informe de la xarxa vives sobre l'estructura de les titulacions universitàries i la mobilitat

1ESTRUCTURA DE LES TITULACIONS UNIVERSITÀRIES I LA MOBILITAT A PARTIR DE LA COMPARACIÓ DEL MODEL ESPANYOL EN RELACIÓ A ALTRES MODELS EUROPEUS

Informe del Consell General de la Xarxa Vives d’Universitats

POLÍTICAUNIVERSITÀRIA

1 POLÍTICAUNIVERSITÀRIA

ESTRUCTURA DE LES TITULACIONS UNIVERSITÀRIES I LA MOBILITAT A PARTIR DE LA COMPARACIÓ DEL MODEL ESPANYOL EN RELACIÓ A ALTRES MODELS EUROPEUS

Informe del Consell General de la Xarxa Vives d’Universitats

5Política Universitària

Presentació ................................................................................................................ 7

Objectiu ....................................................................................................................... 9

Conclusions .............................................................................................................. 11

Conclusions tècniques .............................................................................. 11

Conclusions polítiques .............................................................................. 13

Propostes .................................................................................................................. 15

Composició del Consell General de la Xarxa Vives d’Universitats ................... 17

Índex


1. PRESENTACIÓ

Aquest informe recull les conclusions de l’anàlisi mantinguda en la sessió de tre-ball del Consell General1 de la Xarxa Vives d’Universitats, celebrada el dia 24 de gener de 2014 a la Universitat d’Alacant, sobre l’estructura de les titulacions uni-versitàries i la mobilitat a partir de la comparació del model espanyol en relació a altres models europeus.

L’abast de l’estudi és analitzar les oportunitats de mobilitat internacional dels es-tudiants de les universitats que pertanyen a la Xarxa Vives, una xarxa formada per universitats de quatre estats: Itàlia, França, Andorra i Espanya. S’ha partit dels informes més recents que agrupen els països en funció del seu model de bàtxe-lor/màster, i s’han cercat dades empíriques dels països que apareixen sense un model predominant. Les fonts principals han estat l’informe Trends VI, Eurycide, la Conferència de l’EUA (European University Association) d’abril del 2014, i informes nacionals de seguiment del Procés de Bolonya.

Han participat en les sessions de treball preliminars: Joan Viñas, vicepresident I; Marta Aymerich, vicerectora d’Estratègia i Planificació de la Universitat Oberta de Catalunya; Pere Quer, vicerector d’Ordenacio Acadèmica i Professorat de la Uni-versitat de Vic – Universitat Central de Catalunya; Miquel Nicolau, coordinador de Rectorat de la Universitat d’Andorra; Florenci Pla, director de l’Escola d’Informàtica i de Gestió de la Universitat d’Andorra; Carles Pérez, cap del Servei de Gestió Aca-dèmica de la Universitat d’Alacant; Jaume Carot, vicerector d’Investigació i Post-grau de la Universitat de les Illes Balears; i Ignasi Casadesús, secretari executiu de la Xarxa Vives d’Universitats.

1. La composició del Consell General es pot consultar al final d’aquest document.


2. OBJECTIU

Partint de la premissa que la tendència majoritària a Europa és la d’aplicar el mo-del 180 + 120 ECTS en l’estructura de bàtxelor/màster dels estudis universitaris, s’ha proposat estudiar els efectes de la diferència de durada de les titulacions universitàries vinculades al sistema espanyol en relació a altres models europeus. Així mateix, es proposen algunes solucions per superar les dificultats detectades.


3. CONCLUSIONS

Les conclusions de l’anàlisi es presenten en dos blocs. Per una banda, les con-clusions que es deriven de la gestió administrativa de les titulacions, de caràcter més tècnic; i de l’altra, les conclusions i valoracions que cal tenir en compte en el disseny de les polítiques educatives.

3.1. Conclusions tècniques

a. El grau -bàtxelor- de 180 ECTS és clarament majoritari a Europa, especialment en els països occidentals.

