unitat 4. fitxes - openaccess.uoc.eduopenaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/71305/12/japonès...

Japonès A2.2 Unitat 4. Fitxes

Makiko FukudaAkiko Kawauchi Alexandra MeseguerTakako Otsuki

PID_00218116

Gramàtica

1-1Fitxa

1

4Unitat

Parleu dels costums del vostre país

家に入る時、靴くつ

を脱ぬ

ぎます。

A) Oració temporal 時とき

時 és un nom formal que s’utilitza amb les oracions subordinades temporals. Es tradueix

per quan.

El verb o l’adjectiu de l’oració principal indica el temps de tota l’oració. L’oració subor-

dinada indica l’estat i en quin moment s’esdevé l’acció de l’oració principal.

El subjecte de l’oració temporal pren la partícula が . El verb de l’oració subordinada

va en forma simple. Quan el temps de l’oració subordinada és present i afirmatiu, els

adjectius -na es posen en la forma prenominal (és a dir, acaben en な ). Quan davant

de 時 hi va un nom, aquest s’uneix a 時 per mitjà de la partícula の .

天気がいい時は、外に洗せん

濯たく

物もの

を干ほ

します。

Quan fa bon temps, estenc la roba fora.

桜さくら

がきれいな時、京きょう

都と

は観かん

光こう

客きゃく

でいっぱいです。Quan els cirerers floreixen bellament, Kyoto s'omple de turistes.

学生の時、富ふ

士じ

山さん

に登のぼ

りました。Quan era estudiant, vaig escalar el mont Fuji.

B) La relació temporal de les accions

Quan en l’oració subordinada i la principal s’expressen accions i no un estat, la

relació del temps verbal entre totes dues pot ser de simultaneïtat, anterioritat i

posterioritat.

私の国くに

は一年中じゅう

暖あたた

かいです

2

Unitat 4. 私の国くに


暖あたた

かいです Fitxa 1-1. Parleu dels costums del vostre país

Anterioritat o simultaneïtat

En els següents exemples, l’acció indicada en l’oració principal es porta a terme abans

que la indicada en la subordinada o simultàniament. El verb de l’oració subordinada

està en present:


を脱ぬ

ぎます。Quan entrem a casa [abans d'entrar], ens traiem les sabates.

品川しながわ

駅で新しん

幹かん

線せん

に乗の

る時、お弁べん

当とう

を買いました。Quan anava a agafar el Shinkansen a l'estació de Shinagawa, vaig comprar menjar.

こちらにバスで来る時、窓まど

から東とう

京きょう

スカイツリーが見えました。Mentre venia amb l’autobús, des de la finestra es veia el Tòquio Skytree.

Posterioritat

En els exemples següents, l’acció indicada en l’oració principal es porta a terme des-

prés que acabi l’acció indicada en la subordinada. El verb de l’oració subordinada està

en passat:

朝起お

きた時、「おはよう」と言い

います。

Quan ens llevem al matí, diem “Ohayf”.

芦あし

ノの

湖こ

に行った時、ボートを借か

りました。Quan vaig anar al llac Ashinoko, vaig llogar una barca.

国くに

に帰った時、家族と友とも

達だち

に会います。Quan torni al meu país, veuré la meva família i els amics.

Quan en l’oració subordinada s’expressa un estat i el verb de l’oració principal està en

passat, el verb de la subordinada pot anar en present o en passat.

東とう

京きょう

に住んでいる時、彼かれ

と知し

り合あ

いました。El vaig conèixer quan vivia a Tòquio.

3

Fitxa 1-1. Parleu dels costums del vostre país Unitat 4. 私の国くに


暖あたた

かいです

東とう

京きょう

に住んでいた時、彼かれ

と知し

り合あ

いました。El vaig conèixer quan vivia a Tòquio.

Quan usem el passat en la subordinada, volem expressar que l’estat que s’hi explica és

diferent de l’actual.

