viu tarragona 3
DESCRIPTION
En aquesta revista es parla de les Entitats Socials a Tarragona, entrevista al President de la Diputació, Josep Poblet, i un especial d'interiorisme.TRANSCRIPT
PORTADA003VIUTar.qxd:Maquetación 1 1/3/13 11:39 Página 1
PORTADA003VIUTar.qxd:Maquetación 1 1/3/13 11:39 Página 2
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:33 Página 3
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:33 Página 4
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:33 Página 5
VIU TarragonaEDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL
C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.
43002 Tarragona
Tel. 977 225 299
Editor: Pau Figueras i Trias-Peitx
Gerent: Xavier Costey i Deulofeu
Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales
i Mònica Heras
Redacció: Anna Escolà
Disseny original: Gemma Barceló
Disseny i maquetació: Gemma Barceló (Cap) i
Gemma Vidal
Fotografia: Rafa Royes i Fotolia
Foto portada: Rafa Royes
Impressió: Rotimpres
Distribució: Unimail
Dipòsit legal: GI.1612-2012
VIU TARRAGONA en cap cas no respon del contingut
dels articles ni comparteix necessàriament les opinions
que hi apareixen signades.Només els seus autors en són
responsables.
Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions,
imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic
Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigir-
se al nostre equip comercial per correu electrònic a
[email protected], o bé per telèfon trucant
al 977 225 299.
SumariCIUTAT8 Entitats socials
Projectes, perseverança,solidaritat i il·lusió
ESPORTS52 Escoles de futbol
Molt més que esportper als nens
CULTURA36 Dame Besos
El grup treballa en elseu segon disc
INTERIORISME80 Talent Latent
Exposició de fotografiamoderna internacional
EEddiicciióó CCIIUUTTAATT DDEE TTAARRRRAAGGOONNAA
Nom o Raó social
D.N.I/C.I.F. Telèfon
Adreça
CP Ciutat
Correu electrònic
Domiciliació bancària
Signatura/segell
VOLS REBRE VIU TARRAGONA A CASA TEVA?
SUBSCRIU-TE per només 18 € a l’any
Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a:C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.43002 Tarragona o truqueu al telèfon 977 225 299
Entitat Oficina D.C. Número de compte
7 Editorial
8 Ciutat
36 Cultura
44 Empresa
52 Esports
60 Motor
72 Tendències
80 Interiorisme
98 Salut
116 Gastronomia
128 Restaurants
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 8/3/13 11:35 Página 6
Podríem dir que el mes de març és un mes a cavall entre el Carna-
val – que enguany va ser primerenc- i la Setmana Santa, que ja
ens espera a la cantonada. Mentrestant, la “Vella Quaresma”, set-
mana a setmana va perdent una a una les seves cames. Avui en dia
trobem maneres molt diferents de gaudir de la Setmana Santa. Hi
ha qui la viu en el marc de la tradició, ja sigui participant en les ce-
lebracions populars i religioses o bé tenint cura dels àpats, i hi ha
qui aprofita per fer una escapadeta a la neu o, si el temps ho per-
met, en algun indret a prop de la platja. La “Processó del Sant En-
terrament” del Divendres Sant de Tarragona fa més de 500 anys
que se celebra a la ciutat. Al llarg de tots aquests segles, només les
guerres i la pluja li han impedit fer el seu recorregut pels carrers de
la Part Alta. Ara bé, gairebé tothom, ja sigui dels qui viuen aquests
dies des de la vessant més religiosa com els qui no, celebra el Di-
lluns de Pasqua amb la mona. Aquest pastís ha canviat i, actual-
ment, els nens i nenes reben figuretes de xocolata i pastissets ela-
borats en comptes de la tradicional coca de sucre amb tants ous
durs com anys tenia el fillol o fillola. Però el sentit continua sent el
mateix: padrins i padrines regalen als seus fillols un postre dolç
que es gaudeix en companyia, ja sigui dels amics o la família.
El mes de març també ens duu la primavera, època de celebra-
cions, especialment de bodes i comunions. I és que com diu el re-
frany popular “març ventós i abril plujós, fan el maig florit i for-
mós...”. Així doncs, després d’un hivern tardà - fa poc vivíem dies
de fred intents, termòmetres sota zero i nevades - l’entrada a la
primavera tendeix a fer més agradable el marc de les celebracions.
Anna Escolà
Tradicions
Editorial
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 8/3/13 11:35 Página 7
CIUTATCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI
La força de lesentitats socialsProjectes, perseverança, solidaritat i il·lusióTarragona compta amb moltes entitats d’iniciativa social. Viu Tarragona n’ha visitat duesque darrerament han estat notícia: l’APPC posa en marxa un nou centre de referènciainternacional i Creu Roja Tarragona suma socis malgrat els temps difícils
la ciutat de Tarragona hi
ha moltes entitats i as-
sociacions d’iniciativa
social que cada dia lluiten per
millorar la qualitat de vida de
moltes persones, ja sigui en
l’àmbit de la salut, l’ocupació,
la inserció laboral o l’educació.
Durant els darrers mesos, n’hi
ha dues que han estat notícia:
l’Associació Provincial de Parà-
lisi Cerebral (APPC) està treba-
llant en un nou complex de re-
ferència internacional per aten-
dre persones amb paràlisi ce-
rebral i Creu Roja, seguint la
tendència dels darrers temps,
va sumar socis l’any passat i va
arribar als 16.752. L’any 2012
va ser un any durant el qual
també van créixer les aporta-
cions econòmiques dels seus
socis.
A Viu Tarragona hem volgut vi-
sitar ambdues entitats i conèi-
xer els seus projectes de pri-
mera mà.
El dia que vam compartir amb
l’APPC celebraven el Carnaval.
De la mà del director, Jaume
Marí, vam visitar les instal·la-
cions, vam conèixer els profes-
sionals que hi treballen i vam
participar d’un ambient festiu
amb tots els alumnes de l’Es-
cola, del Taller i els usuaris de
la residència; un ambient ame-
nitzat amb disfresses ben origi-
nals i a ritme de les cançons de
moda.
Era un dia especial – divendres
de Carnaval - i els alumnes no
feien classe com de costum.
Pel que fa a la Creu Roja, visitar
l’entitat ens va permetre conèi-
xer el nou model que ha adop-
tat des que va arrencar la crisi
econòmica. Ara, el seu eix es-
tratègic es basa en la interven-
ció social i la lluita contra la po-
bresa.
I Anna Escolà, periodista I
A
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:38 Página 8
©m
ango
stoc
k-F
otol
ia.c
om
ENTITATS SOCIALS CIUTAT
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:38 Página 9
ENTITATS SOCIALS CIUTAT
L’APPC: 35 anys de servei a TgnL’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral dóna servei a 104 usuaris a través de l’escolad’educació especial “La Muntanyeta”, el taller ocupacional “Gresol” i la Residència “Trèvol”.La seva missió és donar qualitat de vida a les persones amb paràlisi cerebral
L'APPC és una entitat sense
ànim de lucre dedicada a l'a-
tenció integral de nens i adults
afectats de paràlisi cerebral o
altres encefalopaties de tracta-
ments afins fundada el 1977.
Com diu Jaume Marí, el seu di-
rector, “la missió de l’entitat és
donar qualitat de vida a les per-
sones amb paràlisi cerebral. A
l’oganització vetllem per fer-los
feliços -tot i que pot semblar
una utopia-, pretenem norma-
litzar al màxim la vida dels seus
usuaris mitjançant els nostres
recursos”.
L’Associació, que dóna servei a
104 usuaris, la majoria del
Camp de Tarragona, compta
amb 3 centres: “La Muntanye-
ta”, que és una escola d’educa-
ció especial; el Taller ocupacio-
nal “Gresol” i la Residència
“Trèvol”.
L’escola “la Muntanyeta” acull
nens i nenes d’entre 3 i 18 anys.
El seu equip de professionals
compta amb mestres d’educa-
ció especial, educadors, logo-
pedes i fisioterapeutes i vetlla
per potenciar al màxim el de-
senvolupament motriu,
intel·lectual, afectiu i social
dels seus alumnes perquè
aconsegueixin una major inte-
gració familiar i social. A l’esco-
la s’ofereixen serveis d’atenció
mèdica, treballadora social,
menjador i activitats d’oci com
ara sortides i colònies.
Un cop fets els 18 anys, els
alumnes tenen l’opció d’anar al
taller ocupacional, on l’equip
de professionals -monitors
ocupacionals, fisioterapeutes,
psicòlegs, logopedes i treballa-
dors socials- treballa per acon-
seguir que els seus alumnes
assoleixin la màxima autono-
mia i integració social dins de
les seves capacitats.
Finalment, l’APPC compta amb
la residència Trèvol, la qual
acull majors de 18 anys. El cen-
tre disposa de serveis d’estada
temporal o permanent per a
persones amb discapacitat.
El centre ofereix una gran va-
rietat d’activitats com són: fi-
sioteràpia, logopèdia, teràpia
multisensorial, musicoteràpia,
hidroteràpia, hipoteràpia i terà-
pia amb gossos.
La majoria d’usuarisde l’Associació -
escola, taller iresidència- són delCamp de Tarragona
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:38 Página 10
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:38 Página 11
12 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
Enguany compliu 35 anys.
Com ha canviat la percepció
de la paràl isi cerebral en
aquests anys? Som una so-
cietat més conscienciada?
L’Associació va néixer l’any
1977 arran de 8 famílies d’aquí.
En aquell moment no hi havia
cap organització que atengués
persones amb paràlisi cerebral,
i aquelles famílies van “pujar-se
els fills al coll” i van buscar una
solució. Jo diria que ha canviat
la percepció de la discapacitat
en general gràcies, sobretot, a
la feina de les entitats, a les
tasques de conscienciació i a
l’exercici d’intentar veure no les
coses que no tenen solució, si-
nó les que sí que en tenen. Tot i
que s’ha avançat força, encara
tenim assignatures pendents.
Quina filosofia ha impulsat
des que es troba al capdavant
de l’Associació? Principal-
ment, la visió. La filosofia de la
nova junta ha estat des del pri-
mer dia, “obrir l’organització”:
millorar l’entesa entre els pares
i mares i els professionals que
hi treballen, “obrir” l’organitza-
ció a la societat, “obrir” les ins-
tal·lacions millorant-les i ade-
quant-les... Tot això acompan-
yat d’una “obertura total” amb
els òrgans de decisió: ens hem
obert ha estar presents arreu.
Jo mateix, sóc president de la
Federació Catalana d'Entitats
de Paràlisi Cerebral i etiologies
similars (FEPCCAT) i de la Con-
federació ASPACE, l'entitat que
agrupa les principals entitats
d'atenció a la paràlisi cerebral
de tot l’estat.
En quina mesura el centre in-
ternacional que vol posar en
marxa l’Associació permetrà
ampliar equipaments i ser-
veis? El que pretenem amb
aquest projecte és convertir-lo
en un referent de la paràlisi ce-
rebral. Amb ell, no només pre-
tenem ampliar els nostres cen-
tres -hem de tenir en compte
que, atès a la gran demanda,
l’escola, taller i residència es-
tan col·lapsats-, sinó oferir més
serveis i diferenciats, com ara
crear una llar d’infants per do-
nar servei terapèutic a nens i
nenes de 0 a 3 anys . Hem de
tenir en compte que tot el que
es fa amb els nens i nenes que
tenen paràlisi cerebral, dels 0
als 6 anys és molt important ja
que condiciona la seva qualitat
de vida en un futur, i a l’estat
espanyol no n’hi ha cap. De fet,
fa molts anys que presentem
aquest projecte a les adminis-
tracions, però no ho hem tirat
mai endavant .
D’altra banda, també està
previst la construcció d’un
centre de recerca i d’un cen-
tre turístic. En què consisti-
ran? La idea del centre de re-
cerca sorgeix del fet que man-
ca recerca al voltant de la parà-
lisi cerebral en l’àmbit mèdic, i
té l’embrió en la recerca que
actualment ja fem. N’estem es-
tudiant el disseny amb la URV i
estaria enfocat a la recerca mè-
dica i aplicació de noves tecno-
logies a la discapacitat i psico-
pedagogia social. Pel que fa al
centre turístic, es tracta d’un
projecte de caire internacional
Jaume MaríDirector de l’APPC
per a persones amb gran dis-
capacitat amb el que pretenem
oferir un servei al turisme que
vulgui venir a gaudir del nostre
territori i que tingui un familiar
amb una gran discapacitat. El
servei oferiria tots els recursos
suficients i l’ adaptació de l’en-
torn a aquestes persones a tra-
vés d’un paquet turístic que
també contemplaria l’atenció
mèdica.
En quina fase es troba, el pro-
jecte? Estem en tràmits amb
l’Ajuntament de Tarragona ne-
gociant uns terrenys perquè hi
hagi una cessió a la nostra enti-
tat. Si obtinguéssim els te-
rrenys, no abandonaríem les
instal·lacions actuals, sinó que
tindríem dues ubicacions. Tam-
bé pot ser que comptem amb
recursos privats (La Fundació
PortAventura n’és el patrocina-
dor principal).
En temps difícils, com sobre-
viu a la crisi una associació
com la que dirigeix? Doncs
amb molta imaginació, tot i ai-
xí, hi ha moltes organitzacions
que no ho aconsegueixen. Des
de l’inici de la crisi econòmica
vam posar-nos a la feina amb
les nostres eines de captació
de recursos. I és que si l’admi-
nistració falla, havíem de tro-
bar la manera de contrarestar-
ho.
Qui vulgui col•laborar amb
l’Associació, com pot fer-ho?
Hi ha moltes maneres: fer un
donatiu a través de la pàgina
web; es pot participar en els
actes que organitzem; pot fer-
se voluntari, etc.
Qui pot ser voluntari? Tot-
hom. Principalment, pot ser-ho
qui tingui temps i ganes d’im-
plicar-se en un projecte social.
ENTITATS SOCIALS CIUTAT
Atès a la grandemanda, l’escola,
taller i residència del’Associació estan
col·lapsats
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:38 Página 12
ENTITATS SOCIALS CIUTAT
Creu Roja suma socisLa crisi no atura l’esperit solidari: l’any 2012 el nombre de socis de la Creu Roja a lademarcació va créixer. Actualment, ja en són més de 16.700. D’altra banda, també augmental’import de les seves aportacions
L’any passat, el nombre de so-
cis de Creu Roja a la província
de Tarragona va créixer, pas-
sant dels 15.606 l’any 2011 als
16.752. I, seguint la tendència
d’anys anteriors, també van
créixer les seves aportacions.
L’any passat, l’ import de les
quotes dels socis va arribar als
981.876 euros, una xifra supe-
rior a la de l’any 2011 (921.784
€).
A Viu Tarragona n’ hem parlat
amb Anna Sabaté, coordinado-
ra provincial de Creu Roja Ta-
rragona i Xavi Ribera, respon-
sable de projectes socials i vo-
luntariat provincial de Tarrago-
na.
L’any passat 2011, la Creu Roja
va donar suport a 92.828 per-
sones a la demarcació. En el
moment del tancament de la
redacció de Viu Tarragona en-
cara no s’havia aprovat la
memòria del 2012, però s’esti-
ma que la xifra no variarà gaire.
Pel que fa a la resta de Catalun-
ya, Creu Roja va donar suport a
247.679 persones en situació
de vulnerabilitat i afectades per
la crisi, de les quals 214.869
han rebut aliments o productes
de primera necessitat. Entre
elles, prop del 30% són in-
fants.
NNou model de Creu Roja. A
partir de l’any 2009 -quan va
arrencar la crisi econòmica- va
créixer exponencialment el
nombre de persones que bus-
quen projectes d’ajut bàsic. Tal
com apunta Anna Sabaté, és
per això que arran de la nova
situació l’eix estratègic de Creu
Roja és la intervenció social i la
lluita contra la pobresa, el qual
ha desplaçat l’anterior princi-
pal objectiu de l’entitat, l’aten-
ció a la gent gran.
Arran de la nova situació, Creu
Roja ha augmentat l’ajuda per
cobrir les necessitats bàsiques
de les persones en situació vul-
nerable i afectades a través de
projectes com: els kits de su-
port social; el programa d’ali-
ments de la Unió Europea; els
projectes adreçats a ajudar les
persones grans en situació vul-
nerable i els orientats donar
suport als infants en situació
de dificultat.
Els voluntaris. Per franges d’e-
dat, destacar que la majoria de
voluntaris estan en la franja de
21 a 30 anys seguits del volun-
taris de 31 a 40 i majors de 65
anys. Cal mencionar que hi ha
més dones voluntàries que ho-
mes.
De tots els programes en els
quals actua Creu Roja Tarrago-
na, el 47% de voluntaris col•la-
bora en l’àrea d’Intervenció So-
cial (lluita contra la pobresa,
gent gran, etc), seguit de l’àrea
de Socors i Emergències 23% i
de Creu Roja Joventut 13%.
Els projectes al Camp de Ta-
rragona i Terres de l’Ebre. Els
projectes que duu a terme
Creu Roja a la nostra demarca-
ció es divideixen en els se-
güents àmbits: pla d’ interven-
ció social – atenció a la gent
gran, afectats VIH, interns cen-
tres penitenciaris i justícia,
infància – joventut, estrangers,
immigrants i refugiats, dones,
persones discapacitades, lluita
contra la pobresa i exclusió so-
cial-; intervenció en socors i
emergències; formació; ocupa-
ció per a col·lectius vulnera-
bles;cooperació internacional;
voluntarietat i participació i
medi ambient.
Arran de la situació actual
s’han incorporat projectes
nous com ara l’ajuda a domicili
complementària pel que fa a la
gent gran; el projecte de reforç
escolar pel que fa a infància –
joventut; treball sexual pel que
fa a dones i els projectes de
lluita contra la pobresa i exclu-
sió social: aliments per a la so-
lidaritat, kits de suport social,
persones sense sostre i pre-
venció de l’exclusió escolar en
temps de crisi.
Creu Roja haaugmentat l’ajuda
per cobrir lesnecessitats
bàsiques
Foto cedida per: Creu Roja
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:38 Página 13
14 I VIU Tarragona
Qui pot ser soci de la Creu
Roja? Qualsevol persona que
vulgui fer una aportació econò-
mica de 50 € aproximadament
a l’any.
I voluntari? Algú de més de 18
anys que pugui destinar 2-3
hores a la setmana durant 1
any a col.laborar en alguns dels
nostres projectes
Com s’explica que en època
de crisi hagi augmentat la
quota de participació dels so-
cis? Hem tingut casos de per-
sones sòcies que per la seva si-
tuació actual, ens han manifes-
tat que no podien col.laborar
econòmicament. D’altra banda,
s’han continuat incrementant
les altes de nous socis i aque-
lles persones que han pogut,
han incrementat les seves
aportacions, fet que ha com-
pensat les baixes que hem tin-
gut. També volem destacar la
solidaritat de les empreses que
estan donant productes propis.
La crisi està agreujant la si-
tuació de les persones. Qui-
nes mesures heu pres al res-
pecte? Per una banda, ens
està arribant directament mol-
ta gent per demanar ajuda de-
gut a la sobrecàrrega dels
equips de Serveis Socials. D’al-
tra banda, tenim identificats
molts dels nostres usuaris i sa-
bem les necessitats que tenen.
Hi ha un canvi en el model d’a-
tenció, ja que fins ara la valora-
ció i derivació la feia Serveis
Socials de l ’administració.
Creu Roja ha hagut de priorit-
zar les actuacions per paliar els
efectes que la crisi econòmica
ha causat a les persones.
I quines són les principals ac-
cions i projectes que heu en-
gegat? Hem intensificat l’en-
trega d’aliments excedents de
la UE i productes de 1a necessi-
tat com ara l’alimentació i hi-
giene infantil i corporal, neteja
de la llar, etc. Hem posat en
marxa una unitat mòbil per
atendre a les persones sense
sostre; facilitat ajudes per a
Ramon GrauPresident de Creu Roja Tarragona
suaris, sinó perquè aquests
presenten múltiples problemà-
tiques difícils d'abastar. Si an-
teriorment ja eren vulnerables,
la crisi ha augmentat aquesta
vulnerabilitat i exclusió social.
Hi ha un nou perfil de gent
que ve a cercar la vostra aju-
da? Són persones entre 30 i
40 anys amb fills on un o els
dos membres de la parel la
s’han quedat a l’atur i sense
prestacions. També són famí-
lies autòctones i que fins ara
treballaven. Moltes vegades
desconeixen com accedir a
Serveis Socials i les presta-
cions que poden rebre, ja que
fins ara no necessitaven ajuda.
En el nostre cas no hem trobat
un canvi de perfil ja que seguim
atenent al mateix col • lectiu, el
que passa és que la seva situa-
ció s'ha vist agreujada per la
pèrdua d'ocupació i / o habi-
tatge, deteriorament de la sa-
lut, reducció d'ingressos, etc.
Aquesta situació fa desestruc-
turar un entorn familiar que ja
estava debilitat, afectant nota-
blement a les persones a cà-
rrec d'aquests usuaris.
La societat està consciencia-
da a l’hora d’ajudar? Creiem
que si. Per exemple, ens ha
sorprès que molts treballadors,
voluntàriament, van recollir ali-
ments i joguines als seus cen-
tres de treball per Nadal.
material escolar, vestuari es-
portiu i beques de menjador
per a infants, ajudant-los tam-
bé a fer els deures escolars.
Hem reforçat els dispositius
d’atenció per a capacitar a les
persones en atur i ajudar-les en
la recerca de feina.
En algun moment us heu sen-
tit desbordats? Si, ja que les
demandes que rebem són de
tot tipus i a vegades els recur-
sos que tenim són limitats. La
sensació de desbordament no
ve donada per l'increment d'u-La situació dels qui
atenem s’ha vistagreujada per la
pèrdua d’ocupaciói/o habitatge
ENTITATS SOCIALS CIUTAT
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:38 Página 14
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:39 Página 15
Quin balanç fa de l’any 2012?
L’any 2012 ha estat el primer
any sencer d’aquest mandat
corporatiu, un any en el qual
les prioritats del mandat i les
prioritats cap als ajuntaments
han estat clarament molt im-
portants. Aquest any, el pla
d’actuació municipal que s’ha
lliurat als ajuntaments junta-
ment amb el quadrienni totalit-
zarà -entre 2012 i els 4 anys
propers- 61 milions d’euros a
favor dels nostres ajunta-
ments. Aquesta és la xifra més
alta que mai s’ha posat a dis-
posició dels ajuntaments en un
marc de crisi econòmica i difi-
cultats pressupostàries. Són
molts diners per als 184 muni-
cipis del nostre territori, i a qui
beneficiarà més és als petits i
mitjans. Aquest 2012 és quan
s’han concretat de manera di-
recta aquestes polítiques i ara
aquestes quantitats econòmi-
ques veuran el seu recorregut.
Això ha estat possible gràcies a
la reducció de despeses en al-
tres àmbits tals com reduir or-
ganismes autònoms de la prò-
pia institució, prioritzar despe-
sa a favor d’ajuntaments i no
altres coses que no van en
aquesta direcció. Aquest esforç
ha comportat que sense rebre
més diners d’aportacions ex-
ternes, se’n pugui donar més
que mai als ajuntaments.
Quins projectes duts a terme
per la Diputació ens destaca-
ria de l’any 2012? Es va apro-
var la compra d’un nou edifici
per a la Diputació que serà la
implantació definitiva dels ser-
veis de BASE i suposarà també
el tancament de 15 espais on
està distribuïda l’organització
de la Diputació, un tancament
amb el qual s’estalviaran uns
costos importants. El 2012 ha
estat un any en el qual els nos-
tres centres de formació han
vist com no se’ls reduïen les
aportacions. També s’ha culmi-
nat el recorregut més impor-
tant de les obres de la Tarraco
Arena Plaça. En definitiva, ha
estat un any de moltíssima ac-
tivitat: molta col·laboració amb
ajuntaments, operacions de
patrimoni importants, cura en
el dia a dia i una mirada perma-
nent sobre el pla estratègic que
fa possible conciliar la cura pel
dia a dia amb les polítiques a
mitjà i curt termini que ens
permetin sortir de la crisi.
Què creu que ens depara
aquest any en termes econò-
mics? Els experts diuen que al
segon semestre hi haurà algun
signe de millora, però penso
que no serà massa diferent al
2012. La situació la comença-
rem a superar quan el ciutadà
de peu trobi feina, vegi que les
botigues estan més plenes,
que les coses avancen d’una
altra manera..., quan la gent re-
cuperi un cert to vital expansiu
i no espantadís... Personal-
ment, penso que se seguirà
exigint un sacrifici important
per part de la societat i de les
administracions. Serà un any
que ens servirà per consolidar
el canvi de paradigma de tan-
tes coses que havíem fet mala-
ment i que hem de fer d’una al-
tra manera.
Quins mecanismes creu que
s’han d’impulsar a la demar-
cació al llarg del 2013 per mi-
llorar la situació econòmica i
social local? En aquest sentit,
el que estem fent des de la Di-
putació és reduir estructura de
l’administració innecessària o
prescindible, fer que l’adminis-
tració sigui el menys pesant i
més àgil possible per ser efec-
tiva de cara als objectius mar-
cats, crear mecanismes d’e-
ficàcia i eficiència com ara l’ad-
ministració electrònica, marcar
un full de ruta clar on estiguin
ben definides les necessitats,
dotar dels instruments hu-
mans necessaris perquè sigui
possible i tenir una dimensió
protectora de les persones i fa-
mílies que més ho necessiten.
La Diputació va aprovar un
pressupost pel 2013 de 141
milions d’euros, un 15% més
que l’any passat. A què es
deu, aquest increment? L’Es-
tat ha fet aportacions supe-
riors que en anys anteriors.
Aquestes no les hem aplicat to-
tes a despesa directa perquè
temem que d’aquí uns mesos
l’estat ens notifiqui que no
s’han complert les seves ex-
pectatives d’ingressos i ens re-
tirin part dels diners. Com que
hi tenim experiència, no hem
creat despesa nova per gastar-
los, sinó que l’hem destinat a
despesa prevista i d’aquesta
manera, si ens fallessin, tindrí-
em recursos alternatius.
Com es distribueix, el pressu-
post? Quines són les partides
més destacades? És un pres-
supost prudent i important pel
volum, fins a 141 milions d’eu-
ros amb orientació municipa-
lista. La prioritat són els ajun-
taments, amb 61 milions d’eu-
ros, a més dels ajuts que arri-
ben a través del servei SAM,
cultura, enginyeria, arquitectu-
ra,.. i la col·laboració no només
és econòmica. És un pressu-
post audaç perquè té progra-
mes d’ajuda als municipis i fa
aquest pla d’actuació més gran
que mai; valent perquè els
ajuntaments vagin ben servits;
rigorós perquè respecta el Pla
Estratègic de la Diputació;
compromès amb la realitat so-
cial del moment perquè crea
mecanismes de protecció a les
persones que més malament
ho passen, fomenta ocupació
amb plans d’ocupació directes
de caràcter comarcal i s’ocupa
de temes de salut pública pel
que fa a competències munici-
pals que els ajuntaments no
poden atendre. També impulsa
un aspecte estratègic de la Di-
putació que és el món del co-
neixement, això ho fem en
col·laboració amb la URV, i la
nostra aportació s’enfila fins a
750.000€. Això demostra la
nostra aposta pel coneixe-
ment, per la superació de la
crisi i per això no escatimem
cap esforç sinó que incremen-
tem les nostres aportacions.
És un pressupost lleial amb les
institucions amb les quals coo-
President de la Diputació de Tarragona des de l’any 2007 i alcalde de Vila-seca des del1993. Conseller nacional de CDC des del 2003, va ser diputat al Parlament de la Catalunyaen la 7a i 9a legislatura
Josep PobletPresident de la Diputació de Tarragona
La prioritat delnostre pressupost -
que arriba als 141milions d’euros- són
els ajuntaments
ENTREVISTA CIUTAT
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:39 Página 16
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:39 Página 17
18 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
pera, amb el Govern de la Ge-
neralitat, amb el Pla d’Obres i
Serveis, i és garantia de mante-
niment dels recursos en els
nostres centres educatius. Està
centrat en directrius d’eficàcia i
eficiència d’acord amb els cri-
teris d’excel·lència.
Tenint en compte el moment
actual que estem travessant,
en quin punt es troba el sec-
tor turístic? El sector turístic
no està en crisi, el que no vol
dir que hàgim de fer triomfalis-
me; sinó que és un àmbit que
no està en recessió, sinó en ex-
pansió. Això ho veiem en suc-
cessives inversions al nostre
entorn dels agents econòmics
turístics del territori com en el
flux de visitants als centres tu-
rístics, localitats, platges... Te-
nim molts indicadors que ho
avalen. És un sector que ha
d’estar molt atent a les cir-
cumstàncies canviants, que no
ha d’afluixar en la promoció i
projecció del territori al món, ni
en la política d’inversions per la
millora d’infraestructures i
equipaments turístics, ni en el
turisme d’interior, ni en l’enotu-
risme o agroturisme... i que ha
d’estar molt a prop dels mer-
cats d’origen dels nostres visi-
tants. Tot això, ho hem de fer
amb la seguretat que estem
apostant per un sector que
està fent de “xarxa de salva-
ment” de la nostra economia
perquè crea ocupació i està te-
nint un comportament amb
signes positius.
Quin és el panorama actual al
qual s’enfronten les diputa-
cions? El mateix de sempre:
servir bé al territori, a les per-
sones i als municipis. Si hi ha
canvis legislatius -per part del
govern central o català- que
ens obliguen a processos d’a-
daptació ho farem, però això
no desdibuixarà mai la raó de
la nostra existència: som món
local, en som la cúspide, som
els aliats naturals de les co-
De més a prop...
El principal tret del seu caràcter? La capacitat de treball
I el principal defecte? La meticulositat
El que més valora de les persones... la sinceritat
I el que menys li agrada... la hipocresia
El millor consell que li han donat mai... no en rebo gaires
De petit volia ser... aviador
I què s’imagina fent quan ja no sigui president de la
Diputació? De pagès
Un llibre? “Gora” de Rabindranath Tagore
Una cançó? “Un altre dia al paradís” de Phil Collins
Una pel·lícula? “Reds” de Warren Beatty
Un dels paisatges que més li agrada de la demarcació...
determinats punts dels meandres del riu Ebre
No pot sortir de casa sense... les claus
marques i municipis i aquest
paper el seguirem fent. Ens po-
drem dir d’una altra manera en
funció del procés legislatiu,
però la raó de ser, serà la ma-
teixa: treballar a favor del terri-
tori. Aquesta garantia, els 141
milions d’euros d’enguany que
aniran en benefici del territori,
és diner que anirà directament
als ajuntaments. No és la pri-
mera vegada que les diputa-
cions ens hem d’adaptar als
temps i ho seguirem fent.
Fa poc es va aprovar el Pla di-
rector dels Jocs Mediterranis.
Quin és el paper de la Diputa-
ció? És molt important, princi-
palment perquè l’equipament
insígnia és la Tarraco Arena
Plaça, un espai amb unes altís-
simes capacitats. També per-
què des de l’origen hem sigut
vetlladors permanents econò-
micament i institucionalment
perquè aquesta candidatura
reeixís i s’aconseguís. A la ve-
gada, la Diputació forma part
de l’organització dels Jocs i, en
aquest procés, n’ haurem d’as-
sumir més compromisos que
encara no estan concretats.
