1.3.2 Màster en Enginyeria Biomèdica

El número de places que ofereix anualment el màster interuniversitari UB-UPC en Enginyeria Biomèdica és de 50 tot i que, any rere any, el número d’alumnes preinscrits supera amb escreix (240 % respecte de l’oferta de places) aquesta xifra. Finalment, tal i com es pot veure a la Taula 3.1.3.1, que reprodueix la Taula MB-E11M del Campus Virtual, el nombre d’alumnes matriculats

un cop seleccionats per part de la Comissió de Coordinació del màster se situa al voltant d’aquesta xifra, superant-la lleugerament en el curs 2015-16.

Cal comentar l’elevada matriculació registrada en el curs 2014-15, un 148 % superior respecte el nombre de places ofertes. Aquest curs va coincidir amb l’inici del màster actual (format 1 any) i la finalització del màster antic (format 2 anys). Aquest fet va comportar que un total de 16 alumnes realitzessin un canvi de pla i per tant és matriculessin al nou màster. Tenint en compte aquest fet, el número final d’alumnes matriculats és va repartir de la següent manera: 55 alumnes

matriculats de nou ingrés i 16 alumnes provenint del canvi de pla. Posteriorment, un cop absorbits els alumnes provinents del canvi de pla, la xifra d’alumnes matriculats de nou ingrés per a la resta d’anys acadèmics valida el número de places ofertes situant-se lleugerament per sobre, entre un 110 % i un 115 % respecte la xifra que consta en l’informe de verificació.

Tot i que la matricula del curs 2014-15 va representar una situació transitòria que va afectar principalment aquest curs i el següent, va permetre constatar que una sobrematrícula d’aquest nivell obstaculitza en gran mesura la proposta de promoure una atenció preferent i personalitzada a l’estudiant, a la vegada que dificulta la realització de les parts experimentals de laboratori. Per

tal de no reeditar aquesta problemàtica, la coordinació del màster s’ha proposat evitar matriculacions superiors al nombre de places ofertes encara que hi hagi una forta demanda. Tant es així que, després del curs inicial, els alumnes de nou ingrés matriculats han anat tendint al màxim proposat de 50, xifra que no se superarà tampoc en el curs 2016-17 que ara s’inicia.

Taula 3.1.3.1 EVOLUCIÓ DE LES PLACES OFERTES, NOU INGRÉS, MATRICULATS I TITULATS. MÀSTER EN

ENGINYERIA BIOMÈDICA

2014-15 (1)

2015-16 (1)

2016-17 (2)

Agregat

Places ofertes 50 50 50 150

Estudiants de nou ingrés 71 55 56 182

Estudiants matriculats 71 55 56 182

Estudiants titulats 31 - - 31

Estudiants Nacionalitat Espanyola 59 46 54 159

Estudiants Nacionalitat Estrangera 12 9 2 23

Unió Europea 2 1 1 4

Altres Països i Territoris d'Europa 1 0 0 1

Amèrica Central i Sud 9 8 1 18

Dones 41 23 27 91

Homes 33 32 29 94

Alumnes Preinscrits 117 128 143 388 1-Dades obtingudes de: http://www.ub.edu/dades_academiques/estudis/masters/indexM.php 2-Dades en possesió de la coordinació del màster amb data 11/10/2016

Un altre fet remarcable és l’augment anual i sistemàtic del nombre d’alumnes preinscrits (vegeu la Taula MB-E11M). Aquest augment situa actualment el nombre de preinscripcions al voltant d’un 230 % per sobre de l’oferta de places. Això vol dir que únicament 1 de cada 3 estudiants preinscrits accedeixen al màster. Aquests números demostren que el màster en Enginyeria Biomèdica té una alta demanda i li auguren un bon futur per mantenir-se per sobre del llindar mínim (10 estudiants per branca) que segons l’AQU són necessaris per a la supervivència d’un màster. Per altra banda, l’alta demanda ens obliga a una curosa avaluació dels perfils dels

preinscrits per assegurar el compliment dels criteris de selecció establerts i així garantir les possibilitats d’accés de tots i cadascun dels estudiants preinscrits. A la vegada, el gran nombre de preinscripcions permet comptar amb estudiants amb grans capacitats, motivats i amb gran esperit de treball. Aquesta potencialitat ha propiciat que el Màster en Enginyeria Biomèdica ofereixi a l’estudiant amb millor puntuació d’accés, una de les prestigioses beques de la Fundació La Pedrera-Catalunya Caixa dins el seu programa de foment de màsters catalans de qualitat amb projecció internacional.

19

El fet de tenir una elevada preinscripció implica disposar d’un procés de selecció de candidats curós i exhaustiu per garantir una total igualtat i imparcialitat de condicions a tots els preinscrits al màster. La Comissió d’Admissions és l’encarregada d’aplicar els criteris de selecció definits en el document Verifica del màster. La Comissió es reuneix un mínim de dues vegades per avaluar els alumnes preinscrits i genera una puntuació final per cada alumne on es ponderen els diferents ítems a avaluar com són: estudis de procedència, nota d’expedient, títols d’idiomes (principalment anglès), experiència laboral o pràctiques en entorns relacionats amb el màster, entre d’altres. En funció d’aquesta valoració final s’elabora el llistat d’alumnes admesos i també una llista d’espera

d’alumnes. Cal remarcar que la Comissió avalua individualment l’expedient acadèmic de cada alumne per garantir la seva idoneïtat, reservant-se el dret de realitzar entrevistes personalitzades en el cas que es cregui necessari. Un cop els alumnes ja han acceptat la seva plaça, es procedeix a realitzar la matricula tutoritzada pel coordinador UB del màster. Tots els alumnes de nou ingrés realitzen la matricula individualment amb l’assessorament del coordinador; d’aquesta manera s’assegura que cada alumne seleccioni les assignatures més adients als seus interessos i es poden resoldre els dubtes que els estudiants tinguin en aquesta fase. A la vegada, la coordinació coneix de primera mà tots els nous alumnes i els seus interessos, refermant-se el tracte personalitzat que proporciona aquest màster.

En els paràgrafs següents mencionem i valorem breument alguns dels trets dels perfils d’ingrés dels estudiants, agregats dels cursos 2014-15 a 2016-17. Tal i com es menciona a la Taula 3.1.3.1, la informació dels cursos 2014-15 i 2015-16 s’ha obtingut de les dades acadèmiques de la UB, disponibles a http://www.ub.edu/dades_academiques/estudis/masters/indexM.php, mentre que les del curs 2016-17 (només matriculació de primer semestre) són dades en possessió del coordinador del màster.

La major part dels estudiants matriculats al màster en el període agregat 2014-17 accedeixen amb

un grau en Enginyeria Biomèdica (60 %). La resta dels estudiants (al voltant del 40 %) prové d’altres titulacions principalment de graus d’Enginyeria Electrònica, Industrial, Mecànica, Telecomunicacions..., i en els darrers anys també de graus de Física. El percentatge de dones matriculades al màster durant aquest període es situa al voltant del 50 %. El percentatge d’estudiants estrangers se situa al voltant del 13 % durant el període 2014-16 i posteriorment disminueix entorn un 2 % en el curs 2016-17 (fins que no tinguem més dades no podem determinar si es tracta d’una fluctuació estadística puntual o si té una motivació justificada). Majoritàriament aquests estudiants estrangers provenen d’universitats d’América del Nord i Llatinoamericà.

En quant a la procedència universitària, el 50-60 % d’estudiants provenen de la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya. En quant a la resta d’alumnes, el seu origen és divers: al voltant d’un 12 % provenen d’altres universitats catalanes, principalment de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra, mentre que un 25 % prové d’altres universitats espanyoles, i com ja s’ha comentat, el 10 % restant prové d’universitats de fora l’estat espanyol. La Figura 3.1.3.2 permet visualitzar aquestes dades en forma de diagrama de barres. Les dades en detall es poden consultar al Campus Virtual en les Taules MB-E13M i MB-E14M.

Com es pot extreure de les dades presentades, el màster en Enginyeria Biomèdica té un impacte considerable més enllà de l’àmbit català, amb un 40 % d’estudiants provinents de fora del territori. Aquest fet mostra l’alt grau de consolidació de que gaudeix el màster, el qual es va fonamentar ja des del seu format antic (2 anys) i que continua actualment fruit del prestigi i el bon treball de les dues universitats, Universitat de Barcelona (entre les 200 millors del món) i la Universitat Politècnica de Catalunya, que comparteixen el seu desplegament. A més a més, cal tenir en compte la situació privilegiada de Barcelona com a Biopol científic, la qual ajuda a la consolidació, expansió i atracció d’aquest màster.

Una proposta de millora cap al futur que la coordinació del màster té plantejada com a repte és la d’intentar augmentar la visualització exterior i incrementar el nombre d’estudiants d’arreu de l’estat espanyol i, sobretot, internacionals (vegeu la Proposta de Millora PM13 al Capítol 4). Per aquest motiu cal tenir en compte que part de la dificultat d’atreure estudiants de fora de Catalunya rau en l’estructura actual 4 + 1 de les titulacions grau + màster, la qual limita la possibilitat d’aconseguir estudiants dins l’espai europeu d’educació superior (EEES). Això fa que actualment els esforços estiguin focalitzats a captar estudiants de llocs que tinguin la mateixa estructura de titulacions, ja siguin de la resta de l’estat espanyol o, per exemple, de països llatinoamericans, Turquia, etc. Es tracta, però, d’estudiants que, si no canvia la situació actual, hauran de fer front a unes despeses econòmiques més elevades que els locals, especialment si

vénen de països que es troben fora de l’àmbit europeu. Confiem que l’entorn favorable que s’ha comentat en el paràgraf anterior juntament amb els nous convenis internacionals oberts des de la pròpia universitat faci augmentar l’atractiu d’aquest màster entre estudiants de fora de Catalunya.

20

Figura 3.1.3.2 PROCEDÈNCIA DELS DIFERENTS ESTUDIANTS MATRICULATS EN EL MÀSTER EN ENGINYERIA

BIOMÈDICA

3.1.3.3 Màster en Física Avançada

L’oferta de places per al màster en Física Avançada dels cursos 2013-14, 2014-15 i 2015-16 va ser en tots els casos de 35. Al llarg dels anys el nombre de preinscrits oscil·la entre 20 i 27, dels quals entre 14 i 17 abonen la tarifa de preinscripció. Aquestes xifres s’acaben traduint en matrícules d’entre 9 i 11 estudiants. La majoria dels preinscrits acceptats que finalment no es matriculen corresponen a renúncies, tot i que cada curs hi ha alguna sol·licitud denegada. Tal com indica la Memòria del Màster aprovada per l’AQU, els candidats han de disposar d’un títol de grau o llicenciatura en Física, i només es podran acceptar excepcionalment estudiants d’altres titulacions si poden acreditar uns coneixements en Física i Matemàtiques similars als dels graduats en Física. Les denegacions obeeixen sempre a raons de perfil: solen ser candidats estrangers (principalment d’Amèrica Llatina i Àsia) amb graus en Enginyeries Elèctrica, Electrònica o Mecànica, els quals presenten mancances en àrees fonamentals de la Física (Termodinàmica, Física Estadística, Física Quàntica, Òptica, Electrodinàmica, etc.) tan serioses que no poden

compensar-se ni tan sols amb l’opció de cursar complements formatius.

El percentatge de matrícula respecte les places ofertes se situa, doncs, al voltant del 30 %. No obstant això, analitzant dades de l’American Institute of Physics per al total dels ensenyaments dels Estats Units l’any 2013 (any del qual es disposa d’aquestes dades), es conclou que malgrat que en percentatge respecte l’oferta aquest valor és efectivament baix, una matrícula d’uns 10 estudiants no és un valor anòmal en un màster de Física (dels 752 màsters analitzats als Estats Units només 6 superaven aquesta xifra i cap d’ells no arribava a 20). Si s’aprofundeix en l’anàlisi a

partir de dades internes, la conclusió no és gaire diferent. Durant el curs 2014-15 la coordinadora d’ocupabilitat de la Facultat de Física (Dra. Esther Pascual Miralles) va fer una enquesta als graduats/llicenciats en Física durant el curs 2013-14 sobre la seva trajectòria un cop finalitzat el grau/llicenciatura. De 74 enquestats (número proper als graduats per any), 52 van continuar estudis en un màster. D’aquests 52, 33 graduats van optar per màsters que podríem anomenar de Física (Astronomia, Física Avançada, Física Nuclear i Partícules, Fotònica, Meteorologia, Nanociència i Nanotecnologia, seguint la nomenclatura de l’enquesta). A la vista d’aquestes xifres es pot concloure que: 1) els interessos dels graduats abracen tots els àmbits de la Física (tots ells ben representats, per cert, a la Facultat) i 2) amb aquests números i amb aquesta dispersió d’interessos es fa difícil per cap màster acumular una població d’estudiants gaire superior a 10 o 15 (amb l’excepció d’aquells que tinguin un caràcter marcadament transversal i que, per tant, es nodreixin també d’altres àmbits aliens a la Física). Aquesta anàlisi no contempla, òbviament, els

estudiants provinents d’altres universitats, però també és cert que no seria massa realista pensar que el flux d’entrada hagués de ser gaire diferent del de sortida, com a mínim si, com és el cas del màster en Física Avançada, s’exigeix un nivell en el perfil d’entrada d’acord amb el del grau.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UB UPC AltresCAT AltresESP ForaESP Altres Noconsta Totalnovaentrada

Procedència2014-2017

2014/15

2015/16

2016/17

21

Pel que fa al perfil d’ingrés dels estudiants —el qual s’adiu perfectament al de la memòria verificada—, aquest és bastant uniforme, amb un domini clar dels graduats/llicenciats en Física, donat que aquest màster està pensat essencialment per aprofundir en aquesta matèria. Malgrat tot, des de la posta en marxa del màster, hem anat acceptant estudiants amb altres perfils, com ara graduats en Enginyeria Física, en Nanociència, en Química, en Biofísica, i algun bachelor multidisciplinari enfocat a la Física (normalment, excepte en el cas dels Enginyers en Física, fent-los cursar complements formatius que els garanteixin una formació prèvia sòlida en Física i Matemàtiques).

Cal destacar finalment també que les dades de matrícula semblen bastant immunes a les millores efectuades en l’ensenyament, prou significatives entre el curs 2013-14 i el curs 2014-15. Tenint en compte les poblacions habituals dels graus de Física, així com la dispersió tant d’interessos dels estudiants com de l’oferta de màsters en els diversos àmbits d’aquesta ciència, la fusió del nostre màster de Física amb d’altres afins en una nova titulació de dos anys, sent el primer any comú i el segon especialitzat, sembla ser, ara per ara, una de les millors maneres de garantir en el futur que la formació que oferim capti l’interès d’un nombre raonable d’estudiants. L’experiència ens ha demostrat que, contràriament al que hom pensava quan es va crear aquest títol, i basant-nos en

la bona acollida que va tenir la idea entre professors i alumnes, un màster plantejat bàsicament per a graduats de Física (o de titulacions molt afins) no sembla tenir, en aquests moments una gran demanda. A canvi, el bon nivell de preparació que es demana als estudiants acceptats en aquest màster, té un impacte molt positiu en el desenvolupament de la tasca docent dels nostres professors.

Pel que fa al lloc de realització de la titulació d’accés, si bé en els cursos 2013-14 i 2014-15 el màster es va nodrir de forma gairebé exclusiva d’estudiants de la UB, la distribució va canviar notablement el curs 2015-16: un 33.3 % provenien de la UB, un 44.4 % d’altres universitats

catalanes (25 % UAB i 75 % UPC) i un 22.2 % de la resta de l’Estat (50 % Univ. de Múrcia i 50 % Univ. de Sevilla). En cap dels tres anys analitzats no hi ha hagut cap estudiant estranger matriculat, tot i que han seguit assignatures del màster estudiants Erasmus de màsters europeus (Univ. Tècnica de Munich i Univ. de Trento). Cal assenyalar, però, que el percentatge de preinscripció provinent de l’estranger no ha estat negligible, entre el 25 i el 45 %, i amb una dispersió d’orígens considerable (Amèrica Llatina, Amèrica del Nord, Nord d’Àfrica, Àsia). Aquesta tendència sembla que experimenta un canvi el curs 2016-17; en el moment de la realització de l’informe hi ha matriculats estudiants dels Països Baixos i d’Estats Units, a més d’estudiants Erasmus d’Alemanya.

La nul·la presència d’estudiants estrangers entre els matriculats no sembla atribuïble a una difusió deficitària, ja que la preinscripció estrangera és considerable. El que succeeix és que cap d’aquestes preinscripcions no prospera, la immensa majoria de les quals perquè els interessats ni tan sols abonen la taxa corresponent. En altres paraules: als estudiants estrangers els arriba la informació i semblen interessats en el màster, però abandonen en els primers estadis del procés. Aquest fet és, en la nostra opinió, consistent amb l’existència de dos elements que, per a un màster com el nostre, resulten dissuasius: l’elevat preu de la matrícula (molt superior per als estrangers respecte dels locals), el qual difícilment pot competir amb matrícules pràcticament gratuïtes en altres universitats europees, i l’obligació que tenen els candidats estrangers provinents de graus de 180 crèdits (la majoria dels europeus) a cursar un segon màster o

assignatures disperses d’altres màsters o de grau i màster si volen accedir a un doctorat (opció natural en un màster de recerca com el de Física Avançada).

Com hem dit abans, la transició d’una estructura 4+1 com és l’actual a una 3+2, més pròpia de la majoria de països de l’EEES, podria proporcionar una millora substancial en l’increment de la matriculació i, en particular, pel que fa a atraure estudiants estrangers del nostre entorn més natural (Europa). Per altra banda, en un grau de 4 anys un graduat en Física espanyol ha cursat totes les matèries fonamentals de la Física i encara ha tingut temps per introduir-se en temàtiques més avançades, de manera que no experimenta cap mancança important en la seva formació si es

decanta per uns estudis de màster allunyats de la Física o amb un caràcter més transversal. És evident que en un grau de 3 anys seria molt més difícil de cobrir totes les matèries fonamentals i que l’optativitat (matèries més avançades o específiques) seria pràcticament marginal. En conseqüència, l’estudiant se sentiria més impel·lit a completar la seva formació cursant un màster més específic de Física. Evidentment, la reducció dels preus de matrícula també hauria d’incidir positivament en el nombre d’estudiants que cursen qualsevol titulació.

Pel que fa al percentatge d’estudiants graduats respecte matriculats, aquest ha estat elevat al llarg de tots els cursos (2013-14, 2014-15 i 2015-16), entre un 73 i un 85 %. En tot aquest

període només hi ha hagut un abandonament, el qual es va produir poques setmanes després de l’inici de curs per raons laborals (totalment alienes al màster). Els pocs casos d’estudiants que no han obtingut el títol a la primera matrícula han estat deguts a la no superació de com a màxim

22

dues assignatures o a l’ajornament de la defensa del TFM per no poder compatibilitzar-lo amb la vida laboral. Els elevats percentatges de superació del màster s’atribueixen en bona mesura a l’exigència del perfil d’entrada dels estudiants.

3.1.3.4 Màster en Meteorologia

Cada curs el màster en Meteorologia ofereix 35 noves places. Si bé el nombre d’alumnes preinscrits habitualment és superior o igual a aquesta xifra, el nombre d’alumnes seleccionats per part de la Comissió de Coordinació del Màster un cop avaluada l’adequació dels seus perfils als

criteris de selecció establerts, és inferior com es pot veure a la Taula 3.1.3.2 elaborada a partir de les dades acadèmiques de la UB disponibles a:

http://www.ub.edu/dades_academiques/estudis/masters/indexM.php.

Taula 3.1.3.2 EVOLUCIÓ DE LES PLACES OFERTES, NOU INGRÉS, MATRICULATS I TITULATS. MÀSTER EN METEOROLOGIA

2013-14 2014-15 2015-16

Places ofertes 35 35 35

Estudiants de nou ingrés 14 13 15

Estudiants matriculats 14 13 15

Estudiants titulats 8 11 9

Estudiants de nacionalitat Espanyola 11 13 15

Universitat de Barcelona 3 6 6

Universitats Catalanes 4 2 5

Universitats resta d’Espanya 4 5 4

Estudiants de Nacionalitat estrangera 3 0 0

Unió Europea 2 0 0

Altres Països i Territori d’Europa 0 0 0

Amèrica Central i Sud 1 0 0

Dones 8 6 6

Homes 6 7 9

Alumnes Preinscrits 36 29 38

La raó principal del desfasament entre preinscripcions i matrícules cal atribuir-la al fet que es tracta d’un màster amb un caràcter relativament específic que, no obstant, atreu a un públic molt divers. Això fa que una part dels alumnes preinscrits no tinguin el nivell de formació adient per començar aquest tipus d’estudis. Després de les entrevistes amb la Comissió de Coordinació, a alguns dels alumnes, particularment els procedents d’estudis d’accés de Geografia, els resultava

difícil acceptar el cursar les assignatures d’anivellament necessàries que garanteixen el correcte seguiment de les assignatures pròpies del Màster. Per intentar pal·liar aquest problema, pel proper curs estem pensant en proposar un nou itinerari de complements formatius ben dimensionats en quan a continguts i de menor durada. D’aquesta forma els complements serien més atractius per als alumnes que no arribin al mínim suficient per començar el màster, el qual podrien acabar en 1,5 anys.

Com es pot observar a la Taula 3.1.3.2, la majoria dels estudiants matriculats al Màster en Meteorologia durant el període agregat 2013-16 provenen de la Universitat de Barcelona, però hi

ha poca diferencia amb els que provenen d’universitats de la resta d’Espanya. Aquest fet és degut a que Catalunya és l’única comunitat que ofereix específicament un màster en Meteorologia i també a que és un màster altament consolidat. Cal tenir present que aquest darrer percentatge seria encara més alt si es considerés el total d’estudiants preinscrits. La raó de que molts dels estudiants que no fan efectiva la matrícula siguin de fora Catalunya sospitem que cal atribuir-la al fet que han de fer front a unes despeses força més elevades que les que poden acabar pagant per cursar estudis afins en la seva comunitat o en altres llocs geogràficament més propers. Tot i

23

aquest fet, el percentatge d’alumnes d’altres universitats espanyoles respecte al total d’alumnes espanyols matriculats ha representant durant el període analitzat en mitjana el 38.5 %.

També a la Taula 3.1.3.2 s’observa que el percentatge de dones matriculades en aquest màster és molt semblant al d’homes. Per altra banda, el percentatge d’estudiants de nacionalitat estrangera

és molt petit (no arriba al 8 %).

Taula 3.1.3.3 PROCEDÈNCIA DELS ESTUDIANTS DE LA TITULACIÓ. MÀSTER EN METEOROLOGIA

Titulació d’accés 2013-14 2014-15 2015-16

Física 50 % 69.23 % 46.67 %

Graus de Ciències 14.29 % 15.38 % 6.67 %

Ciències Ambientals 14.29 % 7.69 % 33.33 %

Enginyeries 0 % 7,69 % 6.67 %

Geografia 21.43 % 7.69 % 6.67 %

La titulació d’accés està totalment d’acord amb el perfil d’ingrés mencionat a la Memòria verificada (apartat 4.1). A la Taula 3.1.3.3 s’observa que la major part dels alumnes matriculats provenen d’un grau en Física, mentre que la resta dels estudiants que hi accedeixen ho fan bàsicament des d’Enginyeries i graus de ciències, majoritàriament de Ciències Ambientals. També s’observa que els alumnes procedents del grau de Geografia han anat disminuït, degut possiblement a la raó

esmentada anteriorment.

L’anàlisi dels resultats presentat suggereix que hi ha d’haver una proposta de millora en quant al nombre d’estudiants matriculats que la coordinació del Màster té plantejada molt seriosament com a repte de cara a un futur molt pròxim (vegeu la Proposta de Millora PM12 al Capítol 4). Per aquest motiu estem treballant amb una sèrie de punts que creiem que poden millorar el nombre d’estudiants matriculats. A continuació es comenten breument.

1. El primer i més important és millorar la visibilitat d’aquest màster. Per aquest motiu estem treballant en una nova pàgina web. L’antiga pàgina web depenia d’un servidor intern de l’antic departament d’Astronomia i Meteorologia. La nova, que es finalitzarà properament, depèn ara de la Universitat de Barcelona i té una estructura comuna amb d’altres màsters de la UB. Els futurs estudiants hi podran accedir més fàcilment i de forma més àgil, i a més la informació que podran trobar serà clara, concisa i molt més extensa. La migració de l’antiga pàgina web a un nou format esperem que ajudi a difondre molt millor la oferta formativa de la nostra titulació entre els estudiants potencials, en particular els d’arreu de l’estat espanyol i també internacionals —

especialment aquells amb una estructura de titulació (4+1) semblant a la nostra, com ara els procedents de països llatinoamericans.

2. Passar de l’actual estructura de (4+1) a la (3+2) seria també una bona mesura donat que amb l’actual estructura és difícil atreure estudiants de la majoria dels països de l’EEES que tenen una estructura de (3+2) i , per tant, un nombre de crèdits i un nivell formatiu diferent del dels nostres estudiants.

3. Distribució de tríptics i propaganda a altres universitats, dintre i fora de Catalunya.

4. Programar sessions informatives.

3.1.3.5 Màster en Nanociència i Nanotecnologia

El següent anàlisi ha estat realitzat pel coordinador del màster fent servir les dades publicades per l’Àrea de Suport Acadèmicodocent - Planificació Acadèmicodocent, de l’Agència de Polítiques i Qualitat de la UB: http://www.ub.edu/dades_academiques/estudis/masters/Matricula%202014/M0802.pdf

Els estudiants que opten a cursar aquest màster, d’acord amb el que s’estipula a la memòria de verificació, han d'haver cursat un grau o llicenciatura en titulacions afins a les següents: Biologia, Biomedicina, Biotecnologia, Farmàcia, Física, Química. Enginyeria de materials, Enginyeria electrònica, etc... Excepcionalment, poden cursar el màster estudiants amb una altra titulació.

24

També es requereix un nivell de coneixement de la llengua anglesa suficient per seguir els cursos. Tenint en compte els estudis previs, activitat professional, i/o coneixement de la llengua anglesa, la Comissió de Coordinació valorarà la formació prèvia i l'experiència professional per a jutjar la idoneïtat dels sol·licitants.

El seguiment exhaustiu del nombre d'estudiants matriculats en cada curs acadèmic des de l'inici en el curs 2006-07 fins al 2016-17, ens aporta xifres objectives sobre les quals basar la predicció del nombre d'estudiants matriculats. La distribució acumulada d'estudiants en tots els cursos acadèmics, 323 estudiants, llença xifres d'aproximadament un terç d'estudiants de la mateixa Universitat de Barcelona, un terç d'estudiants de la resta d'universitats catalanes o del territori espanyol, i un terç d'estudiants estrangers (la majoria Erasmus), amb una mitjana global de 27 estudiants per curs acadèmic.

L’oferta de places per al màster el curs 2014-15 va ser de 35. En total vam rebre 74 sol·licituds de

preinscripció, de les quals en vam admetre 48 (65 % del total de sol·licituds), sumant els dos períodes d’accés (setembre i febrer). D’entre els no admesos (26 sol·licituds), n’hi va haver 13 que no varen realitzar el pagament corresponent, altres 7 no varen proporcionar la documentació requerida i 4 van ser exclosos perquè la seva formació de grau no era compatible amb els estudis d’aquest ensenyament. Dos sol·licituds més, que es van presentar passats uns pocs dies de la data límit per a la formalització de les matrícules, van acabar sent desestimades pel fet de tenir cobertes amb escreix les places ofertes.

Taula 3.1.3.4 PLACES VINCULADES A LA TITULACIÓ. MÀSTER EN NANOCIÈNCIA I NANOTECNOLOGIA - CURS 2014-15

1er Període 2on Període

Sol·licituds 68 6

Admesos 44 4

No admesos 24 2

El percentatge de matrícula respecte les places ofertes al curs 2014-15 va superar el 100 % (38 estudiants nous de 35 places). El fet d’haver acceptat més alumnes que places ofertes es va poder dur a terme perquè l’excés d’estudiants només va ser de 3 (corresponent a un 8,5 %). A més dos d’aquests estudiants tenien consideracions específiques: un d’ells procedia de l’adaptació de l’anterior pla d’estudis, raó per la qual només havia de cursar les classes teòriques i finalitzava els seus estudis al primer semestre; l’altre estudiant s’incorporava al segon semestre. Val a dir, també, que en una de les assignatures optatives amb fort caràcter pràctic (Processos en sala blanca, nanofabricació i nanoprocessament) ens vàrem veure obligats a establir criteris d’accés perquè el nombre màxim d’estudiants era de 21 i les sol·licituds per triar aquesta assignatura van

ser de 23. Per resoldre la situació vam considerar preferents els estudiants matriculats al període de juliol i els que tenien un millor expedient de grau (o de llicenciatura).

Pel que fa al perfil d’accés dels estudiants, notem que és molt heterogeni, amb estudiants de graus tals com Física, Química, Farmàcia, Biologia, o Bio-enginyeria, així com d’altres enginyeries científico-tecnològiques. En particular, per al curs 2014-15, els alumnes han estat majoritàriament procedents del grau en Física (44 %), seguits d’estudiants de l’àmbit de ciències de la vida (30 %), amb una menor quantitat d’alumnes dels graus de Química i d’Enginyeries (17 % i 8 %, respectivament). Cal remarcar, però, que la tipologia d’estudiant varia d’any a any. Com a

exemple, enguany (curs 2016-17) els estudiants que estan cursant el màster estan repartits entre Física, Química, Ciències de la Vida i Enginyeries per igual (entre el 20 % i el 30 % per totes elles), amb una majoria d’estudiants de Física. Tot i que a altres cursos la distribució ha estat molt diferent, el que es conserva sempre és aquesta varietat en els perfils de procedència, fet que reflecteix el caràcter multidisciplinari d’aquesta titulació.

3.1.4 Adequació dels mecanismes de coordinació docent

La Facultat de Física disposa de diversos mecanismes de coordinació acadèmica i docent, tant per al conjunt del centre com per a cadascuna de les titulacions. Aquests mecanismes tenen com a objectiu incrementar l’eficàcia i assegurar la qualitat de l’acció docent a diferents nivells: a) horitzontal: intern de cada titulació; b) transversal: entre les diverses titulacions del mateix nivell; c) vertical: entre les titulacions i els òrgans de govern i les unitats i serveis d’administració.

25

La regulació estatutària i reglamentària dels diferents òrgans acadèmics ordinaris que intervenen en la coordinació docent està recollida en l’Estatut de la UB. Les accions de coordinació docent portades a terme es poden evidenciar mitjançant les actes de les reunions de coordinació d’alguns d’aquests òrgans i són accessibles a través dels diferents enllaços recollits a l’apartat «Accés a la informació pública relacionada» al final d’aquesta secció. Cal afegir també que les accions de coordinació portades a terme en les diferents titulacions han permès implementar millores, fer canvis, etc., que han repercutit positivament en els respectius programes formatius. Exemples dels canvis ja introduïts o dels proposats per a un futur immediat en les titulacions avaluades es

poden trobar a les Seccions 3.1.3.2, 3.1.3.4, o 3.5.1.3, i en particular, al llarg de l’Estàndard 6. En la Facultat de Física la coordinació docent recau, a diferents nivells, en les figures de la Junta de Facultat, l’Equip de Govern, els Consells d’Estudis de Grau/Comissions de Coordinació de Màster, els Consells de Departament, i els coordinadors de les assignatures i els tutors.

3.1.4.1 Junta de Facultat

La Junta de Facultat és el màxim òrgan de govern i decisió de la Facultat. Pel que fa al terreny academicodocent, l’article 14 de l’Estatut de la UB estableix com a competències de la Junta de Facultat, entre d’altres: d) coordinar l’organització dels diferents ensenyaments;

e) proposar, d’acord amb el que estableix el títol IV d’aquest Estatut, la impartició de nous ensenyaments al Consell de Govern perquè siguin aprovats;

f) elaborar els plans d’estudis i elevar-los al Consell de Govern perquè siguin aprovats. Més enllà de la governança, la Junta de Facultat té una innegable funció de coordinació, ja que vehicula el diàleg institucional entre els diferents sectors que formen part d’aquest òrgan, ja sigui en virtut del càrrec (equip de govern, caps d’estudis, directors de departament, administradors de

centre), els professors electes i els representants del PAS i els estudiants, els quals actuen com a interlocutors legítims dels seus iguals a l’hora de prendre decisions en qualsevol àmbit.

3.1.4.2 Equip de Govern de la Facultat

El Deganat de la Facultat és el responsable últim de la garantia de la qualitat del centre i de les titulacions que s’hi imparteixen; vetlla pel compliment dels objectius estratègics del centre aprovats per la Junta de Facultat i dirigeix, coordina i supervisa tant la docència com la resta

d’activitats del centre. El Deganat també exerceix una funció d’enllaç i coordinació entre els serveis que depenen de l’Administració de Centre (SED, punts informació), altres serveis com la Biblioteca, reprografia o restauració, els departaments i els estudiants dels diversos ensenyaments que s’imparteixen.

3.1.4.3 Consell d’Estudis de Grau/Comissió de Coordinació de Màster

Cada titulació disposa d’un Consell d’Estudis/Comissió de Coordinació format/da per representants dels diversos estaments del centre. Pel que fa al professorat, en formen part professors dels departaments que imparteixen docència en la titulació. La funció d’aquesta estructura és essencial per garantir una bona coordinació docent: s’hi aproven els horaris de cada curs acadèmic, el calendari d’exàmens, els plans docents i tota la programació academicodocent del curs, així com també l’encàrrec docent que és formulat als departaments perquè assignin el professorat més adient. A totes aquestes tasques, les comissions de coordinació de màster afegeixen la de seleccionar els alumnes que poden cursar la titulació i assignar-los l’itinerari més adient al seu perfil (amb complements formatius o sense).

3.1.4.4 Consell de Departament

Tenint en compte que l’Estatut de la UB atribueix als departaments la responsabilitat d’impartir la docència als diferents ensenyaments de la Universitat (art. 26 i 28), el Consell de Departament és una peça clau en la coordinació docent i acadèmica, si més no dins l’àmbit de la docència que té encarregada. Aquesta coordinació s’expressa sobretot en dos moments o accions: en l’elaboració i

26

aprovació del Pla docent de les assignatures i en l’assignació del professorat corresponent. Per a aquesta última el procediment habitual en la Facultat de Física passa per tenir en compte moltes variables, com ara la dedicació a la recerca, els càrrecs unipersonals, la col·laboració en tasques departamentals, la llengua de docència, l’experiència i perfil del professorat, etc.

3.1.4.5 Coordinador d’assignatura

El coordinador d’assignatura fa d’enllaç entre els caps d’estudis/coordinadors de màster i el professorat que imparteix l’assignatura i els alumnes que la cursen. Entre les seves tasques hi ha la de mantenir actualitzat el Pla docent, així com resoldre els problemes o dubtes que sorgeixin en el dia a dia relacionats amb la docència de l’assignatura que està sota la seva responsabilitat. En aquest sentit, el coordinador d’assignatura està en comunicació permanent amb els altres professors del grup i vetlla pel bon desenvolupament de les classes.

3.1.4.6 Tutor

El Pla d’acció tutorial (PAT), comú a graus i màsters, se centra en dos moments importants en la trajectòria de l’estudiant a la facultat: al començament dels estudis i en l’elecció d’assignatures optatives. Els objectius del PAT són: ajudar els alumnes de primers cursos a integrar-se de forma efectiva en la vida acadèmica de la Facultat; orientar-los per tal que adoptin les actituds, les metodologies de treball i el ritme d’estudi adient per reeixir en els seus estudis; proposar-los la millora, si escau, de les condicions i les habilitats personals pròpies, a través de cursos i activitats que millorin la seva formació; i animar-los a actuar de manera autònoma.

En el graus, als alumnes de nou ingrés se’ls assigna un professor tutor durant les primeres setmanes del curs. Aquesta persona supervisa els estudiants que tingui assignats fins que finalitzin els seus estudis. En el cas dels màsters, normalment és el coordinador dels estudis qui actua com a tutor. Cal remarcar que, tal com s’ha esmentat en el Capítol 1 (vegeu també l’estàndard 4 més avall), el fet que una part molt significativa dels docents de la Facultat tinguin dedicació completa fa que els estudiants tinguin una gran facilitat per accedir als professors per resoldre dubtes, demanar consell, etc., la qual cosa permet una ràpida atenció a l’alumnat en qualsevol franja horària i ajuda a que el PAT del centre experimenti en la pràctica un mínim nivell de demanda. Els documents reguladors del PAT de la Facultat de Física i les evidències associades (enquestes dels tutors del PAT, etc.) es poden trobar en la carpeta corresponent a l’estàndard 5 (vegeu més

avall) del Campus Virtual.

3.1.4.7 La coordinació en el Màster en Enginyeria Biomèdica

El màster en Enginyeria Biomèdica mereix una menció apart per les seves característiques de

titulació interuniversitària.

