Direcció General del Patrimoni Cultura lServei d'Arqueologia

TRIBUNAD'ARQUEOLOGIA

1993-1994

Generalitat de Cataluny aDepartament de Cultur a

Barcelona, 1995

O Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, i autorsPreimpressió :

AnglofortImpressió :

Gráficas Almogávares . Carrer deis Almogàvers, 106 . BarcelonaDipòsit legal :

B-40238/9 5ISSN :

1130-778 1ISBN :

84-393-3630-6

SUMAR I

Elaboració d'una cronostratigrafia per a la prehistòria del Penedès .Equip GUINEU

7

Pla de la Bruguera - Centre de Distribució SONY (Castellar de lVallès, Vallès Occidental) . Una necròpolis de la primera edat de lferro .Xavier Clop, Josep M . Faura, Mercè Gangonells, Caries Navarro ,Araceli Martín . Miquel Molis t

El taller tèxtil del Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta) .Mònica Blasco, Núria Rafel

3 7

La reconstrucció del poblat ibèric d'Alorda Park o de les Toixonere s(Calafell, Baix Penedès) .Josep Pou, Joan Sanmartí, Joan Santacan a

L'establiment iberoromà del Camp de les Lloses (Tona, Osona) .Montserrat Duran, M . Dolors Molas, lmma Mestres, Josep Pujades

6 3

Excavacions al carrer de Pere Martell de Tarragona : 1000 anysd'evolució urbana (del segle v aC al v dC) .Maria Adserias, Lurdes Burés, Ester Ramo n

Intervenció al jaciment romà del Mas Manolo (Caldes de Montbui ,Vallès Oriental)

8 7

Vilaclara de Castellfollit de Boix (Bages) . Un assentament rural del'antiguitat tardana .Joan Enrich, Jordi Enrich . Lluís Pedraz a

Intervencions arqueològiques al pla d'Almatà (Balaguer, Noguera) .Josep Giralt, Josep Benseny, Àlex Camí

107

El Castell de Farners (Santa Coloma de Farners, Selva) .Josep M. Llorens . Mireia Mitjavila

125

2 5

5 1

7 5

95

El call jueu i el convent de Sant Francesc de Puigcerdà (Cerdanya) :Recerca documental i arqueològica .Sebastià Bosom, Claude Denjean, Oriol Mercadal, Carm eSubirana s

El Projecte arqueològic Baixa Califòrnia : excavacions arqueològique si estudi de pintures rupestres .M. Àngels Petit, Albert Rubio, Victòria del Castillo ,Josep M. Fullola, M . Mercè Bergadà

13 5

153

Elaboració d'una cronostratigrafi aper a la prehistòria del Penedè sEQUIP GUINEU '

PRESENTACIÓ . EL PROGRAMA DEL SERP, EL PROJECTE GUINEU1 EL PROGRAMA DE SONDEIGS DE LA SERRA DE FONT-RUB Í

El Projecte Guineu va néixer com a embrió, de forma conjuntural, com bon apart de tots els projectes científics de casa nostra . La consolidació, si és que enpodem parlar, no ha estat fruit, però, de les bones disposicions de les adminis-tracions . De totes maneres, i desprès de la intervenció del sondeig realitza tl'any 1983 per Josep Mestres, veritable «promotor» de la investigació actual a ljaciment, un grup d'arqueòlegs i d'estudiants vam reprendre, l'any 1988, el streballs . Aleshores es va aprofitar el suport de la nova Càtedra de Prehistòri ade la Universitat de Barcelona, dins el marc programàtic del Seminari d'Es-tudis i Recerques Prehistòriques (SERP) acabat de crear, suport que ha conti-nuat al llarg de les seves programacions anuals, des del 1988 fins al 1991 i en l atrianual de 1992-1994 .

La cova havia estat descoberta l'any 1961 per Pere Giró —el qual no h iefectuà cap intervenció—, i entre els anys 1979 i 1982 va ser relocalitzada iexcavada clandestinament per un grup d'afeccionats de la població veïna deMediona . Aquest fet marcà problemes en la lectura de certes fases de la se-qüència, difícilment resolubles d'entrada, tot i que vam poder accedir a l'estud ide la totalitat dels materials que s'hi van recollir . 2

1. L'equip Guineu està format per col•laboradors i llicenciats adscrits als Programes d eRecerques del SERP, del Departament de Prehistòria de la Facultat de Geografia i Històri ade la Universitat de Barcelona . L'elaboració i preparació de la conferència i d'aquest article -resum s'han pogut fer gràcies a : Mercè Bergadà, Alícia Estrada, David Farell, Annabel Ga-marra, Jordi Nadal i Joan Socias, a part de la direcció de l'excavació i dels components de l abeca de la Caixa sobre Patrimoni per al seu Estudi de la fauna i flora fòssils de la cova de laGuineu i el seu entorn (Barcelona, desembre de 1991).

