Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès, Cerdanya Alt Urgell, Anoia i Baix Llobregat Nord

RECICLA’MAquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

www.regio7.catANY: XL NÚMERO: 11.723DIRECTOR: Marc Marcè i Casaponsa

PREU 1,20 EUROS | DIJOUS, 23 DE MARÇ DEL 2017

IL·LUSTRACIÓ DE BET PADRÓ SOBRE EL DIBUIX DE JAUME PAHISSA

Manresa reuneix demà lespresidències de la Generalitat,del Parlament i de la Diputació,una concentració de poderpolític inèdita a la ciutat PÀG. 2 A 9

ANÀLISI: DE LES BASES ALPRIMER ESTATUT HI HA NOMÉS40 ANYS PERÒ TOT UN MÓN

QUÈ EN SABEN EN UNA AULAD’INSTITUT I AL FRANKFURTQUE EN PORTA EL NOM

LA IMPORTÀNCIA DE LES BASES,VISTA PER 30 PERSONALITATS DELA CATALUNYA CENTRAL

Bases de Manresa

JXS CULMINA EL PRIMER TRAM DEL FULL DE RUTA APROVADA L’ESMENA DELA CUP QUE ELS LLETRATS DE LA CAMBRA CONSIDEREN INCONSTITUCIONAL 25

El Parlament aprova el pressupostque traça el camí cap al referèndum

El Suprem imposaa Homs una penamés baixa que lesdel TSJC pel 9-N 24

Cinc morts en unatropellamentterrorista al peudel Big Ben 27

La Generalitat diucontra les xifres queels accidents hanbaixat a la C-55 10

ÉS LA PRIMERA DELRÀNQUING CATALÀEN METRES QUADRATSPER CAPITA 28

Manresa és laquarta ciutatmitjanadel país ambmés botiguesper habitant

T E N I M N O U M E N J A D O R , E T S O R P R E N D R E M !

Restaurant de peix i marisc fresc de Manresa

46 anys al servei dels nostres clients

Ctra. de Vic, 157 · 08243 ManresaTel. 93 873 51 16 · M. 609 921 825www.calspaguetti.es

FÓRMULA MIGDIA14,95 €de dilluns a dissabte

FÓRMULA NIT22,50 €de dimecres a dissabte

PASSEIG PERE III 49-51 (GALERIES) TEL. 938774447

comunicacio@catpress.cat - 23/03/2017 08:00 - 213.148.212.201

Fa 25 anys, el saló de sessions del’ajuntament de Manresa va acollirun acte amb els presidents de la Ge-neralitat i del Parlament. Aquest di-vendres serà la segona vegada, ambl’afegit que, al costat de Carles Puig-demont i de Carme Forcadell, tam-bé hi haurà la presidenta de la Di-putació de Barcelona, Mercè Cone-sa. Serà la cita amb més poder ins-titucional que haurà acollit mai laciutat. El motiu: commemorar l’ani-versari de les Bases de Manresa. El1992 va fer 100 anys; ara, 125.

Aquell 25 de març del 1992, comrecordava ahir Juli Sanclimens, quealeshores era l’alcalde de la ciutat,«hi va ser tothom». Al costat delspresidents Jordi Pujol –que tambéhi serà demà– i Joaquim Xicoy, hi vahaver un representant de tots elsgrups parlamentaris i set consellers,i els municipis hi van ser represen-tats per Joaquim Nadal, presidentde la Federació de Municipis de Ca-talunya, i el mateix Sanclimens, pre-sident de l’Associació Catalana deMunicipis i Comarques.

