ANTEEU

c e n t r e d ’ i n f o r m a c i ód’ent i tats i col · lect iusde sant cugat del vallès

9 3 . 6 7 5 . 3 8 . 5 4r e d a c c i o @ a t e n e u . c a t

A N Y 7 , N Ú M E R O 1 5 6 D I J O U S 1 3 D E M A I G D E 2 0 1 0

Sant Cugat es fa seuBaltasar Porcel durantmés de quatre mesospàgina 11

Nou revés a una entitathistòrica: L’Esbart es tornaa quedar sense localpàgina 7

Montse Oñate:“L’Escola d’Adultssempre ha estat un reflexde la nostra societat”pàgina 16

P1r

SA

NT

C

OCA

TAGU

RILLÀ

T

U

NI

TANOIPMACN

ANOICANRE L

BURBUCED

KIED

Centre d’Informació d’Entitats i Col·lectius

Edita: Ateneu Santcugatenc Coordinació: Oriol Sumsi Consell de redacció: Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon Redacciói maquetació: Oriol Sumsi Correcció: Isabel Carreño Han col·laborat en aquest número: Laura Alegre, Ignasi Bea, Riki Benito, IsabelCarreño, Joana Chordà, Gerard Pintó, Ferran Pontón, Carles Sànchez Màrquez, Pablo Vázquez i Clara Vergés Disseny original:Andrés Herrera, Panorama Zero, Estudi Kunste Pictogrames: Sergi Barnils Impressió: Imprintsa Dipòsit legal: B-2869-2004 Tirada:6.000 exemplars Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.

editorial

Nosaltres?

EEll pprreessiiddeenntt ddee llaa

GGeenneerraalliittaatt,, JJoosséé MMoonnttiillllaa,,hhaa ttoorrnnaatt aa eennvviiaarr uunnaa

ccaarrttaa aall ddiiaarrii AAtteenneeuu.. SSii eenn

llaa pprriimmeerraa ccaarrttaa,, ddaattaaddaa eell 55 ddee ggeenneerr,, aaggrraaïïaa qquuee

aaqquueesstt mmiittjjàà ss’’hhaagguuééss

aaddhheerriitt aa ll’’eeddiittoorriiaallccoonnjjuunntt qquuee vvaann ppuubblliiccaarr

eellss pprriinncciippaallss ddiiaarriiss ddeell

ppaaííss ppeerr ddeeffeennssaarr llaaddiiggnniittaatt ddee CCaattaalluunnyyaa,,

aarraa eennss ddeemmaannaa qquuee

ddeeffeennsseemm ppúúbblliiccaammeenntt llaarreessoolluucciióó aapprroovvaaddaa

rreecceennttmmeenntt ppeell PPaarrllaammeenntt

oonn eess ddeemmaannaa uunn ccaannvviiddeellss mmeemmbbrreess ddeell TTrriibbuunnaall

CCoonnssttiittuucciioonnaall.. HHeemm ddee

ddiirr,, ppeerròò,, qquuee nnoo hhoo ffaarreemm..NNoo hhoo ffaarreemm,, sseennyyoorr

MMoonnttiillllaa,, ppeerròò nnoo ppeerrqquuèè

ccrreegguueemm qquuee aaqquueessttttrriibbuunnaall ssiigguuii vvààlliidd ((qquuee ééss

oobbvvii qquuee nnoo hhoo ééss)),, ssiinnóó

ppeerrqquuèè ccrreeiieemm qquuee ccaappTTrriibbuunnaall CCoonnssttiittuucciioonnaall hhoo

sseerriiaa,, ppeerr mmééss rreennoovvaatt qquuee

eessttiigguuééss,, ppeerr mmééss qquuee ttoottsseellss sseeuuss mmeemmbbrreess ffoossssiinn

vviiuuss oo aaccttuuaalliittzzaattss.. HHii hhaa

uunnaa ddiiffeerrèènncciiaa ffoonnaammeennttaalleennttrree eell ssuuppoorrtt qquuee vvaamm

ddoonnaarr llllaavvoorrss ii eell ssuuppoorrtt

qquuee vvoossttèè eennss ddeemmaannaa aarraa..II ééss qquuee ssii llllaavvoorrss vvaa sseerr llaa

ssoocciieettaatt cciivviill ((ccaannaalliittzzaaddaa

aa ttrraavvééss ddeellss ddiiaarriiss ii ddee lleessmmoolltteess eennttiittaattss qquuee hhii vvaann

ddoonnaarr ssuuppoorrtt)) llaa qquuee ddeeiiaa

qquuee jjaa eenn tteenniiaa pprroouu,, aarraahhaauurriieenn ddee sseerr vvoossttèèss ((eellss

ppoollííttiiccss)) eellss qquuee aallcceessssiinn

llaa vveeuu ddee vveerriittaatt.. UUnn ffeettddiiffíícciill qquuaann ééss eell sseeuu pprrooppii

ppaarrttiitt qquuii eess nneeggaa aa ffeerr llaa

rreeffoorrmmaa,, qquuaann ééss eell sseeuupprrooppii ggoovveerrnn qquuii ccoonnttiinnuuaa

ffeenntt eell jjoocc dd’’eeqquuiilliibbrriiss ddee

““ssíí ppeerròò nnoo,, nnoo ppeerròò ssíí””qquuee jjaa eennss ttéé aa ttoottss mmééss

qquuee ccaannssaattss.. EEll pprroobblleemmaa

ddeell nnoossttrree ppaaííss,, sseennyyoorrMMoonnttiillllaa,, nnoo ééss ““aaqquueesstt

TTrriibbuunnaall CCoonnssttiittuucciioonnaall””,,

ssiinnóó qquuee ss’’aacccceeppttii qquuee uunnttrriibbuunnaall ddee MMaaddrriidd jjuuttggii llaa

nnoossttrraa vvoolluunnttaatt ssoobbiirraannaa..

Racisme institucional a l’estació

SSeerréé ll’’úúnniicc hhaabbiittaanntt bbllaanncc de Sant Cugat que sent indigna-ció i vergonya aliena en no ser aturat pel cordó policial del’estació dels Ferrocarrils?

Fa ja uns quants mesos que a la sortida de l’estació emtopo amb un dispositiu d’uns deu agents de la PoliciaNacional espanyola que fan un control de documentació atots els immigrants que passen per allà. Els pots veure atu-rar dones musulmanes, gent sud-americana, magrebina osubsahariana. El criteri de selecció: el color de la pell. Totapersona amb una pell que delata un lloc de naixement mésal sud d’Algesires és detinguda i obligada a ensenyar la sevadocumentació. “Jo també sóc immigrant!”, declaro alsagents amb el passaport a la mà. Però la meva pell, cabellsi estatura situen els meus orígens ben al nord dels Pirineus,i les meves demandes perquè m’identifiquin tan sols pro-voquen incomprensió i confusió a les cares dels agents.

Consentirem el racisme institucional d’uns funcionarisque paguem tots (immigrants inclosos)? Davant de tot aixòés fàcil sentir-se impotent, però se m’acudeixen tres cosespràctiques que pot fer qualsevol ciutadà/na inquiet/a: 1. Ferperdre el temps a l’agent insistint que et demanin la docu-mentació. 2. Quedar-te a prop d’un immigrant detingutper assegurar un tracte correcte. 3. Fer pressió política iparlar del tema amb qui puguis. David Curtis

Els mitjans i el falangista Samaranch

EEll ttrraaccttaammeenntt mmeeddiiààttiicc ddee llaa mmoorrtt de Juan Antonio Sama-ranch només ha destacat els aspectes positius de la seva tra-jectòria vital, n’ha justificat la militància franquista i n’hasilenciat les seves facetes més controvertides. Aquesta és laconclusió del dossier La cobertura mediàtica de la mort deSamaranch, elaborat per l’observatori crític dels mitjans Me-dia.cat (disponible a www.media.cat). Dels 123 articles sobrela figura de Samaranch publicats en la premsa generalista,només 39 esmentaven la seva filiació política a Falange. Aixímateix, també han silenciat els escàndols de corrupció que

van afectar la seva trajectòria al capdavant del COI: nomésen 12 articles es fa referència a aquest tema. La reforma dela carta olímpica impulsada per Samaranch, que veta laparticipació als Jocs Olímpics de les nacions sense estat “haestat obviada”: només hi ha fet referència un únic rotatiu:El 9 Esportiu. El Mundo Deportivo i Sport “tracten de formatangencial el passat franquista del personatge i ressalten laseva carrera esportiva”. Grup de Periodistes Ramon Barnils

Sant Cugat, viure i gaudir?

FFaa uunnss ddiieess hheemm ccoonneegguutt les últimes dades oficials de per-sones inscrites a l’atur el mes d’abril. A la nostra població3535, el doble d’ara fa uns dos anys. Fa uns mesos coneixí-em també una altra dada que posa els pèls de punta, alllarg del 2009 es van comptabilitzar a la nostra població finsa 34 ERO que van afectar a 2075 treballadors. Davant d’a-questes escandaloses xifres cal d’una vegada per totes quel’Ajuntament i la resta d’administracions públiques deixind’actuar amb la lamentable connivència actual que no els fares més que còmplices. Són quasi 4000 persones a la nostrapoblació que, més que viure i gaudir, com el famós lema delnostre Ajuntament diu, amb sort sobreviuen i de gaudir nocal ni parlar-ne. És per tant necessari abordar el problemad’arrel i plantejar alternatives desacomplexades i profun-des a l’actual sistema capitalista en crisi. Alternatives queentre d’altres vagin dirigides a la creació de llocs de treballi que plantegin també d’una vegada per totes una contun-dent regulació de la diferència de guanys entre treballa-dors i empresaris, guanys els d’aquests últims que no solssón a costa dels irrisoris sous d’una gran majoria, sinó quea més a més van en detriment de milers de potencials nousllocs de treball. Assemblea d’Endavant (OSAN) de Sant Cugat

2

dijou

s13

de

mai

g d

e 2010

El regidor de Cultura avança que el 2011 la seva àrea haurà de retallar les subvencions directes

Qui avisa no és traïdor. Almenys això és el que deu pensar el regidor de Cultura,Xavier Escura, que a la roda de premsa dela Nit de l’Art (que se celebrarà el dia 29 i de la qual informarem al proper número)va deixar anar que el pressupost de laseva àrea baixarà més i que “si aquestany encara hem pogut mantenir-nosperquè hem ajustat els números retallanten infraestructures, l’any que ve em temoque haurem de retallar la subvenció directa”. Mala notícia, doncs, per a totesles entitats, associacions i projectes quedepenen d’aquests diners públics.

cartes dels lectorsVols fer sentir la teva veu? Envia’ns un mail donant-nos la teva opinió sobre qualsevol tema relacionatamb Sant Cugat a redaccio@ateneu.cat

societat

3

dijou

s13

de

mai

g d

e 2010

El “cub màgic” arriba a Sant CugatSSaanntt CCuuggaatt aaccoolllliirràà,, aquest estiu, unOpen de Catalunya del cub deRubik. Segons ha explicat a aquestdiari un dels seus organitzadors, elsantcugatenc Ting Sheng Bao, espreveu que aficionats de molts paï-sos diferents s’acostin a la ciutat.“Encara falta bastant temps i no hiha res segur”, diu Sheng, “peròmolt possiblement vindrà gent detot Espanya, França, Bèlgica, altrespaïsos de tot Europa i fins i tot, pot-ser, del Japó”.

L’Open està organitzat gràcies a lainiciativa de dos membres de l’Asso-ciació Club de Rubik de Catalunya,l’esmentat Ting Sheng Bao i elterrassenc Àlex Riveiro, amb la

col·laboració del Casal de JovesTorreBlanca, que és on se celebraràl’esdeveniment. La data escollida,els dies 9 i 10 de juliol.

Segons han explicat a aquestdiari Sheng i Riveiro, el projecte del’Open que estan duent a terme con-sisteix en un campionat a nivellinternacional, en el qual gent de totarreu (per això és un open), resoldràtrencaclosques de l’estil del cub deRubik. Per fer-ho, se seguiran lesnormes de la World Cube Associa-tion (WCA), i es comptarà amb lapresència de David Calvo, delegatespanyol oficial de la WCA, perquèles normes es compleixin i l’esdeve-niment compti per a tots els ràn-kings nacionals i internacionals.

En què consistirà?En el campionat es posarà a prova lament dels competidors, que ha decombinar agilitat, memòria i veloci-tat. Es realitzaran més de 10 tipusdiferents de trencaclosques, i dife-rents modalitats per posar a provaels competidors, des de resoldre el

clàssic cub de Rubik fins a fer-lo perescrit en el menor nombre de movi-ments, o fins i tot amb una mà, oamb els ulls tapats.