2. Agraïm a l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona la cessió d'aquest smaterials per al seu estudi.

8

EQU[P GUiNI'. 0

L'emplaçament topogràfic de la Guineu en el bell mig de la serra de Font -rubí segueix un patró d'ocupacions i usos prehistòrics de cavitats naturals qu ees repeteix al llarg de tota la serra, més concretament en el context de fondala-des, congostos i valls transversals d'aquest eix orogràfic (amb alçades d'entr e500 i 740 metres) .

En l'actualitat un dels principals objectius de la nostra investigació és l acontrastació de les sincronies d'aquestes ocupacions, d'aquests usos, per dona runa dimensió històrica al territori analitzat en el marc del Projecte Guineu, e lqual, de bon principi, va plantejar un programa de recerca d'ampli abast en e lsentit de defugir la clàssica excavació d'un jaciment i a partir d'aquí extrapola rlectures . D'aquí la insistència en un Programa de sondeigs de la serra de Font -rubí que ens plantejàrem en un calendari de 1992-1994, i que ja ha significat l aintervenció en els jaciments de les coves del Bolet i del Toixó (enguany est àprogramada la de la Plana Pineda), tots tres dins l'àrea de captació de 10 quilò-metres de la cova de la Guineu .

També és significatiu el fet que coincideixi, espacialment, un tipus d'es-quema d'ocupació territorial com el que aquí es dibuixa, i caldrà veure, en cad amoment cronològic, a quina estratègia econòmica obeeix, quin funcionamen tsocial pot generar aquest patró .

LA GUINEU 1 L 'ENTORN GEOGRÀFI C

La serra de Font-rubí s'aixeca al sud de Mediona (Alt Penedès) i forma part d el'extrem oriental del bloc del Gaià i dels relleus del Montmell . Es tracta d'u nanticlinal que resta tallat per la falla paral . lela abans esmentada, en direcció a lseu eix i que deixa enfonsat el seu costat meridional . La part nord desenvoluparelleus en coster que, d'oest a est, es coneixen amb els noms de la muntanya d eSant Joan, els plans de Font-rubí, la muntanya del Marquès, Civelleres i Roc aCorba .

La xarxa de drenatge que modela aquesta zona està configurada per la con -ca del Foix . El riu Foix neix als vessants meridionals de la serra d'Ancosa o d ela Llacuna (amb altituds d'entre 800 i 900 metres) i, com a eix hidrogràfic prin-cipal del sector sud-oest del Penedès, recull les aigües de les rieres del Marme-llar i de Pontons (per la banda de ponent) i les de Llinars-Albereda i de Vilobí -Pacs (per l'est) . El seu règim és el típic dels rius mediterranis, amb un clímax d ecabdal durant la tardor i la primavera i una forta sequera a l'estiu .

La cobertura vegetal de l'àrea, en els punts més feréstecs (i avui dia cad acop més marginals), és la típica d'alzinar amb marfull degradat (el pi blanc h iha guanyat molt de terreny, és clar), però amb espècies importants d'ambient smedioeuropeus i atlàntics (grèvol, ginebre), indicadors d'un alt grau d'humita ti frescor. També destaca la presència de la bardissa amb boix i I'aranyoner .

La cavitat s'obre dins de la serra de Font-rubí (Font-rubí, Alt Penedès), e nel puig de la plana de la Pineda (734 metres) i sobre la font de Llinars, a uns 3 0quilòmetres de la línia actual de costa . Les seves coordenades geogràfiques

ELABORACIÓ D ' UNA CRONOSTRATIGRAFIA PER A LA PREHISTORIA DEI . PENEDÈS

9

referenciades a l'ortofotomapa número 419-4-3, el coll de la Barraca (escal a1 :5 .000), de projecció UTM, segons el meridià de Greenwich, són : longitud 1 °34' 53" E i latitud 41° 26' 52" N .

Del seu emplaçament és interessant destacar la proximitat al coll de la Bar -raca (uns 1 .500 metres de distància, en línia recta), una cruïlla de camins i u nlloc de pas clau per a la carrerada ramadera de transhumància de la Cerdanya ,que enllaçava el Penedès (i d'aquesta manera, el litoral) amb les comarques d el'interior, a través de les Llambardes i de la Llacuna (Anoia) .

El substrat geològic d'aquest sector configura el relleu característic del trià -sic-juràssic : seqüència de gresos vermells (Keuper) a la base, calcàries del Mus -chelkalk mitjà en l'estatge intermedi i dolomies de gra fi en la part superior . Enaquestes dolomies és on s'obre la boca actual de la cavitat, formada per l'acci óde dissolució de les calcàries inferiors a través de les diàclasis i esquerdes do-lomítiques. D'aquest sistema càrstic tenim l'aflorament de la font de Llinar s(gresos impermeables), abans esmentada .