Demà, a la presidència, al costatde Puigdemont, Forcadell i Conesa,hi seuran l’alcalde, Valentí Junyent,i la primera tinent d’alcalde, MireiaEstefanell. De la corporació muni-cipal, ahir hi havia confirmats tots

els regidors, llevat de Mercè Rosich(CDC), els tres de la CUP i AndrésRojo (Cs). Hi haurà la senadora Mi-rella Cortès i els diputats al Parla-ment David Bonvehí, Adriana Del-gado, Àngels Ponsa i Antonio Espi-nosa. També hi serà la delegada delGovern a la Catalunya Central, Lau-

ra Vilagrà, i els alcaldes de Reus i Ba-laguer, on, amb Olot, Girona, Ter-rassa i Barcelona, es van celebrar lesassemblees següents de la Unió Ca-talanista després de la de Manresa.De Vic, hi haurà la tinent d’alcaldede Cultura i Museus, Convivència iSeguretat, Susagna Roura.

A banda del manresà Antoni Llo-bet, secretari de Polítiques Educa-tives, de la Generalitat hi haurà setcàrrecs dels serveis territorials a laCatalunya Central. També hi seranels presidents dels consells comar-cals del Bages (Agustí Comas), delBerguedà (David Font) i del Solso-

nès (Pilar Fons), i els exalcaldes deManresa Juli Sanclimens i JosepCamprubí, juntament amb una vin-tena de membres de la comissió cí-vica del 125è aniversari de l’efemè-ride, dels dos comissaris, de mem-bres del consell de ciutat i de tresMedalles de la Ciutat.

PODER CENTRAL

Base 1a. Ses atribucions.Vindran a càr-rec del Poder Central:a)Les relacions internacionals.b)L’exèrcit de mar i terra, les obres de de-

fensa i l’ensenyança militar.c)Les relacions econòmiques d’Espanyaab los demés països, i, en conseqüència,la fixació dels aranzels i lo ram d’Aduanes.d)La construcció i conservació de carre-teres, ferrocarrils, canals i ports que siend’interès general. En les d’interès interre-gional podran posar-se d’acord lliurementles regions interessades, intervenint loPoder central, sols en cas de desavinença.Les vies de comunicació d’interès regio-nal, seran d’exclusiva competència de lesregions. Igual criteri se seguirà en los ser-veis de correus i telègrafos.e)La resolució de totes les qüestions iconflictes interregionals.f)La formació del pressupost anyal degastos que, en lo que no arribin les rendesd’Aduanes, deurà distribuir-se entre lesregions a proporció de sa riquesa.

Sa organització.Lo Poder central s’orga-nissarà baix lo concepte de la separacióde les funcions llegislativa, executiva i ju-dicial. Lo Poder llegislatiu central radicaràen lo Rei o Cap de l’Estat i en una Assem-

blea composta de representants de les re-gions, elegits en forma que cada un estimiconvenient; lo número de representantsserà proporcional al d’habitants i a la tri-butació, tenint-ne tres la regió a la quen’hi corresponguin menos.

Lo Poder executiu central s’organissaràper medi de Secretaries o Ministeris, quepodran ser: de relacions exteriors, deGuerra, de Marina, d’Hisenda i de l’Inte-rior.

Constituirà lo Poder suprem judicial, unAlt Tribunal format per magistrats de lesregions, un per cada una d’elles, elegitsper les mateixes; cuidarà de resoldre losconflictes interregionals i de ls regions ablo Poder central, i d’exigir la responsabili-tat als funcionaris del Poder executiu.Aquest Tribunal no es considerarà supe-rior jeràrquic dels Tribunals regionals quefuncionaran ab completa independència.

Disposicions transitòries. Atenent aque les relacions que segons los pre-

ceptes constitucionals vigents, uneixenl’Estat ab la Iglesia, han sigut sanciona-des per la Potestat d’aquesta, es man-tindran aquelles, mentres abduesPotestats, de comú acord, no les modi-fiquin.Lo poder central procurarà ab lo SantPare de manera de subvenir la dotaciódel Cult i Clero, i de proveir les dignitatsi prebendes eclesiàstiques, en harmo-nia ab l’organisació regional: i tant si essosté el Real Patronat, com si es resta-bleix la disciplina general de la Iglésia,deurà procurar-se que, respecte de Ca-talunya, se previngui en lo Concordatque hagin de ser catalans els que exer-ceixin jurisdicció eclesiàstica pròpia odelegada, com també els obtentors dedignitats i prebdendes.Lo Deute Públic avui aexistent vindrà acàrrec del Poder central; mes aquest nopodrà crear-ne de nou, i quedarà decompte de les diverses regions lo queen l’esdevenidor contreguin per a sonsosteniment i el de les cargues delPoder central.

