26 10 14 cementiris de barcelona

DOMINGO, 26 OCTUBRE 2014 M O N O G R À F I C E S P E C I A L LAVANGUARDIA 1

Cementirisde cultura

ACTUALITATL'Associació deCementiris Significatiusd'Europa (ASCE) esreuneix a Barcelonaper debatre sobrememòria i patrimoni

cementirisdebarcelona [email protected] youtube flickr934 841999www.cbsa.cat

Barcelona, capital dels cementiris europeus 2014

CULTURAEl Palau de la MúsicaCatalana acull perprimera vegada elConcert de Tots Sants,en què s'interpretarancançons de pel·lícules

TECNOLOGIAL'històric Cementiri dePoblenou estrena una'app' per a dispositiusmòbils que permetrecórrer el recinte ambl'ajuda d'una audioguia

REFORMESCementiris deBarcelona inverteixenguany tres milionsd'euros en fer milloresa tots els recintesfuneraris de la ciutat

FREDERIC

CAMALLO

NGA

2 LAVANGUARDIA M O N O G R À F I C E S P E C I A L DOMINGO, 26 OCTUBRE 2014

La capital dels cementiris europeus• REUNIÓ DE L’ASCE A BARCELONA •

U ns 130 representants delsprincipals cementiris euro-peus es van reunir del 2 al4 d'octubre a Barcelona perreflexionar sobre el record,

lamemòria i el patrimoni funerari. La trobadaanual de l'Associació de Cementiris Significa-tius Europeus –l'ASCE, en les seves sigles enanglès (Association of Signiticant Cemeteriesin Europe)– la va organitzar enguany –i persegona vegada en la seva història– Cementirisde Barcelona, i va incloure l'assemblea gene-ral de l'organisme, un cicle de conferències ialgunes visites a recintes funeraris de la ciutat.L'assemblea de l'ASCE –una associació sen-

se ànim de lucre i amb caràcter europeistaque des de 2001 acull totes les organitzaci-ons públiques i privades que gestionen o con-serven el patrimonimaterial i immaterial delscementiris significatius europeus– va servirde nou per reunir no només els membres del'entitat, sinó també un nodrit grup de tèc-nics i docents d'una vintena de països, quevan poder compartir les seves experiències iels seus coneixements a l'hora de preservarels cementiris com a bé cultural, donar-losa conèixer entre la població com a espai depatrimoni i promoure'n les visites turístiques.

RECORD, MEMÒRIA I PATRIMONIL'assemblea de 2014, sota el títol “Més en-llà de la mort: record, memòria i patrimoni”,va permetre reflexionar sobre els cementiriscom a part important del patrimoni culturaleuropeu, tant des dels vessants artístic i his-tòric, com des del punt de vista antropològic.Durant les conferències organitzades, es van

Meritxell Verdaguer

Serveis Funeraris de Madrid –i que va gesti-onar fins a 13 cementiris de la capital espa-nyola–, va explicar la "Història i construcciódel cementiri de Nuestra Señora de Almude-na". Altres ponències van permetre conèixerde primera mà casos igual de concrets peròmolt més llunyans, com la xerrada impartidaper Melinda Kostelac, professora associada al'Acadèmia d'Arts Aplicades de la Universitat

L'ASCE treballa per promoure el reco-neixement dels cementiris europeuscom a béns culturals d'excepcionalimportància i per fomentar el seuconeixement entre els ciutadans i lesprincipals institucions nacionals i eu-ropees. Així, i per tal d'aconseguir-ho, els seus membres compartei-xen experiències i pràctiques, icol·laboren els uns amb els altres perprotegir i promoure la protecció i elmanteniment dels recintes funeraris.Els darrers 10 anys, han ingressat al'associació més de 150 cementirissignificatius d'arreu d'Europa ambun gran patrimoni històric, cultural iarquitectònic. L'ASCE està integradaavui per 179 membres de 22 països,entre els quals destaquen, a més amés dels cementiris barcelonins deMontjuïc i el Poblenou, els de París,Berlín, Londres, Estocolm, Madrid iGènova, entre d'altres

QUÈ ÉS L’ASCE?

PÚBLIC ASSISTENT A UNA DE LES PONÈNCIES CELEBRADES A INICIS D'OCTUBRE A BARCELONA (CBSA)

ELS ASSISTENTS A LA TROBADA ANUAL DE L'ASSOCIACIÓ DE CEMENTIRIS SIGNIFICATIUS EUROPEUS VAN PODER VISITAR EL CEMENTIRI DE POBLENOU I ALTRES RECINTES FUNERARIS DE LA CIUTAT (CBSA)

analitzar els recintes funeraris com a espaisde record individual, però també de comme-moració col·lectiva i com a fonts de patrimoniimmaterial –és a dir, tot el relacionat amb elsrituals i els costums socials que giren al voltantde la mort i, per extensió, dels cementiris–.

Més d’un centenarde representants delsprincipals cementirisd'Europa es vanreunir a Barcelona

La ponència inaugural va abordar una inici-ativa barcelonina: les visites guiades pel Fos-sar de la Pedrera, un espai commemoratiui de record de les víctimes de la Guerra Civilespanyola. La va impartir Nick Lloyd, el guiahistòric que condueix els visitants pel recintede Montjuïc en una experiència cultural que,fruit del seu èxit, ha esdevingut una ruta fixade les que ofereix Cementiris de Barcelona.Els assistents van poder escoltar ponències

de temàtica i origen ben divers. Lluís Garcia,consultor de patrimoni cultural especialitzaten les convencions de la Unesco, va parlarsobre “El patrimoni cultural immaterial enl'àmbit funerari”. Gabino Abánades, qui vaser director de serveis de l'Empresa Mixta de


• ENTREVISTA A LIDIJA PLIBERŠEK, PRESIDENTA DE L’ASCE •

“La millor manera depreservar els cementirisés ensenyar-los”

E stà convençuda que elscementiris són patrimonicultural de cada localitat i quesón un reflex de la gent que hi

viu. Des de la presidència de l'ASCE, LidijaPliberšek convida a vèncer reticències i vi-sitar els recintes funeraris amb la normali-tat que es fa a altres atraccions turístiques.

Quin és l’objectiu de la organització?El propòsit principal és incrementar el nivellde consciència que els cementiris són unapart important de la nostra cultura i queformen part del patrimoni de cada ciutatperquè reflecteixen també la seva gent,la seva arquitectura a través del temps...La idea és presentar els cementiris com apatrimoni cultural i així poder preservar-losi restaurar-los si cal, perquè n'hi ha molts aEuropa que estan perdent la seva identitat iningú no se n'encarrega ni els cuida.

Què ha de tenir un cementiri per a serconsiderat significatiu?Hi ha tot un llistat de requisits a tenir encompte per part dels cementiris que vulguinser membres de l'ASCE. Però és importantassenyalar que no necessàriament cal quetinguin alguna cosa realment especial desdel punt de vista internacional o a nivelleuropeu: cada cementiri pot esdevenir sig-

nificatiu també per ser patrimoni regional olocal, per la seva importància cultural o his-tòrica, perquè hi ha personatges rellevantsenterrats, per l'arquitectura que representa,per tenir escultures de gran importància.

Els cementiris estan guanyantconsideració com a llocs depatrimoni?Crec que cada cop hi ha més gent que sen'adona que els cementiris són una partimportant del patrimoni tangible i intangi-ble de cada població, i que ja no es podenconsiderar només com a llocs on hi ha gententerrada. Fins i tot, alguns cementiris esveuen com a parcs, àrees verdes o de pas-seig. Especialment si estan situats al centred'una ciutat, entren en una altra dimensió.

Quin paper té l’ASCE per tal defomentar aquesta visió?Estic força convençuda que l'associació ha fetuna gran tasca en aquest camp. Quan vamcomençar a Bolònia el 2001 no hi havia capinstitució a Europa que s'ocupés de reivindi-car els cementiris com a patrimoni culturalcom fem nosaltres, treballant en diferentsambits: restauració, investigació, part jurí-dica, promoció... Al començament només

hi havia vuit membres i avui en sommés de130. Aquest creixement d'alguna maneratambémostra el nostre èxit en canviar lapercepció de la gent sobre aquest tema.

També impulsen els recintes funerariscom a atracció turística?Fa quatre anys vam engegar el projecte Euro-pean Cemeteries Route (Ruta Europea delsCementiris), que ens ajuda a atraure diferentstipus de públic, a més de familiars i amics deles persones enterrades, també públic local,investigadors, estudiants... i especialments'enfoca a turistes. Pensem que lamillor ma-nera de preservar-los és ensenyar-los. Aquestprograma ha obtingut el reconeixement delConsell Europeu com a Ruta Cultural i haguanyat un premi de la Organització Mundialdel Turisme. Aquestes distincions ens hanajudat a donar més atenció al nostre projecteper part de les autoritats.

Hi ha països o zones a Europa mésreceptius a aquesta iniciativa?Exactament. Diverses vegades he copsatdubtes i fins i tot una certa reticència capal tema dels cementiris com a projecteturístic. Però tan aviat parlem dels cementiriscom a llocs que reflecteixien una culturai la seva gent i els expliquem tot el que hipodrien guanyar, la gent accepta que val lapena posar-hi atenció. En general, diria queals països de la part occidental hi ha mésacceptació de la idea i és força més senzillorganitzar-hi rutes guiades, concerts i altresesdeveniments culturals. En canvi, als païsosde l'est hi ha més feina per fer, perquè sovintes veuen com a llocs de repòs dels familiarsque no s'haurien d'obrir als turistes ni tansols als experts que estiguin fent recerca, ique caldria conservar-los com un espai privat.Tenimmolts més membres del oest i el sudd'Europa que dels països de l'est i del nord.

