el sistema ubiquitin - proteasoma - uab barcelona · conèixer la importància biològica i el...

1
EL SISTEMA UBIQUITIN - PROTEASOMA En el llevat com a organisme model Marina Moliner Culubret Grau en Bioquímica. Juny 2014 Conèixer la importància biològica i el funcionament del sistema ubiquitin proteasoma per la degradació selectiva de proteïnes, enfocant l’estudi en les característiques estructurals de les unitats enzimàtiques que el conformen i les interaccions que es produeixen entre substrats i enzims conjugatius de la cadena de poliubiquitina; i entre substrats, cadenes d’ubiquitina i subunitats enzimàtiques del propi proteasoma. DEGRADACIÓ DE PROTEÏNES PEL SISTEMA UBIQUITIN PROTEASOMA (UPS) OBJECTIU CLASSIFICACIÓ D’E3 REGULACIÓ DEL CICLE CEL·LULAR PER E3 SUBUNITATS DEL PROTEASOMA I INTERACCIÓ AMB EL SUBSTRAT RP: REGULATORY PARTICLE. INTERACCIÓ AMB EL SUBSTRAT ESTRUCTURA DEL PROTEASOMA DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS REFERÈNCIES La via del sistema ubiquitin-proteasoma (UPS) comença amb la poliubiquitinació de la proteïna substrat de degradació a través d'una cascada enzimàtica catalitzada per E1 o enzim activador, E2 o enzim de conjugació i E3 o ubiquitin-lligasa. Una vegada ubiquitinats els substrats seran transportats fins al proteasoma, una proteïna multimèrica que en la seva conformació clàssica s'estructura en un core proteolític, CP de 20S i dues partícules reguladores, RP de 19S, disposades als extrems del core, formant un macrocomplex de 26S que reconeix i degrada les proteïnes substrat, reciclant les cadenes d'ubiquitina i alliberant petits pèptids proteolitzats. Imatge extreta i modificada de Murata et al, 2009. HECT-type E3 RING-type E3 Imatges extretes i modificades de Metzger et al, 2012. MECANISMES CATALÍTICS Imatge extreta de Spratt et al, 2014. DEGRONS PEL RECONEIXEMENT DE SUBSTRATS Imatge extreta de Metzger et al, 2012. CP: CORE PARTICLE HECT-type: conjuga la cadena d’ubiquitina mitjançant la formació d’un intermediari E2 Ub E3. E2 ubiquitinada s’uneix a l’N-lobe i es transfereix a E3 en el domini C-lobe. Té mobilitat conformacional. També contenen dominis WW que reconeixen substrats amb seqüències riques en PY. RING-type: conjuguen la cadena d’ubiquitina direcament a E3 i fan el reconeixement de substrat assistides per E2. RING-finger: el domini C-terminal coordina Zn 2+ per la disposició i activació d’E2. RING-type: funcionen sense coordinar Zn 2+ . Multi-subunit CRL superfamily: consten d’un domini RING, una proteïna cullin fent d’scaffold, un adaptador (Skp1) i una proteïna F-box intercanviable que interacciona amb el substrat. RBR-type: monoproteïna amb múltiples dominis RING intercalant dominis IBR. Funciona a través d’un mecanisme catalític híbrid. APC/C i SCF Estructura en barril-β formada per quatre subunitats heptamèriques, compactades en α7β7β7α7. L’activitat proteolítica es troba en β1, β2i β5 i pot ser modificada per inducció en presència d’interferó γ per funcionar com a immunoproteasoma capaç de processar els substrats generant pèptids antigènics, que seran presentats a l’MHC I. Mutacions en les subunitats α1, en humans, afavoreixen l’aparició de malalties coronàries, diabetes i malaltia de Grave, pex. Mutacions en les subunitats β podrien ser letals en l’estat embrionari. DEGRONS a) Control de qualitat de proteïnes. Senyals de plegament i assemblatge. b) Senyals específiques de proteïnes reguladores: Regla de l’N-terminal Modificacions post- traduccionals (fosforil·lacions, SUMOïlacions) Oxidacions Els degrons es localitzen propers a les Lys receptores de les cadenes d’ubiquitina. Els substrats de la via UPS han de presentar degrons propers a les lisines receptores de les cadenes d’ubiquitina que n’assenyalaran el destí a degradació. Els degrons introduïs com a modificacions post-traduccionals, com els fosfo-degrons de les proteïnes reguladores del cicle cel·lular, permeten la degradació seqüencial i ordenada en el temps. Els degrons són reconeguts per HECT-E3 o pel conjunt RING-E3 i E2 a través de dominis especialitzats. El tipus de substrat seleccionat i el mecanisme de conjugació de la ubiquitina dependrà de la família d’E3 que intervingui en el procés. Els substrats poden unir-se per la ubiquitina a proteïnes amb domini UbL-UBA i ser transportats fins al proteasoma, o bé, ser estabilitzats per aquesta interacció. En el proteasoma en la seva forma clàssica, la RP 19S és la partícula receptora dels substrats i activadora de la CP. L’activació de la degradació dependrà de les interaccions que s’estableixin entre la RP i el substrat. Les subunitats catalítiques de la CP 20S, β1, β2i β5 són essencials pel funcionament de l’organisme. Imatge extreta i modificada de Melvin et al, 2013. Imatge extreta de: a l’esquerra, PDB; a la dreta, Gomes et al., 2013. Partícules Reguladores no-ATPasa (Rpn) : Rpn10 i Rpn13 són les clàssiques subunitats reconeixedores de cadenes d’ubiquitina, per tant, interaccionen amb el substrat poliubiquitinat. Rpn10 a través del domini UIM i Rpn13 amb PRU. Rpn1 i Rpn2 són adaptadores entre cadenes d’ubiquitina i el proteasoma. Rpn1 genera llocs d’unió per proteïnes UbL-UBA i Rpn2 organitza Rpn10 i Rpn13 perquè siguin funcionals. Rpn8 i Rpn11 formen un complex per la deubiquitinació dels substrats abans d’entrar a l’anell AAA-ATPasa. Partícules Reguladores AAA-ATPasa (Rpt) : formen un anell heterohexamèric Rpt1-Rpt2-Rpt6-Rpt3-Rpt4-Rpt5 unint els dominis N-term per formar 3coiled- coil amb funció de xaperona pel desplegament parcial del substrat abans de translocar-lo al core. La longitud del porus que defineixen controlarà quines proteïnes seran finalment translocades per degradar. Proteïnes amb dominis UbL-UBA : són extraproteasòmiques, però poden interaccionar amb les cadenes d’ubiquitina a través del domini UBA i amb el proteasoma mitjançant UbL. Imatge extreta i modificada de Kish-Trier and Hill, 2013. Finley et al., “ The Ubiquitin-Proteasome System of saccharomyces cerevisiae”, Genetics, vol. 192, p. 319-360, 2012. Gomes et al., “Genetics of proteasome diseases”, Scientifica, p. 629-637, 2013. Kish-Trier and Hill, “Structural biology of the proteasome”, Annual Review of Biophysics, vol. 42, p. 29-49, Feb. 2013. Murata et al., “Molecular mechanisms of proteasome assembly ”, Nature Reviews, vol. 10, p. 104-115, 2009. Melvin et al., “A comparative analysis of the ubiquitination kinetics of multiple degrons to identify an ideal targeting sequence for a proteasome reporter ”, PloS One, vol. 8, 2013. Metzger et al., “HECT and RING finger families of E3 ubiquitin ligases at a glance”, Journal of Cell Science, vol. 125, p.531-537, 2012. Spratt et al., “RBR ubiquitin ligases: new structures, new insights, new questions”, The Biochemical Journal, vol. 458, p. 421-437, 2014. Imatge procedent de PDB: http://dx.doi.org/10.2210/rcsb_pdb/mom_2013_10