GÈNESI 1 REBLIMENT SEDIMENTARI DE LA CAVITA T

Segons les anàlisis sedimentològiques i micromorfològiques preliminars d eMercè Bergadà, podem destacar els següents aspectes .

El rebliment de la cova-avenc de la Guineu procedeix d'una banda d'unadinàmica càrstica amb argiles de dissolució i d'una altra d'aportacions exte-riors, a part, és clar, de les intervencions antròpiques que al llarg del temps ha ncondicionat i utilitzat l'espai amb diferents finalitats .

Les aportacions sedimentàries característiques són la caiguda de blocs i el scol•luvions .

Tot i que al llarg de tota la seqüència hem identificat una regular i constan tcaiguda de blocs, aquesta té importants fluctuacions, amb moments de màxim aintensitat . Així, la primera caiguda important es detecta en el nivell IV, persota els nivells d'ocupació epipaleolítica. La darrera caiguda important d egrans blocs del sostre es documenta per damunt del nivell Id (és a dir, despré sdel neolític antic evolucionat i del nivell sepulcral) (fig . 1) . En els nivells su-periors de la seqüència s'enregistren algunes caigudes, menys intenses . És jus-tament aquesta dinàmica global de caigudes múltiples de blocs la que marca l apresència d'un caos de blocs no estabilitzats, sense matriu intersticial, que de-nominem «tal•lús» (quadres F6, E6, D6, C6, B6 —almenys, parcialment ) .

Els dipòsits de col•luvions són bons indicadors per a la caracterització de ldrenatge que han sofert les aportacions sedimentàries . Així, hem distingi taquelles fases de la seqüència amb un bon drenatge de les que ens indique ncirculacions d'aigua de caràcter més torrencial . En el primer dels casos, la cir-culació de l'aigua és constant, gradual, i ens proporciona prou elements pe rpensar que la cova devia ser difícilment habitable sobretot durant el períod edels nivells VI-VIII . També s'identifica una circulació d'aigües important en el snivells IX i XI (fig . 1) . La part superior de la sèrie, que coincideix amb les fases

lo EQUIP GUINEU

Fig . 1 . Secció nord-sud (tall W) de l'excavació, on es veuen els dos trams sedi-mentaris: a l'esquerra el superior, el sector exterior (nivells superficial fins a

l'Ie) i a la dreta l'inferior, el sector interior (nivells I al XII) .

ELABORACIÓ D ' UNA CRONOSTRATIGRAFIA PER A LA PREHISTÒRIA DEL PENEDÈS

1 1

habitades, devia tenir un predomini d'aportacions torrencials, amb alguns pro-cessos postdeposicionals .

També s'ha documentat, en determinats sectors de la cavitat, sediment ex-tremament concrecionat, probablement com a fruit d'una activitat càrstica re-lativament recent, per damunt del nivell la (degotalls . . .) .

La sèrie de la cova de la Guineu, tal com avui l'hem retrobada, funcion acom un sòl edàfic, subjecte encara, avui en dia, a efectes postdeposicionals . El sfactors claus d'aquesta edafització són l'estructura del sediment, observada e nles anàlisis micromorfològiques, i l'activitat biològica mateix (arrels, fauna. . .) .

PLANTEJAMENT DE L ' EXCAVACI Ó

En la primera campanya de 1983, Josep Mestres recollí els escampalls més evi -dents d'ossos humans i materials abocats a l'exterior, com a resultat de la inter-venció de 1'AECC de Mediona, i acumulats a les vores del passadís que portav aa la boca de la cavitat d'aquells moments . A més, dins la cova buscà la zon aamb el nivell més intacte, i interpretà que el primer nivell era el ja menciona t«tal•lús» . Així practicà un sondeig de 4 metres quadrats a la zona occidental d ela cavitat (quadres E4-5 i D4-5) després de topografiar-la, amb el N al fons .

No es reprengueren els treballs de camp fins que no es configurà l'equi pL'any 1986 i ens aprovaren, després de diverses peticions, el permís el 1988 . 'Partint dels quatre quadres oberts, estenguérem la quadrícula amb la idea qu eel substrat epipaleolític no estava gaire alterat, però a partir de la línia del squadres 3-2 (E-W) i, després de comprovar les empremtes de les picades id'observar les dificultats d'excavació, plantejàrem el 1989 una excavació e nextensió obrint 5 metres cap a la boca (direcció sud) ; així quedà obert un «sec-tor exterior», almenys en el moment de començar, i un «sector interior» corres -ponent a les campanyes de 1983 i 1989 . Es va haver d'ampliar la quadrículaplantejada a l'interior, obrint els quadres C-G 6 al 10, i d'adoptar un nou pun tzero en correlació exacta a l'anterior . Alhora profunditzàrem, durant els anys1988 i 1989, els quadres D5 i E5, i a partir de 1990 només l'E5, i vam arribar fin sprop dels 8,5 metres a finals de la campanya de 1993 (tal] N-S, a l'oest de l'exca -vació, a la fig . 1) . Des del 1989 fins a l'actualitat en els quadres «exteriors »(després obrirem també els quadres A i B) pràcticament hem arribat al nivel linicial de 1983 (nivell 1), i hem observat alguns nivells més dels que es docu-mentaren al principi : nivells la, Ib i Id, que possiblement són equivalents a 1'Ie iel II interior del 1983-1988, equivalència més segura en el cas de l'Ic i 1'1 interior.