Coneix els cementiris de Barcelona?Sí, em semblen especials i cada cop quevinc m'interessa visitar-los. M'agrada com-parar les ciutats amb els seus cementiris ien aquest sentit, penso que els cementirisbarcelonins estan molt ben mantingutsi que són molt rics en arquitectura, ambla seva part moderna i tradicional, plensd'influències gòtiques i modernistes.

PLIBERŠEK ÉS TAMBÉ LA DIRECTORA GENERAL DE SERVEIS

FUNERARIS DEMARIBOR, A ESLOVÈNIA (CBSA)

“Cada cop hi ha mésgent que se n’adonaque els cementiris sónpart del patrimoni”

PONENTS DESTACATSDel primer cementiri d'Atenes al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc

La conferència "El Fossar de la Pedrera coma espai de commemoració" va servir perpresentar les visites guiades que Cementirisde Barcelona organitza a aquesta fossacomuna, nascuda com a lloc de repòs perals pobres, tomba de 1.700 executats pelfranquisme i que va esdevenir el 1984 unmonument commemoratiu als afusellatsdesprés de la guerra i a altres grups derro-tats en la història contemporània. Lloyd pu-blicarà pròximament la guia Llocs oblidats:Barcelona i la Guerra Civil espanyola

NICKLLOYD

Guia històricespecialitzat enla Guerra CivilEspanyola

"El record, entre la memòria i la invenció"va servir per reflexionar sobre la diferènciaentre el record –l'expressió de la vivènciaindividual– i la història –l'anàlisi del passat apartir dels fets coneguts i provats–. Colomi-nes va defensar que cal exigir als interlocu-tors que participen en la memòria social queno inventin ni conreïn mites sobre el passat,ni tampoc pretenguin silenciar les veus queevoquen records incòmodes. La invenció delrecord –manté– condiciona la memòria i ésuna fàbrica de falsesmemòries

AGUSTÍCOLOMINES

Director de lacàtedra Josep Termesde la Universitat deBarcelona

de Rijeka (Croàcia), titulada "La història delscementiris de la ciutat d'Opatija: multicultu-ralitat i turisme cultural", o "Cementiris coma font de preservació històric-cultural-religio-sa de les tombes dels immigrants alemanysal sud del Brasil", impartida per l'historiadorThiago Nicloau de Araujo.

LA UNIÓ DELS CEMENTIRISL'ASCE –organització en la qual hi ha mem-bres de fins a 32 ciutats europees– va escollirBarcelona com a seu de la seva reunió anualpel gran nombre d'associats procedents del'Estat espanyol, però també perquè la ca-pital catalana, amb els seus cementiris mo-numentals i la seva hospitalitat tradicional,és un bon emplaçament per celebrar aquesttipus de trobades. Cementiris de Barcelona–que va ser membre fundador de l'ASCE ique en l'actualitat forma part del seu equipdirectiu– defensa que la unió dels cementiriseuropeus és clau per introduir i normalitzar

la cultura funerària a Europa, i trobades comaquesta permeten assolir aquests objectius.El Cementiri de Poblenou, el de Montjuïc i

la Col·lecció de Carrosses Fúnebres, així comel recinte modernista de Sant Pau, van serl'escenari de visites guiades organitzades perals assistents a la reunió de l'ASCE, per apro-par-los el patrimoni material de la ciutat.

L’assemblea anualde l’ASCE va incloureconferències sobreel record, la memòriai el patrimoni funerari

Mar Claramonte

Fuentes, que és també la directora delMuseu del Mar de Lloret, va presentarel llegat indià del Cementiri de Lloret deMar, dintre del qual hi ha alguns dels méssignificatius exemples d'art funerari català,inscrits majoritàriament en els corrents mo-dernistes de l'època. La reforma del recintefunerari va ser impulsada a finals del segleXIX per un sector de la població enriquit ales Amèriques. Aquesta iniciativa privada vafer possible la participació d'arquitectes derenom, com per exemple Puig i Cadafalch

ANNAFUENTES

Directora dePatrimoni Culturalde l'Ajuntamentde Lloret de Mar

"Per què hem oblidat? Memorials de l'oblitdel Primer Cementiri d'Atenes" va servirper repassar la història de tres tombesmonumentals situades a la plaça central delcementiri d'Atenes: una del 1934 –dos anysabans de la dictadura–; una altra del 1946–dos anys després de la Segona GuerraMundial–, i la darrera del 1955 –durant laGuerra Freda–. Paraskevopoulou defensaque els cementiris moderns són no nomésllocs de memòria, sinó també d'oblit o, simés no, de memòria selectiva

IOANNAPARASKEVOPOULOU

Especialistaen història delprimer Cementirid'Atenes

UNDELS PONENTS DEL CICLE DE CONFERÈNCIES

ORGANITZAT DURANT LA REUNIÓ DE L'ASCE (CBSA)


Cementiris:un patrimonicultural europeuEls cementiris són espais de culte i emocionals,però també reflecteixen la història local de lesciutats i dels pobles, i revelen la seva identitatcultural i religiosa. LaRuta de CementirisEuropeus, sostinguda per l’ASCE, és una bonamostra del patrimoni funerari europeu que calpreservar i transmetre a les generacions futures

16. CEMENTIRIS DE MONTJUÏC I EL POBLENOU (BARCELONA)Els dos cementirismonumentals de la capital catalana són rics en art funerari. La seva extraordinà-ria diversitat mostra les ambicions, les aspiracions i els costums dels barcelonins del XIX. Dalt, unaescultura del recinte poblenoví. A la dreta, la tomba del Dr. Francesc Farreras i Framis, a Montjuïc.

7. CEMENTERIO DE LA ALMUDENA (MADRID)Projectat el 1884, va haver de ser ampliat ben aviat com a conseqüència de l'epidèmia de còle-ra que va afectar Madrid aquell mateix any. Dins del recinte –de 120 hectàrees–, hi ha les sepul-tures de personatges il·lustres del món de la música, la literatura, el cinema o la política: Santi-ago Ramon y Cajal, Niceto Alcalá-Zamora, Vicente Aleixandre, Lola Flores, Alfredo Di Stéfano...

41.WEST NORWOOD CEMETERY (LONDRES)Inaugurat el 1837, és dels recintes funeraris que es van crear per fer front al creixement demogrà-fic de la capital anglesa d'inicis del XIX. És també un dels primers cementiris enjardinats privats dela ciutat. El seu interès històric, arquitectònic i ecològic el converteixen en punt de visita obligada.

1

23

45 6

7

89

1011

1213

1415 1617 18

La Corunya

Porto

Avilés

Santander

Sant Sebastià

Bilbao

Igualada

Lloret de Mar

BarcelonaSitges

ReusMadrid

Còrdova

Monturque

Granada

Màlaga

Alcoi

València

París40

Càller19

Roma 20

Florència

21

Bolonya

22

Parma

24

Lecco

25

Gènova 23

35Potsdam

Hamburg37

3

41Londres

42Plymouth

43 LiverpoolDublín 44


39. SKOGSKYRKOGÅRDEN (ESTOCOLM)Patrimoni Cultural de la Unesco, l'Skogskyrkogården –el 'Cementiri del Bosc'– va ser fundat a inicisdel segle XX comunespai especial i original: un recinte funerari que combinés natura i arquitectura.

23. CIMITERO MONUMENTALE DI STAGLIENO (GÈNOVA)Inaugurat l'any 1851, combina la tradició dels cementiris arquitectònics neoclàssics típics delMediterrani –que, en aquest cas i amb el pas del temps, ha donat lloc a una important galeriade monuments– amb l'estil naturista dels recintes funeraris característics del nord d'Europa.

40. CIMETIÈRE DU PÈRE LACHAISE (PARÍS)Obert l'any 1804, el cementiri parisenc és un dels recintes funeraris més populars del món. En-tre els seus murs, descansen nombroses personalitats de diferents àmbits i èpoques, com perexemple el dramaturg Molière (1622-c.1673), el compositor polonès Fréderic-François Chopin(1810-1849), l'escriptor Marcel Proust (1871-1922) o el cantant Jim Morrison (1943-1971).

36. FRIEDHOF DER MÄRZGEFALLENEN (BERLÍN)Dissenyat el 1925 per l'arquitecte Ludwig Hoffmann, és un espai d'enterrament i dememòria dedi-cat als herois i a les víctimes de dues revolucions: la delmarç del 1848 i de la de novembre del 1918.

PORTUGAL1. Cemitério de Agramonte

ESPANYA2. Cemiterio de San Amaro3. Cementerio de la Carriona4. Cementerio Municipal de Ciriego5. Bilboko Hilerria6. Polloeko Hilerria7. Cementerio de la Almudena8. Cementerio de Nuestra Señora de la Salud9. Cementerio Municipal de Monturque10. Cementerio Inglés11. Cementerio Municipal de Granada12. Cementiri de Sant Antoni Abat13. Cementiri General de València14. Cementiri de Reus15. Cementiri de Sant Sebastià16. Cementiri de Montjuïc16. Cementiri del Poblenou17. Cementiri d'Igualada18. Cementiri Modernista de Lloret de Mar

Ljubljana

2627 Maribor

29Zagreb

28 Varazdin

Atenes

30

Bucarest31

Cracòvia32

Viena33

34Stahnsdorf

Berlín36

Copenhagen38

Estocolm

39

ITÀLIA19. Cimitero Monumentale di Bonaria20. Cimitero Acattolico20. Cimitero Monumentale del Verano21. Cimitero degli Inglesi22. Cimitero Monumentale della Certosa23. Cimitero Monumentale di Staglieno24. Cimitero della Villetta25. Cimitero Monumentale di Lecco

