tribuna arqueologia 1992-1993

Direcció General del Patrimoni CulturalServei d'Arqueologia

TRIBUNAD 'ARQUEOLOGIA

1992-1993

GENERALITAT DE CATALUNYADEPARTAMENT DE CULTURA

Barcelona, 1994

© Generalitat de Catalunya . Departament de Cultura, i autorsEdició del Departament de Cultura de la Generalitat de CatalunyaFotocomposició i gravats : VP Pre-impressió, S .L .Impressió :

Gráficas Almogávares . Carrer dels Almogàvers, 106 . Barcelon aDipòsit legal :

B-20 .930-1994ISSN :

1130-778 1ISBN :

84-393-2935-0

SUMAR I

Eljaciment del paleolític mitjà de la Roca deis Bous (Sant Llorenç de Mont-gai, Camarasa, Noguera) . Jorge Martínez, Xavier Terradas, Rafael Mora 7

Les darreres excavacions al Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Osona) :estat de la qüestió i noves perspectives . Errikarta-Imanol Y11 ,John Watson, Miguel Angel Paz

La intervenció arqueològica d'urgència en el jaciment a l'aire lliurede la Rodona (Olot, Garrotxa) . Gabriel Alcalde, Montserrat Buch,Joaquim Mateu, Antoni Palomo, Maria Saña

Excavacions arqueològiques 1991-1992 a la Bòbila Madurell-MasDuran (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental) . Anna Bordas ,Jaume Díaz, Roser Pou, Albert Parpal, Araceli Martín

Tall Halula (Síria) . Un poblat dels primers agricultors i ramaders delVII mil . lenni ala vall de l'Eufrates . Miquel Molist, Josep Anfruns ,Mercè Català, Daniel Helmer, J . Miquel Faura, Joaquim Mateu,Antoni Palomo, Maria Saña, Georges Willcox

L'assentament protohistòric del barranc de Gàfols (Ginestar, Riber ad'Ebre) . M. Carme Belarte, M .Teresa Mascort, Joan Sanmartí ,Joan Santacan a

El poblat pre-romà del Molí d'Espígol (Tornabous, Urgell) . Nove sconstatacions arqueològiques després de les actuacions del Serve id'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya (1987-1992) .Miquel Cura i Morera

Sant Miquel de Vinebre (Vinebre, Ribera d'Ebre) : els darrers vestigi sibèrics ala part final de l'Ebre . Margarida Genera

8 5

Les excavacions al'antic convent de Sant Bartomeu (Peralada ,Alt Empordà), 1989-1990 . Dels orígens del món ibèric a la revoluci ófeudal . Joan Llinars, Jordi Merino, Manel Miró, M . José Pedrón

9 5

1 5

2 5

3 1

4 9

6 3

73

Noves aportacions al coneixement de la Tàrraco tardo-republicana:el carrer de Lleida, 27 . Manel Güell, Jordi Diloli, Lluís Piñol 10 7

Darreres intervencions al municipi romà d 'Aeso (Isona, Pallars Jussà) .Xavier Payà, Ferran Puig, Teresa Reyes, Joan Agelet 11 5

La villa romana de la Llosa (Cambrils, Baix Camp) .Josep M. Macias, Ester Ramon 12 5

Excavacions espanyoles en el Mont Testaccio . José Remesal 13 5

Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva, Alt Empordà) . Les excavacionsdel 1990 al 1992 i les propostes del Pla director. Montserrat Mataró ,Josep Burch, Carme Carrascal, Arma M. Puig, Gemma Vieyra 139

EI jaciment del paleolíticmitjà de la Roca dels Bous(Sant Llorenç de Montgai, Camarasa ,Noguera) ..JORGE MARTÍNEZ 1 MORENO, XAVIER TERRADAS 1 BATLLE1 RAFAEL MORA 1 TORCAL

El jaciment de la Roca dels Bous es troba al peu del cingle de la Cascalda ,uns 30 metres per sobre del riu Segre, prop del poble de Sant Llorenç d eMontgai (Camarasa, Noguera), en la zona de contacte entre les Serralades Pre-pirinenques exteriors (les serres exteriors marginals) —formades per una sèrie decalcàries cenozoiques i eocèniques— i el pla del Segrià, constituït per material soligocens de la depressió de l'Ebre .

Fou descobert i excavat per E . Sunyer i Coma als inicis dels anys setanta ipublicà una síntesi dels resultats assolits en els seus treballs (Sunyer, 1973) . Enaquest treball l'autor estableix, pel reompliment del'abric, una seqüència estra-tigràfica de més de vint metres de potència, i recull unes 2 .000 restes lítiques .Desconeixem els treballs fets per aquest autor com també la localització del smaterials arqueològics que en va extreure .

A partir del 1987, el Departament d'Història de les Societats F're-capitaliste si d'Antropologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona hi duu aterme una excavació programada amb el suport econòmic del Servei d'Ar-queologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Mar-tínez, 1991 ; Terradas et al ., e .p .) .

* Departament d'Història de les Societats Pre-capitalistes i d'Antropologia Social .Universitat Autònoma de Barcelona .

** Institució Milà i Fontanals . CSIC, Barcelona .

8

JORGE MARTÍNEZ, XAVIER TERRADAS, RAFAEL MOR A

Fig. 1 . La Roca dels Bous és un abric molt obert i d 'àmplies dimensions. Elreompliment d'aquesta cavitat és fruit de la meteorització de les calcàries dela cornisa, que dóna lloc a la formació de paquets compostos per sorres i

fragments de roca de mides molt diverses (Jordà et al., e.p .) .

UNITATS ARQUEOLÒGIQUES

Malgrat l'escassa extensió excavada, és possible conèixer com s'estructur ael registre arqueològic, que fins al moment es caracteritza perquè present adiverses ocupacions humanes que es conformen com diferents sòls d'ocupació ,que es varen produir a l'abric durant el pleistocè superior . Aquestes unitats e scaracteritzen perla presència d'una estructura de combustió a la qual s'associala resta del registre arqueològic .

Fins al moment, s'han documentat un mínim d'onze ocupacions diferents ,algunes de les quals no han estat excavades . En aquest article només exposare mels resultats de les excavacions de les unitats de les quals disposem de més infor -mació, concretament les anomenades R3, S1 i S2 .

Disposem de dues datacions d'aquestes unitats fetes amb el mètode del car-boni 14 AMS al Laboratori de Geociència de la Universitat de Tucson (Arizona ,EUA) que han donat una datació de 38,8 ± 1,2 Kyrs . BP per a la unitat arqueolò-gica R3 (ref. AA-6480) i una antiguitat superior als 46,9 Kyrs . BP pera la unita tarqueològica Si (ref. AA-6481) .

LES ESTRUCTURES DE COMBUSTIÓ

Un tret comú a totes aquestes unitats arqueològiques és la presència d'es-tructures de combustió . Aquestes són fogars simples, planers, de morfologi aelipsoïdal, sense que s'hagi fet cap tipus d'arranjament especial per a la sev aconstrucció . Tampoc no s'hi han documentat aportacions de roques que servei -

, xin pera la seva delimitació .Aquestes estructures solen estar situades prop de la paret del' abric, i tant per

les seves dimensions com per la microstratigrafia observada durant la sevaexcavació considerem que, possiblement, es tracti de fogars de curta durada .

EL JACIMENT DEL PALEOLÍTIC MITJA DE LA ROCA DELS Bous

9

LES RESTES LÍTIQUES

Les indústries lítiques de les diferents ocupacions de la Roca dels Bous estantallades en quarsita i sílex . Com es pot veure al gràfic adjunt (figura 2), a les uni -tats més antigues hi ha un domini de les restes de quarsita sobre les de sílex .Aquesta situació canvia vers les unitats més recents, en què es produeix u nreemplaçament de les restes de quarsita per les de sílex .

Aquesta situació indica una tendència vers una aportació, cada cop mé sgran, de roques silícies com a matèria primera per a la confecció dels instru-ments lítics . Aquest canvi en l'estratègia del subministrament de les matèriesprimeres lítiques no va acompanyat d'un canvi de les zones de forniment d'a-questes matèries primeres, que es localitzen en zones adjacents al jaciment : lesquarsites a les terrasses del riu Segre i el sílex als conglomerats garumnians .

Aquesta dada és de gran importància ja que normalment, a la zona nord -oriental de la península, aquest canvi en l'aportació de matèries primeres erainterpretat com un element característic de l'aparició d'indústries atribuïdes a lpaleolític superior (Soler et al ., 1990) .

Malgrat la diferència existent entre el domini dels tipus de roques aportade sa l'assentament, no hi ha cap canvi en els seus processos de talla . Aquesta situa -ció es palesa tant en la similitud de la proporció entre les diferents categorie smorfotècniques com en el tipus d'explotació de les bases naturals (BNa o bloc sde matèria primera sense explotar) .

Les bases negatives de primera generació (BN 1 G o nuclis) han estat explota -des fins al seu esgotament, i s'hi observa com el tipus d'explotació dominant é sel centrípet bifacial, que consisteix en el desbast radial del pla horitzontal a par -tir d' una aresta referencia] (Mora, 1988) .

=SÍLEX OUARBITA

Fig. 2 . Dinàmica dels percentatges de matèries primeres aportades a le sdiferents unitats arqueològiques .

10

JORGE MARTÍNEZ, XAVIER TERRADAS, RAFAEL MORA

L'única diferència entre les BN1G de les diferents unitats arqueològiques é sla seva mida, ja que les de quarsita són més grans que les de sílex . L'explicaci órau en el fet que les bases naturals de quarsita són més grans que les de sílex a le sseves respectives àrees font .

Encara que no hi siguin molt abundants, s'hi documenten alguns producte sde tipus levallois (puntes i esclats) . Malgrat l'existència d'aquestes morfolo-gies, considerem que aquestes no han estat obtingudes mitjançant els sisteme sde producció tècnica de tipus levallois descrits per E . Boéda et al . (1990) . Enaquest sentit, coincidim amb aquests autors en el fet que sistemes d'explotaci ódiferents poden donar lloc a morfologies similars .

Pel que fa a les bases negatives de segona generació (BN2G o restes retoca -des) la seva presència hi és escassa (com a màxim arriben a representar un 3,5 %de les restes lítiques a la UA R3), i les rascadores denticulades en són els morfo-tipus més representats .

LES RESTES FAUNÍSTIQUE S

A l'igual que les restes lítiques, una de les característiques que observe mdins del registre faunístic de la Roca dels Bous és la similitud que hi ha entr eles diferents unitats arqueològiques excavades . Entre les espècies determinadeses documenta la presència de cabra, cérvol i cavall o ase, segons les ocupa-cions . S'hi ha documentat l'aportació d'animals de talla petita com la tortug ade riu i el conill, dels quals desconeixem si han estat consumits pels grupshumans . Aquests animals estan representats per escassos individus .

El conjunt faunístic no ens proporciona cap element que indiqui l'existèn-cia d'unes condicions climàtiques excessivament rigoroses . El que sí sembl arepresentar és la localització de l'assentament en una zona on coexisteixe ndiversos biòtops sobre els quals aquests grups humans podien intervenir .

D'altra banda, l'anàlisi antracològica de les restes recuperades als fogar sens indica l'existència d'unes condicions més fredes que les actuals amb e ldesenvolupament d'un bosc obert amb pi roig i ginebró .

Les restes faunístiques presenten un grau de conservació que no és excessi-vament bo, i s'ha pogut determinar l'acció de diferents processos d'alteraci ópost-mortem que han afectat el conjunt . Sembla que en alguns casos, les resteshan estat exposades a l'acció dels agents atmosfèrics durant períodes de temp srelativament llargs . En altres casos, s'ha observat l'acció de processos de des-trucció postdeposicional que es poden vincular a mecanismes relacionats ambla compactació i la pressió exercida pel sediment .

Considerem que els agents aportadors d'aquests animals han estat bàsicamentels grups humans, que han deixat diferents elements indicadors de la seva activita tentre els quals destaquem la presència d'estries relacionades amb l'extracció d ecarn, punts d'impacte sobre les diàfisis dels ossos llargs, i traces de cremació sobr eun important nombre de restes . Interpretem tots aquests atributs com a indicador sd'una manipulació intensa de les restes dels animals per part dels grups humans .

EL JACIMENT DEL PALEOLÍTIC MITJÀ DE LA ROCA DELS BOUS

1 1

Malgrat l'extrem grau de fragmentació observat creiem que hi ha un asobrerepresentació de les regions anatòmiques més riques en nutrients, co mpoden ser les extremitats superiors dels membres apendiculars . Pel que fa aaltres regions com el crani o l'esquelet axial, si bé és cert que en el cas del sanimals de talla mitjana com la cabra hi són representades, en els animals d etalla gran (èquids i cérvol) gairebé no tenen representació.

DINÀMICA DE LES OCUPACIONS

Els diversos elements que hem descrit anteriorment ens permeten avança runa sèrie d'hipòtesis sobre la dinàmica de funcionament de l'ocupació human aa l'abric de la Roca dels Bous . Malgrat l'escassa extensió que abraça la zonaexcavada, creiem que hi ha un conjunt de variables que s'hi repeteixen .Aquestes són les següents :

L'extensió del conjunt del material arqueològic propi de cada ocupació e slimita a àrees reduïdes, sense que aquestes sobrepassin els 25 m 2 .A totes les ocupacions hi ha una única estructura de combustió que actu acom a element jerarquitzador de l'espai, al voltant de la qual es distribueix e l

gruix del material arqueològic .Les activitats documentades (sense que de moment se n'hagi fet l'anàlisi tra-ceològica) estan vinculades a les tasques bàsiques de subsistència d'aqueste scomunitats, com poden ser el tractament dels animals aportats a l'assenta-ment i la realització d'instrumental lític .Dins l'àrea ocupada no s'observa una repartició diferencial de les reste sarqueològiques que ens permeti parlar de la presència d'àrees on es faci nactivitats específiques, i el conjunt del material arqueològic de manera dis-

persa, al voltant dels fogars . Malgrat això, és possible que a la UA S1 e sdocumenti la presència d'una zona vinculada amb l'explotació dels blocs dematèria primera aportats a l'abric .Entre els materials aportats, no s'hi observa la presència de materials al . lòc-tons, sinó que tots procedeixen de l'entorn immediat del jaciment .L'escassetat del nombre de bases naturals aportades i tallades al jaciment ,com també la seva mida reduïda i el fet que possiblement aquestes hagi nestat aportades en un estat inicial de configuració (nuclis preparats o morfo-logies adaptables al mode d'explotació com per exemple grans ascles), en sindiquen que l'ocupació era preconcebuda com de curta durada .Coincidint amb el punt anterior, les restes faunístiques semblen indicar qu eel nombre de exemplars consumits a cada ocupació és molt baix, i que éspossible que els animals també hagin estat introduïts de manera fragmentad a

i selectiva.Les característiques descrites aquí per a les restes lítiques i òssies, juntamen tamb el gruix de les unitats arqueològiques (no superior als 3 centímetres) ,semblen avalar la hipòtesi que aquestes unitats es puguin considerar com asòls d'ocupació, tal com han estat descrits (Villa, 1976) .

12

JORGE MARTÍNEZ, XAVIER TERRADAS, RAFAEL MOR A

Aquests elements semblen indicar que les ocupacions humanes a la Roc adels Bous eren puntuals o de curta durada, i demostren que aquests grups dis-posaven d'un ampli coneixement del medi físic i dels seus recursos, ja que n'a-dequaven l'explotació al caràcter de l'ocupació . Possiblement, la situaci óestratègica de l'assentament (uns metres per sobre del riu Segre, en un pa sestret, amb un control visual d'una àmplia regió on s'instal . len diferents biò-tops i amb un ampli espectre d'espècies animals i vegetals a l'abast) faria d'a-quest lloc un punt referencial dins dels moviments dels grups humans del pleis-tocè superior en aquesta zona .

A partir de les característiques del conjunt arqueològic d'aquest jacimen tcreiem que aquest devia ser ocupat per grups reduïts, molt puntualment i reite-radament . La selecció de l'abric per als assentaments humans com també l aseva situació devia respondre a una estratègia de subsistència fonamentada enuna àmplia mobilitat d'aquests grups humans, compostos per pocs individus ,aprofitant el riu Segre com a via natural que permetia l'accés tant a la plana de lSegrià com a les valls pre-pirinenques .

Com és habitual en els jaciments d'aquestes cronologies, no s'hi ha docu-mentat cap mena d'evidència que permeti parlar d'una explotació econòmic adels recursos fluvials, com ara la pesca.

La Roca dels Bous demostra que l'ocupació humana de les valls pre-piri-nenques durant el paleolític mitjà va ser, possiblement, força intensa .Corrobora aquest fet també la presència d'altres jaciments cronoculturalmen tsimilars, com són la cova de l'Estret de Tragó (Os de Balaguer, Noguera)(Mora et al ., 1992) la cova dels Muricecs (Llimiana, Pallars Jussà), la cova del sMoros (Gabasa) i la cova de la Fuente del Trucho (Colungo) (Utrilla, 1992) ala província d'Osca i, més allunyades, la Cova 120 (Agustí et al . 1991) i l acova dels Ermitons (Sales de Llierca, Garrotxa) (Maroto, 1986) .

Finalment, volem destacar que el marc radiomètric en el qual s'insereixen le socupacions amb datacions absolutes de la Roca dels Bous incideix sobre un del sproblemes més interessants dins la recerca que es fa en l'àmbit de l'evolució bio-cultural de les comunitats humanes, com és la transició del paleolític mitjà a lsuperior. En aquest sentit, s'haurà de considerar la presència en aquest jacimen td'ocupacions humanes amb indústries atribuibles al paleolític mitjà més moder-nes que la UA R3 (38,8 ± 1,2 Kyrs BP) a l'hora de valorar i discutir el tipus d ecanvi que es va produir en aquest moment al nord-est de la península Ibèrica .

EL JACIMENT DEL PALEOLÍTIC MITJÀ DE LA ROCA DELS BOUS

1 3

BIBLIOGRAFIA

AGUSTÍ, B . [et al .] «La Cova 120, parada de caçadors-recol . lectors del paleolí-tic mitjà» . Cypsela, IX [Girona] (1991), p . 7-20 .

BOEDA, E . ; GENESTE, J .M. i MEINEN, L . «Identification de chaïnes opératoire slithiques du Paléolithique ancien et moyen» . Paléo, 2 (1990), p . 43-80 .

CANAL, J . [et al .] Catalunya Paleolítica . Girona : Patronat Eiximenis, 1989 .JORDÀ [et al .] «Dos modelos de formación de depósitos arqueológicos del pre-

Pirineo del Nordeste de la Península Ibérica : la Roca deis Bous y la Cova de lEstret de Tragó». 2' Reunión Nacional de Geoarqueología . [Madrid](Diciembre 1992) . [En premsa ]

MAROTO, J . «Unjaciment prehistòric al - interior del massís de l'Alta Garrotxa :la cova dels Ermitons» . Vitrina [Olot] (1986), núm . 1, p . 37-48 .

MARTÍNEZ, J . «El yacimiento de Paleolítico medio de la Roca deis Bous» . IVCurso de Geoarqueología : Pleistoceno y Paleolítico del Nordeste de l aPenínsula Ibérica [Lleida] (1991) .

MORA, R . «El Paleolítico Medio en Catalunya» . Universitat de Barcelona,1988 . [Tesi doctoral inèdita]

MORA, R . «Aproximación a los procesos de trabajo en el Paleolítico Medi ocatalán» . A MOURE, A . [ed .] . Elefantes, ciervos y ovicaprinos. Economía yaprovechamiento del medio en la Prehistoria de España y Portugal.Santander : 1992 p . 97-116 .

MORA, R . [et al .] «Primera aproximación al estudio de las ocupaciones huma-nas de la cova de l'Estret de Tragó (Ós de Balaguer, Lleida)» . En UTRILLA ,P. [coord .] : Aragón/litoral Mediterráneo. Intercambios Culturales durant ela Prehistoria . Zaragoza . 1992 . p . 97-105 .

SOLER, N . ; TERRADAS, X . ; MAROTO, J . i PLANA, C . «Le silex,et les autre smatières premières au Paléolithique Moyen et Supérieur au Nord-Est de l aCatalogne» . A SERONIE-VIVIEN, M .R. i LENOIR, M . [ed .] . Le silex . De sagenèse à l 'outil. 1990 . p . 453-460 . (Cahiers du Quaternaire ; 17) .

SUNYER, E. «Un nuevo yacimiento musteriense en Cataluña» . Géologie de sPays Catalans . 1973 . p .1-12 .

TERRADAS, X . ; MORA, R . ; MARTÍNEZ, J . i CASELLAS, S. «La Roca deis Bou sen el contexto de la transición Paleolítico Medio-Superior en el Noreste de l aPenínsula Ibérica» . El origen del hombre moderno en el suroeste de Europa .Madrid, octubre 1991 . [En premsa ]

UTRILLA, P . «Aragón/Litoral Mediterráneo, relaciones durante el Paleolítico» .A UTRILLA, P. [coord .] Aragón/litoral Mediterráneo . Intercambios Cul-turales durante la Prehistoria . Zaragoza . 1992 . p . 9-35 .

VILLA, P. «Sois et niveaux d'habitat du Paléolithique Inférieur en Europe et auProche-Orient» . A COMBIER, J . (dir.) L'évolution de 1'Acheuléen enEurope . IX Congrés UISPP. 1976 . p. 139-155 .

Les darreres excavacionsal Roc del Migdia(Vilanova de Sau, Osona) :estat de la qüestió i noves perspectivesERRIKARTA-IMANOL YLL 1 AGUIRRE, JOHN WATSON ,MIGUEL ÁNGEL PAZ 1 MARTÍNEZ

INTRODUCCIÓ

El jaciment del Roc del Migdia, situat al terme de Vilanova de Sau (Osona) ,és un jaciment important per conéixer la transició del paleolític superior a lneolític als Països Catalans . Si bé ja són prou conegudes algunes de les seve scaracterístiques i troballes més singulars (M .A. Paz i A . Vila, 1988 ; M.A. Paz etal ., 1991; E .I . Yll et al., 1991 ; Watson et al ., 1992), es fa necessari un nou apro -pament partint dels resultats de les darreres campanyes (de 1989 a 1991) i l areinterpretació de la dinàmica estratigràfica i ocupacional de 1' abric .

Es tracta d' un jaciment d' una gran extensió, de més de 200 metres quadrats ,on l'àrea excavada, durant el total de vuit campanyes arqueològiques portades aterme, ocupa uns 70 metres quadrats .

METODOLOGIA DE L'EXCAVACIÓ

A l'hora d'excavar, les finalitats són dues : en primer lloc delimitar bé lescapes, les estructures i les intrusions, i en segon lloc localitzar correctament lestroballes dins l'estratigrafia delimitada .

Durant les campanyes anteriors a la del 1989 al Roc del Migdia, excavant e nextensió, es varen localitzar bé les troballes dins l'espai, mitjançant el sistem ade coordenades cartesianes i registrant fins i tot els carbons més petits, però e ncanvi no es va aconseguir, en general, fer-hi una bona delimitació estratigràfica .Les raons són diverses, però entre aquestes es pot esmentar la manca d' una tècni -ca per superar la natura polsosa dels sediments i una consegüent manca d'apre-

16

ERRIKARTA-IMANOL YLL, JOHN WATSON, MIGUEL ÁNGEL PAZ

ciació de la complexitat, creixent a mesura que es baixava, de l' estratigrafia .Una de les principals dificultats consistia en la conservació del perfil estra -

tigràfic durant el procés d'excavació i especialment d'una campanya a l'altra .Ja des de les primeres campanyes es va intentar de consolidar-lo amb diverso sproductes i finalment va ser el làtex el que ens va donar millors resultats . L'en -sorrament durant el procés d'excavació s'ha pogut evitar finalment mitjançan tuna tècnica d'humidificació constant que, a més, ens ha permès diferencia rmolt els colors dels sediments . Això va permetre també aïllar pous i intrusion sque fins aleshores havien passat desapercebuts .

Es va decidir, doncs, a partir del 1989, l'excavació de diverses cales estra -tigràfiques (vegeu la figura 1) que poguessin aclarir la dinàmica sedimentàri adel jaciment, començant amb la neteja del sondeig ja fet al quadre I9 l'an y1981 .

Al mateix temps, es va començar a excavar per unitats en comptes de le stalles emprades fins l'any 1988, sobretot per tal de situar bé dins l'estratigra-fia els objectes no coordenats .

Quant a la recuperació dels materials, s'ha de dir que durant el procé sd'excavació s'han coordenat tots els objectes, inclosos els carbons . Després ,el sediment de cada unitat es garbella al jaciment amb una malla de 5mil•límetres . Quan la unitat es considera lliure de contaminació, el sediment fique passa pel garbell és portat al laboratori on es fa una flotació amb una mall ade 0,2 mil•límetres i posteriorment es garbella amb aigua mitjançant un amalla d' 1 mil . límetre .

Fig. 1 . Planta del jaciment amb la quadrícula i les àrees d'excavació correspo -nents a les campanyes de 1989 a 1991 . (El nord assenyalat és el nord relatiu uti-litzat durant totes les campanyes i coincideix aproximadament amb l'oes t

geogràfic .)

LES DARRERES EXCAVACIONS AL Roc DEL MIGDIA

1 7

ESTRATIGRAFI A

L'estratigrafia descoberta fins ara es pot dividir en tres blocs importants . Elprimer, l'estrat I, inclourà tots els nivells posteriors a 1' epipaleol ític . Els nivell sepipaleolítics es repartiran entre l'estrat Ii i l'estrat III segons la seva relació am buna ruptura sedimentològica visible al' àrea D .

ÀREES A I B

En aquestes àrees disposem, de moment, d'un perfil estratigràfic pro uimportant (figura 2) que arriba, sumant les parts excavades durant les primere scampanyes (superiors i en blanc) i durant les campanyes de 1989 a 1991 (infe-riors i detallades), fins una potència de 150 centímetres . Fins al 1988 es disposa-va només d'un esbós estratigràfic molt simplificat on es distingien sis nivell sfonamentals d'alternança entre grisos i vermells .

A partir de l'any 1989 s'han pogut distingir unes altres capes entre els do snivells inferiors : una capa argilosa fina a la base del darrer nivell vermell i una altr adins l'últim nivell gris, el qual es veu format per un seguit de sediments grisos inegres amb fragments cremats, tot damunt una base formada per una terra cremad amolt compactada que forma una mena de planxa d'on es van agafar mostres per adatacions paleomagnètiques . A sota s'ha trobat un nou nivell vermell amb diverse scapes grises . S'ha d' assenyalar la forta baixada de nivells cap al fons del' abric .

A la mateixa figura 2 podem veure la localització de les mostres preses pe rfer les datacions que han proporcionat els resultats següents : a l'estrat II7280±370 BP (UBAR 197), 7950±370 BP (UBAR 198) i 8190±320 BP (UBA R196) ; a l'estrat III 8800±240 BP (UBAR 272) . D'altra banda, sembla que s'hade descartar la datació paleomagnètica de més de 10000 BP, que ja era dubtosaatès que unes altres cinc mostres preses van donar resultats diferents, ara qu etenim la nova datació de 8800 BP.

Mentre que els nivells posteriors a la terra cremada pertanyen a l'estrat II iels nivells bàsicament vermells del sud de l'àrea B són del' estrat III, la transici óentre ambdós estrats no es veu bé en aquesta zona, sobretot com a conseqüènci ade les intrusions .

ÀREES C, E I F

Sota un nivell gris (estrat I/II), el primer nivell de l'estrat III és un nivell ver-mell que es perd al' área F. A sota hi ha una capa grisa a l'est i una capa marrono-sa a l'oest, ambdues damunt una superfície vermella contínua, que abasta tote stres cales . A 1' àrea F, la superfície vermella està tallada per dos pous que ocupengairebé tot el quadre L 15 i es podia veure que hi havia un gruix d'uns 30 centí-metres de nivell vermell amb algunes taques grises a la part inferior, damunt un aescampada de blocs de conglomerat i una superfície vermella clara .

18

ERRIKARTA-IMANOL YLL, JOHN WATSON, MIGUEL ÁNGEL PA Z

Fig . 2 . Secció est de les àrees A i B amb la reconstrucció dels nivells excavats a l1981 i al 1982 (les línies discontínues assenyalen una reconstrucció aproxima -da) : a = situació aproximada de la superfície original; b = superfície desprésde treure la primera capa de terra ; c = superfície del primer sòl gris; d =superfície del sòl vermell ; e = superfície del segon sòl gris ; g = nivell amb data -ció 7280 B P ; h = nivell amb datació 7950 B P; k = nivell amb datació 8190 BP; m = nivell amb datació paleomagnètica > 10000 B P ; n = nivell amb datació8800 B P 1 = vermell; 2 = gris ; 3 = taronja; 4 = argilós ; 5 = blanc; 6 =

caus ; 7 = pedres.

ÀREA D

Ala figura 3 podem veure el perfil oest de l' àrea D . Mentre als quadres K17 iL17 es troba una dinàmica semblant a la de l'àrea F, amb profusió de taques gri-ses damunt uns blocs de conglomerat desfet i una superfície vermella clara am bpendent fort cap al sud, a partir del quadre J17, al centre de la cala, els nivell scomencen a baixar en un fort pendent cap al fons de 1' abric i es troben tot u nseguit de capes grises, amb zones blanques i taronges que semblaven cremades ique recordaven la planxa de l'àrea B . S 'hi observa com s'han perdut els nivell sdel fons de l'abric i que aquest espai s'ha reomplert . En realitat, les capes d edamunt el vessant nord de la convexitat que formen els sediments pugen cap a lsud gairebé fins a la superfície actual, de manera que se sobreposen totes le scapes que es troben damunt el vessant sud. Això implica que algun esdeveni-ment, presumiblement una erosió per aigua, es va emportar tota la part nord d' a-

LES DARRERES EXCAVACIONS AL ROC DEL MIGDIA

1 9

questes últimes i que la depressió resultant es va omplir amb les capes amb pen -dent cap al nord que ara observem i que anomenem estrat II . Les restes de lescapes més antigues formen l'estrat III . Resta per veure si els nivells amb penden tfort cap al nord a les àrees A i B es corresponen amb els de 1' àrea D, encara queun avenç de les dades sedimentològiques (comunicació personal de M . Hoyos)sembla confirmar-ho .

A totes les cales s'ha pogut demostrar la presència de pous que retallen 1'es -tratigrafia original . Aquests pous, que no es van detectar durant les primere scampanyes encara que la seva presència s'assenyala moltes vegades per la dis-tribució dels fragments ceràmics, pertanyen a l'estrat 1 . Tenen un diàmetre queva des dels trenta centímetres fins als dos metres, i són especialment importants ,perla seva potència, el que trobem als quadres J i K de l'àrea B i els de l'àrea D ,especialment afectada per aquestes pertorbacions. Dins aquests pous va naparèixer fragments de ceràmiques, nuclis i fragments de quars, carbons i osso spredominantment de Sus .

La presència d'aquests fragments ceràmics, en uns nivells teòricament mé santics, no es va poder explicar en un principi més que per la suposició d'intru-sions puntuals o pel remenament del sediment per l'acció dels conills o d'altre sanimals, però posteriorment s'ha constatat que alguns, si més no, d'aquest sfragments eren clarament ben estratificats . Fins al moment s'ha pogut analitzar(X . Clop, M. Molist i G . Ribé, 1992) un conjunt de vint-i-vuit fragments cerà-mics corresponents al primer i segon gris (a l'estrat I) i recuperats durant le scampanyes de 1981 i 1982 . El conjunt ceràmic es pot considerar, globalment ,relativament homogeni, dominat per peces fetes a mà, amb l'excepció de do sfragments fets amb torn . Dels fragments fets a mà, se n'individualitzen tre svores, un fragment decorat que presenta tres acanalats i vint-i-dos fragment sinformes . Pel que fa als acabats, hi predominen les superfícies allisades i, en u npercentatge més petit, les polides . Les dimensions dels fragments ens indique nque els vasos devien ser en general de reduïdes dimensions i es pot descartar l apresència de vasos d'emmagatzematge . Segons els autors de les anàlisis amb el selements de què disposem és difícil fer-ne una atribució cronocultural precisa ;l'element decorat ens situa en un moment a l'entorn del bronze final 111, al qua ltambé es pot atribuir en termes generals una bona part de la resta dels material sestudiats . De tota manera, els acabats polits i allisats els trobem en una àmpli acronologia durant la prehistòria recent . En tot cas, precisament aquest fragmen tdecorat sembla pertànyer a un nivell no pertorbat dessota del primer nivell gris ,cosa que significaria que la major part de l'estrat I és del bronze final III com amàxim .

ALTRES MATERIALS RECUPERATS

La fauna

Als estrats II i III, l ' espècie de macromamífer més freqüent al jaciment és el

20


Fig. 3 . Secció oest de 1 'àrea D. 1 = vermell; 2 = gris ; 3 = blanc;4 = conglomerat desfet; 5 = taronja; 6 = negre; 7 = caus; 8 = pedres .

conill (Oryctolagus cuniculus), acompanyat d'algunes restes de cérvol (Cervu selaphus), súids (Sus) i caprins (Capra). En molts casos, les restes de conill esta ncremades . Als pous de l'estrat I destaquen restes de súids .

Pel que fa als micromamífers, els tàxons predominants als estrats II i III só nPitymys i Apodemus, encara que també es constata la presència de Crocidura iArvicola, aquest darrer, al nivell més baix de la seqüència estratigràfica .

Els peixos identificats fins ara (N . Juan-Muns) són de l'estrat II i van ser tro-bats a l'àrea A durant la campanya del 1989, en nivells subjacents al que vadonar una datació de 7950 BP. Les espècies identificades han estat el barb(Barbus sp .), l'anguila (Anguilla anguilla) i Rutilus rutilus, una espècie actual-ment no gaire freqüent als rius catalans, amb un total de tretze restes . Cal desta-

car la presència de quatre vèrtebres de R. rutilus en connexió anatòmica dins l acapa argilosa inferior.

Pel que fa a la malacofauna, als estrats I i III hi ha només dos tàxons de car-gols grans, representats per un sol exemplar d 'Arianta i una gran quantitat derestes de Cepaea nemoralis . S'hi han trobat també diverses espècies de cargol spetits : Xeroplexa monistrolensis, Granopupa granum, Jaminia quadridens iVallonia costata, tots els quals són indicadors d'ambients oberts i secs, per òs'ha de tenir en compte la possibilitat que haguessin caigut des de dalt . Hi hatambé una closca del llimac Testacella haliotidea .

Cepaea nemoralis és una espècie amb polimorfisme genètic pel que fa a le scinc faixes marrons que pot arribar a tenir . Les formes sense faixes o amb faixe sa la part inferior dominen a les zones molt obertes o als boscos densos, mentr eque les formes amb cinc faixes dominen en espais amb herbes o en bosco soberts . S'ha fet un estudi preliminar (S . Archila) de dos nivells del Roc i s'hi h atrobat una diferència estadísticament significativa : el nivell més antic, al' estra tIII, té un lleuger predomini d'espècimens sense faixes a la part superior, mentre

LES DARRERES EXCAVACIONS AL Roc DEL MIGDIA

2 1

que el nivell més recent, a la part superior del' estrat II, té un predomini molt fortd'espècimens amb cinc faixes. Aquest canvi assenyalaria potser una transiciód'un ambient més sec i obert a un altre de més humit i fresc .

Les restes vegetals

Pel que fa als carbons, de moment només s'han pogut determinar els carbon spertanyents a les datacions de radiocarboni . El resultat (M.T. Ros) és que tote sles restes de les datacions de 7280, 7950 i 8190 BP pertanyen a Quercus de tipu scaducifoli, mentre que els carbons de la datació de 8800 BP pertanyen a dife-rents tàxons, entre els quals podem citar : Acer opalus, Acer monspessulanum ,Buxus sempervirens, Rhamnus cathartica/saxatilis, Prunus avium, Prunus sp iSorbus sp . Tot això toma a incidir sobre el possible canvi ambiental detecta tentre els nivells de 8800 i els posteriors .

La major part de les restes paleocarpològiques recuperades pertanyen aCorylus avellana . Les anàlisis preliminars fetes per T . Holden i J . Hather din sun projecte de recuperació de macrorestes vegetals fet a l'Institut d'Arqueo-logia de 1'University College London han proporcionat ja algunes dades . Abanda d'una gran quantitat de restes de Corylus, que ja hem mencionat, s'hantrobat també restes de Prunus spinosa, tant als nivells més antics com als mé srecents . Entre altres restes cal destacar la trobada al' estrat II del' àrea D de due srestes de parènquimes de plantes aquàtiques que recorden Butomus umbellatus(jonc florit), Alisma plantago-aquatica (plantatge d'aigua) o altres espècie ssemblants, que poden indicar un recurs alimentari important fins ara no localit-zat, i d' una espècie de Polygonum, encara no determinada .

Les restes lítiques

Les matèries primeres que formen la indústria lítica del Roc del Migdi as'han mantingut qualitativament, encara que no quantitativa, al llarg de les cam -panyes fetes fins al moment . Mentre que als nivells superiors, corresponents al'estrat I, la matèria primera dominant ha estat el quars (que arriba fins al 80%del total), seguit del sílex, la calcària i les altres, aquests percentatges s'han ana tinvertint, fins que als nivells més antics excavats fins al moment (a l'estrat III) lamatèria primera dominant ha estat el sílex (també amb un 80%, aproximada -ment), seguit del quars, la calcària i les altres . S'ha de dir que encara que lamatèria primera dominant variï d'un nivell a l'altre, les peces retocades sónsempre majoritariàment de sílex .

Pel que fa a la tipologia, a l'estrat més modern, on es troben 110 peces ,dominen les simples, entre les quals són majoria les denticulades, i les escata -des, encara que a causa de l'àmplia cronologia compresa per aquest estrat i le sdiferents pertorbacions existents només poden servir per contrastar-les amb el saltres estrats . A l'estrat II sis peces són simples, seguides de les escatades i les

22


abruptes ; estan representats en total per només deu peces . Finalment, a l'estratIII , on s'han trobat fins al moment nou peces, les escatades són quatre, seguide sper tres simples i dues abruptes ; s'ha d'assenyalar que en aquest darrer estra tnomés una peça retocada (un gratador) no és de sílex .

Les anàlisis icniològiques (A . Rodríguez), encara que també provisionals ,semblen aportar uns resultats més aclaridors de la dinàmica del jaciment . Al'estrat més modern s'han localitzat quinze peces amb traces d'utilització ; al'estrat II, quatre; i a l'estrat III, deu peces (2/3 de les retocades) . Més aclaridorés encara el fet que als nivells superiors quasi totes les peces retocades am bsenyals d'utilització devien servir per treballar 1'os, fet que coincideix amb e lvolum més gran d'ossos treballats trobats ; a l'estrat II les quatre peces trobade shan servit totes per a coses diferents ; i, finalment, a l'estrat III, cinc peces devienservir per treballar la pell, una per carnisseria i dues com a projectils, més une saltres dues no identificables .

L'enterramen t

Un dels aspectes del jaciment del Roc del Migdia que sempre ha estat mé scontrovertit ha estat el del'enterrament .

A partir de les cales estratigràfiques de les darreres campanyes i de les quatr edatacions que s'han fet a les àrees AB, la datació 11520 ± 220 BP (UGRA 117 )atribuïda al' enterrament es feia força improbable .

A la figura 4 podem veure la secció nord de l'àrea A (quadre I9) amb la deli -mitació dels nivells més antics (a l'esquerra) i una reconstrucció dels nivell smés moderns, tallats per la llosa de capçalera de l'enterrament, amb les reste spertanyents al mateix enterrament (a la dreta) . Com podem veure és difícilmentsostenible que els nivells de l'esquerra, amb les datacions que ja hem esmenta t(7280 i 7950 BP) puguin pujar per sobre o igualar el nivell dins el qual es trob ala sepultura . D' altra banda, podem veure com els nivells rics, pertanyents al pri-mer i al segon sòl gris, no arriben a la sepultura i sembla realment que aquest asigui una intrusió posterior. Atesa la presència del fragment ceràmic del bronz efinal III en nivells anteriors al primer sòl gris, la sepultura hauria de ser, doncs ,com a mínim posterior a aquella època .

D'altra banda, cap dels materials que trobem dins l'espai limitat per les llo-ses de l'enterrament no és discordant amb els materials que trobem al primer isegon gris (anomenat i conegut en altres articles com a «sòl T») . Fins i tot dins l amateixa sepultura podem trobar un fragment ceràmic a cinc centímetres de l atíbia dreta i al mateix nivell . Cal assenyalar que van aparèixer dos petits còdol splans amb restes d'ocre que serien els únics objectes diferenciats, encara que l aseva explicació i atribució cronològiques són molt ambigües, i més ara qu es'han trobat altres còdols més grans i pedres amb ocre al primer sòl gris .

A més, l'atribució de la datació coneguda fins ara (11520 BP) al nivell d el'enterrament ha de ser qüestionada per dos motius : primer perquè les mostre sde carbó enviades al laboratori de la Universitat de Granada pera la seva datació

LES DARRERES EXCAVACIONS AL ROC DEL MIGDIA

2 3

Fig. 4 . Secció nord de 1 'àrea A (quadre 19) i reconstrucció dels nivells excavatsal1981 i el 1982 ala mateixa secció 1-11, amb projecció de les troballes coorde -nades provinents de fins a deu centímetres de cada costat de la secció. Cerclesbuits = materials del nivell vermell ; cercles plens grans = materials del primernivell gris ; cercles plens petits = materials de la base del primer nivell gris ;triangles buits = materials corresponents a I 'enterrament; a = situació aproxi-mada de la superficie original; b = superficie després de treure la primera capade terra (20 centímetres cap al nord) ; c = superficie del gris; d = superficie delsòl vermell; f = superficie del nivell vermell excavat al 1988 ; g, h = nivellsdatats a 7280 BP i 7950 BP; p = posició aproximada de la llosa capça-

lera de la tomba; q = enterrament i restes associades .

van ser remeses l'any 1981, és a dir, un any abans que apareguessin les reste shumanes, i en segon lloc, perquè no varen ser agafades del mateix enterrament ,sinó de nivells presumptament associats .

A partir de totes aquestes contradiccions entre les noves dades i l'antig adatació, es va decidir datar un fragment de l'esquelet, concretament una falan-ge, que es va enviar al Svedberg Laboratoriet d'Uppsala pera la seva datació peraccelerador. El resultat va ser de 1560 ± 85 BP (Ua 2550) .

200 - a

b _

c

d

Et•bó-~ _ _o

oac~~~~,,~~,,~

_

f - -• • ~ •~ coó~a-~

• • ` ~ i ` - - _0. . .r • • • • Á~el! . '

i¡_ •

" • ~ p i1

~

Q e nhdí,

eA ee

+

400 -

aao —

9+

24


BIBLIOGRAFI A

CLOP, X. ; MOLIST, M . ; RIBÉ, G . Informe preliminar dels materials ceràmicsdel Roc del Migdia . Osona . 1992 . [Inèdit]

PAZ, M.A. i VILA, A. «El Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Osona) : un jaci-ment mesolític atípic?» . Tribuna d 'Arqueologia, 1987-88. Barcelona : De-partament de Cultura, Generalitat de Catalunya . 1988 . p. 133-144 .

PAZ, M .A . ; WATSON, J . ; RODRÍGUEZ, A ; YLL, E.I . «La dinàmica estratigráficaal Roc del Migdia : funcionament i cronologia» . IX Col . loqui Internaciona ld 'Arqueologia de Puigcerdà . Estat de la investigació sobre el Neolític aCatalunya . Puigcerdà. 1991 . [En premsa ]

PAZ, M .A . ; YLL, E.I ; WATSON, J . Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Osona) :Memòria de les excavacions 1990-91 . 1991 . [Inèdita]

WATSON, J . I PAZ . M.A . Roc del Migdia . Resum anual de la campanya d 'exca-vacions. 1991 . [Inèdita]

YLL E .I . I PAZ, M.A. «Dades paleoambientals al jaciment epipaleolític del Rocdel Migdia (Vilanova de Sau, Osona)» . IX Col. loqui Internaciona ld 'Arqueologia de Puigcerdà . Estat de la investigació sobre el Neolític aCatalunya. Puigcerdà. 1991 . [En premsa]

La intervenció arqueològica d'urgènci aen el jaciment a I'aire lliurede la Rodona (Olot, Garrotxa )GABRIEL ALCALDE, MONTSERRAT BUCH ,JOAQUIM MATEU, ANTONI PALOMO, MARIA SAÑA

El jaciment arqueològic de la Rodona és un assentament a l'aire lliure situa tal pla d'Olot (Garrotxa), en el marge esquerre del riu Fluvià i a una alçària d e420 metres . Actualment es troba a l'interior del nucli urbà d'Olot, en una zon aurbanitzada des del 1984 i que està en procés d'edificació .

