ANTEEU

c e n t r e d ’ i n f o r m a c i ód’ent i tats i col · lect iusde sant cugat del vallès

9 3 . 6 7 5 . 3 8 . 5 4r e d a c c i o @ a t e n e u . c a t

A N Y 7 , N Ú M E R O 1 5 3 D I J O U S 1 D ’ A B R I L d e 2 0 1 0

L’Ateneu tanca el Casal del Barri de l’avinguda de Cerdanyolapàgina 10

Josep Moner:“La ciutadania hauria de pressionar si vol evitarun desastre immens”pàgina 16

Els Diables es reinventenen el seu 20è aniversaripàgina 7

LLaa PPeeddrreerraa BBeerrttaa,,uunn ffoorraatt ppllee dd’’iinntteerreessssooss

PPooddrraann lleess ggeerrmmaanneess KKoopplloowwiittzz ttaappaarr llaa bbooccaa aa ll’’AAjjuunnttaammeenntt ddee SSaanntt CCuuggaatt,, aa ll’’AAjjuunnttaammeenntt ddeellPPaappiiooll,, aall ddeeppaarrttaammeenntt ddee MMeeddii AAmmbbiieenntt ddee llaaGGeenneerraalliittaatt,, aa lleess eennttiittaattss vveeïïnnaallss ii eeccoollooggiisstteess iiaall TTrriibbuunnaall SSuuppeerriioorr ddee JJuussttíícciiaa ddee CCaattaalluunnyyaa??

Centre d’Informació d’Entitats i Col·lectius

Edita: Ateneu Santcugatenc Coordinació: Oriol Sumsi Consell de redacció: Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon Redacció i maquetació:Oriol Sumsi Correcció: Isabel Carreño Han col·laborat en aquest número: Eduard Anguita, Ignasi Bea, Riki Benito, Isabel Carreño, Joana Chordà,Anna Fernàndez, Laia Jordà, Miquel Montserrat, Gabriel Moreno, Bernat Picornell, Gerard Pintó, Manel Sànchez, Pablo Vázquez i Clara VergésDisseny original: Andrés Herrera, Panorama Zero, Estudi Kunste Pictogrames: Sergi Barnils Impressió: Imprintsa Dipòsit legal: B-2869-2004Tirada: 6.000 exemplars Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.

editorial

Això fa pudor

Alguna cosa fa pudorquan acostes el nas al’immens forat de laPedrera Berta, situadaentre Sant Cugat i elPapiol. Des que elTribunal Suprem deMadrid va dinamitar lasentència del TribunalSuperior de Justícia deCatalunya que establiaque la pedrera s’ha dereomplir amb terra i runa,tancant la porta alsmaterials contaminants,sembla que les coses hancanviat. Aquest diari haintentat parlar duesvegades sobre el temaamb la titular de MediAmbient de l’Ajuntament,Marta Subirà. En tots doscasos, la resposta (emesaa través dels serveis depremsa municipals) haestat: “No vol parlar sobreaixò”. Per què? Aquestdiari ha parlatincomptables vegadesamb membres del’Ajuntament sobre elsmés diversos temes, i mai(o gairebé mai) hi hahagut problema. Per què,ara, aquest silenci? Tirantd’hemeroteca, veiem queles últimes declaracionsper part d’algunrepresentant del governmunicipal sobre laPedrera Berta les va fer elregidor de Comunicació,Jordi Puigneró, durant unatertúlia a Cugat.cat elpassat 20 de gener, justdesprés de la sentènciadel Suprem. Llavors, laresposta va ser:“Continuarem amb lapolítica d'aquestAjuntament, que passaper reomplir la partsantcugatenca amb runa ipedra de la construcció”.Ha canviat alguna cosa?En el cas que sigui així,creiem que la ciutadaniaho hauria de saber.

Electricitat en mans irresponsablesLa nevada del dia 8 ha posat de manifest les greus mancan-ces de les xarxes de transport i distribució de l’electricitat alnostre país. La Plataforma No a la MAT fa més de quatreanys que ha denunciat aquests greus dèficits i des de bonprincipi ha demanat als nostres governants que abans deplantejar-se la construcció d’una nova línia de 400 kV obli-guessin les companyies elèctriques a millorar i ampliar lesxarxes elèctriques existents.

En comptes d‘escoltar-nos, el govern i les elèctriques hanapostat cegament per la MAT, de manera que la seva desídiai la seva incompetència han portat a deixar sense llum mésde 200.000 habitants durant prop d’una setmana, amb lesconsegüents grans pèrdues econòmiques. Igualment greushan estat les declaracions del president de la Generalitat i elcap de l’oposició, entre d’altres personalitats polítiques,assegurant que amb la MAT això no hauria passat o hauriatingut repercussions molt menors.

Ha quedat prou clar, però, que el problema principal rauen la xarxa de distribució, en mans d’Endesa. Aquestaempresa ha privilegiat la captació de nous mercats en detri-ment del manteniment de les seves línies i torres al nostrepaís, i òbviament és la principal responsable de la gran apa-gada. Però això no eximeix el govern de la Generalitat decomplir el seu deure, això és, vetllar perquè les companyieselèctriques facin bé la seva feina. Plataforma No a la MAT

La generació precàriaSSii ffeemm uunnaa uullllaaddaa a les últimes dades i estadístiques sobrel'atur i el mercat de treball a Europa, Espanya i Catalunya,ràpidament copsem que l'atur colpeja amb molta força els iles joves i és ara mateix un dels grans problemes d'Europa idels estats i nacions que en formem part.

Algunes dades: La taxa d'atur juvenil (fins als 25 anys) del'Europa dels 27 és actualment del 21,4% (més de 5,5milions de joves en atur). Ha incrementat un 25% en tansols un any i dobla la taxa d'atur total. I les previsions no són

més optimistes de cara als propers anys. Pel que fa aEspanya i Catalunya, la taxa d'atur del darrer quadrimestrede 2009 se situava al 17% i l'atur juvenil prop del 40%.

Els i les joves europeus han estat ocupant des dels 80 lesfeines més precàries, de més baixa qualitat i d'una tempora-litat més alta. Si a això li sumem el fet que molts de nosal-tres hem treballat en un moment o en un altre en feines detipus informal o sense contracte, els nivells de protecció icobertura social baixen considerablement. A més, hem d'a-fegir que els salaris són baixos. El 27% dels i les joves quetreballen avui cobren menys de 610 euros mensuals.

Existeix la percepció i acceptació generalitzada que elsjoves vivim en un constant "període de proves" i que noméspel fet de ser joves és normal que la nostra situació laboralsigui pitjor. Cal alertar dels riscos i problemes ja palpablesque la xacra de l'atur juvenil està posant sobre la taula: jovesamb estudis superiors sense possibilitat d'inserció al mercatde treball, fracàs escolar, problemes psicològics derivats dela manca d'expectatives, pobresa i dependència juvenil,exclusió social... Carles Rodríguez Herencia (ICV Viladecavalls)

La TDT espanyolitzaEl quart informe que ha presentat Media.cat (amb el suportdel Grup de Periodistes Ramon Barnils i la FundacióEscacc) mostra que el desplegament de la TDT local alsPaïsos Catalans no ha millorat la vertebració de l'espai cata-là de comunicació. Afegeix que fins i tot en alguns territoriscom el País Valencià ha suposat un retrocés.

Una de les conseqüències negatives de l'arribada de laTDT local és la irrupció de grups mediàtics espanyols enaquest àmbit, on abans tenien poca presència. L'informe espot llegir a www.media.cat. Grup de Periodistes Ramon Barnils

2

dijou

s1

d’a

bri

l de

2010

Campanya anticapitalista de l’AJSC

L'Assemblea de Joves de Sant Cugat va penjar, la matinada del passat dia 26, onze pancartes a diversos llocs de la ciutat. Aquesta acció marca l'inici de lacampanya anual de denúncia anticapitalista que consistirà en diversosactes i accions durant aquest curs i que s’allargarà fins al curs que ve. L'AJSCpretén “conscienciar els i les jovessantcugatenques de les injustícies delsistema de producció capitalista ja que, en la situació de crisi sistèmica que vivimactualment, els i les joves som elsprincipals afectats”. Properamentes esfarà la presentació oficial de la campanya.

cartes dels lectorsVols fer sentir la teva veu? Envia’ns un mail donant-nos la teva opinió sobre qualsevol tema relacionatamb Sant Cugat a redaccio@ateneu.cat

Pedrera Berta: Ens hijuguem l’aigua de tots

LLaa PPeeddrreerraa BBeerrttaa és un d’aquellsexpedients guardats al calaix delscasos sense resoldre; un afer recor-rent a l’imaginari col·lectiu de SantCugat, un raconet de Collserolaamb nom de conflicte. De la PedreraBerta hem sentit a parlar-ne a raig i

se n'han fet córrer rius de tinta. Tan-mateix, el coneixement exacte sobrequè passa amb aquest espai és inver-sament proporcional al mar d’infor-mació que ens inunda. On és laPedrera Berta? De qui és? Per quètant soroll? Què és això de l'aboca-dor? I el famós aqüífer? Avui, des

del diari Ateneu intentarem donarrespostes, alliberant la qüestió delmón encriptat on està segrestada iacostant-la a la realitat popular, alllenguatge ciutadà.

La fitxaLa Pedrera Berta és un terrenysituat als contraforts de la serra deCollserola, dins els límits del futurParc Natural. Un 75% de la superfí-cie es troba dins el terme municipalde Sant Cugat, i la resta, un 25%,dins del Papiol. Històricament, lapedrera ha estat propietat de JaimeFranquesa SA, però actualment estroba en mans de la influent empre-sa espanyola Fomento de Construc-ciones y Contratas (FCC), el famóshòlding de les “totpoderoses” ger-manes Koplowitz.

3

dijou

s1

d’a

bri

l de

2010

1922Inici de l’explotació de la Pedrera Berta.

1965S’acaba l’explotació minera, però continua l’extracció de materials.

1967S’inicia l’explotació de les aigües de l’interior de la mina (el 1977 hi ha2.100 habitatges de Sant Cugat que en reben el subministrament).

13 de febrer de 1991L'Ajuntament de Sant Cugat i Jaime Franquesa S.A. signen un acord rela-tiu a l'activitat que desenvolupava l'empresa, que explicita que el sotoriginat per l'extracció de granit només es reomplirà amb runes provi-nents de la construcció.

1992El perímetre extractiu de la Pedrera Berta queda inclòs dins el Plad'Espais d'Interès Natural (PEIN).

24 de juliol de 1997L'empresa presenta un programa de restauració per abastar tota lasuperfície afectada fins llavors, que és aprovat pel Departament de MediAmbient el 7 gener de 1998.

12 de juliol de 2001Davant els primers anuncis de la intenció d'ubicar un abocador a laPedrera Berta, el catedràtic de la UPC Jesús Carrera presenta un informeen el qual considera no adequat l'abocador pel risc de contaminació quesuposa per a l'aqüífer que passa per sota dels terrenys de la pedrera iassegura que no es compleixen les condicions imposades per laGeneralitat ni l'esperit de totes les normatives internacionals.

22 d'abril de 2002Es presenta una sol·licitud de llicència ambiental per exercir l'activitatde “Monodipòsit controlat exclusivament de terres i runes en la cons-trucció que tinguin la classificació de residus inerts”. El 7 de novembrel'empresa demana la certificació de silenci administratiu.

2003Manifestació en contra de l’abocador.

Febrer de 2005Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ratifica quela pedrera només es podrà reomplir amb terra i runa.

Desembre de 2008El Tribunal Suprem espanyol falla a favor de l'empresa, en aquestsmoments en mans de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC),obrint la porta a l'abocador de residus provinents d'ecoparc (bales dematèria orgànica no reciclable).

Abril de 2010Incertesa.

