tÍtol sete. regulaciÓ del sÒl rÚstic · 2008-01-25 · territorial han de ser objecte de...

AJUNTAMENT DE MAÓ. Pla General d'Ordenació Urbana

TÍTOL SETE. REGULACIÓ DEL SÒL RÚSTIC CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS Article 306. Classificació i qualificació del sòl rústic 1. El PGOU classifica com a sol rústic aquells terrenys, la funció dels quals determina que es preservin dels processos de desenvolupament urbanístic i que es protegeixin els elements d’identitat que els caracteritzen. Aquests valors d’ordre agrícola, forestal, paisatgístic, ecològic o per la seva funció territorial han de ser objecte de protecció per a impedir la degradació o la pèrdua d’aquests valors, o aquells terrenys que no resulten necessaris per al creixement urbà previst. 2. El PGOU qualifica el sòl rústic en les categories de comú i de protecció especial i en llurs subzones, d’acord amb allò que preveu la normativa d’ordenació territorial i el PTI. Article 307. Usos i activitats 1. Usos ADMESOS Aquells que, amb caracter general, poden efectuar-se en sòl rústic i l’autorització dels quals no requereix cauteles especials, ja que les actuacions que s’hi vinculen no alteren les característiques essencials dels terrenys o no tenen una incidència que ja ha estat prèviament avaluada i corregida. Es consideran usos admesos:

• els usos relacionats amb la destinació i la naturalesa de les finques • els usos relacionats amb l’execució i el manteniment de les infraestructure públiques previstes

en el planejament. 2. Usos CONDICIONATS Aquells que només es podran efectuar en la forma que el PGOU estableix i per als quals es defineixen uns requisits i uns procediments d’autorització adreçats a garantir si la incidència de les activtats que s’hi vinculen és admissible o resulta minimitzada. Es consideren usos condicionats els usos vinculats a les activitats declarades d’interès general. 3. Usos PROHIBITS Aquells en relació amb els quals no és possible autoritzar cap activitat, atès que la incidència de les actuacions que s’hi vinculen és incompatible amb la protecció del sòl rústic.

4. ACTIVITATS Les activitats es defineixen a l’Annex I del Pla.

Article 308. Estructura de la propietat del sòl La divisió o segregació de finques rústiques s’ha d’ajustar al previst a l’article 13 de la Llei 6/1997 de Sòl Rústic de les Illes Balears, d’acord amb la legislació agrària pròpia de la C.A.I.B i el Decret 147/2002. La finca mínima és aquella que s’ajusta a les unitats mínimes de conreu o a la unitat mínima de producció forestal, establertes al Decret de desenvolupament de la Llei 6/1997 de sòl rústic sobre Unitats Mínimes de Conreu, i al Decret 35/1990 de 13 de desembre de 2002 sobre Unitats Mínimes Forestals: a) Unitat mínima de conreu en terreny de secà: Tres hectàrees (3 Ha). b) Unitat mínima de conreu en terreny de regadiu: Mitja hectàrea (0,5 Ha)

173


c) Unitat mínima de producció forestal: Vint-i-cinc hectàrees (25 Ha). A l’efecte de la prohibició d’efectuar parcel·lacions urbanístiques en sòl rústic es considera que constitueixen parcel·lacions, a més, dels supòsits previstos en la legislació anteriorment citada, els següents:

a) El fraccionament simultani o successiu del sòl en lots o porcions concretes i determinades de terrenys que pels seus característiques físiques, la seva delimitació per vials de nova creació o de la implantació de serveis comuns pugui originar-se nucli de població i vulneri les previsions del planejament.

b) Les segregacions o divisions de finques quan aquestes es descriguin en els terminis assenyalats en l’apartat anterior o s’al·ludeixi a serveis no adequats a la finalitat agrícola de la pròpia finca.

c) Quan no existeixen les circumstàncies de l’apartat b) es porti a terme la segregació simultània o successiva de terrenys respecte a una finca de naturalesa rustica, en condicions de grandària i descripció que manifestament suposin la supressió o eliminació de l’ús agrícola de la matriu.

d) Quan sense divisió o segregació de finques, s’alienin parts indivisibles d’una finca determinada amb incorporació del dret de utilització exclusiva de parts concretes de terreny, o bé es constitueixin associacions o societats en les quals la qualitat de soci, participació o acció, incorpori tal facultat, sempre que es doni respecte a les porcions concretes, de les quals es transmet l’ús exclusiu, les condicions referides en els apartats b) i c).

e) Quan la divisió impliqui l’obertura d’un nou camí d’accés, distint dels previstos o reconeguts en el Pla, compartit per dos o mes parcel·les edificables segon les normes de cada zona.

Article 309. Activitats relacionades amb l’ús d’habitatge unifamiliar 1. L’ús residencial en habitatge unifamiliar aïllat de nova planta, incloses les construccions prefabricades i/o desmuntables, en sòl rústic, és un ús prohibit. 2. Quan les activitats relacionades amb l’ús d’habitatge unifamiliar s’efectuïn en edificacions existents se subjectaran a les següents normes, a més a més, de les especifiques particulars de cada zona:

a) L’edificació no podrà superar en cap punt del terreny els 7 mts. d’alçada fins el coronament de la coberta, equivalents a la planta baixa i pis.

b) No es permetran paràmetres tancats que poguessin ser susceptibles de convertir-se en mitgeres. c) En tots els casos les edificacions d’ús residencial compliran les condicions d’habitabilitat prescrites

per aquestes Normes i demés disposicions legals vigents. d) Els materials i els sistemes constructius aparents de les noves construccions en sòl rústic

hauran de ser coherents amb l’entorn del lloc on estiguin emplaçades i en relació al seu àmbit visual.

3. Queden qualificats com a edificis en règim especial les construccions i edificacions en sòl rústic que resultin, de l’ordenació urbanística establerta en el Pla a raó del PTI, sobrevingudament disconformes amb l’ordenació aplicable i figurin incloses en el Catàleg de les edificacions en règim especial aprovat a aquest efecte pel Consell Insular o, fins que no es produeixi aquesta aprovació, la inclusió dels quals en l’expressat règim especial sigui objecte d’informe previ favorable del Consell Insular, sense poder-se en cap cas autoritzar el seu canvi. 4. Les construccions destinades a habitatges podran augmentar el seu volum edificat sempre i quan conservin les característiques tipològiques i constructives de l’edificació i es millorin les seves condicions higièniques. En qualsevol cas, l’autorització de les obres haurà de resultar precedida de l’efectiva demolició, degudament autoritzada i oportunament acreditada, d’un volum edificat igual o superior a l’augmentat i corresponent a una altra edificació existent a la mateixa finca la construcció del qual, d’acord amb la legalitat urbanística aplicable, fos anterior a l’entrada en vigor del PTI. El percentatge permès d’ampliació es concreta en cadascuna de les zones.

174


5. L’ampliació haurà de fer-se amb materials i patrons tradicionals. Quan es vulgui utilitzar un altre tipus de solució, s’haurà de redactar un estudi d’incidència paisatgística, que com a mínim contempli:

a) La posició paisatgística de l’edificació i l'impacte visual b) Els efectes territorials de la seva implantació c) L’àmbit de servituds no edificables a regular, als efectes d’evitar la formació del nucli de

població d) Les condicions formals i tècniques de la nova edificació e) Seran d’aplicació les prescripcions establertes a les condicions de protecció mediambiental

d’aquesta normativa 6, L’edificació feta en un terreny fora del nucli urbà no podrà reclamar a l’Ajuntament els serveis propis d’un nucli de població, com són l’enllumenat públic, la portada d’aigües, el clavegueram, etc. 7. Seran d’aplicació les prescripcions establertes a les condicions de protecció mediambiental d’aquestes Normes. Concretament, les construccions existents destinades a habitatge i altres edificacions disseminades en sòl rústic caldrà que assegurin l’eliminació de les aigües residuals amb sistemes de depuració adequats (connexions a la xarxa si és possible, sistemes biològics, o decantadors que generin un afluent que acompleixi la legislació vigent).

Article 310. Edificacions destinades a usos agrícoles, pecuaris o forestals Comprèn totes les edificacions necessàries per al desenvolupament de l’explotació agrícola, pecuària o forestal. 1. MAGATZEMS Els paràmetres i condicions mínimes d’aquestes edificacions s’estableixen en cada zona del sòl rústic. 2. INSTAL·LACIONS PER A L’ACTIVITAT PECUÀRIA L’activitat pecuària, quan sigui d’explotació familiar i estigui vinculada a una explotació agrícola, haurà de respectar una distància de 500 mts. a qualsevol límit de sol urbà o urbanitzable, i en la resta de casos haurà de respectar una distància de 1000 mts. també a qualsevol límit del sol urbà o urbanitzable. En la tramitació de l’expedient d’activitat s’haurà d’especificar el sistema de tractament i de depuració de les aigües residuals i el seu destí final, així com justificar el compliment de totes les altres determinacions de la legislació sectorial vigent. S’ha de garantit una instal·lació adequada per emmagatzemar els purins i fems i una superfície suficient de conreu per fer-los servir d’adob orgànic. En la sol·licitud de llicencia per a les granges s’hauria d’especificar, mitjançant un plànol detallat la situació del fossar de purins i el dipòsit de cadàvers, la localització respecte a tota la resta d’edificis situats en finques veïnes de 100 mts. de radi, amb l’especificació de l’ús de cadascun i la localització respecte a totes les vies d’aigua existents en un radi de 150 mts. 3. INSTAL·LACIONS PER A L’ACTIVITAT AGRÍCOLA

a) Ordenació de les aigües: tota instal·lació haurà de tenir previst el drenatge de l’aigua, prèvia decantació cap a pous morts, o be aprofitant-la per a futurs recs dirigint-la cap a cisternes, dipòsits o basses. En cap cas es podrà abocar l’aigua directament als camins o finques veïnes.

b) Característiques constructives: els ancoratges i fonaments d’aquestes construccions seran

degudament reforçats per tal d’evitar danys en cas de vents o tempestes.