A banda, i segons explica Riveiro,el campionat “és la manera ideal deconèixer gent amb la mateixa afició,que comparteixen un hobby en

comú”. Cada cop que se celebra unesdeviment com aquest, continua,“s’impulsa una mica més aquesta afi-ció”, que a jutjar per les dades ofi-cials, té un gran arrelament a lacomarca i també a Sant Cugat. Noen va Ting Sheng Bao i Àlex Riveiro

apareixen com a autèntics recordmanals rànkings. El terrassenc, de fet,consta en el número 1 de la classifi-cació estatal, essent com és l’actualcampió d’Espanya.

Qui hi podrà participar?Tothom que sàpiga resoldre el tren-caclosques, ja que no hi ha cap res-tricció de nivell, edat, sexe o nacio-nalitat. Com insisteixen els organit-zadors, es tracta d’open, obert a gentde tot el món. Com a previsió departicipació, tenen en compte elsanteriors campionats similars orga-nitzats en altres llocs, on l’afluènciade competidors oscil·la entre les 50 i100 persones. “Esperem que a SantCugat s’acabin reunint unes 150persones”, explica Riveiro, “teninten compte públic i participants”.

Per anar fent bocaAbans que arribi el juliol, els amantsd’aquesta “joguina” tenen una citaaquest divendres 14, a partir de les17.30, al Casal de Joves Torre-Blanca, que acull la “1a trobada d'a-ficionats i aficionades al Rubik”.

Per començar es farà una presen-tació de tot el que significa el cub acàrrec de l’Associació Catalana Clubde Rubik, i després es farà unademostració de diverses modalitats,seguit de la participació del públicque vulgui provar de resoldre uncub. Entre altres coses, la trobadaservirà per conèixer els diferentstipus de cub que existeixen, ja que

no tot es redueix al “clàssic” 3x3x3,sinó que també hi ha el de butxaca(2x2x2), “la venjança de Rubik”(4x4x4), “el cub del professor”(5x5x5), el V-Cube 6 (6x6x6), el V-Cube 7 (7x7x7), l’Skewb, el Pyra-minx, el Megaminx, el Dogic, el Cu-boku... Tot un món. Oriol Sumsi

QQUUÈÈ ÉÉSS EELL CCUUBB DDEE RRUUBBIIKK??

El cub de Rubik és un trencaclosques mecànic inventat el 1974 per l’escultori professor d’arquitectura hongarès Ernö Rubik. Originalment l’autor el vaanomenar “Cub màgic” però va ser rebatejat a “Cub de Rubik” per Ideal Toys,empresa que també el va llicenciar i vendre el 1980. El mateix any va gua-nyar el premi Joc de l'Any (Spiel des Jahres en alemany).

Ernö Rubik va obtenir la patent HU170062 pel seu cub, encara que no vasol·licitar pas cap patent vàlida a escala internacional. El primer lot de provava ser generat a final de 1977 i comercialitzat per les botigues de joguines deBudapest. La popularitat del cub va créixer a Hongria gràcies al “boca-ore-lla”. Més endavant, Ideal Toys va comercialitzar un cub més lleuger, i va deci-dir rebatejar-lo. S’idearen possibles noms com “Nus Gordià” o “Or Inca”,però la companyia finalment va decidir rebatejar-lo “Cub de Rubik” i expor-tar-lo per primer cop fora d'Hongria el maig de 1980.

El setembre de 1979 es va fer un pacte amb Ideal Toys per expandir la sevacomercialització per tot el món. El maig de 1980, a la Fira de la Joguina deLondres, Nova York, Núremberg i París, s'inicià la comercialització mundial.

Actualment és el joc més venut del món, amb més de 300.000.000 d’exem-plars venuts el 2005. En un cub de Rubik clàssic, cada una de les sis caresestà recoberta per 9 adhesius, de sis colors diferents (tradicionalment blanc,vermell, blau, taronja, verd i groc). Associació Club de Rubik de Catalunya

El Casal de TorreBlancaacollirà, els dies 9 i 10de juliol, un campionatinternacional de Rubik

Es preveu que hi vinguinentre 50 i 100 aficionatsprovinents de tot Europai fins i tot del Japó

Aquest divendres hi hauna primera trobada d’aficionats al Rubik,també a TorreBlanca

Entre els organitzadorsde l’Open hi ha l’actualcampió d’Espanya, elterrassenc Àlex Riveiro

societat

4

dijou

s13

de

mai

g d

e 2010

Ja és aquí la 20a Festa del Llibre Gegant

EEll GGrruupp MMeeddiitteerrrràànniiaa continua ambla celebració del seu 15è aniversari.El diumenge 23, la plaça de l’Om ila plaça d’Octavià s’ompliran deballs tradicionals amb la Festa Infan-til dels 15 anys, al matí, i amb la Fes-ta de Final de Curs, a la tarda.

Recordem que els actes de cele-bració d’aquesta dècada i mitja d’e-xistència van començar la passada

Festa de Tardor, que va comptaramb una actuació del grup infantil iamb una exhibició de l’espectacularBall de Gitanes. Després, van conti-nuar amb una taula rodona sobre elcoreògraf Salvador Mel·lo, inspira-dor del grup, i que va comptartambé amb la projecció del docu-mental commemoratiu Salvador

Mel·lo: la tradició feta espectacle i ambla presència de la historiadoraMercè Colomer, l’escriptor JordiLara (autor de Papallones i roelles,una biografia sobre Mel·lo) i exdan-saires com Albert Schiaffino iMontse Soto.

I recordem també que encara nofa un mes, els carrers de la ciutatvan tornar a acollir la Rodad’Esbarts Catalònia, que se celebra aSant Cugat per quart any consecu-tiu. El Grup Mediterrània va com-partir escenari amb el GrupDansaire els Tiorbins, l’Esbart de laMúnia i el del Centre Moral d’A-renys de Munt. Ara Mediterràniaviatjarà a aquestes poblacions percompletar la roda.

A més, encara es pot visitar lamostra fotogràfica i de vestits que hiha instal·lada a la Casa de Cultura, iencara estan pendents un intercanviamb un grup mallorquí i el gran ac-te de cloenda, que se celebrarà des-prés de l’estiu. Redacció

Mediterrània continua celebrant els 15 anys

Firart tindrà, diumenge, tres exposicions alhora

LL’’aannyy ppaassssaatt llaa pplluujjaa va fer acte depresència, provocant que se suspen-gués la 19a Festa, que tot i així es vacelebrar unes setmanes més tardamb un gran èxit de participació.Aquest any esperem que no plogui i

que els centenars de santcugatencsque cada any es reuneixen peromplir les seves pàgines ho facinsota el sol de primavera. La 20aFesta del Llibre Gegant se celebrarà,

com ja és tradició, a la plaça deBarcelona, aquest mateix diumenge16. La jornada començarà ben d’ho-ra, a les 10.30, amb un esmorzar. Ales 11.00 començarà la festa pròpia-ment dita, i a les 13.15 es tancarà larecepció de contes escrits.

Com sempre, seran dibuixants iil·lustradors de Sant Cugat i d’arreudel món els encarregats de donarforma i color a les històries creadespels més petits, omplint les enormespàgines del llibre. I com també sem-pre, el Llibre Gegant que resultaràd’aquesta unió serà exposat a laBiblioteca del Mil·lenari, desprésque sigui fet públic durant la prope-ra Festa Major. Redacció

LL’’aassssoocciiaacciióó dd’’aarrttiisstteess santcugatencsFirart no para. Més enllà de lesseves habituals mostres d’art alcarrer de Santiago Rusiñol (que secelebren el primer i el tercer diu-menge de cada mes) el diumengeque ve omplirà la plaça d’Octavià(durant tot el dia, de 10.00 a 20.00)amb la seva setzena Mostra dedibuix, pintura i gravat, que s’ha

convertit en un dels esdevenimentsartístics més consolidats de la ciutat.

D’altra banda, aquests dies duesexposicions coincideixen, en eltemps, en diferents llocs. El primerés l’espai cultural i gastronòmicTerra Dolça, que des del passat dia10 i fins al 17 de juny acull unaexposició col·lectiva de dibuixos fetsdurant un dels tallers de model que

organitza l’associació. El mateix dia17, i per clausurar-la, es farà untaller de model en directe, quepodrà ser seguit de prop per tots elscuriosos que s’hi acostin.

La segona exposició no és a SantCugat, sinó a Barcelona, concreta-ment al Poble Sec. Un grup de 23membres de l’associació exposen,fins a finals de mes, les seves obres a

la sala Alas-Espai d’Art. Aquest espaiés dirigit per Antoni Lasheras,membre de l’associació i pintor queha dinamitzat el barri amb la sevesdiverses activitats artístiques. SegonsMiquel Pellicer, de Firart, “la mostras’integra en els objectius de Firartde donar a conèixer les obres delsartistes i col·laborar a promocionarl’art”. Redacció

Un dels molts estils de ball que practica el Grup Mediterrània. / ARXIU

Com es pot veure amb aquest antic exemplar, el llibre és realment gegant. / ARXIU

Els actes de celebraciócontinuen el dia 23 ambla Festa Infantil i amb laFesta de Final de Curs

Un any més s’uniran lessorprenents històriesdels més petits amb elsdibuixos de professionals

5

dijou

s13

de

mai

g d

e 2010

societat

Sant Ponç es tenyirà de verdEEllss CCaasstteelllleerrss ddee SSaanntt CCuuggaatt ja sóna punt per a la seva primera grancita de l’any. La diada de SantPonç és aquest mateix cap de set-mana, i els camises verdes pre-veuen carregar i descarregar el 3de 7 aixecat per sota (el castellestàndard de la colla), el 4 de 7amb l’agulla i el 5 de 7 (el castellde gamma de 7 que requereix demés camises a plaça). Aquests trescastells s’acompanyaran d’altresestructures com el 3 de 7, el 3 de 7amb l’agulla i el 4 de 7.

Segons expliquen ells mateixos,“descarregar tantes estructures de7 pisos en un sol cap de setmanaseria una mostra clara de confir-mació del nivell de l’entitat i obri-

ria les portes a nous reptes”. Perjustificar aquest optimisme, asse-guren que “els últims dies d’assaighan estat un èxit aclaparador, ambmés de 80 assistents, fet imprescin-dible per dur a terme les estructu-res que es planteja la colla”.

Però durant les vigílies (dissabte15) i la diada (diumenge 16) deSant Ponç no només es veuran cas-tells. Els actes començaran el dis-sabte a les 17.00, que és quan sor-tirà una cercavila que mobilitzaràCastellers, Caparrots, Bastoners,Diables, el grup local de tabalersKata Kitinga i el grup de grallersconvidat, els Quatre Vents. El re-corregut començarà al local delsCastellers (carrer de Santa Maria,6) per acabar a la plaça d’Octavià,fent aturades al carrer Xerric, a laplaça dels Quatre Cantons i a laplaça de Sant Pere.

A partir de les 19.00 a la plaçad’Octavià començarà l’actuació devigílies amb la Colla Jove de Sitges,

vestits de color vi, i els Castellersd’Esplugues, amb camisa blava. Enacabar, cap a les 21.00 començaràuna botifarrada popular (a un

preu de 5 euros) i acabarà, si lapluja ho permet, amb el concertdels grups Berrea i Pachamama iun espectacle de foc dels Diables.

I la idea és no anar a dormirmassa tard, perquè l’endemà diu-

menge, a les 12.00, la plaça d’Oc-tavià es tornarà a vestir de verdper a l’actuació central de SantPonç, on es comptarà també ambla presència dels Castellers deBarcelona i dels Sagals d’Osona.

Les vigílies i la diada de SantPonç seran el punt final de laQuinzena Verda dels castellerssantcugatencs, que va començar elpassat dia 6 amb una conferènciade María Pilar Merino a la Casa deCultura, on es van donar a conèi-xer els valors de la Carta de la Terra,valors pel segle XXI, promoguda perla Unesco i a la qual la colla s’haadherit. Redacció

QQuuaann ppeennssoo en els bancs que durantanys han tingut beneficis astròno-mics i ara són salvats amb dinerpúblic, en els polítics que els hi posenles coses fàcils als empresaris, enRajoy i en ZP, en Millet i Montullencara lliures com si res, en elsmilions de treballadors que paguenla crisi, en que mentre els grecsdonen la cara nosaltres fem el pape-rina, en les mentides dels diaris, enels tertulians liberals que critiquenqualsevol vaga perquè altera la vidadels ciutadans, en aquells que opinende tot i són uns indocumentats, enl’Audiència Nacional i el Jutge Gar-zón, en els homenatges a Sama-ranch, en els que advoquen per unareconciliació nacional i equiparen unavi republicà amb un de falangista,en els que il·legalitzen partits i tan-quen diaris, en els que només con-demnen els morts del País Basc, enels que menteixen sobre Cuba, enaquells que titllen Chávez de dicta-dor, en els regidors de seguretat pre-potents, en l’ordenança del civisme,en la merda que mengem-bevem-respirem, en com ens estem carre-gant el planeta, en que mentre elpaís veí gaudeix del Mundial els cata-lans ens l’haurem de pintar a l’oli, enel pacte PSE-PP a Euskadi, en els quevenen armes i després ens parlen depau, en els torturadors en actiu quehi ha a l’Estat espanyol, en els queacusen els immigrants de no adap-tar-se mentre ells no saben ni parlarcatalà, en els que parlen català ivoten el fatxa de l’Anglada, en elsempresaris del cinema que ataquenla meva llengua i la dels meus pares,en com els polítics de tots els partitses diuen el nom del porc i després esdonen la mà i brinden amb cava, enque les coses abans valien vint durosi ara valen un euro, en com elMourinho ens ha fotut la Championsal Bernabeu, en com ens ompliran lapedrera Berta amb una merdacamuflada que s’anomena “bala pro-cedent d’ecoparc”, en el Cuní i laRahola, en les multes que reben demanera reiterada i premeditada lesentitats que intenten fer quelcom enaquesta ciutat-cementiri, en els ricsque mai van a la presó i en els pobresque s’hi podreixen, en els capellansque mentre prediquen la castedatsodomitzen escolanets, en com elmón es dessagna en guerres fratrici-des provocades per Occident, o enels que peguen les seves companyesperquè la tenen petita...