Probablement haurem d’ajudar
a la dotzena de municipis de la
demarcació que esdevindran
subseus i també ajudarem a la
millor promoció de la nostra
imatge a través del Patronat de
Turisme, entre altres accions.
El sector turístic noestà en crisi: estàfent de xarxa desalvament de la
nostra economia
ENTREVISTA CIUTAT
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:39 Página 18
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:39 Página 19
A La Part Alta, el barri que ocu-
pa l’espai de l’antiga ciutat me-
dieval, s’hi respira història. I és
que Tarragona és una ciutat
amb una història mil·lenària.
L’antiga Tàrraco, fundada pels
romans, va ser una de les ciu-
tats més importants de la Me-
diterrània.
La Part Alta, el casc antic -par-
cialment rodejat per la muralla
romana- és l’escenari de la ma-
jor part del patrimoni històric
de la ciutat i dels equipaments
museogràfics més importants.
Passejar-hi pels carrers és ser
testimoni de la història, no en
va el barri acull monuments
declarats patrimoni de la Hu-
manitat per la Unesco l’any
2000 i que formen part del
conjunt de Tàrraco: la Muralla -
construïda en època romana i
de la qual encara se’n conserva
un quilòmetre-; el Fòrum, el
Circ, l’Amfiteatre...
Però no només hi trobem mo-
numents romans, també un
important passat medieval.
A la Part Alta hi viuen unes
4.250 persones aproximada-
ment, de les quals vora del
40% és població gran.
És un barri amb un alt teixit as-
sociatiu - un exemple en són
les 5 associacions de veïns que
És l’escenari de la major part del patrimoni de la ciutat i dels equipaments museogràficsmés importants. Els seus veïns i veïnes se senten orgullosos de viure en un dels barris mésemblemàtics de la ciutat
La Part AltaUn barri amb més de 2000 anys d’història
LA PART ALTA CIUTAT
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:39 Página 20
hi conviuen- amb un gran nom-
bre d’entitats que dónen vida al
barri.
Els seus veïns i veïnes - tant els
de tota la vida com els nouvin-
guts - se senten orgullosos de
viure en un dels barris més em-
blemàtics i amb més pes histò-
ric i social de la ciutat. La majo-
ria coincideixen en què és un
barri amb aires de poble on tot-
hom es coneix. Tot i així, la-
menten alguns dels desavan-
tatges que comporta viure en
un casc antic: manca d’aparca-
ments, d’alguns equipaments,
edificis deteriorats, barreres
arquitectòniques...
A continuació us convidem a
conèixer una mica més d’aprop
aquest barri de la mà dels seus
veïns i veïnes- representats en
part per presidents d’algunes
Associacions de Veïns-; de la
consellera del barri -Begoña
Floria-; de la gent que hi treba-
lla; d’ entitats i associacions
que hi conviuen, com el Con-
servatori de Música o les colles
castelleres, etc. Us oferim
doncs, un passeig pel “pulmó
històric” de la ciutat.
I Anna Escolà, periodista I
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:40 Página 21
22 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
LA PART ALTA CIUTAT
Com veu el barri? Ara mateix
bastant bé, s’ha recuperat
força. Encara cal rehabilitar
moltes coses, però la cara ex-
terior es veu bastant bé.
Quins dels projectes que s’hi
han dut a terme veu més re-
llevants? L’equilibri entre l’anti-
guitat i la modernitat que in-
clou preservar el patrimoni
sense oblidar els seveis bàsics.
El que conserva el barri té
2.200 anys d’història i s’ha
aconseguit preservar-ho molt
bé.
Què creu que hi falta? Intensi-
ficar més el manteniment de
molts edificis i cases.
Des que va arribar al barri, en
què ha canviat? Els barris els
canvien les persones, i a la Part
Alta s’hi ha recuperat la imatge
i el color de la part antiga.
Abans el barri es veia insegur,
però ara hi ha una convivència
bastant bona i la delinqüència
ha baixat.
I què és el que més li agrada?
La Part Alta sembla que sigui
un món diferent de Tarragona
...és una zona on s’hi respira
molta tranquil·litat. No es pot
marxar del barri sense conèi-
xer la història de la ciutat.
Antonio LópezPresident de l’A.V. del carrer de la Merceria i voltantsdes de fa 14 anys. Del barri, destaca l’equilibri entrel’antiguitat i la modernitat
Com veu el barri? Ha millorat
molt des de fa temps. Amb el
Pla Integral de la Part Alta
s’han arreglat molts carrers i
moltes façanes, ara ja tenim re-
collida selectiva, antenes de wi-
fi, però és un barri maltractat.
Som el buc insígnia, l’aparador
de tothom que ve aquí, i crec
que no se li fa el cas que se li
hauria de fer.
Quines mancances té?Al barri
hi ha força gent gran i ens tro-
bem que no tenim serveis de
dia per a ells -un local on poder
anar- així com també hi ha te-
mes de mobilitat que s’han de
resoldre, ja que hi ha moltes
cases sense ascensor. També
hi ha molta gent que es queixa
del soroll de bars i terrasses...
Quins projectes creu que s’hi
haurien de dur a terme ?
S’hauria d’arreglar el tema dels
edificis abandonats, millorar la
neteja i recollida d’escombra-
ries i controlar més la circula-
ció de vehicles.
Manel RoviraDe la Part Alta i president de l’A.V. de la Part Alta desde fa 7 anys. Creu que al barri s’hauria de solucionarel tema dels edificis abandonats
Com veu el barri? Cada dia
està millor i més digne, però no
tenim casal d’avis. Ho hem de-
manat i ens han proposat anar
al Centre Cívic, però allí nor-
malment s’hi fan moltes activi-
tats, i no disposem d’una sala
lliure. Ara també ens trobem
que no hi ha diners, i això atura
molts projectes. També hi tro-
bo a faltar botigues de primera
necessitat i més espais d’apar-
cament, perquè molta gent es
posa als aparcaments dels
veïns .
Quins creu que són els pro-
jectes més importants que
s’hi han fet? El Pla Integral de
la Part Alta, amb el qual s’han
restaurat moltes façanes i
s’han fet carrers nous com ara
el de la Nau, el carrer de l’Enra-
jolat, s’han guarnit places...
Què és el que més li agrada?
M’agrada tot, jo he nascut aquí.
El veig molt bonic tot i que ha
canviat molt pel que fa a les
botigues i el tracte amb la gent,
i és que abans es vivia més al
carrer, ara la gent es tanca més
a casa.
Francesc GarcíaDel barri de tota la vida, és president de l’ A.V. CascAntic i Voltants des de fa 3 anys. Considera que albarri li falta un casal d’avis i botigues de 1a necessitat
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:40 Página 22
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:40 Página 23
24 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
Com veu el barri de la Part Al-
ta i la seva gent? El veig un ba-
rri singular amb una identitat
molt forta, amb història i amb
un sentiment de barri més alt
que en d’altres de la ciutat de
Tarragona. La transformació
urbanística va portar-hi nous
veïns, gent nouvinguda que
conviu amb els del barri“de to-
ta la vida”.
Com convenceria algú perquè
hi anés a viure? El barri té un
encant especial. No hi dormo
però sempre l’he viscut molt, el
conec molt bé i el gaudeixo. A
algú el convenceria des del
punt de vista que és un barri
que compta amb el millor de la
ciutat. Té dificultats atès que
és un barri històric, però hi pe-
sen molt més les coses bones.
Quin és la seva relació amb
els veïns i veïnes de la Part Al-
ta? Molt propera, gent amb qui
és fàcil poder trobar-se i conèi-
xer-se. Són gent molt participa-
tiva i associativa amb qui man-
tinc una relació agradable.
Quin és el seu racó preferit
del barri? En tinc molts perquè
el barri m’agrada molt: la plaça
del Pallol; la plaça del Fòrum; la
Catedral; el Seminari...hi ha es-
pais preciosos.
Quins són els últims projec-
tes més importants que s’hi
han dut a terme? El Pla Inte-
gral de la Part Alta (PIPA) és
l’acció més important que s’hi
ha fet i que està significant
transformacions a diferents ni-
vells com ara l’arranjament del
carrer Enrajolat, les subven-
cions per a la rehabilitació de
façanes, les accions de suport
a la gent gran...és un pla que
encara està en vigor i que ha
impulsat la dinamització de les
associacions de comerciants
per a reanimar el teixit comer-
cial. Ha estat una eina molt im-
portant per al barri.
I els que estan previstos? En-
cara hi ha projectes del PIPA,
per exemple, fa poc van co-
mençar les obres al carrer Trin-
quet Vell i carrer Sant Domè-
nech per recuperar espais per
als vianants. També s’està ti-
rant endavant l’Hotel Ca l’Ar-
diaca.
Què creu que li falta al barri?
Al barri tenim un problema
amb la recollida selectiva. S’ha
millorat molt amb la neteja dels
carrers, però ara cal resoldre la
recollida selectiva i això, des
del meu punt de vista, reque-
reix una reflexió entre tots: de
l’Ajuntament i també veïns i
veïnes, per actuar amb el mà-
xim civisme. De fet, ja s’ha es-
tudiat com millorar-ho, però
falta posar-ho en acció. Una al-
tra cosa que hi trobo a faltar és
la manca d’espais de consens
general. Hi ha molts interessos
diferents al barri i, des del meu
punt de vista, falta més cohe-
sió entre la societat civil pel
que fa als objectius comuns.
I un casal d’avis? La Part Alta
en té de propers que no són
pròpiament del barri però que
hi cauen a prop, com el que hi
ha darrere del Teatre Metropol.
Si parlem d’equipaments,
abans apostaria per un de co-
munitari polivalent que no pas
un d’específic per a la gent
gran. És a dir, un espai pensat
per a tots els veïns i veïnes del
barri, avis, però també joves.
Els veïns consideren que hi ha
un gran nombre d’edificis
abandonats al barri, està pre-
vist prendre alguna mesura al
respecte? Vam fer un Ban fa
uns mesos recordant als pro-
pietaris l’obligació que tenen
de mantenir els seus edificis en
bon estat, ja que tenir cura d’a-
quests immobles és la seva
responsabilitat.
Algú que vingui a la Part Alta
no pot marxar sense...passar
pel mercat de la Plaça del Fò-
rum un dissabte al matí, visitar
el Museu d’Història i sense
passejar-se pels carrers.
Begoña Floria és Tinenta d’alcalde de Medi Ambient, Llicències, Mobilitat i Cooperació. Ésregidora i portaveu del Grup Municipal Socialista des del 2007 i va ser la responsable deComunicació, Participació i Societat de la Informació fins el 2011
El barri, tot i que tédificultats atès queés històric, comptaamb el millor de la
ciutat
Begoña FloriaTinenta d’Alcalde iconsellera del barride la Part Alta
LA PART ALTA CIUTAT
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:40 Página 24
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:40 Página 25
26 I VIU Tarragona
Què representa el Conserva-
tori per a la ciutat? Un lloc on
s’ensenya música i d’on surt
una xarxa d’afeccionats i pro-
fessionals que nodreixen les or-
questres, bandes, cors i cen-
tres de música. Si mirem les
escoles i els conservatoris de la
demarcació, molts dels profes-
sors són exalumnes del nostre
centre. Per altra banda, el Con-
servatori ofereix concerts i ac-
tivitats obertes a la ciutat i ac-
cessibles a un públic divers.
De quins projectes duts a ter-
me es sent més orgullosa des
que és directora? De molts.
Començant per la consolidació
de les formacions instrumen-
tals i vocals com l’Orquestra
Simfònica; l’Orquestra de Cam-
bra; la Banda de Grau profes-
sional; els grups de percussió,
de metalls, de guitarres, els
cors, etc. El fet de tocar en
grup des de petits motiva i de-
senvolupa les capacitats so-
cials i musicals dels alumnes i
ens permet tenir com a centre
unes formacions que poden in-
terpretar un programa de ni-
vell. D’altra banda, hi ha una
sèrie de projectes rellevants
que ja tenen una història de
més de 10 anys: el Festival In-
ternacional de Música i les
colònies de Vent Fusta; el XI
Circuit Guitarrístic; la Mostra
de Joves Guitarristes o Pianis-
tes i el muntatge de l’aula de
cant. En la vessant de gestió,
estem orgullosos de ser el pri-
mer i únic conservatori de Ca-
talunya que ha obtingut el cer-
tificat de la ISO 9001. Actual-
ment estem treballant en el
model d’excel•lència EFQM per
seguir en la línia de millora con-
tínua de la Diputació.
I quins són els que tenen en-
tre mans a curt termini? Hem
engegat una sèrie de concerts
socials-humanitaris perquè
creiem que la solidaritat és un
dels valors que els joves mú-
sics han de tenir. Aquest curs
hem participat en dos concerts
per a la Marató. També tenim
intercanvis amb diferents con-
servatoris i escoles de música,
trobades de saxos, clarinet... i
una sèrie de concerts on aco-
llim a exalumnes que estan fi-
nalitzant els estudis superiors.
Cal mencionar un nou projecte
en què s’està treballant i que es
diu “El Rei del Vent“, un conte
musical amb argument i músi-
ca de professors i interpretat
per tot el departament de vent
del centre. Està previst poder-
lo estrenar al maig.
Us agrada estar ubicats al ba-
rri de la Part Alta? Sí, estem
en un dels carrers més em-
blemàtics per on passa molta
gent. Tot i que les instal•lacions
se’ns queden petites, la casa
Montoliu és un edifici senyorial
que dóna un caliu especial al
centre.
Quina és la vostra connexió
amb el barri? La nostra relació
és d’integració. Ens agrada que
se senti música des del carrer i
aprofitem el Festival Interna-
cional de Música per fer la
Inauguració en algun espai de
la Part Alta amb espectacles
Nascuda a Saragossa, va realitzar els estudis de Magisteri i els estudis superiors de Piano iCambra a Tarragona i Barcelona. Actualment compagina la docència amb la direcció delcentre. Va ser-ne cap d’estudis i ara n’és directora des de fa 13 anys
Al Conservatoricreiem que els jovesmúsics han de tenir
el valor de lasolidaritat
LA PART ALTA CIUTAT
Marta Sardaña, Directora del Conservatoride Música
oberts a tothom. Pares, mares,
alumnes i professors també
gaudim dels avantatges d’estar
al barri en els moments d’es-
barjo.
Què és el que més us agrada?
La tranquil•litat i l’entorn patri-
monial començant per la prò-
pia Casa Montoliu. Surts del
conservatori i pots visitar els
monuments i espais històrics
que tenim al voltant.
I quines mancances li trobeu?
El que més ens ha afectat és el
control del mal estat d’alguns
immobles i el perill que supo-
sen. El projecte que creiem
més urgent és la reparació de
l’entrada al conservatori per-
què recuperi el seu aspecte
d’edifici emblemàtic.
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:40 Página 26
VIU Tarragona I 27
Què es pot estudiar al Con-
servatori de Música de Tarra-
gona? Al nostre centre s’ini-
cien els estudis de música a l’e-
dat de 6 anys. En el primer
curs es fa un contacte directe
amb la música, i al següent l’a-
lumne comença les classes in-
dividuals d’instrument. S’im-
parteixen dos blocs diferen-
ciats d’estudis: nivell elemen-
tal -coincidint amb els estudis
de Primària- i Grau Professio-
nal. Per accedir al Grau cal fer
una prova d’accés on els alum-
nes han de demostrar les se-
ves capacitats tant en llenguat-
ge musical com d’instrument.
Al finalitzar els sis cursos de
Grau Professional obtindrà el
títol professional de música en
l’especialitat escollida. Al mar-
ge de l’ensenyament reglat,
també s’ofereixen classes indi-
viduals de cant per preparar
l’accés a Grau.
Quines són les especialitats
al Conservatori? Aquí es pot
estudiar piano, guitarra i la ma-
jor part dels instruments inte-
grants de l’orquestra i la ban-
da: violí, viola, violoncel, con-
trabaix, oboè, clarinet, fagot,
flauta travessera, saxo, trom-
peta, trombó, trompa, tuba,
bombardí, percussió. Som, a
més, un dels pocs centres on
s’imparteix l’especialitat d’or-
gue. A partir de Grau, un cop
els alumnes tenen la veu for-
mada, també es pot estudiar
l’especialitat de cant.
Amb quants professors i
alumnes compta el centre?
Actualment compta amb 313
alumnes d’escola i 183 de Grau
Professional i amb una plantilla
de 40 professors.
Quin és el perfil de l’alum-
ne/a del Conservatori? Hi ha
dos perfils bastant diferenciats
entre escola i Grau.A l’escola,
és generalment la família la
que decideix inscriure el seu
fill/a al centre perquè aprengui
i gaudeixi de la música, perquè
l’ajudi en la seva educació glo-
bal. L’estudi d’un instrument
implica disciplina, dedicació,
organització... i això és el que la
major part de pares cerquen
per al seu fill/a. A grau profes-
Titulada en Magisteri musical, superior deLlenguatge musical i de piano. També ésprofessora de Llenguatge musical
Mercè IglesiasCap d’estudis de l’escoladel Conservatori
sional, l’alumne és més cons-
cient del paper que la música
representa en la seva vida. La
major part tenen com a objec-
tiu finalitzar el grau professio-
nal i alguns d’aquestos conti-
nuaran amb estudis superiors.
N’hi ha molts de la Part Alta?
Tenim alumnes de tot Tarrago-
na, tant del centre com de ba-
rris o pobles de les rodalies. Tot
i així, el major nombre d’alum-
nat pertany a escoles del vol-
tant. Un 10% d’aquests viu a la
Part alta.
Més enllà del marc educatiu,
quines activitats organitza
l’entitat? Les activitats que es
realitzen al llarg del curs són
molt nombroses. Gaudim d’un
professorat molt implicat en la
seva feina, tant dins com fora
de l’aula. A banda de tots els
cursos o tallers de formació
per l’alumnat (master-classes,
estades de treball, intercan-
vis...) també es programen tot
tipus d’activitats que apropin
aquest art a la ciutat orienta-
des als més petits; a les famí-
lies i per al públic en general.
LA PART ALTA CIUTAT
El Conservatoricompta amb 313
alumnes d’escola i183 de GrauProfessional
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:41 Página 27
Març-Abril 2013
LA PART ALTA CIUTAT
Com has vist canviar el barri
des que vas obrir el restau-
rant? El barri ha canviat molt.
A principis de la dècada dels
90 va començar a millorar, so-
bretot a nivell social. Hi ha aju-
dat també la recuperació de
les restes romanes, l’arranja-
ment del carrer Major, del ca-
rrer la Nau...Aquests canvis fí-
sics van propiciar que els ma-
teixos tarragonins no donessin
l’esquena al barri. D’altra ban-
da, les festes Majors de la ciu-
tat també l i han donat una
gran empenta al barri, ja que
va ser aquí mateix a la Part Alta
on es van començar a organit-
zar les activitats que l’han fet
proliferar. Aquí he de dir que el
sector de la restauració també
hi ha ajudat...en definitiva, han
estat una suma de factors.
Després, a part ir de l ’any
2000, va començar la prolife-
ració dels bars i restaurants.
Com veus el barri? És un barri
que m’agrada molt. Podria mi-
llorar el tema de la neteja i
també dels pàrkings i la circu-
lació, que és la gran assignatu-
ra pendent per aconseguir que
vingui més gent al barri.
Què hi trobem, al Quim i Qui-
ma? Al Quim i Quima apostem
per la qualitat i el preu. Fem
cuina d’aquí, mediterrània,
propera, de temporada. Som
un restaurant que ens hem
anat adaptant en funció dels
temps, vam començar amb
una cuina jove per a gent jove
i, a la llarga, les coses han anat
canviant...abans hi havia més
gent treballant i fent vida diària
al barri i, com que això ha can-
viat, ara ens dediquem més a
fer tapes i montaditos.
ARPA: l’Associació gastronòmica
Quins són els requisits per
formar part de l’Associació?
Els restaurants que formen
part de l’ARPA han d’oferir una
carta de qualitat i compromís
amb la gastronomia, ser de la
Part Alta i tenir el producte Es-
trella Damm, patrocinador
nostre.
Quins avantatges tenen els
restaurants que en formen
part? Principalment, participar
en accions que si no fossin de
l’Associació no podrien, i tam-
bé comptar amb el material de
l’Associació a l’hora d’organit-
zar esdeveniments de gran en-
vergadura.
Quines activitats organitzeu?
Participem a les accions que
s’organitzen des de Tarragona
Gastronòmica organitzant les
“Jornades del peix blau”. Pel
que fa a les pròpiament nos-
tres, enguany hem dut a terme
la segona edició de “somriu a
la crisi” on hi participen els 18
restaurants i 11 cellers. Els res-
taurants retallen a meitat de
preu la seva oferta gastronòmi-
ca i també regalen una ampolla
de vi per cada ampolla que de-
manen els clients.
Una altra és el “sopar sota els
focs”. Durant les nits dels focs,
anem al passeig de les palme-
res i cada restaurant hi munta
un estand i fa 5 plats – 5 ra-
cions de les seves cartes- pel
preu de 5 euros cadascuna. A
més amés, ho acompanyem
d’un servei chill-out, d’actua-
cions de teatre per a nens,etc.
També participem al concurs
de castells proporcionant en-
trepans i begudes; participem
a la iniciativa de “l’espineta
amb caragolins” i els “arrossos
de diumenge” per les festes de
Santa Tecla; etc.
Amb la crisi s’han donat de
baixa alguns restaurants? No,
al contrari, se n’han adherit
més. Són temps en els quals la
gent se n’adona que cal suport
i treball en comú.
Com veus el barri? M’agrada
perquè s’hi respira la història,
la Part Alta és un òrgan viu i la-
tent de la ciutat. M’agrada es-
pecialment el fet que sigui un
barri bohemi amb molts artis-
tes – d’aquí el fet que el restau-
rant es digui “Taller de cuina”-;
el mercat de la plaça del Fò-
rum, que sigui un barri on tot-
hom es coneix i on pot passar-
hi qualsevol cosa. D’altra ban-
da, crec que és un barri on s’hi
hauria de millorar el tema de
l’aparcament i de les escom-
braries.
L’Associació de Restaurants de la Part Alta integra 18 establiments i va néixer per unificaresforços i impulsar la gastronomia del barri. Entre d’altres activitats, organitzen l’edició“somriu a la crisi” i “sopar sota els focs”. Óscar García n’és el president.
Francesc Lledó, Propietari del restaurantQuim Quima
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:41 Página 28
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:41 Página 29
30 I VIU Tarragona
LA PART ALTA CIUTAT
La Colla de Castellers Xiquets
de Tarragona va néixer l’any
1970 com a conseqüència de la
fusió de les dues agrupacions
existents aleshores. Des de lla-
vors, s’ha consolidat com una
de les deu millors agrupacions
de Catalunya. Aquests es-
forços han estat reconeguts :
l’any 1977 l’Ajuntament de Ta-
rragona li va atorgar la Medalla
de Plata de la ciutat; l ’any
2000, en motiu del 30è aniver-
sari, onze castellers de la colla
van ser reconeguts com a te-
clers d’honor per l’Ajuntament
de Tarragona i, un any després,
la Generalitat els atorgava la
Creu de Sant Jordi.
Els Xiquets llueixen una camisa
a ratlles blanques i vermelles.
És per aquest motiu que són
coneguts arreu pel seu sobre-
nom, els matalassers.
A Viu Tarragona entrevistem al
seu cap de colla, el Roger Peiró.
Quin és el paper fonamental
del cap de colla? La meva
aportació passa per dibuixar el
camí i intentar facilitar escena-
ris per aconseguir els reptes.
Quins trets ha de tenir? En-
tenc que hi ha mil maneres
d’enfrontar el càrrec. Jo crec
que cal una mentalitat forta,
dosis de practicitat i estar
sempre obert a escoltar opi-
nions.
Ser casteller es porta a la
sang? Què et va portar a ser-
ho?No hi ha una única manera
ni edat per arribar als castells.
Jo vaig entrar a la colla d’ado-
lescent, m’atreien molt les rat-
lles de la camisa dels Xiquets.
Com es forma un bon equip?
Estimulant l’individu i fomen-
tant la unitat del grup. Cal sa-
crifici i treball col•lectiu, com-
partir hores de feina i buscar
reptes en comú. No és una re-
cepta senzilla.
De quines actuacions de la
temporada passada us sentiu
més orgullosos? El 2012 ha
estat un bon any, destacaria
moltes petites passes enda-
vant. Crec que la colla que som
avui és molt més forta que un
parell de temporades enrere.
I de les que teniu previstes,
quines ens destacaríeu? Ser
casteller a Tarragona porta
molt implícit esperar els dies
de festa gran. La plaça de les
Cols per Sant Magí i la de la
Font per Santa Tecla mai mar-
xen de la ment i sempre són a
l’horitzó.
Quines altres activitats orga-
nitza la colla a banda de la
castellera? Com a entitat amb
vocació social sempre inten-
tem buscar un punt lúdic pa-
ral·lel a la feina ordinària. Això
es tradueix en activitats festi-
ves, recreatives i esportives.
Quants nens i nenes formen
part de la canalla de la colla?
N’hi ha molts de la Part Alta.
L’equip de canalla el formen
una vintena de nens. Per proxi-
mitat i lligams sempre hem tin-
gut nens que viuen prop de la
seu de la colla, és part de l’en-
cant.
Què és el que més us agrada
d’estar ubicats a la Part
Alta?La connexió amb la ciu-
tat; tenir la colla a la Part Alta
implica ser prop de les coses
importants que es couen a Ta-
rragona. El sentiment que la
colla té per l’enclau on està ubi-
cada és fa difícil d’expressar
però es percep rapidíssima-
ment.
I del barri?La Part Alta respira
història per tot arrreu. Ser del
barri signifca pertànyer a la tra-
dició genuïna, a la identitat ta-
rragonina.
I què li trobeu a faltar? Bàsi-
cament problemes relatius a la
logística. Accessos i aparca-
ments sovint semblen qües-
tions perdudes al barri.
Peiró té 29 anys i ha viscut a la Part Alta. Enguany ha començat la seva 4a temporada alcapdavant de la part tècnica de l’entitat, on també hi ha un germà seu. Va entrar a la collad’adolescent “perquè li atreien les ratlles de la camisa dels Xiquets”
Roger Peiró,Cap de Colla Xiquets de Tarragona
Un bon equip esforma estimulant
l’individu ifomentant la unitat
de grup
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:41 Página 30
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:41 Página 31
32 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
La Colla Jove Xiquets de Tarra-
gona es va crear l'any 1979 fruit
de les ganes d’un conjunt de jo-
ves per recuperar les tradi-
cions de la ciutat. Al novembre
de 1979 la colla va fer la seva
primera actuació a Cornudella
de Montsant. A l’octubre, la
Diada de l’Esperidió va ser l’es-
cenari on la Colla va acomiadar
la millor temporada amb el 1r
5d8a carregat de la seva tra-
jectòria. El color de la seva ca-
misa és el morat.
En quin moment es troba, ac-
tualment, la colla? En un molt
bon moment, tant en l’aspecte
casteller, on hem portat a ter-
me la millor temporada de la
nostre història, com a nivell so-
cial, ja que per quantitat i quali-
tat de la gent que activament hi
formem part dona molt bona
esperança al futur de l’entitat.
De quines actuacions de la
temporada passada us sentiu
més orgullosos? N’hi ha và-
ries, diades com el Quadre de
Santa Rosalia de Torredemba-
rra, en que fem dos castells de
nou (mai ho havíem fet abans
de l’agost). El retorn a la Diada
de Sant Fèlix a Vilafranca, en
que ens ressituem per encarar
un gran final de temporada. La
Diada de Festa Major de Santa
Tecla on fem els millors regis-
tres amb colles de màxim nivell
al voltant, descarregant el 1r
9de8 i tornant a carregar el
Grau és president de la Colla des de fa dosanys. Assegura que la Colla es troba en unmolt bon moment casteller i social
Albert GrauPresident de la Colla Jovede Tarragona
5de9f, junt amb el 3de9f, i la
més valorada de les actuacions
del 2012 i fins avui, com és la
de les Fires de Sta Teresa del
Vendrell.
I de les que teniu previstes,
quines ens destacaríeu? A
part de les anomenades, la Dia-
da de la Festa Major de Vilano-
va, per la Mare de Déu de les
Neus, i sobretot, la Festa Major
del Catllar, una Plaça que ens
hi sentim com a casa i que es-
perem poder-hi oferir el màxim
aquest any.
Quines altres activitats orga-
nitza la colla a banda de la
castellera? La Colla és una en-
titat que des de la seva creació,
sempre ha mirat d’estar pre-
sent en el moviment cultural de
la ciutat. En temes de canalla
sempre hem intentat tenir-hi
una implicació important, no
com a pedrera de castellers, si-
nó amb la consciència que els
castells són part de la seva cul-
tura popular i que el que neces-
sita el món dels castells és
gent que els senti com a quel-
com propi. Festes tant arrela-
des com Carnaval, la festa del
Futur és Jove, la participació en
el Parc de Nadal, en són una
mostra. D’altra banda, en l’àm-
bit més festiu, la participació
en totes els Festivals Dixie de
Tarragona, col·laboracions en
actes de les Festes de Sant Ma-
gí i Santa Tecla, mitjançant l’As-
sociació d’Amics de la Colla Jo-
ve, amb el Premi d’Assaig Cas-
teller, Premi Instagram de Foto-
grafia castellera per Santa Te-
cla, Concurs de Pastissos,
Campionat d’estirar corda,
Concerts, etc.
Què és l’Associació d’Amics
de la Colla Jove? És una enti-
tat creada als anys 80 per do-
nar cobertura a l’entorn de la
Colla Jove. Els seus associats
són seguidors, castellers, afec-
cionats i familiars de la Colla.
L’Entitat porta a terme multi-
tud d’actuacions a l’entorn de
la Colla, procedint a fer un teixit
social al voltant dels castellers
de la Jove.
Què és el que més us agrada
d’estar ubicats al barri? Els
castells es fan grans en aquest
barri. Tarragona després de la
Guerra del Francès queda molt
despoblada. La Part Alta a pe-
sar d’això, esdevé el nucli més
important de la primera època
d’or dels castells. A 1851, es fa
el primer castell de 9 de la
història per les Festes de Santa
Tecla, a la Plaça de les Cols. És
aquí on els castells es van fent
grans i aconseguint noves fites
per decisió dels castellers va-
llencs i de tots els dels territori
que venien a Tarragona per la
Festa Major. Els carrers de la
Part Alta estan impregnats de
la història dels castells. La ubi-
cació del nostre local ens fa
sentir molt pròxims a la tradi-
ció que estimem.
I quines mancances li trobeu?
Les trobem en el local en sí, no
en la ubicació. La nostre entitat
s’ha fet molt gran. Dins del pa-
norama casteller, som la Colla
que te el local més petit pels
castells que fem. La necessitat
de compartir espais entre dife-
rents àmbits de la Colla fan que
hàgim de posar molt bona vo-
luntat i sincronia. És per això
que treballarem per aconseguir
la complicitat de les entitats
que tenim al mateix edifici per
millorar-ho.
Quina relació hi ha entre les
dues colles de la ciutat? Una
relació institucional bona, en-
cara que rivals. Som molt dife-
rents en moltes coses, però hi
ha una coincidència important,
defensem els Castells i a Tarra-
gona.