175


c) Desmuntatge de la instal·lació: la llicècia de construcció inclourà el compromís de realitzar el seu desmuntatge en el cas de cessament de l’activitat. En cas d’incompliment l’ajuntament ho podrà executar subsidiàriament amb càrrec al propietari o sol·licitant de la llicència.

d) Condicions de localització: les noves construccions es localitzaran sempre en terrenys amb

pendent inferior al 15% i es separaran una distància mínima de 10 mts. respecte als límits dels camins, 25 mts. respecte els torrents i rieres assenyalades en aquest Pla i un mínim de 6 mts respecte la resta de les partions de la finca. Les granges potencials a instal·lar es localitzaran a una distància no inferior a 500 mts. de qualsevol sòl classificat d’urbà o d’urbanitzable per aquest Pla.

e) Condicions de volum de noves construccions: 600 m3 per cada hectàrea de sòl. L’alçada

màxima serà de 7 mts., equivalents a planta baixa i una planta pis. En cap cas s’admetran edificacions en parcel·les inferiors a quinze mil metres quadrats.

4 . EDIFICACIONS DESTINADES A L'EXPLOTACIÓ AGRÍCOLA I RAMADERA NO PROFESSIONAL Les construccions de nova planta vinculades a l'activitat agrícola no professional en sol rústic comú s'han d'adaptar en tot cas a les condicions següents:

a) A cada parcel·la independentment inscrita registralment -sempre que aquesta disposi d’una superfície mínima de 14.206m2 i ja existís abans de l’aprovació del PTI- s’aplicarà allò que disposa el Decret 147/2002, de 13 de desembre, de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears.

b) Es pot edificar tan sols una caseta d’eines amb una superfície construïble màxima de 9m2. c) L’altura màxima de l’edificació permesa és d’una planta i 2,0 mts. mesurats des de la cota

natural del terreny. d) No es permet la connexió a la xarxa de subministrament elèctric. e) Les característiques tipològiques, estètiques i constructives d’aquestes edificacions, i dels

materials i acabats permesos, han de ser les següents: els paràmetres exteriors poden estar revestits de paret seca, pintats de blanc o amb pedra de marès vista, i la coberta ha de ser inclinada i de teula àrab.

Les construccions de nova planta vinculades a l’activitat ramadera no professional en sòl rústic comú s’han d’adaptar a les condicions següents:

a) A cada parcel·la independentment inscrita registrament -sempre que aquesta disposi d’una superfície mínima de 14.206m2 i ja existís abans de l’aprovació del PTI- s’aplicarà allò que disposa el Decret 147/2002, de 13 de desembre, de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears.

b) L’altura màxima de l’edificació permesa és d’una planta i 3 mts. mesurats des de la cota natural del terreny. La mida de construcció serà inferior a 20m2.

c) No es permet la connexió a la xarxa de subministrament elèctric. d) Les característiques tipològiques, estètiques i constructives d’aquestes edificacions han de ser

anàlogues a les recollides en l’article precedent. Article 311. Regulació de les tanques

- La superfície mínima susceptible de tancament és la cadastral. En cas que les superfícies siguin arrendades a diverses persones caldrà que els arrendataris comparteixin tanca.

- Les tanques noves, en el cas de ser necessàries, no han de trencar la continuïtat del medi. - L’alçada màxima de les tanques serà d’1.40 mts. i qualsevol tanca garantirà l’amplada i/o

l’alçada mínima necessària per garantir el pas lliure de la fauna. - Els tancaments garantiran, en tot cas, els drets de pas existents, especialment els camins

tradicionals i els d’ús públic. - Només es permet tancar les finques amb murs de pedra seca construïts segon la tipologia, la

tècnica i morfologia de cada lloc, posant en evidència les diferències de la construcció tradicional especialment entre la Tramuntana i el Migjorn.

176


- Es prohibeix la demolició de murs de pedra seca existents quan el seu estat permet la restauració. En el cas d’una demolició necessària s’haurà de reconstruir, mantenint l’analogia de metres lineals de pedra seca per hectàrea, definida en la zonificació que proposa aquest Pla.

- En els pressupostos dels projectes de restauració, transformació d’ús a hotel rural, o ampliació de llocs i edificacions rurals s’haurà d’incorporar una partida per al manteniment dels murs de pedra seca de la finca.

- Les portes de les entrades de les finques han de seguir la tipologia característica de les portes construïdes per mòduls de fusta, usant com a base tipològica les barreres de fusta tradicionals de la ruralia menorquina. És permetran excepcions només quan hi hagi un projecte que asseguri la seva integració paisatgística en l’entorn.

- Les tanques se separaran un mínim de 15 mts. de l’eix de les rieres i torrents, o de les servituds públiques corresponents. Queden exclosos d’aquesta limitació els camins d’accés a finques.

- Qualsevol tancament de finca en sòl rústic que es vulgui portar a terme requerirà llicència municipal, en les condicions que especifiquin les ordenances municipals.

- Es fomentarà que els tancaments preexistents prenguin les mesures oportunes per complir amb el què disposa aquest article. En cas d’existir tanques d’altres tipus o condicions en sòl rústic caldrà que es modifiquin segons les característiques permeses en aquest article.

Article 312. Rètols publicitaris En el conjunt del sòl rústic es prohibeix la col·locació de qualsevol tipus d’anunci publicitari, llevat d’aquells rètols d’indicació de carreteres o localitats, i la senyalització de paratges, edificacions o restes arqueològiques d’especial interès.

177


CAPÍTOL II. ORDENACIÓ DEL SÒL RÚSTIC

SECCIÓ PRIMERA DISPOSICIONS GENERALS

Article 313. Classificació del sòl rústic El PGOU, d'acord amb allò que preveu la legislació d’ordenació territorial i el PTI, classifica el sòl rústic en les zones i subzones següents:

A. SÒL RÚSTIC COMÚ

A.1 ÀREA D'INTERÈS AGRARI (AIA)

ZONA DE PROTECCIÓ AGRÍCOLA-RAMADERA CLAU 11

Subzona 11a CLAU 11A Subzona 11b CLAU 11B

A.2 ÀREA DE SÒL RÚSTIC DE RÈGIM GENERAL (SRG)

ZONA RURAL CLAU 12

ZONA NUCLIS RURALS 13A CLAU 13A

ZONA HORT D’OCI 13B CLAU 13B B. SÒL RÚSTIC D’ESPECIAL PROTECCIÓ

B.1 PARC NATURAL DE S’ALBUFERA D’ÉS GRAU, ILLA D’EN COLOM I CAP DE FAVARITX.

B.2 ÀREES NATURALS D'ESPECIAL INTERÈS (ANEI):

ZONA DE PROTECCIÓ FORESTAL CLAU 14

Subzona de protecció forestal de marines d’ullastrar i aladern CLAU 14A Subzona de protecció forestal de socarrells, xipell i romaní CLAU 14B Subzona de protecció forestal d’ullastrar i alzinar CLAU 14C

ZONA DE PROTECCIÓ MIXTA AGRÍCOLA –FORESTAL CLAU 15 Subzona de protecció mixta agrícola –forestal CLAU 15A Subzona de protecció mixta agrícola –forestal CLAU 15B Subzona de protecció mixta agrícola –forestal CLAU 15C

B.3 ÀREES RURALS D'INTERÈS PAISATGÍSTIC (ARIP): “Horts de Sant Joan” ZONA DE PROTECCIÓ AGRÍCOLA-PAISATGÍSTICA CLAU 16 B.4 ÀREES NATURALS D'INTERÈS TERRITORIAL (ANIT)

ZONA DE PROTECCIÓ AGRÍCOLA CLAU 17

B.5 ÀREES DE PREVENCIÓ DE RISCOS (APR)

178


B.6 ÀREES DE PROTECCIÓ TERRITORIAL (APT)

Article 314. Subíndex L’ordenació de les zones es completa amb l’assignació d’un subíndex determinat que defineix situacions territorials que tenen un caràcter transversal sobre les diferents zones identificades a partir de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals. Article 315. Subíndex ¨a¨ : zones d’interès connector

- Comprèn aquells sòls rústics que per criteris de connexió ecològica són considerats d’especial interès i que requereixen d’una gestió específica en relació a la conservació i a la potenciació del seu caràcter de connector i protector entre espais.

- Formen part d’aquests espais els corredors fluvials, una sèrie d’espais forestals, i alguns espais agrícoles i agroforestals.

- En aquelles àrees incloses en àrees ANEI les propostes d’ordenació en sòl rústic s’establiran a partir d’allò que determini la legislació vigent general que estableix els ANEI corresponents i les normes definides en aquest PGOU.

- Aquestes zones queden sotmeses a la regulació de la matriu corresponent de l’Annex I per a cada categoria de sòl.

Article 316. Subíndex ¨b¨: zones d’alt valor ecològic i paisatgístic

- Defineix una zona d’alt valor ecològic i paisatgístic - Es correspon amb les Àrees d’alt nivell de protecció (AANP) delimitades pel PTI - Els espais inclosos en aquesta zona seran objecte de protecció total del les seves

característiques naturals, geomorfològiques, ecològiques i paisatgístiques. - No s’admetrà cap activitat que pugui posar en perill aquestes característiques. - En concret s’inclouen:

- La franja de 100 metres de línia de costa - Sistemes dunars - Illots - Zones humides - Cims - Barrancs - Penya-segats - Alzinars - Sivinars - Ullastrars - Marines d’aladerns - Marines d’ullastre i aladern - Vegetació sobre penyal litoral.

- Aquestes zones queden sotmeses a la regulació de la matriu corresponent de l’Annex I per a cada categoria de sòl

Article 317. Subíndex ¨c¨: zones de valor per la seva singularitat visual

- Identifica una zona de valor per la seva singularitat visual. - S’incorporen les Àrees d’interès paisatgístic (AIP) - classificades pel PTI per raó del singular i

elevat valor de la seva trama rural, la seva condició d’elements destacats de relleu o la seva ubicació en els voltants d’ARIP - i s’amplien.

- Aquestes zones queden sotmeses a la regulació de la matriu corresponent de l’Annex I per a cada categoria de sòl.

