Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès, Cerdanya Alt Urgell, Anoia i Baix Llobregat Nord

RECICLA’MAquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

www.regio7.catANY: XXXVIII NÚMERO: 11.279DIRECTOR: Marc Marcè i Casaponsa

PREU 1,20 EUROS | DIJOUS, 31 DE DESEMBRE DEL 2015

FC BARCELONA, 4 - REIAL BETIS, 0 �34

Q.GARCIA/EFE

El Barça bat el rècord de golsper any que tenia el Madrid

UNA GOLEJADA AL BETIS ARRODONEIX UN 2015 MÀGIC

ALA PIVOT CONSOLIDAT �36

L’ICL renova Flis pertota la temporada

EL CONTRACTE SE LI ACABAVA AVUI

Suplement especial resum de l’any

DISSABTE de franc amb el diariANUARI 2015I per només 1,80 €CALENDARI-PÒSTER

� L’empresa manresana i els nous propietaris de CatalunyaCaixa tenen avançadal’operació � La seu de Santa Anna oberta el 1993 està en desús des del 2013�32

Macsa ultima la comprade l’antic edifici de serveiscentrals de Caixa Manresa �COM A REGIDOR DE

GOVERNACIÓ SERÀ UN DELSHOMES FORTS DEL PACTEENTRE CDC I ERC�LLOBET CONSERVA LESATRIBUCIONS ACTUALS �5

El republicàTorras serà elresponsablede l’aparellmunicipalde Manresa

Carnet de Francesc Farreras i pàgines del seu relat.Sonen curiosament actuals les frases de Companysquan aquest confessava al manresà el seu temor deno poder succeir Macià el desembre del 1933

� De manresà a manresà:l’estudiós Joan Esculies recuperaun relat amb vivències dels anystrentade qui fou president delParlament republicà�38

Companys aFarreras: «busquenun altre candidat!»em

C. Verge de Joncadella, 1

Tel. i fax 93 832 16 2508251 Santpedor

r e s t a u r a n t

Menú dieslaborables19,40 €

tot inclòs

Regió7DIJOUS, 31 DE DESEMBRE DEL 201538

CulturesTEATRE | MÚSICA | LLETRES | DANSA | ART | TRADICIONS | CINE | TELEVISIÓ

rancesc Macià va mo-rir el dia de Nadal del!"##. Davant l’immi-nent relleu al capda-

vant de la presidència de la Gene-ralitat «hi hagueren algunes con-verses entre la gent d’Estat Català(la de Josep Dencàs especialment)i alguns diputats de més edat de lavella guàrdia republicana i catala-nista, per guanyar posicions». Aixího recordava en començar la dè-cada dels anys setanta, a Mèxic, elmanresà Francesc Farreras i Duran(!"$$-!"%&) en un relat inèdit apa-regut en el seu fons a l’Arxiu Na-cional de Catalunya. El presidentdel Parlament a l’exili va viurecom a diputat els anys trenta el jocpolític entre bambolines que va ferpossible l’elecció de Lluís Com-panys i el nerviosisme d’aquest encreure que no tenia assegurada lainvestidura.

Mort Macià, Farreras rememo-rava que «tot el que es feu córrer debuscar un candidat que fos cata-lanista abans que tot, eren ro-manços». Segons el diputat man-resà, del que es tractava era deprendre posicions per in'uir en elsi de l’Esquerra Republicana deCatalunya i posar un preu polítical suport d’un candidat determi-nat. I és que en la successió de l’A-vi, la facció d’homes de l’Esquer-ra que procedia de la seva forma-ció anterior, Estat Català, i queexercia en el si del partit de plata-forma de pressió, va voler jugar lesseves cartes. Aquest grup, capita-nejat per Josep Dencàs, era cons-cient que la seva intransigència na-cionalista no tenia prou suportdins el partit per encimbellar uncandidat propi, com el mateixDencàs o Ventura Gassol. Per tant,va maldar per posar les seves con-dicions per votar Companys.