El funcionament del mecanisme de coordinació d’aquest màster és molt fluid. La coordinació UB i la coordinació UPC mantenen una comunicació constant per correu electrònic i és reuneixen sovint (mínim un cop al més). En aquestes reunions rutinàries es tracten punts i causes pròpies de la coordinació i l’execució del dia a dia del màster majoritàriament centrades en consultes d’alumnes i professors.

També en aquestes reunions es planifiquen les tasques a dur a terme per definir línies futures, preparar les diferents accions, planificar reunions de comissions, preparar el proper curs, organitzar les presentacions del TFM... Cal comentar que per agilitzar les tasques diàries pròpies de la coordinació d’un màster d’aquest nivell, es compta amb la col·laboració d’una persona de suport, conegut/da com a secretari/a, del màster amb dedicació de 4 hores diàries. Aquesta persona està a càrrec del coordinador de la UB i ajuda a agilitzar totes les tasques anteriorment comentades, així com mantenir al dia totes les consultes que es generen constantment al correu institucional del propi màster.

El màster compta a més a més amb la Comissió Interuniversitària Mixta de Coordinació del Màster, formada per diversos membres de les dues universitats participants, UB i UPC. Aquesta comissió es reuneix un cop a l’any ordinàriament encara que, en cas extraordinari, pot reunir-se les vegades que calgui. Aquesta comissió és l’encarregada d’aprovar modificacions de gruix en la

27

gestió del màster, com ara aprovar el canvi de coordinadors d’assignatures, modificacions de crèdits d’assignatures, etc... Aquesta comissió té delegada la gestió i pressa de decisions pròpies de la coordinació docent del màster en la Comissió Permanent del Màster en Enginyeria Biomèdica. Les tasques de la comissió permanent se centren principalment en l’aprovació dels horaris, calendari acadèmic, calendari d’exàmens i plans docents. Finalment, també és l’encarregada de seleccionar els alumnes que accediran a cursar la titulació en base als criteris establerts.

Accés a la informació pública relacionada >>Estatut de la UB >>Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges >>Web de la Junta de Facultat >>Actes de la Comissió de Coordinació del màster en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica >>Actes de la Comissió de Coordinació del màster en Enginyeria Biomèdica

>>Actes de la Comissió de Coordinació del màster en Física Avançada >>Actes de la Comissió de Coordinació del màster en Meteorologia >>Actes de la Comissió de Coordinació del màster en Nanociència i Nanotecnologia >>Pla d’acció tutorial de la Facultat de Física

3.1.5 Impacte de l’aplicació de les diferents normatives acadèmiques sobre els resultats de les titulacions

L’adaptació de les nostres titulacions a les directrius de l’EEES ha tingut un impacte molt significatiu en els seus resultats. El principal canvi respecte dels plans d’estudis antics ha estat sens dubte la universalització per a totes les assignatures del model d’avaluació continuada (+ reavaluació). D’altra banda, la consideració del treball personal invertit per l’estudiant en la seva preparació ens ha dut a plantejar uns plans d’estudis i plans docents molt més realistes en la quantitat de continguts en relació amb la durada de les titulacions i a actualitzar els itineraris formatius. Finalment, l’adaptació a l’EEES ha estat aprofitada per la Facultat de Física per ampliar substancialment la seva oferta docent, la qual, a part de fer-se més variada, s’ajusta ara millor a les demandes de la societat, cosa que potser explicaria, en part, l’augment substancial en les matriculacions que experimentem des de la implementació dels nous plans d’estudis (vegeu la

Sec. 1.1.1). Per altre part, la normativa reguladora dels plans docents de les assignatures, de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges, i dels Treballs de Fi de Titulació (vegeu la part final d’aquesta secció) ha conduït a un procés de convergència en la unificació de criteris docents i d’avaluació. A més aquests han guanyat progressivament en qualitat i concreció, cada curs són objecte de valoració i d’ajustaments constants, tant per part dels professors responsables de les assignatures com des dels Consells d’Estudis de Grau i les Comissions de Coordinació de Màster. El resultat més important de tot això és el canvi substancial en positiu que s’ha produït en els resultats acadèmics, especialment notable en els graus, amb pujades substancials de les taxes de rendiment acadèmic (percentatge de crèdits ordinaris superats respecte el total de crèdits

ordinaris matriculats pel conjunt d'estudiants matriculats a l'ensenyament) i taxes de graduació (percentatge d'estudiants que han completat la totalitat dels crèdits necessaris per finalitzar els estudis com a màxim un any més del temps establert al pla d'estudis) que freguen ara els valors ideals proposats en els informes de verificació, mentre que les taxes d’abandonament inicial (percentatge d’estudiants de nou accés que no es tornen a matricular el curs següent) han disminuït clarament respecte de les que es donaven a la Llicenciatura. Pel que fa als màsters, les característiques de l’alumnat (formació universitària prèvia, edat...) fan que els resultats acadèmics acostumin a ser encara molt més positius. Podeu trobar més informació sobre aquests aspectes referida als màster avaluats en els punts 3.6.1, 3.6.2 i 3.6.3 del present informe. Els programes formatius de les titulacions ofertes per la Facultat de Física s’han desenvolupat

aplicant diverses normatives academicodocents. Les més bàsiques són:

28

Normatives d’accés, matrícula i permanència. Aquestes normatives introdueixen la dosi necessària i justa de tensió docent perquè els estudiants siguin més realistes a l’hora de matricular-se dels crèdits que realment poden cursar i aprovar. Això ha contribuït a reduir la taxa d’abandonament global i a incrementar les taxes d’èxit, de rendiment i d’eficiència. A més a més, obliguen a mantenir la coherència de l’itinerari curricular de l’estudiant i eviten que es produeixin buits (assignatures pendents de primers cursos arrossegades fins al final). Cal notar que, amb posterioritat a l’entrada en vigència d’aquestes normatives, la crisi econòmica i l’increment dels preus de les taxes universitàries ha incidit —sovint de manera

excessiva i dramàtica— en un sentit semblant.

Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges. Actualment no només es fan plans docents de totes les assignatures —fet minoritari fa només deu anys—, sinó que aquests han guanyat progressivament en qualitat i concreció. Aquesta normativa també ha conduït a un procés de convergència en la unificació de criteris docents i d’avaluació en una mateixa assignatura. Els plans docents de les assignatures milloren ara cada curs i són objecte de valoració i d’ajustaments constants, tant per part dels departaments responsables de les assignatures com també dels respectius consells d’estudis de grau o de les comissions de coordinació de màster.

Normes reguladores dels Treballs de Fi de Titulació (UB i pròpies). Les normatives de TFG i de TFM han tingut tres impactes importants. En primer lloc, en la vertebració del procés d’elaboració dels TFG i TFM, des de l’elecció del tutor i el tema fins a la defensa del treball; en segon lloc, en l’establiment dels criteris generals de presentació formal dels treballs escrits; i en tercer lloc, en l’establiment d’uns criteris comuns i objectius d’avaluació mitjançant rúbriques per a cada tipologia de TFG i TFM de cada grau i màster. Les rúbriques faciliten la tasca avaluadora de les comissions, ja que unifiquen els criteris d’avaluació sobre unes bases mínimes consensuades. A més, les rúbriques aporten informació clara sobre com s’ha avaluat als estudiants i ajuden a establir un rànquing entre els treballs presentats.

Les característiques generals dels TFM (objectius, competències desenvolupades, hores de dedicació, etc.) de les titulacions avaluades es poden trobar dins dels Plans docents de cada titulació accessibles des de http://www.ub.edu/fisica/Masters/InformacioGeneral.html, mentre

que les rúbriques utilitzades en l’avaluació dels TFM són accessibles, tant a professors com a estudiants, des de les pàgines web de cada màster.

Normes per al reconeixement i la transferència de crèdits lligats a activitats de diversa tipologia. Aquesta normativa busca, seguint la línia de les experimentades titulacions anglosaxones, fomentar la participació de l’estudiant en activitats alienes a la titulació que està cursant (institucionals, culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació), però que contribueixen a la seva formació integral. Ho fa mitjançant l’assignació per part de la universitat de crèdits ECTS susceptibles de ser incorporats a l’expedient acadèmic de l’alumne.

Accés a la informació pública relacionada >>Dades i indicadors del Màster en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica >>Dades i indicadors del Màster en Enginyeria Biomèdica >>Dades i indicadors del Màster en Física Avançada >>Dades i indicadors del Màster en Meteorologia >>Dades i indicadors del Màster en Nanociència i Nanotecnologia >>Indicadors docents per al desenvolupament i l’anàlisi de les titulacions d’AQU-Catalunya (WINDDAT) >>Normativa acadèmica dels ensenyaments de la UB (inclou l’accés i matrícula, l’avaluació dels aprenentatges i la permanència) >>Normes generals reguladores dels Treballs de Fi de Màster (UB)

>>Normativa (UB i pròpia) relacionada amb els màsters oficials >>Exemples dels millors TFM desenvolupats a la Facultat

29

Estàndard 2. Pertinència de la informació pública

El sistema de comunicacions de la Facultat inclou un ampli i variat ventall de mitjans, l’eix central del qual és el web del centre, sistematitzat per espais, que es completa amb monitors i projectors distribuïts estratègicament per tot l’edifici, on es recullen les informacions més rellevants i immediates (com ara dates i aules dels exàmens, conferències, presentació de tesis, etc.), correu electrònic i missatges a través del mòbil, fòrums de notícies, pòsters i díptics, entre d’altres. La responsabilitat del sistema de comunicacions de la Facultat recau directament sobre el Deganat. Encara que en aquests moments no disposem d’un tècnic específicament dedicat a l’àrea

de comunicació, la SED compta amb diverses persones amb la preparació suficient per assegurar el manteniment diari i continuat dels diversos espais web i dels altres mitjans de difusió de la informació pública. Tenim a més a més persones expertes en mitjans audiovisuals i maquetació, la qual cosa ens ha permès per exemple crear i mantenir un fons audiovisual amb filmacions dels actes de més interès per a la Facultat, com ara conferències plenàries, tesis doctorals i exposicions. A tot això cal afegir que, de forma esporàdica, la SED disposa de finançament per contractar becaris que ajudin a mantenir i/o millorar els espais web. En particular durant uns anys un d’aquests becaris va desenvolupar la sèrie d’interfícies (programari) que actualment utilitzem per facilitar l’accés de l’alumnat als principals tràmits acadèmics i administratius. En el web del centre es publica tota la informació relacionada amb el desenvolupament operatiu

del programa formatiu conjuntament amb els indicadors associats i els resultats assolits posant a l’abast del públic en general la informació més rellevant de tota la que, a través de les reunions de la Junta de Facultat, de les seves comissions delegades i dels Consells de Departament, es fa arribar als principals grups d’interès del centre. Aquesta informació segueix els criteris generals d’estructura i continguts unificats per a totes les titulacions de la UB. Cal esmentar que la informació del web del centre es va reestructurar seguint els suggeriments de l’avaluació de l’informe de seguiment dels graus corresponent al curs 2010-11.

3.2.1 Estructura del web de la Facultat

La informació del nostre web s’estructura segons els grups d’interès a qui s’adreça. Els vincles d’hipertext i/o bàners que apareixen en ambdós costats de la pàgina ofereixen fàcil accés als diferents col·lectius, tant interns (amb una secció específica en la zona superior dreta de la pàgina principal) com externs. Entre la informació publicada podem destacar la relativa a:

Futurs estudiants: ofereix informació descriptiva general, breu i sintètica sobre l’oferta

formativa de la facultat, amb referents per poder demanar més dades.

Alumnes de nou accés: ofereix als estudiants la informació necessària per iniciar el procés de matrícula i les classes (destacat al juliol i setembre).

Alumnes dels ensenyaments: informació més pràctica per al seguiment diari dels estudis i sobretot dels tràmits necessaris (mobilitat, pràctiques externes, etc.).

Oferta docent: informació sobre el desenvolupament operatiu dels programes formatius dels ensenyaments, tant pel que fa a la planificació del pla d’estudis de les diferents titulacions, les webs pròpies dels ensenyaments i fitxes resum com pel que fa als indicadors de funcionament.

Programa de doctorat: informació detallada sobre el programa de doctorat (normativa de tesis, composicions dels tribunals, etc.).

PAT: informació sobre les accions d’orientació dirigides als estudiants i els tutors

assignats.

Programes de mobilitat: informació de les diferents oportunitats de mobilitat nacional i internacional per a estudiants i professors.

Ocupació i treball: unitat que s’emmarca dins del Servei d’Ocupació de la Universitat de Barcelona (SOUB) i que té com a objectiu impulsar projectes, activitats, formació i accions de diferent tipus destinades a treballar cap a una millora de l’orientació i la inserció laboral dels estudiants i titulats, així com facilitar a les empreses i entitats el contacte directe amb els estudiants i titulats, i de proveir-les d’eines per promocionar les ofertes laborals a la nostra comunitat.

Professorat: informació de contacte (adreça de correu electrònic, telèfon, despatx) i perfil acadèmic (formació, línies d’investigació, publicacions, etc.).

30

Recerca: informació sobre els grups de recerca consolidats de la facultat i les principals xarxes de recerca en que participa el professorat.

Sistema d’assegurament intern de la qualitat: publica informació sobre el mapa de processos del SAIQU i els elements que se’n deriven per a la rendició de comptes (dades i indicadors, resultats assolits, enquestes del professorat, memòries de seguiment, etc.).

Estructura de la facultat: informació sobre el Deganat, la Junta de Facultat, les comissions delegades, actes de reunions, reserva d’espais, entre d’altres.

Societat: informació adreçada a empreses i institucions d’àmbit acadèmic i professional i

altres organismes, així com a qualsevol persona interessada a conèixer la Facultat de Física.

Borsa de treball.

Webs dels departaments i instituts de recerca.

Bústies del degà, de consultes i de reclamacions.

Material didàctic divers elaborat per la facultat.

Com arribar al centre.

Taula 3.2.1 CHECK-LIST DE LA INFORMACIÓ PUBLICADA SOBRE EL DESENVOLUPAMENT OPERATIU DE LES

TITULACIONS

DIMENSIÓ CONTINGUTS DISPONIBILITAT

ACCÉS ALS ESTUDIS

Objectius de la titulació

Perfil d’ingrés

Perfil de sortida

Nombre de places ofertes

Demanda global i en primera opció (només per al grau)

Via d’accés, opció i nota de tall (només per al grau)

Assignatures o proves especials que possibiliten la millora de la nota d’accés (només per al grau)

Criteris de selecció (només per al màster)

Informació sobre preinscripció i admissió (procediment, calendari...)

Normativa de trasllats

MATRÍCULA

Període i procediment de matriculació

Sessions d’acollida i de tutorització

PLA D’ESTUDIS

Denominació dels estudis

Títol en superar els estudis de grau/màster

Durada mínima dels estudis i crèdits ECTS

Estructura del pla d’estudis5

5 Matèries/assignatures, seqüenciació, i crèdits ECTS, assignatures obligatòries/optatives, distribució de crèdits per curs, prerequisits, itineraris.

31

DIMENSIÓ CONTINGUTS DISPONIBILITAT

PLANIFICACIÓ OPERATIVA DEL CURS

Calendari acadèmic

Pla docent

Recursos d’aprenentatge: o Espais virtuals de comunicació o Laboratoris o Biblioteca o Material recomanat a l’estudiant o Altres

Pla d’acció tutorial

PROFESSORAT

Professorat de la titulació

Perfil acadèmic

Informació de contacte

PRÀCTIQUES EXTERNES/ PROFESSIONALS

Objectius

Normativa general

Definició sobre si són obligatòries o optatives

Assignatures a les quals van lligades les pràctiques

PROGRAMES DE MOBILITAT

Objectius

Normativa general

Avançament d’institucions amb convenis signats

TREBALL FINAL DE GRAU/MÀSTER Normativa i marc general (enfocament, tipologia...)

La part central del web de la Facultat està dedicada a notícies i informacions de caràcter més permanent (vídeo de presentació de la facultat, normatives, tràmits de la SED, agenda d’activitats, etc.).

Els webs de màster, encara que segueixen un format més lliure, presenten menús amb una sistematització similar als webs dels graus, amb la mateixa voluntat de proveir informació exhaustiva sobre el desenvolupament operatiu de cada titulació.

Cal remarcar finalment que s’ha fet un esforç important en la internacionalització de la informació, especialment notori en els webs de màster que gestiona la UB (vegeu http://www.ub.edu/dyn/cms/continguts_ca/estudis/oferta_formativa/master_universitari/master_universitari.html), traduint al castellà i a l’anglès la informació de nivell superior per tal de facilitar l’accés a l’alumnat i professorat no catalanoparlant.

3.2.2 Seguiment i actualització de la informació publicada

El sistema d’assegurament de la qualitat (SAIQU) introdueix els mecanismes per assegurar que la informació disponible sigui veraç i completa, i alhora correcta. Això últim s’aconsegueix actualitzant-la amb la freqüència adequada, diferent per cada apartat. A aquest efecte, a tots els apartats del web s’indica la data de la darrera actualització. En qualsevol cas, la informació acadèmica més rellevant de totes les titulacions (accés dels estudis, matrícula, pla d’estudis, planificació operativa del curs, professorat, pràctiques, programes de mobilitat, TFG i TFM...) es revisa i actualitza sempre a l’inici de cada curs acadèmic.

32

Tanmateix, el web del centre garanteix un accés fàcil a la informació rellevant de totes les titulacions impartides a tots els grups d’interès, incloent-hi els resultats del seguiment i, un cop es facin efectius, de l’acreditació dels títols oficials. Totes aquestes accions i els seus responsables es troben pautades i detallades en un dels procediments específics de qualitat (PEQ; vegeu l’estàndard 3) desplegats pel SAIQU de la Facultat, més concretament en el PEQ 140 que regula tot allò que fa referència a la informació

pública, recollida d’informació i rendició de comptes.

3.2.3 El web del Sistema de Qualitat de la Facultat de Física

La Facultat de Física presenta i difon de manera clara i exhaustiva a tots els grups d’interès la seva política de qualitat, plasmada a través dels processos del Sistema de Garantia Interna de la Qualitat (SGIQ) descrits en l’estàndard 3, i els elements que se’n deriven per al rendiment de comptes (dades i indicadors, resultats assolits, etc.). La informació sobre el sistema de qualitat de la facultat de Física arriba als diferents òrgans del centre, a qualsevol òrgan extern supervisor o avaluador i a la societat en general, a través d’una

pàgina web específica destinada a tal fi i que és accessible des de la pàgina web principal de la Facultat (dins el desplegable «La Facultat» a la columna lateral esquerra). De cara a respondre degudament als criteris d’acreditació, s’ha procedit a actualitzar i millorar la disposició de la informació d’aquesta secció seguint les directrius de l’APiQUB. Així, actualment el web del Sistema de Qualitat de la Facultat de Física s’estructura de la manera següent:

Presentació (declaració del compromís de la Facultat amb la gestió de la qualitat)

Sistema d’Assegurament Intern de la Qualitat

o Política de qualitat

o Comissió de qualitat

o Gestió de processos (inclou els PEQ i dades de seguiment)

Verificació, seguiment, modificació i acreditació

o Presentació

o Acreditació (pàgina específica relacionada amb el procés d’acreditació)

o Documentació (accés als informes de verificació de les titulacions oficials de la Facultat)

Dades i indicadors (accés a l’històric de dades tabulades sobre els ensenyaments oficials de la Facultat compilat per l’APiQUB)

o Graus i màsters (curs 2014-15 i anteriors)

o Altres indicadors

Accés a la informació pública relacionada >>Web de la Facultat de Física >>Oferta d’estudis de grau >>Oferta d’estudis de màster i doctorat >>Informació sobre els programes de doctorat de la Facultat >>Tràmits administratius, formularis i calendari >>Accés als webs dels màsters oficials oferts per la Facultat >>Actes de la Junta de Facultat >>Consulta de dades de recerca del professorat >>Sistema Intern de Gestió de la Qualitat de la Facultat de Física

33

Estàndard 3. Eficàcia del Sistema de Garantia Interna de la Qualitat

(SGIQ/SAIQU)

El compromís de la Facultat de Física amb l’assegurament de la qualitat dels seus ensenyament té

un llarg recorregut, que s’inicia a mitjans dels anys noranta amb l'establiment de criteris i l’ús d’indicadors, en clara sintonia amb els models d’avaluació emprats en els països europeus amb més tradició en l’avaluació institucional.

Consolidat ja l’espai europeu d’educació superior (EEES), i d’acord amb els estàndards i les directrius per a l’assegurament de la qualitat a l’EEES (ESG) adoptats pels ministres d’Educació el 2005 a Bergen, les institucions han de disposar d’una política i de processos associats per assegurar la qualitat i els estàndards dels seus programes i titulacions. En conseqüència, la Facultat ha renovat el seu compromís definint i documentant els diferents mecanismes i processos necessaris per dur a terme el procés de disseny i aprovació de les titulacions, facilitar el procés de seguiment —i, si escau, el procés de modificació de les titulacions—, i garantir la millora continuada de la seva qualitat a partir de l’anàlisi de dades objectives. A més a més, i d’acord amb els principis de qualitat i transparència (ESG 1.7), la Facultat té establerts procediments per publicar informació actualitzada, imparcial i objectiva de les titulacions, dirigida als diferents grups d’interès.

El 2008, AQU Catalunya va certificar el Sistema d’Assegurament Intern de la Qualitat Universitària (SAIQU) dissenyat per la UB en que es basa l’actual sistema de garantia intern de la qualitat (SGIQ) dels ensenyaments de la Facultat de Física, els pilars del qual són:

La planificació estratègica, vinculada a través dels contractes programa, com a eina

per desplegar la política i els objectius de qualitat.

L’organització de la gestió basada en processos. Per això s’ha elaborat:

o un mapa dels principals processos relacionats amb la formació universitària, i

o una sèrie de documents amb la descripció d’aquests processos i el sistema per fer-ne el seguiment. Són els anomenats procediments específics de qualitat (PEQ).

La implementació dels processos que garanteixen, primer el disseny, i desprès la

verificació, el seguiment, la modificació i l’acreditació de les titulacions.

L’elaboració d’un conjunt de dades i d’indicadors objectius i estandarditzats del sistema de gestió de les titulacions per mesurar les activitats que s’estan duent a terme i comparar els resultats amb els d’altres institucions, en especial pel que fa als resultats d’aprenentatge i a la satisfacció dels grups d’interès.

La introducció del retiment públic de comptes amb la publicació de les memòries de verificació, els informes de seguiment, els informes d’acreditació, i les dades i els indicadors dels graus i els màsters universitaris de la Facultat.

Una revisió periòdica interna del sistema a través de la Comissió de Qualitat del

centre per analitzar-ne l’adequació i, si escau, proposar un pla de millora per optimitzar-lo.

Coincidint amb els processos d’acreditació iniciats el curs passat, la Facultat ha fet una revisió

completa dels seus PEQ i ha aprofitat per incorporar-ne alguns no desenvolupats inicialment. Aquest procés de revisió ha estat encapçalat per la Comissió de Qualitat del centre amb la supervisió del Deganat. En l’apartat «Sistema de qualitat de la Facultat» del web de la Facultat es poden consultar les versions més recents de tots els PEQ que configuren el nostre SGIQ, juntament amb les memòries de verificació i els informes anuals de seguiment de les titulacions. Una lectura ràpida dels PEQ mostra que es cobreixen tots els aspectes fonamentals relacionats amb el funcionament d’una titulació. A continuació comentem els PEQ més directament relacionats

amb el procés d’acreditació.

34

3.3.1 El PEQ 130

Garanteix la recollida d’informació, tant d’estudiants com de titulats, i dels resultats rellevants per a la gestió eficient de les titulacions, en especial els resultats d’aprenentatge i la satisfacció dels grups d’interès. La recollida d’indicadors i l’anàlisi de resultats són mecanismes per poder avaluar el seguiment i la qualitat de les titulacions del nostre centre. Conscients de la importància que tenen, el centre sempre ha fet un esforç en l’estudi i l’anàlisi tant d’indicadors com de resultats. Des de l’inici de l’elaboració dels informes des seguiment anuals, el centre recull i publica en obert anualment les dades i indicadors dels seus ensenyaments. Aquestes dades i indicadors han ajudat al centre a analitzar els seus indicadors sobre el perfil d’accés i els resultats tant dels graus com dels màsters com queda palès en els diversos informes de seguiment, en el redactat dels diversos estàndards, i en les actes dels Consells d’Estudis de Grau, de les Comissions de Coordinació de Màster i de la

Junta de Facultat. També estem intentant estendre a totes les titulacions la necessitat que els indicadors més rellevants de l’anterior curs acadèmic i la seva evolució temporal es facin públics al web de la Facultat (vegeu per exemple el grau de Física). Pel que fa als resultats de la satisfacció dels usuaris, la Universitat de Barcelona disposa d’un sistema estandarditzat d’enquestes de satisfacció dels estudiants. En la pàgina web del centre dedicada al sistema de qualitat s’hi poden consultar els informes agregats per ensenyament i semestre. En aquests informes s’hi inclou informació sobre el nombre de respostes, distribució de les freqüències de les diferents respostes, i mitjanes per al conjunt de la titulació. Cal assenyalar que el nombre de respostes ha disminuït considerablement en els últims anys (vora el 15 % de participació en mitjana) coincidint amb el pas d’un sistema de registre en paper a un sistema de

registre en línia, la qual cosa resta credibilitat als resultats. Aquesta circumstància preocupa als diferents òrgans de govern, tant a nivell d’universitat com de centre, raó per la qual l’APiQUB porta un temps treballant per solucionar aquest problema, comú a quasi totes les facultats de la UB. Les accions realitzades s’han centrat en simplificar els qüestionaris, en reduir la freqüència de les enquestes i en facilitar l’accés a les mateixes (desenvolupant aplicacions per tauletes i mòbils, per exemple). S’és conscient que també cal ajustar millor el calendari per evitar biaixos en els resultats (per exemple, deguts a enquestes fetes desprès d’exàmens). Les primeres dades provisionals recollides per la pròpia APiQUB semblen indicar que aquests esforços estan donant resultats positius, ja que el grau de participació estimat en quasi tots els centres ha pujat de forma apreciable en termes relatius, malgrat que les xifres absolutes (la mitjana de participació ha pujat a un 20 %) disten encara molt de ser òptimes. Els efectes d’aquests canvis en el nostre centre seran analitzats en el primer informe de seguiment posterior a l’acreditació.

Per altra banda, l’APiQUB va iniciar el 2015 la implantació a tota la UB de l’enquesta de satisfacció del professorat dels ensenyaments de grau i màster (vegeu la Taula 3.3.1). L’Agència ofereix a les facultats immerses en el procés d’acreditació la possibilitat de passar aquesta enquesta per recollir l’opinió del professorat sobre les titulacions que han de ser avaluades. De moment, només pensen però en aplicar-la als ensenyaments de grau i adreçar-la exclusivament al professorat que tingui un encàrrec docent d’un mínim de 60 hores al conjunt de l’ensenyament. Com en altres casos, la gestió de l’enquesta i de la recollida de respostes va a càrrec del Gabinet Tècnic del Rectorat. A la nostra Facultat l’enquesta es va passar la primera quinzena del mes de gener de 2016 i a finals de febrer de 2016 vam rebre els resultats. A falta de que tinguem una estadística més

abundant que permeti un anàlisi més robust, els resultats d’aquesta primera enquesta mostren que el professorat dels dos graus del centre està en general força content (amb notes superiors al 4,5 sobre 6) amb la metodologia de la docència, els mètodes d’avaluació, el treball de fi de grau i l’organització de les pràctiques externes. També obtenen bones qualificacions el nivell formatiu assolit pels estudiants que es titulen i la satisfacció general per la titulació. Les notes més fluixes, encara que totes per sobre de l’aprovat, corresponen al perfil d’ingrés i al treball i dedicació dels estudiants, mentre que en el grau de Física l’estructura del pla d’estudis també rep una nota lleugerament inferior a 4. Tot indica doncs que, segons els nostre cos docent, la implementació de les titulacions (si més no, les de grau) adaptades al l’EEES feta a la Facultat de Física no presenta grans problemes, podent-se qualificar-se sense pecar d’optimisme de raonablement exitosa. Les enquestes rebudes s’han dipositat en la carpeta corresponent a aquest apartat al Campus Virtual.

A continuació presentem una taula resum amb els instruments de que disposa la Facultat per recollir informació sobre el grau de satisfacció dels principals grups d’interès respecte dels programes formatius.

35

Taula 3.3.1 RELACIÓ DELS INSTRUMENTS DE RECOLLIDA DEL GRAU DE SATISFACCIÓ DE QUE DISPOSA EL CENTRE

Instrument Organisme Adreçat a Format Periodicitat Any d’inici

Enquesta als estudiants sobre assignatures i professorat de graus i màsters universitaris

UB Estudiants En línia Semestral 2009

Enquesta d'opinió al professorat sobre els

programes formatius de graus i màsters universitaris

UB Professors En línia Anual 2015

Enquesta als estudiants sobre serveis, instal·lacions i

activitats

UB Estudiants En línia Anual 2011

Enquesta de satisfacció de graduats i graduades

UB Titulats de

grau En línia Anual 2013

Enquesta d'inserció laboral AQU Titulats de

grau, màsters i doctorat

Per telèfon Cada 3 anys 2001

Enquesta estudi ocupadors AQU Empreses i institucions

Per telèfon Puntual 2014

Cal esmentar finalment que una altra forma de copsar la satisfacció de l’alumnat és a través de les queixes i suggeriments. El PEQ 100 explicita com n’organitzem la gestió.

3.3.2 El PEQ 020 – verificació

Explica el procediment de disseny i l’aprovació de les titulacions, juntament amb els actors que intervenen en cada etapa. Tot i que la seva aprovació és recent recull de manera fidedigna el procés que es va seguir per

dissenyar els títols de grau i màsters que constitueixen l’oferta docent actual de la Facultat. Bàsicament, el Deganat anomena una Comissió de Disseny de la Titulació, la qual elabora una proposta de Memòria de Verificació que se sotmet a l’aprovació de la Junta de Facultat i després s’eleva al Consell de Govern i al Consell Social de la UB per a la seva aprovació definitiva.

3.3.3. El PEQ 020 – seguiment i modificació

El PEQ 020 també recull les accions de seguiment i modificació, si escau, de les titulacions. Aquest procés es utilitzat pels caps d’estudi/coordinadors de màster per elaborar l’informe anual de seguiment de les seves respectives titulacions. En aquest informe es dóna resposta al conjunt de dimensions exigides, fent una anàlisi de cada dimensió argumentat amb evidències i dades objectives, els indicadors associats de les quals serveixen als redactors de l’informe per fer el seguiment i supervisar el correcte desenvolupament de la titulació, així com l’eficàcia de les accions de millora implantades en el curs anterior.

Ara per ara no s’ha detectat la necessitat de fer modificacions significatives en cap de les cinc titulacions que volem acreditar.

3.3.4 El PEQ 020 – acreditació

El PEQ 020 també descriu l’elaboració de la documentació requerida per a l’acreditació.

36

En aquest cas, el resultat és l’autoinforme d’avaluació previ a l’acreditació. Aquest informe s’ha dissenyat per donar resposta al conjunt d’estàndards exigits en el procés d’acreditació i confirmar el desenvolupament correcte de la titulació. En les actes de la Comissió de Qualitat del centre i de la Junta de Facultat es poden trobar les evidències que en l’elaboració de l’autoinforme d’acreditació s’han seguit les directrius marcades en aquest PEQ. Mentre que en el procés d’implantació de les titulacions han participat tant el professorat com els alumnes (a través de comissions creades ex professo), ara per ara, la

participació en el procés de seguiment i acreditació de les titulacions s’ha centrat principalment en els membres de l’equip deganal i en els càrrecs unipersonals més directament vinculats amb la docència. Precisament, l’equip deganal del centre, amb motiu d’aquest procés d’acreditació, està fent un esforç per difondre entre els diferents estaments la necessitat d’arribar a un compromís amb la cultura de qualitat a través d'estratègies pròpies de millora contínua i el desenvolupament de procediments al servei de la nostre institució que permetin implicar a tots els grups d’interès (vegeu, per exemple, les actes de la Junta de Facultat).

3.3.5 El PEQ 011

Desenvolupa la revisió periòdica de l’adequació del SGIQ i, si escau, el disseny d’un pla de millora per optimitzar-lo.

Durant l’elaboració dels informes anuals de seguiment es posa de manifest si els procediments previstos són els que realment es porten després a la pràctica. En cas de no ser així s’inicia un procés d’anàlisi crítica per part de la Comissió de Qualitat i de proposta de reforma que pot portar a la modificació dels PEQ. En aquest sentit cal mencionar que actualment ens trobem en la fase de

revisar la selecció i la definició dels indicadors que poden ser més adequats i significatius per poder analitzar el desplegament i la qualitat de les titulacions (PEQ 140). En aquest últim curs l’APiQUB està treballant conjuntament amb els diferents centres de la UB per arribar a un consens sobre el tipus d’indicadors més adients i els terminis en que cal disposar-ne. A més a més, juntament també amb l’APiQUB, estem revisant el model d’informe de seguiment, així com les evidències que s’han d’adjuntar, per tal d’adequar-los a les necessitats del procés d’acreditació.

Fem notar que en la portada de cada PEQ es recullen les dates d’elaboració i aprovació de les diferents versions que fins ara s’han aprovat.

Accés a la informació pública relacionada >>Web de la facultat de Física

>>Sistema de qualitat de la facultat de Física >>Gestió dels PEQ >>Web específica de l’acreditació >>Actes de la Comissió de Gestió de la Qualitat >>Actes de la Junta de Facultat >>Estàndards i directrius per a l’assegurament de la qualitat a l’EEES >>Estructura de l’EEES >>Documentació sobre Verificació/Seguiment/Modificació/Acreditació dels ensenyaments (cal clau) >>Dades i indicadors dels ensenyaments de la Facultat de Física (inclou dades de satisfacció dels grups d’interès sobre el programa formatiu) >>Gabinet Tècnic del Rectorat

37

Estàndard 4. Adequació del professorat al programa formatiu

Les exigències sobre el potencial investigador i la capacitació professional del professorat de la Facultat de Física són les adequades per al nivell formatiu dels diferents ensenyaments avaluats. Són característiques comunes a les cinc titulacions que s’avaluen:

Disposar de professorat de la Facultat del nivell de qualificació acadèmica exigit per la

titulació i amb suficient i valorada experiència docent i investigadora.

Disposar de professorat de la Facultat suficient i amb la dedicació adequada per

desenvolupar les seves funcions i atendre els estudiants.

La implicació activa d’un percentatge majoritari del professorat de la Facultat en projectes

de recerca subvencionats amb capital públic.

El bon grau de satisfacció dels estudiants amb la competència docent i l’experiència del professorat.

El suport institucional ofert per la UB al professorat de les titulacions per ajudar-lo a

desenvolupar les seves funcions i a millorar la qualitat de la seva activitat docent.

En el Campus Virtual hem dipositat taules per evidenciar l’adequació i suficiència docent dels professors de les titulacions avaluades vinculats al nostre centre, així com CV complets (inclouen el perfil docent) dels professors que imparteixen les assignatures que seran objecte d’una

avaluació específica per part del CAE (vegeu l’Estàndard 6). En el Campus Virtual hem inclòs en la carpeta corresponent a aquest estàndard un pdf amb un resum històric de les dades de recerca més importants del professorat de la Facultat de Física que hem extret del GREC. Pel que fa a la satisfacció del professorat sobre la pròpia activitat docent, el rendiment acadèmic del seu alumnat i la formació rebuda per a la millora de la seva docència, la UB està treballant per poder disposar d’una enquesta que ens permeti recollir aquesta informació (les primeres proves pilot es van iniciar el curs 2015-16). En les dues seccions següents valorem amb més detall el perfil del professorat de cada titulació i l’adequació de les diferents plantilles per desenvolupar les funcions docents i atendre els estudiants.

3.4.1 Nivell de qualificació i experiència del professorat de les titulacions

En el Campus Virtual l'APiQUB ha penjat una sèrie de taules on es detallen les dades individuals del professorat (Taula E.4.0), la distribució del professorat segons categoria (Taula E.4.1), les hores impartides de docència segons categoria del professorat (Taula E.4.2) i el percentatge d’hores impartides de docència segons trams (Taula E.4.3). Algunes d’aquestes taules les reproduïm de nou en aquest autoinforme per afavorir la comprensió de les anàlisis detallades que es fan a continuació.

