Diumenge 24 de maig de 2015 — 18:30 h — Espai Plana de l’Om

Nacionalitat: França-ItàliaAny: 1975Durada: 116 min.Direcció: Pier Paolo PasoliniGuió: Pier Paolo Pasolini i Sergio Citti, basat en la obra del Marquès de SadeProducció: Alberto GrimaldiFotografia: ToninoDelliColliEdició: Nino Baragli, TatianaCasiniMorigi i Enzo OconeMúsica: Ennio Morricone

FITXATÈCNICA

1961 Accattone1962 Mamma Roma1963 La rabia1964 El evangelio según San Mateo1966 Pajaritos y pajarracos1967 Edipo Rey1968 Teorema1969 Pocilga1971 El Decamerón1972 Los cuentos de Canterbury1974 Las mil y una noches1975 Saló, o los 120 días de Sodoma

FILMOGRAFIA

Salò o le 120giornate di Sodoma

Cartell de la pel·lícula

DIRECTORS

PIER PAOLO PASOLINI

ierPaoloPasolini(Bolonia, 1922–Ostia,1975)esundelsgransintel·lectualsdelsegleXX,comunistateòric,assagistapolític,poeta,dramaturg,novel·listaidirectordecinema.Començaaescriurepoemesalssetanysd’edatipublicaperprimeravegadaals19,mentreestudiaalaUniversitatdeBolonya.EsreclutatdurantlaSegonaGuerraMundialiacabacapturatpelsalemanys,peròaconsegueixescapar.Enfinalitzarlaguerra,s’uneixalPartitComunistaItalià,peròn’ésexpulsatdosanysdesprésacausadelasevaobertahomosexualitat.Lafilmografíapasolinianaarrencaals

seixantaambduespel·lículesencaraimpregnadespelneorealisme—Accattone i Mamma Roma—perexplorardespréselsmitesvinculatsacivilitzacionsarcaiquesiabordarunahedonista“trilogiadelavida”delaqualabjuraràambSalò o le 120 giornate di Sodoma. Vaservilmentassassinatalnovembrede1975,sensepoderveureestrenadalasevadarreraobra.Elvantrobarapallissatiatropellatenundescampatd’Ostia,alsaforesdeRoma.L’acusatdelcrimvaserunjovequevadeclararquehovaferperquèlihaviademanatrelacionssexuals,explicacióquenovaconvènceratothomimenysalseucerclemésíntim,queasseguraqueelvanmatarperqüestionspolítiques.

P

ltimarealitzaciódePasolini —assassinatmesosdesprésd’acabar-la—,consideradaperamoltscomlamésbrutal,desagradableipolèmicadelaHistòriadelCine,arribantasercensuradaenmultitutdepaïsos,entreellsItàlia.Salò,comallocreal,ensintrodueixdepleenlahistòriamésnegradelaItàliacontemporània:alfinaldelfeixisme,quanMussolinis’uneixaHitlerielsamericansentrenpelsudd’Itàliaperanarenvoltantterrenynazi,eldictadoritaliàéscapturatpelsaliats.Peroaconsegueixescaparifuigalnord

d’Itàlia,ons’assentaalapetitapoblaciódeSalò,fundant-hiunefímeriboigprojectedeRepúblicaFeixista.Ambaquestespremisseshistòriquesparteixlapel·lícula,alaprimaverade1944.AmbgranmestratgePasoliniuneixaquestespaiiaquesttempsaltextdelMarquèsdeSade,Les120jornadesdeSodoma,presentant-nosaquatresenyorsfeixistesllibertinsquetènenaungrupdejovespresonersenunamansió,alsquisotmetenatottipusd’humiliacionsitortures,deixantclarquedisposendelessevesvidesalseugust.

ÚARGUMENT

Pier Paolo Pasolini

Salò o le 120 giornate di Sodoma

Paolo Bonacelli (Duc)Fabrizio Rongione (Bisbe)Umberto P. Quintavalle (Jutge)Aldo Valletti (President)Caterina Boratto (Senyora Castelli)Elsa de Giorgi (Senyora Maggi)Helene Surgere (Senyora Vaccari)Sonia Saviange (Pianista)

FITXAARTÍSTICA

Salò o le 120 giornate di Sodoma Salò o le 120 giornate di Sodoma

COMENTARI

Extractes de l’entrevista deGideon Bachmann a Pier PaoloPasolini durant el rodatge del film, extretes del documental Pasolini Prossimo Nostro (2006), de Giuseppe Bertolucci.

omSap,elfilmadaptaLes 120 jornades de Sodoma de Sade,peròestàambientatdurantlaRepúblicadeSalò,entre1944-1945.Llavorssí,hihamoltsexe,peròelsexeenelfilméseltípicsexedeSade,lacaracterísticadelqualésserexclusivamentsadomasoquistaentotal’atrocitatdelsseusdetallsilessevessituacions.M’interessaaquestsexe,comliinteressaaSade,pelqueés,peròalmeufilmtotaquestsexeassumeixunsignifi-catparticular:éslametàforadelqueelpoderfadelcoshumà,lasevamercantilit-zació,lasevareduccióaunacosa,queéstípicadelpoder,dequalsevolpoder.Sienllocdelaparaula“Déu”,enSade,posolaparaula“poder”,sorgeixunaestranyaide-ologia,extremadamentactual.Iaquestaactualitatmarcaunveritablesaltpelquefaalsfilmsquehefetfinsara,queformenla“TrilogiadelaVida”:El Decameró, Els Contes de Canterburyi Les Mil i Una Nits.Ésmarxismepur.ElmanifestdeMarxdiuaixò:elpodermercantilitzaelcos,trans-formaelcosenmercaderia.QuanMarxparladel’explotaciódel’homeperl’home,parlaefectivamentd’unarelaciósàdica.

