14 realisme. courbet

Download 14  realisme. courbet

Post on 29-Jun-2015

1.154 views

Category:

Travel

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. Tendncies pictriques del segle XIX El realisme i els seus protagonistes

2. La histria del moviment

  • Cronologia : 2 meitat del segle XIX
  • Lenfrontament entre neoclssics i romntics estava en un punt culminant quan neix un tercer grup en discrdia, a la dcada dels quaranta : elsrealistes . Per a ells aquesta batalla no t gaire sentit, perqu cap dels dos grups precedents tenia la veritat.
  • Context histric : La Monarquia de Juliol de 1830 saparta dels objectius de la Revoluci i es converteix en un rgimque defensa la burgesia conservadora. La Revoluci de 1848,(als carrers de Pars) costa la vida a ms de quatre mil obrers, i una repressi brutal. Les noves idees socialistes desprs de la publicaci del Manifest comunista de Marx i Engels, les constantsinnovacions cientfiques i tecnolgiques fan que les mentalitats canvin molt rpidament. Sentra en la segona meitat del segle amb noves perspectives i maneres dentendre dart i la vida.

3. Els pintors i l entorn

  • Sinteressen pel mn que els envoltava, els realistes no pensaven que la Histria servs dinspiraci a lart : ni art grecorom ni renaixentista ni la fantasia del barroc. Els nics a qui admiraven eren els mestres holandesos i flamencs , amb les seves representacions dinteriors (Eyck,Veermer -del segle XVII- o Chardin,- del XVIII)- sn estudiats i valorats, mentre que els grans mestres venecians, per exemple, sn ignorats.
  • Alguns daquests autors van ser fidels republicans que es van involucrar en la causa de la classe treballadora i van patir el menyspreu de les autoritats. Els seus quadres van ser rebutjats a l Exposici Universal de 1855. Lodi entre artistes progressistes i conservadors va arribar a ser tan gran, que els primers es van veure obligats a organitzar un sal parallel: el Saln des Refuss per exposar les seves obres. En aquestsales van exhibir pintures dalguns pintors consideratsmaletsper la seva voluntat de provocaci.

4. Buscant la veritat

  • Per aquests pintors, el dibuix acurat dIngres o el viu cromatisme de Delacroix eren frivolitats que no ajudaven a conixer la veritat. Era necessari una atenta observaci de la naturalesa per representar amb certesa el color de les pedres o del cel o la terra.
  • L invent de la cmera fotogrfica potenciar l inters per veure un reflex fidel de la realitat. Amb tot, la prdua de color,dexpressi, de sentiments i de moviments fa que, un segle desprs, els realistes fossin considerats ms conservadors que els romntics, artsticament parlant.
  • Tot i el rebuig de la crtica i les institucions, els realistes tamb van rebre el suport dalguns intellectuals, com ara el poeta Baudelaire, que considerava que escollir fenmens prosaics com a matria artstica, era una manera de donar a la vida quotidiana una visi potica.

5. Les primeres fotografies 6. Fotografia del taller de Nadar 7. Els antecedentsrealistesa la Histria de l Art

  • El termerealismeve de Courbet, el primer pintor del moviment. Al 1855 , Courbet intenta exposar dues de le seves obres Lenterrament dOrnans i El pintor al seu estudi- alSaldExposicions , per sn rebutjades per uns organitzadors que encara prefereixen la pintura neoclassicista. Ofs, Courbet (que no era ni pacient ni modest), va fer construir, a crrec seu, un pavell a prop de l Exposici on estava el sal i va exposar-hi unes quaranta obres recollides en un catleg on es definia com arealista.
  • Certament,al llarg de la histria trobem altres moments i altres autors que van buscar representar la realitat, especialment al Barroc.
  • Desprs duna ullada molt breu als antecedents barrocs, coneixerem alguns dels principals autors del Realisme: Courbet, Daumier, Bonheur, Millet i Corot