3 . Els directors van ser : el 1988, Artur Cebrià i Ramiro Doce, dins la primera programa -ció del SERP, en aquells moments dirigit pel Dr . J . M . Fullola i coordinat per la Dra. Pila rGarcía-Argüelles . En les consecutives programacions, des del 1989, ho foren Artur Cebrià ,Mercè Berguedà i Genís Ribé . A partir del 1991 i en el Primer Programa Trianual (1992 -1994), amb la incorporació en la coordinació de la Dra . M . A . Petit, la direcció ha estat d'A .Cebrià, G . Ribé i Raül Bartrolí .

12

EQUIP GUINEU

OCUPACIONS 1 USOS ANTRÒPICS DE LA CAVITA T

Fins ara hem pogut constatar una seqüència discontínua amb uns nivells orga-nitzats internament de manera diversa, espectres diferenciats de materials se-gons els diferents patrons d'ús de l'espai i les èpoques culturals .

Fase d'ocupació de grups de caçadors-recol . lectors . Estacionalitat . Epipaleolí-tic microlaminar (nivell Illa interior) .Datació amb carboni 14. Estructures

Durant força mil . lennis la cova es va anar formant i després començà a reblir-se, almenys des del tardiglaciar, amb fases d'inundació, més o menys torren-cials, i material caigut i/o desfet de la volta . Aquest tram sedimentari (vegeu l a

fig . 1), de baix a dalt, del nivell X11—base actual del sondeig E5— fins al IV

(fondàries corresponents de 900 a 560 centímetres) presenta esporàdiques pre-sències de material faunístic i proves indirectes i febles d'una possible presèn-cia humana (petits carbonats, fauna possiblement cremada i esquills de sílex) .Les primeres restes clares de presència humana es localitzen al nivell III, que t éunes cotes de 410 a 560 metres de fondària amb un doble pendent W-E i S-N .Alguns grans blocs caiguts al nivell IV, i que hi recolzen, afloren dins el 111, i el smés alts arriben fins al Illc .

A uns 15 centímetres de la base del nivell 111 (el subnivell Ille és estèril) enun moment lleugerament anterior al Xè mil . lenni ane, en referència a la da-tació de la llar-1, documentem alguns focs plans poc elaborats fets sobre u nterreny amb irregularitats (subnivells Illd i Illc), sense preparar. Són els focsIACE-4 (E5 ; z = 538-542) i IACE-3 (E5 ; z = 523-527),4 respectivament, que te -nen una associació de restes faunístiques i lítiques molt escadusseres i que fa npensar en focs de bivac, que tenen una baixa energia, unes necessitats d'organit-zació mínimes i una representació molt parcial de la cadena operativa del gru p(LAUT, 1992, p . 195-203 i 293-297) .

També dins el nivell Illc vam trobar la IACE-5 (D5 ; z = 518-525), que apro-fita com a un dels límits un gran bloc, a més del seu efecte reverberador . És ,després de la llar-1, la combustió més preparada i amb un lot de materials mé sclarament distribuïts, amb transformació de biomassa i talla lítica al seu vol -tant, suficient com per considerar-lo un autèntic sòl d'ocupació . Aquest fet e sreafirma perquè a partir d'ara els pendents es faran cada cop més petits, fin sarribar a ser pràcticament plans en el nivell Illa .

4 . Fem servir el terme «intrusió antròpica calòrica estructurada» (IACE), elaborat din sles propostes terminològiques processuals del LAUT (Universitat de Tarragona) . Aquestconcepte s'empra àmpliament a la publicació coordinada per E . Carbonell : «Abric Romaní,Nivell H : un model d'estratègia ocupacional al plistocè superior mediterrani» . Estrat. Revistad'Arqueologia. Prehistòria i Història Antiga (octubre 1992), núm . 5, p . 157-308 .

ELABORACIÓ D ' UNA CRONOSTRATIGRAFIA PER A LA PREHISTORIA DEI . PENEDÈS

1 3

A la part superior del lllc en contacte amb el lilb (E5/D5 ; z = 498-505) e slocalitzà una acció de combustió molt intensa, amb uns senyals clars de rube-facció a l'argila i les graves, en la IACE-2, autèntica llar, si bé era un foc pla .Fins aquí, i treballant sobre les projeccions, podem afirmar que cada IACEcorrespon a una ocupació diferent, donades la diferència de cotes i les separa-cions de sediment estèrils arqueològicament .