179


SECCIÓ SEGONA . SÒL RÚSTIC COMÚ - AIA. ZONA DE PROTECCIÓ AGRÍCOLA - RAMADERA (CLAU 11)

Article 318. Definició

1. Comprèn aquells sòls que s’han de protegir pel seu valor agrícola, ramader i paisatgístic. 2. El Pla no inclou aquests sòls en el procés d’urbanització per protegir els seus valors i evitar processos de degradació. 3. La zona es subdivideix en dues sub-zones:

a) AGRÍCOLA - RAMADERA A, CLAU 11A

En aquesta zona les següents àrees s’identifiquen amb el subíndex següent: - Subíndex “a” d’interès connector. Correspon a la zona de Torelló sa Costa. - Subíndex “b” d’alt valor ecològic i paisatgístic. Correspon a la vegetació del barranc de Ses

Penyes. - Subíndex “c” zones de valor per la seva singularitat visual. Correspon a Formet nou i Forma

vell.

b) AGRÍCOLA - RAMADERA B, CLAU 11B S’identifiquen dins d’aquesta zona els següents àrees amb el subíndex: - Subíndex “c” zones de valor per la seva singularitat visual. Correspon a Sant Nicolau de Binidalí

i Santa Madgdalena de Binidalí

Article 319. Usos i activitats 1. Els usos i les activitats es regulen segons la matriu de l’Annex I.

2. Resten condicionats:

a) Les grans instal·lacions hauran de ser promogudes per privats quan estiguin al servei del conjunt

de la població o per administració pública i amb estudi d’impacte ambiental (plantes de tractament de residus, dessaladores, plantes depuradores municipals).

b) Es permetrà l’obertura de camins nous només si es justifica per millorar l’explotació agrària i previ

informe de caràcter vinculant de la Conselleria d’Agricultura.

c) Es permetran les zones d’acampada en camps de més de 10 anys d’abandonament i amb una massa forestal que ocupi un mínim del 60% de la propietat.

d) S’admetran les instal·lacions d’energies renovables quan estiguin destinades a l’aprofitament de

l’energia solar (plantes fotovoltaiques o fototèrmiques dirigides a l’autoconsum o a la seva comercialització ) i en tot tipus d’activitat especialment en el sector públic. L’autorització d’aquestes infraestructures requerirà el compliment del Pla Director sectorial energètic de les Illes Balears, així com qualsevol altra disposició legal que en cada cas sigui d’aplicació i, en el seu cas, la tramitació del corresponent procediment de declaració d’interès general.

180


e) Es permetran les zones d’acampada en camps de més de 10 anys d’abandonament i amb una massa forestal que ocupi un mínim del 60% de la propietat.

f) Es permetrà l’activitat esportiva sempre que no suposi cap de les accions següents: l’enderroc dels

murs de pedra seca, la tala d’arbres, la modificació de la cobertura vegetal ni en superfície ni en composició, l’establiment d’instal·lacions fixes, la compactació del sòl, l’extracció de terres, la generació de residus i la modificació del règim hídric actual, ni qualsevol altra acció que no funcioni a favor de les condicions naturals.

g) La resta d’equipaments necessitarà de prèvia declaració d’interès general i avaluació d’impacte

ambiental.

h) Es permetran els nous regadius només amb reutilització d’aigües depurades i amb informe vinculant del Consell Insular.

i) La ramaderia extensiva restarà condicionada a la legislació vigent.

j) La caça restarà condicionada a la legislació vigent.

k) Les activitats rurals complementàries i les vinculades a la protecció de la natura i educació

ambiental s’admetran sobre edificacions i infraestructures existents.

Article 320. Regulació de les edificacions 1. Les actuacions en les edificacions tradicionals rurals hauran de respectar els següents paràmetres:

- Les zones destinades a aparcaments o àrees d’estada no poden superar el 5% de l’àrea de conreu i fins a un màxim de 150m2.

- L’edifici tradicional podrà augmentar el seu volum en un 20%, sempre i quan es conservin les característiques tipològiques i constructives de l’edificació, es millorin les condicions higièniques i s’estableixin els sistemes de depuració de les aigües residuals pertinents.

- La nova construcció de l’ampliació haurà de fer-se amb materials i formes de manera que revaloritzi l’edificació existent i que s’integri amb ella i amb l’estructura de l’espai lliure.

Les construccions existents destinades a habitatges podran augmentar el seu volum edificat en un màxim del 10%, sempre i quan conservin les característiques tipològiques i constructives de l’edificació i es millorin les seves condicions higièniques i s’estableixin els sistemes de depuració de les aigües residuals pertinents. La nova construcció de l’ampliació haurà de fer-se amb materials tradicionals. Quan es vulgui utilitzar un altre tipus de solució, haurà de presentar-se un estudi que justifiqui la bondat de l’alternativa proposada. Tota edificació feta en un terreny fora del nucli urbà no tindrà dret a reclamar a l'Ajuntament els serveis propis d’un nucli de població, com són l’enllumenat públic, la portada d’aigües, el clavegueram, etc. Seran d’aplicació les prescripcions establertes a les condicions de protecció mediambiental d’aquesta normativa. En concret, caldrà que assegurin l’eliminació de les aigües residuals amb sistemes de depuració adequats.

2. Les edificacions destinades a l’explotació agrícola i ramadera:

a) Resten subjectes, si escau, a avaluació d’impacte ambiental b) És obligatori el tractament i depuració de residus c) És imprescindible un estudi d’integració paisatgística de les construccions

Article 321. Parcel·lació

181


1. La unitat mínima de conreu en aquesta zona és l’assenyalada en la legislació agrària. 2. Es prohibeixen les parcel·lacions urbanístiques, en els termes que s’estableix a la legislació vigent. 3. Es permet l’agregació de finques amb l’objectiu de constituir una unitat mínima de conreu. 4. Les dimensions que estableix la legislació vigent per a les unitat mínimes de conreu són les que s’admeten com a mesures mínimes resultants de les possibles noves reparcel·lacions.

Article 322. Tractament del terreny 1. Es permet manipular el relleu del terreny sempre i quan no es modifiqui el sistema d’escorrenties de la finca respecte al seu entorn i no es modifiqui la cota natural del terreny en més o menys 0,5 metre. 2. No es permeten les activitats extractives, ni l’aportació de terres. 3. Caldrà, sempre que sigui possible, evitar l’afectació a les comunitats vegetals característiques de la zona. En cas d’afectació, caldrà que es restitueixin en la mateixa proporció, en un lloc viable per al seu desenvolupament. 4. En el cas dels camps abandonats i el seu canvi d’us a hoteler, esportiu o altre s’hauria de respectar els següents paràmetres:

- Zona 11A: la modificació de la coberta agrícola amb relació amb la coberta forestal serà com a màxim un 95%.

- Zona 11B: la modificació de la coberta agrícola amb relació amb la coberta forestal serà com a màxim un 60%.

- Aquestes proporcions es refereixen a la unitat mínima de conreu. 5. Es permetrà la modificació del relleu del sòl quan la intervenció tingui com a objectiu la restauració d’una pedrera o d’un lloc on s’hagi desfigurat la topografia natural. L’objectiu haurà de ser la restauració del relleu originari o la creació d’una nova forma de relleu, adequada al paisatge del seu entorn, als valors ecològics que l’envolten i a la nova vocació de l’àrea. 6. No es poden superar els percentatges de pendents predominants en la zona.

Article 323. Tanques 1. Es prohibeix la demolició de murs de pedra seca existents quan el seu estat permet la restauració. En el cas d’una demolició necessària s’hauria de reconstruir, mantenint la analogia de metres lineals de pedra seca per hectàrea en cada zona, reconeixent la manera diferenciada de construcció tradicional dels murs de pedra seca del lloc propi. 2. En concret, i en el cas de una modificació parcial dels murs de pedra seca, o por la construcció de nous:

Zona 11A: es podrà modificar el percentatge de metres de murs de pedra seca/hectàrea fins un 1% Zona 11B: es podrà modificar el percentatge de metres de murs de pedra seca/hectàrea fins un 0,8%

SECCIÓ TERCERA SÒL RÚSTIC COMÚ - SRG. ZONA RURAL (CLAU 12)

182


Article 324. Definició 1. Comprèn aquells terrenys que no gaudeixen de valors agrícoles o paisatgístics significatius o bé aquells que són necessaris per a albergar usos i activitats que han de situar-se en sòl rústic. 2. El Pla no inclou aquests sòls en el procés d’urbanització per protegir els seus valors i evitar processos de degradació. 3. En aquesta zona s’identifica el subíndex “c”, de zones de valor per la seva singularitat visual, que correspon a l’àrea de Binidalinet.

Article 325. Usos i activitats 1. Els usos i les activitats es regulen segons la matriu de l’Annex I.


a) Les grans instal·lacions hauran de ser promogudes per privats quan estiguin al servei del conjunt

de la població o per administració pública i amb estudi d’impacte ambiental (plantes de tractament de residus, dessaladores, plantes depuradores municipals).

b) Es permetrà l’obertura de camins nous només si es justifica per millorar l’explotació agrària i previ

informe de caràcter vinculant de la Conselleria d’Agricultura.

c) S’admetran les instal·lacions d’energies renovables quan estiguin destinades a l’aprofitament de l’energia solar (plantes fotovoltaiques o fototèrmiques dirigides a l’autoconsum o a la seva comercialització) i en tot tipus d’activitat especialment en el sector públic. L’autorització d’aquestes infraestructures requerirà el compliment del Pla Director sectorial energètic de les Illes Balears, així com qualsevol altra disposició legal que en cada cas sigui d’aplicació i, en el seu cas, la tramitació del corresponent procediment de declaració d’interès general.

d) Es permetran les zones d’acampada en camps de més de 10 anys d’abandonament i amb una

massa forestal que ocupi un mínim del 60% de la propietat.