...m’agafen unes ganes de carregar-m’ho tot... Ignasi Bea

Detall d’un castell aixecat el passat 25 d’abril a Igualada. / ROSA GADEA / CEDIDA

Els camises verdes hanpreparat a consciènciauna llarga llista dels méscomplicats castells de 7

La festa començarà ambuna cercavila que reunirà diverses entitatsde cultura tradicional

A vegades...

societat

6

dijou

s13

de

mai

g d

e 2010

LLaa UUnniivveerrssiittaatt IInntteerrnnaacciioonnaall de laPau aprofundirà sobre les causes del’actual crisi econòmica en la prope-ra de les seves Nits Temàtiques, quese celebrarà el proper divendres 21.Ho farà a partir del llibre de RobertSkidelsky titulat Retorno a Keynes(Editorial Crítica), que pregona unaaplicació de les velles idees keynesia-nes com a única manera de sortir dela situació que patim i, sobretot, per-què no es torni a produir.

Segons es defensa al llibre, hi hacom a mínim tres idees bàsiques deJohn Maynard Keynes que seguei-xen sent fonamentals per sortir del“forat” en el qual estem ficats: la pri-mera és “comprendre que les tem-pestes econòmiques formen part delfuncionament habitual del sistema

de mercat”; la segona, que “les eco-nomies afectades per la crisi nopoden resoldre per si mateixes laseva situació”; i, la tercera, que “lesnostres comunitats no estan disposa-des a tolerar la recerca de l’eficièn-cia a qualsevol cost”.

Aquesta nova edició de les NitsTemàtiques de la Unipau se celebra-rà a la Casa de Cultura a partir deles vuit del vespre, i serà presentadaper l’historiador santcugatenc JordiCasas. Redacció

La Unipau debat sobre l’economia capitalista

CCoomm qquuee jjaa ffaarràà quatre anys, i ensha anat molt bé, encetem des del’Associació Amics de Pedra i Sangun nou cicle de Tertúlies amb amics,i ho fem des d’un nou i acollidorespai: el Restaurant Bach Selecció,situat al cor de la ciutat, al bell migde la plaça del Monestir.

En un any on la crisi planeja a lesnostres vides, no només a les nostresbutxaques, tal com ens explicaràmolt bé l’amic Arcadi Oliveres elproper 7 de juny a la seva tertúlia,voldríem fer d’aquest parlar i escol-tar l’altre un valor afegit, perquè totperdent el temps puguem guanyar-lo en enriquiment personal. En-guany centrarem les tertúlies en tresvalors que no cotitzen a la borsa: la

poesia, la música i el teatre, amén defer-ho també en la crisi mateixa.

I així com l’amic Lluís Calvo vacomençar el 10 maig conduint-nospels camins de la modernitat poèti-ca, el 31 de maig la joveníssima can-tant Virgínia Martínez ens obrirà“La Porta” que dóna als camins inse-gurs de la vida de l'artista. I, peracabar, el 21 de juny Joan AntonBenach, tot un referent de la críticateatral, vindrà, en so de pau, a par-lar-nos del teatre de Baltasar Porcel,l’amic i veí desaparegut encara no faun any i al qual, per cert, la nostraAssociació dedicarà el monogràficde les Lectures a la Fresca d’aquestestiu. Dolors Vilarasau, presidenta del’Associació Amics de Pedra i SangVirgínia Martínez. / CEDIDA Joan Anton Benach. / CEDIDA

Tornen les “tertúlies amb amics”

Es pot “refer” l’economia, o cal un canvi de model?

El llibre Retorno a Keynes,de Robert Skidelsky,servirà de punt de partidaper parlar de la crisi

societat

7

dijou

s13

de

mai

g d

e 2010

L’Esbart es torna a quedar sense local

Equilibris entre gegants, de Ferran Aguilar.

LL’’aalleeggrriiaa hhaa dduurraatt ppoocc.. Quan encarano fa un any que va anunciar que jahavia trobat un local nou, l’Esbarttorna a estar al carrer. Segons hapogut saber aquest diari, l’entitat nopot fer front als 250.000 euros ne-cessaris per a l’adeqüació de l’espaique el juliol passat va llogar al carrerVallès. De res han servit els 50.000euros d’aquella “aportació a retor-nar” que l’Ajuntament va deixar-los,ja que el pressupost de les obres(que havien d’incloure la costosainsonorització) estan per sobre deles seves possibilitats.

L’origen del problema continuasent el tracte que l’Esbart va fer ambla immobiliària del Grup XXI, queva enderrocar l’espai i es va com-prometre a construir una nova seu o

bé a pagar una indemnització si elnou espai no estava llest en un perí-ode de tres anys. Cap d’aquestes du-es coses no s’ha produït. L’Esbart vainiciar una reclamació per via judi-cial, però tot plegat s’ha estancat perculpa dels canvis de propietat delsolar, actualment en venda.

L’entitat ja ha rescindit el contrac-te de lloguer del local del carrerVallès, i ara es posarà a buscar-ne unde més petit i amb menys obres d’a-deqüació necessàries. En aquestcontext incert, la junta directiva del’Esbart ha presentat la dimissió al’assemblea (formada per 300 socis) iha convocat noves eleccions. Men-trestant, les seves activitats continua-ran a la Casa de Cultura i al casal deTorre Blanca. Oriol Sumsi

Arriben a la ciutat els millors “instants de natura”

Valldoreix estrena el seu mercat setmanalEEll pprrooppeerr ddiissssaabbttee 2222 s’inauguraràel nou mercadet setmanal de Valldo-reix, que a partir de llavors, i cadadissabte, omplirà tot el llarg del car-rer del Bruc (a tocar de l’estació delsFerrocarrils de la Generalitat) detota mena de productes.

El mercat tindrà una capacitatd’entre 40 i 80 parades, obrirà de8.30 a 14.30 i oferirà productes ali-

mentaris (fruita i verdura, embotits,formatges, pesca salada, fruits secs,pa i pastisseria, precuinats), roba,parament de la llar, flors i plantes,bijuteria, joguines, entre altres.

A part, els primers dissabtes decada mes hi haurà, també, un mer-cat d’artesans, i s’està treballant per-què altres dissabtes hi hagi paradesde productes de pagès i artesanals.

El dissabte 22, per ser el primerdia, comptarà a les 11.00 amb unapetita festa d’inauguració amb coca icava per a tots els assistents, així comactivitats per als menuts.

El mercat neix d’una antiga pro-posta del Casal d’Avis de Valldoreix,que veuen com el territori necessitaun esdeveniment com aquest, tantper a la cohesió veïnal com per a la

comoditat que suposa no haver dedesplaçar-se per adquirir productesde mercat frescos i de qualitat.

És doncs després d’un considera-ble període de temps on s’ha deba-tut sobre el model de mercat ques’havia de fer i una vegada realitzatstots els tràmits necessaris, que elmercadet de Valldoreix obrirà final-ment les seves portes. Redacció

Trist aspecte que presenta l’antiga seu (actualment en venda) de l’Esbart. / ATENEU

LL’’AAssssoocciiaacciióó ppeerr llaa DDeeffeennssaa i l’Es-tudi de la Natura (ADENC) i l’ObraSocial Caixa Sabadell porten a SantCugat les 52 millors fotografies delquart concurs “Instants de Natura”,que ha comptat amb la participacióde gairebé 400 fotògrafs de tot elpaís. La mostra es podrà veure del20 al 31 de maig a la Biblioteca delMil·lenari. Redacció Espiga, de Josep Maria Cornadó.

DUBTES FREQÜENTS

Vocabulari d'Internet en català

En els darrers temps Internet hatingut una gran difusió com aeina de comunicació internacio-nal, això ha provocat una granentrada de termes nous d'origenanglès i ha fet necessari buscarels equivalents en cada llengua.

En tractar-se de termes tan nous id'una entrada tan ràpida hi haformes que són provisionals peròque, ara per ara, donen respostaa la necessitat de denominacióque hi ha en aquest camp. Enca-ra hi ha poques obres en catalàespecialitzades en aquest àmbit itotes elles han tingut en compteobres d'altres llengües de cara aadoptar una solució internacio-nal per a alguns termes.

Us n'oferim un recull pràctic:

Attached file - fitxer adjuntBlog - blocBug - error Cookie - galeta Desktop - escriptori Download - baixada Electronic bill- factura electrònica E-mail - adreça electrònica (a/e),correu electrònicEmoticon - emoticona File - arxiu Firewall - tallafocHacker - pirata Hardware - maquinari Host - servidor Internet site - lloc d'InternetLink - enllaç Mail box - bústiaNetworking - gestió de xarxesNewsletter - butlletí d'informacióNickname - àliesOnline - en líniaPassword - contrasenya

Postmaster - admin. de correusRouter - encaminadorSite - lloc, pàginaSoftware - programariSpam, junk mail - correu brossaToolbar - barra d'einesWebcam- càmera webWebmail - correu electrònicWebmaster - admin. de websWorm- cuc

practicat

8

dijou

s13

de

mai

g d

e 2010

Amb el suport de:

El playback del practiCAT: “Ara que et miro”

Molts estius de neu i fred,fart del blanc, fart d'abrigar-te...saps on venen els bitlletsd'on el sol no fa vacances.Saps on venen els bitllets d'on el sol no fa vacances,allà hi pots comprar bon temps,una casa i mil paisatges.

Hi podràs trobar bon temps,una casa i mil paisatges,oliveres, un mar clar i sorra tèbia a les platges.

Oliveres, un cel clar,sorra tèbia a les platges,i si a la nit no pots dormir,que despengin les campanes!

A la nit no pots dormir,que et molesten les campanes,i les festes al carreri la música a les places.Tantes festes al carrer,tanta música a la plaça,i el parlar d'aquesta gentque s'entén en llengua estranya.

I no entens aquesta gentque parlen en llengua estranya...fas maletes, vols marxarde tornada cap a casa.Fas maletes per marxar, i te'n tornaràs a casaun xic torradet del sol,però amb el fred a les butxaques.

Ni el sol solet, ni la pluja,ni el vent que eixuga ni el teu abric.Ara que et miro, ara que et miro ric.(Lletra de Núria Lozano)

Entra a http://www.myspace.com/lacarrau, escolta la cançó “Ara que et miro”, de La Carrau, i segueix la lletra:

La Carol, violinista i una de les veus de La Carrau. El Joan i la Núria, guitarra, veu i acordió.

EEllss rreeffrraannyyss ii lleess ffrraasseess ffeetteess sónexpressions d'ús corrent d'una llen-gua, mostren la forma de ser delspobles i formen part de la saviesapopular. La majoria reflecteixencomportaments o situacions quesón constants en les persones idonen testimoni de les formes deser i pensar d'èpoques passades.

Tenen una forma fixa i invaria-ble, i el seu significat no pot serdeduït del significat dels seus com-ponents. Són utilitzats en sentitfigurat i solen ser fases i expressionsque, en un moment donat han estatdites per algú i que per la seva grà-cia i validesa arrelen en els parlantsd'un poble, comarca o país.

N'hi ha de temes molt variats, unde curiós és el que es refereix a lesparts del cos. Us en proposem unsquants amb ull que tenen significatsi orígens molt diversos.

Algú et cau a l'ull quan t'agradamolt des del primer moment que elveus, al primer cop d'ull, a primeravista o a ull nu, i ens hi deixem els ullsquan no deixem de mirar-lo, llavorssom tot ulls perquè posem tota l'aten-ció a la mirada i esperarem quetambé ens vegi amb bons ulls.

També podem tenir pa a l'ull o

tenir una bena als ulls quan no veiemel que és evident i anar a ulls clucsquan anem amb gran confiança isense reflexionar. Podem fer els ullsgrossos si tolerem o deixem passaralguna cosa aparentant no veure-la,

però hem d'anar amb compte de notenir els ulls al clatell i no saber veureel que tenim al davant, llavors pot-ser haurem d'abaixar els ulls en acti-tud de penediment i no podremaclucar l'ull i per tant, no podremdormir. Finalment haurem d'aixecarla ullera, és a dir, dirigir l'atenció cap

a un altre cantó i serà una bona ideatenir opinions o visions de diferentspersones ja que hi veuen més quatreulls que dos.

