Publicació quinzenali popular d’àmbit

nacional dels Països Catalans

El PP vol culminar la privatització de RTVVEl proppassat mes de novembre, a proposta del PP, les Corts Valencianes van fer les primerespasses per a privatitzar RTVV. Res que no es poguera preveure... Canal 9 té uns principis fun-dacionals de la llei de 1984 que li assignen tasques importants: vertebrar culturalment el PaísValencià, promoure la llengua pròpia, oferir una informació objectiva, veraç i plural. Quinaha estat la realitat? Va ser creada pel PSOE amb la intenció de desplaçar l’única televisió encatalà existent al País Valencià, TV3, que comptava amb una reduïda però creixent audiènciai que servia de referent nacional (malgrat les escasses notícies d’àmbit valencià). Així, doncs, laTVV ocupà de bon començament la freqüència de TV3 per impedir-ne la recepció; la GuàrdiaCivil s’encarregà de tancar els repetidors de TV3 que el poble valencià havia sufragat; els direc-tors com Amadeu Fabregat foren els encarregats de castellanitzar la programació i prohibirparaules per ser «massa catalanes», o «poc genuïnes» com diu ara l’AVL.

D’aleshores ençà, la degeneració de RTVV ha anat agreujant-se, amb una espanyolització decontinguts i una programació de tele-fem per a idiotitzar i manipular l’audiència, per a con-vertir el poble valencià en un poble inculte i moll. També ha crescut la malversació de dinerspúblics; l’actual deute de 400 milions d’euros és causa d’una mala gestió, i hauria de recauresobre l’equip directiu. Per tant, cal fer una crida contra la passivitat ciutadana. No es tracta solsque els treballadors puguen perdre els seus treballs, sinó que podem perdre quelcom que ensés propi, perquè ho hem pagat. I no solament això: en cas de privatitzar-se RTVV, qui assu-miria els deutes? Clarament, ho pagaria la societat valenciana. El mateix remei des de fa anys:privatitzar guanys i socialitzar pèrdues.

La pretensió de privatitzar RTVV, a més, ha destapat una altra trama: la creació, per part deZaplana i el PP, d’un grup mediàtic que responga als seus interessos polítics i econòmics. Així,va pressionar la multinacional francesa Bouygues per tal que aquest grup, accionista de la pri-vatitzada Aguas de Valencia (AVSA), invertira en el sector dels mitjans de comunicació al PaísValencià. Això s’ha conegut ara, però les gestions d’Eduardo Zaplana, durant els primers mesosdel 2002, tot just coincideixen amb el concurs del contracte de gestió d’aigües de la ciutat deValència per un període de 50 anys, que finalment va aconseguir renovar AVSA.

Malgrat tot, malgrat que no sentim que TVV ni TVC són nostres, perquè no responen alsinteressos de la majoria de la població, ens oposem, tal com ha dit l’assemblea de treballadorsi treballadores, «a qualsevol intent de privatització del grup RTVV [...] patrimoni públic delsvalencians, que va ser creat per a oferir un servei públic i ha de continuar gestionat des del sec-tor públic com a única garantia que els interessos generals prevaldran sobre els interessos eco-nòmics privats».

A l’Accent, informem d’un conflicte laboral on les condicions de precarietat de treballadors itreballadores s’han accentuat des del seu inici, amb cacera de bruixes inclosa. Denunciem unsmitjans d’informació públics controlats per partits polítics, la manera creixent com s’ha accen-tuat la manipulació informativa per tal que els mitjans de comunicació responguen als inte-ressos de les seues empreses i dels seus partits. Critiquem el malbaratament de diners públics,de tots i totes.

L’Accent no és neutre, no és apolític, sinó que pren partit. Parlem, al capdavall, de la impor-tància de comptar amb mitjans d’informació propis, que responguen als interessos del poble,de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. I L’Accent, amb modèstia però amb determinació, hivol contribuir. Per a aconseguir-ho, però, ens cal el vostre suport.

La persuasió, la dissuasió, que fins ara duien a terme els exèrcits del món,ara la duen a terme els mitjans de comunicació. (Ramon Barnils)

Editorial Nadal reivindicatiu a la ciutat de València

Els joves llibertariscontinuen a la presó

L’Estat francès tancales portes a l’escolapública en català

Ca Revolta en perill de tancamentContraportada / 8

Galícia lluita contra la marea negraInternacional / 6

Es preparen mobilitzacions als autobusospúblics de Barcelona

Economia / 5

Aquest Nadal no hi ha hagut vacances per alscompanys, amics i familiars dels joves lliberta-ris tancats a la presó de Picassent. Mani-festacions, tancaments, concentracions solidà-ries a les portes del centre penitenciari, etc.,han ocupat el calendari festiu, que ha conclòsamb una sonada acció durant la cavalcada deReis davant l’alcaldessa de València.Les diverses mobilitzacions s’han centrat adenunciar les irregularitats entorn el cas d’a-quest joves que romanen empresonats des del

passat 15 d’octubre. La decisió del jutge d’acu-sar-los d’associació il·lícita amb fins terroristesi de lesions terroristes ha estat molt polèmica iés considerada part d’un muntatge policialamb la intenció de criminalitzar el conjunt demoviments socials que es mantenen actius a laciutat de València.Es dóna el cas que el jutge és el mateix ques’encarrega del cas dels antifeixistes detinguts aRussafa el març del 2002.

Països Catalans / Pàgina 4

En una polèmica decisió, el Consell d’Estatfrancès va anul·lar, el passat 29 de novembre,totes les disposicions que permetien l’ensenya-ment en català a l’escola pública, tant pel quefa a la immersió lingüística, com a l’anomenatensenyament paritari. Amb aquesta mesura, sustentada en l’articlesegon de la constitució que consagra el francèscom a llengua única de la república, l’EstatFrancès dóna un greu cop als tímids progressosassolits els darrers anys, per aturar la progressiódel català i les altres llengües minoritzades perl’Estat francès, que els darrers temps han vistcom augmentava la demanda de classes enllengua pròpia. La decisió, en un principi des-

tinada a les escoles bretones Diwan, afectaràtambé l’escola Arrels, i també els centres pú-blics on s’ensenya parcialment en català.

Països Catalans / Pàgina 3

14 de gener de 2003Periòdic de distribució gratuïta5.000 exemplars

Aure Silvestre, València.- El passatnovembre, les Corts Valencianes, ainiciativa del Partit Popular, aprova-ven la primera fase del procés deprivatització de Radiotelevisió Va-lenciana, que engloba les cadenes detelevisió Canal 9 i Punt 2, i tambéRàdio 9; això constitueix el primerintent seriós de desnacionalitzaciód’un ens públic d’aquestes caracte-rístiques als Països Catalans i a laresta de l’Estat Espanyol.Amb l’actual model de privatització,la venda de Canal 9 no es farà demanera completa, sinó en paquetsque inclouran la producció de deter-minats programes o fins i tot de lesfranges horàries més beneficioseseconòmicament i políticament, i lapart de l’empresa sota titularitatpública es farà càrrec del deute acu-mulat fins ara, i també dels altíssimscrèdits demanats per a la compra iproducció d’alguns programes. Es

dóna la circumstància que actual-ment, la situació de Canal 9 és defallida econòmica, segons dadesaportades pel Síndic de Greuges delPaís Valencià. D’aquesta manera, laprivatització de la cadena de televi-sió ha estat presentada pels políticspopulars com a necessària a causade l’alt cost econòmic que suposaals valencians el manteniment.