L’ordenació d’aquestes zones tindrà en compte el següent:

1. La superfície mínima d’unitat d’acampada serà de 90 m2 per unitat 2. Es prohibeix la instal·lació de bungalows i mòbil-homes i en general de qualsevol construcció o

instal·lació de caràcter permanent 3. Es prohibeixen àrees d’aparcament de roulottes o similars 4. Els camins o vies públiques perifèriques tindran una secció i tractament adequats per als

usuaris que es prevegi que hi transitaran, corrent a càrrec del titular del càmping el seu manteniment quan aquelles vies tinguin la consideració de camins públics

5. Els tancaments s’efectuaran mitjançant vegetació adequada al lloc, de manera que quedi oculta l’estructura resistent, sense que aquell destaqui indegudament de la fisonomia natural del paisatge

6. Es connectaran a un sistema general de comunicacions. Aquesta connexió haurà de tenir el disseny i la capacitat adequada per a resoldre els accessos rodats

7. Els propietaris hauran de tenir cura del manteniment del murs de pedra seca i de la preservació en estat òptim de les condicions naturals del lloc

8. S’haurà de fer un estudi de visibilitats, a partir de les carreteres principals i de punts d’ interès, per assegurar el mínim impacte provocat per la zona d’acampada

e) Es permetrà l’activitat esportiva sempre que no suposi cap de les accions següents: l’enderroc dels

murs de pedra seca, la tala d’arbres, la modificació de la cobertura vegetal ni en superfície ni en composició, l’establiment d’instal·lacions fixes, la compactació del sòl, l’extracció de terres, la generació de residus i la modificació del règim hídric actual, ni qualsevol altra acció que no funcioni a favor de les condicions naturals.

183


L’ordenació d’aquestes zones tindrà en compte el següent: - La selecció i disseny dels moviments de terres, llums i ombres, teixidures i relleus atenent

especialment a la seva integració amb el paisatge del seu entorn - Valorar i integrar en la composició general i en el disseny les fites singulars de cada paisatge,

tant els interiors com els quals pertanyen al seu àmbit de paisatge o panorama - Organitzar grans bandes d’ample irregular en les zones frontera entre àmbits esportius on

dissenyar espais mixts que produeixin espais mixts que afavoreixen la complexitat paisatgística del entorn

- Utilitzar preferentment plantes autòctones adaptades a les condicions edafoclimátiques de l’entorn

- Utilitzar tècniques de xerojardinería per al disseny i manteniment dels espais esportius - Organitzar zones que compatibilitzin l’activitat esportiva amb programes mediambientals de

recuperació de habitats naturals - Situar aquests equipaments sobre sòls degradats o abandonats en entorns urbanitzats per la

seva enorme capacitat per a homogeneïtzar i trivialitzar els paisatges

f) La resta d’equipaments necessitarà de prèvia declaració d’interès general i avaluació d’impacte ambiental.

g) Es permetran els nous regadius només amb reutilització d’aigües depurades i amb informe

vinculant del Consell Insular.

h) Les activitats rurals complementàries i les vinculades a la protecció de la natura i educació ambiental s’admetran sobre edificacions i infraestructures existents.

Article 326. Regulació de les edificacions 1. Les actuacions en les edificacions tradicionals rurals s’hauran d’adaptar als següents paràmetres:

- Les possibles zones destinades a aparcaments o àrees d’estada no superin el 5% de l’àrea de conreu i fins a un màxim de 150m2.



Les construccions existents destinades a habitatges podran augmentar el seu volum edificat en un màxim del 20%, sempre i quan conservin les característiques tipològiques i constructives de l’edificació i es millorin les seves condicions higièniques i s’estableixin els sistemes de depuració de les aigües residuals pertinents. La construcció de l’ampliació haurà de fer-se amb materials i formes tradicionals. Quan es vulgui utilitzar un altre tipus de solució, haurà de presentar-se un estudi que justifiqui la bondat de l’alternativa proposada. Tota edificació feta en un terreny fora del nucli urbà no tindrà dret a reclamar a l'Ajuntament els serveis propis d’un nucli de població, com són l’enllumenat públic, la portada d’aigües, el clavegueram, etc. Seran d’aplicació les prescripcions establertes a les condicions de protecció mediambiental d’aquesta normativa. I en concret: els llocs i altres edificacions caldrà que assegurin l’eliminació de les aigües residuals amb sistemes de depuració adequats. 2. Les edificacions destinades a l’explotació agrícola i ramadera:

184


- Es subjecten, si escau, a avaluació d’impacte ambiental - És oligatori el tractament i depuració de residus - És imprescindible un estudi d’integració paisatgística de les construccions

Article 327. Parcel·lació 1. La unitat mínima de conreu en aquesta zona serà l’ assenyalada en la legislació agrària. 2. Es prohibeixen les parcel·lacions urbanístiques, en els termes que s’estableix a la legislació vigent. 3. Es permet l’agregació de finques amb l’objectiu de constituir una unitat mínima de conreu. 4. Les dimensions que estableix la legislació vigent per a les unitat mínimes de conreu són les que s’admeten com a mesures mínimes resultants de les possibles noves reparcel·lacions. Article 328. Tractament del terreny 1. Es permet manipular el relleu del terreny sempre i quan no es modifiqui el sistema d’escorrenties de la finca respecte al seu entorn i no es modifiqui la cota natural del terreny en més o menys 0,5 m. 2. No es permeten les activitats extractives, ni l’aportació de terres. 3. Caldrà, sempre que sigui possible, evitar l’afectació a les comunitats vegetals no agrícoles pròpies de les comunitats potencials de la zona. En cas d’afectació, caldrà que es restitueixin en la mateixa proporció, en un lloc viable per al seu desenvolupament. 4. Es permetrà la modificació del relleu del sòl quan la intervenció tingui com a objectiu la restauració d’una pedrera o d’un lloc on s’hagi desfigurat la topografia natural. L’objectiu haurà de ser la restauració del relleu originari o la creació d’una nova forma de relleu, adequada al paisatge del seu entorn, als valors ecològics que l’envolten i a la nova vocació de l’àrea.

Article 329. Tanques 1. En els pressupostos dels projectes de restauració, transformació d’ús a hotel rural, o ampliació de llocs i edificacions rurals s’haurà d’incorporar una partida per al manteniment dels murs de pedra seca que pertany a la finca. 2. Només es permet tancar les finques amb murs de pedra seca construïts segon la tipologia tècnica i morfològica de cada lloc, posant en evidència les diferències de la construcció tradicional especialment entre la tramuntana i el migjorn.

SECCIÓ QUARTA SÒL RÚSTIC COMÚ - SRG. NUCLIS RURALS (CLAU 13A) Article 330. Nucli rural de Serra Morena 1. Correspon amb la delimitació grafiada als plànols de la sèrie 2 “Qualificacions Urbanístiques”, que reconeixen la delimitació aprovada per acord del Ple del Consell Insular de data 26.4.2004. 2. Les condicions d’edificació són les següents:

185


a) No s’admetrà la segregació de parcel·les a efectes urbanístics, però si la agrupació per formar altres parcel·les edificaables.

b) Es consideren edificables aquelles parcel·les existents en aquest moment i grafiades en el plànol de parcel·lació aprovat per l’ajuntament en data 1 d’abril de 1971 que tinguin una superfície igual o superior a 10.000 m2.

c) El volum màxim edificable serà de 600 m3 . d) L’altura màxima serà de planta baixa (PB) més una planta pis (PP), no superant els 7

mts. e) La tipologia de les edificacions serà aïllada, guardant una distància inferior de 10 mts.

des de la llinda de la parcel·la. La distància de l’eix del camí s’adaptarà a les edificacions veïnes i en cas de desigualtat de distàncies s’alinearà a la més llunyana o és separarà 6 mts. de l’eix del camí.

f) S’admet l’ús agrícola-ramader i el residencial unifamiliar condicionat a disposar d’una parcel·la amb una superfície mínima de 10.000 m2 .

g) Les parcel·les estaran dotades amb subministre d’energia elèctrica en baixa tensió en canalització soterrània.

h) El subministre d’aigua potable i tractament i evacuació d’aigües residuals s’haurà de resoldre en l’interior de cada parcel·la amb les instal·lacions adequades a l’afluent que haurà de disposar d’autorització de l’ajuntament.

i) En les parcel·les on consti l’existència d’alzinars en el seu interior, segons el Decret 130/2001 de 23 de novembre, l’edificació es situarà en la zona no ocupada pels alzinars. Per això, sa’companyarà un plànol de la vegetació existent, subscrit per tècnic competent, que haurà de justificar que la ubicació proposada de l’edificació respecta els auzinars existents.

Article 331. Nucli rural de Camí de Baix 1. La delimitació grafiada als plànols de la sèrie 2 “Qualificacions Urbanístiques”, que reconeixen la delimitació reconeguda pel PTI. 2. Les condicions d’edificació són les següents:

a) Es reconeix la parcel·lació existent a data 16 de maig de 2003 (data d’entrada en vigor del PTI).

b) Front mínim de parcel·la: 25 mts. al camí de referència de la xarxa principal. c) Les edificacions es separaran un mínim de 10 mts. de l’eix del camí i de la resta de

llindes. d) El volum màxim edificable serà de 800m3. e) L’altura màxima edificable serà de PB+1 no superant els 7 mts. f) Condicions d’ús: residencial unifamiliar. g) La tipologia de les noves construccions s’adaptarà a les característiques de les ja

existents en l’assentament, repectant: relació i distancia del camí, posició de l’edificació, materials i sistemes constructius, acabats i elements externs, tals com tanques, cossos annexes, tractament de l’espai no edificat.

h) Les parcel·les estaran dotades amb subministrament d’energia elètrica en baixa tensió.

i) El subminitre d’aigua potable es troba garantit mitjançant la xarxa d’aigua potable, no així el tractament i evacuació d’aigües residuals que s’haurà de resoldre a l’interior de cada parcel·la amb instal·lacions adequades a l’afulent que haurà de comptar amb autorització per l’Ajuntament.

j) No és podrà instal·lar enllumenat públic. Article 332. Nucli rural de Camí de Na Ferranda 1. La delimitació grafiada als plànols de la sèrie 2 “Qualificacions Urbanístiques”, que reconeixen la delimitació reconeguda pel PTI. 2. Les condicions d’edificació són les següents:

a) Es reconeix la parcel·lació existent a data 16 de maig de 2003 (data d’entrada en vigor del PTI).