Per altra banda, i a mode de resum global, podem concloure que la comparativa entre la tipologia

del professorat que apareix a les memòries de verificació, les dades sobre professorat que s’han anat recollint en els informes de seguiment i les dades que apareixen en aquest autoinforme no mostra canvis significatius. Cal tenir present a més que la relació de professorat de la memòria corresponia al professorat disponible, el qual no té perquè coincidir al cent per cent amb el professorat que finament ha acabat impartint la docència en l'ensenyament. Per altra banda, el pas del temps a forçat a introduir alguns canvis en la composició de la força docent, deguts normalment a la jubilació del professors de més edat (catedràtics i alguns titulars). En alguns casos això s’ha pal·liat substituint-los per professorat més jove (altres professors catedràtics i titulars més recents, professors agregats, RyC, lectors), en altres, simplement augmentant la càrrega docent de la resta de professors. Tot això sense que en cap moment ni el nivell de qualificació ni l’experiència dels professors en les cinc titulacions avaluades s’hagin vist significativament afectades. Recordem precisament que, tal i com s’ha esmentat en el Capítol 1,

un dels aspectes més crítics per aconseguir que les universitats amb més renom de l’Estat espanyol puguin mantenir el seu alt nivell de competitivitat és la renovació de les seves plantilles, la qual malauradament s’està produint en comptagotes.

38

3.4.1.1 Màster en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica

El caràcter transversal d’aquest màster es posa de manifest per la diversitat de la procedència dels docents, que abasta un total de 6 facultats de la Universitat de Barcelona:

Facultat de Dret

Facultat d’Economia i Empresa

Facultat de Farmàcia

Facultat de Física

Facultat de Geologia

Facultat de Química

Les categories del professorat, majoritàriament sènior, són les consignades en la Taula 3.4.1.1, on també s’indica el percentatge de crèdits del màster que imparteixen havent-hi exclòs en el

recompte la coordinació de les assignatures singulars TFM i pràctiques en empresa.

Del professorat de la nostra universitat, s’han destinat al màster els que millors coneixements i experiència posseïen per impartir cadascuna de les assignatures. Cal tenir present que, en el seu moment, la Comissió Promotora no va dissenyar el màster i després va cercar el professorat per impartir-lo sinó que va actual al inrevés: el màster es va concebre a partir dels actius disponibles, és a dir, tenint present el perfil del professorat que s’hi havia d’involucrar, amb noms i cognoms. Això, que en primera instància podria valorar-se de forma positiva, ja que comptem amb els nostres millors professors impartint les assignatures, presenta també alguns inconvenients, com la

dificultat de trobar reemplaçaments davant d’eventualitats.

Taula 3.4.1.1 DISTRIBUCIÓ DEL PROFESSORAT PER CATEGORIES. MÀSTER EN ENERGIES RENOVABLES I

SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA - CURS 2014-15

Categoria Nombre Percentatge

Catedràtic d'universitat 6 41 %

Professor titular d'universitat 11 48 %

Professor agregat 2 7 %

Professor associat 2 4 %

En particular, aviat ens trobarem amb la jubilació d’un professor que té una dedicació molt intensa al màster, de 14 crèdits sobre els 75 que s’ofereixen (incloent el TFM), i, atesa l’especificitat de la major part assignatures del màster —no en va és un ensenyament de segon cicle—, i en particular

de les que ell imparteix les quals tenen un elevat contingut d’enginyeria, no serà una tasca senzilla trobar substituts per impartir-les.

3.4.1.2 Màster en Enginyeria Biomèdica

La docència del Màster en Enginyeria Biomèdica està impartida per professorat provinent de les dues universitats que comparteixen el màster: Universitat de Barcelona (UB) i Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb un perfil típic de dedicació a temps complet i amb una

dilatada experiència docent i investigadora. Com es pot observar en les taules MB-40a i MB-40b dipositades al Campus Virtual, corresponents a les dades individuals del professorat UB i UPC respectivament, el 90 % del professorat té el títol de doctor i reconeguts un nombre important de trams docents i investigadors.

Les dades agregades del professorat del màster en Enginyeria Biomèdica es mostren en a la Taula 3.4.1.2, còpia de la Taula MB-E41 dipositada al campus Virtual, on es visualitza com la docència és impartida principalment per doctors amb dedicació a temps complet i majoritàriament

corresponent a les figures de professor ordinari (catedràtic, titular, agregat i lector). La càrrega recau en un 87 % sobre aquests professors ordinaris i la resta de doctors, tal i com es detalla en la Taula MB-E42 que es pot trobar al Campus Virtual. Totes les assignatures del màster estan coordinades per professorat ordinari doctor.

L’experiència docent del professorat a temps complet (CU, TU, agregat o lector) és suficient, com queda avalat pels quinquennis docents. Inclús el professorat lector més novell compta amb com a mínim un quinquenni i un sexenni. Aquest paràmetre no pot ser aplicat als professors no

39

permanents (encara que molts d’ells acumulen nombroses hores de docència) o als professors associats. L’excel·lència docent dels professors associats, tots ells investigadors en centres de primer nivell, queda avalada pels nombrosos cursos i les diferents ponències, congressos i escoles internacionals en les que participen.

Cal esmentar que una part important de la docència del personal doctor consisteix en impartir pràctiques de laboratori o d’ordinador, ja que l’orientació del màster es plenament teoricopràctica. D’aquesta manera s’assegura una òptima transmissió de coneixements pràctics cap als alumnes que la majoria de vegades només un docent experimentat pot dominar. Aquesta forma d’entendre la docència pràctica en un ensenyament d’aquest nivell compta amb el suport general de tots els professors i representa un factor diferenciador i de qualitat que ofereix el màster.

A més a més, cal destacar que al ser un màster amb un temari ampli i transversal comptem amb la implicació de professors de fins a 9 facultats/escoles mobilitzant un conjunt de 19 diferents

departaments. D’aquesta forma es pot garantir l’adequació total del professorat a cadascuna de les matèries impartides i assegurar una total qualitat en una amalgama tant diversa i transversal de coneixements. El detall de facultats/escoles i departaments implicats es pot trobar a les taules MB-E40c, MB-E40d i MB-E40e incloses en el Campus Virtual.

Pel que fa a l’experiència investigadora dels professors a temps complet queda acreditada pels sexennis de recerca i el gruix i qualitat de les seves publicacions. La pràctica totalitat del professorat són, a més a més, membres permanents de Grups de Recerca Consolidats (SGR) reconeguts per l’AGAUR dins les seves corresponents universitats o pertanyen o són líders de

grups d’investigació en els diferents instituts i centres de recerca amb el que col·labora el màster, com ara l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), el Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB), el «Centro de Investigación Biomédica en Red: Bioingeniería, Biomateriales y Nanomedicina (CIBER-BBN)» i l’«Institute for Biomedical Research August Pi Sunyer (IDIBAPS)».

El sol fet de formar part d’aquests grups denota l’altíssim nivell de la recerca que duen a terme els professors d’aquest màster ja que la pràctica totalitat participa activament en projectes del «Plan Nacional», projectes europeus i de transferència industrial. També cal remarcar que diversos professors del màster han estat guardonats amb Starting Grants per l’European Research Council

(ERC). A tall d’exemple per validar la capacitat de recerca i d’atraure finançament, els professors del màster líders d’un grup d’investigació dins l’IBEC participen en un total de 6 projectes EU, 14 projectes del pla nacional i 5 privats.

Taula 3.4.1.2 DISTRIBUCIÓ DEL PROFESSORAT PER CATEGORIES. MÀSTER EN ENGINYERIA BIOMÈDICA - CURS

2014-15

Categoria PDI Doctors % Doctors TC % TC % Acreditat

Catedràtic d'universitat 11 11 100,00 % 11 100,00 % 100,00 %

Professor titular d'universitat 23 23 100,00 % 23 100,00 % 100,00 %

Professor agregat 9 9 100,00 % 9 100,00 % 100,00 %

Professor lector 2 2 100,00 % 2 100,00 % 100,00 %

Professor assoc. o associat mèdic 12 7 60,00 % 0 0,00 % 60,00 %

Investigador 1 1 100,00 % 1 100,00 % 100,00 %

Altres 2 1 50,00 % 0 0,00 % 0,00 %

TOTAL 60 54 90,00 % 46 76,67 % 80,00 %

3.4.1.3 Màster en Física Avançada

Tots els professors del Màster en Física Avançada tenen el títol de doctor i tots ells desenvolupen

la seva activitat docent i investigadora a la Facultat de Física, de la qual la immensa majoria en són professors permanents. En l’actualitat al màster imparteixen docència 22 professors permanents i 3 professors no-permanents. Únicament una professora associada no té dedicació a temps complet. A més, la normativa del màster estableix que, en virtut del seu caràcter generalista, qualsevol professor de la Facultat de Física pot ser tutor de TFM sempre que acrediti una intensa activitat investigadora i la correspondència d’aquesta amb les matèries del màster (excepcionalment un professor/investigador d’una altra institució també pot actuar de tutor sempre i quan compleixi la condició anterior i que un professor de la Facultat actuï de co-tutor). La

40

connexió entre l’activitat investigadora i docent del professorat està garantida pel fet que l’assignació docent s’ha fet sempre atenent precisament a la línia de recerca de cada professor.

L’experiència docent del professorat del màster queda reflectida en l’elevada quantitat de professors permanents descrita al paràgraf anterior i pels quinquennis docents. Aquest darrer

indicador, però, no descriu bé l’experiència dels professors no permanents o dels agregats recents, ja que cap d’ells encara no ha tingut l’ocasió de poder sol·licitar el complement associat a aquests quinquennis, per la qual cosa no computen. No obstant això, cal remarcar que també aquest professorat pot acreditar anys d’experiència en docència.

Diversos indicadors avalen l’experiència i qualitat investigadora dels professors del màster. Pel que fa a l’experiència, una mitjana de 4 sexennis per professor permanent (un cop més, no hi ha dades equivalents per als professors no permanents), amb un 76 % del professorat amb el darrer tram viu, és una dada prou eloqüent. Pel que fa a la qualitat, cal remarcar d’entrada que tots els

professors del màster formen part d’algun dels 11 grups de recerca consolidats reconeguts per la Generalitat de Catalunya (SGR) representats a l’ensenyament (d’un total de 27 a la Facultat). Les mitjanes dels principals indicadors de recerca de la Facultat són extrapolables al màster: amb un total de 202 membres del PDI la Facultat presenta una mitjana per any de 476 publicacions internacionals indexades JCR amb un índex d’impacte mitjà de 4.025 i una captació de finançament que es tradueix en una mitjana de 8.7 projectes europeus i 25.9 projectes nacionals per any.

3.4.1.4 Màster en Meteorologia

El Màster en Meteorologia disposa dels recursos docents necessaris per a la seva impartició. Els seus professors tenen un perfil típic de dedicació a temps complert (TC). Les dades globals del professorat del màster es mostren a les taules 3.4.1.3 i 3.4.1.4, les quals permeten evidenciar que la docència d’aquest màster és impartida principalment per doctors. Durant el curs 2014-15 aquests van constituir el 85,71 % (en altres cursos es registren valors similars). La major part del professorat doctor té dedicació a temps complet i correspon a la figura de professor ordinari (catedràtic, titular i agregat).

Taula 3.4.1.3 DISTRIBUCIÓ DEL PROFESSORAT PER CATEGORIES. MÀSTER EN METEOROLOGIA - CURS 2014-15

Categoria PDI Doctors % Doctors TC % TC % Acreditat

Catedràtic d'universitat 1 1 100,00 % 1 100,00 % 100,00 %

Professor titular d'univ. 4 4 100,00 % 4 100,00 % 100,00 %

Professor agregat 1 1 100,00 % 1 100,00 % 100,00 %

Professor associat 1 0 0,00 % 0 0,00 % 0,00 %

TOTAL 7 6 85,71 % 6 85,71 % 85,71 %

Els professors ordinaris desenvolupen les tasques docents pròpies de l’ensenyament, principalment les classes de teoria i les pràctiques d’aula (classes de problemes). L’encàrrec docent dels professors no doctors correspon principalment a classes d’aplicació pràctica. Finalment, la valoració global que fem dels percentatges esmentats de professorat és positiva ja que permet assegurar un ensenyament de qualitat.

Taula 3.4.1.4 HORES DE DOCÈNCIA IMPARTIDES SEGONS CATEGORIA DEL PROFESSORAT. MÀSTER EN METEOROLOGIA - CURS 2014-15

Categoria PDI Doctors % Doctors TC % TC % Acreditat

Catedràtic d'universitat 75 75 100,00 % 75 100,00 % 100,00 %

Professor titular d'univ. 325 325 100,00 % 325 100,00 % 100,00 %

Professor agregat 50 50 100,00 % 50 100,00 % 100,00 %

Professor associat 75 0 0,00 % 0 0,00 % 0,00 %

TOTAL 525 450 85,71 % 450 85,71 % 85,71 %

41

Pel que fa a l’experiència docent i de recerca del professorat volem indicar que al voltant del 80 % dels nostres professors tenen trams de docència i recerca vius. Cal remarcar a més que la major part d’ells tenen reconeguts un nombre important de trams docents i de recerca, és a dir compten amb una dilatada experiència docent i investigadora. Fem notar, però, que la informació sobre els trams de docència que s’ha inclòs al Campus Virtual pot portar a confusió doncs només fa constar els trams complets obtinguts mitjançant sol·licitud a l’Agència Catalana d’Avaluació Universitària. Si s’inclouen els quinquennis estatals les xifres augmenten sensiblement, amb diversos professors del màster que han arribat al màxim (6) de quinquennis reconeguts.

Cal esmentar també que tots els nostres professors estan integrats en grups de recerca i grups de recerca consolidats, la qual cosa permet garantir un enfoc actual dels continguts de les assignatures i una oferta de TFM que continguin aspectes relacionats amb la recerca més recent. D’altra banda, pel que fa a la docència és important destacar la participació del professor associat Tomàs Molina, que té una llarga i reconeguda carrera professional en el món de la comunicació meteorològica. Aquest fet és molt important en un màster de Meteorologia, sobretot per als alumnes que es volen dedicar a aquest tipus de comunicació a través de diferents mitjans. Els punts més importants de l’experiència professional d’aquesta persona es presenten en el Campus Virtual de l’ensenyament dins la carpeta «Resums de l’experiència professional del professorat», juntament amb els Curricula Vitae de la resta de professors.

Es pot concloure, doncs, que el professorat que imparteix la docència del màster en Meteorologia assoleix amb escreix el nivell de qualificació acadèmica exigit per aquesta titulació, tant pel que fa a la vessant docent com a la vessant investigadora. Es per això que l’únic aspecte que hores d’ara amenaça la continuïtat del màster a llarg termini (i que afecta també a moltes titulacions de la UB tant de màster com de grau) és el perill de que la forta reducció que ha patit en els darrers anys la taxa de reposició del professorat no permeti un relleu generacional amb garanties per mantenir la qualitat futura de la docència i la recerca.

3.4.1.5 Màster en Nanociència i Nanotecnologia

La majoria dels professors del màster en Nanociència i Nanotecnologia són membres de l'Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la Universitat de Barcelona. Alguns, són investigadors adscrits a l'Institut de Bioenginyeria (IBEC) o al de Recerca en Energia (IREC). Més del 70 % tenen una àmplia trajectòria docent i d'investigació. D'altres són joves investigadors, encara en els inicis de la seva trajectòria, però amb experiència docent provada i amb una capacitat investigadora excel·lent (hi ha dos professors amb sengles ERC). Això configura un equip equilibrat que uneix experiència i innovació docent, i una investigació consolidada i emergent, dotant al màster d'un dinamisme imprescindible per a una disciplina en plena evolució. Tots els professors són membres de grups de recerca consolidats del sistema universitari català (SGR), i són investigadors de Projectes Nacionals i/o de la UE.

Taula 3.4.1.5 HORES DE DOCÈNCIA IMPARTIDES SEGONS CATEGORIA DEL PROFESSORAT. MÀSTER EN

NANOCIÈNCIA I NANOTECNOLOGIA - CURS 2014-15

Categoria PDI Doctors % Doctors TC % TC % Acreditat

Catedràtic d'universitat 408 408 100.00 % 408 100.00 % 100.00 %

Professor titular d'universitat 562.5 562.5 100.00 % 562.5 100.00 % 100.00 %

Professor agregat 110 110 100.00 % 110 100.00 % 100.00 %

Professor lector 54 54 100.00 % 54 100.00 % 14.81 %

Professor assoc. o associat mèdic 516.5 245.5 47.53 % 0 0.00 % 7.26 %

Investigador 31 31 100.00 % 31 100.00 % 0.00 %

Altres 32 0 0.00 % 0 0.00 % 0.00 %

TOTAL 1714 1411 82.32 % 1165.5 68.00 % 65.69 %

El professorat que participa en la docència del màster està principalment composat per doctors (92 % del total), dels quals un 30 % són Catedràtics d’Universitat, un altre 30 % són Professors Titulars d’Universitat i un 28 % són Professors Associats. La resta de professorat doctor es distribueix entre Professors Agregats (6 %), Professors Lectors (4 %) i un Investigador Ramón y Cajal (2 %). Les sessions teòriques estan impartides únicament per aquest professorat doctor, tot i que les sessions pràctiques d’algunes assignatures estan, en part, impartides per estudiants de

42

doctorat (8 % de tot el professorat). En total hi participen 51 docents, dels quals 4 són estudiants de doctorat. Del total de professorat que participa en la docència del màster, el dos terços (66 %) és professorat amb vinculació permanent.

Els professors ordinaris desenvolupen les tasques docents pròpies de l’ensenyament,

principalment les classes de teoria i les pràctiques d’aula (classes de problemes). L’encàrrec docent dels professors no doctors correspon principalment a classes d’aplicació pràctica. Aquesta distribució de tasques entre el professorat creiem que és òptima per assegurar un ensenyament de qualitat.

Taula 3.4.1.6 DISTRIBUCIÓ DEL PROFESSORAT PER CATEGORIES. MÀSTER EN NANOCIÈNCIA I NANOTECNOLOGIA - CURS 2014-15

Categoria PDI Doctors % Doctors TC % TC % Acreditat

Catedràtic d'universitat 14 14 100.00 % 14 100.00 % 100.00 %

Professor titular d'universitat 21 21 100.00 % 21 100.00 % 100.00 %

Professor agregat 6 6 100.00 % 6 100.00 % 100.00 %

Professor lector 3 3 100.00 % 3 100.00 % 33.33 %

Professor assoc. o associat mèdic 18 10 55.56 % 0 0.00 % 11.11 %

Investigador 2 2 100.00 % 2 100.00 % 0.00 %

Altres 2 0 0.00 % 0 0.00 % 0.00 %

TOTAL 66 56 84.85 % 46 69.70 % 66.67 %

Pel que fa a la seva procedència, els docents tenen vinculacions a les Facultats de Física, Química i Farmàcia, amb una distribució del 57 %, 29 % i 14 %, respectivament. Aquesta diversitat de professorat és un reflex del caràcter transversal del màster, permetent alhora realitzar la docència

d’assignatures molt diverses dirigides a un conjunt d’estudiants amb tipologies d’estudis prèvies diferents. D’altra banda, l’elevat nombre de docents que disposem també ens permet ser capaços de gestionar un elevat nombre de grups de pràctiques amb un nombre reduït d’estudiants.

Per últim, les enquestes de satisfacció del professorat que participa en el màster (http://www.ub.edu/gtr/enquestes.html) mostren unes puntuacions mitjanes de 6.5 sobre 10, també com la valoració de les assignatures del màster, amb una gran dispersió de ±2.6 punts. La valoració general és positiva però hem de tenir en consideració aquesta dispersió tan gran propiciada per al caràcter multidisciplinari del màster, que no sempre està ben entès pels

estudiants. Hem de tenir present que el Màster en Nanociència i Nanotecnologia no és un programa especialitzador en una de les ciències bàsiques, sinó que és un programa que proporciona una formació multidisciplinar als seus estudiants, dintre de l’àmbit de la Nanociència i la Nanotecnologia.

3.4.2 Plantilla del professorat i nivell d’atenció dedicat als estudiants

3.4.2.1 Màster en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica

Tal com s’ha indicat en la Secció 3.4.1.1, la totalitat del professorat de la part presencial d’aquest màster posseeix el títol de doctor i es reparteix entre 6 catedràtics, 11 professors titulars, 2

professors agregats i 2 professors associats. Alguns d’aquests professors, a més d’impartir docència, són també coordinadors de les respectives assignatures i s’encarreguen d’elaborar el pla docent, avaluar i signar les actes, a més de mantenir un contacte més directe amb els estudiants.

L’atenció als estudiants es porta a terme a l’aula, a través del Campus Virtual de cada assignatura, en alguns casos a través del correu electrònic i, evidentment, de forma presencial al despatxos dels professors quan cal una atenció més personalitzada. No s’han establert uns horaris concrets d’atenció a alumnes però no sembla necessari donat que, com que quasi tot els professors tenen dedicació a temps complet i el nombre de consultes presencials tampoc és desbordant, la majoria

són fàcilment localitzables al seu despatx i poden rebre als estudiants en qualsevol moment. De totes maneres, sovint aquestes visites es concerten a l’aula o per correu electrònic.

43

Només s’estableix un horari específic de consultes en els processos de revisió de qualificacions, els quals tenen lloc generalment en finalitzar l’assignatura, després de l’examen de síntesi, si n’hi ha, o bé, en algunes assignatures que estructuren l’avaluació continuada a través de proves parcials, després de publicar les notes de les proves.

Per altra banda, malgrat que la participació en les enquestes per part dels estudiants és força baixa (22 % a la tardor i 11 % a la primavera el curs 2015-16), la satisfacció dels estudiants amb el professorat és molt alta, amb una mitjana per a tots els ítems valorats situada entre 8 i 9 (sobre 10). Fins i tot convé remarcar que, per al curs passat i per al semestre de tardor (el que va enregistrar més participació), la puntuació de 10, la màxima possible, es va donar en percentatges al voltant o superiors al 50 %.

3.4.2.2 Màster en Enginyeria Biomèdica

Com ja s’ha comentat en la Secció 3.4.1.2, la pràctica totalitat del professorat del màster són

doctors amb dedicació a temps complert i amb participació molt activa en investigació mitjançant els seus propis grups de recerca o a través dels Instituts amb els que tenen relació. El nombre total de docents és de 60 tenint en compte el professorat permanent, catedràtics d’universitat, professors titulars i agregats, lectors, professors ICREA, i el professorat associat i col·laborador. Aquesta xifra indica que les necessitats docents del màster estan plenament garantides i que hi ha personal suficient i altament qualificat per impartir-la. A més a més, cal remarcar que la major part del professorat implicat en docència al màster és molt estable i pateix poques variacions al llarg dels cursos. El gruix del professorat ja formava part del màster en la seva anterior versió de dos anys i continua impartint docència en l’actualitat.

Volem comentar també que s’ha afegit al Campus Virtual, a la carpeta que guarda les evidències sobre la «Satisfacció dels estudiants sobre el seu professorat», l’informe agregat de les enquestes de l’alumnat del màster pel que fa als cursos 2014-15 i 2015-16 (M010D-Agregat-Satisfaccio-1415.pdf i M010D-Agregat-Satisfaccio-1516.pdf). Si bé les valoracions dels estudiants són positives en tots els ítems on hi ha hagut suficients respostes per realitzar l’informe, pel que fa a aquest apartat de l’autoinforme volem destacar especialment el fet que en ambdós semestres, els dos ítems més ben valorats són els que fan referència a si el professorat «Manté un bon clima de comunicació i relació amb els estudiants», on s’obté un 8,14 sobre 10 el primer semestre i un 8,38 el segon semestre, i a si el professorat «Ha complert adequadament amb les seves tasques com a docent (pla docent, programa de l'assignatura, assistència, lliurament de qualificacions, etc.)» amb un 8,57 sobre 10 i un 8,16 sobre 10 en el primer i segon semestre, respectivament. Entenem

que això demostra que el professorat del màster d’Enginyeria Biomèdica aconsegueix compatibilitzar un altíssim rendiment en recerca amb una bona atenció/tutorització als estudiants.

Podem afirmar, doncs, que, segons el que acabem d’exposar, el professorat implicat per impartir la docència del màster en Enginyeria Biomèdica reuneix amb escreix els requisits demanats per la titulació, tant pel que fa al nivell de qualificació acadèmica exigit, en les dues vessants docent i investigadora, com per l’experiència en aquests dos terrenys. A més a més, comptem amb un cos docent ben dimensionat i amb la dedicació adequada per desenvolupar les seves funcions, atendre

correctament els estudiants actualment matriculats en la titulació i, en definitiva, assegurar un ensenyament de qualitat.

3.4.2.3 Màster en Física Avançada

La plantilla de professorat del màster consisteix en 10 catedràtics d’universitat, 5 professors titulars, 7 professors agregats, 1 professora lectora, 1 professora associada (investigadora ICREA) i 1 investigador Ramón y Cajal, amb una mitjana d’unes 25 hores per curs de dedicació per totes les categories permanents, la qual cosa suposa per a un màster amb 10 assignatures presencials (exclòs el TFM) entre 50 i 60 hores de presencialitat per assignatura. Pel que fa a percentatges, la

docència del màster és impartida exclusivament per doctors, dels quals un 27 % són catedràtics, un 27 % professors titulars, un 27 % professors agregats, un 14 % investigadors Ramon y Cajal, i un 5 % professors lectors, tots ells amb la docència planificada al Gr@d. Amb aquesta distribució de professorat i aquesta dedicació és prou evident que les necessitats de docència del màster estan plenament garantides i que hi ha personal altament qualificat per impartir-la. A més a més, des de la Comissió Coordinadora es vetlla per tal que la docència assignada a cada professor sigui adient al seu perfil de recerca.

Fem notar que a la memòria de verificació la distribució de professorat era relativament diferent:

49 % catedràtics, 33 % professors titulars, 16 % professors agregats i 2 % professors associats.

44

Cal tenir en compte, però, que la relació de professorat de la memòria correspon a professorat disponible, i no al professorat que finament ha acabat impartint la docència en l'ensenyament tenint en compte que tots ells també fan classe en els graus de la Facultat. A banda d’això, a l'hora de posar en marxa aquest màster es va optar per donar més pes al professorat jove (alguns professors titulars, professors agregats, investigadors RyC i professors lectors) en detriment del pes dels catedràtics, assegurant així un ensenyament de qualitat basat en la combinació de professorat amb una llarga trajectòria amb el dinamisme que normalment aporten els professors de menys edat. Pel que fa a l'absència d'associats cal dir que l'únic del qual es disposava va

esdevenir lector al segon curs d'implantació de l'ensenyament.

Pel que al nivell d’atenció dedicat als estudiants, els informes agregats del professorat corresponents a les enquestes de satisfacció de l’alumnat poden constituir un indicador raonable. Prenent com a referència els informes corresponents al primer semestre del curs 2014-15 (el semestre amb més participació amb diferència per part dels estudiants), amb 78 enquestes agregades d’un potencial total de 123, s’observa un bon nivell de satisfacció. Les puntuacions obtingudes dels quatre ítems analitzats són: 1) satisfacció general amb l’activitat docent (7,04/10), bon clima de comunicació i relació amb els estudiants (7,62/10), claredat en els

continguts de l’assignatura (7,15/10) i compliment de les tasques docents (7,60/10). Malgrat que els resultats són bons, no són excepcionals. La Comissió Coordinadora del màster fa un seguiment continuat de l’activitat docent del professorat a partir de les enquestes d’opinió, de la participació dels representants dels estudiants a la Comissió, d’entrevistes amb els coordinadors de les assignatures (especialment aquelles amb puntuacions més baixes) i d’entrevistes amb estudiants del màster amb l’objectiu de millorar-ne els resultats, tal i com les actes de la Comissió de Coordinació del màster posen de manifest.

3.4.2.4 Màster en Meteorologia

Donat que el nombre d’alumnes que cursen el màster en Meteorologia no és excessivament elevat, l’actual plantilla del professorat del màster pot fer front a la demanda d’atenció per part de l’alumnat. A més de la labor que porta a terme el Coordinador del Màster en la fase inicial de

preinscripció i matriculació, i en les diferents fases de seguiment de l’alumne, hi ha un coordinador específic per les pràctiques externes i un altre per al Treball de Fi de Màster, els quals s’afegeixen a la figura del coordinador que tenen totes i cadascuna de les assignatures del màster. Creiem que aquesta estructura permet un bon nivell d’atenció/tutorització a l’estudiant. A la carpeta del Campus Virtual que guarda les evidències sobre la «Satisfacció dels estudiants sobre el seu professorat» es presenten els informes agregats de satisfacció dels estudiants sobre el professorat d’aquest ensenyament. Els resultats mostren que, quan hi han hagut suficients respostes per realitzar l’informe, la valoració que fan els estudiants sobre tots els ítems proposats es altament positiva. És interessant remarcar que més d’un 50 % dels ítems proposats tenen una valoració superior a 8 sobre 10, essent els més ben valorats el corresponents a si el professorat «Manté un bon clima de comunicació i relació amb els estudiants», i a si «Les activitats proposades pels professors al Campus Virtual han estat útils en el procés d’aprenentatge de les assignatures» que

obtenen un 8,9 i un 8,3 sobre 10, respectivament. Es pot concloure, doncs, que el professorat que imparteix la docència del Màster en Meteorologia compleix els requisits demanats per la titulació, té l’experiència necessària i el nivell de preparació adequat tant pel que fa a la vessant docent com a la investigadora. En l’actualitat, creiem que el nombre de professors està ben dimensionat per atendre correctament als estudiants i vetllar perquè tinguin un ensenyament de qualitat.

3.4.2.5 Màster en Nanociència i Nanotecnologia

La plantilla de professorat del màster en Nanociència i Nanotecnologia està constituïda majoritàriament per membres adscrits a l'Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la Universitat de Barcelona (IN2UB). Alguns, són investigadors adscrits a l'Institut de Bioenginyeria

de Catalunya (IBEC) o al de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). Més del 70 % de la plantilla té una àmplia trajectòria docent i d'investigació. D'altres són joves investigadors, encara en els inicis de la seva trajectòria, però amb experiència docent provada i amb una capacitat investigadora excel·lent (hi ha dos professors amb sengles ERC). Això configura un equip equilibrat, que uneix experiència i innovació docent, i una investigació consolidada i emergent, dotant al màster d'un dinamisme imprescindible per a una disciplina en plena evolució. Tots els professors són membres de grups de recerca consolidats del sistema universitari català (SGR), i són investigadors de Projectes Nacionals i/o de la UE.

45

Val la pena fer constar que hi han assignatures en les que la docència és impartida per diversos professors (fins a 5, com és el cas de les assignatures de 5 ECTS), per tal de que els diferents experts en una temàtica concreta pugin dedicar-se a impartir aquelles parts que dominen. A causa d’aquesta elevada participació de professorat en certes assignatures, és fonamental que estiguin correctament coordinats. Tot i que l’assignació docent és competència dels departaments, des de la Comissió Coordinadora es vetlla per tal que la docència assignada a cada professor sigui adient al seu perfil.

Pel que fa a l’atenció dispensada a l’alumnat, una vegada aquests són acceptats a la preinscripció, la Comissió de Coordinació del Màster els hi assigna un tutor d’entre els components d’aquesta comissió o entre els coordinadors de les diferents assignatures. Des de llavors, els alumnes poden contactar amb ells, o en el seu defecte posar-se en contacte directament amb el coordinador de màster, de cara a l’elaboració del seu pla d’estudis, o per rebre ajuda en la tria d’assignatures optatives, en la distribució de crèdits en els semestres i en la selecció d’un tema de recerca per al TFM que sigui adequat a la seva formació i inquietuds. A més a més, la coordinació té reservades dues hores diàries per atendre als estudiants (si cal, es poden sol·licitar cites fora d’aquest horari), orientar-los, solucionar problemes generals sobre l’ensenyament, i ajudar als estudiants

internacionals en els seus tràmits burocràtics. Els estudiants poden consultar tota la informació disponible al web de l’ensenyament (http://www.ub.edu/nanotec).

Prèviament a l’inici de cada semestre i dins del període de matriculació, es realitza una sessió informativa (Reception Day) sobre la planificació i desenvolupament del màster, especialment de cara al procediment de tria d’assignatures optatives (els coordinadors de totes les assignatures fan una presentació dels continguts, objectius, activitats i sistema d’avaluació). Les dates d’aquesta sessió informativa estan incloses al calendari acadèmic del màster, publicat a la seva pàgina web (http://www.ub.edu/nanotec/schedule.html). En particular i degut al fet que el màster es pot

iniciar tan al setembre com al febrer, es fan dues sessions, normalment la primera setmana de setembre i la primera de febrer. Aquestes sessions són prèvies a la fi del període de matriculació i tenen lloc una setmana abans de l’inici de les classes. Tot i que els estudiants no estan matriculats quan es fan aquestes sessions informatives (i, per tant, no tenen accés al Campus Virtual), els hi enviem l’agenda de la sessió per correu electrònic. En aquestes sessions, el coordinador presenta l’estructura general del màster, fent especial èmfasi en el procediment de tria i formalització del tema i tutor del TFM, i a continuació intervenen els coordinadors de les assignatures. A més en la sessió que es fa al setembre, que acostuma a ser la més majoritària, convidem a un representant de l’Institut de Nanociencia i Nanotecnologia (el director o un dels seus delegats) per presentar l’institut i explicar les diferents línies de recerca que són comunes al màster. En el curs 2014-15, van assistir més de 30 estudiants a la sessió de l’inici del semestre de tardor, mentre que al

semestre de primavera l’assistència va ser lleugerament menor, al voltant de 20 alumnes, d’acord amb el fet que en el segon semestre el nombre de nous matriculats és també és inferior.

3.4.3 Suport institucional per a la millora de la qualitat de l’activitat docent i

investigadora del professorat

En el Campus Virtual hem inclòs un text elaborat per l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) amb informació general sobre activitats de formació per al professorat universitari, recursos de suport a la recerca, el servei d’assessorament a la recerca, i altres serveis i activitats que vetllen per la qualitat de l’activitat docent del professorat. També posem a disposició del CAE la Taula E.4.6, elaborada per l’APiQUB, que proporciona la relació detallada de les actuacions (cursos, tallers, jornades, seminaris...) del Pla de formació del professorat de l’ICE en que ha participat el professorat de la facultat de Física. S’ha de remarcar que l’ICE no ens ha proporcionat dades de participació segregades per titulació i/o Facultat, encara que nosaltres disposem d’algunes com, per exemple, les del curs 2014-15, on sabem de la participació de 21 professors diferents de la Facultat en un total de 26 activitats organitzades per l’ICE. En qualsevol cas, no tenim constància de que l’assistència a les jornades de formació del professorat presenti cap tipus de biaix, de

manera que les dades globals del 2014-15 també haurien de ser representatives de les corresponents a cada titulació, convenientment re-escalades pel nombre de docents, i extrapolables a altres cursos acadèmics. Tanmateix, cal esmentar que des de la Facultat també hem organitzat jornades formatives més específiques que les de l’ICE i que, per tant, acostumen a tenir una major assistència. A continuació presentem un resum de les darreres activitats formatives pròpies.

Curs 2011-12, Jornada sobre “Projecte Final de Grau” el 29/05/12 amb 90 participants

aproximadament.

46

Curs 2012-13, Jornada sobre “Definició i avaluació de les competències” el 27/05/13 amb

80 participants aproximadament.

Curs 2012-13, Curs de Moodle l’1/7/13 amb 28 participants.

Curs 2013-14, Jornada sobre “Llenguatge i programació Python” el 29/05/14 amb 60

participants aproximadament.

Curs 2013-14, Curs de Python del 30/05 al 4/06/14 amb 35 participants.

Curs 2014-15, Jornada sobre “Avaluació de plans d'estudis i propostes de millora” el

28/05/15 amb 80 participants aproximadament.

Curs 2014-15, Curs de Labview el 14/04/15 amb 12 participants.

Curs 2015-16, Jornada sobre “Els estudiants que arriben a la Facultat de Física” el

30/05/16 amb 70 participants aproximadament.

Un informe una mica més detallat de les mateixes es pot trobar al Campus Virtual (vegeu la carpeta «Cursos_propis» de la secció corresponent a aquest estàndard) on hem dipositat les memòries dels darrers 5 cursos (llevat del 2012-13) elaborades pel coordinador d’activitats del

professorat.

Accés a la informació pública relacionada >>Enquesta als estudiants sobre serveis, activitats i instal·lacions de la UB (edició 2015)

>>Enquesta de satisfacció als graduats de la UB (edició 2015) >>Consulta de dades de recerca del professorat >>Gabinet Tècnic del Rectorat >>Institut de Ciències de l’Educació

47

Estàndard 5. Eficàcia dels sistemes de suport a l’aprenentatge

3.5.1 Recursos humans disponibles: serveis i accions d’orientació acadèmica i

professional

La finalitat última de l’atenció als estudiants, i amb especial significació de l’atenció tutorial, és proporcionar un guiatge i suport personalitzat als estudiants directament orientat a: a) facilitar i millorar les condicions d’aprenentatge; b) incrementar el seu rendiment acadèmic a partir d’una millor integració de l’individu dins del sistema universitari que aconsegueixi maximitzar el seu rendiment intel·lectual; i c) afavorir la construcció del projecte personal i professional de l’alumne en benefici d’una futura incorporació del mercat de treball i/o d’una elecció de formació continuada. El gruix del conjunt d’accions d’orientació acadèmica de la Facultat de Física es desplega en el PAT i es complementa amb diferents actuacions adequadament articulades. Si bé les accions tutorials i

les accions d’orientació acadèmica es distribueixen al llarg de tot l’itinerari dels estudis, hi ha dos moments curriculars en que resulten especialment importants: abans de l’ingrés/fase inicial dels estudis i a la fase final. També convé assenyalar que, a banda de l’orientació ordinària que es presta a l’estudiant per part de la SED, els caps d’estudis/coordinadors de màster, etc. i de la genèrica que proporciona la Universitat a través del Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE), la Facultat ofereix dos serveis específics d’orientació: el Programa de Mobilitat de graus i màsters, gestionat per l’Oficina de Relacions Internacionals (ORI) i la Borsa de Treball, Pràctiques i Ocupabilitat. Dins del mapa de processos del SAIQU, el centre té dissenyat i desplegat el PEQ 050 d’orientació als estudiants que detalla com es defineixen, revisen, actualitzen i milloren tots els procediments

relacionats amb les actuacions d’acollida, suport i orientació professional d’aquest col·lectiu, i el PEQ 070, dedicat a la gestió de les pràctiques externes.