PODER REGIONAL

Base 2a.En la part dogmàtica de la Constitució Regional Catalana es mantindràlo temperament expansiu de la nostra lle-gislació antiga, reformant per a posar-lesd’acord ab les noves necessitats, les sàviesdisposicions que conté respecte dels dretsi llibertats dels catalans.

Base 3a. La llengua catalana serà l’únicaque, ab caràcter oficial, podrà usar-se aCatalunya i en les relacions d’aquestaregió ab lo Poder central.

Base 4a. Sols los catalans, ja ho sien denaixença, ja per virtut de naturalisació,podran desempenyar a Catalunya càrrecspúblics, fins tractant-se dels governatius iadministratius que depenguin del Podercentral. També deuran esser exercits percatalans los càrrecs militars que compor-tin jurisdicció.

Base 5a. La divisió territorial sobre la quees desenrotlla la gradació jeràrquica dels

LES BASESDE MANRESADEL 1892

COMMEMORACIÓ L’any 1992, el centenari de les Bases de Manresa va reunir a la capital del Bages els presidents de la Generalitat i del Parlament. Era elprimer cop que la ciutat els aplegava al saló de sessions. Demà serà el segon. Aquesta vegada s’hi afegirà la presidenta de la Diputació de Barcelona

Al costat de Carles Puigdemont i de Carme Forcadell, demà seran a la capital del Bages per celebrar els 125 anys de l’assembleade la Unió Catalanista la presidenta de la Diputació de Barcelona juntament amb una quarantena més d’autoritats locals i nacionals

L’acte de les Bases generarà la suma de poderinstitucional més important vista a Manresa

Gemma CampsMANRESA

TEMA

El 25 de març del 1992 el saló de sessions de l’ajuntament de Manresa es va omplir per commemorar el centenari de lesBases de Manresa. Al cap de dos mesos, el 20 de juny, al mateix indret, va tenir lloc la proclamació de les noves Bases per alFutur Nacional de Catalunya, la redacció de les quals havia implicat quinze entitats. Va llegir el text Pilar Rahola. L’acte, re-cordava, ahir, Juli Sanclimens, en aquell moment alcalde de Manresa, es va fer sense la bandera espanyola a petició delsmembres de la comissió gestora. Per evitar problemes, ell no va presidir l’acte i va cedir l’honor a Josep Millàs, llavors presi-dent d’Òmnium. La placa que hi ha al costat de l’entrada al saló de sessions recorda aquell dia (a la foto, amb Sanclimens).

L’acte del centenari i la proclamació de les noves Bases sense la bandera

G. C.

L’ACTEL’acte institucional tindràlloc aquest divendres, a les 7de la tarda, al saló de sessionsde l’ajuntament. S’iniciarà ambla intervenció del comissari dela commemoració, FrancescComas, que presentarà el pro-grama d’actes commemora-tius. Posteriorment, es farà unalectura dels textos que LluísDomènech i Montaner, ÀngelGuimerà i Jorge, Josep Torras iSampol i Lluís Espinalt i Padróvan llegir l’any 1892 durant l’as-semblea. Seguiran els parla-ments de Junyent, Conesa, For-cadell i Puigdemont. L’acte esclourà amb la interpretació del’himne nacional de Catalunya,per l’Orfeó Manresà i la Capellade Música de la Seu. Un cop fi-nalitzat, les autoritats presen-ciaran el ball de l’àliga de Man-resa a la plaça Major.