Els treballs d'excavació s'hi han desenvolupat entre el 1990 i el 1992 ,seguint l'evolució de la urbanització i l'edificació dels solars . D'aquesta mane-ra el treball de camp s'ha concretat en cinc actuacions d'urgència : el juliol de1990, l'octubre de 1990 i el desembre de 1990, durant les quals es va interveni ren el solar C, els mesos de juliol, agost i setembre de 1991 amb la intervenció e nels solars C i D i l'abril i maig de 1992 en els solars A i B . Aquestes campanye sd'urgència varen ser fetes per encàrrec del Servei d'Arqueologia de la Genera-litat de Catalunya i varen rebre, a més, la col•laboració del Museu Comarcal d ela Garrotxa i de la Diputació de Girona . Aquestes cinc intervencions representa -ren un total de setanta dies de treball de camp amb un equip de persones reduït .

Després de les dues primeres intervencions, consistents la primera en un aprospecció inicial del terreny i la segona en la primera campanya d'excavaci ód' urgència, es constatà que el jaciment de la Rodona ocupava una àrea molt consi-derable . Per raó de la seva gran extensió es feia molt difícil, si no impossible, plan -tejar una excavació en tota la superfície de l'assentament . A més, el tipus i la dis -tribució de les restes arqueològiques conservades no feia raonable una intervenci óa gran escala . Per tot això, i per raó també de la limitació dels recursos econòmics ,es va creure convenient desenvolupar l'excavació del jaciment seguint l'estratègiasegüent, la qual permetia obtenir una bona relació entre inversió i resultats :

a) Fer un mostreig sistemàtic en tots els solars que es trobaven afectats pe rconstruccions imminents, amb una doble finalitat : d'una banda, analitzar l adinàmica estructural i funcional de l'assentament i, de l'altra, delimitar l asuperfície del' ocupació o les ocupacions .

26

G . ALCALDE, M . BUCH, J . MATEU, A . PALOMO, M . SAÑ A

Fig. 1. Part de l'alta conca del Fluvià amb la localització del jacimen tde la Rodona .

b) Fer una excavació en extensió a la zona on s'observin unes pautes signifi -catives, tant a nivell de material arqueològic com de la presència de possible sestructures d'origen antròpic relacionables amb les restes arqueològiques .

Amb aquest objectiu es quadriculà tota l'àrea en quadrats de deu metres d ecostat i dins de cada un d'aquests grans quadres s'excavà un quadre d' 1 x 1metres en l'angle SE. Es va fer, per tant, un mostreig sistemàtic de manerageomètrica, seguint una retícula regular. En la prospecció s'ha excavat, doncs ,una superfície d' 1 metre quadrat per cada 100 metres quadrats, és a dir, l' 1% d el'àrea analitzada . Això ens va permetre d'adonar-nos de la repartició, a nivel lgeneral, de les restes arqueològiques i de concretar els límits del jaciment . Apartir d'aquestes dades, es va seleccionar la zona on hi havia una major concen -tració de restes arqueològiques (solar C) i en aquesta zona s'hi va excavar enextensió una àrea total de 170 metres quadrats .

Segons les dades obtingudes en el mostreig sistemàtic, el jaciment de l aRodona ocupa una àrea de com a mínim 300 metres de llargada i aproximada-ment uns 90 metres d'amplada, que limita pel costat est amb el curs del riuFluvià . L'anàlisi del material arqueològic i la seva repartició espacial i estra-tigràfica, demostren que 1' assentament correspon a un únic moment cronocultu -ral, amb diverses ocupacions breus i successives durant un curt espai de temps .

LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA D ' URGÈNCIA EN EL JACIMENT DE LA RODONA 2 7

Fig. 2 . LaRodona . Solar A, solar B, solar C i solar D .

Fig. 3 . Mètode de mostreig aplicat al solar A .

28


Les restes arqueològiques apareixen a la Rodona en un nivell de potènci areduïda format per llims i argiles . Aquest nivell es troba sota un primer nivell d epotència variable i arqueològicament estèril que en la seva part superior consti -tueix el nivell superficial del jaciment . Per sota el nivell arqueològic hi ha unnivell d'argiles, també de potència variable . Tota la seqüència estratigràfica estroba dipositada sobre una colada basàltica .

El material arqueològic recuperat durant l'excavació està constituït única -ment per indústria lítica, ja que no s'hi han conservat restes faunístiques .

Pel que fa a la distribució espacial s'observen variacions en la densitat d ematerial arqueològic . Tot i que, en general, no hi ha un nombre excessivamentelevat d'efectius per metre quadrat, en tota l'àrea del jaciment hi ha petites con-centracions de material, que podrien indicar la localització d'àrees on s'hi h aviscut i zones perifèriques a aquestes concentracions que contenen poc mate-rial . Un exemple d'aquesta dinàmica és el sector est del solar C on s'ha docu-mentat una concentració, que en quatre metres quadrats passava de més de 20 0coordenats a menys de deu . La poca densitat general d'efectius lítics podriaindicar que es tracta d' ocupacions de curta durada .

Fins ara s'ha recuperat un total de 2 .884 restes lítiques, de les quals un75 % estan tallades en quars, un 19% en sílex i un 5% en altres roques .

L'anàlisi de les matèries primeres ha permès localitzar les fonts d'aprovisio-nament del quars, que es devien trobar a la riera de Riudaura, a un quilòmetre imig de la Rodona, o en els conglomerats de les Tries, a uns cinc-cents metres de ljaciment, zones on també hi ha lidita i quarsita .

La indústria lítica que apareix en el jaciment està caracteritzada perl'explo-tació de quars d'origen local, la qualitat del qual determina directament les dife -rents estratègies de talla que es poden desenvolupar. Aquest tipus de quars e sfractura seguint els plans interns de debilitat, i es produeixen productes sens euna morfologia clara, que tenen superfícies planes i rarament concoïdals .

El mètode de gestió del quars consisteix en l'explotació de còdols de forme sesfèriques o subesfèriques, mitjançant una talla oportunista, aprofitant plan snaturals o bé creats per les extraccions anteriors . Pel que fa al sílex, aquest e spresenta en petits nòduls de gra fi, de formes irregulars, i en alguns casos en pla -quetes de petit gruix . Sobre el sílex es desenvolupa una talla de laminetes unipo -lar o bé d'esclats . Els nuclis hi són presents en una proporció molt reduïda, irepresenten menys de 1' u per cent del total de les restes lítiques.

Pel que fa referència a les categories estructurals, hi ha un predomini del sfragments (vuitanta per cent) i una baixa proporció d'esclats, làmines o lamine -tes (setze per cent), amb una reduïda presència de productes de talla retocat s(dos per cent) i de nuclis (u per cent) .

Entre els productes de talla retocats hi ha una presència majoritària de l'or-dre dels simples, seguida perla dels burins i la dels abruptes .

El grup tipològic més representat és el de les rascadores, seguit pel dels denti -culats, el dels burins, i després el dels raspadors i les làmines amb dors . Es remar-cable el fet que el nombre de burins és superior al doble del nombre de raspadors .

Els resultats de les datacions de carboni 14 fetes amb mostres reduïdes

LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA D ' URGÈNCIA EN EL JACIMENT DE L A RODONA 2 9

d' uns pocs carbons localitzats en el jaciment se situen entre el 2365 + 65 BP i e l1070 + 80 BP, dates que ens indiquen que, amb tota seguretat, no corresponen ala cronologia del jaciment .

L'atribució cronocultural del jaciment arqueològic de la Rodona present adificultats .

En la indústria lítica predomina la talla de quars i els productes de talla reto-cats'són molt poc nombrosos . En el NE de Catalunya es produeix durant e lpaleolític superior un canvi radical respecte a moments anteriors pel que f areferència a les matèries primeres tallades i el sílex s'hi troba present en propor-cions elevades ; aquesta tradició es perd a 1'epipaleolític en què es retorna a l atalla de matèries primeres locals (Soler, Terradas, Maroto i Plana, 1990) . Enl'estat actual de coneixements, el 75 per cent de la indústria de la Rodona tallad aen quars semblava que feia difícil establir un paral . lel entre aquest jaciment ialtres del paleolític superior del NE de Catalunya i l'acostava als jaciment smesolítics d'aquesta àrea (Carbonell i altres, 1985 ; Paz i Vila, 1988 ; Terradas ialtres, 1992) .

Tecnològicament es fa difícil la comparació de la indústria lítica de l aRodona ja que la talla es fa principalment sobre quars d'origen local . Tipolò-gicament, el nombre d'efectius és molt reduït, però constitueix l'únic criteri quepodem utilitzar per a la seva comparació, si bé no s'adiu amb unes primere sapreciacions que es podrien fer a partir de les característiques de les matèrie sprimeres tallades .

Entre els productes de talla retocats hi ha una presència relativament impor-tant de burins. Segons els treballs de Narcís Soler, que ha estudiat nombroso sjaciments del paleolític superior del NE de Catalunya, aquestes peces podrie nrelacionar-se tipològicament amb els materials de Bruguera o Cal Coix qu eSoler situa cronològicament a 1'aurinyacià (Soler, 1983 i 1991) . El tipus d enuclis i la composició de les classes tipològiques, com també les característi-ques de l'emplaçament de l'assentament, podrien no desdir d'aquesta atribuci ócronocultural .

La Rodona devia ser un assentament situat en un punt sense una especia lvisibilitat, amb un camp de visió respecte a l'entorn circumdant limitat pel fetque es trobava al fons d'una vall, però que es beneficiava d'una àmplia insola -ció, de la seva situació al costat d'un curs d'aigua i de la proximitat als estanys iels aiguamolls que existien en aquells moments a la regió, factors que devie npropiciar l'elecció d'aquesta zona per a l'assentament . Cronoculturalment, apartir de les dades que tenim en aquests moments, l'ocupació de la Rodona e spodria situar en el paleolític superior antic .

30


BIBLIOGRAFI A

CARBONELL, E . [et al .] Sota Palou . Un centre d ' intervenció prehistòrica post -glaciar a l'aire lliure . Girona : Centre d'Investigacions Arqueològiques ,1985 . (Sèrie Monográfica ; 5)

PAZ, M.A . ; VILA, A. «El Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Osona) : unjacimentmesolític atípic?» . Tribuna d'Arqueologia 1987-1988 . Barcelona : Depar-tament de Cultura. 1988 . p . 133-143 .

SOLER, N . ; TERRADAS, X . ; MAROTO, J . I PLANA, C . «Le silex et les autresmatières premières au Paleolithique moyen et supérieur au Nord-Est de l aCatalogne» . Le silex, de sa genese à 1'outil . 1990 . p . 453-460 . (Cahiers duQuaternarie ; 17 )

SOLER, N. «El jaciment paleolític de cal Coix (Maçanet de la Selva)» . Annalsde l 'Institut d 'Estudis Gironins . [Girona] (1983) . XXVI, p . 23-44 .

SOLER, N . «El jaciment del Paleolític superior de Bruguera (Llagostera, e lGironès)» . Cypsela (1991), núm . 9, p . 23-44 .

TERRADAS, X . ; MORA, R . ; PLANA, C . ; PARPAL, A . I MARTÍNEZ, J . «Estudiopreliminar de las ocupaciones del yacimiento al aire libre de la Font del Ros(Berga, Barcelona)» . Aragón /Litoral mediterráneo . Intercambios cultura -les durante la prehistoria . Zaragoza: Institución Fernando el Católico ,1992 . p. 285-296 .

Excavacions arqueològiques 1991-1992

a la Bòbila Madurell-Mas Duran

(Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental )

ANNA BORDAS, JAUME DÍAZ, ROSER POU ,ALBERT PARPAL, ARACELI MARTÍN

El jaciment de la Bòbila Madurell se situa al terme municipal de Sant Quirzedel Vallès (Vallès Occidental) en uns terrenys que formaven part del Ma sDuran, encara existent . Tota aquesta zona pertany a un gran paratge arqueològi cde més de trenta hectàrees que va començar a ésser excavat al 1921 i en el qua ls'han fet diferents intervencions arqueològiques durant aquest temps . Amb lanostra campanya d'excavacions s'ha posat punt final als treballs que havien derecuperar les restes arqueològiques afectades per un gran projecte urbanístic .

La campanya 1991/1992 es va centrar sobre l'àrea arqueològica detectad aper l'equip de la intervenció urgent de 1987-1988 (Martín et al ., 1988), quequeda limitada al nord i a l'oest pel torrent de la Taula Rodona o de les Mo-risques, al sud per l'actual camí d'accés a la Bòbila Madurell i al' est per l'auto-pista A-18 (sector B del paratge arqueològic) . Per a la planificació de les exca-vacions de les diferents estructures es va tenir en compte la divisió en carrers iilles del projecte urbanístic que es desenvolupa en aquesta zona . Així, els vesti-gis descoberts han estat anomenats pel número del carrer (7, 8, 9, 10, 11) i de le silles (G, H, I, J, K, M), seguits pel número d'ordre de la troballa (figura 1) .

Els rebaixos de la capa vegetal van ser controlats majoritàriament pe rEulàlia Barrasetes des de 1'11 de març de 1991 i van ser finançats íntegramen tpels promotors . Un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ,dirigit per Anna Bordas i Jaume Díaz, amb el suport a la direcció d'Alber tParpal, de Montserrat Buch i de Roser Pou, i coordinat per Rafael Mora iAraceli Martín, portà a terme l'excavació de les estructures prehistòriques de sdel 15 d'abril de 1991 al 31 de juliol de 1992 . Aquests treballs van ser finançatsal cinquanta per cent pels promotors i la Generalitat, bé mitjançant el Serve id'Arqueologia, bé amb un pla d'ocupació, derivat del conveni INEM-Ge-neralitat (departaments de Treball i Cultura) de 1991, que es realitzà entre el 15

32

A. BORDAS, J . DÍAZ, R . Pou, A . PARPAL, A . MARTÍN

Fig . 1 . Plànol de l'àrea excavada amb les estructures prehistòriques de lescampanyes 1991/1992 .

de juliol de 1991 i el 15 de gener de 1992 . Posteriorment, se signà un conveniespecífic amb la UAB .

Para l . lelament a les excavacions, Lluís Sant del Servei d'Arqueologia va ferun registre topogràfic i Albert Parpal, un tractament informàtic de la documen-tació gràfica .

Així mateix, es va reproduir una llar neolítica sota la direcció de RamonLópez, del Centre de Restauració de Béns Mobles, institució que també vacol . laborar en els treballs de consolidació i restauració dels materials arqueolò -gics fets per la cooperativa ECRA . També s'han iniciat els estudis faunístics ,fets per Maria Saña, els antropològics, per la doctora Elisenda Vives, els car-pològics, per Vicente López, etc .

Tots aquests estudis estan en curs i les dades de què disposem encara no só ndefinitives .

El total d'estructures excavades a la campanya 1991/1992 ha estat de 103 :

EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES A LA BÒBILA MADURELL-MAS DURAN

33

Estructures d'habitació 2Estructures indeterminades 1Fosses 67Sepultures 32Llars 1

Hem considerat més adient limitar-nos, en aquesta tribuna, a fer un avanç d eles dades procedents d'aquesta campanya . El discurs serà bàsicament descripti ui només avançarem algunes hipòtesis de treball, que haurem de contrastar am bl'estudi minuciós de tot el registre, punt de partida de futurs treballs de recerca .

ESTRUCTURES D 'HABITACIÓ

En el transcurs d'aquesta campanya es van descobrir dues estructures d ' ha-bitació, anomenades C.11 i C .1, que es presentaven sota la forma de gran sdepressions excavades al subsòl (argiles carbonatades) . Al seu interior es va nindividualitzar diferents nivells d'ocupació amb una estructuració interna d el'espai .

Les formes i el tipus de prensió que presenten les restes ceràmiques d'amb-dues estructures (vasos de dimensions grans o mitjanes amb aplicacions de cor -dons i mugrons superposats) ens porta a situar-les cronològicament dins de lneolític final, concretament dins del grup Veraza . Aquesta atribució cronològi-ca haurà de ser contrastada amb datacions absolutes .

Estructura d 'habitació C.1 1

Se situava al carrer 11 i era de planta ovalada amb uns eixos de vuit metre s(N/S) per sis metres i mig (E/W) i una superfície aproximada de cinquantametres quadrats . Presentava una secció de parets irregularment convexes, am bla base aplanada . La profunditat màxima és de 85 centímetres . S'hi van poderdeterminar dos nivells de reompliment diferenciats que s'associaven a dues uni-tats arqueològiques : H.2 i H .3 . (figura 2) . La unitat arqueològica H .2 ocupavauna superfície aproximada de trenta metres quadrats, mentre que l'H .3 ocupavauns cinquanta metres quadrats . Aquesta última es trobava malmesa a la meita tsud per l'ocupació H .2 .

A cadascun dels nivells es va evidenciar una estructuració interna de l'espaicomposta per llars, estructures de sosteniment, fosses i agrupacions de pedres . Eltotal d'objectes coordenats a la unitat H .2 és de 3 .889, i a l'H .3 és de 2 .027 . A totesdues hi ha un predomini de les bases naturals (BNA), seguides per les restes líti -ques que formen part de la cadena operativa lítica (figura 3), per úlltimt hi trobe mles restes ceràmiques . Pel que fa a les restes faunístiques, hi ha un predomini del sBos taurus en els dos nivells . El major nombre de restes d'aquesta espècie a l'H . 3no reflecteix un augment en el nombre d'individus representats (quatre a l'H.2 itresa l'H.3) sinó que respon al'existència d' un bou en connexió anatòmica .

34

A . BORDAS, J . DÍAZ, R . POU, A . PARPAL, A . MARTÍ N

A 50 centímetres d'aquesta estructura, se'n va localitzar una altra que s'h aanomenat 11 .7, de dimensions reduïdes (sis metres quadrats) . Es de planta ova-lada i té una fondària màxima de 35 centímetres . Cronològicament se situa en e lneolític final (grup Veraza) .

Durant el procés d'excavació es van definir dos nivells arqueològics anome-nats A i B , separats per un hiatus estèril que no era uniforme en tota l' estructura .El nivell B conserva una superfície de sis metres quadrats i una potència de vin tcentímetres, mentre que 1'A, per sobre, només es localitza al sector nord i asso-leix una àrea de quatre metres quadrats i un gruix de quinze centímetres . En e lnivell A s'han coordenat un total de 138 objectes i en el nivell B, 463 .

Al nivell B es va excavar una gran concentració de carbons que s'estenia fin sal límit nord de l'estructura . A l'oest i a L'est estava delimitada per dues petite sagrupacions de pedres, la primera de les quals s'associava a una taca de carbon si terra rubefactada .

Les restes faunístiques recuperades es concentren en el nivell B i mostren u npredomini absolut de Bos taurus . Les parts del cos representades d'aquesta es-pècie corresponen majoritàriament a les extremitats, tant anteriors com poste-riors . Destaca la presència de dos cranis sencers, un a cada nivell, i la manc ad'alteracions degudes al' acció del foc en la superfície dels ossos .

La funció d'aquesta estructura és de difícil interpretació en el moment actua ldels estudis . Les restes materials hi són escasses i poc aclaridores en aquest sentit .

Estructura d'habitació C.I .

A l'angle NE de l'illa G es localitzà una estructura de forma ovalada mol tirregular, excavada al subsòl amb una secció de parets irregularment convexes iuna base que presentava desnivells considerables . Ocupava una superfície apro-ximada de 40 metres quadrats amb uns eixos N/S i E/W de sis i set metres res-pectivament . La fondària màxima era de 90 centímetres a la meitat nord i 170centímetres al sud . Al seu interior es van identificar diversos reompliments .Amb l'estudi del comportament del registre arqueològic hem pogut determina r1' existència de dues unitats arqueològiques : C .1 .1 i C.1 .2 .

La unitat arqueològica C.1 .1 . era la més moderna i tenia una superfície d etrenta-sis metres quadrats, aproximadament . Per sota d'aquesta es trobava l aunitat arqueològica C .1 .2, separada en alguns casos per una franja de sedimen testèril d'uns deu centímetres, i en altres destruïda, en part, per algunes de le sestructures de la unitat superior, o pel pendent de la unitat C .1 .1 . La seva plantaera molt irregular, amb una superfície aproximada de trenta metres quadrats .

Les dues unitats presentaven també una estructuració interna amb llar, fos -ses i cubetes . Les llars se situaven al perímetre de l'estructura, fet que n'accen-tuava la morfologia irregular .

El total d'objectes coordenats a la C .1 .1 és de 3 .340 i a la C .1 .2, de 1 .495 . L arepartició general del material té les mateixes característiques que a l'estructurad'habitació C.11, domini de les restes lítiques (majoritàriament BNA) seguide sde les restes ceràmiques (fig . 3) . Les restes faunístiques de les dues unitats enca-


3 5

,4\~~~~~~~~ N1%

~1~lNà`au~'

=

n : . Argllea freno.

=lArpas» carbonatados

=3 ñrglles quatemAdes am bIveAS de corplomere tArglba taronges

Fig. 2 . Planta del nivell H.3 de l'estructura C.11 i estratigrafia d'aquestaestructura .

Fig. 3. Cadena operativa lítica de les estructures d'habitació C.11 i C.1 . BNE.Bases negatives ; BNIG: Bases negatives de primera generació ; BN2G: Base snegatives de segona generació ; BP: Bases positives ; BPF: Basespositives frag -mentades ; BPI: Bases positives Informes; BP2G: Bases positives de segona

generació.

-0 -Ríl~0

0 010

M.,1sr0~ BN e

BN1G

BP I

BN2G

L I B P

® BP2G

® EPF

50%

25%

0%H .2

C .11

H .3 2Ci . 1

1

100 %

75%

36

A. BORDAS, J . DÍAZ, R . POU, A . PARPAL, A . MARTÍN

ra estan en estudi . Per sota de la unitat arqueològica C.1 .2 es van localitzar duesconcentracions de material separades d'aquella per una franja de sediment estè-ril de vint centímetres . Una ocupava una àrea de nou metres quadrats i s'asso-ciava a una possible estructura de combustió de planta circular d'uns 100 centí-metres de diàmetre i 30 de fondària . L'altra, situada vint centímetres per sota d el'anterior i a l'extrem sud de l'estructura, ocupava una zona de cinc metres qua-drats amb una potència de trenta centímetres .

DESCRIPCIÓ MORFOLÒGICA I FUNCIONAL DE LES FOSSE S

Si bé en treballs anteriors s'havien descrit les fosses i les cubetes dins de le sestructures d'habitació (Martín et al ., 1988), en aquesta campanya hem preferi treservar el terme estructura d'habitació per a les grans depressions excavade sque hem descrita l'apartat anterior. Les fosses, les hem considerades a part, tot ique algunes tenen relació evident amb virtuals cabanes desaparegudes . El term ecubeta, més funcional, l'hem inclòs morfològicament dins el grup de les fosses ,al'espera d' una futura precisió .

Durant les intervencions de 1991/1992 s'han excavat un total de 67 fosse sque abasten una cronologia que va des del neolític mitjà recent fins al bronz efinal /primera edat del ferro.

Aquests grups cronològics presenten característiques morfològiques con-

cretes que es passen a descriure a continuació (figura 4) .

Grup neolític mitjà-recen t

Les fosses d'aquest període presenten bàsicament unes formes més o meny scilíndriques, de parets rectes o convergents amb bases planes o còncaves i un afondària, en la gran majoria dels casos, inferior als cinquanta centímetres .

El material ceràmic associat a aquestes estructures està representat per forme stípiques d'aquest període . Hi ha un predomini de vasos petits i mitjans de forme scarenades (carena baixa) i tulipiformes amb nanses de cinta i tuneliformes . Tambéhi ha formes més grans, com olles ovoides i marmites cilindroides amb nanses decinta i llengüetes, respectivament . Les decoracions incises, ben representades e naquest jaciment, es dibuixen especialment sobre la part superior de la cara interna deformes obertes tipus copes, relacionades amb el grup Chassey (Llongueras et al . ,1981 i 1986; Martín i Tamís, 1991) . En la fossa M.3 s'ha trobat un fragment de cerà-mica raspallada molt típica del grup Molinot del Penedès acompanyada de forme sceràmiques del neolític mitjà-recent, que esperem poder datar per radiocarboni .

La indústria lítica, sobre sílex, mostra un predomini de la talla laminar . Le slàmines amb retoc funcional són àmpliament majoritàries, seguides a distànci apels geomètrics (trapezis), els gratadors, les sagetes i els burins . La indústria enos és representada per punxons, agulles, espàtules i plaquetes perforades .

La presència d'abundants molins barquiformes i de restes carpològique sdemostren l'existència de treballs agrícoles .


3 7

CRONOLOGIA

Nre. DE FOSSES

Neolític mitjà recent 30Neolític final 9Bronze 4

Bronze final/primera edat del ferro 7No determinables 7TOTAL 67

NEOLÍTIC MITJA : J .13

NEOLITIC FINAL : 1 .8

DIAMETRE: de 100 a 190 cm

DIAMETRE: de 100 a 240 cmFONDARIA: de 15 a 130 cm

~

FONDARIA: de 10 a 60 cm

BRONZE MITJA / FINAL : J . 5

1

BRONZE FINAL, E . FERRO: K .3

DIAMETRE : de 100 a 150 c mFONDARIA: de 100 a 125 cm

DIAMETRE : de 100 a 190 c mFONDARIA : de 40 a 140 cm

Fig. 4 . Plantes i seccions de lesfosses .

38

A . BORDAS, J . DÍAZ, R. POU, A . PARPAL, A. MARTÍN

Grup neolític fina l

El grau d'arrasament en què s'han trobat aquestes fosses no permet identifi-car-ne sempre la morfologia . Les millors conservades, d'uns 60 centímetres d efondària, presenten parets lleugerament divergents i asimètriques (perfil rectili-ni o curvilini segons els costats) i bases suaument còncaves .

Les restes ceràmiques es componen de grans vasos amb aplicacions dellengüetes i mugrons, en alguns casos superposats . La indústria lítica hi és escass ai s'utilitza un sílex de menor qualitat i també altres materials (quarsita, quars) . L atalla laminar està menys representada i, en canvi, hi trobem un nombre més gra nd'eïnes sobre esclats, com poden ser els gratadors . També s'identificaren frag-ments de molins barquiformes que mostrarien 1' existència d' activitats agrícoles .

Grup bronze

A causa de la poca identitat del material es fa difícil concretar la fase dinsl'edat del bronze . Esperem determinar-ho amb futures datacions .

La morfologia d'aquestes fosses és molt homogènia i de tendència tron-cocònica amb parets convergents rectilínies o corbes, bases planes, i amb unafondària del voltant dels 100 centímetres .

El registre arqueològic que contenen és molt escàs . Les restes ceràmique sens informen de la presència de vasos grans amb base plana i d'altres vaso spetits i mitjans . La indústria lítica és quasi inexistent . S'hi pogueren recuperaralguns fragments de molins barquiformes .

Grup bronzefinal/Primera edatdel ferro

Totes aquestes estructures presenten un perfil similar al descrit anterior -ment, si bé el material arqueològic correspon a aquest altre període. Les basessón irregularment planes i la fondària osci l . la entre els 50 i els 100 centímetre sen la majoria dels casos .

Les restes ceràmiques presenten formes diverses de diferents mides ambvores diferenciades cap a l'exterior, amb bisell intern i decoracions de cordon samb impressions situats a la inflexió entre el coll i la panxa . També es trobenfragments de ceràmiques amb superfícies pentinades, acanalats verticals, algu -nes nanses sobreelevades i peus anulars de diferents mides i alçàries . S'hi iden-tificaren molins barquiformes, com també algunes restes carpològiques .

DISTRIBUCIÓ ESPACIAL 1 INTERPRETACIÓ DE LES FOSSE S

El conjunt de les fosses presenta dos trets característics comuns als diferent speríodes :


39

– Es troben sempre agrupades en conjunts de dues o tres unitats, a poc adistància entre si . Els remuntatges de fragments de ceràmica entre estructures ,separades escassament per un metre (J .13, J .24) mostren que aquestes poden sercontemporànies .

– La fondària és variable i pot respondre a causes diverses :– Un arrasament antròpic del terreny desigual .– Una topografia original amb forts desnivells en el moment de la seva cons-

trucció .Una funció diferent . Això explicaria per què en una distància molt reduïda

(d'un a tres metres) algunes fosses, amb un registre idèntic, presenten une sfondàries de quinze i cent centímetres .

Els vestigis del període neolític mitjà-recent es troben per tota l'extensi óexcavada, si bé amb diferents graus de concentració . A les zones sud i centre(illes M, G i H ), s'hi localitza el nombre més gran d'estructures Fosses i enter-raments segueixen la mateixa dinàmica espacial i ocupen un mateix espai, peròdins d'aquest els trobem separats . Per tot això, considerem que aquestes zone sdevien estar menys vinculades a zones de conreu i més a espais d'habitació . Capal nord (illes I , J i carrer 7 ) les agrupacions de fosses són menys nombroses i estroben més allunyades entre si, sense trobar l'alternança amb enterraments . Lesmés allunyades de la zona central i, en canvi, molt properes a l'antic curs de ltorrent, es podrien relacionar amb zones de conreu .

Les fosses del neolític final se situen majoritàriament a la zona centre (illa I ,carrer 10) . En aquest període es constata la presència de grans estructures d'ha-bitació i de fosses . Les primeres se situen molt a prop de la hipotética zona d'ha-bitació del neolític mitjà recent, mentre que les fosses es troben, en general, mé sal nord, entre l'hàbitat i el curs del torrent, per la qual cosa considerem qu edevien estar possiblement relacionades amb àrees de conreu .

Les fosses del bronze es concentren a l'extrem nord de la zona excavada,molt properes les unes de les altres (illa J) . En aquest període l'ocupació d'a-quest sector és menor, només hi trobem fosses que no estan relacionades ni am bestructures d'habitació ni amb sepultures . Es fa difícil determinar si les seve sfunció i situació estan en relació a l'hàbitat o a la zona de conreu, si bé no deixe nde ser molt properes al curs del torrent .

Si bé les restes trobades del neolític mitjà-recent fins al bronze no ocupen apriori els mateixos espais, les estructures del bronze final/primera edat del ferr oes troben en zones ja ocupades en períodes anteriors (illa G) . Es possible queaquestes pertanyin a una àrea de conreu, tenint en compte que el poblat virtuals'ha situat al sector de Can Feu, a uns 400 metres de distància (Martín et al . ,1988) . Volem remarcar el cas de la fossa K.3 , localitzada a l'extrem nord del' á -rea excavada, la qual ens va permetre descobrir els esquelets en connexió d'u nèquid i un cànid . Troballes similars ja han estat detectades en jaciments d'aques tperíode (Maya, 1992) .

Juntament amb la presència de molins i restes carpològiques, que documen-ten una activitat agrícola, trobem fauna domèstica que ens parla d'una econo-mia ramadera . Aquesta activitat agropastoral s'evidencia en tots els períodes,

40

A. BORDAS, J . DÍAZ, R . POU, A . PARPAL, A . MARTÍ N

però, si bé encara no podem avaluar l'abast i les característiques de l'agricultu-ra, de les restes de macromamífers podem avançar alguns resultats . Si compa-rem les tres espècies faunístiques principals (bòvids, ovicaprins, súids) al llargde tots els períodes veiem com reflecteixen un seguit de trets característics :

— Una estabilitat dels ovicaprins al llarg dels períodes .— Un descens dels bòvids després del neolític final, que arriba a una mínim a

representació al bronze final/primera edat del ferro .— Un augment lent però progressiu dels súids des del neolític mitjà fins al

neolític final, amb una màxima representació a partir del bronze final/primeraedat del ferro (figura 5) .

ENTERRAMENTS

Durant les campanyes 1991/1992 a la Bòbila Madurell s'han descobert iexcavat un total de 32 enterraments situats cronològicament dins del neolític-mitjà-recent, tot i que no descartem que alguns puguin pertànyer al neolí-tic final . L'estudi antropològic de les restes humanes ha permès identificar l apresència de 38 individus, alguns d'ells ínfimament representats (figura 6) .

ESTUDI TIPOLÒGIC DELS SEPULCRES

Davant de l'ampli conjunt estudiat i la diversitat morfològica que presente nhem cregut oportú concretar-ne els diferents tipus morfològics . Per establir le sdiferents tipologies dels sepulcres hem partit bàsicament de la tesi de la doctoraAna M. Muñoz (1965) . Avançarem uns tipus que hauran de ser completats i con -trastats amb l' estudi global de la necròpoli .

Tipus 1 . Sepulcres rectangulars/ovalats simples

Dins d'aquest tipus podem fer dos grups segons presentin cobertura amb llo-ses o no. El fet que en el moment de la trobada no s'hi localitzés cap llosa decobertura no exclou la possibilitat que originàriament n'hi hagués (figura 7) .

1. a. Sepulcres rectangulars/ovalats sense llosa de cobertur a

Equival al tipus 1 del' Ana M. Muñoz, que el defineix com a «simplesfosas» .Els sepulcres estan orientats NE/SW i les seves dimensions varien entre el s

105 centímetres i els 190 centímetres d'eix màxim ; mentre que la fondària, mésuniforme, oscil . la entre els 50 i els 70 centímetres .

1. b. Sepulcres rectangulars/ovalats amb llosa de cobertura

Equival al tipus 2 de l'Ana M. Muñoz que defineix com «fosas cubier-tas por una o más losas» .


4 1

F .a.14-"

1 2

10 -

8 -

8

4

2

MASCULÍ

FEMENÍ INDETERMINAT

-INFANTI L

- MADUR

SUBADULT

I

1 ADULT

INDETERMINA T

Fig. S. Representació de les restes faunístiques del conjunt de les fosses.BOTA : Bos taurus ; OCND: Ovicaprins ND; OVAR: Ovis aries ; CAHI:Caprahircus, SUDO: Sus domesticus ; CEEL : Cervus elaphus ; ORCU: Oryctolagu s

cuniculus ; CAFA : Canis familiaris .

%8 0

5 0

4 0

3 0

2 0

10

0

1LL

JL~_ILI-~I -~®_,,.. .,NEOL. MITJÀ NEOL. FINAL BF / PRIMERA EF

- BOTA OCND CAHI

- BOTA

SUDO BOTA111111111111 1CEEL

CAF A

Fig . 6. Distribució per edats i sexes dels individus enterrats .

42

A . BORDAS, J . DÍAZ, R . Pou, A. PARPAL, A . MARTÍN

Les seves dimensions oscil . len entre els 140 i els 180 centímetres d'ei xmàxim, mentre que la fondària és molt més homogènia, al voltant dels 80 centí -metres . Alguns sepulcres presenten un petit encaix a la seva part superior o nrecolza la llosa, que de vegades apareix acompanyada de petites pedres d ereforçament .

Els tipus 3 i 4 de Muñoz («fosa cubierta por un montón de piedras y fosaovalada con banqueta», respectivament), els considerem com a variants o com-plements de qualsevol dels tipus anteriorment plantejats, atès que encaixos ipedres sobre les tombes s' associen a diferents morfologies i poden dependre de lgrau d'arrasament de les sepultures .

Tipus 2 . Sepulcres circulars

Les dimensions varien entre els 85 i els 170 centímetres de diàmetre . El ssepulcres d'aquest tipus, excavats en aquesta campanya, es trobaven molt arra-sats i conservaven una fondària d'entre els 15 i els 30 centímetres, llevat d'u ncas que arriba als 90 centímetres (figura 7) .

Tipus 3. Estructura circular amb sepulcre central

S'identifiquen a partir d'una estructura circular amb un diàmetre superio rals dos metres que pot estar o no coberta amb pedres . Al centre d'aquesta estruc-tura s'obre un sepulcre de planta circular, secció de parets lleugerament diver-gents i base plana, que assoleix una fondària aproximada d'un metre (figura 7) .

Tipus 4. Estructura quadrangular amb sepulcre latera l

S'inclouen dins d'aquesta tipologia els enterraments amb una estructurasuperior quadrangular, d' uns dos metres de costat, que presenta un sepulcre rec-tangular lateral (obert al costat N/NE en els casos estudiats) amb base plana iuna fondària al voltant d'un metre . A partir de l'estructura interna del sepulcrepodem diferenciar dos subtipus (figura 7) :

4.a. Sepulcre en forma de pou rectangular amb parets rectes vertical s

4.b. Sepulcre de parets divergents excavat lateralment (aquesta excavaciólateral equival al terme «en visera» utilitzat per altres arqueòlegs )

Tipus S. Sepulcre de tendència oval amb cambra inferior absida l

L'únic exemple excavat per nosaltres presenta una estructura superior més o

EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES A LA BÒBILA MADURELL-MAS DURA N

Fig . 7. Tipologia dels sepulcres .

menys ovalada amb secció de parets molt irregulars d'1,30 metres d'eix màxim i

uns 50 centímetres de profunditat . Desenvolupa lateralment una cambra infe-

rior absidal de fins a 70 centímetres de profunditat, oberta cap al costat est un s

65 centímetres (figura 7) .

Tipus 6. Sepulcre amb accés lateral, llosa vertical i cambra de tendència circular

Aquest grup correspon al tipus 8 de la doctora Muñoz, que ella defineix co m«fosa en forma de covacho con losa vertical» (figura 7) .

Per últim, hi ha unes sepultures molt arrasades de difícil classificació per ò

que podrien correspondre als tipus establerts . La majoria contenien un individ u

inhumat infantil, per la qual cosa creiem possible deduir que, en aquests casos ,

es devia tractar de sepulcres petits, simples i de poca fondària .

43

44

A . BORDAS, J . DÍAZ, R. POU, A . PARPAL, A . MARTÍN

TRACTAMENT DEL COS

La majoria dels enterraments presentaven el cos inhumat en connexió anatò -mica, orientat NE/SW, amb el cap mirant a l'est, llevat d'un cas on el cos estav aorientat N/S amb el cap al nord . La posició més habitual és la de decúbit sup íamb les cames semiflexionades i els peus en fase plantar o lateral . Les camesdevien bascular per raons postdeposicionals indistintament cap a la dreta ol'esquerra, mentre que la pelvis restà plana sobre la base de l'estructura . Enalguns casos les cames devien quedar recolzades contra la paret del sepulcre .Generalment, els braços es troben flexionats amb les mans sobre el tronc . For ad'aquesta norma general se situen dos enterraments en els quals els inhumats estrobaven en posició lateral . Descansaven aleatòriament sobre el seu costat dret oesquerre, amb les cames replegades amb posició fetal . Estaven orientatsest/oest . Cal destacar que tots dos corresponien al tipus 2 (sepulcres circulars) ;que els cossos es trobaven arraconats contra el lateral del sepulcre . En altrescasos, els esquelets no apareixien en connexió anatòmica, i els ossos es trobavendispersos a l'interior dels sepulcres i en diferents graus de conservació .

En algunes sepultures, juntament amb l'inhumat en connexió s'ha pogu tdeterminar la presència d'algun fragment d'os que devia correspondre a un altr eindividu, fet que fa pensar en la possibilitat d'una reutilització del sepulcre .Això també explicaria la trobada d'alguns ossos humans abocats a les fosses .

APUNTS SOBRE LA DIFERENCIACIÓ SEXUAL I SÒCIO- ECONÒMICA DELGRUP

En aquest apartat només assenyalem les primeres observacions, a partir d eles quals s'està desenvolupant l 'estudi de les diferenciacions dins del gru phumà. Som conscients que el nombre d'enterraments d'aquesta campany arepresenta només una part del total d'enterraments de la Bòbila Madurell . Elsresultats que s'obtinguin d'aquest treball hauran de ser contrastats amb la rest adel conjunt .

La composició del'aixovar evidencia un seguit de diferències :

– Entre els individus masculins i els femenins. Certs elements mai no s'asso-cien a dones, com ara els nuclis, les destrals i les sagetes . A les dones, se'ls asso -cien els vasos petits, si bé aquests es troben també en alguns enterraments mas -culins . Els vasos mitjans es troben en individus masculins i infantils .

– Entre els individus masculins. Els nuclis, les sagetes i les destrals no es tro -ben en tots els casos, existeixen també enterraments masculins molt pobres . Le sdestrals també apareixen associades a enterraments infantils .

– Entre els individus infantils destaquen els elements d'ornament, sobretot


45

els collarets . Trobem infants amb un aixovar molt ric, fins i tot més ric que e ld'alguns adults i altres en què gairebé és inexistent .

Amb aquestes dades podem observar que existeixen diferències dins de lgrup, i que hi ha un aixovar determinat en funció del sexe i l'edat . Això ens fapensar que segurament estem davant d'un grup humà amb una estructura socia lcomplexa que estableix la divisió sexual .

CONCLUSIONS

La major presència de vestigis correspon al neolític mitjà-recent amb unacoincidència espacial de sepultures i fosses en algunes zones ; la gran quantita td'enterraments i de fosses –la majoria amb una possible funció de sitges–, l adispersió/concentració d'aquestes, les diferències de l'aixovar funerari, la qua -litat del seu mobiliari etc ., fan pensar en una població organitzada que devi adesenvolupar una jerarquització social . Evidentment, les restes estudiades for-men part del poblat i la necròpoli més grans detectats a Catalunya, del grup desepulcres de fossa, «facies Madurell o Vallès», ja que s'estén sobre 28 hectà-rees .

El neolític final ens proporciona les primeres cabanes neolítiques enfonsa -des descobertes a Catalunya, que pertanyen al grup Veraza . Aquesta documen -tació ens informa d'un patró d'assentament diferenciat dels restants períodes id'una prova més de l'ocupació reiterada d'un territori amb curts període sd'abandó, si considerem els diferents hiats entre els seus nivells .

Les estructures de l'edat del bronze i de la del bronze final/primera edat de lferro responen més aviat a assentaments secundaris relacionats possiblemen tamb els poblats detectats en altres zones d'aquest gran paratge arqueològic ,concretament sobre el serrat de can Feu (sector A) .

Els vestigis dels diferents períodes evidencien l'ocupació d'aquest territor ides del neolític mitjà fins ala primera edat del ferro amb períodes d'abandó . Nooblidarem que també s'hi han localitzat altres vestigis d'època clàssica, exca-vats i estudiats per Eulàlia Barrasetas, concretament restes de paviments i mur sde poca entitat del segle I dC, 28 fosses amortitzades, les unes amb material de lsegle I dC i les altres amb restes atribuibles als segles vI i VIII dC, com també u npetit fossat d' aquesta mateixa cronologia )

1 . L'estudi d'aquest horitzó més recent serà publicat pròximament a la revista Arraona.

46

A . BORDAS, J . DÍAZ, R . Pou, A . PARPAL, A . MARTÍ N

BIBLIOGRAFI A

ALAMINOS, A. ; BLANCH, R. M. i LÁZARO, P . «Bòbila Madurell . Su contribu -ción al Neolítico Medio en Cataluña» . Revista de Arqueología [Madrid] ,(desembre de 1991), núm . 128 .

CANALS, A . ; MERCADAL, O. i RIBÉ, G . «El complex arqueològic, BòbilaMadurell-Serrat de Can Feu: Història de la investigació (1921-1987)».Arraona [Sabadell] (1988), núm . 2, p . 9-26 .

LLONGUERAS, M . ; PETIT, M. A. i MARCET, R. «Recientes excavaciones en l aBòbila Madurell (Sant Quirze del Vallès, Barcelona)» . XV C.N.A . Lugo ,1977 (Zaragoza, 1979), p . 253-264 .

LLONGUERAS, M . ; PETIT, M. A. i MARCET, R. «Nouvelles fouilles sur le sit ede la Bòbila Madurell (Sant Quirze del Valles, Barcelona)» Le groupe deVéraza et la fin des temps neolithiques dans le sud de la France et laCatalogne . Narbona, 1977 (Paris 1980), p . 151-153 .

LLONGUERAS, M . ; MARCET, R . ; PETIT, M. A . ; GUILAINE, J . i THOMMERET, Y.«Noves dates de C14 a Catalunya . La Bòbila Madurell (Sant Quirze delVallès, Barcelona)» . Ampurias, (1979-80), núm . 41-42 .

LLONGUERAS, M . ; MARCET, R. i PETIT, M. A . «Excavacions de jacimentsneolítics a la Bóbila Madurell (Sant Quirze del Vallès, Barcelona)» . ElNeolític a Catalunya. Taula Rodona de Montserrat. 1980 . Montserrat : 1981 ,p . 188-190 .

LLONGUERAS, M . ; MARCET, R . i PETIT, M. A. «Cerámica tipus "Chassey" aCatalunya» . El Neolític a Catalunya . Taula Rodona de Montserrat 1980 .Monserrat : 1981, p . 185-193 .

LLONGUERAS, M . ; MARCET . ; R . i PETIT, M. A. «Bóbila Madurell, Sant Quirz edel Vallès» . Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrersanys, Barcelona, 1982, p. 85-87 .

LLONGUERAS, M . ; MARCET, R . i PETIT, M. A. «La cultura catalana de lo sSepulcros de Fosa y su relación con el Chasseense» . Le Néolithique de laFrance . Hommenage à G . Bailloud. Paris, 1986, p . 251-258 .