La Colla sempre hamirat d'estarpresent en el
moviment culturalde la ciutat
LA PART ALTA CIUTAT
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:41 Página 32
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:42 Página 33
34 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
Valls va començar a publicar narrativa a la dècada dels 80. Com a periodista ha treballat enpremsa escrita, ha col·laborat en revistes i diaris, ha fet televisió i ha estat director deTarragona Ràdio. Ha publicat més d’una desena de llibres i en molts hi apareix la Part Alta
Com veus el barri? La Part Al-
ta és un barri antic, de fet, és
dels més antics d’Europa. Cada
dia trepitgem els llocs per on
van fer-ho personatges histò-
rics... Tenint en compte això,
crec que la gent d’aquí no té
l’autoestima que hauria de te-
nir en un barri d’aquestes ca-
racterístiques que ha estat tes-
timoni dels passejos de reis i
d’altres personatges univer-
sals.
Quina és la teva vinculació
amb el barri? Visc aquí des de
fa 30 anys, hi treballo i també
hi tinc el meu estudi, així que
gairebé no en surto. A més, és
un barri on ho tens tot a mà, ai-
xí que a vegades travesso la
Rambla Vella per treure el cap i
“per veure com és el món”.
Què et va seduir, del barri, per
instal·lar-t’hi? Quan vaig arri-
bar a Tarragona, als 22 anys, el
poeta mallorquí Jaume Vidal
Alcover i l ’escriptora Maria
Aurèlia Capmany em van obrir
les portes de casa seva i em
vaig quedar fascinat pel pis, pel
barri...i vaig pensar : “quan si-
gui gran vull viure en un lloc ai-
xí”. I és que la Part Alta té molt
d’encís i està carregada
d’història, és un barri que ha
viscut les guerres, revolucions,
caigudes dels Imperis...ha es-
tat el centre neuràlgic de la ciu-
tat durant 2.000 anys. I, tot i
que està ubicat enmig d’una
ciutat moderna, t’hi sents com
si et trobessis en un poble.
D’altra banda, és un barri molt
eclèctic on hi conviuen artistes,
funcionaris, escriptors, turis-
tes...gent de tots els colors i
que parlen totes les llengües.
Tinc la sort de viure a l’antic es-
tudi del meu sogre , el pintor
Josep Icart.
Li canviaries alguna cosa? Fa
molts anys, gent de la meva ge-
neració vam apostar pel barri
com a lloc residencial i vam
col•laborar en la seva restaura-
ció, i ara s’ha convertit en un
lloc més lúdic on ambdues co-
ses – el descans i l’oci - es con-
tradiuen. Des del meu punt de
vista, l’Ajuntament de Tarrago-
na des de fa 20 anys no ha sa-
but definir-se i trobar-hi un
equilibri. D’altra banda, també
m’agradaria que Ca La Garsa
estigués més ben conservat, ja
que és un llegat medieval jueu
importantíssim per a Tarrago-
na .
Quina és la influència de la
Part Alta a la teva obra? Els
artistes en general som el que
vivim, mengem i respirem. Així
doncs, en moltes de les meves
obres hi surt la Part Alta. De
fet, es podria dir que veig la vi-
da des d’un pany de porta d’u-
na perspectiva d’història, de
bars, de cultura, de gent de ba-
rri...tot això et crea una dimen-
sió vital que es veu reflectida
en les meves obres.
Quins projectes tens ara ma-
teix entre mans? Aquesta pri-
mavera surt al carrer “La pell
de Déu”, una novel•la fantàstica
d’aventures on s’hi combinen
la fantasia, la filosofia i l’amor.
També estic treballant en un lli-
bre sobre Israel amb entrevis-
tes a la gent d’ allí de totes les
bandes, posicions, ideologies i
colors, un llibre que pretén re-
flectir un país normal on la
gent - víctimes dels seus go-
verns- vol viure en pau.
Com a periodista, com veus la
situació actual dels mitjans
locals? Tota la vida he treballat
en mitjans locals i crec que la
informació local és la més res-
ponsable de totes, ja que no es
pot frivolitzar ni mentir d’algu-
na cosa que coneixes. És un
periodisme que fa un servei
importantíssim al qual no s’ha
de renunciar i que està patint
una gran crisi .
Algú que vingui a la Part Alta
no pot marxar sense... Fer un
vermut o un cafè a una terras-
sa i sentir que forma part no-
més d’un instant de l’eternitat.
“La Part Alta és unbarri eclèctic que té
molt d’encís i queestà carregat
d’història”
LA PART ALTA CIUTAT
FrancescValls-Calçada Periodista, escriptor iveí de la Part Alta
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:42 Página 34
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:42 Página 35
CULTURAACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA
Dame Besos
er què “Dame besos”?
Quan estàvem pensant
quin nom donar-li al pro-
jecte vam adonar-nos que ara
més que mai, tots necessitem
afecte. I quina millor mostra
que un petó? I d’aquí va néixer
“dame besos”. És una filosofia
de positivisme i “bon rotllo”
que intentem reflectir en totes
les nostres cançons.
Com definiríeu el vostre disc?
És un treball amb molta ener-
gia que es mou entre pop rock i
punts de punk melòdic o rock
and roll. Entre les 10 cançons
n’hi ha una d’especial, “Gloria”,
dedicada al nostre germà de 7
anys. Hi trobem cançons que
parlen d’amor, desamor, de les
xarxes socials...totes basades
en històries reals que ens han
passat a nosaltres. Les escri-
vim nosaltres i en Paco Enlalu-
na ens en fa la correcció literà-
ria.
I entre elles hi ha l’himne dels
Jocs Mediterranis “competir
és compartir”. Què ha signifi-
cat per a vosaltres aquesta
cançó? Com que érem novells,
ens va ajudar molt. Ens vam
assabentar que hi havia el pro-
jecte de la candidatura dels
jocs i que es necessitava un
himne, i justament en aquells
moments estàvem gravant el
nostre disc i vam decidir pre-
sentar-nos-hi. La nostra sor-
presa va ser quan ens van dir
que la nostra havia estat la
cançó escollida. A partir d’aquí
va començar a sonar a tot
arreu...Ara ja ens hem consoli-
dat i la gent ens coneix com a
marca, però en aquell moment
ens va donar una empenta im-
portant.
Quins projectes teniu entre
mans? Tenim el nostre 2n disc
composat i maquetat, falta
portar-lo a l’estudi de gravació.
També un videoclip nou – el
nostre primer videoclip - amb
el que pretenem obrir-nos una
porta al món. És una versió de
la cançó Smile de Charlie Cha-
plin de la qual en vam voler fer
la nostra versió. No l’hem tra-
duïda precisament perquè vo-
lem donar-nos a conèixer
arreu, i els idiomes t’obren por-
tes. Tenim la intenció de pre-
sentar-lo aquí a Tarragona...
Com va sorgir la idea? Un cop
vam tenir-ho pensat vam estar
mirant diverses localitzacions, i
al final vam escollir la Casa
Castellarnau, una casa museu
preciosa que ens proporciona
un escenari molt elegant. Ens
acompanyen violinistes del
Conservatori de música de la
ciutat, i hem comptat amb la
col•laboració desinteressada
de moltes persones que ens
han ajudat a fer-ho realitat:
Yasmina Alcario amb l’atrezzo;
la sabateria Las Américas amb
les sabates; la Laia de Molina
amb els tocats; Àlex Pouget i
Gastón com a músics; FilmOfi-
ce ens ha proporcionat la loca-
lització...
Amb qui us inspireu? Escol-
tem tot tipus de música - clàs-
sica, pop - rock, melòdica- ja
que ens agraden molts grups i
de gairebé tots en treus alguna
idea.
On es troba el vostre públic?
Ens hem presentat a Tarragona
i província fent concerts, però
la nostra intenció és obrir fron-
teres. Tenim plantejat fer un
llançament a tot l’estat que
anirà de la mà dels Jocs Medi-
terranis i també a nivell parti-
cular.
Viviu de la música? No en vi-
vim, és un sobresou. El que
guanyem treballant ho inver-
tim en la música.
Com sobreviuen els grups de
música actualment? Tenint
una feina alternativa. Avui dia,
els que encara no som massa
coneguts ens ho hem de pren-
dre com un hobby molt car que
porta molta feina. Però com
que és un art que el sents tant,
no t’importa perquè l’estàs
gaudint. A partir d’aquí t’inven-
tes fórmules i t’espaviles...
I Anna Escolà, periodista I
El grup treballa en el seu segon discDame Besos són els germans Tonet i Joanet Blázquez de Tarragona. El projecte va néixer fa2 anys amb el seu primer disc que duu el seu nom,“Dame Besos”, i ara tenen el segon “alforn”. Els “pares” de l’himne dels Jocs Mediterranis també han fet el seu 1r videoclip
P
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:49 Página 36
ENTREVISTA CULTURA
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:49 Página 37
Març-Abril 2013
SETMANASANTA CULTURA
Durant prop de cinc hores
del Divendres Sant, totes les
germandats, confraries, gre-
mis i associacions cristia-
nes de Tarragona recorren
conjuntament els principals
carrers de la Part Alta i del
centre de la ciutat per exhi-
bir els passos que represen-
ten la passió i mort de Jesús
– 20 en total-. Joan Álvarez,
coordinador general de la
processó, ens comenta que
pel que fa a l’Època Moder-
na, la celebració d’aquest
acte només es va interrom-
pre durant els anys de la
Guerra Civil i algun any en
concret per culpa de les plu-
ges. El recorregut – de 2
km- representa una dificul-
tat afegida atès a l’orografia
dels carrers de la Part Alta.
El protocol de la Processó-
seguida per unes 3.000 per-
sones a la ciutat -segueix un
ordre marcat pel guió i la
tradició: cada confraria té la
seva posició en la processó i
és responsable de dur un o
més passos. Són els por-
tants de cada confraria qui
duen a espatlles o en rodes
les figures que simbolitzen
un episodi de la passió i
mort de Jesucrist.
El símbol més representatiu de laSetmana Santa
Joan ÁlvarezCoordinador de la Processódel Sant EnterramentUna de les congregacions de la
ciutat, la Reial i Venerable Con-
gregació de Nostre Senyor Je-
sucrist de la Sang, és l’encarre-
gada d’organitzar aquesta pro-
cessó.
Què significa per a vosaltres
celebrar aquest acte em-
blemàtic? Una tasca de satis-
facció, orgull i molta responsa-
bilitat, tot envoltat de la religio-
sitat de l’acte.
Quin és el mèrit d’haver-lo ce-
lebrat durant 500 anys? El
mèrit és de totes les confraries
i de la tradició, cultura i religio-
sitat d’un poble. D’altra banda,
també l’assistència massiva
per part del públic, que està
format per gent d’aquí i per tu-
ristes que venen a veure-la i
viure-la.
Hi ha hagut molts canvis pel
que fa a l’organització de la
processó?Al llarg de la seva
història n’hi ha hagut en el dia
de la seva celebració(abans es
feia el Dijous Sant), també pel
que fa al recorregut, a la Reco-
llida i a la mateixa Processó...
Per exemple, s’han estudiat
mesures per mantenir un ritme
de manera que la processó
avanci cohesionada i en un mí-
nim d’aturades. També s’ha in-
troduït una nova cultura als
sons de les bandes per recupe-
rar les peces i volums tradicio-
nals; s’ha fet una cloenda de la
processó a la plaça del Rei
oberta al públic; s’ha procurat
tractar de forma més rigorosa
tot l’aspecte referent a l’ètica i
estètica; s’ha elaborat un pla
d’emergència per factors cli-
matològics; s’ha establert un
protocol de recuros i logística
per mantenir la protecció i se-
guretat... En definitiva, petits
canvis que en el seu conjunt
han contribuït a millorar l’es-
tructura, el lluïment i la solem-
nitat de l’acte,
La Processó del Sant Enterrament, considerada Festa Tradi-cional d’Interès Nacional, té els seus orígens l’any 1550.Aquest esdeveniment aglutina 3.000 persones a la ciutat
500 anys de tradició
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 8/3/13 13:05 Página 38
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:49 Página 39
40 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
NOTÍCIES CULTURA
La presentació de la nova
temporada va representar l’i-
nici d’una nova etapa en el ca-
mí de les arts escèniques de
la ciutat, on el Teatre Tarrago-
na se suma al Metropol per
oferir una programació con-
junta més àmplia i de qualitat.
Amb l’incorporació del Teatre
Tarragona s’obre un nou ven-
tall de possibilitats tant pel
seu aforament com per les di-
mensions de la caixa escènica
que donarà cabuda a grans
espectacles de tot tipus -la
Gala del Dia Internacional de
la Dansa o la presentació de
l’òpera la Traviata- i, alhora, es
compaginarà amb el Metro-
pol que acollirà, per exemple,
“Adreça desconeguda”, una
de les obres teatrals més re-
conegudes del moment.
La temporada proposa un
cartell amb vint espectacles
pel que fa a la programació
estable que se sumen al total
de 140 actes que es realitza-
ran fins al juny als teatres de
la ciutat, amb la implicació de
més de 50 entitats.
Una de les propostes de tea-
tre amb més èxit i crítica de
públic és Cyrano de Bergerac
amb Pere Arquillué o El Nom
de Joel Joan.
Temporada Teatres de TgnLa temporada hivern - primavera 2013 acull 20 es-pectacles professionals i un total de 140 actes
L'Obra Social ”la Caixa” il·lus-
tra l’evolució del paisatgisme
català modern a través
d’un conjunt de 52 obres per-
tanyents a la Col·lecció Car-
men Thyssen-Bornemisza.
“Rusiñol, Monet, Gauguin,
Sunyer. El paisatge a la
Col·lecció Carmen Thyssen”
fa un recorregut per la histò-
ria del paisatge en la pintura
catalana i europea.
Es tracta d’una exposició que
proposa il·lustrar l’evolució
del paisatgisme català mo-
dern a través d’una selecció
dels fons de paisatge modern
pertanyents a la Col·lecció
Carmen Thyssen-Bornemis-
za.
Amb aquesta finalitat, s’han
seleccionat no sols teles clau
de Martí i Alsina, Vayreda,
Ugell, Rusiñol, Meifrèn, Sun-
yer, Togores, Miró o Tàpies, si-
nó també paisatges d’artistes
estrangers, principalment
francesos, que van exercir
una forta influència en l’art
català. La pintura de paisatge
es va convertir en el motor
principal de la renovació art-
stica del segle XIX. Ho podeu
visitar al CaixaForum Tarrago-
na C/ Cristòfor Colom, 2 fins
al 21 d’abril.
Paisatgisme modernRusiñol - Monet - Gauguin - Suñer. El paisatge a lacol·lecció Carmen Thyssen
El grup, format per músics del
Camp de Tarragona - Josué
García - Trompeta; Raül Cid -
Trombó i veu; José Gómez
"Moluco" - Saxo; Ton Solé -
Banjo; Ismael Carles - Tuba i
Sergi Cabrera - Bateria - va
organitzar un concert al mes
de febrer amb motiu del seu
primer aniversari on, alhora,
van presentar el seu primer
CD, Smile.
El nou treball pretén arribar a
tots els públics i explora la
vessant més popular del seu
repertori.
Stromboli Jazz Band va fer el
seu primer concert ara fa un
any i des d’aquella aparició ha
realitzat més de 40 actua-
cions amb molt bona respos-
ta de públic.
En aquest temps han partici-
pat en diferents festivals, en-
tre d’altres al Festival de jazz
de San Sebastián.
El grup, que pren el nom d’un
volcà italià, té un repertori
ampli i variat. Es basa en els
grans temes de Dixieland, al-
guna banda sonora de pel·lí-
cula i també adaptacions de
músiques populars.
És un grup poliinstrumenta-
lista que fa concerts (d’esce-
nari i de carrer), amenitza-
cions de cerimònies i esdeve-
niments. També actuacions
de carrer itinerants i cercavi-
les.
Stromboli Jazz BandPresenten el seu primer disc en motiu del seu pri-mer aniversari
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:49 Página 40
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:49 Página 41
“La idea. Negre sobreblanc. Articles deJosepAlomà”Ramon GrasArticles de J.
Alomà de la mà
del seu nét que
permeten
seguir la seva
trajectòria vital i
ideològica.
“Història, formació iusos de l’espai urbàMedieval aTarragona”J.J. Guidi i iA. VilluendasAnàlisi de la
transformació de
l’acròpolis
romana en el
nucli feudal.
“Cicle dels dietaris II:Viure a Tarragona”Artur BladéVolum 12 que
tanca l’obra
completa de
Bladé i publica
els dos darrers
llibres de “Viure
a Tarragona”, el
conjunt dels 4
dietaris
dedicats a Tgn
que abracen els
anys 1972-74 i 1975-1976,
Llibres sobreTarragona
“Excursions amb nenspel Camp de Tarragona”BarbaraVastenavondi RafaelServentGuia per
incentivar
excursionisme
en família i el
respecte per
l’entorn.
LLIBRES CULTURA
Per Magí Suñer
Quan va publicar la primera
novel•la, feia temps que
adaptava i actualitzava textos
catalans medievals i i vuitcen-
tistes va sorprendre amb una
entrada espectacular en la
creació l iterària: tres
novel•les el mateix any i qua-
tre més, una cada any, durant
els següents. Com que la ma-
joria estan ambientades en
èpoques pretèrites, i en se-
gles diferents, i com que va
estudiar la novel•la històrica
en la seva tesi doctoral, al-
guns crítics apressats, en ús
de l’habitual tendència a la
simplificació i al judici ràpid,
les van presentar com a relats
històrics, i ell es va afanyar a
desmentir-ho.
Explicava, i explica, perquè no
és fàcil deslliurar-se de les
etiquetes que la facilitat en-
coloma, que són novel·les si-
tuades en determinats mo-
ments que requereixen una
documentació per construir
el marc però que no estan
animades pel propòsit de les
novel•les històriques. Aclarit
això, podem recordar que
Mort a Menorca transcorre
durant el segle XIX, Els ves-
pres de don Magí Castellar-
nau a la Tarragona del segle
XVIII, La dona del grill a la
Barcelona del segle XV, El co-
mediant de Perpinyà a la Ca-
talunya Nord i el París del
XVII, Dies a la ciutat una altra
vegada a Tarragona, però en
el segle XVI.
Segurament que hauríem de
continuar la seqüència amb
L’ombra del coronel i Peix de
gat, situades durant el fran-
quisme. Entremig, el món edi-
torial català va començar a
notar els sotracs d’uns movi-
ments sísmics que continuen
avui, cada dia amb més inten-
sitat i, conseqüentment, pe-
rill, i Jordi Tiñena, que sem-
blava que havia trobat allò
que Stefan Zweig enyorava en
l’últim exili, un editor que l’a-
lliberava de preocupacions
accessòries i vehiculava de
manera adequada els seus lli-
bres, se’n va veure afectat.
L’admirable regularitat en la
publicació se’n va ressentir i
les seves novel•les van
aparèixer amb un ritme no
tan frenètic, una cada tres
anys, aproximadament. Quan
es queixava de l’etiqueta as-
signada, potser també era
perquè veia que emmascara-
va una preocupació social
constant en la seva obra, una
denúncia de la injustícia i de
l’abús, per a les quals l’època
tenia poca importància. S’ha-
via evidenciat en una d’aque-
lles tres novel•les inicials, Un
dia en la vida d’Ishak Butmic,
una vibrant denúncia de la
guerra de Bòsnia, va adquirir
una tensió plena d’angoixa a
El mercant, plena
ment contemporània, ni que
es vulgui ignorar la terrible
peripècia que s’hi explica, i es
va recarregar de ràbia en les
dues novel•les que furguen
en les prepotències i els silen-
cis de la darrera dictadura es-
panyola. Fa l’efecte d’un na-
rrador que podria donar molt
més, que està contingut per
les obligacions professionals i
les limitacions d’un mercat
que cada vegada és menys
encoratjador, un novel•lista
amb plena assumpció de l’ofi-
ci que si el vent fos més favo-
rable podria assumir reptes
de regularitat i d’ambició.
El gos suïcida, l’últim lliura-
ment per ara, ho confirma.
Articles de Magí SuñerMagí Sunyer dedica un article a l’escriptor Jordi Tiñena. Sunyerés escriptor multidisciplinari i Dr. en Filologia Catalana i profes-sor titular de literatura catalana de la URV
Un novel·lista quepodria assumir
reptes deregularitat id’ambició
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:49 Página 42
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:49 Página 43
EMPRESAINNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:52 Página 44
©Ku
rhan
-Fotolia.com
Col·legisprofessionals
e col·legis professionals
a Tarragona n’hi ha ga-
irebé 30, els quals re-
presenten una gran varietat de
professions i professionals. Els
col·legis són corporacions de
dret públic amb personalitat ju-
rídica pròpia i capacitat plena
per al compliment dels seus
fins. Ofereixen una gran varie-
tat de serveis als seus col·le-
giats, entre els quals hi trobem
l’assessorament, formació, su-
port, borsa de treball, publica-
cions, accions de lobby, protec-
ció, però també propostes
d’activitats lúdiques i socials
com ara exposicions, presenta-
cions de llibres, conferències...
Col·legiar-se és una opció que
té el professional. Els col·legis
són entitats que vetllen per la
defensa dels interessos de les
professions que representen,
defensen les seves disciplines
davant l’administració, impul-
sen la formació, estableixen si-
nèrgies institucionals, poden
aconseguir avantatges comer-
cials, n’hi ha que també es pre-
ocupen pel reconeixement pro-
fessional de persones no titula-
des en la professió... Actual-
ment, els col·legis professio-
nals estan a l’expectativa de
l'avantprojecte de Llei de Libe-
ralització dels Serveis que pre-
para el govern espanyol i que
afectaria col•lectius tan dife-
rents com arquitectes, advo-
cats, enginyers o farmacèutics.
Pel que fa als Col·legis dels
quals us parlem en aquesta
secció - el d’Aparelladors, Ar-
quitectes tècnics i Enginyers
de l’Edificació i el de Veterinaris
de Tarragona-, el 1r posa a l’a-
bast de consumidors i usuaris
tots els serveis que ofereixen
els seus professionals. Per la
seva banda, el de Veterinaris
destaca el servei a la societat
com la raó de l’existència de la
professió veterinària. En
aquesta secció també hi troba-
reu una entrevista a dues noies
emprenedores que van inaugu-
rar el seu establiment d’estèti-
ca a la ciutat. Com dèiem al nú-
mero anterior, hi ha molta gent
que aposta per l’emprenedoria
en temps de crisi.
I Anna Escolà, periodista I
Orientació, formació i suportA Tarragona hi ha una trentena de col·legis professionals que representen diferents profes-sions. Ofereixen una gran varietat de serveis als seus col·legiats, entre els quals també hitrobem activitats lúdiques i socials
D
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:52 Página 45
46 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
PUBLIREPORTATGE EMPRESA
Els aparelladors:professionals multiserveis
’aparellador/a és un ex-
pert en el sector de la
construcció. Una figura
professional imprescindible si
s’ha de rehabilitar, fer el man-
teniment d’un edifici, contra-
ctar una obra, o millorar la qua-
litat i les prestacions d’un habi-
tatge, com ara millorar l’aïlla-
ment tèrmic o l’acústic, l’ac-
cessibilitat i l’estalvi d’energia.
El tècnic de capçalera que li as-
sessorarà tècnicament i coor-
dinarà tot el projecte, amb
qualitat i evitant ensurts.
Tant si és propietari individual
o una comunitat de propieta-
ris, apostar per un aparellador
significa evitar molts mals de
cap quan s’ha de fer una obra
o revisar-la, en el moment de
presentar reclamacions o dur a
terme tràmits administratius
com la cèdula d’habitabilitat.
Si volem obrir un nou negoci,
ens tramitarà l’expedient d’o-
bertura i altres certificats. En el
cas que necessitem un informe
col·legiats, una garantia de se-
guretat i qualitat professional.
Des del COAATT recordem
també que, en molts casos, no
és una opció, sinó una obliga-
ció disposar dels serveis d’un
aparellador. Succeeix així amb
la ITE, la Inspecció Tècnica d’E-
dificis, que han de passar els
immobles mitjançant la revisió
corresponent que estableix la
Generalitat de Catalunya. La
ITE valora l’estat general de
conservació de l’edifici i l’apa-
rellador és, de nou, la persona
indicada per complir aquest
tràmit. Per tots els casos co-
mentats, i per quan necessiti el
seu tècnic de capçalera, con-
tacti’ns.
El tècnic de capçalera, expert en edificació: per a obra nova, rehabilitacions, manteniment,seguretat, obertures de negocis, taxacions, formació, energia i medi ambient. Ara treballamolt en la Inspecció Tècnica d'Edificis ITE.
COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I
ENGINYERS D’EDIFICACIÓ
Tel. 977 212 799 I www.aparelladorstarragona.com
És clauun controlde l'obra,
de principi a final
Junta del Col·legi d'Aparelladors, ala Rambla del P. Francesc Macià 6,on es realitzen nombrosos cursosde formació.
pericial sobre deficiències, ta-
xar un habitatge, un local o un
terreny, o per a fer la gestió i
control del manteniment d’un
edifici, també contactar amb
un aparellador.
En tots aquests casos, l’estalvi
de temps, problemes i diners,
no tenen preu, i per aquest mo-
tiu el Col·legi d’Aparelladors,
Arquitectes Tècnics i Enginyers
d’Edificació de Tarragona posa
a l’abast de consumidors i
usuaris tots els serveis que
ofereixen els professionals
L Junta de Govern del Col·legid'Aparelladors, a la Rambla del
President Francesc Macià 6
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:53 Página 46
Març-Abril 2013 VIU Tarragona I 47
PUBLIREPORTATGE EMPRESA
Veterinaris. Servei a la societat.
Una funció essencial del Col·le-
gi, que es defineix en els seus
estatuts és “vetllar per l’ade-
quació de l’activitat professio-
nal als interessos dels ciuta-
dans”. Dit en altres paraules “la
professió veterinària al servei
de la societat com a norma es-
sencial definitòria, funcional,
comportamental, i de compro-
mís”. Volem significar les prin-
cipals responsabilitats de la
professió vers la societat.
Veterinària i producció ani-
mal. El desenvolupament, mo-
dernització i efectivitat de les
explotacions ramaderes bovi-
nes, ovines, porcines, avícoles i
cunícoles fins arribar al grau
d’autosuficiència alimentària
que gaudim, la disponibilitat de
proteïnes de màxima qualitat,
la competitivitat econòmica i
L’Il·lustre Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona és una institució creada l’any 1904,que integra als professionals veterinaris del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
qualitativa de la producció ani-
mal s’han aconseguit amb
l’actuació, protagonisme i es-
pecial significació dels profes-
sionals veterinaris en les explo-
tacions ramaderes, fabriques
de pinsos, laboratoris de medi-
caments i empreses de serveis.
Veterinària i salut pública. La
seguretat alimentària és fona-
mental per la ciutadania. Els
controls sanitaris als escorxa-
dors, sales de desfer, embotir,
trossejar, indústries alimentà-
ries, supermercats, botigues i
restauració són responsabilitat
veterinària en una tasca poc
coneguda però essencial per
garantir el benestar social. La
ciutadania confia en els ali-
ments d’origen animal, qui ga-
ranteix però aquesta seguretat
alimentària és la professió ve-
terinària.
Animals de companyia. És la
vessant més novedosa i ara
més coneguda de la veterinà-
ria. Els ciutadans han admès la
presència a les llars de gossos,
gats i ocells i més recentment
altres tipus d’espècies que els
mitjans de comunicació ens
han ensenyat. Els animals de
companyia han entrat i estan
en les famílies com un inte-
grant més; se’ls vol i estima.
Com a éssers vius que són s’ha
de tenir cura d’ells, del seu
comportament, i alimentació;
s’han de prevenir malalties i
guarir-les si fos el cas. Els pro-
fessionals veterinaris han ex-
cel·lit en aquestes tasques.
Altres. Les Zoonosis són malal-
ties que pateixen els animals i a
les quals els éssers humans
també en són sensibles, el con-
trol d’aquestes malalties en els
animals és un servei més a la
ciutadania.
El servei a la societat és la raó
de l’existència de la professió
veterinària.
Per saber-ne més consulteu:
www.covt.cat
VETERINÀRIA
PRODUCCIÓ ANIMAL
SALUT PÚBLICA
ANIMALS DECOMPANYIA
COL·LEGI DE VETERINARIS DE TARRAGONA
C/Sant Antoni Mª Claret, 10, 1er I TARRAGONA
Tel. 977 211 189 I www.covt.cat I [email protected]
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:53 Página 47
48 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
Com va néixer la idea del vos-
tre negoci?Asela - Treballàvem
juntes, una es va quedar sense
feina i l’altra embarassada. Da-
vant d’aquesta situació, el nos-
tre entorn ens va animar a tirar
endavant el nostre propi pro-
jecte, i així ho vam fer.
Vau trigar a tirar-ho enda-
vant? Olga - No, al contrari, tot
va anar rapidíssim. Al novem-
bre vam començar a mirar lo-
cals, al desembre ja l’havíem
trobat i al març el vam obrir.
Quin balanç en feu? Asela -
Positiu. Som conscients que
els moments que estem vivint
són difíci ls, però nosaltres
anem treballant i no ens po-
dem queixar.
Els inicis van ser molt difícils?
Olga - Sí, al principi costa que
la gent et conegui, però érem
conscients que tot aniria a poc
a poc, i teníem clar que avui dia
has de procurar mantenir-te
per “estar allí” el dia que les co-
ses millorin.
Quin consell li donaríeu a algú
que volgués obrir el seu propi
negoci? Asela - Que s’animi. Si
té les coses clares, que ho tiri
endavant. Que es deixi aconse-
llar per qui n’entengui, i que si-
gui conscient del moment en el
qual ens trobem. Nosaltres, per
exemple, vam anar al viver
d’empreses de Tarragona, i allí
ens van ensenyar com fer un
pla d’empresa i també van do-
nar-los l’oportunitat de fer cur-
sos formatius.
Quins són els avantatges i els
inconvenients de treballar per
a un mateix? Olga - L’avantat-
ge principal és que fas la feina
que t’agrada. Treballes per tu
fent el que vols, i no depens de
ningú altre. De fet, si ets capaç
de tirar endavant el negoci d’un
altre, més encara podràs fer-ho
amb el teu. Inconvenients...el
moment de crisi que estem tra-
vessant, però, en el nostre cas,
ens adaptem. Oferim servei de
qualitat a preus més barats.
Pensem que el més important
és poder mantenir-se.
Què hi trobem, a Stetic Unió?
Asela – Som un centre d’estèti-
ca que oferim una bona atenció
a preus molt econòmics. Po-
sem al servei dels nostres
clients un avantatge que és
que fem les depilacions sense
cita prèvia. També oferim una
gran varietat de promocions,
per exemple, els dimarts fem
un 10% de descompte en depi-
lacions; hi ha tractaments en
els quals oferim descomptes
en d’altres; fem especials pel
dia de la mare, per Sant Valentí,
vacances de Nadal...
Més clients, homes o dones?