Cinc dies després del traspàs del’Avi, el #$ de desembre, una co-missió de la cúpula del partit es vareunir al Parlament per decidir

qui el rellevaria. D’entrada, no hihavia un nom de consens i es pro-cedí a una votació secreta. Elsnoms d’Humbert Torres, AntoniRovira i Virgili i Carles Pi i Sunyer

van circular com a candidats. Nodespertaven, però, el quòrum ne-cessari. Els dos darrers, a més,feia pocs mesos que havien deixatel seu anterior partit, el Partit Ca-

talanista Republicà, per unir-se al’Esquerra. De fet, segons Farreras,tots ells eren conscients que no po-dien ser candidats perquè «Den-càs feia jugar els seus noms perguanyar posicions ell i els seus enel futur govern».

En la votació interna, Companysva obtenir vint-i-tres vots, seguit deTorres, amb onze, i Pi i Sunyer ambun. La resta van ser en blanc. A lasortida de la reunió, el futur pre-sident es va mostrar prudent. Tantque, malgrat que ho esperava ambdelit, va dir a la premsa que no es-tava decidit a acceptar que el seunom fos proposat. Era més que evi-dent, però, que seria ell qui suc-ceiria Macià. N’era tant que, d’a-cord amb el diputat manresà, (nsi tot «la mateixa Lliga veia prou clarque el candidat més viable i de méspes per a l’ERC era el sr. Compa-nys». El diputat lligaire Lluís Durani Ventosa li ho donà per fet i li as-segurà que els regionalistes vota-rien en blanc el dia de l’elecció.

Malgrat l’abassegadora victò-

ria en el si del seu partit, fet que eraprou per ésser escollit perquèl’ERC tenia &! diputats dels %& dela cambra, Companys estava moltnerviós. «La remor del carrer quesi Companys era poc catalanis-ta –explica Farreras–, que si deixàla presidència del Parlament deCatalunya per ésser ministre deMarina a Madrid, que el seu dia-ri, La Lucha, passà pel grup de Mel-quíades Álvarez (Reformistes), ...eren veus prefabricades i no pas es-pontànies». De tota manera, se-gons Farreras, aquestes veus «al sr.Companys li feren impacte, ja queera molt emotiu».

Aquell vespre del dia #$, Farre-ras sopava al Cafè de Catalunya, alxamfrà del carrer Bergara amb laplaça de Catalunya de Barcelona(a la ubicació actual del centrecomercial El Triangle), quan hi en-trà Companys apesarat. En veure’l,el futur president li etzibà: «Em se-guen l’herba sota els peus. Bus-quen un altre candidat!». El dipu-tat manresà el volgué tranquil·lit-zar «amb arguments sòlids». Enveure que no se’n sortia, i davantl’excitació de l’altre, va liquidar elcompte i se l’endugué a la conse-lleria de Governació. El manresàsabia que Joan Selves, (ns a l’oc-tubre del !"## titular de la carterai aleshores comissari general d’or-dre públic i governador general deCatalunya, es trobava allí reunitamb alguns diputats del partit.Pel camí, Farreras va provar de cal-mar Companys amb tota menad’explicacions. Li digué que el vo-tarien els diputats de l’ERC i tam-bé els cinc diputats del grup es-cindit que encapçalaven JosepTarradellas i Joan Lluhí Vallescà.

Joan Selves i Carner (!%"%-

F

Lluís Companys: «em seguen l’herba sotaels peus! Busquen un altre candidat!»

EL REPORTATGE

Joan EsculiesSANT CUGAT DEL VALLÈS

Un relat inèdit del diputat manresà Francesc Farreras i Duran, localitzat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, descriu elneguit del successor de Macià per obtenir la investidura com a president de la Generalitat, el 31 de desembre del 1933

SENSE PRESIDENT Catalunya es trobava sense president a final de l’any 1933 per la mort de Francesc Macià el dia de Nadal, talment compassa avui en dia. I el paral·lelisme es repeteix pel fet que la trama per la investidura no va ser un camí de roses per a Companys ni ho és ara pera Artur Mas. Testimoni d’excepció dels fets de fa vuit dècades va ser el manresà Francesc Farreras i Duran, president del Parlament durant l’exili