MÉS INFORMACIÓ

Departament de Medi Ambient de la Generalitatwww.mediambient.gencat.cat

Fomento de Construcciones y Contrataswww.fcc.es

Federació d’Associacions de Veïns de Sant Cugatwww.favstc.blogspot.com

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserolawww.collserola.org

Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA)www.cepa.cat

Cronologia dels fets

(continua a la pàgina següent)

societat

L’actual propietària de la pedrera és l’empresaFomento (FCC) de les germanes Koplowitz

L’extracció de materials de la Pedrera Berta encara continua. / BERNAT PICORNELL

El subsòl de la pedrera és ple d’aigua. / ORIOL SUMSI

4

dijou

s1

d’a

bri

l de

2010

L'activitat que s’hi ha desenvolu-pat des de l'any 1922, de maneragairebé ininterrompuda, ha estatl’extracció de minerals. Ara, però,les pedres amb valor comercial s’hangairebé esgotat, i el capital privatque explota el terreny vol treure’nbenefici convertint l’espai en unabocador, en un nou Garraf, igno-rant tots els riscos que, per expe-riència, sabem que això implica.

No juguem amb l'aiguaL’amenaça més important que pre-senta la Pedrera Berta és que aques-ta es pugui convertir en un “aboca-dor de residus provinents d’eco-parc”. El problema és que darrerede la simpatia que s’amaga en qual-sevol paraula que comença per“eco”, existeix la certesa científica

que aquests residus (que consistei-xen en bales de material orgànic noreciclables) generen unes filtracionscontaminants, i que aquestes filtra-cions, amb gairebé total seguretat,aniran a parar a l’aqüífer que passaper sota del terreny.

El famós aqüífer de la PedreraBerta és una important reserva d’ai-gua que tot indica que està connec-

tada subterràniament amb el riuLlobregat, d’on bevem centenars demilers de persones de l’Àrea Metro-politana de Barcelona. No semblaraonable, doncs, que ens juguem lesnostres aixetes d’aigua de boca.

La propietat també ha plantejat,al llarg dels anys, convertir l’espai enun abocador de terra i runa.Aquesta possibilitat, però, no elimi-

na tampoc el risc de contaminacióde l’aigua, ja que cap abocador deruna està exempt de pots de pintu-ra, metalls i residus orgànics, que síque generen contaminació.

Contaminació atmosfèricaPer altra banda, la descomposició dela matèria orgànica que contenen lesbales procedents dels ecoparcs pro-voca gas metà, que s’estendria per

les nostres contrades. I això quanestem mirant de protegir Collserolacom a pulmó verd. Alhora, i segonsl’espeleòleg Pau Pérez de Pedro, lesboires hivernals freqüents als muni-cipis vallesans propers a l'AP-7 aug-mentarien, serien més denses i afec-tarien la circulació viària.

Bressol geològicDins els entorns acadèmics, laPedrera Berta és considerada elbressol de la geologia catalana, ambgran qualitat i diversitat d’espèciesminerals. Aquesta riquesa es vaposar en perill amb l’explotació dela pedrera, i la seva restauració haestat un altre dels fronts de reivindi-cació que han pesat sobre ella alllarg dels anys.

Oposició ciutadanaL’activitat empresarial que s’ha des-envolupat a la Pedrera Berta ha

LLaa PPeeddrreerraa BBeerrttaa és considerada en alguns cercles mineralògics com elbressol de la mineralogia catalana. La seva accessibilitat i sobretot elseu extens registre mineralògic va facilitar el coneixement i popularitatde l’indret. En l’actualitat és probablement el jaciment de minerals mésvisitat de Catalunya, tot i tractar-se d’una explotació privada en actiu.

Des del punt de vista mineralògic, la pedrera constitueix un punt dereferència important degut a l’excel·lent qualitat dels exemplars de fluo-rita octaèdrica de color verd que hi apareixen. Des de fa molt temps,però sobretot des de les darreres dues dècades, nombrosos col·leccio-nistes i mineralogistes han cercat amb insistència aquest mineral tantper objectius de recerca científica com comercial, fet que ha dut a l’ex-poliació sistemàtica del jaciment.

Tant pel seu color verd intens com per la singularitat dels seus cris-talls (cares octaèdriques amb arestes truncades, a més de moltes com-binacions cúbiques diferents), la “fluorita del Papiol” (és així com s’a-nomena en cercles comercials) ha esdevingut un dels minerals mésemblemàtics de la mineralogia catalana i és coneguda per col·leccionis-tes d’arreu del món.

La Pedrera Berta és actualment en explotació i és fàcilment accesibleamb qualsevol tipus de vehicle per la carretera C-1413, quedant situadaentre els polígons industrials de Can Jardí i del de Santa Rita. Per acce-dir-hi cal travessar per un túnel l'autopista A-7, ja que l'entrada de l'ex-plotació i la pedrera pròpiament dita estan separades per aquest vial.L’explotació és privada i per tant és indispensable una autorització del’empresa propietària per tal de poder-la visitar.

(Informació extreta del web de la Generalitat)

Fluorita (CaF2) de la Pedrera Berta. / J. L. GARRIDO / GRUP MINERALÒGIC CATALÀ

Massa interessosEl valor de l’espai(ve de la pàgina anterior)

societat

L’acumulació de balesprocedents d’ecoparcscontaminaria l’aqüíferque hi ha sota la pedrera

Vista d’ocell de la Pedrera Berta i el seu entorn. / GOOGLE MAPS

PPoollííggoonn IInndduussttrriiaall ddee CCaann CCaallooppaa

PPuuiigg PPeeddrróóss

PPeeddrreerraa BBeerrttaa

AAuuttooppiissttaa AAPP77

CCaann MMoonnmmaannyy

EErrmmiittaa ddee llaa SSaalluutt

VVaallllddoorreeiixx

RRuubbíí

Manifestació del 2003 contra l’abocador a la Pedrera Berta. / MANEL SÀNCHEZ

L’empresa vol convertirl’espai en abocador deresidus, creant un granrisc de contaminació

5

dijou

s1

d’a

bri

l de

2010

estat fortament contestada perdiversos moviments veïnals i ecolo-gistes. La reaparició de l’amenaçade l’abocador ha provocat que algu-na cosa es torni a moure a SantCugat en la defensa d’aquest espaide Collserola i en contra del risc quesuposa l’acumulació de residusorgànics a sobre d’un aqüífer. Enaquest sentit, l’activista cívic i actualportaveu de la Federació d’Associa-cions de Veïns de Sant Cugat, ManelSánchez, no es cansa d’advertir quela permeabilitat del terreny de la

Pedrera Berta el fa encara més vul-nerable davant les filtracions de lesbales de residus provinents d’eco-parc, i recorda que existeixen infor-mes tècnics que asseguren que elprojecte de l’abocador incompleixles condicions imposades per laGeneralitat.

Futur incertSi alguna cosa planeja en aquestsmoments per sobre de la PedreraBerta és la incertesa. A la PedreraBerta hi tenen el peu ficat unamunió d’agents: administracions,organismes oficials, entitats ecologis-tes, tribunals, empreses privades... Iningú sap en aquests moments compot acabar el batibull d’informes icontrainformes d’experts, de sen-tències i recursos judicials, d’interes-sos creuats. Segons Josep Moner,

membre de la Plataforma en De-fensa de Collserola, la pilota conti-nua estant sobre la teulada de laGeneralitat, independentment delque digui la sentència del TribunalSuprem de Madrid, que dóna “raó”a la propietat.

Sigui com sigui, en el fons de laresolució de l’afer s’hi troba l’eternconflicte de mediar entre el beneficiprivat d’una empresa i l’interèsgeneral, en aquest cas l’aigua detots. L’abocador del Garraf va néixera les acaballes del franquisme, i pot-ser la democràcia ens hauria de por-tar aires nous. Eduard Anguita

Sobre la pedrera s’entrecreuen diversosinteressos, però s’estanprimant el privats

CCoomm eess vveeuu llaa ssiittuuaacciióó aaccttuuaall ddeess ddeell PPaappiiooll??Ara mateix estem pendents de veure com l’empresa reaccionadavant la sentència del Tribunal Suprem, però la veritat és queno som gaire optimistes.

PPeerr qquuèè?? Perquè, a part dels grups ecologistes, som els únics quedefensem la Pedrera Berta com a espai natural. Fa deu anysque dura la lluita, i ara mateix estem sols.

QQuuèè eenn ppeennssaa ddee llaa ppoossiicciióó ddee SSaanntt CCuuggaatt??L’Ajuntament s’hauria de mullar, i no ho està fent. Quan he

parlat amb l’alcalde, Lluís Recoder, ha fugit d’estudi i no s’ha pronunciat. Sense anar més lluny, a l’acte que es faràel dia 7 al Club Muntanyenc no es preveu que hi hagi cap membre de l’equip de govern de l’Ajuntament de SantCugat. Sembla que només la presidenta de l’EMD de Valdoreix ha dit que hi assistirà.

II llaa GGeenneerraalliittaatt??Estem molt decebuts amb la conselleria de Medi Ambient. Al febrer em vaig reunir amb el conseller Baltasar, i vaser incapaç de donar una resposta satisfactòria. Pitjor va ser la resposta de la gerent de l’Agència de Residus deCatalunya, Genoveva Català, que també era a la reunió. L’únic que va saber dir és que “hi ha una sentència i queés clar, s’ha de complir”. Una sentència, la del Tribunal Suprem, que ha estat emesa d’una manera totalment frívo-la, corregint una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que estava completament fonamentada.Un cop més, ens envaeixen les competències i no donem, entre tots, una resposta ferma.

QQuuiinnaa rreessppoossttaa hhaauurriiaa ddee sseerr??Que ja s’havia acordat que no, i que la resposta continua sent no. No es pot garantir que les bales procedents d’e-coparcs no siguin nocives per al medi ambient, i això hauria de ser suficient per aturar el projecte. Que al 2010encara estiguem així, que siguem els únics que defensem que la Pedrera Berta és un espai a protegir, vol dir quealguna cosa falla. Nosaltres no estem disposats a admetre que una gran empresa espanyola, amb un enormepoder, no li importi sacrificar la nostra qualitat de vida per augmentar els seus beneficis milionaris.

HHii hhaa hhaagguutt pprreessssiioonnss??Sí, i és una cosa que s’ha de dir en veu alta. L’altre dia el cap de l’oposició de CiU al Papiol em va explicar que haviatingut una reunió amb un dirigent del partit a Barcelona i el director general de FCC a Catalunya, Jordi Payet. Em vadir que volen parlar amb mi. Oriol Sumsi

Albert Vilà (alcalde del Papiol): “Estem sols”

societat

Els estudis geològicsindiquen que l’aqüíferestà connectat amb laconca del Llobregat

societat

6

dijou

s1

d’a

bri

l de

2010

AA ccaauussaa ddee llaa ssiittuuaacciióó d’emergènciaexcepcional dels boscos de Collseroladesprés de la nevada del dia 8 de març,el Club Muntanyenc i l’Ajuntament handefinit un nou recorregut per a la 52aMarxa Infantil de Regularitat, que tin-drà lloc el diumenge 11 d’abril.

Les prop de 1.200 parelles inscritesrecorreran uns 12,5 km que comença-ran al passatge de la Marxa Infantil(entre la rambla del Celler i el carrerdel Dos de Maig) i que, després decreuar el polígon de Can Sant Joan, tin-dran el seu punt més llunyà al Turó deCan Camps, a la zona alta de Bellaterra(sempre dins el terme municipal deSant Cugat). El recorregut passa a propdel tradicional Camí dels Monjos, quede carena en carena uneix el Monestirde Sant Cugat amb el Monestir de SantLlorenç del Munt. Aquest no és el pri-

mer cop que la Marxa s’allunya deCollserola, tot i que cal tirar molt enre-re, fins a l’any 1964, per trobar un re-corregut similar.

