recull textos maig 2012

ACTIVITATS CREATIVESACTIVITATS CREATIVESACTIVITATS CREATIVESACTIVITATS CREATIVES

El salze ploraner del meu cor Tinc un salze ploraner plantat al meu cor que bressola les seves branques per cada record teu, per la teva veu. Amb les seves branques tristes fregant el seu sòl, Enfonsat al terra, buscant consol, Davant aquell aiguat, perdent esplendor. A la finestra em vaig veure reflectida, Trencada i plorant la teva malaltia ''El salze sóc jo'', vaig deduir entristida Ploro per l'absència i t'enyoro la presència. Quan del meu costat t'has anat, Amb tu, àvia, jo hauria volat. Ella no volia quedar-se, ella s'ha marxat, ...sense aturar-se ni acomiadar-se.

Ana M.

El Pollancre

L'aire, fresc i humit... fa moure el pollancre de bon matí donant-me uns records molt antics de quan jugava sota de l'arc de Sant Martí Les seves fulles duren un cert temps fins que arriba el mal temps que cauen com les plomes bufades pel vent Quan torna la primavera les seves fulles comencen a sortir com l'arc de Sant Martí A l'abril comencen a florir les flors que en un futur faran créixer un altre mur.

Adrian R.

L'esperança perduda

Quant temps fa que el meu cor espera i desespera, quants dies sense veure la llum de l’albada. El meu cor batega i decidit s’accelera, com pateix per no saber res de l’estimada. Tot és fosc al meu voltant i les nits són llargues, no veig un moment de repòs en la meva ànima. La cara pàl·lida, el cos feixuc, així em pagues tots els moments que hem viscut, m’has robat la calma. On són els dies daurats? On són les nits tènues? Em pesa el meu despertar, buit d’amor i tenebres. Els llençols freds sobre les meves cames nues dibuixen un espai on tu ja no pots cabre. Quin somni més joiós, que fàcil ha estat viure’l. Ja no sé qui sóc, d’on vinc, on vaig, ja no sento. M’has robat l’esperança, l’orgull no vull perdre’l, l’amor que t’he donat no em dol i així el canto. Qui pogués sobreviure a tant dolor, digueu-me, quint cavaller ple de passió i amor pot fer-ho? Deixaré reposar l’ànima, ajudeu-me, admiro els bons amants i arribaré a ser-ho.

Marina B.

La primavera

La primavera, l’estació més bonica Les flors comencen a florir, deixant Uns camps plens d’alegria i passió Que amb el començament de l’estiu se’n va Hi ha flors de tot tipus, com roses De color vermell, el color de la passió També hi ha clavells bastant bonics Com els teus ulls quan miren al cap vespre El teu cabell és del color d’aquest anell Que jo et dono a tu per a sempre Espero que no m’oblidis mai, si us plau Ja que a mi no se em passarà fer-ho La primavera i l’amor són similars Quan les flors comencen a marcir-se, Un panorama similar al desamor Comença a succeir en els meus ulls Però aquesta primavera tornarà Igual que un altre amor, però més fort És l’única solució que hi ha Per poder sortir d’aquest mal d’amor Adrian R.

La palmera

Jo la miro; és tan alta amb les branques llargues, altives i orgulloses i el seu tronc encorbat i gros. Les fulles fines em miren les que des de petita m'observen i la seva mirada, trista i melanconiosa es compagina amb la brisa trista i a la vegada joiosa. El tronc, robust, que em protegia ho fa avui amb la mateixa insistència i la mateixa gelosia. Preciosos records que tinc.. segui essent somnis!

Yesenia

L'olivera Dalt de tot de la muntanya, sota l’empenta dels vents aguanta forta les tempestes l’olivera que jo tinc present. Amb el tronc robust i esquerdat per tots els anys passats resisteix mirant al cel majestuosa i persistent. Quant suc de tu n’hem tret, gràcies al teu fruit verd, quantes olors i quin gust ens has donat amb el temps. Records d’infantesa llunyana, moments viscuts a l’hivern, sota la teva immensa corassa tots junts hem conviscut. La teva vellesa infinita no et ja menys punyent, doncs amb els anys, l’enyorança ha reviscolat en les nostres ments. Marina B.