MARCET, R. i PETIT, M. A . «Assentaments d'habitació a l'aire lliure de lacomarca del Vallès . Del Neolític al Bronze Final» . Estudios de laAntigüedad. [Bellaterra] (1985), núm . 2, p . 93-133 .

MALUQUER, J . «La cultura neolítica del Vallès en el marco de la Prehistoria de lOccidente Mediterráneo» . Arraona [Sabadell] (1950), núm . 1-2, p . 61-75 .

MARTÍN, A . «De la cultura de los "Sepulcros de Fosa" al grupo de "Veraza" enel Vallès» . Estudios de la Antigüedad [Bellaterra], (1985), núm . 2, p . 3-57 .

MARTÍN, A . ; MIRET, J . ; BLANCH, R. M . ; ALIAGA, S . ; ENRICH, R . ; COLOMER,S . ; ALBIZURI, S . i BOSCH, J . «Campanya d'excavacions arqueològique s1987-1988 al jaciment de la Bòbila Madurell-Can Feu (Sant Quirze de lVallès, Vallès Occidental)» . Arraona [Sabadell] (1988), p . 9-23 .

MARTÍN, A . «La economía de producción a lo largo del Neolítico en Cataluña» .Elefantes, Ciervos y Ovicaprinos . Universidad de Cantabria, 1992, p . 203 -228 .


47

MARTÍN, A . ; TARRÚS, J . «Les groupes de 1'horizon Néolithique Moyen catalanet ses rapports avec le Chasséen» . Identité du Chasséen, Actes du ColloqueInternational de Nemours 1989. 1991 (Mémoires du Musée de Préhistoired'Íle-de -Fance), núm 4, p . 81-90 .

MAYA, J . L . «Silos de la Primera Edad del Hierro en la Universidad Autónomade Barcelona». Estudios de la Antigüedad. [Bellaterra] (1985), núm . 2, p .147-218 .

MAYA, J . L . «Aprovechamiento del medio y paleoeconomía durante las etapasmetalúrgicas del Nordeste Peninsular» . Elefantes, Ciervos y Ovicaprinos .Universidad de Cantabria, 1992, p . 275-314 .

MUÑOZ, A. M. «La cultura neolítica catalana de los Sepulcros de Fosa» .Barcelona : Instituto de Arqueología y Prehistoria . Universidad deBarcelona. 1965 . (Publicaciones Eventuales ; 9 )

PONS, E . «Hàbitat i estructures domèstiques a Catalunya», IX Cursetd'Arqueologia . Lleida, 1990 .

RIPOLL, E . ; LLONGUERAS, M. «La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa e nCataluña» ; Ampurias (1963), núm. XXV, p . 1-90 .

SERRA-RÀFOLS, J . de C. «La explotación de la necrópolis neolítica de la Bòbil aMadurell en Sant Quirze de Galliners» . Museo de la Ciudad de Sabadell .(1947), núm . III, p . 57-75 .

Tall Halula (Síria) . Un poblat dels primersagricultors i ramaders del VII mil . lenn ia la vall de l'Eufrate sMIQUEL MOLIST' , JOSEP ANFRUNS- , MERCÈ CATALÀ ,DANIEL HELMER**` , J . MIQUEL FAURA , JOAQUIM MATEU ,ANTONI PALOMO* , MARIA SAÑA' 1 GEORGES WILLCOX

El període de la prehistòria, durant el qual l'home adopta i desenvolupa u ntipus d'economia basat en l'agricultura i la ramaderia, interessa particularmen tals arqueòlegs, donat que marcà l'inici de les primeres societats sedentàries i l abase de les grans civilitzacions posteriors .

L'elecció de les regions del Pròxim Orient per a l'estudi d'aquest fenome nno és casual donat que en aquestes regions es considera el resultat exclusiu d el 'evolució interna de les pròpies poblacions caçadores-reco l . lectores, sense queinfluències externes hagin constituït un factor de transformació . No és estrany,doncs, que des dels anys trenta els arqueòlegs s'hagin preocupat per establir el sconeixements d'aquest fenomen en aquestes regions, especialment les del lle-vant mediterrani . L'evolució de l'arqueologia en els darrers decennis ha sofertun canvi en les seves orientacions en aquesta zona com també en altres indrets ,si bé inicialment es donava prioritat gairebé exclusivament al fet cle saber quan icom es fa la transformació, actualment es focalitza l'establiment del procé sgeneral i s'intenta acostar a les explicacions causals i a les implicacions sòcio-econòmiques .

La regió de l'alta vall de l'Eufrates, a la zona del nord de Síria actual consti-tueix una de les poques regions (conjuntament amb la vall del Jordà i l'oasi d eDamasc) on el dinamisme de les transformacions sòcio-econòmiques i cultural sté un factor pioner respecte a les àrees pròximes . L'estudi durant el decenni del ssetanta dels jaciments de Mureybet i Abu Hureyra van posar les bases d'u nprocés de transformació de caçadors-recol . lectors versus agrícola-ramaders .

* Àrea dePrehistòria . Universitat Autónoma de Barcelona .** Laboratori d'Antropologia . Universitat de Barcelona.*** ERA 17 del CNRS . Institut de Préhistoire Orientale . Jales .

50 MOLIST, ANFRUNS, CATALÀ, HELMER,FAURA, MATEU, PALOMO, SAÑA,WILLCO X

Així sobre la base dels poblats natufians reconeguts en ambdós jaciments s'es-tableix a partir del 10300 BP (que correspon a la fase denominada tradicional -ment PPNA) una transformació que afecta, a nivell econòmic, els primers assa -jos de conreu de cereals i una explotació especialitzada en la caça dels gran sherbívors . Aquesta fase reconeguda essencialment a Mureybet (fases II i III )

comporta al mateix temps l'aparició d'estructures d'hàbitat més complexe samb l'aparició de l'arquitectura (murs veritablement construïts) i el pas de le sunitats d' habitació de tipus circulars i semienterrades a les de planta rectangulari a l'aire lliure . En la fase següent, a partir del 9600 BP, en la fase denominad atradicionalment PPNB, les transformacions guanyen en força, donat que el spoblats presenten progressivament una agricultura cerealística i de llegumino-ses consolidada, les estructures urbanes es fan més complexes amb el desenvo-lupament arquitectònic de les unitats d'habitació (cases pluricel . lulars) i, a lfinal del període, apareixen els primers signes de domesticació animal, essen-cialment de cabres . Aquesta segona fase es documenta inicialment al jacimen tde Mureybet, però posteriorment és abandonada coincidint amb la repres ad'Abu Hureyra. A partir aproximadament dels 8000 BP es té un desconeixe-ment del procés històric de la vall de l'Eufrates, i el coneixement de la formaci ódel substrat de les grans civilitzacions clàssiques (Halaf, Obeid . . .) s'ha de seguirper coneixements d'altres regions més o menys allunyades com el gol fd' Alexandreta o la seqüència de la vall del Balikh .

Després d'haver treballat durant uns quants anys en l'estudi de l'establimenten les zones desèrtiques, el nostre equip va iniciar el projecte actual dins de l acampanya internacional de salvament del patrimoni arqueològic en la zona d econstrucció d'un pantà a l'alta vall de l'Eufrates . L'objectiu escollit, Tall Halula ,oferia, a partir de les observacions fetes en la prospecció superficial de l'an y1989, la possibilitat de centrar les investigacions en els fenòmens següents :

* Problemàtica de l'aparició de les tècniques de subsistència (agricultura iramaderia) .

* Problemàtica de les transformacions tecnològiques amb l'aparició de le sprimeres produccions ceràmiques, les variacions en la tecnologia lítica i l'incre -ment dels intercanvis .

* Consolidació dels primers poblats i formació de les cultures prehistòrique sclàssiques (Halaf) .

El jaciment de Tall Halula es troba situat en la ribera dreta del riu Eufrates ,prop de la població actual de Djerablous, al nord de Síria . Es tracta d'un tall degrans dimensions (360 x 300 metres i una alçària de vuit metres), que va ésserprospectat per primera vegada el 1986 per la Missió Arqueològica Australian ade Tall El Qitar de la Universitat de Melbourne ' i el 1989, per M.C . Cauvin

1 . Vegeu : SAGONA, A . ; SAGONA, C . «An Archaeological Survey of Jebe] Haloula ,Northern Syria .» Mediterranean Archaeology 1 . (1988) . M . Mottran . «Intensive Surface sur-vey of Tell Haloula» . Masters Thesis (in preparation) .

TALL HALULA (SÍRIA) . UN POBLAT DELS PRIMERS AGRICULTORS

5 1

(CNRS), Ahmet Taha (Museu de Palmira) i M . Molist (UAB) . 2 En aquestesprospeccions i a partir dels materials de superfície es va establir la hipòtes id'una ocupació que cobriria els períodes : Pre-Pottery Neolithic .8 (PPNB), i lesfases del neolític ceràmic denominades Pre-Halaf, Halaf i Obeid .

Els objectius de les campanyes del 1991 i el 1992 3 eren la realització d'un asèrie de sondeigs amb la finalitat de reconèixer la seqüència estratigràfica de ltall i l'inici de l'excavació en extensió dels nivells corresponents al'horitzó cro-nocultural PPNB (Pre-Pottery Neolithic B) .

LA SEQÜÈNCIA PPNB DE LA PART SUD I SUD-ES T

Els nivells corresponents a les ocupacions del neolític pre-ceràmic B es tro-ben, en l'actualitat, documentats essencialment a la part sud del tall, directa-ment sobre la seva base natural . L'excavació d'aquesta part (sectors I, II, IV)

amb prop de 169 metres quadrats, ha permès observar la successió estratigràfic acaracteritzada per una ocupació continuada en l'assentament sense evidèncie sde ruptura estratigràfica, amb nivells d'ocupació formats per construccion sdomèstiques, el seu abandonament i la seva destrucció o terraplenament, junta-ment amb ocupacions representades per àrees exteriors amb zones d'activitat ,fogars amb zones de rebuigs (estrats carbonosos i cendrosos) .

Els nivells més antics (localitzats als quadres IVA, IVB i IVC) mostren tre snivells d'ocupació amb arquitectura domèstica (cases pluricel•lulars) alternat samb una successió de sòls exteriors, bé amb fogars, bé sense, però amb forte sevidències d'activitats domèstiques (àrees de mòlta, àrees de talla . . .) .

Destacaria el nivell de construcció del quadre IVC, on en una de les fases d ela construcció es va documentar una acumulació de quatre sepultures, amb u nritual de deposició en fosses excavades en el subsòl de la construcció, dues d eles quals van ser construïdes quan l'hàbitat era encara en funcionament . Destacatambé una inhumació parcial formada exclusivament per un crani, sense mandí -

2. Vegeu : CAUVIN, M . C . ; MOLIST, M . «Prospection néolithique sur le Haut Euphrat eSyrien», AAS 37-38 (1987-1988), p . 78-90.

3. A més dels signants participaren en els treballs de camp : Gabriel ALCALDE, Carm eBARRACHINA, Walter CRUELLS, Mercè GANGANELLS, Tona MAJÓ, Cruz SÁNCHEZ iMargarita CASTELLS ; a tots ells el nostre agraïment perla tasca i els esforços realitzats . El pro-jecte de la Missió Arqueològica de Tall Halula es troba inclòs en el programa d'actuacion sarqueològiques espanyoles a l'estranger del Ministeri de Cultura, mitjançant la Direcci óGeneral de Belles Arts i Arxius . Els treballs no s'hagueren pogut realitzar sense el suport de ldoctor José M. Luzón Nogué, director general de Belles Arts i Arxius . El riostre agraïmen ttambé per l'ajuda facilitada per l'Ambaixada d'Espanya a Damasc i per la del Centre Cultura lHispànic de Damasc .

Els treballs d'excavació del 1991 i del 1992 s'han desenvolupat en les millors condicion sgràcies a les facilitats donades per la Direcció General d'Antiguitats i Museus de la Repúblic aÀrab de Síria . Voldríem agrair l'ajuda del doctor A . Abu Assaf, director general d'Antiguitats iMuseus, del doctor A . Bounni, director del Servei d'Excavacions, del doctor W . Khayatta,director del Museu d'Alepo i del senyor Mohammed Ali, representant del Servei en la missió .

52 MOLIST, ANFRUNS, CATALÀ, HELMER, FAURA, MATEU, PALOMO, SAÑA, WILLCOX

.I,

• 0

.3 .

.

.,,

...

` `~

. I

Ia{, \

\ \ ~`\~

.

II ENE IS

0

\

\II A-ES

R\ 1

, lo

.l

,•,'

~

,

,j`j__$~#__``~__,11~\___

~ÍIDÉ ~

. r, .

,

.]

~¡¡¡BD- EI1

/

1

n -

—

\~\

431,YU-`i '

{S~ #.•

1

DA-E2\

,41

-4"

3

w

•~

~.r~.o

V 431

00

\-E

I TALL HALULA

1 PUNTA QUADRES IIA I WD, IID

"" PARET DE TOVA

. 1 TERRA DE GUIX

I

I TERRA BA

TU

A~

UREMADA

IE

Fig. 1 . Planta de les construccions localitzades al sector intermedi de laintervenció del Tall Halula i que corresponen a l'horitzó PPNB recent.

Fig . 2 . Visió general de la construcció domèstica excavada en el nivell mé santic (quadre IVB) i que correspon a l'horitzó PPNB mitjà .


5 3

bula, dipositat en una fossa funerària, que constitueix una mostra clara d'unritual ben conegut en aquestes èpoques i regions : la separació i el tractamentdiferenciat del crani respecte ala resta del cos .

En el sector intermedi (quadres 2A i 2D) s'ha posat en evidència la quas itotalitat d'una construcció domèstica de planta rectangular on s'observa, a par-tir dels elements estructurals, la divisió funcional dels diferents espais . Així, enl'habitació de més grans dimensions i amb el sòl enlluït amb calç, s'hi troba e lforn ; en una de les habitacions de dimensions més reduïdes, s'hi troben tres sit-ges de planta oval o rectangular. Aquestes darreres presenten les parets cons-truïdes amb tàpia .

En els quadres corresponents als períodes més recents, s'hi troben de no uevidències de diversos nivells de construccions alternant amb espais domèstic sexteriors . En una d'aquestes construccions trobem una altra vegada l'evidènci ade quatre sepultures, totes de nadons o infantils, amb un ritual funerari uniform eamb connexió anatòmica dins de fosses excavades .

Podem, doncs, definir a Tall Halula, i per la fase PPNB, l'existència d'un aarquitectura domèstica de planta rectangular i de tipus pluricel . lular, construï-da principalment amb tovot sobre uns fonaments de pedres i amb els sòls reves -tits d'un emblanquinat de calç . En el seu interior es localitzen instal . lacionsdomèstiques, principalment forns sobreaixecats amb volta i accés central, algu nfogar en cubeta, ambdues estructures amb les parets revestides pel mateixemblanquinat de calç, i sitges construïdes .

Entre el material arqueològic trobat en aquesta part del tall, el més abundantés el material lític . Aquest material representat per restes de talla en sílex (ascles ilàmines), alguns nuclis, principalment en forma de nau i els útils . L'anàlisi de l amatèria primera permet parlar de dues varietats de sílex : l'un més fi i de més qua-litat, procedent d'àrees més allunyades dels jaciments i que devia arribar proba-blement desbastat al jaciment, i l'altre de gra més gran i de menys qualitat, proce -dent de les mateixes terrasses del riu Eufrates, del qual es constata que tot e lprocés de talla es devia produir en el jaciment . Existeixen també restes de talla enobsidiana, provinent probablement de les regions d'Anatòlia, representade ssobretot per una forta proporció de laminetes d'obsidiana, juntament amb molte srestes de talla d'aquest material i un nucli també del mateix material .

Els estris més representats són les puntes de fletxa, de les quals la categori amés nombrosa és la del tipus Biblos tot i que en els nivells més recents en tro-bem també del tipus Amuq . Els gratadors, la segona categoria més representa-da, es localitzen en els nivells superiors, seguits de les làmines o els fragment sde làmines, amb retocs o truncaments, que han estat utilitzades com a elementsde falç, ja que, en la majoria, s'hi observen restes de lluentor i d'asfalt fruit de l autilització i l'emmanegament. També estan representats burins transversals od'angle, perforadores i alguna peça denticulada i ascles retocades . En els nivell sinferiors, si bé la tendència és molt similar, s'hi observen algunes variacion ssignificatives tant de tipus quantitatiu amb un nombre més petit de gratadors ,com qualitatiu amb un nombre més gran de làmines retocades pel que fa als ele -ments de falç .

54 MOLIST, ANFRUNS,CATALÀ, HELMER, FAURA, MATEU, PALOMO, SAÑA, WILLCOX

Entre els objectes diversos es troben els elements d'ornament, com les per-les elaborades sobre roques verdes de tipus metamòrfic o sobre calcàries . Essignificativa, també, la presència d'una d'aquestes perles de tipus «papallona» ,en obsidiana, característica del PPNB de l'Eufrates mitjà . Destaquen tambédiversos fragments de figuretes d'animals en argila sense coure i un ric mobilia-ri de pedra format per destrals polimentades, molins i fragments de vaixella e nalabastre . Un ganxo, punxons, agulles i allisadors constitueixen els principal selements de la indústria òssia .

Els conjunts de nivells constatats en aquesta part es vinculen amb l'horitzócronocultural del PPNB, i mostren la citada variació en l'utillatge que sembl aindicar una evolució entre la fase mitjana i recent de l'horitzó . Disposem de tre sdatacions absolutes realitzades amb el sistema de carboni 14, els resultats de le squals se situen entre el 8500 i el 7900 BP per als nivells de la part superior de l aseqüència .

En l'angle sud-est del tall s'ha obert una nova àrea d'excavació (sector SS7) ,amb una superfície de 108 m 2 , on es posa en evidència una ocupació caracteritza -da per una arquitectura complexa, construïda amb pedra seca, els murs de la quales troben conservats a alçàries variables que poden arribar als 1, 30 metres . La partexcavada fins a l'actualitat permet observar part d'un gran mur, resseguit en mésde sis metres, en el qual hi ha una porta, el conjunt del qual sembla limitar l'ocupa -ció arqueològica del tall. En la seva cara interna es configura un conjunt d'habita -cions de planta oval rectangular. L'anàlisi detallada permet observar-hi quatr efases o reutilitzacions, la més antiga o original amb un nivell molt acurat de prepa -ració dels sòls –que sempre són de terra batuda– i la més recent amb una foss aallargada amb coberta de lloses, que devia servir probablement de canalització .

Les evidències posades de relleu fins a l'actualitat, si bé no són directamen texplícites sobre la funcionalitat del conjunt, ens proporcionen un seguit d'indi-cis com el fet de trobar-nos amb un conjunt d'espais de planta oval-rectangular ,però construïts amb unes tècniques i unes dimensions dels elements construc-tius (utilització de pedra seca, amplada dels murs de 2,20 metres . . .) que diferei-xen clarament de les construccions domèstiques . La seva disposició planimètri-ca i les tècniques constructives semblen indicar la possibilitat d'un gran mur detancament o d'aterrassament, l'espai interior del qual devia ser utilitzat com aespai d'ocupació sense excloure completament la possibilitat d'una construcci óde tipus monumental .

El material arqueològic d'aquest sector està format per un important registr elític amb una molt abundant mostra dels productes de talla . Amb una certa con-tinuïtat amb el registre del sector sud, sobretot pel que fa als elements retocats ,presenta, al mateix temps, algunes variacions que semblen afectar el tipus d ematèria primera amb un predomini molt elevat del sílex de menys qualitat i le stècniques de talla que s'hi apliquen . Algunes puntes de sageta de tipus Amuq ,làmines lleugerament retocades que han estat utilitzades com a fulles de falç ialguns perforadors formen l'essencial del' utillatge .

Entre l'altre material s'ha de destacar una rica indústria òssia formad aessencialment per mànecs i sobretot l'existència d'una trentena de fragments de


5 5

ceràmica que corresponen a una sèrie grollera, moldejats a mà, amb un desgrei -xant mineral, de color gris, amb acabats polits i sense decoració que són de graninterès ja que podrien pertànyer als moments inicials de la producció d'aquestelement material .

Aquest conjunt arquitectònic i els nivells d'ocupació corresponents semble nacordar-se amb els moments d'evolució del PPNB final, que alguns autors ha nbatejat amb el nom de PPNC, i que es correspondrien amb el final del VII i l'ini -

ci del VI mil . lennis, època en què altres zones del nord de Síria i del PròximOrient veuen aparèixer les primeres produccions ceràmiques . Dues anàlisis decarboni 14 han corroborat aquesta datació .

LA PART SUPERIOR DEL TALL : LES OCUPACIONS MÉS RECENTS

Les actuacions destinades a establir la seqüència general de l'estratigrafi adel tall, s'han fet d'una banda en la zona superior d'aquest, amb un sondeig d e50 metres quadrats, i d'altra banda amb diferents sondeigs de petites dimen-sions (amb un total de 60 metres quadrats), en diferents sectors del tall (pen-dents nord, oest i est) .

D'aquest programa destaca el sondeig de la part superior (sector I) que h apermès reconèixer una seqüència estratigràfica de més de quatre metres d efondària . També destaquem els diferents estrats trobats en relació amb un granmur de pedra seca que devia ser utilitzat en tota la seqüència recent del tall . Enefecte, aquest gran mur de pedra conservat en una alçària de 2,20 metres està e nla seva part superior relacionat amb tres nivells d'ocupació, de tipus arcaic, ambuna forta presència de materials lítics i que amb la datació de carboni 14 perme tassociar-los amb els del sector Oest (sector SS7) . Es indubtable que malgra tl'absència d'una relació topogràfica directa, la construcció d'aquest mur est àprobablement relacionada amb el mur observat en 1' esmentat sector .

Els estrats intermedis, caracteritzats per sòls d'ocupació que continue nestant en relació amb el mur i el seu traçat antic ens ofereixen un material arque -ològic caracteritzat per la presència de produccions ceràmiques . Aquestes, pocabundants en termes generals, es poden dividir en tres sèries diferents seguint e lcriteri bàsic de la classe de desgreixant i 1' acabat interior i exterior .

La sèrie més abundant es caracteritza perquè té una factura grollera, am bpoca varietat de formes, segurament pertanyents a vasos grans i rectilinis (mal -grat la mida reduïda dels fragments i les poques formes de què disposem, le smostres són en general molt gruixudes), amb desgreixant vegetal claramentvisible, de color predominantment clar a l'interior i marró fosc a l'exterior,encara que hi ha alguns fragments que són d'un color clar en la seva totalitat ialgun fragment que presenta restes d'engalba vermella o d'un color interior dela pasta molt fosc o negre (hi ha un fragment que és completament negre, qu emés aviat sembla cremat, i en què es veu molt bé el desgreixant vegetal) .Acabats allisats o polits, sense decoració excepte en un cas que presenta impres -sions (puntejat) i sense senyals de pintura o engalba .


Una segona sèrie estaria caracteritzada pels fragments amb desgreixantmineral, de pasta grollera i de color globalment marró amb algunes gradacion sdel clar al fosc . Convé destacar la presència d'un possible fragment de DFB Wque inclou petits fragments de desgreixant mineral molt brillant (quars o mica) ila superfície exterior polida . En general, en aquesta sèrie, els acabats són allisatsi en alguns casos, polits . Els gruixos varien però sempre són superiors a de umil . límetres, la qual cosa sembla indicar que pertanyen a vasos de grans dimen -sions . Pel que fa a la decoració, destaca un fragment que presenta per la sev acara exterior una sèrie d'incisions paral . leles i profundes que formen un asuperfície acanalada .

Hi ha una tercera sèrie que l'única diferència que presenta respecte a le saltres consisteix en la barreja d' inclusions minerals i vegetals que incorpora a l apasta . La resta de les característiques són similars a tota la mostra .

Pel que fa al període cultural, aquesta ceràmica s'inscriu en un context pre -Halaf, superposat als nivells pre-ceràmics del PPNB i cronològicament se situa -ria en la primera meitat del VI mil . lenni (6000/5500 BC) .

Finalment, i amb una reconstrucció parcial del mateix mur, s'hi han trobatestrats d'ocupació amb sòls de terra batuda, en els quals la ceràmica (ceràmi-ques pintades de tipus Halaf i Obeid) fa pensar que corresponen a un momen tfinal de la cultura Halaf i als moments de transició vers la cultura Obeid .

DADES SOBRE PALEOECONOMIA, MEDI AMBIENT I ANTROPOLOGIA

Ramaderia i cacera

Les restes faunístiques recuperades destaquen, en conjunt, per la sev aabundància i pel bon estat de conservació, característiques que ens han permès ,després d'una primera aproximació al seu estudi, presentar un conjunt de dade sa partir de les quals s'evidencia la importància d'aquest jaciment dins del con -text general de l'aparició i la consolidació de les primeres societats ramadere sen el marc cronològic del PPNB del Pròxim Orient . La importància de les espè-cies caçades en les fases més antigues i l'explotació i l'evolució gradual del sprimers animals domèstics ens aporten, i al mateix temps ens permeten incidir -hi, una valuosa informació respecte al desenvolupament del procés de domesti-cació animal .

Els nivells inferiors del tall (IV A, B i C) presenten una alta freqüènci ad'espècies salvatges que ens evidencien que l'activitat cinegètica té encara u npaper molt important en l'aprovisionament de proteïnes . La gasela, l'ur i el porcsenglar són, respectivament per ordre d' importància, les espècies salvatges mé sabundants . D'entre els ovicaprins la freqüència de la cabra (22,7% a IVA i22,4% a IVB) és similar a la de la gasela, mentre que l'ovella presenta una dinà -mica força particular, ja que passa d'un percentatge del 2,8% (IVA) a un 26,7 %(IVB) . La mateixa dinàmica, però a la inversa, s'observa en el cas de 1'ur : de l37,1% (IVA) disminueix fins al 10,1% (IVB) . L'estatus dels ovicaprins és preci-

TALL HALULA (SERIA) . UN POBLAT DELS PRIMERS AGRICULTORS

5 7

sament una de les qüestions més interessants per a aquestes fases més antigue sdel tall . A partir de criteris biomètrics la cabra representada correspon a un ani-mal de talla considerable, però tot i així, les seves mesures indiquen més avia tque es tracta d'un animal domèstic i no un de salvatge, la qual cosa ens fa evi-dent l'existència d'una ramaderia encara incipient per a aquesta espècie . Pe lque respecta al xai, cal dir que l' espècie salvatge (Ovis orientalis) hi és present .

En els nivells intermedis d'Halula, amb cronologies que els situen en l'inter-val temporal 8600-7990 BP, cal destacar una dinàmica lleugerament diferen trespecte a la descrita anteriorment . La freqüència de 1'ur continua disminuint, ipresenta el seu percentatge més baix en IID (2%) . Pel que fa a la gasela, se n'ob -serva un petit augment en IIA (33,8%) que disminueix després considerable -ment (7,5% en IID) . Els súids presenten una dinàmica variable, però relativa -ment estable . S'evidencia, per tant, respecte de la fase més antiga, un adisminució considerable de les espècies salvatges . Contràriament, l'ovell a(Ovis aries) augmenta significativament (54,5% a IA), mentre que la cabra (Ca -

pra hircus) presenta una evolució estable . Tenint en compte aquestes dades, esdemostra, doncs, el paper cada vegada més important que juguen les espècie sdomèstiques dins d'aquesta evolució faunística, fet que es pot interpretar co mun augment de la importància del rol de l'activitat ramadera enfront del de l acacera en la gestió i l'explotació dels recursos animals .

Les fases més recents del tall (7800-7900 BP) mostren, pel que fa a la repre -sentació faunística, un altre fet significatiu . La gasela (Gazella subgutturosa )adquireix en aquest nivell una representació gairebé testimonial (4,7%) respec-te de les fases anteriors . L'ovella i la cabra es mantenen relativament estable srespecte de les fases intermèdies (tot i que l'ovella presenta una talla molt mé sreduïda que en les fases més antigues), mentre que el bou augmenta . Ara, però ,la talla d'aquesta última espècie ha disminuït considerablement (amb una tall ade l'ordre dels bous domèstics del PPNB recent de jaciments com Bouqras, Ra sShamra VC 2-3, Hayaz i Gritille), i s' inclou dins 1' interval de variació del' espè -cie domèstica (Bos taurus) . Els súids continuen estant representats només pe r1' espècie salvatge (Sus scrofa).

Pel que respecta a les altres espècies —representades, però, arnb uns percen -tatges ja molt més baixos— cal esmentar els èquids (Equus africanus i Equu shemionus) en totes les fases . Tots són de talla petita i, per tant, podem exclour ela presència del cavall . L'únic cèrvid representat és Dama mesopotamic a(excepte en IA), espècie que, tenint-ne en compte els requeriments ecològics ,seria el testimoni de la presència d'un bosc relativament dens ala vall . De carní-vors, encara que poc abundants, en tenim representades tres espècies : go s(Canis familiaris), guilla (Vulpes vulpes) i felins (Felis sylvestris/catus).I finalment, hem d'esmentar la presència de lagomorfs (Lepus capensis europa-eus/syriacus), però només a IIA . Els recursos del riu, els representen els peixos iels crancs, que es devien explotar també de manera accessòria a l'igual de le saus, aquestes representades, però, per molt poques restes .

Vista de manera general la dinàmica seguida per cada una de les espèciesrepresentades en aquest jaciment, creiem que cal destacar, com a fets significa-


tius d'aquesta evolució faunística, d'una banda, la forta pujada de l'ovella entr eIID i IV B-C i del bou en SS-7 (després d'una davallada progressiva a les fase sintermèdies) i, de l'altra, la disminució forta de la gasela, des dels nivells mé santics als més moderns, mentre que la cabra, el porc senglar i els èquids es man -tenen gairebé estables al llarg de tota la seqüència . A partir d'aquestes dades e sdocumenta doncs, en el jaciment de Tall Halula, l'aparició de les primeres ove-lles domèstiques a la base i la dels primers bous domèstics en els nivells mé srecents . Una successió com aquesta és, de moment, única al Pròxim Orient .

Agricultura i coberta vegeta l

S'ha fet una flotació intensiva dels sediments, amb un volum total de 1 .350litres, per a la recuperació de les restes vegetals . Les primeres anàlisis que afec-ten especialment la seqüència PPNB (sector sud) indiquen que n'hi ha una gra nriquesa, que ha permès el reconeixement, entre altres, de quatre tàxons de cere-als : tres de blat (Triticum aestivum /durum ; Triticum monococcum/boeticum i T.dicoccum) i un de civada (Hordeum spontaneum) . Les lleguminoses hi sóntambé presents, i entre les espècies recollides destaquen les llenties, els pèsols ila veça, tot i la dificultat de saber si es tracta d'espècies pròpiament cultivades .Els primers indicis permeten doncs afirmar que, des de la fase més antiga de ljaciment, s'hi constata la presència de l'agricultura cerealística amb espècie spròpiament domèstiques i la possibilitat que hi haguessin espècies salvatge sque fossin conreades en un estat de predomesticació, és a dir, l'existència d'unconreu de plantes morfològicament salvatges . En tot cas es pot afirmar que el srecursos vegetals mostren que hi havia una economia mixta de recol . lecció iagricultura .

Les restes antracològiques que s'han identificat preliminarment, principal -ment del tipus Quercus i Pistaccia, proporcionen els primers elements per pro-posar una coberta vegetal més important que en 1' actualitat, donat que el paisat -ge estèpic actual és fruit d'una forta degradació del medi natural com a frui td'una activitat agrícola i ramadera (de cabres i xais) molt important al llarg d el'evolució històrica .

Antropologia

Actualment en curs d'estudi, s'han localitzat restes humanes pertanyents aun total de tretze individus, tots ells localitzats en els sectors sud del tall (partPPNB), excepte un que prové del sector SS7 . La representació per grups d'edat sd'aquest conjunt seria la de sis nadons, tres infantils, dos juvenils i dos adults .Aquesta alta proporció de restes infantils en contra del que ofereix normalmen tel registre arqueològic, és lògic trobar-la en una població d' aquestes caracterís-tiques . Pel que fa al sexe, de moment i provisionalment només han pogut serdiagnosticats els dos adults, un dels quals es considera de sexe masculí i l'altre,

59TALL HALULA (SÍRIA) . UN POBLAT DELS PRIMERS AGRICULTOR S

Fig . 3. Estris de sílex provinents de les fases del PPNB recent.


de femení. L'estudi tipològic actualment en curs només informa sobre l apresència d' un individu marcadament dolicocèfal .

Sense haver pogut fer un estudi paleopatològic complet, fins al moment hemobservat la presència d'hipoplàsies de l'esmalt en algunes restes . D'un total deset individus analitzables, aquest defecte de l'esmalt és present, amb més o am bmenys importància, en cinc d'ells . Pensem que es tracta d'un alt índex d'in-cidència d ' aquest marcador ambiental, sovint relacionat amb l'estrès o amb un acrisi nutricional .

DISCUSSIÓ

Les excavacions a Tall Halula permeten confirmar la importància de la zon adel nord de Síria en l'estudi del procés de neolitització del Pròxim Orient . Eljaciment presenta en l'estat actual de la investigació una successió estratigràfic acontínua que cobreix l'evolució des de l'horitzó cronocultural del PPNB mitj àfins als horitzons neolítics ceràmics, denominats globalment horitzons pre -Halafs, és a dir, una evolució entre el 8900/8600BP fins al 7600/7500 BP, com -pletats després d'un moment d'abandó per una ocupació més recent en la fas eHalaf final-Obeid recent.

Fig . 4 . Vista de l'arquitectura complexa en pedra, localitzada en el sectorsud-est del tall i que correspon als inicis del vi mil . lenni .


6 1

Una seqüència d'aquestes característiques permet completar el tram fina ldel procés de neolitització, i també, pera la zona del mitjà Eufrates, les dades deTall Mureybet i d'Abu Hureyra . Com hem vist, l'estudi del jaciment està apor-tant dades molt significatives en aspectes importants com la caracterització d ela utilització de l'espai i les tècniques arquitectòniques . La hipòtesi final qu eintentem contrastar és la que ens indica que hi devia haver un poblat inicial dedimensions mitjanes i amb unes construccions domèstiques poc diferenciades ,que després donà pas, en un procés evolutiu continuat, a una estructura de tipu scomplex, monumental, en què devia aparèixer una complexitat sòcio-econòmi-ca més gran. Aquesta evolució relacionada amb l'estudi tecnològic, els inter-canvis de materials poc o molt elaborats, l'aparició de les primeres ceràmique sjuntament amb la caracterització dels rituals funeraris i l'estudi antropològic ,permetran conèixer l'evolució de les primeres societats camperoles . Finalment ,no cal dir que una part important de la comprensió d'aquesta evolució la mar-quen els estudis de l'economia de subsistència, és a dir, de les pràctiques agríco -les i del procés de domesticació animal . En aquest darrer punt, la importànci adel tall es revesteix d'una dimensió més gran en observar que constitueix u ndels rars jaciments del Pròxim Orient on es demostra l'evolució del passat d'un aexplotació animal basada en la cacera a una altra d'essencialment ramadera .

L' assentament protohistòric del barrancde Gàfols (Ginestar, Ribera d'Ebre)M. C . BELARTE , M. T. MASCORT~ ,

J . SANMARTr, J . SANTACANA-

1 . INTRODUCCI Ó

El jaciment del barranc de Gàfols, també conegut amb el nom del Pomeralet ,és situat en el terme municipal de Ginestar, a poc menys d'un quilòmetre al sud -oest del poble, a la dreta del torrent del mateix nom, just en el punt en què aquestdesemboca en la plana al . luvial de l'Ebre . Es tracta d'un extens peneplà neta -ment delimitat al sud-oest pel barranc de Gàfols, al nord pel barranc de Ginesta ri al nord-oest per un penya-segat abrupte, al peu del qual hi ha la carretera deMóra d'Ebre a Rasquera . El jaciment arqueològic ocupa únicament una petit aàrea de no més de 300 metres quadrats, situada a l'angle sud-occidental de l aplataforma descrita, al costat mateix del torrent . Les coordenades UTM sónCF006455, segons el mapa a escala 1 :50.000 de la Cartografía Militar deEspaña, full 32-18 (426) .

El jaciment fou descobertl'any 1988 durant una campanya de prospecció ales comarques de la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre, desenvolupada en el marc d'u nprojecte més ampli sobre la protohistòria de la Catalunya meridional, dirigit pe rJ . Padró i que era finançat per la CAICYT . t Els treballs d'excavació, iniciat s1' any 1990 han continuat fins al 1992 .

* Becària de F I Generalitat de Catalunya .* * Servei d' Arqueologia . Generalitat de Catalunya .*** Universitat de Barcelona.1 . MASCORT, M . ; SANMARTÍ, J . ; SANTACANA, J . «Noves aportacions sobre el poblamen t

protohistòric a les comarques del curs inferior de l'Ebre . Els resultats de la campanya de pros-pecció desenvolupada l'any 1988» . La romanització del Pirineu, 8 z Col . loqui Internaciona ld 'Arqueologia de Puigcerdà . Puigcerdà : 1990, p . 165-174.

64

M . C . BELARTE, M . T . MASCORT, J . SANMARTÍ, J . SANTACAN A

2 . ESTRUCTURA GENERAL

Els treballs desenvolupats fins al moment han permès descobrir un petitpoblat, format per un mínim de tretze recintes —deu d'aquests han estatja exca -vats—, als quals cal afegir encara una estructura de forma trapezoïdal allargad aexcavada a la roca de base (recinte XIV) . Aquests diferents recintes estan agru -pats de la manera següent : una bateria en el costat oriental (sector A), orientad aen direcció nord-sud (recintes I-V i XVIII) ; una segona bateria al costat septen-trional (sector B = recintes VI-VIII i XI-XII) ; un tercer grup és constituït pelrecinte IX i l'estructura excavada XIV, als quals tal vegada calgui afegir altresconstruccions situades més al sud, en una zona encara no explorada ; finalment ,cal esmentar el recinte X, situat a la part nord-oest, immediatament al nord de lqual podria haver-hi existit encara alguna altra construcció . Aquestes agrupa-cions estan separades per almenys tres carrers de traçat rectilini, d'una amplad alleugerament superior a un metre . En conjunt, és evident l'ús controlat que es f ade 1' espai, de manera que es pot parlar d' una estructura protourbanística .

Aquesta estructura, amb diversos carrers (almenys tres) de traçat rectilini ,contrasta notablement amb la dels pocs poblats més o menys contemporanis quees coneixen a la Catalunya meridional, com ara el Puig-roig, la Ferradura, el col ldel Moro de la Serra d'Almos o el Calvari del Molar, tots els quals es caracterit -zen per una organització urbanística de carrer central, únic o amb una segon avia para l . lela, sense carrers transversals, que és la que s ' adapta millor a les con -dicions topogràfiques de les crestes allargades en què estan establerts . En canvi ,la plataforma en què està situat el jaciment del barranc de Gàfols permet desen -volupar un traçat d' aspecte ortogonal .

Es evident, d'altra banda, que el jaciment ha sofert una acció erosiva consi-derable, tant natural com antròpica . En efecte, hi ha indicis positius de l'existèn -cia d'almenys un altre recinte immediatament al nord de l'habitació x , destruïtper una trinxera que ha arrasat també l'extrem septentrional dels recintes vI iVII . Es més, la mateixa existència del carrer C sembla implicar la presència d'a -questa habitació i potser encara la d'altres més al nord . En aquest sentit, cal dirque, a part de l'acció antròpica per habilitar el camp per al conreu, sens dubtes'han produït despreniments importants a les vores de la plataforma on es trob ael jaciment. És ben possible, per tant, que l'assentament fos considerablemen tmés gran del que queda actualment, si més no en els costats septentrional i meri-dional . Vers l'est i vers l'oest, en canvi, el jaciment ha quedat ben delimitat, j aque les diferents trinxeres de prospecció que s'hi han fet han donat resultat snegatius .

Quant al treball de desempedregament fet pels agricultors, ha provoca ttambé la destrucció parcial o total d'un bon nombre de parets, el traçat origina lde les quals, però, resulta recognoscible per les trinxeres d'espoliació, ja que ,afortunadament, aquestes accions no han afectat les sedimentacions de l'inte-rior de les construccions, que es conserven en general intactes .

L ' ASSENTAMENT PROTOHISTÒRIC DEL BARRANC DE GÀFOLS

6 5

3. ELS HABITACLES . ESTRUCTURA I TÈCNIQUES CONSTRUCTIVE S

Totes les construccions excavades fins al moment són de formes i de dimen-sions bastant uniformes . Es tracta, efectivament, de recintes allargats, de plant arectangular o lleugerament trapezoïdal ; com a úniques excepcions, cal esmen-tar el recinte x , de planta quasi absidial, i els recintes VII i VIII, de planta aproxi -madament quadrada, però que, de fet, són el resultat de la subdivisió en due sd' una construcció rectangular de més grans dimensions . D' aquests recintes, el smés ben conservats fan uns 2,5 metres d'amplada per quasi vuit metres de longi-tud, amb una superfície de prop de vint metres quadrats .

Totes aquestes construccions estaven cobertes per un estrat de terra vegetalde no més de 35 o 40 centímetres de potència, el qual, un cop retirat, deixava a ldescobert les crestes dels sòcols de pedra de les parets, alguns dels quals, en el srecintes I, II i III conservaven restes d'arrebossats d'argila que revestien els mur sllargs . L'estratificació documentada a l'interior dels diferents recintes és essen-cialment igual . Es tracta en primer lloc, i immediatament per sota de l'estra tsuperficial, d'una potent capa d'enderroc de les parets –fins a 40 centímetres d egruix– formada per terra vermella i per tovots més o menys ben conservat ssegons el grau de cocció assolit arran del violent incendi que posà fi a la vida d e1' assentament . En aquest mateix estrat es documenta també la presència de dife -rents elements d'argila crua –sovint d'interpretació difícil– i d'un bon nombr ede vasos ceràmics, alguns dels quals eren complets . Per sota d'aquestes capesd'enderroc de parets s'ha documentat generalment un nivell de cendres d'u ngruix considerable, d'entre cinc i vuit centímetres . Es evident que aquestsestrats de cendres es van formar, abans de la caiguda dels murs, per l'incendi il'esfondrament dels sostres i, possiblement, d'altres elements de fusta, cons-tructius o de mobiliari . Per sota d' aquests estrats, finalment, apareixen els pavi -ments, amb les seves corresponents llars de foc .

En tots els casos –excepte el recinte IX–, la roca natural va ser retallada prè -viament a la disposició de les parets, de tal manera que la part superior del ssòcols queda gairebé a l'altura del carrer o pocs centímetres més amunt . Així ,des de l'exterior dels recintes només es devien veure les parets de toves . El sbasaments consisteixen en dues o tres filades de pedra, disposades de maner airregular i unides amb argamassa de terra . L'amplada d'aquests sòcols vari aentre 50 i 58 centímetres en els murs de delimitació del conjunt constructiu A ialguns del sector B, i es redueix a trenta o quaranta centímetres en el cas de lesparets mitgeres . La disposició de les pedres en aquests basaments no es f asegons un procediment uniforme, sinó que s'hi constata la presència de dife-rents tècniques, amb un gran predomini de la maçoneria, o el paredat, consisten ten l'ús d'un aparell irregular fet amb pedres reunides sense un ordre determinat .També es documenta, però, una variació més regular d'aquesta tècnica, en quèles pedres han estat disposades formant una doble filada, i també un tercer pro-cediment que consisteix en la disposició d'una doble filada de lloses vertical samb farciment intern a base de pedres petites i terra . Fins i tot, en alguns casos ,el basament ha estat construït amb una tècnica intermèdia entre la tàpia i el pare-

66

M . C . BELARTE, M. T. MASCORT, J . SANMARTÍ,1 . SANTACANA

dat, i s'hi ha emprat una gran quantitat de terra, de manera que les pedres, mé sescasses, s'hi troben immerses .