3.5.1.1 El Pla d’acció tutorial (PAT) de la Facultat

El PAT de la Facultat de Física es vincula a la normativa especifica sobre tutoria de la Universitat de Barcelona, en especial al Projecte institucional de política docent de la Universitat de Barcelona (Consell de Govern de la UB, de 6 de juliol de 2006) i al document Informació, orientació i suport a l’estudiant: acció tutorial a la Universitat de Barcelona (Consell de Govern de la UB, de 5 de

juliol de 2007). Aquest pla pretén adaptar i adequar l’acció tutorial de la Facultat a les noves necessitats derivades del desenvolupament dels ensenyaments universitaris en el marc de l’EEES. Està pensat essencialment per al graus, on les accions d’orientació dels estudiants són molt més necessàries, però serveix de guia també per als màsters. En el cas dels graus, la tutorització dels alumnes recau en 35 professors del grau de Física i en 8 del grau d’Enginyeria Electrònica de Telecomunicació. En el cas dels màsters, l’acció tutorial l’acostuma a exercir el director/tutor científic del TFM o en seu defecte el mateix coordinador de màster. En aquest cas, el contacte dels alumnes amb el professorat és normalment més intens i continu que en el cas dels graus, especialment en el període en que els estudiants desenvolupen el seu treball de recerca, raó per la

qual el director del TFM esdevé el tutor «natural» (per la mateixa raó, el director científic del TFG sovint desenvolupa també tasques d’orientació per a estudiants d’últim any del grau). Totes les accions de tutorització, tant de grau com de màster, s’organitzen individualment, respectant la realitat de cada persona i tenint present la seva situació personal i familiar. Cal esmentar també que a finals del curs 2013-14 es va passar un qüestionari, limitat als tutors dels graus, per determinar el funcionament del PAT i la resposta de l’alumnat (vegeu http://www.ub.edu/fisica/pat/docs/resultats_questionari_PAT_13-14.pdf). Els punts més destacats que es desprenen de les respostes rebudes són:

El 75 % dels tutors que han respost el qüestionari han mantingut una primera presa de contacte amb tres o més dels seus alumnes tutoritzats.

Un 83 % dels tutors reconeix que només ha mantingut dues reunions (comptabilitzant la

inicial) amb tres o menys dels seus alumnes tutoritzats.

48

Les consultes més freqüents rebudes pels tutors són: a) de quines assignatures

matricular-se; b) qüestions relatives al futur professional; i c) com millorar el rendiment acadèmic.

Aquestes consultes creiem que són perfectament extrapolables al cas del màsters. A tot això cal afegir també que els estudiants de Física, i especialment els de màster, tenen, en

general, una mentalitat força madura que fa que siguin una mica reticents a adreçar-se al seu tutor davant d’algun problema o dificultat sorgida a les classes i que, normalment, prefereixin parlar directament amb el professor implicat (o fins i tot el degà si arriba el cas). Això fa que la figura del tutor sigui una mica redundant en el sistema. Tot i així, des de la Facultat continuem apostant per la tutorització continuada de l’estudiant com demostra la rellevància i visibilitat que es dóna al PAT en els graus i a la informació relacionada amb l’orientació acadèmica (gestions administratives, beques, ocupabilitat, etc.) en el web de la Facultat. Finalment, pel que fa a la qualitat de les accions de formació i orientació professional, tampoc cal oblidar que l’objectiu de bona part de l’alumnat de màsters de Física és dedicar-se a la recerca a través d’un doctorat. Normalment el director del TFM serà també el director/tutor de la Tesi doctoral. Aquesta situació garanteix que els nostres estudiants de màster rebin contínuament i

puntualment, de personal altament qualificat, orientació i ajuda per incrementar el seu rendiment acadèmic i l’ampliació del seu horitzó formatiu.

3.5.1.2 Actuacions específiques d’orientació/tutorització del centre

a) En la fase inicial dels estudis

Jornada de portes obertes. Adreçada a estudiants de segon de batxillerat, consisteix en una visita guiada d’una hora pels departaments de la Facultat. Normalment es fa a mitjans d’abril.

Portal Futurs Estudiants. Portal web amb informació precisa, senzilla i específica pensada

per a futurs estudiants i estudiants de nou ingrés. Acte d’acollida dels estudiants de primer curs dels graus. Jornada que normalment es fa

al mes de juliol. Hi intervé la vicedegana acadèmica per donar la benvinguda als estudiants i presentar la Facultat, els caps d’estudis dels graus, que presenten els plans d’estudis respectius, la cap de la SED, que presenta tota la informació necessària per al procés de matrícula i els coordinadors del PAT dels graus, que fan una presentació del pla tutorial. Els estudiants reben un dossier amb tota la informació d’interès relativa a la matrícula, per tal que el dia que s’hagin de matricular portin la documentació necessària i puguin fer el procés de matrícula de manera àgil i sense cap contratemps. En aquesta sessió també reben informació sobre programes de mobilitat.

Guia docent. La Facultat publica i distribueix anualment, en paper i en format electrònic, una

guia amb informació exhaustiva sobre la docència als graus (horaris, aules, tipologia de la

docència, professorat, dates d’examen, etc.). La guia docent dels màsters només s’ofereix en format electrònic en les webs respectives.

Sessions informatives específiques dels màsters oficials. Normalment es fan entre finals

de maig i principis de setembre. El coordinador del màster i alguns dels professors presenten els elements essencials del pla d’estudis de la titulació i es fan xerrades sobre la recerca vinculada al màster. En màsters amb estudiants estrangers la sessió s’acostuma a fer en anglès.

Actes de benvinguda dels màsters universitaris. Es fan just abans d’iniciar-se les classes.

El coordinador del màster tracta qüestions administratives i d’organització (carnet UB, accés a l’edifici fora d’horari de les classes, laboratoris, Biblioteca, normativa dels TFM,...) i els

coordinadors de les assignatures de màster presenten els plans docents corresponents. En màsters amb estudiants estrangers la presentació s’acostuma a fer en anglès.

49

b) Al llarg dels estudis i en la fase final dels estudis

Servei de Borsa de Treball, Pràctiques i Ocupabilitat. Té com a objectiu impulsar projectes, activitats, formació i accions de diferent tipus destinades a treballar cap a una millora de l’orientació i la inserció laboral dels estudiants. D’altra banda, també facilita a les empreses i entitats el contacte directe amb els estudiants i titulats, i les proveeix d’eines per promocionar les ofertes laborals a la nostra comunitat.

Programes de mobilitat. Els programes d’intercanvi tenen com a objectius millorar l’educació superior mitjançant la cooperació internacional, augmentar el coneixement d’altres regions espanyoles o europees entre els estudiants, i promoure el coneixement d’altres

llengües. Els estudiants de la Facultat poden efectuar una estada d’una durada d’un semestre o d’un curs acadèmic sencer, a escollir per l’alumne i en funció de l’oferta de cada universitat. L’Oficina de Relacions Internacionals (ORI) del centre s’encarrega de proporcionar informació de forma continuada als estudiants sobre els programes de mobilitat.

Pràctiques externes. En la Facultat de Física s’ofereixen en els graus de Física, d’Enginyeria Electrònica de Telecomunicació i d’Enginyeria Biomèdica a estudiants que han superat més del 50 % de la titulació i en algun màster, com ara el d’Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica i el de Meteorologia, en aquest últim cas vinculades a formar comunicadors de la

informació meteorològica. En tots els casos tenen caràcter optatiu. Les pràctiques es poden portar a terme en empreses, entitats i institucions públiques o privades, i amb caràcter excepcional a la mateixa universitat, en departaments i grups de recerca. A tots els estudiants se’ls assigna un professor de la facultat, que actuarà com a tutor. En el cas dels graus l’activitat portada a terme en qualsevol estada en una empresa pot servir de punt de partida per a l’elaboració del treball fi de grau, si així ho consideren la Comissió de Treballs de Fi de Grau i el tutor assignat. L’objectiu de les pràctiques externes es permetre a l’alumnat aplicar i complementar els coneixements adquirits en la seva formació acadèmica i, alhora, afavorir l’adquisició de competències que el preparin per a l’exercici d’activitats professionals.

Jornada d’ocupabilitat i Fira d’Empreses. La Fira d’Empreses de les facultats de Física i de Química, amb la participació de les facultats de Geologia, Matemàtiques i Biologia, és una oportunitat perquè els estudiants contactin amb empreses d’activitats relacionades amb els estudis que estan cursant. La Fira d’Empreses és també un marc per establir relacions d’investigació/transferència de tecnologia per part dels investigadors dels grups de recerca. És un intent de superar la barrera Universitat/Empresa i d’impulsar la transferència tecnològica tan important per al futur. Normalment té lloc al mes de maig. El curs 2015-16 va fer-se la onzena edició i hi van participar 100 empreses. L’agenda d’activitats de la fira inclou conferències, simulacions d’entrevistes de feina específiques segons la titulació, tallers de formació, revisions del CV i cafès col·loqui.

3.5.1.3 Grau de satisfacció dels estudiants amb els serveis d’orientació acadèmica

Com ja s’ha comentat anteriorment (vegeu l’apartat 3.5.1.1) la utilització del PAT per part dels estudiants de grau és moderada —recordem que motivada, en bona part, per l’alta disponibilitat

del professorat que imparteix les classes—, i es concentra, sobretot, en el primer curs acadèmic

quan els estudiants encara no estan familiaritzats amb el funcionament dels estudis. També en el cas dels estudiants de màster la tutorització és escassa —aquí perquè es tracta d’estudiants

universitaris amb una dilatada experiència que només demanen una mínima supervisió. En aquest nivell, les qüestions que més els preocupen fan referència als problemes que poden tenir amb una assignatura o professor, i les relatives al seu futur (per exemple, demanen cartes de recomanació). Segons els «Resultats de l’enquesta als estudiants sobre serveis, activitats i instal·lacions de la

UB, edició 2014» (vegeu la Taula 3.5.1.1), els estudiants de la Facultat de Física fan una valoració dels recursos dedicats a l’atenció a l’estudiant que, amb excepció del Servei de Beques i Ajuts a l’Estudiant, està per sota de la mitjana de valoració de la UB. La diferència més significativa la trobem en la poca importància que els nostres estudiants donen als programes d’orientació universitària del SAE. Tampoc semblen trobar excessivament útil l’Oficina de Mobilitat i Relacions Internacionals de la UB, i mostren una major preferència per l’ORI del centre. Aquesta preferència dels serveis d’orientació del centre en detriment dels que ofereix la UB podria ser deguda a la facilitat de trobar en el centre la informació específica que encaixa millor amb el seu perfil i necessitats. Cal dir, però, que la mostra local en aquesta enquesta és força petita, la qual cosa fa que els resultats associats a la nostra facultat presentin una elevada

50

incertesa. Per tant les diferències, tant positives com negatives, no s’han de prendre gaire seriosament. Pel que fa a les accions d’orientació acadèmica al final dels estudis, es fa difícil valorar el seu impacte ja que en molts casos implica fer un seguiment de persones que ja han acabat els estudis i han deixat la Facultat. De moment, estem molt satisfets amb el gran èxit de participació que tenen. Per exemple, cada any rebem més trucades d’empreses que ens demanen fer una presentació individualitzada i que busquen contractar els nostres estudiants, però a hores d’ara

encara és prematur valorar-ne les repercussions. Es preveu implantar en el futur un sistema de seguiment de l’ocupabilitat dels estudiants titulats que reforci iniciatives similars preses per la UB i la Generalitat (vegeu la proposta de millora PM07 al Capítol 4). A partir de tot el que hem mencionat en aquest punt podem concloure que, tant les accions d’orientació acadèmica desenvolupades, com la satisfacció percebuda dels estudiants, donen una resposta adequada a les necessitats d’aquest col·lectiu.

Taula 3.5.1.1 RESULTATS DE L’ENQUESTA ALS ESTUDIANTS SOBRE ELS SERVEIS DE LA UB I DEL CENTRE

RELACIONATS AMB L’ATENCIÓ A L’ESTUDIANT

Servei Valoració

mitjana

Importància

mitjana Valoració UB

Servei d’Atenció a l’Estudiant 2,55 3,04 2,73

Programes d’orientació universitària 1,50 0,75 2,67

Feina UB 2,32 3,26 2,44

Beques i Ajuts a l’Estudiant 2,41 3,33 2,23

Programes de suport a alumnes discapacitats 3,00 4,00 3,09

Oficina de Mobilitat i Programes Internacionals 2,17 3,35 2,60

Oficina de Relacions Internacionals (centre) 2,62 3,09 2,68

Font: Enquesta als estudiants sobre serveis, activitats i instal·lacions de la UB. Edició 2014. Escala de valoració de 0 a 4.

Accés a la informació pública relacionada >>Pla d’acció tutorial del graus de la Facultat de Física >>Documents reguladors del PAT de la Facultat de Física i evidències associades

>>Programa de mobilitat de l’ORI de la Facultat de Física >>Fira d’empreses de les Facultats de Física i Química >>Borsa de treball de la Facultat de Física >>Enquestes d’alumnat del Gabinet Tècnic del Rectorat >>Futurs estudiants >>Servei d’Atenció a l’Estudiant >>Orientació universitària UB >>FeinaUB >>AlumniUB

3.5.2 Recursos materials disponibles orientats a l’estudiant

3.5.2.1 Equipaments docents de la Facultat de Física

Les principals instal·lacions són:

22 aules de docència equipades amb videoprojector i connexió a Internet

8 seminaris equipats amb videoprojector i connexió a Internet

23 laboratoris docents

4 aules d’informàtica

51

1 sala d’informàtica d’ús general

2 sales d’estudi amb més de 450 places

1 aula magna totalment equipada amb capacitat per a 180 persones

2 sales de graus totalment equipades (incloent-hi un sistema de videoconferència portàtil)

1 menjador d’estudiants amb capacitat per a 110 persones

5 zones cobertes d’exposició que sumen prop de 2000 m2

l’Atri Solar, que amb 1260 m2 constitueix el lloc central de trobada dels estudiants i de la

fira d’empreses

1 bar restaurant amb capacitat per a 250 comensals

servei de fotocòpies i material

connexió Wi-Fi i xarxa Eduroam en totes les zones del centre.

Globalment configuren un equipament que és tant pertinent com suficient per afavorir l’aprenentatge de l’alumnat. Menció a part mereix la biblioteca (compartida amb la facultat de Química). Té 2400 m2 i capacitat per a 350 persones. Disposa d’una sala d’informàtica, d'ordinadors portàtils a disposició dels

usuaris, de dues sales de reunions i de diverses zones de consulta especialitzada, entre les que destaca el nivell inferior reservat per a consultes i activitats relacionades amb la recerca. Per qualitat i quantitat del fons bibliogràfic, incloent-hi un important fons històric d’obres de principis o anteriors al segle XX, és una biblioteca de referència a l’Estat espanyol. Tenim dipositades en el Campus Virtual en la carpeta corresponent a aquest apartat una sèrie taules amb les principals dades i indicadors sobre satisfacció amb els recursos del centre, extretes de l’informe de resultats de l’Enquesta als estudiants sobre serveis, activitats i instal·lacions de la UB que el Gabinet Tècnic del Rectorat de la UB publica cada any (vegeu també la Taula 3.5.2 més avall). Destaca en particular la Taula E.5.2.1 sobre usos i satisfacció amb els recursos de la Biblioteca recollida pel Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI).

Cal afegir, però, que no té gaire sentit fer una anàlisi i efectuar propostes de millora d’aquest equipament atès que la biblioteca de Física i Química, com la resta de biblioteques de la UB, està integrada en el CRAI, una unitat de la Universitat de Barcelona, creada al principi de 2004, davant de la necessitat d’adaptar les biblioteques universitàries al nou espai europeu d’educació superior (EEES) i a l’espai europeu de recerca. Això significa que és un espai autònom sobre el qual les Facultats de Física i Química tenen un escàs poder de decisió que es limita bàsicament a: i) la priorització que fa la Comissió gestora de la biblioteca, en la qual participen tots els departaments d’ambdues Facultats, de les revistes i llibres de recerca i docència que anualment s’han d’adquirir amb el pressupost disponible; i ii) l’assessorament que prestem en l’organització d’exposicions anuals basades en el fons històric abans esmentat sobre temes de física i/o química relacionats amb efemèrides com ara els cent anys de la publicació de la teoria general de la relativitat o de l’àtom de Bohr, els cinquanta anys de la invenció del làser, el 400 aniversari de l’ús del telescopi

per Galileu, etc. No hem d’oblidar tampoc que els estudiants tenen actualment per al seu aprenentatge autònom un munt d’informació disponible en línia la qual, per quantitat, facilitat d’accés (incloent-hi aspectes idiomàtics) i comoditat d’ús, té un paper cada vegada més important en el suport a l’aprenentatge, en detriment dels serveis menys pràctics, encara que de més qualitat, que ofereixen les biblioteques tradicionals (vegeu també la Secció 3.5.2.2).

Des de l’Administració de Centre, a partir de les necessitats detectades en cada moment pels

òrgans responsables del centre i dels departaments, es porta a terme la gestió d’espais i de reparacions, es fa el control de l’estat de les instal·lacions pel que fa a manteniment, neteja i vigilància i es gestionen contractes específics amb empreses concessionàries de les quals es fa el seguiment.

Els recursos econòmics de la Facultat de Física adreçables a la millora de les instal·lacions docents provenen principalment de l’assignació recollida al pressupost de la UB per al funcionament ordinari. A banda, la Facultat disposa d’altres ingressos com ara el contracte programa o el lloguer

d’espais. En els darrers anys les principals actuacions de l’equip de govern de la Facultat en aquest àmbit han estat dirigides a l’increment de punts de connexió a Internet i la millora de la velocitat d’accés, a l’establiment d’un sistema d’informació per a tot l’edifici amb monitors i projectors que ofereixen informacions segregades per als diferents estaments, a la informatització de les tasques administratives que ha de fer l’estudiant, al manteniment i adequació de les sales d’estudi, a la renovació continuada del material de laboratori i dels ordinadors de pràctiques, a la creació d’una sala d’informàtica específica per a estudiants de màster, i a la remodelació de les aules N06 i N07

52

per fer-les de dimensions ajustables segons les necessitats. També volem esmentar que des del curs 2014-15 venim utilitzant algunes aules docents del centre com a sales d'estudi per a cursos de reforç entre iguals (https://twitter.com/impulstutories). En aquest respecte som conscients que les fortes restriccions pressupostàries experimentades en els darrers anys han fet que algunes de les instal·lacions del centre adreçades als estudiants (aules d’informàtica i sales d’estudi principalment) mostrin actualment un cert grau de «veterania». No s'ha de confondre, però, la «veterania» dels instruments o del mobiliari amb una

falta d'adequació d'aquests als requisits de les titulacions. Ordinadors, mobiliari i sales d'estudi, tant pel seu nombre com per les seves característiques, s'ajusten perfectament a la demanda. Cal afegir a més que dels dos tipus d'aula d'informàtica disponibles a la facultat, per a pràctiques d'assignatures curriculars i d'accés lliure, s'ha prioritzat el manteniment de les primeres en un intent d'optimitzar els pocs recursos de que disposem. D’altra banda, també s’han dut a terme importants actuacions relacionades amb l’estalvi energètic (aixetes de baix consum i sensors de presència als lavabos, llums LED en les zones més transitades, etc.), incloent-hi una revisió a fons dels panells fotovoltaics de l’Atri Solar, pels quals s’ha signat un contracte de manteniment que ens hauria de permetre generar en els propers anys la nostra pròpia energia elèctrica per un valor estimat d’entre 15 i 20.000 euros/any (aquest espai també té una utilització docent i de recerca).

És igualment important mencionar que tots els accessos principals de l’edifici disposen de rampes per a persones amb mobilitat reduïda. La part de l’edifici dedicada a la Facultat de Física disposa també de sis ascensors i un muntacàrregues. Tots els passadissos i portes d’accés a les aules i als laboratoris són prou amples per permetre el pas de cadires de rodes. En totes les aules hi ha espai per instal·lar taules individuals si cal.

Cal afegir finalment que el centre, en el marc del seu SAIQU, disposa de dos processos, convenientment revisats i actualitzats, dissenyats per garantir la qualitat dels seus serveis i

recursos materials. D’una banda, el PEQ 110, de gestió i millora dels recursos materials, que estableix la sistemàtica per poder gestionar adequadament els recursos materials necessaris per desenvolupar l’activitat acadèmica i docent. De l’altra, el PEQ 120, de gestió i millora dels serveis, que estableix com el centre ha de gestionar i millorar els serveis que té al seu abast, a fi d’aconseguir el suport adequat per al desenvolupament de l’activitat acadèmica i docent.

3.5.2.2 El Campus Virtual i altres eines d’ensenyament/aprenentatge remot

Des de fa un quants anys la Universitat de Barcelona ha apostat per incorporar dintre dels seus

sistemes de comunicació interpersonal, de tutoria i consultoria el Campus Virtual UB. Aquesta eina és un entorn d’aprenentatge en línia basat en Moodle que dóna suport a la docència tant presencial com semi presencial i també a l’estudi, centrant l’atenció en el procés d’aprenentatge. La dinàmica del Campus Virtual es desenvolupa a través d’aules virtuals on els estudiants poden consultar els continguts de les assignatures, enviar treballs, contactar amb el professorat o amb la resta de companys, i fins i tot accedir a les qualificacions.

Avui en dia totes les assignatures de grau i màster tenen assignat per defecte un espai al Campus Virtual UB que es va renovant cada curs. Aquest espai és editable per part del professorat que les imparteix i accessible de forma automàtica les 24 hores del dia a tots els estudiants que s’hagin matriculat de l’assignatura en aquell curs. El Campus Virtual proporciona un entorn ideal per al procés d’ensenyament/aprenentatge, ja que facilita el desenvolupament de totes les tasques que li

són pròpies, des del dipòsit de material relacionat amb l’assignatura (apunts, material auxiliar, bibliografia, etc.) fins a l’entrega i avaluació de treballs, alhora que permet disposar d’un espai comú que facilita el contacte entre professors i alumnes, utilitzar llistes de distribució, participar en fòrums i xats i fer servir la missatgeria interna.

A més a més, recentment la Universitat de Barcelona ha desenvolupat l’aplicació «UB Campus Virtual» per a mòbils que permet accedir a les principals funcionalitats del Campus Virtual des de qualsevol lloc, mitjançant dispositius mòbils. Amb l’aplicació es pot navegar pels continguts dels cursos en que hom està matriculat, consultar les qualificacions obtingudes i descarregar-ne els materials per consultar-los fora de línia. També es poden rebre notificacions instantànies, així com veure els fòrums i el calendari.

53

Els Serveis Mòbils UB també disposen d’una aplicació per a Guies de Conversa Universitàries amb la finalitat de proporcionar, tant als estudiants estrangers que accedeixen a la UB com als locals que participen en programes d’intercanvi, una eina que els doni recursos per a la comunicació, facilitar-los l’aprenentatge d’idiomes i l'aprofitament dels serveis que ofereixen les institucions educatives.

3.5.2.3 Grau de satisfacció dels estudiants amb els recursos materials docents

Segons els resultats de l’Enquesta als estudiants sobre serveis, activitats i instal·lacions de la UB,

edició 2014, els estudiants de la Facultat de Física fan una valoració dels recursos materials del centre que en general no s’allunya gaire, en un sentit o en un altre, de la valoració mitjana de la UB. Tal com mostra la Taula 3.5.2.1, els aspectes valorats més positivament són les aules docents, els laboratoris, els accessos al centre, els punts d’informació, les dependències en general, els lavabos i el bar i els serveis de restauració. Els aspectes que queden més notablement per sota de la mitjana de la UB són les aules d’informàtica i la Biblioteca. En el primer cas, la nota és deguda al fet que els recursos materials de que disposem en aquestes aules són relativament obsolets. Malgrat que no hem deixat de renovar els equips informàtics al llarg dels anys, s’ha de tenir en compte que es tracta d’un equipament relativament onerós que evoluciona molt ràpidament, de manera que en poc temps queda desfasat, si més no en qüestions que podríem qualificar d’«estètiques» (velocitat de procés,

pantalles, connectors, etc.) però que no afecten la qualitat de la docència. En tot cas, els ingressos addicionals que està proporcionant el sostre fotovoltaic de l’atri abans mencionats poden anar molt bé per ajudar a accelerar la renovació d’aquest equipament. D’altra banda, el punt més feble de la Biblioteca té a veure amb la manca de sales de treball en grup. En aquest cas, però, la solució no és a les nostres mans ja que, tal com hem dit abans, es tracta d’un equipament gestionat pel CRAI de la UB que disposa dels seus propis pressupostos i línies d’actuació independents. Malgrat tot, volem remarcar que, igual que passa amb les enquestes de satisfacció sobre els serveis d’orientació acadèmica, la mostra d’estudiants locals és força petita, la qual cosa fa que els resultats presentin una elevada incertesa. Per tant, les diferències, positives i negatives, no són gaire significatives.

Taula 3.5.2.1 RESULTATS DE L’ENQUESTA ALS ESTUDIANTS SOBRE SERVEIS I INSTAL·LACIONS DEL CENTRE

Servei Valoració mitjana Importància mitjana Valoració UB

Secretaria 2,29 3,30 2,37

Biblioteca 2,70 3,45 2,85

Aules docents 2,66 3,39 2,33

Aules d’informàtica 2,10 3,40 2,37

Sales d’estudi 2,41 3,39 2,37

Lavabos 2,89 3,45 2,48

Laboratoris 2,75 2,66 2,56

Bar i serveis de restauració 2,86 3,25 2,50

Espais de menjador 2,21 2,98 2,27

Accessos al centre 3,07 3,43 2,97

Dependències 2,99 3,19 2,74

Vigilància i seguretat 2,76 3,00 2,72

Punts d’informació 3,19 3,44 3,09

Queixes, suggeriments i dubtes 2,38 3,13 2,29

Font: Enquesta als estudiants sobre serveis, activitats i instal·lacions de la UB. Edició 2014. Escala de valoració de 0 a 4.

Accés a la informació pública relacionada >>Serveis d’ocupació i treball

54

>>Borsa de treball >>Fira d’empreses >>Serveis de la Facultat >>Accés la les pàgines principals de la Biblioteca i el CRAI >>Accés al Campus Virtual >>Guia de Serveis Mòbils UB >>Enquestes d’alumnat del Gabinet Tècnic del Rectorat >>Portal de transparència de la UB

55

Estàndard 6. Qualitat dels resultats dels programes formatius

La majoria de les evidències en que es basa l’anàlisi d’aquest punt s’han dipositat en el Campus Virtual distribuïdes en diverses taules i documents. Pel que fa a les mostres dels diferents casos que es produeixen en les avaluacions de les assignatures seleccionades i dels TFM, seguint indicacions d’AQU-Catalunya, el CAE disposarà el dia de la visita al centre de tota aquesta documentació en paper, convenientment organitzada en carpetes.

Per altra banda, respecte de l’Estàndard que fa referència als indicadors d’inserció laboral, a més de la informació proporcionada pels coordinadors del màster (vegeu les Seccions 3.6.x.4), cal

afegir que l’equip deganal és plenament conscient de la importància de disposar de referències que permetin validar el grau d’efectivitat dels nostres programes formatius i, si s’escau, millorar-los. Per aquest motiu des de la Facultat estem iniciant accions adreçades a obtenir durant l’acte de graduació el vistiplau dels alumnes egressats per poder utilitzar les seves dades laborals futures, com a pas previ per a elaborar més endavant, amb el suport de l’APIQUB, una enquesta pròpia que complementi la més genèrica ja d’AQU. A canvi de poder disposar d’aquestes dades, s’oferirà als estudiants la possibilitat de formar part d’una xarxa social d’ex-alumnes de la Facultat de Física orientada als món laboral. S’ha optat per no incloure aquesta acció dintre de les propostes de millora donat que es preveu que el termini per al seu desenvolupament sigui superior als dos anys.

3.6.1 Màster en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica

3.6.1.1 Adequació i assoliment del perfil formatiu/competencial de la titulació

Per al desenvolupament d’aquest apartat s’han triat les assignatures Energia solar, fototèrmica, fotovoltaica i termoelèctrica (Solar, d’ara en endavant) i Marc Jurídic per a les energies renovables (Marc jurídic a partir d’ara). Es tracta de dues assignatures obligatòries de 2,5 crèdits cadascuna, com la major part d’assignatures del màster, i d’impartició semisemestral.

La primera és una assignatura natural del màster, que té, òbviament, un interès molt especial per

als estudiants. L’altra assignatura, necessària en tant que força estudiants es trobaran en la seva vida professional davant de la necessitat d’analitzar o de tenir cura de la legalitat de projectes d’explotació d’energies renovables o d’actuacions encaminades a la consecució de processos sostenibles, no gaudeix, en canvi, de massa simpaties entre l’alumnat.

Tal com està organitzat el màster, ambdues assignatures pertanyen a matèries diferents de les quals s’espera que l’estudiant assoleixi les següents competències:

Solar (matèria Renovables):

CB6-Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en un context d'investigació.

CB9-Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

CB10-Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran mesura autodirigida o autònoma.

CE1-Planificar i gestionar els recursos energètics.

CE10-Identificar i enunciar impactes ambientals associats a projectes energètics.

CE11-Planificar solucions basades en energies renovables que minimitzin l'impacte ambiental.

Marc jurídic (matèria Economia i Legislació):

CB6-Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el

desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context d'investigació.

56

CB7-Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al seu camp d'estudi.

CB8-Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de

formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.

CB10-Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran mesura autodirigida o autònoma.

CE4-Utilitzar els conceptes i les fonts del dret (legals, doctrinals i jurisprudencials) per a la protecció del medi ambient.

CE5-Interpretar i aplicar les normes jurídiques internacionals i internes a la regulació i promoció de les energies renovables.

CE6-Saber realitzar una anàlisi econòmica de projectes energètics.

CE10-Identificar i enunciar impactes ambientals associats a projectes energètics.

Malgrat tractar-se de matèries a primer cop d’ull radicalment diferents pel que fa al contingut que desenvolupen, a nivell competencial presenten algunes coincidències (CB6, CB10 i CE10).

En el desenvolupament de l’assignatura de Solar, tal com s’especifica en el pla docent, es desenvolupen les competències CB6 i CB10 en virtut de la formació en continguts que reben en l’assignatura i la seva avaluació a través d’un examen de síntesi final tipus test, i la CB9 a través dels dos treballs que se’ls proposa durant el curs. Així mateix, també es desenvolupa la competència específica CE1, tant a través de l’examen com en els treballs proposats, i la CE11, exclusivament a través dels treballs. En canvi, no es desenvolupa en aquesta assignatura la competència CE10, sinó en d’altres de la matèria d’Energies renovables, concretament l’assignatura de Geotèrmica i la d’Eòlica, minihidràulica i marina.

Quant a l’assignatura de Marc jurídic, les competències CB6 i CB10 es desenvolupen de la mateixa manera que en l’assignatura de Solar i s’avaluen en la prova final de síntesi, mentre que les CB7 i CB8 mitjançant 2 casos pràctics que es plantegen durant el curs i que, segons s’indica en el pla docent de l’assignatura, consisteixen en la lectura de documentació recomanada i l’estudi, reflexió i exposició dels diversos aspectes teòrics treballats.

Les altres competències específiques, CE4, CE5 i CE6 es treballen majoritàriament en els casos pràctics plantejats i, en menor mesura, en l’examen de síntesi. L’específica CE6 no es desenvolupa en aquesta assignatura sinó en l’altra amb què comparteix matèria, l’Economia de l’energia.

Finalment, el Treball Fi de Màster (TFM), de 15 crèdits en el nostre cas, hauria de desenvolupar, sobre el paper, totes les competències del màster, però no totes les tipologies de treballs ho permeten. D’aquí que, essent francs, podem afirmar que, en aquest màster, el TFM aglutina a la

pràctica la major part de competències però no totes. El tema del TFM es proposa normalment pel professorat, però hi ha un percentatge no negligible, que es podria xifrar al voltant del 20 %, que és proposat pels propis estudiants.

A grans trets, en aquest màster, que combina aspectes científics i tecnològics, observem dues tipologies ben diferenciades de treballs: els que es conceben com a projectes d’enginyeria, per exemple desenvolupant una explotació d’energia eòlica en un lloc concret, i els que presenten un component acusat de recerca, investigant, per exemple, un nou material en la composició dels captadors solars. Els primers són els que realitzen els estudiants que segueixen el màster amb

una finalitat professionalitzadora i els segons els que tenen previst continuar estudis de doctorat.

Com que molts estudiants del nostre màster fan pràctiques curriculars en empreses (és una assignatura optativa del nostre pla d’estudis) en alguns casos el tipus d’activitat que porten a terme en l’empresa dóna peu a la realització, allà, d’un TFM. En aquest cas l’empresa designa un tutor, i el coordinador dels TFM actua de supervisor i avalador del treball. No cal dir que, en aquestes circumstàncies, és més completa l’adquisició de competències durant la realització del TFM.

57

3.6.1.2 Anàlisi de les activitats formatives, metodologies docents i sistemes d’avaluació

Com que a la memòria de verificació el màster es va estructurar per matèries per a les quals es van definir competències, activitats formatives, metodologies i sistemes d’avaluació, cal esperar que les assignatures individuals en que es desdoblen les matèries no reflecteixin completament el panorama definit en la memòria de verificació. Ara bé, com veurem a continuació, les dues

assignatures triades, Solar i Marc jurídic, segueixen amb força fidelitat les pautes inicialment marcades.

A la Taula 3.6.1.1 es resumeixen les activitats formatives, metodologies docents i sistemes d’avaluació consignades en la memòria de verificació.

Taula 3.6.1.1 ACTIVITATS FORMATIVES, METODOLOGIES DOCENTS I SISTEMES D’AVALUACIÓ DE LES

ASSIGNATURES ESCOLLIDES DEL MÀSTER EN ENERGIES RENOVABLES I SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA

Assignatura Activitats formatives segons

memòria de verificació Activitats treballades en

l'assignatura Sistemes d’avaluació

Solar

Teoria Teòrico-pràctica Pràctiques de laboratori Pràctiques d’ordinador

Classes magistrals Classe expositives Treball escrit Pràctiques Treball en grup

Proves escrites Proves orals Treballs realitzats per l’estudiant

Marc jurídic Teoria Teòrico-pràctica

Classes magistrals Classe expositives Treball escrit

Proves escrites Proves orals Treballs realitzats per l’estudiant

Consultant el pla docent de l’assignatura de Marc jurídic, les activitats formatives i metodologies docents s’estructuren sobre «classes presencials en les quals el professorat estableix el marc general de cada tema i esbossa els aspectes clau i les qüestions més problemàtiques que planteja l’assignatura. L’exposició del professorat és completada per l’estudiant mitjançant les lectures prèvies bàsiques necessàries i la realització de pràctiques presencials. Durant el transcurs de les sessions presencials es fomenta el diàleg i el contrast de criteris en relació a les diferents qüestions que es van plantejant». Per tant, sembla força clar que aquesta assignatura treballa les metodologies i les activitats tal com s’havia previst.

En l’avaluació de Marc jurídic es plantegen dos casos pràctics, per als quals l’alumnat ha de llegir uns materials recomanats i desenvolupar una sèrie de qüestions d’acord amb les orientacions del professorat. Aquesta part compta un 50 % de la nota i, al final, la prova de síntesi compta l’altre 50 %. Per tant, és evident que l’avaluació consta de proves escrites i treballs realitzats per l’estudiant, com estava previst, però no queda explícita l’avaluació mitjançant proves orals per bé que es poden portar a terme durant la presentació dels casos desenvolupats pels estudiants.

Segons el pla docent de l’assignatura de Solar, la metodologia i les activitats es basen en classes

magistrals amb l’exposició dels continguts bàsics de l’assignatura i el desenvolupament de dos treballs dirigits sobre la producció de sistemes solars. Així doncs, en aquesta assignatura les activitats formatives es limiten a teoria i teoricopràctica però no es treballen pràctiques de laboratori ni pràctiques d’ordinador. Quant a les metodologies, es porten a terme les classes magistrals i expositives i els treballs escrits, però no queda clar que es desenvolupin treballs en grup ni, encara menys, pràctiques. Com ja s’ha comentat abans, estem analitzant una assignatura i cal tenir present que la informació de la taula anterior correspon a la matèria en que s’inclou l’assignatura i no totes les assignatures desenvolupen totes les metodologies, activitats i sistemes d’avaluació de la matèria.