186


b) Front mínim de parcel·la: 25 mts. al camí de referència de la xarxa principal c) Les edificacions es separaran un mínim de 10 mts. de l’eix del camí i de la resta de

llindes d) El volum màxim edificable serà de 800m3 e) L’altura màxima edificable serà de PB+1 no superant els 7 mts. f) Condicions d’ús: residencial unifamiliar g) La tipologia de les noves construccions s’adaptarà a les característiques de les ja

existents en l’assentament, repectant: relació i distància del camí, posició de l’edificació, materials i sistemes constructius, acabats i elements externs, tals com tanques, cossos annexes, tractament de l’espai no edificat.

h) Les parcel·les estaran dotades amb subministrament d’energia elètrica en baixa tensió. i) El subminitre d’aigua potable es troba garantit mitjançant la xarxa d’aigua potable, no

així el tractament i evacuació d’aigües residuals que s’haurà de resoldre a l’interior de cada parcel·la amb instal·lacions adequades a l’afulent que haurà de comptar amb autorització per l’Ajuntament.

j) No és podrà instal·lar enllumenat públic.

SECCIÓ CINQUENA SÒL RÚSTIC COMÚ - SRG. HORTAL D’OCI: TALATÍ DE BAIX (CLAU 13B) Article 333. Hortal d’oci (13B)

- Es situa a la zona oest del municipi de Maó, pel qual s’accedeix pel camí de Talatí, que és un desviament situat a la dreta de la carretera Me-1, en sentit Maó – Ciutadella, en el quilòmetres 4,1.

- La zona s’ordenarà mitjançant el desenvolupament d’un PE d’ordenació, segons les determinacions que s’estableixen en el PTI per a la regularització com a horts d’esplai les parcel·lacions existents

- El PE haurà de referir-se a la delimitació i protecció de les àrees naturals d’especial valor; a l’ordenació dels camins i les carreteres existents; i a la organització de l’aportació d’aigua a cada finca o unitat rústica.

SECCIÓ SISENA SÒL RÚSTIC PROTEGIT. PARC NATURAL DE S’ALBUFERA D’ES GRAU, ILLA

D’EN COLOM I CAP DE FAVARITX. Article 334. Parc Natural s’Albufera d’Es Grau Es regula per l'establert en el Decret 50/1995, de 4 de maig, pel qual es declara Parc natural s’Albufera d’Es Grau, illa d’en Colom i Cap de Favaritx, a més de pel previst en el Pla Especial de Protecció de S’Albufera des Grau, en el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) -aprovat definitivament el 16 de maig de 2003- i del Pla Rector d’Ús i de Gestió (PRUG) del Parc.

SECCIÓ SETENA SÒL RÚSTIC PROTEGIT. ÀREES NATURALS D’ESPECIAL INTERÈS (ANEI) Article 335. Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI) Es regula per l'establert en la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'Espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’espacial protecció de les Illes Balears i per les determinacions gràfiques i normatives establertes pel present PGOU, mitjançant les qualificacions urbanístiques que atribueix a aquests mateixos sòls (claus 14 i 15).

187


Els espais declarats per la Llei 1/1991 com àrees naturals d’especial interès que afecten (parcialment o en la seva totalitat) al municipi de Maó són els següents:

• ANEI Me-6: D’Addaia a S’Albufera • ANEI Me-7: S’Albufera d’Es Grau • ANEI Me-8: De s’Albufera a La Mola • ANEI Me-11: De Biniparratx a Llucalari • ANEI Me-19: Penyes d’Egipte.

L’ordenació d’aquests espais es farà mitjançant PE. SECCIÓ VUITENA SÒL RÚSTIC PROTEGIT- ANEI. ZONA DE PROTECCIÓ FORESTAL (CLAU 14) Article 336. Definició 1. Comprèn les àrees amb predomini de vegetació alta i aquelles de vegetació baixa lligades a posicions topogràfiques prominents que defineixen el paisatge a través de la massa vegetal. En ambdues àrees s’han valorat les característiques botàniques, ecològiques i paisatgístiques. 2. Es consideren d’especial protecció els boscos d’alzinars i la vegetació rupícola. 3. La zona es subdivideix en tres subzones:

- Protecció forestal de marines d’ullastrar i aladern, clau 14A S’identifiquen dins d’aquesta zona les següents àrees amb el subíndex:

o Subíndex “b” d’alt valor ecològic i paisatgístic. Correspon al sector forestal entre la Mola i el Morro des Macar i cap a l’interior i el sector al nord de Serra Morena.

- Protecció forestal de socarrells, xipell i romaní, clau 14B

S’identifiquen dins d’aquesta zona les següents àrees amb el subíndex: o Subíndex “b” d’alt valor ecològic i paisatgístic. Correspon al sector costener entre la

Punta de Ses Llenques i Port d’Addaia.

- Protecció forestal d’ullastrar i alzinar, clau 14C S’identifiquen dins d’aquesta zona les següents àrees amb el subíndex:

o Subíndex “a” d’interès connector. Correspon a la vegetació de ribera del sistema de barranc d’aquesta àrea indicada sota la clau 14C.

o Subíndex “b” d’alt valor ecològic i paisatgístic. Correspon al sistema del barranc de Ses Penyes, des d’Es Canutells fins Binifaell Nou, i també el barranc de Biniparratx que configura el límit est del municipi.

o Subíndex “c” zones de valor per la seva singularitat visual. Correspon a l’àrea de Formet Nou ide Forma Vell, i de Binidalí Nou.

Article 337. Usos i activitats

1. Els usos i les activitats es regulen segons la matriu de l’Annex I.


a) Es prohibeix l’obertura de nous camins. Excepcionalment, es permetrà la millora de traçat o

desviaments per motius ambientals, així com el manteniment, dels camins existents. b) L’obertura de les pistes forestals retarà condicionada a un estudi d’impacte ambiental.

c) S’admetran les instal·lacions d’energies renovables quan estiguin destinades a l’aprofitament de

l’energia solar (plantes fotovoltaiques o fototèrmiques dirigides a l’autoconsum o a la seva

188


comercialització ) i en tot tipus d’activitat especialment en el sector públic. L’autorització d’aquestes infraestructures requerirà el compliment del Pla Director sectorial energètic de les Illes Balears, així com qualsevol altra disposició legal que en cada cas sigui d’aplicació i, en el seu cas, la tramitació del corresponent procediment de declaració d’interès general.

Resta prohibida qualsevol nova gran intal·lació de producció d’energia elèctrica a partir d’energia eòlica fora de l’àmbit de l’àmbit Àrea de Gestió i Residus des Milà.

d) Es permetran les zones d’acampada en camps de més de 10 anys d’abandó i amb una massa

forestal que ocupi un mínim del 60% de la propietat.

e) Es permetrà l’activitat esportiva sempre que no suposi cap de les accions següents: la tala d’arbres, la modificació –ni en superfície ni en composició- de la cobertura vegetal ni en superfície ni en composició, l’establiment d’instal·lacions fixes, la compactació del sòl, l’extracció de terres, la generació de residus i la modificació del règim hídric actual, ni qualsevol altra acció que no funcioni a favor de les condicions naturals.

f) La resta d’equipaments necessitarà de prèvia declaració d’interès general i avaluació d’impacte

ambiental.

g) En relació a l’explotació dels recursos primaris:

- S’admetrà la ramaderia extensiva sempre que estigui justificada per raó de tasques de prevenció d’incendis per a la neteja de sotabosc (vores de vies, vores d’urbanitzacions, etc.) i per raó de tractaments específics (neteja de parts baixes de les línies d’alta tensió, etc.), o bé quan es pugui garantir que no es dificulta l’evolució dels boscos. En qualsevol cas, la ramaderia extensiva restarà condicionada a la legislació vigent.

- S’admetrà l’agricultura de secà i ecològica exclusivament en les àrees de clarianes de bosc.

- Excepcionalment es permetrà l’activitat agrícola en terrenys de pendent superior al 15% quan s’apliquin solucions amb feixes de menys de 1,5 mts. d’altura, construïdes amb materials tradicionals, i sempre i quan l’impacte paisatgístic sigui moderat.

- Els nous conreus en sòls forestals sense activitat agrícola en l’actualitat precisaran d’autorització de l’organisme competent.

- Els usos i activitats forestals s’hauran de desenvolupar amb criteris de gestió racional dels terrenys forestals, de forma que es faci compatible l’aprofitament amb el principi bàsic de persistència, conservació i millora dels terrenys forestals. Els aprofitaments en les finques forestals hauran d’estar regulats pel corresponent Pla tècnic de gestió i millora forestal, i en tot cas les actuacions es sotmetran als tràmits assenyalats per la legislació vigent en matèria forestal.

- S’admeten els treballs mínims exigits pels programes de prevenció d’incendis forestals. Específicament, es prohibeixen les tallades arreu, llevat en els supòsits que ho permet la legislació vigent, i el desarrelament d’arbres i arbustos amb finalitats comercials.

h) La caça restarà condicionada a la legislació vigent.

i) Les activitats rurals complementàries i les vinculades a la protecció de la natura i educació ambiental s’admetran sobre edificacions i infraestructures existents.

3. Es permet el manteniment dels usos i activitats actuals de tractament de residus desenvoluapts dins de l’àmbit Àrea de Gestió i Residus des Milà. Els usos i actuacions es regularan perl Pla Director sectorial per a la gestió de residus no perillosos de Menorca, aprovat definitivament pel Ple de Consell Insular de 26 de juny de 2006 i al conjunt de legislació sectorial que li sigui d’aplicació.