Els basaments de pedra es devien connectar amb els alçats de tova mit-jançant una capa de fang . Aquestes toves són de dimensions molt variables, is'hi poden distingir diferències segons l'habitació, de la mateixa manera qu evèiem diferències en la tècnica constructiva dels basaments d'un recinte a unaltre . Així, per exemple, a l'habitació I, hi ha peces amb una forma tendent a lquadrat (llargària : 50-60 centímetres ; amplària : 40 centímetres ; alçària : 10-1 4centímetres), justament amb d'altres més petites i allargades (llargària : 22-30centímetres ; amplària : 14-20 centímetres ; alçària : 12 centímetres) . A l'habita-ció II predominen les toves allargades i estretes (llargària : 20 i 40 centímetres ;amplària : 12-14 centímetres ; alçària : 12 centímetres) amb unes quantes de mé squadrades (30 x 20 x 12) . Les de l'habitació III són també força regulars, peròuna mica més grans (llargària : 30-40 centímetres ; amplària : 20 centímetres ;alçària : 12-14 centímetres) . La mateixa diversitat s'aprecia en altres recintes .Aquesta diversitat de mòduls contrasta amb la uniformitat de les mides del stovots de l'assentament del Puig-roig, l'únic jaciment proper on s'han pogutdocumentar toves ben conservades . En aquest cas, les unitats tenen unes dimen -sions regulars que oscil . len entre 46 i 50 centímetres de llargària, entre 19 i 20centímetres d'amplària i entre 15 i 16 centímetres d'alçària . Una explicaci ópossible de la diversitat de dimensions de les toves del barranc de Gàfols podri aestar en una posada en obra no uniforme de les toves, és a dir, alternant-ne e lllarg i el través, disposant a vegades una doble filada de toves i a vegades una d esola per formar el gruix de les parets, etc . D'altra banda, cal considerar la possi -bilitat que algunes de les toves no formessin part dels murs sinó que integressi nbanquetes o altres estructures que requerissin peces de dimensions diverses .

Aquestes toves anaven lligades entre si mitjançant un morter de fang, co mens ho demostra el fet que en una de les cares de cada tova (presumiblement l apart inferior de la tova) hi ha solcs longitudinals profunds, fets segurament am bels dits, perquè hi penetrés l'argamassa. Aquestes empremtes fan quinz emil . límetres de gruix per de tres a cinc mil . límetres de profunditat i estan sepa-rades entre si uns quinze mi l . límetres . D'altra banda, algunes unitats conserve nel morter adherit a la seva cara superior, i reprodueixen en positiu les empremte sdigitals fetes a la cara inferior de la tova que hi estava en contacte, mentre que ala superfície oposada (a la seva cara inferior), hi tenen igualment les empremtes .

Quant a la disposició de les toves sobre els sòcols, és difícil de deduir-la apartir de l'estudi de les peces caigudes quan s'enderrocaren les parets . En algu-nes habitacions, especialment a la II i a la III, trobem les toves tant paral . lele scom perpendiculars als sòcols, de manera que suggereixen una alternança de lllarg i el través . En canvi, a l'habitació I, les toves apareixien en posició obliqu arespecte al sòcol . Això fa pensar en la possibilitat que les toves, col . locades dellarg, en el moment d'enderrocar-se les parets topessin amb algun puntal que le sdesviés de la seva orientació originària .

Sovint, les parets eren revestides amb un arrebossat de fang, destinat a prote -gir-les de la pluja i dels xocs, i a perfeccionar-ne l'aïllament tèrmic . Aquests


67

revestiments es conserven normalment a les superfícies laterals dels tovots i, e nel cas dels recintes I i III, també en els sòcols de pedra . La composició de l'arre -bossat és similar a la de les toves, però s'hi barreja una quantitat més gran d'ai -gua i s'aplica en forma de capes . Sobre el revestiment d'una de les cares lateral sd'algunes toves hem pogut documentar restes de decoració pintada de color ver -mell formant motius aparentment geomètrics . La presència d'aquestes decora-cions només s 'ha observat, de moment, als recintes I, II, III i IV, especialment enels dos primers .

Pel que fa a les cobertes, les seves restes són constituïdes, a banda dels estrat sde cendres dipositats entre els paviments i els enderrocs de toves, per fragment sde terra crua barrejada amb palla, molt endurida com a conseqüència de l'incen -di que causà la destrucció dels recintes . Aquests fragments tenen un gruix d'en -tre tres i cinc centímetres, contenen empremtes d'elements vegetals diversos i e nocasions adopten la forma de revoltons, amb el que semblen empremtes detroncs de fusta . Aquests elements poden indicar que la coberta anava co l . locadasobre un embigat de fusta disposat horitzontalment i que recolzava sobre le sparets longitudinals de les habitacions . Per damunt d'aquest embigat, s'hi deviadisposar una capa d'elements vegetals (canyes, branquetes), sobre la qual s en'aplicava una altra d'espessa de fang o de terra barrejada amb palla . Els frag-ments que hem descrit devien formar part de la capa impermeabilitzadora querecobria els sostres, formats per elements vegetals disposats sobre un embigat ,les empremtes del qual han quedat sobre la capa de terra . Els presumptes frag-ments de coberta no ens informen, però, de la forma d'aquesta, és a dir, de si eraplana o inclinada, de si tenia un o dos vessants . Un factor a tenir en compte al'hora d'elaborar hipòtesis sobre aquesta qüestió és el fet que, sovint, les pece sceràmiques (sobretot les grans gerres) apareixen sobre l'enderroc de toves . 2Això indica que aquests elements procedien d'un lloc alt, i és possible qu ehaguessin estat disposats sobre un sostremort . Cal considerar també la possibili -tat que fossin col . locades al damunt d'una coberta plana, la qual podria fer d emagatzem. La hipòtesi de la coberta plana-terrassa ha estat proposada per aassentaments protohistòrics de Catalunya 3 i del Llenguadoc4 però cal dir que, ala zona, no hi ha paral . lels etnogràfics de cobertes planes ni de magatzems sobrecobertes dins l'arquitectura rural o tradicional . Considerem, doncs, més prudentla idea d'un sostremort sobre el qual es devien posar les gerres de magatzem ,protegides perla coberta inclinada .

2. GENERA, M . «Els pobles dels camps d'urnes al sud de Catalunya : l'establiment del Pui gRoig (El Masroig, Priorat)» . Tribuna d'Arqueologia, 1985-1986 . Barcelona : 1986, p . 53-61 ,espec . p . 57 .

3. BALLBÉ, X . ; BARBERÀ, J . ; BARRIAL, O . ; FOLCH, J . ; MENÉNDEZ, X . ; MIRÓ, C . ; MIRÓ,M.T. ; MIRÓ, N . ; MOLIST, N. ; SOLÍAS, J . M . «Distribución del espacio en el poblado ibérico dela Penya del Moro de Sant Just Desvern (Baix Llobregat)» . Arqueología Espacial (Coloquiosobre el microespacio) . Terol : 1986, p . 303-320.

4. CHAUSSERIE-LAPRÉE, J . ; NIN, N . «Le village protohistorique d'Íle à Martigue s(B .-du-Rh .) . Urbanisme et architecture de la phase primitive (début du Vème-début du 11 èm es . av . J .-C .) . II . Donées nouvelles sur l'urbanisme et l'architecture domestique». Documentsd'Archéologie Méridionale (1988), núm. 10, p . 31-89, espec. p . 78 .

68

M . C . BELARTE, M . T . MASCORT, J . SANMARTÍ, J . SANTACANA

Quant a les pavimentacions, a les habitacions del sector A i també en e lrecinte IX estan formades per capes de terra depurada, molt argilosa i compacta ,de color groguenc o rosat, dipositada sobre la roca natural o sobre una prepara -ció de graves destinada a anivellar les irregularitats de la roca . A la resta del jaci -ment (sector B, recinte x), en canvi, el sòl de les habitacions hi era format perl amateixa roca regularitzada .

Fins al moment s'han documentat llars de foc en tots els recintes del sector A ,en l'habitació viI del sector B i en l'habitació IX del sector C . Les llars dels sectorsA i C tenen trets similars, mentre que la del sector B és una estructura, de carac-terístiques diferents . Les primeres tenen unes dimensions que osci l . len entre 120 i140 centímetres de llarg, amb una amplària mitjana de 80 centímetres . Són d eforma subrectangular i estan situades aproximadament al centre de cada recinte .Tipològicament, les hem de separar en dos tipus . Les llars de les habitacions III i

Iv són les menys elaborades ; estan retallades en els paviments, però no tenen ca paltra delimitació ni preparació prèvia a la solera ; es poden incloure dins el tipus dellars construïdes semiexcavades no limitades de la classificació establerta per E .Pons i M. Molist . 5 D'altra banda, les llars de les habitacions I, II, v i IX, molt mé selaborades, estan retallades en els paviments i, a més, tenen sengles vores d' argil aque delimiten la zona de combustió . En el cas de l'habitació I, la llar tenia sota l asolera una preparació a base de còdols i fragments de ceràmica ; a l'habitació v, l apreparació era només de còdols ; i la de l'habitació II no tenia cap preparació .Aquestes tres llars es poden incloure dins el grup de llars construïdes semiexcava-des limitades de la tipologia establerta per E . Pons i M. Molist . La llar del recinteVII és formada per una capa d'argila de color marró vermellós, de perímetresubrectangular i límits imprecisos, amb unes dimensions de 100 per 120 centíme -tres . Aquesta placa d'argila recremada cobria parcialment una preparació decòdols . Es podria classificar dins el tipus de llars construïdes amb sola aixecada ino limitada, ja que té una preparació de còdols, però no uns límits definits .

A més de les llars, també ha estat possible identificar un forn, situat a l'anglesud-oest del recinte I . Es una estructura de planta ovalada, feta bàsicament am bterra i conservada al nivell de la solera, que es troba a una alçària de 45-50 centí -metres en relació al sòl de l'habitació . No ens han arribat restes de la volta, però síde les parets que el delimitaven, fetes amb terra argilosa molt depurada, d'u ngruix de tres a sis centímetres, i que tanquen un espai de 110 per 95 centímetres .El forn havia estat construït damunt un basament de pedres de dimensions petite si mitjanes, sobre el qual recolzaven les parets i tot el farciment de l'estructura . Enprimer lloc, i directament sobre el basament, una capa de terra molt argilosa n'a-nivellava la superfície . Per sobre, hom hi havia disposat una capa de preparaci órefractària, feta amb petits còdols . Cobrint els còdols, hi havia una capa de terramolt fina, la superfície de la qual, molt endurida per l'acció del foc, devia fer l afunció de solera .

5 . PONS, E . ; MOLIsT, M . «Les structures domestiques de cuisson durant la Protohistoireen Catalogne» . Habitat et structures domestiques en Mediterranée occidentale durant la pro-tohistoire . Colloque International (pré-actes) . Arles -sur-Rhóne : 1989, p . 137-142 .


69

En algunes habitacions del barranc de Gàfols s'ha documentat la presènci ade raconeres situades en un dels angles interns, elaborades amb terra crua o am bpedra. A l'habitació VIII s'ha documentat, al costat del mur occidental, unaestructura, constituïda per diverses pedres que formen una petita plataformad'uns 62 centímetres de longitud per 30 centímetres d'amplària màxima.Donada la presència abundant de molins en aquest recinte, és possible pensa rque devia servir per recolzar-hi aquestes peces durant la mòlta .

D'altra banda, s'ha pogut documentar, pròximes a l'angle nord-oriental d el'habitació III, tres unitats paral•lelepipèdiques de fang (56 x 14 x 18 centíme-tres ; 40 x 20 x 18 centímetres ; 50 x 18-26 x 18 centímetres), co l . locades sobre e lpaviment, paral . leles entre si i adossades per un dels costats curts al mur septen-trional, deixant entre si uns espais de 70 i 50 centímetres . Es possible que asobre hi hagués encara altres peces, i que formessin una mena de prestatge od' armari, acabat amb elements de fusta disposats horitzontalment .

4. ELS MATERIALS MOBLES

4.1 . La ceràmica a mà

Pel que fa a les ceràmiques a mà, una primera distinció, basada en les carac -terístiques de la pasta, permet observar-ne l'existència de dos grans grups .D'una banda, les peces amb pastes que inclouen partícules de mica, sempre d ecolor daurat ; són clarament minoritàries (2,2 % dels fragments de la ceràmic afeta a mà) i, amb només alguna excepció, són sempre vasos de dimensions peti -tes i mitjanes, amb la superfície externa brunyida . Es tracta, doncs, bàsicamen td'elements de vaixella i vasos de cuina. El segon tipus, clarament majoritar i(88,4 % dels fragments de la ceràmica feta a mà), es caracteritza pel desgreixan tcalcari, amb una total absència de mica. A aquest tipus de pasta corresponensobretot vasos de grandària mitjana i grans tenalles d'emmagatzematge, sovintdecorades amb cordons . Aquestes darreres són peces de perfil ovoide o pirifor-me, amb grans vores exvasades i de nanses que uneixen la vora amb la part supe-rior del cos . La seva capacitat, en la mesura que resulta possible d'avaluar-la, é sconsiderable : entre 46 i 70 litres .

4 .2. La ceràmica feta amb torn

La ceràmica feta amb torn s'inclou en dues grans categories . D'una banda ,un grup, clarament minoritari, de ceràmiques fenícies arcaiques importades d el'àrea de l'estret de Gibraltar, ben caracteritzades perla seva pasta i, a vegades ,per la seva decoració pintada de dos colors (vermell i negre) ; es tracta sobretotd'àmfores del tipus Vuillemot R-1 . En segon lloc, hi ha una grup de vasos queclarament es diferencien d' aquesta producció per les característiques de la past ai de la decoració, per bé que les formes són sovint de clara inspiració fenícia .

70

M. C . BELARTE, M. T. MASCORT, J . SANMARTÍ, J . SANTACANA

Entre aquestes formes cal esmentar un bon nombre d'àmfores amb la voraentrada, el llavi triangular l'espatlla carenada, que imiten de manera evident e ltipus R-1 . Així mateix, són relativament freqüents els pithoi amb vora girada inanses de doble tendó, amb decoracions de diferents tipus, pintades de colorvermell a la superfície externa . Entre les peces de dimensions més petites ca ldestacar la trobada d'una oinochoe de cos bitroncocònic, amb boca trilobulada ,nansa vertical de doble tendó i decoració de bandes horitzontals pintades, qu ecorrespon, evidentment al model fenici arcaic . També, cal fer esment d'un peutroncocònic complet, amb restes de decoració pintada, que segurament corres -pon a una pàtera o a una copa de peu alt . Aquesta peça s'ha de relacionar am buna altra base amb tija massissa dotada de profundes estries, també amb decora -ció pintada . No es poden establir paral . lels precisos entre aquestes peces i le sceràmiques de producció fenícia ; de fet, els elements més pròxims que conei-xem són algunes peces trobades en necròpolis orientalitzants indígenes del su dde la península Ibèrica, concretament les de Medellí n 6 i Setefilla . 7 Cal fer notar,tanmateix, que fins i tot en aquests contextos, aquest tipus de peça constitueixuna raresa . Finalment, s'ha de remarcar la trobada de diferents bols amb llav igirat i alguna altra peça de morfologia poc precisa . El lloc —o els llocs— de fabri -cació d'aquest segon tipus de ceràmiques fetes amb torn no pot ser encara preci -sat, però la possibilitat que fos una producció autòctona de les comarques de lcurs inferior de 1' Ebre no pot ser menystinguda .

4.3 . Altres materials moble s

La resta de materials mobles descoberts al jaciment correspon a cinc tipus :objectes metàl . lics, molins, esmoladors de pedra, pondera i un capfoguer. El sprimers, sempre de bronze, són molt escadussers : es tracta de dos fragments debraçalet amb decoració gravada, alguns fragments d'agulla i restes d'una cade-na, parcialment fosa a causa de 1' escalfor de 1' incendi .

Quant als molins, són sempre en forma de barca i de pedra granítica de pro-cedència encara no determinada, per bé que es pot suposar que procedeixen d ela zona de Falset . La seva presència és documentada en tots els recintes exca-vats, excepte el v i el VII, però cal destacar l'elevat nombre que n'ha estat trobaten els àmbits Iv i VIII, on també s'han descobert alguns exemplars especialmentgrans .

Els pondera apareixen també en la major part de recintes ben conservats ,excepte el VIII i el X . En general són dos o tres a cada habitació, excepte en elrecinte HI, on se n'ha trobat només un . Com a troballa excepcional, cal destaca ra l'habitació IV un capfoguer d'argila crua de forma prismàtica, massís, de sec -

6. ALMAGRO GORBEA, M . El Bronce Final y el período orientalizante en Extremadura .Madrid : 1977, p . 334, fig . 130, 19-7 . (Biblioteca Praehistorica Hispana ; XIV) .

7.AUBET, M.E . La necrópolis ibérica de Setefilla en Lora del Río (Sevilla) (Túmulo A .) .Barcelona : 1975, p . 9, fig . 23, 2 ; AUBET, M .E . La necrópolis ibérica de Setefilla en Lora de lRío (Sevilla) (Túmulo B) . Barcelona : 1981, p . 23, fig . 13, 2 .


7 1

ció triangular, de superfície ben allisada, dotat d'una cresteria ben marcad a—amb dos apèndixs més prominents als extrems— i quatre perforacions transver -sals ; totes aquestes característiques permeten assimilar aquest exemplar al tipu sB de G . Ruiz Zapatero, forma característica de la primera edat del ferro a la val lde l'Ebre . $ Cal fer notar que aquesta és la primera peça d'aquest tipus que e sdocumenta a les comarques tarragonines i que la seva presència sembla assen-yalar connexions clares amb el Baix Aragó .

L'estudi dels materials faunístics i carpològics es troba actualment en cur sde realització, però ja és possible avançar la trobada d'un gran nombre de glan scarbonitzades als recintes I, III i VI, que demostren que la recol . lecció de fruit ssecs constituïa una de les activitats de subsistència .

5. CRONOLOGI A

En relació a la cronologia de l'assentament, cal fer notar l'absència tota ld ' importacions gregues o d'altres materials susceptibles d'una datació precis adins d'un arc cronològic breu . Sembla lògic suposar, de tota manera, que l'últi-ma fase de l'assentament és posterior o només parcialment contemporàniad'Aldovesta, ja que en aquest últim jaciment predominen clarament les impor-tacions de ceràmica feta amb torn específicament fenícia, mentre que hi só nrares les altres produccions ceràmiques fetes amb torn, tan ben representades a lbarranc de Gàfols . Aquesta idea, d'altra banda, sembla coherent amb la tècnic aconstructiva relativament evolucionada que es documenta al jaciment . Aixòpermet proposar pera aquesta darrera fase d'ocupació del barranc de Gàfols un adatació posterior a 590/580 aC. El terminus ante quem ve donat per l'absènci ade ceràmiques de tipus ibèric antic, l'aparició de les quals, si L'hem de jutjar perles necròpolis de les boques de l'Ebre, s'hauria de situar a partir del segon quartdel segle VI aC . 9

6. CONSIDERACIONS FINALS

La documentació obtinguda fins al moment permet proposar algunes fun-cions precises per a alguns dels recintes excavats . Així, els àmbits IV i VII

podrien haver estat destinats a la mòlta del gra, segons es dedueix de la presèn-cia de diferents molins, de la grandària inusual d'alguns d'aquests i de l'absèn-cia de glans . Els petits molins descoberts en altres habitacions haurien pogut

8. RUIZ ZAPATERO, G . Los Campos de Urnas del N E. de la Península Ibérica . Madrid :1983, p . 802-806 ; MALUQUER DE MOTES, J. «Sobre el uso de morillos durante la Edad de lHierro en la Cuenca del Ebro» . Príncipe de Viana (1983), núm. 90-91, p . 29-39, espec . p . 34 .

9. SANMARTI GRECO, E . «Materiales cerámicos griegos y etruscos de época arcaica en la scomarcas meridionales de Cataluña» . Ampurias (1973), núm. 35, p . 221-234, espec . p . 233 ;MALUQUER DE MOTES, J . La necrópolis paleoibérica de «Mas de Mussols», Tortosa(Tarragona), Barcelona : 1984 .

M. C . BELARTE, M. T. MASCORT, J . SANMARTÍ, J . SANTACANA

servir, en canvi, per moldre les glans . Així mateix, l'únic forn descobert fins a lmoment es troba a l' interior del recinte I, on també es concentrava una gran par tdels envasos de magatzem . Contràriament, dins del recinte II predominaven el svasos de cuina i de vaixella, i probablement és significatiu el fet que sigui aques -ta habitació la que ha proporcionat més restes de fauna .

En relació a l'estructura social, es pot suposar que cadascun dels recintes ,com a mínim dels que estaven dotats d'una llar, allotjava una família nuclear .Sembla lògic pensar, a més, que aquestes famílies estaven vinculades entre si, ique formaven el que els antropòlegs anomenen una «familia unida», és a dir,una agrupació de dues o més famílies primàries, enllaçades per un parentiu realo fictici (Beats i Hoijer, 1968, p . 476-477) . Es freqüent que en aquest tipus d'a -grupacions les famílies primàries comparteixin la residència i que treballin e ncomú, per bé que amb una certa especialització de funcions i d'obligacions .L'evidència arqueològica documentada al jaciment no desdiu d'aquesta inter-pretació, ja que hi ha elements que suggereixen un treball comunitari, com ara e lpaller situat darrere les habitacions o els recintes dedicats a la mòlta . Aix ímateix, el fet que només s'hagi documentat l'existència d'un sol for n

72

EI poblat pre-romà del Molí d'Espígo l(Tornabous, Urgell) .Noves constatacions arqueològique sdesprés de les actuacions del Serve id'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya(1987-1992)MIQUEL CURA 1 MORERA

La primera menció de l'existència d'un jaciment pre-romà al terme d eTornabous, a la comarca de l'Urgell, fou recollida com una referència en e lmapa publicat per J . de C. Serra Ràfols, l'any 1930, 1 i de nou l'any 1949 quanM. Gómez Moreno, en publicar el seu catàleg d'incripcions ibèriques, va parla rd'un grafit procedent de Tornabous .

El jaciment fou reconegut, de fet, per mossèn J . Serra Vilaró, aleshores direc-torde 1 Museu Diocesà de Solsona i la informació transmesa a mossèn A . Llorens ,qui en la dècada dels anys cinquanta intentaria iniciar-ne unes primeres excava-cions, intent que va fracassar pel desinterès dels organismes provincials del' épo-ca. Pocs anys més tard, el jaciment, sense protecció oficial, quedaria afectat peruns treballs d' anivellament de terres, que en destruïren el sector occidental .

Cal esperar fins a l'any 1970, perquè finalment A . Llorens n'iniciï les exca-vacions arqueològiques, que a l'any següent van rebre la col . laboració de1''Institut d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona . La tasca feta per A .Llorens i el Museu Diocesà de Solsona finalitzaria, després de quatre campa-nyes d' excavacions, l' any 1972 .

Des de l'any 1975, les excavacions arqueològiques foren reempreses pe lprofessor J . Maluquer de Motes, que les va continuar al llarg de deu campanye sfins al'any 1984, i va posar al descobert la major part de les estructures urbanís -tiques avui visibles . Dissortadament, J . Maluquer de Motes no va poder deixar -nos les referències bibliogràfiques completes dels seus treballs,2 fet que consti -

1. SERRA RÀFOLS, J . de C . Elpoblament prehistòric a Catalunya . Barcelona: 1930 .

2. GóMEz MORENO, M . La escritura ibérica y su lenguaje . Suplemento de EpigrafiaIbérica . [Madrid] (1969), núm . 19 .

74

MIQUEL CURA I MORERA

tueix una de les principals mancances que presenta el jaciment en l'actualitat . 3A partir del 1987 i fins ara, el Servei d'Arqueologia de la Generalitat d e

Catalunya ha dut a terme un conjunt d'actuacions, destinades en primer lloc ales tasques de consolidació de les restes i, a la vegada, de condicionament gene-ral del jaciment . Treballs aquests, que ens han permès progressivament d'anarrefent parcialment aquell buit d'informacions fins arribar a identificar algune sde les seves diverses fases constructives, que exposarem a continuació .

En primer lloc, hem d'especificar que en el jaciment del Molí d'Espígol, h itrobem representats els tres períodes en què tradicionalment es defineix el mó npre-romà, si bé les informacions recollides en cada un d'aquests períodes e smolt desigual en l'estat actual de les coneixences .

Així, en primer lloc tindríem els febles testimonis referents al període ibè-ric-tardà representats perla fase estratigràfica que anomenem Tornabous I .

TORNABOUS 1

Aquesta fase només s'ha constatat en l'extrem nord-oest del jaciment, iinclou actualment les estances números 95 a 98, i l'enllosat superior del carre rnúmero 5 en aquest sector, el qual per projecció integra la claveguera excavad aen aquest mateix carrer pel professor J . Maluquer. 4 Així doncs, hem de tenir encompte que, d'una claveguera construïda en posició central, al bell mig d'u ncarrer, és la coberta la que ens en determina el nivell d'ús, i mai la base de cons -trucció d' una estructura d'aquest tipus .

La cronologia d'aquesta fase ens queda determinada per les troballes d el'estança número 96, 5 on s'ha localitzat una gerreta bicònica amb nanses, i pin-tada amb motius vegetals, associada a una forma 1 de Campaniana B, peça qu eofereix paral . lels amb d'altres localitzades als voltants de Lleida, i que, a parti rde l' estratigrafia de la Paeria, es dataria prop dels anys -90 i -70 .

Així pels indicis reconeguts, Tornabous I no es tracta d'un poblament resi -dual com ho mostren altres poblats ibèrics, on algunes estances arriben a perviu -re fins a moments tardans, sinó que en el nostre cas existeix com a mínim tot u nbarri estructurat amb un urbanisme propi que inclou un sistema de desguàs . Elproblema resideix a poder avaluar la importància d'aquesta fase en el present ,davant la circumstància de trobar-se els nivells superiors gairebé destruïts per les

3. MALUQUER, J . ; LLORENS, A . ; BALDELLOU, V . ; JUNYENT, E . ; CURA, M .«Colaboración de la Universidad de Barcelona en las excavaciones del poblado ibérico de lMolí d'Espígol» . Pyrenae [Barcelona] (1971), núm . 7, p . 19-46 .

4. MALUQUER DE MOTES, J . Molí d'Espígol, Tornabous . Guia del jaciment . Barcelona :1986.

5. CURA-MORERA, M . i GARCÉS, I . «A propósito de la cronología final del poblado ibéri-co del Molí d'Espígol (Tornabous, Lleida)» . Espacio, Tiempo y Forma, serie I, 3 . Madrid :UNED, 1990, p . 299-304 . (En l'article hi ha un error d'impremta, respecte al núm . de l'es-tança, assenyalant 90 en comptes de 96 .)

EL POBLAT PRE-ROMÀ DEL MOLÍ D ' ESPÍGOL 7 5

Fig . 1 . Planta de les estructures pertanyents a Tornabous lla i Tornabous 1.

actuacions modernes d'anivellaments, terraplenaments o reaprofitaments d epedres pera la construcció de les cases de 1' actual poble de Tornabous .

Quant a l'anomenat període «ibèric-antic», els seus indicis esdevenen feble sperò a la vegada molt intéressants . Teòricament i com a hipòtesi de treball ,podríem admetre 1' existència de dues fases pera aquest període :

TORNABOUS IV

Tornabous IV correspondria a un hàbitat completament enderrocat sota e lterraplenat que serveix de pla per construir el poblat de nova planta ; Tornabou sIII, en el segle IV ane . Dataríem per tant aquesta fase al final del segle v ane, j aque per sota l'enllosat del carrer núm . 3, hi han aparegut alguns fragments de

76


ceràmica del tipus Saint Valentin, 6 i d'altra banda, unes ceràmiques obradesamb torn caracteritzades per les seves pastes oxidades de color beix-groguen cdiferents a les que reconeixem com a típiques de la ceràmica ibèrica .

Correspondria a aquesta fase el sòcol constituït per grans blocs de pedr asorrenca de color gris, que, en sentit est-oest, separa les estances números 62 i 63 ,

de les números 64 i 65 al costat de 1' «edifici singular» ; i altres paraments irregu -lars localitzats en nivells inferiors en aquest mateix sector . La qualitat d'aques tsòcol ens permet creure, en l' estat present de les excavacions, que correspon a u ngran edifici públic del qual també devien procedir originàriament les bases de le scolumnes i els blocs de pedra sorrenca reaprofitats en la construcció de la façan adel' edifici singular sobre el carrer número 3, durant la fase de Tornabous III .

TORNABOUS V

Seria la fase més antiga reconeguda fins al present en el jaciment, detectadaen tres indrets esporàdics d'aquest i relacionats en els nivells de construcció de lprimer perímetre de muralla (muralla número 1) .

Durant la campanya de 1988, vàrem efectuar un sondeig en l'estança núme-ro 82, a fi de reconèixer, perla cara interior de la muralla número 1, la seva alçà-ria i vam constatar que aquesta disposava en aquest indret d'uns tres metres, o ns'havia acumulat tot un munt de pedres pel terraplenament, aportat en e lmoment de construcció de Tornabous III . En aquest sondeig observàrem que enel nivell estratigràfic que hi havia a la base de la muralla apareixien alguns frag -ments de ceràmiques fetes amb torn, si bé la poca representativitat dels frag-ments ens impedia de reconèixer-ne les formes, però totes podien inscriure' sdins el conjunt de ceràmiques oxidades de color beix-groguenc .

La segona informació procedeix del sector nord del jaciment, quan de no uun nivell estratigràfic parcialment excavat es lliura per l'interior del jaciment a ltram de la muralla número 1, que es conserva en aquest indret . La majoria de l aceràmica correspon a peces obrades a mà, una de les quals té acanalats peròtambé amb alguns fragments fets amb torn, alguns de pasta grisa, altres de cerà -miques beix-groguenques, i per primera vegada, la part superior d'una gerra d eperfil globular i vora triangular, pintada amb bandes fines i gruixudes de colo rvinós, la pasta de la qual és de textura tova i de color groc intens .

Finalment, en la campanya del 1992, quan s'havia reconegut ja el muntan tsud de la porta oest, de la muralla número 1 i en cercàvem la fonamentació sot auna rampa d'accés construïda durant la fase de Tornabous 111, per guanyar eldesnivell ocasionat pel terraplenament, ens trobàrem amb una gran claveguer aque, per aquest costat del muntant de la porta d'entrada, s'endinsava vers l'inte-rior del poblat .

Aquesta claveguera està construïda per un doble parament de grans blocs i

6 . MALUQUER, J . «La cerámica de Saint Valentin en Ullastret (Gerona)», MiscelaniaArqueologica, vol . Barcelona : 1974, p . 411-437 .

EL POBLAT PRE-ROMÀ DEL MOLÍ D ' ESPÍGOL

77

■ Tontea.»

▪ Tontea. YMTOT

TORNABOUS VIIV-I/Ib

N M

Fig. 2 . Planta de les estructures pertanyents a Tornabous V/IV i Tornabous Illb.

recoberta d'altres disposats en vertical, amb una amplària de 60 centímetres i un aalçària d'uns 80 centímetres en les seves mides internes . Ens trobem de nou am bel problema d' interpretació d' una claveguera, on el nivell superior dels blocs ver -ticals de la seva coberta equival gairebé al mateix nivell que la base del muntan tsud de la muralla número 1, i que a la vegada es correspon a la mateixa cota que l abase de la muralla localitzada en el sondeig de l'estança 82 . Ara bé, els escasso smaterials trobats a 1' interior de la claveguera corresponen al moment d' amortitza -ció d'aquesta, i semblen més relacionats amb la fase de Tornabous IV que ambTornabous V, és a dir, que malgrat que estratigràficament aquesta estructura s' ha -gi de relacionar amb la fase més antiga, també hi ha la possibilitat que fos un aconstrucció posteriori que, per tant, més que plantejar l'existència de dues fase sdiferenciades, se n' hagi de plantejar una de sola amb diferents subfases .

Quant a la cronologia d'aquests indicis més antics, que provisionalmen tanomenem Tornabous V, encara que mancats d'elements precisos de datació,ens inclinem per atorgar-li una cronologia del començament del segle v ane ,malgrat que alguns col . legues que han vist els materials serien partidaris d'ad-metre' n ja la presència en el segle vi ane .

78


Ens resta finalment referir-nos al període intermedi o de l'ibèric ple, el qua lconstitueix gairebé la totalitat de les restes visibles del jaciment, on diferencie mdues fases, Tornabous II i Tornabous III, cada una de les quals es presenta divi-dida en dues subfases, a i b.

TORNABOUS III B

Correspon a l'edificació en nova planta d'un urbanisme que gairebé configur àels paràmetres que es mantindran al llarg d'uns dos-cents anys . L'àmbit cronolò-gic d'aquesta subfase s'inicià en el segle IV ane amb una aportació massiva d'im-portacions de ceràmiques d'estil àtic, dintre del seu segon quart, si acceptem l adatació d' aquestes ceràmiques a partir de les cronologies del' Agora d' Atenes.

De Tornabous III b, en realitat en coneixem poc, si exceptuem el carrer núme-ro 3 que es presenta enllosat, les estances números 3, 6, 15 i 17 i l'anomenat «edi-fici singular», tot en el mateix sector. En construir Tornabous 111 b , es va fer u nimportant terraplenament a 1' interior del poblat, que amortitzà en bona part 1' alçà-ria interna de la muralla número 1 . Per tant, en augmentar el nivell de l'hàbitat e sfa imprescindible la construcció d'una rampa d'accés a l'entrada de la porta oest ,rampa que queda flanquejada perla construcció de dos grans paraments .

Respecte al sector del carrer número 3 es constata que en aquest moment e sconstrueix l'edifici singular que disposa d'una façana de, com a mínim, tretz emetres (si bé, els tres metres restants de l'extrem occidental de la façana fore nrefets en la fase de Tornabous II a), reaprofitant els blocs de pedra sorrenc ad'una gran construcció, de la qual ja hem fet referència en parlar de Tornabou s

IV, i d' aquesta antiga construcció, també devien reaprofitar-ne els basaments decolumnes que ara es col . loquen al' entrada del' edifici singular .

A l'altra banda del carrer número 3 es constaten, així mateix, els primersindicis d'edificacions d'estances quadrangulars, que també constituïren unaconstrucció important, de la qual parlarem més endavant. Ens trobem, doncs ,que a partir d'aquest moment, es reestructura un sistema complex que sobrepas-sa les característiques d'un simple poblat d'aquest període .

També és en aquesta subfase que molt possiblement devia fer-se la primer areestructuració de l'entrada nord del poblat, s' arrasà la primitiva muralla núme-ro 1 en aquest indret i s'aixecà una gran torre quadrangular. Aquesta torre té u nfront de 6,5 metres i se'n conserva bàsicament el sòcol atalussat, massís, i cons-truït amb pedra calcària i per l'exterior protegida per un talús d'argila groguen-ca aportada al jaciment . Es a dir, una construcció excessivament compacta, queno té una altra explicació que la del fet que devien aixecar una torre de gran alçà -ria, la qual d'altra banda devia fer unes funcions d'atalaia, donades les condi-cions topogràfiques del jaciment . 8

7. SPARKES, B . ; TALLCOTT, L . The Athenian Agora XIII, Black and Plain Pottery of th e6th, 5th and 4th Centuries . Princeton : 1970 .

8. Es manté viva la tradició a Tornabous que en aquest indret havia existit un poble vell, de lqual es conservava encara el campanar.

EL POBLAT PRE-ROMÀ DEL MOLÍ D 'ESPÍGOL

7 9

Malgrat que s'enderroqués la muralla número 1, a uns set metres a la perpen-dicular de 1' angle est de la torre, es manté al llarg d' uns altres set metres una por -ció de la muralla primitiva retallada ; construcció que sens dubte hem de relacio-nar com un complement del mateix sistema defensiu d'aquest sector . En la carainterna d'aquest tram conservat de la muralla número 1, és on es constataren el snivells ceràmics antics referits, en la fase de Tornabous V .

TORNABOUS III A

Respon a una fase imprecisa en el seu àmbit cronològic, ja que, de fet, e scaracteritza per un moment mancat d ' importacions, en què les úniques i escas-ses ceràmiques importades responen a vasos àtics similars a aquells que aparei -xen en la seva fase anterior .

Tornabous 111 a es determina en observar-se certes reestructuracions par-cials en els edificis de l'àrea central del poblat respecte de la subfase deTornabous 111 b . Així, respecte de l'edifici singular hem d'assenyalar que és e naquesta fase quan es construeixen les dues cel les quadrangulars del costat oest ,tot utilitzant encararentrada porticada construïda en la fase anterior .

Però d'altra banda podem concloure que devia ser en aquesta fase quan e sconstrueix l'anomenat «barri d'extramurs» en els sectors nord i nord-est deljaciment . La construcció d'aquest barri nou, col . lapsa en certa mesura la circu-lació per l'entrada del costat nord, i deixa la gran torre quadrangular en unaposició interna respecte de l'exterior del poblat . Caldrà, doncs, esbrinar quine spodrien ésser les fortificacions que protegien aquest nou barri, i en primer lloc ,hem de puntualitzar que hem fet tres cales de prospecció per davant d'aquest, e ndirecció de l'edifici actual del futur magatzem museu, indicant-nos l'existènci ad'un fossat fins a 2,85 metres de profunditat respecte de la superfície actual de lterreny. La problemàtica que es planteja i que no podem resoldre ara és el fet d esaber si aquest fossat és una obra feta expressament i per tant artificial, o contrà-riament, ens marcaria el perfil del turó primitiu, abans de sofrir els terraplena -ments pera les tasques agrícoles .

A més hem d'assenyalar que en la capçalera de les estances números 153 i152 apareixen els sòcols del que devia ser una torre que devia pertànyer a un anova muralla (muralla número 2) . Aquest sòcol construït a base de pedres irre-gulars presenta un gruix considerable, de tres metres, a l'interior de qual s'apre -cia l'existència d'una paret transversal, prolongació del mur que separava le sestances 152 i 153, a partir del qual, a la dreta del sòcol, augmenta encara u nmetre més de gruix . En un principi, havíem cregut que la major part d'aquest amuralla podria haver estat destruïda precisament per al reaprofitament de le spedres, fet que ens explicaria que no es trobessin les capçaleres de la majoria d eles estances d'aquest barri ; però avui, coneixent un xic més les tècniques cons-tructives de les fases de Tornabous III i II, creiem que els murs laterals de le sestances devien anar a parar a una espècie de talús d'argila groga, resta d'algu nparament encofrat d' aquest material .

80

MIQUEL CURA I MORER A

Així doncs, interpreto que pel darrere del possible fossat, devia existir un amuralla de tàpia, l'anomenada muralla número 2, la qual en determinats indret sdevia tenir torres amb sòcols de pedra que es devien prolongar amb tres metre smés per cada costat per donar més consistència a aquestes torres .

També a la fase de Tornabous III a, li correspondrien les primeres construc-cions de les estances que pel costat oest delimiten, amb els murs de capçalera, e lrecinte de la gran plaça .

TORNABOUS II B

La destrucció d' aquesta fase es produeix, no tan sols per un incendi del qua lhi ha testimonis a la major part del jaciment, sinó també per una reedificaci ógeneralitzada de les estances . En trobar-nos amb un nivell d'incendi, és evidentque els materials recuperats responen al darrer moment i que, per tant, avu ipodem precisar una data aproximada per a aquest estrat d'incendi . Així, tenimtot un conjunt de ceràmiques de vernís negre que tradicionalment s'ha conside-rat del tipus campanià A . Més tard, aquestes peces s'han considerat antigues oarcaiques, divisions que ens semblen excessivament arriscades, i que pode ncomportar involuntàriament uns resultats erronis, ja que de fet aquestes ceràmi-ques apareixen en el mateix nivell d'ús que les produccions de Nikia, els estil sanomenats de Roses i les darreres produccions del taller de «les petites estampi-lles», fet que ens permet de datar la destrucció d'aquesta fase al voltant de l'an y-230. Sobre aquesta problemàtica ens podem estendre en el curs del debat .

Remarquem també que en aquest nivell apareixen els primers kalathos pin-tats amb motius geomètrics típics de 1' àrea occidental, 9 una relativa abundànci ad'àmfores de tipus ibèric, vasos amb broc, vasets-tulipa i aríbals en forma depera, bicònics petits amb nansa, la majoria grisos, fragments de ceràmiques gri-ses estampillades, 10 i sobretot, s'observa una massiva presència d'àmfore sebussitanes i púniques nord-africanes . "

Quant al moment inicial de Tornabous II b, no es pot concretar ja que nos'ha pogut datar amb precisió la fase de Tornabous 111 a, però ens inclinem teò-ricament a acceptar el començament del segle III ane .

En alguns indrets, algunes edificacions responen a estructures de nova plan -ta, com és el cas del barri adossat al parament intern de la muralla número 1, l aqual ja en aquest moment no compleix funcions de defensa .

A simple vista, ja s'observava que hi havia una certa regularitat en la distribu -ció de les estances d' aquest barri i, finalment, després d'un estudi acurat dels para -ments, ens hem trobat amb la sorpresa de poder individualitzar-les per unitats .

9. CONDE, M . J . «Una producció ceràmica característica del món ibèric tardà : els kalatho s(barrets de copa)», Fonaments, [Barcelona] (1992), núm. 8, p . 117-169 .

10. CURA-MORERA, M . «Acerca de unas cerámicas grises estampilladas en la Cataluñ aprerromana», Pyrenae . [Barcelona] (1992), núm . 7, p. 56 i s .

11. CURA-MORERA, M . i SANMARTÍ, J. «Les importacions d'àmfores i ceràmiques comu-nes del poblat ibèricdel Molíd'Espígol», Empúries [Barcelona] [En premsa] .

EL POBLAT PRE-ROMÀ DEL MOLÍ D ' ESPÍGOL

81

N M

Tornaba. Illa

■eEn

stú

ures antigue s

TORNABOUS lila

Fig. 3 . Planta de les estructures pertanyents a Tornabous Illa .

Les unitats d'habitació queden formades, així, per edificis de més de 60metres quadrats, dotats de dues portes d'entrada, una que dóna a una gra nestança de tendència quadrangular, on es localitza la llar i que pot ser comparti -mentada per una paret, que en la majoria dels casos esdevé un simple envàreforçat amb un sòcol quan arriba a les parets externes, i una segona porta qu edóna entrada a l'estança rectangular i deixa al fons d'aquesta un pas de comuni -cació amb la primera .

El carrer número 3 no es presenta enllosat, segurament perquè el seu enllosa tdevia ser reaprofitat posteriorment pel nivell de Tornabous II a . Ens trobem,doncs, que progressivament cada fase representa un augment de cota del nivel ld'ús respecte de les fases anteriors i aquest fet origina a la vegada que augment iel nivell de la rampa d'accés pel costat oest, amb l'agreujant que a partir d eTornabous II b aquesta sobrepuja el nivell conservat de la muralla número 1 ,confirmant-nos de nou que aquesta muralla ja no té funcions defensives .

Un altre element important que s'ha de tenir en compte, és la gran construc-ció situada davant de l'edifici singular a l'altre costat del carrer 3, i caracteritzat

82

MIQUEL CURA 1 MORERA

per les estances de planta quadrangular d'uns setze metres quadrats que confi-guren un total d'uns 130 metres quadrats . Durant molt temps, no sabíem expli-car-nos la presència d'aquestes estances que difereixen completament de les dela resta del jaciment, ja que creiem que cada una d'aquestes estances havia deser considerada com una unitat . Ara bé, després de reconèixer les estances indi -vidualitzades complexes del barri adossat a la muralla número 1, comencem acreure en la hipòtesi que totes les estances quadrangulars formen una sola gra nunitat, hipòtesi que ens quedaria confirmada pel gruix de les parets internes quehan d'aguantar unes bigues transversals no per fer de suport de la teulada, sin óper mantenir un pis elevat, conformant una estructura que possiblement era unagran sala, és a dir un espai comunitari . Això, afegit al fet que es troba enfront del'edifici singular, al caràcter polivalent de cada una de les estances (unes ambllar, altres típicament magatzems i alguna en funcions de taller de ferrer), i a l'a -parició d'un gran espai o plaça tancat per darrere d'aquest edifici, ens obliga aadmetre la possibilitat que tot formi part d'un sol conjunt, ampli, que devi aincloure també la resta d'estances quadrangulars que apareixen en l'extre moest, quedant així el petit carreró número 2 com un passatge intern .

Quant al barri d 'extramurs, s'observa així mateix una reedificació de le sseves estances .

TORNABOUS II A

Aquesta fase, la trobem gairebé a un nivell superficial des de la part alta de ljaciment on ja havíem constatat la presència de Tornabous 1, fins aproximada-ment la cota 95,5 —és a dir, aproximadament al sud del carrer número 3— i enspermet no obstant això entreveure alguns dels seus aspectes urbanístics . Hemd'advertir que la subfase Tornabous II a és mal coneguda, ja que gairebé tots el sseus nivells foren excavats per mossèn A . Llorens i pel professor Maluquer, i s en'ha perdut molta informació, i a la vegada sabem que en molts indrets aquestsnivells es van confondre amb els corresponents a Tornabous II b .

Es tracta d'una fase que ens ofereix la presència dels grans kalathos amb unadecoració vegetal pintada, alguns dels quals relacionables amb l'anomena ttaller de Fontscaldes, tot i que hi perduren encara com a majoritaris els que pre-senten una decoració geomètrica identificats com de l'àrea occidenta lcatalana, 12 gran quantitat d'àmfores de tipus ibèric, alguns petits fragments deceràmica «roja ilergeta», 13 importacions de campanianes A autèntiques comtambé alguna àmfora i ceràmica comuna romana, 14 lot al qual pertanyen lesolletes tipus Tornabous que en aquesta fase gairebé vénen a substituir les cerà-miques obrades a mà . Les dues monedes aparegudes i conservades pertanyen a

12. CONDE, M . J . op . cit.13. JUNYENT, E ; ALASTUEY, A . «La vaixella ilergeta de vernís roig» . Revista

d 'Arqueologia de Ponent [Lleida] (1991), núm . 1, p . 9-50 .14. CURA-MORERA, M . ; SANMARTÍ, J. op. cit .