Obscurantisme informatiuLa privatització de Canal 9 va fent-se enmig d’un gran secretisme, cosaque han denunciat els mateixos tre-balladors de les cadenes que confor-men la RTVV. El 15 de novembre,el comitè d’empresa va emetre uncomunicat on denunciava la censu-ra practicada als informatius de lacadena sobre el procés de venda; toti que el dia anterior la portaveu delConsell Valencià, la popular Alíciade Miguel, havia fet l’anunci oficial

davant el comitè d’empresa deRTVV dels plans de privatització.Els serveis informatius de Canal 9tampoc no han informat de les con-centracions diàries que des del dia 6de novembre realitzen els treballa-dors davant l’edifici principal que lacadena té a Burjassot, i a les qualss’han afegit les últimes setmanespersonalitats del món de la cultura ide la política, com a mostra desuport envers els treballadors i endemanda d’una televisió pública ide qualitat. Per a això ja s’ha consti-tuït la Plataforma en Defensa de laRadiotelevisió Pública, que va fer laseua presentació pública el passat17 de novembre amb un acte a laUniversitat de València que aplegàmés de tres-centes persones i ambl’adhesió de prop d’un miler de per-sones, individualment o com a enti-tats. A aquestes denúncies d’obscurantis-

me informatiu, la direcció de Canal9 va respondre que aquestes infor-macions no s’incloïen als serveisinformatius de la cadena perquè, alseu parer, es tractava d’un conflictelaboral de caire intern que no caliaque transcendís a l’opinió pública.

Una privatització encobertaPerò la privatització de Canal 9,que formava part del programaelectoral del Partit Popular del PaísValencià a les últimes eleccionsautonòmiques, ja va posar-se enmarxa, de forma encoberta, des del’arribada del Partit Popular algovern valencià i, especialment, desde la de Jesús Sànchez Carrascosa ala direcció de la cadena de televisió.La gestió de Carrascosa com adirector de Canal 9 es va caracterit-zar per l’augment del deute econò-mic, l’aprofundiment en els contin-guts més superficials, escabrosos icastellanitzants, una política infor-mativa cada vegada més partidista, il’agudització dels conflictes laboralsa causa de l’augment de la precarie-tat. A més de tot això, Carrascosa vaser el responsable directe de la cam-panya d’interferència del senyal deTV3 al País Valencià, i va utilitzarper a aquest objectiu els mitjanstècnics de la cadena que aleshoresdirigia. Una gestió, la seua, que vadur aquesta cadena a l’actual situa-ció de fallida econòmica.

El cas Tabarka MediaLa privatització de Canal 9, però,està sent esquitxada pel casTabarka Media, al qual seria impli-cat directament Eduardo Zaplana,expresident de la GeneralitatValenciana i actual ministre de tre-ball. Aquest cas va ser destapatarran la destitució de dos conse-llers desafectes als interessos del’actual Govern Valencià al grupempresarial Aigües de València.

Segons els informes internsd’Aigües de València fets públics,aquest grup empresarial, a peticióde dirigents del PP, va demanar unestudi a la cadena de televisió fran-cesa TF1 per a baremar la possibi-litat de finançar la creació d’ungran grup mediàtic afí als interes-sos polítics dels líders del PartitPopular al País Valencià. Aquestsinformes acrediten que Zaplana,aleshores a la Generalitat Valen-ciana, conjuntament amb la porta-veu del Consell Valencià, Alícia deMiguel, va desplaçar-se fins a Parísper reunir-se amb directius de SaurInternacional, propietària de TF1 ifilial de la multinacionalBouygues, que compta amb el 31% del capital a Aigües de València,i per tractar directament aquesttema.A l’informe presentat per TF1, esdescriuen les intencions dels polí-tics populars centrades en la con-formació d’un grup mediàtic pro-per a l’actual govern valencià iintegrat fonamentalment per unaxarxa de televisions locals, unacadena d’emissores de ràdio, unperiòdic gratuït i un diari.

Carrascosa entra de nou en escena Íntimament relacionat amb aques-tes intencions, i simultàniament al’aprovació a les Corts Valencianesdel model privatitzador de RTVV,el 25 de novembre es constituïadavant notari la Plataforma Audio-visual Valenciana SA, presidida perCarrascosa amb un capital socialinicial de 600.000 euros, i amb laintenció d’optar a la compra par-cial de RTVV. Carrascosa, a mésde ser un personatge molt lligat alPartit Popular, i a Zaplana en par-ticular, és director del Mini DiarioGratuït, i de la cadena de televisiólocal Valencia TV, juntament ambla seua esposa, Maria ConsueloReyna, actual directora i propietà-ria del periòdic Diario de València.Aquest matrimoni és propietari,per tant, d’una xarxa mediàticaidèntica a la descrita per Zaplana iAlícia de Miguel a la seua reunió aParís, un fet que li ha costat lacompareixença pública davant unacomissió parlamentària, la primeraque no ha aconseguit eludir en laseua carrera política.

El Partit Popular accelera la privatització enmig del secretisme i d’un suposat cas decorrupció. Mentrestant, s’ha creat una plataforma que canalitza l’oposició al projecte

L’obscura privatització deRadiotelevisió Valenciana

14 de gener de 2003

Pàgina 2

Països Catalans

Instal·lacions de Canal 9 a Burjassot

Butlleta de subscripcióNom i cognoms:Adreça:Codi postal: població:Telèfon: correu electrònic:Tipus de subscripció:

trimestral (9 euros) semestral (18 euros)Domicialiació bancàriaNom del titular: Població:Entitat Oficina Control Número de compte

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripciósignatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: C/ Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o C/ Ripalda, 20baixos esquerre. València, o bé truqueu al 658.33.39.32

Bernat Pompei, Barcelona.- ElConsell d’Estat francès, fent citacióde l’article segon de la constitució,—que proclama que «la llenguafrancesa […] és la llengua de l’en-

senyament, del treball i dels serveispúblics»— i al Codi d’Ensenya-ment, va anul·lar el 29 de novembrepassat tots els decrets, reglaments icirculars que permetien l’ensenya-ment per immersió en català i en lesaltres llengües que qualifica de«regionals». A més, també s’anul·lentots aquells decrets que permetienl’ensenyament paritari de manerabilingüe —meitat en francès i meitaten llengua pròpia.La decisió respon a una demanda de

diferents grups de pressió francesos,contraris a la integració a la xarxapública de les escoles bretonesDiwan, i suposa tallar de soca-rel elsminsos avanços arrencats a l’admi-nistració estatal sota el mandat delministre d’Educació Jack Lang per al’ensenyament en català, alsacià,basc, bretó o occità, entre altres.Al nostre país, aquesta decisió afec-tarà tant els alumnes de les escolespúbliques on es practica la immersióo l’ensenyament paritari, com l’esco-la Arrels, nascuda el 1981 com aescola associativa, i integrada a laxarxa pública l’any 1996 en virtutd’un conveni amb el Ministerid’Educació.En total, a la Catalunya Nord, 8.907alumnes estudien en català, tant enaquestes escoles com en les set de laBressola, que no està integrada a laxarxa pública.

Qualifiquen la decisió d’ideològicaDes del món educatiu nordcatalà,malgrat que no s’ha respost demanera organitzada, algunes veus

han denunciat el caràcter ideològicjacobí i el tarannà discriminatori dela mesura contra la llengua catalanaa l’ensenyament públic. Els docentsdenuncien que la decisió del Conselld’Estat ignora deliberadament larealitat, constatada any rere any, queels alumnes de l’escola en català te-nen no solament un nivell equiva-lent de francès que els de la restad’escoles, sinó que els resultats aca-dèmics són fins i tot superiors a lamitjana en les altres assignatures. Estracta doncs, d’una decisió política,destinada a esborrar del mapa el dretdels estudiants a aprendre en la sevapròpia llengua, si aquesta no és lafrancesa.

El polèmic article segon de la Constitució FrancesaL’article en què es basa la resoluciódel Consell ja fa anys que ha aixecatmultitud de veus crítiques, tant a laCatalunya Nord com a altres na-cions minoritzades per l’Estat fran-cès. Fins i tot entitats com el ConsellMunicipal de Perpinyà, el Consell

Regional d’Alsàcia o el Departamentdels Pirineus Atlàntics, a més derepresentants de moltes entitats,associacions i fins i tot alguns repre-sentants dels partits estatals, n’handemanat la revocació. L’article, apro-vat el 1992, situa expressament elfrancès com a única llengua oficial,amb l’excusa de defensar el francèsde la suposada amenaça de l’anglès iles altres llengües dels diferents estatseuropeus arran de l’aprovació delTractat de Maastricht.El mateix article va ser esgrimit per

rebutjar els avenços en l’ensenya-ment de la llengua pròpia a laPolinèsia el 1996.