Upload: others

Post on 16-Mar-2020

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: EL SISTEMA UBIQUITIN - PROTEASOMA - UAB Barcelona · Conèixer la importància biològica i el funcionament del sistema ubiquitin –proteasoma per la degradació selectiva de proteïnes,

EL SISTEMA UBIQUITIN - PROTEASOMAEn el llevat com a organisme model

Marina Moliner CulubretGrau en Bioquímica. Juny 2014

Conèixer la importància biològica i el funcionament del sistema ubiquitin – proteasoma per la degradació selectiva de proteïnes, enfocantl’estudi en les característiques estructurals de les unitats enzimàtiques que el conformen i les interaccions que es produeixen entresubstrats i enzims conjugatius de la cadena de poliubiquitina; i entre substrats, cadenes d’ubiquitina i subunitats enzimàtiques del propiproteasoma.

DEGRADACIÓ DE PROTEÏNES PEL SISTEMA UBIQUITIN – PROTEASOMA (UPS)

OBJECTIU

CLASSIFICACIÓ D’E3 REGULACIÓ DEL CICLE CEL·LULAR PER E3

SUBUNITATS DEL PROTEASOMA I INTERACCIÓ AMB EL SUBSTRAT

RP: REGULATORY PARTICLE. INTERACCIÓ AMB EL SUBSTRATESTRUCTURA DEL PROTEASOMA

DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS REFERÈNCIES

La via del sistema ubiquitin-proteasoma (UPS) comença amb la poliubiquitinació de la proteïna substrat dedegradació a través d'una cascada enzimàtica catalitzada per E1 o enzim activador, E2 o enzim de conjugaciói E3 o ubiquitin-lligasa. Una vegada ubiquitinats els substrats seran transportats fins al proteasoma, unaproteïna multimèrica que en la seva conformació clàssica s'estructura en un core proteolític, CP de 20S idues partícules reguladores, RP de 19S, disposades als extrems del core, formant un macrocomplex de 26Sque reconeix i degrada les proteïnes substrat, reciclant les cadenes d'ubiquitina i alliberant petits pèptidsproteolitzats.

Imatge extreta i modificada de Murata et al, 2009.

HECT-type E3 RING-type E3

Imatges extretes i modificades de Metzger et al, 2012.

MECANISMES CATALÍTICS

Imatge extreta de Spratt et al, 2014.

DEGRONS PEL RECONEIXEMENT DE SUBSTRATS

Imatge extreta de Metzger et al, 2012.

CP: CORE PARTICLE

• HECT-type: conjuga la cadena d’ubiquitina mitjançant la formació d’un intermediari E2 – Ub – E3. E2 ubiquitinada s’uneix a l’N-lobei es transfereix a E3 en el domini C-lobe. Té mobilitat conformacional. També contenen dominis WW que reconeixen substrats ambseqüències riques en PY.

• RING-type: conjuguen la cadena d’ubiquitina direcament a E3 i fan el reconeixement de substrat assistides per E2.• RING-finger: el domini C-terminal coordina Zn2+ per la disposició i activació d’E2.• RING-type: funcionen sense coordinar Zn2+.• Multi-subunit CRL superfamily: consten d’un domini RING, una proteïna cullin fent d’scaffold, un adaptador (Skp1) i una proteïna

F-box intercanviable que interacciona amb el substrat.• RBR-type: monoproteïna amb múltiples dominis RING intercalant dominis IBR. Funciona a través d’un mecanisme catalític híbrid.

APC/C i SCF

Estructura en barril-β formada per quatre subunitatsheptamèriques, compactades en α7β7β7α7. L’activitatproteolítica es troba en β1, β2 i β5 i pot ser modificadaper inducció en presència d’interferó γ per funcionarcom a immunoproteasoma capaç de processar elssubstrats generant pèptids antigènics, que seranpresentats a l’MHC I. Mutacions en les subunitats α1, enhumans, afavoreixen l’aparició de malalties coronàries,diabetes i malaltia de Grave, pex. Mutacions en lessubunitats β podrien ser letals en l’estat embrionari.