Pel que fa a l’avaluació de Solar, el pla docent contempla dues evidències: els treballs dirigits i l’examen final tipus test. Segons la taula, en el procés d’avaluació hi mancarien les proves orals, però, d’una banda, la taula descriu la matèria i, de l’altra, en la memòria de verificació ja es va estipular un rang de ponderació entre 0 i 40 % en les proves orals de manera que, en un moment donat (un curs concret), les proves orals poden obviar-se.

58

En analitzar aquesta assignatura s’ha observat una irregularitat a l’hora de quantificar el pes de l’examen final que, segons el pla docent, és del 60 %. Això entra en contradicció amb la normativa de la universitat que estableix que cap evidència avaluativa pot tenir un pes superior al 50 %. Caldrà, per tant, esmenar aquesta situació i detectar si això també es produeix en alguna altra assignatura.

En relació a la satisfacció dels estudiants, en els informes agregats que publica la Universitat de Barcelona corresponents al curs 2015-16 observem el següent:

El grau de satisfacció amb el professorat és molt gran, amb una puntuació compresa entre 8 i 9 (sobre 10) en tots els ítems. Crida l’atenció, de forma molt satisfactòria, que la puntuació de 10, la màxima possible, es dóna en percentatges al voltant o superiors al 50 % durant el semestre de tardor.

El grau de satisfacció amb les assignatures presenta un rang d’oscil·lació més gran, entre 7 i 9 de mitjana. De fet, els valors més baixos de 7 corresponen a la valoració de les activitats formatives i, observant atentament la taula, apareix una valoració molt baixa en una assignatura que deu fer descompensar la mitjana. Caldria identificar de quina assignatura es tracta per intentar redreçar aquesta situació.

De totes maneres, s’ha de tenir en compte que els índexs de resposta de les enquestes són força baixos, del 22 % a la tardor i de l’11 % a la primavera, de manera que cal ser cautelosos a l’hora de treure’n conclusions.

3.6.1.3 Adequació dels indicadors acadèmics

Els resultats previstos en dissenyar el títol s’estan complint satisfactòriament, fins i tot amb escreix. En aquell moment, fa 4 anys, vam plantejar taxes de graduació del 85 % i d’eficiència del 95 %. Són xifres que s’han estat complint i, fins i tot, superant lleugerament durant els tres cursos acadèmics que ja s’han portat a terme.

L’evolució de les qualificacions dels estudiants durant aquest període que podríem considerar de rodatge s’ha mantingut estacionària, sense daltabaixos remarcables. Això s’il·lustra en la gràfica de la Figura 3.6.1.1, on s’han agregat les qualificacions de totes les assignatures del màster.

Potser es pot constatar una lleugera davallada relativa dels notables a favor dels aprovats en l’últim curs complet, el 2015-16, motivada probablement per l’important increment en el nombre de matriculats. En aquesta situació es podria argumentar que l’existència de grups més

nombrosos fa disminuir la qualitat de la docència.

Les qualificacions de les assignatures escollides entre els cursos 2013-14 i 2015-16 es consignen en la Taula següent:

Taula 3.6.1.2 QUALIFICACIONS DE LES ASSIGNATURES DEL MÀSTER EN ENERGIES RENOVABLES I SOSTENIBILITAT

ENERGÈTICA

Assignatura A N E MH S NP Matriculats Èxit Rendiment No pres.

CURS 2013-14

Solar 16 16 0 1 0 0 33 100 % 100 % 0 %

Marc Jurídic 16 18 0 0 1 0 35 97,1 % 97,1 % 0 %

CURS 2014-15

Solar 8 12 3 0 0 2 25 100 % 92 % 8 %

Marc Jurídic 18 1 0 1 0 1 21 100 % 95,2 % 4,8 %

CURS 2015-16

Solar 12 30 1 3 0 1 47 100 % 97,9 % 2,1 %

Marc Jurídic 13 31 0 0 0 3 46 100 % 93,6 % 6,4 % S=Suspès, A=Aprovat, N=Notable, E=Excel·lent, MH=Matrícula d'Honor, NP=No presentat

Al contrari del que s’observa considerant la totalitat d’assignatures del màster, el comportament d’aquestes assignatures experimenta variacions en el decurs de la seva implantació.

59

Figura 3.6.1.1 EVOLUCIÓ DE LES QUALIFICACIONS DELS ESTUDIANTS. MÀSTER EN ENERGIES RENOVABLES I

SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA

Pel que fa a l’assignatura d’Energia solar, fototèrmica, fotovoltaica i termoelèctrica (abreujada Solar en la Taula 3.6.1.2) es constata una millora progressiva, tal com caldria esperar tenint en compte que s’ha mantingut el professorat i que, per tant, cada curs li serveix d’aprenentatge per al següent. Com d’altres del màster, aquesta és una de les assignatures que més interès

desperten entre els estudiants, com no podria ser d’altra manera tenint present que es tracta d’un màster en energies renovables.

Atesa l’orientació del màster, no només es tracten aspectes tecnològics en aquesta assignatura sinó també científics, i és per això que s’explica als alumnes, per exemple, el funcionament de la conversió energètica de la radiació solar que involucra coneixements de física de l’estat sòlid. La transversalitat de l’alumnat del màster fa que no tots puguin assolir l’excel·lència. La mediana de qualificacions es troba, per tant, al voltant del notable.

L’altra assignatura, el Marc jurídic de les energies renovables (abreujada Marc Jurídic en la Taula 3.6.1.2) es va implementar el 2015-16 després de l’escissió de l’assignatura Economia i legislació que s’havia impartit els dos cursos anteriors. Per tant, no és possible estudiar-ne l’evolució temporal.

En aquest cas es tracta d’una assignatura amb la qual els estudiants no s’hi troben massa motivats ni tampoc preparats. Això últim es comprèn perquè, recordem-ho, el nostre alumnat posseeix en l’accés una formació cientificotècnica. Això, creiem, explica que sigui una assignatura de resultats no tan brillants si els comparem amb l’altra assignatura comentada.

3.6.1.4 Adequació dels indicadors d’inserció laboral

No es disposa d’informació oficial sobre la inserció laboral dels titulats d’aquest màster. Malgrat tot, poden extreure informació valuosa de la xarxa social professional LinkedIn del Coordinador del Màster, on hi són presents força estudiants ja titulats que publiquen la seva situació professional actual. Amb satisfacció es pot comprovar com molts d’ells estan treballant en empreses l’activitat de les quals està directament vinculada amb la formació adquirida al màster. Són empreses, sobretot, dedicades a la consultoria en recursos renovables i als estudis i auditories energètiques.

Es presenta, a continuació, un llistat d’empreses obtingut, com s’ha comentat, dels contactes del LinkedIn del Coordinador del Màster on, en aquest moment, estan treballant els nostres titulats:

60

Aiguasol.coop

Alstom Power - Renovables

AMBITERR S.L.

Ascamm, fundació privada

AUMA

AWS Truepower - UL (en aquesta n'hi ha 2)

Barcelona Regional

Dekra - Greenstorm (en aquesta n'hi consten 3)

Enertika

Enginyeria Classe A

DNV - Garrad Hassan

Gas Anaerobic System, S.L

Amphos 21

Inèdit innovació

Ingenieros Emetres SLP

La Vola Serveis Ambientals

Meyer Burger Global AG

Navitas Paradigma

Normawind

RWE Innogy Aersa

Studio itinerante Arquitectura S.L.

Trebol Energia

Vortex

Crida l’atenció que la major part d’empreses són petites i mitjanes, posant de manifest que estem formant professionals en un mercat emergent (dominat encara per PYMES) i intuïm que podrà tenir un llarg recorregut, la qual cosa ens omple de satisfacció.

El màster no només té caràcter professionalitzador sinó també propedèutic, orientat a la formació de doctorands. A manca de dades oficials, el coordinador té constància que hi ha estudiants cursant el doctorat en els següents departaments de la UB:

Departament d’Enginyeries (Facultat de Física)

Departament de Física Aplicada (Facultat de Física)

Departament de Ciència dels Materials i Química Física (Facultat de Química)

Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà (Facultat de Geologia)

A més, també es té coneixement d’alguns estudiants (com a mínim tres a l’hora de redactar

aquestes línies) que cursen el doctorat a l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC).

No tot són flors i violes, tanmateix. El coordinador rep, de tant en tant, algun e-mail d’exalumnes preguntant per borses de treball ja que estan cercant feina i no en troben. Normalment són estudiants que han acabat el curs anterior i que, en haver passat uns quants mesos des de la finalització dels estudis, es posen neguitosos en veure passar el temps sense inserir-se en el mercat laboral. A més, també s’ha observat que aquests estudiants són majoritàriament procedents del Grau de Ciències Ambientals. De totes maneres, aquesta és una observació que no

té una base sòlida ja que Ciències Ambientals és, precisament, el perfil més nombrós dels estudiants de nou ingrés. Per ser rigorosos caldria tractar aquestes dades en la justa proporció a partir d’enquestes oficials, cosa que esperem dur a terme al llarg dels propers cursos.

3.6.2 Màster en Enginyeria Biomèdica

3.6.2.1 Adequació i assoliment del perfil formatiu/competencial de la titulació

El pla d’estudis del màster d’Enginyeria Biomèdica s’estructura en matèries que inclouen de forma específica les competències, activitats de formació, metodologia docent, sistemes d’avaluació propis de cadascuna i els resultats esperats de l’aprenentatge.

Per tal d’assolir els objectius formatius en tots els àmbits de la titulació es disposa de diferents activitats de formació susceptibles de ser utilitzades en cadascuna de les matèries d’acord amb les seves característiques i especificitats. Aquestes activitats són les següents:

61

Teoria: l’exposició de continguts, de caire teòrics, és del tipus classe magistral on el professor o ponent exposen els continguts de l’assignatura de forma oral sense una participació activa per part de l’alumnat.

Teoricopràctica: l’exposició de continguts es centra en la formulació, anàlisi i resolució d’exercicis pràctics (problemes) il·lustratius de la temàtica de la matèria. Es promou la participació de l’alumnat mitjançant la resolució activa dels exercicis pràctics així com a través del debat dels resultats.

Seminaris: l’exposició detallada de continguts sobre una àrea temàtica o matèria realitzat

per un especialista. Es potencia la interacció i la creació d’un entorn didàctic, dinàmic i actiu entre el ponent especialista i l’alumnat adient per a la difusió de coneixements i desenvolupaments de natura tècnica o acadèmica especialitzada.

Pràctiques d’ordinador: treballs experimentals que tenen com objectiu l’aprenentatge mitjançant la programació d’ordinadors.

Pràctiques de laboratori: treballs experimentals que permeten aplicar i experimentar en un laboratori el coneixement teòric adquirit en un determinat àmbit.

Treball tutelat/dirigit: generació de tasques dirigides sobre resolució de qüestionaris i/o problemes on el professorat presenta una qüestió complexa que l’alumnat ha de resoldre, ja sigui treballant individualment o en grups reduïts, amb l’ajuda i orientació del professor o professora.

Aprenentatge autònom: fase de l’aprenentatge de l’alumnat en la qual l’assimilació i comprensió dels coneixements es realitza de mode independent sense la participació del professorat.

Aquestes activitats es dissenyen per a cada matèria i assignatura amb l’objectiu de que els estudiants puguin adquirir de forma òptima les competències i els coneixements propis de la titulació. El llistat relatiu de les diverses competències es pot trobar en la Taula E.6.1 que hem

dipositat al Campus Virtual dins la carpeta corresponent al nostre màster. En particular, considerem del tot encertada la incorporació d’una visió pràctica en les diferents assignatures on cal remarcar que la programació de pràctiques de laboratori, pràctiques d’ordinador, sessions teoricopràctiques i realització treballs presents en la practica totalitat d’assignatures (85 %) ofereixen un alt grau d’experimentalitat propi d’una titulació d’enginyeries. El fet d’abordar un ensenyament amb fort impacte pràctic permet acostar als estudiants de forma activa i directe amb diferents tècniques, mètodes, tecnologies i aparells emprats en el desenvolupament diari de l’activitat de la Enginyeria Biomèdica en els seus diversos àmbits.

Per tal de fer una mostra del programa formatiu, activitats de formació, de les diferents competències i matèries del currículum i dels diferents semestres del pla d’estudis hem considerat oportú seleccionar les assignatures obligatòries següents:

Sistemes d’Equips Biomèdics (SEB) [1r Semestre].

Innovació i Empresa en l’Enginyeria Biomèdica (IEEB) [1r Semestre].

Treball Final de Màster (TFM) [1r/2n Semestre].

La selecció s’ha fet de manera que quedin representades les matèries obligatòries que constitueixen el nucli del màster en Enginyeria Biomèdica (Equips Biomèdics i Bioenginyeria, Innovació i Empresa en l'Enginyeria Biomèdica i Treball Final de Màster) així com per representar i donar visibilitat a totes les competències d’aplicació dins el màster, tal com pot apreciar-se en la Taula E.6.2.a disponible al Campus Virtual.

L’orientació de les assignatures troncals corresponents a la matèria d’Equips Biomèdics i Bioenginyeria (SEB) presenten un caire transversal que permet dotar a l’estudiant d’una visió global del món Biomèdic i així identificar les necessitats dels productes sanitaris i del sector de les tecnologies biomèdiques. A la vegada permeten introduir un ampli ventall de coneixements i conceptes que permeten assimilar de primera mà les metodologies utilitzades per idear nous productes i tecnologies, així com identificar les activitats d’R+D+i dins les empreses i centres d’investigació en l’àrea de l’Enginyeria Biomèdica. Fruit d’aquest aprenentatge transversal, els alumnes disposen de les eines i la formació suficients per encarar i enfocar el seu itinerari seleccionant les matèries optatives que més s’avinguin i encaixin amb el seu perfil i motivació.

62

En quant a la matèria d’Innovació i Empresa en l’Enginyeria Biomèdica representada per l’assignatura que porta el mateix nom introdueix a l’alumnat dins el mercat biomèdic i els ecosistemes d’innovació. A més a més, capacita als alumnes per analitzar el mercat de la Enginyeria Biomèdica, així com per avaluar i resoldre les necessitats de realitzar transferència tecnològica i generar innovació y cultura emprenedora. D’aquesta manera els alumnes poden emprar el seu coneixement tècnic per avaluar i dissenyar cadenes de valorització tecnològica. La introducció d’aquesta matèria dins l’itinerari curricular obligatori permet incorporar l’aprenentatge de competències molt específiques dels camps de la innovació i els negocis, com pot ser la

competència «CE13 - Capacitat d'avaluar i resoldre les necessitats de transferència de tecnologia i innovació, patents i cultura emprenedora en el camp de l'enginyeria biomèdica».

En general es pot evidenciar què el màster dota els alumnes de les competències bàsiques especificades a la memòria de verificació i llistades a la Taula E.6.1. Més específicament, les mostres de la matèria d’Equips Biomèdics i Bioenginyeria indiquen que es treballa amb els alumnes tant la capacitat «CG1 - Capacitat d'identificació del panorama científic i industrial de l'entorn pròxim i a nivell nacional i internacional, en relació a l'àmbit de l’enginyeria biomèdica», com la «CB10 - Que els estudiants tinguin habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar

estudiant d'una forma en gran mesura autodirigida o autònoma». Per altra banda, els resultats de l’assignatura d’Innovació i Empresa en l’enginyeria biomèdica evidencien per la seva banda que els estudiants assoleixen les competències «CG2 - Capacitat d’adquirir habilitats per participar en projectes d'investigació i desenvolupament tecnològic» i «CB9 - Capacitat de saber comunicar les seves conclusions, coneixements i raons últimes que les sustenten, a públics especialitzats i no especialitzats de forma clara i sense ambigüitats».

Tanmateix, també indicar que les competències especifiques (vegeu la Taula E.6.1 del Campus Virtual) com ara «CE1 - Capacitat de gestionar bibliografia, documentació, legislació, bases de

dades i software específic de l’enginyeria biomèdica», «CE2 - Capacitat per conèixer, entendre i utilitzar els principis de sensors, condicionadors i sistemes d'adquisició de senyals biomèdiques» i «CE4 - Capacitat de comprovar experimentalment la validesa dels models teòrics dels aparells, dispositius, màquines i sistemes propis de l'enginyeria biomèdica», s’assoleixen de manera satisfactòria amb la combinació de les diferents assignatures obligatòries i és reforcen abastament amb el contingut especialitzat de les assignatures optatives del màster.

Per altra banda, ateses la singularitat i rellevància del Treball Final de Màster (TFM) en un ensenyament orientat al camp de l’Enginyeria, s’ha concebut un treball on els alumnes puguin

desenvolupar un projecte d’investigació o un estudi que impliqui un exercici integrador de la formació rebuda a llarg de la titulació. Aquest exercici comporta que els estudiants apliquin els coneixements, habilitats, actituds i competències adquirides durant el màster definint un enfoc eminentment pràctic. Per aquest motiu, en el nostre màster els TFM es realitzen en laboratoris i institucions amb les que s’estableixen convenis, així com en empreses. Bàsicament per aquesta raó en el pla d’estudis actual no existeix una assignatura de pràctiques en empresa com a tal, ja que de facto, aquestes es desenvolupen en l’àmbit del TFM. No obstant això, des de la coordinació i direcció del màster, es potencia i incentiva als alumnes a realitzar practiques no curriculars i a l’exercici professional actiu. Tant es així, que la planificació horària de les assignatures estableix principalment un horari de tardes per tal de facilitar la realització de les pràctiques i la inserció laboral dels estudiants. De fet, la coordinació de l’ensenyament ha pogut constatar un nombre

creixent d’alumnes que realitzen pràctiques no curriculars. Segons la informació de que disposem a la coordinació del màster, el curs 2015-16 al voltant del 90 % de l’alumnat del màster va realitzar en algun moment del curs acadèmic pràctiques no curriculars, o treballs en laboratoris, centres de recerca o empreses de l’entorn Biomèdic. Tot i això, en no disposar de dades històriques suficients —el passat curs 2015-16 vam tenir la segona promoció de graduats del

màster (vegeu també el paràgraf final de la Secció)—, no podem determinar si aquest fet marca

una tendència o un és fet puntual.

En el màster en Enginyeria Biomèdica, són els estudiants qui majoritàriament proposen el tema del treball conjuntament amb el que serà el seu director o tutor. Molts d’aquests treballs són fruit de les pràctiques o feines externes que realitzen els estudiants. Tot i això, el màster disposa d’una llista d’ofertes de TFM que es fa arribar als alumnes. En la majoria dels casos, els professors,

investigadors, o empreses col·laboradores fan arribar la seva oferta a la coordinació del màster i aquesta ho distribueix entre els alumnes.

Un cop els alumnes comuniquen les seves propostes de treball a la Comissió, aquesta s’encarrega d’acceptar i validar els temes proposats, els quals generalment es relacionen amb les línies de recerca del professorat, instituts i centres associats i empreses del àmbit. Actualment, pel seu volum, cal destacar els TFM realitzats amb l’IBEC (Institut de Bioenginyeria de Catalunya), entitat d’investigació amb una forta relació amb el màster i amb els hospitals que tenen relació amb la Universitat de Barcelona. També, en relació als centres d’investigació podem mencionar projectes

63

realitzats en centres com el Laboratori de Fisiologia Integrativa de la facultat de Biologia de la UB, l’Institut d’Alta Tecnologia del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Agustí i Pi Sunyer (IDIBAPS) entre d’altres. Altra part dels TFM es realitzen en centres hospitalaris com l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona (servei d’Enginyeria Clínica), l’Hospital de la Vall d’Hebron (servei d’Enginyeria Clínica) y l’Institut Guttmann. Per últim un nombre no negligible de treballs es duen a terme amb la col·laboració d’empreses del sector on cal destacar Albyn Medical SL, Intersalus SA, Palex Medical SA, Philips, Roche Diagnostics, Sener, Sibel SA, Siemens, Technocontrol, Telematic and Biomedical

Service i Anaconda Biomed. El fet de comptar amb la participació i col·laboració d’aquests departaments, instituts i empreses de primer nivell permet garantir un molt alt nivell formatiu en l’ensenyament.

Pel que fa als objectius d’aprenentatge del TFM, aquests comprenen la pràctica totalitat de les competències del màster, però podem dir que fonamenten principalment la comprensió d’articles, especialitzats, el desenvolupament d’un tema d’investigació concret dins l’àmbit del màster, el treball col·laboratiu i la capacitat de saber aplicar els coneixements adquirits i de resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris)

relacionats amb la seva àrea d'estudi (CB7). Cal esmentar que alguns dels TFM produïts en el nostre màster han esdevingut publicacions en revistes de caràcter internacional, fruit de l’alta exigència i de l’alt nivell dels treballs.

Per garantir l’assoliment dels objectius d’aprenentatge, l’avaluació del TFM consta de dues parts:

1. Treball realitzat per l’alumne i presentat en forma de memòria: en aquesta memòria l’alumne exposa el seu treball i tots els aspectes a considerar, així com les eines experimentals i tecnològiques emprades en el desenvolupament, i les eines bibliogràfiques. El format de la memòria s’elabora seguint les indicacions facilitades pel màster i el seu contingut es supervisat i assessorat pel tutor o director del treball.

2. Presentació oral del treball davant un tribunal que avalua la qualitat del mateix: la defensa del treball es realitza mitjançant una presentació oral y pública, davant un tribunal format per dos professors del màster, seguida d’una discussió, també pública, amb els membres del tribunal. Posteriorment, el tribunal delibera i puntua el treball presentat les rúbriques d’avaluació que són accessibles als estudiants a la pàgina web del màster.

A mode de resum, la Taula E.6.1.a recull el llistat de totes les competències de la titulació mentre que la Taula E.6.1.b recull la informació relativa a les competències de les matèries i assignatures seleccionades. Cal fer constar que, encara que totes les competències d’una matèria no estan assignades a totes les assignatures de la matèria, cursant les assignatures obligatòries conjuntament amb el Treball Final de Màster es garanteix que els alumnes treballin totes les competències i s’assoleixin els objectius formatius pretesos i amb el nivell adient per a la titulació. Com es pot observar de les anteriors taules, el TFM té assignades totes les competències de

l’ensenyament, ja que es l’assignatura més transversal i aglutinadora que els alumnes cursaran. La Taula E.6.1.c (també dipositada al Campus Virtual) mostra la repartició de competències entre les diferents matèries i assignatures de tot el màster en Enginyeria Biomèdica.

Del conjunt de taules anteriors es dedueix que les competències més treballades són les competències bàsiques: «CB6 - Capacitat de tenir i comprendre coneixements que aportin una base o l’oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context d'investigació» i «CB10 - Que els estudiants tinguin habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una forma en gran mesura autodirigida o autònoma». Aquest fet,

no és casual, ve determinat pel perfil que volem que tinguin els nostres graduats: que davant d’una situació nova siguin capaços analitzar-la, aprendre de manera autònoma nous continguts en relació a la nova situació proposada i fer una síntesi del que cal fer per trobar una solució. D’aquesta manera assegurem que els estudiants que es graduïn puguin afrontar noves situacions en la seva vida laboral present i futura. De les taules també es dedueix que les competències específiques es treballen preferentment en les assignatures obligatòries i optatives. Aquest és el cas de la competència específica CE1 que fa referència a la destresa de gestionar bibliografia, documentació, legislació, bases de dades i software específic de l’enginyeria biomèdica. Atesa la importància que comporta aquesta competència i que cal una certa maduresa i pràctica per treballar-la de manera eficient, el treball específic de la mateixa es realitza en 3 assignatures obligatòries i en la totalitat de les assignatures optatives.

Finalment, és important mencionar que, amb el poc temps que el màster porta oferint-se (aquest curs s’inicia la tercera promoció), no s’han pogut acumular prou evidències per fer una reflexió detallada de l’assoliment dels objectius pretesos en algunes de les competències bàsiques. Així,

64

per exemple, constatem una absència d’evidències que certifiquin l’assoliment de les competències bàsiques «CB8 - Capacitat d'integrar coneixements i d’enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètniques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis» i part de la CB9, pel que fa a la capacitat de comunicar coneixements a un públic no especialitzat. En aquests casos, seria interesant valorar i comptar amb la retroalimentació dels alumnes un cop graduats per poder contrastar l’adequació de l’ensenyament amb la transmissió adequada d’aquestes competències. Tot i això, l’experiència adquirida amb el màster anterior que va ser

reemplaçat pel que ara s’avalua, suggereix que les activitats, metodologies docents i sistemes d’avaluació dissenyades i concebudes haurien de ser suficients per dotar als alumnes amb totes i cadascuna de les competències llistades en la memòria de verificació de l’ensenyament i així assegurar els objectius formatius descrits en la memòria de verificació del màster. Dit això, un cop anem acumulant més dades durant els següents cursos podrem avaluar amb més profunditat l’ensenyament i així aplicar millores en aquells aspectes que així ho requereixin.

3.6.2.2 Anàlisi de les activitats formatives, metodologies docents i sistemes d’avaluació

D’entrada cal fer notar que bona part de les activitats formatives, la metodologia docent i el sistema d’avaluació ja s’han introduït en l’apartat anterior per tal de comentar com es garanteix l’assoliment dels objectius formatius de la titulació i com es relacionen amb l’obtenció dels resultats de l’aprenentatge en les diferents assignatures. Tot i això, utilitzarem aquest apartat per explicar com l’adequació entre les competències, activitats formatives i, sobretot, la metodologia d’avaluació permet garantir els resultats d’aprenentatge definits a la memòria de verificació.

El pla docent de cada assignatura detalla les metodologies i activitats formatives i els sistemes d’avaluació que s’empren per tal d’assolir els resultats d’aprenentatge. El conjunt d’aquests resultats d’aprenentatge contribueixen i configuren l’assoliment de les competències de la titulació. Els plans docents, aprovats per la Comissió de Coordinació del Màster, són públics i accessibles per l’alumnat.

A la UB l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges estan regulades per la normativa del mateix

nom aprovada pel Consell de Govern en data 8 de maig de 2012. Com a norma general, l’avaluació és continuada i dins el període lectiu fixat per a l’assignatura, d’acord amb la seqüència del pla d’estudis i el calendari marc aprovat per la Universitat. En conseqüència, cada assignatura del màster detalla en el pla docent les activitats que formen part del sistema d’avaluació, especificant per a cadascuna el pes que té en la qualificació final de l’assignatura. Les activitats d’avaluació més comunes consisteixen en proves parcials escrites, informes de laboratori o de pràctiques d’ordinador, proves finals de síntesi, presentacions orals i redacció de treballs. Això també es aplicable a la normativa del TFM, que a més dóna informacions detallades sobre procediments, formats i rúbrica d’avaluació.

Les activitats formatives corresponents a les assignatures escollides es proporcionen a la Taula 3.6.2 del Campus Virtual. En aquesta taula s’indiquen les activitats formatives segons la memòria de verificació i la manera com es concreten en cada cas particular. Igualment, es proporciona el percentatge de dedicació. Cal esmentar la forta correspondència entre les activitats indicades als plans docents i aquelles que reflecteix la memòria de verificació on pràcticament no hi desviació entre elles.

En les assignatures de Sistemes d’Equips Biomèdics i Innovació i Empresa en l’Enginyeria Biomèdica, al voltant d’un 25 % de la dedicació correspon a classes magistrals, un 60 % a treball autònom (exercicis, estudis de casos, cerca d’informació, realització de treballs individuals i en grup) i la resta de temps correspon a treball tutelat. Cal destacar, doncs, la importància de la treball autònom, tant individual com en grup, la qual cosa suposa una contribució molt significativa a l’assoliment de les competències CB06, CB8, CB09, CB10, CG1, CG2, CE1, CE2, CE3, CE11, CE12, CE13 i CE14. Més en concret, els treballs en grup i les presentacions, incideixen molt especialment en les competències CE1, CB10 i CG2. Pel que fa a les competències CB9, CG2, CE11 i CE13, aquestes són exclusives de l’assignatura Innovació i Empresa en l’Enginyeria Biomèdica i la seva adquisició està directament relacionada amb els continguts que s’hi desenvolupen: tots ells relacionats amb la gestió, creació i transferència del coneixement en l’àmbit biomèdic.

Per altra banda, donades les característiques del TFM, el gruix de l’activitat formativa es basa pràcticament en treball autònom (90 %), amb un 10 % de dedicació de treball tutelat. Tot i això, la dedicació del tutor es situa al voltant d’unes 25 hores per alumnes. Aquesta proporció assegura una distribució de temps suficient per garantir les activitats necessàries per la realització dels TFM i que es troben recollides a la Taula E.6.2. Cal remarcar, que les activitats desenvolupades en el

65

TFM depenen en gran mesura de la pròpia naturalesa del treball triat. Per aquest motiu, no es treballen totes i cadascuna d’elles en tots els treballs. Tot i això, activitats comunes com ara la redacció d’una memòria escrita sí són treballades per tots els estudiants.

El fet que el TFM comporti una elevada càrrega de treball autònom i pràctic el fan adient per a la

consecució de l’àmplia majoria de competències treballades al llarg del màster. Tot i això, podem destacar totes aquelles relacionades amb la capacitat de judici crític, l’autonomia en l’aprenentatge, la creativitat, la identificació i resolució de problemes i les habilitats comunicatives de l’estudiant: CB9, CG2.

La informació corresponent als sistemes d’avaluació, així com el pes corresponent a cada instrument, de les assignatures seleccionades es recull a la Taula E.6.3 del Campus Virtual. En la mateixa carpeta del Campus Virtual també es pot trobar el model de rúbriques que es fa servir per avaluar el TFM (arxiu MB-TFM,pdf).

En l’assignatura Sistemes d’Equips Biomèdics (SEB) la presència de diferents eines d’avaluació està justificada pels objectius cercats com a resultats d’aprenentatge. D’una banda, es pretén que els alumnes obtinguin un visió global sobre l’Enginyeria Biomèdica actual, i en aquest sentit és adient avaluar aquesta visió general, amb proves in situ. D’altra banda, també es cerca que els alumnes adquireixin la capacitat de desenvolupar temes específics que requereixen temps per a la seva consecució, raó per la qual dita competència no pot ser avaluada amb proves dutes a terme en un sol dia sinó amb la presentació dels resultats obtinguts en exposicions orals i la redacció d’informes de síntesi, ja sigui realitzats individualment o en grup. El pes percentual de cada

instrument utilitzat és proporcional al temps dedicat a cada activitat. L’assignatura també compta amb exàmens parcials per avaluar contínuament l’evolució dels estudiants així com un examen final que té per objectiu avaluar el coneixement global adquirit pels alumnes. Al mateix temps, les classes magistrals proporcionen un alt contingut d’informació que els alumnes aprofiten per desenvolupar els seus treballs autònoms

Per la seva banda, en l’assignatura Innovació i Empresa en l’Enginyeria Biomèdica (IEEB) l’assoliment dels resultats d’aprenentatge demana tant l’adquisició de coneixements teòrics com la seva aplicació pràctica, sent aquesta última l’eix principal de l’avaluació. Per aquest motiu, els

instruments d’avaluació es centren íntegrament en els treballs realitzats pels alumnes al llarg del curs. En l’avaluació d’aquests treballs es contempla la realització de presentacions orals i escrites dels seus continguts i finalment també la presentació oral d’un treball en grup que els alumnes han de realitzar al llarg del curs.

L’avaluació del TFM es fonamenta en la valoració d’una memòria escrita i en la presentació oral i defensa pública dels resultats obtinguts i/o dels coneixements adquirits, preferiblement en anglès. Seguint la normativa UB, els encarregats de valorar la feina presentada són un tribunal de dos

membres més el tutor o director del treball. Cal fer esment, que a fi de buscar una uniformitat entre els criteris dels diferents tribunals i d’acord amb la normativa de la UB, s’ha elaborat una fitxa d’avaluació (basada en rúbriques) que omplen tots els avaluadors (accessible al Campus Virtual). Així mateix, els treballs han d’elaborar-se seguint unes directrius que es posen a disposició dels estudiants a través del web de l’ensenyament, on també figura tota la informació vinculada al TFM que s’ha de tenir present: terminis de presentació de la memòria escrita, els períodes d’avaluació i les rúbriques. A més a més, el fet de comptar amb el tutor o director del treball com a membre de tribunal del projecte, permet tenir informació de primera mà de l’actitud i progressos de l’estudiant, així com disposar de les apreciacions rellevants per a l’avaluació. El temps màxim estipulat per la defensa del treball és de 50 minuts, 20 min d'exposició + 30 min com a màxim de preguntes. Després de l'exposició la Comissió Avaluadora procedeix a deliberar i valorar l’assoliment de les competències de l’assignatura, totes elles relacionades amb la capacitat

d’anàlisi, interpretació, judici crític, autonomia i habilitats comunicatives de l’estudiant.

Per acabar, volem comentar que, si bé creiem que l’actual mètode d’avaluació del TFM funciona adequadament i els instruments semblen adequats per garantir l’assoliment de les competències, hi ha encara espai per a la millora. Concretament, des de la Comissió de Coordinació estem treballant per aconseguir que tant els membres del tribunal del TFM, com els professors i tutors, tinguin present la necessitat d’informar els alumnes de les mancances observades, no només en termes de coneixement, sinó també en termes de competències un cop l’avaluació ha finalitzat.

3.6.2.3 Adequació dels indicadors acadèmics

Per realitzar la valoració dels resultats globals del màster disposem de la taxa de rendiment, la taxa d’eficiència i la durada mitjana dels estudis com a principals indicadors. En el curs 2014-15, la taxa de rendiment es va situar al 95,87 %, la taxa d’eficiència va ser del 100 %, un valor molt

66

elevat, mentre que la durada mitjana dels estudis va ser d’un any. Els resultats d’aquests indicadors es troben per sobre dels valors previstos en el disseny de l’ensenyament (Verifica) on, per exemple, es va preveure com objectiu arribar a una taxa d’eficiència del 95 %. Algunes possibles raons d’aquests resultats tant alentidors poden ser el fet de comptar amb alumnes altament motivats, amb ganes de cursar el màster en el menor temps possible i amb gran capacitat de treball. Aquests fets sumats a un professorat molt implicat i amb àmplia experiència propicia l’entorn idoni per facilitar l’aprenentatge acadèmic i la transmissió de coneixements.

El fet de disposar únicament de dades del curs 2014-15 no permet avaluar l’evolució d’aquests indicadors. De totes maneres, fruit de l’experiència adquirida amb l’antic màster en Enginyeria Biomèdica podem estimar, a priori, que els resultats en els propers cursos seguiran una tendència similar. A més a més, el fet de disposar anualment d’un nombre de preinscrits elevat permet seleccionar un gruix d’alumnes amb elevades capacitats, la qual cosa permet pensar en que en el futur se seguirà la mateixa línia de resultats globals.

Per altra banda, la Taula E.6.9 del Campus Virtual mostra les qualificacions globals obtingudes pels estudiants en totes les assignatures del màster en el curs 2014-15. En general, els resultats són positius amb una àmplia majoria de notables i excel·lents i, fet destacable en un màster de 50 estudiants de nou ingrés, un baix nombre de suspensos i no presentats en totes les assignatures. Pel que fa a l’assignatura de Sistemes i Equips Biomèdics amb 70 estudiants, les qualificacions es van repartir en 6 aprovats, 43 notables, 19 excel·lents, 1 matricula d’honor i 1 no presentat. En la mateixa línia, l’assignatura d’Innovació i Empresa en l'Enginyeria Biomèdica va repartir les seves qualificacions en 3 notables, 46 excel·lents i 1 suspès. En quant al TFM, la distribució de qualificacions va ser: 1 aprovat, 5 notables, 22 excel·lents, 3 matricules d’honor i 6 no presentats. Com es pot apreciar els resultats són molt satisfactoris. En el següent enllaç (http://www.ub.edu/indicadorsVSMA/taules/ensenyament.php?codi=M010D#rendiment) es poden

consultar les qualificacions globals obtingudes pels estudiants durant el curs 2015-16. Els resultats segueixen la tendència del curs 2014-15 i podem considerar-los molt positius. Cal destacar de nou una àmplia majoria de notables i excel·lents i únicament 3 suspesos en total. Pel que fa a l’assignatura de Sistemes i Equips Biomèdics amb 56 estudiants, les qualificacions es van repartir en 6 aprovats, 36 notables, 12 excel·lents, 1 matricula d’honor i 1 suspès. Per altra banda, les qualificacions de l’assignatura d’Innovació i Empresa en l'Enginyeria Biomèdica (63 alumnes) van ser 24 notables, 34 excel·lents i 3 matricules d’honors. Per altra banda, la distribució de qualificacions dels 63 TFM va ser: 3 aprovats, 9 notables, 23 excel·lents, 4 matricules d’honor i 24 no presentats. Com es pot apreciar els resultats són molt satisfactoris tenint en compte el gran nombre d’alumnes matriculats. Finalment, comentar que aquests resultats lliguen amb la valoració global de la titulació i els bons resultats obtinguts en els diferents indicadors.

