volem, podem, sabem, participem!

3Volem, podem, sabem: participem!

4 Volem, podem, sabem: participem!

Coordinaci: Rafael Corts Arrieta i Elena Dez VillagrasaCollaboracions i redacci: Elena Dez Villagrasa, Rafael Corts Arrieta, Nria Cangrs Alonso, Sergi Garcia Prat, Mireia Selva Montfort, Carles Serratac Pino.Coordinaci de ledici: Eva Sanahuja Mata

Primera edici: desembre de 2009. Esplais Catalans, Esplac Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Sempre que utilitzeu aquest llibre nheu de citar Esplais Catalans, Esplac com el seu autor i editor. - No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Edita: Esplais Catalans, Esplacc. Aviny, 44 -2n08002, BarcelonaTelfon: 93 302 61 03 / Fax: 93 302 00 [email protected] / www.esplac.cat

Revisi lingstica: Esmena Correccions

Fotografies: Esplais Catalans, Esplac

Disseny: Clic Tra, scclMaquetaci: GrafmonImpressi: Cevagraf, sccl

Imprs en paper ecolgic

ISBN:Dipsit legal:

5PRESENTACI [7]

PRIMERA PART: LES TEORIES [11]

Captol 1. Per comenar a ubicar-nos [12] 1.1 Els grans conceptes: democrcia, ciutadania, drets humans i associacionisme educatiu [13] 1.2 Els drets dels infants [15]

Captol 2. Participar s una moda? El treball sobre la participaci dels infants [21] 2.1 Un recorregut per la participaci a Esplac [22] 2.2 La incidncia dEsplac en altres espais de treball [35] 2.3 Les aportacions des deI Moviment Laic i Progressista [42] 2.4 La participaci dels infants mes enll dEsplac i lMLP [50]

Captol 3. De la teoria a la prctica. Idees clau de la participaci [59] 3.1 Les idees fonamentals de la participaci [59] 3.2 Les condicions de la participaci [60] 3.3 Les fases de la participaci [62]

SEGONA PART: LA PRCTICA PARTICIPATIVA ALS ESPLAIS [63]

VOLER Captol 4. Els protagonistes de lesplai [65] 4.1 Les monitores i els monitors [66] 4.2 Els infants [78] 4.3 Les famlies [89]

PODER Captol 5. Esplais: espais de participaci? [96] 5.1 Les concepcions de lesplai segons els seus protagonistes [97] 5.2 Lorganitzaci: fem viable la participaci? [104]

SABER Captol 6. Aprenguem a participar [117] 6.1 Una graella molt til i molt completa [119] 6.2 La caixa deines [122]

I PER SABER-NE MS Captol 7: Recull dexperincies per inspirar la nostra prctica [155] 7.1 Esplac [157] 7.2 MLP [185] 7.3 La participaci en lmbit internacional [192] 7.4 Escola formal i administraci pblica [209]

TERCERA PART: PARTICIPEM! [222]

Captol 8. El decleg de la participaci [223]

Captol 9. Bibliografia [227]

7Presentaci

De Castellterol fins a Lesmolet

s per aix que escrivim aquest manifest, perqu la nostra participaci no s un miratge, sin una realitat. Perqu volem decidir a casa, a lesplai, a lescola, al nostre poble. Volem ser escoltats, perqu, descoltar, ens nhem fet un fart [...]

Amb aquestes paraules van concloure les monitores, els monitors i els infants el Manifest de la Trobada General de Castellterol, el 1998, el primer document que trobem dEsplac on hem parlat de la participaci dels infants. I amb aquestes paraules comencem el volum cinqu de Lesmolet, perqu volem continuar decidint i aprendre a decidir. Des de Castellterol, i de manera progressiva, hem parlat, hem discutit, hem escrit i, sobretot, hem practicat la participaci dels infants als esplais i a la societat en general. I ho hem fet de manera ms o menys conscient, per ho hem fet.

Dins daquest procs, i al II Congrs dEsplac de lany 2007, va sorgir la proposta de dedicar aquest volum de Lesmolet a la participaci dels infants. I vet aqu que ja el tenim. Per, qu s el que tenim?

Imagineu-vos per un moment aquesta publicaci com un pulm en el qual es produeix un doble moviment: un de contracci i un de distensi. El primer moviment, de contracci, s tota la informaci que hem anat recollint sobre la manera com es pensa i es practica la participaci dels infants. El segon moviment, el de distensi, sn totes les preguntes, reflexions, experincies i eines, fruit del primer moviment, per projectar la vostra prctica par-ticipativa als vostres contextos. Per tant, teniu en aquest cinqu volum un pulm per respirar la participaci.

Qu cont aquest volum de Lesmolet

Per respirar rtmicament amb aquest pulm, hem dividit la pu-blicaci en tres parts. La primera s un recorregut per les formes

Presentaci


de concebre la participaci a Esplac i a daltres associacions i per-sones expertes en aquesta matria. Us ser de molta utilitat saber qu sha dit sobre el fet de participar i qu porta associat aquest concepte. I us ser de molta utilitat perqu us ajudar a elaborar la vostra prpia proposta ideolgica i metodolgica.

A la segona part ens hem endinsat, ni ms ni menys, en el po-lidric mn dels esplais. Aquesta aventura lhem realitzada des del punt de vista de les tres parts implicades: les monitores i els monitors, els infants i les famlies. A partir de la seva mirada hem tractat de les tres condicions que permeten la participaci: el vo-ler (protagonistes), el poder (lorganitzaci) i el saber (com es re-lacionen). Si b ja haureu vist a la primera part qu es diu de la participaci, en la segona part trobareu com es posa en prctica en els nostres esplais. Cal prendre conscincia que el que som i el que fem s la millor manera davanar en el nostre cam.

I, finalment, a la tercera part, trobareu un decleg (o les deu idees fonamentals per emmarcar la participaci dels infants) i una bi-bliografia recomanada. Totes dues coses us ajudaran a seguir en-davant en aquest procs que s el de la participaci dels infants als esplais, en concret, i al mn en qu viuen, en general.

Abans de parlar-vos breument de la manera com hem fet aquesta publicaci, us volem advertir duna cosa: el que no trobareu en aquest volum de la collecci Lesmolet s una recepta mgi-ca als vostres dubtes i/o problemes. Ohhhh!, quina decepci tan gran! S, amigues i amics del mn de lesplai. Aquesta publicaci s un estimulant, no un antibitic. Aquest volum de Lesmolet s un pulm, no pas la respiraci. La respiraci s la que feu totes i tots vosaltres dissabte rere dissabte. Com fer un Esmolet que parli de participaci?

Aquesta va ser la pregunta inicial un cop vam saber que farem aquest volum. I la resposta que ens va venir al cap va ser que, dalguna manera, shavia de fer de forma participada. Llavors, qui hi havia de participar i com ho havia de fer? Aquest volum ha estat confeccionat, duna banda, per la Comissi Pedaggica dEsplac i, de laltra, pels esplais.

9Pel que fa a la Comissi Pedaggica, des de linici ha fet aporta-cions sobre els temes i ha supervisat lelaboraci del document, afegint i corregint el cos del text. Pel que fa als esplais, han aportat les seves experincies i les seves opinions en diversos moments de lelaboraci daquest nmero. El primer moment va ser a lEscola de Dirigents del desembre del 2007, on el tema central fou la participaci dels infants. El segon va ser la Trobada de Monitores i Monitors celebrada el mar del 2008. El tercer va ser una srie dentrevistes a 12 equips de monitores i monitors de diferents esplais. Aquestes trobades es van produir entre els mesos dabril i juny de lany 2008. El quart moment van ser les visites destiu el mateix any 2008, durant les quals vam aprofitar per anar a veure in situ experincies de participaci en contextos no quotidians. I lltim moment ha estat la Trobada General de la desCONnecta!, en qu es van fer dues activitats per recollir les opinions de les fa-mlies i, com no podia ser duna altra manera, tamb dels infants.

Malgrat tota la quantitat dinformaci que hem fet servir i la seva sistematitzaci, aquesta publicaci no s un estudi cientfic. Aquest cinqu volum de Lesmolet s, com tots els anteriors vo-lums, un aprofundiment en el nostre mtode de treball, establert al nostre Projecte educatiu. Per tant, subratllem la idea que, si b aquest volum que llegiu sha fet amb rigor, tota la informaci que us oferim us ha de servir per adaptar-la i repensar-la dins del vos-tre context. Aquest volum de Lesmolet s una rfega daire per continuar treballant el dret a participar que t linfant.

Agafeu aire, que comencem.

Presentaci

11

PRIMERA PART: LES TEORIES


Captol 1. Per comenar a ubicar-nos

Tot inici ha de comenar amb una bona pregunta. I una bona pregunta ens ha de servir per obtenir una bona resposta. Una bona resposta s un bon punt de partida per iniciar qualsevol cosa. Per aix comencem preguntant-nos per a qu ens interessa parlar de participaci? I dacord amb els nostres principis ideo-lgics, comencem responent-nos que parlem de participaci per educar en llibertat i per a la llibertat.1

La nostra fita final s la llibertat de les persones (Esplais Catalans, 2002: 27). Per per arribar a ser lliures, cal fer tot un llarg cam previ. Per aix parlem de participar. La participaci s aquest cam que ens porta a leducaci en la llibertat i per a la llibertat.

Per el desenvolupament de la llibertat s possible en la mesura que ens relacionem amb el poder. El poder, segons lMLP, s la capacitat duna instituci o dun grup organitzat per modificar socialment la conducta dels individus sense que existeixi consen-timent lliure (Moviment Laic i Progressista, 2005: 22). Per tant, el poder implica coacci. El poder s, doncs, un concepte per si mateix en conflicte amb el concepte de llibertat (Moviment, 2005: 23).

Per a qu ens interessa parlar de participaci?. Per educar en

llibertat i per a la llibertat.

1-Quan parlem deducaci en llibertat volem dir que la llibertat s el medi o el lloc en qu eduquem. Quan parlem deducaci per a la llibertat volem dir que la llibertat s la meta a la qual volem arribar. Per tant, la llibertat s el medi (o lloc) i la finalitat de la nostra acci educativa.

13

Llavors, la participaci girar al voltant daquesta relaci entre el poder i la llibertat de lindividu. A ms, la llibertat duu implcita lexistncia duns drets inherents a les persones. Per tant, el re-coneixement i la defensa daquests drets s el reconeixement i la defensa de les persones; s el cam cap a la seva llibertat.