També podem trobar molts re-franys populars referits a altresparts del cos:

Qui té boca s'equivoca i qui té nas esmoca: Tothom es pot equivocar.

Tants caps tants barrets: Cadascú téuna opinió diferent.

Del que els ulls no veuen, el cor nose'n dol: Si no veus que algú t'ha fetuna malifeta, tu no pateixes. Aquestequival a l'expressió castellana: Ojosque no ven, corazón que no siente.

El cap fa l'home i la cua fa l'ocell: Elque importa en les persones és laseva intel·ligència i no l'aparençafísica.

Les llengües no són tisores però sóntalladores: Les murmuracions podenfer mal.

Cent en boca i guarda la bossa: Esdiu d'algú que promet molt i des-prés no dóna res.

El cap dret i el cor net: Anar amb laconsciència tranquil·la.

Qui tingui orelles que hi senti: Nocal dir moltes coses per fer-se enten-dre, qui ho hagi de sentir ja ho sen-tirà. Isabel Carreño

Ull amb aquestes frases

EEll nnoouu llooccaall ddee ll’’AAtteenneeuu,, situat alcarrer de Sant Bartomeu, 11 (atocar de la plaça de Pep Ventura),ja ha completat les seves obres d’a-deqüació i està totalment a puntper acollir tota mena d’activitats.

Així, després d’haver refet com-pletament el terra i les parets, s’hi

ha posat calefacció (que anirà per-fecta de cara a l’hivern), s’hi hancol·locat cortines (que mantenen laintimitat dels ocupants i protegei-xen del sol si hi ha llum directa),miralls i també un complet equipde música (fonamental per ame-nitzar els esdeveniments que s’hi

celebrin, com serà l’exposició ques’hi muntarà en motiu de la pro-pera Nit de l’Art).

Per conèixer els detalls o obte-nir informació sobre aquest espaipolivalent, es pot trucar al 93 67451 95 o escriure a secretaria@ate-neu.cat. Redacció

SSii ffaa ppoocc ppaarrllààvveemm de la importànciade la gestió del temps per reduir lesconseqüències negatives dels factorsde pressió a la nostra vida, avui inci-direm en un element clau com ésl’actitud. El punt de vista que man-tinguem serà clau, ja que si aquest ésrelaxat i positiu ens podrà ajudar avalorar el que està succeint de mane-ra més objectiva.

Si no treballem habitualment lesnostres emocions, podem arribar aoblidar que hi són i que afectaran elnostre comportament.

És molt important aprendre a alli-berar tota la tensió acumulada du-rant el dia. Com ho podem fer? Ambmassatges, una respiració adequada itècniques de relaxació...

Si fem el que experts anomenenrespiració superficial, no ens oxige-narem tot el que cal, i el nostre cosnecessitarà aire, que aconseguirà ba-dallant i sospirant, acompanyantsclàssics de l’esgotament. Com contra-

restem aquesta mancança? La formamés fàcil és sospirant de maneravoluntària i fent respiracions lentes icontrolades. Així ens obliguem a sen-tir el propi ritme que ens ajuda a unamillor concentració i relaxació.

A l’actitud positiva també l'acom-panya el bon humor. Baixem tensióarterial, reduïm estrès i activem siste-ma immunològic com alguns anticos-sos i proteïnes. Tots hem sentit a par-lar de les endorfines i el seu poderde benestar. Pensem, qui ens fariure? Què aconseguim fent riure?Tot són efectes positius i ens hemd'envoltar d'aquesta atmosfera.

Al proper número parlarem delnostre rol professional i la comunica-ció davant les situacions de pressió.

A l’Ateneu trobareu assessora-ment personal, tallers pràctics decerca de feina i habilitats i coaching.Fem formacions a mida. Per a mésinformació podeu escriure a recursos-humans@ateneu.cat. Clara Vergés

Assessora’t a l’Ateneu:L’actitud positiva

9

dijou

s13

de

mai

g d

e 2010

ateneu

PROPERES SESSIONS DE SUPORT A LES PERSONES A L’ATENEU

Cal inscripció prèvia a través de recursoshumans@ateneu.cat o al 93 674 51 95Activitats subvencionades per l’Obra Social de Caixa Terrassa

Assessorament personal sobre el Currículum Vitae (amb cita prèvia, 20 euros)

Porta el teu currículum i la carta de presentació i treballarem sobre ells.

L’Espai Ateneu ja està 100% equipat

LLaa pprrooppeerraa eeddiicciióó del Mercat dePagès de la plaça de Pep Ventura,que des de ja fa un any organitzal’Ateneu, comptarà amb una acti-vitat d’aquelles que fan venir sali-vera. Es tracta d’un tast de cerve-ses artesanals organitzat per ArtCervesers, una empresa nascudael 2006 a la masia Can Partegàs deCanovelles (Vallès Oriental) ambla idea de recuperar els mètodestradicionals. El proper dissabte 29,doncs, tots aquells que ho desitgin,

i per només 3 euros, podran de-gustar les diferents varietats (Mar-zen, Indian Pale Ale, Stout...) ambun denominador comú: estar ela-borades sense conservants ni addi-tius químics, sense pasteuritzar nifiltrar, respectant el ritme naturalde fermentació i maduració delproducte. Per participar-hi, calinscriure’s prèviament trucant altelèfon 93 674 51 95 o enviant uncorreu electrònic a l’adreça secreta-ria@ateneu.cat. Redacció

Primer tast de cerveses artesanals

Imatge de l’interior del nou i polivalent Espai Ateneu, situat al carrer de Sant Bartomeu. / ATENEU

Ajuda molt una bonarespiració i prendre’s lescoses amb bon humor

Algunes de les cerveses que es tastaran.

10

dijou

s13

de

mai

g d

e 2010

cultura

Parelles gens impossiblesLLaa ““NNoovvaa CCaannççóó”” jjaa nnoo ééss nnoovvaa,, aixòno se li escapa a ningú. De fet,aquest any se’n compleixen 50 delnaixement del moviment que varevolucionar la música catalana i encatalà. Per celebrar-ho, el grupEnderrock i la productora No Sono-res s’han tret de la màniga un con-cert que unirà set llegendes d’aquestja antic “grup” amb set de les mésreconegudes veus del pop actual.

Catorze cantants que comparti-ran escenari en format de duet perinterpretar peces que ja formen partde l’imaginari col·lectiu del país,com “L’Àguila negra” de Maria del

Mar Bonet i “Qualsevol nit pot sor-tir el sol” de Jaume Sisa, juntamentamb nous himnes com “Un tros defang” de Mishima i la “Cançó del lla-dre” en la rumbera versió de JoanGarriga i la seva Troba Kung-Fú.

Dues generacions de música jun-tes sobre l’escenari i només tresoportunitats per veure l’espectacle,una d’elles (la primera) a Sant Cu-gat. L’espectacle, que es titula “50+:de la Nova Cançó a les cançons mésnoves” s’estrenarà aquest divendres14 al nostre Teatre-Auditori, peranar després al Teatre-Auditori deGranollers (dissabte) i a l’Auditoride Barcelona (diumenge).

El director artístic del muntatge,el periodista i “notaferit” AlbertPuig, explica la filosofia del concertdient que “volíem crear un punt detrobada entre diferents generacionsmusicals per escenificar aquestaunió, aquest respecte i admiració

mutu que existeix entre els artistes”.I és que aquesta “trobada” no serànomés física, sobre l’escenari, sinóque les respectives parelles interpre-taran conjuntament les cançons, pri-mer les de l’un, després les de l’al-tre, i acompanyats per la mateixabanda de músics.

En el cas de Sant Cugat, el con-cert s’inscriu dins el cicle, tambédirigit per Albert Puig, dels “cama-leons”, que aquesta temporada escompleta amb el concert que eldivendres 21 unirà el grup Love ofLesbian amb l’Orquestra ClàssicaNacional d’Andorra, també al Tea-tre-Auditori. Redacció

MMaarriiaa ddeell MMaarr BBoonneett ++

RRooggeerr MMaass“L’Àguila negra”

i “Preludi”

MMaarriinnaa RRoosssseellll ++

DDaavviidd CCaarraabbéénn ((MMiisshhiimmaa))“Mare de Déu del Món”

i “Un tros de fang”

JJooaann IIssaaaacc ++

JJaauummee PPllaa ((MMaazzoonnii))“Que tramposa és la vida”

i “Cap al mar”

QQuuiiccoo PPii ddee llaa SSeerrrraa ++

CCaarrlleess SSaannjjoosséé ((SSaannjjoosseexx))“Passejant per Barcelona”

i “Baix Ter Montgrí”

JJaauummee AArrnneellllaa ++

CCaarrlleess BBeellddaa ((BBaaddaabbaaddoocc))“Noies que en festegeu” i “Les cobles del Peirot”

NNúúrriiaa FFeelliiuu ++

SSííllvviiaa PPéérreezz CCrruuzz ((LLaass MMiiggaass))“Anirem tots cap al cel”

i “Pare meu”

SSiissaa ++

JJooaann GGaarrrriiggaa ((LLaa TTrroobbaa KKuunngg--FFúú))“Qualsevol nit pot sortir el sol”

i “Cançó del lladre”

Set llegendes de la NovaCançó actuaran amb settalents del pop actual

L’espectacle s’estrena aSant Cugat i només aniràa Granollers i a Barcelona

11

dijou

s13

de

mai

g d

e 2010

cultura

DDeeuu mmeessooss ddeesspprrééss de la seva mort,Sant Cugat farà el seu particular iintens homenatge a l’escriptor Bal-tasar Porcel, que com se sap va viureels últims anys de la seva vida aValldoreix. Els actes començaranavui mateix, dijous 13, i s’allargaranfins al 19 de setembre.

Serà, doncs, a la Biblioteca delMil·lenari i aquesta mateixa tarda(19.30) on començarà tot plegat.Sota el títol de “Parlem de Porcel”,l’expresident de la Generalitat, Jor-di Pujol, donarà el seu testimonipersonal de l’escriptor, que es com-plementarà amb el de dos dels seus“deixebles”, Emili Rosales i ToniSala. En el mateix acte, s’inauguraràl’exposició “Llegim Porcel”, plenade les seves obres i de les fotografiesque en va fer Carles Domènec.

La mateixa biblioteca oferirà elproper dilluns, dia 17 (a les 19.30)un recital de narracions de l’obraDifunts sota els ametllers en flor acàrrec dels actors Jaume Pla, EnricMajó i Aina Frau.

Acte centralEl plat fort dels actes d’homenatgeserà el dimecres 19, a les 20.00, alTeatre-Auditori. Per començar, elcos de dansa de l’Esbart oferirà Tresmoviments per un record, i després delsparlaments oficials, que aniran acàrrec del conseller de Cultura,Joan Manuel Tresserras, i de l’alcal-de, Lluís Recoder (que concedirà aPorcel, i a títol pòstum, la Medallad’Honor de la Ciutat), es farà la

representació de l’obra de teatreRetorn a Andratx, de la qual aquestdiari ja va avançar tots els detalls elpassat 18 de febrer.

L’obra ja va ser representada aBarcelona i a Palma, i ara arriba aSant Cugat per centrar aquests actesd’homenatge. Retorn a Andratx,

però, no és gens aliena a la ciutat, jaque no només està protagonitzadaper l’actor Jaume Pla, sinó que laseva escenografia ha anat a càrrecdel Taller d’Escenografia SantCugat, vinculat al Teatre-Auditori.Una escenografia, a més, que a SantCugat es podrà veure completa i tal

com va ser concebuda, ja que elsaltres teatres on s’ha representat sónmés petits que el d’aquí i se n’hi vahaver de dur una versió reduïda.

Les entrades per assistir a aquestacte central són gratuïtes, i s’han derecollir a l’Oficina de Turisme o bé,si en queden, una hora abans a lestaquilles del Teatre-Auditori.

Això no és totCom dèiem al principi, però, elsactes d’homenatge s’allargaran finsal setembre. El 21 de juny el críticde teatre Joan Anton Benach parla-rà de Porcel en una de les tertúliesdels Amics de Pedra i Sang. Al juliol,les exitoses “Lectures a la fresca”seran sobre Porcel. I finalment, elGrup de Teatre Espiral farà duesrepresentacions de l’obra L’inspectoral Casal de Cultura de Valldoreix.Serà els dies 18 i 19 de setembre.

Un carrer i una biblioteca a Sant CugatDurant la roda de premsa de pre-sentació de tots aquests actes, que vatenir lloc a l’Espai Mallorca de Bar-celona, el regidor de Cultura, Xa-vier Escura, va explicar que l’Ajun-tament pensa dedicar a Porcel uncarrer o plaça de la ciutat tan aviatcom sigui possible (han de passarcinc anys de la seva mort, que es vaproduir el dia 1 de juliol de 2009).