元気な時、よく外国こく

旅りょ

行こう

をしました。Quan estava bé, sovint viatjava a l'estranger.

元気だった時、よく外国こく

旅りょ

行こう

をしました。Quan estava bé [ara no estic bé], sovint viatjava a l'estranger.

Com hem vist en diversos dels exemples anteriors, quan el subjecte de l’oració principal i

el de l’oració subordinada és el mateix, o quan se sobreentén què ho és, se sol ometre.

C) L'ordre de les paraules

桜さくら

がきれいな時、京きょう

都と

は観かん

光こう

客きゃく

でいっぱいです。

学生の時、富ふ

士じ

山さん

に登のぼ

りました。

[Oració subordinada] (subjecte + が ) + verb/adjectiu -i forma simple

Present adjectiu -na forma prenominal + 時、 afirmatiu nom + の

[Oració principal]

[Anterioritat o simultaneïtat] Acció B → Acció A


を脱ぬ

ぎます。

[Oració subordinada]El present de la forma simple del verb A

[Oració principal]Present/Passat del verb B

}[

4



暖あたた

かいです Fitxa 1-1. Parleu dels costums del vostre país

[Posterioritat] Acció A → Acció B

朝起お

きた時、「おはよう」と言い

います。

[Oració subordinada]El passat de la forma simple del verb A

[Oració principal]Present/Passat del verb B

Gramàtica

1-2Fitxa

1

4Unitat

Expliqueu coses del vostre país

これは日本の習しゅう

慣かん

だと言い

っていました。

Estil directe i estil indirecte

Diem que una oració és d’estil directe quan les paraules es reprodueixen tal com les va

dir o pensar un emissor. D’altra banda, diem que és d’estil indirecte quan les paraules

d’un emissor no es reprodueixen de manera textual. En l’estil indirecte, el predicat

que es fa servir en la frase que es transmet està en forma simple. En japonès no hi ha

concordança entre el temps de l’oració principal i el temps del verb o l’adjectiu de la

frase que es transmet.

Les frases que introdueixen les oracions d’estil directe i indirecte porten verbs com 言い

う ,

思う , 考かんが

える , 聞く , etc.

Tant en l’estil directe com en l’estil indirecte, la partícula と s’utilitza per a indicar-hi el

que es transmet.

A) Estil directe

El que es diu en estil directe, el missatge, va assenyalat amb els símbols 「　」, que

equivalen a les cometes o els guions de diàleg del català. La partícula と segueix

aquests símbols.

母は「明日お墓はか

参まい

りに行きます。」と言い

っています。

La meva mare diu: “Demà aniré a visitar la tomba”.

石いし

井い

さんは「お中ちゅう

元げん

を親しん

戚せき

に送りました。」と言い

いました。L'Ishii va dir: “Vaig enviar el regal de mitjan any als parents”.

私の国くに


暖あたた

かいです

2



暖あたた

かいです Fitxa 1-2. Expliqueu coses del vostre país

パウさんは「昨日きのう

のお花はな

見はとても楽しかったです。」と言い

いました。En Pau va dir: “Ahir m'ho vaig passar molt bé a la festa de la contemplació de les

flors de cirerer”.

加か

藤とう

さんは「初はつ

詣もう

では日本の習しゅう

慣かん

よ。」と言い

っていました。La Katf deia: “Fer la primera visita al temple per l'Any nou és un costum japonès”.

「午後は気温が下がります。」と天気予よ

報ほう

で言い

っています。La informació meteorològica diu: “Per la tarda, baixarà la temperatura”.

La partícula で indica el mitjà del qual s’extreu allò que es transmet.

B) Estil indirecte

En l’estil indirecte, els verbs, els adjectius i els noms del missatge han d’anar en forma

simple. No col·loquem el que es diu entre 「　」, però sí que hi col·loquem la partícula

と . No hi ha concordança entre el temps verbal de l’oració principal i el del text que

es reprodueix.