ESLOVÈNIA26. Žale27. Pobrežje

CROÀCIA28. Groblje Varaždin29. Groblje Mirogoj

GRÈCIA30. A Koimitirio Athinon

ROMANIA31. Cimitirului Bellu

POLÒNIA32. Nowy Cmentarz Podgórski32. Stary Cmentarz Podgórski

ÀUSTRIA33. Zentralfriedhof

ALEMANYA

34. Südwestkirchhof Stahnsdorf35. Bornstedter Friedhof36. Friedhöfe vor dem Halleschen Tor

36. Alter St.-Matthäus-Kirchhof Berlin36. Alter Zwölf-Apostel-Kirchhof36. Friedhof der Märzgefallenen36. St.-Marien- und St.-Nikolai-Friedhof36. Dorotheenstädtischer Friedhof37. Friedhof Ohlsdorf

DINAMARCA

38. Assistens Kirkegård

SUÈCIA

39. Skogskyrkogården

FRANÇA

40. Cimetière du Père Lachaise

REGNE UNIT

41.West Norwood Cemetery41. Brompton Cemetery42. Ford Park Cemetery43. Flaybrick Memorial Gardens

IRLANDA

44. Glasnevin Cemetery

44 ciutats ambcementiris singulars


Cementiris de Barcelona gestiona elsnou cementiris que hi ha repartits perla capital catalana –Montjuïc, Poble-nou, Sant Andreu, Les Corts, Collserola,Horta, Sants, Sarrià i Sant Gervasi–, aixícom els dos centres de cremació ubicatsa Montjuïc i Collserola. Però l'empresadisposa també de sis oficines d'atencióal públic, distribuïdes per tota la ciutat ique permeten donar un millor servei alsusuaris dels recintes funeraris. I és queatendre els ciutadans de manera perso-

365 dies alservei del ciutadà

nal i apropar-los la gestió dels cementiris i detota l'activitat que es desenvolupa al seu vol-tant són els objectius prioritaris de Cementi-ris de Barcelona. En les sis oficines, els usuarispoden dur a terme tot tipus de gestions, desde contractar enterraments, incineracions otrasllats, fins a comprar tombes o adquirirelements decoratius per guarnir-les, passantpels canvis de nom o les renovacions delslloguers de les sepultures, entre d'altres. L'as-sessorament personalitzat és un valor afegitque garanteix un servei de qualitat.

OFICINADELES CORTSAv. Joan XXIII, 3-5

HORARISDilluns a divendres: 8.30-14.00 hi 15.30-17.30 hCaps de setmana i festius: 8.30-14.00 h

TELÈFON 93 484 19 99

AUTOBUSOS (CADA DIA)7 • Diagonal Mar - Zona Universitària33 • Zona Universitària - Verneda54 • Estació Nord - Campus NordH6 • Zona Universitària - Fabra i Puig113 • Av. Joan XXIII - Barri la MercèL12 • Pl. Reina Maria Cristina - Cornellàde LlobregatL97 • Pl. ReinaMaria Cristina - Castelldefels

METROLínia 3 • Estació de Maria Cristina (sortidaPl. Reina Maria Cristina)

OFICINA DEMONTJUÏCMare de Déu de Port, 56-58

HORARISDilluns a divendres: 8.30-14.00 hi 15.30-17.30 hCaps de setmana i festius: 8.30-14.00 h

TELÈFON 93 484 19 99

AUTOBÚS (CADA DIA)21 • Av. Paral·lel - El Prat

AUTOBÚS (NOMÉS FESTIUS)107 • Interior cementiri

OFICINADE SANTANDREUGarrofers, 35-47

HORARISDilluns a divendres: 8.30-14.00 hi 15.30-17.30 hCaps de setmana i festius:8.30-14.00 h

TELÈFON 93 484 19 99

AUTOBUSOS (CADA DIA)36 • Pg. Marítim - Can Dragó73 •Maquinista - Pl. Kennedy132 • Barri Porta - Barri Prosperitat

AUTOBUSOS (DE DILLUNSA DISSABTES)B16 • Htal. Vall d'Hebron - BadalonaB19 • Htal. Vall d'Hebron - Badalona

METROLínia 4 • Estació de Llucmajor(sortida Pl. Jardins d'Alfàbia)

OFICINA CENTRALJoan d'Àustria, 130

HORARISDilluns a divendres: 8.00 a 17.30 h

TELÈFON 93 484 19 99

AUTOBUSOS (CADA DIA)6 • Pg. Manuel Girona - PoblenouV21 •Montbau - Pg. Marítim92 • Pg. Marítim - Gràcia

METROLínia 1 • Estació Marina (sortidac/ Almogàvers)Línia 4 •Estació Bogatell (sortidac/ Pujades)

OFICINA DE POBLENOUAv. Icària, s/n

HORARISDilluns a divendres: 8.30-14.00 hi 15.30-17.30 hCaps de setmana i festius:8.30-14.00 h

TELÈFON: 93 484 19 99

AUTOBUSOS (CADA DIA)14 • Vil·la Olímpica - Pg. Bonanova26 • Poblenou - Sant Andreu36 • Pg. Marítim - Can Dragó41 • Pl. Francesc Macià - DiagonalMar

METROLínia 4 • Estació Llacuna (sortidac/ Ciutat de Granada)

Av. Joan XXIII

C.Martíi Franquès

C. Menéndez Pelayo

CAMP NOU

C. Garrofers

C. Escultor Ordóñ

ez

C. Rio d

e Janei

ro

Pg. Valldaura

C. Horitzontal

Av. Meridiana

C.Joan

d'Àustria C.Za

mora

C. Almogàvers

C. Sancho d'Àvila

C.Marina

C. Alí Bei

C. Pallars

C. Mare

deDéu

dePort

C. Motors

Miradordel Migdia

Av. Icària

C.Àvila

C.Jaum

eVicens

iVives

C.Ba

dajoz

C. Doctor Trueta

C. Carmen Amaya

C.Ciutat

deGran

ada

OFICINADE LARONDADEDALTScala Dei, 17

HORARISDilluns a divendres: 8.30- 14.00 hi 15.30-17.30 hCaps de setmana i festius:8.30-14.00 h

TELÈFON 93 484 18 14

AUTOBUSOS (CADA DIA)45 • Passeig Marítim - Horta60 • Pl. Glòries - Zona Universitària73 •Maquinista - Pl. Kennedy76 • Sant Genís - Ciutat Meridiana102 • Pl. Eivissa - Cementiri deCollserola185 • Vall d'Hebron - Horta/M. Canyelles

METROLínia 3 • Estació Valldaura(sortida Pg. Valldaura)

Ctra. Ho

rta

C. ScalaDei

Pg. Vall d'Hebrón

Ronda de dalt

C.Ca

nigó

Sis oficines amb atenció personalitzada


Concessions de sepultures per 15, 30, 50o 75 anys

Canvi de nom del titular de la sepultura

Gestió de les taxes de conservació i lloguerde les sepultures

Tramitació del duplicat del títol de lasepultura

Compensació de sepultures

Actualització de dades dels usuaris

Recerca de difunts inhumats alscementiris de Barcelona

Gestió de la documentació per ainhumacions, trasllats i obertures

Gestió de la documentació per a lacremació

Adquisició o renovació d'elementsdecoratius

Tràmits

El nou web,en marxa

Aposta pelcotxe elèctric

Cementiris de Barcelona estrenarà en lespròximes setmanes un nou lloc web actu-alitzat en consonància amb les noves ten-dències d'Internet i amb una estructura mésintuïtiva i fàcil de consultar. El web oferiràmés informació sobre les rutes i les activi-tats culturals organitzades als cementiris,amb una agenda amb les novetats de cadames. També s'ampliarà la secció dedicadaal patrimoni dels recintes funeraris, com elde la Col·lecció de Carrosses Fúnebres. Aixímateix, també es podrà seguir consultantaltre tipus d'informació –on i quan es fal'enterrament d'un difunt, cercant per nomi cognoms; si hi ha panteons disponibles enles zones monumentals o quins espais perincinerar i dipositar les cendres hi ha a Bar-celona. També es podrà demanar cita prèviaper tal de fer gestions sense esperar, un ser-vei que l'empresa va habilitar recentment.

Cementiris de Barcelona ha inaugurat diesabans de la celebració de Tots Sants dospunts de càrrega per a vehicles elèctrics endos dels recintes funeraris de la ciutat: el delPoblenou –on el punt s'ha ubicat a la plaçaque hi ha al davant de l'entrada principal–i el de Sant Andreu –situat a la façana–. Elsdos punts donaran servei als usuaris dels ce-mentiris, als dos cotxes 100% elèctrics queadquirirà l'empresa en el futur i estaran tam-bé oberts, de forma gratuïta, a la ciutadania.

Programa d’actes i serveis per Tots Sants

SERVEIS ESPECIALS D’AUTOBÚS

CEMENTIRI DE MONTJUÏC

L21 (Paral·lel-Prat): reforçament dela línia els dies 25 i 26 d'octubre i l'1de novembre

L107 (interior del cementiri):del 25 d'octubre al 2 de novembre

L961 (Pl. Espanya-Porta SantLluís del Cementiri deMontjuïc):llançadora especial l'1 de novembre

CEMENTIRI DE COLLSEROLA

L102 (Pl. Eivissa): reforçament eldia 18 octubre al 2 de novembre

L103 (Montcada i Reixac):reforçament del 26 octubre al 2 denovembre

L104 (Fabra i Puig): reforçament del25 octubre a l'1 de novembre

Cada pel·lícula té la seva banda sonora, icada generació, les seves pel·lícules. Ambmotiu de la pròxima festivitat de Tots Sants,Cementiris de Barcelona oferirà en el Palaude la Música Catalana un recorregut per lescançons més emblemàtiques del cinema:es recordarà els éssers estimats a través dela música que va marcar cada època en lapantalla gran. És la primera vegada que Ce-mentiris de Barcelona organitza un concertal Palau, i també és el primer concert quese celebra per Tots Sants en memòria delsdifunts. L'entrada serà gratuïta, però cal ferla reserva de les places amb antelació.