ELPOBLAT PRE-ROMÀ DEL MOLÍ D ' ESPÍGOL

83

Fig. 4 . Planta de les estructures pertanyents a Tornabous IIb .

aquesta fase, un victoriatus datat entre els anys -222 a -217 i un semis am bl'epígraf ROMA datable del final del segle III ane .

Quant a l'urbanisme, podem assenyalar que es troba en vigència l'illa cen-tral anomenada de l'«edifici singular», i que aquest edifici ha perdut el se ucaràcter excepcional, si bé en aquesta fase, dins aquesta mateixa illa, es constat al'existència d'una construcció complexa que obre la seva porta al carrer númer o4 i que mostra una distribució peculiar i simètrica precisament a partir de l'ei xde la seva entrada, estructura que recorda la dels habitatges identificats en l afase de Tornabous II b.

En el barri adossat al parament intern de la muralla número 1 s'observa un acompartimentació i una individualització de les estances, respecte de la fas eanterior. Quant a la gran illa d'estances quadrangulars al costat sud del carre rnúmero 3, que aleshores es presentava enllosat, sabem que algunes d'aqueste sestances tenien indicis pertanyents a aquesta fase, però no podem afirmar-ne re smés, ja que és en aquest sector quan desapareixen els nivells estratrigràfics d eTornabous II a .

Es també en aquesta fase, quan datem la muralla número 3, muralla que dis-

84

MIQUEL CURA I MORER A

corre per sota els nivells de Tornabous 1 en les estances números 96 i 97 i quequedava arrasada al nivell de l'enllosat d'aquesta fase en el carrer número 5 . Esa dir, que ens trobaríem que, en aquest moment, el carrer número 5 desemboc aal carrer número 8 mitjancant una curvatura, i que la nova entrada es protegei xamb restes de la muralla número 1 . La muralla número 3 apareix de nou pe rsobre i tallant les estructures de la gran torre del costat nord, i fins i tot ací provi-sionalment creiem que es devia trobar una altra porta del poblat, en forma d'an-gle obtús, si vertaderament el petit tram descobert als límits de l'actual zonad'excavació corresponen a un nou tram d'aquesta mateixa muralla, que ara s'as-senta sobre una capa d'argiles groguenques que constituïen el talús de protecci óde la torre quadrangular.

Aquesta muralla presenta un gruix que oscil•la entorn d'1,5 metres i est àconstituïda per un sòcol de pedra irregular . La possible porta del costat norddevia deixar un pas de 5,5 metres i a la vegada devia quedar protegit a l'esquerraper la vigència encara de la gran torre quadrangular, d'acord amb les norme smilitars de l'època .

Així, els límits reconeguts per les seves muralles ens indicarien una reducci óde la superfície del poblat, fet que ens explicaria que, al seu interior, s'hagi pro-duït una concentració i una reducció en el volum de les estances .

Sant Miquel de Vinebre(Vinebre, Ribera d'Ebre) : els darrersvestigis ibèrics a la part final de I'Ebr eMARGARIDA GENERA

ANTECEDENT S

Tot i que la descoberta d'aquest establiment, de la qual ja es va donar notíci amitjançant la premsa, es va produir l'any 1973, és al final del 1975 que vam visi-tar per primera vegada el turó de Sant Miquel, durant les prospeccions a le scomarques de l'Ebre que aleshores estàvem fent . Un any més tard, un cop esco-llit com a tema d'investigació, el poblament prehistòric i protohistòric del rihe-ral de l'Ebre, decidírem d'aprofundir les nostres recerques en dos jaciments : e ldel Puig-roig del Roget, on trobem documentats els pobles dels camps d'urnes, iel de Sant Miquel de Vinebre, corresponent a les darreries de la cultura ibèrica il'inici de la romanització .

EMPLAÇAMENT

El serral de Sant Miquel, sobre el pas de l'Ase, en el contrafort de la Serralad aPre-litoral, s'alça a un quilòmetre i mig al sud-est del poble de Vinebre, a la rib aesquerra de l'Ebre, davant d'Ascó, a uns 80 quilòmetres de Tarragona .

Es un turó de 100 metres d'altitud, constituït per conglomerats de planaal . luvial, en disposició estructural de discordança progressiva a causa de l'enca-valcament de la Serralada vers el nord-oest .

Les restes arqueològiques s'estenen pel cim, que és un petit planell de form aescapular, de poc més de 130 metres de llarg per 60 metres d'amplada màxima .

Es tracta d'un punt estratègic amb un gran domini panoràmic i de control d ela zona . Hi ha un gran nombre d'establiments ibèrics i d'època romana dins de lseu àmbit visual .

Hi ha aigua abundant a l'abast, aportada pel mateix riu i per les fonts del svoltants .

86

MARGARIDA GENERA

Hi ha petits nòduls de sílex que es troben localment, clarament diferencia-bles dels gran nòduls que apareixen a les formacions evaporítiques continental sde 1'eocè de la zona del Montsant .

TREBALLS REALITZAT S

Després de les prospeccions fetes l'any 1976, entre el 1977 i el 1984 hi he mfet vuit campanyes d'excavació. Entre els anys 87 i 89 s'hi han fet tres interven-cions de neteja i consolidació de les estructures més malmeses d'aquest establi -ment, a més de l'estudi del jaciment localitzat al peu del turó, a la partida de l aFontjoana . Durant el 1992 s'hi ha fet una darrera campanya d'excavacions qu eha permès posar al descobert la planta gairebé completa del recinte que aparei xa la part més alta de l'establiment .

Per tal de seguir les normes d'aquesta publicació pel que fa a l'extensió del stextos, aquí ens limitarem a presentar l'estudi de les principals construccion sfins avui excavades, mentre que tractarem els altres aspectes en una proper aocasió.

DESCRIPCIÓ DE LA METODOLOGIA DE CAM P

Postulats fonamentals

Partim del fet que el treball de camp, en arqueologia, té un fort componen theurístic, atès que tota descoberta és fruit d'una estratègia no determinista e nquè minimitzar l'efecte de l'atzar és el resultat d'un procés d'optimització .

Els processos heurístics tenen una gran importància en diversos dominis ,però especialment en el de la intel . ligència artificial . En aquest camp, els pro-cessos –on l'heurística juga un paper considerable– es poden dividir en :

– actuacions en amplitu d– actuacions en profunditat

Per aquest motiu, una acurada selecció d'una estratègia o de l'altra aplicade sconvenientment, ens permetrà optimitzar-ne els resultats .

Sistemes de referència de coordenades i blocs de mostreig

D'altra banda, tenint en compte la morfologia del terreny, durant els treball sde camp hem distingit cinc àrees : 1, 2, 3, 4 i 5 ; que en anteriors publicacion shem denominat : A, B, C, D i E, respectivament .

Dins l'àrea 1, que s'estén per la part més ampla del turó, hem establert unsistema de coordenades en direcció nord-sud; en canvi, a l'àrea denominada 3,

ELS DARRERS VESTIGIS IBÈRICS A LA PART FINAL DE L 'EBRE

87

corresponent a la part del turó que presenta una forma de llom allargassat i cad avegada més estret, hem planejat els blocs de mostreig seguint l'eix longitudina ld'aquest sector, és a dir, una orientació de 45 2 vers el nord .

El punt 0 de la coordenada z, que ens servirà per determinar les fondàries ,s'ha pres sobre el punt més alt del turó, que és sobre la canonada del canal .

Indexació d' elements

Per tal de poder determinar biunívocament cada element de l'excavació i a l avegada facilitar que les dades siguin tractades informàticament, hem creat l aterminologia identificativa següent :

En aquest cas, l'element unitari és el mur o una secció de mur. Cada mur osecció de mur pertany a una estructura que pot o no constituir un àmbit. Partimdel supòsit que un àmbit és una estructura tancada . Aquests estructura/àmbitspertanyen a un sector. A la vegada, els sectors pertanyen a les àrees descrite sabans . Les zones corresponen a cada cala o bloc de mostreig .

El nombre de dígits necessaris per identificar cadascuna d'aquestes unitat ssón :

Mur :

dos dígits .Estructura/àmbit :

dos dígits diferenciant 00-49, que identifiquen el sàmbits, i 50-99, que identifiquen les estructures .

Sector :

dos dígitsZona :

un dígi tÀrea :

un dígi t

ESTUDI DE LES CONSTRUCCION S

ÀREA 1 . – Com hem dit abans s'estén perla part més ampla del cim . Quedadelimitada, al costat nord, per un canal (Ebre-Garcia) que ressegueix aques tsector del jaciment i al sud perla visera que apareix a la denominada àrea 2 .

Presenta una lleugera inclinació cap al costat nord ; això fa que sigui el secto ron trobem més potència de sediments .

A grans trets, podem parlar de l'existència de tres murs para l . lels : 1, 2 i 3 ; e lcentral 1 gairebé equidistant de 2 i de 3 .

Aquest mur central, molt més gruixut i construït amb una tècnica molt acu-rada que el fa més rellevant que els altres, divideix l'àrea 1 en dues zones : 1 (1 .1 )i 2 (1 .2) .

La zona 1 queda, al seu torn, dividida pel mur 3 que, conjuntament amb e lcentral 1, delimita una sèrie d'àmbits de planta quadrangular que descrivim mé sendavant . D'altra banda, hi ha dues arrencades de parets, 9 i 10, que podrie nunir-se a l'àrea 3 .

A poca distància d'aquest mur 2, hi trobem les restes de dues altres parets.

88

MARGARIDA GENERA

L'11, situada sobre la visera rocosa que va aproximadament paral . lela al mur 3esmentat, i la paret 12 que li és obliqua . Segons que sembla, aquesta paret 1 2també està en connexió amb l'arrencada de mur que hem denominat 9 i dónalloc a un possible nou àmbit .

Àrea 1, zona 1 : descripció deis estructura/àmbit s

En l'estat actual, apareixen cinc àmbits de planta quadrangular totalmen texcavats, que hem numerat, correlativament, de 1'1 al 5 .

Àmbit 01 Si bé considerem que forma part d'aquesta mateixa unitat, es trob aen un pla inferior, i per tant, ja dintre l'àrea 2 .

Aquest àmbit queda delimitat per tres murs, en els costats nord, oest i sud .El mur del costat nord és una prolongació del mur 1 ja descrit, però en aquest

sector és menys ample (90 centímetres) i lleugerament entrant .Pel costat oest, aquest àmbit queda tancat pel mur 4, també d'un gruix consi-

derable, que gira en un angle de gairebé 90° vers el costat sud, i es prolonga ambla visera rocosa, que en alguns punts està retallada per mantenir aquesta alinea -ció .

D'aquí surt, en un pla inferior, el tercer mur d'aquest àmbit 1 i el delimita ,pel seu costat sud, el 3 .

L'interior presenta un gran desnivell entre el costat nord-oest, situat sobre l avisera, i el sud-est, dessota aquesta, en un pla més baix .

Ambit 02 De planta quadrangular, és delimitat als costats est i nord pel colz eque forma el mur 1 ; a l'oest, per un mur perpendicular a 1'1, anomenat 13 . Alsud, pel mur 3, i al costat est, també pe14 .

Àmbit 03 De característiques semblants al número 2 . Com aquest, és delimi-tat al nord pel mur 1 . El límit est és constituït perla paret mitgera 13 amb l'àmbi t02, i l'oest per un mur perpendicular a 1 denominat 14, que s'encreua amb e lmur 3 i que continua més enllà en un possible nou àmbit el qual per ara roma nsense excavar. Finalment, al sud trobem la prolongació del mur 3 que acaba detancar la totalitat d'aquest àmbit .

Àmbit 04 En general, podem dir que és similar als que hem descrit, bé qu eens falta conèixer l'encreuament dels murs oest 15 i sud . D'aquest àmbit conei-xem la paret que denominem 14, la més rellevant entre les localitzades en e lmateix àmbit .

Fins i tot sembla com si passés per damunt les altres . Té un gruix de 50 a 5 5centímetres i és adossada a la roca natural . Se'n conserven unes quantes filades iés construïda amb dues alineacions de petits blocs llevat dels angles on trobe muns carreus molt més grans que solen ser de conglomerat .

Àmbit 05 D'aquest àmbit coneixem el costat nord, format pel mur 1 i e ldel costat est, és a dir, pel que hem denominat 15 . El costat sud està format pela ,i l'oest, pel 19 .

ELS DARRERS VESTIGIS IBÈRICS A LA PART FINAL DE L ' EBRE 89

90

MARGARIDA GENERA

Àrea 1, zona 2 : descripció deis estructura/àmbit s

El mur 1 que tancava el costat nord dels àmbits, s'assenta directament sobr ela roca viva i consta de dues filades de grans blocs de pedra (d'uns 45 x 25 x 20centímetres) : els espais buits han estat emplenats amb pedres més petites . Aqu ís'han conservat fins a cinc filades . Segons que sembla, és l'alçària originàriad'aquest basament, ja que la part superior és ben acabada i observem que el scarreus de l'última filada són seleccionats curosament . Cap a la meitat, aques tmur, per raó del desnivell de la roca, adquireix més alçària i forma com un graóalt d'uns 70 centímetres, integrat per carreus ben tallats .

A l'extrem est forma un angle gairebé recte, del qual arrenca, en direcciósud, un altre mur, el 4, d'una amplada semblant, que enllaça amb la visera roco-sa que voreja tot el costat sud-est del jaciment . A partir d'aquest angle i seguin tla direcció originària, trobem un altre tram de mur lleugerament entrant (uns 3 0centímetres), construït amb dues alineacions de blocs de pedra d'una grandàri aconsiderable i mal escairats.

A la prolongació del mur4, s'inicia un altre mur, més petit, i com en el cas d ela continuació del mur 1, entrant uns 30 centímetres cap al' oest .

ÀREA 2 . – Aquesta àrea està compresa en el pla inferior situat sota la viser arocosa que trobem a la cara del turó que mira a la població de Garcia . El terrenyés també molt inclinat cáp a aquest costat. Durant la Guerra Civil hi fou cons-truïda una trinxera i això significà la destrucció d'una part de les estructures qu ees conservaren adossades a la roca . Dintre aquesta àrea hi ha unes escales d ecomunicació amb l'àrea 1 .

ÀREA 3 . – És la més pròxima al riu . Comprèn la part del cim que forma u nllom allargassat que esdevé cada vegada més estret i acaba en un vessant mol trost, la base del qual queda retallada perla carretera actual de Móra-Vinebre .

Àrea3: descripcióde les estructura/àmbit s

En aquesta àrea apareixen una sèrie de construccions adaptades a la configu-ració del terreny . En primer lloc, trobem un mur que passa aproximadament pe lcentre –mur central 23– i que divideix la demarcació en dues zones ben defini-des: 1 i 2 . La zona 1, de cara a Garcia, que coincideix aproximadament amb e lcostat sud, queda delimitada pel mur 22, i la zona 2, que mira a Vinebre i coinci-deix més o menys amb el costat nord, queda tancada pel mur 21 .

A partir del mur central s'han localitzat una sèrie de murs que el tallen trans-versalment i formen un conjunt d'àmbits a banda i banda d'aquest eix principal .

Zona 1 Simplificant, podem dir que en aquest indret hi ha un conjunt d econstruccions que guarden una certa simetria a partir de 1' àmbit central 03 .

Aquesta disposició, tanmateix, no es farà ben palesa fins que no hauran fina-litzat les excavacions .

A partir de l'àmbit 03, de planta gairebé rectangular i que s'estén per les

ELS DARRERS VESTIGIS IBÈRICS A LA PART FINAL DE L ' EBRE

9 1

dues zones, hi ha una sèrie d'àmbits tant al costat est com al costat oest . Aquestsespais són de planta més o menys trapezoïdal i es van estrenyent a mesura qu es'acosten als extrems .

En el costat oest, hi ha l'extrem més a prop del riu, que en aquest tram estàformat per tres alineacions de dues filades de pedres, d'on arrenquen dues possi-bles parets perpendiculars, molt arrasades .

A partir de l'àmbit 02, el mur 24 es bifurca en el que continuem consideran t21 i el que hem denominat 22 el qual es va obrint tot resseguint la visera rocosa.

En alguns sectors on els murs han desaparegut, trobem la roca retallada qu eressegueix, determinant-les, les diferents estructures .

Ambit 01 Està ben delimitat però, de fet, en aquests moments només el tro-bem clos per tres costats . També és de planta trapezoïdal .

Els murs s'assenten directament sobre la roca viva la qual, en determinatspunts, és retallada i marca així els límits d'aquest àmbit.

Aquí els murs són fabricats amb pedres bastant regulars i d'una grandàri aconsiderable . Se'n conserven una o dues filades .

Ambit 02 Es de planta trapezoïdal ben delimitada, de dimensions molt reduï-des i estreta, sobretot el límit del costat oest, que és senyalat per un retall a l aroca de forma arrodonida. En canvi, constitueixen els altres tres costats els murs22 i 24 al nord i al sud, respectivament, i un tercer de molt petit a l'est que e lsepara de 1' àmbit 01 .

Les parets estan fabricades per dues alineacions de pedres amb un farcimen td'altres més petites .

Ambit 03 o central Es una estança ampla, de planta quadrada lleugeramen tirregular, tancada pels quatre costats i adaptada a la morfologia del terreny .

Les parets, construïdes sense lligament de cap mena, s'aixequen directa -ment sobre la roca, que en determinats sectors, està retallada . Es conserven dueso tres filades de pedres ben escairades però desiguals de mides i de formes ;remarquem que en la construcció dels angles s'han utilitzat uns carreus mé sgrossos . En alguns punts, els buits han estat emplenats amb codolets i no am bfragmènts de ceràmica com en altres llocs de la mateixa àrea . Es pot observarque aquests murs són treballats per les dues cares .

Pel que fa al sòl, no apareix cap resta de paviment ni cap intent de revestir l aroca.

Una trinxera, oberta durant la Guerra Civil, travessa aquest àmbit i en des-trueix una part dels murs .

Ambit 04 De fet, es tracta d'una estructura de planta gairebé quadrada, ober-ta pel costat nord, on només apareixen les traces d'un mur en part excavat a l aroca .

Ambit 05 És una construcció també de planta gairebé quadrada de més gran sdimensions que l'anterior . Si bé aquest àmbit queda ben delimitat per 3 costat samb murs que presenten una bona conservació, pel que fa al costat sud només h itrobem algunes traces de paret parcialment excavada a la roca .

Ambit 06 Es un recinte tancat de dimensions reduïdes, que per les seve scaracterístiques creiem que es tracta d'un dipòsit .

92

MARGARIDA GENERA

ÀREA 4 . – S 'estén pel vessant de cara a Vinebre, el pendent del qual present auna forta inclinació cap al nord, a l'altra banda del canal .

De moment, aquesta àrea no ha estat excavada . A la superfície, tot i el samuntegaments de terra ocasionats per les obres del canal, no hi hem trobat ca pmena de restes, ni tan sols de terrisses .

ÀREA 5. – Forma com un petit collet i és l'accés actual a l'establiment .Aquesta àrea és més estreta i queda tancada pels mateixos estrats de conglome -rat que formen com un corredor pel mig del qual passa el canal . Ens hem limitata fer-hi algunes prospeccions .

CONSIDERACIONS FINALS

En conjunt, el material recollit ha estat molt abundant, sobretot les peces d eceràmica fetes a mà, de fabricació local, i d'altres fetes al torn . Hi destaquem l atrobada de diverses mostres de coroplàstia . D'altra banda, hi foren localitzat sels dos elements d'una premsa, probablement de vi, prop de l'àmbit que molt b épodria tractar-se del dipòsit del producte elaborat .

Totes les dades que hem obtingut fins ara –tant per mitjà dels treballs d ecamp com dels materials– indiquen que hi va haver un sol nivell d'ocupació qu edesprés fou abandonat, i ens permeten datar l'establiment entre 1' últim quart de lsegle II i la segona meitat del segle I a C . Es a dir, en ple període de romanització .

Per les seves característiques seria possible d'atribuir a aquest recinte une sfuncions basades en el control de la zona .

ELS DARRERS VESTIGIS IBÈRICS A LA PART FINAL DE L ' EBRE

9 3

BIBLIOGRAFI A

BIARNES, C . «Nuevo poblado ibérico . Más descubrimientos arqueológicos» . El

Correo Catalán . [Barcelona] (13-6-73), i altres notes diverses en el mateix

periòdic i al Diario Español .CAMPO, M . «Material numismático del poblado de Sant Miquel de Vinebre» .

Butlletí de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (1978), Ep . IV ,

fasc . 141-144, p . 49-53 .GENERA, M. «El poblado Ibérico de Sant Miquel de Vinebre . Notas prelimina-

res» . Butlletí de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (1978), Ep .

Iv, fasc . 141-144, p . 17-42GENERA, M. «Anotaciones sobre nuevos hallazgos de yacimientos ibéricos e n

la comarca de la Ribera d'Ebre» . Actas de la mesa redonda sobre la BajaÉpoca de la Cultura Ibérica . Madrid . p . 297-303 .

GENERA, M . Evolució del poblament prehistòric i protohistòric a les comar-ques de la Ribera d'Ebre i del Priorat . Universitat de Barcelona, 1980 .[Resum de la tesi doctoral ]

GENERA, M. «Antiguo poblamiento del «Pas de l'Ase» (Ribera d'Ebre)» . XVI I

CAN . Logroño . 1983 . Zaragoza, 1985 . p. 561-571 .GENERA, M . «Notícia preliminar sobre la troballa d'una premsa a Sant Mique l

de Vinebre» . t Col . loqui d'Arqueologia Romana . El vi a l'antiguitat.

Badalona, 1985. Badalona, 1987 . p . 223-237 .GENERA, M . «Arts plàstiques d'època ibérica a Catalunya : Les terracottes» . 7è

Col .loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà . 1986. Puigcerdà :Institut d'Estudis Ceretans, 1988 . p . 215-226 .

GENERA, M. «Les últimes descobertes en el Pas de l'Ase» 8e' Col . loqui dePuigcerdà en Homenatge al Prof. M. Tarradell. (desembre 1988) .

Puigcerdà, 1990 . p . 197-201 .GENERA, M . L' art funerari a la Tarraconense : l' estela de Vinebre . [Publicaci ó

amb motiu de la mostra sobre aquesta estela] . Tarragona : juny-juliol 1990 .GENERA, M . Elements defensius a l'àrea ilercavona : un exemple . Simpos i

sobre el món ibèric . Manresa: desembre de 1990 . p . 215-218 .GENERA, M . L'Ebrefinal : delpaleolític al món romà . Tortosa : 1991 .GENERA, M . Vinebre : els primers establiments del riberal . Tarragona :

Diputació de Tarragona. 1992 . (Institut d'Estudis Tarraconenses RamonBerenguer IV, núm. 186, secció d'Arqueologia i Història ; 87) .

GENERA, M . Establiments ibèrics a la conca inferior de l'Ebre : Sant Miquel deVinebre . 1976-1984 . [Volum homenatge al professor Maluquer de Motes ][En premsa]

GENERA, M . El curso inferior del Ebro : vía de difusión y contactos durante laromanización . XXI Congreso de CAN . Teruel . [En premsa ; publicat u n

resum el setembre de 1991]

94

MARGARIDA GENERA

GENERA, M ; PLANA, F . ; TRAVERIA, A. «Algunas consideraciones sobre cerá-micas prehistóricas y protohistóricas del Priorato y la Ribera de Ebro» .Jornadas Científicas de la Cerámica y Vidrio . Barcelona : 1980 . p. 307-314 .

GENERA, M . ; CAMPO, M. «Hallazgos monetarios en el yacimiento de la Font d eN'Horta, la Torre de l 'Espanyol» . II Symposium Numismàtic de Barcelona .p . 203-209 i làm . 28 .

GENERA, M . ; MAYER, M . ; PONS, J. ; PREVOSTI, M. «Un vestigi del món romà ala Ribera : l'estela de Vinebre» . Tribuna d'Arqueologia 1989-90 . Barcelona :Departament de Cultura, 1991 . p . 135-145 .

SANMARTÍ, E. «La cerámica de barniz negro del poblado de Sant Miquel deVinebre» . Butlletí de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense .[Tarragona] (1978) . Ep . IV, fasc . 141-144 . p . 43-47 .

SANZ, M. «Población ibérica del valle del Ebro (III ) . Aportación al estudio de lOppidum ibérico de Sant Miquel de Vinebre» . Butlletí de la Reial Societa tArqueològica Tarraconense . [Tarragona] (1982), p . 11-42 .

Les excavacions a l'antic convent d eSant Bartomeu (Peralada, Alt Empordà )1989-1990. Dels orígens del món ibèri ca la revolució feuda lJOAN LLINARS, JORDI MERINO, MANEL MIRÓ, M . JOSÉ PEDRÓN

INTRODUCCIÓ

Els anys 1989 i 1990, el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Cataluny ava fer dues campanyes d'excavacions arqueològiques d'urgència a l'antic con -vent de Sant Bartomeu de Peralada, gràcies al suport i la col . laboració d el'Ajuntament de Peralada, de l'Associació Cultural del Castell de Peralada idels actuals propietaris del convent, als quals volem agrair un cop més la sev apaciència, i molt especialment a la senyora Dolors Palau i a la seva família .

Aquestes excavacions han fet possible que el coneixement sobre el passatantic i medieval de Peralada sortís del terreny especulatiu en el qual s'havi amogut fins ara, i ens han permès, d'una banda, confirmar hipòtesis de treball ,algunes ja antigues i d'altres més recents, i, d'altra banda, desmentir també vell stòpics sobre la història d'aquesta vila .

ESTAT DELS CONEIXEMENTS SOBRE LA PERALADA ANTIGA I MEDIE-VAL ABANS DE L ' INICI DE LES EXCAVACIONS I HIPÒTESIS DE TREBALL

D'ençà que al final del segle passat es descobrissin les restes ceràmiques imetàl.liques d'una necròpoli d'incineració de la primera edat del ferro (segle sVI i V aC), es va parlar del nucli pre-romà de Peralada . Malgrat l'interès que v adespertar des d'un primer moment aquesta troballa, no va ser fins l'any 1989 ,gairebé, doncs, cent anys després del seu descobriment, que s'hi van inicia rexcavacions arqueològiques sistemàtiques per tal de resoldre els problemes qu eplantejaven les restes trobades al segle passat .

Cal destacar dels diferents estudis realitzats sobre la necròpoli de Peralada ,la tendència de la majoria d'investigadors a donar una cronologia curta d'utilit-

96

J . LLINARS, J . MERINO, M . MIRÓ, M . J . PEDRÓN

zació d'aquesta necròpoli . Les poques garanties de la procedència peraladenc ad'algunes peces emmagatzemades com pertanyents a la necròpoli de Peralada ,havia plantejat dubtes raonables sobre la seva autèntica procedència . l

D'altra banda, els estudiosos de la necròpoli mai no havien tingut en compt eun context arqueològic més ampli constituït pel jaciment ibero-romà de l acarretera de Peralada a Garriguella i per la contínua aparició d'abundant mate-rial ceràmic d'època ibèrica al nucli urbà de Peralada .

La consideració d'aquestes dues darreres dades ens va portar a plantejar-no sdues hipòtesis de treball :

—Que el poblament antic de Peralada devia allargar la seva cronologia de sdel final del segle VII aC fins, almenys, al segle II aC .

—Que el poblat relacionat amb la necròpoli del palau devia estar situat al turóon s 'alça el centre històric .

Les excavacions d'aquests darrers quatre anys ens han permès confirma rambdues hipòtesis .

Pel que fa als orígens medievals de Peralada, tradicionalment, s'havi aacceptat que el puig on és emplaçada la població fou fortificat després de le sfamoses invasions dels francs-alamans del segle III dC, i que la ciutat esdevin-gué més tard la capital d'un dels pagus o comtats de l'època de la dominacióvisigòtica .

Les excavacions han desmentit aquest fet . Ja en el nostre primer treball en ssorpreníem de la manca quasi total a Peralada de troballes de materials arqueo -lògics datables entre els segles I i VII dC, és a dir, de l'època romana imperial ide l'època visigoda . Les quatre campanyes d'excavació semblen confirmardefinitivament la manca d'una ocupació humana estable al puig on és emplaça -da la vila des del segle I aC fins al moment de l'ocupació carolíngia, això és, fin sal darrer quart del segle VIII .

Així doncs, els orígens de la Peralada medieval no semblen trobar-se ala baixa romanitat, sinó que cal cercar-los en el moment de l'ocupació i domina-ció carolíngia (segles Ix-x) . A aquesta època correspon la necròpoli trobada a lconvent de Sant Bartomeu .

El comtat de Peralada apareix en la documentació medieval per primer copen una acta d'un judici fet a Empúries l'any 843 . Durant els segles Ix i X el com-tat s'anomena indistintament Petralatense i Tolonense. Aquest comtat consti-tuïa una unitat administrativa de l'imperi carolingi, diferent i independent de lveí comtat d'Empúries, per bé que durant tota aquesta època un mateix comt egovernés tots dos comtats, fet que era freqüent en les zones de marca de l'imper icarolingi .

L'any 977 està documentat per primer cop el Castro Tolon, que tradicional -ment s'ha identificat amb el primer nucli urbà de Peralada . Nosaltres creiemerrònia aquesta identificació . Quan els documents parlen del Castro Tolon o de lsuburbi del Castro Tolon, es refereixen, en sentit estricte, al Castell Toló i al se u

1 . PONS, E . i VILA, M. V . «Nuevos aportes al estudio de la necrópolis de Peralada», XI VCNA . Zaragoza, 1977, p . 681-694 .

LES EXCAVACIONS A L ' ANTIC CONVENT DE SANT BARTOMEU

97

terme castral . La vila, des d'un primer moment, s'anomenarà villa Petralata . Elprimer esment que se'n fa el tenim documentat l'any 974 . Al nostre entendre ,doncs, no hi ha, tal com havia cregut Joan Badia, «un transvasament onomàstic .Aquest probable ressorgir del nom indígena Tolon desplaçant el llatí Petralatacap a una significació territorial, perquè més tard, al segle XII, aquest darre rtorni a servir per designar la població i aquell, Tolon, desaparegui totalment» . 2De fet, el que hi ha són dues denominacions pera dues realitats diferents : el cas -tell (Castro Tolon ) i la vila (villa Petralata ).

Respecte a l'origen dels dos topònims, Tolon i Petralata, l'existència d'u npoblat ibèric a Peralada podria explicar el del primer (Tolon, d'arrel etimològic apre-romana) . Pel que fa al topònim Peralada, no creiem com s'ha dit fins ara qu etingui relació amb la forma del puig on és emplaçada la vila, ja que la forma de lpuig no s'adapta bé a la descripció del concepte llatí petralata, que vol dir pedr aplana. D'altra banda, aquest topònim és freqüent als territoris que havien forma tpart de l'antic Imperi Romà . Tanmateix, el concepte petralata era utilitzat pel sagrimensors romans per designar els límits del territori centuriat d'una ciutat .Aquesta dada l'han poguda comprovar per diferents indrets de la Gàl•lia roman aels arqueòlegs francesos George Chouquer i François Favory . 3 Possiblement ,l'origen del topònim Peralada estigui relacionat amb l'organització administra-tiva de l'antiga ciutat d'Empúries .

L 'EXCAVACIÓ DEL CONVENT DE SANT BARTOME U

Situació del jacimen t

La vila de Peralada s'assenta damunt un petit turó dels relleus pre-holocè-nics que emmarquen la plana deltaica de l'Alt Empordà, als peus del qual e sprodueix la confluència dels rius Orlina i Llobregat . Malgrat la poca elevaci ód'aquest turó (25 metres sobre el nivell del mar, en la cota més alta), des del se ucim es domina un vastíssim territori que coincideix, aproximadament, amb el slímits de la comarca .

El paisatge actual del terme de Peralada és força diferent del que tenia enèpoca antiga a causa de contínues aportacions a l . luvials dels rius i a una preme-ditada acció antròpica destinada a drenar les zones inundades i a dirigir els cur-sos d'aigua .

La situació central de Peralada respecte al territori que domina i les seve scaracterístiques topogràfiques, han fet de la vila una important cruïlla decamins, catalitzadora de totes les comunicacions de la zona nord-est de l acomarca . En època medieval passava per Peralada un camí que travessava el sPirineus pel coll de Banyuls, i que era el mateix camí que a l'antiguitat va rebr eel nom de Via Heràclea.

2. BADIA i HOMS, J . L'arquitectura medieval de l'Empordà . Vol II-A . Girona, 1985 .3. CHOUQUER, G . i FAVORY, F . Contribution à la Recherche des cadastres antiques .

A .L .U .B . Besançon, 1979 .

98

J . LLINARS, J . MERINO, M. MIRÓ, M . J . PEDRÓ N

L'antic convent de Sant Bartomeu de Bell-lloc es troba situat en la part altade la vila, a tocar del costat nord de l'església parroquial de Sant Martí . L'origend'aquest convent es remunta a l'any 1390, moment en què l'aleshores vescomtede Peralada, Felip Dalmau de Rocabertí, va fer la cessió del solar on havia esta tl'antic castell vescomtal a la congregació de monges canongesses agustines d eSant Bartomeu de Bell-lloc (convent situat a l'actual terme municipal deCantallops) perquè hi construïssin un nou edifici conventual . De l'edifici gòtic ,només se'n conserven alguns elements arquitectònics, ja que tot l'edifici v apatir una important destrucció durant la Guerra del Francès, període en què e lconvent és utilitzat com a polvorí .

L'any 1835, el convent és quasi totalment reformat i adquireix l'aspecte e nquè arriba als nostres dies : un edifici de planta gairebé trapezoïdal adaptada a l atrama urbana existent, estructurat al voltant d'un claustre quadrat .

La congregació de monges va abandonar el convent l'any 1975 . A partir d'a -quest moment, el convent perd el seu caràcter d'edifici religiós per convertir-se ,progressivament, en un edifici d'habitatges .

PRIMERA FASE : NECRÒPOLI DEL FERRO

Les troballes més antigues fetes a Peralada corresponen a una sèrie de mate -rials corresponents a una necròpoli d'incineració i localitzats durant uns movi-ments de terra efectuats en terrenys del castell amb motiu d'una plantada d'ar-bres en el segle XIX . La primera notícia d'aquesta troballa és comunicada pe rPella i Forgas .

La majoria dels materials ceràmics fets a mà i alguns elements metàl . lic sprocedeixen del nord dels Pirineus . A aquests elements cal afegir altres mate -rials, tant ceràmics com metàl .lics, fets amb noves tècniques .

Els metalls són molt abundants . Hi ha una col . lecció nombrosa d'armes d eferro, que corresponen més a una producció artesanal que no pas a una produccióen sèrie . Hi ha diverses puntes de llança i algun fragment d'espasa d'antenes .

Hi ha també una interessant col . lecció de sivelles de bronze . Hi ha vuitexemplars gairebé sencers i fragments que corresponen a dos més . La tècnic adecorativa és variada, encara que solen repetir els mateixos temes geomètrics .El motiu pot ser incís o granulat . Per les seves característiques, semblen fete stotes en el mateix taller, amb una evolució tipològica dins la segona meitat de lsegle vI aC .

Els materials procedents d'aquesta necròpoli, actualment dipositats en e lMuseu de Peralada i que han estat estudiats per la doctora Enriqueta Pons ,demostren l'existència d'un àmbit diferenciat dins la cultura anomenada d ecamps d'urnes, encara que hi són evidents les aportacions ètniques i econòmi-ques d'altres pobles . Hi arriben, al mateix temps, novetats culturals procedentsdel sud de la península Ibèrica i de la Mediterrània.

La cronologia del jaciment se situa entre el final del segle VII i el comença -ment del segle V aC .

LES EXCAVACIONS A L 'ANTIC CONVENT DE SANT BARTOMEU

99

SEGONA FASE: POBLAT IBÈRIC (FIG . 0/1 )

Situats ja en el jaciment de Sant Bartomeu, la primera ocupació que hi he mpogut documentar correspon a un assentament ibèric .

Les estructures que corresponen a aquesta primera fase presenten una tipo -logia molt diversa : en alguns casos els murs estan fets només amb lloses de gra-nit i pissarra, amb la part vista repicada ; en altres, s'han utilitzat només rierenc sde dimensions petites i mitjanes sense treballar, i finalment, un tercer tipus és elmur fet amb pedres irregulars de grans dimensions amb d'altres més petites pe racabar d'omplir, combinant la utilització de lloses i rierencs . En tots els tipus ,les pedres estan unides amb fang .

Les dimensions de les estructures també són diverses : l'amplària dels mursvaria entre els 50 i els 100 centímetres . Pel que fa a les alçàries, condicionade sper les construccions posteriors, varien des d'una sola filada de pedres fins a u nmetre .

Malauradament, totes les estructures pertanyents a aquesta fase, a l'igua lque els estrats que s'hi relacionen, s'han vist molt afectades per les construc-cions posteriors . Això fa que sigui totalment impossible de relacionar-les entr esi . Sembla confirmada l'existència d'un mínim pla urbanístic, ja que tots el smurs tenen orientacions nord-sud o est-oest, fet que sembla indicar una disposi -ció en retícula . Les diferents tècniques constructives indiquen possiblemen tdiferents remodelacions en el poblat, que han estat impossibles de documentar .Només en un sol cas, en la zona 3, hi ha dues estructures que foren amortitzade sperla construcció d'una tercera .

Un altre aspecte que s'ha de destacar és la gran potència dels nivells ibèrics ,que en alguns casos arriben fins als dos metres, mentre que en altres la potènci aés més petita a causa de les posteriors ocupacions . Aquest fet varia molt segon sla zona d'excavació . Així, a la zona 2, dins les habitacions del convent, sota e lpaviment del segle XV, apareixen directament nivells d'ocupació del segle I V

aC, tallats només per alguna sitja ; en canvi, a la zona 3, al costat de l'església ,els nivells ibèrics es trobaven quatre metres per sota de la cota inicial de la inter-venció .

Una excavació efectuada l'estiu passat a la plaça de les Monges, just davantdel convent, ha permès de veure que també en aquest lloc, els nivells ibèric ssobrepassen els dos metres de potència .

Pel que fa a les dimensions totals del poblat, són molt difícils d'establir,donat que les dades que coneixem fins al moment són escasses . Al conjunt d'es -tructures de Sant Bartomeu cal afegir altres dades : una petita intervenció alcarrer Costa del Rector, també a la part alta del turó, i a uns 200 metres al sud de lconvent es pogueren documentar estructures del mateix període. En canvi, enl'excavació de la plaça Gran, situada en una zona més baixa del turó, aparegue-ren diverses sitges, que no es podien relacionar, però, amb cap estructura ni ambcap nivell d'ocupació. Malgrat tot, les grans dimensions del poblat semblenconfirmades per altres troballes puntuals fetes en diversos indrets del poble .

Els materials arqueològics relacionats• amb el poblat són nombrosos .

100

J . LLINARS, J . MERINO, M . MIRÓ, M . J . PEDRÓ N

SANT BARTOMEU-1990

¡

1 1r-- -

- —~ -------- -r .

L 1 I'o ,

-Inq . tl, 0. ,Un .l

Planta 0/ 1Les estructures ibèrique s

Majoritàriament es tracta de materials de fabricació indígena : àmfores ibèri-ques i peces de ceràmica comunes i grolleres . Algunes d'aquestes peces presen-ten diversos tipus de decoració : amb cordons, incisions i pintades, tant amb pin-tura blanca com amb pintura de color vinós . Els materials d'importació sónforça escassos . S'han documentat àmfores massaliotes, púniques ebussitanes ,cartagineses i gregues . Entre les ceràmiques fines, les més nombroses són le sàtiques, de les quals hi ha representats diversos estils, corresponents a període scronològics concrets : figures negres, figures roges, Saint Valentin i vernís negr eamb decoració impresa : palmetes, estries i oves .

Les importacions no procedents de l'Àtica hi són menys nombroses : copajònia, ceràmica pseudo-jònia i grega d'Occident .

Els materials arqueològics permeten situar el moment inicial d'aquesta pri-mera fase entre el final del segle vI i el començament del v aC, i el moment final ,a l'inici del segle III .

TERCERA FASE : CAMP DE SITGES

La tercera fase del jaciment de Sant Bartomeu correspon a un camp de sit-ges .


10 1

Durant un moment indeterminat del segle III aC les estructures d'hàbitat qu epertanyien a la fase anterior són amortitzades i l'indret es converteix en unazona de magatzem. S'han localitzat diverses sitges a gairebé totes les zone sd'excavació del jaciment fins a un total de 19, repartides de la manera següent :zona 1 :2 ; 2 :4; 3 :10; 4 :1 ; i 5 :2 . En algun cas, concretament en la zona 2, algun ade les sitges no s'ha pogut excavar totalment perquè estava coberta per estructu-res del convent .

Tipològicament, es distingeixen dos tipus de sitja : unes més antigues, depetites dimensions, aproximadament d'un metre de fondària, forma troncocòni-ca amb la base plana o còncava i unes de més modernes, que són també meny snombroses, de forma ovoïdal, amb una fondària entre el metre i mig i els do smetres . L'amortització de les sitges, que no és coctània, es produeix,tanmateix ,en un període de temps relativament breu, entre el darrer quart del segle III il'inici del segle II aC .

La manca d'estructures relacionades amb aquestes sitges fa suposar que l azona d'hàbitat s'ha traslladat a un altre indret del turó, que fins al moment enca-ra no hem pogut documentar . Tanmateix, la posterior excavació de la plaça Grandel mateix poble, una vegada acabada la campanya en el monestir, i que est àsituada a uns 300 metres en direcció sud-est, només va permetre la documenta -ció de diverses sitges, majoritàriament amortitzades en el segle 111 aC, encaraque n'hi ha alguna que es pot dataren el segle IV .

Cal citar també la recent troballa en les obres de construcció del camp d egolf de Peralada, aproximadament a un quilòmetre al nord del nucli, d'un cam pde sitges, encara pendent d'excavació, però que pel material recollit en superfí-cie té una cronologia semblant a la del convent .

Aquestes troballes constaten la importància dels camps de sitges relacionat samb els nuclis de poblament a l'època ibèrica . Malgrat el relatiu desconeixe-ment del territori durant aquest període, se n'han documentat diversos : el MasCastellar de Pontós, o bé el poblat de Sant Julià de Ramis, on recentment s'ha nexcavat més de 120 sitges, datables entre mitjan segle Iv i mitjan segle II aC enun indret situat a menys de mig quilòmetre del poblat .

El material arqueològic procedent del farcit de les sitges és molt abundós :les importacions són minoritàries i procedeixen gairebé en la seva totalitat de lapenínsula Itàlica . Són les àmfores greco-itàliques, la ceràmica de vernís negredel tipus campaniana A, de la qual s'han identificat quatre formes (Lambogli a23, 27, 34 i 36), totes molt primerenques i la ceràmica comuna itàlica, bàsica -ment cassoles i tapadores, així com un sol fragment de morter itàlic . Els mate -rials d'importació que no són itàlics consisteixen bàsicament en algun fragmen td'àmfora púnica, grega o massaliota .

Els materials més nombrosos són de fabricació indígena, entre els quals des -taca la ceràmica comuna i la grollera de cuina, fetes a mà com amb torn . Les for-mes identificades són les més corrents : gerres, bols i altres recipients utilitzat scom a contenidors dins la ceràmica comuna, encara que també hi ha alguna imi -tació de ceràmiques d'importació, com és el cas de dues peces que reprodueixe nla forma Lamboglia 36 de la ceràmica de vernís negre, i, dins la ceràmica grolle-

102

J . LLINARS, J . MERINO, M . MIRÓ, M . J. PEDRÓN

ra, olles baixes de perfil en «S» i cassoles de base plana i parets rectes . Meny snombroses que els dos grups anteriors, són les ceràmiques del tipus gris empo-rità o gris de la costa catalana . Tots els fragments pertanyen a formes primeren-ques, del segle III aC que en algun cas es perllonguen durant els inicis del segl esegüent .

QUARTA FASE: CAMPAMENT ROMÀ (FIG . 0/2)

Abans de comentar la quarta fase del jaciment, és interessant recordar, agrans trets, el fenomen de la romanització a les actuals comarques del nord-es tde Catalunya .

La romanitzaci ó

L'arribada dels romans a Empúries es produeix l'any 218 aC, en el marc dela Segona Guerra Púnica . L'exèrcit és comandat per Gneu Corneli Escipió, e nun intent de controlar i reduir la rereguarda d'Anníbal . L'elecció d'Empúrie srespon a l'interès per aconseguir una base fidel que asseguri el bon resultat de lcop de mà i el control de les tribus indígenes . Empúries pot aportar exploradors ,bones relacions amb els indígenes i un profund coneixement del territori .