母は明日お墓はか

参まい

りに行くと言い

っています。La meva mare diu que demà anirà a visitar la tomba.

石いし

井い

さんはお中ちゅう

元げん

を親しん

戚せき

に送ったと言い

いました。

L'Ishii va dir que havia enviat el regal de mitjan any als parents.

パウさんは昨日きのう

のお花はな

見はとても楽しかったと言い

いました。

En Pau ha dit que ahir s'ho havia passat molt bé a la festa de la contemplació de les

flors de cirerer.

加か

藤とう

さんは初はつ

詣もう

では日本の習しゅう

慣かん

だと言い

っていました。

La Katf deia que fer la primera visita al temple per l'Any nou és un costum japonès.

3

Fitxa 1-2. Expliqueu coses del vostre país Unitat 4. 私の国くに


暖あたた

かいです

午後は気温が下がると天気予よ

報ほう

で言い

っています。

La informació meteorològica diu que per la tarda baixarà la temperatura.

En l’estil indirecte hi ha casos en què cal que canviem els pronoms, els adverbis i els

verbs de l’oració.

Estil directe:

渡わた

辺なべ

さんは「これは妻つま

の着物です。」と言い

いました。

El Watanabe va dir: “Aquest és el quimono de la meva dona”.

Estil indirecte:

渡わた

辺なべ

さんはこれは奥おく

さんの着物だと言い

いました。

El Watanabe va dir que aquest és el quimono de la seva dona.

C) L'ordre de les paraules

母は明日お墓はか

参まい

りに行くと言い

っています。

(la persona que emet el missatge + は ) + (missatge) + と + 言うVerb/Adjectiu/Nom

en forma simple

Gramàtica

2-1Fitxa

1

4Unitat

Parleu de la vostra cultura i dels vostres costums

1) 桜さくら

が咲さ

いたら、お花はな

見に行きます。

～たら és una forma per a construir oracions condicionals i temporals. Es pot traduir

per sí + indicatiu/subjuntiu, quan + indicatiu/subjuntiu.

A) Formació

Es forma a partir de la forma simple del passat afirmatiu o negatiu de verbs, adjectius

o noms i s’hi afegeix ら . Si el subjecte de l’oració subordinada és diferent que el sub-

jecte de l’oració principal, es marca amb la partícula が .

咲さ

いた → 咲さ

いたら咲さ

かなかった → 咲さ

かなかったら

寒さむ

かった → 寒さむ

かったら寒さむ

くなかった → 寒さむ

くなかったら

きれいだった→ きれいだったらきれいではなかった → きれいではなかったら

きれいじゃなかった → きれいじゃなかったら

日本人だった→ 日本人だったら日本人ではなかった → 日本人ではなかったら

日本人じゃなかった → 日本人じゃなかったら

私の国くに


暖あたた

かいです

2



暖あたた

かいです Fitxa 2-1. Parleu de la vostra cultura i...

B) Ús

～たら indica la condició necessària perquè es doni una circumstància concreta

expressada en l’oració principal.

昼ご飯はん

を食べたら、展てん

覧らん

会に行く時間がありません。

Si dinem, no tindrem temps per anar a l’exposició.

いい子にしていなかったら、お年とし

玉だま

をあげないよ。

Si no et portes bé, no et donaré les ofrenes de l'Any nou.

寒さむ

くなったら、こたつに入ります。

Si tinc fred, em poso a la taula que té braser.

En cas que les condicions expressades es considerin irrealitzables o improbables, o si

no és segur que ocorrin o no, es pot afegir もし davant de l’oració subordinada.

もし時間があったら、書しょ

道どう

を習なら

いたいです。

Si tingués temps, m'agradaria aprendre la cal·ligrafia japonesa.

もし新しん

幹かん

線せん

がなかったら、大おお

阪さか

に行く時不ふ

便べん

ですね。

Si els shinkansen no existissin, seria incòmode anar a Osaka.