Farreras, al centre, amb ulleres, darrere de Ventura Gassol, a l’aplec de les Marcetes (7 de juny del 1931)

INSTITUT MUNICIPAL D’HISTÒRIA DE BARCELONA

Farreras i Duran narra en elsseus escrits personals com lesenraonies «feren impacte»al «molt emotiu» Companys

El nucli bagenc d’ERC, ambFarreras i Selves i Carner, vaser testimoni d’excepció de latrama per investir president

D’esquerra a dreta, Claudi Ametlla, Carles Pi i Sunyer, Francesc Macià,Lluís Companys, Joan Selves i Carner, que pren possessió del càrrec degovernador general de Catalunya, i Jaume Aiguader

INSTITUT MUNICIPAL D’HISTÒRIA DE BARCELONA

Regió7 DIJOUS, 31 DE DESEMBRE DEL 2015 39

CULTURES

!"#$), %ll de Castelltallat, formavapart de l’anomenat nucli manresàde l’ERC i, malgrat que en el lap-se de l’octubre al desembre del!"## era Pere Mestres el titular dela cartera de Governació, ell era elveritable home fort del departa-ment. Farreras i l’atribolat Com-panys van entrar a la conselleria,aleshores ubicada al Palau de laDuana a Pla de Palau, per la por-ta privada que donava a les habi-tacions del conseller. Un secreta-ri va avisar Selves, íntim de Farre-ras des de la seva militància a la Jo-ventut Nacionalista de Manresa.

El de Castelltallat digué a Com-panys que si anava al seu despatxsentiria els diputats reunits «i etconvenceràs que ets l’únic candi-dat que pot reunir el màxim devots». Fou així com el futur presi-dent de la Generalitat va tran-quil·litzar l’esperit i va deixar Go-vernació «convençut i tranquil».Farreras se n’acomiadà i donà laseva missió per acabada. El cas,però, és que aquella nit «Dencàs,el doctor Solé i Pla i algun altre ana-ren a visitar Companys i arribarena conclusions que volien dir unaconselleria per a Dencàs, mante-nir Gassol a la de Cultura (cosa queCompanys ja volia fer) i altres ar-ranjaments».

Certament, la visita nocturna del’intransigent Joan Solé i Pla va ne-guitejar Companys. L’endemà, #!de desembre del !"##, en comen-çar la tarda el doctor es trobavatambé al Cafè de Catalunya. Ano-tava les seves impressions, críti-ques i desagradables, sobre el can-didat quan Companys s’hi presen-tà i provà de convèncer-lo que elvotés. Hores després, va sortir ele-git president per cinquanta-sis di-putats a favor, sis paperetes enblanc, i l’abstencionisme dels lli-gaires. Alguns com Dencàs van do-nar-se per satisfets amb les con-cessions promeses i el van votar.Altres, com Solé i Pla, que dubta-ven del seu catalanisme, van ro-mandre inalterables i no ho van fer.

Sense donar a conèixer les ne-gociacions entre bambolines querelata Farreras Duran, es diguéque Companys s’imposà perquèhavia sabut «fer jugar la infantil».És a dir, s’havia recolzat en elselements més joves del partit comJosep Andreu Abelló, Dencàs i al-tres, davant les patums que te-nien més reconeixement intel·lec-tual. Els comicis, però, es guanya-ven aplegant seguidors als mí-tings i convertint-los en vots: al’Esquerra n’eren conscients i en ai-xò el nou president no tenia rival.

Quan en començar el gener del!"#$, Companys formà el seu pri-mer executiu, Dencàs i Gassol vanmantenir les respectives carteresde Sanitat i Cultura, i Joan Selvesva recuperar la de Governació.Així, com descriu Farreras, el sec-tor radicalment més nacionalistava aconseguir tres de les quatrecarteres en mans de l’ERC i d’untotal de set. Es tractava de domi-nar-les per fornir-les de personalafí. El nucli manresà, doncs, va sertestimoni d’excepció de la tramaper escollir Companys president.