El cors, un cas a partNo és casual que a Còrsega, ambun fort moviment independentis-ta, la llengua corsa sigui la que témajor presència a l’ensenyament,—el 80 % dels alumnes l’aprenen,i és la llengua vehicular per a mésdel 43 % dels estudiants. En el plapolític, a Còrsega el movimentd’alliberament nacional ha iniciatuna negociació amb l’Estat, des-prés de més de 20 anys de lluitaamb resistència armada. Fruitd’això foren els acords de Ma-tignon, que preveien l’oficialitatde l’ensenyament obligatori encors, tot i que aquesta mesura fouanul·lada pel Consell d’Estat,posant en perill els acords de pau.

L’anul·lació afectarà les escoles que practiquen la immersió lingüística

El Consell d’Estat francès prohibeixl’ensenyament en català a l’escola pública

14 de gener 2003

Pàgina 3

Països Catalans

26 anys fentpossible el futurEl 16 de setembre de 1976 obriales portes la primera escolaBressola. Vint-i-sis anys més tard,l’ensenyament exclusivament encatalà al nord de les Alberes haexperimentat un progressiu crei-xement que ha permès la consoli-dació de l’escola Arrels, aPerpinyà, i de set escoles de laBressola: a Nyils, El Soler, Prada,Càldegues, Sant Esteve delMonestir i dues a Perpinyà.No ha estat un camí fàcil. Si l’any1976 començava un movimentque naixia inspirat per les ikasto-les basques, pocs anys més tard esdividiria, el 1981, per donar llocl’aparició de l’escola Arrels, lliga-da a un altre projecte, RàdioArrels, aparegut el mateix any.Però el principal repte ha estatobtenir el reconeixement i les aju-des d’una administració reàcia;fins al punt que, el gener de1982, cinc personalitats nordca-talanes protagonitzaren una vagade fam contra el bloqueig de lessubvencions. L’any 87, la suspen-sió de les subvencions va deixar al’atur els mestres, que malgrat tot,seguiren amb les classes.Però, tot i els obstacles, el creixe-ment de la demanda, any rereany, i la tenacitat dels ensenyants,han permès que l’estatut legal deles escoles anés millorant, primeramb el reconeixement dels mes-tres i el pagament dels seus sous i,finalment, amb l’acord entre laBressola i el ministeri que accep-tava el català com a llengua vehi-cle de l'ensenyament, el 1995, il’entrada de l’Arrels a la xarxapública el mateix any.Un fet esperançador per al futurés que darrerament s’ha pogutcomençar a notar un canvi d’acti-tut impensable fa deu anys: moltspares i mares dels nens i nenesque avui estudien a les escolescatalanes havien perdut la llenguaa casa, i ara volen que els seus fillsla recuperin.

l’apunt

“L’anul·lació talla desoca-rel els minsosavanços arrencats al’administració elsdarrers anys”

“L’article segon de laconstitució consagra elfrancès com a únicallengua del’ensenyament.”

1500 persones es manifestaren el 6 de juny del 98 a Perpinyà contra l’article segon de la constitució francesa.

Laia Altarriba, Barcelona.- Lamanifestació en motiu de la Diadade Mallorca el passat dilluns 30 dedesembre va aplegar més de 4.000persones, la qual cosa significa queva ser una de les més multitudinàriesdels darrers anys. Els manifestants hivan acudir convocats per laComissió 31 de Desembre, i vanrecórrer els carrers que van des delpasseig del Born de la capital balearfins a la plaça dels Patins. La marxava transcórrer sota el lema«Llibertat, democràcia i autodeter-minació».Al final del recorregut, el músic PepToni Rubio va llegir el manifest de lacomissió convocant, on criticava «laregressió democràtica que viuenMallorca i els Països Catalans» idenunciava que «el franquisme éspart constituent del sistema consti-tucional espanyol».Durant l'ofrena floral al monument

de Jaume I, que es va fer en acabar lamarxa, un grup d'ultradretans vaincrepar els independentistes. Encap moment, ni la delegada delGovern espanyol i dirigent del PPbalear, Catalina Cirer, ni els seus

agents policials van fer res per impe-dir les agressions dels feixistes.

La festa cívica més antiga d’EuropaEl 31 de desembre es commemoral’entrada de Jaume I a Palma l’any1229. Es tenen notícies d’aquestacelebració des de meitat del segleXIII, la qual cosa significa que és lafesta cívica més antiga d’Europa que

s’ha celebrat ininterrompudamentfins a l’actualitat.Els illencs donen a aquesta data unsentit reivindicatiu, ja que celebrenel naixement de la cultura catalana aMallorca i el sorgiment de les arrelsnacionals dels Països Catalans a lesilles.Malgrat que des d’un punt de vistapopular i reivindicatiu se segueixcelebrant la Diada de Mallorca el 31de desembre, el Govern balear vadecidir l’any 1996 instaurar el 12 desetembre com la Diada de l’illa, querecorda el jurament que va fer JaumeII de la Carta de franqueses i privile-gis del Regne de Mallorca l’any1276. L’elecció d’aquesta data haestat criticada pels sectors catalanis-tes, ja que no ha estat mai arrelada nité voluntat reivindicativa.

A. Ginés i Sànchez, València. Tresdels quatre joves detinguts arrande les protestes pel desallotjamentdel conegut CSO del barri delCabanyal han passat el Nadal a lapresó de Picassent amb acusacionsdiverses, que van des de desordrespúblics i destrosses fins a associa-ció il·lícita amb fins terroristes.Mentrestant, les mobilitzacionsque reclamen la seua llibertat i quedenuncien el que consideren unmuntatge policíac s’han repetit ala ciutat de València.Els joves foren detinguts el prop-passat 15 d’octubre després que lapolicia els relacionara amb les des-

trosses a dues immobiliàries que esrealitzaren durant les accions deprotesta el dia després del des-allotjament del CSO.Tot i que inicialment se’ls acusavade desordres públics i danys, eljutge, després d’una reunió amb elcap de la brigada d’informació dela policia, segons fonts de la CNT,decidí afegir les acusacions d’asso-ciació il·lícita amb fins terroristes ilesions terroristes. L’operació poli-cial inclogué l’escorcollament dediversos domicilis i l’habitualcomplicitat d’alguns mitjans d’in-formació, que en cap momentcontrastaren la versió oficial amb

totes les parts afectades. Tot plegatajudà a crear un clima d’alarmasocial que serví al jutge d’excusaper a empresonar els quatre joves aPicassent el 17 d’octubre. Pocs dies després que el jutgeenviara el cas a la l’AudiènciaNacional de Madrid, com a conse-qüència de les acusacions de terro-risme, isqué en llibertat amb fian-ça un dels detinguts, cosa que,segons els fami-liars i amicsdels detinguts,demostra lesincongruènciesque envoltentot el cas.

Resposta popularD’ençà la detenció dels quatrejoves, les mobilitzacions han estatconstants a València, i fins i tots’han estès a la resta dels PaïsosCatalans, i també, a l’Estat espa-nyol.Des de la Plataforma Antifeixista,l’Assemblea de Solidaritat amb elsDetinguts del Cabanyal, o des deles organitzacions a què pertanyenalguns dels empresonats, com arala CNT, es reclama la llibertatimmediata dels joves i es denun-cien les irregularitats en l’actuaciódel jutge, la parcialitat i complici-tat dels mitjans de comunicacióamb el que consideren un mun-tatge policíac, i finalment, ho

relacionen tot plegat amb unatendència creixent a la criminalit-zació i repressió dels movimentssocials.Entre les accions de protesta mésrecents destaquen el tancament ala UV, que durà des del 19 de des-embre fins al 28 del mateix mes, ola manifestació celebrada el 4 degener a València que aplegà mésde mil dues-centes persones, algu-nes vingudes des de Barcelona, ien menor quantitat, des de lacapital de l’Estat Espanyol.

«El xicotet Garzón»El jutge que s’encarrega del cas,Luís Francisco de Jorge Mesas, jaés conegut a València per les seuesaccions contra els movimentssocials. La seua actuació en aquestcas ha estat fortament criticada,

entre altres,per l’Ob-servatori delSistema Penal iels DretsHumans de laUniversitat deBarcelona, queen un comuni-

cat fet públic el 30 d’octubre pas-sat, considerava «totalment des-proporcionada» la decisió d’em-presonar els quatre joves. Per altrabanda, el mateix jutge ha sigutnotícia recentment per la decisiód’acceptar una denúncia de la pla-taforma España 2000. Aquestaplataforma, que convocà la mani-festació racista de Russafa de l’anypassat, acusa, entre altres coses,els antifeixistes que hi acudiren aprotestar de delictes «d’odi i vio-lència per motius d’ideologia»contra els convocants. Per tot açò,el jutge ja és conegut per moltsvalencians com «el xicotet Gar-zón».