La frase amb ～たら pot significar que una acció o una circumstància es produirà en

el futur, un cop que s’hagi complert la condició expressada. Si en l’oració subordinada

hi ha un verb d’acció, hi ha un ordre temporal; és a dir, l’acció expressada en l’oració

principal és posterior a l’acció expressada en l’oració subordinada.

お中ちゅう

元げん

をもらったら、お返かえ

しをします。1 2

Quan rebo un regal de mitjan any, faig un regal de retorn.

年ねん

賀が

状じょう

を書いたら、郵ゆう

便びん

局きょく

に行きます。1 2

Quan acabi d'escriure les targetes de felicitació de l'Any nou, aniré a la oficina de correus.

3

Fitxa 2-1. Parleu de la vostra cultura i... Unitat 4. 私の国くに


暖あたた

かいです

Hem vist que ～た時 també expressa que l’acció indicada en l’oració principal és

posterior a l’acció indicada en l’oració subordinada. La diferència amb ～たら és que

amb ～た時 es dóna importància al temps o al moment en què es realitza la primera

acció (indicada en l’oració subordinada). En canvi, l'oració amb ～たら té sentit con-

dicional, és a dir, l'acció indicada en l'oració principal es realitza si l'acció indicada en

l'oració subordinada es compleix.

C) La diferència entre たら i と

Ja hem estudiat que ～と també indica l’oració condici-

onal i temporal. La diferència amb ～と és que amb

l’estructura ～たら en la subordinada, a l’oració princi-

pal –la segona– es pot expressar intenció, petició, ordre,

consell, desig, invitació, etc.; per contra, amb l’estructura ～と , no es pot.

この薬を飲んだら、運転はしないで下さい。(petició)

Si prens aquest medicament, no condueixis.

日本に行ったら、日本の習しゅう

慣かん

に従したが

ったほうがいいですよ。(consell)

Quan vagis al Japó, serà millor que segueixis els costums japonesos.

お金があったら、外国旅りょ

行こう

をしたいです。(desig)

Si tingués diners, voldria viatjar per països estrangers.

桜さくら

が咲さ


見に行きませんか。(invitació)

Quan floreixin els cirerers, per què no anem a la festa de contemplació de les flors?

Però: この薬を飲むと、運転はしないで下さい。

お金があると、外国旅りょ

行こう

をしたいです。

Vegeu l'oració condicional i temporal amb ～と en la fitxa 2-1 de la unitat 3 de Japonès A2.1.

4



暖あたた


D) L'ordre de les paraules

桜さくら

が咲さ


見に行きます。

[Oració subordinada](condició)

[Oració principal](conseqüència)

Forma simple del passat + ら、

Gramàtica

2-2Fitxa

1

4Unitat

Parleu de la vostra cultura i dels vostres costums

日本の正しょう

月がつ

の習しゅう

慣かん

を知し

っていますか。

La forma -te + いる

Ja hem estudiat alguns usos de la combinació de la

forma -te i l'auxiliar いる . En aquest apartat veiem un

altre ús d'aquesta estructura.

La combinació de la forma -te dels verbs que indiquen

acció puntual o canvi i l'auxiliar いる expressa l'estat

resultant d'una acció o de canvis. També expressa que aquest estat es manté.

靴くつ

を履は

きました。 → 靴くつ

を履は

いています。

M'he posat les sabates. Porto les sabates (i no pas “m'estic posant les sabates”).

エバさんは着物を着ています。L'Eva porta quimono.

靴くつ

を履は

きます。靴くつ

を履は

きました。靴くつ

を履は

いています。

Vegeu els usos de la forma -te + いる que hem estudiat en la fitxa 1-2 de la unitat 2 de Japonès A2.1.

私の国くに


暖あたた

かいです

2



暖あたた


あの帽ぼう

子し

をかぶっている人は誰だれ

ですか。 Qui és aquesta persona que porta barret?