La majoria són dones. Els ho-
mes acostumen a venir més a
l’estiu
L’Olga viu a Vila – Seca i l’Asela a Tarragona. El passat mes de maig, animades pel seu en-torn més proper, van decidir tirar endavant el seu propi projecte: Stetic Unió. Un centred’estètica que ofereix un servei de qualitat a preus que s’adapten als moments que vivim
Olga Cruz i Asela VidalesEmprenedores i esteticients
EMPRENEDORIA EMPRESA
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:53 Página 48
UUUUNNNNAAAA OOOOPPPP IIIINNNNIIIIÓÓÓÓ CCCCRRRRÍÍÍÍ TTTT IIIICCCCAAAA SSSSOOOOBBBBRRRREEEE LLLLEEEESSSS PPPPRRRREEEEFFFFEEEERRRREEEENNNNTTTTSSSS
a malfiança en els bancs ve de lluny, ja existia una dita antiga,atribuïda a Mark Twain, que deia que un banquer és aquella per-sona que et deixa un paraigua quan fa sol i te’l treu quan
comença a plovisquejar. És curiós com en els últims anys el ciutadàcomú ha canviat l’opinió sobre els bancs, de considerar-los institucionsserioses i pilars de la nostra civilització, ha passat a veure’ls com arapinyaires que s’han aprofitat del ciutadà fins a extrems insospitats.Aquest canvi d’opinió obeeix també al fet que la nostra consciència degent treballadora i estalviadora ens impulsava a confiar en les entitatsbancàries i que, quan existia un problema amb el banc, l’origen del pro-blema necessàriament hauria d’estar amb el particular que no haviaestat prou responsable o diligent per a fer front a les obligacions assu-mides. Amb aquesta breu introducció, allò que vull ressaltar és que el trist casde les participacions preferents és el resultat d’aquest afany lucratiudesmesurat de les entitats financeres en col·locar aquests productestòxics.
Com a Lletrat vaig conèixer els primers efectes de les participacionspreferents en relació a la fallida dels bancs islandesos LANDSBANKIISLANDS i KAUPTHING BANK, que foren intervinguts al mes d’octubrede 2008. Les reclamacions van motivar un al·luvió de queixes davant laComissió Nacional del Mercat de Valors, recollides a la memòria de2010 i el resultat fou que la pròpia Comissió Nacional del Mercat deValors va reconèixer que les entitats financeres no van proporcionar nila informació completa sobre aquests valors ni sobre el risc que com-portaven. Més prop en el temps ens trobem amb el processament delSr. Rodrigo Rato i de la resta de l’anterior Consell d’Administració deBankia, S.A. Quan el Jutge de l’Audiència Nacional admet a tràmit laquerella, es recull que, certament, des del 16 de juny de 2010, laComissió Nacional del Mercat de Valors va efectuar una sèrie de reco-manacions en contra de la comercialització d’aquests productes i que,malgrat aquests advertiments, les entitats financeres van continuar,amb dol i mala fe, amb idèntiques pràctiques, consistents en col·locarel producte sense avaluar-ne la conveniència i sense obtenir coneixe-ments sobre l’experiència i aptitud dels clients per a comprendre el pro-ducte i els riscos del mateix. La veritat fou que, van ser venudes sobre-tot a persones físiques, que en moltes ocasions ja eren triades sis-temàticament, donat el seu índex de coneixements culturals o d’enteni-ment financer, per l’edat o per la percepció d’assumir-los. Ja és conegut per tothom, a aquestes alçades, que les participacionspreferents no són dipòsits a termini. Quan van ser adquirides, elsclients perdien la titularitat del diner, que passava a ser capital de l’en-titat financera receptora o de la mercantil emissora de les participa-cions; la seva liquiditat no depenia de les parts, sinó de la seva col·loca-ció en un mercat secundari i passaven a ser perpètues, és a dir eter-nes (sens perjudici de la possibilitat unilateral de l’entitat emissora d’a-mortitzar-les un cop passats cinc anys i amb l’autorització del Bancd’Espanya). Als clients se’ls venia una falsa idea de seguretat i se’lsenlluernava amb una rendibilitat extraordinària. Això és simplementenganyar.
Dit això, la pregunta que ens podem fer és:
El sistema legal ja preveu una solució, acudir als Tribunals. A par-tir de la reforma de la Llei del Mercat de Valors, que va tenir lloc el19 de desembre de 2007 i del Reial-Decret 217/2008, de 15 defebrer, aquestes normes imposen a les entitats financeres unesobligacions de diligència, transparència i informació i, davant d’unJutjat, són les entitats financers les que han d’acreditar que hanfacilitat la informació suficient al client perquè pugui comprendre elproducte contractat i els riscos que se’n deriven d’aquesta contrac-tació.
No obstant això, quan resulta que l’entitat bancària és portadadavant dels Tribunals, s’acaba veient que moltes vegades ni elpropi director bancari que va vendre el producte coneixia les carac-terístiques del mateix, per la qual cosa és molt difícil explicar allòque un no coneix i que l’altre ho entengui; per aquesta raó, es vanguanyant cada vegada més casos i les participacions preferentssón declarades nul·les i les entitats financeres són obligades aretornar les quantitats que van prendre, de manera enganyosa,dels clients que dipositaven la confiança en la suposada seriositatde l’entitat financera doncs la veritat és que, resulta molt difícilacreditar per part del banc que, en els casos de les participacionspreferents, s’ha actuat correctament i amb diligència.
LLLL
Als clients se’ls venia una falsa idea deAls clients se’ls venia una falsa idea deseguretat i se’ls enlluernava amb unaseguretat i se’ls enlluernava amb una
rendibilitat extraordinària.rendibilitat extraordinària.
QUINA ÉS LA SOLUCIÓ?:QUINA ÉS LA SOLUCIÓ?:
Plaça Prim, 2. Despatx-2 43001 Tarragona Tels. 977 21 28 40 - 977 25 28 48Fax: 977 24 25 73E-mail:[email protected]
Cada vegada més, les participacions preferentsCada vegada més, les participacions preferentssón declarades nul·les i retornats els dinerssón declarades nul·les i retornats els diners
per part de les entitats financeres.per part de les entitats financeres.
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:53 Página 49
Març-Abril 2013
PUBLIREPORTATGE EMPRESA
Logos Psicologia i Mediació
Què és la mediació? És un
mètode pacífic per resoldre
controvèrsies, mitjançant el
qual les persones participen de
manera voluntària per aconse-
guir acords per si mateixes,
amb l’ajuda del mediador o
mediadora. Parlen i s’escolten,
per poder arribar a solucions,
dins un marc de respecte.
Quins avantatges té la media-
ció respecte a altres mètodes
de resolució? Menys costos
econòmics i emocionals, me-
nor duració dels processos,
millor comunicació entre les
persones i major autoestima,
entre d'altres beneficis.
Quines poden ser les aplica-
cions pràctiques de la media-
ció? Quan una parella decideix
posar fi a la seva relació, el me-
diador/ra els pot ajudar a esta-
blir els acords, consensuats
per ambdues parts, en quant a
pensions d’aliments, custòdia
de fills, règims de visites, etc.
Aquests acords es portaran
més tard a un advocat comú,
que realitzarà els tràmits ne-
cessaris per iniciar el procés
de divorci.
A nivell d’organitzacions la me-
diació guanya cada dia més
adeptes, perquè els empresa-
ris han vist que és un manera
ràpida i econòmica de gestio-
nar conflictes mercantils, més
que anar a la via jurídica tradi-
cional.A més, la mediació re-
ENCARNACIÓ PASCUA és membre de l’equip de Logos Psicologia i Mediació, empresa de-dicada a la mediació de conflictes. És un servei privat de mediació que reuneix un grup deprofessionals del dret i la psicologia, especialitzats en el tractament i gestió del conflicte.
sulta molt favorable si el que es
vol es seguir mantenint en un
futur unes relacions comercials
amb les parts en conflicte.
Com funciona la mediació? La
persona que té un problema va
a veure al mediador/ra, qui
contactarà amb l’altra part i li
proposarà participar en el pro-
cés de mediació.
Hi ha una primera sessió en la
que el mediador informarà so-
bre què és la mediació i com
funciona. Si tots dos decidei-
xen participar, es convoquen
sessions individuals, per conèi-
xer tota la informació i els inte-
ressos de cadascú, i finalment,
es convoquen reunions conjun-
tes, en que es decideixen els
temes a tractar. Al llarg de les
diferents trobades, les perso-
nes que tenen el conflicte bus-
quen solucions satisfactòries
per a totes elles, i es redacta fi-
nalment un document amb els
acords als que han pogut arri-
bar.
Què fa el mediador? El media-
dor dirigeix el procés des de la
seva posició de persona neu-
tral i flexible. Garanteix el res-
pecte i els torns de paraula.
Orienta a les persones en la re-
cerca de solucions, sense in-
fluir en les seves decisions.
Són vinculants els acords?
Les persones que han arribat a
acords en el procediment de
mediació els poden elevar a es-
criptura pública, davant notari,
sense que sigui necessària la
presencia del mediador. El no-
tari verificarà que els acords no
siguin contraris a la llei.
Quant dura un procés de me-
diació? Cada procés és dife-
rent, depèn de la seva comple-
xitat, del nombre de persones
implicades i de la quantitat de
temes a tractar. La duració ha-
bitual d’un procediment de
mediació no supera els tres
mesos, entre un mínim de tres i
un màxim de sis sessions.
Quan costa un procés de me-
diació? Les tarifes que apli-
quem a les mediacions són les
que estableix el Departament
de Justícia de la Generalitat,
per als processos de Mediació
en Dret Privat. Aquestes tarifes
oscil·len entre els 30/40 euros
per persona i sessió. El cost to-
tal del procediment es distri-
bueix entre les parts, hagi aca-
bat amb acords o no.
On més es pot aplicar la me-
diació? En l’entorn familiar i re-
lacional, en comunitats de
veïns, en associacions i enti-
tats, escoles, centres de salut,
etc.
A tots els nivells es pot actuar
tant a nivell preventiu, per evi-
tar possibles conflictes i donar
eines per saber gestionar els
propis problemes, com a nivell
d’intervenció directa sobre el
conflicte.
La mediacióés una manera
ràpida i econòmicade gestionarconflictes
LOGOS PSICOLOGIA I MEDIACIÓ
Plaça General Prim, 6 despatx 3-2 I TARRAGONA I Tel. 657 929 529
www.logosmediacio.cat I [email protected]
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:53 Página 50
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:53 Página 51
ESPORTSEXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES
Escoles de futbol
Tarragona hi ha vàries
escoles de futbol: la de
Torreforta, del Gimnàs-
tic, de La Granja, Sant Pere i
Sant Pau, Campclar, Riuclar, El
Serrallo, La Floresta, Bonavista
i Sant Salvador.
De mitjana, les escoles tenen
entre uns 300 i 450 nens que
en formen part, els quals pagu-
en uns 400 euros el curs (que
va d’octubre a juny, aproxima-
dament). Les edats que com-
prenen són des dels 5 o 6 fins
als 17 o 18 (aproximadament).
Tenint en compte el nombre
d’escoles que hi ha i els alum-
nes que aglutinen, ens n’ado-
nem de l’important paper que
tenen aquestes escoles a la
nostra ciutat.
També el tenen, especialment,
per als pares i mares, que quan
apunten el seu fill/a a una es-
cola ho fan amb la intenció que
no només aprenguin un esport,
sinó també uns valors, unes ac-
tituds, unes bones pràctiques
esportives, una disciplina, unes
responsabilitats i uns hàbits
d’higiene i salut que els acom-
panyaran tota la vida.
A banda de l’activitat purament
esportiva, les escoles també
organitzen activitats socials
com ara tornejos, campus o es-
tades. L’objectiu és, a banda de
la pràctica de l’esport, fomen-
tar el companyerisme i l’esperit
d’equip entre els seus inte-
grants.
No oblidem tampoc, la vessant
social d’aquestes escoles i de
l’esport en general: un equip el
formen nens i nenes de dife-
rents races, de diferents països
i origen social. Així doncs, les
escoles també ajuden a inte-
grar aquells nens i nenes amb
risc d’exclusió social.
I Anna Escolà, periodista I
Molt més que esport per als nensFormar part d’una escola de futbol implica més que aprendre un esport - en aquest cas elfutbol-. L’escola no només els transmet valors de la responsabilitat, el joc en equip, respec-te als companys i al rival, sinó també una filosofia de vida i actituds
A
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:55 Página 52
©D
usan
Kost
ic-F
otol
ia.c
om
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:55 Página 53
54 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
Totes les escoles de futbol, a
banda de pretendre millorar el
nivell dels joves jugadors, vet-
llen per proporcionar-els-hi
una educació física, social i
emocional.
Quan un nen o nena entra a
formar part d’un equip - en
aquest cas de les escoles de
futbol- sense adonar-se’n, co-
mença un camí que el portarà
a integrar una sèrie de valors,
actituds i comportaments que
l’ajudaran a definir i construir
la seva pròpia identitat. Primer,
com a infant, però més tard,
també com a adult.
Vessant saludable. Els nens i
nenes que formen part d’una
escola de futbol estan fent una
activitat que esdevé un com-
plement perfecte per a una
dieta saludable. Practicar un
esport, juntament amb una
dieta sana i equilibrada, els pot
ajudar a combatre problemes
de salut com ara l’obesitat in-
fantil.
Vessant educativa. Esport i
educació van de la mà. Les es-
coles vetllen perquè els seus
alumnes no deixin de banda els
estudis. Per exemple, l’escola
de Futbol de La Floresta està
posant en marxa el projecte
“escola - estudi”. Actualment,
l’entiat està adequant un espai
on els seus alumnes puguin
fer-hi els deures de l’escola
abans d’entrenar.
Vessant social. L’esport inte-
gra nens de totes les races i co-
lors, de tots els països, nens/es
amb risc d’exclusió social...
Vessant associativa. Les esco-
les de futbol organitzen diver-
ses activitats socials al llarg de
l’any, així com tornejos, esta-
des esportives i campus -tam-
bé durant les vacances de Set-
mana Santa i estiu-.
Aquestes estades, a banda de
tenir l’objectiu que els i nenes
practiquin l’esport i en millorin
la tècnica, també tenen l’objec-
tiu de fomentar el companye-
risme entre els integrans de
l’escola i reforçar el “sentit d’e-
quip”.
Valors. L’esport en equip els
proporciona els valors de la
responsabilitat; la convivència
amb d’altres persones i sota
unes normes de comporta-
ment i disciplina; treball en
equip; respecte als companys,
a una autoritat - com poden
ser l’entrenador i els àrbitres- i
al rival; etc.
Actituds. El competir compor-
ta desitjar guanyar, però s’ha
de seguir una normativa i un
reglament. El joc en equip pot
propiciar que coneguin de ben
a prop la derrota o fracàs es-
portiu, però també com
aquests poden conduir a una
victòria o un futur èxit esportiu.
Aprendre a treballar en equip
pot ser molt útil al món laboral.
Higiène. La pràctica d’un es-
port comporta que de ben pe-
tits, els nens i nenes integrin
uns hàbits tan senzills com
dutxar-se després de realitzar
l’exercici físic.
Responsabilitat. Aprendre a
fer-se una motxilla d’esport; te-
nir cura del material - tan el
que han comprat les famílies
com el de l’entitat-,
Una filosofia. Créixer amb l’ac-
tivitat esportiva els proporcio-
na uns valors i una filosofia que
els acompanyaran tota la vida.
Les escoles de futbol vetllen per l’activitat i pràctica esportiva dels seus alumnes, però tam-bé per la seva educació i formació. Els valors, actituds i comportaments que s’aprenen auna escola acompanyen els alumnes a l’infantesa però també a l’etapa adulta
Les escoles defutbol organitzendiverses activitatssocials al llarg de
l’any
Esport i Educació
ESCOLES DE FUTBOL ESPORTS
Equi
pBe
njam
íde
1ran
yde
l’Eco
lade
futb
olde
lTor
refo
rta
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 8/3/13 12:06 Página 54
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:55 Página 55
56 I VIU Tarragona
NOTÍCIES ESPORTS
Jocs Mediterranis del 2017
L’octubre de 2011, el Comitè In-
ternacional dels Jocs Medite-
rranis va escollir Tarragona
com a seu dels Jocs que se ce-
lebraran del 30 de juny al 9 de
juliol de 2017. En aquell mo-
ment es va iniciar el compte
enrere d’un esdeveniment que
representa una oportunitat per
a l’economia, l’esport i la repu-
tació internacional de la ciutat
juntament amb Catalunya i
l’estat.
Al gener es va reunir el Comitè
Organitzador dels Jocs, reunió
presidida per l’alcalde de Tarra-
gona i president del Comitè Or-
ganitzador, Josep Fèlix Balles-
teros. A la reunió es va consti-
tuir formalment l’Associació
Tarragona 2017, es van aprovar
els seus estatuts, es va presen-
tar el Pla Director i es va apro-
var el pressupost per a l’exerci-
ci del 2013.
Un projecte que compta amb
el suport de totes les institu-
cions. L’Associació Tarragona
2017 compta amb el seu co-
mitè organitzador, integrat per
les institucions impulsores dels
Jocs: Ajuntament de Tarrago-
na, Generalitat de Catalunya,
Comitè Olímpic Espanyol
(COE), Diputació de Tarragona,
Consell Superior d’Esports
(CSD) i Comitè Olímpic Inter-
nacional (COI), amb un comitè
executiu i amb un director ge-
neral. És doncs, un projecte
que compta amb el suport de
totes les institucions.
Algunes xifres. Al llarg de l’es-
deveniment, Tarragona regis-
trarà 95.000 pernoctacions
d’atletes, jutges i turistes, i aco-
llirà 1.000 periodistes interna-
cionals acreditats, amb una re-
percussió mediàtica sobre un
mínim de 450 milions de per-
sones de 24 països de l’Àrea
Mediterrània.
Reunió amb els municipis
seus dels Jocs. L’organització
dels Jocs es va reunir amb els
diferents municipis seus dels
Jocs. Hi van participar els regi-
dors d’esports i tècnics munici-
pals dels diferents ajunta-
ments. La reunió, de caràcter
informatiu, va servir per co-
mençar a treballar i posar en
funcionament les comissions
tècniques municipals que ser-
viran per planificar les millores
a realitzar en els diferents equi-
paments esportius. A partir
d'ara i fins el mes d'abril es rea-
litzaran unes reunions periòdi-
ques de coordinació amb cada
municipi.
1a reunió informativa de vo-
luntaris. L’organització dels
Jocs també va convocar la pri-
mera reunió de Voluntaris Tar-
ragona 2017. Una reunió infor-
mativa adreçada a tots aquells
voluntaris que ja ho van ser du-
rant la candidatura i que han
manifestat la voluntat de conti-
nuar vinculats al projecte, Du-
rant el transcurs de la reunió es
va informar sobre el procés a
seguir per tal de formar part de
l’equip de voluntaris, els perfils
de voluntariat que s’han esta-
blert, la forma d’inscriure-s'hi i
la formació que es farà fins al
moment de l’inici de les com-
peticions. En definitiva, s’hi ex-
posaran els compromisos ne-
cessaris més importants per
tal de formar part de l’equip de
Voluntaris Tarragona 2017.
Per l’organització, el voluntariat
és un dels projectes més im-
portants dels Jocs amb el qual
es pretén implicar la ciutadania
de Tarragona i la resta de terri-
tori.
Els Jocs representen una oportunitat única per a la ciutat. El Pla Director ja està aprovat,ara només falta l’aprovació definitiva per part del Comité Internacional. L’organització jas’ha reunit amb els municipis seus dels Jocs i ha fet la 1a reunió informativa per a voluntaris
Els JocsMediterranis se
celebraran del 30 dejuny al 9 de juliol de
2017
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:55 Página 56
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:55 Página 57
Fa poc es va aprovar el Pla Di-
rector dels Jocs. En quin punt
es troba el projecte? Ara ens
queda pendent la verificació
del Comitè Internacional dels
Jocs Mediterranis que te pre-
vist reunir-se a Tarragona pro-
perament.
Hi va haver algun moment
que penséssiu que no tirarien
endavant? Mai. Quan et pre-
sentes a un esdeveniment d’a-
quest nivell ho fas amb l’aval
de l’Estat espanyol i la Genera-
litat.Per tant hi ha uns compro-
misos establerts que s’han de
complir i en el cas dels Jocs
Mediterranis és així.Per tant
sempre s’ha tingut clar que
elsJocs s’han de fer. Entre d’al-
tres qüestions és l’esdeveni-
ment més important a nivell in-
ternacional que tindrà l’Estat
espanyol en els pròxims anys i
s’ha d’ajudar a que Tarragona
sigui el referent.
Quin és el pressupost dels
Jocs? Els Jocs tenen un pres-
supost operatiu molt ajustat a
la realitat i complint els com-
promisos establerts en el con-
tracte signat entre l’Ajunta-
ment de Tarragona i el CIJM.
Les aportacions públiques re-
presenten el 30% i les aporta-
cions de patrocini l’altre 70%,
sobre un pressupost aproximat
d’uns 45 milions d’euros. És un
plantejament factible i consen-
suat amb tothom.
I les xifres de les inversions?
S’ha treballat amb uns projec-
tes viables econòmicament i
sostenibles una vegada aca-
bats els Jocs. S’ha pensat en
projectes que després dels
Jocs millorin la prestació es-
portiva de Tarragona en pro-
grames de salut i pràctica es-
portiva de lleure. També s’ha
treballat amb projectes que
permetin incorporar la tecnifi-
cació esportiva com a millora
de la qualitat dels esportistes
del territori. El pressupost està
sobre els 50milions d’euros.
Quants llocs de treball es
crearan arran dels Jocs? L’es-
tructura organitzativa té pre-
vist incorporar d’aquí al 2017
45 persones de forma directa i
més de 3.000 de forma indi-
recta. Durant els Jocs seran
necessaris més de 360 profes-
sional per cobrir les necessi-
tats de totes les seus i 3.500
voluntaris per donar suport a
l’organització.
Quan es preveu que estiguin
enllestides les obres dels
equipaments? Estem treba-
llant per tenir enllestit els nous
equipaments l’any 2016. És a
dir que es puguin organitzar
proves test per comprovar el
funcionament de la organitza-
ció un any abans dels Jocs. La
previsió de les reformes i ade-
quacions de les instal·lacions
és que estiguin enllestides el
primer trimestre del 2017.
Amb quantes seus compten
els Jocs? Quines són? Amb
Tarragona hi ha 16 seus: Reus,
Salou, Cambrils, Vila- seca, Sel-
va del Camp, Calafell, El Ven-
drell, Altafulla, La Pobla de Ma-
fumet, El Morell, Barcelona,
Castelldefels, Torredembarra,
Valls i Constantí.
I el tema dels voluntaris, com
es gestionarà? Ens hem mar-
cat com a tasca prioritària d’a-
quest any 2013 iniciar el pro-
cés de captació de voluntaris.
De fet, s’ha fet la primera re-
unió per explicar el Pla de Vo-
luntaris. L’objectiu d’aconsegu-
ir 3.500 voluntaris és molt am-
biciós i requereix preparar una
estratègia de captació cohe-
rent i de màxima participació.
L’equip de voluntaris Tarragona
2017 serà el referent de l’orga-
nització dels Jocs.
La societat tarragonina està
engrescada amb els jocs o
l’actual situació que estem vi-
vint ha apagat una mica els
ànims? Poc a poc s’està fent
un treball de sensibilització
dels Jocs. Des de l’octubre del
2012 s’han fet més de 100 re-
unions amb diferents col·lecti-
us per explicar el Pla Director i
durant aquest any es comen-
çaran a fer accions concretes
que faran més visible l’organit-
zació dels Jocs a Tarragona. El
nostre objectiu és treballar per
fer uns Jocs participatius.
Cuadrat presenta els Jocs com l’esdeveniment més important a ni-vell internacional que tindrà l’Estat en els pròxims anys. Explica ques’ha treballat amb uns projectes viables econòmicament
Ramon Cuadrat,Director general dels Jocs Mediterranis
ENTREVISTA ESPORTS
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:56 Página 58
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:56 Página 59
MOTORCIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY
©Ka
dmy
-Fot
olia
.com
Com triar elpneumàtic adequat?
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:51 Página 60
VIU Tarragona I 61
NOVETATSMOTOR
l primer que cal tenir en
compte a l’hora d’esco-
llir és que cada model
de vehicle és diferent. Els
pneumàtics que millor s'adap-
ten a cada cotxe dependran de
la capacitat de càrrega i la se-
va velocitat màxima, i en la
mesura del possible cal esco-
llir sempre la mida adequada
per al cada vehicle.
Per una banda, els conductors
esportius necessiten pneumà-
tics que responguin de manera
precisa en carreteres seques
i mullades i que propor-
cionin la màxima adhe-
rència i estabilitat,
tant en trams rectes
com en les corbes.
També és impor-
tant tenir en
compte en quin
entorn ens solem
moure. Per regla
general, el consum
de combustible aug-
menta en ciutat. Per
això qui acostuma a
fer aquí la majoria de
quilòmetres pot es-
talviar tr iant
pneumàtics de
baixa resistèn-
cia al roda-
ment. A més,
com que es
frena i s’acce-
lera amb més
freqüència, els
p n eumà t i c s
han de ser de
llarga durada, i
també és im-
portant compro-
var que les gomes
ofereixen una bona
distància de frenada
que permeti supe-
rar les exigències
del medi urbà, com la presèn-
cia de ciclistes, vianants, se-
màfors, etc.
Si la conducció se sol realitzar
per autopistes o vies ràpides,
el que calen són uns pneumà-
tics d'alt rendiment que garan-
teixin la seguretat, indepen-
dentment de les condicions
meteorològiques. I per a viat-
ges de llarga distància cal es-
collir un pneumàtic que oferei-
xi la màxima comoditat (baix
nivell de soroll i vibracions), ja
que si es passen moltes hores
seguides viatjant ho agrairan
molt, tan el conductor com els
acompanyants.
Pels qui acostumen a circular
per pistes forestals i camins
poc fresats, aleshores calen
pneumàtics 4X4, resistents als
impactes i que ofereixin un ex-
cel·lent rendiment i capacitat
de tracció, tant dins com fora
de carretera.
Tot i que al nostre país, de cli-
ma més temperat, no és mas-
sa habitual es poden escollir
els pneumàtics en funció de
l’època de l’any, i combinar les
gomes d’hivern amb les d’es-
tiu.
Aquestes s'adapten millor a
les característiques de cada
estació, i en alguns països nòr-
dics són d’obligada instal·lació,
especialment a l’hivern, quan
les condicions de les carrete-
res són d’extrema fragilitat de-
gut a les baixes temperatures.
Hi ha diferents paràmetres que cal tenir encompte a l’hora d’escollir les rodes, i totsells són importants
E
Conduint per ciutates pot estalviar amb
pneumàtics debaixa resistència al
rodament
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:51 Página 61
62 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
Un estudi fet pels principals fabricants de pneumàtics del nostre país rebel·la que la majo-ria de conductors té un gran desconeixement i no fa un manteniment adequat de les rodesdels vehicles, fet que suposa un increment del risc de patir accidents
La importància dels pneumà-
tics dels nostres cotxes és vital
a l’hora de conduir, tant perquè
ens donen la seguretat ne-
cessària com perquè permet
estalviar combustible. Però un
recent estudi dut a terme per la
comissió que agrupa els cinc
majors fabricants de pneumà-
tics presents al nostre país
(Bridgestone, Continental, Go-
odyear, Michelin i Pirelli), de-
mostra que suspenem en
aquesta matèria, i que molts
conductors som víctimes del
desconeixement i l’oblit del
manteniment de les rodes.
L'enquesta revela que el 31%
dels conductors no sap que hi
ha un límit legal de profunditat
en el dibuix del pneumàtic.
Aquest límit està fixat en 1,6
mil·límetres, per sota del qual,
es posa en risc la seguretat
dels que viatgen al vehicle, ja
que s'augmenten les distàncies
de frenada.
Tot i que el 9% sap que els
seus pneumàtics estan gas-
tats, segueixen usant-los, i el
35% dels enquestats no ha
comprovat mai la profunditat
del dibuix de la goma. A més,
gairebé un 10% afirma que en-
cara que els seus pneumàtics
necessitin ser canviats, seguei-
xen circulant amb ells.
Només un de cada quatre con-
ductors té l'hàbit de revisar la
pressió dels seus pneumàtics.
La resta només ho fa puntual-
ment i per desplaçaments de
llarga distància. Els fabricants
recomanen verificar la pressió
almenys un cop al mes, amb
els pneumàtics freds i amb un
manòmetre en bon estat.
Està demostrat que per da-
munt de la seguretat la variable
que més importa als conduc-
tors és el preu dels pneumà-
tics. No cal dir que el mal estat
de les rodes pot repercutir de
manera significativa en les con-
dicions de seguretat del tràn-
sit, ja que el pneumàtic és l'ú-
nic punt d'unió entre el vehicle i
el terra. Si s'han gastat les ro-
des, cal canviar-les obligatòria-
ment ja que el perill de punxa-
da o trencament del pneumàtic
s'incrementa de manera exa-
gerada commés gastat està.
Està demostrat queper damunt de laseguretat el quemés importa és elpreu de les rodes
El perill va sobre rodesNomés un de cada quatre conductors té l’hàbit derevisar habitualment la pressió dels seus pneumàtics
©Sh
utte
r81
-Fot
olia
.com
NOVETATSMOTOR
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:51 Página 62
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:51 Página 63
©Pe
tair2
-Fot
olia
.com
Són gestionats per l’empresa
Empark i estan situats al pàr-
king de la Rambla Nova. La ini-
ciativa pretén promocionar l’ús
del vehicle elèctric a la ciutat i
complementa les accions del
Pla de Mobilitat Urbana soste-
nible
Els dos punts de càrrega estan
situats a la sortida de l’aparca-
ment, en un espai estratègic
que afavoreix la mobilitat de
vehicles i usuaris. Cada vegada
són més els ciutadans que op-
ten pels vehicles elèctrics amb
la f inal itat de contaminar
menys i estalviar més. I és que
el cotxe elèctric no només no
contamina, sinó que també és
més eficient.
Els principals obstacles d’a-
quests vehicles són el preu i la
poca autonomia de les bate-
ries. És per aquest motiu que
es fa necessari que s’escampin
els punts de recàrrega i, poc a
poc, està creixent la instal·lació
de punts de càrrega en pàr-
quings comunitaris d’edificis i
públics.
La Generalitat de Catalunya va
aprovar el 2010 l’Estratègia
d’Impuls del Vehicle Elèctric a
Catalunya (IVECAT), que té per
objectiu avançar en tots els
camps necessaris per afavorir
la integració dels vehicles de
motorització elèctrica en el pe-
ríode 2010-2015.
L’IVECAT preveu que l’any 2015
hi hagi a Catalunya 76.000
vehicles elèctrics i un total de
91.200 punts de recàrrega ins-
tal·lats, dels quals 83.600 se-
ran privats i 7.600 d’accés pú-
blic (6.080 en aparcaments
públics i 1.520 en la via públi-
ca).
CarregadorselèctricsTarragona compta amb dos punts de càrre-ga per als vehicles elèctrics, aquests conta-minen menys i són més eficients.