LA MEVA TERRA EM FA DIFERENT La meva pàtria, el meu país, el meu amor m’omplen de valent. La meva terra, dins el meu cor, batega amb força i em fa més fort. Ara sóc lluny m’enyoro molt, la meva terra és el que sóc. La meva llengua, el meu bon fer, la meva pàtria em fan diferent. El meu país, la meva gent, m’han ensenyat a ser valent. Marina B.

Poema a un arbre

L'arbre més fort del planeta aquell que tot el bosc el respecta, ja sabem quin és aquest arbre, aquest arbre és el roure. El roure és l'arbre més poderós el més alt i el més fort. És el rei de tot el bosc el respecta fins el sol. Aquest és el roure, el rei del bosc el arbre més alt i més fort el que tothom el respecta i el vol. Aquest és el roure, el rei del bosc el arbre més alt i més fort i els animals aprofiten per amagar-se del sol.

Yasin

Infinit somni d’amistat

Tot comença amb un somni perdut

L’estiu se’n porta els records d’un passat, Molt lluny de les nostres memòries

Amb un breu vent de llevant juganer

La nit ens recorda aquell bon temps, En el que vam riure pel dolç mirall,

On es reflectia una amistat, Potser, sense un final mai escrit.

Avui ens persegueix un món distant,

On la realitat no existeix per ningú. I l’infinit s’obre davant nostre amb nous somriures amagats dins.

No ens permet pensar en un després

Sinó en un inoblidable demà On el sol tornarà a brillar I la tempesta, amb gust, s’acabarà

La lluna s’eixampla per aquest cel I fa amagar-se el sol d’hivern

Als prats on juguen els nens creients Amb somnis lleugers d’un nou present

No hi ha temor en aquesta vida, Que, nova i viva, juga amb nosaltres

Com un ànima infantil i clara Que fa d’aquest infinit La millor de les amistats.

(Poema imitant l'estil de Màrius Torres) Ainhoa P.

Poema al cirerer

El vell cirerer que plora, bell amb les rosades fulles, del seu tronc de fulla caduca que involuntàriament cauen. Mira el paisatge que l'envolta, i impacient espera que arribi de nou, el desitjable abril que farà que tornin a créixer les flors. Lluny del sol que il· lumina la seva figura, sap que no té possibilitats de tornar a mirar els núvols que ocupen el cel. Observa el seu reflex al riu proper, i aprofita el precís moment, per acomiadar-se del seu rostre que desapareix.

Ainhoa P.

L’ametller

David. L

Diguem, cor

Oh, petit cor! Tu que guardes sentiments Tan purs dintre teu, Com si res no passés Digue’m, tu que pots, D’on surt aquest dolor? Que m’envaeix tot el cos I sóc incapaç de dissimular Digue’m per què em passa això. Tu que pots, digue’m què he de fer, Per no sortir desemparada D’aquest gran i estrany amor Digue’m! explica’m per què sento Que em falta alguna cosa, Que no acabo de comprendre, D’aquest nou sentiment que m’ofega. Digue’m, tu que pots, Si algun dia aconseguiré oblidar Tot això que ara sento, I que no puc deixar de pensar... Ainhoa P.

Poema a un salze ploraner

Com el salze sol enmig del bosc del nord em sento envoltat d'humitat i no em refereixo a les meves llàgrimes, sinó a la necessitat d'ella per viure en aquest paisatge que per molt que a tu et sembli meravellós, sent jo només puc dir que és el més semblant al càlid i etern infern. A poc a poc he vist buidar-se aquest bosc de tots aquells a qui em semblava, i per la mort de cada un d'ells de les meves branques en surt una llàgrima. El ploraner em diuen sense saber-ne el perquè, només es fixen en les fulles, que són expressió del més profund sentiment. Ja comença l'època en què canvio de vida, ja em cauen les verdes llàgrimes que tenia per tornar a plorar-ne de noves. Aprofitaré per treure'm de sobre els vells records, els dolors de germans perduts en aquest infernal bosc. Faré una nova vida en la què no hi hagi lloc pel dolor. Anys després segueixo aquí, plorant dia no i dia sí. No sóc capaç d'allunyar-me dels sentiments, doncs de les meves branques vulgui o no tornen a sortir de ple a ple. He fracassat en això, em trobo tot sol, no hi ha cap altre remei per a mi, que voler passar a una vida millor on l'únic que brilli no sigui l'aigua llagrimal sinó l'esplendor de l'or.