Article 338. Regulació de les edificacions

189


Les construccions destinades a habitatges existents podran augmentar el seu volum edificat en un màxim del 10%, sempre i quan conservin les característiques tipològiques i constructives de l’edificació, es millorin les condicions higièniques i s’estableixin els sistemes de depuració de les aigües residuals pertinents. La nova construcció dedicada a l’activitat agrícola haurà de fer-se amb materials i formes tradicionals, utilitzant paredat de pedra antiga o arrebossat i coberta de material ceràmic. Quan es vulgui utilitzar un altre tipus de solució, haurà de presentar-se un estudi que justifiqui la bondat de l’alternativa proposada. L’edificació feta en un terreny fora del nucli urbà no tindrà dret a reclamar a l'Ajuntament els serveis propis d’un nucli de població, com són l’enllumenat públic, la portada d’aigües, el clavegueram, etc. Les edificacions existents hauran de disposar d’una depuradora d’oxidació total o fosa sèptica amb decantador i filtre biològic. En tot cas, seran d’aplicació les prescripcions establertes a les condicions de protecció mediambiental d’aquesta normativa. Article 339. Parcel·lació 1. La unitat mínima de conreu en aquesta zona és l’ assenyalada en la legislació agrària per a les zones de bosc. 2. Es prohibeixen les parcel·lacions urbanístiques en els termes que s’estableix la legislació vigent. 3. Es permet l’agregació de finques inferiors a la unitat mínima quan aquestes s’agrupin a finques confrontants i la superfície resultant de l’agrupació o agregació, així com la superfície restant de la finca matriu de la qual s’hagi realitzat la segregació o subdivisió, resultin iguals o superiors a la mínima que en cada cas sigui d’aplicació. En aquests casos haurà d’acreditar-se la inscripció de l’agrupació en el Registre de la Propietat i la superfície resultant de la finca matriu respecte a la qual s’ha realitzat la segregació o divisió. 4. No es permet la divisió de finques en què resulten superfícies inferiors a 25 ha (unitat mínima forestal) Article 340. Tractament del terreny 1. Només es permet manipular el relleu del terreny per a millorar la seva explotació forestal i/o agrícola i la seva qualitat paisatgística. A aquests efectes, serà necessari, prèviament a qualsevol tipus de manipulació, redactar un PE en el qual es justifiqui i determini el tipus d’intervenció que s’ha de realitzar. 2. Es permetrà la modificació del relleu del sòl quan la intervenció tingui com a objectiu la restauració d’una pedrera o d’un lloc on s’hagi desfigurat la topografia natural. L’objectiu haurà de ser la restauració del relleu originari o la creació d’una nova forma de relleu, adequada al paisatge del seu entorn, als valors ecològics que l’envolten i a la nova vocació de l’àrea. Article 341. Tanques Es regulen per les disposicions generals aplicables al sòl rústic d’aquest Pla. SECCIÓ NOVENA SÒL RÚSTIC PROTEGIT-ANEI. ZONA DE PROTECCIÓ MIXTA FORESTAL I

AGRICOLA (CLAU 15)

190


Article 342. Definició 1. Comprèn els sòls amb una cobertura mixta de forestal i cultiu. Inclou aquells àmbits on l’agricultura i l’àmbit forestal (composat per boscos i matollars) formen un sistema unitari des del punt de vista formal i funcional. 2. La zona es subdivideix en tres subzones:

- Protecció mixta d’ullastrar i de cultiu de secà (clau 15A) S’identifiquen dins d’aquesta zona les següents àrees amb el subíndex:

o Subíndex “b” d’alt valor ecològic i paisatgístic. Correspon a la vegetació costener des de la Punta de Ses Llenques fins a s’Albufera d’Es Grau, i l’illa d’en Colom.

o Subíndex “c” zones de valor per la seva singularitat visual. Correspon a una petita àrea de Sant Bartumeu.

- Protecció mixta de ullastrar i de cultiu de secà general (clau 15B)

S’identifiquen dins d’aquesta zona les següents àrees amb el subíndex: o Subíndex “b” d’alt valor ecològic i paisatgístic. Correspon a la vegetació d’ullastrar de

l’àrea de Ses Planes i al sector costener des de la caleta de Binillautí fins a Punta d’en Frare.

- Protecció mixta de pins i de cultiu de secà (clau 15C)

S’identifiquen dins d’aquesta zona les següents àrees amb el subíndex: o Subíndex “b” d’alt valor ecològic i paisatgístic. Correspon a la vegetació d’ullastral i

alzinar dels Plans Morlans i d’Es Camunet. o Subíndex “c” zones de valor per la seva singularitat visual. Correspon al vessant de

Santa Rosa i Turdonell de Dalt. Article 343. Usos i activitats 1. Els usos i les activitats es regulen segons la matriu de l’Annex I. 2. S’haurà d’evitar l’afectació a les comunitats vegetals no agrícoles pròpies de les comunitats potencials de la zona. En cas d’afectació, caldrà que es restitueixin en la mateixa proporció, en un lloc viable per al seu desenvolupament i dins de la mateixa zona. 3. Resten condicionades:

a) Les grans instal·lacions hauran de ser promogudes per privats quan estiguin al servei del conjunt de la població o per administració pública i amb estudi d’impacte ambiental (plantes de tractament de residus, dessaladores, plantes depuradores municipals).

b) Es prohibeix l’obertura de nous camins. Excepcionalment, es permetrà la millora de traçat o

desviaments per motius ambientals, així com el manteniment, dels camins existents.

c) S’admetran les instal·lacions d’energies renovables quan estiguin destinades a l’aprofitament de l’energia solar (plantes fotovoltaiques o fototèrmiques dirigides a l’autoconsum o a la seva comercialització ) i en tot tipus d’activitat especialment en el sector públic. L’autorització d’aquestes infraestructures requerirà el compliment del Pla Director sectorial energètic de les Illes Balears, així com qualsevol altra disposició legal que en cada cas sigui d’aplicació i, en el seu cas, la tramitació del corresponent procediment de declaració d’interès general.

d) La resta d’equipaments necessitarà de prèvia declaració d’interès general i avaluació d’impacte

ambiental.

e) En relació a l’explotació dels recursos primaris:

191


- Es permetran els nous regadius amb reutilització d’aigües depurades i amb l’informe

vinculant del Consell Insular. - Es permet l’activitat ramadera, si bé amb la limitació de la càrrega a un màxim d’1,5 unitats

ramaderes/hectàrea i la permissió del bestiar cabrum, llevat de les àrees amb subíndex ¨b - En els casos dels cultius abandonats s’afavoreix la seva reforestació i l’activitat forestal

amb el requisit de manteniment dels murs de pedra seca.

- En el cas de la zona 15A i dels camps abandonats es permet el canvi de la analogia conreu-vegetació natural fins a un 50%-50%. Aquesta proporció es refereix a la unitat mínima forestal.

- En el cas de la zona 15B i dels camps abandonats es permet el canvi de la analogia conreu-vegetació natural fins a un 70%-30%. Aquesta proporció es refereix a la unitat mínima de conreu.

- En el cas de la zona 15C i dels camps abandonats es permet el canvi de la analogia conreu-vegetació natural fins a un 30%-70%. Aquesta proporció es refereix a la unitat mínima forestal. S’admetrà l’agricultura de secà i ecològica exclusivament en les àrees de clarianes de bosc.

f) La caça restarà condicionada a la legislació vigent.

g) Les activitats rurals complementàries i les vinculades a la protecció de la natura i educació ambiental s’admetran sobre edificacions i infraestructures existents.

Article 344. Regulació de les edificacions Les actuacions en les edificacions tradicionals rurals hauran de respectar els següents paràmetres:

- Les zones destinades a aparcaments o àrees d’estada no poden superar el 5% de l’àrea de conreu i fins a un màxim de 150m2.


- La nova construcció de l’ampliació haurà de fer-se amb materials i formes de manera que s’integri paisatgísticament amb l’edificació existent i amb l’estructura de l’espai lliure.

Article 345. Parcel·lació 1. La unitat mínima de conreu i forestal en aquesta zona serà l’assenyalada en la legislació agrària. 2. Es prohibeixen les parcel·lacions urbanístiques en els termes que estableix la legislació vigent. Article 346. Tractament del terreny 1. Es permet alterar el relleu del terreny per millorar l’eficiència agrícola sempre i quan no es modifiqui el sistema d’escorrenties de la finca respecte al seu entorn i no es modifiqui la cota natural del terreny en més o menys 1 metre i en pendents menors de un 15%. 2. Es permet la modificació del relleu del sòl quan la intervenció tingui com a objectiu la restauració d’una pedrera o d’un lloc on s’hagi desfigurat la topografia natural. L’objectiu haurà de ser la restauració del relleu originari o la creació d’una nova forma de relleu, adequada al paisatge del seu entorn, als valors ecològics que l’envolten i a la nova vocació de l’àrea.

192


Article 347. Tanques Es regulen per les disposicions generals aplicables al sòl rústic d’aquest Pla.

193


SECCIÓ DESENA SÒL RÚSTIC D’ESPECIAL PROTECCIÓ-ARIP. ZONA DE PROTECCIÓ AGRICOLA -

PAISATGISTICA (CLAU 16) Article 348. Definició 1. Aquesta zona ordena els sòls que tenen una gran importància paisatgística, perquè estan molt exposats visualment i perquè tenen valors naturalístics singulars, alhora que estan subjectes a una erosió antròpica significativa. 2. Aquest àmbit excedeix de l’ARIP corresponent identificat en el PTI vigent. No obstant la normativa d’aplicació es manté. Es regula pel previst en la LEN i per la normativa establerta per el PTI corresponent a les àrees rurals d’Interès Paisatgístic i les determinacions gràfiques establertes pel present PGOU, a la clau 16.

3. L’ordenació d’aquest àmbit es desenvoluparà a través d’un PE amb la finalitat de protegir els valors ambientals i paisatgístics que l’identifiquen. 4. S’identifiquen dins d’aquesta zona les següents àrees amb el subíndex:

- Subíndex “b” d’alt valor ecològic i paisatgístic. Correspon a petites illetes de vegetació d’alzinar i ullastrar.

- Subíndex “c” zones de valor per la seva singularitat visual. Correspon a les àrees més exposades visualment del Pla de Vergers, de l’ermita de Sant Joan, de l’estança de Sa Font d’en Simó.

Article 349. Usos i activitats 1. Els usos i les activitats es regulen segons la matriu de l’Annex I. 2. Resten condicionades:





d) La resta d’equipaments necessitarà de prèvia declaració d’interès general i avaluació d’impacte

ambiental.

e) Es permetran els nous regadius amb reutilització d’aigües depurades i amb l’informe vinculant del Consell Insular.

f) La caça restarà condicionada a la legislació vigent.

g) Les activitats rurals complementàries i les vinculades a la protecció de la natura i educació

ambiental s’admetran sobre edificacions i infraestructures existents.

