accent 198

Download Accent 198

Post on 22-Mar-2016

223 views

Category:

Documents

1 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Periòdic Popular dels Països Catalans. Número 198. Del 25 de març al 7 d'abril de 2011

TRANSCRIPT

  • DISTRIBUCI GRATUTA | PUBLICACI QUINZENAL DMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

    198DEL 25 DE MAR AL 7 DABRIL DE 2011Peridic popular dels Pasos Catalans

    L'11 de mar, el governador de Wisconsin,Scott Walker, va aprovar una llei queexclou els sindicats del sector pblic deldret a la negociaci collectiva sobre qual-sevol qesti laboral que no siguin els sala-ris bsics. Amb la nova legislaci, els tre-balladors no tenen cap dret a negociarsobre les seves pensions, els seus plans desalut, la seguretat en el treball o qualse-vol altre tema. Els segents dies, els sin-dicats i els treballadors del sector pblices van mobilitzar contra el projecte dellei, i el 15 de febrer hi va haver protestesa gran escala, amb milers de manifestantsque van ocupar el Capitoli.

    >>Internacional 10 i 11

    PAU JUVILL PG. 2 // ERIC BEA PG. 2 // FRANCESC BLANCOPG.3 // JOAN CALSAPEU PG. 16

    ECONOMIA

    Recta final per a la CUP

    Les Candidatures dUnitat Popular enca-ren la recta final abans de les municipalsamb noves propostes i noves cares.

    >> Pasos Catalans 4

    Campanya del SEPC peruna UIB democrticaLes eleccions al rectorat de la UIB ja estan enmarxa, amb una campanya del SPEC, que dema-na un vot nul simblic.

    >> Pasos Catalans 6

    Alarma nuclear Laccident nuclear del Jap torna a deixar en evi-dncia les febleses daquesta energia, quan enca-ra no se sap labast complet de la radiaci eme-sa des de Fukushima.

    >> En profunditat 8 i 9

    SUM

    ARI

    Telefonica acomiada treballadors enbaixa mdicaLa Reforma Laboral ja comena a aplicar-se a lesempreses, i deixa constncia de la radicalitat deles modificacions legals. I una de les primeres haestat la multinacional Telefonica, que no ha tri-gat ni tres mesos en acomiadar dos treballadorsafiliats a sindicats combatius per estar de baixamdica degudament emesa pel metge de la Segu-retat Social. Amb la nova normativa l'empresaindemnitzar amb el mnim els dos treballadors,i s'estalviar ms d'una quarta part del que hau-ria pagat noms fa un any. Les reformes del Governespanyol arriben a la vida quotidiana de la classetreballadora.

    >>Economia 13

    La figura de Joan Carles I i del seuavantpassat Felip V ja estan cap peravall a la vila de Pedreguer (la Mari-na Alta). Les assemblees de Mauletsi Endavant de la comarca van pas-sar tot el mat del dissabte 19 pin-tant el mural. L'acci es va fer tot iles amenaces de l'alcalde del PP,Andrs Ferrer, que va informar a laAudincia Nacional espanyola (AN)perqu intervinguera com a possi-ble delicte d'injries a la corona.L'esdeveniment es va desenvoluparamb total normalitat i amb unambient festiu. Desenes de personesvan estar presents mentre es feia elmural, en alguns moments fins a 60o 70.

    >>Pasos Catalans 5

    Wisconsin encn les lluites sindicals arreu delsEstats Units

    Els treballadors de Wisconsin shan mobilitzat en contra de les retallades

  • LACCENT 198DEL 25 DE MAR AL 7 DABRIL DE 201102 OPINI

    FFrruussttrraaccii iinnddeeppeennddeennttiissttaa PAU JUVILL LLEIDA

    L'aparici de Solidaritat per laIndependncia desprs de les pri-meres onades de consultes vasuposar, a ulls de molts indepen-dentistes, la ilolusi d'una viacap a una independncia imme-diata en pocs mesos vista.

    La fora ascendent d'aquestnou partit amb tres caps de llis-ta molt meditics, conjuntamentamb una situaci poltica ambels Reagrupats en retirada i unaERC en franca davallada desprsdels acords amb el PSC-PSOE, elshi van donar 4 representants alParlament de Catalunya.

    Aquesta arrancada de cavallde SI que s mes partit que pro-jecte poltic (perqu a hores d'a-ra encara desconec que opinen ique votaran envers de temes queno tinguin a veure amb la inde-pendncia) ha fet una aturadade ruc amb el cop de porta d'undels seus dirigents.

    I el que es pitjor, de ben segurque aquesta picabaralla a pocsmesos de les municipals (que toti que era previsible, per lo delsgalls i galliner, ha estat abansdel que alguns ens espervem)generar, de ben segur, frustra-ci entre totes i tots els qui esvan creure que el 2001 seria l'anyde la independncia, entre elsqui van "sortir de l'armari" arrelde les consultes o el 10J i els quihan cregut sempre en l'allibera-ment nacional i ara veien enaquesta nova fora una esperan-a.

    I es que la independncia noser dem, ni al maig o l'abril i,de ben segur, no l'assolirem el2011, ser un procs llarg i com-plicat que provindr de la con-fluncia de moltes voluntats.Penso que qualsevol organitza-ci poltica responsable ha d'ex-plicar-ho clarament, hi arriba-rem, s, per en un procs com-plex i ple d'entrebancs que cal-dr superar, no fer-ho s generarmes frustraci i mes falses espe-rances i, com es diria ara, des-afecci.