D’altra banda, aquest any se celebrala primera Marxa Juvenil, pensada pera nois de 12 a 15 anys. Els joves sortirana les 8.30 i els petits a les 9.00, dinaran

al mateix lloc i tornaran a la plaça de laVila a partir de les 13.15 (els grans) i les14.00 (els petits). A les adreces marxain-fantil.cat i marxajuvenil.cat hi ha infor-mació actualitzada. Redacció

La Marxa canvia de recorregut per la nevada

El recorregut d’aquest any s’allunya de la Serra de Collserola. / CMSC

La dificultat serà similar a la d’altres anys, tot i quebona part del recorregut serà sobre asfalt

Com sempre, els guanyadors seran els més regulars, no els més ràpids. / ARXIU

societat

7

dijou

s1

d’a

bri

l de

2010

MMoolltt pprroobbaabblleemmeenntt,, l'atzucac social,nacional i nevadal (de nevada) enquè es troba aquest indret de mónque anomenem Catalunya no es tro-ba en guerres dinàstiques perdudesrevestides de mites fundacionals nien dictadors propers a l'analfabetis-me funcional. La causa de tot plegatcal buscar-la en un fenomen més in-ternacional i proper: la PrimeraGuerra Mundial i el posicionamentdels catalans davant del conflicte.

El pecat original Hi ha moments a la vida en què homha d'escollir: la píndola vermella o lablava, versió original o subtitulada, larossa o la morena, Barça o Espanyol.Els catalans ho vam fer i ho vam fererròniament: a mitjan 1914, desprésque l'estudiant serbi Gavrilo Principdesencadenés el conflicte a Sarajevo,vam escollir majoritàriament donarsuport a una coalició en què uns con-duïen per l'esquerra, bevien cervesacalenta i consumien te a deshora, iels altres posaven salsa bearnesa per-tot sense massa criteri. Vam decidirque tota la culpa era del KaiserGuillem i el seu imperialisme, quanla corona britànica i la Repúblicafrancesa tenien més esclaus i súbditsque la resta del món sumat i arrodo-nit cap amunt. Milers de catalans(10.000 segons els organitzadors i2000 segons la guàrdia urbana)enlluernats per la revolució francesai el miratge de la fraternitat, vananar a combatre la nació que creariael Volkswagen, tecnologia punta i fia-bilitat al servei de les persones. Lanació de Hegel i la de Marx. La queens donà la dialèctica i ens ensenyà aemprar-la. La de Fritz Lang, Wagneri Kraftwerk. La de les nadadores ori-entals, injustament calumniades, quevolaven a la velocitat de la llum i en-cara conserven els rècords del món.

Xarop prussiàSom, però, a temps d'esmenar partd'aquest immens error, i la solució estroba, un cop més, en el futbol. Comva dir el gran golejador Gary Li-neker, el futbol és un esport que vaninventar els anglesos en el qualjuguen onze contra onze i on sempreguanya Alemanya. Doncs bé, aquestestiu hi ha mundial i torna a jugarAlemanya. Esmenem l'error i om-plim els carrers de banderes trico-lors. Fem el que calqui per un en-creuament a vida o mort on es trobinamb la tropa del Podemos i els facintastar una cullerada sopera de xaropprussià. Digueu-me malalt, peròse’m fa la boca aigua només de pen-sar-hi. Ignasi Bea

From Germanywith love

EEll CCeell ppoottsseerr ssíí,, però l’Infern nopara mai de treballar. Els seus dia-bòlics habitants sempre estanordint noves maneres de calar foca la nostra avorrida vida quotidia-na. Fixem-nos sinó en els seusrepresentants a Sant Cugat. Percelebrar els 20 anys de la colla, hanpreparat tota una sèrie de plansmalvats que amenacen de reduirla ciutat a un munt de cendres.

Els Diables de Sant Cugat nonomés enceten el 2010 amb unaimatge renovada, un nou logo,

una nova web (www.diablesdesantcu-gat.cat), una activitat frenètica a lesxarxes socials i un nou butlletí queinforma de totes les notícies d’inte-rès en el món del foc, sinó quepresenten grans novetats com sónla creació de la Colla de Tabalers,la Colla de Diablons, el Projecte deVoluntariat Europeu, una bèstia(en construcció) i dues festes percelebrar l’aniversari.

Els Diables ja havien tingutcolla pròpia de músics, els anticsKimbala (actualment Karabassà),però se’ls va emancipar i no elspodien seguir sempre que eranecessari en els seus bolos. Per solu-cionar-ho, res millor que fundaruna nova colla, i a més fer-ho ambel format de percussió tradicional,allunyant-se de l’alegre batucadaque sovint no acaba de lligar ambels patiments de l’Infern.

Pel que fa a la nova colla infan-til, neix amb la voluntat de fercréixer la colla entre la immensaquantitat de nens i nenes queviuen a Sant Cugat. Des dels 5anys fins als 18 (la normativa obli-ga els menors d’edat a usar unapirotècnia especial), els Diablons jahan començat a aprendre els se-crets del foc en uns tallers que esfan conjuntament amb els pares iaquest any ja està previst que par-ticipin als seguicis de Festa Major.

Una altra novetat són les ano-menades “aventures europees”.La colla ha creat un Projecte deVoluntariat Europeu, finançat perla Unió Europea, que permetrà larealització d’intercanvis entre jo-ves de diferents països interessatsen el món del foc i dels petardos.Fins ara ja s’han fet contactes ambjoves de Polònia, Bulgària, Alema-

nya, Itàlia i França, i es preparentambé trobades amb companysd’Algèria i Egipte, tot plegat ambl’objectiu de “fer xarxa” i donar aconèixer arreu la cultura popular itradicional catalana.

La celebració dels 20 anys com-portarà també la creació d’unabèstia que acompanyarà els Dia-bles en les seves actuacions, tot i

que de moment no es coneixen nila seva mida ni la seva espècie. Elque sí que es coneixen són lesdates de les dues festes que servi-ran per celebrar l’aniversari.

El dissabte 17 d’abril hi haurà lafesta pròpiament dita, de la qualencara no s’han donat a conèixerels detalls però que ja s’ha dit queserà “molt oberta, per a totes lesedats, en col·laboració amb lesaltres entitats de cultura popular itradicional del poble i, sobretot,molt espectacular”.

I per acabar, a l’octubre es faràl’anomenada Festa dels Fòssils,que vol reunir la gran quantitat degent que ha format part de la colladurant aquestes dues dècades. Enaquest sentit, els Diables fan unacrida a tothom que ha format partde la colla perquè es posi en con-tacte amb ells. Redacció

Els Diables es reinventen

Segons el diabló Martí Benet, a la nova colla infantil “farem foc i tirarem petardos”.

Els 20 anys de la collacomporten celebracions,moltes novetats i unagran voluntat de créixer

Els Diables renoven la seva imatge.

TRADICIONS

La mona de Pasqua és molt tradi-cional a Catalunya, al País Valen-cià i a Múrcia, i simbolitza que laQuaresma i les seves abstinèn-cies per fi s'han acabat.

La paraula mona ve de l'àrabmunna, que vol dir regal. Ja alsegle XVIII era l'obsequi que elpadrí regalava el Diumenge dePasqua al seu fillol, i el nombred'ous que portava la mona cor-responia a l'edat del nen fins aarribar als 12 anys.

Les mones presenten una grandiversitat i les d'avui dia no s'as-semblen gens a les de fa unsegle. Al principi era una massade pastís senzill amb ous a so-bre. És a mitjans del segle XIX

quan les mones perden tota laseva senzillesa i la seva presen-tació es torna més sofisticada. Elque encara és conserva de lesmones originals és l'ou, avui endia de xocolata, i això es deu alseu simbolisme, ja que l'ou re-presenta el principi de la vida.

La tradició que el padrí regalila mona de Pasqua al fillol és unade les més arrelades a la nostracultura i de les que més ha per-durat. Hi ha algunes poblacionson el Dilluns de Pasqua és cos-tum reunir-se dues o tres famílieso un grup d'amics i anar a com-partir un àpat i a menjar la monaplegats. Isabel Carreño

--QQuuiinnaa ssoorrpprree--ssaa!! VViiuuss ppeerraaqquuíí?? --SSíí,, vviisscc ddoossccaarrrreerrss mmééssaavvaallll..--DDeess ddee qquuaann??--DDoonnccss jjaa ffaa ddoossaannyyss..--II,, ccoomm eessttààss ??

--BBéé,, ii ttuu??--MMoolltt bbéé.. QQuuèèffaass dduurraanntt eellddiiaa??

--MMiirraa,, eemm lllleevvoodd''hhoorraa,, aa ddoossqquuaarrttss ddee sseett ddeellmmaattíí,, eemm dduuttxxoo,,eemm vveesstteeiixxoo,,eessmmoorrzzoo ii mmee''nnvvaaiigg aa ttrreebbaallllaarr..

--OOnn ttrreebbaalllleess??

--AAll CCeennttrreeccoommeerrcciiaall qquuee hhiihhaa aaqquuíí aall ccooss--ttaatt..--AA qquuiinnaa hhoorraapplleegguueess??

--AA ttrreess qquuaarrttss ddeesseett ddee llaa ttaarrddaa..--DDoonnccss,, qquueeddeemmllaa sseettmmaannaa qquueevvee ii xxeerrrreemm uunnaaeessttoonnaa..--DD''aaccoorrdd,, eennssvveeiieemm ddiijjoouuss aalleess sseett..

--AAddééuu,, ffiinnssddiijjoouuss!!

-¡Qué sorpresa!¿Vives por aquí?

-Sí, vivo doscalles más abajo.

-¿Desde cuando?- Desde hacedos años.-¿Y como estás?

-Bien,¿y tu?-Muy bien.¿Qué hacesdurante el día?

-Mira, me levan-to temprano, alas seis y mediade la mañana,me ducho, mevisto, desayunoy me voy a tra-bajar.-¿Dónde traba-jas?-En el Centrocomercial queestá aquí allado.-¿A que horaacabas?

-A las sietemenos cuarto.-Pues la semanaque viene que-damos y habla-mos un rato.-De acuerdo,nos vemos eljueves a lassiete.-Adiós, hasta eljueves!

-What a surprise!Do you live nearhere?-Yes, I live twostreets from here.

-Since when?-Well, I have livedhere for two years.-How are you?

-Fine, and you?-Very well. Whatdo you do duringthe day?

-I get up early, athalf past six in themorning, I have ashower, get dres-sed, havebreakfast andthen I go to work.

-Where do youwork?-At the commercialcentre near here.

-What time do youfinish work?

-At a quarter toseven.-So, let’s get toge-ther next week tohave a chat.

-O.K. sayThursday atseven.

-Bye-bye. See youon Thursday!

--CChhee ssoorrpprreessaa!!VViivvii ddaa qquueesstteeppaarrttii??--SSii,, vviivvoo dduueessttrraaddee ppiiùù ggiiùù..

--DDaa qquuaannddoo??--ÈÈ ggiiàà ddaa dduueeaannnnii..--EE,, ccoommee ssttaaii??

--BBeennee,, ee ttuu??--MMoollttoo bbeennee..CCoossaa ffaaii dduurraanntteeiill ggiioorrnnoo??

--MMii aallzzoo bbuuoonn''oo--rraa,, aallllee sseettttee eemmeezzzzaa ddeell mmaattttii--nnoo,, mmii ddoocccciioo,,mmii vveessttoo,, ffaacccciiooccoollllaazziioonnee ee mmeennee vvaaddoo aa llaavvoo--rraarree..--DDoovvee llaavvoorrii??

--AAll cceennttrroo ccoomm--mmeerrcciiaallee qquuee cc’’èèqquuii vviicciinnoo..

--AA cchhee oorraa cceessssiiddii llaavvoorraarree??

--AAllllee sseettttee mmeennoouunn qquuaarrttoo..--DDuunnqquuee,, cciivveeddiiaammoo llaa sseettttii--mmaannaa pprroossssiimmaaee ppaarrlliiaammoo..--DD''aaccccoorrddoo,, cciivveeddiiaammoo ggiioovveeddììaallllee sseettttee..

--CCiiaaoo,, aa ggiioovveeddìì..

-Quelle surpri-se! Tu habitespar ici? -Oui, j'habitedeux rues plusbas.-Depuis quand?-Eh bien, ça faitdéjà deux ans.-Et commentvas-tu? -Bien, et toi?-Très bien.Qu'est-ce que tufais dans la jour-née?-Regarde, je melève tôt, à sixheures et demiedu matin, je medouche, je m'ha-bille, je déjeuneet je m'en vaistravailler.-Où est-ce quetu travailles?-Au centre com-mercial qui estlà à côté.

-Tu termines àquelle heure?