CONCERT DE TOTSSANTS AL PALAUDE LA MÚSICA

EL FOSSAR DE LA PEDRERA HA QUEDAT PETIT PER ACOLLIR ELS CONCERTS EN RECORD DELS DIFUNTS (CBSA)

HORARI ESPECIAL DELS CEMENTIRIS25 i 26 d'octubre i 1 i 2 de novembre,de 8 h a 18 h a tots els cementiris.

MÚSICA EN DIRECTEDia: 1 de novembreLLoc: Cementiris del Poblenou i les CortsHorari: 11-14 h

MISSESSants: 11 hLes Corts: 12 hSarrià: 12 hPoblenou: 13 hSant Andreu: 13 h

MISSA DE TOTS SANTS AL CEMENTIRI (CBSA)

Dia i hora: 24 de novembre; 19 h

Lloc: Palau de la Música Catalana

PUNT DE RECÀRREGA INSTAL·LARAN ALS CEMENTIRIS

ACTIVITAT PLÀSTICA DE TOTS SANTS 2013 (CBSA)

ELS VISITANTS DE L'EXPOSICIÓ DE CATRINES PODRAN MUNTAR UN ALTAR COM AQUEST PER TOTS SANTS (CBSA)

Tot aprofitant els darrers dies del'exposició dedicada a les catrines mexica-nes, coorganitzada per Cementiris deBarcelona i l'associació Mexcat (veurepàgina 14), els visitants del recinte dela Col·lecció de Carrosses Fúnebres delCementiri de Montjuïc tenen l'oportunitatel matí de Tots Sants de muntar un altar–els tradicionals altares de muertos– igualque els que proliferen durant la celebraciódel Dia de Difunts al país asteca.

TALLER PER ATOTHOM: MUNTAUN ALTAR MEXICÀDia i hora: 1 de novembre; 11-13 h

Lloc: Col·lecció de Carrosses Fúnebres, alCementiri de Montjuïc

TALLER DE XAPES, AMBDIBUIXOS DE LES CARROSSESDia: 1 de novembreLLoc: Cementiri de PoblenouHorari: 11-13 h

TALLER INFANTIL: UN ÀNGEL HAPERDUT LES ALES: DIBUIXA-LES!Dia: 1 de novembreLLoc: Cementiri de PoblenouHorari: 11-13 hL'àngel és una figura mitològica abundanten els cementiris de la ciutat. Amb aquestaactivitat plàstica, els infants s'apropen deforma distesa i creativa als recintes funera-ris amb el dibuix, els colors i la imaginació.


E ls costums de la societat can-vien, també en l'àmbit fune-rari: les incineracions creixenen detriment de les tradicio-nals inhumacions. Cementi-

ris de Barcelona va fer el 2013 fins a 7.194cremacions, que representen quasi la meitatdels serveis, el 44'8%.Aquesta demanda creixent se satisfà a la ciu-

tat mitjançant dos centres crematoris amb setforns, quatre aMontjuïc i tres a Collserola. L'em-presa va ser pionera en l'ús de filtres de dioxi-

Fornsmés ecològicsi espais per al record

• CENDRES •

Barcelona dóna resposta a la demanda creixent de cremacions

AndreuMas

EL BOSC DE LES CENDRES ÉS UN ESPAI NATURAL DINS DEL CEMENTIRI DE COLLSEROLA QUE PERMET ESPARGIR LES CENDRES EN UN ENTORNDE PAU I TRANQUIL·LITAT (CBSA)

EL CREMATORI DEL CEMENTIRI DEMONTJUÏC UTILITZA FORNS D'ÚLTIMA GENERACIÓ,MÉS ECOLÒGICS (CBSA)

nes–que redueixen les emissions depols, gasoscontaminants imetalls pesats–, tot avançant-sea les mesures de respecte al medi ambient i as-solint unes instal·lacionsmés ecològiques.

UNA INCINERACIÓMÉS RÀPIDAEl procés de cremació es fa amb tècniques es-pecialitzades i perfeccionades mercès als fornsd'última generació adquirits el 2010, que per-meten una incineraciómoltmés ràpida que enuna instal·lació convencional. Abans d'iniciar elprocés, es diposita una pedra incombustible altaüt ambun codi identificatiu, que romanambles cendres fins a dipositar-les a l'urna triada

per la família. Cementiris de Barcelona ofereixla possibilitat de lliurar-les en un termini denomés quatre hores, si la família ho demana.

UN SERVEI INTEGRALEl de Montjuïc és el principal centre crematori.Ofereixun servei integral: disposad'una saladecerimònies on fer el comiat, així com de noveszones per a l'espargiment de les cendres, comel Jardí de la Mediterrània o el Jardí de les Aro-mes. La sala de cerimònies és un espai que lesfamílies podenutilitzar per fer un comiat privat,sense necessitat de contractar una cerimònia.De teulada piramidal i llum zenital, està disse-nyada per proporcionar el recolliment necessa-ri. Des de l'inici del 2013 fins ara, n'han fet ús160 famílies, que també disposen, si ho volen,d'un cerimonier que condueix el comiat de lamanera i amb elmaterial que la família vulgui.La cerimònia –laica i personalitzada– comptatambé ambdosmúsics que interpreten tres pe-ces, a l'inici, al mig i al final de l'acte.

LES CENDRES, AL CEMENTIRIEls cementiris són l'espai natural per dipositarles cendres: disposen de les instal·lacions ne-cessàries per a aquesta finalitat, fet que tambéajuda a conservar el record dels éssers estimatsi a iniciar el procés de dol. L'augment de la de-manda d'espais per espargir o inhumar cen-dres ha fet que Cementiris de Barcelona hagihabilitat a tots els seus recintes noves zonesverdes per a tal fi i construït nous columbaris ci-neraris que permeten deixar l'urna en un espaivisible, darrere un vidre que substitueix la tra-dicional llosa de pedra. Enguany s'han enterrat1.986 cendres als recintes dels cementiris.

JARDÍ D’ESPARGIMENTCreat a Montjuïc perquè les famíliespoguessin espargir les cendres de for-ma gratuïta, està format per un granparterre de graves de colors, dotat dereg automàtic i petits parterres qua-drats, alguns amb plantes autòctones.

JARDINS DEL REPÒSUbicats a Montjuïc i Collserola, comp-ten amb una piràmide d'inhumaciócomunitària. També s'hi pot posaruna placa en record del difunt.

JARDÍ DE LES AROMESPer inhumar urnes biodegradables,recipients que es descomponen ambel contacte amb la terra humida i nodanyen el medi. Ubicat a la part altade Montjuïc, està format per parterreson s'enterren les urnes, sobre les qualses planta espígol, sàlvia o romaní. Estàenvoltat d'arbres, sota els quals es po-den inhumar les urnes. Arbres i plantess'identifiquen amb el nom del difunt.

JARDÍ DE LA MEDITERRÀNIAConstruït en un balcó sobre el mar,ocupa un lloc privilegiat al cementiride Montjuïc. S'hi poden inhumar lescendres acompanyades d'una planta oun arbre familiar, el qual permet dipo-sitar fins a cinc urnes biodegradables.

BOSC DE LES CENDRESEspai natural al cementiri de Collserolaperquè els usuaris puguin espargir lescendres passejant per un entorn depau i tranquil·litat. Per crear un llocde referència en memòria de l'ésserestimat, disposa d'unmur per gravarel nom en una placa de bronze, que encol·locar-la forma un conjunt escultòric.

COLUMBARIS CINERARISConstruccions on es poden dipositarurnes cineràries. N'hi ha al Jardí de laMediterrània i en altres cementiris dela ciutat. Als jardins del Repòs, hi hatombes cineràries, sepultures a terra.

DESTINS PERA LES CENDRES


• ENTREVISTA A JOAN PUIGDOLLERS, PRESIDENT DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE CEMENTIRIS DE BARCELONA •

“La prioritat és l’excel·lència en el servei”

C ementiris de Barcelonaha impulsat els darrersanys una sèrie d’iniciativesculturals, mediambientals

i de gestió molt innovadores. Som unreferent en l’àmbit europeu?La presència de Cementiris de Barcelonaa Espanya i a Europa és molt important. Iaixò ens serveix per aprendre dels altres,però també per traslladar coneixement iexperiència. La nostra prioritat, però, ésoferir a les famílies el millor servei possibleel dia que el necessiten; l'excel·lència en la

prestació dels serveis. I això, en el segle XXI,implica fer les coses el més fàcil possible, po-tenciant la proximitat entre la persona querequereix el servei i l'empresa que l'ofereix.El primer desafiament, per tant, és mantenirel nivell de qualitat del servei que prestem,i perquè això sigui possible cal mantenir elbon nivell dels professionals que treballen aCementiris, als quals cal felicitar per la tascaque han fet el darrer any. A banda d'això, éscert que s'ha fet molta feina per millorar lagestió dels cementiris des del punt de vistacultural, mediambiental, de natura...

Perquè són importants aquestesiniciatives culturals?Els concerts o les escenificacions de comvivia la gent que avui està enterrada en elsnostres cementiris són, entre altres coses,un acte d'homenatge. Segurament el millorque pot passar-li a una persona que s'hamort és que no l'oblidem, i una forma de nooblidar és que els conciutadans que estanvius tinguin l'ocasió de conèixer què vanfer aquelles persones difuntes pel bé de laciutat. Això és molt important, a part queestà tenint un èxit increïble.

Enguany s’han instal·lat noves plaquessolars al Cementiri de les Corts. Comvalora el regidor deMedi Ambient deBarcelona aquest tipus d’apostes perassolir uns cementiris més sostenibles?

el cementiri la podem produir amb energiasolar, i per tant no gastem energies d'origenfòssil pel seu funcionament. És una apostamolt innovadora i, en funció dels resultats,haurem de ser capaços d'estendre-la nonomés a la resta de cementiris de la ciutat,sinó a molts altres equipaments.