1.1 Els grans conceptes: democrcia, ciutadania, drets humans i associacionisme educatiu

En termes generals, la participaci dels infants sencabeix en els segents parmetres:

Democrcia Ciutadania Drets humans / Drets dels infants Associacionisme educatiu

Aquestes idees sn les lnies que demarquen la participaci dels in-fants, on pren fora i sentit tot el que anirem dient i on sencabeix la relaci entre llibertat i poder als esplais. No sn paraules noves, estem acostumats a sentir-les quasi diriament... Una moda? No ho creiem. De fet, les nostres vides transcorren sota la influncia que exerceixen aquests conceptes. Una anotaci senzilla: si no ens trobssim en una democrcia que reconeix un seguit de drets, com ara el dret dassociaci, aquesta publicaci seria, senzilla-ment, impensable (i ja us podeu imaginar quin impacte suposaria aix en les vostres vides: no podreu llegir aquest nou volum de la collecci Lesmolet. Quina vida ms trista, oi?).

Si comencem pel comenament, llavors s obligatori comenar pel marc ms gran de tots: la democrcia. Qu s la democrcia? Seguint lestudi realitzat per la Fundaci Francesc Ferrer i Gur-dia,2 Joves i participaci a Catalunya, definim la democrcia a par-tir dels quatre trets que la caracteritzen (Sempere, 1999: 9-17).

s daquesta re-laci entre poder i llibertat don parteixen totes les nostres reflexions sobre la partici-paci: com hem dexercir el nostre poder per formar els infants en la llibertat i per a la llibertat?

2- La Fundaci Francesc Ferrer i Gurdia es va constituir lany 1987 i s membre del Moviment Laic i Progressista. Els seus objectius sn: lestudi i la investigaci sobre els temes que afecten la joventut, leducaci i la participaci; el foment de leducaci popular com a eina de transformaci des de lescola i lassociacionisme; la defensa universal dels drets humans; la reivindicaci de ltica civil republicana; la promoci de lassociacionisme laic i progressista.

Per comenar a ubicar-nos


Forma de legitimaci del poder per part dels governats.

En els governats resideix la sobirania per poder escollir els governants.

Tots poden participar en lexercici del poder poltic.

El poder poltic est repartit entre els poders legislatiu, executiu i judicial.

Per tant, la democrcia s un sistema poltic on el poder pertany al poble, a la gent. I com pertany al poble? Mitjanant la partici-paci de la gent en lexercici del poder, evitant la seva concentra-ci, participant dell. Aix, all on existeixi acumulaci arbitrria de poder, aquest poder sha de retornar als individus o disminuir-ne la concentraci mitjanant leixamplament de la prctica de-mocrtica [...]. Lnica alternativa als dficits de la democrcia s ms democrcia (Moviment, 2005: 24).

Aquesta proposta de democratitzar la democrcia t un model propi que rep diversos noms, com democrcia avanada, republi-cana, radical o democrcia participativa (Sempere, 1999: 14-16). Aquest model propugna la participaci de tots els individus en la complexa articulaci de lespai social i poltic, i porta la idea de democrcia a totes les decisions que afecten els individus (Sem-pere, 1999: 14). Aquest s el model de democrcia que defensem des dEsplac i com a entitat de lMLP, i el que dna sentit a la participaci dels infants. s el model de democrcia que posa lmfasi en la participaci de tots els individus que conformen la societat en totes les decisions que els afecten. Per tant, cal demo-cratitzar la democrcia.

Democratitzar la democrcia, s a dir, fer-la ms participativa, implica incidir en els tres pilars sobre els quals es construeix: els drets humans, la ciutadania i lassociacionisme. No existeix de-mocrcia si un daquests pilars no existeix. Per, qu signifiquen aquests tres pilars?

Des del nostre punt de vista, els drets humans sn previs a la for-ma poltica que millor els encarna, la democrcia, perqu els drets humans sn una condici inherent a lsser hum. La defensa dels

15

drets humans, mitjanant el seu reconeixement i la seva prctica, s la defensa del desenvolupament de persones lliures i en igualtat de condicions.

El reconeixement dels drets en un sistema democrtic implica lexistncia dun subjecte que s receptor i executor dels drets: la ciutadana i el ciutad. En la mesura que aquesta ciutadania sigui forta, lexercici i la vigncia dels drets humans tamb ho seran i, per tant, la democrcia tindr fora.

I com pot fer-se forta aquesta ciutadania? Mitjanant lassociaci dels ciutadans i les ciutadanes: lassociacionisme. El fet de cons-tituir una associaci s important perqu implica un posiciona-ment poltic i un comproms social a favor de la democrcia (Esplais Catalans, 2002: 135).

Dins del vast territori de lassociacionisme, els esplais som dun tipus especfic per la nostra naturalesa educativa i de treball amb infants; formem part de lassociacionisme educatiu comproms amb la transformaci social i amb la transmissi dels valors laics i progressistes des de la promoci de leducaci popular, la par-ticipaci ciutadana i el voluntariat. Vet aqu la nostra existncia.

1.2 Els drets dels infants

Aix doncs, entenem lesplai com una escola de ciutadania en tant que a lesplai es dna laprenentatge gradual de lesperit demo-crtic i cvic. s per aquest motiu que tant els ms menuts com els ms grans han de comptar amb la seva quota de participaci (Esplais Catalans, 2002: 130). Tot i aix, s important destacar que la participaci dels infants s un dret inalienable.



Lhumanisme laic no estableix diferncies entre els subjectes de drets: tots els homes i dones som dipositaris del dret irrenunciable a la nostra autodeterminaci com a ssers, sense limitacions de cap mena [...]. I els infants no en sn cap excepci, sigui quina sigui la seva situaci. Tots ells sn subjectes de drets inalienables, sense la garantia dels quals no pot ser respectada la seva dignitat com a persones (Molina, 2005: 9).

I creiem que s important destacar-ho, ja que sovint ens oblidem que els infants sn ciutadans del present, no noms del futur. I s que no s fins ben entrat el segle xx, i desprs dun gran esfor, que es reconeix a linfant el dret a participar.

Amb la Declaraci Universal dels Drets dels Infants de les Na-cions Unides (1959) es fa un pas endavant en la millora de la situaci dels infants, ja que sels reconeixen uns drets especials en la mesura que el fet de trobar-se en el procs de maduraci fsica i emocional els fa dependre de persones adultes (i de les estructures del poder poltic i econmic que aquestes persones controlen). Per no s fins al 1989, amb la Convenci dels Drets dels Infants aprovada per les Nacions Unides, que es reconeix linfant com a subjecte dels seus drets; per tant, deixa de ser noms objecte pas-siu de la protecci i la provisi davant les seves necessitats. Aix doncs, els drets civils, drets de participaci, sn una de les innova-cions ms progressistes daquest document perqu atorguen una validesa legal als articles que el conformen. Aquests drets sn els segents:3

Larticle 12, sobre la llibertat dopini. El respecte a lopini de linfant va ser acordat el 1981, dos anys desprs de linici del treball sobre la Convenci. s un dels articles que resumeix lessncia daquesta. La resta dels articles que van seguir-lo el confirmen i sn manifestacions del mateix article. Fa referncia a la capacitat i el dret que tenen els infants que els reconeixem per exercir la seva llibertat dopini.

3- Per a ms informaci sobre aquests drets, vegeu http://www.eduso.net/res/?b=7&c=52&n=141. Larticle que hi trobareu ha estat escrit pel Jordi Cots i Mo-net. Jordi Cots s escriptor, advocat i pedagog. Ha estat director de diversos centres densenyament i s tamb autor de llibres per a infants. El 1977 present i public la seva tesi doctoral, La declaraci universal dels drets de linfant. s membre catal de lOficina Internacional Catlica de lInfant. El 1987 ingress a lIEC (secci de filosofia i cincies socials).

17

Larticle 14, sobre la llibertat de pensament.Aquest article es va reconixer posteriorment, el 1984. s molt important perqu histricament els infants han estat consi-derats persones sense conscincia, criteri ni idees prpies. Re-coneixent-los la capacitat de pensar per ells mateixos, donem valor als seus pensaments.

Larticle 17, sobre la llibertat daccs a la informaci.Aquest article va ser acceptat el mateix any com a complement de lanterior. Tot i aix, complementa larticle sobre la llibertat dopini i un altre que es va aprovar posteriorment. Accedir a informaci procedent de diverses fonts, especialment la que t com a finalitat promoure el seu benestar social, espiritual i mo-ral, i la seva salut fsica i mental, s un pas indispensable perqu les llibertats dopini, expressi i pensament siguin completes.

Larticle 13, sobre la llibertat dexpressi. Aquest article, que no va ser acceptat fins al 1988, implica com acabem de mencionar una informaci necessria prvia que permeti als infants formar-se una opini, duna banda, i un espai on poder-la expressar, de laltra.

Larticle 15, sobre la llibertat dassociaci.Aquest dret fou dels ltims en ser aprovat, concretament lany 1988, tot i ser un dret bsic en una societat democrtica. Des de la perspectiva del moviment associatiu, la llibertat dassociaci s imprescindible per garantir el bon funcionament duna so-cietat democrtica.

Aix mateix, tot i no ser drets de participaci prpiament dits, Esplac considera important en la participaci dels infants:

Larticle 31, sobre el dret a jugar.Aquest article ens recorda la ra de ser dEsplac, el dret dels infants a gaudir del seu lleure i jugar; igualment, ens parla del seu dret a participar en activitats culturals i artstiques.

A ms a ms, cal no oblidar daltres drets, socials concretament; aquells que parlen digualtat i devitar la discriminaci de drets que pateixen certs collectius dinfants. Pels objectius de la nostra associaci i les nostres lnies de treball, creiem que recordar-los



com a especialment importants posa lmfasi en la participaci de tots els infants: la participaci s per a tothom, i no un dret duns privilegiats o escollits.

Larticle 23, sobre la participaci dels menors amb discapacitats. Aquest dret ens recorda que els infants tenen els mateixos drets independentment de la seva situaci personal o discapacitat fsica, psquica o mental.

Larticle 30, sobre la participaci dels infants de minories. Aquest dret ens recorda que els infants que pertanyen a mi-nories tenen dret a participar a la vida de la seva comunitat (gaudint de la seva prpia cultura, practicant la seva religi i utilitzant la seva prpia llengua), aix com a la de la societat en general.