Segueixen les mobilitzacions denunciant el muntatge policial

Els tres joves llibertariscontinuen empresonats

Èxit de participació en laDiada de Mallorca

14 de gener de 2003

Pàgina 4

Països Catalans

Diego Sánchez envaga de famEl pres polític català DiegoSánchez fa, des del dia 2 de gener,una vaga de fam, juntament ambdiversos presos, per denunciar lapallissa que ha rebut el pres polí-tic basc J. M. Etxebarria i dema-nar que se’l tregui del mòdul d’aï-llament. Aquesta és la cinquenavaga de fam d’en Diego Sánchezen els darrers mesos, totes endemanda del respecte dels dretsde les persones preses a Soto delReal. Aquest gener ja fa dos anysque en Diego i en Zigor estan a lapresó en espera de judici per per-tinença a banda armada.

S’inicia el judici pelsfets del 12-O del 99El dimarts 14 de gener comença aBarcelona el judici contra els 18antifeixistes detinguts el 12 d’oc-tubre de 1999 en la manifestaciócontra un acte feixista a Santsautoritzat per la Delegació delGovern Espanyol. Els acusats,que patiren una greu campanyamediàtica de criminalització, vanpassar 10 dies a la presó quan latitular del Jutjat d’Instrucció 28,Remei Bona, va decretar-ne l’in-grés a presó en base a la suposadaalarma social causada pels fets,cosa que va aixecar protestes mul-titudinàries. Els acusats s’enfron-ten a peticions de fins a 50 anysde presó en total i a multes fortes.

Les CUP es preparenper a leseleccions.Les Candidatures d'UnitatPopular van presentar el passat 15de desembre a Vilafranca delPenedès una declaració d'inten-cions amb vista a les propereseleccions municipals del mes demaig. Les CUP (presents en mésde 50 municipis dels PaïsosCatalans) s'imposen el repte d'es-devenir el referent polític unitaria nivell municipal del conjunt del'esquerra independentista i detots els sectors de la classe treba-lladora i popular que vulguinestablir un marc polític nou quegaranteixi els drets socials, lademocràcia i les llibertats nacio-nals al nostre país.

Detingut per tercercop pels MossosLa matinada del 30 de desembre,un militant independentista deCardedeu, J. G., va ser detingut ensortir de la feina a Llinars del Vallèspels Mossos d’Esquadra, acusat d’a-menaces i agressió a agents de l’au-toritat. La detenció estigué marcadaper amenaces i irregularitats, comno poder parlar amb l’advocat o norebre reconeixement mèdic. Col·lec-tius de la comarca han denunciat lapersecució policial envers aquest jove,que ja ha estat detingut tres vegadesper la seva militància política.

El jutge ques’encarrega del cas ésconegut a València perles seues accions contraels moviments socials

Els manifestants vandenunciar la regressiódemocràtica als Països Catalans

Pujol i Piquésón escridassatsa les terres del’EbreMig miler de persones van escridassarel passat diumenge 12 de gener aAlcanar el president de la Generalitatde Catalunya, Jordi Pujol. El motiude la visita era la presentació delscandidats de CiU al Montsià. Foradel recinte on es feia l’acte, els mani-festants van retreure a Pujol el suportde CiU al Pla Hidrològic Nacional ivan advertir que aquest serà un anyple d’actes reivindicatius. Un fortdesplegament d’agents antiavalotsdels Mossos d’Esquadra i de laGuàrdia Civil va encerclar els mani-festants.El dia anterior, el ministre de Ciènciai Tecnologia, Josep Piqué, també vaanar a les terres de l’Ebre. En la sevavisita a Tortosa, unes 300 persones elvan rebre amb pancartes i crits contrael PHN. Quan alguns manifestantsvan intentar trencar el cordó policial,els agents van carregar contra ells ivan provocar alguns ferits lleus.

Acció de suport als llibertaris empresonats durant la cavalcada de reis a València.

-Quines són les reivindicacions quevan fer anar a la vaga als autobusosurbans de Barcelona?-La vaga del maig va sorgir a partirde la negociació d’un nou conveniper a TMB. Va començar «tran-quil·la», però va finalitzar com unveritable temporal, pel malestar quehi ha entre els treballadors ambl’empresa i amb la direcció dels sin-dicats «oficials». La causa principalde les protestes va ser el canvi d’es-tratègia de l’empresa; de considerar-se un servei públic, ha passat aactuar amb criteris d’empresa priva-da, amb l’ajuda dels sindicatsCCOO, UGT i un d’independent. Iés així com entra als autobusos ladoble escala salarial (la gent queentra nova cobra 180 euros menysper la mateixa feina), el còmputanual d’hores, se subcontractenmolts serveis, baixades del nombretotal de plantilla…El que s’ha de tenir clar és que quantres mil persones decideixen no aca-tar els serveis mínims, no és només

qüestió de calers, sinó queestem veritablement cremats.Però segurament el que novam saber fer és explicar a laciutadania les causes de lavaga, i que només demanemunes millores laborals míni-mes en un servei públic: aug-ment salarial, reducció d’ho-res i igualtat en el salari.-Quin tipus d’organització imobilització vau utilitzardurant el conflicte?-Els treballadors de TMB hanaprès a passar de les directriusdels sindicats: ja no se’ls creu.Hem aconseguit que siguil’assemblea de treballadors laque mani, i realment és la que vamanar durant tot el procés: la genten assemblea decidia què era el ques’havia de fer, i els sindicats nomésho tiraven endavant. La veritat ésque vam anar tots a una: van havermanifestacions i assemblees de mésde dos mil treballadors sobre unaplantilla de tres mil, la vaga va tenir

un seguiment del 100% (i sensenecessitat de cap piquet), i es vanrealitzar accions contra els serveismínims, com dos cents autobusosque van haver d’anar a reparacionsen pocs dies.El decret de serveis mínims va serescandalós, no és notava en res lavaga. I en assemblea es va decidir que

no es feien els serveis mínims; es va pas-sar a la vaga indefinida. En aquestasituació vam estar una setmana, finsque la Generalitat va imposar el Lauded’obligat compliment, que va seracceptat només per un 60 %, contra el40 % dels treballadors que estaven dis-posats a jugar-se el seu lloc de treballcontinuant la lluita.

-Com valoreu l’actuació del governmunicipal a TMB?-Primer caldria recordar que elsòrgans de direcció de l’empresa sónde l’Ajuntament de Barcelona, PSC,Iniciativa i ERC, que posteriormentes van posar d’acord amb laGeneralitat, El Corte Inglés (afec-tats també per la vaga) i els mitjansde comunicació de masses per a ferpinya contra la vaga. Creiem que entot aquest conflicte hi ha molts polí-tics que tenen una important res-ponsabilitat política: s’omplen laboca parlant de ser d’esquerres iprogressistes, però a l’hora de laveritat participen en la degradaciódel servei públic, les privatitzacionsi la precarietat laboral dins el nostresector.-Com analitzeu les possibilitats defutures properes mobilitzacions?-La situació és greu; els sindicats cor-poratius, CCOO i UGT, han signatun conveni per quatre anys a esque-nes de l’assemblea, quan havien sig-nat un compromís de no acceptarcap tracte amb l’empresa sense con-sulta prèvia als treballadors. Aquestatraïció només es pot entendre pelsimportants interessos de l’Ajun-tament per pacificar un sector queels pot generar molts maldecaps enla campanya municipal i cara al seuFòrum 2004; de manera que el queha decidit l’assemblea és intentarboicotejar aquesta «pau social» iintentar deslegitimar les cúpules sin-dicals oficials que ens han venut. Elprimer pas serà fer campanya peraconseguir uns desafiliació massivadels sindicats signants. Després,cada Cotxera decidirà com portarendavant aquesta lluita.