晴は

れました → 晴は

れています。

Ha escampat. Està escampat (i no pas “s'està escampant”).

外は曇くも

っていますね。

Està ennuvolat a fora, oi?

痩や

せました → 痩や

せています。

M'he aprimat. Està prim (i no pas “m'estic aprimant”).

父は少し太ふと

っています。

El meu pare està una mica gras.

洗せん

濯たく

物もの

はもう乾かわ

いているよ。 La bugada ja està eixuta.

初はつ

詣もう

でに行った時、お寺てら

はすごく込こ

んでいました。Quan vaig visitar el temple per l'Any nou, estava ple de gent.

日本の正しょう

月がつ

の習しゅう

慣かん

を知し

っていますか。Coneixes els costums de l'Any nou del Japó?

La forma negativa de 知し

っています no és 知し

っていません , sinó 知し

りません .

マーガレットさんは結けっ

婚こん

しています。　　

La Margaret està casada.

El verb 結けっ

婚こん

する significa ‘casar-se’ i 結けっ

婚こん

しています significa ‘està casat o casada’

(i no pas ‘s'està casant’)

Gramàtica

3-1Fitxa

1

4Unitat

Parleu de les vostres experiències culturals

1) 春のような天気ですね。

～よう és un adjectiu auxiliar del tipus -na que, emprat juntament amb un substan-

tiu, indica similitud. El matís expressat per ～よう es pot reforçar afegint a la frase

l’adverbi まるで , “com, com si”.

A) Nom + の + よう + な + nom

El nom que serveix de referència per a la comparació (en l’exemple de més avall, 春 )

s’anteposa a ～よう , enllaçat mitjançant la partícula の . En aquesta estructura con-

creta, ～よう adjectiva un altre substantiu (en l’exemple de més avall, 天気 ), al qual

precedeix i s’uneix amb la な .

春のような天気ですね。

El temps que fa sembla primavera.

お城しろ

のような家に住みたいな。M'agradaria viure en una casa que sembli un castell.

B) nom + の + よう + に + verb/adjectiu

Si en comptes de な afegim la partícula に , convertim ～よう en un adverbi que

podem utilitzar juntament amb verbs o adjectius.

今日は夏のように暑あつ

いですね。

Fa calor com a l'estiu.

マーガレットさんは日本語を日本人のように話はな

すんですよ。　La Margaret parla japonès com si fos una japonesa.

私の国くに


暖あたた

かいです

2



暖あたた

かいです Fitxa 3-1. Parleu de les vostres experiències...

C) Nom + の + よう + です

～よう també pot funcionar com a atribut; recordem que, en aquest cas, com que va

seguit de です , no durà la な .

まだ 10 月ですが寒さむ

くなりましたね。まるで冬のようですね。Encara és octubre, però comença a fer fred, oi? Sembla ben bé l'hivern, no?

この町には誰だれ

もいないね。まるで砂さ

漠ばく

のようだ。

En aquesta ciutat no hi ha ningú, oi? És com si fos un desert.

D) みたい

En llenguatge col·loquial sovint s’empra ～みたい en lloc de ～よう . ～みたい ,

però va immediatament després del nom de referència, sense la partícula の .

春みたいな天気ですね。

今日は夏みたいに暑あつ

いですね。

まるで冬みたいですね。

E) L'ordre de les paraules

( 今日は ) 春のような天気ですね。

(tema + は ) + nom de referència + の + よう + な + nom + です

(今日は ) 夏のように暑あつ

いですね。

(tema + は ) + nom de referència + の + よう + に + verb/adjectiu

( 今日の天気は ) 冬のようですね。

(tema + は ) + nom de referència + の + よう + です

3

Fitxa 3-1. Parleu de les vostres experiències... Unitat 4. 私の国くに


暖あたた

かいです

2) 私の国は一年中じゅう

暖あたた

かいです。

～中 ( ちゅう o じゅう ) és una conjunció que assenyala el moment o període

durant el qual té lloc una acció determinada o es manté una situació. El matís que

expressa determina la lectura del kanji:

A) ちゅう

Quan fa referència a un període durant el qual té lloc una acció o bé indica un període

limitat, es pronuncia ちゅう .