Queda pals, doncs, que quan defensem la participaci dels in-fants no estem fent res ms que defensar un principi essencial dels drets dels infants, aix com una prctica de ciutadania reconeguda a nivell teric i legislatiu, tant en lmbit internacional com en lestatal.4

Per tant, lesplai, com a centre educatiu i escola de ciutadania, cal que treballi amb els infants leducaci en els seus drets, pels seus drets i sobre els seus drets,5 ja que leducaci s un daquests drets! En aquest sentit, a la mateixa Convenci dels Drets dels Infants, a larticle 29, ja es menciona que leducaci ha danar enfocada, entre altres coses, a

enfortir el respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals. Preparar linfant per a una vida responsable en una societat lliure, amb esperit de comprensi, pau, tolerncia, igualtat entre els sexes i amistat entre tots els pobles [...].

4- Amb la ratificaci de la Convenci per part dEspanya el 1990.

5- Quan eduquem en drets dels infants ens referim al fet que eduquem en actituds. Quan diem que eduquem pels drets dels infants ens referim al fet que eduquem en habilitats. I quan diem que eduquem sobre els drets dels infants ens referim al fet que eduquem en els coneixements daquests drets. Per observar ms detalladament qu volen dir les actituds, les habilitats i els coneixements, vegeu la pgina 117 daquest volum de Lesmolet.

19

Quadre resum

Als esplais eduquem per a la llibertat i en la llibertat i la felicitat de les persones.

La llibertat dels individus es confronta amb el poder.

La participaci relaciona la llibertat i el poder.

Les fronteres de la participaci sn:

La democrcia: s el sistema poltic on el poder pertany al poble. Per tal que el poble tingui ms poder i aquest poder no es concentri noms en uns quants, cal democratitzar la democrcia. Aquest model de democrcia es diu democrcia participativa. Daltra banda, la de-mocrcia s el sistema poltic que garanteix millor la defensa dels drets humans mitjanant el seu reconeixement i la seva prctica.

Els drets humans sn inherents a lsser hum i sn condici imprescindible per al desenvolupament de les persones en la llibertat i per a la llibertat.

La ciutadania s el subjecte dels drets en un sistema democrtic. Per tant, lenfortiment de la ciutadania porta a lenfortiment dels seus drets i de la democrcia.

Lassociacionisme educatiu i de transformaci social s la via per enfortir la democrcia, realitzar-nos desenvolupant els nostres drets i aprendre a ser ciutadans.

Els articles de la Convenci dels Drets dels Infants, aprovats per les Nacions Unides el 1989, que relacionem amb la participaci sn:

Larticle 12, sobre la llibertat dopini.

Larticle 13, sobre la llibertat dexpressi.

Larticle 14, sobre la llibertat de pensament.

Larticle 15, sobre la llibertat dassociaci.

Larticle 17, sobre la llibertat daccs a la informaci.

Larticle 31, sobre el dret a jugar.

Larticle 23, sobre la participaci dels menors amb discapacitats.

Larticle 30, sobre la participaci dels infants de minories.



Aix doncs, cal que els infants coneguin els seus drets, com tamb els documents on aquests drets estan reflectits. Per cal igualment que els monitors i les monitores els facin partcips daquests drets practicant-los i exercint-los de manera quotidiana a lesplai.

Ara ja sabem una mica ms sobre la participaci dels infants, per no hem fet res ms que comenar. Sabem que la participaci dels infants t a veure amb la democrcia participativa, amb els drets humans i de la infncia, amb la ciutadania i amb lassociacionisme, per qu s exactament la participaci dels infants?

21

Captol 2. Participar s una moda? El treball sobre la participaci dels infants

Poltiques participatives, participaci ciutadana, processos parti-cipatius, participaci social, Departament dInterior, Relacions Institucionals i Participaci, rea de Participaci i Cooperaci, Oficina de Participaci, rgans de participaci, participaci ve-nal, democrcia participativa, grup de participaci, participaci electoral, Direcci General de Participaci Ciutadana... PARTI-CIPACI DELS INFANTS.

Hi ha qui critica que aix de la participaci s una moda, s a dir, quelcom passatger, efmer. Raons no lin falten, com ho demostra aquesta collecci de mots participatius: la participaci ara sona pertot arreu i va en boca de tothom. Tot i aix, si mirem enrere, queda demostrat que per a nosaltres no s una moda o, en tot cas, s una moda retro (ja que torna!): i s que, des de la nostra creaci, a Esplac hem estat interessats en aquest tema. De mane-ra que, com a molt, sens podria criticar ms aviat que, desprs de tant de temps, encara hi donem voltes: no deu ser que s un tema ms complex del que sembla a primera vista? Valdr ms que vegem el recorregut dEsplac des que vam comenar a parlar de participaci dels infants. Aix ens farem una idea de si estem parlant o no duna moda, i de quin tipus de moda s, en el cas que es tracti duna moda.

Participar s una moda? El treball sobre la participaci dels infants


2.1 Un recorregut per la participaci a Esplac

De Castellterol (1998) a la desCONnecta! (2009)

La primera intenci clara de treballar el tema de la participaci dels infants (i que resta documentada) data del 1998. Estem par-lant de la Trobada General dEsplac, celebrada del 24 al 26 dabril a Castellterol (Valls Oriental), que va girar al voltant de la par-ticipaci dels infants en el seu entorn. Es va considerar que la tro-bada era un espai adequat perqu els infants i els joves (monitores i monitors inclosos) poguessin expressar com creien que havia de ser la seva participaci al seu barri, al seu poble, al seu esplai, al seu casal, a la seva famlia, a la seva escola... Per aquesta ra, els esplais van treballar durant aquell curs per tal delaborar un ma-nifest on tot aix queds reflectit. Cada esplai que hi va participar va lliurar un petit manifest consensuat sobre quina considerava que havia de ser la seva participaci a lesplai i al seu entorn. A ms, aquesta jornada es va enregistrar en una petita collecci de cintes de casset (com han canviat les coses des de llavors! Quants de vosaltres heu hagut de gravar mai canons en una cinta de casset?). A partir de tots aquests manifestos es va elaborar el defi-nitiu Manifest de Castellterol, del qual ens agradaria destacar el segent fragment:

Tenim dret a una educaci participativa, activa i raonada, on tots tinguem lloc.

I de lesplai, qu nhem de dir! s el nostre cavall de batalla, on hem aprs a entendre el mn, a jugar, a conviure amb la natura, a ser persones. Ara hem daprendre a decidir, a participar, a cooperar, a ser solidaris.

s per aix que escrivim aquest manifest, perqu la nostra partici-paci no s un miratge, sin una realitat. Perqu volem decidir a casa, a lesplai, a lescola, al nostre poble. Volem ser escoltats, per-qu, descoltar, ens nhem fet un fart [...].

Aix doncs, veiem que en aquell moment es reconeixia que a lesplai encara ens quedava molt per aprendre, perqu volem de-cidir i ser escoltats. Aqu hi ha els primers passos de la nostra entitat pel terreny de la participaci!

23

Onze anys ms tard, ens tornem a trobar a la desCONnecta! (2009). Aquest cop, a Terrassa (a laltre Valls!), i la idea general de la trobada gira al voltant dels mateixos temes! Continuem vo-lent saber qu cal perqu els infants es facin les coses ms seves: els contes, les joguines, lurbanisme, el temps, la salut... per so-bretot lesplai.

Qu hem dit al Projecte educatiu?

Quatre anys desprs de la celebraci de la Trobada de Castellte-rol, veu la llum el Projecte educatiu. Aquest document va ser el resultat dun procs danlisi i reflexi sobre la tasca educativa als nostres esplais, tasca que va comenar amb el Primer Congrs dEsplac, lany 1997.

Tot i que al Projecte educatiu es fa menci explcita a la partici-paci en dos apartats, cal subratllar que no hi ha una definici especfica de participaci dels infants en aquest document. Al Projecte educatiu vam parlar, duna banda, de la responsabilitza-ci i la participaci progressives, i, de laltra, de la participaci democrtica. Daquesta ltima conv destacar que es vincula a la primera (la responsabilitzaci i la participaci progressives), ja que la participaci democrtica implica assumir responsabilitats (Esplais Catalans, 2002: 133). Daltra banda, la participaci i la responsabilitzaci progressives sn els eixos principals de lesplai, i tots dos factors van ntimament lligats i es complementen mtuament (Esplais Catalans, 2002: 87). Per, qu volen dir?

Al Projecte educatiu definim la responsabilitat com ser conscient i tenir lactitud de respondre dels nostres actes. I parlem de partici-paci quan els implicats assumeixen les decisions en relaci amb els assumptes que els afecten (Esplais Catalans, 2002: 87-88).

Aix mateix, definim la progressivitat de la participaci de forma concntrica, de manera que es van incorporant o es van obrint noves parcelles a mesura que el grup les pot anar assumint (Es-plais Catalans, 2002: 88). Aquesta idea de la progressivitat est molt vinculada a la psicologia evolutiva6 i a la idea dautonomia dels infants, de manera que

6- La psicologia evolutiva ens explica les generalitats del comportament dels infants en relaci amb el creixement biolgic. Per veure informaci ms detallada, consulteu la pgina 37 del Projecte educatiu.



progressivament, els nens i les nenes van avanant en la capacitat de pensar, decidir i actuar per ells mateixos fins que, de ms grans, estan en disposici dautogestionar-se. Per tant, si s el cas, poden comenar a funcionar amb una certa independncia respecte de la dinmica habitual de lesplai, formant grups estables dadolescents, fent les seves activitats i, en definitiva, assumint la seva responsabili-tat en la trajectria del grup (Esplais Catalans, 2002: 71).

Posteriorment, si volen, tindran lopci de fer el pas cap als casals de joves o altres associacions, o de quedar-se a lesplai com a mo-nitores i monitors.

Sobre la qesti de lautonomia, Maria Galceran apuntava que aquesta s lessncia de la participaci (Galceran, 2004: 20-21). Daquesta manera, lobjectiu s posar a les mans dels infants tot all que poden fer per ells mateixos (Galceran, 2005: 20), com nosaltres ja hem assenyalat al Projecte educatiu quan hem dit que lesplai ha de ser un espai de socialitzaci, on linfant tingui loportunitat de ser i sentir-se protagonista del seu temps lliure (Esplais Catalans, 2002: 20-21).

Si els esplais eduquem per a

la llibertat de les persones, educant en la participaci i la responsabilit-zaci progressives

com un dels eixos centrals, s lautonomia lobjectiu ltim de tot procs participatiu?

25

A ms daquestes idees, al Projecte educatiu fem indicacions per facilitar la participaci. Aquestes indicacions es resumeixen en els segents punts (Esplais Catalans, 2002: 88):

Crear un clima de confiana.

Establir un marc clar de relaci (s a dir, tenir ben delimitats els canals de comunicaci, la normativa, les funcions i els papers).