NOTÍCIESMOTOR
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 8/3/13 13:10 Página 64
Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus Exposició Concessionari Nikko Center Motors de Tarragona
VINE A CONEIXER EL NOU NISSAN LEAF 100 X 100 ELÈCTRICa les nostres instal.lacions de Tarragona o Reus,només per provar-lo rebràs un obsequi de Nissan
El Nissan Leaf100 x 100 elèctricEl Nissan Leaf100 x 100 elèctric
NIKKO CENTERconcessionari oficialNissan a Tarragona
NIKKO CENTER
Autovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló43204 · REUS
Tel. 977 772 197
NIKKO CENTER MOTORS
Ctra.València, 20643006 · TARRAGONA
Tel. 977 549 560
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:51 Página 65
©20
13O
pel
El nou Opel Adam ja es troba
als concessionaris, tot i que en-
cara no ha començat la cam-
panya de llançament. És el cot-
xe utilitari amb la mida més
compacte de la gamma de mo-
dels d'Opel, dotat amb un dis-
seny trencador i que rep aquest
nom en honor al fundador de la
companyia, Adam Opel.
El punt fort d'aquest model
compacte, són múltiples possi-
bilitats de personalització, cosa
en la qual destaquen també els
seus grans competidors , el
Fiat 500, o el Volkswagen Up,
encara que l’Opel Adam té una
grandària menor, proper als
3,7m.
De moment estarà disponible
únicament amb carrosseria de
tres portes i quatre seients in-
dependents, que en el cas de la
fila posterior poden abatre en
dues peces 50/50.
Els motors del nou Opel Adam
es mouran entre els 70 i 100CV.
La gamma de motors inicial es-
tarà conformada per tres op-
cions de gasolina, un 1.2 de 70
CV, un 1.4 de 87 CV i en la punta
de la llança un 1.4 de 100 CV,
tots ells associats a un canvi
manual de cinc velocitats. Tam-
bé seran de sèrie el paquet de
mesures d'estalvi ecoFLEX i el
sistema d'aturada i arrencada
automàtica Start/Stop. Més
endavant s’espera una nova
gamma de motors d'injecció di-
recta i turbo, més eficients i es-
talviadors, així com una trans-
missió manual de sis velocitats.
A més, Opel presenta en l’actu-
al Saló de Ginebra 2013, el mo-
del Adam Rocks Concept, llest
per descapotar.
L'Opel ADAM donarà molt de
què parlar amb el disseny més
atrevit, original i
fresc d'aquest fabricant alema-
ny en molt de temps, un pro-
ducte que pretén trobar el seu
nínxol de mercat en un seg-
ment tan competitiu com el
dels petits utilitaris
El petit utilitari d’Opel ja es troba als concessionaris. Amb un disseny innovador, atrevit,original i fresc espera competir per ser el número 1 en el seu segment. El nom triat honoraal fundador de la marca, Adam Opel
NOVETATSMOTOR
Nou Opel Adam
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:51 Página 66
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:51 Página 67
68 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
NOVETATSMOTOR
S’ha presentat el nou Hyundai i30. Aquestanova generació de la marca coreana estàdissenyada i fabricada a Europa.
Hyunday i30, harmonia en tresdimensions
Tenint en compte uns criteris
de qualitat propis de gamma
alta que superen les expectati-
ves dels conductors europeus,
destacant sobretot el tracta-
ment de l’estètica, tant interior
com exterior.
La força que irradia, el seu as-
pecte imponent i el generós
equipament interior deixen clar
un concepte: el nou i30 se surt
de la norma. Amb el i30, el
llenguatge de disseny d'Hyun-
dai arriba a un nou nivell d'estil
i elegància. Les línies conver-
gents de la carrosseria creen
una sensació de moviment fins
i tot amb el vehicle aturat. Les
formes esculpides juguen amb
les llums i les ombres per crear
tensió i despertar emocions en
qui l’observa, tot en el marc
d'un disseny esportiu i elegant
que se suma a la facilitat de
maneig i la comoditat d'un ve-
hicle europeu.
La còmoda posició de conduc-
ció, els seients espaiosos, l'es-
tètica innovadora, l'avan-çada
tecnologia de l'habitacle ... Tots
els aspectes de l'interior con-
dueixen a una perfecta harmo-
nia entre el conductor i el cot-
xe. Cadascuna de les sis ver-
sions de motor disponibles te-
nen un baix nivell d'emissions i
ofereixen un gran rendiment
tant en ciutat com en carrete-
ra. A més, el motor de gasolina
1,6 GDI de 135 cv, incorpora la
tecnologia Blue DriveTM, que
millora encara més l'eficiència
del combustible. Això inclou la
parada i arrencada del motor
Stop & Go, amb unes emis-
sions per sota de 120 g de CO2
en un motor de gasolina.
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:52 Página 68
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:52 Página 69
70 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
Vinculats al món marquista des
de fa mig segle, amb experièn-
cia en vàries de les marques
que han operat a l’estat, Grup
Oliva (actualment concessio-
naris Peugeot, Honda i Citroën,
amb una corredoria d’assegu-
rances i amb Centre de Carros-
seria, unes 140 persones en
total i aproximadament 40 mi-
lions d’euros en facturació) ar-
riba ja a la segona generació fa-
miliar al capdavant del negoci.
Les seves empreses són Tar-
rauto Motor, Tecnotarraco i
Joaquim Oliva a més del Cen-
tre Carrosseria (Joaquim Oli-
va, SA). Manel Oliva, gerent del
Centre de Carrosseria, ens ex-
plica en què consisteix el nou
concepte de taller.
Quan neix el projecte? A prin-
cipis del 2010 arrenca el Cen-
tre de Carrosseria, però la im-
plantació dels protocols d’ac-
tuació, imatge i atenció al
client s’implanten el juliol del
2011 a Reus i Tarragona. La ma-
jor oferta de reparació, xapa i
pintura de tota la província.
En què consisteix el canvi?
Hem dividit les zones de nego-
ci. La primera, orientada a l’a-
tenció al client, és una recepció
independent on el client no veu
la zona de reparació. En una
segona zona, els operaris re-
ben les instruccions del cap de
taller per la reparació. S’inicia
un procés en el qual el més im-
portant és l’eficiència en el
temps de reparació amb la ma-
jor qualitat.
Existeix un apartat per repa-
racions lleus? Sí, tenim tot un
procés de reparació de cops
lleus, i també una tècnica de
reparació amb pegats.
Quins productes s’utilitzen?
Ecològics, bàsicament, pintu-
res a l’aigua i, entre elles, les de
més qualitat amb vernissos ce-
ràmics.
El nostre proveïdor es R-M, un
partner excel·lent. Pel que fa
als peritatges, utilitzem GT Es-
timate i Audatex paral·lela-
ment, els sistemes 3D són molt
més agradables i fàcils a l’hora
de treballar.Els equips de dia-
gnosi són els de la marca del
constructor i, si tenim algun
problema amb el vehicle, atès
que tenim acords amb els con-
cessionaris d’altres marques
de Tarragona, li portem i ho
diagnostiquen.Subcontractem
i, així, tenim més equips de dia-
gnosi que ningú, perquè, per
davant de tot, s’ha de satisfer
al client.
Quins recanvis utilitzen? Ofi-
cials. Ni recanvis paral·lels ni
segones marques, perquè és el
valor afegit que ens demana el
client.
On es formen els treballa-
dors?Alguns paràmetres inter-
ns consten al llibre d’estil de
l’empresa. Partim de la forma-
ció de les marques i de l’àmplia
experiència en el mercat del
nostre grup empresarial. Tot
els processos estan informatit-
zats, de manera que no es pu-
gui iniciar un procés sense una
OR Informàtica. Pel que fa a la
part més tècnica, comptem
amb la formació RM, el suport
del seu equip de professionals i
el seu distribuïdor local, Nova-
color.
Quin volum de vehicles repa-
ren? Aproximadament, 2.800
El nou concepte que presenta el Centre de Carrosseria Grup Oliva està orientat a disminuirla sensació de pèrdua de temps, d’absència de vehicle i a augmentar la garantia i confiançaen la feina ben feta.
Grup Oliva renova lesseves instal·lacions50 anys d’experiènciaque avalen un nouconcepte de taller
PUBLIREPORTATGEMOTOR
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:52 Página 70
sinistres l’any, uns 60 a la set-
mana. El 78% dels vehicles
provenen de la postvenda de
les concessions de les mar-
ques que comercialitzem, si bé
tenim una excel·lent relació
amb totes les companyies
d’assegurances i acords de
col·laboració amb gairebé to-
tes.Amb les que no tenim
acord és perquè les seves con-
dicions econòmiques no per-
meten els nostres estàndards
de qualitat i servei. Tampoc
hem entrat amb acords amb
companyies de renting.
Es poden realitzar segui-
ments pel manteniment dels
vehicles dels clients? Tots els
punts del Grup estan intercon-
nectats, i el centre Carrosseria
és part del grup, així que dispo-
sem de les dades que entren al
sistema, sigui on sigui que
s’hagi fet la intervenció.
Ara que s’han llençat al multi-
marquisme, existeix algun
plantejament d’incorporar-se
a alguna xarxa de tallers? No.
La nostra idea seria arribar a
crear la nostra pròpia xarxa de
Centre de Carrosseria. Intenta-
rem treballar en aquesta línia.
És la base per franquiciar un
estàndard d’imatge, processos,
proveïdors, servei i qualitat fi-
nal. La xarxa de Centre Carros-
seria a nivell nacional és un
projecte encara a anys vista
que començaria a Catalunya.
També estem en contacte amb
escoles de formació professio-
nal de Tarragona per formar
part del seu cicle formatiu.
Quin paper juguen les compa-
nyies asseguradores en el
desenvolupament del seu ne-
goci? Sempre hem tingut molt
bona relació amb elles perquè
la nostra manera de treballar
és molt professional i som molt
rentables per les assegurado-
res.
CENTRE CARROSSERIA GRUP OLIVA
Carretera N-340, km. 1159 I TARRAGONA
Tel. 977 543 150 I
PUBLIREPORTATGEMOTOR
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:52 Página 71
TENDÈNCIESMODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:58 Página 72
Primavera: època decelebracionsAmb el bon temps arriben bodes i comunionsAvui dia, aquestes celebracions poden suposar una despesa important, pel que està béplantejar-se algunes coses a l’hora d’organitzar-les. També és interessant conèixer les no-ves tendències pel que fa a maquillatge i pentinats
el que fa als casaments,
l ’any 2012 gairebé
13.000 parelles van con-
traure matrimoni a Catalunya.
Amb aquesta xifra, es va con-
vertir en la primera comunitat
en nombre d’enllaços matrimo-
nials de tot l’estat.
Avui dia, aquestes celebracions
poden suposar una despesa
important per a les nostres
butxaques. De fet, els princi-
pals factors que preocupen a
les parelles a l’hora de casar-se
són l’import econòmic i l’orga-
nització de l’esdeveniment. Ac-
tualment, el cost mig d’un ca-
sament és d’uns 20.000 euros
si es tracta d’un enllaç civil i
uns 25.000 si és religiós i, pel
que fa a l’acte de celebració de
la primera comunió, ronda els
3.000 de mitjana.
A l’hora d’organitzar aquest ti-
pus de celebracions entren en
joc els restaurants on celebrar
el banquet, el tema de les foto-
grafies i imatges, els vestits
que es lluiran i, en el cas dels
casaments, cal contemplar el
maquillatge i el pentinat de la
núvia. En definitiva, tota una
sèrie de serveis que cal tenir en
compte. A resultes dels temps
que vivim, ara moltes famílies
que decideixen celebrar la 1a
comunió del seu fill/a i parelles
que es volen casar reflexionen
sobre el pressupost i les despe-
ses abans de començar a pla-
nificar-ho. Hi ha algunes idees
que poden ajudar-nos a no dei-
xar que el pressupost s’enfili
massa.
Per exemple, pot anar-nos bé
plantejar-nos reduir la llista de
persones a qui volem convidar
o, pel que fa als casaments,
una opció més barata és cele-
brar-los entre setmana.
I Anna Escolà, periodista I
P
©D
usan
Kost
ic-F
otol
ia.c
om
NUVIS TENDÈNCIES
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 8/3/13 13:07 Página 73
74 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
Als anys 50, actrius com Au-
drey Hepburn, Vivien Leigh,
Grace Kelly i Ava Gardner van
inspirar pentinats que les nos-
tres mares i àvies lluïen per
anar al teatre, a l’òpera, per a
casar-se o, simplement, un diu-
menge a la tarda: postissos, re-
collits...gairebé mai anaven
amb la melena solta com ara
fem.Avui en dia prima el que és
pràctic, natural, fresc i casual.
No ens agraden les complica-
cions...algú s’imagina fer-se un
recollit a l’estil Grace Kelly o
posar-se algun postís per sortir
una tarda de compres o anar al
cinema? Sembla impensable,
no? Doncs moltes de les nos-
tres mares i àvies van fer-ho!
La temporada passada les pro-
tagonistes van ser les trenes, i
ara hauríem d’oblidar-les junta-
ment amb la laca i els clips. Si
el teu enllaç té l loc aquest
2013, hauries de deixar la teva
melena al vent. Marcar-la amb
ones a l’aigua, donar-li un aire
retro, romàntic i, si ets de les
que pot, llueix volum i movi-
ment. O, si vols tenir un aire
més sofisticat, presenta’t llisa
impol•luta. Sigui com sigui,
aquesta temporada deixa’t
anar el cabell i gaudeix. Segu-
rament hi haurà qui et digui:
“però com se t’acut casar-te
amb el cabell solt”? Tan de bo
puguis fer-ho! Si estàs a
temps, inverteix en una melena
sana, en donar-li brillantor, sua-
vitat, volum i moviment. Dóna-
li vida i balla al so de la música
sense tibantors i, si pots fer-ho
descalça, millor que millor! Uti-
litza l’última tendència de “se-
cretos del agua” i saneja el teu
cabell de l’interior a l’exterior.
Aquesta tendència consisteix
en productes saludables, lliures
de silicones i derivats del pe-
trol i que trebal len a nivel l
cel•lular i aconsegueixen treure
el millor de tu, el que tu ets.
Aquesta és la nostra proposta
per a les núvies de 2013: salut
capil•lar i naturalitat. Respec-
tar el teu estil és l’aposta més
segura en un dia tan impor-
tant...i val la pena! Tenir un ca-
bell sa i brillant, ple de vida i de
llum és el millor dels atractius.
Revisa la teva coloració, inver-
teix en bons tractaments (rees-
tructuradors, hidratants o de-
sintoxicants), mima el teu ca-
bell, posa’t a les mans d’un bon
professional perquè te’l talli,
ondula’l, arrissa’l, dóna-li vo-
lum o allisa’l i barreja’l amb els
vestits d’encaix, els ornaments
i el guipour dels meravellosos
vestits vintage que arriben
amb força.
I Informació facilitada per
Peluquerías Salmerón I
Una melena sana i natural és l’aposta dels pentinats de núvia per al 2013. La tendència ac-tual és respectar al màxim l’estil de la núvia i procurar que en un dia tan especial llueixi uncabell sa, brillant i ple de vida
Foto cedida per:Peluquerías Salmerón
La naturalitatimpera alspentinats
NUVIS TENDÈNCIES
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:59 Página 74
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:59 Página 75
Consells de maquillatge
Abans d’endinsar-nos en els
consells de maquillatge per a
núvies, convé assenyalar que
prèviament també hauríem de
tenir cura de la pell, especial-
ment la de la cara. A banda
d’una bona hidratació, si l’en-
llaç té lloc al bon temps, s’a-
consella que la núvia tingui un
color de pel l l leugerament
bronzejat -però sempre tenint
molta cura del temps d’exposi-
ció al sol-.
A partir d’aquí, per aquelles
noies qui hi estiguin interessa-
des, a continuació es detallen
algunes orientacions a l’hora
d’escollir i aplicar el maquillat-
ge per lluir un bonic rostre el
dia de l’enllaç.
Abans de començar amb els
detalls, és important destacar
que convé vigilar l’alimentació,
el descans i la cura diària de la
pell. Una setmana abans de
l’esdeveniment es recomana
fer-se una neteja de cutis, i la
depilació de les celles estaria
bé fer-la uns 4 o 5 dies abans.
També és imprescindible una
prova de maquillatge, ja que
això ens permetrà provar dife-
rents textures i colors per se-
leccionar els més adequats.
D’altra banda, podrem veure’n
el resultat i fer els suggeri-
ments i aportacions que consi-
derem.
A l’hora de personalitzar l’estil
cal tenir en compte alguns fac-
tors com són l’edat, el color del
vestit escollit i l’hora de l’enllaç.
Si la núvia és jove, es recomana
un maquillatge molt natural.
Pel que fa al color del vestit, te-
nim dues opcions: si el color és
blanc marfil, el maquillatge
queda bonic suau i càlid; d’al-
tra banda, si la núvia ha escollit
un vestit de carrer, el maquillat-
ge pot ser més marcat. Final-
ment, pel que fa a l’hora de la
cerimònia, hem de pensar que
si es celebra de matí el maqui-
llatge hauria de ser suau i difu-
minat, mentre que si se celebra
a la tarda o a la nit, podem es-
collir-lo més intens.
Bases correctores i fons de
maquillatge. Són el primer pas
i s’escullen d’acord amb el co-
lor de la pell i amb el que s’ha
de corregir. Pel que fa al fons
de maquillatge, depèn de l’edat
de la núvia i l’hora de la cerimò-
nia. A l’hora d’aplicar-lo, tant
podem optar pel de barra com
el fluid. En tots casos, s’han
d’evitar les brillantors i selec-
cionar molt bé la textura i el co-
lor en funció del to de la pell i el
cabell. Les correccions clares
es fan a les ulleres, pòmuls i a
totes les zones que es vulguin
destacar. Les fosques han de
ser mínimes i molt ben difumi-
nades perquè no semblin ta-
ques. Pel que fa al maquillatge
en pols, s’aplica sobre el rostre,
coll i escot. Ha de ser fi i mate.
Els ulls i la mirada. Els ulls
s’han d’emmarcar de manera
difuminada i sense traçar línies
que endureixin la mirada. Es
recomanen tons marronosos.
Pel que fa a les ombres, s’acon-
sellen tons càlids i suaus. En
quant a les pestanyes, hauríem
d’escollir una màscara resis-
tent a l’aigua i, respecte les ce-
lles, retocar-les molt suau-
ment. El coloret ha de ser suau
i s’utilitza per il•luminar pò-
muls, nas i barbeta. Es procura
que proporcioni un aspecte sa-
ludable i juvenil al rostre.
Els llavis. Finalment, els llavis
estaria bé perfilar-los amb un
llapis color carn o del mateix
color de la barra i dibuixar-los
suaument. Perquè el maquillat-
ge es mantingui durant més
temps, podem pintar-nos-els
amb un pinzell. D’altra banda,
s’haurien d’evitar les barres de
llavis amb colors intensos i bri-
llants perquè endureixen l’ex-
pressió.
El maquillatge per un dia tan assenyalat requereix una atenció especial. En funció de la nos-tra pell o el color dels ulls ens poden afavorir més uns tons que altres a l’hora de maquillar-nos. També està bé tenir en compte altres aspectes com el color del vestit
A l’hora depersonalitzar l’estilés important teniren compte l’edat il’hora de l’enllaç
A banda delmaquillatge, convévigilar l’alimentació,el descans i la curadiària de la pell
NUVIS TENDÈNCIES
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:59 Página 76
©m
imag
epho
tos
-Fot
olia
.com
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:59 Página 77
Elegants de dalta baix
Aquest, segueix unes línies
innovadores, àgils i elegants,
amb alguns tocs avant-
guardistes, depenent de cada
dissenyador, i evoluciona en
materials i teixits brillants i
lleugers per tal que el nuvi es
senti elegant, però còmode. La
personalitat dels nuvis és un
factor imprescindible en l’estil
de vestir que escullen els
homes en el dia del seu casa-
ment. La manera de combinar
els teixits, tonalitats i comple-
ments és un clar reflex de
l’essència del protagonista
masculí de qualsevol casa-
ment.
Qualsevol opció és acceptable
en un dia tan especial com
aquest. Cada nuvi ha de trobar
el seu propi estil, sempre pre-
nent com a referència les noves
tendències. Així doncs, si el
nuvi es decanta per un estil
sobri: una combinació d’ameri-
cana negra, pantalons negre,
camisa blanca i corbata negra,
l’home ens expressa el seu
classicisme tot buscant
l’elegància en el dia del seu
casament.
Respecte als colors, segueix
predominant el negre com a
factor clau de l'elegància i el
classicisme. Tot i així, també
apunten amb força les tonali-
tats clares i les gammes de
grisos que s'aclareixen fins a
arribar al beige, vainilla i blanc.
El vestit de nuvi és sens dubte l'elementindispensable per l'home que vol arribar al'altar.
NUVIS TENDÈNCIES
©Er
icLi
mon
-Fot
olia
.com
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:59 Página 78
Març-Abril 2013 VIU Tarragona I 79
TENDÈNCIES
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:59 Página 79
INTERIORISMEDISSENY_DECORACIÓ_MOBLES_REFORMES
“Talent latent”
a Victoria i la Laura, Mer-
meladadexocolate, ens
acompanyaran a partir
d’avui en un viatge a través del
qual ens introduiran al món del
disseny. Aquesta vegada visi-
ten a Nacho Álvarez de NAM
Arquitetura en una aventura
fascinant, la de dissenyar una
exposició. Més concretament,
la de redissenyar-la quatre ve-
gades renovant-ne el disseny i
sempre aprofitant el material
emprat a l’edició anterior.
El disseny de les exposicions
de “Talent latent” ens transpor-
ta cada vegada a una altra di-
mensió, oblidant la darrera i
deixant-nos gaudir de l’expe-
riència d’una bona mostra em-
marcada en un bon disseny,
diuen la Victoria i la Laura.
“Talent latent”, exposició pro-
moguda per la Generalitat i l’A-
juntament de Tarragona,ha es-
tat dissenyada per NAM Arqui-
tectura. La 1a edició es va rea-
litzar al refugi del Moll de Costa
del port i les tres edicions se-
güents al Mercat Central de
Tarragona i espai Tabacalera.
Des de NAM ens expliquen que
en el cas del Mercat Central,
l’espai en sí era ja un gran luxe.
En un espai tan singular i po-
tent l’estratègia de NAM el 1r
any va ser construir uns petits
mòduls o capses amb fusta.
Mitjançant petites deforma-
cions, talls i desplaçaments es
formaven diferents espais d’ex-
posició per cadascun dels au-
tors. En una edició especial al
Centre d’Art Santa Mònica van
aprofitar les estructures i van
proposar una mena d’esquelet
portant que recolzava els tau-
lers de fusta amb un recorre-
gut similar però mes transpa-
rent. En la 2a edició al Mercat
Central els van proposar reci-
clar el material amb el que
s’havia realitzat tota la exposi-
ció i, a partir d´un tauler, es
constituïa un sistema exposi-
tiu. D’aquesta manera, el visi-
tant podia fer un recorregut
molt lliure. En la 4a i última edi-
ció situada a la Tabacalera es
va reciclar tot el material plan-
tejant una gelosia a partir d’a-
questes costelles que de nou
s’adaptaven a un espai i per-
metien la creació d’espais de
relació entre autors. Es van
adaptar també tots els ele-
ments de fixació i sistemes
d’il·luminació intentant reduir
al màxim la despesa final en
material.
I Anna Escolà, periodista I
Exposició de fotografia moderna internacionalL’exposició forma part del festival de fotografia SCAN de Tarragona i pretén mostrar algu-nes de les noves promeses de la fotografia moderna a nivell internacional. Mermeladadexo-colate ha visitat l’exposició i ens la presenta de la mà del seu dissenyador, Nacho Álvarez
L
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:09 Página 80
Foto cedida per:NAM - “Talent latent” 2008
Foto cedida per:NAM - “Talent latent” 2012
EXPOSICIONS INTERIORISME
Foto cedida per:NAM - “Talent latent” 2009
“Foto cedida per: NAM - “Talent latent”exposició festival SCAN 2010
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:09 Página 81
82 I VIU Tarragona
Com neix “NAMARQUITECTU-
RA”? Ja fa 12 anys que treballo
com a professional en el camp
de l’arquitectura i el disseny i,
després d’alguns anys amb
col·laboracions amb altres ar-
quitectes i despatxos de Barce-
lona, Tarragona i Reus vaig veu-
re ara fa sis anys que el millor
camí era crear el meu propi es-
pai de treball. NAM és un equip
de gent, bàsicament d’arqui-
tectes i dissenyadors i altres
col·laboradors externs,
Com en definiries la filosofia?
Lluitem per l’exigència i el rigor
en tot allò que fem. No sempre
ho aconseguim al 100% però
ho intentem de valent. L’arqui-
tectura i el disseny és un camp
a on intervenen molts agents i
condicionants, i crec que la
nostra obligació és apuntar el
més alt que puguem en tots els
aspectes perquè sovint amb
tants condicionants externs
aquest rigor es perd o dilueix.
Això no vol dir gastar molts di-
ners o fer grans gestos, sinó
mes aviat apuntar bé i saber el
que pots i vols aconseguir.
En quins projectes esteu tre-
ballant? Treballem sempre
projectes molt diversos, bàsi-
cament en el camp de l’arqui-
tectura i el disseny d’interiors, i
en els últims anys en arquitec-
tures efímeres, sobretot expo-
sicions. Ara mateix estem tre-
ballant en un projecte de res-
tauració i tractament del Circ
Romà de Tarragona i estem
preparant un parell de concur-
sos de disseny i arquitectura.
Com vas introduir-te en el
disseny d’exposicions? Vaig
entrar ara fa 8 anys com a pro-
fessor de projectes i construc-
ció a l’Escola d’Art i Disseny de
Reus en l’especialitat d´arqui-
tectura efímera. Ha sigut un
repte, ja que és un tema relati-
vament desconegut i amb molt
poca documentació però molt
interessant, ja que m’ha
permès investigar en aquest
camp del disseny d’interiors.
Per cert, cada vegada és més
efímer, ja que avui en dia tro-
bem més que mai botigues
provisionals, espais d’exposició
temporals o espais polivalents
que van mutant. El disseny
crec que és i serà cada vegada
més efímer. En aquest sentit, el
disseny d’exposicions és un te-
ma apassionant i complex.
D’exposicions n’hi ha moltes ,
però bones no tantes. A part
del contingut, també s’ha de
tenir cura del continent.
Com valores el moment que
està travessant el sector de
l’arquitectura? És el pitjor que
he viscut com a arquitecte i
probablement, segons diuen
els companys amb més edat,
dels pitjors de la història re-
cent. Està tot molt parat. Tam-
bé és cert que hem construït
com a bèsties i de manera des-
controlada en els últims anys, i
el pitjor és la mala qualitat
d´aquestes arquitectures. El
pastís s’havia de repartir i era
igual com. I aquí tots hem de
fer autocrítica.
Però al mateix temps, l’arqui-
tectura i el disseny espanyol i
català són un dels més valorats
a nivell mundial. I, sobretot,
gent molt jove que en els úl-
tims anys està apostant per
Nacho ÁlvarezMartínezArquitecte tarragoní idissenyador de l’exposició“Talent latent”
una arquitectura més modesta
i autèntica en contrast potser a
aquesta època d’opulència que
hem viscut.
I com el veus a Tarragona? Te-
nim un potencial enorme de
veritat però no ens ho creiem i,
a més, gastem sovint els pocs
diners que tenim en coses que
-sota el meu punt de vista- són
prescindibles i, a sobre, no ens
“senten” gens bé. Hi ha bons
tècnics però no hi ha hagut mai
ENTREVISTA INTERIORISME
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:09 Página 82
Foto cedida per: NAM -Escola Isabel Besora de Reus
una direcció clara del que volí-
em ser de grans i així hem anat
fent. Crec que estem millorant,
però cal trencar definitivament
amb aquesta inèrcia. Ara tenim
una boníssima oportunitat
amb els Jocs del Mediterrani
per donar-li a la ciutat la pro-
jecció i planificació que es me-
reix creant xarxes i estructures
potents de treball i debat en
tots els àmbits. Sota el meu
punt de vista, Tarragona té
dues coses que la fan única: el
mar i el seu patrimoni. Hauríem
d’apostar clarament per obrir
la ciutat al mar amb un projec-
te potent i creïble, el que impli-
ca una nova façana marítima
sense vies del tren i apostar
més fort encara pel tema patri-
monial. Això és el que han fet
altres ciutats molt properes
com Girona, i penso haurien de
ser el nostre referent. No obs-
tant, per mi el més interessant i
el que més esperança em dóna
com a tarragoní, en els últims
anys, són els moviments civils
com ara les associacions i ta-
llers per exemple de la Part Al-
ta, l’associació de músics, la
cooperativa obrera i el teatre
magatzem, la Fundació Forvm
de fotografia, la gent de Deliró-
polis i la setmana del còmic, el
festival de cinema REC, els
horts urbans de la part alta, el
grup del laboratori visual, etc.
Es nota que hi ha gent amb ta-
lent i inquietuds que té moltes
coses a dir.
Què creus que ens depara el
2013 arquitectònicament? A
nivell nacional crec que poca
cosa, no hi ha un duro. Ara ma-
teix no hi ha pràcticament con-
cursos ni tampoc privats amb
diners per invertir. Suposo que
el sector tirarà bàsicament de
les petites reformes i esperem
que a finals d’any la cosa co-
menci a revifar, encara que les
previsions no son gaire favora-
bles. Suposo que veurem algu-
nes coses construïdes de mol-
ta qualitat fetes a partir de
pocs material i pocs diners. Ar-
quitectures i dissenys on el re-
ciclatge i l’enginy cada vegada
ocuparà un lloc més important.
Crec que també seria un bon
moment per reflexionar i apro-
fitar la crisi per plantejar-nos
coses, debatre i fer autocrític.
Potser no hi ha diners per
construir però sí per projectar.
El reciclatge il’enginy tindran cadavegada un papermés important enl’arquitectura
MERMELADADEXOCOLATE
Disseny d’interiorsi arquitectura efímeraa
Tel. 659 432 119 · 626 144 [email protected]
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:09 Página 83
La distribució dels espais és
essencial pel bon funciona-
ment d’una casa, i la zona del
bany, per reduïda que sigui, no
pot deixar-se de banda pen-
sant que no hi ha massa com-
binacions a fer-hi. El bany és un
espai que es presta per ser
transformat, d'acord a l'estil de
cadascú. Hi ha qui prefereix un
bany modern i ple de vida, una
combinació que s'aconsegueix
gràcies als colors vius, els mo-
saics i la barreja de textures,
mentre que d’altres prefereixen
un bany sobri, elegant, però tot
i així contemporani.Per aquest
tipus de públic la solució es
troba en la combinació entre
una bona il·luminació i els con-
trastos oferts pels mobles i ai-
xetes de disseny..
Combinant colors i estils. El
bany és molt sofert, i es tracta
d’un espai que ens permetrà
arriscar-nos com cap altre de
casa nostra. Suporta contras-
tos forts i s’hi poden combinar
diferents tonalitats a les parets,
als mosaics i en les peces de
mobiliari. Cal tenir en compte,
això sí, que el bany ha de trans-
metre harmonia, i per tant
qualsevol combinació agressi-
va ens espatllarà aquesta fun-
ció. Cal procurar, doncs, que la
combinació de colors el faci un
lloc exclusiu i únic.
El primer pas per a una decora-
ció ben aconseguida és l'ade-
quada distribució de l'espai. En
funció de si l’espai és ampli o
reduït escollirem uns colors
perquè s’hi ajustin, ja que d’ells
dependrà la sensació d’ampli-
tud que ens pugui reportar. Pel
que fa a la il·luminació, tota la
que ens pugui aportar la llum
natural serà més que benvin-
guda.