Una altra mesura de sostenibilitat vaser la millora dels forns crematoris.Aquesta ciutat és una ciutat innovadora. Ensacaben de donar el premi d'innovació eu-ropeu. I ho som en tot. Per això estem moltatents a qualsevol nou sistema de gestió, pertal de provar-lo i, si considerem que dónamillors resultats que el que havíem fet totala vida, posar-lo en marxa.

En la mateixa línia, Cementirisde Barcelona instal·larà punts derecàrrega per a cotxes elèctrics.Cementiris de Barcelona vol col·laborar ambla ciutat en un altre gran desafiament. Lainstal·lació de punts de recàrrega de vehicleselèctrics es fa mirant al futur, quan la mobi-litat de la ciutat estigui molt lligada a la uti-lització de bicicletes, motos i cotxes elèctrics.El segle XXI serà el segle de la batalla del'energia, tot entenent l'energia en un sentitglobal, no només com a electricitat. Lesciutats funcionaran les pròximes dècades enfunció de la capacitat que tinguin de produirenergia i d'utilitzar-la bé.

JOAN PUIGDOLLERS ÉS TAMBÉ REGIDOR DEMEDI

AMBIENT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA (CBSA)

L'aposta de Cementiris de Barcelona perl'energia solar constitueix una iniciativa pi-onera en els recintes funeraris de l'Estat es-panyol, i constata, una vegada més, que lesrenovables poden oferir bones solucions enels àmbits més diversos. Els primers 700 m2

de superfície de plaques solars es van col-locar el 2011 en el Cementiri de Montjuïc, iara és el de les Corts el que persegueix l'au-tosuficiència energètica amb la inauguracióel setembre passat d'un nou parc de plaques.

REDUCCIÓ DE LES NECESSITATSLa nova instal·lació és, de fet, la continuaciód'un ambiciós projecte d'aprofitament deles cobertes dels nínxols, les quals fins arano tenien cap utilitat concreta. El nou parcsolar de les Corts ha d'ajudar a complir undels reptes marcats per al 2014: reduir elconsum energètic de les instal·lacions deCementiris de Barcelona, una empresa com-promesa amb el medi ambient i que treballaperquè els seus recintes esdevinguin espaismés sostenibles.Es preveu que el projecte de les Corts

–elaborat amb l'Agència d'Energia de Bar-celona– redueixi el 30% les necessitatsenergètiques actuals del recinte. La instal-

El Cementiri de les Corts, primerequipament energèticamentautosuficient de la ciutat

lació fotovoltaica proporciona el 90% dela demanda d'electricitat i funciona demanera autònoma de la xarxa elèctrica lamajor part del temps. En total, s'han instal-lat 217 mòduls fotovoltaics sobre vuit de lescobertes dels diferents blocs de nínxols delcementiri i sobre la coberta de l'edifici debrigades –on dos captadors solars tèrmics,amb una superfície de 3,48 m2, serveixenper abastir la demana d'aigua calenta sani-tària del cementiri, uns 2.120 kWh/any–. Laplanta, en total, produeix uns 74.500 kWh/any i cobreix el consum elèctric previst, alvoltant dels 69.000 kWh/any.

ALGUNES DE LES PLAQUES

SOLARS INSTAL·LADES

RECENTMENT DAMUNT

DELS NÍNXOLS DEL

RECINTE FUNERARI (CBSA)

Nosaltres, com a govern municipal deBarcelona, ens hem marcat tres prioritats:la lluita contra l'atur, donar resposta a lesnecessitats socials de la ciutat i que la ciutatfuncioni. I per assolir aquest darrer punt ésfonamental que siguem capaços de teniruna ciutat que tingui autosuficiència des delpunt de vista energètic. Aquest és el granrepte. I això ho hem de fer des de casa, enl'àmbit de la mobilitat, però també en elsequipaments municipals. Cementiris deBarcelona està provant si som capaços de ferque tota l'energia que necessita consumir

“Estem atentsa qualsevol nousistema de gestió.Si dóna millorsresultats que elque havíem fetfins ara, el posemenmarxa”

L’OPINIÓ SOBRE LAINNOVACIÓ EN LA GESTIÓ

BATERIES COMAQUESTES

S'ENCARREGUEN

D'ACUMULAR L'ENERGIA

GENERADAMERCÈS A LA

LLUM SOLAR (CBSA)


Cementiris deBarcelona en xifres

MANTENIM...GESTIONEM... 9 recintesfuneraris 2 centres

crematoris

7.194 cremacions

L’ANY PASSAT VAM REALITZAR...

3.500 sepultures

ADJUDIQUEM CADA ANY AL VOLTANT DE...

2.023 de les quals són de lloguer

Montjuïc Collserola

Poblenou

Horta

Les Corts

Sants

Sant Andreu Sant Gervasi Sarrià

7 fornsincineradors

COMPTEM AMB...

100 CREMACIONS

337.288sepultures

10.000 SEPULTURES

2.425.581m2 de superfície de cementiris

100.000 M2

10 SEPULTURES 10 SEPULTURESDE LLOGUER

L’ANY 2013 VAM ATENDRE...

90.00063.000

ciutadans a lesnostres oficines

trucadesd'usuaris

11.000a les Rutes Culturalsdel Poblenou i Montjuïc

ELS VISITANTS DE L’ANY PASSAT

1.900a les rutes nocturnes delPoblenou i Montjuïc (duesa l'any, una a cada cementiri)

200.000

4.990a la festivitat de Tots Sants, entots els cementiris de Barcelona

a la Col·lecció de CarrossesFúnebres de Montjuïc

3.000.000 d'euros en rehabilitaciói restauració dels recintes

ENGUANY INVERTIREM...

TENIM... 98 treballadors alservei de la ciutat

I DUEN A TERME... 46.000 operacions decementiris cada any

8.864 inhumacions

A MÉS A MÉS DE...

691 trasllats

10.000 EUROS

171.160 1.622visitesal web

seguidorsa Facebook

I VAM TENIR...


El Cementiri del Poblenou, en una ‘app’Una nova aplicació permet recórrer els punts d’interès històric, artístic i arquitectònic

Meritxell Verdaguer

L 'èxit de les rutes culturals alscementiris de Barcelona cons-tata que la gent comença aconcebre aquests recintes coma part del patrimoni de la ciu-

tat. Ara, les noves tecnologies esdevenen unbon aliat i permeten recorre'ls sense perdre'scap detall i quan el visitant ho desitgi: el Ce-mentiri del Poblenou estrenarà per Tots Santsuna aplicació amb la qual els usuaris podendescobrir el patrimoni històric i artístic del re-cinte, seguir-hi les petjades de la ciutat delssegles XIX i XX. L'aplicació, que s'executa desde dispositius mòbils, conté una audioguia encatalà, castellà o anglès, que du el visitant per22 punts d'interès del cementiri poblenoví.La nova app explica les peculiaritats del pri-

mer cementiri construït fora de les murallesde Barcelona, en una època –el XIX– en quèla ciutat vivia una gran transformació de-mogràfica, social i econòmica. El recorregutrepassa episodis clau per a la història i la so-cietat barcelonina: les epidèmies que van ar-rasar la ciutat, les divisions de classes socials,l'enriquiment de la burgesiamercès al comerçmarítim i a la indústria, o els cultes populars.

ART I ARQUITECTURAAltres punts destacats de la ruta estan vin-culats al món de l'art: escultures de marbred'artistes italians o conjunts icònics com eld'El petó de lamort, l'obramés coneguda delscementiris barcelonins d'ençà que el 1991 vaaparèixer retratada en una important exposi-ció fotogràfica de Berlín i va guanyar renominternacional. L'audioguia, a més, explica elsignificat dels símbols i les al·legories que ves-teixen algunes obres i construccions del recin-te com els àngels, les flors de la son eterna ol'ouroboros egipci de la façana de la capella.

I és que el Cementiri del Poblenou permettambé apropar-se a l'arquitectura de l'època.En la zona monumental, sembrada de ricspanteons construïts per la classe adinerada delXIX, han deixat empremta corrents arquitectò-niques com el neogòtic o el modernisme, i hiha construccions d'arquitectes coneguts per al-tres obres rellevants, com Josep Vilaseca, autorde l'Arc de Triomf, o Enric Sagnier, qui va dis-senyar el Temple del Sagrat Cor del Tibidabo.La nova aplicació ha estat dissenyada per-

què els ciutadans de totes les edats vegin el

Un dels punts d'interès de la rutaamb audioguia pel cementiri delPoblenou és un panteó del segle XIXque Cementiris de Barcelona dedi-carà pròximament a l'arquitecte ca-talà Antoni Gaudí i a la seva família,que hi va ser enterrada. Construït el1876, és obra de Francesc de PaulaVillar Lozano, l'arquitecte del primerprojecte de la Sagrada Família,abans que Gaudí n'agafés el relleu. Elpanteó constitueix un clar exponentdel neomedievalisme, un movimentartístic que es va donar a Catalunyaal segle XIX, i que va ser una impor-tant font d'inspiració per a AntoniGaudí i pel modernisme en general.Cementiris de Barcelona ha posat jaen marxa el projecte de restauraciódel panteó, per tal de deixar-lo en es-tat òptim i poder retre-hi homenatgea la família de l'arquitecte català

HOMENATGEA ANTONI GAUDÍ

Cementiris de Barcelona ja va ser el2012 pionera en l'Estat espanyol enla introducció dels codis QR. El recintefunerari del Poblenou, de fet, va serel primer a incorporar aquest tipus detecnologia en les seves instal·lacionsper millorar la informació que ofereixal visitant que vulgui realitzar la rutacultural. El codi proporciona a l'usuariuna breu explicació sobre la històriade cada monument funerari, així comdades sobre el seu escultor i l'estilarquitectònic al qual pertany. Aquestsdispositius es poden trobar també a laruta cultural del cementiri de Montjuïc

PIONERS EN L’ÚS DENOVESTECNOLOGIES

‘EL PETÓ DE LA MORT’Executada el 1930 pel marbristaJaume Barba, representa la cruesade la mort, que, sota la forma d'unesquelet alat, transfereix l'ànimad'un jove al més enllà mitjançantun simbòlic petó(FOTO: F. CAMALLONGA)

cementiri com a bé cultural, una tasca enquè Cementiris de Barcelona treballa des del2008 amb la implementació de les rutes pelsrecintes funeraris, el canvi d'ubicació de lacol·lecció de carrosses fúnebres, els concerts iles conferències, entre altres activitats.