Definir les expectatives de totes i tots els implicats (monitores i monitors, infants i famlies).

Crear eines de participaci adequades a les caracterstiques i les necessitats dels participants.

Per tant, del nostre Projecte educatiu ens quedem amb dues idees bsiques: la participaci i la responsabilitzaci van ntimament lligades i, a ms, sn dos processos que es desenvolupen gradual-ment al llarg del temps, de tal manera que linfant esdevingui una persona autnoma.

I a la collecci Lesmolet?

Desprs de la publicaci del Projecte educatiu, publiquem la collecci Lesmolet (s, aquests llibrets que teniu a la vostra tau-leta de nit i que amb molt dafecte llegiu abans danar a dormir. s que som uns apassionats i unes apassionades del lleure; quines paies i quins paios aquests esplaieros!). Aquestes publicacions pretenen aprofundir en les bases contingudes en el Projecte educa-tiu, avanant en la finalitat, sempre present, duna tasca educativa de qualitat per a la transformaci i el desenvolupament social. Per tant, no podem passar per alt com hem aprofundit en la idea de participaci en els diferents volums de Lesmolet.



Treball educatiu amb adolescents (2004)

Al primer volum de la collecci, Treball educatiu amb adoles-cents, reprenem la reflexi sobre la participaci i la responsabi-litzaci progressives iniciada al Projecte educatiu. Pel que fa a la responsabilitzaci, fem una distinci entre la responsabilitat indi-vidual i la responsabilitat collectiva.

La responsabilitat individual s ser conscient i capa de respon-dre dels propis compromisos i dels propis actes davant dels altres. s ser conseqent i coherent, i implica reconixer els propis lmits i la relaci dinterdependncia que mantenim amb les persones que ens envolten (Esplais Catalans, 2004: 42). Enllaant amb aquesta darrera idea, la dinterdependncia, parlem de la respon-sabilitat a nivell collectiu, s a dir, parlem de corresponsabilitat; cadasc assumeix alguna responsabilitat dacord amb les seves capacitats, la seva voluntat i la seva motivaci (Esplais Catalans, 2004: 43).

Pel que fa a la definici de la participaci, tamb lampliem res-pecte del Projecte educatiu. Aix, parlem de participaci quan els implicats assumeixen la responsabilitat de prendre decisions pertinents en relaci amb els assumptes que els afecten (fins aqu igual que al Projecte educatiu), aix com dexecutar les accions per-tinents per canalitzar-les i portar-les a la prctica (Esplais Cata-lans, 2004: 44). Per tant, ja no parlem nicament de prendre la responsabilitat de decidir, sin tamb de portar a la prctica les decisions.

En aquesta primera publicaci tamb sinclou el segent quadre on sexposen alguns exemples daccions possibles, tant a nivell de responsabilitzaci com de participaci, que cal posar en prctica en diferents grups dedat (Esplais Catalans, 2004: 45). Pot ser una eina til, per no oblideu que aquest cam s el vostre i el dels vostres infants, i sanir desenvolupant en funci del que vulgueu, sapigueu i pugueu. s a partir de la vostra realitat que construu la vostra llibertat.

27

A lltim, enllaant amb la idea de participaci i responsabilitza-ci progressives, en aquest volum de Lesmolet ens hem aturat en el vincle de lesplai amb els casals de joves de Catalunya o amb altres entitats del seu entorn. Lobjectiu s que aquests nois i noies continun fent coses, a la seva manera, sense aturar-se. Mirarem danimar-los perqu acabin associant-se, i formin grups estables dins duna xarxa molt ms gran i complexa dentitats que sajuden mtuament en aquesta tasca de transformaci so-cial (Esplais Catalans, 2004: 46). Per tant, volem que els nostres infants siguin ciutadanes i ciutadans actius que amb el seu com-proms social i personal, i mitjanant la seva activitat associativa, enforteixin la democrcia.

Els altres tres volums de la collecci Lesmolet: Espai de ciuta-dania (2005), Coordinem-nos (2006) i Internacionalisme (2007).

En aquests tres volums de la collecci es fan petites ampliacions sobre el tema de la participaci dels infants.

4-6 anys

7-8 anys

9-11 anys

12-14 anys

15-18 anys

PARTICIPACI PROGRESSIVA

Establir la normativa del grup. Avaluar-ne les activitats.

Reforar aspectes anteriors. Proposar i escollir activitats.

Reforar els aspectes anteriors. Proposar, escollir i preparar activitats.

Resoldre conflictes.

Reforar els aspectes anteriors. Participar en el funcionament de lesplai.

Participar en els projectes o en la vida del barri o poble.

Reforar els aspectes anteriors. Preparar projectes de curs.

RESPONSABILITZACI PROGRESSIVA

Tenir cura del material propi (roba, motxilla, menjar...) Tenir cura del material i del medi. Eines a introduir: informar sobre les tasques que cal fer i repartir-les en torns variables.

Reforar aspectes anteriors. Assumir la responsabilitat sobre els mitjans i lexecuci de lactivitat (prendre conscincia, veure com ho farem i quines conseqncies es deriven de la nostra acci).

Eines a introduir: donar loportunitat descollir responsabilitat.

Reforar els aspectes anteriors. Assumir la responsabilitat sobre els mitjans, la preparaci i lexecuci de lactivitat (prendre conscincia, a banda de veure com es far i quines conseqncies es deriven duna acci determinada).

Eines a introduir: triar els representants ms adients del grup per a determinades tasques.

Reforar els aspectes anteriors. Prendre conscincia de les propies limitacions i ser coherents.

Prendre conscincia social: les responsabilitats adquirides repercuteixen en un grup social.

Reforar els aspectes anteriors. Gestionar el grup i el pressupost. Tenir lopci de fer dajudants de monitor. Assumir projectes conjunts amb altres entitats (casals de joves).



7- Publicat originalment per la Fundaci Francesc Ferrer i Gurdia el 2001 i reeditat el 2005 en collaboraci amb Esplac, Acci Escolta i lEscola Lliure el Sol.

8- Per llegir ms informacions sobre les fases dels projectes, vegeu la graella de la pgina 120 daquest Esmolet, a lapartat Saber.

A Coordinem-nos, parlem de dos condicionaments de la parti-cipaci: les motivacions individuals i les expectatives personals que cadasc t. Aix, quan ms tenen a veure la finalitat i els objectius de lesplai amb all que jo penso, ms mhi implicar i ms hi participar (Esplais Catalans, 2006: 57). Relacionades amb la motivaci, sorgeixen idees sinnimes com implicaci i comproms.

DEspai de ciutadania, en destaquem dues idees. La primera apa-reix quan es parla dels criteris per a leducaci. Dins daquests criteris sinclou la participaci progressiva, recuperant aix la idea que ja es destacava al Projecte educatiu que a participar saprn participant. La participaci s un procs que comena des de pe-tits i que s una pea fonamental per aprendre a decidir, a optar (Esplais Catalans, 2005: 105).

La segona idea s laprofundiment del concepte de ciutadania del qual ja hem parlat a linici daquest captol sobre la base de les relacions interculturals: els infants nouvinguts han destar en un mateix nivell de responsabilitat i capacitat de decisi que la resta dels infants. Per tant, la seva participaci a lesplai ha de ga-rantir els seus drets i ha de ser el mitj per executar-los, assumint responsabilitats i prenent decisions, com la resta. Perqu tots som ciutadanes i ciutadans.

Aix com aquest document refora el dret a la participaci dels infants de minories (CDI, art. 30), la reedici, aquell mateix any, de la publicaci de Lespai dels infants: lesplai i lescoltisme per a tothom7 coincideix en la lnia de reforar els drets dels collectius especfics dinfants (tal com es mencionava a lapartat de la intro-ducci), com els dels infants amb discapacitats (CDI, art. 23). Destaquem daquesta publicaci lanlisi que fa sobre el reco-neixement daquest dret al tracte, leducaci i les atencions es-pecials: Una dedicaci preferent que permeti trencar amb les possibles limitacions dalgunes situacions de partida i compensi, aix, la desigualtat doportunitats (Esplais Catalans, 2005: 11). Aquesta aportaci resulta de rellevncia en relaci amb la parti-

29

cipaci dels infants, ja que introdueix la idea dadaptaci a les necessitats de cada individu, idea indispensable quan es treballa la participaci dels infants i que recuperarem ms endavant.

A Internacionalisme, i a propsit de la tasca que Esplac duu a ter-me a nivell internacional, vam posar de manifest la importncia que tenen les activitats internacionals per treballar la motivaci dels infants. Laugment de la motivaci afavoreix la implicaci dels infants en les diferents fases del projecte8. Daltra banda, en aquest volum tamb vam destacar la idea que la capacitat de deci-si i de transformaci sn condicions sense les quals no podem parlar de participaci real (Esplais Catalans, 2007: 27).

El present ms immediat: Segon Congrs dEsplac

La reflexi ha estat sempre present en la nostra entitat. De fet, lacci, sense aquesta tasca de reflexi, sovint acaba morint per in-anici; tota matria necessita pensament! El Projecte educatiu sor-geix com el fruit dun llarg procs danlisi i reflexi, i la collecci Lesmolet ha aparegut per seguir aprofundint i reflexionant les idees del Projecte educatiu. Per no nhem tingut prou.

Al Pla Triennal 2006-2008 dEsplac es considera necessria una reflexi peridica sobre la feina que estem fent quotidianament, per replantejar-nos el perqu de les accions que fem o deixem de fer. A les lnies dactuaci del 2007 saposta per la realitzaci del Segon Congrs dEsplac per dur a terme aquesta reflexi i aques-ta revisi pedaggica, amb lobjectiu de treballar el present i el futur de lesplai. Durant la preparaci daquest esdeveniment es veu el tema de la participaci dels infants a lesplai com un dels temes pendents sobre els quals manca una reflexi de major profunditat.

Aix doncs, quan el maig del 2007 t lloc el Segon Congrs dEsplac, es planteja com un procs de reflexi, debat i treball continuat en el temps per tal dactualitzar el Projecte educatiu amb la participaci dels infants com a element principal de re-flexi. Llavors els objectius que es marquen sn:



Actualitzar el Projecte educatiu de lentitat.

Esdevenir espai de reflexi i formaci sobre la participaci dels infants.

Ser un espai de trobada i intercanvi per als esplais.