TEMA DEL DIADIJOUS, 23 DE MARÇ DEL 20172 3

comunicacio@catpress.cat - 23/03/2017 08:00 - 213.148.212.201

Poders governatius, administratius i ju-dicials, tindrà per fonament la comarcanatural i el municipi.

Base 6a. Catalunya serà l’única soberanade son govern interior. Per lo tant, dictaràlliurement ses lleis orgàniques; cuidaràde sa llegislació civil, penal, mercantil,administrativa i processal; de l’establi-ment i percepció d’impostos; de l’encun-yació de la moneda, i tindrà totes lesdemés atribucions inherents a la sobera-nia que no corresponguin al Poder cen-tral, segons la Base 1ª.

Base 7a. Lo Poder llegislatiu Regional ra-dicarà en les Corts Catalanes, que deu-ran reunir-se tots los anys en èpocadeterminada, i en lloc diferent.Les Cortses formaran per sufragi de tots los capsde casa agrupats en classes fundades enlo treball manual, en la capacitat o en lescarreres professionals i en la propietat,indústria i comerç, mitjançant la corres-ponent organisació gremial en lo quepossible sia.

Base 8a. Lo Poder judicial s’organisaràrestablint l’antiga Audiència de Catalunya.Son president i vis-presidents, nombratsper les Corts, constituiran la suprema au-toritat judicial de la Regió, i s’establiran losTribunals inferiors que sien necessaris,devent ser fallats en un periodo de tempsdeterminat i en última instància, dintre deCatalunya, tots los plets i causes.S’organisaran jurisdiccions especials comla industrial i la de comerç.Los funcionaris de l’ordre judicial seranresponsables.

Base 9a. Exerciran lo Poder executiu cinco set alts funcionaris nombrats per lesCorts, los qui estaran al davant dels diver-sos rams de l’administració regional.

Base 10a. Se regoneixerà a la comarcanatural, la major latitud possible d’atribu-cions administratives per al govern de sosinteressos i satisfacció de ses necessitats.En cada comarca s’organisarà un Consellnombrat per los municipis de la mateixa,quin exercirà les citades atribucions.

Base 11a. Se concediran al municipi totesles atribucions que necessita per al cui-dado de sos interessos propis i exclusius.Per a l’elecció dels càrrecs municipals, seseguirà el mateix sistema de representacióper classes adoptat per a la formació deles Corts.

Base 12a. Catalunya contribuirà a la for-mació de l’exèrcit permanent de mar iterra per medi de voluntaris o bé d’unacompensació en diners, prèviament con-vinguda, com abans de 1845. Lo cos d’eèr-cit que a Catalunya correspongui, seràfixo, i a ells deuran pertànyer los volunta-ris ab què hi contribueixi.S’establirà ab organisació regional la re-serva, a la que quedaran subjecte tots losminyons d’una edat determinada.

Base 13a. La conservació de l’ordre pú-blic i seguretat interiors de Catalunya es-taran confiades al Sometent, i per alservei actiu permanent es crearà un cossemblant al de Mossos de l’Esquadra o dela Guàrdia Civil. Dependran en absolut,

totes aquestes forces, del Poder regional.

Base 14a. En l’encunyació de la moneda,Catalunya haurà de subjectar-se als tipusunitaris en què convinguen les regions ilos tractats internacionals d’Unió mone-tària, essent lo curs de la moneda cata-lana, com lo de les demés regionals,obligatori en tota Espanya.

Base 15a. L’Ensenyança pública, en sosdiferents rams i graus, deurà organisar-sed’una maneraadequada a les necessitats icaràcter de la civilisació de Catalunya.L’ensenyança primària la sostindrà el mu-nicipi, i en son defecte, la comarca; encada comarca segons sia son caràcteragrícola, industrial, comercial, etc., s’esta-bliran escoles pràctiques d’agricultura,d’arts i oficis, de comerç, etc. Deurà infor-mar los plans d’ensenyança, el principi dedividir i especialisar les carreres, evitantles ensenyances enciclopèdiques.