授じゅ

業ぎょう

中ちゅう

は隣となり

の人と話はな

さないで下さい。 Durant la classe, no parleu amb els companys de la classe que teniu al vostre costat.

食事中ちゅう

のマナーを守まも

りましょう。 Respectem les formes a l'hora de dinar.

部ぶ

長ちょう

は今、会かい

議ぎ

中ちゅう

です。

En aquest moment, el cap de departament es troba en plena reunió.

B) じゅう

Quan indica la totalitat del temps durant el qual s’ha produït una acció, es pronuncia

じゅう .

私の国は一年中じゅう

暖あたた

かいです。

Al meu país, el clima és càlid durant tot l'any.

今日は一日中じゅう

上うえ

野の

にある美び

術じゅつ

館にいました。　

Avui he estat tot el dia al Museu de Belles Arts, que és a Ueno.

昨日きのう

は一晩中じゅう

インターネットを見ていました。Ahir vaig navegar per internet tota la nit.

3-2Fitxa

4Unitat 私の国

くに


暖あたた

かいです

Parleu de les vostres experiències amb altres cultures

1) Bones maneres bàsiques a l'hora de menjar plats japonesos

Ja hem vist com és un àpat típic japonès i ja sabem les salutacions que es diuen abans

de menjar ( いただきます。) i després de menjar ( ごちそうさまでした。).

En aquest apartat veurem com hem de comportar-nos quan seiem a taula amb amfi-

trions o convidats japonesos, el que es pot fer i el que no es pot fer.

A) Abans de començar

Si ens trobem en una reunió formal en una sala amb tatami, hem d’esperar que algú

ens ofereixi un coixí ( 座ざ

布ぶ

団とん

) per a seure. Abans de seure no es pot trepitjar 座ざ

布ぶ

団とん

ni tampoc se li pot donar la volta ni es pot doblegar.

1



暖あたた


Al principi és preferible seure en la posició formal (正せい

座ざ

) i, si entra a la sala algun altre

convidat, hem de deixar el coixí i agenollar-nos directament al tatami per saludar

quan ens presentin.

No es pot començar a beure ni a menjar fins que la persona més important de la reu-

nió faci el brindis ( 乾杯かんぱい

). Després ja ens podem relaxar i abandonar també la posició

正せい

座ざ

. Els homes seuen amb les cames creuades i les dones amb les cames doblegades

cap a un costat.

2



暖あたた

かいです

B) Ni se us passi pel cap!

Ja hem vist la manera d'agafar els bastonets ( 箸はし

). Els bastonets són els elements més

importants a la hora de menjar, per tant, hi ha diverses maneres de fer-los servir.

Tot el que enumerem a continuació es considera de mala educació al Japó, per tant

hem d’evitar-ho:

a) Fer servir bastonets de jocs diferents: el fet que cada un sigui d’un material o dis-

seny diferent és auguri de mala sort.

b) Alinear els bastonets recolzant les puntes a la superfície de la taula. Això s’ha de fer

amb ajut de l’altra mà, però sense tocar les puntes.

c) Agafar els bastonets amb el puny, ja que d’aquesta manera semblarien un arma.

d) Emprar els bastonets per acostar els plats cap a un mateix.

e) Moure els bastonets en l’aire mentre decidim què agafar.

f) Apartar al costat el menjar que no ens agrada.

g) Furgar el menjar mirant de trobar el mos més gustós.

h) Punxar el menjar amb els bastonets.

i) Passar trossos de menjar directament d’uns bastonets a uns altres, o punxar-los dins

un bol d’arròs, ja que aquestes dues formes de manipular els bastonets tenen a

veure amb ritus funeraris.