Com a conclusions daquest congrs sescriu el document de tre-ball Qu entenem per participaci infantil?. Daquest document hem seleccionat les segents idees clau sobre la participaci dels infants a Esplac. Cal tenir en compte la im-portncia daquest document per laprofundiment que es fa del tema en el si de la nostra entitat9:

La participaci dels infants s el dret que tenen els infants a exercir la seva condici de ciutad.

La participaci s un mtode per tal de: Aprendre a participar. (Com? A participar saprn participant.) Exercir de ciutad de ple dret. Enfortir i desenvolupar la democrcia.

La participaci s gradual i t uns nivells: les capacitats de participaci augmenten amb ledat. O, dit duna altra manera, a mesura que ens fem ms grans som ms experts i, per tant, autnoms.

A ms, apareixen una srie didees vinculades a la participaci dels infants. Aquestes idees sn:

Procs: procs educatiu en qu el nen o la nena pren cons-cincia dell mateix per lexercici dels seus drets i sexpressa com a persona singular.

Mitj: la participaci dels infants no s una finalitat en ella mateixa, sin un canal perqu els nens i les nenes exerceixin el seu dret a la ciutadania.

9- Podeu trobar aquest document sencer a la nostra web: www.esplac.cat.

31

Democrcia: la participaci dels infants potencia lexercici democrtic de qualsevol persona, sense distinci dedat.

Escoltar: eina fonamental per poder dur a terme processos de participaci dels infants. Grcies a aquesta habilitat adquirida, les persones adultes podem prendre decisions conjuntes amb els nens i les nenes.

Poder: la cessi de poder per part de les persones adultes, poder adquirit pels infants per prendre decisions conjuntes en els temes que els afecten directament.

Educaci: s necessria leducaci, tant dels nens i les nenes com dels joves, per construir de manera organitzada el teixit de la societat civil.

Donar la paraula: s necessari considerar la importncia del que ens diuen els nens i les nenes, tant si estem dacord o no amb les seves opinions. Per aquest motiu, lequip de monitors i monitores haur descoltar-los i deixar que sexpressin.

Presa de decisions: no podrem parlar de participaci dels in-fants si els nens i les nenes no intervenen en el procs de pre-sa de decisions. Hem de generar metodologies per afavorir la seva presncia, sense cap manipulaci per part de ning.

Responsabilitat: quan una persona t drets, aquests drets duen implcites una srie de responsabilitats. Per tant, hem deducar tant en els drets com en les responsabilitats10.

Finalment, daquest document recuperem la proposta metodo-lgica per engegar processos de participaci dels infants. Aquesta metodologia s la metodologia de la investigaci-acci11. Aquesta metodologia contempla diverses fases:

Informaci Opini

10- Sovint podeu trobar que es parla de drets i deures. Des del nostre punt de vista, parlem de drets i responsabilitats. Considerem que el concepte de deure t un carc-ter extern a la persona, mentre que la responsabilitat t un carcter intern. Com que el que ens interessa s el desenvolupament de la persona, volem posar mfasi en els seus aspectes propis, en all que li pertany, all que s intern.



Planificaci Decisi Gesti Avaluaci

Desprs del congrs, es planifiquen una srie dactivitats, amb el nom de desplegament del congrs, que volen fer arribar els resultats del congrs a un major nombre desplais perqu sinvolucrin en la definici del model de participaci dEsplac.

Duna banda, formen part daquest desplegament dos espais de formacions ordinries de lentitat: lEscola de Dirigents, del des-embre del 2007, i la Trobada General de Monitors i Monitores, del mar del 2008, la Monifestat.

Daltra banda, semmarca tamb dins daquest desplegament lelaboraci daquest nmero de la collecci Lesmolet que te-niu a les mans, aix com la feina de recerca prvia per conixer la situaci real de la participaci dels infants als esplais.

LEscola de Dirigents del desembre del 2007 es planteja com a objectiu analitzar la coherncia orgnica, ideolgica i metodol-gica de la participaci dels infants als esplais dEsplac i la partici-paci dins Esplac. Es volen identificar els elements clau (punts forts i febles) per al treball futur en aquest mbit.

Daltra banda, a lEscola es plantegen les tres condicions im-prescindibles perqu es doni la participaci: voler, poder i saber. Aquestes tres condicions les explicarem ms detalladament quan parlem dels casals de joves de Catalunya. A ms, aquestes tres condicions les farem servir desquema per parlar dels esplais a la segona part. Per tant, no les perdeu de vista!

11- Es tracta duna forma dinvestigaci i dacci social que enllaa lexperincia amb els coneixements i les reflexions, de tal forma que aquests ltims responguin amb ms precisi als problemes socials principals. Per tant, mitjanant la investigaci-acci es pretn tractar simultniament de la teoria i la prctica. Aix, a la vegada que interac-cionem en la realitat social, investiguem sobre aquesta mateixa realitat.

33

Mentrestant, a la Trobada General de Monitors i Monitores del mar del 2008, la Monifestat, a ms dels objectius generals propis de la trobada, en lespai reservat per a formaci es comencen a treballar els temes especfics que es relacionen amb la participaci dels infants: la relaci de les famlies amb lesplai, els lmits i les paradoxes que sorgeixen en parlar de participaci dels infants, la relaci daquesta participaci amb els drets dels infants, etc. De tots aquests temes, i reprenent els continguts treballats, nanirem parlant al llarg daquest Esmolet.

Quadre resum

Trobada General de Castellterol (1998)

Surten idees associades a la participaci com decisi, cooperaci, ser solidaris i escoltar (aix com ser escoltats), per no hi ha un treball de sistematitzaci daquests conceptes i no sindica qu volen dir ni com portar-los a la prctica.

Projecte educatiu dEsplac (2002) Definim la responsabilitat com ser conscients i tenir lactitud de respondre dels nostres actes. Parlem de participaci quan els implicats assumeixen les decisions en relaci amb els assumptes que els afecten.

La responsabilitzaci i la participaci progressives sn dos elements vitals de la pedagogia als nostres esplais.

La psicologia evolutiva i lautonomia sn a la base de la idea de progressivitat.

A participar saprn participant.

Treball educatiu amb adolescents (2004) Hem ampliat els conceptes de responsabilitzaci i participaci pro-gressives definits al Projecte educatiu. Pel que fa a la responsabilitzaci, fem una distinci entre la responsabilitat individual i la responsa-bilitat collectiva. La primera es refereix a ser conscient i capa de respondre dels propis compromisos i dels propis actes davant dels altres. Parlem de la segona quan es dna la responsabilitzaci a nivell collectiu.



Pel que fa a la participaci, no s noms prendre decisions, sin tamb executar-les.

Incloem un quadre per exemplificar aquests dos processos que caminen parallels.

A lltim, hem parlat del vincle entre lesplai i altres entitats, com els casals de joves. Aquest vincle ha de ser la conseqncia natural dun procs gradual que t com a horitz la transformaci i el desenvolu-pament de lentorn.

Espai de ciutadania (2005) Participaci sobre la base de les relacions interculturals: tots i totes som ciutadans amb els mateixos drets i les mateixes responsabilitats. Mitjanant la participaci els executem i els assumim.

La participaci saprn participant.

Coordinem-nos (2006) Condicionaments de la participaci: motivaci personal i expectatives envers els altres.

Internacionalisme (2007) Les activitats internacionals afavoreixen la motivaci i la implicaci dels participants.

La capacitat de decisi i de transformaci social com a condicionaments de la participaci.

Segon Congrs (2007) Tasca de reflexi i revisi pedaggica amb lobjectiu de treballar el present i el futur de lesplai.

Selabora el document Qu entenem per participaci infantil?, en el qual es parla de la participaci com a dret, mtode, procs gradual. A ms, es vincula la participaci amb altres idees i es proposa la me-todologia de la investigaci-acci per desenvolupar dinmiques de participaci dels infants.

Desplegament del congrs: Escola de Dirigents, del desembre del 2007, Monifestat 2008 i nou volum de Lesmolet sobre participa-ci dels infants.

35

Tot el que acabem de veure ha estat producte nostre, made in Es-plac. Ara el que volem s contrastar-ho amb altres agents: quines idees hi ha sobre la participaci en altres espais, entitats, perso-nes...? Sn les mateixes? No? En qu es diferencien? On posen lmfasi els uns i on el posen els altres? Com pensen que es poden aconseguir nivells ms alts de participaci? De tot aix parlem a continuaci.

2.2 La incidncia dEsplac en altres espais de treball

Sap greu de marxar daquestes terres esplaqueres, oi? Tant b que hi estvem, amb el nostre Projecte educatiu, amb els volums de Lesmolet, amb les nostres trobades... Vaja, vaja. Per tot procs daprenentatge implica conixer aspectes desconeguts. I nosaltres volem aprendre, aix que caldr moviment. Cap a on? Ho veurem de seguida.

El treball coordinat a Espanya. Esplac i el Grup de Treball dInfncia del CJE; Participando que es gerundio (1999) i Confancia (2005).

Per comenar aquest recorregut us proposem explorar espais en els quals Esplac ha estat present. Primer a nivell estatal i, desprs, al nostre pas.

A nivell estatal tamb shan mogut coses, no rem els nics a pen-sar en la participaci dels infants. L11 doctubre del 1997 es va crear el Grup de Treball dInfncia dins del Consell de la Joventut dEspanya (CJE)12. Aquest grup va suposar un impuls important en el tema de la participaci. Esplac, a travs de la representaci de la Fundaci Francesc Ferrer i Gurdia (membre daquest con-



sell), hi va participar posant sobre la taula les experincies dels nostres esplais i contribuint mpliament a la reflexi.

El 1998, aquest grup va marcar unes lnies concretes dactuaci que van donar lloc a un ambicis pla de treball centrat en un tema primordial: Facilitar lintercanvi dexperincies de carcter formatiu sobre participaci dels infants entre les entitats i els con-sells que treballin amb la infncia (Participando, 1999: 3).

Aquest grup de treball va promoure dues iniciatives:

La celebraci de trobades dintercanvi sobre participaci dels infants.

Lelaboraci de la guia didctica per a la participaci infantil Participando que es gerundio. Aquesta guia va ser elaborada a partir de les trobades i la feina daquest grup de treball i va ser publicada el 1999.

A continuaci us reprodum la definici i la metodologia de la participaci dels infants que es va fer en aquest document.

Qu entendemos por participacin infantil? Las nias y los nios en el grupo de tiempo libre han de ser con-siderados como socios, por lo que participan de unos derechos y de unas obligaciones establecidos por los mismos socios como los ciudadanos/as los tienen en la sociedad. Entendemos que la parti-cipacin es la actividad de colaboracin de los socios a partir del ejercicio y definicin de estos derechos y deberes.