L’únic però que es pot extreure dels resultats anterior és l’increment d’alumnes no presentats que s’ha detectat en el curs 2015-16 respecte el 2014-15, el qual se centra principalment en el Treball Final de Màster, on s’ha passat de 6 a 24 alumnes, respectivament. Aquest increment s’explica pels següents motius: 1) els alumnes no finalitzen a temps part de les tasques encomanades per a la realització dels seus treballs i al mancar-los resultats decideixen allargar la seva defensa en busca d’una millor qualificació (bona part d’aquests casos corresponent a alumnes que tenen previst iniciar uns estudis de doctorat); 2) alguns alumnes compatibilitzen el TFM amb una feina a temps complert. Aquest fet propicia que no disposin del temps suficient per realitzar les tasques

pròpies del projecte i es vegin obligats a demorar la seva defensa; 3) s’ha detectat que alguns TFM proposats presenten una sobre dimensió d’hores de dedicació per part de l’alumnat.

Per tal de treballar en la reducció del percentatge d’alumnes no presentats i donar seguiment a aquest punt, volem potenciar diferents aspectes. El primer consisteix en desenvolupar una campanya informativa específica del TFM adreçada a tots els estudiants del màster, i que comenci en el mateix moment en que realitzen la matricula, mitjançant l’enviament de diferents correus electrònics al llarg del curs i una nota específica al web del màster. En aquesta campanya es remarcarà la importància de realitzar la matricula del TFM en el semestre adequat i de tenir un pla

de treball definit que permeti assegurar l’assoliment de tots els objectius del treball dins els terminis definits pel màster. En segon lloc, s’iniciarà un procediment intern enfocat a tot el professorat per assegurar la correcta definició dels TFM emfatitzant la importància de dimensionar correctament el nombre d’hores de dedicació per part de l’alumat així com de potenciar la definició conjunta, alumne-tutor/director, d’una aproximació realista i detallada del pla de treball, i de les tasques i accions a realitzar durant l’execució del TFM (vegeu la Proposta de Millora PM04 al Capítol 4).

67

3.6.2.4 Adequació dels indicadors d’inserció laboral

El màster d’Enginyeria Biomèdica no disposa a dia d’avui d’indicadors propis o proporcionats per la Universitat de Barcelona relatius a la inserció laboral dels seus graduats. De totes maneres, AQU Catalunya elabora cada tres anys un estudi sobre la inserció laboral dels titulats de màsters oficials de les universitats catalanes. En la darrera edició disponible de l’any 2014 (vegeu Accés a

la informació pública relacionada i el document MB-Insercio-AQU.pdf dipositat al Campus Virtual a l’apartat 6.4 de la carpeta corresponent a aquest màster), el Màster Universitari en Enginyeria Biomèdica queda contemplat dins la subàrea de Medicina i Odontologia ocupant el tercer lloc dins el rànquing d’ocupació i atur. En l’informe es pot observar com la taxa d’ocupació es situa al voltant del 90.1 %; un valor considerable que indica la forta demanda de professionals en aquest àmbit per tal de cobrir les noves necessitats que contínuament apareixen en l’entorn biomèdic i la seva integració amb les noves tecnologies.

A més a més, tot i no comptar amb un mecanisme establert de seguiment del nivell d’inserció com ja s’ha comentat, la coordinació del màster disposa d’informació mitjançant el contacte que diversos graduats mantenen amb la pròpia coordinació o els seus tutors de TFM. Tot i que la informació disponible no és tant extensa i complerta com seria desitjable, a continuació mostrem les insercions laborals de les que tenim constància:

2015 1 Contracte pre-doctoral al IMB-CNM-CSIC, Barcelona.

2015 1 Clinical Suport Specialist – Biosense Webster, Barcelona

2015 1 Consultor en Salut – Grupo Pulso, Barcelona

2015 1 Contracte pre-doctoral al CJNeuroLab, Dpt. Medicina, Universitat de Barcelona

2015 1 Contracte Cardio Image Intern, Galgo Medical, Barcelona

2015 1 Contracte Analista de dades, Vendo, Barcelona

2015 1 Contractes pre-doctorals Dpt. d’Electrònica, Universitat de Barcelona

2015 1 Contracte pre-doctoral, Cellular and Respiratory Group, IBEC, Barcelona

2015 1 Contracte R&D Engineer, Joan Bonastre, S.A., Barcelona

2015 1 Contracte Biomedical Engineer, JLM Innovation GmbH, Tübingen, Alemnaya

2015 1 Contracte R&D Engineer, Hospital Clinic de Barcelona

2016 1 Contractes pre-doctorals Dpt. d’Electrònica, Universitat de Barcelona

2016 1 Contracte R&D Engineer, Anaconda BioMed, Barcelona

2016 1 Junior Innovation Engineer, Altran, Barcelona

2016 1 Contracte Enginyer de Producte, D2In Lab, Universitat de Barcelona

2016 1 Contracte Thecnical Representative, LivaNova, Barcelona

2016 1 Contracte Junior Software Developer, Xolomon, Madrid

2016 1 Contracte pre-doctoral Dept of Life Science Informatics, U. Bonn, Alemanya

2016 1 Contracte Field Service Engineer, Siemens Healthineers, Ciutat de Mèxic, Mèxic

2016 1 Contracte R&D Dpt. Senyals I Sistemes Biomèdics, UPC, Barcelona

2016 1 Contracte Medical Affairs Trainee, Roche, Barcelona

2016 1 Contracte Research Engineer, IDIBAPS, Barcelona

2016 1 Contracte Enginyer de Software, Roche, Barcelona

2016 1 Contracte Test Engineer (Xray Imaging Systems) Siemens Healtcare, Barcelona

2016 1 Contracte Tecnica d’Investigació, Hospital Gral. Univ. Gregorio Marañon, Madrid

Tenint en compte els indicadors de l’AQU i la informació de que disposem a la coordinació, es pot concloure que els nivells d’inserció dels nostres titulats són molt positius. Tot i això, des de la coordinació del màster es preveu articular un mecanisme propi (mitjançant un aplicatiu a la pàgina web) per tal de consultar la satisfacció dels estudiants del màster així com la seva utilitat en temes d’inserció o projecció laboral. Aquest procediment es preveu operatiu en un termini de dos anys. De totes maneres, potser resultaria més efectiu realitzar una acció conjunta a nivell de tota la universitat, tal i com es pretén des de la UB, que permeti articular un sistema de seguiment comú per a tots els ensenyaments de màster.

68

3.6.3 Màster en Física Avançada

3.6.3.1 Adequació i assoliment del perfil formatiu/competencial de la titulació

El Màster en Física Avançada no ofereix especialitats. Tal com s’indica a la memòria de verificació del títol, ‘el objectivo general del título es proporcionar una formación avanzada en distintas áreas de la Física’, sense prioritzar-ne cap; l’estudiant pot elaborar el seu pla d’estudis ‘a la carta’, amb el benentès de complir amb les assignatures obligatòries de la titulació. Les assignatures que es consideren per a l’anàlisi d’aquest estàndard són la Mecànica Quàntica Aplicada i les Tècniques Espectroscòpiques i de Caracterització, ambdues obligatòries de 6 ECTS cadascuna. A més, també

es considera l’assignatura corresponent al Treball Final de Màster (TFM), assignatura transversal de 24 ECTS.

Totes tres assignatures són úniques en la seva matèria, per això els noms de matèria i d’assignatura coincideixen en els tres casos, i per la mateixa raó en totes tres es desenvolupen totes les competències establertes en la memòria de verificació per a les corresponents matèries (Taula E.6.1 associada a aquest màster en el Campus Virtual). A continuació fem l’anàlisi desglossat en tipus competències; hem cregut convenient agrupar per competències en lloc de per

assignatures per evitar redundàncies ateses les nombroses coincidències que es donen entre les primeres. En el Campus Virtual es poden trobar el llistat de totes les competències del màster i la relació de competències adquirides i avaluades en les diferents matèries i assignatures del màster.

Competències bàsiques

Totes tres assignatures contribueixen a l’adquisició de les competències CB6, CB7 i CB10, les quals fan referència a l’adquisició de coneixements i la capacitat de resoldre problemes de forma original en contextos de recerca i multidisciplinaris, així com al desenvolupament d’habilitats d’aprenentatge autònom. La veritat és que es podria afirmar que aquestes competències s’adquireixen treballant gairebé qualsevol matèria de l’àmbit de la Física; el fort caràcter deductiu d’aquesta disciplina així ho exigeix. L’únic aspecte que potser no és tan obvi és el del «context multidisciplinari». No obstant això, tant l’assignatura de Mecànica Quàntica com la de Tècniques de Caracterització proporcionen eines teòriques i experimentals d’aplicació general en una gran

quantitat d’àmbits de la Física, i fins i tot d’altres ciències (Química, Biologia, Geologia). Pel que fa al TFM, el caràcter multidisciplinari vindrà determinat per la temàtica concreta del treball.

En el TFM, a més a més, es desenvolupen les competències CB08 i CB09, la primera referida a la formulació de judicis sobre les responsabilitats ètiques i socials de les aplicacions d’aquests judicis, i la segona a la comunicació clara i raonada de conclusions a audiències diverses. La correspondència de CB09 amb els objectius formatius del TFM és òbvia: a més dels coneixements i metodologia propis de cada treball en concret, un dels principals objectius del TFM és la comunicació, tant per escrit com oralment, dels resultats i les conclusions del treball. Pel que fa a

la competència CB08, la correspondència potser no és tan evident, però en qualsevol cas hi és present: el grau de reflexió que suposa un treball tan extens inclou forçosament els aspectes ètics i socials associats amb la recerca que s’hi desenvolupa.

Competències generals

Les tres assignatures contribueixen clarament a l’adquisició de les competències CG01 i CG02, referides a l’anàlisi del rigor dels desenvolupaments teòrics i la fiabilitat dels resultats experimentals de la Física, i a la capacitat de resolució de problemes i interpretació crítica dels resultats, de la mateixa manera que passava amb les CB6, CB7 i CB10. És prou obvi que aquestes competències es corresponen amb els objectius formatius de qualsevol màster de Física, i en particular amb els del Màster en Física Avançada. Tal com s’explicita en la memòria de verificació del títol, és objectiu del màster ‘proporcionar una formación avanzada en distintas áreas de la

Física, incluyendo aspectos teóricos fundamentales, métodos computacionales, técnicas experimentales y aplicaciones’.

El TFM també contempla la competència CG03, la qual fa referència a la capacitat de comunicar, presentar i redactar articles. En realitat aquest és un dels objectius importants de qualsevol TFM, desenvolupar aquestes capacitats, especialment en un màster amb orientació de recerca; de fet, la pròpia memòria del TFM té format d’article científic (vegeu la Secció 3.6.3.2).

69

Competències específiques

L’assignatura de Mecànica Quàntica Aplicada contribueix a l’adquisició de les competències CE01, CE02 i CE08, referides a l’ús de mètodes aproximats, tècniques numèriques i de simulació i a la formulació de models teòrics, així com el seu contrast amb evidències experimentals. Totes aquestes competències es corresponen de ple amb els objectius formatius d’un màster en Física Avançada. És més, el qualificatiu ‘avançada’ ve avalat en bona mesura per això, per la capacitat desenvolupar mètodes i tècniques d’una complexitat considerable i de formular nous models més enllà dels estàndards ben consolidats. El caràcter ‘aplicat’, entès com l’aplicació d’una teoria

d’ampli abast a la resolució de problemes concrets, d’aquesta assignatura és ideal per assolir l’objectiu.

La mateixa reflexió serveix per a l’assignatura de Tècniques Espectroscòpiques i de Caracterització, la qual contribueix, a més de les anteriors, a l’adquisició de les competències CE03, CE04, CE06 i CE07, referides a temàtiques més específiques dintre de l’àmbit de la Física (transport de radiació, matèria condensada, dispositius avançats, tècniques de caracterització i anàlisi), totes elles objectius prioritaris dels continguts d’aquest màster generalista. L’ampli ventall de tècniques estudiades en l’assignatura contemplen abastament totes aquestes temàtiques.

Finalment, el TFM contribueix a l’adquisició de les competències CE02 i CE08, ja esmentades. Aquestes són les més metodològiques de les competències específiques i, com a tals, té tot el seu sentit que es desenvolupin al TFM. Donada la gran varietat de temàtiques sobre les quals es pot realitzar el TFM, no tindria massa sentit garantir-hi competències específiques massa restrictives.

3.6.3.2 Anàlisi de les activitats formatives, metodologies docents i sistemes d’avaluació

Les activitats formatives corresponents a les tres assignatures escollides es proporcionen a la Taula 3.6.3.1. En aquesta taula s’indiquen les activitats formatives segons la memòria de verificació i la manera com es concreten en cada cas, amb més detall per a les assignatures en qüestió. Igualment, es proporciona el percentatge de dedicació. Cal destacar la correspondència entre les activitats indicades als plans docents i aquelles que reflecteix la memòria de verificació. Existeix, però, alguna petita discrepància pel que fa a la dedicació al treball tutelat per a les assignatures de Tècniques Espectroscòpiques i de Caracterització i de Treball Final de Màster

donat que les assignacions originals resultaven poc realistes; després de l’acreditació actualitzarem la memòria de verificació d’acord amb la informació proporcionada actualment als plans docents.

Taula 3.6.3.1 ACTIVITATS FORMATIVES DE LES ASSIGNATURES ESCOLLIDES DEL MÀSTER EN FÍSICA AVANÇADA

Assignatura

Activitats formatives segons

memòria de verificació

Activitats treballades en l'assignatura

% de dedicació

segons plans docents

Mecànica Quàntica Aplicada

Teoria Classes magistrals i conferències 33 %

Pràctiques d'ordinador

Realització de pràctiques d'ordinador 7 %

Treball tutelat Realització d'exercicis a classe 27 %

Treball autònom Realització d'exercicis fora de l'aula 33 %

Tècniques Espectroscòpiques

i de Caracterització

Teòrico-pràctica Classes magistrals i conferències

33 % Visites a instal·lacions científiques

Pràctiques d'ordinador

Realització de pràctiques d'ordinador 7 %

Treball tutelat Realització d'exercicis a classe 17 %

Treball autònom Realització d'exercicis fora de l'aula 43 %

Treball Final de Màster

Treball tutelat

Realització d'experiments

3 % Desenvolupaments teòrics

Càlcul/simulació

Revisió/Discussió de resultats

70

Assignatura

Activitats formatives segons

memòria de verificació

Activitats treballades en l'assignatura

% de dedicació

segons plans docents

Treball autònom

Realització d'experiments

97 %

Revisió de la memòria escrita

Desenvolupaments teòrics

Càlcul/simulació

Processament de resultats

Escriptura de la memòria

Presentació i defensa

En les assignatures de Mecànica Quàntica Aplicada i de Tècniques Espectroscòpiques i de Caracterització, al voltant d’un terç de la dedicació correspon a classes magistrals, un altre a treball pràctic presencial (exercicis, pràctiques d’ordinador, estudis de casos) i un temps equivalent a treball pràctic autònom. Cal destacar, doncs, la importància del treball pràctic en les dues assignatures, la qual cosa suposa una contribució molt significativa a l’assoliment de les competències CB06, CB07, CB10, CG01, CG02 i CE08. Més en concret, les pràctiques d’ordinador, presents en les dues assignatures, incideixen molt especialment en les competències CE01 i CE02. La resta de competències (CE03, CE04, CE06 i CE07) són exclusives de l’assignatura de Tècniques Espectroscòpiques i de Caracterització i la seva adquisició està directament relacionada amb els continguts que s’hi desenvolupen: transport de radiació en medis materials, relació entre les propietats microscòpiques i macroscòpiques de la matèria condensada, dispositius avançats i tècniques de caracterització i anàlisi de materials i estructures.

El TFM per la seva pròpia naturalesa correspon pràcticament tot ell a treball autònom (97 %), amb un 3 % de dedicació de treball tutelat. Aquest 3 %, però, representa unes 18 hores de direcció per part del tutor, temps suficient per dur a terme les activitats recollides a la Taula E.6.2. Aquestes activitats, lògicament, tenen un caràcter clarament diferent al de les assignatures anteriors, i depenen molt de la naturalesa del treball triat per l’estudiant. Per aquesta raó, no es treballen totes elles en tots els treballs. Per exemple, si el tema d’un determinat TFM consisteix en un desenvolupament teòric, pot ser que en aquest treball no s’hi realitzin experiments. Per altra

banda, activitats com ara la revisió dels resultats o la memòria escrita són comuns a tots els treballs. En el Màster en Física Avançada el tema del TFM és triat per l’estudiant, el qual s’entrevista amb els professors amb línies de recerca que puguin satisfer els seus interessos, i acorden en un compromís escrit (disponible al Campus Virtual), signat tant pel professor com per l’estudiant, el títol i tema del treball. Des de la Comissió Coordinadora del màster es fixa un termini per al lliurament d’aquest compromís (habitualment al mes de març).

L’elevada component pràctica i de treball autònom del TFM el fan ideal per a l’assoliment de la majoria de les competències que s’hi desenvolupen, relacionades sobretot amb la capacitat de

judici crític, l’autonomia en l’aprenentatge, la creativitat i les habilitats comunicatives de l’estudiant: CB06-10, CG01-03. Les competències específiques CE02 i CE08, sobre l’ús de tècniques numèriques i contrast entre models teòrics i resultats experimentals respectivament, són prou transversals a totes les temàtiques. És a dir, encara que un treball sigui de naturalesa teòrica, per exemple, probablement haurà de considerar el nivell d’acord entre els seus resultats i altres resultats experimentals prèviament obtinguts.

Els instruments d’avaluació de les tres assignatures seleccionades, juntament amb el pes de cada instrument en el resultat de l’avaluació, es proporcionen a la Taula 3.6.3.2. Cal destacar que per a

les tres assignatures el pes de cada instrument es correspon amb els marges proporcionats a la memòria de verificació.

Taula 3.6.3.2 INSTRUMENTS AVALUADORS DE LES ASSIGNATURES ESCOLLIDES DEL MÀSTER EN FÍSICA AVANÇADA

a) Instruments avaluadors utilitzats a les diverses matèries a les que pertanyen les assignatures

Mecànica Quàntica Aplicada

Problemes resolts individualment fora de l'aula

Informes de les pràctiques d'ordinador

71

a) Instruments avaluadors utilitzats a les diverses matèries a les que pertanyen les assignatures

Tècniques Espectroscòpiques i de

Caracterització

Resolució d'exercicis en classes tutelades

Problemes resolts individualment fora de l'aula

Estudi de casos

Informes de les pràctiques d'ordinador

Prova final globalitzadora

Treball Final de Màster

Presentació memòria

Valoració capacitat comunicativa escrita

Valoració capacitat comunicativa oral

b) Distribució percentual dels instruments avaluadors utilitzats en les assignatures

Instruments Mecànica Quàntica

Aplicada Tècniques Espectroscòpiques i de

Caracterització Treball Final de

Màster

Resolució d'exercicis en classes tutelades -

20 %

-

Problemes resolts individualment fora de l'aula

80 %

Estudi de casos - 7 %

Informes de les pràctiques d'ordinador 20 % 13 %

Prova final globalitzadora - 60 %

Presentació memòria (informe tutor)

-

25 %

Contingut i valoració capacitat comunicativa escrita (qualitat text presentat)

45 %

Valoració capacitat comunicativa oral (presentació oral)

30 %

L’avaluació de l’assignatura de Mecànica Quàntica Aplicada descansa en molt bona mesura en la resolució de problemes de forma autònoma per part de l’estudiant, i en menor mesura en els informes de les pràctiques de càlcul amb ordinador. En realitat, el pes de cada instrument és proporcional al temps dedicat a cadascuna de les activitats, com ho és la dedicació dels dos professors, un per a les classes magistrals i la resolució de problemes, i l’altre per a les pràctiques d’ordinador. Tal com ja s’ha esmentat prèviament, aquesta assignatura, pel seu propi esperit, té una forta component pràctica. En les classes magistrals es proporciona una gran quantitat d’exemples que serveixen d’orientació per a la posterior resolució dels problemes proposats (5 problemes d’aplicació de la Mecànica Quàntica a situacions físiques reals). La metodologia en el

cas de les pràctiques d’ordinador no és essencialment diferent. L’assignatura no té un examen final, ja que es considera que el seguiment continuat de l’evolució dels estudiants és suficient per a dur a terme l’avaluació —en qualsevol cas, cal dir que també es dóna a l’estudiant la possibilitat

d’acollir-se a un sistema d’avaluació on part de la nota provingui d’una prova final. De manera similar a allò que ja s’ha esmentat a les activitats formatives, aquest tipus d’avaluació que incideix principalment en el desenvolupament d’habilitats pràctiques per a la resolució de problemes i la seva posterior interpretació crítica sembla adequada per a certificar l’assoliment de les competències corresponents a l’assignatura.

En relació amb l’assignatura de Tècniques Espectroscòpiques i de Caracterització es reprodueix la situació anterior pel que fa al caràcter pràctic de l’avaluació, amb resolució d’exercicis dins de

l’aula i fora de la mateixa i amb pràctiques d’ordinador, però a més s’amplia el ventall d’instruments a l’estudi de casos i a una prova final de caràcter global. L’estudi de casos és especialment adient a una assignatura de tècniques de caracterització, on es pot enfrontar

72

l’estudiant al resultat proporcionat per una determinada tècnica i demanar-li la identificació del material o la discussió d’aquell resultat. El caràcter més transversal de l’assignatura, i el fet que se’n facin càrrec tres professors diferents, cadascun expert en diferents tipus de tècniques, fan convenient que hi hagi una prova final que englobi les evidències de l’aprenentatge de cada part i permeti contrastar-les. En relació amb les competències, la discussió del paràgraf anterior es pot traslladar immediatament a aquesta assignatura. Pel que fa a les competències específiques no contemplades en l’assignatura anterior, el seu assoliment està garantit en tant que els continguts de CE03, CE04, CE06 i CE07 són presents en els instruments d’avaluació.

El TFM disposa de tres instruments d’avaluació6: 1) un informe del tutor sobre el desenvolupament del treball, 2) un informe de la comissió avaluadora sobre el contingut del treball i la qualitat de la memòria escrita, i 3) un informe de la comissió avaluadora sobre la presentació oral del treball, la qual té una duració de 15 minuts més 10 minuts addicionals de discussió amb la comissió; tant la memòria, com la presentació i la discussió s’han de fer en anglès. Segons la normativa de la UB per a l’avaluació dels TFM, la comissió avaluadora està formada per tres professors de la Facultat, un dels quals ha de ser el tutor del treball. Tant el tutor com tots els membres de les comissions disposen de les respectives rúbriques (disponibles al Campus Virtual) per a dur a terme

l’avaluació. Els terminis de presentació de la memòria escrita, els períodes d’avaluació i les rúbriques són accessibles des del primer dia tant per als estudiants com per als tutors al Campus Virtual dels alumnes UB per les titulacions i/o assignatures. Un cop més, aquests instruments semblen adequats per a garantir l’assoliment de les competències de l’assignatura, totes elles relacionades amb la capacitat d’anàlisi, interpretació, judici crític, autonomia i habilitats comunicatives de l’estudiant.

L’anàlisi del grau de satisfacció dels estudiants s’ha realitzat a partir dels informes agregats de les enquestes de satisfacció de la UB per als cursos 2013-14 i 2014-15 (disponibles al Campus

Virtual); no disposem d’informe per al curs 2015-16 a causa del baix nivell de participació dels estudiants (la Comissió Coordinadora, la qual ha informat per tots els canals possibles els estudiants de la necessitat de disposar d’evidències del seu grau de satisfacció, va expressar als seus representants el seu malestar per aquest fet, tal com reflecteix l’acta de la reunió de 29/06/2016). Els resultats de les enquestes indiquen que el grau de satisfacció, tant pel que fa a les assignatures com als professors, és alt en general, i similar al que obtenen altres màsters específics de Física i al propi grau. S’observa una elevada dispersió en els resultats, amb valors extrems tant per la banda alta com per la baixa. El fet, però, que els valors mitjos es mantinguin elevats per a la majoria dels ítems avaluats indica que el descontentament es produeix únicament en casos puntuals. Aquests casos han estat tractats sempre amb els representants dels estudiants a la Comissió Coordinadora i s’ha arribat a la conclusió que són deguts principalment a un cert

excessiu volum de feina i exigència per part dels diferents professors que comparteixen una mateixa assignatura. Aquest és un problema típic de les assignatures compartides, i tot i que entenem que seria preferible un únic professor per assignatura, l’especialització que requereixen els estudis de màster per la complexitat de les matèries fan sovint difícil assolir aquest ideal. En qualsevol cas, des de la Comissió Coordinadora s’ha plantejat el problema als respectius coordinadors de les assignatures afectades, els quals en tots els casos han respost molt positivament i han intentat corregir la situació en la mesura del possible. Per altra banda, cal destacar també que els valors extrems positius ho són altament, i que aquests es donen en la majoria d’assignatures. Podem doncs concloure que el grau de satisfacció amb l’ensenyament és elevat.

Pel que fa a la satisfacció del professorat, fins fa poc no disposàvem d’un model d’enquesta generalitzat per part de la Universitat per copsar-la, cosa que sempre hem estimat com a molt convenient (així ho hem indicat en els informes de seguiment). Ens consta que enguany la Universitat ha començat a entrevistar els professors del nostre màster, però en el moment de concloure aquest informe encara no disposem de resultats oficials. Les informacions transmeses informalment als membres de la Comissió Coordinadora semblen indicar que entre els nostres docents hi ha un elevat grau de satisfacció.

3.6.3.3 Adequació dels indicadors acadèmics

Els resultats globals del màster són realment bons, amb unes taxes d’eficiència (percentatge de

crèdits matriculats respecte crèdits del curs) i de rendiment (percentatge de crèdits superats respecte matriculats) que oscil·len entre el 90 % i el 100 % per als diferents cursos acadèmics. Igualment, la durada dels estudis oscil·la entre 1 i 1,2 anys, amb una taxa d’abandonament

6 A la carpeta del Campus Virtual corresponent al TFM de Física Avançada tota aquesta informació està detallada de

forma molt clara.

73

pràcticament nul·la; al llarg de tots els anys d’existència del màster únicament un estudiant ha abandonat, i ho va fer per raons laborals al cap de poques setmanes de matricular-se. Aquests resultats estan d’acord, i fins i tot milloren, els previstos en la memòria de sol·licitud de verificació de la titulació. Aquests fets s’expliquen en bona mesura pel fort caràcter vocacional dels estudiants que es matriculen en un màster d’aquestes característiques, amb un interès clar en ampliar la seva formació en Física i una orientació decidida cap a la recerca. Evidentment, la curta durada de l’ensenyament també afavoreix unes taxes d’èxit elevades. La millora respecte la previsió de la memòria s’atribueix als resultats del TFM. En aquella es preveia la possibilitat que un

nombre considerable dels estudiants s’endarrerissin en la seva presentació, però des de la Comissió Coordinadora s’ha vetllat any rere any per tal de conscienciar els estudiants de la importància que els TFM fossin presentats sempre dintre dels terminis establerts.

Un veredicte semblant es pot emetre per als resultats acadèmics obtinguts pels estudiants en les diferents assignatures. Tal com es pot comprovar a la Taula 3.6.3.3 (corresponent al curs 2014-15, l’últim per al qual es disposa de dades definitives) les taxes d’èxit i de rendiment són extraordinàriament elevades. Únicament hi va haver una estudiant que no va presentar el TFM aquell curs, però no causat per un endarreriment sinó que es va tractar d’una decisió presa abans

de començar el semestre per incompatibilitat amb una feina remunerada. Val a dir que els resultats per als altres cursos no difereixen gaire d’aquests. Tenint en compte l’elevat nivell d’exigència del màster, un cop més podem atribuir al caràcter vocacional de l’ensenyament les raons d’aquest èxit.

Taula 3.6.3.3 QUALIFICACIONS DE TOTES LES ASSIGNATURES DEL MÀSTER EN FÍSICA AVANÇADA. CURS 2014-15

Assignatura A N E MH S NP Matriculats Èxit Rendiment

Ampliació de Física Estadística

1 6 3 1 0 0 11 100 % 100 %

Ampliació de Mecànica Teòrica

0 1 1 0 0 0 2 100 % 100 %

Ampliació d'Electrodinàmica Clàssica

0 0 1 0 0 0 1 100 % 100 %

Dinàmica de Transicions de Fase i Sistemes Desordenats

1 5 0 0 0 0 6 100 % 100 %

Dispositius Avançats i Làser

0 0 2 1 0 0 3 100 % 100 %

Materials Funcionals 0 4 1 1 0 0 6 100 % 100 %

Mecànica Quàntica Aplicada

2 3 6 1 0 0 12 100 % 100 %

Mecànica Quàntica de Molts Cossos Aplicada

0 1 6 1 0 0 8 100 % 100 %

Sistemes Fora de l'Equilibri i Sistemes Complexos

2 4 1 0 0 0 7 100 % 100 %

Tècniques Espectroscòpiques i de Caracterització

7 5 0 0 0 0 12 100 % 100 %

Treball Final de Màster 0 2 6 2 0 1 11 100 % 91 % S=Suspès, A=Aprovat, N=Notable, E=Excel·lent, MH=Matrícula d'Honor, NP=No presentat

Els resultats corresponents a les assignatures seleccionades per al curs 2015-16 es presenten a la Taula 3.6.3.4. S’observa que les qualificacions de l’assignatura de Mecànica Quàntica Aplicada són excel·lents. Aquesta és una assignatura molt continuista respecte el que seria un grau de Física, amb una metodologia de caràcter deductiu a la qual els estudiants estan acostumats, i amb uns

continguts que en el fons són continuació natural d’altres assignatures de mecànica quàntica que han cursat amb anterioritat. No és estrany, doncs, que s’hi obtinguin molt bons resultats. La situació s’inverteix, en canvi, per l’assignatura de Tècniques Espectroscòpiques i de Caracterització, tendència que es manté, en major o menor mesura, al llarg dels anys (veure Taula 3.6.3.3). Aquesta assignatura és molt més heterogènia, amb una component experimental

74

considerable (malgrat que no hi ha pràctiques de laboratori, hi ha força treball de dades experimentals), i situa els estudiants fora de la seva zona de confort. En la interpretació dels resultats cal tenir en compte, a més, un efecte distorsionador addicional: aquesta és l’única assignatura ‘de pissarra’ del segon semestre, ja que la major part d’aquest està dedicat al TFM. Aquest fet fa que els estudiants dediquin principalment la seva atenció al TFM, per altra banda més atractiu donada la seva proximitat amb l’activitat de recerca ‘real’, i que no inverteixin en conseqüència l’esforç necessari en aquella assignatura. Finalment, pel que fa al TFM aquesta mateixa reflexió serveix per explicar els bons resultats obtinguts en general. La motivació per a

una activitat que la majoria dels estudiants pretén continuar en un futur doctorat és molt forta, i fa que la inversió en termes de dedicació i esforç repercuteixi positivament en el resultat final. Només destaquen en contra d’aquesta reflexió els dos no-presentats: malgrat els esforços de la Comissió Coordinadora esmentats anteriorment, sempre hi ha estudiants als quals costa d’organitzar el temps o que pretenen a vegades fer del TFM un treball d’una envergadura que no li correspon.

Taula 3.6.3.4 QUALIFICACIONS DE LES TRES ASSIGNATURES DEL MÀSTER EN FÍSICA AVANÇADA SELECCIONADES

PER A L’AVALUACIÓ DE L’ESTÀNDARD 6. CURS 2015-16

Assignatura A N E MH S NP Matriculats Èxit Rendiment

Mecànica Quàntica Aplicada

0 5 5 1 0 0 11 100 % 100 %

Tècniques Espectroscòpiques i de Caracterització

3 3 0 0 1 2 9 89 % 78 %

Treball Final de Màster 0 3 5 1 0 2 11 100 % 82 % S=Suspès, A=Aprovat, N=Notable, E=Excel·lent, MH=Matrícula d'Honor, NP=No presentat

3.6.3.4 Indicadors d’inserció laboral

Tot i que no disposem de cap pla concret de seguiment dels estudiants un cop s’han graduat (l’únic mitjà de contacte oficial és la seva adreça electrònica d’estudiant UB, la qual molts deixen de consultar fins i tot abans de graduar-se), sí que tenim informació d’una fracció molt significativa d’aquests estudiants, ja que la majoria o bé romanen fent recerca en grups propers, o mantenen contacte informal amb els seus tutors de TFM. Així doncs, per exemple, per al curs 2014-15 (el mateix emprat per l’anàlisi de l’apartat anterior) tenim notícia del 80 % dels estudiants. Tots ells estan inscrits en diferents programes de doctorat relacionats amb Física, i tenim constància que com a mínim la meitat han obtingut un contracte pre-doctoral per a la

realització d’una tesi doctoral en convocatòria competitiva (FI, FPI, FPU, APIF). Tenint en compte que aquest és un màster clarament orientat cap a la recerca, i per tant amb plena vocació de continuïtat en estudis de doctorat, és evident que els indicadors esmentats reflecteixen una molt bona adequació entre els objectius de l’ensenyament i la inserció laboral dels graduats. La valoració és, en conseqüència, del tot positiva. Convindria remarcar, però, que considerem que seria molt convenient que la Universitat acabés de desenvolupar un pla de seguiment de tots els seus egressats.

Els resultats dels indicadors d’inserció laboral esmentats al paràgraf anterior són força consistents amb els resultats que proporciona l’enquesta d’inserció laboral d’AQU Catalunya corresponent a l’any 2014 per a la subàrea «Física i Matemàtiques». Segons aquesta última, la taxa d’ocupació es troba al voltant del 80 %, amb més d’un 60 % dels egressats que troben feina en menys de tres mesos des de l’obtenció del títol de màster, amb una dedicació majoritària (més del 50 %) a activitats d’educació i recerca i amb els contactes com a principal via d’inserció a la primera feina (prop del 40 %). Tenint en compte que la totalitat dels egressats dels quals tenim notícia (el 80 % del curs 2014-15) han iniciat el doctorat, la majoria amb finançament, observem que aquest perfil respon perfectament a les opcions majoritàries de les dades d’AQU.

75

3.6.4 Màster en Meteorologia

3.6.4.1 Adequació i assoliment del perfil formatiu/competencial de la titulació

Per tal d’obtenir una mostra representativa de les assignatures impartides al Màster en Meteorologia i fer-ne l’anàlisi corresponent, s’han seleccionat assignatures que fossin bàsiques i

troncals per a tots els alumnes. Les assignatures obligatòries seleccionades han estat:

Micrometeorologia

Instrumentació i Teledetecció Meteorològica

Treball de Fi de Màster (TFM)

La primera és una assignatura de 5 crèdits de les considerades fonamentals i bàsiques del Màster,

que estudia la termodinàmica i la mecànica de la capa d’atmosfera més propera a la superfície terrestre (Capa Límit Atmosfèrica) que és on predominantment és desenvolupa la vida. A més, limita amb la superfície terrestre, la qual cosa li dona unes característiques molt especials a causa dels forçaments superficials. La segona assignatura, també de 5 ECTS, correspon a una temàtica molt important en Meteorologia com és la Instrumentació i la Teledetecció, on s’explica a l’alumne quin és el tipus d’instrumental i quines són les tècniques que s’utilitzen per observar l’atmosfera . És una assignatura que té una petita part teòrica, però que és fonamentalment pràctica. La tercera assignatura seleccionada és el Treball fi de Màster, de 20 ECTS i que l’alumne porta a terme predominantment durant el segon semestre del Màster.

A les Taules E.6.1 i E.6.2 dipositades al Campus Virtual es recull la informació relativa a les competències assignades a cada matèria i a cada assignatura, tal i com es va llistar a la memòria de verificació de l’ensenyament; a la Taula E.6.2 és mostra el total de competències. És important remarcar que totes les competències no estan assignades a totes les assignatures, per tal que en cadascuna d’elles les activitats formatives es puguin orientar per treballar de manera específica les competències assignades. L’assignatura relativa al TFM té assignades en la memòria verificada del títol 6 competències que són de caràcter bàsic i transversal.

Com s’ha comentat anteriorment l’objectiu de l’assignatura de Micrometeorologia és descriure i pronosticar l’estat de la capa d’atmosfera més propera a la superfície terrestre (3 km), cosa que per tant obliga a fer ús de les equacions que descriuen la dinàmica i la termodinàmica dels fluids. Per aquest motiu a aquesta assignatura se li ha assignat la competència general/transversal CG1 «Analizar críticamente el rigor de los desarrollos teóricos y la fiabilidad de las observaciones en el campo de la Meteorología» i una sèrie de competències específiques CE1, CE2, CE3, CE4 lligades al processos físics, escales espacials i temporals, i models numèrics involucrats. Per altre part, al ser l’atmosfera un gran laboratori experimental no manipulat, se li han assignat també tot una sèrie de competències específiques de la titulació CE5, CE6, CE7 i CE8 relacionades amb la mesura, tractament i anàlisi de dades. A continuació es resumeixen breument totes les competències específiques que l’estudiant ha d’assolir:

CE1-Conèixer i entendre els principals processos físics e interaccions que tenen lloc a la capa límit atmosfèrica.