194


Article 350. Regulació dels hivernacles 1. No estan permeses les instal·lacions noves dedicades al cultiu intensiu d’horta o de flor en hivernacles. 2. Només es permeten hivernacles provisionals existents d’una grandària màxima de 500 m2, en parcel·les mínimes de 14.000 m2, associats als habitatges relacionats amb l’activitat rústica. L’ocupació de la parcel·la no pot superar el 10%. 3. Als hivernacles existents, és obligat fer un estudi de la intervisibilitat de l’àmbit i un estudi de les vistes que es tenen des del sistema de recorreguts paisatgístics i les àrees urbanes, i redactar un projecte de correcció dels impactes paisatgístics provocats per l’instal·lació. La proposta ha de considerar l’oportunitat de desenvolupar l’activitat en base de les possibilitats d’integració paisatgística per la posició i configuració espacial de l’activitat o per la formació de barreres que l’ocultin. No s’admetran dins d’una distancia mínima de 25mts. dels barrancs i en pendents majors de 6%. Article 351. Parcel·lació No es permet la segregació parcel·lària. Article 352. Tractament del terreny Es permeten modificacions de la cota natural del terreny fins a 0,5 mts. sempre i quan no es modifiqui el sistema d’escorrenties de la finca respecte al seu entorn. Article 353. Soterrament del cablejat elèctric L’ordenació del PE tindrà en compte el soterrament del cablejat elèctric de l’àmbit de l’ARIP.

SECCIÓ ONZENA SÒL RÚSTIC D’ESPECIAL PROTECCIÓ – ÀREES NATURALS D’INTERÈS

TERRITORIAL (ANIT) - ZONA AGRÍCOLA (CLAU 17) Article 354. Definició 1. Són sòl rústic d’especial protecció en la categoria d’àrea natural d’interès territorial tots els terrenys inclosos en la delimitació que en fan les determinacions gràfiques. 2. Aquests terrenys compresos resten subjectes al règim que es disposa en la matriu d’usos corresponent de l’Annex I d’aquestes Normes. 3. S’identifiquen dins d’aquesta zona les següents àrees amb el subíndex:

- Subíndex “b” d’alt valor ecològic i paisatgístic. Correspon a petites illetes de vegetació d’ullastrar.

- Subíndex “c” zones de valor per la seva singularitat visual. Correspon al sistema de petits turons alineats de la zona de Sant Bartolomeu, Estança d’Es Prat i Estança Alta, i al vessant de Turdonell de Dalt i Turdonell de Baix.

Article 355. Usos i activitats 1. Els usos i les activitats es regulen segons la matriu de l’Annex I. 2. Resten condicionades:

195






d) Es permetrà l’activitat esportiva sempre que no suposi cap de les accions següents: l’enderroc de

murs de pedra seca, la tala d’arbres, la modificació –ni en superfície ni en composició- de la cobertura vegetal ni en superfície ni en composició, l’establiment d’instal·lacions fixes, la compactació del sòl, l’extracció de terres, la generació de residus i la modificació del règim hídric actual, ni qualsevol altra acció que no funcioni a favor de les condicions naturals.

e) La resta d’equipaments necessitarà de prèvia declaració d’interès general i avaluació d’impacte

ambiental.

f) En relació a l’explotació dels recursos primaris:

- Es permetran els nous regadius amb reutilització d’aigües depurades i amb l’informe vinculant del Consell Insular.

- Es permet l’activitat ramadera, si bé amb la limitació de la càrrega a un màxim d’1,5 unitats ramaderes/hectàrea

g) La caça restarà condicionada a la legislació vigent.

h) Les activitats rurals complementàries i les vinculades a la protecció de la natura i educació

ambiental s’admetran sobre edificacions i infraestructures existents. Article 356. Regulació de les edificacions En les edificacions tradicionals rurals hauran de respectar els següents paràmetres:

- Les zones destinades a aparcaments o àrees d’estada no superaran el 6% de l’àrea de conreu i fins a un màxim de 200m2.



Les construccions existents destinades a habitatges podran augmentar el seu volum edificat en un màxim del 10%, sempre i quan conservin les característiques tipològiques i constructives de l’edificació i es millorin les seves condicions higièniques i s’estableixin els sistemes de depuració de les aigües residuals pertinents. La nova construcció de l’ampliació haurà de fer-se amb materials tradicionals. Quan es vulgui utilitzar un altre tipus de solució, haurà de presentar-se un estudi que justifiqui la bondat de l’alternativa proposada.

196


Tota edificació feta en un terreny fora del nucli urbà no tindrà dret a reclamar a l'Ajuntament els serveis propis d’un nucli de població, com són l’enllumenat públic, la portada d’aigües, el clavegueram, etc. Seran d’aplicació les prescripcions establertes a les condicions de protecció mediambiental d’aquesta normativa. I en concret: els llocs i altres edificacions caldrà que assegurin l’eliminació de les aigües residuals amb sistemes de depuració adequats (connexions a la xarxa si és possible, sistemes biològics, o decantadors que generin un afluent que acompleixi la legislació vigent. Article 357. Parcel·lació 1. La unitat mínima de conreu en aquesta zona serà l’ assenyalada en la legislació agrària. 2. Es prohibeixen les parcel·lacions urbanístiques, en els termes que s’estableix a la legislació vigent. 3. Es permet l’agregació de finques, si aquesta agregació constitueix una unitat mínima de conreu. 4. Les dimensions que estableix la legislació vigent per a les unitat mínimes de conreu són les que s’admeten com a mesures mínimes resultants de les possibles noves reparcel·lacions.

Article 358. Tractament del terreny 1. Es permet manipular el relleu del terreny sempre i quan no es modifiqui el sistema d’escorrenties de la finca respecte el seu entorn i no es modifiqui la cota natural del terreny en més o menys 0,5 m. 2. No es permeten les activitats extractives, ni l’aportació de terres. 3. Caldrà, sempre que sigui possible, evitar l’afectació a les comunitats vegetals característiques de la zona. En cas d’afectació, caldrà que es restitueixin en la mateixa proporció, en un lloc viable per al seu desenvolupament. 4. En el cas dels camps abandonats i el seu canvi d’ús a hoteler, esportiu la modificació de la coberta agrícola amb relació amb la coberta forestal serà com a màxim un 90%. Aquestes proporcions es refereixen a la unitat mínima de conreu. 5. Es permetrà la modificació del relleu del sòl quan la intervenció tingui com a objectiu la restauració d’una pedrera o d’un lloc on s’hagi desfigurat la topografia natural. L’objectiu haurà de ser la restauració del relleu originari o la creació d’una nova forma de relleu, adequada al paisatge del seu entorn, als valors ecològics que l’envolten i a la nova vocació de l’àrea. 6. No es poden superar els percentatges de pendents predominants en la zona. Article 359. Tanques 1. Es prohibeix la demolició dels murs de pedra seca existents quan el seu estat permet la restauració. En el cas d’una demolició necessària s’hauria de reconstruir, mantenint la analogia de metres lineals de pedra seca per hectàrea en cada zona, reconeixent la manera diferenciada de construcció tradicional dels murs de pedra seca del lloc propi. 2. Per una modificació parcial dels murs de pedra seca o por la construcció de nous es podrà modificar el percentatge de metres de murs de pedra seca/hectàrea fins un 2%.

SECCIÓ DOTZENA SÒL RÚSTIC D’ESPECIAL PROTECCIÓ – ÀREES DE PREVENCIÓ DE RISCOS

(APR)

197


Article 360. Definició 1. En funció dels riscos presents i per tal d’assegurar la seva prevenció es classifiquen com a sòl rústic d’especial protecció en la categoria d’àrees de prevenció de riscos els terrenys delimitats a les determinacions gràfiques. 2. Els terrenys inclosos dins aquestes àrees restaran subjectes a allò que disposa la matriu número 7 del PTI (aprovat en data 26 de juny de 2006). SECCIÓ TRETZENA SÒL RÚSTIC D’ESPECIAL PROTECCIÓ – ÀREES DE PROTECCIÓ TERRITORIAL

(APT) Article 361. Definició Són les àrees pròximes a la costa i a les infraestructures, exercint la funció de corredor biològic per a la connexió de les àrrees protegides. Es correspon amb la franja de 500 mts. mesurats des del límit interior de la rivera del mar i per la franja compresa entre dues línies longitudinals paral·leles a les arestes d’explanació de les carreteres i una distància d’aquestes de 18 mts. a les carreteres de dos carrils de les xarxes primària i secundària, i de 8 mts. a les carreteres de dos carrils de les xarxes locals o rural, segons allò que preveu la Llei 5/1990, de 24 de maig, de Carreteres de les Illes Balears, llevat que es tracti de travessies. No obstant, en la carretera 721 de la xarxa primària, el PGOU estableix una protecció de 21 mts. per la regulació establerta en la Llei 6/99, de Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears i de Mesures Tributàries. Aquestes àrees es regulen per allò que disposa en les respectives legislacions sectorials (Carreteres i Costes) a més de la Llei 6/99 i de la Matriu d’ordenació del sòl rústic.

198


CAPÍTOL III. PLANS ESPECIALS EN SÓL RÚSTIC Article 362. Classificació dels PE en sòl rústic Sense pejudici dels PE d’ordenació de les ANEI incloses en el municipi, el PGOU estableix els següents àmbits en sòl rústic per desenvolupar mitjançant un PE:

PE 1 Equipament i serveis a Dalt de Sant Joan (AIP-PTI) PE 2 Equipament i serveis a Circumval·lació PE 3 Ampliació del Cementeri PE 4 Equipament i serveis a la variant de la carretera de Sant Lluís PE 5 Equipament i serveis a Binitalfà Vell PE 6 Entorn de La Salle PE 7 de protecció del Quadrant de Llucmaçanes PE 8 Illa del Rei PE 9 La Mola

Article 363. Contingut dels PE Els PE que es redactin en el sòl rústic hauran d’incorporar criteris d’integració paisatgística dels edificis i en aquells punts amb elevada fragilitat visual, caldrà que vagin acompanyats d’un informe paisatgístic que justifiqui que s’opta per aquell projecte amb el menor impacte visual possible. Article 364. PE 1: Equipament i serveis a dalt de Sant Joan (AIP-PTI) 1. Sector que es proposa sobre sòls integrats a una qualificació AIP del PTI. 2.. El PGOU fixa les funcions noves que justifiquen aquesta determinació: el desplegament del programa de nous IES, en equilibrada distribució sobre la ciutat, i una nova àrea d’aparcament que doni compliment al compromís de distribució de la nova oferta pública de places que faci front als dèficits acumulats. 3. El PE haurà de valorar detalladament els usos i activitats actuals per tal d’adequar-les a la previsió del PTI. QUALIFICACIÓ CLAU SÒL(m2) % Aparcament i estacions aA 1.057 8,50

Equipament Eq. Ed 9.082 73,01

TOTAL SISTEMES 10.139 81,50

TOTAL UNITAT 12.440 100,00 4. Condicions de gestió

- Sistema d’actuació: expropiació. - Un sòl polígon d’actuació - Execució: primer quadrienni.