Base 16a. La Constitució Catalana i losdrets dels catalans, estaran baix la salva-

guarda del Poder executiu català, i qualse-vol ciutadà podrà deduir demanda da-vant dels tribunals contra els funcionarisque la infringeixin.

Base 17a. Disposicions transitòries. Con-tinuaran aplicant-se el Codi penal i elCodi de comerç, però en l’esdevenidorserà de competència exclusiva de Cata-lunya reformar-los.Es reformarà la llegislació civil de Cata-lunya, prenent per base son estat anterioral Decret de Nova Planta i les noves ne-cessitats de la civilisació catalana.Se procurarà immediatament acomodarles lleis processals a la nova organisaciójudicial establerta, i mentrestant s’aplica-ran les lleis processals a la nova organisa-ció judicial establerta, i mentrestants’aplicaran les lleis d’Enjudiciament civil icriminal.

Manresa, 27 de març de 1992. Per acord del’Assemblea, lo President, Lluís Domènechi Montaner. Los secretaris, Enric Prat de laRiba i Josep Soler i Palet.

Un centenar de delegatsde la Unió Catalanista,encapçalats per fabri-cants, advocats, metges,

hisendats, enginyers, artistes, mes-tres, sacerdots, arquitectes i mestresd’obres, van assistir, el 25, 26 i 27 demarç de fa 125 anys, a l’assembleacelebrada al saló de sessions del’ajuntament de Manresa. La majo-ria, hi van arribar el divendres, en eltren de les 11 del matí i de les 4 de latarda, i es van allotjar en els hotels ifondes de la ciutat. Aleshores n’hihavia més que no pas ara.

L’assemblea va estudiar i aprovarper unanimitat les Bases per a laConstitució Regional Catalana, for-mades per disset articles. Hi vanparticipar quatre manresans, socisde la Lliga Regional: el metge i pro-hom Oleguer Miró i Borràs; l’advo-cat Manel Vallès; el també advocatbarceloní Francesc de Moragas,fundador de La Caixa i cunyat de Va-llès; i Lluís Espinalt, com a secretarilocal. Si bé l’esdeveniment va tenirun ressò local escàs, a Catalunya lesBases acabarien esdevenint un re-ferent del catalanisme polític.«L’aspecte de Manresa és molt

pintoresch, de qualsevol part que’smiri, sobre tot dominantla, comquan se puja al campanar de la Seu,ó tant sols desde’l bonich parch quevolta á la catedral de la montanya yque constitueix un excelent passeig

per pendre la fresca». L’any 1892,L. García del Real feia aquesta petitadescripció de la ciutat a La IlustracióCatalana, després de visitar-la perprimera vegada. A banda de les pin-toresques vistes des de la Seu, tam-bé en va destacar els llums, a la nit,de les fàbriques que treballaven alcostat del riu, el fet que «la base deManresa és una veritable montan-ya», i que gairebé tots els carrers es-taven molt ben empedrats.

Manresa era en aquell momentla quarta ciutat de Catalunya, darrerede Barcelona, Reus i Tarragona.L’arribada del ferrocarril, el 1859,el procés d’industrialització i laconstrucció de noves vies de co-municació, com les carreteres deVic i de Cardona, n’havien trans-format la fisonomia en poc temps.

El 1892 va ser l’any que va arribara la ciutat l’enllumenat elèctric. Lapoblació superava els 20.000 habi-tants, la taxa de natalitat se situavaal voltant del 35% i la de mortalitathavia baixat en relativament poctemps del 40% al 28%. El municipi,que es dividia en cinc districtes,tenia una taxa d’analfabetisme del34%, i el sector econòmic predo-minant era l’industrial (50%), seguitde l’agrícola (30%) i del dels serveis(19%). Un any abans, s’havia inau-gurat la urbanització del tram delPasseig entre Sant Domènec i l’actualplaça de Crist Rei, i el carrer d’ÀngelGuimerà, conegut en aquells tempscom a camí del pas de Cardona. Eldarrer terç del segle XIX, el 60% dela població tenia entre 0 i 30 anys ihi havia més dones que homes.