Estructura bàtxelor/màster segons la legislació de cada país

FONT: EURYDICE. 2010. Focus on Higher Education in Europe 2010. The Impact of the Bologna Process.

b. El bàtxelor de 240 ECTS predomina sobretot en ensenyaments amb una for-ta orientació professional (Escoles Politècniques, recentment integrades a les universitats en alguns països), en els que la continuació en el màster és poc habitual o, en tot cas, posterior a l’experiència laboral. En aquest punt, cal pre-cisar que en el sistema universitari espanyol, aquest tipus de graus o bàtxelors estan integrats en una oferta conjunta amb els graus d’orientació científica

12 Xarxa Vives d’Universitats

i que poden continuar en el màster. Aquest escenari explica el fet que a l’estat espanyol existeixi, aparentment, una oferta excessiva de graus quan en rea-litat no és cert. És en aquest sentit que es recomana, especial-ment a l’hora d’agregar aquestes dades com-paratives en l’àmbit in-ternacional, diferenciar

entre graus científics i professionalitzadors.

c. Un problema que es detecta en un bàtxelor ex-tensiu com l’espanyol és que, per compensar-ho, s’han fixat les durades dels màsters a 60 o 90 ECTS. La qüestió que preocupa és que la formació especialitzada inherent en aquesta etapa formativa es redueix a entre sis mesos i un màxim d’un any, atès que els restants sis mesos s’empren per a l’elaboració del tre-ball obligatori de final de màster. A més, no és convalidable amb els 120 crèdits en què s’estructura el màster en altres països de la Unió Europea.

d. Si s’analitza la situació en els estudis de doc-torat des d’aquesta perspectiva, la rigidesa de la regulació també suposa limitacions. Per exemple, es constata que un alumne amb un bàtxelor de 180 ECTS i un màster infe-rior a 120 ECTS, no pot accedir directament al doctorat a una universitat espanyola, atès que se li requereix un mínim de 300 ECTS. És una situació inversa a l’anterior. Ambdues situacions creen greus dificultats a l’hora de facilitar la mobilitat i els títols conjunts i, en conseqüència, la internacionalització.

e. Com a exemple pràctic, es detecta el cas dels màsters a la Universitat d’Andorra. El problema és que aquesta universitat no pot reconèixer un títol de màster si no suma dos anys (els hi falta un any), dificultant en conse-qüència l’accés al doctorat.

f. Es reconeix que el treball final de màster per-met més mobilitat, atès que no es condiciona

amb els horaris i programes de cada univer-sitat (és més fàcil compartir treballs finals de grau, màster i pràctiques que continguts i competències).

g. L’admissió al màster és una decisió particular de cada universitat, sense perjudici d’existir criteris d’abast estatal. Seria raonable sug-gerir que l’estructura i durada de les titula-cions també esdevingués una competència de cada universitat.

h. Com a element positiu, es destaca que el treball final de grau (4t curs) es pot elaborar en una universitat diferent a la d’origen. En aquest cas, l’alumne pot obtenir una titulació conjunta i/o doble titulació.

i. Es detecta un increment de la problemàtica perquè s’ha establert el reconeixement trans-versal i obligatori de 36 crèdits a l’inici del grau/bàtxelor. En determinats àmbits de co-neixement, provoca que s’hagin de disminuir continguts troncals importants (en l’àmbit ju-rídic, per exemple). Es considera un problema greu. A causa de les diferències estructurals de titulacions hi ha països que han diferen-ciat alguns plans d’estudis fent una adapta-ció ad hoc, similar a les que tenen directives transversals, que també s’han adaptat (medi-cina, veterinària, farmàcia, arquitectura, etc.).

j. Un altre problema greu del sistema espanyol, relacionat indirectament amb aquesta qües-tió, és la gran demanda induïda de retitulació dels títols anteriors a la nova legislació. A al-tres països, com per exemple el Regne Unit, conviuen títols antics i nous sense inconve-nients.

k. D’altra banda, el Suplement Europeu al Títol ha esdevingut una eina purament administra-tiva, allunyada d’implicacions acadèmiques instrumentals, d’acord amb els objectius que el varen impulsar. En definitiva, els diversos dispositius previstos en el Procés de Bolonya per facilitar la mobilitat i la internacionalitza-ció no acaben de donar el resultat esperat.

Els dispositius

de l’EEES per facilitar la mobilitat no aporten el resultat

esperat


3.2. Conclusions polítiques

a. Les Institucions d’Educació Superior no són prou conscients de la importància dels marcs estatals de qualificacions i del paper central que tenen en els resultats de l’aprenentatge.

b. L’informe Trends VI2 descriu com els proble-mes de reconeixement de crèdits i títols es revela com un obstacle per a la cooperació universitària i la mobilitat dels estudiants. I malgrat que s’imposi l’ECTS com a unitat ho-mologable, es denota que no s’empra tant per transferir com per acumular.