CE2-Saber descriure qualitativa i quantitativament els moviments atmosfèrics dintre de les escales mitjanes (meso) i petites (micro).

CE3-Analitzar la importància de la composició de l’atmosfera a petites i mitjanes escales en el clima i el canvi climàtic

CE4-Entendre com els models numèrics es formulen a partir dels processos físics descrits anteriorment i com s’utilitzen operativament amb finalitats de pronòstic i de diagnòstic.

CE5-Analitzar e interpretar sèries meteorològiques utilitzant diferents tècniques.

CE6-Utilitzar els llenguatges de programació per a l’anàlisi de les dades meteorològiques.

CE7-Interpretar diagrames meteorològics i mapes sinòptics, i utilitzar-los per diagnosticar i pronosticar la interferència de l’escala sinòptica amb les escales mes petites, meso i micro.

CE8-Saber utilitzar els principals instruments meteorològics i sistemes d’observació remota per entendre el comportament dels sistemes físics que es volen estudiar.

76

A l’assignatura Instrumentació i Teledetecció Meteorològica se li han assignat les competències bàsiques CB6, CB7 i CB10 (vegeu la Taula E.6.2) de manera que l’alumne que finalitzi l’assignatura amb èxit sigui capaç d’aplicar les tècniques apresses en un context més ampli i multidisciplinar, podent treballar de forma autònoma o autodirigida. Tant els instruments d’exploració directa de l’atmosfera com els d’exploració remota, basats molts d’aquest últims en la teledetecció, subministren una sèrie de dades que han de ser fiables i han de ser les apropiades per detectar els processos físics que és volen estudiar, motiu pel qual és obligat demostrar la seva aplicabilitat. Per això a aquesta assignatura se li han assignat també les competències

generals/transversals CG1, CG2 i CG3 (Taula E.6.2). Finalment, cal recordar que dintre del context meteorològic, és una pràctica comú utilitzar amb certa freqüència les sortides de models numèrics per estudiar els fenòmens meteorològics a diferent escales, abans però els models s’han d’avaluar i validar, la qual cosa requereix de una sèrie de dades observacionals. És per aquest motiu que a les anteriors competències se’ls hi han afegit les competències específiques CE4 i CE5 (Taula E.6.2).

Pel que fa al TFM se li han assignat les competències bàsiques CB6, CB7 i CB10 de manera que es garanteixi que l’alumne sigui capaç de portar a terme un treball que sigui original en el seu

desenvolupament i la seva aplicació, demostrant també la seva capacitat per resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts. Per altre part, la realització del TFM també li ha de permetre adquirir l’aprenentatge necessari per treballar de forma autònoma i autodirigida. Un estudiant quan finalitza els seu TFM ha de ser capaç de analitzar amb esperit crític i amb rigor els desenvolupaments teòrics i les fiabilitats de les observacions, plantejar i avaluar un problema de forma eficient i, finalment, ser capaç de realitzar presentacions orals i redactar un treball científic. Per aquest motiu al TFM se li han assignat també les competències generals/transversals CG1, CG2 i CG3 (Taula E.6.2). És important remarcar que totes les competències del Màster en Meteorologia s’han anat treballant i avaluant a les diferents assignatures de l’ensenyament (Taula E.6.3 del Campus Virtual).

3.6.4.2 Anàlisi de les activitats formatives, metodologies docents i sistemes d’avaluació

Activitats formatives i metodologies docents

Per a l’assignatura Micrometeorologia les activitats formatives són les següents:

— Teoria: Exposició tipus classe magistral dels conceptes teòrics de la matèria.

— Teoricopràctica: Resolució de problemes bàsics per part del professor, que prèviament han tingut que resoldre els alumnes mitjançant un treball individual.

— Pràctiques: L’alumne ha de treballar amb una sèrie de dades reals aplicant diferents tècniques d’anàlisi per estudiar, analitzar i caracteritzar els diferents estats de la capa límit atmosfèrica. Posteriorment cada alumne presenta els corresponents informes escrits.

— Aprenentatge autònom (estudi individual de l’estudiant).

Per a l’assignatura d’Instrumentació i Teledetecció Meteorològica les activitats formatives són les següents:

— Teoria: Exposició tipus classe magistral dels conceptes teòrics de la matèria.

— Teoricopràctica: Resolució de problemes bàsics per part del professor que prèviament els estudiants han tingut que resoldre mitjançant un treball individual.

— Pràctiques de problemes: Resolució de problemes per part dels alumnes que retornen al professor, aquest els corregeix i retorna a l’alumne.

— Sortides de camp: Visites al Servei Meteorològic de Catalunya i a l’Agencia Estatal de Meteorologia per obtenir informació directa que afavoreixi l’aprenentatge.

— Aprenentatge autònom (estudi individual de l’estudiant).

En l’assignatura de Micrometeorologia les classes teòriques i la resolució de problemes bàsics a classe, que prèviament l’estudiant ha intentat resoldre o ha resolt fora de l’aula, és a dir el treball

77

pràctic presencial representen un 50 % i un 20 % respectivament de la dedicació. Aquest repartiment suposa una contribució molt significativa per l’assoliment de les competències CG1, CE1, CE2, CE3, CE4 mentre que l’altre 30 % correspon a un treball pràctic quasi autònom per l’estudiant. En aquest cas, el professor inicialment només dóna unes directrius bàsiques i subministra les dades observacionals, per tant incideix molt especialment en l’assoliment de les competències específiques CE5, CE6, CE7 i CE8.

L’assignatura Instrumentació i Teledetecció Meteorològica és una assignatura de caràcter primordialment pràctic, que ha de ser capaç de subministrar als alumnes les eines necessàries per fer que en el futur puguin desenvolupar un treball de forma autònoma i a la vegada resoldre problemes en contextos més amplis. Les activitats formatives estan doncs encaminades a assolir les competències CB6, CB7, CB10, CG1, CG2 i CG3. Al mateix temps l’estudiant ha de saber mesurar, interpretar i analitzar les sortides de l’instrumental meteorològic per comparar-les o assimilar-les als models meteorològics, la qual cosa incideixen molt particularment en les competències CE4 i CE5.

Com ja s’ha exposat prèviament, l’activitat formativa del TFM està dominada pel treball autònom desenvolupat per l’estudiant, la qual s’estructura de la forma següent:

— Recollida de la informació bibliogràfica pertinent.

— Realització de l’experiment i recollida de dades o recollida de dades d’altres experiments.

— Desenvolupaments teòrics.

— Càlculs o simulacions.

— Tractament i anàlisi de les dades mesurades o modelades.

— Processament i discussió dels resultats.

— Redacció de la memòria.

— Presentació i defensa oral del treball.

Per altra banda, la part que correspon al treball tutelat pel professor que dirigeix el TFM s’estructura al voltant dels següents aspectes:

— Seguiment i supervisió de l’alumne en cadascun del punts anteriors.

— Revisió de la memòria escrita i de la corresponent presentació fent els corresponents suggeriments.

Cal notar al respecte que tots els professors del màster són convidats a proposar possibles temes de treball a partir de la segona meitat del primer semestre, de manera que a principis del segon semestre els alumnes puguin disposar d’una llarga llista de temes per escollir, la qual es publica a la pàgina web del Màster. Es demana llavors que els alumnes contactin els possibles directors del seu TFM tenint com a punt de partida la llista esmentada i acabin per comunicar al Coordinador el treball que han triat. També existeix la possibilitat de que investigadors externs de reconegut prestigi actuïn com a directors del treball.

Finalment, pel que fa a l’adquisició de competències, donat que, tal i com hem comentat més a

dalt, el TFM és un treball pràcticament autònom de l’estudiant, resulta lògic que durant la seva execució l’estudiant assoleixi aquelles relacionades amb l’originalitat en el desenvolupament d’idees, d’aplicació dels coneixements adquirits i de treball autònom que recullen les CB6 i CB7 i CB10. Per altre part, el TFM ha de permetre que l’estudiant acabi de consolidar l’adquisició de les competències relacionades amb la capacitat de ser crític i rigorós amb els desenvolupaments teòrics i pràctics, així com les saber redactar i presentar adequadament un treball científic, recollides en les CG1, CG2 i CG3.

Sistemes d’avaluació

El sistemes d’avaluació del Màster en Meteorologia, i en particular el de les assignatures seleccionades, es detallen a la Taula E.6.3 del Campus Virtual. A continuació és presenta un resum.

A l’assignatura Micrometeorologia el sistema d’avaluació s’estructura així:

78

— Probes tipus test realitzades al llarg del curs (20 % de la nota final).

— Elaboració i presentació per escrit de treballs pràctics (30 %).

— Examen final dels coneixements adquirits amb aplicacions pràctiques (50 %).

Les pràctiques que es realitzen a l’assignatura tenen un pes específic important donat que els estudiants han de posar en pràctica tota una sèrie de aprenentatges que van adquirint a mesura que progressa el temari de l’assignatura i, per tant, constitueixen de facto una avaluació

continuada de la matèria. A més a més, les pràctiques són de utilitat per clarificar conceptes teòrics bàsics.

La docència de l’assignatura Instrumentació i Teledetecció Meteorològica, la imparteixen dos professors, un explica la part d’Instrumentació i l’altre la part de Teledetecció Meteorològica. La nota final de l’assignatura s’obté com la mitjana aritmètica de les dues parts. L’avaluació continuada es fa a través d’una sèrie de problemes que comptabilitzen el 20 % de la nota final i un conjunt d’exercicis pràctics que l’estudiant ha d’anar resolent al llarg del curs i que comptabilitzen el 30 %. A l’acabament del període lectiu es fa un examen final que representa el 50 % de la nota

final.

L’avaluació del TFM té certes peculiaritats que la diferencien de la resta d’assignatures. La més important és que es fa a través de la presentació d’una memòria escrita i d’una defensa oral del treball realitzat, les quals són jutjades per un tribunal de dos membres i ponderades a través de la utilització de rúbriques. Aquestes rúbriques estan disponibles en el Campus Virtual de l’assignatura i són accessibles per a tots els estudiants. La nota final inclou també la valoració del director del treball o tutor (igualment a través de les corresponents rúbriques) amb un pes del 30 %, mentre que el 70 % restant prové de la nota del Tribunal 70 %, repartida entre la memòria escrita (amb

un pes absolut del 40 %) i la presentació oral (el 30 % restant).

Cal esmentar el fet que un percentatge apreciable d’estudiants s’acull a la possibilitat de presentar-se a una re-avaluació del TFM per millorar-ne la qualitat, i també que alguns d’ells li dediquen un semestre en exclusivitat. Aquests dos factors permeten explicar la bona qualitat general dels treballs defensats.

3.6.4.3 Adequació dels indicadors acadèmics

Pel que fa als indicadors acadèmics, els resultats globals disponibles es presenten a la Taula 3.6.4.1. Es resumeixen a través d’una taxa de rendiment (percentatge de crèdits superats respecte matriculats) que és quasi del 90 % i d’una taxa d’eficiència (percentatge de crèdits matriculats respecte crèdits del curs) del 100 %, un valor molt elevat, mentre que la durada dels estudis va ser de 1,1 anys durant el curs 2014-15. Els resultats d’aquests indicadors, que estan

per sobre dels valors previstos en la memòria de verificació d’aquest ensenyament, mostren que els estudiants que es matriculen en el màster en Meteorologia, encara que en número no són molts, estan altament motivats per cursar aquesta titulació i convertir-se un futur proper tant en bons professionals com en científics reconeguts. Respecte a la taxa d’abandonament, encara que per a aquest any 2014-15 no hi ha informació, podem afirmar a partir de l’experiència recollida durant els anys anteriors en l’antic màster, que la taxa acostuma a ser escassa, i sempre lligada a raons laborals.

El fet que no més es disposi de dades depurades per al curs 2014-15 no ens ha permès fer un seguiment de l’evolució temporal d’aquests indicadors. De totes maneres, de nou l’experiència recollida en anys anteriors ens permet estimar que els resultats en els propers cursos haurien de seguir una tendència similar.

Taula 3.6.4.1 RESULTATS GLOBALS DEL MÀSTER EN METEOROLOGIA. CURS 2014-15

Indicador Valor

Taxa de rendiment 89,53 %

Taxa d'eficiència 100,00 %

Durada mitjana dels estudis 1,11 anys

Taxa d'abandonament

Taxa de graduació

79

A la Taula 3.6.4.2 es mostren les qualificacions per assignatures. Pràcticament totes tenen resultats similars, amb taxes d’èxit iguals al 100 %, mentre que la taxa de rendiment oscil·la entre el 75 i el 100 %. Si ens centrem en les assignatures que s’han escollit per a l’anàlisi dels sub-estàndards 6.1 i 6.2 i el TFM (destacades en negreta) els resultats son altament positius. Per al conjunt de les dues assignatures la taxa d’èxit és del 100 %, la taxa de rendiment del 89 %, mentre que la taxa de no presentats (no es mostra) arriba al 9 %. Pel que fa al TFM, disminueix lleugerament la taxa de rendiment, en aquest cas al 89 %, mentre que la taxa de no presentats se situa en l’11 %. Aquest valor indica que els estudiants que es matriculen del TFM no constitueixen

el total d’estudiants que estan cursant el Màster en un any acadèmic. Això és la conseqüència de que un petit percentatge d’estudiants vulgui dedicar més temps a realitzar el treball, per la qual cosa prefereix presentar-lo al curs següent.

A la Taula E.6.10, dipositada al Campus Virtual, es presenten els llistats dels TFM amb les diferents temàtiques i les notes obtingudes pels estudiants. Les notes oscil·len entre la més baixa, notable, que obté la gran majoria dels estudiants (el 70 %), passant per 2 excel·lents (el 20 %) i la matrícula d’honor (el 10 % restant). Creiem, per tant, que els resultats globals del TFM poden qualificar-se de positius i dintre dels paràmetres esperats.

Taula 3.6.4.2 QUALIFICACIONS DE TOTES LES ASSIGNATURES DEL MÀSTER EN METEOROLOGIA. CURS 2014-15

Assignatura A N E MH S NP Matriculats Èxit Rendiment

Anàlisi i Predicció

Meteorològica 1 8 1 1 0 12 1 100 % 92 %

Anàlisi i Tractament de

Dades 2 4 3 1 0 11 1 100 % 91 %

Clima i Canvi Climàtic 1 8 1 0 0 11 1 100 % 91 %

Contaminació

Atmosfèrica 2 3 1 0 0 6 0 100 % 100 %

Dinàmica Avançada 2 2 0 0 0 5 1 100 % 80 %

Física del Clima 1 3 0 0 0 5 1 100 % 80 %

Hidrometeorologia 3 4 2 0 0 10 1 100 % 90 %

Instrumentació i

Teledetecció

Meteorològica

2 5 3 0 0 11 1 100 % 91 %

Meteorologia Dinàmica 3 3 3 1 0 12 2 100 % 83 %

Meteorologia Física 1 6 1 1 1 12 2 90 % 75 %

Meteorologia i Mitjans

de Comunicació 2 2 0 0 0 4 0 100 % 100 %

Meteorologia Radar 0 7 2 1 0 11 1 100 % 91 %

Meteorologia Urbana i

Biometeorologia 0 0 1 0 0 1 0 100 % 100 %

Micrometeorologia 3 5 1 1 0 11 1 100 % 91 %

Modelització

Meteorològica i

Climàtica

2 6 3 0 0 11 0 100 % 100 %

Pràctiques Externes

Optatives 0 0 3 0 0 3 0 100 % 100 %

Riscos Climàtics 0 5 3 0 0 8 0 100 % 100 %

Treball Final de Màster 0 6 2 0 0 9 1 100 % 89 %

S=Suspès, A=Aprovat, N=Notable, E=Excel·lent, MH=Matrícula d'Honor, NP=No presentat

80

3.6.4.4 Indicadors d’inserció laboral

El Màster en Meteorologia és un màster bàsicament professionalitzador, enfocat a la inserció laboral en empreses dedicades a l’aplicació pràctica de la Meteorologia, encara que no deixa de banda la preparació dels estudiants per als estudis de doctorat, ja siguin en la pròpia Facultat o en altres centres de recerca.

Gràcies a que molts dels nostres professors mantenen una estreta relació amb estudiants que han finalitzat el màster disposem de força informació, encara que malauradament no tan complerta com voldríem, sobre la seva inserció laboral. A continuació, presentem un llistat amb les insercions laborals de les que tenim constància ordenades cronològicament.

2016, 1 contracte del Departament de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya. Barcelona, Espanya.

2016, 1 contracte d’ Investigador pre-doctoral a l’Université de Grenoble, France.

2015, 1 contracte d’Investigador pre-doctoral al Helmholtz Center for Ocean Research, Department of Ocean Circulation and Climate Dynamics, Research Unit of Marine Meteorology. Kiel, Alemanya.

2015, 1 contracte d’Investigador pre-doctoral Departament d’Oceanografia Física i Tecnològica. Institut de Ciències del Mar. Barcelona, Espanya.

2015, 1 contracte a l’empresa AWS Truepower. Barcelona, Espanya.

2014, 1 contracte d’Investigador pre-doctoral, Delft University of Technology, The Netherlands.

2014, 1 contracte d’Investigador pre-doctoral, Zurich University, Switzerland.

2014, 1 contracte de Predictor Meteorològic a Weathernews. Soest, The Netherlands.

2013, 1 contracte d’Investigador pre-doctoral, Servei Meteorològic de Catalunya. Barcelona, Espanya.

2013, 1 contracte a l’empresa METEOSIM. Barcelona, Espanya.

2012, 1 contracte a l’Empresa Fugro Survey Middle East Ltd, Espanya.

2011, 1 contracte d’Investigador pre-doctoral de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis

de l'Aigua-CSIC. Barcelona, Espanya

2011,1 contracte a l’empresa VORTEX. Barcelona, Espanya.

2011, 1 contracte d’Investigador predoctoral al Barcelona Supercomputing Center-UPC. Barcelona, Espanya.

2011, 1 contracte del Servei Meteorològic Català (SMC). Barcelona, Espanya.

2011, 1 contracte al CIEMAT. Madrid, Espanya.

2011, 1 contracte a l’empresa VORTEX. Barcelona, Espanya.

2011, 1 contracte de Meteoròleg a 8TV/RAC1, Barcelona, Espanya.

2011, 1 contracte a l’empresa, Meteorological Analyst RWE. Essen, Germany.

2011, 1 contracte d’Investigador pre-doctoral al Centre Barcelona Supercomputing Center-UPC. Barcelona, Espanya.

2011, 1 contracte de Meteoròleg (RHG/7 de Ràdio). Barcelona, Espanya.

2011, 1 contracte de Meteoròleg a Aragón TV.

A aquestes xifres es poden afegir 10 contractes més de l’any 2010. Es pot concloure doncs que els resultats obtinguts atenent als dos aspectes professionalitzador i formatiu mencionats anteriorment és altament positiva.

3.6.5 Màster en Nanociència i Nanotecnologia

3.6.5.1 Adequació i assoliment del perfil formatiu/competencial de la titulació

Els estudiants del Màster en Nanociència i Nanotecnologia al final dels seus estudis han d’assolir competències en l’àmbit de la recerca relacionada amb el desenvolupament de materials nanoestructurats i les seves aplicacions dintre d’un ambient multidisciplinari (vegeu la Taula E.3.6.5.1 dipositada al Campus Virtual). Aquestes competències es treballen a nivell de matèries,

81

aconseguint el seu desenvolupament i consecució al llarg de les diferents assignatures d’un itinerari tutoritzat (vegeu la Taula E.3.6.5.2 dipositada al Campus Virtual).

De forma genèrica, l’avaluació de les competències bàsiques es fa per mitjà de casos d’estudi realitzats a classe, treballs realitzats per l’estudiant (memòries, dossiers i projectes), proves orals

(entrevistes. exàmens, posades en comú i discussions a l’aula i exposicions), i resolució de problemes. D’aquesta forma, l’estudiant pot demostrar com ha adquirit les diferents competències bàsiques. Les assignatures obligatòries incideixen fortament sobre aquestes competències, proporcionant uns coneixements amplis que s’apliquen a entorns multidisciplinaris però relacionats amb la seva diferent formació de grau. Les assignatures optatives incideixen sobre algunes d’aquestes competències, reforçant la seva consecució. D’altra banda, les competències generals (o transversals) es treballen parcialment a les assignatures obligatòries, però s’incideix en aquestes a les assignatures optatives, incloses en assignatures de distintes matèries, assegurant-nos de que tots els estudiants disposen d’un itinerari en el qual es contemplin. Aquest tipus de competències s’avaluen per mitjà de casos d’estudi realitzats a classe, treballs realitzats per l’estudiant i proves orals (entrevistes, exàmens, posades en comú i discussions a l’aula i exposicions). Per últim, les competències específiques són particulars de cadascuna de les

assignatures i/o matèries. Així, la competència CE1 es treballaria a les assignatures que tenen un caràcter més general (dintre dels àmbits de la Nanociència i la Nanotecnologia), com ara Nanomaterials, Nanobiotecnologia, Fabricació i Tecnologia de Materials, Física i Química a la nanoescala, Nanoengineyria i Nanofarmacoteràpia. La competència CE2 es desenvolupa a les assignatures que disposen d’un caràcter més pràctic i/o aplicat i s’avalua a partir dels informes i treballs realitzats pels alumnes. La competència CE3 es treballa principalment a les matèries (i assignatures) que impliquen l’ús d’eines de càlcul avançades, ja sigui a nivell de desenvolupament matemàtics, de programari específic o de càlcul numèric (Nanomaterials, Física i Química a la nanoescala Nanoenginyeria i Nanofarmacoteràpia); els informes, treballs realitzats pels estudiants i casos d’estudi són les eines emprades per a avaluar aquesta competència. La competència CE4 es desenvolupa a les matèries a on hi ha una descripció específica de fabricació, ja sigui de dispositius o de materials nanoestructurats, incidint sobre les matèries de Nanomaterials,

Fabricació i Tecnologia de Materials, Física i Química a la Nanoescala i Química de Nanosistemes; els informes de pràctiques, treballs realitzats i proves escrites són les eines que fem servir per avaluar-les. La competència CE5 és específica de les matèries on la caracterització a nivell nanomètric és fonamental, com ara les matèries de Nanobiotecnologia, Caracterització i Manipulació a la Nanoescala i Tècniques de Caracterització; el mètode d’avaluació és a partir també dels informes i treballs realitzats pels alumnes, discussió a l’aula i proves escrites. Les competències CE6 i CE7 es treballen a nivell de les assignatures obligatòries i la matèria de Fabricació i Tecnologia de Materials i s’avaluen a través dels informes de pràctiques, treballs i proves escrites. Val a dir que la competència CE7 es treballa també a les matèries aplicades de Nanoenginyeria i Nanofarmacoteràpia, on també es desenvolupa la competència CE8 (que s’avalua a partir d’informes i presentacions orals). Finalment, al TFM es combinen les competències CB8,

CB9, CB10 (competències relaciones amb l’aplicació de coneixements a diferents àmbits, al treball autònom, comunicació), les CG2, CG3, CG4 (relacionades amb les habilitats per a gestionar el propi projecte de recerca, autonomia i implementació de metodologies innovadores), i les CE7 i CE8 (relacionades amb el desenvolupament de tasques de recerca i desenvolupament en els àmbits de la Nanociència i la Nanotecnologia).

Per tal de fer una mostra del programa formatiu, de les activitats de formació, de les diferents competències i matèries del currículum i dels diferents semestres del pla d’estudis, hem considerat oportú seleccionar les següents assignatures obligatòries:

Nanomaterials (1er Semestre).

Caracterització i Manipulació a la Nanoescala (1er Semestre).

Treball Final de Màster (1er i 2on Semestres) .

Aquestes assignatures conformen, cadascuna d’elles, una de les matèries de caràcter obligatori incloses en l’informe de verificació. Per tant, queden dintre del de l’itinerari de tots els alumnes que cursen el màster en Nanociència i Nanotecnologia. A més a més, en aquestes tres assignatures de caràcter obligatori es treballen totes les competències del màster abans esmentades i reflectides a la Taula E.3.6.5.1 (veure també la Taula E3.6.5.2).

La primera de les assignatures (Nanomaterials) és una assignatura de 5 ECTS, majoritàriament basada en classes de teòrica, que proporciona una visió general dels nanomaterials i les seves

aplicacions, donant èmfasi a l’estructura dels sistemes d’escala nanomètrica, com aquesta permet modificar les seves propietats mitjançant el control de la seva dimensionalitat i quines són les aplicacions més importants dels nanomaterials en els camps de la medicina, l’electrònica, el magnetisme, l’energia i la fotònica. Aquesta assignatura també desenvolupa a sessions teorico-

82

pràctiques una temàtica relacionada amb la innovació i negoci en Nanociència i Nanotecnologia, que està orientada a identificar el panorama científic i industrial de l’entorn pròxim, a nivell nacional i internacional, en relació a aquest àmbit. Les competències i els conceptes d’aquesta assignatura es desenvolupen a través de classes magistrals, resolució de problemes, casos pràctics i conferències. Pel que fa a l’avaluació de les competències, aquestes s’avaluen fent servir un treball escrit una prova oral, totes dues tutoritzades i realitzades pels estudiants, i una prova escrita individual. D’aquesta forma, treballem les competències bàsiques CB6, CB8, CB9 i CB10, les competències generals CG1, CG2, i CG4, i les competències específiques CE1, CE2 i CE3

(vegeu la Taula 3.6.5.1).

La segona assignatura triada (Caracterització i Manipulació a la Nanoescala) que està orientada a donar als estudiants una formació amplia sobre les tècniques experimentals i la instrumentació relacionades amb la caracterització i/o manipulació de la matèria a nivell nanomètric. L’assignatura cobreix conceptes sobre microscòpies electròniques (preparació de mostres i observació) i de les seves limitacions en resolució espacial, així com conèixer el panorama actual sobre l'aplicació de les eines de microscòpia per a la caracterització morfològica i analítica. Aquesta assignatura treballa els conceptes i competències fent servir tres tipus diferents

d’activitats: classes magistrals, treballs tutoritzats i pràctiques de laboratori (amb un número reduït d’alumnes). Aquests s’avaluen considerant l’elaboració individual d’una memòria de les pràctiques de laboratori, una presentació oral d’un tema desenvolupat pels estudiants i una prova escrita. Tenint en compte les activitats i el sistema d’avaluació d’aquesta assignatura, es treballen les competències bàsiques CB6, CB7, CB8 i CB10, les competències generals CG1 i CG2, i les competències específiques CE2, CE5 i CE6 (vegeu la Taula 3.6.5.1).

La tercera assignatura seleccionada és el Treball de Fi de Màster, de 20 ECTS i que l’estudiant desenvolupa majoritàriament durant el segon semestre. En aquesta assignatura i al llarg de la

seva execució, l’estudiant aplicarà els coneixements apressos al llarg del primer semestre i els que està treballant a la resta d’assignatures del segon semestre, fent ús de les competències adquirides per tal de desenvolupar un treball experimental i/o teòric d’un dels àmbits de les Nanociència i Nanotecnologia, seguint la classificació de temàtiques de l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la Universitat de Barcelona (www.ub.edu/in2ub), tot això sempre sota la tutorització del seu director (o directors). Durant el desenvolupament del TFM, es treballen les competències bàsiques CB8, CB9 i CB10, les competències generals CG2, CG3 i CG4, i les competències específiques CE7 i CE8. Val a dir que aquestes competències són poc restrictives, per tal de no excloure cap temàtica sobre les que es pot realitzar el TFM. Des del punt de vista de l’avaluació, disposem d’unes rúbriques que ens permetem avaluar objectivament la tasca feta durant el període d’execució del TFM (corresponent al seu director), la memòria escrita i

l’exposició i defensa oral del treball davant d’un tribunal d’avaluadors. Alumnes i directors tenen accés a les rúbriques a través de l’assignatura del Campus Virtual.

3.6.5.2 Anàlisi de les activitats formatives, metodologies docents i sistemes d’avaluació

Les metodologies docents i activitats formatives que s’utilitzen al Màster en Nanociència i Nanotecnologia són les següents: classes magistrals (ME1), col·loquis (ME2), classes expositives (ME3), conferències (ME4), debat dirigit (ME5), roda d'intervencions (ME6), seminari (ME7), treball en grup (ME8), treball escrit (ME9), resolució de problemes (ME10), recerca d'informació (ME11), elaboració de projectes (ME12), estudi de casos (ME13), visita (ME14) i pràctiques (ME15) [a la Taula 3.6.5.3 dipositada al Campus Virtual es presenta una descripció detallada

d’aquestes].

Particularitzant per a les assignatures obligatòries que hem presentat a l’apartat anterior, les classes magistrals (presencials), els col·loquis (presencials), elaboració de projectes (dirigits no presencials), treball en grup (autònom no presencial), treball escrit (dirigit no presencial) i recerca d’informació (autònom no presencial) són les metodologies que es fan servir per l’assignatura de Nanomaterials. Per al cas de l’assignatura de Caracterització i Manipulació a la Nanoscala, es treballen les competències a través de les metodologies de classes magistrals (presencials), treball en grup (autònom no presencial), pràctiques (presencials), treball escrit (dirigit no presencial),

recerca d’informació (autònom no presencial) i estudi de casos (dirigit no presencial). Per últim, al TFM es treballa a partir de recerca d’informació, treball escrit, elaboració de projectes i classes expositives; en aquest cas, la part presencial i dirigida és només del 20 % (75 hores), mentre que el treball autònom és del 80 % (425 hores), presencial o no, depenent de la tipologia de projecte de TFM.

En quan al sistema d’avaluació, en el Màster es fan servir 4 metodologies diferents, que s’exposen a la Taula 3.6.5.4. En particular, les assignatures obligatòries de Nanomaterials i Caracterització i Manipulació a la Nanoscala fan servir les proves escrites, les proves orals i els treballs dels

83

estudiants per avaluar les competències adquirides (vegeu la secció anterior on es descriuen les competències de cadascuna d’elles), tal i com es descriu als respectius plans docents i a la memòria de verificació: http://www.ub.edu/grad/plae/AccesInformePD?curs=2015&codiGiga=571411&idioma=CAT&recurs=publicacio http://www.ub.edu/grad/plae/AccesInformePD?curs=2015&codiGiga=571413&idioma=CAT&recur

s=publicacio

Taula 3.6.5.4. METODOLOGIES EMPRADES PER AVALUAR LES COMPETÈNCIES AL MÀSTER EN NANOCIÈNCIA I NANOTECNOLOGIA

Finalment, les competències al TFM s’avaluen mitjançant unes rúbriques que van ser implantades plenament al curs 2015-16 (veure fitxer adjunt al Campus Virtual), i que fan servir tres avaluadors diferents: el director i els dos membres que constitueixen el tribunal. En particular, aquestes rúbriques permeten avaluar de forma objectiva totes les competències que es treballen al TFM:

CB8, CB9, CB10 (competències relaciones amb l’aplicació de coneixements a diferents àmbits, al treball autònom, comunicació), CG2, CG3, CG4 (relacionades amb les habilitats per a gestionar el propi projecte de recerca, autonomia i implementació de metodologies innovadores), CE7 i CE8 (relacionades amb el desenvolupament de tasques de recerca i desenvolupament en els àmbits de la Nanociència i la Nanotecnologia). L’avaluació del treball realitzat per l’estudiant dirigit pel seu director té un pes del 25 % del total. Al director (o a un dels directors, en cas de que hi hagi més d’un) se’l convida a també a formar part del tribunal. D’aquesta forma, el pes del director sobre la qualificació final és considerable (50 %), ja que és la persona que coneix de primera mà el treball desenvolupat per l’estudiant. El 50 % restant de la nota ve donada per l’avaluació dels dos membres del tribunal basant-se en la memòria escrita (cada membre del tribunal aporta un 15 %) i la presentació i defensa (cada membre del tribunal aporta un 10 %).

Tot i que al llarg del curs 2014-15 no s’ha detectat cap deficiència respecte al desenvolupament i avaluació de les competències, som conscients de que els plans docents de les assignatures no expliciten les competències que es treballen en particular (tot i que la metodologia i el mètode d’avaluació de les assignatures asseguren la correcte avaluació de les mateixes). Aquest és un dels aspectes que la Comissió de Coordinació del màster s’ha plantejat millorar de forma urgent de cara al proper curs (vegeu la proposta de millora PM01 al Capítol 4).

Pel que fa al grau de satisfacció de la titulació, tant dels estudiants com del professorat que participa en el màster, aquest s’ha copsat a partir dels informes agregats de les enquestes de la

UB sobre les assignatures de màster duts a terme els tres darrers cursos acadèmics (http://www.ub.edu/gtr/enquestes.html). Les enquestes esmentades mostren que les assignatures del màster en Nanonociència i Nanotecnologia assoleixen unes puntuacions globals mitjanes de 6 sobre 10, amb una dispersió de ±2.5 punts, en el cas dels estudiants i de 6.5 punts sobre 10, amb una dispersió de ±2.6 punts, en el cas del professorat. La valoració general és doncs positiva però no podem ignorar que l’elevada dispersió, resultat que també es repeteix a les enquestes individuals de les assignatures, indica que el grau de satisfacció és relativament heterogeni. Molt probablement aquesta dispersió en les valoracions pot estar relacionada amb el fet que aquest màster té un caràcter fortament multidisciplinari i transversal, la qual cosa propicia que, depenent del perfil de cadascú, sempre hi hagin parts del programa que siguin més difícils de seguir (però no per això menys necessàries). Hem de tenir present que, tal com consta a la

memòria de verificació, el Màster en Nanociència i Nanotecnologia no està dissenyat per ser una titulació que cerca l’especialització en una ciència bàsica concreta, sinó que persegueix proporcionar una formació als seus estudiants dintre de l’àmbit emergent de la Nanociència i la Nanotecnologia, un camp que es caracteritza per ser essencialment multidisciplinar i cohesionat

EV1 Proves escrites: examen, qüestionaris (d'elecció entre diferents respostes, de distinció veritable/fals,

d'aparellament ...), proves objectives (respostes simples, completar la frase ...), proves d'assaig, mapes

conceptuals i similars, activitats d'aplicació, estudi de casos, resolució de problemes ...

EV2 Proves orals: entrevistes o exàmens, posades en comú, exposicions ...

EV3 Instruments basats en l'observació: llistats de control, escales d'estimació, registres ...

EV4 Treballs realitzats per l'estudiant: memòries, dossiers, projectes ...

84

exclusivament per l'escala de la matèria amb la qual treballa, però que, no obstant, constitueix actualment un dels motors més importants de la nova indústria i de la societat del coneixement.

3.6.5.3 Adequació dels indicadors acadèmics

Els resultats globals referents als indicadors acadèmics del curs 2014-15 es mostren a la Taula

3.6.5.5. Podem veure que la taxa de rendiment (percentatge de crèdits superats respecte als matriculats) és molt propera al 100 % i la taxa d’eficiència (percentatge de crèdits matriculats respecte crèdits del curs) és igual al 100 %. En mitjana, la durada dels estudis es d’un any, tot i que durant el curs 2014-15 quatre dels estudiants varen optar per finalitzar el màster en 1,5 anys, per tal de desenvolupar el TFM durant tot un semestre, independentment de les assignatures (la mitjana es va mantenir en 1 any perquè dos estudiants del programa de màster anterior es van adaptar al nou programa i van poder completar els 60 ECTS únicament en un semestre). Tot i que no disposem de dades actualitzades del curs 2015-16, aquest fet de dedicar-li més temps al TFM el van repetir dos estudiants, finalitzant els seus estudis en 1,5 anys. Això ha fet pujar la durada mitjana dels estudis en aquest darrer curs a 1,1 anys.

Taula 3.6.5.5 RESULTATS GLOBALS DEL MÀSTER EN NANONOCIÈNCIA I NANOTECNOLOGIA. CURS 2014-15

Indicador Valor

Taxa de rendiment 98,66 %

Taxa d'eficiència 100,00 %

Durada mitjana dels estudis 1,00 anys

Taxa d'abandonament

Taxa de graduació

A la Taula 3.6.5.6 es presenta la distribució de les qualificacions a les diferents assignatures del Màster en Nanociència i Nanotecnologia. Es pot veure que la taxa d’èxit a pràcticament totes les elles és del 100 % (llevat de l’assignatura obligatòria de Caracterització i Manipulació a la Nanoscala), mentre que la taxa de rendiment baixa una mica a tres assignatures (Modelització i Simulació, Nanoelectrònica i el TFM), perquè hi ha un o dos estudiants que no es van presentar a

l’avaluació. En general, podem veure que la mitjana de notes de les assignatures se situa en el notable, amb una dispersió que abasta des dels aprovats fins als excel·lents i, en alguns casos, matrícules d’honor. En el cas particular del TFM, les notes són considerablement més altes, amb un 6 % de matrícules d’honor, un 53 % d’excel·lents, un 34 % de notables i un altre 6 % de no presentats. A la Taula E.6.10 dipositada al Campus Virtual es presenta la relació de títols dels TFM desenvolupats el curs 2015-16. Podem observar que la tendència general de les qualificacions es conserva, sent majoria les notes que superen el 8 sobre 10 amb gairebé un 60 % entre excel·lents i matricules d’honor.