-A sept heuresmoins le quart.-Alors on se voitla semaine pro-chaine pourparler un peu?-D'accord, jeudià sept heures.

-Au revoir, àjeudi!

-Hau ezustea!Hemen inguruanbizi zara?-Kaixo! Bai, bikale beherago.

-Noiztik?-Bada, bi urteizango dira-Nola zaude?

-Ondo, eta zu?-Oso ondo. Zeregiten duzu egu-nean zehar?

-Begira, goiz alt-xatzen naiz, goize-ko sei eta erdietan,dutxatu, jantzi,gosaldu egiten duteta lanera joatennaiz.

-Non egiten duzulan?-Hemen ondoandagoen merkatal-gunean.

-Zein ordutan ate-ratzen zara lane-tik?-Arratsaldeko zaz-piak laurden gut-xitan.-Bada, datorrenastean geratukogara pixka bateanhitz egiteko.-Ederki, ostegune-an, zazpietan,ikusiko duguelkar.-Agur, osteguneraarte.

practicat

8

dijou

s1

d’a

bri

l de

2010

Amb el suport de:

Frases d’ús comú (10): Quan et trobes un amic...

Amb la col·laboració de Tove Langkjaer, Giovanni Pagliarulo, Colette Pointeau i Joseba Odiaga

societat

9

dijou

s1

d’a

bri

l de

2010

DDeesspprrééss dd’’aannyyss ddee nnoo ffeerr--hhoo,, aquestany el cartell de la Festa Major estornarà a escollir mitjançant un con-curs obert. Un cartell que no serànomés cartell, ja que la imatgeomplirà el programa, els fulletons,les samarretes, els tiquets i tot elseguit de merchandising de la festa,inclosa la imatge del diari de la FestaMajor, que l’any passat s’anomenava

Bestiari. És per això, per mantenir elnivell d’altres anys (i sobretot deldarrer), que la Gestora de FestaMajor, convocant del concurs, el res-tringeix (no sabem si d’una maneramolt estricta) als estudiants i/o pro-fessionals de disseny gràfic majorsde 18 anys. Les bases indiquentambé que s’hi pot participar demanera individual o col·lectiva, ique cada concursant pot presentarun màxim de dues propostes que

han de ser originals i inèdites. Elsparticipants es responsabilitzen,també, que no hi hagi implicatsdrets de tercers, i s’avisa que seranresponsables de qualsevol reclama-ció per autoria o plagi.

Els originals s'han de presentar ala Casa de Cultura de dilluns adivendres, de 9.00 a 21.00. La datafinal de presentació de propostesserà el 19 d'abril a les 21.00. El vere-dicte del jurat es farà públic el 23d'abril de 2010 a través de la webwww.santcugat.cat.

L’obra guanyadora serà premiadaamb 1.000 euros i la posterior ela-boració de tots els productes i ele-ments comunicatius està valoradaen 5.000 euros, és a dir un total de6.000 euros sobre els quals es practi-caran les retencions fiscals quecorresponguin.

Per a més informació, es podenconsultar les bases completes awww.santcugat.cat. Per a qualsevoldubte o aclariment, es pot enviar uncorreu a festamajor@santcugat.cat obé trucar a la Casa de Cultura (93589 13 82). Redacció

S’obre el concurs per a la imatge de Festa Major

SSaanntt CCuuggaatt hhaa rreedduuïïtt un 20% elconsum domèstic d’aigua en elsúltims 10 anys. Segons dades del’Ajuntament, si l’any 2000 els sant-cugatencs consumien 192 litres perhabitant i dia, a finals del 2009 elconsum va ser de 155 litres perhabitant i dia. En aquesta reducciócal tenir en compte la sequera del’any 2008, que va comportar undescens notable del consum d’aiguafins als 143 litres per habitant i dia.

Aquest estalvi d’aigua per part dela ciutadania, que representa el

64,8% del consum total del munici-pi, ha estat possible gràcies a diver-sos factors. Entre ells l’aprovació,

l’any 2002, de la primera ordenançamunicipal d’estalvi d’aigua que es vafer a Catalunya. Aquesta ordenança,que ha servit de model per a altres

municipis, estableix les principalsmesures per reduir la despesa d’a-quest bé escàs. A l’any 2008 se’n vanmodificar alguns punts a fi d’endu-rir la normativa i avançar cap a unmodel de consum més sostenible idurador. Aquest fet i les diversescampanyes d’informació i sensibilit-zació ciutadana han contribuït aaquest descens, que situa Sant Cugatal capdavant dels municipis que mésesforç realitzen en l’estalvi d’aigua.

En aquest sentit, recentment l’As-sociació Catalana d’Amics de l’Aigua

ha guardonat l’Ajuntament “per laseva aposta decidida per a laimplantació de les ordenances d’es-talvi d’aigua”. En la recollida delpremi, la tinenta d’alcalde de MediAmbient, Marta Subirà, va destacarque aquesta reducció s’ha produïtgràcies a l’esforç dels santcugatencs iles santcugatenques.

El diari Ateneu ha demanat a l’A-juntament dades sobre el consumtotal d’aigua del municipi, no nomésdel de la ciutadania, però no li hanestat facilitades. Redacció

Els santcugatencs redueixen el consum d’aigua

La tinenta d’alcalde de Medi Ambient, Marta Subirà, recollint el premi. / LOCALPRESS

Imatge de la festa de l’any passat.

El consum per part de la ciutadania representa un 65% del total. / ARXIU

En 10 anys, el consum habaixat de 192 a 155 litresper habitant i dia, amb elpunt més baix el 2008

La imatge guanyadora no només protagonitzaràel cartell de la festa, sinótot el que l’envolta

ateneu

10

dijou

s1

d’a

bri

l de

2010

LL''AAtteenneeuu ttaannccaa el Casal del Barri de l'a-vinguda de Cerdanyola, després de deuanys de servei a la ciutadania de SantCugat i especialment del Barri delMonestir. Gràcies a tots els que han fetpossible la seva prolongació com a úscol·lectiu i ciutadà, a les entitats que hihan tingut aixopluc, a molts veïns queens han fet costat, a les Carmes, quesense el seu suport i ajut no hagués estatpossible. Gràcies a l'Associació de Co-merciants del Barri del Monestir i alsArgentins del Barri, als col·lectius delCabàs, la Carbassa i la Civada per l'im-puls i el servei de productes ecològics. Atots a títol personal o com agrupació elshem donat les alternatives d’incorporar-se als nostres espais de la plaça de PepVentura, o bé que puguin triar sol·licitarun espai a la Casa de Cultura com a refe-rent de servei municipal per les entitatsi col·lectius de la nostra comunitat sant-cugatenca.

Una reordenació necessària del'Ateneu en la prestació dels serveis queofereix i no exempta de les circumstàn-cies conjunturals i dels temps quecorrem o són a venir. Remarquem altravolta la necessària implicació de la comu-nitat santcugatenca amb les entitats iassociacions locals, veí a veí, del compro-mís i vinculació amb la seva comunitat,de la implicació necessària de les institu-cions locals i de l'administració. En fi, dela pèrdua col·lectiva que comporta unadecisió com aquesta.

Som conscients del nostre bagatge idels valors que transmetem. L'Ateneu,malgrat tot, segueix fidel i amb voluntatde servei a la plaça de Pep Ventura, ambles seves activitats, el cursos i tallers, elsespais gastronòmics, el mercat de pagès,les agrupacions de consumidors en lescooperatives ecològiques, el diari Ateneui el Centre de Recursos Socioculturals, laCooperació Internacional amb els Ate-neus de Colòmbia, el servei d'intercanvide llibres. El gestors i responsables del'entitat, els molts Amics de l'Ateneu i elsusuaris i participants de les nostres ini-ciatives ens avalen per seguir endavant.

No caldria repetir-ho, però ho diemclar: necessitem el teu suport i vincula-ció, fes-te Amic de l'Ateneu. Vine i acom-panya’ns. No voldríem entreveure unfutur sense capacitat de reacció en l'àm-bit social local i que ens veiéssim abocatsa haver de prendre mesures desencorat-jadores i de recessió inevitables de moltampli abast.

Per últim, deixem a l’antic Casal delBarri el Mural emblemàtic del SergiBarnils, una joia plena de color i quesempre enalteix els nostres propòsits il'acció de l'Ateneu. Un referent viu delcompromís social de l'Ateneu amb SantCugat. Ramon Pros Vila, president del’Ateneu Santcugatenc

Tanca el Casal del Barri,

tanca un espai de totsCCooiinncciiddiinntt aammbb eell pprrooppeerr Mercatde Pagès, que se celebrarà el 10d’abril a la plaça de Pep Ventura,l’Ateneu ha preparat dos tallersque permetran conèixer l’enor-me quantitat d’energia que mal-gastem si desaprofitem el granpoder del Sol, la més gran, neta ieconòmica font de calor quetenim al nostre abast.

En primer lloc, de 10.00 a13.00 tindrà lloc el taller “Cata-lunya pren el sol”, una iniciativade la Fundació Terra. Dirigit alsadults i joves a partir de 14 anys,pretén introduir coneixements iperspectives sobre les energiesrenovables, en particular l’ener-gia solar fotovoltaica, que és undels principals recursos per asso-lir un model d'autonomia ener-gètica i combatre el canvi climà-tic. El taller, que és gratuït, in-clou el muntatge d’una instal·la-

ció, i per participar-hi cal inscriu-re’s prèviament trucant al 93 67411 34 o escrivint un mail a pro-duccio@ateneu.cat.

En segon lloc, de 12.00 a14.00 es farà una demostraciódel gran potencial que el Sol té

en la cuina de tota mena d’ali-ments. Amb exemples comestibles,tothom podrà conèixer la granoportunitat que tenim de no des-aprofitar aquesta energia total-ment gratuïta i que tenim sem-pre al voltant. Redacció

Coneix l’autèntic poder del Sol

UUnnaa vviinntteennaa dd’’aalluummnneess de catalàde l’Ateneu i altres usuaris delcentre van participar la setmanapassada en un taller-degustacióde cuina tradicional catalana acàrrec de la professora Lali Do-mènech, dins el Programa d’Acti-vitats Culturals de l’entitat.

Els assistents van aprendre apreparar i posteriorment vanpoder degustar dos plats: faves ipèsols amb xocolata, i una ama-nida tèbia d’escarola i pollastremarinat. La convocatòria va tenirtant d’èxit que l’Ateneu valora lapossibilitat de repetir l’experièn-cia properament. Redacció

Gran èxit del taller de cuina catalana

Les places eren limitades i molta gent no hi va poder participar. / ATENEU

LLeess iinnssccrriippcciioonnss per als cursos itallers del tercer trimestre delcurs 2009-2010 (abril-juny) al’Ateneu encara no estan tanca-des, i per tant “aquells que sem-pre van tard” encara tenentemps d’apuntar-s’hi.

La secretaria del centre infor-ma que encara queden places perals cursos de Patchwork, Pintura(dijous tarda), Fotografia, Res-tauració mobles (dilluns i dime-cres tarda), Català, Anglès (ni-vells 0, 1 i 3), Italià, Àrab, Pilates(diferents horaris), Ioga (matins,i dimecres de 20.00 a 21.00),Meditació, Chikung (matí), Balls

de saló, Tango, Dansa del ventre,Country, Dansa afro, Salsa, Fla-menc, Cuina per a principiants,Cuina creativa, Carnet de mani-pulador, Eco conserves, Tallersde pa, Informàtica, Grafologia,Guitarra, Automaquillatge i Cursde monitors (de 12.00 a 14.00).

L’horari per fer les inscrip-cions és de dilluns a divendres de9.00 a 13.30 i de 16.00 a 20.30.Per a més informació, es pot tru-car al telèfon 93 674 51 95 oentrar al web www.ateneu.cat.

L’Ateneu recorda que no esreserven places per telèfon ni perInternet, que el pagament del

curs és imprescindible realitzar-lo en el mateix moment de la ins-cripció, i que les aquestes es faranper rigorós ordre d’arribada.