Quan cal recórrer a llum artifi-
cial ens pot ajudar a generar di-
ferents ambients poder dispo-
sar de diferents fases de llums,
i si és possible amb regulació
d’intensitat.
Finalment, pel que fa als acces-
soris el bon gust del bany de-
pendrà de decisions tan senzi-
lles com escollir tovalloles d'un
mateix color o saboneres, pa-
pereres i altres accessoris d'u-
na mateixa gamma.En aquest
apartat, el de la decoració, és
on podem donar el toc de mo-
dernitat al nostre bany o caure
en el parany dels adornaments
recarregats que, irremediable-
ment, vestiran amb uns
quants anys més aquesta zona
de la casa
En aquesta zona de la casa, sentir-s’hi cò-mode depèn saber combinar els colors i res-pectar l’harmonia dels seus elements
La missió devestir el bany
©sl
avun
-Fot
olia
.com
ESPECIAL INTERIORISME
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:10 Página 84
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:10 Página 85
86 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
En els últims anys el plat de
dutxa sembla estar guanyant
terreny a la tradicional banye-
ra, sobretot perquè aporta més
comoditat i perquè no reque-
reix tant d’espai. A l’hora de de-
cidir-nos per una fórmula o l’al-
tra cal tenir en compte, molt
especialment, les necessitats
dels qui habiten a casa. Si a la
família hi ha persones amb mo-
bilitat reduïda, el més recoma-
nable és optar per la dutxa, ja
que facilitarà el desplaçament
dins de la zona del lavabo. En
canvi, si hi ha nens petits és
aconsellable l'elecció d'una
banyera. També són determi-
nants a l’hora d’escollir els dife-
rents preus d’aquests ele-
ments i els metres quadrats
dels quals disposem. És evi-
dent que els plats de dutxa
ocupen menys espai que les
banyeres, són més econòmics i
fàcils de netejar, a més de re-
duir el consum d'aigua.
El relax d’una banyera
El món de les banyeres ha evo-
lucionat molt, fins al punt que
cada vegada es fabriquen amb
més serveis, com hidromassat-
ge, ràdio i fins i tot telèfon. Pel
que fa a les formes en podem
trobar de rodones, ovalades,
rectangulars, triangulars i en
corbes, adaptant-se a l’espai
del què disposem al nostre
bany. La indústria ha evolucio-
nat també en quant a mate-
rials, i avui dia són molt lleu-
gers, còmodes i agradables al
contacte de la pell.
Economitzar l’espai
Si el que volem és no reduir
l’espai i entenem la dutxa com
una acció que no ens ha de fer
perdre massa temps, el que
més ens convé és un plat de
dutxa, que també s’adapten a
les necessitats de cada bany.
Es poden encastar al terra o
simplement recolzar-los, i en
trobem des de ben senzills,
amb mampara o cortina, fins
als més sofisticats que poden
incloure, fins i tot, un espai per
a vestir-se. Pel que fa a mate-
rials i preus també hi ha una
gran varietat, i en general po-
den resultar més econòmics
que una banyera.
Hi ha alguns factors evidents a l’hora de prendre la decisió, com ara el pressupost del qualdisposem i els metres quadrats del nostre bany; però cal tenir en compte, quan planifiquemaquesta zona de la casa, les necessitats de les persones que la utilitzaran diàriament
Banyera o dutxa?El gran dilema
Una banyera d’hidromassatge dela nova col·lecció de Roca
BANYS INTERIORISME
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:10 Página 86
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:10 Página 87
Les cuines són espais de vida
La constant inquietud en el
món del disseny d’apropar-se
de nou a les senzilles línies de
la natura, buscant l’originalitat i
el fet de ser únics, també es
transmet de forma evident en
el sector del mobiliari de cuina.
Així s’ha demostrat aquest ge-
ner a la Livingkitchen, la fira
sectorial més important del
món celebrada a Alemanya, i
que ha reunit a les millors mar-
ques de disseny. Una de les
conclusions del certamen és
que la fusta té una relació di-
recta amb la creació d'aquest
tipus d'ambients genuïns que
comentàvem, i per això es creu
que serà un pilar bàsic en les
tendències per aquest any.
Això sí, sempre buscant l'origi-
nalitat de les peces. No es vo-
len productes en sèrie sinó pe-
ces úniques, i en aquest sentit
el roure es converteix en un
dels reis dels mobles de cuina
per davant d’altres fustes, se-
guit de prop per la noguera ve-
tejada.
Pel que fa al mercat de la il·lu-
minació de les cuines creix la
implantació dels leds. La seva
oferta de colors i funcionalitats
s’uneixen cada vegada més per
crear ambients perfectes i
únics, i sens dubte es una dels
factors en alça per aquest
2013.
Les cuines modernes es carac-
teritzen per la planificació de la
il·luminació sofisticada, i un
dels avantatges dels llums led
és que es poden muntar pràcti-
cament en qualsevol lloc per
assegurar que totes les àrees
de treball queden òptimament
il·luminades. Són llums extre-
madament eficients i una de
les seves millors virtuts és que
tenen una vida molt llarga.
I cal tenir en compte que la
il·luminació no només és im-
portant en termes de funciona-
litat, sinó que també ajuda a
crear una atmosfera de como-
ditat. Aquest factor s’adapta
als paràmetres del que ente-
nem per una cuina moderna,
on la individualitat i la inde-
pendència en termes de dis-
seny són tan importants com
l'ergonomia i l 'ef iciència
energètica.
Sense perdre de vista la seva funcionalitat les cuines són, cada vegada més, una de-pendència que s’estableix com a punt de trobada dels inquilins de la casa, i els professio-nals del sector presenten propostes i conceptes per a fer-la el màxim de confortable
Els llums led s’estanposicionant com adominadors enl’entorn de les
cuines modernes
La firma Nolte va presentar diversosestils de cuina a la fira alemanya.
Foto:Livingkitchen
CUINESINTERIORISME
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:10 Página 88
CUINES INTERIORISME
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:10 Página 89
La nostra llar ben aïllada
El màxim confort i la màxima
comoditat passa per tenir la
nostra llar ben aïllada, no no-
més del fred, sinó també de la
calor, la humitat i el soroll.
Uns bons tancaments, de do-
ble vidre, dintre de casa, man-
tindran a l’hivern l’escalfor ge-
nerada per la calefacció i ens
aïllaran del fred de fora.
De la mateixa manera, a l’estiu,
la calor no entrarà dintre de ca-
sa. En el cas de les portes i fi-
nestres, pel que fa a sistemes
d’obertura, poden ser practica-
bles, pivotants, de guillotina,
basculants, projectants, plega-
bles, oscil·lobatents.
Els acabats també poden ser
tants com necessitats hi hagi:
lacats amb milers de possibili-
tats de color, acabats en fusta,
anoditzats, acabats inox...
No cal dir que tots els sistemes
poden incorporar els darrers
avenços en automatismes i
motoritzats i que tots ells ofe-
reixen els mateixos avantatges
associats a l’alumini: gran re-
sistència a les condicions me-
diambientals, gran durabilitat i
mínimmanteniment.
En quant a formes, poden ser
rectangulars, amb punt rodó,
circulars, triangulars, poden
seguir formes corbes o sinuo-
ses, etc.
Pe que fa als tancaments cor-
redors ofereixen unes virtuts
molt singulars. Permeten dis-
posar d‘una ventilació i estan-
quitat idònies amb un aprofita-
ment màxim de l’espai, de for-
ma que no hi ha superfícies
mòbils que es projectin fora del
pla de l’obertura quan aquesta
s’acciona. Conseqüència favo-
rable d’aquests sistemes és
que, quan estan oberts, els
corrents d’aire no provoquen
accionaments violents i inde-
sitjables dels mecanismes i,
com que no són físicament in-
vasius, protegeixen contra
cops o lesions a tercers en el
seu accionament.
Tota llar necessita tenir uns bons acabats en portes i finestres d’accés a l’exterior. L’aïlla-ment de la nostra casa provocarà un enorme estalvi d’energia, que reduirà la factura mésd’un 45% i incrementarà , en gran manera, el benestar de ser a casa
Els tancaments dedoble vidremantindranl’escalfor i ensaïllaran del fred
©El
enat
hew
ise
-Fot
olia
.com
TANCAMENTS INTERIORISME
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:11 Página 90
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:11 Página 91
92 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
Els interiors de la llar al teu gust
Les tendències se succeeixen
unes a altres, interactuant i
adaptant-se, barrejant-se tam-
bé amb esti ls que canvien
quan les tendències s'apropien
d'ells. El color blanc, per exem-
ple, torna una vegada i una al-
tra per demostrar que segueix
sent un dels elegits en la paleta
de colors. L'elecció del blanc
com a color principal s'imposa
a força de simplicitat, llumino-
sitat i elegància.
El blanc comparteix protago-
nisme en les llars més actuals
amb el negre, que combina tan
encertadament amb el color
gris plata en peces per al men-
jador o fins i tot capçals de
dormitori. En tota llar hi ha una
peça única per al seu propieta-
ri. Els amants del bon gust no
podran resistir-se a tenir entre
les parets del seu habitatge un
moble bar antic, un mirall de
peu, per sortir sempre impeca-
ble de casa, o una de les buta-
ques última moda que causen
autèntic furor a Londres.
Els quadres són un altre dels
elements imprescindibles en
llars que criden l'atenció de les
visites causant la lògica satis-
facció en l'amfitrió.
Per això, és molt important
comptar amb una àmplia se-
lecció en la qual poder triar el
més adequat per a cada racó
de la casa.
La il·luminació és un altre dels
aspectes que més s’ha de cui-
dar en l'habitatge. Dins de la
casa, la llum juga un paper fo-
namental : crear ambients
agradables. Els diferents punts
de llum que es reparteixen a
les habitacions han d'obeir a
un sentit estètic i pràctic, però
també emocional. Els llums de
disseny contribueixen a acon-
seguir aquests ambients únics.
Un altre encert són les teles
amb estampats florals. Vesteix
cada racó de casa teva amb
múltiples coixins que ompliran
l’estança de color i comoditat.
Són còmodes, agradables al
tacte, estètics, de diferents mi-
des, formes i textures.
Es poden amuntegar un sobre
l'altre, o repartir-los per dife-
rents racons. En el cas dels co-
ixins la multitud sempre suma
més confort i n'hi ha de tants
tipus que és impossible no tro-
bar-ne un que s'adapti al teu
estada o la teva forma de ser.
La moda en la decoració canvia al mateix ritme que les tendències en el vestir. Aquest any,una de les tendències són els mobles auxiliars i les grans llums, tant de peu, com de sostre.Els quadres, els estampats florals a les parets i vestir la llar de coixins repartits pels racons
Els quadres sónun element
imprescindible,criden l’atenció iestan de moda
©3d
arca
stud
io-F
otol
ia.c
om
MOBILIARI INTERIORISME
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:11 Página 92
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:11 Página 93
Mobles, l’encant dels interiors
Els mobles entapissats es ve-
uen poc exigents i tranquils,
amb vores suaus, llisos.
Els mobles contemporanis
destaquen per línies rectes, co-
lors audaços i un perfil artístic
minimalista. La fusta, el vidre,
el metall i els materials de pe-
dra caracteritzen els mobles
contemporanis, tant com es-
tampats d'animals, models
geomètrics i teles naturals,
com la llana, el cotó, el lli, la se-
da i el jute.
Aquest estil evita els motius
florals i les franges.
La tendència futurista també
arriba amb força.
Es basa en l'ús de materials
com l'acer, la fusta, la fibra de
vidre, el vidre o les laques.
Per reciclar una cadira o una
butaca una bona opció és tor-
na a cobrir la peça amb tela de
ratlles, que resisteix perfecta-
ment el pas del temps i és fàcil
de combinar amb un altre tipus
de teixits.
Les tendències més populars
en mobles sovint giren al vol-
tant de models pràctics disse-
nyats per a espais amb molt
d’ús. Els mobles tradicionals
tenen una aparença casolana.
Això afavoreix l'equilibri i la si-
metria amb les línies rectes, els
detalls corbs i els mobles i els
accessoris venuts per parells.
A la clàssica línia colonial se li
afegeixen detalls
del disseny més actual, avan-
çant un pas cap a la barreja de
tendències.
La importància dels comple-
ments és tal en la decoració
dels habitatges actuals que pot
marcar la diferència entre l'èxit
i el fracàs.
Els mobles casuals són ideals
per a un estil de vida més rela-
xat, casolà i càlid.
La versatilitat és una de les
principals característiques del
mobiliari actual, que permet
adaptar una mateixa peça a di-
ferents espais, com si es trac-
tés d'un moble fet a mida.
Materials de tota la vida, com
la fusta massissa, segueixen
d'actualitat per la seva duresa.
Abans de tornar a decorar un espai del tot o comprar un únic moble cal determinar quin ti-pus de mobles admet aquest espai i elaborar un pressupost. La durabilitat dels mobles de-pèn de la seva construcció, la gent que l'utilitzarà i com l’ús que se li doni.
La versatilitat ésuna de lesprincipals
característiquesdel mobiliari actual
©kr
ooog
le-F
otol
ia.c
om
MOBILIARI INTERIORISME
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:11 Página 94
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:11 Página 95
Matalàs i somier, clau pel descans
Quan l'usuari es disposa a can-
viar o adquirir un matalàs es
troba amb que al mercat exis-
teixen infinites solucions, ma-
terials, formes, etc.
És evident que a qualsevol per-
sona això pot resultar-li una
complicació a l'hora de triar el
matalàs que més s'adapti a les
seves necessitats. En què hem
de fixar-nos a l'hora de triar el
nostre matalàs? La resposta és
senzilla, Hem de conèixer les
nostres necessitats de confort i
descans. Cada persona és un
món i, per molt que un amic
descansi confortablement en
un matalàs, això no ens garan-
teix que aquest matalàs sigui
adequat al que realment ne-
cessitem.
A l'hora de buscar un matalàs
que s'adapti a les nostres ne-
cessitats, hem de fixar-nos en
la regulació de la temperatura:
Qualsevol matalàs de qualitat
ha de ser transpirable, per evi-
tar una acumulació d'humitat o
de calor.
Aquesta acumulació no afecta-
rà als materials sintètics com
la visoelástica, però tindran in-
cidència en la nostra qualitat
del son i confort.
Propietats de confort adequa-
des: No és aconsellable dormir
sobre un matalàs de fermesa
molt elevada ni molt baixa.
Depenent de les nostres carac-
terístiques (altura, pes, etc.)
haurem d'escollir un matalàs el
nucli del qual ens aporti sensa-
cions plaents en tombar-nos i
en descansar sobre ell.
Amés, un aspecte de molta im-
portància, igual que en el so-
mier, és que el matalàs disposi
de zones de descans diferen-
ciades, en les quals la fermesa
variï per adequar-se a les ne-
cessitats de cadascuna de les
parts del nostre cos, com la zo-
na d'espatlles o la zona lumbar.
El millor matalàs de làtex o ma-
talàs de viscoelàstica, perd la
seva efectivitat al col·locar-lo
sobre una base rígida, ja que
no acompanyarà el matalàs en
l’adaptació al nostre cos o als
nostres moviments nocturns.
El somier ha de tenir làmines
elàstiques de fusta i un sistema
de suspensió (blocs de sus-
pensió) efectius.
També ha de disposar de zones
de descans diferenciades ja
que a cada zona del nostre cos
(cap, esquena, lumbars, ca-
mes...) precisa d’unes presta-
cions de confort diferents.
Per exemple, és essencial que
el somier disposi d’unes carac-
terístiques específiques per la
zona de les espatlles o un siste-
ma de reforç lumbar.
El somier i el matalàs és molt important que disposin de zones de descans diferenciades,en les quals la fermesa variï per adequar-se a les necessitats de cadascuna de les parts delnostre cos, com la zona del cap, les espatlles, les lumbars, les cames...
El somier ha d’oferirel suport al matalàs,ha de respectar-ne
l’elasticitat iadaptabilitat
©po
ligon
chik
-Fot
olia
.com
MATALASSOS INTERIORISME
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:12 Página 96
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:12 Página 97
SALUTBENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 12:16 Página 98
DIETÈTICA I NUTRICIÓ SALUT
Beneficis de la DietaMediterrània
a Dieta Mediterrània és
un excel·lent model de
vida saludable. Avui en
dia existeix un coneixement ge-
neralitzat de la relació entre
Dieta Mediterrània i Salut. És
una manera d’entendre la vida i
d’alimentar-se que es basa en
els productes d’agricultura lo-
cal, receptes i maneres de cui-
nar pròpies de cada lloc. Tot
això, sumat a un exercici físic
moderat i diari , completa
aquest estil de vida.
Avui en dia és una evidència
científica el paper de la dieta
mediterrània en la prevenció
de moltes malalties cròniques.
Els seus efectes beneficiosos
pden prevenir la incidència de
la diabetis tipus 2 i de la síndro-
me metabòlica, per tant, preve-
nir les malalties cardiovascu-
lars.
D’altra banda, la piràmide tra-
dicional de la dieta mediterrà-
nia s’ha adaptat a l’estil de vida
actual. Això ha estat iniciativa
de la Fundación Dieta Medite-
rránea amb col·laboració amb
nombroses entitats internacio-
nals. El nou esquema incorpora
elements qualitatius a la repre-
sentació gràfica.
La nova piràmide segueix la
pauta de l’anterior: situa a la
base els aliments que han de
sustentar la nostra dieta i als
estrats superiors aquells que
s’han de consumir amb mode-
ració. També s’hi afegeixen in-
dicacions culturals lligades a
l’estil de vida mediterrani. La
piràmide també reflecteix la
composició i número de ra-
cions de les menjades princi-
pals. Cal tenir en compte que el
fet que una dieta sigui saluda-
ble o perjudicial depèn de la
proporció de cadascun dels
grups i de la freqüència de con-
sum. El seu patró és una pauta
per a l’alimentació de la pobla-
ció adulta sana, pel que cal
adaptar-lo a les necessitats es-
pecífiques dels nens, les dones
embarassades i altres condi-
cions de salut.
En aquesta secció, la presiden-
ta de l’ACDN, ens presenta els
beneficis de l’estudi PreDiMed
(Prevención con Dieta Medite-
rránea).
I Anna Escolà, periodista I
Un excel·lent model de vida saludableLa Dieta Mediterrània té un paper important en la prevenció de moltes malalties cròniques.La seva piràmide dels aliments es va actualitzar per adaptar-se i “posar-se al dia” de l’estilde vida actual
L
©vi
nszs
tudi
o-F
otol
ia.c
om
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 12:17 Página 99
Març-Abril 2013
DIETÈTICA I NUTRICIÓ SALUT
Prevenir la diabetisNancy Babio, presidenta de l’ACDN (Associació Catalana de Dietistes-Nutricionistes), ensexplica com prevenir la síndrome metabòlica i la diabetis tipus 2. També ens comenta l’es-tudi PreDiMed, el 1r que demostra l’efecte beneficiós de la Dieta Mediterrània
Per Nancy Babio
La Síndrome Metabòlica és un
conjunt d’alteracions metabòli-
ques que inclouen hipertensió
arterial, alteració de la glucosa
en dejú (tenir el sucre alta en
dejú), obesitat abdominal, co-
lesterol HDL (colesterol bo)
molt baix, triglicèrids alts. Si
una persona té 3 o més d’a-
questes alteracions, es diu que
té síndromemetabòlica.
En l’actualitat la síndrome me-
tabòlica està considerada com
un dels principals problemes
de salut pública del segle XXI,
ja que la seva prevalença s’ha
incrementat exponencialment
afectant pràcticament a una
quarta part de la població adul-
ta junt amb l’epidèmia global
d’obesitat i de diabetis.
La presència de la síndrome
metabòlica s’ha associat a un
augment del risc de malaltia
cardiovascular, és a dir, els indi-
vidus amb aquesta síndrome
tenen major risc de patir un in-
fart, un accident cardiovascu-
lar i, fins i tot, major risc de mo-
rir-se per aquestes i totes les
causes. Diferents determinants
genètics encara desconeguts,
així com diferents factors am-
bientals, s’han relacionat amb
el desenvolupament i l’evolució
d’aquesta síndrome. En aquest
sentit, existeixen robustes
evidències científiques que de-
mostren que els individus que
porten un estil de vida saluda-
ble i una adherència a una die-
ta rica en fruites, verdures,
peix, llegums, cereals integrals
i baix consum de greixos satu-
rats (greixos d’origen animal)
presenten menys síndrome
metabòlica. D’altra banda, di-
versos estudis suggereixen l’e-
xistència d’una relació directa
entre l’adscripció a un patró
dietètic occidental (ric en carn
vermella, hidrats de carboni re-
finats i baix consum de verdu-
res i fruites) i el major risc de
desenvolupar síndrome me-
tabòlica. Altres estudis també
suggereixen que el major con-
sum de carn vermella es rela-
ciona amb un major risc de
presentar diabetis tipus 2, hi-
pertensió arterial i obesitat
central, tots ells components
de la síndrome metabòlica. Re-
centment, també s’ha relacio-
nat l’alt consum de carn ver-
mella i productes processats
amb un increment de la morta-
litat total, mortalitat per càncer
i mortalitat per malaltia cardio-
vascular. Per tant, els estudis
d’investigació ens mostren que
una dieta saludable i amb baix
consum de carn vermella pot
prevenir el desenvolupament
de la síndrome metabòlica i la
diabetis.La tradicional Dieta
Mediterrània es caracteritza
per un consum diari de verdu-
res i hortalisses, fruites, cereals
(preferentment integrals), oli
d’oliva, un consum freqüent de
llegums, peix, fruita seca, i baix
consum de carn vermella, és
actualment reconeguda com
un patró d’alimentació saluda-
ble.
Evidències científiques a casa
nostra. Evidències científiques
provinents de l’estudi PreDi-
Med (Prevención con Dieta Me-
diterránea) van demostrar que
els individus que presentaven
major adherència a la Dieta
Mediterrània es va associar
amb 56% menys risc de pre-
sentar síndrome metabòlica.
Tanmateix, recentment dades
provinent del mateix estudi van
demostrar que la realització de
una Dieta Mediterrània no res-
tringida en calories, enriquida
amb oli d’oliva o fruita seca, va
disminuir en un 52% el risc de
patir diabetis tipus 2 en indivi-
dus amb alt risc cardiovascular
comparat amb aquells indivi-
dus que van seguir una dieta
baixa en greixos. El PreDiMed
és un estudi d’intervenció nu-
tricional on es van estudiar gai-
rebé 7500 individus de tot el
país, 877 dels quals van ser
veïns voluntaris de Reus, Tarra-
gona i voltants. És un dels estu-
dis epidemiològics més impor-
tant del nostre país amb el mà-
xim nivell d’evidència científica,
en el qual hi van participar un
gran nombre de dietistes-nu-
tricionistes de tot l’estat espan-
yol. El PreDiMed és el primer
estudi que demostra l’efecte
beneficiós de la Dieta Medi-
terrània, independentment de
la pèrdua de pes, que pot pre-
venir la incidència de la diabe-
tis mellitus tipus 2, i de la sín-
drome metabòlica i per tant
prevenir les malalties cardio-
vasculars. Per tots aquests mo-
tius, l’ACDN recomana seguir
una dieta saludable, és a dir se-
guir la dieta Mediterrània. Per
qualsevol dubte consulti al pro-
fessional més qualificat per
elaborar una dieta: el dietista-
nutricionista.
www.dietistes-nutricionistes.cat.
El PreDiMed és unestudi d’intervenciónutricional on hi
van participar veïnsde Tarragona
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 12:17 Página 100
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 12:17 Página 101
102 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
DIETÈTICA I NUTRICIÓ SALUT
“Fer Salut Mola”
El mes passat, l’Ajuntament de
Tarragona i la Fundació Mapfre
van presentar a l’Escola Tarra-
gona la 4a edició del programa
d’activitats formatives “Fer Sa-
lut Mola”. Una iniciativa dirigida
a sensibil itzar sobre la im-
portància de portar una vida
saludable a través d’una ali-
mentació sana i equilibrada i la
pràctica de l’activitat física dià-
ria.
Actualment, gairebé totes les
escoles de Tarragona hi partici-
pen. I és que és de gran im-
portància introduir aquests co-
neixements a les primeres eta-
pes de la vida. D’aquesta ma-
nera, els nens i nenes els van
aprenent, assolint i consolidant
des dels primers anys de la se-
va vida.
Al llarg del taller, els estudiants
aprendran quins aliments com-
ponen la piràmide alimentària i
quines quantitats són les més
recomanades. A més, també
coneixeran quin ha de ser l’es-
morzar perfecte per afrontar
un dia ple d’activitats i per què
és tant important practicar es-
port de manera constant - tant
per mantenir-se en forma com
per prevenir l’aparició de ma-
lalties com poden ser l’obesi-
tat-.
Aquest curs és la 4a edició del
programa. Va ser el curs
2009-2010 quan va crear per
donar forma a aquelles actua-
cions que s’estaven duent a
terme a les escoles, destinades
a potenciar actituds i hàbits
propis d’un comportament sa-
ludable entre nenes i nenes de
6 a 12 anys.
El programa treballa en 2 línies
diferenciades. Una es basa en
l’adquisició de conceptes i es
desenvolupa dins les aules, ge-
neralment amb la col•laboració
del professorat. L’altra, més lú-
dica i experimental, pretén re-
forçar els coneixements adqui-
rits.
Dins el programa també s’orga-
nitzen tallers específics per a
cada cicle a través de jocs que
reforçaran els coneixements
adquirits- per exemple, la salut
bucodental i el raspallat dental
a Cicle Inicial; alimentació salu-
dable i la importància de la Die-
ta Mediterrània al Cicle Mitjà i
els canvis físics i emocionals
que es produeixen a la puber-
tat i la cura del propi cos per
als alumnes de 12 anys i del Ci-
cle Superior-.
El curs passat dins d’aquest
programa van participar 27 es-
coles de Tarragona, amb un to-
tal de 2.119 alumnes de tota la
Primària. Es van treballar els
dossiers a classe amb el suport
del professorat i es van com-
plementar amb un total de 73
tallers per part del Servei Muni-
cipal de Salut Escolar.
El Servei Municipal de Salut Es-
colar de l’Ajuntament de Tarra-
gona té com a objectiu primor-
dial el promoure i protegir la
salut infantil mitjançant activi-
tats de prevenció i promoció
dins l’àmbit educatiu. Els eixos
d’actuació fonamentals són la
intervenció directa en la pre-
venció de problemes de salut;
la promoció d’estils de vida sa-
ludables i la sensibilització i fo-
ment de la participació ciuta-
dana envers la promoció de la
salut.
El programa “Fer salut mola” és una iniciativa dirigida a promoure els bons hàbits alimenta-ris i fomentar l’activitat física diària. Pretén sensibilitzar més de 2.500 escolars entre 6 i 9anys de Tarragona
Dins el programatambé s’organitzentallers a través dejocs per reforçar elsconeixements
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 12:17 Página 102
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 8/3/13 10:47 Página 103
La importància de dormir béDormir bé és fonamental per a la nostra salut i per a desenvolupar les nostres tasques so-cials i professionals. Moltes vegades, l’estrès o els maldecaps poden fer que no descansembé. Hi ha alguns consells que poden ajudar-nos a conciliar el son
La majoria dels adults necessi-
ten dormir unes 7 o 8 hores,
són molt pocs els que amb 5 o
6 ja en tenen prou. Dormir les
hores necessàries és molt més
que un plaer: és necessari pel
nostre benestar.
Les hores de son són essen-
cials per poder recarrgar les pi-
les, i és que dormir ens omple
d’energia per poder afrontar
amb èxit la jornada. Però no
només es tracta de dormir bé,
sinó que tinguem un somni re-
parador, és a dir, que dormim
tranquilament i sense interrup-
cions. D’altra banda, no neces-
sita dormir les mateixes hores
un adult que un nen/a. En el
cas dels més petits/es, s’acon-
sella que dormin unes 10 hores
diàries.
Conseqüències de no descan-
sar adequadament. Si no des-
cansem bé, el nostre cos se’n
ressent: cansanci, mal humor,
falta de concentració, estrès,
ansietat, etc. Cal tenir present
que el principal factor que
afecta el nostre son són les
preocpacions i quefers de cada
dia. De fet, arran de la crisi
econòmica cada vegada són
més les persones a qui els cos-
ta descansar adequadament.
D’altra banda, també n’hi ha
d’altres que podem tenir en
compte, com poden ser pren-
dre 5 cafès al dia, dormir de dia
quan s’està acostumat a fer-ho
de nit, patir algun tipus de ma-
laltia com ara una depressió...
Ara bé, no és tan fàcil conciliar
el son després d’un dia intens,
pel que hi ha alguns petits con-
sells que poden ajudar-nos a
l’hora d’anar a dormir.
Consells que poden ajudar-
nos a conciliar el son. Per ga-
rantir que quan ens posem al
llit aconseguirem adormir-nos
cal tenir present que abans cal
preparar el nostre cos i la nos-
tra ment. Amb això ens referim
al fet de fer alguna activitat que
ens relaxi; per exemple, escol-
tar música o llegir -veure mas-
sa estona la televisió pot fer-
nos sentir més cansats, enca-
ra-; desconnectar de tot allò
que ens fa estar alerta -treba-
llar amb l’ordinador, parlar per
telèfon- i fer un àpat lleuger a
l’hora de sopar. També es reco-
mana anar a dormir sempre
més o menys a la mateixa hora,
tenir un matalàs adequat i es-
tar a les fosques i en silenci. Si
amb tot això encara no en te-
nim prou, podem optar per
prendre’ns una infusió relaxant
abans d’anar a dormir.
El descans dels adolescents.
Molts nois i noies adolescents,
a l’hora d’estudiar diuen que ho
fan millor de nit que de dia. En
conseqüència, en època d’exà-
mens no descansen adequada-
ment. Tot i així, després de dur
a terme nombrosos estudis, els
experts consideren que les mi-
llors hores per estudiar són les
del matí, migida o primera hora
de la tarda. D’altra banda, dor-
mir després d’estudiar propicia
millor l’ assimilació dels nous
coneixements.
Per conciliar el son,pot ajudar-nos fercertes activitatsabans d’anar a
dormir
DESCANS SALUT
El principal factorque afecta el nostre
son són lespreocupacions iestrès del dia a dia
©W
abeb
reak
med
iaM
icro
-Fot
olia
.com
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 12:17 Página 104
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 12:17 Página 105
106 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
PODOLOGIA SALUT
La podologia
La Podologia és un camp de les
ciències de la salut encarregat
de l'exploració, diagnòstic i
tractament de malalties i alte-
racions del peu humà mitjan-
çant tècniques mèdiques i qui-
rúrgiques. Moltes malalties es
manifesten en una primera fa-
se per alteracions als peus, són
la diabetis, l'artritis o els pro-
blemes circulatoris. El podòleg
ha d'estar preparat per a sospi-
tar aquestes malalties i reme-
tre el pacient a l'especialista
adequat. El podòleg també ha
de detectar, i en alguns casos
tractar, les malformacions con-
gènites dels peus. Amb l'aug-
ment de la pràctica d'esports,
molts podòlegs s'han especia-
litzat en la branca esportiva,
per exemple, adaptant planti-
lles per a corredors de dife-
rents disciplines.
La podologia ha ampliat la seva
actuació a diferents camps per
aconseguir una major i més
òptima cura dels peus.