De l'or que allà a dalt, on el camp blau es troba tot sol.

Andrea F.

EL LLIMONEREL LLIMONEREL LLIMONEREL LLIMONER He fet un llarg viatge fins arribar al meu destí, sóc el primer en arribar, durant aquesta època de l'any. Vinc des del sud-est asiàtic per adornar els jardins, perquè el meu tronc és ramificat i tinc un fruit que em surt de dins. Les meves branques tenen un sistema de defensa perillós, si vols un dels meus fruits has d’esperar que siguin grocs. Els meus fruits són ovalats i amb una pell porosa, les meves fulles són grans i dentades i amb molt bona olor. El meu fruit ovalat té un sabor àcid però al mateix temps dolç. Sóc un arbre cítric i perenne, segur que avui m'has vist per algun lloc.

Ariadna M.

Poema a la meva pàtria Argentina

David L.

El Pi

Allí estava entre el terra i el cel, al mateix costat i tenia vinyes,

amb les ventades li queien les pinyes, però ell resistia com un gratacel.

I les seves fulles perennes, que tenien una forma circular, se les enduia un vent peculiar, cap a un lloc molt llunyà.

Cada cop de vent perdia una branca

i ara el pobre pi les branques li manca però ell encara té moltes esperances.

Només el tronc li ha quedat i el pobre s'ha quedat pelat

espera que li surtin les branques.

Jordi E.

Els amics

Els amics són per a tota la vida, com la respiració que serveix per viure. Els amics de veritat estan en tot moment, per als bons i dolents que se'ls emporta el vent. D'amistats poden haver-hi moltes, però les de veritat les pots comptar amb els dits de les mans. Hi ha un altre tipus d'amistats diferents, que només les tens en els bons moments. L'amistat és com la naturalesa, perquè quan coneixes alguna persona creix l'amistat com l'escorça d'un arbre i aquest tronc costa molt de trencar. La podem referir amb la música, com si fos un concert amb dos instruments que reciten una melodia suau i profunda amb un to moralitzador. I de fons s'escolta la melodia, mentre dos ocells es coneixen a l'arbre cantant la seva melodia tenint una conversa íntima i agradable. Jordi E.

L’Ocell enamorat

Així com l’aire rossa finestres el teu suau alè em rossa el cor Aquell ocell que et mira ple d’amor esperant entendre les tempestes. Quan a l’hivern fred es pon el sol el meu afecte per a tu s’adorm Si dels sentiments n’entengués quelcom podria pensar que ja en sé molt. Adrià S. Cada gram de pols que em cau en la terra

en

EL CASTANYER

En aquella explanada tu tan sol et trobaves amb les teves grogues flors que ningú podia veure. Les fulles punxagudes semblaven com a fletxes tu castanyer que eres trist per haver d’estar tan sol. Castanyer, castanyer ja ha arribat el temps dels fruits i bones castanyes tens. Ara ja no estàs trist que de les teves llavors sortirà companyia. Judit.gb

Imitant l’estil de Màrius Torres

Miro al meu voltant, no hi falta bellesa tot el que veig no és com era, és diferent ha pujat la intensitat de la paleta el vermell, el blau, fins el verd és més verd. El sol, ara molt més lent es passeja fent que tots els verbs només tinguin el present miro a la torre, on és la seva ombra i observo com varia molt lentament. Aquest núvols que en el cel es veu tan blanc així com ell, jo vaig flotant sobtadament que no és pas el meu propi cos que camina és que en l’aire jo sento que se suspèn. Arribo al riu, i veig la seva aigua aigua que sempre està molt clara i transparent puc veure reflectida la seva cara que no deixa de somriure alegrement. Quina sensació més meravellosa quina quantitat que tinc de nous sentiments felicitat, alegria, goig, tendresa, això té el viure enamoradament. Judit.gb