LA SERP QUE ES MOSSEGA LA CUAL'audioguia de l'aplicació conté nombrosesreferències a la simbologia present alcementiri, com l'ouroboros, la serp que esmossega la cua que hi ha a la coberta de lacapella, emmarcada entre dues grans ales

ART ITALIÀEsculpida cap al 1880 per l'artista genovèsFabiani, constitueix una mostra de l'art italiàque es pot trobar al Cementiri de Poblenou, iun dels punts d'interès que destaca l'aplicació

• TECNOLOGIA •


CITES ANUALS

LA FESTA DE L’AMETLLER FLORITCementiris de Barcelona celebra el segondiumenge de febrer la Festa de l'AmetllerFlorit en homenatge a JoanMaragall. Fami-liars, amics i seguidors del poeta es reunei-xen davant la seva tomba, al Cementiri deSant Gervasi, per escoltar música i poemes.

CARRASCO I FORMIGUERAAfusellat el 9 d'abril de 1938 per les tropesfranquistes, Manuel Carrasco i Formiguerava ser un polític democristià, republicà inacionalista. Se'l recorda amb una ofrenafloral a la seva sepultura de Montjuïc.

ELS COMBATENTS FRANCESOSEl Monument dels Francesos del Cementi-ri de Montjuïc acull la commemoració del'armistici de la Primera Guerra Mundial.Organitzat amb l'Associació d'Antics Com-batents a Espanya, hi assisteixen represen-tants dels consolats de França i el Senegal.

OFRENA FLORAL A VERDAGUERJacint Verdaguer, sacerdot i un dels millorsescriptors i poetes en llengua catalana, vaser el màxim exponent de la Renaixença.Cada any es recorda la seva mort a peu desepultura, al Cementiri de Montjuïc, on vaser enterrat el 10 de juny del 1902.

HOMENATGE A JOAN GAMPERCada estiu es realitza una ofrena floral a lasepultura de Joan Gamper, fundador i pre-sident del Futbol Club Barcelona, el qualva ser enterrat al Cementiri de Les Corts.

RECORD PELS REPATRIATS DE CUBAAl setembre, es duu a terme al Cementiride Montjuïc una ofrena floral en recorddels repatriats catalans durant la Guerrade Cuba, entre els anys 1895 i 1898.

FLORS I POEMES A IGNASI IGLÉSIASA l'octubre s'organitza –juntament ambla Comissió Cívica Ignasi Iglésias– un acteen memòria del poeta i dramaturg. Es fanofrenes florals i lectures de poemes davantla sepultura del Cementiri de Sant Andreu.

EN MEMÒRIA DE COMPANYSL'ofrena floral i l'acte de memòria a Llu-ís Companys, president de la Generalitatdurant la II República espanyola i afusellatpels franquistes el 1940, té lloc cada any ala seva sepultura, al Fossar de la Pedreradel Cementiri de Montjuïc.

HOMENATGE NADALENC A MACIÀFrancesc Macià va ser president de la Ge-neralitat i una figura molt estimada per lasocietat catalana. Cada 25 de desembredesenes de persones visiten la seva tombaal cementiri de Montjuïc per recordar-lo.

• COMMEMORACIONS •

Homenatge a laMancomunitat

La Mancomunitat de Catalunya –la institucióque va representar el primer reconeixementper part de l'estat espanyol de la personali-tat i de la unitat territorial de Catalunya desdel 1714– celebra enguany el centenari dela seva creació, el 1914, i Cementiris de Bar-celona s'ha sumat als actes de commemora-ció de l'efemèride amb un espectacle musi-cal gratuït, que va tenir lloc el proppassat 9de juliol a la sepultura del seu fundador, elpolític i advocat Enric Prat de la Riba, ubica-da al Cementiri de Montjuïc.

• CONCERTS •

El Fossar i el Palau,escenaris per al recordMés de 1.200 persones van assistir el passatmes de juny a la cinquena edició d'"Un Con-cert per al record", celebrat com és habitual enel Fossar de la Pedrera, l'espai memorial delCementiri de Montjuïc. L'espectacle va com-binar la interpretació de peces musicals ambla lectura de fragments literaris per part de

l'actor Jaume Madaula. L'èxit de convocatòriava obligar a Cementiris de Barcelona a cercarun emplaçament amb més aforament per alconcert de Tots Sants, que se celebrarà el 24de novembre al Palau de la Música Catalana.El repertori musical del darrer "Concert per

al Record" va combinar melodies clàssiques

de Schubert, Verdi o Albinoni amb temesmés recents de Jaume Sisa, Eric Clapton o Se-cret Garden. També es van interpretar pecesamb una forta càrrega simbòlica, com StabatMater, un fragment d'una obra d'Emanueled'Astorga del segle XVIII amb la qual es varecordar la desfeta austriacista del 1714. Un

dels moments més emotius, però, va ser l'ac-tuació de Joan Fortuny, membre de la Com-panyia Elèctrica Dharma, que va interpretaramb el seu saxo soprano el tema Cançó delLladre/Adéu estrella del dia, dedicat al seugermà Josep Fortuny, que va morir el 2013.

CONCERT DE TOTS SANTSEl concert de Tots Sants al Palau de la MúsicaCatalana retrà homenatge als difunts enterratsals cementiris de la ciutat i s'emmarcarà dinsl'agenda d'actes que Cementiris de Barcelonaha confeccionat per commemorar la festivitatdel dia dels difunts. L'orquestra de l'ESMUCamb músics de Nessun Dorma serà l'encarre-gada d'interpretar peces de bandes sonores depel·lícules quehanmarcat unaèpoca en la pan-talla gran, com ara El color púrpura, Essència dedona, Cinema Paradiso oMemòries d'Àfrica.

AMBMÚSICA DE FONS, ELS ACTORS INTERPRETEN PERSONATGES DE LA VIDA SOCIAL, CULTURAL I POLÍTICA DE LA CATALUNYA DEL 1914 (CBSA)

L'acte de petit format teatral i musical vatenir com a base fragments dramatitzatsd'escrits, discursos, converses i debats par-lamentaris dels protagonistes polítics del'època, com ara el rei Alfons XIII, els polí-tics Francesc Cambó, Salvador Seguí –El noi

del sucre– i Miguel Primo de Rivera; els es-criptors Josep Maria de Sagarra, Josep Pla iAgustí Calvet –Gaziel–, i el mateix Prat de laRiba, que també va ser homenatjat.

VIATGE A LA CATALUNYA DEL 1914La música de cabaret i els cuplets del Paral-lel, tot acompanyats de cançons popularsi de fragments teatrals d'obres de SantiagoRusiñol o Adrià Gual, van traslladar el públicassistent –unes 250 persones– a la vida cul-tural i social d'inicis del segle XX.

Més de 1.200persones van assistiral darrer ‘Concertper al Record’ alFossar de la Pedrera

JOAN FORTUNY (COMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA) INTERPRETA UNA CANÇÓ PER AL SEU GERMÀ JOSEP AL FOSSAR (CBSA)

La institució i Pratde la Riba, recordatsambmúsica i teatre

DIUMENGE, 26 OCTUBRE 2014 M O N O G R À F I C E S P E C I A L LAVANGUARDIA 13

• RUTES •

Pablo Calderón

C ementiris de Barcelona or-ganitza regularment i deforma gratuïta visites gui-ades als cementiris monu-mentals de la ciutat –els de

Montjuïc i Poblenou–, un conjunt patrimo-nial representatiu de la història de Barcelo-na i de la seva evolució social i cultural. Elsrecintes funeraris són un gran mirall en elqual es reflecteix el passat recent de la ca-pital catalana, i les rutes permeten als visi-tants fer un viatge en el temps.La visita al Cementiri de Montjuïc– que es fa

el segon i el quart diumenge de cada mes–inclou punts d'interès de la Ruta Artística–que explora els mausoleus i les escultu-res de més valor fets pels millors artistes del'època, com si fos un museu a l'aire lliure– ila Ruta Històrica –que passa per les sepultu-res de personalitats polítiques, socials i cul-turals de finals del segle XIX i del segle XX.La ruta comença a la Col·lecció de CarrossesFúnebres, que també acull cada dissabte ales 12 h una visita per aprofundir en un pa-trimoni únic a Europa: 22 peces originals quemostren l'evolució dels rituals funeraris.

LA NOVA RUTAMODERNISTALa Ruta Modernista del Cementiri de Mont-juïc és un nou projecte que mostra la riquesad'un estil artístic que va tenir també el seu es-pai de rellevància en els cementiris de la ciu-tat. El recorregut permet contemplar com els

Noves rutes culturalspels cementiris de la ciutatEls recintes funeraris reflecteixen la història recent de Barcelona

L'itinerari, conduït per Nick Lloyd,guia especialitzat en memòria his-tòrica, comenta els monuments querecorden els executats durant la Gue-rra Civil, com el president Companys,i a altres grups derrotats –jueus,brigadistes internacionals–. Les da-rreres dates per fer la visita enguanysón: divendres 7 de novembre (16 h),diumenge 23 de novembre (11 h), idiumenge 14 de desembre (11 h)

RUTA PEL FOSSARDE LA PEDRERA

grans artistes impulsors d'aquest movimentcaracterístic de finals del segle XIX i principisdel XX van desenvolupar i perfeccionar un es-til amb caràcter propi i van omplir els recintesfuneraris d'escultures i panteons modernis-tes dedicats a les personalitats de l'època.Al Cementiri de Poblenou –un altre ce-

mentiri monumental–, la visita guiada és elprimer i el tercer diumenge de mes. El recor-

regut –que s'inicia el 1775, quan el bisbe Jo-sep Climent va fundar el cementiri, i conclouamb l'Exposició Universal de 1888– recordala Barcelona del segle XIX mitjançant els pan-teons i els personatges que hi ha enterrats.