Per a més informació: www.cgt.es/cgtcatalunya

14 de gener de 2003

Pàgina 5

Economia

«La creació de les assemblees va serel gran èxit de la vaga d’autobusos»Àlex Tisminetzky, Barcelona.- Durant dotze dies del mes de maig de2002 Barcelona va viure una de les vagues més importants dels darrersanys. Tres mil treballadors de la plantilla d’autobusos de TMB van des-obeir els serveis mínims imposats per l’empresa pública i van realitzarmobilitzacions de tot tipus per posar sobre la taula la baixada del poderadquisitiu i la doble escala salarial que imperava sota les polítiques dela direcció del PSC-PSOE, ICV i ERC. Les properes eleccions municipals del maig i el Fòrum de les Cultures2004, però, han obligat al govern de Joan Clos a pressionar les cúpules

sindicals per tal d’aconseguir la «pau social» en aquest sector estratè-gic. El 23 de desembre les direccions de CCOO, UGT i un sindicatcorporativista signaven un nou conveni, restrictiu amb moltes de lesreivindicacions unitàries, a esquenes de les assemblees de treballadors.Aquesta signatura ha generat un elevat grau de malestar i conflictivitatdins la plantilla, que el passat 9 de gener va decidir en assemblea gene-ral desautoritzar públicament els representants sindicalistes oficials itrencar amb mobilitzacions qualsevol «pau social» basada en elsenganys i les retallades socials.

Entrevista a S. Mercader i P. Fajeda, de la CGT de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)

Assemblea de treballadors de TMB del passat 9 de gener.

Josep Villaroya, València.- Entitats tanpoc sospitoses de ser acusades d’inde-pendentistes com ara la CAM, Caixade Catalunya, La Caixa, Ibercaja o LaNostra han realitzat un estudi de lesrelacions comercials entre les comuni-tats autònomes de l’Estat Espanyol, ihan centrat l’atenció en els territoris del’antiga Corona d’Aragó. Les conclu-sions d’aquest estudi han estat publica-des en un informe anomenatAproximació a l’anàlisi de les relacions econòmi-ques entre Aragó, Illes Balears, Catalunya iComunitat Valenciana, i tot i que només reflec-teix les dades de les comunitats autònomes(per tant, no s’hi recullen les d’Andorra, ni lesde la Catalunya Nord, ni de la Franja), la con-clusió més evident és que el Principat i el PaísValencià són els majors socis comercials del’estat espanyol. També, i com a reflexió, cal-dria plantejar-se la necessitat d’un institut esta-dístic que elabore dades per a conèixer la reali-tat catalana, ja que molt sovint aquesta infor-mació ens arriba esbiaixada, manipulada oamb una òptica espanyolista.Vegem tot seguit algunes de les dades: El País

Valencià envia al Principat i a les Illes més del38 % de les seues vendes estatals, i n’hi adqui-reix més del 48 % —és a dir, quasi la meitat deles importacions del País Valencià provenen delPrincipat. En el cas de les Illes, el 100 % de lesseues exportacions, és a dir, 571 milions d’eu-ros, es dirigeixen al Principat (87,4 %) i al PaísValencià (12,6 %), i pel que fa a les importa-cions, ens trobem, si fa no fa, amb la mateixasituació: més del 96 % de les importacionsestatals provenen de la mateixa nació —71,5del Principat i 24,6 del País Valencià. LaCatalunya central, motor econòmic, té unvolum d’exportacions estatals de 37.244milions d’euros, dels quals més del 25 % s’a-

drecen a la resta de la nació catalana, mentreque les importacions que provenen del PaísValencià i de les Illes suposen més del 20 % deltotal.Es podria dir que aquestes relacions comercialses donen malgrat l’esforç espanyol per afavorirMadrid. Si es diu això és perquè es pot demos-trar amb fets. Ens estem referint a l’espoli eco-nòmic, ja que el Principat i el País Valenciàaporten al PIB espanyol més del 30 %, peròsols reben en forma d’inversions poc més del20 %. I si ens fixem en el tipus d’infraestruc-tures que inverteix l’Estat Espanyol en terrescatalanes, ens adonarem que aquestes no afa-voreixen gens ni mica les relacions comercials

pròpies i naturals, sinó d’altres alienes,triades des de l’òptica espanyola. Aixídoncs, al Principat el 53 % de la inver-sió de l’Estat es dirigeix a l’AVEMadrid-Barcelona, mentre que al PaísValencià la infraestuctura de l’AVEMadrid-València suposa un 33 % de lainversió global; totes dues inversionscentralistes suposen uns 1.660 milionsd’euros per al 2003. Per contra, elcorredor ferroviari mediterrani, fona-

mentalment l’eix Barcelona-València, nomésrebrà 25 milions.Els objectius espanyols semblen clars: tren-car els lligams i les sinergies produïdes enterres catalanes i aprofitar-se’n, per tal d’a-favorir l’àrea metropolitana de Madrid ifer-la esdevenir l’àrea econòmica mésinfluent de l’estat espanyol —ja disposa dela capitalitat política— i convertir lesaltres zones en dependents. Això és unestat centralista amb una concepció radial.I per a aconseguir-ho necessita de la com-plicitat de les burgesies regionals, col·labo-racionistes i curtes de mira. De la mateixa manera com fa uns anyscalia parlar de l’Arc Mediterrani, semblaque, a hores d’ara, el que és políticamentcorrecte és referir-se a la Corona d’Aragó;ambdós casos són maneres d’amagar la rea-litat emergent.

Els Països Catalans, una realitat econòmica

Un informe de les caixes més importants revelala gran dependència econòmica entre els territoris dels Països Catalans.

Relacions comercials entre el País Valencià, el Principat i les IllesIlles Balears i Pitiüses Principat País Valencià

exp. % imp. % / exp. % imp. % / exp. % imp. %Illes Balears 2.776 7,46 499 1,68 956 5,37 72 0,52Principat 499 87,37 2.776 71,52 5.841 32,84 6.647 47,96País Valencià 72 12,63 956 24,61 6,64 77,85 5.841 19,73Total 571 100 3.732 96,13 9.423 25,31 6.340 21,41 6.797 38,21 6719 48,48

La mala gestió de la catàstrofe delPrestige no ha estat patrimoniúnic del Govern central i autonò-mic. Tant els militars espanyolsdestinats a Galícia com l’empresaTragsa han sigut protagonistes d’a-quest despropòsit.

El paper dels militars En arribar a les Cies tombaren ungrup d’arbres del parc natural. AOns vararen una embarcació ihagueren de demanar auxili alsmariners, que hagueren de deixarde retirar fuel del mar per tal d’a-judar-los. A la vila de Ribeira nose’ls veu fora dels bars. El seu tre-ball, als pocs llocs on el realitzen,es limita a retirar els cabassosemplenats pel voluntariat. Alsparcs naturals alçaren algunes ten-des sobre espècies vegetals en

perill d’extinció. «L’ajut» de TragsaL’empresa contractada per la Juntaper a fer-se càrrec de la neteja de lesplatges és la responsable de dificultarel treball del voluntariat en no facili-tar contenidors, porten els grups allocs de difícil accés quan n’hi ha d’al-tres i els fan perdre matins sencersbuscant on netejar. Diferents perso-nes afirmen haver-los vist soterrar denou el fuel a les platges, de matinada,ja que l’empresa de reciclatge no potrecollir tot el fem que queda acumu-lat als cabassos. D’aquesta manera, enalgunes platges es recull vàries vega-des el mateix chapapote. Els treballa-dors de Tragsa no tenen preparacióper al treball que haurien de desenvo-lupar ni tampoc per a la coordinació. I davant de tanta incompetència ins-titucional, la resposta a les protestesd’un poble indignat ha estat, unavegada més, la repressió. Només eldesembre es produiren vuit deten-cions i nombroses càrregues poli-cials. Sense oblidar la repressió de laparaula i de la imatge, eixa que haintentat fer veure que la que ja és lamajor tragèdia que ha patit Galíciani tan sols ha existit.