8. Vieja friendo huevos Velzquez 9. El aguador de Sevilla Velzquez 10. Sant Nicolau deJan Steen 11. La pregaria Jan Steen 12. La lletera Vermeer 13. La cuinera Chardin 14. La bugadera Chardin 15. PINTURA REALISTA Aquest estil pictric apareixcap al 1848 , lligat a la ideologia ms radical de la Revoluci del 1848. El terme realisme pot semblar una mica ambigu ja que designava gran part de les manifestacions artstiques produdes des del Renaixement: a partir d'aquestes dates, tanmateix, ladjectiu realista designar la producci d'un grup de pintors que coincideixen a considerar l artcom unvehicle de denncia sociali en elrebuig de lart per lart.Se situen ideolgicamentprxims a les doctrines socialistes , i encara que no siguin activistes poltics, s que introdueixen lesclasses socials proletriescom a protagonistes de les seves obres, caracterstica que resultar escandalosa per al pblic burgs. Rebutgen, tamb, la imaginaci o la literatura com a inspiraci per a lart. En canvi, creuen que, com si es tracts de quelcom cientfic, la realitat ha dincloure totes les seves facetes, tant si sn agradables i amables com si sn repulsives. D'altra banda, en situar-se al marge del gust dominant, inauguraran el tipus social delartista bohemi . De la mateixa manera que, pel seu contingut, el realisme significa un moviment rupturista i innovador,formalment noaporta gransinnovacionsrespecte a la pintura barroca. Si Courbet es declara influt per Velzquez i Zurbarn, Millet rebr les influencies de Poussin i Giorgione. Les grans obres dels pintors realistes francesos no van arribar, en la seva poca, al gran pblic, potser perqu el seu llenguatge va ser considerat massa fred i cerebral. Paradoxalment, i malgrat un menor contingut revolucionari, una obra romntica com La llibertat guiant el poble va ser ms efica en la difusi de les idees revolucionaries que no les composicions realistes. 16. CARACTERSTIQUES

  • Factors que afavoreixen la seva aparici a mitjansdel s. XIX:
        • Implantaci definitiva de la burgesia
        • Positivisme filosfic (Zola, Dickens...)
        • Problemes socials de la industrialitzaci
        • Desencs pels fracassos revolucionaris del 1848 (no temes poltics, s socials)
  • Negaci a idealitzar les imatges
  • Home i dona representats en les feines quotidianes (Tema molt freqent: La fatiga)
  • Mxims representants:
        • Jean Franois MILLET
        • Goustave COURBET
        • A Catalunya: Mari FORTUNY o Joaquim VAYREDA

17. El realisme: un mirall en el cam El realisme s el corrent artstic, especialment pictric i literari, de mitjan del segle XIX, que es defineix per voler representar la realitat immediata tal com s, sense embellir-la. La influncia del cientifisme i laparici de la fotografia sn factors determinants en la definici de lesttica realista. El moviment realista, nascut a Frana, s'estengu arreu. Els principals representants del realisme pictric foren Gustave Courbet (18191877), Honor Daumier (18081879) i Jean Franois Millet (1814-1875).El realisme vuitcentista catal t un representant molt primerenc: Ramon Mart Alsina (1826-1894), que conegu a Pars l'eclosi del moviment i n'import l'estil. A la dcada dels anys setanta alguns dels seus deixebles, com Joaquim Vayreda (1843-1894), en difongueren el mestratge. 18. Lestudi del pintor1854-1855 Courbet 19. ENTERRAMENT A ORNANS G. Courbet.1851. Oli (314 x 663c m). M. del Louvre, Pars 20. Anlisi de lobra LA COMPOSICI: Els personatges estan ordenats com en un fris de lnia zigzaguejant: tots sn de la mateixa grandria i no n'hi ha cap que sobresurti als ulls de l'espectador L enterramorts, la fossa i el gos L 'estament clerical i la representaci judicial L es ploraneres 21. Lenterrament dOrnans , un enterrament real.

  • Courbet tracta el tema de la mort (tan estimat pels romntics) sense drama ni expressions de patiment: realisme contra sentit romntic de la mort.
  • Va pintar Lenterrament... a la seva vila natal Ornans i va utilitzat els seus vens i familiars com a models. Segons escriu en una carta a un amic Tothom volsortir..i no els podr complaure a tots..
  • s un retrat collectiu, duna comunitat que es congrega per donar lltim adu a un dels seus, un acte social com un altre.
  • Courbet pinta lescena tal com s, no pretn ser satric, ni fer crtica poltica, ni resultar transcendental, ni anticlerical . s un enterramentreal.Pensem que Courbet va comentar de El entierro del conde de Orgaz del Greco que la part que li interessa s la inferior del quadre on hi ha una realitat tangible. No puc pintar un ngel, perqu mai nhe vist un..

22. COMPARACI D AQUESTES DUES OBRES 3,15 x 6,68 480 x 360Fixat en els elements segents: les dimensions i la distribuci de lobra; les unitats-grup que es presenten; el cel; els pilars que suporten lobra; la llum; la societat que ens mostra; el clergat; les actituds dels assistents; el joc de les mans i el seu significat; la creu, els nens, els primer terme. Crom creus que reflecteixen el concepte dart que podien tenir els pintors del segle XVI i els del segle XIX ? 23. El entierro delconde de OrgazEl Greco, 1586-1588 24. 25. Distribuci dels personatges i color

  • Les figures, aix disposades de manera horitzontal, ens recorden un fris de lantiguitat. La disposici dels personatges (al costat del forat per la caixa, que envaeix lespai de lespectador) no t en compte jerarquies socials i els vens ms humils es barregen amb les autoritats del poble.
  • Aquesta composici va ser acus