Així mateix, recorda tambéque per realitzar qualsevol cursés imprescindible el carnet “Amicde l’Ateneu”, que es farà en elmateix moment de la matrícula.Si es fa trimestral, val 4 euros, i sies fa per tot l’any, 10. El carnet ésvàlid també per utilitzar tots elsserveis que ofereix el centre cívici per accedir a l’Ateneu Plaça.

Els cursos començaran la set-mana del 6 d’abril i finalitzaranel 14 de juny. Redacció

Últimes places lliures

El proper dia 10 tots els santcugatencs podran veure de prop una cuina solar.

LLeess ppaarreettss ddee ll’’AAtteenneeuu PPllaaççaa exhibei-xen aquests dies una doble exposicióde pintura de Glòria Corrons i deJohn Moody. En total, hi ha una vin-tena de quadres que permeten acos-tar-se als seus respectius estils.

La santcugatenca Glòria Corronsva estudiar dibuix artístic a l’EscolaMassana i va obtenir el títol de pro-fessora de Disseny d’Estampats i Fi-gurí a l’Institut Internacional deBarcelona. Després d’una llarga tra-jectòria com a dissenyadora tèxtil, vadecidir endinsar-se al món de la pin-tura i el retrat. Algunes de les sevesobres es poden veure permanent-ment a la seva galeria virtual, tecle-jant www.photopainters.com.

Nascut a Anglaterra, John Moodyha exposat a Itàlia, Espanya, Amè-rica i l’extrem Orient. Amb més detrenta anys d’experiència en l’ense-nyament de l’art en escoles i univer-sitats, s’ha especialitzat en el dibuixamb tinta, l’aquarel·la i els olis, origi-nalment sobre paisatges anglesosperò també del sud d’Espanya, desque fa uns anys es va establir en unpetit poble d’Andalusia Redacció

AAvvuuii eenn ddiiaa qquuaann llaa ffeeiinnaa és tan com-petitiva i els canvis tecnològics i deprocessos són el motiu de l'èxit o eldeclivi de moltes organitzacions, sor-geix amb més força la importànciade mostrar un valor afegit respecte lanostra competència.

En aquest número ens hem plan-tejat “què significa aconseguir elsobjectius i despuntar en el mercatcom a organitzacions eficaces i ambun servei d'alta qualitat?” i us ho pre-sentem en forma de llistat:

- Atendre usuaris i clients segonsles seves expectatives; assimilar elsobjectius per part de tots els compo-nents de l'equip; treballar amb estàn-dards de qualitat alts; tenir una visióde millora contínua; i treballar efi-caçment sota pressió.

I què implica “treballar sota pres-sió?” El següent: Urgències, canvisde prioritats, imprevistos; desenvo-lupar funcions sota una exhaustivasupervisió; dur a terme activitats ones requereixi una concentració alta iconstant; treballar sota un climalaboral conflictiu; dur a terme activi-tats d'atenció a reclamacions o inci-dències; treballar alternant constant-ment activitats molt diferents; treba-llar per assolir uns objectius determi-nats; treballar sota uns estàndards dequalitat molt alts; i estar atenent elpúblic de forma constant.

Sents que aquests factors podenser teus? Podries ampliar la llista?Segur que sí. En algunes ocasions,treballem sota pressió de forma con-tínua i en altres de forma puntual,però la diferència està en com ensafecta. L'estrès sorgeix de la percep-ció negativa de la persona d'aquestsfactors de pressió i es manifesta coma conjunt de símptomes psicològics,físics i conductuals.

En vols saber més? En el properdiari parlarem de les condicions queafavoreixen l'estrès laboral.

A l'Ateneu (recursoshumans@ate-neu.cat) trobareu assessorament per-sonal, tallers pràctics de cerca defeina i habilitats i coaching. Fem for-macions a mida. Clara Vergés

Assessora’t a l’Ateneu:Treballar sota pressió

11

dijou

s1

d’a

bri

l de

2010

ateneu

PROPERES SESSIONS DE SUPORT A LES PERSONES A L’ATENEU

Cal inscripció prèvia a través de recursoshumans@ateneu.cat o al 93 674 51 95. Preu: 10 euros per seminari.

Seminaris subvencionats per l’Obra Social de Caixa Terrassa.

Seminari: Millora el teu currículum

Dia: 8 d'abril

Hora: 10.00 - 14.00

Seminari: Entendre l'entrevista de selecció

Dia: 15 d'abril

Hora: 10.00 - 14.00

“Desde la ventana” exemplifica perfectament la tècnica i la temàtica dels quadres de John Moody.

La imatge femenina protagonitza moltes de les obres de Glòria Corrons.

Doble dosi de pintura

a l’Ateneu Plaça

cultura

12

dijou

s1

d’a

bri

l de

2010

José Maria Nunes, l’irreductibleLL’’iirrrreedduuccttiibbllee,, el potuguès-català,l’intèrpret inquiet, l’indomableinclassificable, el “rambler”, l’insu-bornable, l’autodidacta, l’insòlit, l’a-narquista, l’inconegut però amic detots, l’ingràvid, el bonàs, l’incombus-tible, l’artista modest però provoca-dor, el tossut resistent, l’inconfor-mista de pinyó fix, l’honest modest.Al costat dels elogis afegeixo unesconstatacions: fou el pont entre elneorealisme i l’avantguardisme, ifou l’home que per ingenuïtat no vasaber fer-se valdre. I ara les críti-ques, l’individualista, el pedant, elxerraire. O el que no acabava bémoltes nits.

Morí la setmana passada, feliçpotser perquè té un film seu a la car-tellera (Res Publica, a l’Alexandra).Molta gent el devia saber malalt, jaque els dos darrers anys li van donartots els premis que de jove -incòmo-de- l’hi havien negat. Sobretot per-què les seves dues obres més “inte-riors” a l’Escola de Barcelona, massasurrealistes, deceberen una críticaque no les pogué empassar. (Vanconsiderar que era un valent trenca-dor, però no en la bona direcció. I ésque “anava d’anarco” en l’època que

pujava amb força un marxisme cul-tural-transversal -que volia ser polí-ticament “útil”-, i ell no, ell nomésinformava i experimentava, era mésun pedagog fora de lloc que no uncineasta).

El que li passava és que, com aactor, doblador, i rata de filmoteca,veia les idees en forma d’imatges.Després de borratxeres, en lloc d’a-gafar la ploma agafava la càmera.José Maria Nunes (pronunciï’s Xo-se), entre els diversos premis, n’harebut un de brutal, fou homenatjat a

la Cinemathèque com a “precursor dela nouvelle vague”, i això no ho potpas lluir tothom. I certes imatges dela Barcelona nocturna a Mañana i aNoches de vino tinto les mantenim enles nostres retines molt més que lesde pel·lícules franceses coetànies.(Recordem-hi també un Irazoquipost-pasolinià d’allò més útil).Després va semblar fugaç però sem-pre es reinventava, i com que sobre-visqué sense admetre mai cap compo-nenda fou desaprofitat, i només araal Cementiri de Collserola se l’haestimat definitivament.

Però a Sant Cugat tots aquells or-ganitzadors del pioner Cine Fòrumel recordem també com el primerdirector que va avenir-se a presen-tar el seu film en un poble -llavors-desmanegat. I que després delvitriòlic col·loqui ens va obsequiaramb un final de festa fins a les tan-tes, compartint i polemitzant ambels jovenets (Canals, Mata, Cabanes,etcètera) que miràvem tot al·lucinatsla seva artística i carinyosa posadaen escena de si mateix. Un crack.Sempre serà el darrer citat a les llis-tes, mai un model, però humana-ment un crack. Miquel Montserrat

UUnnaa ddee lleess ffiigguurreess més divinitzadesdels nostres temps és, sens dubte, lade l'artista. Al llarg del segle XX s'haanat consolidant, de forma progres-siva, l'ideal romàntic de l'artista; lafigura del geni creador. A diferènciad'altres àmbits de producció huma-na, la significació en el camp de lesarts s'ha situat com a expressiód'una personalitat privilegiada quetranscendeix la sensibilitat i habili-tats de la resta de mortals. L'artistagenial, aquest ésser tocat per unavareta divina, ha passat a ser veneratamb una devoció quasi-religiosa.

En aquest context de culte a lagenialitat artística no és d'estranyarque la vida d'algunes de les granscelebritats de la música (popular)s'hagi situat com a material cinema-togràfic a l'alça. Un dels darrersexemplars d'aquest corrent és larecentment estrenada I'm not there(2007), una pel·lícula inspirada enuna de les figures cabdals de lamúsica popular de la segona meitatdel segle passat: Bob Dylan.

Allunyant-se dels cànons mésconvencionals dels biopics cinema-

togràfics, aquesta pel·lícula dirigidaper Todd Haynes defuig la recons-trucció de la biografia de l'artista percentrar la mirada en els fonamentsde la seva personalitat. L'objecte d'a-tenció no és ni la producció artísticani la successió de fets que configu-ren la seva biografia. Allò que inten-ta capturar la pel·lícula és l'essènciadel geni, l'atmosfera mística queenvolta l'artista.

La singularitat de la pel·lícula rauen el fet que es fonamenta en unexercici d'abstracció que pretén cap-turar la complexitat de la personali-tat de Bob Dylan. En el relat no tro-bem el músic com a personatge, sinócom a essència. Una essència que ésdeconstruïda en sis personatges quesimbolitzen diferents dimensions dela seva personalitat. Sis personatges-metàfora, que poc o res tenen a veu-re amb la biografia del músic, queofereixen un collage amb un potentefecte -intencionat o no- de mistifi-cació d'una de les personalitats mésenigmàtiques del camp de les arts.

Al la dècada dels seixanta BobDylan va protagonitzar alguns dels

episodis més rellevants de la històriade la música popular. La seva polè-mica conversió d'icona del folk a es-trella del rock va contribuir a redi-mensionar un estil musical emer-gent que, en aquell moment, s'allu-nyava de l'esperit combatiu i in-tel·lectualitzat d'una música minori-tària. El salt a una música de con-sum massiu va ser interpretat comuna traïció que va viure el seumoment àlgid al festival de Newportde 1965, on Dylan va ser increpatper haver electrificat la seva música.

A I'm not there, la influència de lamúsica de Dylan sobre el rock delsseixanta queda reduïda a l'exaltacióde la genialitat de la seva conducta;en pujar a l'escenari de Newportdesenfunda una metralleta i assassi-na el seu antic públic de folk. Al llargde la pel·lícula la seva excel·lènciacom a compositor i intèrpret se situaen segon pla. Allò que converteix elcreador en geni és la seva capacitatvisionària per provocar una grancatarsi en el món de la música.Llarga vida al geni. Riki Benito

L’essència del geni

L’Escola de Barcelona fou unmoviment inconnex, tothom pelseu cantó, que es definia per unainnovació estètica -un precedentdel “disseny”-, certa creativitatcinèfila, oposició a la dictadura ioposició a l'estil artístic “mese-tari”. Els historiadors mai citemels mateixos autors, però su-mant-los tots ens sortirien enNunes, J. Jordà, V. Aranda, J.Esteva, P. Portabella, C. Durán, J.Grau, G. Suárez, L. Soler, en Bo-fill pare i, potser, J. Camino.

José Maria Nunes (Faro, 1930 - Barcelona, 2010).

Una de les imatges de I’m not there, amb Cate Blanchett caracteritzada com a Bob Dylan.

EEnnccaarraa rreeccoorrddoo les respostes de l’en-trevista que el meu amic Sergi i jovam fer-li al teclista i cantant delsSurfing Sirles, en Guille Caballero,fa un parell d'anys. El Sergi i enGuille es coneixien de l’escola i,aprofitant aquest fet, vam posar-nosen contacte amb ell per parlar delsSurfing Sirles, un grup que ens fli-pava cada vegada que vèiem endirecte i que volíem incloure sí o síal fanzine que estàvem preparant.

Amb en Guille vam parlar de l’o-lor de benzina, de boletaires, de

portar noies a la Casita Blanca, d’enRijkaard, de Dinosaur Jr, de rellot-ges Flik Flak, d’en Jordi Hereu i de

la película ¡Viven! La meva incompe-tència, sumada a la del meu amicSergi, va provocar que el resultatd’aquesta entrevista no sortís mai ala llum. Una veritable llàstima, per-què era deliciosament dolenta.