Cul es la metodologa que utilizamos? La prctica educativa se concreta en reconocer a los nios y nias como socios del grupo de tiempo libre y facilitar su participacin democrtica en su funcionamiento cotidiano.

12- El Consell de la Joventut dEspanya (CJE) s una plataforma dentitats juvenils, creada per llei el 1983 i formada pels Consells de Joventut de les comunitats autno-mes i organitzacions juvenils dmbit estatal. Ha estat creat per afavorir la participaci de la joventut en el desenvolupament poltic, social, econmic i cultural del nostre Estat en un entorn global, tal com ho recull larticle 48 de la Constituci espanyola. s per aquesta caracterstica estatal que Esplac fa sentir la seva veu a travs de la Funda-ci Francesc Ferrer i Gurdia, que s que en t i que s membre de ple dret del CJE.

37

Se trata de introducir a la infancia al mundo de la participacin de manera activa, llevando a la prctica los principios sobre los que se basa la democracia: libertad individual y colectiva, plurali-dad, igualdad, responsabilidad y corresponsabilidad (Participando, 1999: 55-56).

Aquesta definici i aquesta metodologia tracten lesplai com a as-sociaci. Aix, defineixen linfant com a soci de lentitat igualant-lo en drets i deures amb els altres socis. Entenem que els altres socis sn les monitores i els monitors, com tamb els pares i les mares. Daquesta manera anem introduint els infants en la socie-tat democrtica en qu vivim com a ciutadans de ple dret.

Desprs de la publicaci de Participando que es gerundio, les en-titats integrants del Grup de Treball dInfncia van detectar la necessitat delaborar una nova publicaci en la qual es poguessin avanar i definir postures a partir del consens, de manera que va veure la llum Confancia: con voz13.

De nou, la veu dEsplac va ser una de les principals generadores del document. En ell es va consensuar el que les entitats del CJE entenen que s i ha de ser la participaci dels infants, alhora que donen pistes i elements per poder introduir noves formes i estra-tgies a les nostres associacions.

Tot i aix, no s possible trobar al document una definici nica. Es deixa clar que hi va haver grans dificultats per plasmar sobre el paper un concepte propi de participaci dels infants:

No hay una definicin cerrada de participacin infantil, ya que queremos partir de nuestra realidad y experiencia, y no tomar esta nocin como un paradigma sino como un referente [...]. A lo largo de la publicacin cada lector o lectora tendr que reelaborar este concepto con el fin de adaptarlo a la realidad de su accin (Confancia, 2003: 31).

El que s que donen, per, s una srie de trets que caracteritzen la participaci social (Confancia, 2003: 27):

Creiem inte-ressant aquesta concepci de lesplai, com a associaci on els infants gaudeixen dels mateixos drets i deures que els adults, per fer-la un model per desevolupar? Quins avantatges i quins inconvenients hi veiem? On sn els lmits? On sn les potencialitats?

13- Es juga amb letimologia del llat in-fantia, que vol dir sense veu. Daqu que el ttol daquesta publicaci sigui Con-fancia, per reclamar la veu dels infants.



Constitueix un valor en si mateixa. s un mitj, no un fi en si mateixa. s un dret fonamental. s una condici per a la transformaci social. s una responsabilitat ciutadana que suposa comproms. s una dimensi positiva de la llibertat. s una forma de fer legtima la democrcia.

Daltra banda, parlen de les condicions prvies necessries per aconseguir la participaci social. Aquestes condicions sn tres (Confancia, 2003: 27): Motivaci: sense motivaci no s possible una veritable partici-paci social de la ciutadania.

Formaci: cal conixer els mecanismes participatius, s a dir, tenir els coneixements i les habilitats escaients per provocar una transformaci.

Organitzaci: s necessari que existeixin canals en les societats democrtiques per facilitar la participaci. Caldr generar estruc-tures suficientment accessibles i eficaces.

Tamb proposen diferents etapes per desenvolupar un procs par-ticipatiu (Confancia, 2003: 47):

dinformaci dopini de planificaci de gesti davaluaci

De tot el que acabem de veure, observem que el 1998, a Cas-tellterol, apareixien idees sobre la participaci vinculades a la decisi, la solidaritat, la cooperaci entre nosaltres... El 1999, al document Participando que es gerundio, es parla de la participaci com la collaboraci entre socis i scies duna mateixa entitat. El 2003, al document Confancia, es conclou (en aquest cas no com a Esplac, sin com a consell que aglutina diverses entitats) que no es pot arribar a una definici nica de la participaci, per s a una srie de trets que la caracteritzen i a unes condicions que la possibiliten.

39

El treball coordinat a Catalunya. Manifest del 1999 i Aprendre a participar (2004)

Des de la Coordinaci Catalana de Colnies, Casals i Centres dEsplai; Escoltes Catalans; Esplais Catalans (ESPLAC) i Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, volem expressar:

Que coincidim en un mateix objectiu, leducaci integral dinfants i joves, i en el fet que, a partir dun plantejament educatiu des-envolupat i rigors, orientem la nostra tasca, des dun sistema de valors transformadors, a fomentar la implicaci de les persones en la societat. I ho fem basant-nos en una metodologia educativa que parteix de lexperincia i lautoaprenentatge en el si de grups i collectius diversos que permeten una vivncia ldica, festiva i de gaudi, interrelacionada amb lentorn.

Que coincidim, alhora, des de la diversitat de les nostres entitats, en el fet que totes garantim la participaci dels joves que en sn membres en els processos de presa de decisi, mitjanant estructu-res democrtiques; que estem arrelades al pas des dagrupaments escoltes i centres desplai sorgits arreu de Catalunya; que fem una aportaci social de qualitat en leducaci i la formaci dinfants i joves del nostre pas, com a expressi duna voluntat explcita de servei i de participaci en la construcci nacional; i que no perse-guim cap mena de finalitat lucrativa, ni de caire individual ni com a collectiu.

I que compartir tot aix ens fa treballar plegades, des de la rique-sa de matisos i particularitats de cadascuna de les nostres entitats, convenudes que leducaci s la clau per garantir un futur millor per als infants i joves de tot el mn i, en concret, del nostre pas.14

14- Manifest elaborat el dilluns 1 de mar del 1999 per Ramon Terrassa, de la Co-ordinaci Catalana de Colnies, Casals i Centres dEsplai; Ricard Alonso, dEscoltes Catalans; Lali Suri, dEsplais Catalans; Llus Ros, de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, sota la coordinaci dEduard Vallory, president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Editat per CCCCCE, Escoltes Catalans, Esplac i MEGSJC en el document Leducaci de la gent jove, una declaraci a lalba del segle XXI. Barce-lona, 2002, p. 15.



Aquest manifest, del 1999, deixa pals que, des de la nostra idio-sincrsia educativa, tamb creiem en la participaci dels infants en les nostres estructures democrtiques i en la implicaci que han de tenir en el seu entorn. A ms, aquestes estructures hauran de ser reforades, perqu siguin reals, per processos de decisi.

Entre el gener del 2003 i el juny del 2004, les cinc grans fe-deracions desplais i agrupaments (Escoltes Catalans, Federaci Catalana de lEsplai, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Ca-talunya encara amb aquest nom en aquell moment, Moviment de Centres dEsplais Cristians i, s clar, Esplac), coordinats per la Fundaci Jaume Bofill, van treballar de nou sobre la participaci dels infants i van recollir les seves reflexions en un nou document: Aprendre a participar.

En aquest document defineixen la participaci com un procs daprenentatge constant que es genera en el marc dun grup o collectivitat i que cal estimular, incentivar i ensenyar (Galceran, 2004: 23). Aquest procs s progressiu i necessita el lideratge i la guia de persones adultes per tal que els infants vagin adquirint uns nivells dautonomia i responsabilitat cada cop ms elevats (Galceran, 2004: 23). Lobjectiu daquest procs s que els infants esdevinguin ciutadans i ciutadanes de ple dret que enforteixin la democrcia (Galceran, 2004: 20).

Per tal que es doni aquest procs, adults i infants consensuen un seguit de condicions (Galceran, 2004: 31-32):

Lestabliment dun bon clima de grup. Relacions interpersonals afectives i clides. La creaci dun sentiment de conscincia collectiva. La creaci dun clima moral just i democrtic.

Tamb consensuen els eixos clau de la participaci (Galceran, 2004: 32-40). Aquests eixos sn:

Quins sn i com es donen aquests

processos de decisi als nostres

esplais? Quina s lestructura

democrtica dels nostres esplais, i fins a quin punt s democrtica i es democratitza? Participar passa

necessriament per decidir, o es pot participar sense fer-ho? ar-se?15

15- En aquest punt, per alimentar el debat, volem aportar-vos lopini de Maria Galce-ran, que diu que la participaci no sesgota en la presa de decisi, sin que lentenem com un procs molt ms ampli en el qual es poden determinar diferents graus en funci dels diferents moments o fases que sassumeixin: informaci, opini, decisi, realitzaci i valoraci (Galceran, 2004: 20).

41

La vida en collectivitat. El comproms i la responsabilitat social. Lesperit crtic. La pedagogia del projecte.

En aquest punt distingeixen cinc passos en el projecte: Proposta Elecci Planificaci Realitzaci Avaluaci Lequip deducadors com a agents facilitadors de la par-ticipaci. En aquest punt dibuixen lescala que trobareu a continuaci. Ens ha semblat interessant reproduir-la perqu s molt grfica per entendre lacompanyament de ladult a linfant en el procs participatiu, i tamb permet veure quin s el fi ltim: la seva autonomia.

4. Comportament autnom3. Entrenament amb suport puntual

2. Entrenament cooperatiu monitors/caps/nens/joves1. Realitzaci conjunta i guiada pels monitors/caps

? Repte

A ms a ms, sestableixen quatre dinamismes fonamentals per treballar la participaci. Els dinamismes sn aquells mitjans a travs dels quals es pot manifestar, expandir i canalitzar la partici-paci (Galceran, 2004: 26). Aquests dinamismes sn:

Els mbits on es dna: activitats, quotidianitat, vida dels grups.

Els nivells: subgrupal-grupal, intrainstitucional-extrainstitucional.

Els moments: presa de decisi, preparaci, realitzaci, valoraci.

El tipus de participaci: organitzada o espontnia.

Per tant, daquest document obtenim eines i elements danlisi de molta utilitat per pensar en la participaci dels infants.



Quadre resum

Participando que es gerundio (1999)

Entenem la participaci dels infants com lactivitat de collaboraci dels socis i scies a partir de lexercici i la definici dels drets i deures de lassociaci, lesplai.