VISITA ESPECIAL A SANT ANDREUAmbmotiu del 180è aniversari del Cementiride Sant Andreu, Cementiris de Barcelona or-ganitza el pròxim 30 de novembre –el dia del'apòstol i sant homònim– una ruta guiadaespecial feta per experts i estudiosos de lahistòria i el patrimoni d'aquest recinte fune-rari, inaugurat el 1834 com a cementiri mu-nicipal del llavors poble independent, però

que el 1886, per imposició governamental,ja funcionava com a reservori d'espai fune-rari per al Pla de Barcelona. En el Cementiride Sant Andreu de Palomar es pot parlar depolítica, urbanisme, art, tensions i contradic-cions de la societat industrial, així com delsllenguatges en què es va articulant el dominid'una classe social sobre les altres. La històriadel recinte i el seu creixement també perme-ten resseguir les conseqüències de l'agrega-ció a Barcelona. La visita es fa per donar aconèixer el recinte, que és part del patrimonihistòric i cultural dels andreuencs, i per refor-çar l'esforç per salvaguardar-lo i mantenir-loen la realitat social de Sant Andreu.

LaRutaModernistase suma a les visitesguiades als cementirismonumentals deMontjuïc i el Poblenou

EL CEMENTIRI DE SANT ANDREU ACOLLIRÀUNA VISITA GUIADA PER COMMEMORAR EL 180È ANIVERSARI DEL RECINTE FUNERARI (CBSA)

DUES DE LES ESCULTURES QUE ES PODEN CONTEMPLAR

AL RECINTE FUNERARI DE SANT ANDREU (CBSA)

LA CREU CELTA, DURANT UNA VISITA GUIADA AL CEMENTIRI MONUMENTAL DEL POBLENOU (CBSA)


ACTIVITATS

Cementiris de Barcelona va organitzar per laMercè de 2013 la segona edició del concurs"Cementiri és ciutat", que convidava els ciu-tadans a retratar detalls culturals i arquitec-tònics dels cementiris de la ciutat. Un juratva escollir entremés de1.000 fotografies les30millors, i la selecció es va exposar a finalsde l'any passat al Museu Diocesà de Barce-lona, on es va celebrar l'entrega de premis.La mostra també s'ha pogut contemplaraquest estiu a la Biblioteca Funerària.

• COL·LECCIÓ DE CARROSSES •

Dues carrosses fúnebres, en la10a Fira Modernista de l’EixampleDos dels cotxes més emblemàtics de la Col-lecció de Carrosses Fúnebres del Cementiri deMontjuïc van abandonar per uns dies la sevaubicació habitual per participar en la 10a edi-ció de la Fira Modernista de l'Eixample Dret,que va tenir lloc del 30 de maig a l'1 de juny.Cementiris de Barcelona va traslladar fins a

la carpa de la fira –situada en la cruïlla delscarrers Girona i Mallorca– la carrossa anome-nada l'Estufa –un cotxe de luxe utilitzat enels enterraments de grans personalitats delsanys vint i trenta del segle XX, com és el casdel polític Enric Prat de la Riba o el de l'artis-ta Santiago Rusiñol– i un cotxe de respecte,conegut com el Cotxe de la Vídua –una car-rossa que llogaven les famílies per tal de po-der seguir la comitiva fúnebre i que era méso menys luxosa en funció dels guarniments.

TALLERS FAMILIARSL'estand va acollir també activitats organit-zades per a tota la família. Una estava rela-cionada amb el llibre Principis de botànicafunerària, de Celestí Barallat, recentment re-editat amb la col·laboració de Cementiris deBarcelona: els visitants de l'estand –dirigitspels monitors– van enganxar més de 200 fu-lles amb missatges positius en un arbre mu-ral que tenia la forma d'una alzina, espècieque simbolitza la força en la permanència ala vida, ja que, quan li cau una fulla, mai noqueda nua del tot, sinó que dóna pas imme-diatament a una nova vegetació.Els més menuts, a més a més, van poder

participar en un taller de xapes amb dibuixosde les carrosses fúnebres de la col·lecció.

• FONS DOCUMENTAL •

La Biblioteca Funerària,més accessible al públic

Cementiris de Barcelona ha signat un con-veni de col·laboració amb la Universitat deBarcelona i la Facultat de Biblioteconomia iDocumentació per tal d'actualitzar la cata-logació de la Biblioteca Funerària, ubicadades de 2013 en un espai de la Col·lecció deCarrosses Fúnebres, al cementiri de Mont-juïc. La iniciativa, a més a més, permetrà laintegració de la biblioteca en el sistema debiblioteques i fons departamentals especia-litzats de l'Ajuntament de Barcelona, un fetque permetrà donar una major difusió a labiblioteca, així com posar en valor el patri-moni cultural que representa per a la ciutat.

UN CENTRE DE REFERÈNCIALa Biblioteca Funerària, que compta ambmés de 3.600 exemplars de fons bibliogrà-fic –és, de fet, la més gran d'Espanya i la se-gona d'Europa–, permet als visitants accediramb comoditat a unes publicacions que, enla gran majoria dels casos, se centren en elsrituals funeraris de nombroses civilitzacions,des de la Prehistòria fins a l'actualitat, i ambuna significativa aportació en egiptologia.Entre els llibres hi ha exemplars tan valuososcom els tres volums de The Temple of KingSethos I at Abydos, publicats el 1933.La Biblioteca Funerària, d'accés lliure, es pot

visitar de dimecres a diumenge, de 10ha14h.

DALT, UNA DE LES CARROSSES EXPOSADES A LA FIRA; BAIX, ALGUNES DE LES ACTIVITATS FAMILIARS ORGANITZADES (CBSA)

LA BIBLIOTECA FUNERÀRIA CONTÉMÉS DE 3.600 LLIBRES SOBRE RITUALS FUNERARIS D'ARREU DELMÓN (CBSA)

Exposició fotogràfica:‘Cementiri és ciutat’

Cementiris de Barcelona i la revista Sàpiensorganitzen al Museu d'Història de Catalu-nya un cicle de conferències que s'endinsaen la història de la ciutat i del país a travésde personatges enterrats en els recintesfuneraris barcelonins. La del 15 d'octubre,per exemple, es titulava Vida i mort deLluís Companys, president de Catalunya, ies feia amb motiu del 74è aniversari delseu afusellament. La propera, impartida el16 de desembre per l'historiador Josep M.Soler i Sabaté, estarà dedicada a FrancescMacià, president de Catalunya.

Història al cementiri

Les catrines són unes nines que s'utilitzenel Dia dels Difunts a Mèxic. Fins al 2 de no-vembre, els visitants de la Col·lecció de Car-rosses Fúnebres en poden contemplar unaselecció, juntament amb fotografies i un al-tar que s'hi instal·larà els dos darrers dies,tot coincidint amb Tots Sants. L'exposició–que forma part del Festival Vive México,organitzat per l'Associació Cultural Catala-no Mexicana de Barcelona– permet al pú-blic conèixer els rituals funeraris d'aquestpaís americà i comprendre el vincle que elsseus habitants tenen amb la mort.

‘Catrines mexicanes’

EDITA: LA VANGUARDIA EDICIONES SL DIAGONAL, 477 (08036) BARCELONA - TEL: 93 481 22 00 - WWW.LAVANGUARDIA.ES ; PREIMPRESSIÓ: LA VANGUARDIA // PUBLICITAT: PUBLIPRESS MEDIA - DIAGONAL, 477 (08036) BARCELONA -

TEL: 93 344 30 00 - 902 178 585 - WWW.PUBLIPRESSMEDIA.COM // PRODUCCIÓ EDITORIAL: EDICIONS CLARIANA, SL - BALMES, 152 1º 4ª (08008) BARCELONA - TEL: 93 237 46 88 - WWW.CLARIANA.CAT - DIRECCIÓ: EUGENI MADUEÑO ;

REDACCIÓ: NÉSTOR BOGAJO, PABLO CALDERÓN, MAR CLARAMONTE, ANDREU MAS, JACINTO PÉREZ, MERITXELL VERDAGUER ; FOTOGRAFIES: FREDERIC CAMALLONGA, CBSA ; DISSENY I MAQUETACIÓ: MARTA SAGARRA //


• ENTREVISTA A JORDI VALMAÑA, DIRECTOR GENERAL DE CEMENTIRIS DE BARCELONA •

Cementiris de Barcelona ha presentat els dar-rers mesos dues novetats editorials: el llibre-catàleg de la Col·lecció de Carrosses Fúnebres il'obra reeditada Principis de botànica funerà-ria, escrita per Celestí Barallat a finals del XIX.El primer fa un repàs històric des de l'apa-

rició del primer cementiri fora muralles, l'any1775,moment enquèes va fer imprescindible

la utilització de carrosses per a transportar-hiels difunts; fins a la seva desaparició, fruit dela progressiva imposició del cotxe demotor. Ladocumentació gràfica del llibre ajuda a enten-dre el significat d'aquest nou ritual funerariper als barcelonins, i com les carrosses fúne-bres –mostra del poder econòmic o polític deldifunt– van esdevenir les grans protagonistesdels enterraments públics de l'època.

LA PAU ROMAN EN LES PLANTESPrincipis de botànica funerària es va presen-tar el 2 de desembre a la Reial Acadèmia deles Bones Lletres. L'obra de Barallat ha servitd'inspiració per crear els espais verds de mul-

Un parell de novetats editorials

titud de recintes funeraris, i és encara unaguia de molta utilitat per saber quins arbres,quins arbustos i quines plantes cal cultivar alscementiris per tal que aquests no s'associïna espais depriments, lúgubres o tètrics, sinóque esdevinguin indrets que convidin a lapau i a la tranquil·litat.