Amor

Jo no em puc queixar Una bona colla d’amics he trobat Amics d’aquests de veritat Per això no m’he d’amoïnar Amics que et creen situacions Tan bones com dolentes A les dolentes els hi busquem solucions I les bones ens comporten emocions I així puc arribar a la veritat Que poques coses trobaré en el camí que en la vida faré Que m’omplin tant com l’amistat. Judit.gb

Poema a l’estil de Màrius Torres.

VEIG LA TEVA LLUM Estirat com una branca seca, avorrit de la mateixa fauna sonen les flautes en el mateix to, esperant les trompetes celestials. Oint del voltant la xerrameca, arribant al final de la pauta ara noto eixa nostra cançó, ja estic preparat, ja tot més igual. Imagino que camino pel prat, comença la bona època freda la meva ànima ja se’n vol anar, l'aroma és com l’encens de casa. No cal buscar-li cinc potes al gat, sé molt bé que és el que aquí se’m queda ja no hi és el sol, comença a glaçar, només em queda l'esma escassa. Sé perfectament quin és el meu rumb, cascada blava i trencadissa arribo al mar com una pedra llisa, oh déu meu ja veig la teva llum.

David G.

Arbre Arbre Arbre Arbre

Caminant pel vell mig de la parada vaig veure sota el marge aquell noguer aquell arbre ple de fruit a la capçada sortia des de l'arrel amb gran poder. Vaig enfilar-me dalt d'aquella branca semblava tan robusta i massissa que en sortia resina blanca, i vaig fer un salt damunt la pallissa. Arrels que surten en aquell terra sostenen i alimenten aquest arbre on les ovelles donaran guerra. El seu fruit, la nou, ens pot caure sobre d'aquest fruit saborós se'n fan molts torrons dolços com la mel i bons com el caramel. Adrià S.

La felicitat de la pilota ... Com una flor feliç a la primavera, tan feliç com una pilota, així tinc jo la felicitat duradera, tan com quan aquesta bota. La felicitat que em visita quan em mires, tanta felicitat que no sé si és veritat, tanta felicitat que tinc por que em crides, o que simplement no fos ben acceptat. I jo demano una felicitat, una sola, una felicitat al teu costat, i no a la nostra bola. David M.

Pàtria Pàtria Pàtria Pàtria

Un país innocent Per a tots aquells que la van deixar en l’oblit Només els avantpassats estan de guàrdia, L’amor que no s’apaga Un bosc que canta en dol Del desig de la seva amada, pàtria L’horitzó del matí Per veure els ocells que volen Pots escoltar un violí Que canta a les terres perdudes sense fi.

Andrea V.

La Morera

Jo tinc una morera al jardí de casa meva. Ella vol parlar dels vents de primavera. Prima com el bambú, farcida com la herba quin treball més fotut recollir els fruits caiguts digues-me, morera, per què estàs alerta?

-Tinc por del vent que d'esquerra a dreta m'empeny. -Tranquil· la, tranquil· la, tranquil· la que jo recolliré els teus fruits per primavera. Jo tinc una morera al jardí de casa meva. Camilo

Poema a la Pàtria

Em diuen que sóc com ells Saps què? Que no els crec!

Van tots de senyorets Punyeters! Terra meva Espera'm!

Tornaré, dóna'm temps fes-me un raconet

Que netegin la pols de la TV Avisa als germans

Aquell que va volar A l'altra vora de l'oceà

Camilo

Poema a la pàtria

Tu ets la meva terra, la meva llar, la que em dóna un sentiment d'amistat. Ella és dolça amb mi com un caramel de mel, perquè ella m'estima i jo l'estimo i l'estimaré. La meva terra, la meva llar, aquí on estic sentat és on dono gràcies d'haver estat. Xavier T.