La metodologia que utilitzem consisteix a reconixer els nens i les nenes com a socis del grup de temps lliure i facilitar la seva partici-paci democrtica en el funcionament quotidi del grup.

Confancia (2005) No s possible trobar al document una definici nica, noms idees vinculades a la participaci social. Per apuntem set caracterstiques que la defineixen, tres condicions que la possibiliten i una proposta detapes en un procs de participaci.

Manifest del 1999 Creiem en la participaci dels infants en les nostres estructures democrtiques i com a agents implicats en el seu entorn.

Aprendre a participar (2004) Participaci s procs daprenentatge per formar ciutadanes i ciutadans que enforteixin la democrcia.

Continguts interessants per pensar la participaci dels infants: condicions prvies, eixos transversals i dinamismes fonamentals per treballar la participaci.

2.3 Les aportacions des del Moviment Laic i Progressista

Com suposem que totes i tots sabeu, Esplac som una entitat que forma part dun grup dentitats que donen cos al Moviment Laic i Progressista. Per la proximitat ideolgica que ens hi uneix i per-qu, juntament amb Esplac, sn les entitats de base de lMLP,16

hem considerat oport veure quin discurs es fa a dues daquestes entitats: Acci Escolta i lAssociaci de Casals de Joves de Cata-

16- Les entitats de base de lMLP som Esplac, Acci Escolta, Associaci de Casals de Joves de Catalunya i Cooperacci. Totes quatre tenim una base social voluntria al territori. Aquest tret s el que ens defineix com a entitats de base de lMLP.

43

lunya. La primera perqu el seu model s semblant al dels nostres esplais, i la segona perqu representa la continuaci de la tasca iniciada als esplais. Acci Escolta

Acci Escolta de Catalunya constitueix una proposta deducaci en la llibertat des de lescoltisme; una escola de ciutadania acti-va, democrtica, laica, progressista i catalana. T la finalitat de contribuir a lautoformaci de persones lliures, compromeses, coherents i obertes, disposades a transformar la societat i cons-truir un mn millor i ms just17. Des daquesta autodefinici de qu sn i qu volen, observen la participaci des de diversos angles. Duna banda, en la seva accepci ms senzilla, simple-ment vol dir fer part duna activitat o dun projecte. Fixem-nos que diem fer part, i no pas fer s duna activitat. A Acci Es-colta distingeixen, doncs, entre el que s un servei i el que s una associaci, entenent que en un servei es fa s del mateix servei, mentre que en una associaci ss part de la mateixa associaci. Aix, lagrupament no s un servei per a usuaris, sin que les persones que formen part del nostre projecte sn associades, han triat lliurement formar-ne part i comparteixen el seu ideari. Els socis i scies sn els infants, els caps dagrupament i les famlies. Aquesta visi relaciona la participaci i lassociacionisme, i s el mateix enfocament que hem vist al document del CJE Partici-pando que es gerundio.

Una segona idea, associada a la participaci, que desenvolupa Ac-ci Escolta s que la participaci s una

acci transformadora orientada a contribuir a la recerca del b com, un esfor collectiu per resoldre en societat aquells proble-mes que, individualment, o b no es poden resoldre, o b tenen una soluci molt ms difcil.

Torna a sorgir la relaci entre participaci i comunitat que ja vam veure tamb al nostre Projecte educatiu quan parlvem, per exemple, de la continutat dels infants en altres associacions del seu poble, el seu barri o la seva ciutat, com ara els casals de joves, quan finalitzaven la seva etapa a lesplai.

17- http://www.mlp.cat/accescolt.html



Per a Esplac, la relaci de lesplai amb lentorn t una importn-cia vital en tant que actor poltic. Recordem que ens considerem escoles de ciutadania, que treballem per enfortir la democrcia i transformar la societat. Per tant, hem dincidir en el nostre entorn per provocar aquesta transformaci.

Lltima idea s que la participaci, a ms dimplicar formar part com a scia o soci dun projecte que treballa per la transformaci social, s un valor educatiu. I la seva vlua rau en el fet que no seduca en la teoria, sin que seduca en la vivncia, de tal forma que a participar saprn participant.

Amb aquests tres enfocaments, complementaris entre si, de la participaci (formar part, acci transformadora i aprendre mit-janant la prctica), des dAcci Escolta proposen quatre punts de vista per veure i viure la participaci. No entrarem a detallar-los, per s que assenyalarem quins sn:

La participaci en el grup. La participaci en la presa de decisions. La participaci en la transformaci en positiu de lentorn. La participaci en la prpia educaci.

Pensem que els enunciats sn prou clars per saber a qu es refe-reixen.

Per concloure, subratllem una similitud entre la concepci dels agrupaments i la dels esplais. Tots dos ens concebem com a es-coles de ciutadania en les quals la participaci s el mitj per a la transformaci social i comporta un procs actiu daprenentatge que implica la comunitat i la persona.

Associaci de Casals de Joves de Catalunya18

I desprs de lesplai, qu? Aquesta pregunta, que ens hem fet en la publicaci Treball educatiu amb adolescents, lhem respost dient

18- LAssociaci de Casals i Grups de Joves de Catalunya s una plataforma de segon grau que aplega casals i grups de joves en diferents barris i pobles, sobretot de lrea metropolitana de Barcelona. Actualment, 18 grups i casals de joves estan vinculats a la federaci, i mouen un total de 1.300 joves amb els seus projectes. Un casal de joves associatiu es caracteritza, en primer lloc, pel projecte associatiu i, en segon lloc, pels projectes que porten a la prctica els mateixos joves.

45

que el que importa s que no deixin destar vinculats a algun grup estable, ja sigui dmbit poltic, educatiu, social, etc. (Es-plais Catalans, 2004: 47). En aquest sentit, els Casals de Joves de Catalunya sn continuadors de la tasca dels esplais. Per aix s necessari que ens preguntem qu entn lAssociaci de Casals de Joves de Catalunya per participaci dels infants i quina s la seva metodologia.

Sobre la primera qesti, hem trobat que participar s prendre conscincia que un individu forma part duna collectivitat, i aquesta collectivitat necessita lopini de cada un dels seus mem-bres per poder decidir el cam que ha de marcar, per tamb ne-cessita el seu esfor per tal de construir-la (Gonzlez, 2009: 2). Per tant, participar s una acci en la qual lindividu (o el grup) prenen part activa en un collectiu amb una finalitat comuna (Gonzlez, 2009: 2).

Daquesta definici destaquem els segents aspectes. Primer, par-ticipar implica una dimensi collectiva, en tant que lindividu forma part duna comunitat i la comunitat necessita lindividu. Segon, participar implica decisi per anar construint el cam que el grup i els individus es marquen i, per tant, en ltima instncia, participar implica una finalitat comuna.

Per portar a terme aquesta acci individual i/o collectiva cap a una finalitat comuna, des dels casals assenyalen que shan de do-nar tres condicions: voler, poder i saber. Vegem breument qu vol dir cadascuna delles (Lpez, 2007).

VOLER participar t a veure amb la motivaci de les persones per fer coses, per implicar-se en el grup, per construir projectes. Per aix voler participar suposa voler educar en el desig. Per aquesta motivaci no apareix com el geni de la llntia dAlad. Per aix hem de fer el treball deducar en el desig.

Educar en el desig o voler participar sense mitjans pot suposar nedar enmig de loce, s a dir, morir en lintent. Per aix ca-len recursos per PODER participar, recursos materials, econ-mics, dinfraestructura, espais... Per tamb cal un altre tipus delements, cal informaci, decisi i pensament collectiu.



A lltim, encara que tinguem el desig de participar i la disponi-bilitat per poder-ho fer, hem de saber participar. I SABER parti-cipar vol dir tenir coneixements i habilitats. Per, tal com diem respecte a la motivaci, aquests coneixements i aquestes habilitats no apareixeran per art dencantament. Ans al contrari, haurem danar nosaltres a cercar-los mitjanant un procs daprenentatge. Per tot aix, la participaci ser un procs daprenentatge per ad-quirir habilitats i coneixements.

En la mesura que aquestes tres condicions facilitin el desenvo-lupament de processos participatius, saniran donant diferents situacions o nivells participatius. Per com es poden mesurar aquests nivells? Com sabem en quin punt ens trobem? Com po-dem saber si el que est passant s participatiu o no?

Els Casals de Joves de Catalunya proposen i utilitzen, com a eina per situar-se en els dubtes participatius, lescala de la participaci dels joves.

NIVELLS

8

7

6

5

4

PLANTEJAMENT DE LA PARTICIPACI

INICIADA I DIRIGIDA ALS JOVES

INICIADA PELS JOVES, DECISIONS

COMPARTIDES PELS ADULTS

INICIADA PELS ADULTS, DECISIONS

COMPARTIDES PELS JOVES

CONSULTATS I INFORMATS

ASSIGNATS PER INFORMATS

ALGUNS INDICADORS

Entenem que s la forma ms genuna de participaci juvenil. Els joves pensen i actuen per si mateixos.

Es tracta diniciatives juvenils que tenen un ampli consens social i dels adults.

Sn processos realment participatius, encara que sn iniciats pels adults. Van ms enll de la consulta i tenen un grau considerable dautonomia.

El projecte s dissenyat i dirigit per adults, per els joves entenen el procs i les seves opinions es prenen seriosament. En aquest tipus de procs noms sn consultats, no es creen prou espais perqu hi hagi ms implicaci.

Els joves entenen les intencions del projec-te. Saben qui ha pres les decisions sobre la seva participaci i perqu. Els joves tenen un paper significatiu no decoratiu. Desprs que sels explica clarament el projecte i un cop dissenyat el procs, sofereixen com a voluntaris.

GRAU EXEMPLES

Consells de Joventut / MOC / Assoc. juvenils

Casal dAssociacions Juvenils de Barcelona

Branques juvenils dels partits poltics i sindicats

Consells municipals de Joventut

Voluntaris per Barcelona

+

47

Com heu pogut observar perqu sou llestes i llestos i teniu ulls i antenes (ah no!, antenes no, perdoneu, b, no totes i tots), estem parlant duna adaptaci, i no de lescala de Hart19 (que veurem una mica ms endavant). Aquesta modificaci feta per la Funda-ci Francesc Ferrer i Gurdia consisteix en un canvi dordre en els graons set i vuit, els ms alts de lescala. Aix, el gra set de lescala original de Hart, que s la participaci en accions pensades i exe-cutades pels mateixos infants, passa a ser el vuit en ladaptaci que fa la Fundaci, i el gra vuit de Hart, que s la participaci dels infants en accions pensades per ells mateixos i compartides amb agents externs, passa a ser el set a lescala de la Fundaci. Amb tot aix, tenim que, a lescala modificada de Hart que fan servir tant Acci Escolta com lAssociaci de Casals de Joves de Catalunya, el mxim grau de participaci s aquell en qu es dna la plena autonomia dels joves i els infants, s a dir, les accions pensades i executades pels mateixos infants.