Elssàdicshanestatsemprepoderosos,aquestaésunadadareal.Defet,aSade,elsquatrequefanlescosestremendesenels120diessónunbanquer,unduc,unbisbeiunpresidentdelacortquerepresentenelpoder,elbraçseculardelpoder.Sónquatrenazi-feixistesd’aquelltemps,peròsónpersonesparticularmentcultes,capaçosdellegirmoltbéaNietz-scheoBaudelaire,opotserfinsitotaLautréamont...Sónpersonatgesmésaviat

C

ambigus.Idesprés,sobretot,elfilmnotépsicologiai,pertant,notédadesperso-nalsreals.ElFilmvaserofertaSergioCit-tiijovaigtreballarambellenelguió.Lamevaprincipalcontribucióalguióvaserdonar-liunaestructuradetipusdantescqueprobablementSadejateniaenment.Vaigdividirelguióencercles,livaigdo-naralguióunamenadeverticalitatiunordredecaràcterdantesc.Peròmentretreballàvemenelguió,SergioCitti,apocapoc,perdiainterèsperquètenialaidead’unaltrefilm,ijo,encanvi,apocapocm’enenamorava.Im’envaigenamorarpercompletquanemvaveniraquestail-luminaciódetransportaraSadea1944,aSalò.

Durantl’edat“repressiva”elsexeeraunadelícia,perquèesfeiad’amagatieraunaburlaatoteslesobligacionsqueelpoderimposava.Encanvi,enlessocietatsto-lerantscomesdeclaralanostra,elsexeprodueixneurosi,perquèlallibertatcon-cedidaésfalsai,sobretot,siésconcedidadesdedaltinoguanyadadesdebaix.Pertant,noésviureunallibertatsexual,sinóadequar-seaunallibertatqueveconce-dida.Illavors,encertpunt,undelsper-sonatgesdelmeufilmdiràexactament:“Lessocietatsrepressivesreprimeixentot...llavorselshomespodenfertot”.Peròvaigagregaraquestconceptequeperamiéslapidari:“Lessocietatspermissivespermetenalgunacosa...iespotfernomésaquellaalgunacosa”.Ésterrible,no?Avui,aItàlia,espodenferalgunescoses.Abans,enrealitat,reseraconcedit.Lesdoneserengairebécomalspaïsosàrabs,elsexeestavaamagatinoespodiaparlard’això,initansolsespodiamostrarunmignuenunarevista.Ara...concedeixenalgunacosa.Concedeixenfotosdedonesnues...perònod’homes.

Després,unagranllibertatenlesparellesheterosexuals,“llibertat”perdir-hod’al-

gunamanera,perquèhadeseraquestaiamésésobligatòria.Comésconcedida,esvatornarobligatòria.Comésconcedida,unnoinopotnoaprofitarlaconcessió.Llavorssesentobligataestarsempreenparella,ilaparellaestornaunmalson,unaobsessió,encomptesd’unallibertat.Hasvistcomestàdemodalaparellaara?Peròésunaparellafalsa,d’unainsince-ritatespantosa.Miraaquestsnoisque,presosdequisapquinnocióromàntica,caminendelamàoabraçats,unnoiiunanoia.“Quèésaquestsobtatromanticis-me?”,preguntaràs.Res.Éslanovaparellarellançadapelconsumisme,perquèaques-taparellaconsumistacompra.

Esunfilmdirigit,engeneral,atots,aunaltremimateix.Ésveritatquelamassaalienaimistifical’obrad’artquanaquestaésmercantilitzadaiésproposadaaellsenunacertamanera,peròlamassaestàencaracompostad’individus.Illavorsenunasala,enunritualsocial,onelmeufilmésproposatalesmassesd’aquestamanera,etc;enaquestessales,defet,hihaindividus.L’individuéselprocessadordelsproblemesdelmón.Totsucceeixenl’individu.Atribueixoalsaltres,finsitotalméslligat,almésesclavitzat,laocasiód’entendreunaobraalasevamanera,alseunivell.Tincaquestafeenlallibertathumana,quenosabriaracionalitzar.Peròm’adonoque,silescosescontinuenaixí,l’homeesmecanitzaràtant,s’alienarátant,esdevindràtanantipàticiodiós,queaquestallibertatestaràcompletamentperduda.Continuariaigualmentfentcinemafinsitotsijofosl’únichomelliu-reiaquestallibertatmorísambelmeucinema.Continuariafentelmateixper-quènecessitofer-ho.M’agradafer-hoihofaré.Oemsuïcidoohofaig.Fentunfilm,m’expresso.Sidespréslamevaexpressióéscompletamentalienadaimecanitzada...paciència!Entretant,m’heexpressatelméslliurementpossible.