En aquells moments, els SurfingSirles passejaven el seu primer disc.Un disc compartit a tres bandes ambEl Mal Ja Està Fet i FP, dos grups depunk rock de comarca, una mica

allunyat del rock garage dels SurfingSirles. S’anomenava El TripartitInvertit i estava editat per CarnúsRecords, segell propietat de les lle-gendes punk de la Roca del Vallès.Els tres grups d'El Tripartit Invertitvan marxar junts de gira per tota lageografia catalana, oferint un espec-tacle bastant més divertit que el deltripartit de Montilla, Carod i Saura,i que molts recordem com si fos ahir.

Els set temes que aportaven elsSurfing Sirles eren sens dubte elmés destacat musicalment del disc.Guitarres rockeres, teclats memora-bles, ritmes engrescadors i unes lle-tres del costumisme català més satí-ric imaginable. Al món dels SurfingSirles s’hi barrejaven noies d’esplaiamb pubilles de cuixa forta, hemo-rràgies nasals i botifarres.

Ara, els Surfing Sirles estan apunt de treure el seu segon disc,que es titularà LP i que sortirà alsegell Bankrobber. De moment, a laweb de Bankrobber s’hi podenescoltar dues de les noves cançons iveure-hi la portada del disc, que ésuna versió sirlera de la portada delGoo dels Sonic Youth (que, per cert,toquen a Barcelona el 18 d’abril).

Aquest nou disc està previst quesurti en els propers dies, i de bensegur que no passarà desapercebut.En els últims concerts ja tocavenalgunes de les cançons que imaginoque han gravat per aquest disc i pucassegurar que no deixaran indife-rent ningú. Si existeix la justícia,seran un dels grups a tenir encompte del panorama actual.

Pablo Vázquez

Tenien entrada a platea, però van pujar al palcu

cultura

13

dijou

s1

d’a

bri

l de

2010

Portada del nou disc dels Surfing Sirles, LP, que sortirà properament.

LL’’oobbrraa ddee FFrraanncciissccoo ddee GGooyyaa yLucientes (1746-1828) va desenvo-lupar un nou estil que es pot rela-cionar amb l'inici del romanticisme.La seva contribució dins la històriade l'art representa el començamentde la pintura contemporània. Calaclarir però, que ja hi havia hagutartistes clarament romàntics, comara Johann Heinrich Füssli. Füsslipodria servir com a pròleg de Goya,en part pel seu interès per la fanta-sia i els estats mentals que ambdóscompartien i també per ressaltaramb total claredat la diferent actitudde Goya davant la irracionalitat.

La força de Goya procedeix,segons Michael Levey, d'una dobleconsciència: la del deure de l'homede ser racional i la dels elementsirracionals de la naturalesa humanaque fan tan difícil aquesta tasca. Així

doncs, per exemple, trobem en lasèrie dels Caprichos que el propòsités didàctic. Segons paraules de l'ar-

tista l'obra pretenia “desterrar las per-judiciales creencias vulgares y perpetuar(...) el sólido testimonio de la verdad”.

Goya veu el món de la fantasia coma fals; considera que existeix la veri-tat i que el paper de l'artista és con-

duir cap a ella. Ara bé, això no voldir que la raó limiti la imaginació(una fal·làcia que va inventar el

romanticisme), Goya creia que sensela raó la imaginació es trobavamalalta. Un dels seus Caprichos s'a-nomena “La enfermedad de la razón”.Amb aquest volia indicar com la raóallibera els seus fantasmes durant elssomnis, a través del subconscient,anticipant-se al surrealisme. Peraltra banda, també pot eludir aldesig de desemmascarar tots elsmonstres de la societat a través deles estampes, destacant així el poderde la raó sobre les tenebres de laignorància, filosofia típica del pensa-ment il·lustrat.

L'art de Goya mostra interès peldestí de la humanitat. L'artista volcomentar no només el que veu sinóallò que sap. La realitat existeix notan sols per a ser reproduïda sinótambé per a meditar-la i ridiculitzar-la si és necessari. Laia Jordà i Baldoví

Francisco de Goya, Raó versus Imaginació

Malson, de Johann Heinrich Füssli.El sueño de la razón produce monstruos.

La portada és la versió sirlera del Goo de SonicYouth, que per cert toquena Barcelona el 18 d’abril Els quatre components del grup.

El primer disc dels Surfing Sirles, compartitamb dos grups més, estitula El Tripartit Invertit

DDiivveennddrreess22 ddee aabbrriill

De 8.00 a 19.00ZEM Can Magí22nn TToorrnneeiigg ddee ffuuttbbooll PPBB SSaannttCCuuggaatt.. EExxhhiibbiicciióó ddee ffuuttbboollOrganitza: P.B. Sant Cugat,E.F. Hristo Stoitchkov

DDiissssaabbttee33 ddee aabbrriill

12.00MonestirVViissiittaa tteeaattrraalliittzzaaddaa:: DDeeiixxeeuu ppaarrllaarr aallss ccaappiitteellllss::eellllss hhoo ssaabbeenn ttoott...... A càrrec de Mira-sol Teatre Organitza: Ajuntament

De 21.30 a 24.00Bar Restaurant Be BopJJaazzzz aall BBee BBoopp aammbb YYaarraa TTrriioo(el mític Be Bop recupera eljazz de les millors èpoques)Organitza: Jazzenviu

23.00La Unió SantcugatencaEEll BBaallll ddeellss ddiissssaabbtteessaammbb GGrruupp SSoolliissttaassOrg: La Unió Santcugatenca

DDiiuummeennggee44 ddee aabbrriill

A partir de les 9.45Carrers i places de la ciutatCCaannttaaddaa ddee CCaarraammeelllleess Organitza: Coral La Unió Santcugatenca, SocietatCoral La Lira

D'11.00 a 13.00Capella de Sant DomènecPPoorrtteess oobbeerrtteess aa llaa ccaappeellllaa Organitza: Ajuntament, APAC, Penya Regalèssia

12.00MonestirPPoorrtteess oobbeerrtteess ii vviissiittaa gguuiiaaddaaaa ll''eexxppoossiicciióó ppeerrmmaanneennttOOrraacciióó,, ttrreebbaallll ii ppooddeerrOrganitza: Ajuntament

12.00MonestirVViissiittaa gguuiiaaddaa aa ll''eexxppoossiicciióóEEuurrooppaa ffaa uunn mmiilliióó dd''aannyyssOrganitza: Ajuntament

19.30La BohemiaJJaamm SSeessssiioonn aammbbBBaarrttoolloommeeoo BBaarreenngghhii TTrriioo Organitza: Jazzenviu

DDiilllluunnss55 ddee aabbrriill

A partir de les 10.00Carrers i places de la ciutatCCaannttaaddaa ddee CCaarraammeelllleess Organitza: Coral La UnióSantcugatenca, SocietatCoral La Lira

DDiimmaarrttss66 ddee aabbrriill

19.00Arxiu Nacional de CatalunyaCCoonnffeerrèènncciiaa:: LLaa hhiissttòòrriiaaeeccoonnòòmmiiccaa ii rruurraall ddeeCCaattaalluunnyyaa,, aa ccààrrrreecc ddee RRoossaa CCoonnggoossttOrg: Societat Catalana deGenealogia, Heràldica,Sigil·lografia, Vexil·lologa iNobiliària (SCGHSVN)

DDiimmeeccrreess77 ddee aabbrriill

11.00Casa de CulturaCCoonnffeerrèènncciiaa:: EEll bbeenneessttaarreemmoocciioonnaall aa ll''eennttoorrnn ddee lleessmmaallaallttiieess nneeuurroollòòggiiqquueess,,aa ccààrrrreecc ddee TToommààss NNaavvaarrrroo,,ppssiiccòòlleegg ddee PPaannttaa--RReeiiOrganitza: AssociacióCatalana per al Parkinson

19.00Arxiu Nacional de CatalunyaCCoonnffeerrèènncciiaa:: JJaauummee VViicceennssVViivveess,, hhiissttoorriiaaddoorr iippeerrssoonnaattggee ddee pprroojjeecccciióóccíívviiccaa,, aa ccààrrrreecc dd''AAllbbeerrttBBaallcceellllss,, CCaatteeddrrààttiicc dd''HHiissttòòrriiaaMMooddeerrnnaa ii CCoonntteemmppoorràànniiaa(dins el cicle “Commemoremcentenaris”)Org: Amics de la UnescoValldoreix-Sant Cugat

20.00Club MuntanyencTTaauullaa rrooddoonnaa:: PPeeddrreerraa BBeerrttaa,,uunn mmaaccrrooaabbooccaaddoorr aall

agenda

L’AGENDADE VALLDOREIX

Diumenge 4

19.00Sala Casal de CulturaTTeeaattrree:: JJooccss PPeerriilllloossooss,,ddee GGuuaaddaalluuppee SSaalleess(vintè Aniversari delGrup de Teatre Espiral)Org: Grup de Teatre EspiralCol: EMD Valldoreix

Dijous 8

17.30Biblioteca Vall d'OrEExxpplliiqquueemm ccoonntteess::CCoonntteess aa ddoojjoo,, aa ccààrrrreecc ddee ll''ÓÓss MMaannddrróóssOrganitza: EMD

Divendres 9

22.00Nau de CulturaCCiinneemmaa:: EEll ttrreenn ddee llaa vviiddaa,,ddee RRaadduu MMiihhaaiilleeaannuu Organitza: EMD Valldoreix

Dimecres 14

19.30Nau de CulturaVVIIIIII CCuurrss ddee CCuullttuurraa EEggííppcciiaa::EEll nnaaiixxeemmeenntt ii llaa iinnffàànncciiaa,, aa ccààrrrreecc ddee MMaarrcc OOrrrriioollss -Curs sencer: socis (10euros) no socis (15 euros)-Per conferència: socis (3euros) no socis (5 euros)(Informació i reserves altelèfon 93 674 38 11)Organitza: Centre d'Estudisde Valldoreix, ValldaurexAmb el suport de l'EMD deValldoreix i la col·laboracióde l'Arxiu Gavín, l'Institutd'Estudis Medievals de laUAB i la SCGHSVN

14

dijou

s1

d’a

bri

l de

2010

HISTÒRIA

FotoperiodistesAArrrraann dd''uunn ccuurrss ddee ffoottooggrraaffiiaa qquuee eessttiicc ffeenntt aaqquueessttss ddiieess,,mm''hhaa ddoonnaatt ppeerr rreefflleexxiioonnaarr ssoobbrree eell ccoommpprroommííss ddeell ffoottoo--ppeerriiooddiissttaa aammbb llaa sseevvaa oobbrraa..

NNoo eessttiicc ddeell ttoott sseegguurraa ssii ttootthhoomm ddeeuu hhaavveerr sseennttiitt aappaarrllaarr aallgguunnaa vveeggaaddaa ddeell nnoommss ddee RRoobbeerrtt CCaappaa ((eenn rreeaallii--ttaatt,, EEnnddrree EErrnnöö FFrriieeddmmaannnn)),, DDaavviidd SSeeyymmoouurr ((aannoommeennaatt““CChhiimm””)),, GGeerrddaa TTaarroo ((eenn rreeaalliittaatt,, GGeerrttaa PPoohhoorryyllllee)) ii AAgguuss--ttíí CCeenntteelllleess.. UUnn hhoonnggaarrèèss,, uunn ppoolloonnèèss,, uunnaa aalleemmaannyyaa iiuunn ccaattaallàà qquuee vvaann sseerr eellss pprriimmeerrss aa ccoobbrriirr eellss eeffeecctteess ddeellaa GGuueerrrraa CCiivviill EEssppaannyyoollaa ddeess ddeell ccaammpp ddeell ffoottooppeerriiooddiiss--mmee.. AAqquueessttaa ffoouu llaa pprriimmeerraa vveeggaaddaa eenn qquuèè ffoottòòggrraaffsscciivviillss ii iinnddeeppeennddeennttss vvaann aapplliiccaarr eenn eell ccaammpp ddee bbaattaallllaalleess ttèèccnniiqquueess,, eellss eennqquuaaddrraammeennttss ii lleess tteeoorriieess qquuee ppooss--ttuullaavveenn lleess aavvaannttgguuaarrddeess aarrttííssttiiqquueess ddeell mmoommeenntt.. DD''aa--qquueessttaa mmaanneerraa,, vvaann ccoonnttrriibbuuiirr aa llaa ccoonnssoolliiddaacciióó ddeell ffoottoo--ppeerriiooddiissmmee.. LLaa mmaajjoorriiaa eerreenn,, aa mmééss aa mmééss,, oobbeerrttaammeennttaannttiiffeeiixxiisstteess.. AAqquueesstt ffoouu eell ccaass ddeellss ttrreess pprriimmeerrss,, iimmppllii--ccaattss eenn mmaajjoorr oo mmeennoorr mmeessuurraa aammbb llaa iiddeeoollooggiiaa ccoommuu--nniissttaa.. DD''oorriiggeenn jjuueeuu,, ttoottss ttrreess ss''hhaavviieenn rreeffuuggiiaatt aa PPaarrííssffuuggiinntt ddee ll''aannttiisseemmiittiissmmee nnaazzii..