Poema d'amor Tu, sentiment que m'escoltes des d'un lloc que no arribo a trobar, saps què és el que sento però no sóc capaç d'explicar. Necessito ser capaç d'agafar la seva mà i dir-li el que de veritat mai he sigut capaç d'expressar. Ajuda'm... Ara és el moment. Mira'm als ulls i digue'm què et passa pel cap quan em mires fixament. Digue'm per què mai m'has dit el que un dia vas començar a sentir... Digue'm què vols, i digue'm si jo algun dia arribaré a ser el motiu del teu somriure. Marina V.

PER A TU, PÀTRIA ESTIMADA

O pàtria estimada de mil encants Gegant és el teu sòl com la teva certesa

entre vegetació i malesa, vaig trobar un parell d’espants.

Tot i això honro la teva bandera orgullós estic de ser català a la vegada de fer ballar,

tiraré a l’aire un símbol en honor de la meva pàtria, una pedra.

De cor et puc dir pàtria estimada, que no puc ser millor persona perquè tinc la millor pàtria

això, doncs, tan sols he de triar, per tant, et trio a tu, la meva pàtria, la més valorada.

Cridaré als quatre vents per tu perquè el teu sòl és un del millors

ja que en ells segurament podríem trobar ors amb això l’únic que he de dir és que visc per tu.

Toni R.

L’AMOR PER A TOTHOM

(Estil M. Torres)

L’amor és una sensació de benestar,

Però a la vegada de tristesa.

És un sentiment difícil d’expressar,

Perquè comporta tenir molta saviesa.

És un dels sentiments més durs de patir,

Ja que l'amador pot arribar a fer senys

I fins i tot pot arribar a morir,

i una rosa pot demostrar l’amor que sents.

L’amor és un sentiment entre dos,

que ell viu sempre hi quan es pot,

un amor platònic tan desitjós,

el sentiment sofreix pels dos cors,

Per això ja no crec en els bons amors,

ja no crec en aquella rosa que em feia sentir,

ni en el món de molts colors,

ni en un veritable patir.

És una de les maneres mes senzilles,

L’amor és com un conte de fades ,

En el qual sempre hi ha bruixes amargades,

Que t’arruïnen algunes de les vacances.

Toni R.

POEMA D'AMOR

Voldria però no puc, mirar-te als ulls fixament sense buscar cap expressió què em digues alguna cosa. Però l'ànima enamorada no necessita paraules. Voldria estar al teu costat, per sentir el batec del teu cor, sobre el meu pit, sobre els meus dits. Estar junts fins a l'eternitat, i què ningú ens pugui separar i marxar lluny tots dos.

Voldria...

voldria sempre estar al teu costat, fins i tot morir tots dos junts... voldria... Jordi E.

La màgia La màgia La màgia La màgia

Quin encanteri m’has enviat? Quina màgia bondadosa m’has regalat? Dona de la veu dolça, Vaig pensar que no existies Només ets la protagonista Principal, dels meus somnis Les teves paraules em captiven En cada moment, no deixo de Sentir en la meva sang Aquest torrent d’alegria Que enfonsa tot el meu cel Mil vegades t’he buscat. En llocs equivocats, vaig caminar Quilòmetres darrere les petjades del teu cor. Oh, princesa meva! A la fi t’he trobat Darrere del vel del desconegut Allibera la meva ànima esclava, treu-me aquest dolor inaguantable, fes-me un petó ple de passió i deixa’m mantenir-me al teu costat. Manolo

Tristos i oblidats Tristos i oblidats Tristos i oblidats Tristos i oblidats

Els tristos i oblidats arbres de Nadal en les cantonades de tants menjadors fulles seques en tots els contenidors amb branques sense personalitat. “Cuesta de enero y cuesta soportarlo” el que vindrà sempre és un gegant rumor els deutes se t'enganxen com un tumor Saps?, mereixem fastiguejar-nos. Guardarem l’estrella brillant del cim els avets secs són rebutjables i en realitat no és culpa de nosaltres. Segueixen els temps de les abraçades amables les gràcies per l’any s’acabaven entre abatuts pins rebutjables Manolo