úria de Gispert va pas-sar a Carme Forcadelluna carta que abanshavia rebut d’Ernest

Benach, qui l’havia obtingut demans de Joan Rigol, i aquest abansde Joan Reventós, i el socialista deJoaquim Xicoy, qui la va guardar enlliurar-li Miquel Coll i Alentorn,que la tenia perquè n’hi havia fetcustodi Heribert Barrera. Tots ellssón els presidents del Parlament deCatalunya des de la restauració de-mocràtica del !"&' i la missiva enqüestió és un dels documents mésemotius que l’interminable exilifranquista ha llegat a la posteritat.L’autor és Francesc Farreras i Du-ran (Manresa, (' de març del !"''-Cuernavaca, Mèxic, !# de novem-bre del !"&)), que va ser l’imme-diat antecessor d’aquesta llista decàrrecs electes amb la particulari-tat que mai va poder exercir perquèva ostentar l’honor a l’exili. En la lle-tra enviada des de l’altra banda del’Atlàntic abans de les eleccions,Farreras passava el testimoni pre-servat durant la dictadura: «enconstituir-se el nou Parlament deCatalunya creiem que els qui hemmantingut el primer Parlament,amb penes i treballs i a costa degrans sacri%cis, ja podem renun-ciar al nostre càrrec, amb tota ladignitat amb què el sostinguéremdes del !"#(».

En una entrevista realitzada perJoaquim Aloy i Jordi Sardans, pu-blicada per Regió!els dies (( i (*de novembre del !"&', Farreras ex-plicava que es va exiliar a Mèxic on«hi havien els cosins del meu pareque havien emigrat quan la guer-ra de Cuba». Un cop allí, va podercomprar una farmàcia: «a l’acabarla guerra, la venguérem per estara punt per a retornar a Barcelona,però Churchill mantingué Francoi adéu il·lusions de retorn». Com enel cas de moltes altres personesque van fugir de la dictadura, l’es-perança del retrobament amb laseva terra es va estroncar desprésde la Segona Guerra Mundial. Eldiputat manresà no va tornar a tre-pitjar mai més Catalunya.

Francesc Farreras i Duran esva titular com a enginyer agrònom,va ser professor de silvicultura(gestió dels boscos), propietarirural, periodista i polític, tal com espot llegir al web www.memoria.cat.El !"!+ va fundar la Joventut Na-cionalista de Manresa i va seguiruna trajectòria política que el vadur de militar a Acció Catalana afer-ho a Esquerra Republicana deCatalunya un cop proclamada laRepública el !$ d’abril del !"#!.Francesc Macià el va nomenarsecretari de la conselleria d’Agri-cultura, Ramaderia i Boscos de laGeneralitat, de la qual ell mateixn’era el titular.

El !"#(, Farreras va ser elegit di-putat al Parlament català i, poste-

riorment, va exercir com a presi-dent de la Comissió de Pressu-postos i Finances i, també, d’Ad-ministrador delegat de la Caixad’Estalvis de la Generalitat (!"#+).El * d’agost del !")$, a Ciutat deMèxic, minuts abans que es pro-clamés Tarradellas com a presidentde la Generalitat a l’exili, se’l va es-collir per ocupar el mateix càrrecdel Parlament. El manresà va man-tenir encesa la ,ama de la institu-ció %ns a la constitució del primerParlament de la Generalitat res-taurada, l’abril del !"&'. Farreras vaenllaçar la cambra elegida demo-cràticament el !"#( amb la que vasortir de les urnes ni més ni menysque $& anys després.

«La història no li ha fet justícia»,assegura el cardoní Dani Sala, co-director amb Núria Sala d’un pro-jecte de documental produït pelsegell bagenc E(S sobre la trajec-tòria de Farreras, una iniciativaque «està en stand-byper falta de%nançament». Tot i el suport de l’A-juntament de Manresa i el Parla-ment, con%en que TV# s’hi acabiinteressant. Una situació queexempli%ca l’escassa fortuna quela %gura de Farreras ha merescuten la memòria del catalanisme.