Així mateix, Escura va avançarque la futura biblioteca que la Dipu-tació de Barcelona planeja construira Valldoreix durà també el nom del’escriptor. Oriol Sumsi

El santcugatenc Jaume Pla (dreta) i la resta d’actors de Retorn a Andratx. / CEDIDA

Arriba l’homenatge a Baltasar Porcel

Teatre, teatre i més teatreEEllss aammaannttss ddeell tteeaattrree estan de sort.Aquesta quinzena s’obre amb nouna, ni dues, sinó quatre grans pro-postes teatrals. Propostes molt dife-rents entre elles, però totes moltrepresentatives de les diferents ma-neres i “propòsits” que hi ha de po-sar una obra a un escenari.

Fora de quadreEl Casal de Joves Torreblanca obrela “sèrie” amb una producció de lacompanyia La Nena del Pollastre,amb qui Meritxell Manyoses dirigiràFora de Quadre, de l’argentí JavierDaulte. L’obra se centra (o es des-centra) en allò que és aliè, en allòque està fora de lloc, i on un seguitde personatges es fan passar pel queno són. Fora de Quadre es representa-

rà en dues sessions, dissabte 15 (a les20.00) i el diumenge 16 (a les 18.00)per només 4 euros.

L’auca del senyor EsteveEl gran clàssic de Santiago Rusiñolarriba a Sant Cugat “actualitzat”amb una nova adaptació i posada enescena a càrrec de Pablo Ley i Car-me Portaceli. La nova superproduc-ció del Teatre Nacional de Catalu-nya compta amb música en directe iles cares de David Bagés i el míticBoris Ruiz. Serà el diumenge 16, ales 19.00, al Teatre-Auditori. El preude l’entrada és de 24 euros.

Lux in TenebrisLa companyia santcugatenca FilaZero presenta Cabaret, una adapta-

ció de l’obra Lux in tenebris, deBertolt Brecht. Marga Martín,membre de la companyia, explicaque l’obra “mostra la rivalitat entreun firaire amb un ajudant frustrat iuna madam amb un bordell ple denoies maques”, i que és un exempledel Brecht més “descarat” i “pica-resc”. El Teatre la Unió n’acolliràquatre representacions els dies 21,23, 28 i 29 (retallant i presentant ataquilla el flyer del costat, obtindreuun descompte de 3 euros).

Manual d’instruccionsFinalment, el Grup de Teatre SocialFemarec posarà en escena (diumen-ge 23, a les 18.00, al Teatre-Audi-tori) la seva última obra, Manuald’instruccions. Segons la seva directo-

ra, Glòria Rognoni, “a Femarec par-tim del teatre de la creació, que ésun mètode utilitzat per grups comEls Joglars i que fa que els actorsinterpretin personatges fets a la sevamida”, que en el cas de Femarec ésuna experiència que “va més enllàdel teatre en si”. L’espectacle és pera tots els públics. Redacció

cultura

12

dijou

s13

de

mai

g d

e 2010

Control de danysBBéé,, ddoonnccss…… un altre Sant Jordi alsac. Ara cal tornar a la quotidiani-tat però no sense abans fer unpetit repàs i balanç de la diada.

El primer que cal tenir encompte és com arribàvem els lli-breters al Sant Jordi d’enguany.El 2010 ha estat l’any en què lacrisi ha arribat al nostre sector. Elconjunt de llibreries de l’Estat

calcula una caiguda d’entre el 12i el 20 per cent de la facturació el

primer trimestre. El panoramaeditorial no disposa d’un recanviper a la trilogia Mil·lènium i sem-bla impossible poder repetir lesxifres de 2009. En un panoramaaixí, Sant Jordi es pot convertiren una taula de salvació o en la

confirmació de la desfeta. ¿Quecom arribem els llibreters al SantJordi 2010? Escagarrinats.

Segona reflexió: els llibretersindependents santcugatencscompartirem per primera vegada

un Sant Jordi amb el nostreGargamel particular: Abacus.Més escagarrinament!

Tercer punt: un ciri pasqual aSant Francesc Mauri, perquè totsembla indicar que el dia 23 plou-rà. En aquest punt els llibreters jahem obert una partida pressu-postària només per a ansiolítics.

I de sobte, Sant Jordi cavalcade nou i fulmina els nostrestemors com si d’un drac famolencde verges es tractés. Van caurequatre gotes sense importància ila diada (que va començar unamica ensopida) es va anar ani-mant fins a convertir-se en unagran festa que va repetir l’èxit del’any passat.

La falta d’un best-seller clar i lamultiplicació d’agents mediàticsque disposaven de llibre enguany(permeteu que no m’hi refereixicom a escriptors; no ho són) vanfer que es repartís molt la venda iaixí vàrem sortir guanyant tots.Per una banda el lector no estrobà que a casa seva el dia 24 hihavia quatre exemplars, pel capbaix, del mateix llibre. El llibreterva gaudir de poder recomanarmés i millor. I els autors menysreconeguts varen tenir més op-cions per arribar al públic quesoterrats sota l’ombra d’un o dostítols que acaparessin les tauletesde nit dels lectors.

El premi Sant Jordi (Se sabrà totdel periodista Xavier Bosch), el

llibre d’Eduard Punset (El viatgeal poder de la ment), el de JuliaNavarro (Digue’m qui sóc) o el dePilar Rahola (La màscara del reiArtur) són potser els títols que tots

haureu llegit i escoltat com a mésvenuts, però avui també voldriadestacar Arrels Nòmades de PiusAlibek, Tot el que podríem haver estattu i jo, si no fóssim tu i jo d’AlbertEspinosa, Maletes Perdudes deJordi Puntí, Fi de David Mon-

teagudo i Mil Millones deMejillones de Fernando Trías de

Bes, com a referències interes-sants que enguany s’han fet unlloc a les parades i han escalatllocs a les llistes dels més venuts.Finalment, destacar la forta pre-sència d’autors catalans (costavatrobar-ne un que no tingués lli-bre per Sant Jordi) que varenretornar la diada al seu sentitessencial: celebrar el plaer de labona lectura. Ferran Pontón

FFaa ddiieess qquuee ppeennssoo en aquest article, jaque tot i que Sant Jordi queda una micalluny, caldria fer una valoració sobre elstítols més venuts, la quantitat d'edicionsen català i tot el que ens ha deixat aquestany la diada del llibre i la rosa. Una notí-cia d'última hora, però, ha fet que canviïper complet la idea original.

Això es deu al fet que després de moltsanys, aquelles persones que creiem en launitat de la llengua i de la terra hem vistcom per enèsima vegada aquesta unitatera negada pel govern valencià. A datad'avui, podem veure com la realitat delPaís Valencià és molt complicada pel quefa al reconeixement unitari de la llenguai de la cultura catalana: les emissions deTV3 es veuen tallades, o en alguns in-drets, són ja inexistents. Catalunya Ràdio

ja té preparada la sentència de mort, leslínies en valencià són cada dia més testi-monials, la cultura en general en la nos-tra llengua cada cop és més difícil...

Fa pocs dies, es va obrir una escletxaen aquest desolador escenari. Podíemveure que finalment el govern valenciàreconeix per primera vegada filologiacatalana en les oposicions a cossosdocents, tot i que com sempre han jugatamb el llenguatge i el reconeixement, iho fa amb un circumloqui i evitant ano-menar la llengua pel seu nom.

Aquest fet ha esta valorat per granpart de la societat civil i per moltes enti-tats civils i culturals, entre elles AccióCultural, com un èxit i fet històric, ja queal darrere del reconeixement hi ha mésde 35 sentències judicials que ja ensdonaven la raó.

Personalment crec que ara és hora degenerar molta oferta en el català deValència, amb música, teatre, cinema...S'hauria de potenciar com a la llenguapròpia com a part constituent de laCultura. Ara, paradoxalment, després detantes sentències, la gent es felicita per-què el Govern valencià reconeix el seuerror i canvia de rumb i l'animen a assu-mir amb normalitat el respecte per la llei,per la ciència, per la universitat i pelsinteressos dels mateixos valencians.

Per tant, ara la responsabilitat és nos-tra, hem de fer de la llengua l'eina decomunicació normal, que el “valencià”sigue la llengua vehicular de tots; peraquesta raó i moltes altres cal defensar lallengua catalana de tots els catalans, deSalses a Guardamar i de Fraga a Maó,perquè com ja deia el lingüista i escriptorEnric Valor, “pel nostre valencià, elvalencià de totes”. Laura Alegre

La unitat de la llengua

Finalment el govern del PaísValencià ha reconegut launitat de la llengua catalana,tot i que continua atacant-la

La plaça d’Octavià, resant perquè no plogués la passada diada de Sant Jordi. / ATENEU

Els llibreters arribàvemal Sant Jordi conscientsque el 2010 és quan lacrisi ha arribat al sector

La manca d’un recanvide Mil·lènium, Abacus ila previsió de pluges ens tenia escagarrinats

A part dels que hansonat més, també esvan vendre molts altresllibres interessants

La falta d’un best-sellerclar va fer que la vendaes repartís molt mésque en altres edicions

AA pprrooppòòssiitt ddee llaa TToorrrree AAggbbaarr,, JeanNouvel (el seu artífex) afirmava:“Vull que l’edifici adopti la forma decampanile, amb una planta circular,tronc cilíndric i un acabament afilat.Crec que evoca les torres del templede la Sagrada Família de Gaudí,també les moles pètries de Montser-rat. I estic convençut que pot con-vertir-se en una icona ciutadana”.

Certament, l’arquitecte francèsno es va equivocar en la predicciósobre el futur de la seva obra, actual-ment definida com un dels emble-mes arquitectònics de Barcelona. Iés que Agbar és potser un delsexemples més paradigmàtics d’unanova arquitectura rupturista que, dela mà d’arquitectes de reputat pres-tigi com Sir Norman Foster, Calatra-va, Herzog & de Meuron, Gehry oel mateix Nouvel, fa anys que apos-ta per la gestació d’edificis icònics.

Al valor totèmic de l’edifici, calafegir la seva capacitat de regenerarl’entorn i la trama urbana en la quals’insereix. És obligat citar, en aquest

punt, l’estreta relació de Bilbao i elGuggenheim. L’arribada de la Fun-dació va permetre a una ciutat deca-dent reinventar-se, renovar-se imodernitzar la seva ria, una autènti-ca ruïna industrial. Les repercus-sions de l’edifici projectat per Frank

Gehry no tenen parangó possible:l’any 1994 el nombre de turistes quevisitaren Bilbao va ser 24.302; l’any2008 visitaren la ciutat 604.318;l’any 1994 la ciutat organitzava 88congressos anuals; al 2008 assolirenels 981. En aquesta línia, no resulta

estrany que la Diputació Foral deBiscaia necessités només dos anysper recuperar la inversió de 23.000milions de pessetes.

L’estela del Guggenheim va con-duir altres ciutats estatals a erigir laseva pròpia icona com a instrumentd’embelliment i, alhora com a pold’atracció turística. És indubtable eltirón mediàtic de la Ciutat de lesCiències i les Arts de València, ciutatque romandrà lligada fins a l’eterni-tat amb Calatrava. O de les QuatreTorres Business Area de Madrid,projectades per Foster & Partners.Precisament, va ser el mateix des-patx qui va guanyar el concurs per ala remodelació del que serà l’estadimés gran d’Europa: el Camp Nou.

El projecte preveu dotar l’estadid’una pell camaleònica a partir depanells translúcids amb els colorsdel club. Durant la nit, l’estadis’il·luminarà a base de LEDs, con-vertint-se d’aquesta manera en lanova icona arquitectònica de la ciu-tat. Carles Sànchez Màrquez

AA hhoorreess dd’’aarraa,, poques cartes de pre-sentació fan falta per explicar quisón Love of Lesbian. En actiu des defa gairebé quinze anys, han crescutimparablement fins aconseguir con-solidar-se com un dels grups mésaclamats de pop espanyol sorgit deCatalunya. Una consolidació que vaser conseqüència de la reinvenciódel grup en el seu tercer disc,Maniobras de escapismo, quan, encer-tadament, van decidir canviar l'an-glès pel castellà.

Avui, amb sis discs sobre les sevesespatlles, Love of Lesbian han dei-xat de ser un grup exclusivamentidolatrat per modernus de Barcelonaper convertir-se en assidus delFestival Internacional de Benicàssimi en un referent que ha trencat lesbarreres de l'indie per captar unpúblic molt més ampli.

Prova d'això és l'expectació queha generat el seu concert programatal Teatre-Auditori de Sant Cugat.Gairebé un any després de tancarles Barraques, Love of Lesbian tor-nen a la nostra ciutat amb una novaactuació. Des de fa mesos que elsmés fans del grup de Sant Vicençdels Horts somien amb el concertque oferiran aquí el proper 21 demaig. Més encara tenint en compteque aquest no serà un concert de

Love of Lesbian qualsevol. Per l'oca-sió, el grup es vestirà de gala peroferir una nit màgica ambl'Orquestra Nacional Clàssica d'An-dorra. Un acompanyament de luxedirigit per Ricky Falkner i FernandoVelázquez. Sens dubte, una oportu-nitat única per veure un espectaclediferent de la banda liderada perSanti Balmes.