DEGRONS

a) Control de qualitat de proteïnes. Senyals de plegament i assemblatge.

b) Senyals específiques de proteïnes reguladores:

• Regla de l’N-terminal• Modificacions post-

traduccionals(fosforil·lacions, SUMOïlacions)

• Oxidacions

Els degrons es localitzen propers ales Lys receptores de les cadenesd’ubiquitina.

• Els substrats de la via UPS han de presentar degrons propers a les lisines receptores de les cadenes d’ubiquitina quen’assenyalaran el destí a degradació. Els degrons introduïs com a modificacions post-traduccionals, com els fosfo-degronsde les proteïnes reguladores del cicle cel·lular, permeten la degradació seqüencial i ordenada en el temps.• Els degrons són reconeguts per HECT-E3 o pel conjunt RING-E3 i E2 a través de dominis especialitzats. El tipus de substratseleccionat i el mecanisme de conjugació de la ubiquitina dependrà de la família d’E3 que intervingui en el procés.• Els substrats poden unir-se per la ubiquitina a proteïnes amb domini UbL-UBA i ser transportats fins al proteasoma, o bé,ser estabilitzats per aquesta interacció.• En el proteasoma en la seva forma clàssica, la RP 19S és la partícula receptora dels substrats i activadora de la CP.L’activació de la degradació dependrà de les interaccions que s’estableixin entre la RP i el substrat.• Les subunitats catalítiques de la CP 20S, β1, β2 i β5 són essencials pel funcionament de l’organisme.

Imatge extreta i modificada de Melvin et al, 2013.

Imatge extreta de: a l’esquerra, PDB; a la dreta, Gomes et al., 2013.

Partícules Reguladores no-ATPasa (Rpn):Rpn10 i Rpn13 són les clàssiquessubunitats reconeixedores de cadenesd’ubiquitina, per tant, interaccionenamb el substrat poliubiquitinat. Rpn10 através del domini UIM i Rpn13 amb PRU.Rpn1 i Rpn2 són adaptadores entrecadenes d’ubiquitina i el proteasoma.Rpn1 genera llocs d’unió per proteïnesUbL-UBA i Rpn2 organitza Rpn10 i Rpn13perquè siguin funcionals. Rpn8 i Rpn11formen un complex per ladeubiquitinació dels substrats abansd’entrar a l’anell AAA-ATPasa.

Partícules Reguladores AAA-ATPasa(Rpt): formen un anell heterohexamèricRpt1-Rpt2-Rpt6-Rpt3-Rpt4-Rpt5 unintels dominis N-term per formar 3coiled-coil amb funció de xaperona peldesplegament parcial del substrat abansde translocar-lo al core. La longitud delporus que defineixen controlarà quinesproteïnes seran finalment translocadesper degradar.

Proteïnes amb dominis UbL-UBA: sónextraproteasòmiques, però poden interaccionaramb les cadenes d’ubiquitina a través del dominiUBA i amb el proteasoma mitjançant UbL.

Imatge extreta i modificada de Kish-Trier and Hill, 2013.

• Finley et al., “The Ubiquitin-Proteasome System of saccharomyces cerevisiae”, Genetics, vol. 192, p. 319-360, 2012. •Gomes et al., “Genetics of proteasome diseases”, Scientifica, p. 629-637, 2013. • Kish-Trier and Hill, “Structural biology of the proteasome”, Annual Review of Biophysics, vol. 42, p. 29-49, Feb. 2013.• Murata et al., “Molecular mechanisms of proteasome assembly”, Nature Reviews, vol. 10, p. 104-115, 2009.•Melvin et al., “A comparative analysis of the ubiquitination kinetics of multiple degrons toidentify an ideal targeting sequence for a proteasome reporter”, PloS One, vol. 8, 2013.• Metzger et al., “HECT and RING finger families of E3 ubiquitin ligases at a glance”, Journal of CellScience, vol. 125, p.531-537, 2012.• Spratt et al., “RBR ubiquitin ligases: new structures, new insights, new questions”, TheBiochemical Journal, vol. 458, p. 421-437, 2014.•Imatge procedent de PDB: http://dx.doi.org/10.2210/rcsb_pdb/mom_2013_10