A la manifestació estudiantil convo-cada a la Universitat de Compostelaper al dia 28 de novembre ja es vaproduir una càrrega en la qual ungrup d’encaputxats s’enfrontà a lapolicia, que impedia els manifestantsapropar-se a la seu del PP. El dia 3 dedesembre deu persones s’encadena-ren a la porta del Parlament gallec,amb el suport de cent manifestantsque vessaren chapapote pel terra. Lacàrrega fou brutal, amb un resultatde catorze ferits; cinc dels qualshagueren de ser ingressats a l’hospi-tal. El dia 14, durant la visita de JoséMaria Aznar a la Torre de Controldel Port de la Corunya, diversosagents colpejaren repetidament unjove i en detingueren un altre.També amenaçaren el periodista i

l’escriptor Manuel Rivas. Nombrosos polítics de Madrid espassejaren per les costes gallegues perfer-se la foto de rigor. És remarcablela visita de l’hereu de la coronaespanyola, Felip de Borbó, que tanta Aguinho com a Ons fou rebut ambinsults. A Vigo el van rebre ambpedres, ous i guants bruts de fuel.Els mitjans de comunicació de mas-ses, tanmateix, presentaren única-ment imatges d’estima, gratitud iadmiració. Als mitjans de comunicació tambés’insisteix en la important «missió»que realitzen els militars espanyolsen la neteja de les platges i l’ajut alcol·lectiu d’afectats i voluntariat.Però la imatge real és molt diferent:

xifres molt inferiors a les que s’hanfet públiques, recursos militars ambgreus carències destinats als civils,actuacions per a la galeria i mancan-ça de treball real —és habitual veureun bar coster gallec ple de soldats.Tot açò es tradueix en un rebuig dela població civil, rebuig que quedamanifest en actes com ara la cremad’un camió militar a Carnota el dia19 de desembre. Davant d’aquesta situació els lluita-dors i lluitadores que combaten dia

rere dia a la línia de la costa per reti-rar els milers de tones de fuel sónúnicament voluntaris. Tota aquestagent, de mar o de terra, que sap quela vida a Galícia penja d’un fil, noestà disposada a suportar les bromesdel govern. Tragsa, empresa designada per laJunta per a les tasques de neteja ique també es va fer càrrec de les cri-sis dels incendis forestals i de lesvaques boges, no és benvinguda amolts pobles. A Morraço, per exem-

ple, els expulsaren els mariners.Segons declaracions de grups devoluntaris, es dedicarien a soterrar elfuel enlloc d’extraure’l.I per tancar, una nota del 3 de de-sembre. Un dels innombrables mari-ners que va haver de netejar les plat-ges de la Costa da Morte amb lesmans com a única ferramenta dema-nava al President de la Diputaciómés mitjans per a continuar retirantel fangar de fuel que nega el seupoble. L’altiu polític, envoltat de

l’habitual sèquit de pilotes i matons, licontestà que hi havia mitjans desobra. El mariner li responguéestampant-li a la cara el seu imper-meable enfangat pel pudent chapa-pote, el mateix en el qual ni el rei, niFraga, ni Aznar, ni Rajoy niZapatero s’hagueren de rebolcar.I mentrestant, Galícia es trobadavant de l’atemptat social i ecològicmés gran de la seua història. Unatemptat ambiental que repercutiràen la societat durant desenes d’anys.Amb una incidència directa al sectorpesquer, els efectes de les mareess’extrendran a la totalitat de lapoblació i desestabilitzaran el teixitsocioeconòmic sobre el qual s’assen-ta el país.Afortunadament el poble desperta

de la commoció d’aquesta tragèdiaper a alçar-se contra els que la uti-litzen sense vergonya. Galíciademana responsabilitats políti-ques, demana dotacions de salva-ment marítim adequades a lesmatèries perilloses que diariamentamenacen les seues costes. Exigeixla llibertat del capità del Prestige,empresonat per negar-se acol·laborar amb la desgavelladaidea d’allunyar el vaixell de lacosta. El PP no pot continuargovernant. Han de dimitir els res-ponsables.

*Joàm Evans Pins és redactor de Novasda Galiza.

La política repressiva del govern ha estat constant

Per Joám Evans Pin *

Galícia lluita contra lamarea negra

14 de gener de 2003

Pàgina 6

Internacional

“Des quecomençaren, lesprotestes s’hanamagat,minimitzat ireprimit”

“L’empresa Tragsa,contractada per laJunta, s’encarrega,poc eficaçment, deles tasques deneteja”

Per Fontenla Neto (Novas da Galiza)

Les claus del conflicte del Prestige:traves, incompetència i repressió

De resistència

Joan Sebastià Colomer, Barcelona.-Un article d’Alan Sokal a Social Textencetà el 1996 la polèmica que donàlloc a la publicació per l’editorialparisenca Éditions Odile Jacob, unany després, d’Impostures intellec-tuels, una clatellada al postmoder-nisme per part de dos físics de lesuniversitats de Nova York i Lovainaque va aixecar polseguera.El 1998 n’aparegué una versió angle-sa a càrrec dels propis autors, edita-da per Profile Books, base de l’edicióen castellà (Editorial Paidós, 1999),que és una traducció de Joan CarlesGuix Vilaplana del text anglès queincorpora també un capítol sobreHenri Bergson i els seus successorsque apareixia a l’original francèspero no a l’edició anglesa. En cal unaedició catalana, que ni ha aparegutni en fa cara.En el famós article Sokal, que signaaquest llibre amb Jean Bricmont

(Universitat de Lovaina), oferia unabsurd ple de comentaris científicsincoherents i citacions d’autorspostmoderns, caracteritzat pel rela-tivisme epistèmic, el menyspreu detota contrastació empírica, de lacoherència argumental i la fetitxit-zació del progrès contemporani envirtut d’una suposada revoluciócientífica postmoderna. Fou accep-tat i publicat; quan l’autor va mani-festar que era una paròdia, vanreaccionar els ambients intel·lec-tuals afins als pensadors parodiats,majoritàriament francesos de modaen cercles acadèmics relativistesanglosaxons. Els autors van detallarpúblicament els seus punts de vistaen un llibre: Impostures intellectuels.La línia de la defensa havia anatrelacionada amb el fet que aquestsautors no eren científics i les sevespatinades tècniques no posaven endubte les seves aportacions en altres

camps. Però el que el llibre denun-cia és la «profunda indiferència, ofins i tot menyspreu, pels fets». El New York Times va presentar l’a-fer com un debat entre conserva-dors que creien en la objectivitat iesquerrans que la negaven. PeròSokal s’autodefineix com un «vellesquerrà» que creu «que existeixenveritats objectives sobre el món» ino entèn «com la deconstruccióajudarà la classe treballadora».Caracteritza el postmodernisme pel«rebuig de la tradició racionalistade la Il·lustració», el menyspreu de«qualsevol prova empírica» i la idea«que la ciència no és més que unanarració, un mite o una construcciósocial». Sokal defineix explícita-ment els seus objectius: combatre elmisticisme laic, la idea que tot esredueix a interessos i punts de vistasubjectius i una ideologia postmo-derna «contrària als valors de l’es-

querra i una hipoteca per al seufutur». L’oposició d’aquestes idees aun modernisme ingenu de signeconservador —creença en un pro-grés continuat, cientificisme, euro-centrisme cultural— els ha donatun prestigi en sectors de l’esquerra,fet que els debilita i els associa al’obscurantisme. La xerrameca eli-tista —volgudament obscura—allunya el pensament acadèmic delsmoviments socials i als estudiantsd’esquerra «se’ls ensenya que el mésradical és una actitut d’escepticismeintegral» que els fa malaguanyar«una energia que podrien dedicar al’activitat investigadora i organitza-tiva». Amb la suposada revolució científi-ca postmoderna es proclama la fide tots els anteriors esquemes d’a-nàlisi social —manera encoberta deliquidar la lluita de classes. Uncampió de la reacció com VaclavHavel deia sense dissimular el fonspolític de la qüestió: «L’ensulsiadadel comunisme ha liquidat la ideaque el món és objectivament cog-noscible, la qual cosa palesa lanecessitat d’escollir entre comunis-me o barbàrie.»