AAqquueesstt ccoommpprroommííss iiddeeoollòòggiicc ééss eell qquuee eess ttrroobbaa aa ffaall--ttaarr eenn ll''aaccttuuaalliittaatt aammbb mmoolltteess ddee lleess ppeerrssoonneess qquuee eexxeerr--cceeiixxeenn eell ffoottooppeerriiooddiissmmee.. NNoo ccoonnssiiddeerroo qquuee aaqquueesstt ffeetthhaaggii ddee sseerr ppaarrttiiccuullaarrmmeenntt nneeggaattiiuu,, ppeerròò ssíí qquuee ccrreecc qquueeaaccttuuaallmmeenntt aall ffoottooppeerriiooddiissmmee llii mmaannccaa uunn ddeellss pprriinncciippiissbbààssiiccss ppeell qquuaall vvaa sseerr ccrreeaatt:: llaa sseevvaa iinnddeeppeennddèènncciiaa..

ÉÉss ccllaarr qquuee eell ffoottooppeerriiooddiissmmee hhaa ccaannvviiaatt;; lleess nnoovveesstteeccnnoollooggiieess,, ll''aarrrriibbaaddaa ddeell ddiiggiittaall ii dd''IInntteerrnneett hhaann ppoorrttaattaa uunn ccaannvvii.. SSii uunnaa ccoossaa hhii hhaa ddee cceerrttaa ééss qquuee aavvuuii ddiiaa,, eellffoottòòggrraaff nnoo ttéé vveeuu,, nnoo ttéé ddrreett aa eelleeggiirr lleess sseevveess iimmaattggeess,,jjaa qquuee ttoott ppaassssaa aabbaannss ppeerr lleess aaggèènncciieess.. AAbbaannss eell ffoottòò--ggrraaff tteenniiaa uunnaa rreellaacciióó ddiirreeccttaa aammbb eell ffoottooeeddiittoorr,, aammbb llaarreevviissttaa oo aammbb eell ddiiaarrii,, sseennssee nneecceessssiittaatt dd''iinntteerrmmeeddiiaarriiss..

AA bbaannddaa ddeellss eessmmeennttaattss,, qquueeddaa eell ttrreebbaallll ddee mmoollttssaallttrreess pprrooffeessssiioonnaallss qquuee vvaann ddooccuummeennttaarr llaa gguueerrrraa ddeessdd''uunn oo aallttrree bbàànnddooll.. EEnn tteerrrriittoorrii rreeppuubblliiccàà vvaann ddeessttaaccaarrJJoosséé FFeerrnnáánnddeezz AAgguuaayyoo,, AAllffoonnssoo SSáánncchheezz PPoorrtteellaa,, eellssggeerrmmaannss BBrraanngguullíí ii MMaayyoo,, AAnnttoonnii CCaammppaaññáá,, PPeerree CCaattaallààPPiicc,, eennttrree dd''aallttrreess.. AAnnnnaa FFeerrnnàànnddeezz

FILOSOFIA

Els sofistesConfesso que una vegada em vaig enamorar d’una noiaperquè em va dir que, de tota la història de la filosofia,els filòsofs que més li agradaven eren els sofistes. Peròsi són els maleïts! Els llibres ens els presenten com unacolla d’estafadors, de venuts, de presumits, de merce-naris de la paraula, de filòsofs de segona, de “mestresde l’opinió” i no de la “veritat”... I aquest menyspreu veja de l’antiga Grècia, quan després de ser consideratsmestres del saber (el seu nom ve de sophía, saviesa) vancomençar a ser tractats (en gran part per culpa dels dei-xebles de Sòcrates) com a simples xerraires... Quan laveritat és que són els pares del relativisme. En els seusdiscursos, posaven en dubte les definicions generals delbé, la justícia, la llei, la veritat, i tot això que tantsescriuen en majúscules. Són famoses algunes de lesseves intervencions públiques on, primer, defensavenuna cosa i, a continuació, tot el contrari. Els dos mésgrans que es recorden són Protàgores, que deia que elsconeixements i la retòrica són el camí de la virtut i quenegava que es pogués dir res de cert sobre l’existènciadels déus (cosa que va fer que el condemnessin a exiliar-se), i Gòrgies, que encara anava més lluny i asseguravaque els coneixements i l’art de la paraula no només sónútils per assolir la virtut, sinó per aconseguir “qualsevolobjectiu”. Què faríem sense ells? Per més que fossinapedregats per integristes com Plató, van ser ells els queens van ensenyar que tot és mentida. Oriol Sumsi

PPaarrcc ddee CCoollllsseerroollaa??Organitza: CMSC, Federaciód'Associacions de Veïns deSant Cugat, Associació deVeïns de ca N’Enric-LaMiranda, CEPA, Ecologistesde Catalunya, Plataforma pera la defensa de Collserola

DDiijjoouuss88 ddee aabbrriill

19:30 i 22.00Cinemes Sant CugatCCiiccllee ddee cciinneemmaa dd’’aauuttoorr::MMaall ddííaa ppaarraa ppeessccaarr,, dd’’ÁÁllvvaarroo BBrreecchhnneerrOrg: Cinesa, Ajuntament

20.00MonestirCCoonnffeerrèènncciiaa:: CCrreeaaddoorrss eennrreessiiddèènncciiaa,, aa ccààrrrreecc ddeeSSaallvvaaddoorr JJuuaannppeerree,, eessccuullttoorrOrganitza: Firart

DDiivveennddrreess99 ddee aabbrriill

19.00Ateneu SantcugatencPPrreesseennttaacciióó ddee ll’’AAssssoocciiaacciióóSSoolliiddààrriiaa TTiinnkkuunnaa ((BBoollíívviiaa))ii ccllooeennddaa ddee ll’’eexxppoossiicciióóOrg: Ateneu Santcugatenc

22.00Teatre-AuditoriTTeeaattrree:: BBoouulleevvaarrdd,,ddee CCaarrooll LLóóppeezz Organitza: Ajuntament

DDiissssaabbttee1100 ddee aabbrriill

De 9.00 a 14.00Plaça de Pep VenturaMMeerrccaatt ddee PPaaggèèssOrg: Ateneu Santcugatenc

18.00Aula Magna de l'EscolaMunicipal de Música CCoonncceerrtt:: PPeerr SSoonnaarree,,aa ccààrrrreecc ddee CCeelliiaa AAddrriiáánn,,aaccoorrddiióó,, JJoosséé PPaabblloo PPoolloo,,gguuiittaarrrraa Organitza: Joventuts Musicalsde Sant Cugat

18.00Teatre-AuditoriEEssppeeccttaaccllee iinnffaannttiill:: EEll ppeettiittggrraann pprríínncceepp,, aa ccààrrrreecc ddeellGGrruupp ddee TTeeaattrree EEssppiirraall Org: La Xarxa, Ajuntament

18.30Plaça de Lluís MilletAAccttuuaacciióó ccaasstteelllleerraa aammbbeellss MMaarrggeenneerrss ddee GGuuiissssoonnaa ii CCaasstteelllleerrss ddee SSaanntt CCuuggaattOrg: Castellers de S. Cugat

19.00Pou d'ArtIInnaauugguurraacciióó ddee ll’’eexxppoossiicciióó ddeeMMaarrttaa BBaallllvvéé ii ÁÁnnggeell HHeerrrraaiizzOrganitza: Pou d'Art

23.00La Unió SantcugatencaEEll BBaallll ddeellss ddiissssaabbtteessaammbb GGrruupp ddee GGaallaaFFeessttaa ddee PPrriimmaavveerraaOrg: La Unió Santcugatenca

DDiiuummeennggee1111 ddee aabbrriill

8.30 Sortida del passatge de la Marxa Infantil 11aa MMaarrxxaa JJuuvveenniill ddeeRReegguullaarriittaatt ppeerr aa nnooiiss ii nnooiieess ddee 1122 aa 1155 aannyyss(més informació a la webmarxajuvenil.cat)Org: Club Muntanyenc

9.00Sortida del passatge de la Marxa Infantil 5522aa MMaarrxxaa IInnffaannttiill ddeeRReegguullaarriittaatt ppeerr aa nneennss ii nneenneess ddee 66 aa 1122 aannyyss(més informació a la webmarxainfantil.cat)Org: Club Muntanyenc

8.45Estació de RENFE de RubíVViissiittaa gguuiiaaddaa aa ll''eessttaannyy ddeellss AAlloouuss,, aa ccààrrrreecc ddee JJooaann DDaarraannaass (informació i inscripcionsa l’Oficina Sostenible) Organitza: Ajuntament

12.00Casa AymatPPoorrtteess oobbeerrtteess ii vviissiittaa gguuiiaaddaaaa ll''eexxppoossiicciióó ppeerrmmaanneenntt EEll ttaappííss ddee llaa CCaassaa AAyymmaatt iill''EEssccoollaa CCaattaallaannaa ddee TTaappííssOrganitza: Ajuntament

12.00Plaça d'OctaviàBBaallllaaddaa ddee ssaarrddaanneess aa ccààrrrreeccddee llaa ccoobbllaa CCiiuuttaatt ddee TTeerrrraassssaaOrganitza: Entitat Sardanistade Sant Cugat

12.00MonestirVViissiittaa gguuiiaaddaa eexxppoossiicciióóEEuurrooppaa ffaa uunn mmiilliióó dd''aannyyssOrganitza: Ajuntament

De 15.00 a 21.00ZEM Rambla del CellerCCaammppiioonnaatt pprroovviinncciiaall ddeeGGiimmnnààssttiiccaa RRííttmmiiccaaOrganitza: Club Muntanyenc

19.30La BohemiaJJaamm SSeessssiioonn aammbbDDaavviidd MMeenngguuaall MMaaiittiiaa TTrriiooOrganitza: Jazzenviu

DDiilllluunnss1122 ddee aabbrriill

20.00Casa de CulturaCCoonnffeerrèènncciiaa:: HHiissttòòrriiaa ddee llaa ffiiddeell mmóónn:: ddeellss AAppooccaalliippssiissbbííbblliiccss aa llaa CCoossmmoollooggiiaaaaccttuuaall,, aa ccààrrrreecc ddee DDaavviidd JJoouuOrg: Associació AstronòmicaValldoreix-Sant Cugat

20.00Club MuntanyencCCoonnffeerrèènncciiaa:: LLaa ccoonnvviivvèènncciiaaééss ppoossssiibbllee?? LLaa iimmmmiiggrraacciióó aaCCaattaalluunnyyaa,, aa ccààrrrreecc ddee CCaarrlleessCCaammppuuzzaannoo,, ddiippuuttaatt ddee CCiiUUOrganitza: Acció solidàriacontra l'atur i els fons socialsde Sant Cugat-Valldoreix,Rubí, Cornellà i Terrassa

DDiimmaarrttss1133 ddee aabbrriill

19.00Centre Cívic El Molí de les PlanesXXeerrrraaddaa:: PPaattiirr eenn ssiilleennccii llaa ffiibbrroommiiààllggiiaaOrganitza: Ajuntament

DDiimmeeccrreess1144 ddee aabbrriill

19.00Arxiu Nacional de CatalunyaCCoonnffeerrèènncciiaa:: BBaarrcceelloonnaa aall11880088:: aarrrriibbaaddaa ddeell ffrraannccèèss,,aa ccààrrrreecc ddee GGaabbrriieell CCaarrddoonnaa,,eessccrriippttoorr,, hhiissttoorriiaaddoorr ii eexx--mmiilliittaarr, dins el cicleCommemorem centenarisOrg: Amics de la UnescoValldoreix-Sant Cugat

SSii vvoolleeuu ppuubblliiccaarr lleess vvoossttrreessaaccttiivviittaattss,, ppoosseeuu--vvooss eennccoonnttaaccttee aammbb nnoossaallttrreess aa::rreeddaacccciioo@@aatteenneeuu..ccaatt

agenda

NUTRICIÓ

Els hidrats de carboniConeixeu algun cotxe que indiferentment del combusti-ble que li poseu funcioni sense cap problema?