Es poden descriure breument
els camps que actualment
avarca la podologia.
Cada individu té uns peus
únics i una relació particular
amb el terreny que trepitja.
Quan aquesta relació no està
equilibrada cal un suport per-
sonalitzat per al peu què s’a-
dapti a les característiques de
cada individu, això s’anomena
ortopodologia.
Cal donar gran importància a la
cura dels peus dels infants per
prevenir qualsevol anomalia de
la postura durant el creixe-
ment, quan encara pot ser re-
dreçada o educada.
Una manera incorrecta de ca-
minar pot comportar una mala
ossificació que ja no es pot mo-
dificar i que pot malmetre el
nostre aparell locomotor, és el
cas de la podologia pediàtrica.
El pas del temps i les agres-
sions no corregides fan que els
peus de la gent gran requerei-
xin una acurada atenció per
mantenir la mobilitat, per això
neix la podologia geriàtrica, per
millorar la independencia de
les persones de la Tercera Edat.
El podòleg ha d'estar preparat per a sospitar les malalties i alteracions del peu humà i re-metre el pacient a l'especialista adequat. Amb l'augment de la pràctica d'esports, molts po-dòlegs s'han especialitzat en la branca esportiva, buscant les solucions més efectives
Cal vigilar els peusdels infants per aprevenir anomaliesposturals durant el
creixement
©pr
essm
aste
r-Fo
tolia
.com
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 12:17 Página 106
Març-Abril 2013 VIU Tarragona I 107
SALUT
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 8/3/13 10:47 Página 107
PODOLOGIA SALUT
Uns peus saludables per a tots
Per a moltes persones els peus
són un objecte de desig i se-
ducció. És per això que callosi-
tats, malformacions, ungles
encarnades i fongs atempten
contra la seva bellesa.
Qui ha experimentat alguna ve-
gada la sensació sap que patir
mal de peus és una de les ex-
periències més incòmodes de
suportar. A més, sobretot en
èpoques de bon temps en què
la majoria calcem amb sabates
obertes que deixen a l’aire bo-
na part del peu, no només s’ha
de vetllar pel factor físic, sinó
també amb l'estètic, ja que la
bellesa dels peus és tan impor-
tant com la de la resta del cos.
Els podòlegs i clíniques espe-
cialitzades ofereixen tècniques
estètiques mitjançant un trac-
tament quiropodològic, farma-
cològic, terapèutic i quirúrgic
segons convingui al pacient.
De tota manera, mantenir uns
peus sans, lliures de dureses i
deformitats causades pel cal-
çat inadequat és simple, i els
experts aconsellen revisions
periòdiques per tractar o pre-
venir les lesions del peu, com
ara algunes callositats i dure-
ses, papil·lomes i berrugues,
sudoració excessiva i mala olor,
fongs, deformitats de les un-
gles, infeccions i prevenció i
tractament del peu diabètic.
Per altra banda, el tractament
estètic del peu també ha anat
adquirint importància pel fet
que aquesta zona ha de ser ob-
jecte de cures i atencions que,
a vegades, no es poden aplicar
personalment.
A partir de certa edat i, sobre-
tot en persones obeses o amb
alguna artrosi, els és difícil te-
nir cura de les seves ungles, les
dureses i la seva higiene en ge-
neral, i han de delegar aques-
tes cures a persones especialit-
zades. En aquest sentit, la gent
gran requereix una atenció to-
talment específica que no pot
ser descuidada.
Cada vegada amb més força es té en compte l’estètica dels peus, molt influïda per la modad’anar amb sandàlies o xancles bona part dels mesos de calor. Hi ha molts tipus d’afec-cions i petites lesions que, a més de ser molestes, afecten tant a joves com a gent gran
A partir de certaedat algunespersones tenendificultat per acuidar-se
©Vl
adim
irSa
zono
v-F
otol
ia.c
om
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 12:17 Página 108
Març-Abril 2013 VIU Tarragona I 109
PUBLIREPORTATGE SALUT
Acupuntura i Auriculoteràpia
En el nostre centre INSTITUT
TAO D'ACUPUNTURA i FISIO-
TERÀPIA realitzem des de fa
més de 40 anys aquesta tècni-
ca mil · lenària per a la supres-
sió i alleujament del dolor,
tractament de malalties cròni-
ques i / o agudes.
L'Acupuntura (del llatí acus-
agulla-i puntura-punció-) és
una tècnica curativa usada en
la medicina tradicional xinesa.
Els primers documents que
Fisioterapeuta col·legiat n º 3905 pel Col·legi Fisioterapeutes de Catalunya.Acupuntor titulat per la Societat d'Acupuntors de Catalunya. Centre sanitari certificat i re-gistrat d’ACUPUNTURA pel CFC. Centre sanitari Registrat pel Departament de Salut-Agèn-cia Protecció de la Salut de la Generalitat de Catalunya.
xes del cos humà situades a la
zona del pavelló auricular (ore-
lla).
Des de fa més de 40 anys, a
l'Institut TAO de Tarragona,
l'Acupuntura i la Auriculoterà-
pia s'han dut a terme com a
tractament principal, obtenint
durant tot aquest temps excel ·
lents resultats en un alt per-
centatge de pacients. L'Institut
va ser fundat en els anys 70 pel
Dr. Fermín Colón, metge reha-
bilitador i acupuntor titulat,
que va ser un dels pioners d'a-
questa tècnica a Espanya. Ac-
tualment l'Institut està dirigit
per David Colón (fisioterapeuta
i acupuntor titulat), obtenint
els mateixos resultats satisfac-
tractaments de la medicina oc-
cidental, també té limitacions, i
per això no s'ha de fer cas dels
que intenten vendre-la com
una tècnica "miraculosa". És
fonamental fer un bon estudi
del pacient per a la correcta
aplicació del tractament.
Segons l'OMS, les patologies
més comuns que es poden
tractar amb la Acupuntura són:
Estats anímics alterats (ansie-
tat, estrès, fatiga, nerviosisme,
lumbàlgia, ciàtica, dolors arti-
culars-espatlla, maluc, colze,
etc).
L’Auriculoteràpia és una tècni-
ca molt adequada per tractar
diferents malalties i / o patolo-
gies, encara que en els últims
anys sembla que s'ha posat
"de moda" com a tractament
d'aprimament i per deixar de
fumar. La tècnica consisteix en
l'estimulació d'uns punts con-
crets al pavelló auricular que
INSTITUTO TAO
C/Rambla Nova, 1 3r-3a
TARRAGONA I Tel. 977 235 613
www.institutotao.es
parlen d'aquesta tècnica daten
de fa 2500 anys, encara que
sabem a través de la tradició
oral, que ja existia fa uns 4000
anys.
Els instruments utilitzats per
l'acupuntura són bàsicament
agulles (estèrils) molt fines, de
diferents mides, que s'inserten
en la pell del pacient, estimu-
lant o sedant punts específics
amb finalitats terapèutiques.
Aquests punts es coneixen
com punts acupunturals i la se-
va definició i situació en el cos
està actualment estandarditza-
da per l'Organització Mundial
de la Salut (OMS).
L’ Auriculoteràpia consisteix
en l'estimulació de zones refle-
per a aquests casos, els "se-
dan" aconseguint que dismi-
nueixi l'ansietat en el pacient,
de manera que també dismi-
nueix la necessitat de "picar"
entre hores o la de fumar.
Tots els tractaments que es
poden realitzar o no amb la
Acupuntura i la Auriculoterà-
pia s'han de consultar sempre
amb un professional. A la nos-
tra pàgina web www.instituto-
tao.es els informem dels trac-
taments més comuns i efi-
caços que realitzem.
L'Institut va ser fun-dat en els anys 70pel Dr. Fermín Colón,metge rehabilitador iacupuntor titulat
toris amb les tècniques tradi-
cionals de l'acupuntura.
Al llarg de la nostra experiència
en el tractament de diferents
patologies hem observat que
utilitzant la Acupuntura s'obte-
nen resultats molt positius
sense que hi hagi el risc de
possibles efectes secundaris
(com sol succeir amb la inges-
ta abusiva de fàrmacs).
Tant en la Medicina com en la
Fisioteràpia, la Acupuntura ha
de ser SEMPRE aplicada per
un professional sanitari titulat i
col · legiat, ja que serà aquesta
persona qui realitzarà i donarà
una garantia del tractament.
Hem de dir també que l'Acu-
puntura, igual que en alguns
depressió, insomni, etc),
Respiratòries (sinusitis aguda,
rinitis aguda, refredat comú,
amigdalitis aguda, al·lèrgies,
etc.).
Aparel l digestiu (espasme
esofàgic, singlot, gastroptosis,
colitis, gastritis aguda crònica,
hiperacidesa gàstrica, úlcera
duodenal crònica, restrenyi-
ment, diarrea, ilio paralític, etc)
Neurologia (cefalea, migran-
yes, vertígens, neuràlgia del tri-
gemin, paràlisi facial, bufeta
neurogènica, enuresi nocturna,
neuràlgia intercostal, etc).
Tractament del dolor (fibro-
miàlgies, colze de tennista, ar-
tritis reumatoide, dolors d'es-
quena: cervicàlgia, dorsàlgia,
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 8/3/13 13:12 Página 109
110 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
©Va
leriy
Velik
ov-F
otol
ia.c
om
Els especialistes de les clíni-
ques dentals valoren en cada
cas quina és la millor tècnica
per a cada pacient, i les princi-
pals opcions que s’apliquen
avui dia en l’estètica aplicada a
l’odontologia són les que expli-
quem a continuació:
Emblanquiment de dents
Aquest tractament utilitza com
a principi actiu el peròxid d’hi-
drogen, que potencia el seu
efecte blanquejador mitjançant
una llum halògena d’alta inten-
sitat. En una sola visita a la clí-
nica es fa tot el tractament, cir-
cumstància que és molt còmo-
de pel pacient, i els resultats es
veuen des del primer moment.
A indicació de l’odontòleg po-
den seguir-lo unes sessions de
reforç i estabilització del color.
Carilles
És una tècnica molt utilitzada i
idònia per a canviar el color,
posició i forma de les dents
sense haver de llimar-les. Les
carilles dentals són unes fines
làmines de ceràmica que es
col·loquen fàcilment cobrint to-
ta la superfície anterior de les
dents, i aquestes s’uneixen for-
tament a la dent sense que el
pacient noti res en absolut.
Restauracions estètiques
amb composite
Es tracta de reconstruir el som-
riure perdut sobre les pròpies
dents, fent servir els anome-
nats composites, uns materials
que es col·loquen i modelen so-
bre les mateixes dents fins
aconseguir la forma i el color
desitjats. Parlem d’un material
d’última generació i la seva
aplicació generalment no re-
quereix anestèsia.
Allargament de corona
Aquest procediment quirúrgic
consisteix en aixecar la geniva
per tal que la dent es pugui
veure més. S’aplica en perso-
nes que, en ocasions de forma
exagerada, tenen la geniva
molt per damunt de les dents.
Aquesta no és només una tèc-
nica amb finalitats estètiques,
sinó que amb ella també millo-
ra de forma substancial la salut
bucal del pacient.
Qui no desitja un somriure de pel·lícula? A quanta gent la traeix la seva boca a l’hora demostrar la seva felicitat? Ja sigui per naturalesa o per mals hàbits d’higiene l’aparença deles dents pot convertir-se en un seriós problema per a moltes persones
Un somriureque ho diu tot
DENTS SALUT
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 8/3/13 13:13 Página 110
Març-Abril 2013 VIU Tarragona I 111
SALUT
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 12:18 Página 111
112 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
©un
pict
-Fot
olia
.com
Ortodòncia, a temps de rectificar
Aquesta especialitat odontolò-
gica estudia, preveu i corregeix
les alteracions del desenvolu-
pament dels arcs dentals i la
posició dels maxil·lars, i és que
tenir unes dents ben col·loca-
des no només és una qüestió
d'estètica, sinó que també faci-
lita la correcta masticació i la
higiene, a més de prevenir futu-
res malalties bucodentals.
Existeix l’ortodòncia infantil,
que s’aplica a pacients d’entre
6 i 10 anys per a corregir-los
des de ben petits les anomalies
esquelètiques existents, aprofi-
tant la capacitat d’adaptació
que té l’os en aquestes edats.
Els especialistes detecten i
corregeixen els hàbits incorrec-
tes dels menuts, que poden
afectar el desenvolupament
dentari, i es reeduca la funció
masticatòria i respiratòria, a
més d’ajudar a mantenir la po-
sició correcte de la boca en re-
pòs. Per altra banda, trobem
l’ortodòncia d’observació, indi-
cada entre els 10 i 20 anys. En
aquest cas s’espera el final del
recanvi de les dents temporals
a dents definitives i es valora el
creixement ossi mandibular.
Per rectificar els problemes de
males posicions de les dents
apareix l’ortodòncia correctiva,
i aquí apareixen els famosos
brakets, que n’hi ha de dife-
rents tipus segons la correcció
que calgui treballar.
I cada vegada més els adults
s’apunten a la correcció dels
seus problemes dentals, no no-
més per estètica, ja que molts
cops és clau per a conservar
les dents sanes i aconseguir
una correcta masticació.
Ja ha passat a la història el
concepte de “portar ferros” en
edat adolescent. Avui hi ha or-
todòncia moderna i per a tot-
hom.
Tot i que molta gent pensa que l’ortodòncia es basa en moure les dents amb una finalitatpurament estètica, res més lluny de la realitat, ja que a través d’aquesta disciplina es podenmillorar molts trastorns funcionals que són essencials per a una bona qualitat de vida
DENTS SALUT
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 12:18 Página 112
Març-Abril 2013 VIU Tarragona I 113
PUBLIREPORTATGE SALUT
Millora la qualitat de la teva pelli atura l’envelliment
El plasma ric en plaquetes, és
la part de la sang rica en induc-
tors de la regeneració celular i
disposa d’una important quan-
titat de nutrients, bioestimu-
lants i factors de creixement,
que regeneren i revitalitzen la
pell. L’objectiu d’aquest tracta-
ment és aconseguir una pell lli-
sa, jove i amb brillantor.
La Dra. Pilar Pérez Burillo ens
explica que es tracta d’un pro-
cés senzill i sense riscos, donat
que la sang que s’utilitza és del
propi pacient, evitant les reac-
cions al·lèrgiques i infeccions:
“S’extrau la sang del mateix
pacient i aconseguim un pro-
ducte concentrat de plaquetes.
Llavors aquest nou contingut
s’aplica amb petites injeccions
sota la pell i s’aconsegueixen
efectes antienvelliment allisant
petites arrugues”. Amb aquest
“nou farcit” s’arriba a disminuir
la flacciditat, ja que estimula
els fibroblastes encarregats de
la fabricació de col·lagen ten-
sor i elastina.També ofereix
grans resultats a les mans i es-
cot.
La Dra. Pérez Burillo i el seu
equip de Clínica Infinia, acon-
sellen combinar-ho amb carbo-
xiteràpia si es volen tractar ci-
Durant anys, la medicina utilitza el PLASMA RIC EN PLAQUETES per enfortir teixits (trau-matologia, odontologia, alopècies, etc.). Avui en dia s’utilitza també en estètica amb l’objec-tiu de rejovenir o millorar l’aspecte del rostre i la pell del pacient
catrius hipertròfiques, estries o
alopècies.
Aquest tractament es pot reali-
zar a partir dels 30 anys, edat
en que la pell comença a per-
dre el seu poder de regenera-
ció. És a dir, pot ser un tracta-
ment simplement preventiu
quan els signes de l’envelli-
ment apareixen en una pell jo-
ve, o un tractament reconsti-
tuent d’una pell envellida.“En
una sola sessió d’una hora,
aconseguim que la pell recupe-
ri vitalitat, consistència i finor
durant els 3-6 mesos se-
güents”, afirma la Dra. Pérez
Burillo.
Una alternativaideal per a
rejovenir la pell
CLINICA INFINIA
Avinguda Ramon i Cajal, 25
TARRAGONA
Tel. 977 22 22 42
www.clinicainfinia.com
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 12:18 Página 113
114 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
PUBLIREPORTATGE SALUT
Les patologies i disfuncions
que es poden presentar a l’ho-
ra de concebre un fill poden ser
diverses i es poden donar en
qualsevol dels membres de la
parella. Avui ens fixem en el
problema que suposa la baixa
resposta ovàrica.
Una dona adulta ovula normal-
ment cada mes, en un cicle que
oscil·la, segons cada persona,
entre els 25 i els 32 dies. L’ovu-
lació s’ha d’entendre com el
procés de maduració dels
òvuls que contenen els ovaris.
Un òvul fecundat pot donar pas
a un embaràs i si aquest em-
baràs no es produeix, simple-
ment es mor.
Una vida fèrtil limitada.
La vida fèrtil de les dones va
des de la pubertat fins a la me-
nopausa. Amb anterioritat a la
pubertat els òvuls estan inac-
tius, com adormits, perquè el
cos de les nenes no segrega
encara l’hormona imprescindi-
ble per impulsar el seu desen-
volupament. Posteriorment,
quan la dona entra en la madu-
resa, primer la qualitat i des-
prés la quantitat dels òvuls,
disminueix fins que no en que-
da cap. És el procés conegut
commenopausa.
Dels problemes que poden do-
nar-se al voltant de tot aquest
procés i que condueix a la dis-
minució ovulatòria, l’envelli-
ment ovàric és el més comú.
L’envelliment ovàric i la me-
nopausa
Durant els 10 anys anteriors a
la menopausa, els ovaris feme-
nins tenen un nombre d’òvuls
cada cop menor i quan aquest
nombre cau per sota d’un nivell
crític, els cicles comencen a
fer-se irregulars. Així mateix,
els òvuls que aconsegueixen
madurar durant aquesta darre-
ra dècada, tenen poques pro-
babilitats de donar lloc a un
embaràs durador.
Encara hi ha un altre problema
afegit i és que aquesta situació
semblant a la menopausa, es
doni en dones joves o almenys,
més joves del que seria normal.
Aquesta anomalia rep el nom
d’envelliment ovàric prematur i
les dones que es troben en
aquesta situació, sovint neces-
siten medicaments que aug-
mentin la seva fertilitat, per tal
d’aconseguir una ovulació nor-
mal i a continuació, un em-
baràs.
No es pot perdre l’esperança
Davant la situació d’envelli-
ment ovàric, la ciència i la me-
dicina donen, avui dia, respos-
tes efectives en forma de trac-
taments concrets que tenen
les hormones en la base del
seu funcionament.
Durant diversos anys, els trac-
taments de fertilitat han utilit-
zat l’hormona masculina dèbil
d eh i d roep i and ros te rona
(DHEA), amb èxit més que no-
table, en dones amb disminu-
ció de la seva reserva ovàrica.
A més, aquest tractament dó-
na bons resultats tant en el cas
La medicina i laciència ofereixensolucions per
l'envelliment ovàric
BIOGEST Centre de reproducció humana SL
Passeig Prim 2-4, baixos I REUS I Tel. 977 320 033
www.biogest.es I [email protected]
de fertilitat com Biogest, s’està
usant l’hormona masculina
(testosterona) uns dies abans
de l’inici de l’estimulació ovàri-
ca, obtenint també bons resul-
tats.
Ara bé…
De tot el que s’ha explicat fins
ara no es pot deduir, com si
d’una llei matemàtica es trac-
tés, que una dona de 45 anys o
més, o una baixa responedora,
pot aconseguir amb tota segu-
retat una gestació sense pro-
blemes. Més aviat s’ha de lle-
gir com una alternativa de mi-
llora per aquelles parelles que
abans d’optar per una ovodo-
nació, prefereixen fer un darrer
intent amb aquest tipus de
tractament.
de deficiència
ovàrica degu-
da a una edat
madura de
la dona,
com en el
cas d’enve-
lliment ovà-
ric prematur
en dones
més joves.
Igual en una
circumstància
com en l’altra, el
suplement de
DHEA ha aconse-
guit un important
rejoveniment de la
funció ovàrica.
El tractament
amb DHEA:
una font de bones perspecti-
ves
Fins al moment s’han demos-
trat una sèrie d’efectes benefi-
ciosos en els tractaments amb
la DHEA. Aquests són que:
-Augmenta el nombre i la quali-
tat dels òvuls disponibles i a
més, escurça el temps neces-
sari per al tractament de fertili-
tat, augmentant així les proba-
bilitats d’una concepció natu-
ral i espontània.
-Disminueix els avortaments
espontanis, els quals, repre-
senten un risc important en el
cas de dones madures que in-
tenten aconseguir un embaràs
reeixit.
A dia d’avui, Espanya no té pre-
vist comercialitzar la DHEA i
per això, en algunes clíniques
La baixa resposta ovàricaté tractament i esperançaAvui dia, quan a les parelles se’ls presenten dificultats perconcebre fills d’una forma natural, la ciència i la medicina ofe-reixen algunes solucions efectives.
Foto
graf
iace
dida
perB
ioge
st
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 12:18 Página 114
003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 12:18 Página 115
GASTRONOMIACRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA
Arriba el tempsde les mones
nguany, l’1 d’abril és el
“dia de la mona”. Tot i
que hi ha moltes tradi-
cions que s’han perdut amb el
temps, aquesta encara conti-
nua força arrelada a casa nos-
tra. Ja sigui amb la família o els
amics, el dilluns de Pasqua és
dia de trobar-se i degustar “la
mona”.
Actualment, les mones presen-
ten una gran diversitat, encara
que abans generalment eren
rodones. Inicialment, la mona
era una massa de coca elabo-
rada amb sucre i d'altres llami-
nadures, amb ous durs a so-
bre, però amb el temps els ous
es van tornar de xocolata i a la
fi van esdevenir la base de la
mona.
Tradicionalment s'elaborava
amb tants ous com anys tenia
l'infant, encara que la mona
mai no superava els dotze ous,
ja que generalment només es
regalava fins que els nens i ne-
nes feien la primera comunió (i
abans es feia al voltant dels 12
anys). La mona tradicional, a
Catalunya i la Franja de Ponent,
té generalment forma de tor-
tell. A Catalunya és tradició que
el padrí (o en algunes famílies,
la padrina o ambdós) regalin la
mona al seu fillol/a el Diumen-
ge de Pasqua.
Segons el Gremi de Pastissers,
enguany es preveu un mante-
niment de les vendes tot i la si-
tuació econòmica actual (l’any
passat es van mantenir les ven-
des al voltant de 660.000 a tot
Catalunya).
Respecte a les mides, els pas-
tissers faran les peces més re-
duïdes, per tant és possible
que tot i que es mantinguin les
vendes, els ingressos siguin in-
feriors. Tot i així, els preus es
mantindran, com l’any passat.
Mona o ou de xocolata?
La tradició de la mona de Pas-
qua s'aparella amb la dels fle-
quers-pastissers, els quals fan
autèntiques filigranes amb la
xocolata. Tant és així, que al-
guns Gremis preparen fins i tot
cursets formatius específics
per aquestes dates amb l’ob-
jectiu de presentar idees de
decoracions.
El fet és que des de mitjans del
segle XIX que les mones per-
den senzillesa i la seva presen-
tació es fa més complicada, ja
que s’enriqueix amb orna-
ments de sucre caramel·litzat,
ametlles ensucrades, confitu-
res, crocant, figuretes i, natu-
ralment, els ous de Pasqua pin-
tats... Pel que fa a les tendèn-
cies i a l’oferta de mones, els
dibuixos infantils són cada any
la principal temàtica .
I Anna Escolà, periodista I
Una tradició que continua moltarreladaActualment, les mones presenten una gran diversitat d’opcions. ElGremi de Pastissers preveu un manteniment de les vendes -al vol-tant de les 660.000- arreu de Catalunya
E
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 8/3/13 11:45 Página 116
MONES DE PASCUAGASTRONOMIA
©ni
to-F
otol
ia.c
om
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 8/3/13 11:45 Página 117
Març-Abril 2013
“Cuina de bord”
L’Associació de Restauradors i
Comerciants del Serral lo
(ARCS) organitza les I Jorna-
des gastronòmiques “Cuina de
bord”, que es duen a terme
aquest mes amb l’ ojectiu de
recuperar l’essència i la tradi-
ció de la cuina marinera de
sempre al Serrallo.
Aquesta és la primera activitat
que organitza la nova junta re-
novada el passat mes de no-
vembre i encapçalada per Vir-
ginia Morcillo com a presiden-
ta.
Segons Morcillo, les jornades
estan pensades per tal de re-
cuperar i mantenir receptes
que han cuinat els pescadors
a bord i que són un referent en
la cuina catalana. És per
aquest motiu que els restau-
rants han preparat un menú
basat en plats alguns d’ells poc
coneguts i que són protagonis-
tes a la vida dels pescadors.
La nova presidenta de l’ARCS
ens explica que “els pescadors
cuinaven diferents receptes a
dependència del peix que pes-
caven, tant en les barques d’a-
rrossegament com les de la
llum. Gairebé tots els
plats porten una base d’un ex-
cel.lent fumet elaborat amb el
que ells anomenen peix mecà-
nic i a partir d’aquí ens trobem
amb suquets, arrossos, alls
cremats, xapats... realment te-
nen una cuina molt rica i amb
una alta qualitat”.
Per ella, el que més sorprèn
dels restaurants del Serrallo-
els quals tenen una bona part
de cuina marinera- és amb
quantes varietats poden cui-
nar un arròs a banda o l’infini-
tat de variants que té el ro-
mesco. Aquestes varietats són
les que es trobaran als menús
especials que han preparat els
restaurants.
L’Associació ha editat un petit
receptari on els protagonistes
són alguns dels pescadors del
barri del Serrallo. Inclou una
vintena de receptes i el podran
aconseguir aquelles persones
que degustin dos menús de les
jornades.
“Cuina de bord” és la 1a activi-
tat organitzada per la nova jun-
ta. Els nous objectius que
aquesta s’ha marcat pels pro-
pers dos anys són consolidar
aquestes jornades, les del
romesco i totes les activi-
tats que es fan conjunta-
ment amb Tarragona
Gastronòmica. La Jun-
ta està treballant per
posar en marxa les
nits Chill Out al mes
de juny. A banda té
projectes per millo-
rar i dinamitzar el
barri del Serrallo.
Vol treballar con-
juntament amb
l’Associació de
veïns i amb les
entitats del barri
per poder-ne
millorar també
el comerç.
I Jornades gastronòmiques de l’ARCS. L’As-sociació té una nova presidenta, VirginaMorcillo
Celebracions:1a comunió
La celebració de la 1a comunió
és un dels dies més importants
per als nens i nenes de religió
catòlica. Les famílies procuren
que el dia esdevingui inoblida-
ble.
A banda del vestit que lluirà el
nen o la nena, hi ha moltes
d’altres coses que es tenen en
compte, d’ entre elles una de
molt important, el lloc on es
celebrarà el banquet. Si des-
cartem l’opció de fer-ho a casa
i ens decantem per un restau-
rant o un hotel, una bona opció
és considerar aquells que dis-
posen d’espai a l’aire lliure on,
després de fer-hi el dinar o be-
renar, els nens i nenes tinguin
espai on poder jugar-hi tran-
quil·lament. S’ha de pensar
que són celebracions on hi ha
un gran nombre de nens i ne-
nes, així que convé escollir un
espai adequat a les seves ne-
cessitats.
Generalment, els indrets que
acullen celebracions compten
amb un equip de professionals
que s’encarreguen que no hi
falti cap detall: tenen cura de la
decoració, dels recordatoris,
però també d’amenitzar la vet-
llada. Com dèiem, és impor-
tant tenir en compte que els
més petits disposin d’un espai
on jugar, i també es recomana
comptar amb algú que els
acompanyi durant l’estona de
lleure.
A banda del vestit del nen/a, també cal pen-sar el lloc on celebrar el banquet, un espaiadequat per a un dia inoblidable
NOTÍCIES CIUTAT
©lu
zule
e-F
otol
ia.c
om
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 8/3/13 11:45 Página 118
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 8/3/13 11:45 Página 119
120 I VIU Tarragona
NOTÍCIESGASTRONOMIA
Podríem dir que Tarragona és
un dels millors indrets del món
per fer-hi el vermut: cl ima
agradable, places històriques i
singulars - Plaça de la Font,
Plaça del Fòrum-, indrets com
la Rambla Nova i el
Serrallo...Tarragona és una ciu-
tat tranquil·la on amics i família
es reuneixen per conversar i
prendre un vermut. Aquesta
tradició és un atractiu més de
la nostra manera de viure i que
forma part de la nostra cultura,
un costum que, a la nostra ciu-
tat, té l’afegit que pot emmar-
car-se en la contemplació dels
espais històrics de la ciutat.
Per tal de recuperar aquesta
tradició, s’ha engegat la 2a edi-
ció de la campanya “Feelver-
mut”, una iniciativa público -
privada (de la mà de l’Ajunta-
ment i empreses privades) . La
campanya, en la qual hi partici-
pen bars i locals de la ciutat,
anima a “fer el vermut” - ver-
mut (o una altra beguda), pata-
tes i olives- per 2,5 o 3 euros
fins a finals d’any.
Campanya “feelvermut” .. A
l'estiu de 2012 es va engegar
un projecte de brànding i co-
municacióper posar en valor la
tradició de "fer el vermut" a Ta-
rragona. El projecte es va pre-
sentar en el marc de les festes
de Santa Tecla.
La campanya de l’any passat
tenia l’objectiu principal de
promocionar el costum de fer
el vermut a la ciutat de Tarra-
gona i sumar a tots els bars de
la Pl. de la Font.
Enguany, la nova campanya
passa per donar més protago-
nisme als bars i adherir-hi nous
espais on ja es fa el vermut
(com ara són la Pl. del Fòrum,
Rambla Nova i Serrallo), amb la
idea d'arribar, poc a poc, a tota
Tarragona. A la vegada, propi-
cia festes als locals i al carrer.
La campanya ha dut a terme
accions de relacions públiques
per aconseguir ampliar el ven-
tall d’establiments adherits;
també dues festes multitudinà-
ries; 10 Feel Vermuts electrò-
nics (1 per local) ; 4 Feel Ver-
muts amb música en directe
(clàssica, jazz, blues...); un
concurs fotogràfic; etc. La
campanya compta amb suport
audiovisual, espot, cartells,
marxandatge, roller...i età pre-
sent a la web i a les xarxes so-
cials.
“Feelvermut”.. és un acrònim
de "Fe(r) - el vermut”. En ca-
talà, com en francès, la (-r) fi-
nal no es pronuncia.Atès que
es vol fer arribar el costum de
fer el vermut arreu, s’ha buscat
aquesta expressió.
“Feel vermut” pretén posar en valor la tradició de “fer el vermut” a la ciutat. Tarragona, ambles seves places històriques i singulars, esdevé el lloc idoni per ser “la ciutat del vermut”,tant per als tarragonins i tarragonines com per als seus visitants
Recuperar la tradició del vermut La campanya “feel vermut” s’estén fins al desembre
La campanya dónamés protagonismeals bars i adhereixnous espais on ja es
fa el vermut
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 8/3/13 11:45 Página 120
PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA
MAS DE TERET
Camí de Mas Teret I EL CATLLAR I Tel. 629 777 444
Experimenta con todos los sentidos. Nuestra cocina tradicional ycreativa hará que te sumerjas en un estado de placer y relajación enplena naturaleza y todo esto a menos de 10 minutos de Tarragona.