Feliu Ventura, València.- «Des demolt antic i dins d’aquestes terrestan veïnes de la Mariola, de l’Ull delMoro i del Montcabrer, han passatmoltes coses, han passat els dies, leshores, també els homes. L’un darre-re l’altre amb l’esforç quotidià quecomporta el viure». Amb aquestesparaules comença el Betlem deTirisiti, una de les més antiguesrepresentacions amb titelles del nos-tre país. Aquestes representacions secelebren a la ciutat d’Alcoi des de famés de cent anys a finals de desem-bre i principis de gener de cada any.Un dels trets més característics delBetlem és el seu caràcter diglòssicfruit del procés d’espanyolitzacióque l’església valenciana va encetar apartir del segle XVII. Així, la narracióés en espanyol mentre que la resta ésexclusivament en català.Es distingeixen clarament duesparts: una primera part sacra on esrepresenta el naixement de Jesús, iuna segona part popular i costumis-ta alcoiana, on es representen esce-nes de la vida quotidiana d’Alcoi

que es van anar consolidant a mei-tat del segle XIX amb la revolucióindustrial que experimentà la ciu-tat.Un dels factors que aporten majorinterés al Betlem és l’ús de les titellesanomenades de peu i vareta —que

en altres representacions han desa-paregut a favor del fil i el guant oteatre negre— i la vocalització delspersonatges mitjançant una llengüe-ta metàl·lica. En la representaciós’escolten nadales valencianes i unaquantitat ingent d’efectes sonors.

Aquest Betlem sembla provindre deles antigues escenes d’àmbit domès-tic que es representaven durant elsolstici d’hivern a tota Europa, fins itot abans del cristianisme. A finalsde l’Edat Mitjana s’incorporaria alcristianisme i arribaria a la Coronad’Aragó.A causa de les reduïdes dimensionsdel Betlem, només hi assisteixen de80 a 100 espectadors per sessió. Peraixò ha anat augmentant el nombrede representacions per any.Des de 1990 la Companyia laDependent és l’encarregada dedonar vida a Tirisiti, al Sereno, i atotes les titelles que, com cadanadal, ha deixat bocabadades a mol-tes generacions de xiquets i xiquetesd’Alcoi.

Quim Vernissa, València.- Al parcnatural del Cadí-Moixeró, a lacomarca del Berguedà, es troba undels màxims exponents de la nostrariquesa natural i, per tant, també del'excursionisme i muntanyisme ca-talà: el Pedraforca.Tot i trobar-se al Prepirineu, la seuabellesa i el seu característic cim bicè-fal fan del «Pedra» una de les nostresgrans muntanyes, per damunt d’al-guns gegants del Pirineu.

Ocupa un lloc privilegiat a la his-tòria de l’excursionisme, alpinis-me i muntanyisme catalans, ja queva ser el primer terreny de joc delspioners de l’escalada catalana. Al1928, Lluís Estasen va realitzar laprimera escalada de la cara nord, iva establir així l’inici de l’alpinis-me de dificultat als PaïsosCatalans.Tenim 3 possibilitats per a acce-dir-hi: els pobles de Saldes i Gòsol

i el refugi Lluís Estasen. El camí més senzill és elque, des de les proximi-tats de Saldes, puja direc-tament per una granpedrera que arriba finsl’Enforcadura, la colladaque separa els 2 polle-gons des d’on s’ha decontinuar fins arribar alPollegó gros o al Pollegópetit. Una altra opció, menysdirecta però també molt gratifi-cant, és l’ascensió des del refugiLluís Estasen. En aquest itinerarila pujada comença al camí benmarcat que es troba darrere de lafont del refugi, travessa el bosc deGressolet i va enfilant-se a poc a

poc fins arribar a la canal de lesBruixes, on se superen unesroques seguint la senda ara menysclara però encara visible. El camícontinua fins arribar a la granpedrera on s’uneix amb l'itinerariabans descrit des de Saldes.

Impostures Intellectuels:l’afer Sokal

El Pedraforca (2.498 m)

El Betlem de titelles deTirisiti torna per nadal

14 de gener de 2003

Pàgina 7

Cultura

Feliu Ventura, València.- Un noudoble CD recopilatori ha eixit alcarrer per a donar-nos una mique-ta de caliu aquest hivern. Sota eltítol de Cultura de Resistència s’hiapleguen 41 cançons en catalàd’autors i intèrprets amb vocacióde compromís. Cançons que abra-cen la música tradicional, el tecno,el hip-hop, la rumba, el power-pop, la cançó d’autor i, sobretot, elhardcore i l’ska. Alguns dels grupsque hi apareixen, com Betagarri iKuero, canten habitualment enaltres llengües, però han posatpeces en català al recull. Aixímateix, s’inclou un llibret que res-senya els autors de cada cançó ique adjunta el contacte de cadagrup.El recopilatori té la intenció d’im-pulsar la «música compromesacantada en català», i servirà per afinançar el Centre de Docu-mentació Arran, el projecte mésambiciós dels impulsors del’Arran, un local que va nàixer el2001 amb la voluntat de dinamit-zar la lluita social i cultural delbarri de Sants de Barcelona. Els600 socis i sòcies responsables del’Arran han aconseguit dotar d’uncalor especial aquest bar-llibreria-distribuïdora —i moltes cosesmés— del carrer Premià. D’a-questa pulsió, i amb el treballorganitzat i coordinat, han acon-seguit embolicar 41 grups i can-tants per a oferir un recopilatorirepresentatiu i d’alta qualitat estè-tica. La meitat de les cançons que apa-reixen al recull són temes inèdits. Ara que ha passat el nadal i ja noestem obligats a regalar-nos res,fem-ho per gust, el CD s’ho val.

-La durada és de 5 a 6 hores(anar/tornar) i una mica més pera la ruta des de Saldes.

-L’ascensió requereix un mínim

de coneiximents d’escalada.

-És recomanable que no pugeu

en hivern si no domineu les tèc-

niques de muntanyisme hivernal.

-En hivern calen crampons i

piolet, a més de roba d’alta

muntanya.

-Refugi Lluís Estasen

tel. 934 120 777,

(és propietat de la FEEC).

DADES D’INTERÉS

Quan es va gestar la idea d’un espaicom Ca Revolta?Nosaltres ja teníem la idea des defeia molts anys, però el que ens fal-tava era trobar un espai que s’hiadaptés. Pensàvem en un espaiobert, una casa on poguérem conju-gar els aspectes culturals amb elssocials i els reivindicatius. I perquè a un barri tradicionalmenttan degradat com Velluters ?Fa uns anys ja trobàrem un espai alcarrer de Carnissers que reunia les

característiques que buscàvem, peròque ens expropiaren. A partir d’ales-hores, i com que estava a prop, ensoferiren la possibilitat de compraraquesta casa i rehabilitar-la. A més amés, tenia la gràcia que es trobava aun barri que cal recuperar, com ésVelluters, que està destrossat. I bé,ens acabàrem de fer la composicióde què era el que volíem, ja que elmateix barri va condicionar la rede-finició del nostre projecte. Pensàremen no fer només el local, sinó que hihagueren també habitatges i que esfera una proposta que demostraraque és possible viure i conviure enles diferents vessants del que volíemfer.Heu tingut algun tipus d’ajudamaterial de les institucions per a

portar endavant un projecte tamambiciós com el que suposa CaRevolta?Volíem demostrar que és possible fercoses passant per damunt les sub-vencions i els organismes oficials, ique la gent és capaç, si s’organitza,de donar alternatives i fer coses dife-rents al que és institucional i oficial.La idea era facilitar un espai per agrups que no tenen un espai propi.Per posar un exemple, segons l’últi-ma memòria, en dos anys han passatper Ca Revolta uns cent vint col·lec-tius que han fet coses ací, des de lesseues reunions, a xerrades o altresactivitats... I després cadascú contri-bueix en la mesura de les seues pos-

sibilitats al manteniment de la casa.Encara que bàsicament la forma demantenir-nos és sobretot l’aportaciódels socis, a més del bar i les activi-tats de música i teatre que es fan.Són aquestes coses les que ens donenla possibilitat de seguir fent.A què creieu que es deu la negativade l’Ajuntament a donar la llicènciad’obertura?No sabem què és el que ha passat niquè és el que pensa l’Ajuntament. Jocrec que li ha donat massa impor-tància a un dels veïns, que sobretotestà clarament en contra del nostreprojecte; i sense comptar amb laresta del veïnat que et diu coses comque des que som ací poden baixar

tranquil·lament de nit al carrer. Elveí ha anat acumulant denúncies, abanda que al final no es va limitar aanar a l’Ajuntament, sinó que vaanar al jutjat. I la jutgessa que havist el cas s’ha basat en aquesta rea-litat, que no tenim la llicència d’o-bertura, per donar l’ordre de tanca-ment que, per ara, està pendent derecurs.Sembla que l’Ajuntament ha modi-ficat la seua postura inicial i ara haconcedit la llicència de bar.Això és el que sembla. A banda,però, que ningú ens ho ha comuni-cat i el que sabem ho sabem pel ques’ha publicat en premsa, una llicèn-

cia de bar ens ofegaria econòmica-ment. Com he dit abans, la casa esmanté en una part important amb elbar, a partir de les dotze de la nit,que és quan s’ompli, i amb les acti-vitats. A més, una llicència que noens permeta fer actuacions en direc-te deixa coix el projecte. És unamanera de dir: «No us tanquem perideologia, però...»Com valoreu la campanya de recol-zament?Volem agrair el suport que se’ns hamostrat perquè no ens tanquen. Elsadvocats ens han dit que podemguanyar aquesta batalla i anirem aguanyar.