Una vegada acabada la guerra, els romans decideixen quedar-se i explotar l arica zona ocupada . L'any 197 aC es produeix una gran revolta indígena, degud asobretot a la pressió tributària i a les exigències dels governadors romans . E lSenat romà envia Marc Porci Cató a Empúries . Segons el relat de Titus Livi, pri-mer ocupà Rhode, en mans dels revoltats, després estableix un campament a lcostat de la ciutat grega d'Emporion i venç els revoltats en una batalla en un llocindeterminat proper a Empúries i inicia una dura repressió .

Durant molts anys, el fet de la repressió catoniana ha estat acceptat per l amajoria d'investigadors .

Arqueològicament, però, aquest fet no s'ha pogut demostrar mai : molts del spoblats ibèrics tenen una continuïtat en l'ocupació i es van abandonant lenta -ment durant el segle II : Sant Julià de Ramis, Sant Grau (a Sant Gregori) i el Pui gde Can Cendra (a Estanyol) . Hi ha poblats que fins i tot reben una nova empenta ,s'amplien i es fan més grans : Castell de la Fosca (Palamós), el Fortim (San tFeliu de Guíxols), Castell Barri (Calonge) i Mas Castell (Porqueres) .

Aquesta segona fase de la romanització es caracteritza per un seguit de con -tactes i relacions més intensos en què hi ha, però, una escassa voluntat d'integra-ció i de control del territori . La presència romana es manifesta per tropes d'ocu-pació situades en punts estratègics . Roma imposa la pau, manté l'ordre, cobraimpostos i converteix el país en una plataforma de penetració dels productes ità-lics, sobretot el vi i l'oli . Per als indígenes comporta condicions molt dures, per òa la llarga és un període de pau i creixement demogràfic, que condueix a l'apari-ció d'un nou poblament a la plana que substitueix els antics poblats .


10 3

Finalment, la darrera etapa de la romanització s'inicia al final del segle II aC ,quan l'actitud de Roma deixa de ser distant i s'inicia l'ocupació seguint les pre-misses itàliques, amb la fundació de ciutats de nova planta i l'explotació de lterritori a partir de parcel . les amb vil . les agrícoles .

L'estructura documentada en el jaciment de Sant Bartomeu s'inclou en l asegona fase de la romanització . Es una estructura de planta quadrangular. Sen'ha conservat el mur perimetral de llevant, orientat de nord a sud, amb unallargària de gairebé quinze metres, una amplària de dos metres i una alçària qu evaria entre els 120 i els 190 centímetres . A l'extrem sud gira cap a ponent ambun angle recte i continua gairebé tretze metres . Just en aquest angle sud-est hi h acerts elements que fan pensar en l'existència d'una torre, si bé les reformes fete sen època medieval i moderna han destruït aquest angle gairebé totalment .

La tècnica constructiva d'aquest mur és una doble paret amb farcimentintern, feta amb còdols de dimensions petites i mitjanes units amb fang. Constad'una fonamentació amb una alçària mitjana de 125 centímetres, totalment irre-

gular, i una part vista amb un parament extern fet amb còdols i lloses disposat sverticalment i mínimament repicats formant filades .

La construcció d'aquesta muralla destrueix parcialment els murs correspo-nents al poblat del segle Iv i les sitges que havien estat farcides poc temps abans .S 'han pogut recollir diversos fragments de ceràmica en el farcit . Malauradament,la majoria d'aquests fragments corresponen a peces de ceràmica comuna i grolle -ra de cuina, amb poca informació cronològica . Hi ha també, però, alguns petit sfragments d'àmfora itàlica, ibèrica i púnica, que permeten situar, a grans trets, l aconstrucció d'aquesta estructura dins el segon quart del segle II aC.

L'excavació a Sant Bartomeu no ha permès documentar, en cap de les zones ,algun nivell arqueològic que es pugui correspondre amb aquesta estructura .Tanmateix, un sondeig efectuat a la plaça de les Monges, davant el monestir,durant l'estiu passat ha permès documentar una petita forja de treball d emetalls, datable de mitjan segle II aC .

Considerant tots aquests elements que hem comentat, identifiquem l'estruc-tura com un petit campament romà que devia tenir com a finalitat un contro ldirecte del territori, molt difícil de fer només des d'Empúries . Està situat en u ndels punts clau del rerepaís emporità, ja que controla els passos naturals de lPirineu, sobretot el coll de Banyuls, i té una visió directa de tota la zona nord dela plana empordanesa . La manca d'estructures interiors fa pensar que, en trac-tar-se d'una estructura totalment militar, l'única construcció en pedra devia serla mateixa muralla, mentre que la guarnició devia estar insta l . lada a l'interior entendes de campanya. Aquest campament devia funcionar durant poc temps, fin sque el territori va estar totalment pacificat i va començar l'ocupació de la plana ,corresponent al que anomenem tercera fase de la romanització .

Una vegada abandonat el campament, no hi ha documentada cap més ocupa-ció en el turó de Peralada fins a l'època alt-medieval . Malgrat tot, la trobada dediversos fragments de ceràmica corresponents als tipus roig intern pompeià(parets fines, terra sigil . lada sud-gàl . lica, africanes A i D, africana de cuina ,terra sigil . lada Lucente i àmfores baix-imperials) indica una certa freqüentació

104

J . LLINARS, J . MERINO, M . MIRÓ, M . J . PEDRÓ N

durant tota l'època romana, des del segle I aC fins al segle V dC. Malgrat l'aban -donament del turó, el poblament a la zona continua, ara traslladat a la plana ,com ho indiquen la trobada d'un forn d'àmfores als voltants del poble, d'un avi l . la a Vilanova de la Muga, a uns tres quilòmetres, i troballes diverses efectua -des en el terme municipal de Peralada i els termes veïns .

CINQUENA FASE: LA NECRÒPOLI ALT-MEDIEVA L

El primer testimoni arqueològic de poblament en època medieval el consti-tueix la necròpoli localitzada al claustre i a la zona 3, que està situada estratigrà -ficament entre el campament romà i les primeres restes del castell medieval .S'hi van localitzar 25 enterraments, tots ells d'inhumació. La necròpoli no haproporcionat massa elements per poder establir uns límits cronològics d'un amanera ferma . De moment, l'únic que podem fer és situar-la, grosso modo ,entre mitjan segle VII i el segle IX, abans de la construcció de la muralla del cas -tell medieval .

105LES EXCAVACIONS A L 'ANTIC CONVENT DE SANT BARTOMEU

SANT BARTOMEU-199 0

r -- 1 Luiuli~

I I

Planta 0/2

La fortificació delsegle II a C

0

3

S nI. . .,

— tl.n u orni

—

o 1(1

lamo

SISENA FASE: EL CASTRO TOLON I L'ANTIGA ESGLÉSIA DE SANTMARTÍ (FIG . 0/3 )

Pertanyent a l'època medieval i anterior a la construcció del convent de San tBartomeu, s'han localitzat les restes de dues estructures arquitectònique scorresponents les primeres a una fortificació identificada com el Castro Tolon, iles segones, a l'església parroquial de Sant Martí . Ambdós edificis apareixe ndocumentats ja a mitjan segle X .

Malauradament, tant el castell com la primitiva església parroquial nomé sels coneixem parcialment . Els murs descoberts identificats com a pertanyents al'antic castell dels vescomtes de Peralada corresponen al que devia ser la par tsud-est del castell . Per a la construcció del castell es reaprofitaren com a fona -ment els murs de l'antiga fortalesa romana republicana . Segons mostren els ves -tigis, conservats, el castell devia tenir una estructura poligonal i possiblemen testigués defensat amb torres quadrades . Estava cobert amb bigues de fusta qu esostenien la teulada . En el moment de la seva utilització, el castell gaudia d'un amagnífica panoràmica, ja que des del seu cim es podia abraçar quasi la totalitatdel comtat de Peralada.

Pel que fa a les raons de l'abandonament d'aquest castell, l'arqueologia ens

106

J . LLINARS, J . MERINO, M . MIRÓ, M . J . PEDRÓN

proporciona dades significatives que ens confirmen la tradició escrita . SegonsRamon Muntaner, al 1285 el castell dels vescomtes i amb aquest tot Peralad afou incendiat pels almogàvers . En una de les zones excavades al convent de SantBartomeu vam poder localitzar les restes d' aquest incendi .

Així doncs, ja per acabar, les quatre campanyes d'excavació al centre histò-ric de Peralada ens permeten oferir una aproximació preliminar sobre els orí -gens del poblament medieval de Peralada . Aquests no s'han de situar després d eles invasions dels francs del segle III, sinó a les darreries del segle VII, en unmoment en què la crisi de l'estat visigòtic de Toledo i la posterior conquest amusulmana són el testimoni polític de profundes transformacions socials qu equeden representades, des del punt de vista arqueològic, pel canvi en els patron sd'assentament . Peralada, al segle VIII, és un lloc d'hàbitat antic reocupat . A lsegle x, l'incipient nucli de poblament representat per les gents de la necròpol iestà ja definitivament consolidat (tradicionalment, també s'ha situat en aques tmoment la construcció del primer recinte emmurallat de la vila), un castell, e lCastro Tolon, i una església, la de Sant Martí, són el testimoni arqueològic de l apresència a Peralada de les institucions feudals .

Noves aportacions al coneixemen tde la Tàrraco tardo-republicana :el carrer de Lleida, 27MANEL GÜELL, JORDI DILOLI, LLUÍS PIÑOL'

INTRODUCCI Ó

Amb motiu de les obres de rehabilitació que s'havien de fer a l'edifici núme-ro 27 del carrer Lleida de Tarragona, el Servei d'Arqueologia de la Generalita tens encomanà la prospecció del solar per tal de localitzar possibles reste sarqueològiques en el subsòl .

Iniciada la intervenció i localitzades tot un seguit d'estructures de conside-rable importància, se'n va fer l'excavació per, posteriorment, procedir, en un asegona fase, a l'extracció i la consolidació d'unes restes pictòriques que s'hitrobaren. Aquesta tasca va ser feta pel Centre de Restauració de Sant Cugat de l aGeneralitat de Catalunya .

SITUACI Ó

El solar excavat es troba al capdamunt d' una suau elevació que, provinent dela Rambla Nova, assoleix la màxima cota entre els carrers Lleida i Cervantes ,per descendir en un pronunciat desnivell cap als actuals carrers Gasòmetre iMallorca . Aquesta zona, despoblada des d'època romana i dedicada al conre ud' horta des d' antic, va ser modificada urbanísticament durant els mesos d'abril imaig de 1887, amb motiu de l'eixamplament de la ciutat, i es va obrir l'actua lcarrer Lleida . Posteriorment, als anys vint del nostre segle, es procedí a rebaixarels terrenys circumdants i es van fer els carrers transversals a aquest, situaci óque ha perdurat fins al'actualitat.

Aquesta zona es troba immersa dins un dels grans complexos arqueològic sde l'antiga ciutat romana, concretament entre el que fou el fòrum de la colònia ila muralla que tancava la ciutat per 1' oest .

* Membres del Laboratori d'Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili .

MANELGÜELL , JORD I DILOLI , LLUÍ S PIÑO L0

1

2

3

~

5

e

1

e

e

1 0

_i_

_ I _

e_~~yy'~ _~ ./

;

011•

40'

di,', •~

~

+4«`~ ~ •.o-y)

;~►.

r ~

':~ ~.

~°~

%~ 1~~ï~~oí! . ~, -e-.,o a0

►

1 ,

~~ t9

►

9 '~► t

i ,

~ ,~ •~1~ ~,.. .

n, r )' ;~ 1': _1•' ,}A 1 j

.ur11 4!ui • q

p + I ®~

1~~1

O~r.1_.w

®®,1 1a '.r

R Carre r Lleid a 2 7Plano( n :1 Escala

1 2 0P General Planta n 1TÁRRACO

2000

ESTAT DE LA QÜESTI ÓAmb moti u d e le s obres qu e s'h i va n fer e n el s anys vint , l'historiador iarqueòleg tarragon í mossèn Serr a i Vilaró hi va fer u n segui t d'excavacions , i v afer-ne conèixe r el s resultat s l'any 193 2 (SERRA , 1932) . En aquesta publicaci óe s remet a le s observacion s d e B. Hernánde z Sanahuj a en e l moment de la urba -nització de l'àrea, i a les informacions que aportà Ponç d'Icart sobre la murall aromana que passava perla zona . Aquest autor ens comenta que s'hi conservav aun mur de parament megalític equiparable al de la part alta de la ciutat(D ' ICART, reed . 1984) .Per la seva part, Hernández Sanahuja (HERNÁNDEZ, 1884) diu que si bé en elsegle XVI, època en què escriu Ponç d'Icart, la muralla estava relativament en bo nestat, a partir de la Guerra de Successió es va malmetre molt i s'hi van construi rnoves fortificacions fins que, l'última refecció feta en els anys 1821 i 1822, va aca-bar d e destruir-la de l tot, encara qu e part de la fonamentaci ó megalític a restà in situ .Serra i Vilaró e n aques t assumpte fa referènci a a la seva observaci ó d'un blocmegalític (SERRA , 1932) qu e anava en senti t est-oest , entre el s carrer s de Lleidai Colom . Aqueste s dade s e l porte n a pensa r qu e tote s les estructure s exhumade sperel l es devie n troba r din s de l recinte murat .Le s construccion s qu e trob a e n allò qu e el l anomen a Manzana B –sector del'actua l carre r Lleida– sembla qu e responguin a to t un segui t d'habitatge s amb

10 8

NOVES APORTACIONS AL CONEIXEMENT DE LA TÀRRACO TARDO-REPUBLICANA 10 9

successives etapes de construcció, que pels materials que presenten es podrie ndatar a partir d'època tardo-republicana en la seva fase més antiga (segles III -I I

aC) . Associades cronològicament a aquestes construccions també hi trobà to tun seguit de sitges disperses per 1' àrea .

Ara bé, el resultat més espectacular dels treballs fou el descobriment de le srestes de la basílica del fòrum de la colònia i el conjunt de cases i carrers del se uvoltant . Malauradament ens és bastant difícil datar-ne l'inici, les transforma-cions de l'àrea i les amortitzacions posteriors, ja que les antigues excavacion sno ens han deixat una seqüència cronològica fiable que ens permeti comprova r

l'evolució de la zona.Malgrat tot, alguns autors a partir de l'estudi de les restes arquitectòniques

(RECASENS, 1979) situen la construcció del fòrum local en època juli-clàudia ,concretament a mitjan segle I dC, avançant, però, la hipòtesi que pugui ésser un areforma d' un fòrum republicà anterior .

Sena aportà una dada valuosa per tal de datar l'inici de la construcció de l

fòrum local en descriure el material que es trobava dins d'una sitja afectada pe r

l'edificació . Segons aquest mateix autor, la sitja contenia teva sigi l . lada aretina ,la datació de la qual, juntament amb altres materials determinables, faria possi -

ble la datació post quem del mur que hi és associat .Per datar l'època d'amortització del fòrum, Sena i Vilaró es basa en un tre-

soret trobat in situ, que situa a mitjan segle IV dC. Sembla, però, que aquestadada no sigui massa definitòria ja que no en sabem la situació estratigràfic aexacta . D'altra banda, les fonts històriques fan esment d'una destrucció de l apart baixa de Tàrraco cap al 260 o el 264 dC .

Posteriorment, no es va fer cap altre treball a l'àrea fins aquest que ens fo uencomanat, els resultats del qual presentem en aquest article .

ESTUDI DEL JACIMENT

La intervenció arqueològica que vam fer es troba situada al costat mateix delfòrum de la colònia, al que seria el sud-oest de la basílica .

L' inici dels treballs arqueològics va consistir en la delimitació del perímetrede l'àrea que s'havia d'excavar, i obrir en el solar una cata de 10,20 metres de

llarg per 3,80 d'ample .Un cop eliminat el nivell superficial (paviment del local), ens vam trobar

amb un nivell de teva moderna que n'obliterava totes les estructures antigues .Aquestes responien a tot un seguit de fases constructives que documenten l'ú sd'aquest espai en un període cronològic que abraça des del començament de l

segle II aC fins a mitjan segle III dC .Les fases d'ocupació són les següents :Primera fase . Correspon a un nivell no associat a cap estructura, que podem

datar a partir de l'aparició d'un conjunt de material ceràmic entre el qual es tro -ben fragments d'àmfora greco-itàlica, de ceràmica comuna ibèrica, de grisa d ela costa i de ceràmica campaniana A, en què destaca la forma Morel 2154 bl

1 10

MANEL GÜELL, JORDI DILOLI, LLUÍS PIÑOL

(220-160 aC), en un moment indeterminat del final del segle III inici del segl eII aC .

Segona fase . En aquesta fase apareixen estructures en forma d'un mur d ecarreu de 50 centímetres d'amplària del qual només es conserva una filada .Associat a aquest mur tenim un paviment de terra piconada amb restes de cen-dres i carbons . També apareix una claveguera formada per pedres rectangulars .Dataríem tota aquesta fase, segons la seva situació estratigràfica, al comença -ment del segle II aC .

Tercera fase . Es creen unes noves estructures que amortitzen les anteriors .L'estrat associat a aquestes estructures i que data la seva construcció present auns materials que vénen determinats per un conjunt de fragments de campania-na A que ofereixen una cronologia de la primera meitat del segle II aC .Juntament amb aquests fragments hi trobem una àmfora greco-itàlica, un aàmfora púnica, ceràmica ibèrica, ceràmica comuna romana i un fragment d ellàntia.

Quarta fase . En aquest moment es documenta una gran reforma de l'àrea . Esconstata la construcció d'una casa d'amples dimensions amb una habitació d emolta qualitat tant en el parament constructiu com en la seva decoració . Es trac -ta d'una estança que utilitza en la seva fonamentació dues tècniques constructi-ves diferents : d'una banda, hi apareixen grans carreus, ja sigui recolzats directa -ment sobre la roca mare o amb una preparació prèvia d'argamassa ; de l'altra ,s'utilitza una banqueta de pedra construïda amb la tècnica de llarg i través .Sobre aquestes fonamentacions s'aixeca un parament (on encara s'observen leslínies d'encofrat) d'argamassa de pedra, sorra i calç .

L'accés a l'interior de l'habitacle presenta la particularitat de tenir un espa ivuit en el lloc on situaríem el llindar de la porta, on es van trobar un conjunt d eclaus de ferro .

L'interior de l'habitació té un paviment clarament diferenciat del que apa-reix a l'exterior. Mentre aquest últim es tracta d'un opus signinum de grossoscaementa ceràmics, el de dins de la cambra és de molt millor gwalitat, polit iamb caementa ceràmics, petits fragments de pedra de diferents colors i petitsfragments de marbre que li donen una qualitat de terratzo (opus signinum tes-se l . lat sense dibuix) . A més a més, a les seves parets apareixen diferents pinture sdecoratives, en alguns llocs només resta el sòcol format per una sanefa de colo rnegre amb formes geomètriques triangulars ; en canvi, en el mur sud, que s'h aconservat, hi observem un altre tipus de decoració amb tres bandes de color s(vermella, blanca i negra) . Dins aquesta habitació, hi trobem una ara cineràri aper al culte dels déus lars . Es tracta d'un bloc de pedra sorrenca tallat en form ade cub en què s' han treballat dos llistells, un d' inferior que afecta la cara frontal ,i un altre de superior que afecta la frontal i la lateral . La seva part posterior ésllisa i la part superior té un pla còncau on es devia produir la combustió per a lritual .

També en aquest moment i conjuntament amb la urbanització de l'àrea, s'hiconstrueix una claveguera lligada al desguàs del' habitatge .

S'han documentat un seguit de reformes en la casa en època més tardana que

NOVES APORTACIONS ALCONEIXEMENT DE LA TÀRRACO TARDO-REPUBLICANA 11 1

es materialitzen en la creació d'una habitació adossada a la cambra amb pin-tures .

La datació de l'hàbitat s'ha fet a partir dels materials dels estrats associats ales estructures (construcció —final del segle II aC—: trinxera de fonamentacióamb campaniana A, forma identificada Morel 1315 el -180/120 aC—, campania -na B, forma Morel 2244 bl -150/125 aC—, àmfora itàlica, comuna oxidada ibè-rica i romana ; reforma —segle I aC—: campaniana A, amb set formes identifica -des que arriben fins al final del segle II aC, campaniana B, forma Morel 2683 a lcomençament del segle I aC— ; parets fines —vora de Mayet 2, datada durant el ssegles II —I aC—, parets fines —vora de Mayet 2, datada dels segles II-I aC, àmforaibèrica, itàlica, púnico-ebussitana (en què destaca la Maña C2 del final del segl eIII i el començament de I'I aC) i tarragonesa .

Cinquena fase . Correspon a una gran amortització que trobem documentadaen tota l'àrea . Aquest nivell oblitera totes les estructures anteriors . Els material sassociats a aquest ens determinen un moment cronològic de la segona meitat d esegle 1 dC .

Sisena fase . Es documenta la construcció d'un dipòsit d'opus signinum am bposterioritat a la fase anterior que serà amortitzat durant la primera meitat del

segle III dC .

DISCUSSI Ó

L'actuació arqueològica efectuada al carrer Lleida ens permet avançar u nseguit de resultats que es concreten en primer lloc amb la constatació d' una imme -diata ocupació de la zona a partir de l'arribada de l'element colonitzador romà aTàrraco . Observem tot un conjunt d'estructures, l'evolució cronològica de le squals s'inicia al final del segle III aC per arribar fins a la meitat del segle III dC .Aquestes troballes les podem relacionar amb les que va fer entre els anys 1925 -1930 mossèn Sena i Vilaró al mateix indret, però ara tenim la possibilitat, a parti rdels nous coneixements sobre materials que s' han produït des d' aleshores, de rein -terpretar la seqüència estratigràfica que ell presentava (SERRA, 1932) .

Aquest fet ens permet començar a entendre el progressiu apropament entr eel poblament indígena i 1' assentament romà de Tàrraco . Les dades aportades pe rl'excavació ens deixen entreveure un acostament pacífic entre ambdues comu-nitats i també que l'ocupació romana es va estenent cap al poblat ibèric fin sabsorbir-lo . Aquest fenomen comença a partir de la primera meitat del segle II

aC quan en altres excavacions aquest fet es datava en un moment posterior, con-cretament a partir de la segona meitat del segle II aC (Després de fer-ne un repà screiem que algunes d'aquestes datacions havien de ser revisades a la llum d enous coneixements i que molt possiblement remuntarien la cronologia cap a l aprimera meitat de segle I1 aC) .

En segon lloc, es demostra mitjançant aquesta prospecció arqueològica un agran amortització produïda en aquest indret a l'inici de la segona meitat de lsegle 1 dC, que també es troba documentada en excavacions efectuades a la

112

MANEL GÜELL, JORDI DILOLI, LLUÍS PIÑOL

mateixa zona (carrer Caputxins : MIRÓ, 1984-85 ; carrer Fortuny : GÜELL, 1990 ;DASCA, 1991) . Aquesta és una dada que ens podria ajudar a comprendre la rees -tructuració que experimenta l'àrea i que cristal . litzaria amb la remodelació de lfòrum de la colònia (l'estat actual de la investigació sobre la data de construcci ódel fòrum es basa fonamentalment en dos elements : la identificació per part deSerra i Vilaró d'un fragment de TSI al rebliment d'un dels dipòsits tallats pe lmur exterior del fòrum, i l'estudi dels capitells del fòrum fet per M . Recasens(RECASENS, 1979) .

Sense fer un estudi més acurat dels materials exhumats per Serra i Vilaró el sanys vint, les dades en què basem la datació del que seria la construcció o l aremodelació del Fòrum Municipal en època imperial provenen de la interpreta -ció que es fa de la cronologia dels capitells que hi han aparegut a partir de la sev asimilitud amb els descoberts al temple de Mars Ultor al fòrum d'August aRoma, datats entorn al canvi d' era, perla qual cosa, probablement, la seva difu-sió per les províncies de l'Imperi es devia produir en un moment posterior .L'excavació del carrer Lleida contempla un estrat en el qual es concreta un agran amortització al' inici de la segona meitat del segle I dC que podria corrobo-rar, si més no, afinar la cronologia del fòrum aportada per altres autor s(HERNÁNDEZ SANAHUJA, 1867; SERRA VILARÓ, 1932 ; HAUSCHILD, 1976 ;RECASENS, 1979 ; KOPPEL, 1985 ; MAR I ARBULO, 1987 ; CORTÉS, 1987 ;ALFOLDY, 1991) .

Per últim, s'ha de dir que posteriorment a la segona meitat del segle III dC ,no s'hi observa una ocupació urbanística definida a la zona, fet que també é sdocumentat en altres actuacions arqueològiques i que podria estar relaciona tamb la crisi que pateix l'Imperi a partir del segle III i la invasió dels francs aTàrraco (260 dC) . Malgrat la progressiva recuperació de la ciutat, sembla se rque la tendència d'ocupació es desviaria cap a l'acròpoli i les zones rurals .

BIBLIOGRAFIA

ALFOLDY, G . Tarraco . Forum 8 . [Tarragona], (1991) .CORTÉS, R. «Los Foros de Tarraco» . Los Foros Romanos de las Provincia s

Occidentales, Actas del Simposium de Valencia . 1986 .DASCA, A . Memòria de l'excavació realitzada al carrer Fortuny, 17.

Tarragona, 1991 . [Inèdit ]GÜELL, M . Memòria de l'excavació realitzada al carrer Unió, 43 . Tarragona,

1990 . [Inèdit]GÜELL, M . Memòria de l'excavació realitzada al carrer Lleida, 27. Tarragona,

1992 . [Inèdit]HAUSCHILD, T . «Tarraco en época augustea» . Simposium sobre Ciudades

Augusteas . Zaragoza, 1976 .HERNÁNDEZ, B . El indicador arqueológico de Tarragona . Tarragona, 1867 .HERNÁNDEZ, B . Opúsculos Históricos, Arqueológicos y Monumentales .

Tarragona, 1884 .

NOVES APORTACIONS ALCONEIXEMENT DE LA TÀRRACO TARDO-REPUBLICANA 11 3

KOPPEL, E . M . «El Foro Municipal de Tarraco y su decoración escultórica»,XVIICongreso Internacional de Arqueología. 1985.

MAR, R. i RUIZ DE ARBULO, J. «La basílica de la Colonia de Tarraco. Unanueva interpretación del llamado Foro Bajo de Tarragona» . Forum 3 .[Tarragona] .

MIRÓ, M.T. «Restes ibèriques al carrer Caputxins» . Butlletí Arqueològic .(1984-1985), núm . 6-7 .

PONS D'ICARD, L . Libro de las grandezas y cosas memoriales de la metropoli-tana, insigne y famosa ciudad de Tarragona . Lleida, 1572 .

RECASENS, M. «Los capiteles romanos del Museo Nacional Arqueológico d eTarragona», ButlletíArqueològic (1979), núm . 1 .

SERRA VILARÓ, J . Excavaciones en Tarragona. Memoria de la Junta Superiorde Excavaciones yAntigüedades . Madrid, 1932. p. 116 .

Darreres intervencions al municipi romàd'Aeso (Isona, Pallars Jussà )XAVIER PAYÀ 1 MERCÈ ` , FERRAN PUIG 1 VERDAGUER' , TERESAREYES 1 BELLMUNT* 1 JOAN AGELET 1 GOMÀ"

La vila d'Isona, on es localitza l'antiga ciutat romana d'Aeso, és la poblaci óprincipal del municipi d'Isona i Conca de Dellà . Es troba situada a la part cen-tral d'un sinclinal envoltat d'altes serres, situat a llevant de la conca de Tremp ,de la qual forma part, però amb unes singularitats que li confereixen un caràcterpropi . Isona constitueix el centre físic, econòmic i de comunicacions d'aques tterritori planer, amb una mitjana de 500 metres sobre el nivell del mar i limita tper les serres de Sant Corneli, de Carreu, Boumort i Boixols al nord, la serra d eComiols a l'est, al sud el massís del Montsec i per l'oest pel curs del riu Noguer aPallaresa, muntanyes amb altituds de 1 .000 a 2 .000 metres . Aquests aspectesorogràfics creen una situació climàtica particular, que juntament amb la fertili -tat de les seves terres i la presència d'aigua abundant, permet el desenvolupa -ment d'una vegetació i una agricultura més pròpies de terrenys mediterranis omeridionals que no pas d'una zona pirinenca . D'aquesta manera podem veur ecom aquest territori es troba des de fa segles intensament conreuat amb planta -cions de cereals, oliveres, ametllers i vinya, encara que aquest últim conreu est àen recessió des de la plaga de la fil . loxera .

La conca ha estat des de l'antiguitat el pas obligat de les vies de comunicaci óterrestres entre la Catalunya oriental i central i el territori més occidental de lpaís . La dificultat dels passos de la Noguera Pallaresa, sobretot el de Terradet sal Montsec, va fer més aconsellable el pas pel coll de Comiols i el de Vilanov ade Meià, per al trànsit humà i de mercaderies i bestiar, procedent de la vall de lSegre, o bé per als excedents de producció destinats als mercats de la resta d eCatalunya .

* Arqueòlegs del'Equip PRAMA .* * Arquitecte encarregat de la consolidació i la restauració de la muralla .

116

X . PAYÀ, F. PUIG, T . REYES, J . AGELE T

PRECEDENTS DE LA INVESTIGACI Ó

El coneixement sobre l'antiga Isona i el seu territori és prou limitat, encar aque des de molt de temps enrere s'identifiqués clarament l'actual població am b1Aeso romana . Si més no, no es poden oblidar els treballs d%js nostres prede-cessors entre els quals tenim d'una banda la positivista acumulació de dades qu eguià els magnífics reculls i compilacions fetes pels erudits tant locals co mforans: hi trobem tota mena de detalls pintorescos i d'avaluacions personals alcostat d'elucubracions de sorprenent clarividència . De l'altra, no podem oblidarels diaris i apunts dels nombrosos viatgers que van recórrer la zona al llarg del sdarrers segles amb un deteniment i una profunditat avui insòlits en els turiste s

moderns . La vasta cultura general d'alguns d'ells, com també la seva sensibili-tat, els portaren a ressenyar, i a llegar a l'esdevenidor, un corpus ingent d'infor-mació que, originàriament concebuda com a guia per a futurs visitants, ha esde-vingut amb els anys matèria primera per als investigadors .

En darrera instància, caldrà procedir a contextualitzar la informació nova-ment obtinguda amb tot allò que la moderna investigació ha tret a la llum al vol -tant d'aquesta urbs, especialment en el riquíssim camp de l'anàlisi epigràfica .Aquesta disciplina ha constituït fins no fa gaire l'única base del coneixemen tsobre Aeso i el seu territori i, en conseqüència, sobre els aspectes socials, polí-tics i econòmics de la ciutat . El lot de quaranta làpides que s'hi ha trobat ha esta tdeterminant per tal de reeixir a un cert coneixement sobre la ciutat que, d'un aaltra manera, el ritme de la investigació arqueològica no epigràfica hauria esta tmolts anys a poder-nos oferir.

DESENVOLUPAMENT DELS DARRERS TREBALL S

El jaciment romà es troba, encara que parcialment, sota el barri urbà de 1' ac-tual vila d'Isona situat, aproximadament, entre el límit nord de la vila medieval ila zona d' horts, al sud del poble, en el seu eix més llarg, i entre el camí de Torretai l'eix format perla plaça del Portal i el carrer de la Soledat, en el seu extrem mé scurt (vegeu làmina 1) . És, doncs, un cas típic de jaciment urbà, amb la pro-blemàtica que això comporta, però atípic pel fet que es tracta d'un conjunt mix tamb bona part de la seva superfície no edificada .

Els treballs arqueològics en aquest assentament els fa des de l'any 198 7l'Equip PRAMA (Programa de Recerques al Municipi d'Aeso, actualment din sdels programes d'investigació de la Universitat de Lleida) . L'objectiu de lPRAMA és conèixer els aspectes de la romanització d' aquesta zona prepirinen-ca, en un sentit ampli, és a dir, tant l'evolució urbana d'aquesta vila com la detota la seva àrea d' influència, és el que anomenaríem ager aesonensis .

En el vessant sud-oest de la població es localitza el camí de Torreta, j aesmentat, anomenat així perla presència d'una construcció defensiva, de plant aquadrangular i dimensions modestes . Al costat d'aquest element n'hi un altre ,igualment de caire defensiu, que correspon a un fragment de muralla conservat

DARRERES INTERVENCIONS AL MUNICIPI ROMÀ D ' AESO

11 7

longitudinalment entre 50 i 60 metres i que segueix una orientació SW-NE . Lasecular degradació del parament d'aquesta darrera construcció, devia agreujar -se, vers els anys seixanta, en produir-se l'obertura del nou camí de Torreta .Aquesta via, que enllaça la part alta de la vila amb les terres de conreu, va tallarparcialment el traçat d'aquesta fortificació alhora que afectava l'estabilitat del sconglomerats oligocènics sobre els quals s'assenta el llenç encara avui conser-vat . A la vegada també se li hauria d'afegir l'acció de les arrels d'alguns del sarbres que poblaven el talús on romanen aquestes restes . Tots aquests element shan fet que el parament de muralla conservat en aquesta zona es degradés fins a lpunt de fer-ne perillar l'estabilitat, la qual cosa ha provocat una intervenci ód'urgència que en un primer moment va consistir en un apuntalament previ al streballs de consolidació els quals s' iniciaren 1' estiu del 1992 . Per a la realitzacióprevista d'aquests treballs es va fer necessari un buidatge de les terres situade sen la part interna de la muralla, la qual cosa va provocar l'excavació d'aquest azona .

Així doncs, els treballs d 'excavació fets l'estiu del' any passat en la zona de lcamí de Torreta, han permès documentar un seguit de fases de l'evolució de l aciutat romana, almenys en aquesta zona, que devia abastar un ampli període cro -nològic i que segurament devia ser el que va marcar la vida d'aquesta antig aurbs . L'extensió d'aquesta intervenció es va anar reduint a causa de la prioritatque requeria la consolidació dels paraments defensius situats en aquest indret iels quals eren el motiu principal dels treballs realitzats .

FASE I

Caracteritzada perla preparació del sòl natural en la construcció de la mura-lla i els primers nivells de terraplenament de l'interior d'aquesta . Sobre el sòlnatural compost d'un conglomerat de graves es fa un petit retall com una men ade graó, on s'ajusten els blocs de la muralla des de la part exterior aprofitant e ldesnivell natural, que en aquesta part de la ciutat provoca el barranc de Solans ique hauria estat aprofitat per la mateixa utilització defensiva de l'estructura . E lfet de no haver excavat per la banda externa de la muralla no ens permet saber s iaquesta funcionava amb algun tipus de rasa constructiva . L'escassa distànci aque guarda la muralla envers la seva rasa podria fer-nos suposar que tan sols e stractava d' un retall que va facilitar 1' encast dels blocs .

La muralla, construïda amb grans blocs de pedra calcària i conglomerat sfòssils, de diverses mides i factura, no presenta cap tipus de lligam aparent, tansols de vegades s'hi pot fer algun anivellament, com a falca, amb petites pedres .L'amplada de l'estructura s'aconsegueix amb dues filades i si ho requereix u nfarciment entre ambdues, de pedres petites i terra . Aquesta tècnica ja va se rdocumentada al camí de la Carrerada durant la campanya que es va fer en aque-lla zona l'any 1989. El resultat final és una estructura d' 1,5 metres d'amplada ,de la qual, a causa del seu estat de conservació, desconeixem 1' alçària original ,encara que en 1' actualitat oscil . la entre un metre i tres metres .

118 X. PAYÀ, F . PUIG, T . REYES, J . ANGELET

Fig . 1 . Alçat interior de la muralla de la zona excavada en el sector de Torreta.

Els resultats de l'estudi aprofundit d'aquesta fase són importants per establi rla fundació de la ciutat, però no podem oblidar que el procés d'excavació ta nsols va permetre fer un petit sondeig de sis metres quadrats, la qual cosa signifi-ca que les dades extretes per aquest moment hauran de ser comprovades e nintervencions posteriors . Així doncs, es documenta un farciment de la rasa i u nprimer conjunt estratigràfic de regularització del terreny natural que, amb l apresència de materials de tradició ibèrica i l'exclusivitat de les importacions ità -liques en ceràmiques de vernís negre del tipus campaniana A, ens permete ndatar aquesta primera fase fundacional al final del segle II aC i el primer terç de lsegle I aC .

FASE II

S'hi documenta una primera organització de l'espai immediat a la murall aamb l'aparició d'un mur que afecta els estrats de la primera fase i s'adossa per-pendicularment a la muralla, i una rasa de fonamentació, que identifiquem co mel negatiu d'un mur que devia anar paral . lel amb el primer. Aquests dos mur svan associats a uns nivells estratigràfics força homogenis i importants per l aseva magnitud, els quals s'han considerat terraplenaments .

Les característiques constructives d'aquests elements, la distribució i els dife-rents nivells de cota documentats en estrats del mateix moment fan pensar que en strobem davant d'estructures que s'utilitzen com a mur de terraplenament intern ala muralla, i que permeteren racionalitzar l'ús o el trànsit de la ciutat en una zon aamb un fort pendent, almenys mitjançant aquests dos nivells d' utilització .

Els abocaments estan formats per una gran quantitat de graves i còdols, qu een alguns casos, per la seva magnitud, van restar in situ durant els treballs d'ex -cavació . Cal destacar l'últim estrat d'aquesta fase que estava format per un con -junt de petites graves molt compactades i amb una cota molt uniforme que unifi -cava gran part de la terrassa superior. En aquest moment apareixen important squantitats de ceràmiques de vernís negre del tipus campaniana B amb igualtat ales del tipus A, juntament amb la ceràmica de tradició ibèrica rica en formes imotius decoratius, àmfores itàliques i parets fines que ens permeten donar un adatació per aquest període del segon terç del segle I aC .


11 9

FASE II I

S'assoleix un nou nivell a la terrassa superior mitjançant un paviment d epedres unificat en tot l'àmbit, i documentat en un dels sondeigs fets l'any 1988 iinterpretat en aquells moments com a vial de ronda paral . lela a la muralla ,d'acord amb les dades obtingudes en l'excavació de la zona de Torreta qu edonaren un paviment de lloses semblant a aquests nivells .

D'aquest moment no hi ha cap element murari, car ens trobem davant d'u npossible nivell d'ús consistent en la presència de restes d'una estructura de com-bustió i l'amortització d'una sitja que afectaria el sòl de pedres esmentat . El far-ciment d'aquesta juntament amb els sediments corresponents a un moment d'u-tilització de l'espai permeten extraure les primeres importacions de terrasigil . lada itàlica, la qual cosa ens comporta la datació d'aquest esporàdicmoment d'ocupació durant l'últim terç del segle I aC al canvi d'era .

En el sector sud de la cala es va documentar un altre paviment, en aquest ca sde lloses i pedres, delimitat pel costat oriental amb la rasa d'un dels murs d eterraplenament, i per l'occidental, per un nou mur . La seva funcionalitat, la dife -rent morfologia respecte al primer paviment esmentat, com també 1' amplada e nquè es documenta, ens fa pensar en la possibilitat d'estar davant d'un carrer per-

pendicular a la muralla . Ja que precisament l'ocupació de la zona més immedia -ta d' aquest parament defensiu, almenys en aquest sector, no permet la presènci ad'un carrer de ronda es devia optar per la planificació de petits carrers que ,venint de l'interior de la ciutat, devien permetre accedir fins al límit de la zonaemmurallada .

FASE IV

A la terrassa superior es construeixen dos murs de distància molt regula rentre ells i respecte als murs de terraplenament, els quals encara continuen fun-cionant en aquest moment . Així estem davant d'una superfície de vint metres dellargada compartimentada amb quatre àmbits de dimensions molt regulars el squals s'adossen perpendicularment a la muralla i que, al mateix temps la utilit-zen com a mur de tancament per la banda nord, a la vegada que pel costat su deren delimitats per un mur en el cas de l'àmbit més occidental i per les rase sd'altres en la resta dels àmbits . Tots aquests murs estan fets amb pedra petita imitjana sense treballar i lligats en sec .

En el límit sud-est de la cala es va documentar la presència d'un mu rparal . lel als de tancament dels àmbits anteriorment esmentats, del qual no es v apoder apreciar la llargada per la presència d'una estructura corresponent a un afase posterior que el cobria . Morfològicament parlant, és un mur de pedra peti -ta, que encara que no treballada, està molt ben disposada, i a la seva base se l iadossen tres llocs de pedra quadrangular amb una distància regular entre ells ,que hem interpretat que són les bases de columnes .

L'existència entre aquest mur i ]'alineació dels primers àmbits descrits

120

X . PAYÀ, F. PUIG, T. REYES, J . AGELE T

d'uns nivells regulars i a la vegada compactats, ens fan pensar en la possibilita td'un nexe d'unió entre les dues estructures, que s'identificaria amb un corredor.En aquesta fase s'inutilitzà el nivell d'ús de la terrassa inferior que queda inte-grada al nou conjunt de restes documentades . El carrer d'accés amb la fas econstructiva d'aquestes noves restes, proposem que es consideri com un no univell d'utilització d'aquest vial .

La zona excavada en aquesta fase va ser tan sols la corresponent a part del sàmbits adossats a la muralla. El fort nivell d' arrasament dels estrats que es rela-cionen amb els murs que hi ha aquí amb la presència tan sols de petits fragment sde paviment de lloses en dues zones molt localitzades, ens fan parlar de nivells iestructures de fonamentació . La datació d'aquest complex, doncs, només é spossible pels estrats que rebleixen els fonaments dels murs . L' aparició d' impor-tacions africanes del tipus terra sigil . lada clara A i hispàniques imperials, ensdóna una àmplia datació de segle II dC .

La complexitat dels elements constructius corresponents a aquesta fase fa nnecessària l'elaboració d'una hipòtesi que podrà ésser contrastada en e lmoment de l'excavació més àmplia d'aquesta zona de la ciutat . Creiem que enstrobem davant de part d' una domus de grans dimensions amb un pati porticat, u natri, o probablement un peristil, identificat a partir del mur descrit en el límit su dde la cala, amb un passadís perimetral a la columnata i la cubicula adossats a l amuralla.

FASE V

És el moment de saqueig de l'edifici de la fase anterior, en el qual desaparei-xen els murs anteriorment esmentats i sols en resten les rases, al mateix temp sque es produeix un nou abocament en la zona de corredor. Aquest cal datar-l odurant la primera meitat del segle III dC .

FASE VI

Es produeix una nova urbanització de l'espai immediat a la muralla amb l'a-parició de tres murs, probablement fonamentacions, i que representen un canv isubstancial de la zona . S'hi ha trobat un mur paral . lel a la muralla de com amínim catorze metres de llargada sense cap obertura i que segueix la mateix aorientació que l'estructura amb bases de columnes de la IV Fase. Un segon mu rs' adossa ala muralla perpendicularment a com ho feien els murs de la fase ante-rior i que a la vegada cobreix un d'aquests encara que amb una altra orientació .I un tercer mur de dimensions reduïdes . En definitiva no presenten cap tipus deconnexió entre ells i, a causa del seu grau d'arrasament, se'n fa difícil la inter-pretació morfològica . Estem en una fase constructiva de la segona meitat de lsegle III dC i el segle IV dC .


12 1

FASE VII

Nivell d'abandó i rebliment general de totes les estructures fins a l'èpoc amoderna, la qual cosa ens indica que la ciutat es mantingué, com a mínim, fins ala primera meitat del segle v dC. La datació d'aquesta fase està relacionada am bl'aparició de terra sigil . lada africana D i alguns fragments de paleocristiane sgrises . D'aleshores fins a l'actualitat aquesta zona ha estat un lloc de petit aexplotació agrícola .

Propera a la zona de muralla d'aquesta darrera intervenció es troba un del selements arquitectònics més coneguts de l'antiga Aeso . Es tracta de la torre ,coneguda popularment com Torreta, que va ser excavada 1' any 1987 i es va com -provar que la seva construcció afectava la muralla, fet que va demostrar la nocontemporaneïtat d'ambdues estructures . La datació de la construcció d'aquestelement defensiu es pot situar dins el segle v, corresponent al darrer momentd'ocupació de la zona excavada durant la campanya del 1992 .

També aquest any, al començament de la tardor, i com a conseqüència de lprojecte iniciat pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat amb vista a la decla-ració com a bé d'interès cultural de l'àrea ocupada per l'antiga ciutat roman ad' Aeso, es procedí a efectuar una sèrie de sondeigs que permetessin la correct adelimitació de la zona que s'ha de protegir .