Gourmet & Natura weekendEl finde te invitamos a desconectar de una largasemana de trabajo
La diferenciación es la mejor manera de presentar un negocio
de restauración rural situado en la naturaleza. Mas de Teret
es la clave para que el cliente experimente con los 5 sentidos:
• Vista: Objetos y colores que no se aprecian en la urbe y
que evocan paz y tranquilidad.
• Olfato: Olores distintos, agradables, embaucadores,
naturales…
• Oído: Susurro del aire, canto de los pájaros, sin el
trasfondo entorpecedor diario.
• Gusto: Reconocer los sabores tradicionales de
los alimentos elaborados bajo la premisa
del “cocinar con amor”
• Tacto: Estar en contacto con la naturaleza,
acariciar a los animales, frotar las hojas de
los árboles…
En Mas de Teret haremos que recuperes el valor por la
naturaleza, compartas un tiempo especial con los tuyos
(tiempo del que estamos todos tan faltos), disfrutes de los
5 sentidos desconectando del mundo cotidiano.
Ven a conocer nuestra cocina tradicional y creativa!!
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 8/3/13 11:46 Página 121
122 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
RECEPTES GASTRONOMIA
INGREDIENTS
• Un verat de ració
• Sal
• Oli d’oliva
• Vinagre de Xerés
• Un all
• Pebre vermell
Verat xapat amb balandraper David Solé
Amb la primavera i la caloreta
començarà a arribar el bon
peix blau. Després de la sardi-
na i el seitó, el verat és potser
l’espècie que més adeptes té a
la nostra cuina i a la nostra ciu-
tat.
Per tant, aquí us deixo una pre-
paració que d’una manera o al-
tra s’ha anat fent al llarg de
molts i molts anys.
En primer lloc, netejarem ell
peix i treurem el cap i la panxa.
A continuació el xaparem, és a
dir, l’obrirem de dalt a baix per
la panxa, de manera que ens
restarà unit pel llom. Acte se-
guit traiem l’espina central i i el
salarem.
A la planxa ben calenta hi posa-
rem un rajolí d’oli i farem coure
el peix pels dos costats. A ban-
da tallarem l’all a làmines i el
torrem en una paella amb una
mica d’oli.
Quan estigui daurat, apagarem
el foc i afegirem unes gotes de
vinagre i un polsim de pebre
vermell.
Aquesta és la preparació que
rep el nom de balandra i la que
utilitzarem per a posar pel da-
munt del verat abans de men-
jar-lo.
A punt per menjar, que us vagi
de gust. Bon profit.
COMENTARIS
Aquesta és una balandra típica
dels vells pescadors, però de
balandres en podem trobar
moltes més i diferents arreu.
PARÀMETRES
Preu: baix
Temps: 15 minuts
Dificultat: molt baixa
Solé, xef del restaurant el Barquet, ha fet estades profesionals arreu del món. Va obtenir elcertificat de Sommelier per la U.R.V., ha escrit sis llibres, ha fet programes per a TV3 i TVE,ha col·laborat en mitjans d’arreu del món i actualment és col·laborador de Catalunya Ràdio
Elaboració:
© C
omug
nero
Silv
ana
- Fot
olia
.com
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 8/3/13 11:46 Página 122
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 8/3/13 11:46 Página 123
124 I VIU Tarragona
Una majestuosa masia del se-
gle XII restaurada, 110 hectà-
rees d'oliveres i 6.500 m² de
jardins, un banquet impecable,
focs artificials, i una preciosa
catifa vermella sota els teus
peus… T'imagines un escenari
més idíl·lic pel dia del teu casa-
ment? La Boella conjumina en
les seves completes instal·la-
cions un entorn natural privile-
giat i l'encant d'una de les ca-
ses senyorials més emblemàti-
ques de Tarragona, amb els
més sofisticats serveis i la més
refinada gastronomia per fer
absolutament perfecte el dia
de la teva boda.
Situat a la localitat tarragonina
de La Canonja, en una impres-
sionant finca amb més de 120
hectàrees d'oliveres, vinyes i
jardins, el de La Boella és un
dels resorts més complets del
país i reputat a la zona per aco-
llir les celebracions més exclu-
sives i d'altura. La Boella pre-
senta múltiples alternatives
que s'adapten a les necessitats
i gustos de cada client, oferint
la possibilitat d'organitzar les
noces de principi a fi i sempre
amb la màxima intimitat, exclu-
sivitat i dedicació ja que només
admet un esdeveniment per
dia.
Tant per a l'enllaç civil com pel
banquet compten amb diver-
sos escenaris, dins els quals
destaquen el Gran Pavelló, amb
una capacitat màxima de 500
comensals, els Salons Daurats,
situats en els antics cellers de
la masia, acuradament deco-
rats i il·luminats en tons or, i si
el temps ho permet, els jardins
de la finca, ideals tant per a la
recepció dels convidats, pel
banquet, amb o sense carpa,
com per a la celebració de l'en-
llaç civil. Tots els espais, amb
ànima i personalitat pròpies,
poden personalitzar-se, podent
escollir des del joc de taula, fins
a l'ornamentació floral i molts
altres detalls.
Es pot escollir un gran ventall
de serveis com per exemple;
una habitació per a la núvia
amb la possibilitat de contractar
El complex ofereix, tant pel banquet com per la cerimònia civil, cati-fa vermella de benvinguda sense cap cost i una suite per allotjar-seal seu hotel-boutique Mas La Boella
L’encertada elecció per a unesdeveniment inoblidableLa Boella compta amb tots els detalls i serveisper a celebrar un casament d'autèntic luxe.
PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 8/3/13 11:46 Página 124
PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA
LA BOELLA
Autovia Reus-Tarragona T-11, km 12 I LA CANONJA
Tel. 977 771 515
fotògraf i serveis de retoc de
maquillatge i perruqueria, així
com totes les eines imagina-
bles per atendre als convidats,
incloent aparcament, servei de
transport, de guarderia i ani-
mació. Disposa també de cati-
fa vermella, sense cost addicio-
nal, perquè tant els convidats
com els nuvis gaudeixin d’una
entrada al recinte plena de gla-
mour.
Pel que fa referència a l’aspec-
te gastronòmic, La Boel la
compta amb un expert equip
de restauradors, que proposa
una cuina d'avantguarda sobre
base mediterrània on desta-
quen els productes autòctons.
Disposa d'una àmplia selecció
de sofisticats aperitius de ben-
vinguda, incloent bufets temà-
tics, menús tancats que poden
personalitzar-se segons el gus-
tos dels nuvis i necessitats dels
convidats, maridar-se amb les
més de 250 referències de vins
nacionals i internacionals que
recull el seu celler i un ampli
assortiment d'espectaculars
pastissos nupcials casolans
com a coronament del convit.
La Boella assegura així un dia
inoblidable que es pot comple-
tar amb l'habitual ball, que in-
clou discjokey, o la possibilitat
de contractar una orquestra,
espectacles i fins i tot focs arti-
ficials.
A més, La Boella disposa des
de 2009 d'un coquetó hotel-
boutique, l'Hotel Mas La Boella.
Exquisidament decorat per una
prestigiosa interiorista, Mas La
Boella disposa de 13 suites
equipades amb tots els detalls
i serveis per a una estada d'au-
tèntic luxe i benestar, que es
converteixen en l'opció perfec-
ta per allotjar als convidats. Un
dia únic que culmina amb una
de les seves suites pels nuvis
per gaudir d'una romàntica nit
de noces.
Esdevenimentsexclusius i amb lamàxima intimitat
i dedicació
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 8/3/13 11:46 Página 125
126 I VIU Tarragona
A pocs quilòmetres de Tarrago-
na i Reus, en plena natura, tro-
bem el restaurant Mas Folch.
Una masia modernista envolta-
da d'una zona enjardinada amb
més de cent espècies vegetals
diferents.
Fou construïda l’any 1904 de la
mà d’un arquitecte francès i a
encàrrec de la família Aimat-
Folch. Al llarg dels anys, les ter-
res que envolten la finca han
estat utilitzades com a terres
de vinyes malmeses per la
fil·loxera i posteriorment terres
d'avellaners.
El 2004 els germans Aixalà de-
cideixen comprar la propietat i
convertir-la en un restaurant
rebent els seus primers co-
mensals el 30 maig de 2005.
El conjunt forma un entorn ex-
quisit on gaudir d'una cuina
d'autor, barreja de tradició i
creativitat on el temps s'atura
en mans d'un servei atent i pro-
fessional i on el dia s’apaga se-
duint-nos amb meravelloses
postes de sol.
A la cuina, un xef amb molta
vocació. Daniel Aixalà va sentir,
sent encara un nen, la crida
dels fogons. El seu pare el va
enviar a França a aprendre la
professió. Va treballar a l'hotel
Byblos, de Saint Tropez, al cos-
tat de Philipe Audiberght; va fer
un parell d'extres amb Alain
Ducasse, amb qui va aprendre
la disciplina en el treball de la
cuina, va treballar a Escòcia i
més tard a Barcelona, a l'hotel
Melià.
Juntament amb el seu germà,
David, després d’uns anys al
capdavant del restaurant Arcs
de Tarragona, van decidir com-
prar la masia del besavi per
construir un restaurant. La Ma-
sia Folch, consta de tres menja-
dors molt agradables en què es
barreja l'estil indià amb la mo-
dernitat, mantenint la rusticitat
allà on és convenient.
L'oferta gastronòmica de Mas
Folch es basa en una carta de
plats que integren harmònica-
ment la màxima qualitat dels
productes amb el talent de l'e-
laboració, en una cuina d'autor
Des de la cerimònia civil en el jardí, dins la pèrgola de fusta i la tarimasituada al bell mig de l'estany, passant per l’aperitu i el banquet finsa les magnífiques postes de sol que ofereix l’indret
Un racó amb passati molt d’encantMas Folch compta amb tots elsingredients per convertir lesteves celebracions enmoments màgics
PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 8/3/13 11:46 Página 126
VIU Tarragona I 127
RESTAURANT MAS FOLCH
Ctra. Reus-Constantí, Km 5 I TARRAGONA
Tel. 977 260 131
de clara inspiració mediterrà-
nia. Una cuina innovadora de
sabors, en la qual Daniel Aixalà
bolca tot el seu entusiasme i
inquietud cercant en tot mo-
ment l’excel·lència dels seus
plats: la cansalada i els ous
trencats sobre carpaccio de
ceps amb foie, l'arròs negre
cremós amb “chopitos” i alfà-
brega, les galtes de porc confi-
tades amb salsa de tòfona... i
de postres, la sopa de pinya
amb fonoll i gelat de mascar-
pone, el Couland de xocolata i
la crema de taronja amb gelat-
d'alfàbrega.
A Mas Folch, pots gaudir d'un
sopar romàntic en un entorn
idíl·lic, organitzar esdeveni-
ments d’empresa i tot tipus de
celebracions.
Un lloc encantador on celebrar
casaments de somni tot de-
gustant un banquet vexquisit.
Un servei professional, una cui-
na acurada i una dedicació i
devoció excepcional. A més,
pels qui opten per un casa-
ment civil, s’ofereix l’excepcio-
nal jardí amb pèrgola de fusta i
amb tarima situada al bell mig
de l'estany per a la cerimònia.
Menús variats, personal atent i
eficient i un entorn idíl·lic a la
vostra disposició per convertir
el dia del vostre enllaç en un
dia per recordar.
PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA
Mas Folch,el lloc onels somnis
es fan realitat
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 8/3/13 11:47 Página 127
128
TOCAPERONRESTAURANT
’especialitat del restaurant Toca
Perón, el nom del qual prové d’una
típica expressió de les festes lo-
cals de Tarragona, és la cuina mediterrània
actualitzada a base d’una carta de la qual
el 80% dels productes són de la província
de Tarragona. Els plats del restaurant do-
nen un toc innovador i modern a la tradi-
cional cuina d’aquí i de sempre. Per encà-
rrec, també ofereix carns exòtiques com
ara de nyu, faisà o cangur. El restaurant, a
banda de la carta també ofereix 4 tipus de
menús diferents i un variat assortit de ta-
pes i “montaditos”. El Toca Perón compta
amb un pis superior on hi ha un menjador
que permet celebrar-hi tot tipus de troba-
des. Ubicat davant la plaça de la Font, es-
cenari principal de les festes, n’és un refe-
rent més pels tarragonins i tarragonines
de la ciutat.
CUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA
Especialitat: Cuina tradicional mediterrània
Preu menú: 10,50 € migdia · 14,95 € de dill a dj nitdiss i div nit 16,95 €
Preu carta: 20 - 25 €
Horari: De dill a dg de 8 a 16:30 h / 19 a 01 hDill i dg nit tancat
Trinquet nou 7, baixoscant. C/del portaletTarragona977 232 074
L
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:25 Página 128
129
C/ Major, 11Tarragona
977 249 557
CANBELLOT
RESTAURANT
an Bellot és un restaurant situat en
un antic casalot de l’any 1900 a
l’emblemàtic i històric barri de la
Part Alta de Tarragona. El restaurant, deco-
rat amb elements rústics que li propicien
un caire familiar i acollidor, ofereix un as-
sortiment de carns selectes. L’especialitat
de la casa són graellades i els chuletons,
els quals es poden acompanyar amb una
àmplia varietat de vins argentins, xilens i
de casa nostra.
CCUINA CRIOLLA
Especialitat: “Xuletons” i graellades
Preu menú: De dt. a dv. 12,50 €. Ds., dg i festius 15 €.
Preu carta: A partir de 20 €
Horari: De dt. a ds. de 13 a 15,30 h i de 21 a 23,30 h.
Dg. de 13 a 15,30 h. Dg. tarda i dl. tancat.
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:25 Página 129
130
L’ONADARESTAURANT
l restaurant l’Onada està ubicat al
bell mig del Serrallo davant de les
barques de pesca. Ofereix una cui-
na especialitzada en peix i marisc, del barri
del Serrallo i diferents tipus d’arrossos, així
com una àmplia selecció de plats a la carta
i tapes marineres.
L’Onada compta amb un ampli saló amb
possibilitats de fer-hi tot tipus de celebra-
cions, dinars i sopars d’empresa i per a
grups, també una terrassa per gaudir-hi de
“sopars a la fresca” a l’època del bon
temps. Durant la temporada de calçots
ofereix la temporada marinera.
L’Onada va ser el restaurant guanyador de
“La Forquilla d’Or 2012” del certamen Ta-
rragona Tapes amb la tapa de Trifàsic de
tonyina.
CUINA DEL SERRALLO
Especialitat: Peix i marisc
Preu menú: De dilluns a divendres 20 €
Preu carta: Des de 30 €
Horari: De dimarts a dissabte 13 a 16 h i 20 a 23 h
Diumenge de 13 a 16 h. Dilluns tancat.
C/ Bisbe Bonet s/nEl Serrallo43004 Tarragona977 215 053
E
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:25 Página 130
131
Autovia Reus-TarragonaT-11, km 12
La Canonja977 77 15 15
LA BOELLAMAS & RESTAURANT
n restaurant íntim i acollidor ubicat
entre Tarragona i Reus a l’interior
d’una masia del segle XII. Ofereix
producte de proximitat i de la millor quali-
tat: cuina tradicional marinera de Cam-
brils, receptes d’interior elaborades amb
les verdures i espècies de l’hort i olis de la
pròpia finca, rebosteria feta al seu propi
obrador... En definitiva, una carta que evo-
ca el paisatge a la cassola en un marc in-
comparable.
La Boella és un dels resorts més especial i
singulars de la zona. Compta amb més de
110 hectàrees d’oliveres i jardins que alber-
guen un boutique-hotel amb 13 suites, el
restaurant a la carta, un dels millors cen-
tres de convencions de la zona, un molí
d’oli on s’elaboren els olis d’oliva de finca,
un celler que produeix vins de la DO Tarra-
gona i una vinoteca equipada amb una
moderna sala de tasts on es desenvolupen
activitats entorn al món de la gastronomia.
UCUINA MEDITERRÀNIA DE PROXIMITAT
Especialitat: Cuina tradicional marinera i d’interior
Preu menú: Menú del Mas: 28 € Menú la Boella: 60 €
Preu carta: 50 €
Horari: De 13:30 a 16:00 h i de 21:00 a 23:00 h
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:26 Página 131
132
L’AMPARITOBAR - TAPES
’especialitat de l’Amparito, bar que
duu el nom del pasdoble que s’ha
convertit en l’himne de les festes
de Santa Tecla, és la cuina catalana de la
terra amb les tapes (a l’Amparito n’hi
diuen tap) com a especialitat. Algunes de
les que hi podem degustar, tant si és en
forma de tapa com de ració, són els ous
fregits amb xistorra i patates, les croque-
tes de pernil ibèric amb melmelada de ca-
rabassó; els bolets amb botifarra negra;
les anxoves sobre base de tomàquet aro-
matitzat; calamarsets i els bunyols de ba-
callà i melmelada de tomàquet. Els seus
productes són de la zona – cenyits a la
temporada- i d’elaboració pròpia. Les es-
pecialitats de la casa són la sopa de farigo-
la, els bolets saltejats amb botifarra negra i
el morro amb sal i pebre. Pel que fa als
postres, hi trobem iogurt amb xarop de
fruites del bosc, músic o formatge fresc
amb melmelada de tomàquet. L’Amparito,
bar acollidor situat al bell mig de la Part Al-
ta de la ciutat, ens ofereix també una peti-
ta selecció de vins i vermuts de Tarragona
exclusius de la província, i una tapa “sor-
presa” d’acompanyament per a cada con-
sumició que hi fem. El local compta amb
una sala que accepta grups reduïts d’unes
deu persones aproximadament
CUINA SABORS DELS PAÍS
Especialitat: Tapes de forquilla
Preu tapa: Des de 1,5 €
Menú selecció: 8,90 €
Horari: Dl. a ds. 19 a 22,30 h. Dc. i dg. tarda tancat.
Ds. de 12 a 15,30 h i de 19 a 22,30 h.
C/ Cavallers, 3Tarragona877 011 295
L
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:26 Página 132
133
Passeig Jaume I, s/nSalou
977 384 000
ARENARESTAURANT
ituat al passeig Jaume I de Salou,
es consolida definitivament com la
primera direcció gourmet de la zo-
na gràcies a una potent proposta culinària
catalana, tradicional i de proximitat. La
senzillesa, la picada, els contrasts i la mi-
llor matèria prima de l’hort, el mar i el co-
rral defineixen una carta clàssica en la se-
va concepció però que sorprèn inclús al
més gourmand sense necessitat de recó-
rrer a avantguardes ni artificis.
Tot això es pot gaudir en la serenitat d’una
sala oberta al mar amb grans finestrals,
exquisidament decorada, o a la seva te-
rrassa ubicada enmig del passeig marítim,
amb una espectacular panoràmica de la
platja de Llevant i del Mediterrani.
SCUINA MEDITERRÀNIA
Especialitat: Cuina mediterrània de proximitat
Preu menú: Diari - 15 €. Menú arena - 25 €
Preu carta: 25 - 30 €
Horari: De 14 a 16h i de 20,30 a 23h
Tancat dg. nit i dl. Vacances gener i febrer.
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:26 Página 133
134
GOLOSITALIARESTAURANT
l restaurant “Golositalia”, situat al
centre de Tarragona, a prop de la
Rambla Nova, ofereix cuina tradi-
cional italiana i, tot i que la seva carta és
variada i hi trobem diversos entrants i dife-
rents tipus de carns i de peix, està especia-
litzat en pizzes i pastes. El restaurant,
d’ambient familiar, ofereix un suggerent i
variat menú autèntic italià i també menús
degustació per a grups. El preu del menú
de migdia de dilluns a divendres oscil·la
entre els 9 i els 11€, i el menú d’ entre set-
mana de nit entre els 15 i els 25 €. Pel que
fa a la seva carta, hi destaquen els antipas-
ti, rissotto, carpaccio,diferents tipus de
pastes, de pizza i postres d’elaboració prò-
pia. “Golositalia” compta amb un saló inde-
pendent adient per a tot tipus de celebra-
cions, actes socials, d’empresa o reunions
de feina. Arran de les peticions de diversos
clients, el restaurant va decidir posar en
marxa un servei a domicili i proporcionar
així l’opció de degustar cuina italiana a la
mateixa llar.
CUINA ITALIANA
Especialitat: Pizzes i pastes
Preu menú: De dilluns a divendres migdia 9-11 €De dilluns a divendres nit 15-25 €
Preu carta: 7 - 15 €
Horari: Dill a dg 13 - 16:30 h / 21 h a 00:30 hDilluns nit tancat
Ramon y Cajal 2243001 TarragonaTel. 664 669 014674 472 116
E
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:26 Página 134
135
Camí Mas de Teret43764 El Catllar
629 777 444
MAS DE TERETRESTAURANT & NATURA
bicat enmig de la natura, Mas de
Teret és més que un restaurant, ja
que compta amb àmplies zones
enjardinades ideals per a tot tipus d'activi-
tats: zona esportiva, d'hípica, pista ameri-
cana, zona infantil amb animals de granja i
piscina. Un espai idíl·lic per a tot tipus de
celebracions - bodes, comunions, batejos,
d’empresa, reunions familiars, etc.- on po-
der degustar-hi plats d'una fusió perfecta
entre la cuina tradicional i les noves
tendències. També disposa d’una zona
chill-out, i properament inaugurarà els
seus sopars temàtics. D’altra banda, ofe-
reix les millors instal·lacions per a cele-
brar-hi calçotades amb productes de 1a
qualitat amb calçots recollits especialment
per a l’ocasió cuinats a l’antiga i també so-
pars d’estiu a l’aire lliure. A la vegada, el
restaurant es converteix en l’espai idoni
per als més petits, ja que poden gaudir de
festes d’aniversari en plena natura o fer-hi
excursions amb l’escola per conèixer la
UCUINA TRADICIONAL AMB NOVES TENDÈNCIES
Especialitat: Cuina tradicional i creativa
Preu menú: 24,50 € (IVA no inclòs)
Horari: Obert tot l’any prèvia reserva
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:26 Página 135
136
O’CONNORSSPORTS - BAR
a cerveseria O'Connor'S Sport Bar,
situada a la Avd. Marquès de Mon-
toliu (Antic Hollywood) , li ofereix a
Tarragona un nou espai on gaudir del mi-
llor ambient irlandès amb cócktels i exclu-
sives cerveses nacionals i d'importació
acompanyades amb vins de la zona, lles-
ques i taules de formatges i ibèrics.
Vine si ets un amant dels esports o si vols
el millor ambient per divertir-te amb els
teus amics, ja que tant l'espai com el seu
personal et donen una calidesa incompa-
rable. Retransmetem tots els esports i par-
tits de futbol en un gran ambient esportiu.
Properament començarem a disfrutar de
la terrassa que estarà oberta des de les 10
del matí on podràs gaudir de tots els teus
àpats.
CUINA RÀPIDA
Especialitat: Taules d’ibèrics i formatges, llesques
Horari: Obert de dilluns a dijous fins les 22 h
Obert caps de setmana fins les 2 h del matí
Avda. Marquès deMontoliu, 443002 Tarragona626 615 300 - 673 410 062
L
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:26 Página 136
VIU Tarragona I 137Març-Abril 2013
FITXES RESTAURANTS
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Peix i marisc
Cuina del SerralloUbicat al cor del Serrallo, al restau-rant l’Onada li oferim l’opció de gau-dir dels nostres plats de la carta o béde la nostra àmplia varietat de tapesmarineres.
C/Bisbe Bonet, s/n (El Serrallo)43004 Tarragona
Tel. 977 215 053 Carta
Dinars, sopars, caps de setmana i festius
L’ONADA
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Creps
Galetes, creps i amanidesLa Creperie Kenavo destaca per unagran varietat de creps freds i ca-lents, dolços i salats, tan bons perberenar com per sopar. Situat alcentre de la ciutat, al casc antic.
Plaça Sedassos, 5 - TarragonaTel. 977 213 489
Menú: 11€ de dilluns a divendres12,50€ dissabte
Obert: De dilluns a dissabte de 13 a 23 h
CREPERIE KENAVO
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tot tipus de cuina catalana
Cuina catalanaRestaurant de cuina catalana ubicat ala Plaça Prim amb una sala chill-out,menjador i terrassa exterior amb am-bient acollidor i minimalista. Els seusplats son una combinació de tradició imodernisme d’el·laboració pròpia.
Plaça mitja Lluna, 2 - TarragonaTel. 687 538 105
Menú: De dimarts a divendres 13,90 €Carta: 25-30 €
ELS FOGONS DE L’ISMA
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina mediterrània tradicional
Cuina mediterrània actualitzadaRestaurant situat davant la plaça de laFont, son especialistes en cuina cata-lana i mediterrània, amb un toc inno-vador i modern, on destaquem quetreballen per encàrrec carns exòtiquescon el nyu ,el cangur o la zebra.
C/Trinquet nou, 7 baixos · Cant. C/del portaletTarragona · Tel. 977 232 074
Menú: 10,50 € migdia 14,95 € de dill a dj nitdiss i div nit 16,95 € - Carta: 20-25 €
Obert: De dl. a dg. 8 a 16: 30 h / 19 a 01 hDill i dg nit tancat
TOCA PERON
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cargols, amanides, carns a la graella
Cuina catalana casolanaUbicat a la Part Alta de la ciutat, al ca-rrer la Nau, la braseria “La taula rodo-na” ens ofereix cuina catalana tradi-cional: plats casolans amb productesde la terra i amb la carn a la graellacom a principal reclam.
C/La Nau, 4 - TarragonaTel. 977 242 592
Menú: 8,90 €- 10,90 € (dill-div)13,90 € (cap de setmana) - Carta: 15 - 18 €
LA TAULA RODONA
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapes
Tapes, plats combinats i menusUn lloc ideal per disfrutar i degustarplats típics de la cuina espanyola,com són les tapes, els “montaditos” iles llesques, en un ambient agrada-ble, cordial i una exel·lent relacióqualitat, preu i quantitat.
C/Alcalde Pere Molas, 6 baix 2 43480 Vilaseca, Tarragona
Tel. 977 396 346 - 663 759 578 Menú: Dimarts 5€ (anticrisi)
Obert: De dilluns a diumnege de 8 a 24h
MELVIN
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Arrossos i marisc
Cuina típica del Delta de l’EbreUbicat a la Part Alta de Tarragona, ofe-reix un tipus de cuina mediterrània iplats tradicionals del delta de l’Ebre,amb especialitat en arrossos ambien-tat dins un marc amb aire mariner.
C/La Nau, 6 - TarragonaTel. 687 842 545
Menú: 14 € de dill a div - Carta: 20-25 €Obert: De dill a dj de 13 a 17 h, de div a ds
de 13 a 17 h i de 20:30 a 00:00 h
LA CASSOLETA D’ARRÒS
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::“Xuletons” i graellades.
Cuina criollaSiguin benvinguts a la nostra casa onseran atesos en un ambient familiar ipodran degustar les carns més se-lectes i els vins de la nostra terra.No hi ha amor més sincer que l’amor almenjar.
C/Major, 11. Part alta Tarragona - TarragonaTel. 977 249 557
Menú: 12,5 € dim. a div. - 15,5 € diss., dium.Obert: de dimarts a dissabte migdia i nit.
Diumenge migdia
CAN BELLOT
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:30 Página 137
FITXES RESTAURANTS
138 I VIU Tarragona Març-Abril 2013
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Celebracions de grup
Cuina mediterrània d’autor Ubicat a la part alta de Tarragona, elrestaurant compta amb sales i te-rrassa per poder realitzar tot tipusd’esdeveniments, tan privats comprofessionals.
Sant Anna, 3 - Tarragona 43003Tel. 977 241 464
Menú: De dimarts a divendres 15 €Horari: De dt. a dg. 13 a 16h i de 20,30 a 23h
Dilluns tancat
PALAU DEL BARÓ
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina tradicional marinera i d’interior
Cuina mediterrània de proximitatUn restaurant íntim i acollidor ubicat al’interior d’una antiga masia del s. XII.Ofereix una cuina mediterrània de pro-ximitat amb productes de la millorqualitat.
Autovia de Reus - TarragonaT-11 km 12, La Canonja
Tel. 977 771 515Menú del Mas: 28 € de dilluns a divendres
Menú la Boella: 60 € Horari: De 13:30 a 16:00 h i de 20:30 a 23:00 h
LA BOELLA
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina mediterrània de proximitat
Cuina Mediterrània Situat al passeig marítim de Salou,combinen les últimes novetats ambla cuina tradicional de la zona. Serveid’alta escola i impecable oferta gas-tronòmica.
Passeig Jaume I, s/n - SalouTel. 977 384 000
Menú Diari: 15 €, Menú Arena: 25 €Horari: De 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h
Tancat diumenges vespre i dilluns
ARENA
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapes de forquilla
Cuina de la terraSituat al bell mig del casc antic deTarragona en un ambient acollidor,l’Amparito ofereix racions o mitgesracions i tapes. Per cada consumicióun “tap sorpresa”.
C/ Cavallers, 3 - TarragonaTel. 877 011 295
Preu tapa: Des de 1,5 €Horari: Dl. a ds. 19 a 22,30 h. Dc. i dg. tarda
tancat. Ds. de 12 a 15,30 i de 19 a 22,30 h
L’AMPARITO
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina tradicional i creativa.
Cuina tradicional innovadora.Situat en un entorn natural, ofereixaperitius, amb tapes originals, es-morzars de forquilla, dinars de menúdiari o “executiu/esportistes” i unceller amb més de tres mil ampolles.
Camí de Mas Teret - 43764 El CatllarTel. 629 777 444
Menú: 24,5 € (IVA no inclós)de divendres a diumenge
Horari: Obert tot l’any previa reserva
MAS DE TERET
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Pizzes i pastes
Cuina italianaOferim als clients un suggerent i variatmenú de dia de dill. a div., menús de-gustació per a grups i una carta varia-da on destaquen els antipasti, rissotto,carpaccio, diferents tipus de pastes,de pizza i postres d’elaboració pròpia.
C/Ramon y Cajal, 22 - TarragonaTel. 664 669 014 i 674 472 116
Menú: Dill. a div. migdia 9-11 €, nit 15-25 €Carta: 7 - 15 €
Dill a dg 13-16:30 h-21 h a 00:30 h Dill nit tancat
GOLOSITALIA
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Xocolata artesana
Xocolata artesana Obrador amb botiga dedicat a la pro-ducció de xocolata elaborada en di-ferents formats: bombons, galetes,torrons, detalls d’esdeveniments, etci els apreciats bombons de licor.
C/ Talavera, 8 - 43003 TarragonaTel. 646 662 442
Horari: De dimarts a dissabte de 10,30 a 13,30 i de 17 a 20,30h.
Diumenge i dilluns tancat
L’ABELLA
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Taules d’ibèrics i formatges, llesques
Cuina ràpida Un espai on gaudir del millor ambientirlandès amb cócktels i exclusivescerveses nacionals i d'importació ovins de la zona amb llesques i taulesde formatges i ibèrics.
Avda. Marquès de Montoliu, 4 - TarragonaTel. 626 615 300 - 673 410 062
Horari: Obert de dilluns a dijous fins 22 h.Obert caps de setmana fins les 2 h del
matí.
O’CONNORS
003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:31 Página 138
CONTRA002VIUTar.qxd:Maquetación 1 1/3/13 10:34 Página 139
CONTRA002VIUTar.qxd:Maquetación 1 1/3/13 10:35 Página 140