Per sobre del foc que buscava aprofitar el relleu, la llar IACE-5, i condicio-nat per la topografia i pel tiratge del fum, tenim una gran llar, la IACE-1 (D5 ;z = 460-485), ben delimitada per blocs petits i mitjans, i associada a un sòl d'o -cupació clar, que correspon bàsicament a la meitat inferior del nivell lila. Laseva gran potència fa segures diverses reutilitzacions . El seu contingut de car -bons va ser utilitzat per a una datació de carboni 14 (GIF-8439 : 9 .850 ± 80 BP) iels dispersos en el sòl han estat analitzats amb vista a 1'antracologia per Mait eRos . Aquesta anàlisi mostra que hi ha un canvi vegetacional important, que v adel tipus boreal a l'atlàntic, passant d'una fase bioclimàtica freda i seca am bclapes de bosc de pi roig i vegetació estèpica freda, a una de més temperada iplujosa, amb rouredes i el seu sotabosc corresponent .

Hem pogut documentar encara dos sòls més, sobre el sòl associat a la llar-1 ,en el tram superior del lila (z = 410-455) . Arribats a aquesta cota se'ns mostr aun contacte erosiu en pendent E-W i S-N, sobre el qual recolzen alguns gran sblocs d'una nova caiguda de sostre .

L'anàlisi de la faunas ha mostrat un domini absolut de l'explotació del conil l(98 %), i la cacera rara i esporàdica d'algun cérvol, alguna cabra i algun cabirol .Així mateix són presents enmig dels sòls d'ocupació del Illa avifauna com l aperdiu, el colom i els ocells gal•liformes i passeriformes, a més de sis espècies d ecargols (hi abunden Cepaea nemoralis), junt amb microfauna com granotes ,llangardaixos i petits rosegadors . Creiem que cal distingir diferents processo stafonòmics :a) un antròpic, intens, clar en tota la macrofauna i en la majoria dels conills ,

perdius i Cepaea.b) un derivat de la intensitat de l'activitat antròpica, com és el cas d'algun s

rosegadors, hostes mil•lenaris de l'home .c) un altre intercalat i derivat dels propis processos naturals de la cavitat, am b

una alta probabilitat d'entrades d'egagròpiles de rapinyaires i d'altres petit sdepredadors .També es documenta un ús antròpic de petxines marines : dos fragments dePecten jacobeus i una valva de Glycimeris violascecens perforada antròpica -ment al vèrtex .

5 . La macrofauna del jaciment de 1983 a 1990 ha estat analitzada en un primer moment,també dins la beca esmentada a la nota 1, per M . Millán . A partir de 1994 la macrofauna de lnivel] 111 s'incorporà a una tesi doctoral en curs dins del SERP, per part de Jordi Nadal . sobreel paleolític superior final i l'epipaleolític del NE de la península Ibèrica . Altres anàlisis fete sdins d'aquell estudi han estat : la microfauna del nivells II i 111(1983-1990), a càrrec d'Ànge lGalobart (Institut Paleontològic de Sabadell), l'anàlisi paleornitològica a càrrec de Lluís Gar-cía i la malacologia a càrrec de Xon Güell i Gustau Serrano .

14 EQUIP GUINEU

En la indústria lítica domina el sílex (91 %), però també hi ha petites quan-titats de jaspi, quars i quarsita . És una indústria que es pot adscriure claramen tal complex microlaminar de Fortea, feta bàsicament sobre sílex gris, sobre pe-ces fragmentades, curtes i planes . Hem considerat, amb vista a disposar deprou elements estadístics, l'agrupament dels elements lítics en dos conjunts : e lsuperior (que correspon al mínim de tres sòls de Illa) i l'inferior (que agrup aels efectius de HM - 11M g) . En el conjunt superior, d'un total de 729 efectius, h ihem detectat el 9 % de retocats corresponents a 64 monotips i 1 doble ;6 h idominen els gratadors, els elements de dors, les rascadores i els denticulats ,que s'adscriuen a una tendència azilianitzant .' En l'inferior, amb uns efectiu sde 307 elements, passen a dominar lleugerament els abruptes dels elements d edors, que s'acosten més a la facies avançada magdalenitzant tipus Mallaetes de lcomplex microlaminar .

És molt destacable el punxó d'os sobre metàpode de cabra dels sòls su-periors de Illa, tipus de peça de la qual només hi ha altres exemplars a la Cuevade Nerja i les Mallaetes, en contextos cronoculturals similars .