Entrevista a Teresa, membre de Ca Revolta

Aure Silvestre, València.-La negativa de l’Ajuntament de València a donar la llicència d’oberturaposa en perill la continuïtat de Ca Revolta. En aquesta entrevista, Teresa, membre de la casa, ensexplica l’esperit d’aquest espai ja emblemàtic de la ciutat de València, i de quina és la seua situaciódavant l’ofensiva encetada des de l’alcaldia de Rita Barberà al llarg dels darrers mesos.

«Podem fer coses sense les subvencions i els organismes oficials»

14 de gener de 2002

Pàgina 8

Contraportada

AGENDA

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 3. Tirada: 5.000 exemplars. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08014 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 652 08 26 47. Publicitat: 615 54 47 15

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Andreu Ginés, Maria Oliver, Aure Silvestre, Joan Teran. Economia: Àlex Tisminetzky, Josep Villaroya. Internacional: Sergi Perelló, Sónia Jiménez Villanueva. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Feliu Ventura.Correcció: Adela Ortiz. Edició gràfica: Xavier Bayo Torrents, David Campos, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Han col·laborat en aquest número: Joám Evans Pin, Júlia Humet, Fontenla Neto, Albert Roig

Locals on trobar L’ACCENT[̀ ]:Alacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès: Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, CasalPopular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç. Baix Camp: El Carrasclet, Refugi. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga,Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Centre Social la Vila, Ateneu Revolta, Casal l'Alternativa, Tio Canya-Sant Feliu. Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentistade Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, DailyRecords, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Makoki, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran,Casal Independentista de Sants, Local Maulets-Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ictus, Casal Popular Onze de Setembre, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal deJoves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Mordebre: Espai Dina.Costera; Casal Jaume I-Xàtiva. Garraf: GER. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn. Horta: Casal Jaume I-Silla, Casal Jaume I-Cabanyal, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, CODESMA, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Xàbia,Casal Jaume I-Pego, Casal Jaume I-Benidorm, Casal Jaume I-La Vila Joiosa. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IECSeu de Castelló. Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Alzira, Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-CentreCultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs,Tio Canya-Mollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.

Locals col·laboradors de L’ACCENT[̀ ]:Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Casal Popular de Gràcia. / (C. Ros de Olano, Barcelona) / La Barraqueta (C. Virtut, 14. Barcelona) / CODESMA(C. Nàpols, 18. Mataró) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) / Via Fora de Gràcia. (Riera de Sant Miquel, 25. Barcelona) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8,Barcelona) / Jimmy Jazz (C/Clos 53. Igualada) / Casal Popular Onze de Setembre (C. Concepció Arenal, 258. Barcelona) / La Falcata (C. Panera 2. Lleida)

“En dos anys hanpassat per Ca Revoltauns cent vintcol·lectius que han fetcoses ací, des de lesseues reunions, axerrades o altresactivitats”

GENERDimarts 14Barcelona. Concentració per l’absolució delsdetinguts el 12 d’octubre de 1999. Pg. LluísCompanys, durant tot el dia.Divendres 17Menorca. Diada de Menorca.València. Presentació de les III Jornades deJoves Historiadors i Historiadores dels PaïsosCatalans. Saló de Graus de la Facultatd’Història de la UV, 12 h. Barcelona. Xerrada: «Nous camins de larepressió 1992-2002», amb l’advocat JunSánchez i un advocat del col·lectiu Layret.C. Premià, 31, 21 h. Organitza: CasalIndependentista de Sants.Dissabte 18Amposta. Acte contra el Consorci per a laProtecció Integral del Delta de l’Ebre: debatsobre el futur del delta. Lira Ampostina, 17 h. Organitza: Plataforma en Defensa del’Ebre. Badalona. Aniversari del Casal Antoni Sala iFont. Xerrada: «El rei menteix, denuncia’l!» i so-par popular. Riera d’en Matamoros, 103, 19 h.Barcelona. Festa Cubana. C. ConcepcióArenal, 258, 18h. Organitza: Casal PopularOnze de Setembre.Dimarts 21Vilafranca del Penedès. Acte polític: «Unitatpopular i lluita per la terra i l’aigua», ambrepresentants de la Plataforma en Defensa del’Ebre, el Col·lectiu de Defensa de Moja i laComissió d’Urbanisme i Medi Ambient de laCUP. Escorxador, 20 h. Organitza: CUP.Divendres 24Perpinyà. Presentació de la plataforma«400.000 volts, no, gràcies» de la CatalunyaNord, contra el traçat d’alta tensió que tra-vessarà moltes comarques catalanes.L’Hospitalet de Llobregat. Concert per l’ab-solució dels detinguts el 12-0 de 1999, amb:Sin Dios, Terrorismo Sonoro i altres. C. Francesc Moragues, 22h. Organitza: CSO l’Òpera.Manresa. Xerrada: «La lluita municipal enclau comarcal», amb regidors de diversesCUP. C. Verge de l’Alba, 4. Organitza: AUP. Dissabte 25Barcelona. Acte de record del 74è aniversaride l’entrada de les tropes franquistes aBarcelona, amb un exprès polític del franquis-me. C. Virtut, 14, 18 h. Organitza: Endavant.Girona. Passi del vídeo «Aigua, font de vida»i xerrada-col·loqui sobre les problemàtiquesde l’aigua i les lluites a les terres de l’Ebre acura de membres de la Plataforma en defen-sa de l’Ebre. C. Olivera, 11, 18.30 h.Organitza: CS La Màquia.Santa Coloma de Farners. Xerrada, sopar iconcert en suport a la caminada de Salvemles Valls, per al proper 16 de febrer. AteneuAlternatiu Salvetà, 19 h.Manresa. Concert amb: Sapo, Betagarri il’Orquestra Alternativa. Pavelló VellCongost, 22 h. Organtiza: AUP. Alcàsser. Concert per la llibertat dels lliber-taris empresonats, amb: Skaparràpid,Transfer, Sin Dios i Puagh. Plalesa (al costatdel pavelló esportiu), 22 h. Organitza:Assemblea Antirepressiva i CNT-València.Diumenge 26Girona. Manifestació en contra del terrorismeambiental, la incompetència de la classe políti-ca i en solidaritat amb Galícia. Pl. Catalunya,13 h. Organitza: Deixadenos-a-nos.Barcelona. Homenatge pel 24è aniversari dela mort del militant de Terra Lliure MartíMarcó per trets de la Guàrdia Civil.Dimarts 28Palma. Acte d’homenatge al poeta i activistacatalanista Josep M. Llompart, en el desèaniversari de la seva mort.Palma. Conferència: «El retrocés de les lli-bertats democràtiques», amb Ferran Gomila.Es Pinzell, 21 h.Dijous 30València. Sopar de l’Accent. C. Ripalda, 20,22 h. Organitza: Racó de la Corbella.Divendres 31Roquetes. «Trenquem el silenci»: taula rodo-na sobre els mitjans de comunicació alsPaïsos Catalans. Hort de Cruells, 20.30 h.Organitza: Maulets.