Fe Buscava el sol a mitjanit I les estrelles Em van embolicar. Hi vaig caminar sobre el mar per saltar els meus temors. Caminant, lentament, aquí flotava un clavell Que volia fer-me més ferides. Vaig estirar els braços per assolir-ho, Però només vaig tocar aigua salada I em vaig fondre en les llàgrimes del món Provocades per les ferides profundes. L’aigua salada va esquitxar les meves ferides Ferides provocades per dolor Ferides que mai es podran curar Si la fe i l’esperança no s’assoliran. A. M. M

Poema de l'estil M.Torres Poema de l'estil M.Torres Poema de l'estil M.Torres Poema de l'estil M.Torres

Una amistat única De l'estiu aquelles tardes recordo encara llargues hores jugant amb tu a la plaça fins que ens cridava la teva mare per recordar que ràpid el temps passa. Cançons, rialles, jocs i paraules que ràpid el temps al teu costat volava semblàvem viure en un món de faules érem feliços fins que el sol s'amagava. Aquelles tardes tinguérem poques baralles quan tu marxaves jo sola em quedava però encara podia escoltar les teves rialles i la melodia que mai em deixava. Ariadna M.

Poema estil Màrius Torres Poema estil Màrius Torres Poema estil Màrius Torres Poema estil Màrius Torres

RECORDS O... flor pansida sense color guarnida, el meu cor petit, està pansit i desflorit. Des de que te’n vas anar al mes enllà, el meu cor és com un pou sec L’aire que respiro és enterbolit, em porta els teus records d’un dia feliç en que el teu cor bategava al meu costat passant el temps com el vent vora mar No vull passejar per ciutats fosques Si no és al teu costat, perquè la llum que tu dones il· lumina les ciutats, i al meu cor apagat li torna la vida En el silenci de la nit on la olor dels carrers s’ha esvaït, una flor surt de la fi i els teus records floreixen en mi, dient-me que sempre estaràs allí fins a la fi Tot record és passat, present i futur I només vull pensar amb tu, recordar la teva pell de roses i els teus ulls blaus com la mar i els teus cabells onejant al vent. Xavier T.

Poema M.Torres Poema M.Torres Poema M.Torres Poema M.Torres

Oh! Àngels del cel

Grans àngels, blancs com la neu, cauen del cel I de veritat que estan congelats del fred I jo els agafo en les mans, els miro Semblen ser flocs de neu, més que això, No sé si pot ser, sembla ser irreal No existeixen, serà perquè jo me'ls imagino Em sembla estrany, per destruir el que és natural Per destruir l'esperit del cel, el cor terrenal. La meva ànima, l'esperit d'ells. Tanta llàstima per no fer-los mal Una por impressionat per no perdre'ls Això no és normal, per què tinc por ? Espera pot ser que siguin reals Llavors si ho són els podria fer mal Assenyala'm, si us plau, els meus millors camins -Els podries deixar volar sense fer-los mal. Andrea V.

POEMA MÀRIUS TORRES POEMA MÀRIUS TORRES POEMA MÀRIUS TORRES POEMA MÀRIUS TORRES

L'AMISTAT, EL MÉS IMPORTANT! Una bona amiga està sempre present, fent recolç quan més ho necessites. Una bona amiga es preocupa per tu, plora, riu i lluita per les teves rialles. És important tenir sempre molts amics, per poder compartir les teves il· lusions i sobretot poder mostrar les satisfaccions, això sols s'aconsegueix amb bons amics! Un encenedor sense el seu lluent gas és com un noi sense ganes de viure, ja que aquest li manca un bon somriure, per falta de les seves millors amigues. Una blanca llum al cel expressa tranquil·litat, i un somriure elegant transmet fidelitat. Una abraçada amable, un petit gest d'afecte es necessita bastant i és força més estimable. Un mirall reflecteix tot allò que hi és, però què major mirall que els ulls? Que reflecteix tots els bells pensaments, desitjos i, sobretot, els sentiments! Montserrat G.