Fase d'emmagatzematge de productes alimentaris i ocupacions diverses (?) .Neolític antic cardial i evolucionat (nivells Id-le, 11 interior)

El sondeig de 1983 permeté d'identificar a l'interior un nivell neolític que enca-ra no hem pogut correlacionar del tot amb els resultats de les nostres recerque sengegades el 1989 al sector exterior. Les característiques dels nivells Id i le (ex-

terior), argilosos i vermells, contrasten enfront del nivell II (interior) de terragrisa i fosca, amb dos subnivells segons la fracció grossa, poc important en l apart superior (graves) i alta en la part inferior (blocs) i freqüència de carbons itaques lenticulars de cendres blanquinoses, que podrien documentar un míni mde dues llars (quadres D4 i D5) .

En els quadres D4 i E4 apareixen unes bossades que afecten l'estrat sub-jacent : contenen restes del neolític antic cardial i evolucionat . Aquest fenome nde les bossades només s'ha registrat, i parcialment, a la campanya de 1983, j aque les «bossades» del 1988 i 1989 eren diferents i causades per toixons i clan -destins . Pel que fa a la seva funció, ens movem entre la hipòtesi que es tracti del'empremta de gerres clavades per a ús d'emmagatzematge, com a la cova 120de Sadernes (pensem que els clandestins van extreure una gerra del neolíti cantic evolucionat —NAEv— amb «crestes de bigoti» i altres fragments d'un a

6. Considerem tipus primari la suma dels caràcters tècnics i morfològics, seguint el siste-ma lògico-analític de G . Laplace . En conseqüència, un monotip serà un element lític que e spot adscriure a una sola d'aquestes categories, i doble a dos .

7. Després de les campanyes del SERP realitzades a Sant Gregori de Falset (Priorat) el sanys 1988 i 1989, sota la direcció de M. Adserias, T . Rodón i R . Viñas, no es pot manteni raquest jaciment com a model i considerar-lo primari estratigràficament, perquè està remenat(García-Argüelles et al., 1990, p . 270-273) . Per això fem aquesta proposta a partir de les expli-cacions de Fortea (1973) .

ELABORACIÓ D ' UNA CRONOSTRATIGRAFIA PER A LA PREHISTÒRIA DEL PENEDÈS

1 5

gran tenalla) o bé la de l'extracció d'argiles, com s'ha pogut veure en algune scavitats del Llenguadoc i la Provença .

En el sector interior, en el nivell II, ha aparegut material ceràmic cardial, d e3 a 4 vasos ceràmics, i força fragments de raspallades tipus Molinot (NAEv) . É smolt destacable la indústria òssia localitzada només a l'interior, i claramen tatribuïble al neolític antic ; sense més precisió, destaquen :

Una paleta sobre costella de macrofauna. Lleugerament fragmentad aper l'extrem del mànec . Secció rectangular, més estreta cap a l'extre mproximal i més ampla a l'inici de la pala . La secció longitudinal mos-tra la corbatura de la peça (10 centímetres de llarg) .Un punxó polit sobre metatarsià de cèrvid . Extrem proximal amb do sintents de perforació, un d'ells amortitzat per un posterior polimen t(resta d'un denticulat com a traça) . Probables restes d'ocre (9 centí-metres de llarg) .Un fragment d'anell de secció quadrangular, elaborat sobre canyad'os, cremat (2 centímetres de diàmetre) .Una penjoll-adorn sobre ullal perforat de Felis sylvestris ; perforació al'extrem de l'arrel (2,4 centímetres de llarg) .Un fragment de braçalet, elaborat sobre Glycemeris glycemeris, d esecció arrodonida (0,7 centímetres) .També un punxó molt mal conservat amb restes d'estries de polimen t(6,2 centímetres de llarg) .

Com hem dit, aquesta problemàtica d'individualització dels dos moment scronològics està pendent de resoldre's amb els treballs més recents, en què d emoment i des de la campanya de 1992, a partir d'una cota d'entre 290 i 300, e lnivell del neolític antic (Id) devia tenir una potència d'uns 30 o 40 centímetres ique ens ha proporcionat materials que es poden adscriure clarament al NAEv ,amb una ceràmica que presenta una degradació intensa de les superfícies .Aquest nivell Id té una fracció molt argilosa amb coloració vermellosa, graves iblocs de morfologia subarrodonida. Sobre aquest nivell es produeix la darreragran caiguda de blocs de la Guineu, fet que hem pogut identificar claramen tamb el gran bloc desprès del sostre entre aquesta fase i el nivell Ic, en un con -tacte de superfície d'escorrentia parcialment erosionat .

En la línia dels quadres F es va fer un sondeig que el travessà i s'hi va troba rceràmica cardial (un fragment de vas globular amb coll i cordó llis) . De mo-ment i amb aquests resultats parcials hem diferenciat dos nivells : 1'Id i I'le. Detota manera, l'excavació en extensió del nivell superior (Ic), d'enterrament scol•lectius, no ens ha permès més que excavar molt lleugerament aquests ni-vells, deixats en reserva per a propers anys .