    PUNT DE MIRA

    La malanomenada esquerra socialde-mcrata acostumada a ocupar escons,conselleries i regidories (s, m'esticreferint a Iniciativa per Catalunya-Els Verds, Esquerra Republicana i elPartit Socialista de Catalunya) bas-teix el seu discurs social sobre unaflagrant contradicci. En el seu pro-grama poltic proposen el creixementsostenible. El que defensar en aquesttext s que segons la cincia actualaix s simplement una falsa espe-rana. Aquesta paraulota poltica nos res ms que propaganda enganyo-sa. Seguidament explicar perqu.

    L'ecologisme es planteja per aquestspartits com un tema de consens trans-versal. Avui en dia, la sostenibilitatmediambiental engreixa tots els pro-games electorals de tal manera queno sembla tractar-se d'un debat quetingui res a veure amb la ideologiadel partit que en fa bandera. Tots elspartits, diuen que pretenen superarla clssica clivella ideolgica que dis-tingeix els partits de dretes dels d'es-querres. Fins i tot, segons els "nousverds", els que abans de caure el Murde Berln pensaven en models de socie-tat radicalment diferents del nostre,el debat ideolgic ha quedat obsoleti cal apostar per l'ecologisme trans-versal, suposadament a-ideolgic. Tan-mateix, crec convenient que tot votantes formuli la segent pregunta: enqu consisteix un model de creixe-ment sostenible? La resposta de sen-tit com podria ser: doncs en seguirproduint i creixent econmicament,des del respecte el medi ambient. Noobstant, i malhauradament, aquestaresposta no s possible en el nostreplaneta. Precisament perqu aix decrixer, produir, i consumir, ja hohem fet durant masses anys a Occi-dent.

    Des del meu punt de vista, hi hados errors massa importants en aquestplantejament com per poder bastirun projecte poltic realment ecologis-

    ta partint d'aques-ta base.

    L'homo ideologicusEn primer lloc, caladvertir que la tesisobre la superacidel debat ideolgics'ha d'incloure enla concepci msglobal de l'eraactual com a postmodernitat. Aquestterme, per massa vague, no toca defi-nir-lo aqu, per ens servir entendrela postmodernitat com a era posteriora la modernitat, que s'inicia ms omenys fa tres dcades, i en qu calenuns nous parmetres per entendre lasocietat.

    Un dels parmetres ms impor-tants per entendre les societats moder-nes era que el combat ideolgic queera part fonamental del discurs pol-tic. En l'actual panorama poltic lesideologies semblen quelcom arcaic,els poltics defugen parlar en aqueststermes i doncs, sembla que no snrellevants en poltica. No obstant, hemde ser conscients que aquesta perspec-tiva oculta precisament l'hegemoniad'una ideologia; la neoliberal.

    Des de la caiguda del mur de Ber-ln, s'ha anat estenent aquesta tesi

    que el combat ide-olgic ja no esrellevant. Peruna mica de pers-pectiva histricaens permet veureque aquesta s unatesi que neix de lavictria d'unmodel social, eco-nmic i cultural.I doncs, de la ide-

    ologia liberal. Segons aquest paradig-ma de pensament, el debat sistmic,s a dir, el debat sobre les bases quedefineixen la naturalesa humana icom els individus hem de vertebrarl'organitzaci de les nostres societats,s'ha acabat. Sembla que ja no es puguiposar en qesti l'individualisme queregna en les societats industrialitza-des. Partint d'aquesta premissa, asaber; que l'individu tan sols actuaper interessos propis i doncs, que l'es-tructura social parteix d'un conflic-te d'interessos entre ssers per natu-ralesa egoistes, es construeix el mitedel contracte social que fonamentales democrcies representatives libe-ral-burgeses.

    Tanmateix, l'actual crisi alimen-tria, energtica, financera, laboral,... no fan prou evident que cal repen-sar el model de societat en qu vivim?

    Des de l'ptica liberal per, el fet quela cosa pblica estigui gestionada peruna elit de poltics professionals quesuposadament sn el mirall dels inte-ressos dels individus, es presenta comquelcom biolgicament determinat.Com hem comentat ms amunt, aques-ta ideologia ens dibuixa com indivi-dus confrontats pel nostre inters enaugmentar el propi benestar en ter-mes econmics, i no pas com a indi-vidus amb interessos collectius, imenys poltics.

    No debades, al mateix temps, sor-geixen preguntes com: perqu els ciu-tadans desprecien la classe poltica?Perqu els joves cada cop participenmenys de la vida i el debat pblic?Com pot ser que els economistes nopreveiessin l'actual crisi econmica?Perqu els governs s'esforcen en refor-ar amb els nostres diners als matei-xos bancs que ens han portat a aques-ta situaci de crisi? D'altra banda, lesrespostes que donen els partits pol-tics de l'arc Parlamentari i tertuliansdels mitjans de comunicaci majori-taris, no acostumen a anar a l'arreldel problema quan fingeixen donarrespostes.

    *Enric Bea Segu, s militant de l'esquerra independentista

    a Sant Cugat del Valls

    La miopia de lecologisme pel creixement ola contradicci de les esquerres liberals

    (1a part)

    COLLABORACI ENRIC BEA SEGU *

    LACCENT s una publicaci quinzenal dmbit nacio-nal dels Pasos Catalans.RReeddaaccccii VVaallnncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 Val