j) Agafar menjar d’un plat comú amb els nostres bastonets. Preferiblement, hem

d’emprar els bastonets específics que acompanyen els plats per servir-los.

k) Deixar els bastonets damunt el plat. Si volem deixar-los, podem deixar-los al posa-

bastonets davant nostre amb les puntes mirant cap a l’esquerra.

l) Agafar un plat amb la mateixa mà amb què s’agafen els bastonets.

m)Assenyalar algú amb el bastonets o moure’ls en l’aire mentre parlem. Si no els

estem fent servir, es recomana deixar-los a taula davant nostre amb les puntes

mirant cap a l’esquerra, i si en tenim, al posa-bastonets.

n) Colpejar amb els bastonets el bol d'arròs o qualsevol plat com si fos un instrument

musical o per a cridar atenció.

3



暖あたた


Tampoc és de bona educació:

a) Deixar al plat (encara que sigui el propi) un tros mossegat. El menjar japonès ja ve

preparat en mossos que es poden menjar d’un sol cop o en textures que es tallen

fàcilment amb els bastonets. Hi ha, però, algunes excepcions a aquesta norma,

com és el cas de 天ぷら (arrebossat de verdures i peix), que sí que es pot tallar

amb les dents en cas que no es pugui tallar amb els bastonets.

b)Tirar la salsa de soja per sobre dels aliments, especialment de l’arròs. La salsa es

posa en un platet a part on s’hi van sucant els trossos.

C) I això sí que es pot fer?

Encara que el que llegiu a continuació us sorprengui, es recomanable:

a) Acostar-se els bols d’arròs o sopa a la boca, ja que així s’evita que el menjar caigui a

taula o al terra.

b)Prendre caldos i sopes directament del bol, sense fer servir la cullera.

4



暖あたた

かいです

c) Menjar-s’ho tot, fins al darrer gra d’arròs.

d) Un cop hem acabat, col·locar els plats en la posició inicial, tornar a posar les tapes

als bols i deixar els bastonets sobre el seu suport o dins la funda.

e) Xuclar els fideus, ja que això és mostra que estem gaudint del plat i també perquè

se serveixen tan calents que seria impossible menjar-los d’una altra manera.

5



暖あたた


D) El beure

És de mala educació omplir-se el got un mateix i, si veiem algú amb el got buit, ens

hem d’oferir a omplir-l’hi. L’ampolla s’ha d’aguantar amb totes dues mans, una més

enrere i l’altra més cap al coll.

Quan algú ens ofereixi beguda, ens hem d’acabar el que quedi al got si és possible, i

aixecar-lo cap a l’ampolla.

No està ben vist refusar l’oferiment de beguda; per tant, si no volem beure més, el

que hem de fer és deixar el got ple.

E) Qui paga

Si estem en un restaurant i l’àpat és entre amics o persones del mateix estatus, el

compte es divideix entre tots els assistents per igual ( 割わ

り勘かん

), però si la reunió és en

honor d’algú, la persona homenatjada no haurà de pagar.

Si anem a dinar o sopar amb alguna persona d’estatus superior, ens convidarà i seria gro-

ller insistir a pagar nosaltres. Això sí, no hem d’oblidar de dir-li ごちそうさまでした .

2) Targetes de presentació o de visita

Al Japó, molt més que en altres països del món, les targetes de presentació o de visita

( 名めい

刺し

) són un element clau a l’hora d’establir relacions socials i, especialment, laborals.

En ser una societat tan jerarquitzada, des de temps antics els símbols i senyals d’iden-

titat que definien clarament el clan, rang, ofici, etc. de cada persona han gaudit d’una

gran importància. Encara ara, el registre de llengua que s’emprarà en una conversa o

el grau de formalitat amb què ens dirigirem al nostre interlocutor dependran en gran

mesura de la nostra posició social respecte de la seva. Per tal que aquesta relació quedi

ben clara i definida des de bon principi, és costum intercanviar les targetes en el

mateix moment en què les persones es coneixen o són presentades.