La indústria lítica estudiada per ara és la del 1983, i es caracteritza pel pre-domini d'una matèria, el sílex (sobre el 60 %), tot i que també hi són present sel quars (12,4 %) i el jaspi (2 %) .

Tenim uns efectius de 186 elements . Els productes de talla són : extraccions

16 EQU11' GUINE U

senceres (65, 34,95 %), fragments d'extraccions (99, 53,22 %), nuclis (6 ,3,23 %) i peces retocades (16, 8,6 %) . Seguint l'anàlisi tipològica de Joaqui mJoan Cabanilles tindríem : làmines retocades (4, 25 %), osques i denticulats(6, 37,5 %), ascles retocades (2, 12,5 %) i diversos (4, 25 %) .

Podríem destacar pel que fa a la tècnica de talla que els nuclis són poliè-drics, amb una forta presència de còrtex ; hi predominen les extraccions curtes iamples . Podem veure que l'estratègia va orientada a la producció d'ascles mésque a la de làmines, malgrat la fragmentació diferencial . Els talons són llisos ,amb pla de percussió evident i bulbs pronunciats . En general la tècnica de tall aés poc acurada i es caracteritza per l'aprofitament exhaustiu d'una primeramatèria de baixa rendibilitat i qualitat heterogènia .

Al sector exterior del nivell ld cal destacar l'escadusser nombre d'efectiu srecuperats, entre els quals destaquem una làmina amb retoc denticulat i u ntriangle .

La indústria lítica neolítica és perfectament correlacionable amb l'únic po-blat central localitzat fins ara al Penedès : Guixeres de Vilobí (que es caracte-ritza pel predomini de denticulats i làmines retocades, i morfologies similars) .

La fauna recuperada d'aquestes fases encara és objecte d'estudi, i partimd'algunes dades preliminars tretes a partir d'una mostra molt parcial .

En resum, la cova de la Guineu, pel que fa a la fase neolítica, presentasimilituds clares amb altres jaciments coneguts en aquesta zona . Es tracta decavitats on no s'identifica un ús habitacional en termes de llarga durada d'ocu-pació, ja que no es documenten estructuracions de l'espai, cadenes operative sàmplies de talla d'instrumental lític, etc . Pensem, per exemple, en els nivells de lneolític antic cardial i evolucionat apareguts en jaciments com l'Esquerda d eles Roques del Pany, les coves del Bolet i del Molinot, entre d'altres . Tot i qu eencara no som en condicions de contrastar certes informacions, a causa de le smancances del registre apuntades anteriorment, podem avançar un possible ú sd'emmagatzematge de la cavitat si tenim en compte les dimensions dels vaso srecuperats (grans recipients ovoides de superfícies raspallades amb nanses d ecinta i decoracions amb crestes, per exemple) . Tampoc no podem descartar l apossibilitat que es tracti d'un punt de pas ramader, que no d'estabulació (po-dria tenir relació amb el pas natural del coll de la Barraca) .

Fase funerària, cambra sepulcral. Enterrament col•lectiu.Aixovar campaniforme (nivell lc)

Com en el cas del nivell anterior, també són correlacionables els nivells de lsector interior i exterior; 1'k ho és amb els materials i les restes antropològique senregistrades en el nivell I de la campanya de 1983 .

Les característiques d'aquest nivell són : una potència de 35 a 40 centíme-tres, acumulació de blocs i graves de matriu argilosa molt orgànica, amb punt sde blocalla solta i d'altres més consolidats. A partir de la cota 250/260 .

La principal característica d'aquest nivell és la diferència entre l'espai fune-

ELABORACIÓ D ' UNA CRONOSTRATIGRAFIA PER A LA PREHISTÒRIA DEI . PENEDÈS

1 7

Fig. 2 . Vista de la gran llosa vertical de la tanca sepulcral (nivell Ic) al final de lacampan va de 1993 . El jaló horitzontal marca la banda de l'interior.

rari —la cambra sepulcral, buidada en gran part, per la intervenció clandestinai l'espai exterior delimitat per una tanca sepulcral . Aquesta tanca devia consis-tir en una gran llosa vertical (fig . 2), posada a plom, de 2 x 2 metres, a l'est de l aqual hi devia haver una llosa mòbil que devia fer de porta, mentre que a l abanda oest trobaríem una línia de blocs que cobriren l'altra part de la boca ,allargassada uns tres metres, però de poca altura : un metre . Aquesta tanc adevia ser el límit entre la zona d'enterraments, sempre a l'altre cantó de la línia ,i possibles ofrenes, bàsicament alimentàries, de les quals tenim abundants indi -cis (fauna cremada) . Fruit del condicionament sepulcral de la cavitat és també ,probablement, el graó identificat en la secció 9-10, on aquest nivell talla l'Id d eforma molt sobtada, potser per habilitar un lloc, un passatge, d'accés a la cam-bra sepulcral .