c. L’EEES està orientat al reconeixement de títols i a la mobilitat, especialment dels es-tudiants. Però en el cas espanyol les perso-nes no es mouen amb la intensitat que seria desitjable. És cert que el context econòmic actual és un factor objectiu que influeix en aquesta realitat, però hi ha altres raons es-tructurals que també incideixen. En el cas de les universitats que depenen de la regulació administrativa de l’estat espanyol, la situació s’agreuja per l’heterogeneïtat relativa que suposa el model de bàtxelor/grau de 240 ECTS/4 anys, respecte al majoritari a Europa

2. Trends VI; publicat per l’Associació Europea d’Universitats (2010).

de 180 ECTS/3 anys. Les diferents durades de plans d’estudis dificulta l’organització de plans comuns, titulacions conjuntes i dobles titulacions entre les universitats de la Xarxa Vives i altres universitats europees.

d. D’altra banda, la importància del bàtxelor/grau pel mercat de treball continua sent una assignatura pendent. En el cas espanyol, es constata que s’ha assimilat major durada en els estudis a més qualitat, i és preocupant la tendència social a valorar el fet de tenir més d’un títol de bàtxelor que no la formació es-pecialitzada que ofereix un bàtxelor+màster. Una contradicció aparent si el que se cercava amb els bàtxelors era una titulació bàsica més efectiva per a la inserció en el mercat laboral.

Estructura bàtxelor/màster segons la intensitat dels models en cada país

FONT: Elaboració pròpia a partir dels informes nacionals d’implementació del Procés de Bolonya i de les bases de dades Eurydice

La diferència de models limita la internacionalització de les universitats


e. L’Estat espanyol va escollir, entre altres mo-tius, el model 4+1 per afavorir l’atracció d’estudiants iberoamericans, sense tenir en compte que els sistemes iberoamericans són igual de fragmentats que els sistemes euro-peus. Es considera que aquesta elecció pot ser un factor que, paradoxalment, provoqui l’efecte contrari.

f. Disposar del títol de grau en tres anys supo-sa un avantatge competitiu. Es considera que tres anys de bàtxelor/grau, dos anys de màs-ter i tres de doctorat, són els vuit anys que preveu l’EEES.

g. El sistema espanyol no està sincronitzat amb la centralitat europea. I si bé s’han aplicat solucions més o menys imaginatives per compensar els desajustaments que provo-ca en el reconeixement intereuropeu de les titulacions espanyoles, es constata la ne-cessitat d’introduir canvis estructurals en l’organització dels plans d’estudis.

h. És un despropòsit constatar que algunes di-plomatures que tenien suficient contingut do-cent amb 3 anys, han passat a 4 anys en esde-venir graus. Aquest fet, d’altra banda, parteix d’un finançament deficient pel fet de no haver acompanyat l’augment de la durada amb el corresponent augment del finançament en el cas del sistema públic (es valora en 800 M €). Una situació que s’agreuja significativament en el context econòmic actual, a causa de la disminució de les aportacions públiques.

i. El procés de Bolonya incideix, a més de fa-cilitar la mobilitat i el reconeixement de títols, en un nou model d’ensenyament centrat en l’alumne i en l’aprenentatge de competències i de pensament crític. Els màsters no han de ser continuïtat dels graus pel que fa a metodologies docents, que han de ser diferenciades. La XVU, per la seva naturalesa internacional i inter- regional, és una oportunitat per a compartir les bones pràctiques de les nostres universi-tats en aquest àmbit.

Disposar del títol de grau en 3 anys, un

avantatge competitiu

El sistema espanyol no està sincronitzat amb la centralitat europea


4. PROPOSTES

a. En casos similars com el de l’estat espanyol, es recomana flexibilitzar i apro-fundir en la veritable autonomia universitària que permet a cada universitat aplicar les estructures de models de bàtxelor/màster més compatibles amb la resta d’universitats europees i competitives en el mercat. Es proposa «li-beralitzar» l’estructura de les titulacions, tenint present que arreu d’Europa hi ha determinats graus/bàtxelors de 4 anys, especialment els més tècnics/professionalitzadors.

b. Amb l’actual marc legislatiu es pot oferir un títol propi de la universitat en finalitzar els 3 anys/180 ECTS, però no serà «oficial» i homologable, si no és un títol conjunt amb una altra universitat europea (aquesta fou la base de l’estratègia del pla pilot de l’exconseller d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, Carles Solà). Es pot pensar en fórmules possibilistes que permetin ajustar el 4t any de grau/bàtxelor al 1r any de màster (el que seria equiva-lent al 3+1+1), començant per acords entre les universitats de la XVU (UdA, UPVD, US).