En aquest apartat veurem alguns modals propis d’un intercanvi de targetes de

visita ( 名めい

刺し

交こう

換かん

).

6



暖あたた

かいです

A) Com s’ha de lliurar i com s’ha de rebre una targeta de presentació

Igual que en altres àmbits de les relacions socials, aquest intercanvi no està exempt

d’una sèrie de normes i formalitats que no podem deixar de banda. La targeta s’ha de

lliurar amb les dues mans (s’ha d’agafar amb les puntes dels dits per les cantonades

superiors) al temps que es fa una reverència. La part impresa ha d’estar orientada cap

a l’interlocutor, de manera que la pugui llegir fàcilment.

De la mateixa manera, qui la rep ha d’emprar les dues mans (en el seu cas l’ha d’aga-

far per les cantonades inferiors, mirant de no tapar el nom amb els dits) i ha d’acom-

panyar el seu gest d’una reverència.

Cal dedicar uns segons a llegir la targeta i memoritzar el nom i càrrec de l’altra per-

sona, ja que un cop guardada no és de gaire bona educació tornar-la a treure per

recordar alguna dada, especialment si la informació que volem comprovar és el nom,

el càrrec o l’empresa de l’interlocutor. A més, en rebre la targeta és recomanable con-

firmar la lectura del noms i cognoms que estiguin escrits en kanji. És preferible pre-

guntar-li a la persona en qüestió en un primer moment, que no pas equivocar-se

posteriorment en dirigir-nos-hi, ja que per als japonesos cometre un error a l’hora de

llegir o escriure el nom d’algú és de molt mala educació.

Si volguéssim apuntar qualsevol informació sobre el nostre interlocutor, no la podem

escriure a la targeta que hem rebut, sinó que hem de fer servir un full o una agenda

per a apuntar, excepte si a la targeta hi ha un espai específic per a prendre notes. La

targeta tampoc no es pot plegar ni desar de qualsevol manera en una butxaca, especi-

alment la del darrere dels pantalons. L’ideal és dur dos targeters, un per a guardar les

targetes rebudes i un altre per a les pròpies.

7



暖あたた


Aquest intercanvi sol ser simultani, és a dir, les dues targetes es lliuren alhora, i la per-

sona de rang inferior ha de procurar que la seva targeta passi per sota de la de l’altre.

I no cal dir que és preferible dur a terme aquesta formalitat drets. També cal tenir en

compte que si són diverses les persones a qui hem de lliurar la nostra targeta, hem de

repetir el procés amb cadascuna d’elles.

B )Com són les 名めい

刺し

Les targetes solen ser de fons blanc. Primer, i en un lloc destacat, hi ha el nom i/o

logotip de l’empresa, després el càrrec i el nom de la persona i, més avall, les dades de

contacte (en l’ordre següent: codi postal, prefectura, ciutat, carrer i número, telèfon/

fax i adreça de correu electrònic). Poden estar escrites en sentit horitzontal o vertical;

aquesta darrera opció és molt habitual entre la gent del món de la cultura.

Les persones o empreses que tenen relacions socials o comercials amb l’estranger

solen incloure en el revers la traducció a un altre idioma, principalment l’anglès.

8



暖あたた

かいです

De la mateixa manera, molts estrangers fan a la inversa i inclouen a les targetes les

seves dades també en japonès (el nom en katakana, el càrrec en kanji, etc.).

Entre nens, adolescents i gent més jove és molt habitual fer-se targetes amb colors,

motius decoratius, dibuixos de personatges d’animació i, fins i tot, fotos pròpies.

També entre la població adulta trobem casos de gent que inclou una foto o una cari-

catura, això sí, molt més discreta.

9

unitat 4. fitxes - openaccess.uoc.eduopenaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/71305/12/japonès...

Documents