19-s una metfora que ens ajuda a determinar les caracterstiques dels diversos nivells o graus de participaci que es donen a la comunitat o grup. Est explicada ms detalladament a la pgina 51 daquest volum.

NIVELLS

3

2

1

PLANTEJAMENT DE LA PARTICIPACI

PARTICIPACI SIMBLICA

DECORACI

MANIPULACI

ALGUNS INDICADORS

Aparentment es dna als joves loportunitat dexpresar-se, per en rea-litat tenen poca o nul.la inicdncia sobre el tema o sobre lestil de comunicaci i poques oportunitats o cap de formular les seves propies opinions. Podriem resumir-ho amb la frase tot pels joves, per sense els joves.

Els adults utilitzen els joves per enfortir estructures institucionals duna manera relativament indirecta. Tamb en podriem dir accions daparador participatiu.

No hi ha cap tipus de consulta. Els joves no entenen de qu es tracta i per tant no entenen les accions que sels proposen. Aquesta participaci aparent no s el millor mtode per introduir els joves en processos participatius i democrtics.

GRAU EXEMPLES

Signar peticions en favor de la pau a Bs-nia, pel referndum del Shara, etctera.

Carnet Jove

Concerts de rock institucionals

+

FONT: Elaborada per la Fundaci Francesc Ferrer i Gurdia a partir de ladaptaci de lescala de participaci de Sherry Amstein. AMSTEIN. S. (1969); La participacin de los nios. De la participacin simblica a la participacin autntica, Oficina Regional para Amrica y el Caribe, UNICEF



Interpretem que aquesta adaptaci de lescala de Hart dna prio-ritat als espais i/o les situacions de mxima autonomia per als joves, ja que tant els agrupaments com els casals sn, per damunt de tot, un model dautoorganitzaci que es fonamenta, en prime-ra i en darrera instncia, en la llibertat dels joves que shi associen. Sn ells els nics protagonistes. Aquesta finalitat concorda tamb amb el plantejament que fem des dels esplais sobre la participaci i la responsabilitzaci progressives, tot pensant que lautonomia als grups dedat va creixent a mesura que els grups es fan ms grans.

Tenint en compte que als esplais s necessria la relaci entre els adults20 i els infants, quin model s ms participatiu per al nostre cas, el de Hart, en qu adults i infants comparteixen decisions en el grau mxim de participaci, o la seva adaptaci de la Fundaci, en qu en el grau mxim de participaci els infants decideixen tots sols? Fins a on ens interessa la desaparici de la figura adulta?

20- Considerem adulta la persona major de 18 anys.

ESCALA HART

Iniciada pels joves, decisions compartides pels adults.

Iniciada i dirigida pels joves.

...

ESCALA F.F.F.G.

Iniciada i dirigida pels joves.

Iniciada pels joves, decisions compartides pels adults.

8

7

6

8

49

Idees clau de lMLP i Esplac

Arribem al final daquest apartat en el qual hem parlat de nosal-tres i dalgunes associacions de lMLP. Per obrir el pit i agafar aire, us oferim un recull amb les idees principals que emanen del que hem vist fins ara.

Transformaci social i autonomia personal: la participaci s un procs de transformaci social perqu s un procs de transformaci personal: esdevenir persones autnomes.

Quadre resum

Acci Escolta

Participaci s: Fer part dun projecte com a soci o scia.

Una acci transformadora. Un valor educatiu: saprn participant.

Quatre punts de vista importants per veure i viure la participaci en el grup en la presa de decisions en la transformaci positiva de lentorn en la prpia educaci

LAssociaci de Casals de Joves de Catalunya Participar implica:

dimensi collectiva decisi finalitat comuna

Shan de donar tres condicions per participar:

voler poder saber

1



Transformaci social i associacionisme educatiu: la participa-ci est encaminada a la transformaci social i lenfortiment de la democrcia. La vitalitat de lassociacionisme, en el nostre cas lassociacionisme educatiu infantil i juvenil, s una garantia per a aquest enfortiment i per canviar cap a una societat ms justa i feli.

Persona i grup: la participaci t una doble dimensi, personal i collectiva.

Procs daprenentatge: la participaci suposa un procs daprenentatge, i daprenentatge actiu, perqu a participar saprn participant.

Presa de decisions i autonomia: la participaci concerneix di-rectament (encara que no nicament) la presa de decisions sobre els temes que afecten tant la persona com el collectiu, i sencamina a assolir majors quotes dautonomia personal i collectiva.

Condicions: la participaci necessita unes condicions: voler participar, poder participar i saber participar.

Adaptaci de lescala de Hart: lescala de Hart adaptada per la Fundaci Ferrer i Gurdia s leina que serveix per mesurar els diferents nivells de participaci dels infants.

2.4 La participaci dels infants mes enll dEsplac i lMLP

Com anem veient en aquest recorregut per la participaci, no s un tema exclusiu dEsplac, no s el nostre deliri. La participaci dels infants s un tema dampli abast. Fins i tot ens preguntvem si no shavia convertit en una moda.

Duna banda, pot aclaparar-nos la quantitat de discursos i prc-tiques que ens arriben. De laltra, s important estar a laguait de les experincies i els plantejaments que sorgeixen a propsit daquest tema. Per aix us hem proposat parlar de dos models que sn importants per seguir avanant en aquest cam de la par-ticipaci. I sn importants perqu sn els puntals daquest tema.

2

3

4

5

6

7

51

El primer perqu ha estat, i segueixin sent, molt influent en tot el tema de la participaci: lescala de Roger Hart21. De fet, ja ho hem vist quan parlvem dAcci Escolta i de lAssociaci de Casals de Joves de Catalunya. El segon model, el de Jaume Trilla i Anna Novella22, perqu han fet una elaboraci alternativa i molt substanciosa respecte de la que proposava Hart. A ms, tant Hart com Trilla i Novella, els hem utilitzat en algunes formacions i trobades, com, per exemple, a lEscola de Dirigents del 2007 o al Monifestat.

Aquestes dues visions de la participaci les amanirem amb al-gunes altres aportacions daltres autors, per seran aportacions complementries.

Rogert Hart

Al seu llibre La participacin de los nios: de la participacin simblica a la participacin autntica, Hart defineix la participaci com

els processos de compartir les decisions, que afecten la vida prpia i la vida de la comunitat en la qual es viu. s el mitj pel qual es construeix una democrcia i s un criteri amb el qual shan de va-lorar les democrcies. La participaci s el dret fonamental de la ciutadania (Hart, 1993: 5).

Aix, per poder mesurar fins a quin punt els infants estan parti-cipant en la construcci de la democrcia, Hart dissenya lescala de la participaci. Per ser rigorosos, Roger Hart es va basar en la proposta de Sherry Arnstein.

s una metfora que ens ajuda a determinar les caracterstiques dels diversos nivells o graus de participaci que es donen a la co-munitat partint de la relaci adult-infant.

21- Rogert Hart s professor del programa de doctorat de psicologia ambiental a la Universitat de Nova York. Tamb s codirector del CERG, grup de recerca sobre els infants i el seu medi. La seva recerca sha centrat a comprendre la vida quotidiana dels infants i els joves, i, amb aquesta finalitat, ha dissenyat diverses metodologies participa-tives per treballar amb gent jove. Ha collaborat amb daltres especialistes en laplicaci de la seva teoria i la seva recerca en la planificaci i el disseny de medis per a infants.

22- Jaume Trilla Bernet s catedrtic de la Facultat de Pedagogia i membre del grup de Investigaci en Educaci Moral (GREM) de la Universitat de Barcelona. LAnna Novella s professora de la Facultat de Pedagogia Universitat de Barcelona.



Lescala ajuda en la tasca de determinar fins a quin punt estem promovent veritables processos de participaci, o si, de vegades, el que generem s una participaci de carcter simblic.

GRAUS DE PARTIC

IPACI

NO PARTIC

IPACI

Manipulaci

Decoraci

Participaci simblica

Assignats per informats

Consultats i informats

Iniciada pels adults. Decisions compartides

pels joves

Iniciada i dirigida pels joves

Iniciada pels joves, decisions compartides

pels adults

Lescala es basa en la relaci adult-infant i

segueix un ordre de progressi lineal, de baix

a dalt, s a dir, dels projectes o situacions menys participatius als que ho sn ms.

53

El grau ms baix de lescala s la manipulaci. Es dna quan la poblaci infantil s utilitzada per realitzar accions que no entenen i que responen totalment a interessos aliens als seus. El grau ms alt sn les accions iniciades pels infants, i les decisions sn com-partides amb les persones adultes.

Entre el grau ms alt i el ms baix hi ha vuit nivells. La diferncia entre els nivells que no es consideren participaci (nivells u, dos i tres) i els nivells en qu s que es dna participaci dels infants (del quatre al vuit) rau en el nivell de conscincia i inters per part dels infants: als primers, lacci dels infants no s conscient ni respon als seus interessos, mentre que als segons s.

Fidel Gonzlez,23 en una entrevista, ens deia que lescala de Ro-ger Hart no s tant levoluci de les persones com una definici despais o situacions. Per tant, no s un aprenentatge de la perso-na, sin diferents nivells o categories despais o situacions en les quals es permet ms o menys participaci. s aqu on rau la clau, s una escala que ens ha dajudar a analitzar els espais o projectes que estem creant. I s a partir daquesta anlisi que podem crear projectes que permetin ms o menys participaci.

Llavors s important tenir clar que lescala de Hart (i tamb ladaptaci de la Fundaci que hem vist) serveix per definir es-pais o situacions. De fet, per avaluar levoluci dels infants, des del nostre Projecte educatiu proposem i utilitzem la psicologia evolutiva. Pgines enrere heu trobat uns quadres que relacionen la psicologia evolutiva amb la participaci i la responsabilitzaci progressives. La barreja daquestes dues eines, lescala de Hart i les taules de psicologia evolutiva, han de servir per analitzar tant els projectes com els protagonistes que intervenen en aquests pro-jectes. La definici dels projectes mai no pot estar deslligada del desenvolupament dels factors psicolgics i socials24 dels infants. Val a dir que els projectes i les sit

volem, podem, sabem, participem!

Documents