La intervenció fou dissenyada en funció de les dades que, sobre la topografiaantiga del jaciment, s'havien anat acumulant al llarg dels darrers anys d'investi-gació i afectà una zona sobre la qual no s'havia intervingut fins al moment.Concretament, aquesta campanya va afectar cinc horts de propietat privad asituats al sud-oest de la població, en cadascun dels quals es van fer un o dos son -deigs dels quals es van exhaurir la potència estratigràfica fins a esgotar el sedi-ment de gènesi agrícola i arribar als primers estrats relacionables amb forme sd' hàbitat pretèrites .

Sis de les set cales practicades oferiren vestigis constructius o mostrare nenderrocs que permeten deduir que hi havia edificacions i que totes contenie nestrats amb material exclusivament romà . Així doncs, a efectes de delimitació ,els resultats foren positius aneu del'àrea estudiada.

Des del punt de vista edilici, i sense oblidar les limitacions imposades per le sreduïdes dimensions dels sondeigs, es pot parlar de vestigis de construccions decaire públic i d'altres possiblement domèstiques . Pel que fa a les primeres, el fetd'haver treballat sobre la línia que hipotèticament hauria d'haver seguit lamuralla fundacional de la ciutat, erigida en època republicana, ha permès verifi-car bona part de les nostres presumpcions i contribuir a una millor delimitaci óde la forma urbis primigènia . Les estructures documentades mostren una cert acontinuïtat respecte dels trams de muralla prèviament coneguts i existents en l azona del camí de la Carrerada i els horts adjacents, els quals segueixen un aorientació SE-NW i es lliuren formant un angle obert a l'altre parament, d ecaracterístiques idèntiques i que segueix aproximadament una orientació N-S .Aquest punt d'inflexió de la muralla aparegué reforçat amb una torre de plant arectangular i front possiblement arrodonit, fet que ens indueix, juntament amb

122

X . PAYÀ, F. PUIG, T . REYES, J . AGELET

altres suposicions prèvies, a situar un dels accessos a la ciutat en el darrer del sparaments descrits, entre sengles torres de flanqueig .

De les estructures de caire versemblantment domèstic hom pot dir que ,constructivament, coincidien amb la mena d'edificacions documentades a l'ex-cavació de la muralla del camí de Torreta ; alhora, la presència d'aquests ele-ments sobre el que devia ser, sempre hipotèticament, el traçat de la murall arepublicana, o el que hi havia més enllà d'aquesta, ens fa pensar com ja ho fere nles restes estudiades durant l'excavació del 1989, en eixamplaments de l'àre aedificada més enllà de les muralles fundacionals o, fins i tot, en la sev aanul . lació per tal de bastir-hi noves construccions .

CONCLUSIONS GENERAL S

L'excavació del 1992 en la zona de la muralla propera a Torreta ha estat vàli -da sobretot per comprovar l'ampli espectre cronològic en el qual es mou l'anti-ga ciutat romana d'Aeso, la fundació de la qual sembla que, gairebé sense ca pmena de dubte, cal situar-la al final del segle II aC i el primer terç del segle 1 aC .La vida d' aquesta petita urbs transcorre fins al segle V com a mínim, ja que rest a

Fig. 2. Restes immobles aparegudes en el sector de Torreta en aquest aintervenció .

DARRERES INTERVENCIONS AL MUNICIPI ROMÀ D 'AESO

12 3

el dubte de la funcionalitat de la torre, construïda sembla ésser durant aquestsegle .

Cal creure, si més no, que el moment àlgid de la ciutat devia ser al voltant delsegle II dC . Això ho corrobora la documentació de l'edifici construït en aquest azona tocant a la muralla que pot comportar la inutilització de la seva funci ódefensiva i, a la vegada, ens pot fer creure en un possible creixement de la ciutat .La necessitat d'espai edificable provoca la construcció d'estructures adossade sal parament murari . El segle II dC és un moment important per a aquest munici-pium, com ho testimonia l'important conjunt epigràfic que li ha estat adscri tmajoritàriament en aquest període cronològic . Aquest registre arqueològic en sparla d'importants personatges de l'aristocràcia «aesonenca» que devienimpulsar una forta embranzida econòmica i social a la ciutat amb tot el que aixòrepresenta pera l'activitat constructiva .

Cal fer esment que, en la zona sud de la ciutat i durant la campanya d'excava-ció feta l'any 1989, es va documentar l'enderroc de la muralla i la construcció alseu damunt d'un important edifici, possiblement relacionat amb usos termals ,que presenta una obertura escalonada oberta a un carrer que traspassa i cobreixl'alineació de l'antiga muralla . La cronologia de la fase de construcció d'aques-ta estructura no va poder ser possible documentar-la, a causa del mateix procésd'excavació, però la seva datació post quem ens porta a situar-la en el momen tmateix de la construcció documentada en la zona del camí de Torreta .

INTERVENCIÓ ARQUITECTÒNICA A LA MURALL A

A partir d' una primera intervenció amb caràcter d' urgència feta al desembrede 1987, i com a conseqüència de la caiguda de diversos carreus del pany de mu rexterior de la muralla, en la tramada dita del camí de Torreta, l'obra es fa a parti rd'una estesa de taulons de fusta per estrebar la resta de mur aparent, i s' inicia e lprocés d' estudi per a una intervenció per a la consolidació de la muralla .

L'obra es planteja amb la intervenció conjunta de consolidació de la Torreta ,i de la mateixa muralla . En una hipòtesi inicial, es considera la consolidació del'esmentada Torreta a partir de l'estintolament interior i exterior previ a la nete-ja de juntes, el farciment posterior d'aquestes juntes amb morters, i un treball deconsolidació íntima dels mateixos carreus, molts dels quals estan afectats am besquarteraments interns en punts de cristal . lització, amb resines de tipus epò-xid . En la muralla es considera la possibilitat de procedir al buidatge progressi udels murs, tots amb majoria de carreus de considerables dimensions, perquè, u ncop consolidades les bases, es pugui procedir a l'escalonada i progressiva re -construcció del parament exterior del mur, ja que l'interior, independent, es pre-veu deixar-lo sense altra base de lligada que el cos intermedi de nova execució .

En la Torreta l'obra s'executà sense altres problemes que el control dels aca-bats, ja que les hipòtesis de treball es van poder seguir sense problemes . No fouaixí en la muralla, perquè un cop nets els paraments de murs i les juntes de fila -des, tant exteriors com interiors al suposat intervallum, es comprova que l'estat

124

X . PAYÀ, F . PUIG, T . REYES, J . AGELET

constitutiu dels carreus era tan fràgil com la mateixa Torreta, fet que en desa-consellà el buidatge . Es treballà doncs seguint el mateix procediment emprat ala Torreta, en el buidatge amb aigua a pressió de juntes de carreus, en el farci-ment de morters superfluids pera un correcte farciment de buits i per tal d' acon -seguir una base de suport correcta, en el farciment de juntes de carreus am bmorter epòxid .

Punts que cal controlar no sols en la mateixa execució, sinó en la posteriorevolució per envelliment .

1. Refosa de les juntes de carreus per tal de no emmascarar la fàbrica inicia lamb tècnica de pedra seca .

2. Control de qualitat i composició de morters de farciment, per al posterio rcomportament físic com a aglomerant, amb una possible reacció química al smateixos carreus i l'aparició d'eflorescències, i control cromàtic per corregir e lgris inicial . Els morters emprats han estat modificats en la seva base de mortermixt de ciment pòrtland i calç, amb fluïdificants i terres, per tal de millorar-ne e lcomportament inicial . Caldrà comprovar-ne l'evolució .

3. El farciment de les juntes d'esquarterament amb resines amb el grup epò-xid en no tallar l'evaporació superficial de les humitats constituents interiors ide capil•laritat, pot ésser efectiu per millorar la mateixa consolidació del scarreus ; caldrà, però, comprovar-ne l'evolució del conjunt, per si es produeixennoves juntes internes, i diagnosticar la nova tipologia de consolidació .

4. A causa de la forta intervenció d'excavació, prèvia a la mateixa obra deconsolidació, que va tenir un cost econòmic més elevat que el de la consolidaciómateixa, s'haurà de considerar, en qualsevol intervenció de consolidació nova,l'excavació prèvia de l'àrea d ' influència, ja que amb el coneixement de le snoves dades i sense la inevitable interferència de ritmes de treball, es fan mé srendibles 1' un i l'altre cost d' intervenció i se' n milloren els resultats .

La vil . la romana de la Llosa(Cambrils, Baix Camp)

JOSEP M. MACIAS SOLÉ 1 ESTER RAMON SARIÑENA

INTRODUCCI Ó

La villa romana de la Llosa constitueix el jaciment arqueològic mé semblemàtic del terme municipal de Cambrils . La trobada, el febrer de 1992, delconjunt de bronzes més importants efectuada al nostre país, ha incrementa tsubstancialment l'interès arqueològic i social per aquest jaciment, el qual enca-ra es troba en una fase inicial de coneixement. Aquest article pretén exposarbreument les dades generals d'aquesta vil . la i, principalment, fer conèixer el selements integrants del conjunt de bronzes els quals, un cop finalitzin els tre-balls de restauració, esperem que siguin objecte d' una publicació més extensa .

El jaciment en qüestió, es troba en la partida homònima que li dóna nom i a lcostat occidental del barranc de la Verge del Camí, molt pròxim a l'actual líni acostera . S'hi accedeix a partir de l'entramat urbà i es troba fortuïtament l'an y1980 arran del desenvolupament del Pla d'urbanització en aquest sector de l aciutat, identificat com a polígon 30. Després d'uns anys d'incertesa, l'Ajun-tament de Cambrils considerà oportú paralitzar les obres del polígon fins que le sprospeccions arqueològiques determinessin la magnitud de les restes . Així, el sanys 1983 i 1984 es desenvoluparen les tres primeres excavacions arqueològi-ques (MASSÓ/RAMON/MAGRINYÀ,1990) .

Després d'aquests primers treballs, el jaciment restà abandonat durant u nllarg període de temps, en el transcurs del qual continuà l'activitat constructiv aen l'entorn seu. Aquest fet afectà notablement el jaciment, tant perla destrucci ód'una part de la villa, com per l'abocament de terres i formigó en l'àrea qu eanteriorment havia estat objecte d'estudi . No seria fins l'any 1990, quan despré sd'una breu campanya de delimitació, se'n continuaren els treballs d'excavació .Aquesta vegada hi va participar per primer cop un camp de treball organitzat per1' Institut Català de Serveis a la Joventut .

* CÒDEX SCCL-ARQUEOLOGIA 1 PATRIMONI

126

J . M . MACIAS SOLÉ, ESTER RAMON SARIÑENA

Des de l'any 1991, aquest jaciment ha estat excavat per l'empresa CÒDEXSCCL-Arqueologia i Patrimoni . En aquest període de temps s'hi han fet tre scampanyes d'intervencions, dues de les quals conjuntament amb treballs d ecamp. Es preveu que en el futur s'hi faran més intervencions arqueològiques ,dintre de la concepció manifestada en el projecte elaborat per CÒDEX i E .Ramon : Projecte integral d'intervenció arqueològica i condicionament muse-ogràfic de la vil . la romana de la Llosa (Cambrils, Baix Camp) ; lliurat al Serve id'Arqueologia i al'Ajuntament de Cambrils .

EL JACIMENT

El solar de propietat municipal en el qual s'estén la part coneguda de l avil-la, ocupa un rectangle aproximat de 70 metres d'amplada per 250 de llargà -ria . Els diferents treballs fets en aquesta àrea —excavació en extensió, delimita -ció amb sondeigs i rases—, no han permès identificar la part residencial de l avil . la .

El sector més conegut es localitza a uns 110 metres de l'actual línia de costa ,i s'hi han desenvolupat totes les excavacions en extensió realitzades . Així, e sconeix una àrea aproximada de 500 metres quadrats, en la qual s'ha identifica tla zona industrial de la villa . En aquesta zona, s'hi ha documentat un conjunt desis presumptes dipòsits adossats i alineats en dues filades, alguns dels qual ss'han excavat totalment o parcialment . A més, s'han descobert quatre estances ,dues de les quals amb paviments d'opus signinum, diverses conduccions d'ai -gua, i les restes molt malmeses d'un hipocaustum .

Des dels inicis, aquest sector s'interpretà com la part industrial, dedicad apossiblement a la fabricació de salaons, salses i, en extensió, a l'explotació del srecursos pesquers . ' Els treballs posteriors han pogut determinar que aquest afuncionalitat no devia existir en els primers moments de vida de l'assentament ,sinó que sembla tractar-se d'una transformació posterior. No obstant això ,aquesta hipòtesi s'haurà d'aclarir quan es completi l'estudi en extensió del sec-tor .

En sectors més allunyats de la costa s'han fet els treballs de delimitació .Fruit d'aquests treballs ha estat la documentació d'un petit dipòsit d'opus signi-num i de diferents murs associats a nivells arqueològics rics en materials cerà-mics . A l'extrem nord de la parce l . la, s'han pogut igualment identificar i localit -zar algunes estructures molt malmeses, que han estat considerades magatzems oestances, que semblaven integrar-se en una àrea de tipus agrari .

La cronologia inicial d'aquesta vil . la se situa al començament de l'alt impe-ri, mentre que encara no se n'ha pogut determinar el moment d'abandó ; si mésno, hi ha evidències de presència humana fins al segle v dC. Aquesta situació a l

1 . Les indústries de salaons de peix són freqüents en el litoral sud del Mediterrani, i, tot ique poc abundants, també es localitzen en punts de la costa catalana, com la factoria de salaon sde Roses (NOLLA/NIETO, 1981) .

LA VI L•LA ROMANA DE LA LLOSA

127

costat del mar devia ser un aspecte força valorat en època romana, ja que d'unabanda devia facilitar l'aprofitament dels recursos marins, i al mateix temps ,devia permetre la utilització d'una navegació de cabotatge, a petita o mitjan aescala, que de ben segur s'utilitzava freqüentment .

Al llarg de la costa tarragonina podem localitzar abundants vil . les que reu -neixen aquestes condicions estratègiques . Així en el tram que hi ha entreCambrils i Tarragona, per exemple, s'han localitzat un total de cinc assenta -ments propers a la costa i a la Via Augusta : la Llosa (Cambrils), l'Esquiro l(Cambrils), el cap de Sant Pere (Salou), la Punta de Salou, i Cal•lípolis (l aPineda, Vila-seca) .

EL CONJUNT DE BRONZE S

El conjunt de bronzes que hem mencionat anteriorment, va ser descobert e nel transcurs d'una campanya d'excavació feta al començament del 1992 ; en

Fig. 1 . Planta de les restes documentades del sector industrial de la villa .

128

J . M . MACIAS SOLÉ, ESTER RAMON SARIÑEN A

l'actualitat es troba en curs de restauració . Va aparèixer a l'interior d'un àmbi tque havia sofert diverses fases constructives de funcionalitat diversa . En e ldarrer moment d'ús, en aquest àmbit es va fer un retall de forma rectangular enel nivell geològic i es va resseguir el perímetre de les parets, que posteriormen tfou farcit amb material rebutjat procedent de la part residencial de la vi l . la . Així,aquest farciment estava format per material de construcció, restes de pinture smurals de diferents estils, les peces d'un opus sectile i, finalment, el conjunt debronzes que descriurem tot seguit .

En primer lloc cal destacar la presència d'un lampadari que representa u njove adolescent, nu, calçat amb sandàlies i amb una de les cames lleugeramen tavançada i flectida . El braç dret forma angle recte amb el cos a partir del colze ,té la mà en actitud de sostenir algun element, segurament un dels suports cilín-drics recuperats en l'abocador i que devia servir per posar-hi una llàntia . El pal -mell d'aquesta mà conserva restes d'una aplicació de plom, un possible reforçde la soldadura .

El braç esquerre apareix estirat al llarg del cos i adossat a la cama, amb u nelement vegetal enrotllat . Aquest element consisteix en una branca que passaper l'esquena de la figura, s'enlaira per damunt del cap i es ramifica en quatr ebranques més . Cadascuna devia sostenir una llàntia de terrissa i és acabada ambun botó i lligada amb una aplicació que les devia fixar al tronc . El cap està fetd'una sola peça, diferenciat de la resta del cos, amb el qual encaixa perfecta -ment . Presenta els cabells llargs i pentinats de manera que li cauen formant rín -xols per l'esquena i la part anterior de les espatlles . Els ulls devien portar algu ntipus d'aplicació (pasta de vidre o pedra) que els devia donar un aspecte mé srealista.

L'escultura recolza sobre una peanya quadrangular, sostinguda per quatr epotes en forma d' urpes de felí abundantment decorades amb motius geomètrics ,i de les quals únicament se'n conserven tres . La part superior d'aquesta plata -forma apareix també ornamentada i amb un orifici circular, d'on surt una peç acilíndrica motllurada, sobre la qual se situa l'estàtua . L'escultura fa 64 centíme-tres d'alçària i la peanya, 17 centímetres .

Es freqüent l'ús d'estàtues lampadaris de bronze als triclinia, amb una doblefunció : il . luminació i decoració de les estances . Així, a Pompeia, per exemple ,s'hi han documentat diverses estàtues amb aquestes característiques, de vega -des als triclinia dels jardins, representant figures molt diverses : sàtirs, silens ,efebus, etc . (BIROLI, 1990) . D'aquests últims, podríem citar com a exemples, elde la «Casa de 1'Efebus», còpia d'un original grec (JASHEMSKI, 1979 : núm .148) o un altre, exemplar de Pompeia (Museu de Nàpols), que presenta un aposició dels braços molt similar a la de la Llosa (JASHEMSKI, 1979 : núm. 184) . 2Quant a la cronologia, aquestes peces són freqüents a les darreries del segle l idurant tot el II dC. El paral . lel més pròxim es troba a la mateixa ciutat d e

2 . La composició d'aquestes dues estàtues de Pompeia és similar a la de l'exemplar de laLlosa . Aquest fet fa pensar en l'existència de prototips preestablerts . D'altra banda, el sistemade lampadaris ramificats portallànties també el tenim documentat a altres jaciments d'èpoc aromana.

LA VI LLA ROMANA DE LA LLOSA

12 9

Tàrraco, recuperat a les darreries del segle passat a la Pedrera del Port d eTarragona. Aquest representa un jove de raça negra que sosté amb les mans un apàtera destinada a suportar elements de naturalesa incerta (llànties, utensili sauxiliars, etc .) .

Una altra peça destinada a la i l . luminació i recuperada en aquest jaciment, é sun canelobre format per un fust d' 1,57 metres coronat amb una plataforma qu edevia suportar una llàntia de bronze . El fust és una barra de secció cilíndric aestriada, formada per una ànima de ferro recoberta de bronze . A la part inferior,té un apèndix cilíndric de ferro que fa d'encaix amb un suport en forma de tres-peus, que consisteix en una peça cilíndrica central amb tres potes estriades aca-bades amb urpes de felí, d' idèntica factura que les de la peanya del lampadari . Elcanelobre fa 1,57 metres i els tres peus de suport, 15 centímetres .

La part superior del fust presenta un acabament amb forma de calze, decora tamb un extens repertori de motius geomètrics i vegetals estilitzats . Aquesta partsuperior està culminada per una peça plana que devia servir de base d'una llàn-tia de bronze . Aquesta també recuperada . Es piriforme, d'un sol broc i el discpresenta una petita perforació circular . Té una nansa replegada sobre el disc iacabada amb una màscara teatral de molt bona factura . Aquest tipus de llàntie spiriformes amb representacions de rostres humans a l'extrem de la nansa só nrelativament abundants . A la península Ibèrica coneixem dos exemplars decaracterístiques molt semblants, tot i que de dimensions més reduïdes ; l'un alMuseu Arqueològic Provincial de Lleó (BLÁZQUEZ, 1959 : 159-170 i VVAA ,1990 : 272, núm . 206), i l'altre al Museu de Cadis (ROMERO, 1934 : 179, làm .LXXV i VVAA, 1990: 273, núm. 207) . Tots dos amb una datació compresaentre el final del segle I i l'inici del segle II dC. També es troben exemplarsiguals fora de la península, concretament coneixem l'existència de peces a lMuseu Arqueològic d'Aquileia, del Louvre (BLÁZQUEZ, 1959), al Museu deMilà (PANAllA, 1984 : 112, núm. 69, Tav. XXXVI) , 3 i a Mainz (MENZEL, 1969 ,núm. 103) .

Els elements per a la il . luminació de la casa permeten nombrosos recurso sornamentals, per la qual cosa sempre han constituït una part de la decoració d eles diferents habitacions . Per aquest motiu, ja en els segles Iv i III trobem aEtrúria una gran diversitat de canelobres i thymiateria (BURANELLI, 1989) . Devegades, també es poden apreciar com alguns porten llànties (BURANELLI ,

1989 : 29, núm. 65), element que s' introduirà a Etrúria per influència he l . lenísti -ca i que, més tard, cap als segles I i II dC serà una peça relativament freqüent .

Dintre del conjunt també van aparèixer dos suports per anar sobre la taula ,idèntics quant a la forma i l'estil, tot i que de dimensions diferents . Cada un d'a -quests suports consta de tres peces : un plat, una tija i una base sobre quatr epotes . Les bases estan formades per una plataforma quadrangular, amb una per -foració circular central, en la qual devien encaixar les tiges, i presenten quatr epotes en forma d'urpes de felí d'idèntica factura que les de la plataforma de llampadari i els tres peus del cánelobre . Les tiges són una peça cilíndrica, motllu -

3 . En aquesta publicació se citen paral . lels de la llàntia per tot Itàlia i Bèlgica .

J . M . MACIAS SOLÉ, ESTER RAMON SARIÑENA

Fig. 2. Detall de la llàntia recuperada a l'abocador.

130

LA VI L•LA ROMANA DE LA LLOSA

13 1

rada, amb els extrems oberts, més ample a la part inferior que a la superior .Finalment, a sobre del peu hi devia anar un plat, una peça que presenta nou mot-llures circulars concèntriques, al damunt de la qual es devia dipositar algun reci-pient, segurament la pàtera i el cassó que es van trobar amb el conjunt .

Coneixem un suport molt semblant a aquests, trobat fora de context al Cerrode los Castillones (Campillos, Màlaga) (SERRANO/ATENCIA/DE LUQUE ,1985 : fig . 4, núm . 324 i VVAA, 1990: 283, núm. 226) . La seva utilitat devia sersemblant a la dels actuals estalvis, és a dir, per posar a taula recipients escalfats ,aïllant-los de la superfície d ' aquesta . D'altra banda, es van localitzar dos reci-pients : una pàtera i un cassó, tots dos de bronze .

La pàtera és de perfil exterior convex amb el llavi inclinat cap a l' interior, l apart superior del qual presenta una decoració d'òvuls, i amb el fons extern còn-cau . Té un mànec de secció circular amb la representació d'una figura, segura -ment femenina, estesa amb els braços oberts abraçant una part del llavi del reci-pient . A l'extrem dista] del mànec respecte al recipient hi apareix, com acoronament, un altre cap femení . També apareix decorada amb filigranes tota l apart superior d'aquest mànec, que un cop restaurat es va observar que presenta -va un bany de plata i que encara tenia un cap humà més, a la part central de lmànec . A la superfície externa, en el lloc on s'uneix la paret amb la base, i al'alçada de l'arrencament del mànec presenta una altra representació en relle ud'un rostre humà de perfil . L'abundant decoració d'aquesta peça fa pensar quees tracta d'un objecte més de caire ornamental que no per ser utilitzat com a vai-xella .

Pel que respecta al cassó, es tracta d'un recipient de forma ovalada, amb u nmànec de secció rectangular, molt ornamentat, amb l'extrem acabat en un disc, iamb una perforació circular al centre . La part superior del mànec presenta u noval diferenciat, que segurament correspon a la marca de l'oficina que el v afabricar. 5

És freqüent l'existència d'aquest tipus de peces en el conjunt de la vaixell ade bronze de les domus. A la Itàlia septentrional s'ha estudiat un taller, l'oficin adels CIPII, que fabricava entre altres peces, cassons molt semblants a l'apareguta la Llosa (MASSARI/CASTOLDI, 1985 : 53-65, Tav . V i VII) . Aquestes pecessolen portar la marca de l'obrador impresa a la part superior del mànec . Semblaque les peces d'aquesta oficina van tenir una àmplia difusió ; així, s'han localit-zat peces a diversos jaciments de les illes Britàniques (Leicester, Hod Hill ,Circenter. . .) amb cronologies de mitjan segle I dC; a l'Europa Septentrional, inaturalment a Itàlia, amb datacions semblants . Segons aquest estudi es devi atractar de produccions del segle I dC, que arriben fins a la centúria següent .

4.En aquesta publicació s'indica l'existència d'una peça gairebé idèntica, localitzada a lMuseu del Louvre, a la qual no hem tingut accés .

5.La peça trobada a la Llosa es localitzà en un pèssim estat de conservació, perla qual cosafou necessari extreure-la mitjançant el sistema de I'engassat . Això impedeix observar clara -ment si presenta o no la marca de l'Oficina, com també les característiques ornamentals, fin sque nos' acabi la restauració de la peça, actualment en curs .

132

J . M . MACIAS.SOLÉ, ESTER RAMON SARIÑEN A

Finalment, completaven el conjunt metà l . lic dues monedes de bronze i l . legi -bles, i dos objectes de ferro, l'estat dels quals impedia veure de què es tracta.Juntament amb els de bronze van aparèixer nombroses peces de marbre, corres -

ponents a un opus sectile que fou desmuntat i llençat . Aquest, combinava pece striangulars i quadrades de dues mides (14 x 7 centímetres i 20 x 10,5 en el ca sdels triangles, i 14,5 x 14,5 i 21 x 21 centímetres en el dels quadrats), i al mateixtemps tres tonalitats de marbres diferents . 6 Tot anava coronat per una orla for-

mada per peces rectangulars i petits triangles .Si observem tot el lot de bronzes, de seguida es constata que formen par t

d'un mateix conjunt, fets per un mateix taller i pensats per a la decoració d'un asala concreta de la domus . Així, amb una ràpida mirada podem advertir que el sdos conjunts dels suports són gairebé idèntics, amb algunes variacions dimen-sionals, que les urpes de felí que suporten les dues bases amb quatre peus só niguals que les del trespeus del canelobre i la peanya de l'estàtua lampadari .Donades les característiques de les peces trobades a la Llosa, sembla eviden tque devien formar part d'un triclinium, si considerem la similitud d'algunes deles peces amb altres peces trobades a diversos peristils de Pompei a

(JASHEMSKI, 1979) . Tenim, doncs, d'una banda uns elements d'il . luminació dela sala, el lampadari i el canelobre, que al mateix temps devien servir de decora -

ció . I d' una altra, elements per situar damunt de la taula: els suports, la pàtera i e lcassó . En general, els elements d'il . luminació són components importants din-tre la decoració de la domus, ja que permeten exterioritzar-ne el luxe, i consti-tueixen de fet un símbol del' status social .

A tot això, hem de sumar el conjunt de peces de marbre que devien formar u npaviment d' opus sectile, com també el gran nombre de fragments de pinturesmurals amb decoracions geomètriques i vegetals . La situació en què es trobare ntant les restes de pintures murals, com els fragments de sectile i les peces d ebronze, fan pensar en una reforma total del triclinium per causes desconegudesper nosaltres, en la qual es devia desmuntar la totalitat de l'estança, seguramen tper fer-hi una nova decoració que devia incloure el terra, les parets i els element sde decoració mobles .

Pel que respecta a la cronologia, en aquest rebliment manquen element ssuficients per establir-ne una datació precisa . No obstant això, en funció de lmarc estratigràfic general, podem situar-lo entre les darreries del segle II i 1' inic idel segle III dC. Si tenim en compte que els paral . lels d'algunes de les peces debronze es daten entre les darreries del segle I i els inicis del segle II dC, semblaraonable pensar que les peces foren utilitzades en el transcurs del segle II, am bla consegüent degradació de què és objecte el bronze, per la qual cosa fo unecessària una substitució de les peces, que en comptes de ser aprofitades, va nser llençades .

6 . L'anàlisi d'aquests marbres es troba actualment en curs, a càrrec del Servei de Material sArqueològics de la Universitat Autònoma de Barcelona .

LA VI LLA ROMANA DE LA LLOSA

13 3

BIBLIOGRAFI A

BIROLI . Il bronzo dei romani . Roma : 1990 .BLÁZQUEZ . «Veintinueve lámparas romanas de bronce del Museo Arqueo-

lógico Nacional de Madrid» . Zephyrus . [Salamanca], (1959) . núm . 10, p .159-170 .

BURANELLI . Candelabri e Thymiateria . Monumenti Musei e GalleriePontificie . Museo Gregoriano Etrusco, Cataloghi 2 . 1989 .

CONTICOLLO DE SPAGNOLIS DE CAROLIS . Le lucerne di bronzo di Ercolano ePompei . Roma : 1988 .

JASHEMSKI . The gardens of Pompei, Herculaneum and the villas destroyed b yVesuvi . New York : 1979 .

MASSARI/CASTOLDI . Vasellame in bronzo romano . L 'oficina dei CIPII.Archeologia dell 'Italia . Como : 1985 .

MARTÍN, G. «Las pesquerías romanas de la costa de Alicante», Papeles delLaboratorio de Arqueología de la Universidad de Valencia . [Valencia ](1970) .

MASSÓ ; RAMON ; MAGRIÑÀ . Memòria de les campanyes d 'excavació portadesa terme en la vil . la romana de la Llosa, terme municipal de Cambrils, BaixCamp . 1990 .

MENZEL . Antike lampen im rómisch - Germanischen zentralmuseum zu Mainz .Mainz : 1969 .

NOLLA, J . M . ; NIETO, J . «Una factoria de salaó de peix a Roses» . Fonamen t[Barcelona] (1981), núm . 3, p . 187-200 .

PANAllA. Le lucerne romane della Valcaconica . 1984 .ROMERO . Catálogo Monumental de España : Provincia de Cádiz . Madrid :

1934 .ROULAND . Bronzes antiques de Haute Provence . Paris : 1965 .SERRANO; ATENCIA ; DE LUQUE «Excavaciones arqueológicas en el «Cerro de

los Castillones» (Campillos, Málaga) . (Campañas 1977-1981)» . NoticiarioArqueológico Hispánico. [Madrid] (1985), núm . 25 .

VVAA . Los bronces romanos en España . Madrid : 1990 .

Excavacions espanyolesen el mont Testacci oJOSÉ REMESAL

A les acaballes del segle passat, H . Dressel, continuant els treballs del pareBruzza, va aconseguir posar de relleu la importància del mont Testaccio .

El mont Testaccio és un turó artificial d'un quilòmetre de perímetre i un aaltitud pròxima als 45 metres, situat al sud-oest de Roma, prop del mur Aurelià ide la piràmide de Caio Cestio . Aquest turó està format per milions de fragment sd'àmfores, amb la peculiaritat que gairebé el 90% pertanyen a un sol tipu sd' àmfores : les àmfores anomenades Dressel 20.

Dressel va poder determinar l'origen d'aquestes àmfores gràcies al fet que s'h ihavien conservat les notes escrites sobre les mateixes àmfores : els anomenats titulipicti. Dressel va ser capaç de desxifrar els elements més importants d'aquests Tituli,que ell va subdividir segons les lletres gregues a 13 i S. En primer lloc, va observardues quantitats que ell va interpretar, i ho comprovà experimentalment, com la taraa, i el pes del contingut y del' àmfora . Coneixent aquesta relació de pesos, va arribarala conclusió que l' únic element el pes específic del qual feia correspondre el volu mcontingut amb el pes indicat era l'oli . A més d'aquestes inscripcions, va trobar-n euna altra, R, que ell va interpretar com el nom del propietari ; actualment sabem qu ecorrespon al nom del mercatoro navicularius que va transportar l'àmfora. Un quartelement, el control S, indicava el lloc de producció de l'oli, els noms dels individu sque van intervenir en el control de la mercaderia i, el que és més interessant i sorpre-nent, la datació consular, fet que permet datar amb una cronologia absoluta una mul-

titud d'altres elements . Entre aquests elements, a part dels continguts en el mateixtitulus, hi ha els segells . Les àmfores d'oli bètiques van ser freqüentment segellade sabans de ser cuites, de manera que s'han conservat multitud de segells, no solamen ten el mont Testaccio, sinó també a tot Europa .

Així doncs, el Testaccio és un arxiu econòmic les dades del qual fan referèn-cia a un únic producte, l' oli, i, gairebé en la seva totalitat, a una regió, la Bètica .

Al mateix temps que Dressel cridava l'atenció sobre el Testaccio, G . Bonsor,recorrent les ribes del Guadalquivir demostrava la certesa de les afirmacions d eDressel, ja que hi va trobar una gran quantitat de terrisseries productores d'àm-fores del tipus Dressel 20 .

136

JOSÉ REMESA L

Tanmateix, malgrat les bones condicions per fer-ho, aquestes recerques n oes van continuar, tal vegada per les dificultats que implicaven, tal vegada perqu èels que les van començar, Bonsor i Dressel, no eren professors universitaris i ,per tant, no tenien alumnes que en continuessin els treballs ; tal vegada perquètant l'un com l'altre s'havien avançat al seu temps, una època en què l'arqueolo-gia clàssica i la història antiga eren incapaces de plantejar un estudi econòmicde l'antiguitat a partir de dades arqueològiques .

Els estudis sobre àmfores romanes s'intensificaren a partir dels anys seixan -ta, i l'estudi de les àmfores Dressel 20 va assolir un gran desenvolupament acausa de les peculiaritats epigràfiques que comporten :

—Són les àmfores més freqüentment segellades en tot 1' Imperi Romà .—Coneixem gairebé un centenar de centres productors d' aquestes àmfores .—Els segells estan àmpliament difosos per tot l'Imperi Romà, sobretot en l a

part occidental .—Disposem de la informació del Testaccio .Si bé Dressel havia fet un treball importantíssim sobre aquestes àmfores i l a

seva epigrafia, avui necessitem fer un seguit d'excavacions en el Testaccio qu eens permetin tornar a controlar la veracitat de les dades de Dressel i que resol-guin una gran quantitat de preguntes que Dressel no s'havia plantejat .

Des del 1989, un equip de les universitats de Madrid i Barcelona, dirigit pe lprofessor Blázquez Martínez, fa excavacions en el Testaccio .

El primer objectiu de l'excavació era intentar conèixer l'estructura i l'orga-nització del mateix mont . Atès que el Testaccio és un «arxiu», el primer qu es'havia de fer era conèixer com s'organitzava . Dressel havia recollit una granquantitat de materials en la superfície del mont i havia tingut la sagacitat d'indi -car el punt exacte d'on els extreia . Els sondeigs que hi va fer, li van permetrerelacionar tot aquest material de superfície i proposar fases cronològiques pe rals diferents sectors del mont ; d'altra banda, va interpretar que el mont s'havi aformat a partir de descàrregues produïdes desorganitzadament .

E . Rodríguez Almeida, que havia dedicat una gran part de la seva recerca alTestaccio, havia comprovat que els sectors cronològics proposats per Dresseleren conectes i va aconseguir fer-hi algunes apreciacions interessants ; també vaarribar a proposar —en contraposició a Dressel— que el mont s'havia forma td' una manera organitzada . La forma actual del mont és, segons aquest autor, e lresultat de l'acoblament de dues plataformes : la primera, orientada en direcciónord-sud, formada amb materials datables des del' época d'August fins a mitjansegle II dC; la segona, situada al costat occidental de la primera plataforma, for-mada a partir de mitjan segle II dC fins a 1' època severiana .

L'excavació pretenia confirmar, en principi, aquesta hipòtesi, d'aquí que e splantegés d'excavar en el lloc que es creia que era el punt de contacte entre le sdues plataformes . Els resultats de l'excavació no solament confirmaren aquest ahipòtesi, sinó que van aportar noves dades sobre el que se sabia de l'estructuradel mont: certament es compon de les dues plataformes l'existència de les qual sse suposava . Aquestes plataformes s'organitzen a base de graons formant unapiràmide escalonada. Els graons es van fer formant murs a base d'àmfores, de

13 7EXCAVACIONS ESPANYOLES EN EL MONT TESTACCI O

Fig. 1 . El mur d'àmfores que es va trobar el 1991 separa clarament les duesplataformes del Testaccio .

manera que les descàrregues eren limitades per una filera d'aquestes . Quans'omplia un nivell, es tornava a limitar l'àrea de descàrrega amb una altra filer ad'àmfores, aquesta vegada, una mica reculada en relació amb la filera de base .D'aquesta manera, es formava un talús que n'assegurava l'estabilitat ; a més, lesàmfores amb les quals es formaven les fileres estaven trencades per la seva bas ei farcides amb fragments d'altres àmfores per fer-les més pesants . Després decada dues o tres fileres d'àmfores s'anivellava la base de la nova filera mit-jançant fragments d'àmfores .

L'excavació va demostrar també que, efectivament, la deposició del materia lamfòric en el mont es feia amb una tècnica molt definida : a mitjan segle II dC,les àmfores eren trencades en grans fragments i, per tant, hi quedaven moltsespais buits la qual cosa feia créixer el turó a un ritme accelerat . En època seve -riana, les àmfores eren fracturades en trossos més petits, de manera que hi h agairebé el doble de material en un metre cúbic als dipòsits del segle II1 dC queals dipòsits datables a mitjan segle II dC .

138

JOSÉ REMESA L

Això ens va fer plantejar la pregunta sobre les tècniques de transport de lmaterial al mont . Segons la nostra opinió, les àmfores d'oli bètiques, que buide spesen uns trenta quilos, van ser pujades senceres al mont, al llom de cavalleries itrencades en el lloc en què eren dipositades, és a dir, que un lot d'àmfores pro-duïdes a la Bètica viatjava tot junt, s'emmagatzemava junt, es consumia a lmateix temps i se'n llençaven els envasos també al mateix temps . Aquesta con -clusió es dedueix del fet que en un mateix estrat solen aparèixer els mateixo ssegells . D'altra banda, la dispersió d'un segell en diversos estrats ens ajuda acomprendre la direcció de la descàrrega, en definitiva, la manera en què es v aanar completant el nostre arxiu .

Sant Pere de Rodes(el Port de la Selva, Alt Empordà) .Les excavacions del 1990 al 1992 iles propostes del Pla directo rM. MATARÓ' , J . BURCH * , C. CARRASCAL, A . M. PUIG* , G . VIEYRA* 1E . RIU 1 BARRERA**

PRESENTACIÓ

L'antic monestir de Sant Pere de Rodes es troba situat a mig vessant septen-trional de la muntanya de Verdera, a 1' ala nord-occidental del massís del cap deCreus, dins el terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà) . Al seu entornhi ha les ruïnes del poble i l'església de Santa Helena o de Santa Creu de Rodes ,com també les del castell de Sant Salvador que s'aixeca al cim de Verdera .Aquests tres establiments configuren un complex de gran importància històrica ,dintre del qual destaca el conjunt monàstic de Sant Pere amb les edificacionsdels segles x-Xi, que són una mostra excepcional de l' arquitectura monumentala les àrees perifèriques del desmembrat Imperi Carolingi durant la transició d eles formes artístiques del pre-romànic al romànic . D'aquesta etapa i del romànicple és també molt remarcable tant la decoració escultòrica com la pictòrica ,d'un notable interès dins el context català i de 1' Europa sud-occidental .

Per tots aquests motius, des del 1989 la Direcció General del Patrimon iCultural de la Generalitat de Catalunya ha fet del complex de Rodes l'object ed'una intervenció integral a partir d'un programa d'estudi pluridisciplinari qu ecomprèn 1' encadenament operatiu entre els processos d' investigació històrica irestauració arquitectònica. D'aquest programa formen part, d'una banda, l'ex-cavació que porta a terme l'equip d'arqueòlegs dirigit per M . Mataró i forma tper J . Burch (1991-92), C . Carrascal (1991-92), J . Llopart (1990), A . M. Puig

* Equip d'excavació .** Coordinador de la Intervenció Pluridiscipliniria . Direcció General del Patrimoni

Cultural . Generalitat de Catalunya .

140

M. MATARÓ, J . BURCH, C. CARRASCAL, A . M. PUIG, G. VIEYRA, E . RIU

(1990-92), F. Tió (1990) i G . Vieyra (1990-92) i, d'una altra banda, el reconei-xement de l'arquitectura del monestir a partir de l'aixecament planimètric ínte-gre i analític fet pels arquitectes J . A. Adell i F. Albin . En aquest sentit, i a mesu-ra que el procés d'excavació avança, Sant Pere de Rodes esdevé l'úni cestabliment monàstic català documentat arqueològicament d'una maneraàmplia, la qual cosa aporta una informació històrica molt significativa sobre l aimplantació i l'evolució d'un cenobi dins el procés de feudalització .

L ' ARQUEOLOGIA I LA HISTÒRIA DEL MONESTI R

Les excavacions arqueològiques a Sant Pere de Rodes combinen objectiu smúltiples però no pas divergents . D'una manera immediata constitueixen un apart del procés d'exploració arquitectònica destinada a fonamentar la restaura -ció i l'adequació del conjunt . Tanmateix, aquesta funció estrictament operativ as'entrellaça amb l'anàlisi genèrica de l'establiment entès com a producte histò-ric i per això, tant l'excavació com les altres recerques que s'estan fent obeeixe na un programa d'estudi sobre l'evolució del monestir i el seu context històric ,sense el qual tota la resta de l'actuació esdevindria un simple artifici preciosistai vacu .

La producció historiogràfica referent a Sant Pere de Rodes, encara qu emajoritàriament recent, té precedents en el segle XvI o poc abans, quan es v aconfegir un cos llegendari fundacional, transmès o reelaborat per J . Pujades, qu iel va fer conèixer juntament amb la ressenya d'algunes escriptures originals .També P. de Marca i altres erudits posteriors publicaren part de la documentaci ómés antiga de l'arxiu monàstic, però la destrucció o dispersió de bona part del sseus fons, arran de les guerres dels segles XVII i XVIII i les successives exclaus -tracions i desamortitzacions dictades fins al 1835, ha dificultat la realització d enoves compilacions documentals, i fins ara tan sols se'n tenen algunes aporta-cions parcials o indirectes . D'altra banda, factors com ]'accelerada ruïna, preci-pitada per una espoliació sistemàtica, el difícil accés o la possessió per particu-lars després de la desamortització, van fer de Sant Pere de Rodes un monumen tgairebé desconegut al llarg del segle XIX, quan només va ser objecte d'algun aressenya descriptiva, amb l'atenció sempre centrada en el temple . La reducciódel conjunt monàstic a la seva peça més singular i ben conservada s'ha accentua tmés tard i ha estat totalment hegemònica fins fa pocs anys . D'altra banda, e lprocés de restauració iniciat per la Generalitat republicana i continuat des de l adècada del 1960 d'una manera irregular i heterogènia, no ha tingut fins ara ca prepercussió en l'anàlisi històrica i arquitectònica del conjunt monàstic .

El primer estudi monogràfic de 1' arquitectura del temple fou publicat per A .de Falguera el 1906 i s'hi datava l'edifici segons la consagració celebrada ver s]'any 1022. Poc després, en l'obra redactada conjuntament amb J . Puig iCadafalch i J . Goday, la construcció es va atribuir al segle XII per raó de la sev aadscripció tipològica al segon romànic . Aquesta opinió, seguida després pe raltres estudiosos, però no pas pels seus autors, està avui dia totalment descarta-

SANT PERE DE RODES . LES EXCAVACIONS DEL 1990 AL 1992

14 1

da . La coincidència de nombrosos estudiosos, a partir del decenni de 1930, aconsiderar el temple una obra unitària del primer quart del segle XI, va fer qu eaquest monument adoptés un paper important en el debat sobre els orígens d el'art romànic i els seus precedents, primer en la historiografia catalana i espa-nyola i més recentment en la d'altres països . Aquest debat s'ha produït durantmolt de temps basant-se en un coneixement molt precari de la fàbrica, fonamen -tat en planimetries insuficients i a partir d'assimilar la consagració amb e lprocés d'obra i considerar-la, per tant, indicativa tant de la cronologia de l aconstrucció, com de la decoració escultòrica . Aquesta última, també ha esta tobjecte d' una discussió notable, i si primer va ser atribuïda a influències mossà -rabs, actualment es relaciona amb el conjunt de produccions escultòriques cata-lanes i de la Gàl•lia meridional fetes cap a l'any mil .