Investigadors manresans ambuna trajectòria reconeguda en l’es-tudi de la història de la Catalunyadel darrer segle com Joaquim Aloyi Joan Esculies han manifestat lanecessitat que des de l’Ajunta-ment o alguna institució es faci elgest de dotar una beca per a un es-tudi exhaustiu de la vida i l’obraque desemboqui en la realitzaciód’una biogra%a a hores d’ara ine-xistent. Bé la mereix un home que,en l’esmentada carta de l’inici d’a-quest article, va concloure: «Ésclar que ens dol la indeguda per-sistència de les diputacions i delsgoverns civils, però creiem queles noves institucions que ara co-mencen faran la labor que calguiper a demostrar que mereixemésser un poble lliure i que la novaGeneralitat és l’única representa-ció de Catalunya».

NTONI MATA I RIU | MANRESA

Perfil

Una !gura clau de l’exili quebusca un lloc a la història

La trajectòria de qui va ser el president del Parlament de Catalunya al’exili des del 1954 fins al 1980 no ha merescut fins ara cap biografia

La productora bagenca E2S cerca finançament per a un documental

«Ningú volgué veure què passa-va al carrer. Mentre la Lliga feia unspocs mítings amb les seves ve-dettes i Acció Catalana reunia al-guns centenars de persones enlocals cèntrics, a les barriades lesmultituds esperaven que a les !!del vespre comencés un míting perquatre oradors improvisats perquèesperaven que hi arribés l’Avi Ma-cià. Era com un quadre clínic quequalsevol metge no interessat po-dia veure i els de Manresa, que te-níem la feina al Pla de Bages, quananàvem a Barcelona ho vèiemclar. Per això vingué un Ajunta-ment de Barcelona amb moltapalla, perquè l’Esquerra no troba-

va gent per omplir la candidatura.El que podia ésser conservador ocentrista es desplaçava a l’Es-querra ... i més a l’Esquerra perquèla gent, la massa, exigia en haventguanyat per la molta gent que de-ia: ‘Nosotros votamos por el Avi’».

JOAN ESCULIES | SANT CUGAT DEL VALLÈS

La visió manresana de lacampanya electoral de lesmunicipals d’abril del 1931

En la formació de l’ERC, va es-criure Farreras, «hi havia grups co-marcals, com els de Manresa, quesi bé era una conjunció de catala-nistes i republicans, hi predominaval’Acció Catalana. Veient com tots elscentres obrers de la comarca (àd-huc els murcians de les mines deSúria, Balsareny i Cardona) estavenper l’Avi , com ja la gent del carrerdenominava el sr. Macià, acudirenal consell d’Acció Catalana de Bar-celona perquè inclogués alguns

noms de la nova Esquerra a la can-didatura de regidors de Barcelona(sembla que & llocs haurien bastat).Lluís Nicolau d’Olwer, exiliat a Pa-rís, opinà que sí, però a l’hora de vo-tar no hi era i Jaume Bo%ll i Matespesava molt i s’endugué la gent i nocediren ni un nom de la seva can-didatura. Deien que guanyarienperquè tota la gent anava a les o%-cines del Passeig de Gràcia a pre-guntar on tenia el vot (no pensantque l’Esquerra i la mateixa Lliga hienviava la gent)». Aquestes parau-les formen part d’un dels escrits quees troben al fons Farreras de l’ArxiuNacional de Catalunya i parlen dela implicació dels elements de laCatalunya Central en la gènesi delque havia de ser un dels grans ac-tors polítics dels anys #'.

JOAN ESCULIES | SANT CUGAT DEL VALLÈS

La participació dels bagencsen la formació d’Esquerra

Francesc Farreras i Duranva palesar el consens queMacià generava en elscentres obrers de la comarca

A Mèxic, d’esquerra a dreta: Farreras i Duran, Antoni M. Sbert, senyorRovira, president de l’Orfeó Català a Mèxic, i Josep Tarradellas

ARXIU COMARCAL DEL BAGES