Els hidrats de carboni, com ja hem comentat en ante-riors articles, han de constituir la meitat de la nostradieta o fins i tot una mica més. Els podem ingerir en laseva “versió” de fàcil absorció com és sucre, mel, farinesi cereals refinats en forma de pastes, pa i derivats, pata-ta bullida, etcètera. Això provoca que entrin bruscamenta la sang per arribar a les nostres cèl·lules en forma desucre i fa que aquestes vegin satisfeta la seva necessitatenergètica ràpidament, i que no s'aprofiti tota la “benzi-na”. I què passa amb la sobrant? Doncs que s’acumulaen forma de teixit adipós (és a dir, greix).

Sense ànims de criminalitzar els hidrats de carbonide fàcil absorció, que seria bo que no sobrepassessin el5% de la nostra dieta, m'agradaria parlar-vos dels hi-

drats de carboni complexos, integrals. Aquests es carac-teritzen per anar acompanyats de fibra i, en la majoriad'ocasions, de més vitamines i minerals.

Quins avantatges ens ofereix aquesta fibra que elsacompanya? La fibra regula el trànsit intestinal, ja queaugmentant el volum fecal facilita el seu trànsit. Això voldir que ni restreny ni laxa, senzillament fa que sigui elcorrecte, perquè fa que no sigui ni lent, ni ràpid.Terapèuticament direm, per tant, que està indicada en lamajoria de casos de diarrea o estrenyiment. També for-ma part de l'aliment de la nostra flora intestinal, que sónbacteris que viuen als nostres intestins i que necessitemper viure. També és útil com a factor esponja... Què voldir això? Doncs que absorbeix i s'endú tòxics, colesteroli altres coses que no ens interessa absorbir, retardanttambé l'entrada dels nutrients de manera brusca a lasang, fent que els sucres puguin aprofitar-se i no acabarsent el dipòsit de greix.

Totes aquestes característiques fan que la fibra siguialiada en casos d'obesitat i diabetis, hipercolesterolè-mia, diverticulosis i que previngui el càncer de colon. Jasabeu, totes les benzines no són iguals. Gerard Pintó

Pa de pessic amb cereals

Ingredients275 ml de llet - 20 g de sèmola de blat - 100 g de musli -ratlladura de llimona - 60 g de sucre - 40 g de mantega -3 rovells d'ou - 3 clares - 20 g de blat de moro cuit -sèsam - sucre morè

ElaboracióPoseu en un cassó la llet i la ratlladura de llimona. Quanbulli, retireu-ho del foc i afegiu-hi el blat de moro i elmusli. Remeneu-ho i deixeu-ho reposar 10 minuts per-què els cereals absorbeixin tota la llet. Incorporeu-hi lamantega líquida, els tres rovells d'ou i el blat de morocuit. Munteu les clares amb el sucre i afegiu-ho als cere-als. Poseu-ho en un motlle i enforneu-ho durant 15minuts a 190 graus. Quan tingueu el pa de pessic de-semmotllat i fred, poseu-hi sucre morè i sèsam persobre. Després es pot tallar i decorar amb poma ratllada,musli cruixent, formatge fresc... Gabriel Moreno

15

dijou

s1

d’a

bri

l de

2010

EEss ppoott ssaabbeerr,, aarraa mmaatteeiixx,, qquuèè ppaassssaarrààaammbb llaa PPeeddrreerraa BBeerrttaa??Aquesta pregunta s’hauria de formu-lar a les administracions competentsen gestió de residus, planificació ter-ritorial i preservació dels espais natu-rals i del medi ambient.

II aa llaa jjuussttíícciiaa,, ssuuppoossoo..Quan totes les parts havien acceptatel dictamen del Tribunal Superior deJustícia de Catalunya (TSJC), i hihavia un conveni entre l’empresapropietària, els ajuntaments i l’En-titat Metropolitana del Medi Am-bient (EMMA), pel qual s’accepta quela pedrera s’omplirà amb terres iruna, surt el Tribunal Suprem (TS)de Madrid i ho capgira tot amb unainterpretació estrictament urbanísti-ca i sense tenir en compte les qües-tions ambientals. És d’una arrogànciai d’una prepotència sorprenent, per-què no consta que els magistrats delTS hagin demanat nous estudis queels portin a qüestionar la sentènciaanterior, i converteixen en jurídicauna decisió que és científica.

PPrreessssiioonnss??Aquestes coses no sé si les puc dirgaire en veu alta, però és sorprenentque el Tribunal Suprem coincideixipunt per punt amb els interessos del’empresa constructora, que comsabem ja no és Jaume Franquesa SAsinó Fomento de Construcciones yContratas (FCC), que en aquestsmoments és una de les empreses ambmés capacitat de vinculació i poderío.

CCoomm ss’’eennttéénn qquuee uunnaa eemmpprreessaa ccoomm--pprrii uunnaa ppeeddrreerraa bbuuiiddaa??Aquí hi ha la clau de l’assumpte. Ésmolt estrany que FCC comprés laPedrera Berta, perquè quan s’esgotala vida d’una pedrera l’empresa pro-pietària té l’obligació de restituir lamorfologia del terreny. Amb la sen-tència del TSJC, s’establia fer-ho ambterres i runa, però amb la sorprenentsentència del TS es destapa l’afany delucre desmesurat de FCC. Segons lasentència, les senyores Koplowitzpodran gaudir de beneficis extraor-dinaris perquè ja no es limitaran arestituir la morfologia del terreny,que és una cosa que costa diners, sinóque cobraran perquè la pedreras’ompli amb bales de residus proce-dents d’ecoparcs, unes bales que elTS considera material inert.

QQuuee dd’’iinneerrtt nnoo eenn ttéé rreess,, ccllaarr..Evidentment. Tot i que hi ha estudiscontradictoris, cal tenir en compteque és una qüestió d’escala. S’han fet

proves de laboratori amb poquesbales, i seleccionades, però aquestesproves no permeten saber el que pas-saria a la Pedrera Berta, que té unacapacitat d’uns 10 milions de metrescúbics. La sentència del TS diu quees pot reomplir amb bales sempreque aquestes tinguin menys d’un

15% de pèrdua de líquids contami-nants. Això és una bestiesa, perquènomés que en tinguessin un 1%, ambels volums que estem parlant és unrisc enorme de contaminació.

MMaalleeïïttss rreessiidduuss..Desgraciadament, és el que produïm.I les administracions busquen deses-peradament espais per ubicar-los, ipaguen a qui els acull, normalmentpropietaris d’antigues pedreres. Peraixò és sospitós que una empresacom FCC compri una pedrera buida,si no és que disposa de la informacióo de la certesa que podran fer-hinegoci. En esgotar-se l’abocador delGarraf, on per cert hi ha hagut greusproblemes de contaminació, cal llen-

çar els residus que produïm en algunaltre lloc. Des d’un punt de vistalogístic, la ubicació de la Pedrera Ber-ta és molt bona, i si s’acaba autorit-zant, Sant Cugat i el Papiol acolliranles deixalles que es produeixen a l’À-rea Metropolitana durant molts anys.

PPeerròò nnoo ttoott ééss qqüüeessttiióó dd’’uubbiiccaacciióó......Hi ha informes dels millors especia-listes del país que conclouen que l’es-pai no és adeqüat. L’informe pericialque acompanya la sentència delTSJC, signat per Jesús Carrera, espe-cialista reconegut internacionalmenti, per cert, veí de Sant Cugat, explicaque el subsòl de la pedrera és pled’aigua, i que aquesta aigua proba-blement comunica subterràniamentamb el curs baix del Llobregat, que ésd’on es treu gran part de l’aigua quees consumeix a l’Àrea Metropolitanade Barcelona. Els estudis en aquestsentit no són concloents, però preci-sament per això seria d’una irrespon-sabilitat flagrant i un atemptat contrales generacions futures crear aquestrisc de contaminació. A més, no caloblidar que la Pedrera Berta és dinsels límits del projecte del Parc Natu-ral de Collserola.

EEll PPaarrcc NNaattuurraall ééss uunn pprroojjeeccttee ddee llaaGGeenneerraalliittaatt ddee CCaattaalluunnyyaa,, ppeerròò aammbbuunnaa sseennttèènncciiaa ddeell TTrriibbuunnaall SSuupprreemm

eenn ccoonnttrraa,, ccaallddrràà vveeuurree qquuii gguuaannyyaa......PPeerrqquuèè jjaa ssee ssaapp qquuee eellss llíímmiittss ssóónnuunnaa ccoossaa mmoolltt rreellaattiivvaa..El que diu el Tribunal Suprem és quela pedrera es pot omplir amb balesd’ecoparc, però ara l’empresa ha dedemanar la llicència per fer-ho, i aixòcorrespon a les administracions. Iaquí és on hi ha d’haver seny i visióambiental. La Generalitat hauria demantenir-se ferma i pressionar per-què s’apliqui el conveni que de fetestà en vigor, previ a la sentència delTS. La Generalitat ha de demostrarsi es deu a l’interès col·lectiu o si es

deu a l’interès privat. En aquest sen-tit, és molt important que la ciutada-nia estigui informada, pressioni iacabi condicionant la decisió final. Ladecisió està en mans de la Generali-tat, que és qui ha d’autoritzar el ques’acabi fent a la pedrera.

LLaa sseennttèènncciiaa ddeell TTrriibbuunnaall SSuupprreemm nnooeess ppoott rreeccóórrrreerr aa EEuurrooppaa??Sí, però es tracta de processos llargs icostosos, i és molt difícil sense el su-port de la ciutadania. Hi ha indicis, iaixò és una bona notícia, que a partirde les preocupacions de ciutadans deSant Cugat s’està plantejant aquestapossibilitat. Cal aturar com siguiaquesta sorprenent coalició d’interes-sos, on una empresa que fa una ope-ració aparentment en contra del sen-tit comú de sobte es troba amb unasentència que no compta amb capestudi ni informe pericial alternatiuque contradigui l’anterior. Són elsmagistrats, de dubtosa competènciaen matèria de geologia, afectacióambiental o de radioactivitat de lesbales de residus, qui dictaminensobre una qüestió que, insisteixo, ésestrictament científica.

PPaarrllaavveess ddee pprreessssiióó cciiuuttaaddaannaa..Amb el cas de Torre Negra ha estatfonamental, i el que ara hauria deveure la gent, i no només els santcu-gatencs, és que el problema de laPedrera Berta és molt més gran. Elcas de Torre Negra té un caràctermés paisatgístic, emblemàtic, però caltenir molt clar que amb el cas de laPedrera Berta, si no es fan les cosesbé, es podria arribar a produir ungran desastre mediambiental que ensafectaria a tots. Oriol Sumsi

Josep Moner a la seu de l’Institut de Sostenibilitat de la UPC. / ATENEU

“Els interessos privats podrienprovocar un desastre ambiental”

Josep Moner, membre de la Plataforma en Defensa de Collserola

“Tot indica que la novasentència del Suprem vedeterminada pel poderde l’empresa Fomento”

“La decisió final, mésenllà del que diguin elstribunals, depèn de laGeneralitat de Catalunya”