RERE LES PASSES DE BARALLATAmb la finalitat de divulgar l'ideari del pensa-dor entre els ciutadans, Cementiris de Barce-lona va organitzar al passat mes de juny unaruta guiada pel recinte del Poblenou –en elqual descansa Barallat, en un nínxol sensenom–, conduïda per Adolf Beltran, el curadorde l'obra. El recorregut va seguir algunes pistesrelacionades amb la vida i la mort de l'autordel llibre, i va permetre els assistents observaralgunes mostres de botànica funerària delrecinte funerari, com ara xiprers, palmeres,teixos, rosers, malva, romaní, espígol..., totconeixent quin simbolisme tenen aquestes ialtres espècies segons els principis de Barallat.VISITA GUIADA PEL CEMENTIRI DEL POBLENOU, TOT SEGUINT LES 'PETJADES BOTÀNIQUES' DE BARALLAT (CBSA)

“Els cementiris formen part de la ciutat”

S ’ha celebrat a Barcelona lareunió de l’Associació deCementiris SignificatiusEuropeus (ASCE). Cap a on

es mouen els cementiris d’Europa perobrir-se a la ciutadania?Avui dia no es pot entendre la visita a unaciutat si no es tenen en compte aquestsmuseus a l'aire lliure que són els cementiris.Això a Europa, sobretot al centre i el nordd'Europa, ho tenen assumit des de fa anys. Igràcies a l'ASCE, aquesta cultura està prenentmolta força també en els països del sud delcontinent. El canvi cultural dels darrers 10 anysha estat molt important. L'ASCE és una einaimprescindible per potenciar el vessant culturaldels cementiris, per reivindicar els recintes enel conjunt de la ciutat. Estemmolt satisfets del'organització de la reunió a Barcelona, no no-més per la quantitat d'inscrits i de països repre-sentats, sinó per la qualitat de les ponències.

La implicació dels ciutadans es fa palesaen activitats com els concerts al Fossarde la Pedrera, que ja s’ha quedat petit.Fa 10 anys –o fins i tot menys–, era impen-sable que s'organitzessin als cementiris deBarcelona tots els actes que s'estan fentara, i que tinguessin l'afluència de visitantsi d'espectadors que tenen. Els concerts, lesrutes culturals, les representacions culturals–fa dos anys vam fer Don Juan Tenorio alPoblenou, tres dies seguits, i vam omplir–...Parlem de tot això i sembla que sigui una

cosa normal, però fa uns anys això era im-pensable. I ara que la gent comença a entrarals cementiris per descobrir-los, fem un pasmés: volem que els cementiris surtin a laciutat. Hem fet exposicions de fotos a la ca-tedral, hem participat en la Fira Modernistade l'Eixample; participarem en l'Auto Retro,la fira de cotxes antics... I ara farem un acteque esperem que sigui multitudinari, el con-cert de Tots Sants al Palau de la Música.

El Fossar, a banda dels concerts, haacollit també una nova ruta cultural fixa.Des que es va iniciar, hi han participat400 persones. És una ruta monotemàtica,

són elmillor aliat a l’hora d’apropar elsrecintes funeraris als ciutadans?És una de les novetats d'aquest Tots Sants.Mitjançant la geolocalització, et situa en unmapa del cementiri i t'explica el monumento el panteó que tens davant. S'ha aprofitatla informació que oferien els codis QR is'ha reelaborat per consultar-la com a texto audioguia. En el futur ho volem implan-tar en la Col·lecció de Carrosses i potser aMontjuïc. Avui no es pot plantejar res que notingui en compte les noves tecnologies. I ésuna inversió de futur. En el futur faran que lagent s'atansi als cementiris.

JORDI VALMAÑA, DIRECTOR GENERAL DE CEMENTIRIS

DE BARCELONA, DURANT LA REUNIÓ DE L'ASCE (CBSA)

“Avui no es potplantejar resque no tingui encompte les novestecnologies. En elfutur, faran que lagent s’atansi alscementiris”

L’OPINIÓ SOBRE LESNOVES TECNOLOGIES

sobre els fets de la Guerra Civil i la postgue-rra. La gent queda sorpresa del que s'hiexplica. Molts recorden la història dels seusavantpassats, el que els explicaven els seuspares o els seus avis. La gent sovint explica laseva experiència i això fa que la visita siguienriquidora. Molta gent ha descobert a lescolumnes on hi ha els noms de les personesenterrades al fossar el nom del seu familiar.Les nostres rutes solen barrejar la memòriaamb la història, i s'aprofita per veure monu-ments arquitectònics i escultures funeràries,però la visita del Fossar es caracteritza perposar l'èmfasi en la memòria.

Quines novetats presenta l’oferta derutes als cementiris per al 2015?A banda de les rutes habituals, com les delcementiri de Montjuïc o el del Poblenou, esfarà la Ruta Modernista, que hem estrenatenguany. I l'any vinent volem fer-ne una alcementiri de Sant Andreu –més enllà de lavisita que farem per commemorar el 180èaniversari del recinte– i potser al de les Corts,on no hem fet encara cap ruta, però que té unpatrimoni immaterial important –és on hi haenterrades moltes figures del barcelonisme–,a més amés d'escultures i obres d'art interes-sants, començant per l'edifici de l'antiga admi-nistració, un edifici modernista rehabilitat.

Aquest any s’estrena una aplicació perpoder visitar amb audioguia el Cementiridel Poblenou. Les noves tecnologies

Cementiris editael llibre-catàlegde la Col·lecció deCarrosses i recuperauna obra del S. XIX

PORTADA DEL LLIBRE-CATÀLEG DE LA

COL·LECCIÓ DE CARROSSES FÚNEBRES


Una rehabilitació permanentCementiris de Barcelona inverteix tres milions d’euros en arranjar els seus recintes

Jacinto Pérez

C ementiris de Barcelona apos-ta per la rehabilitació delsespais funeraris de la ciutat,no només per preservar-neel valor patrimonial, sinó per

millorar-ne l'ús i oferir als ciutadans un serveiòptim. La inversió en rehabilitació dels recin-tes ascendeix enguany a tres milions d'euros.Una de les obres més importants ha estat

la rehabilitació de la façana principal del Ce-mentiri de Sants, dissenyada per Jaume Gus-tà i catalogada com a Bé Cultural d'InterèsLocal pel municipi de l'Hospitalet de Llobre-gat. Al de Les Corts, hi destaquen la instal-lació del sistema d'autosuficiència energè-tica –amb plaques solars–, la rehabilitaciódels murs perimetrals exteriors del recinte ila construcció de 44 columbaris cineraris. Alde Collserola s'han fet 30 tombes de tipusamericà i s'ha arranjat el camí del Bosc deles Cendres, entre altres actuacions. A SantAndreu s'han rehabilitat les façanes dels nín-xols del Departament Cinquè. Al Poblenouha començat la rehabilitació de les façanesexteriors perimetrals. I al recinte funerarid'Horta s'han construït 96 columbaris més.El Cementiri de Montjuïc, el recinte funerari

que dóna més serveis, és tanmateix on s'hanengegat més actuacions de millora: s'han ar-ranjat les façanes dels blocs de nínxols i la ba-rana de la via de Sant Francesc, a l'AgrupacióNovena, i s'ha pavimentat i adequat el clave-

gueram de diverses zones del cementiri, permillorar l'accessibilitat i el drenatge de l'ai-gua. També s'han renovat les parets interiorsdels forns crematoris i s'ha rehabilitat un re-cinte islàmic, el primer de Catalunya, a bandad'haver-se adequat els edificis de serveis i elstallers dels treballadors del cementiri.

PANTEONS: MILLOR RESTAURARAl Cementiri del Poblenou, a més a més,s'han restaurat cinc panteons del segle XIX.Tot i el seu gran valor –tant per la seva an-tiguitat i la seva història com pels materialsamb què van ser construïts–, no tenien pro-pietari i es trobaven en mal estat de conser-vació. Ara, un cop restaurats, s'han posat ala venda, i un ja ha estat comprat. La idea éspreservar el patrimoni original del cementiri,tot prioritzant la rehabilitació dels panteonshistòrics en comptes de fer-ne de nous.En la restauració dels panteons s'han man-

tingut els elements funeraris originals. Perfer les peces noves, s'han emprat els matei-xos materials. Una de les edificacions res-taurades, la del comerciant Carles Torrents iMiralda –un dels principals contribuents deBarcelona, que va participar en expedicionsa ultramar i va comerciar amb maquinàriatèxtil– forma part del recorregut que es fa du-rant les visites guiades pel cementiri.

COM NOUEl panteó 279,fet construirpel comerciantTorrents i Miraldael 1863, va serdestacat en lescròniques de TotsSants de diaris del'època com 'ElTelégrafo' o 'Diaride Barcelona'

• REHABILITACIÓ •

L'Escola Superior de Conservació iRestauració de Béns Culturals deCatalunya ha restaurat diversespeces escultòriques funeràries. Lesobres s'exhibeixen en l'actualitat enl'antiga sala de juntes neoclàssica delCementiri del Poblenou, que tambéha estat reformada el darrer any.L'exposició –d'accés lliure– es potvisitar també durant la visita guiadaal recinte funerari poblenoví

EXPOSICIÓ‘CEMENTIRIÉS PATRIMONI’

UN BÉ D’INTERÈS, ARRANJATLa façana del Cementiri de Sants, BéCultural d'Interès Local, llueix així desprésde la seva acurada restauració, l'actuaciómés important dels darrers mesos

El Cementiri deMontjuïc, el quedóna més serveis, éson s’han iniciat mésactuacions de millora

26 10 14 cementiris de barcelona

Documents