La ciutat pintorescaque van trobar uncentenar de delegatsEl 25, 26 i 27 de març del 1892, Manresa va entrarper sempre en el mapa històric del catalanisme

HISTÒRIA GRÀFICA DE MANRESA/ARXIU VILLEGAS

SALVADOR REDÓ

Unes vistes de la ciutat des del cingle de sobre de l’estació de tren de la Renfe amb 125 anys de diferència

1892

2017

Regió7

G. C. | MANRESA

EL REPORTATGE

comunicacio@catpress.cat - 23/03/2017 08:00 - 213.148.212.201

El retorn de la Constitució«Va ser quan van demanar la devo-lució de la Constitució catalana. Noen sé gaire cosa més. També que vaser presidida per Domènec i Munta-ner i que el secretari va ser EnricPrat de la Riba. Estic al cas de la ce-lebració del 125è aniversari».

ALBA BALTIÉRREZMESTRA RETIRADA

Compromís amb el país«Va ser un moment històric per a laciutat i també per a tots els catalansi catalanes. D’alguna manera va serimportant perquè arribés l’autogo-vern de Catalunya, les bases perquèavancéssim. Representa el compro-mís d’unes persones amb el país».

ENRIC MARTÍPRESIDENT DE LA FEDERACIÓ DE VEÏNS

Gent de diversos àmbits«Són 17 punts bàsics per a una pos-sible redacció d’una constitució pera un govern propi de Catalunya. Caldestacar que hi havia personalitatsimportants de tots els àmbits. Per ami és el resultat del moviment cata-lanista que va sorgir al segle XIX».

GLÒRIA BALLÚS EXCAP DE PROTOCOL DE L’AJUNTAMENT

Clara significació política«En l’àmbit social i històric, va serun esdeveniment de clara significa-ció política en una Europa on renai-xien les nacions amb un conceptemodern. Deixa com a llegat un textque ha estat un clar referent en elcatalanisme».

XAVIER DE LAS HERASDOCTOR EN QUÍMICA. PROFESSOR UPC

Una sacsejada«És la sacsejada que inicia un re-plantejament catalanista a l’èpocamoderna. Va ser el punt inicial d’in-flexió. Era una època diferent enquè es plantejava una constitucióregionalista, i ara es vol un altretipus de constitució».

ABEL PIÉDEGÀ DEL COL·LEGI D’ADVOCATS

Un gir polític«És el primer document en què esplanteja seriosament una sortidapolítica diferent per a Catalunya,conservadora i allunyada del que vaacabar passant, però va ser un pasmolt important de cara a la poste-rior Mancomunitat i la República».

LLORENÇ FERRERNAVARCLES, HISTORIADOR I ALCALDE

La constitució del s. XIX«Un referent jurídic a partir del quales va constituir un nou marc legalcatalà, que va suposar un reafirma-ment de la identitat com a país inació. És la nostra constitució dels.XIX, feta a Manresa, i això ensaporta singularitat com a comarca».

ÀLEX TRIPIANACARDONA, FUNDACIÓ CARDONA HISTÒRICA

Més prestigi per a Manresa«És un document que va arribar enun moment molt oportú per feravançar políticament Catalunya, i elfet que es constituís a Manresa ésmolt significatiu per a la ciutat, per-què això podria haver ajudat adonar-li un cert prestigi».

DOLORS GÓMEZMANRESA, CUINERES DEL BAGES

Un punt d’inflexió «Una declaració d’intencions sobrecom calia configurar el país en con-sens entre tots els agents implicats.Va ser un punt d’inflexió en la vidapolítica de Catalunya, i que es fes aManresa va ser un gest: la políticano només passava per la capital».