L' ARBRE L' ARBRE L' ARBRE L' ARBRE

Jo só d'un arbre, la fulla que cau, aquella que balanceja fins caure, la que tothom trepitja abans de jeure, aquella só jo, la fulla que cau. Lo meu color mig marró mig roig no importa quan ja só a terra, ja a ningú entusiasma a terra, la meu color mig marró mig roig. Lo nervi ja no marca la vida, ja no tinc esperança en mi, só una fulla perduda, no tinc camí en ma vida, que pugui salvar-me a mi. Acabo per estar decebuda. Montserrat G.

El meu poble.

El meu poble Des d’un cim, veig la meva petita terra sentint aquell gran batec de les campanes i caminant per les parades d’arena encara es sent la pols de les arades. Passo pels carrerons amb noms i renoms tot són mirades que penetren persianes espanten en aquells balcons tots els coloms aquell vell pagès amb el rostre de canes. Abans d’arribar al poble hi ha un pont quan passo per sota em canvia l’humor tan dolç recordar aquell petit món és com tenir-lo gravat en un calze d’or. Cada gram de pols que em cau en la terra en neix un nou tros d’aquell el nostre poblet me’n sento orgullós fins de l’últim gra aquest és el meu poble i sempre ho serà. La Nou de Gaià.

Adrià S.

TANKAS I HAIKÚS

El mussol del bosc

En arribar la preciosa nit Es torna ben fosc.

Toni R. - Com si em matessis mentre t'importo jo poc: - Viure és tan poc dolç! Si tu en mi no et fixes: I és com si jo no fos molt.

Toni R.

Ella és així transparent com l'aigua neta com l'aire dèbil i pur, com un cor amargat i enfonsat

Xavier T. Dins el vent la llum I dins un viatge el món. A una joventut Manolo

La flor perdia Els seus colors magnífics Jo contemplava.

Manolo

un mil germans, un mil dents atrapats en un plat enfonsat, Però molt enganxat a un pal Descriu el gira-sol Andrea V.

David L.

David L.

El riu que porta esperança cap a la nova vida que esperem amb il· lusió marxa cap a un altre mar.

Marina V. De color groc són les fulles de la tardor que trenquen el sol

Viure en ànima per a complir desitjos. I res més a dir... Montse G. Amb ulls de vidre Que ho veus tot i no res

E A l’ombra dels pins, la teva imatge enlluerna. Marina B. t veig pels carrers

Fred a les mans,

se’m congelen els dits,

se’m glaça el cos.

Mil sensacions perdudes

Marina B.

Encara hi ha una esperança És la nostra confiança,

Que encara no té una fi. I per què no estàs aquí,

si encara m'estimes?

A. M

Quan sento aquesta veu,

mentre estic dormint és música per les meves orelles!

A. M Tanka Ja és de dia i, com la lluna il· lumina el sol resplendeix sota un cel que blau és. I això es reflecteix a la suavitat del mar.

Haikú

L'arbre mira. I la natura plora, ¡oh, dolç vent d'hivern!

Yesenia Sense tu no soc res més que una cançó sense cap nota. En aquest pentagrama si és amor, no sona.

Haikú Allò blau és el futur que espero, al cel vull pujar.

Andrea F. Gran part de bellesa que ella mai marxarà és; la naturalesa. Carme L’arbre ja ha florit molts fruits ja té a les branques tan grans com petits. Judit.gb

El llum que brilla amb un immens resplendor en el bonic mar en aquell gran fons obscur es denomina lluna. Judit.gb

El mar(tan El mar El mar Quin color més clar amb ones blanquejades i les gavines cercant peix en el gran prat amb il·lusió i humilitat.

Adrià S.

TANNKA

Estimar la carn, per voler en ànima. Sentir molts cops,

amors impossibles per aconseguir sentiments.

Montse G.