c. Es proposa estudiar l’elaboració d’un programa interuniversitari de treballs i pràctiques en el 4t any del grau/bàtxelor que condueixi a titulacions conjun-tes i/o dobles titulacions.

d. Actualment tenim l’exemple de l’acord de col·laboració entre la UdA i la UOC, que cursant determinades assignatures no presencials del programa de la UdA, un alumne de la UOC pot obtenir el títol de primer cicle en 3 anys/180 ECTS per la UdA (bàtxelor) i en 4 per la UOC/240 ECTS (grau). La UdA pot afavo-rir l’obtenció de títols de primer cicle (bàtxelor) en 3 anys sempre que un mínim d’assignatures es cursin a la UdA (es poden fer virtualment).

e. Els pactes previs de cada universitat establint les condicions d’admissió i reconeixements són millors que les normes estatals, facilitant les relacions interuniversitàries. D’altra banda, els minors3 ajuden a completar les mancan-ces de cada país.

3. Els minors d’adaptació són paquets de 12, 18 o 24 crèdits (que es corresponen a 3, 4 o 5 assignatures supera-des abans de l’adaptació) que permeten reconèixer competències i coneixements adquirits en assignatures que no tenien equivalència directa en el nou grau.


f. Si no es modifica la legislació i no és possi-ble fer titulacions conjuntes entre universi-tats de la XVU per facilitar les homologacions en l’àmbit europeu (amb la UdA, UPVD, US o amb altres universitats), es proposa fer màs-ters competitius de 120 ECTS i no modificar la durada dels graus.

g. Cal disposar d’un finançament adequat dels sistema universitari públic per respondre a les exigències de qualitat en un context in-ternacional. En qualsevol cas, el fet de donar llibertat a les universitats per decidir com estructurar la seva oferta de titulacions contribuirà a la seva sostenibilitat econò-mica.

h. Cal seguir desenvolupant una tasca de peda-gogia sobre l’EEES entre el PDI i els estu-diants.

i. Es recomana seguir treballant amb el plan-tejament del 3+2 de cara al futur, amb la finalitat d’anticipar-se a futures reorganitza-cions del sistema universitari que permeti una reorientació a la centralitat europea.

ECTS: European Credit Transfer System (sistema europeu de crèdits)

EEES: Espai Europeu d’Educació Superior

XVU: Xarxa Vives d’Universitats

UdA: Universitat d’Andorra

UPVD: Universitat de Perpinyà Via Domitia

US: Universitat de Sàsser

UOC: Universitat Oberta de Catalunya

PDI: Personal Docent i Investigador

Glossari de sigles


5. COMPOSICIÓ DEL CONSELL GENERAL

DE LA XARXA VIVES D’UNIVERSITATS

Fabrice Lorente, president i rector de la Universitat de Perpinyà Via DomitiaJoan Viñas i Salas, vicepresident IVicent Climent Jordà, vicepresident II i rector de la Universitat Jaume ISergi Bonet Marull, vicepresident III i rector de la Universitat de GironaManuel Palomar, vicepresident IV i rector de la Universitat d’AlacantCarlos Pérez del Valle, rector de la Universitat Abat Oliba CEUDaniel Bastida Obiols, rector de la Universitat d’AndorraFerran Sancho i Pifarré , rector de la Universitat Autònoma de BarcelonaDídac Ramírez i Sarrió, rector de la Universitat de BarcelonaLlorenç Huguet Rotger, rector de la Universitat de les Illes BalearsPere Alavedra Ribot, rector de la Universitat Internacional de CatalunyaRoberto Fernández Díaz, rector de la Universitat de LleidaJesús Tadeo Pastor Ciurana, rector de la Universitat Miguel Hernández d’ElxJosep A. Planell i Estany, rector de la Universitat Oberta de CatalunyaEnric Fossas Colet, rector de la Universitat Politècnica de CatalunyaFrancisco José Mora Más, rector de la Universitat Politècnica de ValènciaJaume Casals i Pons, rector de la Universitat Pompeu FabraJosep M. Garrell i Guiu, rector de la Universitat Ramon LlullJosep Anton Ferré Vidal, rector de la Universitat Rovira i VirgiliAttilio Mastino, rector de la Universitat de SàsserEsteban Morcillo Sánchez, rector de la Universitat de ValènciaJordi Montaña, rector de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya

1 POLÍTICAUNIVERSITÀRIA

informe de la xarxa vives sobre l'estructura de les titulacions universitàries i la mobilitat

Documents