Però aquest no és l'únic concertrecomanable d'aquesta recta final demaig. Cinc dies després del concertde Love of Lesbian, concretament eldimecres 26 de maig, els australiansSmudge estaran tocant a la SalaBeCool de Barcelona. Un concertobligat per a tots els amants del rockdels noranta i que farà babejar totsels fans de la banda, que porten gai-rebé vint anys esperant aquesta pri-mera actuació a la Península. A més,Smudge estaran ben telonejats pelsmeus amics de The DestroyedRoom, que compleixen un somni enpoder tocar amb una de les sevesbandes preferides.

Tot plegat, dos concerts impres-cindibles i que, a més, poden servirper anar fent boca de cara al festímusical del Primavera Sound, quetancarà un mes de maig (del dijous27 al dissabte 29) musicalmentesplèndid. Pablo Vázquez

Love of Lesbian tornen a Sant Cugat

cultura

13

dijou

s13

de

mai

g d

e 2010

Tòtems postmoderns

Projecte de remodelació del Camp Nou, de Foster & Partners.

La banda tocarà acompanyada de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra.

agenda

L’AGENDADE VALLDOREIX

Dijous 13

17.30Biblioteca Vall d'OrEExxpplliiqquueemm CCoonntteess:: EEll vvaaiixxeellll mmààggiiccOrganitza: EMD

Divendres 14

22.00Nau de CulturaCCoonncceerrtt ddee MMaarrcc PPaarrrroott((ccllooeennddaa ddeell II CCiiccllee ddeeMMúússiiccaa ddee CCaannççóó dd''AAuuttoorr))Organitza: EMD

Dissabte 15

VViissiittaa mmaattiinnaall ccoommeennttaaddaappeerr ll''aannttiicc ppoobbllee ddee SSaanntt AAnnddrreeuu ddee PPaalloommaarrOrganitza: Valldaurex

Diumenge 16

19.00Sala Casal de CulturaIIllllaa BBrroossssaa,, vviiaattggee ppeerr ll''oobbrraaddeell ppoolliiffaaccèèttiicc JJooaann BBrroossssaaOrg: Pentagrama

Dilluns 17

19.30Biblioteca Vall d'OrGGrruupp ddee LLeeccttuurraa eennaalleemmaannyy:: lllleeggiimm ii ccoommeenntteemmAAmm HHaanngg,, ddee MMaarrkkuuss WWeerrnneerrOrganitza: EMD

Dimecres 19

21.00Restaurant el Casalet SSooppaarr--TTeerrttúúlliiaa:: MMeeddiicciinnaarreeggeenneerraattiivvaa ii tteerrààppiiaa

cceell··lluullaarr,, aammbb JJoorrddii JJooaann AAiirrooOrg: Associació de VeïnsCan Majó de Valldoreix

Divendres 21

22.00Nau de CulturaCCiinneemmaa:: EEll ttrreenn,, ddee JJoohhnn FFrraannkkeennhheeiimmeerr ((aa pprrooppoossttaa ddee VVaallllddaauurreexx))Org: Entitats Culturals,Associacions Veïnals i EMD

Dilluns 24

19.30Biblioteca Vall d'OrGGrruupp ddee LLeeccttuurraa eenn ffrraannccèèss:: lllleeggiimm ii ccoommeenntteemm LLaa gguueerrrree ddee TTrrooiiee nn''aauurraappaass lliieeuu,, ddee JJeeaann GGiirraauuddoouuxxOrganitza: EMD

14

dijou

s13

de

mai

g d

e 2010

SOCIOLOGIA

Joc netEEnnccaarraa rreesstteenn uunnss mmeessooss ppeerr aa lleess eelleecccciioonnss ccaattaallaanneess,,ppeerròò llaa ccaammppaannyyaa eelleeccttoorraall ffaa tteemmppss qquuee eessccaallffaa mmoottoorrss..JJaa tteenniimm ccaannddiiddaattss.. II aallgguunnss llooggoottiippss bbeenn rreennoovvaattss.. II eellsspprriimmeerrss eessllòòggaannss ddee pprreeccaammppaannyyaa.. II,, ssoobbrreettoott,, jjaa tteenniimmccaappss ddee ccaammppaannyyaa,, qquuee,, eenn aaqquueessttss tteemmppss eenn qquuèè eellmmààrrqquueettiinngg ppoollííttiicc hhaa aaddqquuiirriitt uunnaa aasscceennddèènncciiaa ttaann ddeess--mmeessuurraaddaa,, ggaaiirreebbéé tteenneenn ttaannttaa nnoottoorriieettaatt ppúúbblliiccaa ccoommeellss pprrooppiiss ccaannddiiddaattss..

FFaa uunneess sseettmmaanneess,, eell ccaapp ddee ccaammppaannyyaa ddeell pprriinncciippaallppaarrttiitt ddee ll''ooppoossiicciióó vvaa ddeemmaannaarr aauuddiièènncciiaa aammbb eell sseeuuhhoommòòlleegg ddeell pprriinncciippaall ppaarrttiitt ddeell ggoovveerrnn.. LL''oobbjjeeccttiiuu ddee llaattrroobbaaddaa nnoo eerraa aallttrree qquuee ooffeerriirr--llii,, aammbb ttoottaa ssoolleemmnniittaatt ii,,llòòggiiccaammeenntt,, aammbb llaa pprreemmssaa ccoomm aa tteessttiimmoonnii,, uunn aaccoorrddppeerr ttaall ddee ggaarraannttiirr eell jjoocc nneett ii llaa rreessppoonnssaabbiilliittaatt ppoollííttiiccaadduurraanntt llaa pprrooppeerraa ccaammppaannyyaa.. LLaa mmúússiiccaa,, ffaannttààssttiiccaa.. LLllààss--ttiimmaa,, ppeerròò,, qquuee ttoottss eellss ccoonnttrraacctteess ccoonntteenneenn uunnaa lllleettrraappeettiittaa qquuee ccaall lllleeggiirr aammbb aatteenncciióó..

MMééss eennllllàà ddee llaa rreettòòrriiccaa bbeenniinntteenncciioonnaaddaa ii ggrraannddiilloo--qqüüeenntt ssoobbrree llaa nneecceessssiittaatt ddee ffeerr aauuttooccrrííttiiccaa ii lllluuiittaarr ccoonn--ttrraa llaa ccrriissii ddee ccoonnffiiaannççaa eenn llaa ppoollííttiiccaa,, eell ddooccuummeenntt ccoonnttéédduueess pprrooppoosstteess qquuee ccrriiddeenn ll''aatteenncciióó.. LLaa pprriimmeerraa,, qquuee eellssddooss ppaarrttiittss eess ccoommpprroommeettiinn aa oorrggaanniittzzaarr ddooss ““ccaarraa aaccaarraa”” eennttrree eellss sseeuuss ccaannddiiddaattss.. LLaa sseeggoonnaa,, qquuee ttoottss ddoosseess ccoommpprroommeettiinn qquuee ssiigguuii llaa lllliissttaa mmééss vvoottaaddaa qquuii ppuugguuiiffoorrmmaarr ggoovveerrnn ((ccaall rreeccoorrddaarr qquuee eell ppaarrttiitt pprroommoottoorr dd''aa--qquueesstt ddooccuummeenntt nnoo hhaa ddeeiixxaatt mmaaii dd''iinnssiissttiirr eenn llaa mmaannccaaddee lleeggiittiimmiittaatt ddeemmooccrrààttiiccaa dd''uunn ggoovveerrnn qquuee,, mmaallggrraatt nnoohhaavveerr ““gguuaannyyaatt”” lleess eelleecccciioonnss,, rreepprreesseennttaa uunnaa mmaajjoorriiaappaarrllaammeennttààrriiaa))..

AAllgguunn mmaallppeennssaatt ppooddrriiaa aassssoocciiaarr eell jjoocc nneett aa llaa iigguuaall--ttaatt ddee ccoonnddiicciioonnss eennttrree ppaarrttiittss ii aall rreessppeeccttee aa lleess rreegglleessddee jjoocc ffiixxaaddeess ccooll··lleeccttiivvaammeenntt.. DDoonnccss vvaa eerrrraatt.. EEll jjoocc nneettppaassssaa ppeerrqquuèè eellss ddooss ppaarrttiittss mmaajjoorriittaarriiss ppaaccttiinn aaqquueelllleessrreegglleess qquuee mmééss eellss bbeenneeffiicciieenn,, ééss aa ddiirr,, ppeerr uunnaa dduuaalliitt--zzaacciióó ddee llaa ccaammppaannyyaa ii uunnaa bbiippaarrttiiddiittzzaacciióó ddee llaa ppoollííttiiccaaccaattaallaannaa oorriieennttaaddaa aa ggaarraannttiirr qquuee nnoo ddeeiixxiinn ddee sseerr ggrraannssii ssee llaa ppuugguuiinn jjuuggaarr mmàà aa mmàà eenn ccaaddaa cciittaa eelleeccttoorraall..

SSeegguurraammeenntt aaqquueesstt ddooccuummeenntt qquueeddaarràà eenn ppaappeerr mmuu--llllaatt,, ppeerròò ééss ttoottaa uunnaa ddeeccllaarraacciióó dd''iinntteenncciioonnss dd''uunnaa vviissiióórreeaallmmeenntt ssiinngguullaarr ddeell jjoocc nneett eenn ppoollííttiiccaa.. RRiikkii BBeenniittoo

FILOSOFIA

Sòcrates (III)LLaa mmoorrtt ddee SSòòccrraatteess vvaa ffeerr qquuee ttoottss eellss sseeuuss aaddmmiirraaddoorrsseess rreebbeelleessssiinn,, dd’’uunnaa mmaanneerraa oo aallttrraa,, ccoonnttrraa eell ssiisstteemmaa..¿¿CCoomm ppoott sseerr,, eess pprreegguunnttaavveenn,, qquuee eenn uunnaa ddeemmooccrrààcciiaauunn hhoommee ssiigguuii ccoonnddeemmnnaatt ppeerr lleess sseevveess iiddeeeess?? CCoomm ppoottsseerr qquuee eellss iiggnnoorraannttss ss’’eerriiggeeiixxiinn eenn jjuuttggeess dd’’aaqquueellllss qquueessóónn ssaavviiss?? CCoomm hheemm ddiitt,, lleess rreeaacccciioonnss vvaann sseerr ddiivveerrsseess..PPllaattóó vvaa rreenneeggaarr ddee llaa ddeemmooccrrààcciiaa ii vvaa ccoommeennççaarr aassoommiiaarr eenn uunnaa ttiirraanniiaa eennccaappççaallaaddaa ppeerr ffiillòòssooffss ((jjaa eennppaarrllaarreemm)).. LLaa rreessttaa ddee sseegguuiiddoorrss ddee SSòòccrraatteess,, qquuee llaa hhiiss--ttòòrriiaa hhaa ccllaassssiiffiiccaatt eenn ccíínniiccss,, mmeeggààrriiccss ii cciirreennaaiiccss,, vvaannsseerr mmééss mmooddeessttooss.. PPaarrlleemm ddeellss pprriimmeerrss..