La consideració del temple com una obra iniciada en el segle X i gairebé ototalment enllestida el 1022, ha estat en bona part paral . lela al reconeixemen tmés precís de la fàbrica i a la discriminació de diverses fases constructives, qu ehan estat interpretades com a modificacions del projecte arquitectònic originari .Tot i que algunes d'aquestes qüestions havien estat insinuades per diferent sestudiosos força abans, foren sintetitzades per primer cop en la tesi de L . Zahn ,publicada el 1976, i desenvolupades després per l'estudi de J . Badia del 1981 ,estès, per primer cop, sistemàticament al conjunt de l'arquitectura del monestir.Aquests autors han fonamentat la cronologia proposada en els paral . lelismesque el temple presenta amb l'arquitectura carolíngia tardana i amb certes esglé -sies pre-romàniques de l'Empordà i el Rosselló, a més de desestimar, d'acordamb l'evolució històrica del cenobi, la relació entre la consagració del 1022 i e lprocés d'edificació . L'estudi més recent i exhaustiu aparegut fins ara data de l1991 i analitza tot el procés constructiu del conjunt monàstic, a més d'aportaruna nova planimetria . Els seus autors, J . Badia i J . A. Adell, han proposat fixar e lprojecte i l'inici de la construcció del temple a mitjan segle x, mentre que asse-nyalen un canvi en la seva execució al darrer quart del mateix segle, al qua lcorresponen els pilars de les naus i la seva decoració escultòrica, si bé conside-ren que la coberta de voltes estava implícita en el projecte original . No obstan taixò, atesa la singularitat de la construcció i els diversos corrents que hi con-viuen, el debat sobre la seva filiació i cronologia no està pas clos i la seva resolu -ció es troba, en part, pendent del'excavació arqueològica de l'edifici .

Com s'ha assenyalat, ha estat molt recentment que s'ha superat l'exclusiv aatenció pel temple en favor de la seva vinculació amb l'evolució global del con -junt monàstic . Precisament, l'estudi arqueològic sorgeix d'aquest línia de recer -ca, a la vegada que formula una proposta d' investigació històrica sobre les pree -xistències a la implantació monàstica, les característiques d'aquesta i la relaci óde les transformacions arquitectòniques amb l'evolució de l'abadia . Tot i l'aten-ció a la llarga evolució del monestir i en particular, també, a la molt mal conegudafase final, resta fora de dubte, l'interès històric prioritari de les seves etapes mé sarcaiques, aquelles que poden fornir una informació molt significativa en 1' anàli -si de l'estructuració del' espai feudal i dels seus precedents, com també del paperexercit per un tipus d'establiment de nova implantació, com foren els monestirs,

142

M. MATARÓ, J . BURCH, C. CARRASCAL, A . M . PUIG, G. VIEYRA, E . RIU

dintre del procés de fixació, territorial i arquitectònica, dels enclaus senyorials .Els estudis monàstics a Catalunya han estat fins fa poc de simple caràcte r

noticiós o bé d'un to internalista propi de la historiografia eclesiàstica, i fora d eles aportacions iniciades per R . d'Abadal sobre l'evolució patrimonial d'algu nd'aquests, seguides després per altres historiadors com J . Bolós o I . Puig, la sevacontribució a la investigació del feudalisme català ha estat més aviat minsa ,igual com la recerca arqueològica (Sant Llorenç prop de Bagà, Sant Llorenç d eSous, Sant Pere de Grau d'Escales i Sant Sebastià del Sull), o a rt ístico-monu-mental, que s'ha centrat en aspectes descriptius de caire molt particularitzat . Elmarc interpretatiu convencional considera els monestirs com un element clau enels processos imbricats de repoblació i estructuració del poblament en èpoc acomtal . No obstant això, cada cop més aquest esquema es modifica en posar-seen qüestió el suposat despoblament d'àmplies zones del país i entendre la feuda -lització com una profunda transformació de l'ordre antic, alterat notablemen tper la invasió àrabo-musulmana i parcialment recompost amb la conquest acarolíngia. Dintre d'aquest nou context explicatiu, la implantació de castells ,monestirs i parròquies no es consideren els elements de fixació de la nova socie -tat resultat de la repoblació, sinó les formes d'enquadrament de la poblaci ópagesa als mecanismes de dominació senyorial . El buit historiogràfic i arqueo-lògic que a Catalunya hi ha entre la desarticulació del regne visigòtic i la conso -lidació dels comtats carolingis, dificulta enormement l'anàlisi dels processo sassociats a la feudalització, especialment els de transformació del' espai i d'im-plantació de noves xarxes d'assentaments . Cal remarcar, en aquest sentit, el des -coneixement absolut que hi ha tant sobre centres monacals d'època visigòtica ,fora d'excepcionals i suposades continuïtats pirinenques o d'altres indrets, co mtambé respecte a les formes més primitives d'establiment monàstic en el perío-de carolingi .

En relació a això, Sant Pere de Rodes presenta un interès excepcional perqu èl'excavació extensiva del conjunt fa possible, per primer cop, resseguir l'evolu-ció global d'un monestir d'origen força remot i de gran importància en el perío-de comtal, com ho mostra la seva majestuosa arquitectura . El cenobi, en un repl àdel vessant nord-occidental de la muntanya de Verdera al cap de Creus, antiga -ment denominada serra de Rodes, segurament a causa de la seva vinculació alterme del desaparegut nucli de Rodes, 1' actual Roses, ha de deure en bona part l aseva implantació a les preexistències romanes que s'han localitzat al costat d eles ruïnes monàstiques i que resten encara pendents d'excavació . Tanmateix, le srestes arqueològiques més antigues que s'associen directament a l'establimen tmonàstic deuen correspondre a la cella de Sant Pere, testimoniada documental -ment al darrer quart del segle IX . Aquest nucli primitiu, més que explicar-lo apartir d'una suposada fundació cenobítica protagonitzada per l'hispà Atala e nel segle VIII i de component fortament llegendari o plenament fals, s'ha de rela-cionar amb els diversos assentaments, mal coneguts i sense cronologia be ndeterminada, que com el puig Alt o el recinte fortificat del puig Rom s'ins-tal laren pel cap de Creus des del final del regne visigòtic fins a l'època comtal .Situats tots en un territori sense ocupació estable d'època romana imperial i


14 3

postimperial, la majoria no tingueren continuïtat en plena etapa feudal i sem-blen respondre a iniciatives de colonització d'un espai fins aleshores marginal .

Sant Pere formava part d'un conjunt de celles monàstiques del comtat d ePerelada la possessió de les quals va ser disputada durament entre els monestir sde Sant Policarp de Rasés i Sant Esteve de Banyoles, fins que fou segregada ple -nament d'aquest últim cenobi i va esdevenir una abadia autònoma com a resul-tat d'una operació protagonitzada pel magnat Tassi i el seu fill Hildesind, prime rabat de la casa, establerta sota el patrocini dels comtes de la casa d'Empúries -Perelada-Rosselló . El gruix del patrimoni del cenobi es va aglutinar durant l asegona meitat del segle X amb les graduals donacions comtals que arribaren aincloure quasi tot el territori del cap de Creus i la zona lacustre de Castelló, am buna bona part de les seves rendes . El model d' implantació i creixement patrimo-nial sobre àrees sense ocupació antiga i estable, a diferència de la que s'esteni aper les planes empordaneses i gironines, es va repetir en la major part de funda -cions monàstiques dels segles IX i x de la zona nord-oriental de la Cataluny asudpirinenca . Aquestes, semblen respondre, en bona part, a iniciatives destina-des a ocupar i explotar territoris fins aleshores marginals o fora del control se-nyorial, just en el període inicial del creixement feudal . La instauració del ceno-bi de Rodes al segon quart del segle X va ser seguida del desenvolupament d'u nprograma de construccions monumentals, dins del qual s'inclouen l'església i e lrecinte del claustre primitiu . Cal remarcar que en l'edificació va ser adoptada l atipologia claustral, importada de la zona central de l'imperi carolingi i que vasubstituir anteriors models d'establiment monàstic, constituïts per aglutinaci óde peces diverses i sense gairebé articulació, com ha estat assenyalat en la tes idoctoral de l'arquitecte J . A. Adell . En el pas del segle X i XI la forma claustra les va imposar per donar lloc a un tipus únic i poc variable d'edificació monàsti-ca, que es va generalitzar en un procés estretament vinculat al de feudalització .Sant Pere de Rodes constitueix, des del seu inici, un clar exponent d'aques tmodel de monestir compacte, similar als de Sant Martí del Canigó o Sant Per ede Casserres, i, malgrat les moltes reformes posteriors, va mantenir sempr eaquest caràcter fortament encastellat .

Un fort conflicte feudal va desencadenar-se a l'inici del segle XI entre e lcenobi i la casa comtal emporitana, sota el patrocini de la qual es trobava San tPere . Dintre d' aquest context cal entendre la consagració del 1022, promoguda ,segurament, per l'abadia i la jerarquia eclesiàstica per reforçar les seves posi-cions enfront el poder comtal . Sembla que la solució a la crisi fou la participaci ódirecta del comte en les rendes monàstiques . Al segle següent la casa va entra ren una nova fase expansiva que arquitectònicament es va plasmar en la redeco-ració del temple amb la portalada obra del Mestre de Cabestany i la construcci ódel campanar, com també del nou claustre bastit damunt del primitiu, i d'altre sdependències incorporades al seu entorn . La crisi feudal dels segles XIV i X V

devia implicar la progressiva excentricitat del monestir per la regressió de leszones més marginals, com ara la del cap de Creus, al mateix temps que va coin-cidir amb la desaparició del seu principal protector en integrar-se el comtatemporità als dominis reials . A partir d'aquest període i fins a l'abandó del vell

144

M. MATARÓ, J . BURCH, C . CARRASCAL, A . M. PUIG, G. VIEYRA, E . Riu

monestir, hi ha una llarga etapa, encara molt mal coneguda, en la qual l'arqui-tectura mostra importants operacions de renovació, escalonades entre els segle sXVI i XVIII, però immerses en un context general de profundes dificultats, qu eva culminar amb el trasllat de la casa a un emplaçament més favorable de l aplana empordanesa el 1798, on es va establir primer a Vilasacra i després aFigueres, fins que la caiguda de l'antic règim va arrossegar definitivament l adesaparició del monestir .

LES EXCAVACIONS DEL 1990 AL 1992

En l'actualitat, els treballs arqueològics han explorat cinc àrees diferents de lconjunt monàstic, a més de l'església de Santa Helena del poble abandonat d eRodes . El 1989 es va actuar a la casa de l'abat, a les sagristies i a l'antic refetor.Aquest mateix any s'inicià la intervenció al pati alt d'entrada, on els treball scontinuaren fins al 1991 atesa l'entitat i la complexitat de l'àrea . Entre els anys1989 i 1991 es va excavar l'església de Santa Helena de Rodes, i es va fer con -juntament amb l'examen històrico-constructiu de la fàbrica i l'obra de restaura-ció, executada segons un projecte dels arquitectes J . A. Adell i F. Albín . Mentreque els resultats d'aquests treballs han estat objecte de diverses presentacion s(J . LLOPART et ali, 1989 ; M. MATARÓ et ali, 1991, A . NAVARRO, E . RIU, 1992) ,ara s'exposen les excavacions del pati d'entrada i del primitiu recinte claustra lconcloses respectivament els anys 1991 i 1992 (AUTORS DIVERSOS, 1993) .

PATI D ' ENTRADA

El principal objecte de l'excavació al pati era el de determinar l'evoluci ód'aquesta zona d'accés al recinte monàstic, que en una primera fase s'hi comu-nicava per un passadís cobert amb volta de canó situat a la planta soterrània de lcampanar i que fou aparedat per la banqueta de fonamentació d'aquesta torre ,obra del segle XII . Els resultats obtinguts han posat de manifest la complex atransformació de l'àrea i permeten diferenciar tres grans fases en l'ordenació d el'espai .

La primera fase se situa cronològicament entre els segles x i XII quan aques -ta zona era ocupada per una necròpoli, només parcialment coneguda i de la qua les distingeixen quatre etapes d'ús . Els límits de l'àrea excavada són : al sud, l'a-florament de la penya ; al nord, el mur de contenció entre el pati d'entrada i l aterrassa de davant de l'església ; per la banda est, llinda amb l'ala de ponent d eles dependències claustrals, i a l'oest, amb les construccions del bloc d'entrada .La primera etapa del cementiri està representada per quinze tombes situades alnivell del pla inclinat de la roca, totes orientades E-W i entre les quals es dife-rencien dos tipus . Un tipus són les sepultures a la roca que aprofiten esquerdes odiàclasis, i les adapten per encabir-hi els cossos inhumats . En alguns casos, el slaterals estan constituïts per lloses adossades verticalment a la penya i destina-


Fig . 1 . Pati d'entrada. A l'esquerra arcosoli funerari, al centre mur de conten -ció del cementiri (s . XII-xíI) i a la dreta mur de terraplenatge del pati pos -

terior (Foto J. Sánchez, 1991) .

Fig. 2 . Claustre del s. X-x1. Porxos de les galeries est a l'esquerra i sud al fons,amb restes de les estructures preexistents al subsòl (Foto J. Sánchez, 1992).

145

146

M. MATARÓ, J . BURCH, C . CARRASCAL, A . M. PUIG, G . VIEYRA, E . RIU

des a sostenir la coberta de grans plaques de pissarra . En altres tombes, la cober-tura descansa directament a la roca amb un encaix . El capçal i el peu els forma lamateixa penya, però quan la cavitat natural sobrepassa les mesures de 1' individ uinhumat, aquests costats no són protegits sinó que resten oberts . L'altre tipu scorrespon als enterraments excavats a l'argila que cobreix el substrat rocós . El slaterals no són arranjats, de manera que la coberta de lloses de pissarra repos adirectament sobre els límits de la fossa i només hi ha un cas amb capçalera dife-renciada .

A la segona etapa de necròpoli pertanyen dos arcosolis o monuments funera -ris destinats possiblement a acollir sengles sepultures, la construcció dels qual samortitza el primer nivell d ' enterraments . El més septentrional d'aquestsmonuments està associat a un mur que en angle s'adossava al costat est de l agalilea i separava clarament l'esplanada d'enfront del temple de l'àrea meridio-nal del cementiri . Al sud del mur es va disposar un nou nivell de tombes, que e nnombre de vint-i-una es localitzen sobre la roca o l'estrat de sediment aportat ipresenten la mateixa tipologia que les de l'etapa anterior . En aquest cas, la plan -ta de les fosses és aproximadament rectangular, sense capçalera diferenciada ,amb els laterals formats per quatre o cinc lloses de mides diverses, mentre qu etant el capçal com els peus resten oberts a manca de protecció pètria, i la cobert aés de grans lloses de pissarra . S'observa en aquest segon nivell una densita timportant d'enterraments resultat de l'aprofitament màxim de l'espai . La sevaconstrucció sembla feta a partir de llargues fileres de lloses que conformen el slaterals de diverses tombes, sense interposar límits ni al cap ni als peus de cad auna .

El tercer moment d'utilització del cementiri comprèn un séguit de reformes iafegits al mur abans esmentat . L'aprofitament d'estructures preexistents i l aincorporació de nous elements arquitectònics combinen el caràcter funerari de lmur amb la funció de contenció del terraplè situat a migdia . Les tombes incor-porades en aquesta etapa són un seguit de sarcòfags que juntament amb l'arco-soli formen una mena de via funerària pel cantó del pati de davant del temple ,mentre perla banda sud el mur s'eleva per retenir el nivell creixent de les terreson es va continuar inhumant . Constitueixen la darrera etapa de la zona cementi -rial diverses estructures que en reforçar i aixecar el mur de contenció obliterare ntant els sarcòfags com els arcosolis, a més dels enterraments disposats sobre u nnou nivell de terres que ocupava el terraplè, des del mur sud fins a l'afloramen tde la penya . L'àrea excavada d'aquest cementiri, sense límit conegut pel costa toest, comprèn 49 inhumacions que no presenten associació a cap altra estructu-ra . El tipus d'enterrament generalitzat és de fossa simple i només onze d'a-quests presenten certes diferències . Cinc sepultures tenen una protecció delcrani formada per una caixa de petites lloses i en d'altres sis, la protecció afect ala part inferior o superior del cos . Aquestes últimes semblen correspondre atombes parcialment destruïdes per construccions posteriors . També en aquestnivell destaca la gran densitat d' inhumacions i que malgrat la poca diferència d eprofunditat que hi ha entre elles, els cadàvers es trobaren sempre en perfectaconnexió anatòmica .


14 7

L'estudi antropològic, actualment en curs, mostra que les restes humane spertanyen a una població de característiques anòmales, a causa, sobretot, de lamanca d'infants i joves . D'entre els 107 individus recuperats hi ha 67 adults, 44masculins i 23 femenins, a més de 5 infants, i la resta són de sexe indeterminat, 8a causa del crani alosifo i els altres 27 per la mala conservació dels ossos . El strets patològics comuns a la majoria d'aquests individus són l'artrosi i 1'osteo-patosi, ambdós símptomes de vellesa i d'haver viscut en condicions climàtique sdures .

Al llarg de la fase en què l'espai fou utilitzat de necròpoli, l'entrada al recin -te monàstic es feia a través de la galilea del temple . De dins d'aquesta s'accedi aa una porta oberta a mitja alçària del mur meridional, la diferència de nivell de l aqual devia resoldre's amb una escala d' un material perible, i que donava pas a u nespai exterior emmarcat pel pendent de la roca, la base de 1' actual campanar i l afaçana sud de la galilea, arrebossada en tota la seva alçària . Sembla que aquestespai exterior estava protegit per un porxo o teulat, com indica la filada de cap sde biga situada damunt de la porta. Des d' aquí i per un passadís cobert amb volt ade canó i obert sota de l'actual campanar s'accedia al recinte primitiu de lmonestir que s'articulava a l'entorn del claustre inferior . Durant el segle XII esva desenvolupar un ampli programa constructiu que va modificar substancial -ment l'ordenació del cenobi amb l'edificació del nou claustre, el campanar i le sdependències del seu entorn, a més de la reordenació dels accessos en la zonadel pati . A partir d'aleshores aquesta última zona va perdre el caràcter funerari iva esdevenir pas de comunicació al recinte monàstic de manera que l'antig aesplanada del cementiri, d'uns 40 metres quadrats, fou ampliada fins a 20 0metres quadrats en esdevenir àrea de circulació . En la darrera etapa constructivael pati d'entrada al recinte va ser modificat per l'edificació de l'avantgalilea i e lmur de contenció contigu (segles XIV-XVI) . Aquesta obra va comportar un canv isubstancial en l'estructura de l'espai, en tant que configurava definitivamen tdos espais independents : un, la terrassa superior, i l'altre, el pati inferior situa tdavant del temple .

ELS CLAUSTRE S

Els treballs d'excavació han afectat tota l'àrea claustral i la zona soterràni asituada al costat est, que fins ara havia estat identificada com a celler . La inter-venció en aquest indret ha estat molt important per al coneixement, tant de le sreformes dels segles xvi-xvl i com de les fases més primitives del monestir i le sseves preexistències, també documentades per l'excavació d'altres àrees com l acasa de l'abat . La intervenció als claustres ha posat al descobert un seguit d'es-tructures que abarquen cronològicament un període molt ampli, que s'allargades d'abans de la implantació monàstica fins als darrers temps d'ocupació, din sel qual es diferencien cinc grans etapes . La primera d'aquestes etapes est àrepresentada per un seguit d'estructures anteriors a les edificacions de la prime-ra gran fase constructiva del monestir —església, claustre inferior i refetor o sala

148

M. MATARÓ, J . BURCH, C . CARRASCAL, A . M . PUIG, G . VIEYRA, E . RIU

de monjos (segles x i xI)—, entre les quals destaquen les restes d'un edifici situa ta l'extrem sud de la galeria de llevant del claustre inferior . La seva planta és rec-tangular, orientada est-oest i presenta restes d' una porta oberta a tramuntana .L'aparell dels murs, fonamentats a la roca, és de lloses de pissarra lligades am bmorter que alterna filades d'opus spicatum amb altres d'horitzontals . L'edific ifou obliterat per la construcció del claustre primitiu, al qual va servir, en part, d efonamentació . La cronologia de l'edificació, tant pel que fa a la seva utilitzaci ócom al moment en què entra en desús, es fixa a partir de consideracions externe sa la seva pròpia fàbrica . El moment inicial se situa, possiblement, a partir de lsegle vit, a causa de 1' absència de ceràmica africana D en els estrats de fundaci ói abans dels segles VIII i IX també per la manca de ceràmica espatulada i l apresència de terrissa grollera reduïda i comuna oxidada . L'arrasament de l aconstrucció va produir-se arran de l'edificació del primer claustre, a cavall del ssegles x i xI .

També a aquesta fase corresponen dos murs para l . lels de pedra seca que pre-senten un parament combinat d'opus spicatum i filades horitzontals . Un d'a-quests murs, adossat en part a 1' edifici descrit abans, es conserva en una llargad ade 13,90 metres i es troba tallat pel contrafort meridional de la capçalera d el'església . Ambdós murs foren colgats pels reompliments destinats a aixecar ianivellar el terreny a fi de pavimentar l'ala de llevant del primer claustre . Laseva datació està en funció de la relació que presenta amb l'edifici rectangular a lqual recolzen i de l'associació dels seus estrats fundacionals amb la ceràmic aespatulada, d'una cronologia inicial entorn els segles VIII i IX . La cronologi afinal es fixa en relació a la construcció del temple, començada vers la segon ameitat del segle x . Per últim, cal incloure en aquesta fase dues tombes antropo -morfes tallades a la roca, cobertes amb lloses i orientades est-oest . Una d' aques -tes tombes va tallar el mur de pedra seca al qual s'ha fet referència i l'altra fo uparcialment obliterada pel fonament de 1'absidiola meridional del temple .Aquesta relació amb altres estructures permet situar aquesta àrea de cementirientre els segles VIII i IX i mitjan segle X . Des del darrer quart del segle IX estàdocumentada per diverses escriptures la presència a l'indret d'una cella deno-minada de Sant Pere, la possessió de la qual fou disputada entre els monestirs d eSant Esteve de Banyoles i Sant Policarp de Rasés . Per la cronologia de le sestructures descrites cal considerar la possibilitat que formessin part d'aquest aocupació primitiva .

A la segona fase de construccions corresponen 1' església i el refetor o sala d emonjos, de la qual l'excavació ha posat al descobert, en la fonamentació de 1' ab -sis de l'església, una tomba associada al seu contrafort meridional . Es tract ad' una estructura de planta rectangular que integra una caixa de lloses de pissarr arevestida de pedres lligades amb morter. La seva coberta és del mateix material ide forma semicilíndrica, de manera que la sepultura restava hermèticament tan -cada al seu interior, on s'han trobat les restes d' un individu masculí, d'edat com -presa entre quaranta i cinquanta anys, que hi foren dipositades en un estatavançat però no complet de descomposició, segons n'informa l'estudi . Per laseva morfologia presenta una similitud notable amb els enterraments d'època


14 9

romana del tipus cupa . En relació, també, amb la implantació del temple, hi h auna àrea d'enterraments localitzada al sud de la capçalera i de la qual forme npart dues tombes de lloses amb restes d'individus d'edat adulta . Una d'aqueste stombes es troba orientada est-oest i l'altre, nord-sud . Cronològicament ca lsituar-les entre l'obra del temple i la del claustre primitiu, és a dir, des de mitja nsegle X fins al final del segle o l' inici del següent .

El primer claustre pertany a la tercera fase, durant la qual aquesta peça va se rbastida entremig de l'església i el refetor . Malgrat les diferències constructive sdel claustre amb les dues edificacions preexistents sembla que forma part de lmateix programa d'obres desenvolupat des de mitjan segle X fins a l'inici de lsegle XI, és a dir, des de la constitució de la cella en l'abadia i durant la seva pri-mera etapa d'expansió fins al desencadenament dels conflictes feudals amb e lcomtat d'Empúries-Peralada . El claustre, construït amb relativa posterioritat a ltemple i refetor, s'ajusta a l'espai que, cal suposar, planificadament es va deixa rentre ambdós cossos, alhora que s'adossa al parament occidental d'un gran edi-fici rectangular de 25 x 7 metres situat a llevant i d'època anterior a les construc -cions monàstiques . Aquest edifici resta actualment pendent d'excavació, peròl'aparell de grans carreus de granit dels seus murs permet, a priori, atribuir-lo aèpoca romana, i datar-lo, potser, entorn del canvi d'era . La seva situació en unemplaçament extraordinàriament idoni per al control de les rutes comercials de lgolf de Lleó fa molt versemblant la presència d' un enclau romà en aquest indret .

L'edificació del claustre, d'una superfície d'uns 390 metres quadrats, v acomportar l'enderroc de part de les estructures preexistents i l'anivellamen tgeneral de la zona amb el consegüent rebaix de la roca en alguns punts . La sevaplanta, condicionada en gran mesura per la situació concreta entre tres edificis ,és aproximadament quadrada, amb un pati trapezial al voltant del qual es dispo-saren quatre galeries porxades amb arcs de mig punt construïts amb encofrat icobertes amb volta de canó . Destaca la irregularitat de dimensions dels arcs qu epresenten una progressiva gradació de volum de sud a nord i d'oest a est, e nseguir l'acusat pendent del sòl del claustre . El nivell de circulació estava consti -tuït per un paviment de morter de calç que presenta un notable desnivell vers e lnord i l'est. La comunicació des de les diferents galeries amb el pati central, u nxic més elevat, sembla que només es feia des de l'ala de llevant, la qual es dife-rencia de les restants perla seva llargària, atès que abraça l'espai comprès entr eel refetor i la capçalera del temple . La comunicació amb els edificis adjacents e sfeia a través de la porta oberta al frontis sud del braç meridional del creuer, qu edonava accés directe a les galeries nord i oest. Respecte al refetor o sala de mon -jos, la comunicació es produïa per la porta principal situada a la seva façan anord . L'ala de ponent jugava un paper important en els circuits de relació entr el'església i el refetor, de manera que era l'eix principal de circulació, alhora qu etambé donava accés a un espai, possiblement lliure d'edificacions, situat entreel límit oest del claustre inferior i les primitives construccions situades a l'al aoccidental del claustre superior. Els accessos des d'altres punts del claustresembla que eren secundaris i unidireccionals (galeries sud-refetor, nord-esglé-sia, est-exterior) .

150


La decoració mural és un element important del primer claustre, on dos con -junts pictòrics han estat localitzats en les galeries nord i sud, a més d'altres peti-tes restes situades a 1'intradós de les arcades . El de la galeria sud representa u nlleó i el seu traç lineal combina els colors negre, vermell i ocre . Destaca el traçcontinu de la pintura que deixa d'observar-se només en la part del llom de l'ani-mal, on les represes són evidents . La zona menys conservada és la del cap qu equeda ben diferenciat del coll i de la resta del cos per un seguit de semicircum-ferències a partir de les quals es perfila una erina feta de ziga-zagues . Les extre-mitats anteriors determinen la posició pseudo-rampant de la fera i la pota es -quena es troba doblegada mentre la dreta, igual que les extremitats posteriors ,reposa a terra . Les grapes destaquen per l'exagerada representació de les urpes .La figura, l'envolta un marc simple fet amb un sol traç de pintura vermella, lle-vat del costat dret on hi ha una sanefa vegetal amb una sèrie de brots amb fulle sque s'inverteixen a cada semionda .

El conjunt pictòric de la galeria nord representa la Crucifixió i s'hi observe ndues fases de pintura sobreposades . La més antiga és monocroma, de color ver-mell i representa el Crist al centre de la composició . A dreta i esquena hi ha e lsol esplèndid i la lluna en quart minvant, ambdós astres estan personificats idirigeixen la mirada vers la creu . En un nivell inferior hi ha representat el bo nlladre, sant Dimes, a la dreta de Crist i a l'extrem esquerre es distingeixen do ssoldats amb llances i altres figures de difícil identificació . La representació d'a-quests personatges sembla repetir-se a l'extrem dret . Tota la composició quedaemmarcada per una sanefa de punt delimitada per dues línies paral•leles de tra çcontinu . En un segon moment la figura central fou retocada amb la incorporaci óal capdamunt de la creu de la frase evangèlica lesus Nazarenus Rex ludaeorumde la qual només resta un petit fragment, a més d'altres figures superposades ales anteriors . La refeta de la pintura va incorporar colors nous, concretament e lblau i l'ocre .

El material arqueològic exhumat al primer claustre és bàsicament ceràmic .Dins d'aquest conjunt es distingeix la ceràmica espatulada, clarament diferen-ciada de la resta de la terrissa que és del tipus groller reduït i comuna oxidada . Elrepertori de la ceràmica espatulada localitzada aquí presenta formes predomi-nantment globulars amb vores exvasades, vessadors i nanses primes i amples ,de secció ovalada i vores planes amb parets verticals . L'associació d'aques ttipus amb altres materials de cronologia imprecisa en fa molt difícil la dataci óconcreta, que cal fixar abans de les estructures del segon claustre, bastit a lasegona meitat del segle XII, i després de la segona etapa de construccions pree-xistents al temple localitzades sota del primer claustre, que se situen cronològi-cament abans de mitjan segle x . A banda de la ceràmica, els estrats d'anivella-ment del primer claustre han proporcionat un fragment de marbre itàlic esculpi tper una cara, que destaca perla qualitat de la seva factura, feta amb la tècnica de ltrepant, fet que li confereix una notable sensació de volum per l'efecte del clar -obscur. Es tracta d'un fris de volutes compost a partir d'un eix o brot que possi-blement devia anar coronat per una poncella i a cada banda del qual es trobe nsengles fulles d' acant. La composició queda tancada per dues flors de set pètals .


15 1

Estilísticament aquesta peça se situa en el segle I dC I i cal tenir present que es vatrobar totalment descontextualitzada, en nivells de reompliment precedents alprimer claustre .

La quarta fase en l'evolució d'aquest sector s'inclou dins de la gran reform aconstructiva que va afectar diverses parts del monestir durant el segle xII . Laconstrucció d'un segon claustre, uns tres metres per damunt del nivell de l'ante-rior i desplaçat cap a ponent, va comportar que bona part del primer fos colgat ,excepte les galeries nord i est que varen ser remodelades i tapiats els seus res-pectius porxos . L' ala de tramuntana va quedar reduïda a un simple passadís qu edes de la porta del transsepte conduïa a la galeria de llevant, transformada en u nsoterani aïllat de la resta del complex . Amb posterioritat, a l'extrem sud d'a-quest àmbit es va instal . lar una caixa d'escala que comunicava amb l'ala de lle-vant del claustre superior. Aquest últim, d'una superfície d'uns 400 metres qua-drats presenta una planta trapezial amb un pati central i quatre galeries am bporxo de doble columnata bastit damunt d'un podi, amb pilastres massisses icoberta de volta de quart de cercle . El sòl, originari de les galeries, era de morte rde calç, i presentava nombroses interrupcions a causa de reformes posteriors . E lnou claustre va esdevenir el nucli articulador i de comunicació de les edifica-cions bastides al seu entorn . El seu accés exterior es va establir a la nova ala d edependències de ponent, a través d'un portal que va substituir l'antic passadí ssituat sota l'indret on es va aixecar el campanar . En connexió amb l'església esva instal . lar una gran escala, paral . lela a la galeria nord, que pujava des de l aporta oberta a l'oest del transsepte sud . Del refetor, en fou remodelada la port aprincipal que es va aixecar de nivell .

La darrera transformació del sector documentada arqueològicament corres -pon als segles XVII i XVIII quan s'aixecaren diversos pisos de celles damunt d ela coberta primitiva de les quatre galeries del claustre i es van fer un seguit d'o-bres d'infrastructura al pati, que comportaren tant la construcció d'una cisterna ,coberta amb volta de canó de mig punt, com la remodelació de la xarxa de cana -litzacions que recullen l'aigua dels teulats . Aquesta darrera intervenció va des-truir quasi totalment el paviment del pati del claustre primitiu, com també le scanalitzacions anteriors que tal volta corresponien a una primitiva cisterna, de l aqual no s'ha localitzat cap resta. Així mateix, l'àmbit de la galeria es va fer ser-vir temporalment per fondre una campana, per a la qual es va excavar un gra nforat on fou aixecat un forn amb rajols units amb argila . Paral . lelament es v aobrir una gran fossa destinada a albergar el motlle de la campana, del qual h aestat localitzat el mascle o motlle intern i la capa o motlle extern . Finalitzada l afosa de la campana, la galeria fou repavimentada amb rajoles a l'igual que e lpati i les altres ales . A l'extrem nord-est de la galeria de tramuntana es va cons-truir una escala d'accés als espais soterranis del primer claustre, dels quals l agaleria de llevant va ser dividida en estances i repavimentada durant aques tperíode . Les dues arcades del sector septentrional foren substituïdes per altre s

1 . Agraïm a I . Rodà la datació i la filiació estilística que provisionalment ha fet de la peça,sobre la qual prepara un estudi monogràfic .

152

M. MATARÓ, J . BURCH, C . CARRASCAL, A . M. PUIG, G . VIEYRA, E . RI U

de noves, al mateix temps que es va insta l . lar l'escala d'accés a la casa de l'abatper darrere de l'absis major. La importància de les reformes i les noves cons-truccions d'aquesta etapa contrasten amb l'accelerat procés de decaïment qu eva experimentar l'abadia fins a l'abandó de la casa el 1798 i el trasllat de l acomunitat a Vila-sacra.

L ' ARQUEOLOGIA I LA PROPOSTA DEL PLA DIRECTOR

A partir del' experiéncia i els coneixements aportats perla intervenció pluri -disciplinària iniciada el 1989, la Direcció General del Patrimoni Cultural de l aGeneralitat de Catalunya ha elaborat l'any 1992 el Pla director de Sant Pere d eRodes, redactat pels arquitectes A . Navarro, A . Pastor, J . A. Adell i l'arqueòlegcoordinador E . Riu . El document, aprovat per la Comissió Territorial de Giron adel Consell del Patrimoni Cultural el novembre del mateix any, regula l'encade-nament entre els diferents nivells d'actuació que s'hi desenvolupen, al matei xtemps que estableix els principis generals d'intervenció i el programa d'uso sque s'ha d'aplicar a l'antic monestir. Atesa la gran envergadura del complex deRodes i un cop enllestides, entre el 1989 i el 1991, l'excavació i la restauració del'església de Santa Helena, les actuacions proposades en el Pla director se ce-nyeixen estrictament a l'àmbit monàstic, mentre que les ruïnes del poble deRodes, situades a l'entorn del temple de Santa Helena, i les del castell de San tSalvador, al cim de la muntanya de Verdera, seran objecte més endavant de pla -nejament i intervenció, amb un tractament específic d'acord amb les caracterís-tiques pròpies de cada un d'aquests establiments .

El monestir de Rodes es troba en 1' actualitat parcialment excavat i restaurat ,sense que els sectors on s'ha actuat hagin coincidit sempre . Al llarg del temps ,les formes de restauració han estat molt variables i, per això, les relacions ques'estableixen dintre del conjunt presenten notables tensions i conflictes . D'unabanda, hi ha les restauracions de caire historicista destinades a reconstruir le sedificacions pre-romàniques o romàniques del primer recinte, que des d'u nrigor inicial evolucionaren cap a la mistificació en la darrera etapa del 197 0quan quedaren interrompudes . Per contra, les actuacions fetes del 1980 ençà ,s'han destinat fonamentalment a consolidar les edificacions del segon recinte ,on s'han instal . lat alguns equipaments bàsics per al manteniment i la visita de lmonument, aspectes molt desatesos a l'etapa anterior. No obstant això, malgratles noves instal . lacions existents, aquestes encara no són suficients per cobri rles necessitats d'acolliment i d'informació del públic molt nombrós i diversifi-cat que visita el monument . A més, a partir de l'aplicació del programa d'estud ipluridisciplinari en els vessants d'anàlisi arquitectònica i exploració arqueolò-gica, el coneixement assolit en aquests darrers anys sobre la història constructi-va del monestir així com les restes posades al descobert per les excavacions ,configuren, d'una banda, un cos d'informació molt notable, alhora que afegei-xen nous sectors al conjunt fins ara totalment ocults (claustre inferior, pree-xistències de llevant i necròpoli del pati d'entrada) . Actualment, el primer


15 3

recinte no presenta adequació definitiva ni n'és possible la visita completa, is'hi juxtaposen diverses obres de restauració inconcluses mentre que les reste slocalitzades per les recents excavacions arqueològiques resten pendents d'a-gençament . D'altra banda, el segon recinte, on s'han instal . lat alguns equipa -ments de servei, tampoc no ofereix un tractament global ni un aprofitamentcomplet dels seus recursos . En aquest sentit, la visita al monument es desenvo-lupa d'una manera insuficient, perquè si bé inclou algunes de les peces més sig-nificatives, n'ignora d'altres d'interès similar pendents d'intervenció arqui -tectònica, excavades recentment o simplement sense explorar, cosa qu edificulta de forma notable la comprensió del conjunt monàstic .

A fi i efecte de superar la situació descrita, el Pla director fixa uns principi sgenerals a partir dels quals es dota de la màxima coherència i rigor l'actuació e ncurs, al mateix temps que s'estableix un estricte encadenament operatiu entreels diferents nivells d'intervenció . Els objectius fonamentals establerts són l aconsecució del ple ús social, mitjançant la seva conservació, el coneixement il'adequació com a monument visitable i alhora centre d'investigació i difusi ódel seu propi patrimoni cultural . L'estudi integral del monestir, a partir de l'ex-cavació arqueològica, la recerca documental i l'exploració arquitectònica, s'es-tableix com a base pera la restauració i, alhora, com a contribució al saber histò -ric . L'obra de restauració que és destinada a permetre la conservació i l acomprensió de l'evolució del conjunt monàstic, intenta recuperar la saviesa d ela restauració històrica, exempta de mistificació i enriquida amb la pràctic aarquitectònica contemporània com una experiència de coneixement i respecteenvers les produccions antigues . Per últim, la seva adequació amb equipament sd'acollida, explicació i recorreguts de visita s'encamina a facilitar-ne la valora -ció i la comprensió com a producte històric, tant des de la perspectiva del públi cen general com dels més especialistes . Per tant, no es contemplen altres usos n iinstal . lacions al monument que les estrictament necessàries per complir el sobjectius fixats .

L'estudi històric i la restauració s'ha de fonamentar en l'estreta articulaci óentre l'excavació arqueològica i l'exploració arquitectònica, en la mateixa líniaen què fins ara s'ha fet i amb la qual s'han obtingut uns resultats molt remarca-bles . Al mateix temps, es preveu tant la compilació i l'anàlisi de les escripture sde la desapareguda abadia com l'examen de la documentació gràfica, antiga omoderna, de les edificacions, tasques ara tot just encetades i que resten pendent sd'un ple desenvolupament . A partir de l'examen de la diversitat d'experièncie spresents i de la informació arqueològica recopilada fins a I' actualitat, es plante -ja una intervenció arquitectònica que reconeix el conjunt monàstic en, la totalitatd'aportacions històriques que el configuren, però al mateix temp s'emfatitza l arecuperació de les edificacions de les etapes pre-romànica i romànica, és a dir ,les que definiren el monestir entre els segles x i XIII i les seves preexistències .En el primer recinte, aquestes construccions, certament transformades pe rreformes posteriors, són aquelles que presenten uns valors més excepcionals iun millor estat de conservació, de manera que permeten la plena comprensió del'origen del complex monàstic . Per contra, a causa de la seva degradació, les

154


obres d'èpoques posteriors no arriben, en la majoria dels casos, a definir el sespais que varen conformar i per tant la seva conservació esdevé selectiva . A lsegon recinte, en canvi, construït bàsicament entre els segles XVI-XVIII, les edi-ficacions presenten molt pocs casos de superposició de programes constructiu si, per tant, l'actuació no hi planteja una valoració diferent de les construccion ssegons les èpoques .

El Pla director s'explica a partir de la reordenació general dels usos i les cir-culacions a l'antic monestir, com també de la valoració històrica de la sevaarquitectura . En aquest sentit, i pel seu interès històric, es reserva estrictamen tel primer recinte a la visita, de manera que en els seus àmbits tan sols s'hi dispo-sen instal•lacions explicatives de l'arquitectura o expositives de peces que h ipertanyen . Per això, s'evita sempre la introducció d'usos que forcin solucion straumàtiques pera la integritat arquitectònica dels seus àmbits més significatiu si s'empren els recursos necessaris per potenciar la recuperació de totes les part sque els componen . En contraposició, les dependències del segon recinte es des-tinen a equipaments complementaris, com ara les instal•lacions d'acollida, le ssales d'exposició explicativa de la història i l'arquitectura del conjunt monàstic ,com també el Centre d'Estudis i altres serveis de manteniment i custòdia de lcomplex . El recorregut pel conjunt monàstic s'ordena segons un itinerari tron -cal que comporta un nivell general de visita, a partir del qual es deriven un segui tde recorreguts complementaris i optatius, alguns d' accés restringit, en funció d ela diversitat d'interessos del públic visitant . D'altra banda, i fins on ho permete nles característiques pròpies de les edificacions, l'itinerari segueix cronològica -ment la seva evolució constructiva, des de les parts més antigues fins a les méstardanes .

La proposta del Pla director preveu 1' arribada al monestir pel mateix camí d evianants que ara existeix des de l'aparcament situat sota l'antic poble i l'esglé-sia de Santa Helena de Rodes . A l'esplanada situada enfront del recinte monàs-tic es reconstrueix l'edifici pre-romànic de l'Hospital que es destina a acollida ivenda d'entrades . L'accés al segon recinte del clos monàstic es fa pel bloc d'en-trada, ocupat pels equipaments d'explicació del conjunt i des del qual, per l'es-calinata del pati del temple, el recorregut s'introdueix al primer nivell del recin-te principal, format pels edificis de la primera fase monàstica (segles x i XI) quecorresponen a l'església, el claustre inferior i el refetor, a més de les estructure spreexistents del sector de llevant . El segon nivell, al qual s'arriba des de l'escal ainterior del refetor el constitueixen les construccions del segle XII, de les qual ses recupera el claustre superior amb les seves dependències, on es reconstruei-xen diversos àmbits i a la vegada es fa practicable la torre del campanar en tota l aseva alçària . Per últim, el tercer nivell el formen els pisos alts del claustre qu eforen bastits entre els segles xvl-XVIII i que actualment constitueixen un segui tde terrasses . Al cos annex de migdia, obra del mateix període constructiu, e sdisposa un bar i l'antiga zona del horts es transforma en un mirador on acaba e lrecorregut de la visita . A banda, hi ha les edificacions de la casa de l'abat i le ssagristies que són destinades a centre d'estudis, amb accessos i serveis indepen-dents a la part visitable del monestir. Per a la realització de les actuacions propo-


-4%

SECTORS EXCAVATS 1989-1992CASA DE L'ABATSAGRISTIES NOVE SPATI D'ENTRADACLAUSTRES 1 ALA ESTREFETOR 0 SALA DE MONJO S

23L5

155

156

M. MATARÓ, J . BURCH, C. CARRASCAL, A . M. PUIG, G . VIEYRA, E. RIU

sades al Pla director, aquest es divideix en diverses fases executives que pre-veuen una durada mínima de set anys per als treballs d'excavació, restauració iadequació de tot el conjunt .

BIBLIOGRAFIA

ADELL, J . A . Arquitectura alt-medieval a Catalunya . Una definició del tipu smonàstic i canonical dels segles IX alXII, U. P. C - E . T. S . A . B . Barcelona ,1990 . [Tesi doctoral inèdita ]

AUTORS DIVERSOS . «L'Empordà II» Catalunya Romànica . Vol . IX. Barcelona :Enciclopèdia Catalana, 1990 . p . 657-738 .

AUTORS DIVERSOS . «Co l . loqui sobre la problemàtica de Sant Pere de Rodes» .Lambard [Barcelona] (1981-1983), núm . II, p . 9-121 .

AUTORS DIVERSOS . «El Pla Director de Sant Pere de Rodes . Estudi, excavació irestauració de l'antic monestir» . La Punxa [Girona] (1993), núm . 17, p . 2 -17 .

BADIA i HOMS, J . L 'arquitectura medieval de 1 'Empordà . Vol. II B . Segona edi -ció . Girona : Diputació Provincial de Girona, 1985 . p . 582-594 i 596-598 .[En la primera edició : p . 35-144 ]

LLOPART, J . ; MATARÓ, M . ; PUIG, A. M . ; VIEYRA, G . «Darreres excavacions aSant Pere de Rodes . Aproximació a un important conjunt numismàtic del ssegles XV-XVI» . Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos [Figueres ](1989), núm . 22, p . 33 5-345 .

MATARÓ, M . ; BURCH, J . ; LLOPART, J . ; PUIG, A. M . ; TIÓ, F. ; VIEYRA, G .«Excavacions arqueològiques al monestir de Sant Pere de Rodes . Primersresultats» . Tribuna d'Arqueologia 1989-1990 . Barcelona : Departament deCultura, Generalitat de Catalunya, 1991 . p . 159-169 .

NAVARRO, A . ; RIU, E. «Sant Pere de Rodes . Estudi i restauració del monestir ide l ' església de Santa Helena (1989-1991)» . II Simposi Actuacions en elPatrimoni Edificat : la Restauració de l'Arquitectura dels segles IX i X.Barcelona: Diputació de Barcelona, 1992 (Quaderns Científics i Tècnics ;4),p. 147-156 .