Taula 3.6.5.6 QUALIFICACIONS DE TOTES LES ASSIGNATURES DEL MÀSTER EN NANONOCIÈNCIA I

NANOTECNOLOGIA. CURS 2014-15

Assignatura A N E MH S NP Matriculats Èxit Rendiment

Biodisponibilitat, Eficàcia i

Toxicitat. Avaluació In Vitro i In

Vivo (571430)

3 9 2 0 0 0 14 100 % 100 %

Caracterització i Manipulació

a la Nanoescala (571413) 13 20 2 0 2 0 37 95 % 95 %

Ciència i Anàlisi de Superfícies

(571419) 7 10 3 1 0 0 21 100 % 100 %

Fenòmens a la Nanoescala

(571418) 4 3 1 1 0 0 9 100 % 100 %

Microscòpia Electrònica de

Transmissió d'Alta Resolució i

Analítica (571417)

2 7 0 0 0 0 9 100 % 100 %

85

Assignatura A N E MH S NP Matriculats Èxit Rendiment

Modelització i Simulació

(571420) 3 10 1 1 0 1 16 100 % 94 %

Nanobiotecnologia (571412) 6 20 8 2 0 0 36 100 % 100 %

Nanocatàlisi (571422) 5 9 3 0 0 0 17 100 % 100 %

Nanoelectrònica (571426) 3 8 3 2 0 1 17 100 % 94 %

Nanoenergia (571424) 4 5 1 1 0 0 11 100 % 100 %

Nanofotònica (571425) 0 9 3 0 0 0 12 100 % 100 %

Nanomagnetisme i

Espintrònica (571423) 0 5 9 1 0 0 15 100 % 100 %

Nanomaterials (571411) 4 20 10 2 0 0 36 100 % 100 %

Nanosensors (571427) 1 8 9 1 0 0 19 100 % 100 %

Nanotecnologia Farmacèutica

(571429) 0 6 13 1 0 0 20 100 % 100 %

Processos en Sala Blanca,

Nanofabricació i

Nanoprocessament (571414)

3 14 3 1 0 0 21 100 % 100 %

Síntesi i Tractament de

Materials (571415) 8 10 2 1 0 0 21 100 % 100 %

Sistemes Col·loïdals i

Dispositius Supramoleculars

(571421)

10 13 1 0 0 0 24 100 % 100 %

Sistemes de Diagnòstic a la Nanoescala (571431)

3 10 3 0 0 0 16 100 % 100 %

Sistemes Nanoscòpics d'Administració de Medicaments (571428)

0 3 11 1 0 0 15 100 % 100 %

Tècniques Magnètiques: Espectroscòpia i Imatge (571416)

2 13 1 1 0 0 17 100 % 100 %

Treball final de Màster (571432)

0 11 17 2 0 2 32 100 % 94 %

S=Suspès, A=Aprovat, N=Notable, E=Excel·lent, MH=Matrícula d'Honor, NP=No presentat

3.6.5.4 Adequació dels indicadors d’inserció laboral

El Màster en Nanociència i Nanotecnologia és una titulació que pretén formar professionals competents en aquests àmbits, tant en el vessant industrial com científica, que siguin capaços d'afrontar problemàtiques que involucrin coneixements de difícil classificació segons els esquemes clàssics. Tot i que no disposem de cap pla concret de seguiment dels estudiants un cop s’han graduat tenim coneixement de la situació actual d’una fracció important d’aquests, ja que molts dels professors mantenen contacte amb els seus estudiants de TFM. A continuació, presentem un

llistat amb les insercions laborals associades a l’actual programa de Màster (cursos 2014-15 i 2015-16) de les que tenim constància:

Any 2016:

1 contracte d’investigador docent, Sec. Deptal. Estructuras, Transporte y Construcción, Universidad Técnica Particular de Loja, Ecuador.

1 contracte predoctoral al Catalan Institute of Nanoscience and Nanotechnology (ICN2), Barcelona, Espanya.

1 contracte com a Junior Researcher in Applied Neuroscience, Starlab Barcelona S.L., Barcelona, Espanya.

5 contractes predoctorals a la Universitat de Barcelona, Barcelona, Espanya.

86

1 contracte predoctoral a Eindhoven University of Technology, Eindhoven, Països Baixos.

1 contracte predoctoral al Laboratoire de Physique des Solides (Universitat Paris-Sud), Paris, França.

1 contracte com a Scientific Assistant a l’Ecole Polytechnique Fédérale de Lausanne, Lausanne, Suïssa.

3 contractes de tècnic a la Universitat de Barcelona, Barcelona, Espanya.

1 contracte predoctoral a la University of Warwick, Warwick, Regne Unit.

1 contracte de tècnic a l’Institut Jaume Almera-CSIC, Barcelona, Espanya.

Any 2015:

3 contractes predoctorals a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), Barcelona, Espanya.

1 contracte predoctoral a l’Institut Curie, Paris, França.

1 contracte de professor a la Universidad Técnica Particular de Loja, Loja, Ecuador.

1 contracte de tècnic a la Universitat de Barcelona, Barcelona, Espanya.

1 contracte predoctoral a la Universitat de Lleida, Lleida, Espanya.

1 contracte predoctoral a l’Institut Català d'Investigació Química (ICIQ), Barcelona, Espanya.

3 contractes predoctorals a la Universitat de Barcelona, Barcelona, Espanya.

1 contracte predoctoral a l’Institut de Ciències Fotòniques, Castelldefels, Espanya.

1 contracte com a consultor a SAP Consultant en EY, Barcelona, Espanya.

1 contracte com a Scientific Assistant a l’Ecole Polytechnique Fédérale de Lausanne, Lausanne, Suïssa.

1 contracte de Junior Developer en GFT Technologies SE, Barcelona, Espanya.

1 contracte de Tècnic de Laboratori a Medical Devices, departament d’R+D, Diagnostic Grifols, Espanya.

1 contracte de tècnic de laboratori a l’IREC, Barcelona, Espanya.

1 contracte d’encarregada d’I+D a Etipres SA, Costa Rica.

1 contracte d’assistent de solucions, Everis, Barcelona, Espanya.

Tal i com es pot veure al llistat, les sortides professionals se situen majoritàriament en la zona metropolitana de Barcelona, tot i que molts dels estudiants trien marxar a l’estranger per

continuar la seva carrera professional, principalment als seus països d’origen o bé a països de la Unió Europea. Pel que fa a la tipologia de professions, totes elles estan relacionades amb els estudis de màster cursats, ja sigui des del punt de vista de recerca bàsica, docència o empreses tecnologies.

Accés a la informació pública relacionada >>Campus Virtual de la UB >>Taules d’indicadors VSMA per al màster en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica >>Taules d’indicadors VSMA per al màster en Enginyeria Biomèdica >>Taules d’indicadors VSMA per al màster en Física Avançada

>>Taules d’indicadors VSMA per al màster en Meteorologia >>Taules d’indicadors VSMA per al màster en Nanociència i Nanotecnologia >>Llista dels millors TFM del curs acadèmic 2015-16 del màster en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica >>Llista dels millors TFM del curs acadèmic 2015-16 del màster en Enginyeria Biomèdica >>Llista dels millors TFM del curs acadèmic 2015-16 del màster en Física Avançada >>Llista dels millors TFM del curs acadèmic 2015-16 del màster en Meteorologia >>Llista dels millors TFM del curs acadèmic 2015-16 del màster en Nanociència i Nanotecnologia >>Enquestes d’alumnat del Gabinet Tècnic del Rectorat >>Resultats de la 5a enquesta triennal d’inserció laboral de la població titulada de les universitats catalanes >>Estudi de la inserció laboral dels titulats de màster de les universitats catalanes

>>Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca

87

4. Valoració i proposta del pla de millora

Els membres del CAI i els responsables de les titulacions avaluades hem fet a través del present autoinforme una valoració, dels punts forts, els punts febles i de les causes que han provocat aquests punts febles. Per fer aquesta reflexió, hem tingut en compte:

L’anàlisi del funcionament i desenvolupament de les titulacions avaluades.

El grau de compliment dels objectius pretesos.

L’assoliment del perfil de formació que apareix en la memòria.

L’anàlisi feta dels 6 estàndards d’acreditació (Capítol 3).

Iniciatives «pendents d’implementació» proposades pels òrgans de govern del centre i per

diferents col·lectius d’interès, que el CAI ha fet seves.

Fruit d’aquesta valoració dels resultats dels indicadors de les titulacions, dels punts febles detectats i de les causes que els provoquen, proposem un pla de millores global que inclou tant accions transversals del centre com accions de millora específiques per a les titulacions que ho

requereixen. Totes aquestes accions seran notificades i analitzades en els corresponents propers informes de seguiment de les titulacions. En tots aquests casos, però, s’ha renunciat a incorporar-hi accions executables a mitjà o llarg termini —encara més tenint en compte el futur incert de les actuals titulacions de grau de quatre anys—, de manera que només s’han considerat les accions que pensem poden fer-se efectives o iniciar-se al llarg del segon semestre del curs 2016-17 i dels dos semestres del curs 2017-18. Les propostes de millora (PM) es defineixen i desenvolupen a continuació classificades en vuit àmbits d’actuació i tot seguit es presenten en una taula (Taula 4.1) on es prioritzen i se n’especifica l’abast.

Àmbit I: Planificació academicodocent

PM 01: Reflectir la metodologia i el sistema d’avaluació de les competències als

plans docents de les assignatures del màster en Nanociència i Nanotecnologia. Febleses

— En els plans docents de les assignatures no hi figuren les competències que es treballen. Causes — Manca de rigor a l’hora de definir els plans docents, tot i que la metodologia i el mètode

d’avaluació de les assignatures asseguren la correcta avaluació de les competències. Objectius — Reflectir la realitat de les competències treballades en cadascuna de les assignatures.

Agents implicats — Comissió de coordinació del màster. — Coordinadors de les assignatures.

88

PM 02: Fomentar el coneixement d’una tercera llengua, incrementant encara més la

realització de la docència i/o de les eines de suport (apunts, transparències, etc.) en anglès.

Febleses — En l’enquesta que AQU Catalunya fa el 2014 als graduats universitaris de la promoció de

2010 es destaca el coneixement d’idiomes com el punt més feble de la seva formació

respecte a les necessitats del mercat de treball.

Causes

— El nivell d’idiomes és encara poc valorat per una part dels estudiants.

Objectius — Millorar l’ocupabilitat dels titulats universitaris en un entorn global.

Responsable

— Responsable de l’equip deganal amb atribucions d’ordenació acadèmica. — Coordinadors de màster. — Coordinadors de les assignatures.

Àmbit II: Metodologia i avaluació docent

PM 03: Consolidar i estendre l’ús de rúbriques en els TFM de tots els màsters.

Febleses — Algun màster encara avalua els seus TFM utilitzant procediments «clàssics». Causes — Hi ha una dinàmica en l’avaluació heretada de les llicenciatures per la qual la qualificació

és decidida per un o més professors però sense anar acompanyada d’una explicació

pública dels criteris aplicats que han dut a aquest resultat. — En certs màsters resulta complex dissenyar rúbriques que encaixin amb els diferents

perfils dels treballs a avaluar. Objectius — Maximitzar l’objectivitat i la transparència del procés d’avaluació dels TFM. Agents implicats — Responsable de l’equip deganal amb atribucions d’ordenació acadèmica. — Coordinadors de màster.

— Coordinadors dels TFM.

PM 04: Incentivar a l'alumnat del Màster en Enginyeria Biomèdica a un estudi

continuat per reduir la taxa de no presentats.

Febleses — S’ha detectat un increment d’alumnes no presentats en el curs 2015-16 respecte cursos

anteriors centrat principalment en el Treball Final de Màster.

89

Causes — És difícil mentalitzar als estudiants de la importància de portar al dia les assignatures,

sobretot en aquells que realitzen pràctiques o treballen paral·lelament a la realització del màster.

Objectius

— Aconseguir que els estudiants realitzin puntualment l'avaluació de cada assignatura. Agents implicats — Coordinador de màster. — Professorat del màster.

PM 05: Potenciar l’ús de material audiovisual com a suport a les activitats de

docència basades en classes magistrals.

Febleses — Les classes magistrals acostumen a ser poc engrescadores per a l’alumnat.

Causes — A Física sovint la docència segueix exclusivament una metodologia purament deductiva. — Escassedat de mitjans econòmics i tècnics. — Falta de formació pel que fa al professorat en l’ús d’eines/recursos tecnològics aplicats a

la docència/l’aprenentatge. Objectius — Millorar l’atenció (i l’aprofitament) de l’alumnat en les classes. — Millorar la formació de l’alumnat.

Agents implicats — Unitat de docència del CRAI. — Responsable de l’equip deganal amb atribucions sobre medis audiovisuals. — Professorat de les assignatures.

Àmbit III: Avaluació i seguiment dels ensenyaments

PM 06: Incentivar la participació de l’alumnat dels màsters en les enquestes en línia.

Febleses — És difícil obtenir dades fiables i significatives dels estudiants sobre el grau de satisfacció

amb la docència i els recursos docents. Causes

— La percepció entre els estudiants que les enquestes no tenen cap impacte en la millora de la docència i que, per tant, són una pèrdua de temps.

— La major part dels estudiants recorre a altres vies per expressar queixes i suggeriments. Objectius — Aconseguir que els estudiants vegin les enquestes de valoració com una part més del seu

procés de formació i convèncer-los de que són una eina útil.

90

Agents implicats — Agència de Polítiques i de Qualitat de la UB. — Responsable de l’equip deganal amb atribucions sobre qualitat. — Coordinadors del màster.

PM 07: Introduir una metodologia pròpia per obtenir les dades de satisfacció dels

estudiants de les nostres titulacions. Febleses

— Actualment no tenim un retorn eficaç de les dades de satisfacció dels estudiants. Causes — A causa del gran nombre de titulacions de grau i màster que es cursen en la UB, els

resultats de les enquestes de satisfacció no es coneixen fins al curs següent. — Les enquestes de la Generalitat tenen una periodicitat massa llarga (de tres anys) i no són

específiques de titulació, sinó que agrupen els resultats per subàrees de coneixement. Objectius

— Permetre als caps d’estudis/coordinadors de màster conèixer «en temps real» les opinions

dels estudiants i, sobretot, les seves propostes de millora. Agents implicats

— Deganat.

— Caps d’Estudi/Coordinadors de màster.

— Professorat del centre.

Àmbit IV: Pràctiques externes i ocupabilitat

PM 08: Fer un seguiment dels titulats i estudis d’inserció laboral.

Febleses — Els estudis de l’AQU respecte a aquesta qüestió no proporcionen resultats específics per a

cada titulació. Causes — Malgrat la seva indubtable qualitat, els estudis actuals de l’AQU es basen en poques

respostes, la qual cosa obliga a agrupar els resultats per subàrees, i no tenen periodicitat anual.

Objectius — Obtenir informació sobre l’ocupabilitat dels titulats que ajudi a introduir millores en els

plans d’estudis i, si és possible, en el desenvolupament de les competències. Agents implicats — Agència de Polítiques i de Qualitat de la UB. — Responsable de l’equip deganal amb atribucions sobre relacions amb l’empresa i

ocupabilitat. — Coordinadors de màster.

91

PM 09: Desenvolupar les accions previstes en el projecte de la Comissió d’Igualtat

de Gènere del centre subvencionat dins del programa Erasmus+.

Febleses — La proporció de dones que accedeixen als estaments més alts en els àmbits universitaris i

centres de recerca és inferior a la dels homes tot i partir de proporcions superiors al finalitzar el batxillerat. Aquesta situació és general en el món acadèmic europeu.

Causes — La manca de coneixement de models d’investigadores fan que les dones no puguin

imaginar en seu futur en un context que pensen que està dominat per la presència

d’homes. — La presència majoritària d’homes en les comissions de selecció se sent com un obstacle per

assegurar una selecció objectiva en funció dels mèrits. — La manca de coneixement de persones de contacte en altres universitats/centres de

recerca frena les sol·licituds per accedir-hi i/o col·laborar.

Objectius — Incrementar les oportunitats de desenvolupament professional, especialment pel que fa a

la recerca, entre estudiants universitaris del gènere femení. — Executar iniciatives conjuntes d’intercanvi d'experiències en recerca innovadores i no

discriminatòries a escala europea. — Generar una xarxa de vincles que permeti una interacció més eficient entre les joves que

s’inicien en la investigació en l’àmbit de la Física de diferents universitats europees.

— Posar a l’abast dels estudiants de secundària i batxillerat documentació amb la informació de la recerca que realitzen les dones en la Facultat de Física de la UB.

Agents implicats — Deganat. — Comissió d’igualtat de la Facultat de Física de la UB. — Professorat implicat en activitats de recerca en les què participin dones.

Àmbit V: Suport a l’aprenentatge

PM 10: Renovar la wifi de l’aulari i les cadires de les sales d’estudi.

Febleses — La xarxa wifi de l’aulari és insuficient en ampla de banda i en cobertura en alguns punts de

l’aulari, la qual cosa pot interferir en el normal desenvolupament de les classes. — Les cadires de les sales d’estudi s’han degradat. Causes — Hi ha una demanda creixent d’assignatures que utilitzen l’accés als serveis digitals durant

les activitats a l’aula.

— L’ús intensiu de les instal·lacions obliga a renovacions/actualitzacions periòdiques del mobiliari.

Objectius — Augmentar els punts d’accés de la wifi actual i incrementar l’ample de banda per assegurar

el normal desenvolupament de les classes que utilitzin serveis digitals. — Fer que les instal·lacions del centre siguin més acollidores i confortables, millorant així

l’ambient d’estudi.

92

Agents implicats — Deganat. — Administració de centre. — Àrea de Tecnologies de la UB.

Àmbit VI: Captació d’estudiants

PM 11: Establir estratègies per aconseguir augmentar la demanda del Màster en

Física Avançada. Febleses — Aquest màster presenta xifres de matriculació que estan significativament per sota de les

places ofertes. Causes — Els màsters específics com aquest tenen un mercat potencial clarament inferior als dels

màsters més transversals.

— L’estructura 4 + 1 de les titulacions de grau + màster, diferent de la majoria de països de la UE.

— Els preus dels màsters a Catalunya són els més alts de l’Estat i poc competitius respecte a Europa.

— Les accions de promoció exterior de les titulacions de màster per part de la UB no estan ben estructurades.

Objectius — Augmentar la visualització exterior de la titulació per atreure més estudiants d’arreu de

l’estat espanyol i internacionals. — Garantir un nombre estable d’estudiants en la titulació.

Agents implicats — Vicerectorat amb competències sobre difusió dels estudis de la UB. — Deganat. — Comissió de Coordinació del màster en Física Avançada.

PM 12: Incrementar el nombre de matriculats del màster en Meteorologia.

Febleses — Hi ha un desfasament considerable entre el nombre d’alumnes preinscrits i matriculats.

Causes — Una part dels alumnes preinscrits no tenen el nivell de formació adient per començar

aquest tipus d’estudis, la qual cosa el obligaria a cursar cursos d’anivellament i allargar considerablement la durada del màster.

— L’estructura actual 4 + 1 de les titulacions grau + màster limita la possibilitat d’aconseguir estudiants dins l’espai europeu d’educació superior (EEES).

— Escassa difusió del màster en altres centres universitaris de dintre i fora de Catalunya. Objectius

— Proposar un nou itinerari de complements formatius redimensionats en quan a continguts i de menor durada que permeti al alumnes que els han de cursar acabar en 1,5 anys.

— Incrementar la presència del màster en les xarxes socials. — Aconseguir que el màster en Meteorologia de la UB passi a ser una titulació de referència

dins l’estat espanyol.

93

Agents implicats

— Deganat. — Coordinador del màster en Meteorologia. — Professorat del màster en Meteorologia.

PM 13: Augmentar la visualització exterior dels màsters i incrementar el número

d’estudiants matriculats d’arreu de l’estat espanyol i internacionals. Febleses

— El nombre potencial d’estudiants locals és insuficient per satisfer l’oferta de places dels

nostres màsters. Causes — L’estructura actual 4 + 1 de les titulacions grau + màster limita la possibilitat d’aconseguir

estudiants dins l’espai europeu d’educació superior (EEES). — Pel que fa als estudiants d’altres comunitats de l’estat espanyol, l’elevat preu que tenen les

matricules de màster a Catalunya.

Objectius — Consolidar l’oferta formativa de la Facultat a nivell de màster. — Incrementar el nivell de l’alumnat. Agents implicats — Deganat.

— Coordinadors de màster.

Àmbit VII: Informació pública

PM 14: Consolidar la publicació al web del centre dels millors TFM de tots els

màsters. Febleses

— Alguns màsters encara tenen força dificultats per fer públics els seus TFM.

Causes

— En alguns màsters molts treballs formen part de projectes de recerca o desenvolupament

que els directors/tutors no volen donar a conèixer abans que surtin les corresponents patents, publicacions en revistes especialitzades, etc.

— Reticències d’alguns estudiants a veure exposada públicament la seva feina.

Objectius

— Aconseguir que els millors TFM de cada curs acadèmic, com a síntesi dels resultats de la bona formació que ofereixen les nostres titulacions, arribin a la societat.

Agents implicats

— Responsable de l’equip deganal amb atribucions d’ordenació acadèmica.

— Coordinadors dels màsters.

94

PM 15: Publicar al web del centre les actes de reunió de tots els Consells de

Coordinació de màster. Febleses — Millorar l’accés a la informació sobre les actuacions dels Consells de Coordinació de màster. Causes — Falta tradició a l’hora d’aportar evidències de reunions de determinats òrgans de gestió,

com ara els Consells de Coordinació de màster. Objectius — Guanyar transparència en la informació sobre totes les actuacions de gestió dutes a terme en el centre. Agents implicats — Responsable de l’equip deganal amb atribucions de qualitat. — Comissions de Coordinació de màster.

PM 16: Completar els webs dels màsters en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica, en Meteorologia i en Nanociència i Nanotecnologia.

Febleses — Els webs d’aquests màsters requereixen una revisió/actualització del seus continguts

perquè es van dissenyar fa temps. Causes — Les enormes dimensions de la Universitat de Barcelona i la multiplicitat de centres, unitats,

departaments i titulacions disparen els costos, la qual cosa ha dut a un desenvolupament no uniforme de les corresponents webs per part de la universitat.

— Determinades intervencions sobre els webs de la UB (per ex. assegurar l’exhaustivitat de la informació) han passat per davant de qüestions tècniques i estètiques.

Objectius — Transmetre valors positius sobre les nostres titulacions i seduir als diferents col·lectius

interessats de la Facultat, i a la societat en general, incloent-hi la dimensió internacional. — Aconseguir una navegació fàcil, ràpida i intuïtiva que millori l'experiència de visita al web i

convidi a tornar a fer-ho en el futur. — Aconseguir que les pàgines web del centre guanyin visibilitat i siguin el màxim d’indexades

en els cercadors habituals.

Agents implicats — Entorns Web.

— Responsable de l’equip deganal amb atribucions de qualitat.

— Secretaria d’Estudiants i Docència.

PM 17: Implementar una fitxa on-line amb un resum del CV docent i de recerca de

cada professor. Febleses

— Encara que el Curriculum Vitae (CV) dels nostres professors és públic, normalment mostra

un conjunt de dades de recerca molt extens i no inclou la docència.

95

Causes

— El GREC de la UB mostra, per defecte, l’historial professional complet dels professors.

— Identificadors com l’ORCID estan orientats exclusivament a la recerca. Objectius

— Facilitar que qualsevol persona interessada pugui consultar de forma ràpida i simple els punts més rellevants del CV docent i de recerca dels nostres professors.

Agents implicats — Vicerectorat de la UB amb atribucions d’informàtica de gestió.

— Deganat.

— Secretaria d’Estudiants i Docència.

Àmbit VIII: Política de qualitat

PM 18: Crear una oficina permanent de qualitat com a pas previ per poder optar a la

certificació de la implantació del SGIQ.

Febleses — La UB va apostar per un model centralitzat de gestió de la qualitat, al considerar-lo més

eficient, enlloc d’articular-lo a nivell de centres com ara demana la nova normativa. Causes — Segons el Reial Decret 420/2015 els centres responsables de la impartició de les

titulacions a acreditar hauran de tenir certificada la implantació del seu SGIQ. En aquests moments només està certificada la gestió de la qualitat a través de l’APiQUB.

Objectius — Crear una oficina permanent de qualitat en la facultat/centre i aconseguir la certificació del

SGIQ per part de l’AQU. Agents implicats — Administració de centre.

— Deganat.

— Responsable de l’equip deganal amb atribucions de qualitat.

96

Taula 4.1 PRIORITAT I ABAST DE LES PROPOSTES DE MILLORA QUE DERIVEN DEL PRESENT PROCÉS

D’ACREDITACIÓ

Co

di

Acció

MER

SE

Mà

ster

EB

io.

Mà

ster

Fis

. Av.

Mà

ster

Met

eo.

Mà

ster

Na

no

.

Prioritat

Observacions

Àmbit I: Planificació academicodocent

PM01

Reflectir la metodologia i el sistema d’avaluació de les competències als plans docents de les assignatures del màster en Nanociència i Nanotecnologia.

Molt alta Ja s’està actuant.

PM02

Fomentar el coneixement d’una tercera llengua, incrementant encara més la realització de la docència i/o de les eines de suport (apunts, transparències, etc.) en anglès.

Mitjana

Àmbit II: Metodologia i avaluació docent

PM03 Consolidar i estendre l’ús de les rúbriques en els TFM de tots els màsters.

Molt alta La majoria de màsters ja ho fan.

PM04

Incentivar a l'alumnat del Màster en Enginyeria Biomèdica a un estudi continuat per reduir la taxa de no presentats.

Alta

PM05

Potenciar l’ús de material audiovisual com a suport a les activitats de docència basades en classes magistrals.

Mitjana

Àmbit III: Avaluació i seguiment dels ensenyaments

PM06 Incentivar la participació de l’alumnat dels màsters en les enquestes en línia.

Alta En coordinació amb l’APiQUB.

PM07 Introduir una metodologia pròpia per obtenir les dades de satisfacció dels estudiants de les nostres titulacions.

Mitjana Amb el suport de l’APiQUB.

Àmbit IV: Pràctiques externes i ocupabilitat

PM08 Fer un seguiment dels titulats i estudis d’inserció laboral.

Alta Ja s’està actuant.

PM09

Desenvolupar les accions previstes en el projecte de la Comissió d’Igualtat de Gènere del centre subvencionat dins del programa Erasmus+

Alta Ja s’està actuant.

Àmbit V: Suport a l’aprenentatge

PM10 Renovar la wifi de l’aulari i les cadires de les sales d’estudi.

Molt alta Es farà al llarg del present curs acadèmic.

Àmbit VI: Captació d’estudiants

PM11 Establir estratègies per aconseguir augmentar la demanda del Màster en Física Avançada.

Alta

PM12 Incrementar el nombre de matriculats del màster en Meteorologia.

Mitjana-

alta

97

Co

di

Acció

MER

SE

Mà

ster

EB

io.

Mà

ster

Fis

. Av.

Mà

ster

Met

eo.

Mà

ster

Na

no

.

Prioritat

Observacions

PM13

Augmentar la visualització exterior dels màsters i incrementar el número d’estudiants matriculats d’arreu de l’estat espanyol i internacionals.

Mitjana

Per a màsters amb una component on-line aquesta acció té una importància relativa.

Àmbit VII: Informació pública

PM14 Consolidar la publicació al web del centre dels millors TFM de tots els màsters.

Molt alta

Alguns màsters encara tenen dificultats per aconseguir publicar els seus TFM.

PM15 Publicar al web del centre les actes de reunió de tots els Consells de Coordinació de màster.

Molt alta Alguns màsters ja ho fan.

PM16

Completar els webs dels màsters en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica, en Meteorologia i en Nanociència i Nanotecnologia.

Molt alta Ja s’està actuant.

PM17 Implementar una fitxa on-line amb un resum del CV docent i de recerca de cada professor.

Mitjana Ja s’està actuant.

Àmbit VIII: Política de qualitat

PM18

Crear una oficina permanent de qualitat com a pas previ per poder optar a la certificació de la implantació del SGIQ.

Tot el centre. Alta La nova normativa de l’AQU obliga a aquesta acció.

98

99

Annex: Modificacions i propostes de millora requerides en

l’informe de verificació del Màster en Meteorologia

Seguint les recomanacions de l’AQU incloem aquest annex on esmentem els canvis que ha sofert el Màster en Meteorologia arran de les modificacions requerides en l’informe de verificació (pla de millora, apartat de valoració...).

Segons l’AQU els aspectes que necessàriament han de ser modificats son:

Vincular les competències específiques a les matèries 5 (Treball final de Màster) i 6 (Pràctiques externes optatives).

Tanmateix, l’AQU va suggerir una sèrie de propostes de millora per tal que es considerés la seva implantació immediata o futura:

Garantir que la planificació dels complements formatius asseguri el correcte aprofitament de la docència per part dels estudiants.

Reduir l'atomització del pla d'estudis agrupant assignatures de 2,5 ECTS.

Elaborar una Guia del Treball final de Màster.

Realitzar un seguiment sobre els resultats d'aprenentatge dels alumnes i, especialment, en relació amb la càrrega de treball i dedicació prevista al Treball final de Màster.

L’informe de verificació de la titulació serà actualitzat una vegada conclogui el procés d’acreditació i es validin els canvis introduïts.

A.1 Modificacions

S’han vinculat competències específiques a l’assignatura Pràctiques externes optatives i al Treball final de Màster arran de les modificacions requerides en l’informe de verificació.

A la primera se li han afegit les competències específiques CE5, CE6 i CE8, mentre que a la segona la CE1, CE4, CE5 i CE6 (vegeu la Taula A.1).

L’anàlisi de les competències del màster evidencia que no hi ha ni reiteracions ni omissions i que dibuixen un perfil curricular progressiu i adequat al nivell formatiu de cada fase.

Taula A.1 COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES AFEGIDES A L’ASSIGNATURA PRÀCTIQUES EXTERNES OPTATIVES I AL

TREBALL FINAL DE MÀSTER DEL MÀSTER EN METEOROLOGIA

• CE1- Conèixer i entendre en profunditat els principals processos físics i interaccions que donen lloc als fenòmens

meteorològics.

• CE4- Entendre com els models numèrics del temps, clima i qualitat de l'aire es formulen a partir de principis físics

i com s'usen amb finalitats predictives i de diagnòstic.

• CE5- Analitzar i interpretar sèries meteorològiques i climàtiques per mitjà de diferents tècniques.

• CE6- Posseir habilitats de programació i desenvolupament d'algorismes per a l'anàlisi de dades meteorològiques/

climàtiques i resolució de problemes meteorològics.

• CE8- Saber utilitzar els principals instruments meteorològics, sistemes d'observació i interpretar imatges de radar

i de satèl·lit.

100

A.2 Propostes de millora

A.2.1 Planificació dels complements formatius

Al pla d’estudis del Màster en Meteorologia hi figuren les assignatures que es poden veure a la Taula A.1, les quals constitueixen els complements formatius del Màster.

Taula A.1 COMPLEMENTS FORMATIUS DEL MÀSTER EN METEOROLOGIA

Assignatura Crèdits Titulació

Fonaments de Mecànica 6 Grau de Física

Fonaments d’ones, fluids i termodinàmica 6 Grau de Física

Matemàtiques I 6 Grau de Química

Matemàtiques II 6 Grau de Química

La Comissió de Coordinació recomana a tot alumne que no tingui el nivell de formació adequat per

començar el Màster que es matriculi de les assignatures que li corresponguin atenent a la seva procedència acadèmica.

A.2.2 Reducció de l’atomització del pla d’estudis

Com es sabut, el camp d'estudi de la Meteorologia inclou els fenòmens que configuren allò que es denomina «el temps atmosfèric», la seva predicció, el clima i el canvi climàtic, i una sèrie d'aplicacions com són la influència del temps en el medi ambient, la qualitat de l'aire, la hidrologia, els processos biològics, etc., moltes d'elles englobades en les diferents especialitats de l'anomenada «Meteorologia Aplicada». Donat, doncs, el seu notable caràcter transversal, s'ha cregut convenient que el títol de màster en Meteorologia, habiliti al futur titulat per actuar professionalment en els diferents camps esmentats anteriorment. Per això, el pla d'estudis, a més de les assignatures bàsiques obligatòries, ha de contenir i contemplar una sèrie d'assignatures optatives en les quals els alumnes pugui adquirir certa especialització, d'acord amb les diverses labors que vagin i vulguin realitzar en el futur. Per aquest motiu, no creiem que el pla d'estudis

estigui excessivament atomitzat. De totes maneres, atenent al suggeriment posat de manifest en el pla de millora, hem unit en una sola assignatura optativa dues assignatures de 2,5 crèdits que anteriorment s’impartien per separat. La nova assignatura, que porta per nom «Hidrometeorologia i Riscos Climàtics», té 5 ECTS.

Creiem, doncs, que la planificació de la formació i l’estructura curricular de la titulació s’ha dissenyat en coherència amb les competències que es volen assolir, és adient a la dedicació estimada dels estudiants i ajustada als sistemes d’avaluació i qualificació establerts. Les competències a assolir pels estudiants concreten els objectius de la titulació aprovada en la

memòria verificada. Petites modificacions com aquesta, introduïdes en el pla d’estudis, poden ajudar encara més a ajustar l’estructura del currículum al perfil competencial i als objectius de l’ensenyament.

A.2.3 Elaboració d’una guia del TFM

Tal com es demanava a les propostes de millora s’ha elaborat una guia del Treball Final del Màster en Meteorologia que, a l’igual que les guies de la resta de titulacions, està publicada al campus virtual de l’ensenyament i per tant, accessible als estudiants. L’elaboració d’aquesta guia, juntament amb les normes reguladores dels TFM i l’establiment d’uns criteris comuns i objectius d’avaluació mitjançant les rúbriques, han tingut un impacte molt positiu en l’assignatura permetent: i) la vertebració del procés d’elaboració del treball; ii) l’establiment d’uns criteris comuns i clars de presentació formal dels treballs; i iii) l’establiment d’uns criteris comuns i

101

objectius d’avaluació mitjançant les rúbriques per a cada tipologia de màster. A més, les rúbriques, també publicades en el Campus Virtual, faciliten la tasca avaluadora de les comissions, ja que unifiquen els criteris d’avaluació sobre unes bases mínimes consensuades, aporten informació clara sobre com s’han avaluat als estudiants i ajuden a establir un rànquing entre els treballs presentats.

A.2.4 Seguiment dels resultats de l’aprenentatge

Seguint els consells derivats de l’anàlisi de l’informe de verificació, s’ha realitzat un seguiment sobre els resultats de l’aprenentatge dels alumnes i en especial pel que fa al grau en que ells creuen que han aconseguit les competències generals de la titulació. Com es pot veure a la Taula A.2 els resultats obtinguts són altament satisfactoris.

Taula A.2 ENQUESTA DE SATISFACCIÓ DELS ESTUDIANTS DEL MÀSTER EN METEOROLOGIA

ITEM PUNTS (sobre 10)

Tenir capacitat per utilitzar adequadament els conceptes, els mètodes i les tècniques apreses

8,75

Ser capaç de plantejar i avaluar un problema rellevant de forma eficaç i eficient 8,75

Tenir la capacitat per aplicar el coneixement i les aptituds adquirides a la solució de problemes teòrics i aplicats

9

Ser capaç d'utilitzar mètodes d'anàlisis complexes per a l'anàlisi, diagnòstic i solució de qüestions i problemes que no puguin ser tractats amb les tècniques més simples

9

Analitzar críticament el rigor dels desenvolupaments teòrics i la fiabilitat de les observacions en el camp de treball corresponent

8,75

Tenir capacitat per prendre decisions, resoldre problemes i gestionar imprevistos 8,75

Tenir capacitat per exposar i transmetre coneixements de forma ordenada, senzilla i clara, adequada al context

8

Ser capaç de realitzar presentacions orals i redactar textos de contingut científic 8

En relació a la càrrega de treball, al Campus Virtual del màster s’ha establert un calendari de tasques a realitzar pel alumnes, on cada setmana cada professor penja les tasques de la següent. D’aquesta forma es pot observar la càrrega de treball setmanal assignada als estudiants i, si és el cas, redistribuir-la. En el cas de la dedicació prevista per al TFM, abans de proposar als alumnes els temes dels treballs, hi ha una reunió de tots els professors, on es discuteix l’objectiu de cada treball i les hores de dedicació que aproximadament representen per a l’alumne. D’aquesta forma, s’intenta adequar a priori la dedicació de l’alumne al TFM.