LLaa ppaarraauullaa ““ccíínniicc”” ((qquuee eennccaarraa ééss bbeenn vviivvaa)) vvee ddeellggrreecc kkyyoonn,, qquuee vvooll ddiirr ““ggooss””.. EEllss ccíínniiccss ttaammbbéé vvaann ddeeiixxaarrddee ccrreeuurree eenn eell ssiisstteemmaa,, ppeerròò eenn ccoommpptteess ddee ccoommbbaattrree’’lleess vvaann ppoossaarr aa vviiuurree--hhii ppeellss rraaccoonnss,, aapprrooffiittaanntt--ssee ddeell qquueeeellss iinntteerreessssaavvaa,, eennrriieenntt--ssee’’nn ((oo pplloorraanntt)) qquuaann vveeiieenn ttoott eellqquuee tteenniiaa dd’’hhiippòòccrriittaa ii ddee rreeppuuggnnaanntt.. AAmmbb eell tteemmppss,, llaasseevvaa ““ffiilloossooffiiaa pprrààccttiiccaa”” vvaa aannaarr ddeerriivvaanntt ii ccoonnddiicciioonnaanntteell qquuee ddeesspprrééss sseerriiaa ll’’eessttooïïcciissmmee,, ppeerròò ll’’aarrrreell ddee llaa sseevvaaaaccttiittuudd,, aaqquueessttaa sseennssiibbiilliittaatt qquuee eellss ccooll··llooccaa ““mmééss eennllllààddeell bbéé ii ddeell mmaall””,, aaqquueessttaa ggaannyyoottaa ddee mmeennyysspprreeuu ii dd’’iinn--ccrreedduulliittaatt qquuee sseemmpprree dduuiieenn aa llaa ccaarraa,, ccoommbbiinnaaddaa aammbbeell ssaarrccaassmmee ii eell ppaarraassiittiissmmee qquuee eellss ppeerrmmeettiiaa vviiuurreesseennssee sseeppaarraarr--ssee dd’’aallllòò qquuee nnoo ppooddiieenn ddeeiixxaarr dd’’ooddiiaarr nniidd’’eessttiimmaarr,, ppeerrvviiuu eennccaarraa,, aavvuuii,, eenn ll’’úúss qquuee ffeemm ddee llaappaarraauullaa ““ccíínniicc””.. Oriol Sumsi

DDiijjoouuss1133 ddee mmaaiigg

19.30Biblioteca del Mil·lenariTTeerrttúúlliiaa ssoobbrree PPoorrcceellOrganitza: Ajuntament

19.30Cinemes Sant CugatCCiinneemmaa dd''aauuttoorr:: LLooookkiinngg ffoorr EErriicc,, ddee KKeenn LLooaacchh Org: Cinesa, Ajuntament

21.30Llibreria El Siglo MercanticCCoonncceerrtt ddee JJaazzzz aammbb eell dduuooCCllaarraa LLuunnaa && AAllbbeerrtt VViillààOrg: Club de Jazz Sant Cugat

DDiivveennddrreess1144 ddee mmaaiigg

15.00ZEM Rambla del CellerEExxhhiibbiicciióó iinntteerrnnaacciioonnaallddee ggiimmnnààssttiiccaa eessttèèttiiccaaOrganitza: Club Muntanyenc

17.30Casal de Joves TorreBlanca11aa TTrroobbaaddaa dd’’aaffiicciioonnaattss aall ccuubb ddee RRuubbiikkOrganitza: Ajuntament

20.00Casa de CulturaEEll cciinneemmaa ddee RRooggeerr CCoommeellllaa(dos documentals, uncurtmetratge i un videoclip)Org: Ajuntament, Curts i Més

22.00Teatre-Auditori5500++ DDee llaa NNoovvaa CCaannççóó aa lleess ccaannççoonnss mmééss nnoovveessOrganitza: Ajuntament

DDiissssaabbttee1155 ddee mmaaiigg

De 9.00 a 20.00Carrer Major i plaça d'OctaviàFFiirraa ddee SSaanntt PPoonnçç,, vveennddaa ddee pprroodduucctteessaalliimmeennttaarriiss aarrtteessaannaallssOrganitza: Ajuntament

De 10.00 a 20.00Plaça dels Quatre CantonsFFiirraa dd''aarrtteessaanniiaaOrg: Associació d'Artesans

10.00Rambla de Rivera cantonadacarrer d’Àngel GuimeràCCoonnssttrruucccciióó ssoosstteenniibbllee::VViissiittaa gguuiiaaddaa aa ll''eeddiiffiiccii ddeePPrroommuussaa ddee MMaarr ddee llaa XXiinnaaOrganitza: Ajuntament

11.00Centre Cívic de la FlorestaTTaalllleerr:: PPoossaa vveerrddaa llaa tteevvaa llllaarr(taller pràctic de 3 sessionsper reduir el consum)Organitza: Ajuntament

12.00Plaça de Sant Pere i OctaviàBBaallllaaddaa ddee SSaanntt PPoonnçç aa ccààrrrreecc dd''AAnnddaannççaaOrg: Esbart de Sant Cugat

VViiggíílliieess ddee SSaanntt PPoonnçç17.00CCeerrccaavviillaa aammbb CCaasstteelllleerrss,, DDiiaabblleess,, KKaattaa KKiittiinnggaa,, BBaassttoonneerrss ii CCaappaarrrroottss19.00Plaça d'Octavià AAccttuuaacciióó aammbb eellss CCaasstteelllleerrss ddee SSaanntt CCuuggaatt,, llaa CCoollllaa JJoovvee ddee SSiittggeess ii eellss CCaasstteelllleerrss dd''EEsspplluugguueess 21.00Jardins del Paga-li JoanBBoottiiffaarrrraaddaa ppooppuullaarr21.30CCoonncceerrtt aa ccààrrrreecc ddeellss PPaacchhaammaannaa,, JJoohhnn HHaatt && TThhee TTeerrmmiieetteerrss,, ii DDiiaabblleess Org: Castellers de SC

18.00Aula Magna de l'EscolaMunicipal de MúsicaNNeexxuuss ppiiaannoo dduuoo eenn ccoonncceerrttOrganitza: Joventuts Musicals

20.00Casal de Joves TorreBlancaTTeeaattrree:: eessttrreennaa ddee FFoorraa ddeeqquuaaddrree,, aa ccààrrrreecc ddee llaaccoommppaannyyiiaa NNeennaa ddeell PPoollllaassttrreeOrganitza: Ajuntament

DDiiuummeennggee1166 ddee mmaaiigg

Parc CentralFFiinnaall ddee llaa CCooppaa EEsspprriinntt dd''OOrriieennttaacciióóOrganitza: Club SenglarOrientació Sant Cugat

9.00Club Muntanyenc Sant CugatPPaasssseejjaaddeess ppeerr CCoollllsseerroollaa::VViissiittaa gguuiiaaddaa aa CCaann CCoollllOrganitza: Club Muntanyenc

De 10.00 a 20.00Plaça d'OctaviàXXVVII MMoossttrraa ddee ddiibbuuiixx,, ppiinnttuurraa ii ggrraavvaattOrganitza: Firart

D’11.00 a 14.00Plaça de Barcelona2200aa FFeessttaa ddeell LLlliibbrree GGeeggaannttOrg: Associació Llibre Gegant

11.45Plaça Lluís MilletVViissiittaa ddee llaa BBiieennnnaall dd’’AArrtt CCoonntteemmppoorraannii CCaattaallààOrg: Òmnium-Sant Cugat

12.00Casal Cultural de Mira-solFFeessttaa ddeell CCaassaall Org: AAVV Sant Joan

12.00Plaça d'OctaviàAAccttuuaacciióó ddee SSaanntt PPoonnççOrg: Castellers de SC

19.00Teatre-AuditoriTTeeaattrree:: LL''aauuccaa ddeell sseennyyoorrEEsstteevvee,, ddee SSaannttiiaaggoo RRuussiiññoollOrganitza: Ajuntament

19.30La BohemiaJJaamm SSeessssiioonn aammbb HHuuggoo AAssttuuddiilllloo TTrriiooOrganitza: Jazzenviu

DDiilllluunnss1177 ddee mmaaiigg

19.30Biblioteca del Mil·lenariLLeeccttuurraa ddee DDiiffuunnttss ssoottaa eellssaammeettlllleerrss eenn fflloorr,, ddee PPoorrcceellOrganitza: Ajuntament

DDiimmeeccrreess1199 ddee mmaaiigg

20.00Teatre-AuditoriAAccttee cceennttrraall eenn rreeccoorrdd aa BBaallttaassaarr PPoorrcceellOrg: Ajuntam., Generalitat

DDiijjoouuss2200 ddee mmaaiigg

19.30Cinemes Sant CugatCCiinneemmaa dd''aauuttoorr:: LLaa vveennttaannaa,,ddeell ddiirreeccttoorr CCaarrllooss SSoorriinn Org: Cinesa, Ajuntament

20.30Terra DolçaTTaasstt ddee ggiinnttòònniiccss(inscripcions al 93 674 16 56 abans del dia 17)Organitza: Terra Dolça

DDiivveennddrreess2211 ddee mmaaiigg

20.00Casa de CulturaNNiittss tteemmààttiiqquueess:: DDeebbaatt aappaarrttiirr ddeell lllliibbrree RReettoorrnnoo ddeeKKeeyynneess,, aammbb JJoorrddii CCaassaass Organitza: UniversitatInternacional de la Pau

22.00Teatre La UnióTTeeaattrree:: LLuuxx iinn tteenneebbrriiss,, ddee BBeerrttoolldd BBrreecchhtt,, aa ccààrrrreecc ddee FFiillaa ZZeerrooOrg: La Unió Santcugatenca

22.00Teatre-AuditoriCCoonncceerrtt:: LLoovvee ooff LLeessbbiiaannaammbb ll''OOrrqquueessttrraa NNaacciioonnaallCCllààssssiiccaa dd''AAnnddoorrrraaOrganitza: Ajuntament

22.30Casa de CulturaJJaazzzz eenn VViiuu:: SSiimmoonnkkiissOrg: Jazzenviu, Ajuntament

DDiissssaabbttee2222 ddee mmaaiigg

10.00Centre Social i Sanitari la Floresta77aa TTrroobbaaddaa ddeeccooll··lleecccciioonniisstteess ddee ppllaaqquueess ddee ccaavvaaOrganitza: Olimpyc laFloresta, Comissióde Festes de la Floresta

12.00Biblioteca del Mil·lenariHHoorraa ddeell ccoonnttee:: LLeess hhiissttòòrriieessddee llaa DDooccttoorraa PPoottiinngguueess,,aa ccààrrrreecc ddee SSííllvviiaa RRiiccaarrttOrganitza: Ajuntament

17.00Centre Cívic El Molí de les PlanesTTaalllleerr:: HHoorrtt ffaammiilliiaarr eeccoollòòggiicc(taller pràctic de 5 sessionsper fer un hort i mantenir-lo)Organitza: Ajuntament

20.00Casal de Joves TorreBlancaEEssttrreennaa ddeell ccuurrttmmeettrraattggee 22//44 ddee 99,, uunnaa oobbrraa ddeellssppaarrttiicciippaannttss ddeell TTaalllleerr ddeecciinneemmaa ddee TToorrrreeBBllaannccaaOrganitza: Ajuntament

DDiiuummeennggee2233 ddee mmaaiigg

9.00Club Muntanyenc Sant CugatPPaasssseejjaaddeess ppeerr CCoollllsseerroollaa:: EEll TTuurróó ddee llaa MMaaggaarroollaaOrganitza: CMSC, Ajuntament

10.00Plaça d'OctaviàFFeessttaa iinnffaannttiill XXVV aannyyss Org: Grup Mediterrània

12.00Canals, Galeria d'ArtVVeerrmmuutt ttoott vviissiittaanntt iiccoommeennttaanntt ll''oobbrraa ddee CCuuiixxaarrttOrganitza: Canals

13.00Sala El Siglo MercanticCCoonncceerrtt:: JJooaaoo OOlliivveeiirraaOrg: Assoc. Cultural El Siglo

18.00Teatre-AuditoriOObbrraa:: MMaannuuaall dd''iinnssttrruucccciioonnss,,aa ccààrrrreecc ddee FFeemmaarreecc,, GGrruupp ddee TTeeaattrree SSoocciiaall Org: La Xarxa, Ajuntament

18.30Plaça de l'OmFFeessttaa ffiinnaall ddee ccuurrss GGrruupp MMeeddiitteerrrràànniiaaOrg: Grup Mediterrània

19.00Plaça d'OctaviàBBaallllaaddaa ddee ssaarrddaanneess aammbb llaaccoobbllaa JJoovveenníívvoollaa ddee SSaabbaaddeellllOrganitza: Entitat Sardanista

19.00Casal Cultural de Mira-solCCoonnffeerrèènncciiaa:: CCoonnvviiuurree aammbb eell PPaarrkkiinnssoonnOrg: Ajuntament, Associacióde Parkinson de Catalunya

19.30La BohemiaJJaamm SSeessssiioonn aammbb AAllvvaarr MMoonnffoorrtt QQuuiinntteettOrganitza: Jazzenviu

DDiilllluunnss2244 ddee mmaaiigg

19.15Terra DolçaXXeerrrraaddaa:: LL’’aaggrrooeeccoollooggiiaaccoonnttrraa ll’’aaggrroonneeggooccii,, aammbb CCllaarraa NNiicchhoollllss ((UUCCBB))Organitza: Terra Dolça

SSii vvoolleeuu ppuubblliiccaarr lleess vvoossttrreessaaccttiivviittaattss,, ppoosseeuu--vvooss eennccoonnttaaccttee aammbb nnoossaallttrreess aa::rreeddaacccciioo@@aatteenneeuu..ccaatt

agenda

NUTRICIÓ

Al·lèrgies““PPrriimmaavveerraa””,, pprroovviinneenntt ddee pprriimmaa ((pprriimmeerraa)) ii vveerraa ((vveerrdd)),,èèppooccaa ddee ttrraannssiicciióó eennttrree hhiivveerrnn ii eessttiiuu,, èèppooccaa dd''aall··llèèrr--ggiieess.. AAqquueessttaa pprriimmeerraa vveerrddoorr ii ccoolloorraaiinnaa ffaa qquuee eellss aall··llèèrr--ggiiccss aall ppooll··lleenn eess vveeggiinn aaffeeccttaattss ppeerr uunnaa ssèèrriiee ddee ssíímmppttoo--mmeess ii//oo ccrriissiiss..