DAVID ATZETSANTPEDOR, DIRECTOR SINS CARDENER

La base del catalanisme«Van ser el punt de partida del cata-lanisme, del nacionalisme, i de l’in-dependentisme que pugui venir aldarrere. Com a manresà d’adopcióés molt gratificant que la meva ciu-tat hagi estat un referent cabdal enaquest tema gràcies a les Bases».

JOSEP EMILI PUIGMANRESA, COORDINADOR ANC BAGES

Catalunya, país sobirà«El primer document que sintetitzael pensament polític del catala-nisme a final del segle XIX, que pro-clama que Catalunya es un paíssobirà i per al qual proposa unmodel d’organització propi, encaixatdins l’estat espanyol».

ROSA SERRAPUIG-REIG. HISTORIADORA

Un lloc de treball«Les Bases de Manresa suposen unabans i un després per a Catalunya.Personalment, suposen el meu llocde treball, ja que fa més de 30 anysque faig classes d’enginyeria quí-mica a a la UPC de Manresa, a l’avin-guda de les Bases, 61-73».

DOLORS GRAUBERGA. PROFESSORA

Text bàsic del catalanisme«Per a mi, són un document bàsicdel catalanisme, reflecteixen unsentiment polític consolidat en elmoment de ser redactades, i la con-tinuïtat d’una reivindicació política,independentment de la seva difícilconcreció real».

XAVIER PEDRALSBERGA. HISTORIADOR

Una fita històrica«Van ser una fita històrica en elcamí cap a la sobirania, i avui, 125anys després, se’n continua parlant.Palesen que la reivindicació d’unaautonomia més gran per a Cata-lunya ve de lluny, i en l’actualitat,encara no hi hem arribat».

PEP RAFARTAVIÀ. ESTUDIÓS

En el seu context«Les Bases de Manresa cal enten-dre-les dins el seu context polític ihistòric. Tot i ser una proposta molttèbia si la comparem amb les que esvan fer posteriorment des de l’inde-pendentisme, són un dels primerspassos del catalanisme polític».

ÒSCAR GARCIASOLSONA. REGIDOR DE LA CUP

Vist des de MANRESA

QUÈ SÓN PER A VOSTÈ LES BASES DE MANRESA?

Vist des del BAGES

Vist des del BERGUEDÀ/SOLSONÈS

TEMA DEL DIADIJOUS, 23 DE MARÇ DEL 20174 5

comunicacio@catpress.cat - 23/03/2017 08:00 - 213.148.212.201

«No representaven tothom»«Va ser la primera manifestació pú-blica organitzada del catalanisme.La sensació que tinc és que no se’nva fer gaire cas, en el seu moment,perquè semblaven elaborades perun grup social que no representavatothom».

PERE CASALSPRESIDENT DE LA CAMBRA DE MANRESA

«Un preestatut»«Ho entenc com un preestatut d’au-tonomia. Va significar el ressorgird’un catalansime polític, com ho vasignificar de la cultura la Renai-xença. Amb tot, llavors era un pen-sament minoritari i no global aCatalunya».

LLUÍS-VIDAL SIXTODIRIGENT TERRITORIAL DE CCOO

«Se’n poden obtenir rèdits»«L’hem de considerar com l’inici delprocés sobiranista, que ha anat con-tinuant. Tinc pocs elements per va-lorar-ho, però crec que hatranscendit poc. Amb tot, és positiuque fos a Manresa, perquè se’n po-drien obtenir rèdits».

JORDI FRANCHPROFESSOR DE LA FUB

«Manresa era important»«Van significar els fonaments delcatalanisme polític, qüestió que vamolt lligada a la modernització delpaís, com passa ara amb el procésindependentista. Que fossin a Man-resa parla de la importància que lla-vors tenia la ciutat».