199


Article 365. PE 2: Equipament i serveis a circumval·lació 1. Objectiu L’avinguda Màrius Verdaguer pot donar servei a noves funcions urbanes en el seu marge ponent, desaprofitat actualment. Aquest lloc, de topografia accidentada, està marcat pels rastres d’una urbanització fallida, anterior als anys de referència del PG 1986. L’avinguda de Màrius Verdaguer (que encara apunta, radial, a Andrea Doria, afeblida però per la construcció de les Rondes) i els vials recargolats que trinxen la veïna Sinia d’es Muret son els signes més permanents d’aquest intent. Es proposa recolzar el nou barri en construcció a Sinia Morera i el CEIP Verge del Carme amb un nou IES amb llinda. Per això caldrà modificar la posició de l’àrea d’aparcament públic fent-la més accessible, així com la previsió d’accés al nou IES. La posició del sector frontal a Circumval·lació en un lloc de colze atorga màxima visibilitat a la vorada sobre la via, facilita l’assignació òptima del lloc a estació de servei futura, traient partit de la rotonda de girs pròxima. Es preveu en substitució de la afectada pel PERI 2 Perllongament Passeig de Santa Eulàlia. QUALIFICACIÓ CLAU SÒL (m2) %

Viari V 2.588 13,06 Aparcament i estacions aA 1.444 7,29

Equipament Eq. Ed 13.032 65,75

Espais lliures Jp 1.050 5,30

TOTAL SISTEMES 18.114 91,39

Zona 9 1.706 8,61

TOTAL ZONES 1.706 8,61

TOTAL UNITAT 19.820 100,00

2. Condicions de gestió

- Sistema d’actuació: expropiació. - Un sòl polígon d’actuació. - Desenvolupament: primer quadrienni.

Article 366. PE 3: Ampliació del Cementiri 1. Objectiu: Nou sector que haurà de resoldre l’ampliació estricte del Cementiri amb la millora de l’accés directament des del passeig de Circumval·lació, la previsió de nous serveis funeraris (sales de vetlla, incineradora etc) i aparcaments de vehicles.

QUALIFICACIÓ CLAU SÒL (m2) % Equipament existent Eq. CT 11.566 36,97 Equipament ampliació Eq. CT 19.722 63,03

TOTAL SISTEMES 31.288 100,00 TOTAL UNITAT 31.288 100,00

200



- Sistema d’actuació: expropiació. - Un sol polígon d’actuació. - Desenvolupament: segon quadrienni.

Article 367. PE 4: Equipament i serveis a la variant de la carretera de Sant Lluís

El nou eix viari previst com a reserva en direcció Sant Lluís, entre la variant de l’Hospital i el límit de terme, defineix el futur aparador privilegiat de dos grans equipaments de rang insular, l’Aeròdrom i l’Hipòdrom, els quals passaran a tenir façana sobre el nou eix. El Pla Especial té per objecte establir la reserva i ordenar els recintes i les condicions d’accés de tots els equipaments. S’inclou també el Centre de Menors

PE 4 Equipament i serveis a la variant de la carretera de Sant Lluís 246.350

Condicions de gestió

- Sistema d’actuació: cooperació. - És un sol sector que es pot desenvolupar en diversos polígons d’actuació. - Previsió de desenvolupament: segon quadrienni.

Article 368. PE 5: Equipament i serveis a Bintaufa 1 Àmbit de planejament que actualitza una previsió anterior segons la qual podria ser un lloc de concentració de determinats serveis de lleure d’abast superior al locals.

PE 5 Equipament i serveis a Binitaufa 1 135.269 Condicions de gestió

- Sistema d’actuació: cooperació. - És un sol sector que es pot desenvolupar en diversos polígons d’actuació. - Previsió de desenvolupament: segon quadrienni.

Article 369. PE 6: Entorn de La Salle 1. OBJECTIUS La recent incorporació de la variant del nou Hospital a la carretera de Sant Lluís es completarà amb una mesura puntual de millora de l’entorn de La Salle per tal de completar la transformació de les Rondes de vies ràpides a avingudes urbanes. Es proposa un tractament integrat des de la carretera de Sant Climent fins al nou nus de la variant proposant la ordenació dels accessos a l’escola i als eventuals desenvolupaments d’usos d’interès social en proximitat. Es proposa estudiar a la rotonda de l’Hospital mesures de pacificació del trànsit amb mecanismes per descongestionar, si fos possible, una part dels itineraris de pas dell transit a la rotonda de la Salle. L’àmbit del PEl incorpora totes les parcel·les aïllades entre el recinte de La Salle consolidat i el límit de sòl urbà per tal de fer coherent les decisions d’encaix de sistemes tot i procurant fer les mínimes afectacions possibles.

201


El nou pla no implica la requalificació dels sistemes parcel·laris afectats per l’àmbit ni molt menys la continuïtat dels carrers del SUP Santa Maria. En aquest context es podrà estudiar les millores a la rotonda de la Salle per be que és una decisió que només es podria contemplar en el moment que hi haguessin les condicions de seguretat imprescindibles. 2. PARÀMETRES

- Superfície total: 47.837 m2 - La resta de paràmetres es fixaran en el moment de desenvolupar la iniciativa de planejament

derivat 3. CONDICIONS DE GESTIÓ

- Sistema d’actuació: cooperació - És un sol sector que es pot desenvolupar en diversos polígons d’actuació - Termini d’execució: primer quadrienni

Article 370. PE 7: De protecció del Quadrant de Llucmaçanes

PE 7 de protecció del Quadrant de Llucmaçanes 993.303

Usos d’interès social El PTI atorga la condició de nuclis rurals a les parcel·les amb accés des dels camins de na Ferranda i de Baix, en els territoris pròxims a Llucmaçanes i el Pla General els incorpora a les seves determinacions zonals (clau 7). El Pla Especial dona compliment a al necessitat de definició més acurada dels fragments territorials que resten fora de altres delimitacions (la ja esmentada, la del sol urbà corresponent al poble de Llucmaçanes i la derivada de les reserves per sistemes generals. Es preveu la possibilitat de desenvolupar un únic Pla Especial, però cap la opció de considerar, en funció de les circumstàncies futures i de criteris de gestió, la seva descomposició amb diversos Plans Especials, diacrònics, que tinguessin l’objecte comú d’actuar amb els criteris i estratègies establerts a tot el Quadrant. Condicions de gestió

- Sistema d’actuació: cooperació. - És un sol sector que es pot desenvolupar en diversos polígons d’actuació. - Previsió de desenvolupament: primer quadrienni.

Article 371. PE 8: Illa del Rei 1. OBJECTIUS El PGOU defineix en aquesta petita illa un àmbit encara menor en el que és possible un PE , suposat una hipotètica iniciativa externa que sol·licités desplegar per concessió una determinada activitat. La definició del recinte que podria ser objecte d’activitats d’interés general (i segurament alhora lucratives o autofinançades autònomament) es proposa amb els següents criteris:

- manteniment expedit del pas lliure i públic del camí que fa d’eix entre els dos espigons a banda

i banda de la illa - manteniment de l’accés públic lliure i diàfan del litoral de la illa

202


El PE tindrà les següents característiques:

- limitació dràstica de les noves construccions sobre rasant i prioritat total a la rehabilitació de l’edifici principal de l’hospital

- per la naturalesa de la situació, el PE tindrà un important component de pla d’usos en el que caldrà demostrar la viabilitat del projecte que es proposi respecte la fàbrica arquitectònica la qual és l’objecte de l’interés públic de rehabilitació, conservació i posada en valor doncs pertany a la imatge que identifica la ciutat

2. PARÀMETRES QUALIFICACIÓ CLAU SÒL (m2) % Equipament genèric Eq. alt 2.475 21,52 Espais lliures 9.026 78,48 TOTAL SISTEMES 11.501 100,00 TOTAL UNITAT 11.501 100,00 3. CONDICIONS DE GESTIÓ

- Sistema d’actuació: cooperació - Sector que s’ha de desenvolupar en un sòl polígons d’actuació - Termini d’execució: segon quadrienni

Article 372. PE 9: La Mola 1. Objectius El desenvolupament d’aquest àmbit, fortament marcat pel seu valor patrimonial, serà objecte d’un PE que permeti definir les vocacions i oportunitats funcionals futures. Per història, dimensió i tinença el seu futur es projecta en escenaris que depassen les capacitats de decisió locals i el servei directe i exclusiu a la comunitat de l’illa. Però això no és inconvenient perquè la ciutat de Maó no deixi d’exercir la seva influència i cooperació en totes les decisions que, com aquesta, tenen una dimensió general però també un impacte local. En atenció a aquesta circumstància la legislació urbanística reconeix la necessitat de tramitar les iniciatives en forma de PEl d’acord amb principis de col·laboració entre administracions i segons els procediments comuns.


- Sistema d’actuació: cooperació - Sector que es pot desenvolupar en diversos polígons d’actuació - Termini d’execució: segon quadrienni

203

AJUNTAMENT DE MAÓ. Pla General d'Ordenació Urbana 204

tÍtol sete. regulaciÓ del sÒl rÚstic · 2008-01-25 · territorial han de ser objecte de...

Documents