TToottss ccoonneeiixxeemm aallggúú qquuee eenn ppaatteeiixx ssii nnoo eenn ssoomm lleess vvíícc--ttiimmeess.. II ll''aalliimmeennttaacciióó ééss iimmppoorrttaanntt ppeerr pprreevveenniirr--lleess ii ttrraacc--ttaarr--lleess?? LL''aalliimmeennttaacciióó ééss iimmppoorrttaanntt ppeerr aa ttoott!!

LLaa pprreevveenncciióó ccoonnttrraa lleess aall··llèèrrggiieess hhaa ddee ccoommeennççaarr ddeessddee llaa iinnffàànncciiaa,, ééss uunnaa mmoolltt bboonnaa mmaanneerraa dd''aajjuuddaarr eellssnnoossttrreess ffiillllss qquuee ccrreeiixxiinn mmééss ssaannss.. CCoomm hhoo ffeemm??RReessppeeccttaarr llaa llaaccttàànncciiaa mmaatteerrnnaa mmíínniimm 66 mmeessooss ééss mmoollttiimmppoorrttaanntt,, ii llaa iinnttrroodduucccciióó aalliimmeennttààrriiaa ppoosstteerriioorr hhaa dd''eess--

ttiimmuullaarr llaa sseevvaa ssaalluutt iinntteessttiinnaall ii hheeppààttiiccaa.. SSii iinnttrroodduuïïmmeellss aalliimmeennttss ccoomm eenn tteeoorriiaa ss''hhaa ddee ffeerr,, ffeenntt qquuee ssiigguuiinn ddeeqquuaalliittaatt ii tteemmppoorraaddaa ii ffeemm qquuee eellss mmééss ppeettiittss rreeaalliittzziinnaaccttiivviittaatt ffííssiiccaa ddeess ddeell pprriinncciippii ((hhii hhaa eexxeerrcciicciiss ppeerr aannaaddoonnss,, ssíí)),, ppootteenncciieemm eell sseeuu ssiisstteemmaa iimmmmuunnoollòòggiicc.. PPeerraaccaabbaarr--hhoo dd''aaddoobbaarr,, ssuuccrreess ii aaddddiittiiuuss eell mmééss ttaarrdd ppoossssii--bbllee ((ssii ppoott sseerr,, ppaassssaattss eellss 1188 mmeessooss)).. AAqquueessttss ccoonnsseellllssppooddeenn sseerr mmoolltt bboonnss aalliiaattss..

SSoorrttiinntt--mmee uunnaa mmiiccaa ddeell mmeeuu tteemmaa,, ccoommpplleemmeennttaarr llaapprreevveenncciióó aammbb ll''úúss ddee rroobbeess eell mmeennyyss ssiinnttèèttiiqquueess ppoossssii--bblleess ((ssoobbrreettoott lleess ddee ccoolloorr qquuee,, eenn eell ffoonnss,, ttaann mmaaqquueessssóónn......)) ii rreennttaaddeess aammbb ddeetteerrggeennttss eessppeecciiaallss ppeerr aannaaddoonnss oo sseennssee ssaabboonnss,, ééss uunnaa aajjuuddaa iinntteerreessssaanntt..

DDiitt ttoott aaiixxòò eessppeerroo qquuee nnoo eess mmaall ccoonnffoonngguuii aaqquueessttaapprreevveenncciióó aammbb llaa iiddeeaa ddee ppoossaarr eellss nnoossttrreess ffiillllss eenn bboomm--bboolllleess aaïïllllaaddeess,, ssiimmpplleemmeenntt eess ttrraaccttaa ddee ffeerr lleess ccoosseessqquuaann ttooqquueenn ii nnoo ““iinnttooxxiiccaarr aabbaannss dd''hhoorraa””..

PPeerr aa lleess vvííccttiimmeess ddeell ppooll··lleenn,, ii jjaa qquuee ééss mmaassssaa ttaarrddppeerr ddoonnaarr ccoonnsseellllss pprreevveennttiiuuss pprreevviiss aa llaa pprriimmaavveerraa,,aaqquuíí tteenniiuu uunnss qquuaannttss rreemmeeiiss nnaattuurraallss eeffeeccttiiuuss aammbbssiimmppttoommaattoollooggiiaa iinnssttaauurraaddaa::

EEll ssuucc ddee ppaassttaannaaggaa ii ttoommààqquueett aa ppaarrttss iigguuaallss eenn ddeejjúúddiiààrriiaammeenntt rreeaalliittzzaatt ffiinnss aa llaa rreedduucccciióó ddeellss ssíímmppttoommeess..

LLeess ccààppssuulleess dd''aallffaallss,, qquuee ppooddeemm ttrroobbaarr eenn bboottiigguueessddee ssuupplleemmeennttaacciióó nnaattuurraall..

UUnn rreemmeeii ““ccoommooddíí”” ppeerr aa ttootteess lleess aall··llèèrrggiieess ééss llaaiinnffuussiióó dd''oorrttiiggaa ((33 ccooppss aall ddiiaa))..

II uunn ddee mmééss llaabboorriióóss:: 11 ggoott dd''aaiigguuaa ppeerr 44 ccll ddee vviinnaaggrreeddee ssiiddrraa aammbb eell ssuucc ddee 66 rraavveess ii mmiittjjaa lllliimmoonnaa.. EEll pprreenneemmeenn ddeejjúú dduurraanntt 55 ddiieess.. DDeessccaannss ddee 4488 hhoorreess ii ssaanntt ttoorr--nneemm--hhii ffiinnss qquuee mmiilllloorreemm.. Gerard Pintó

15

dijou

s13

de

mai

g d

e 2010

AAqquueesstt aannyy ll’’EEssccoollaa dd’’AAdduullttss cceelleebbrraaqquuee jjaa eenn ffaa 3300 qquuee eexxiisstteeiixx.. PPeerr ssaabbeerrttoott eell qquuee hhaa rreepprreesseennttaatt,, ii eennccaarraarreepprreesseennttaa,, aaqquueessttaa iinnssttiittuucciióó,, ppaarr--lleemm aammbb uunnaa ddee lleess dduueess mmeessttrreess qquueehhii ssóónn ddeess ddeell pprriimmeerr ddiiaa..

CCoomm vvaa nnééiixxeerr ll’’EEssccoollaa dd’’AAdduullttss??Vam començar al curs 79-80, aprofi-tant el moviment de les escoles públi-ques que buscaven una qualitat enl’ensenyament. Després de la mortde Franco, els nous ajuntaments de-mocràtics van apostar per crearaquest tipus d’escoles, perquè el quefins llavors es feia era que en les esco-les de primària hi assistissin adults

després de l’horari escolar, a partirde quarts de vuit del vespre, a feruna mena de classes de repàs. Ambl’Escola d’Adults, es va voler donarinstitucionalitat a aquests estudis, ferles coses ben fetes.

LL’’eessccoollaa llaa vvaa eennggeeggaarr ll’’AAjjuunnttaammeennttdd’’aalleesshhoorreess,, ddoonnccss??No ben bé. L’impuls real era el delmoviment de les escoles d’adults, quenaixia de la ciutadania. El que sí queva fer l’Ajuntament va ser pagar lesprimeres despeses, fins que la Ge-neralitat se’n va fer càrrec, i cedir-nosel primer local que vam tenir.

OOnn eerraa??Al soterrani de l’antiga escola demagisteri, que ara és la Casa deCultura. Després vam passar a estarals locals de Correus, al soterrani,també, i després ja vam passar, el curs84-85, a la Casa de Cultura, quan vancomençar a fer la primera remodela-ció. I des de llavors estem aquí.

AAll ppiiss ddee ddaalltt,, aarraa,, qquuee ééss mmoolltt mméésslllluummiinnóóss qquuee uunn ssootteerrrraannii..Estem molt millor, sí.

EEll ttiippuuss dd’’aalluummnneess eerraa ccoomm eellss dd’’aarraa??No ben bé. La població, amb aquests30 anys, ha canviat. Abans l’alumnateren majoritàriament dones, i aras’ha equilibrat bastant. També hi ha-via molta gent gran, i ara hi ha moltsjoves d’entre 20 i 35 anys. Amb laqüestió de la llengua també hi hahagut canvis, perquè la provinençadels alumnes també és diferent. Arahi ha gent de tot arreu.

II ccoomm eess nnoottaa,, aaiixxòò??Amb les maneres de fer i de ser. Devegades, més que classes d’alfabetit-zació, llengua o coneixements, el quefem és educació ciutadana. Hemd’explicar, gairebé des de zero, comes fan les coses aquí. Hi ha alumnesque no vénen a classe i que ens dema-nen que els aprovem. En els seus paï-sos les coses potser funcionen d’unaaltra manera, però aquí, això no hopodem fer.

QQuuiinn ééss eell ppeerrcceennttaattggee dd’’èèxxiitt??Els que vénen, no acostumen a tenirproblema. El problema és amb elsque no vénen i acaben abandonant.S’ha de dir, però, que molts tornenquan veuen que els títols que espoden treure aquí els poden servirper millorar a la seva vida laboral.

CCoomm vveeuuss eell ffuuttuurr ddee ll’’eessccoollaa??Què vols dir?

CCoonnttiinnuuaa sseenntt nneecceessssààrriiaa??Sí, i tant. Les escoles d’adults conti-nuaran existint, perquè mentre lasocietat necessiti eines per entendreel món, seran necessàries.

DDee ttootteess mmaanneerreess,, eenn uunn ffuuttuurr iiddeeaalleessttaarriiaa bbéé qquuee aaccaabbeessssiinn ddeessaappaarreeii--xxeenntt,, ppeerrqquuèè vvoollddrriiaa ddiirr qquuee ttootthhoommhhaa ffeett ll’’eessccoollaarriittzzaacciióó ddee ppeettiitt,, nnoo??Però és que no és només per com-pensar la gent que no ha fet l’escola-rització de petit, pot ser també peractualitzar els estudis, per obtenir ti-tulacions noves que abans no exis-tien, o per obtenir nivells superiorsper accedir a feines millors.

II ppeerr aallss iimmmmiiggrraannttss,, ttaammbbéé,, mm’’iimmaa--ggiinnoo,, ppeerrqquuèè sseemmpprree vvee ggeenntt nnoovvaa,,ddee ppaaïïssooss aammbb mmeennyyss ccoonnddiicciioonnss..En part sí, però s’ha d’abandonar laidea que a l’escola només hi vénenimmigrants i gent desafavorida. Al’escola hi ve tot tipus de gent, de totsels sectors i edats. De fet, jo sempredic que és un reflex del que hi ha a lasocietat, amb tota la seva complexitat.

CCoomm cceelleebbrraarreeuu aaqquueessttss 3300 aannyyss??Farem una petita festa el dissabte 15,al claustre del Monestir, amb la pre-sència d’alumnes del primer curs, unconcert de gospel i un aperitiu per atothom. Oriol Sumsi

Montse Oñate a la sala d’informàtica de l’Escola d’Adults. / ATENEU

“L’Escola d’Adults sempre haestat un reflex de la societat”

Montse Oñate, mestra de l’Escola d’Adults

“L’Escola d’Adults vanéixer del moviment deles escoles públiques dedesprés de la dictadura”

“Cal oblidar la idea queels alumnes de l’escolanomés són immigrants i gent desafavorida”

INTERRUPCIÓ, O EXEMPLE? En plena entrevista, un dels alumnes de l’Escolad’Adults entra a la sala. La Montse Oñate demana disculpes i comença a par-lar amb ell. En transcrivim l’interessant diàleg.

-Bon dia, volia fer una pregunta.-Digues.-Vull fer un curs per acabar l’ESO.-Com? Ara?-Sí.-Però si tu ja estàs apuntat i gairebé no véns...-És que ara he trobat una feina de comercial.-A més, el castellà el portes així-així, i el català... encara més així-així... El queprimer hauries de fer és venir cada dia al grup que estàs matriculat. -És que amb la feina...-Pots fer l’ESO, però no en un any...-En dos?-O en tres. A més, al grup aquest que estàs ara, que és el que t’aniria bé, no hivéns. Fa setmanes, moltes setmanes que no véns. -Dues.-Apa, vols que tregui la llista? A l’abril només vas venir un dia, i al març, dos. Alfebrer vas venir més, però després gairebé no has vingut. I estant només apun-tat no s’aprova, s’ha de venir a classe.-Però és que amb la feina no puc.-Has de decidir si t’interessa treballar o si t’interessa treure’t l’ESO per potsertrobar una feina que sigui una miqueta millor. T’ho has de pensar. I sobretothas de venir, perquè si no véns, al final t’haurem de donar de baixa.

L’Escola d’Adults de Sant Cugat ofereix classes per treure’s el Graduat enEducació Secundària (GES), informàtica (nivell inicial), anglès (nivell inicial),català i castellà per a nouvinguts, aprendre a llegir i escriure, i un curs depreparació per a la prova d’accés als cicles formatius de grau superior. Lespreinscripcions per al curs 2010-2011 seran del 16 al 23 de juny a la secre-taria del centre, que té la seu a l’últim pis de la Casa de Cultura.