DAVID SANCLIMENSPROFESSOR DE LA FUB

«El principi de moltes coses»«Van ser el principi de moltes coses.Avui molt dels seus punts no tenenvigència perquè el món ha evolucio-nat molt. A més, demostren queManresa en el seu moment era unagran ciutat. Crec que han significatmés per al país que per a Manresa».

JOSEP SINCAPRESIDENT DE GEST!

L’embrió de la política«Per a mi van ser l’embrió de la polí-tica catalana, que ja començava apensar en un futur amb estat propi.Catalunya sempre ha sigut un paísdins un estat que uneix moltes na-cionalitats diferents. I era el primerpas per tenir drets propis»

JOSEP EMPEZPRESIDENT DEL CONSELL ESPORTIU BAGES

Un paral·lelisme actual«Va passar fa molts anys i crec queva ser semblant i que es podria ferun paral·lelisme amb el que estemvivint ara. Però són temps diferents,i si abans demanàvem quelcom dinsd’un tot, ara ja demanem el tot. Vaser l’inici del camí».

MANEL BURÓNPRESIDENT DE L’IGUALADA CALAF GRUP

Un tractat històric català«Les Bases de Manresa és un tractathistòric, no només de la ciutat, sinó al’àmbit nacional català, com més tardho va ser l’Estatut de Núria o l’Estatutde Miravet. Va ser com una Constitu-ció a escala catalana, que per algunmotiu, es va fer a Manresa».

NÚRIA PICASCORREDORA DE MUNTANYA

Un acord d’Unió Catalanista«Les Bases van ser un acord polític,però no sé ben bé de què anava per-què el meu camp no és la política.Sé que va ser un acord històric, quees va redactar un document però nosé en què es basava. Sé que va serimpulsat per la Unió Catalanista».

JOAN LLEONARTDIRECTOR ESPORTIU DEL CAM

La voluntat de ser un poble«Per a mi és un dels capítols de lahistòria del nostre país més signifi-catius, i més sent manresà com sóc,ja que va ser una redacció del queseria una Constitució catalana, unelement de la voluntat de ser unpoble en tota la seva plenitud».

JORDI SERRACANTAREGIDOR D’ESPORTS DE MANRESA

La base del nacionalisme«Van ser les bases del nacionalismecatalà. El principi va ser el regiona-lisme i més tard es va convertir enla força del nacionalisme que es vaestendre a Catalunya. L’any no us elsabria dir exactament. Devia ser a laRenaixença o a principi del XX».

ALBERT FÀBREGAESTUDIÓS SURIENC

Semblances«És una situació que s’assembla a laque tenim ara. S’estava buscant unaforma d’autogovern diferent a tra-vés d’una constitució nova. Va serun moment d’efervescència del na-cionalisme català i una etapa cabdalper entendre la història del país».

NÚRIA CHECADIRECTORA ESCOLA DE MÚSICA DE ST. JOAN

Aniversari«Les Bases de Manresa es van crearfa 125 anys i ara la ciutat comme-mora aquest aniversari. Represen-ten la primera constitució catalanaque es va fer i són un pas importantper al moviment polític nacionalistadel país».

JORDI BASOMBAGERENT DEL KURSAAL

Idees regionalistes«Va ser una constitució regional ca-talana. Es van fer un seguit de pro-jectes per a la unió de tots elscatalans. I es van redactar les basesque van servir per establir unesidees regionalistes. El 25 de març esfarà un acte per celebrar-ho».

ANNA ROTLLANCATEDRÀTICA DE FRANCÈS

Quilòmetre zero«Són el quilòmetre zero del catala-nisme polític i el naixement del ca-talanisme modern. És un momenten el qual el nivell econòmic del paíspuja coincidint amb la industrialit-zació, i Catalunya té la necessitat derealitzar-se en altres esferes».

ERNEST MACIÀPERIODISTA MANRESÀ

Vist des de l’ECONOMIA

Vist des de l’ESPORT

Vist des de la CULTURA

Regió7

comunicacio@catpress.cat - 23/03/2017 08:00 - 213.148.212.201