La ceràmica més significativa d'aquest nivell és la campaniforme . S'hi handocumentat un vas i un bol en els treballs actuals i un altre vas entre els ma-terials de Mediona . Són del tipus mixt incís-imprès . El primer presenta decora-

18

EQUIP GUINE U

tions en línies paral . leles i amb bandes intercalades que combinen impression spuntejades i, al final del motiu, triangles impresos amb pinta en la part interior .El segon té bandes reservades intercalades amb altres de decorades amb im-pressions puntejades alternants a dalt i a baix de la banda (delimitada per un alínia incisa) ; a la banda superior (a tocar amb la vora) i en la inferior (par tcentral del cos) s'hi associa una decoració de triangles reomplerts amb línie sincises . Aquests materials tenen paral . lels clars a l'Esquerda de les Roques de lPany, a les coves de Cartanyà (Tarragona) i al castell de la Ventosa (Piera) .

També s'associa a aquest conjunt ceràmic un petit vaset llis de base plana, abanda, és clar, d'un conjunt de formes simples, llises, encara en fase d'estudi .Les pastes són fines, ben depurades, amb desgreixants fins .

La indústria òssia ens ha proporcionat un exemplar de punta de sageta am baletes y peduncle en el nivell 1 interior, i altres elements possiblement relacio-nables amb aquest nivell sepulcral però sense context estratigràfic (remenatclandestí), com ara dues denes de collaret i un mànec .

La indústria en sílex està formada, deixant de banda les restes recuperade spel grup de Mediona (per exemple, un important lot de grans làmines), per un apunta foliàcia i per l'extrem distal d'una fulla amb retocs plans . Al conjunt d eMediona hi ha una punta de sageta de sílex, amb aletes i peduncle i amb retocpla invasor . També hi ha un ganivet amb retoc pla bifacial sobre sílex tabular .El conjunt és correlacionable amb els de la cova de la Font del Molinot i el d el'Esquerda de les Roques del Pany .

Apareixen restes faunístiques, en estudi, entre les quals s'han identificat lesespècies d'ovins i caprins, bòvids, súids i també de conill ; la majoria de le srestes presenten traces de combustió .

Els individus que foren inhumats (de la mostra analitzada hi ha un míni mde 30 individus, que podrien augmentar fins als 35-40 amb les restes extretesdurant els últims quatre anys), entre els quals hi havia perinatals, infants iadults d'ambdós sexes, que presenten, en poques ocasions, cremació . H Creiemque s'observa una important reutilització de l'espai en forma d'enterramen tco l . lectiu successiu de tipus primari i/o secundari, encara difícilment documen -table pel fet que la superfície trobada sense tocar pels clandestins és mínima .

La patologia trobada hi és diversa . Algunes d'aquestes patologies, com l'ar-trosi, els traumatismes, etc., han estat usuals a tots els grups al llarg del temps .D'altres, en canvi, foren menys comunes i presenten un interès addiciona l(Mercadal et al ., 1992) . Cal destacar-ne potser el cas més antic de la gota oartritis hiperuricèmica .

La principal problemàtica del nivell està en l'acotament cronològic, atesa l apoca precisió i la caracterització de la gran part del material, datat bàsicamen t

8 . Les restes paleoantropològiques han estat estudiades per Oriol Mercadal, amb l'asses-sorament, per a les paleopatologies, de D . Campillo i amb anàlisis paleoestomatològique sfetes per Eduardo Chimenos, incloses dins la seva tesi . Chimenos (1989) .

ELABORACIÓ D 'UNA CRONOSTRATIGRAFIA PER A LA PREHISTORIA DEI . PENEDÈS

1 9

al començament del tercer mi l . lenni (bronze antic), però sense tenir clar el se uinici ni el seu final, si bé han de ser anteriors a la datació del nivell superior Ib .

Fase d'estades ocasionals o de caràcter ramader (hipòtesi de transhumància) .Bronze mitjà (nivell Ib)

El nivell Ib, només documentat a l'exterior, té una potència de 35 a 40 centíme -tres . Té una fracció argilosa, amb graves i blocs, de morfologia subarrodonida .L'estrat té una gran quantitat de blocs mitjans i petits (a diferència del sub-jacent amb predomini de grans blocs) i està afectat per un fort pendent en con ialgunes percolacions de materials del bronze final .

Disposem d'una datació radiocarbònica: UBAR-3280 ± 70 BP (1528 cal B CTucson) . Aquesta datació és força correlacionable amb la fase identificada a l aRoca del Frare, de la Llacuna (Anoia), amb peces d'ambre i pasta vítria .

Podríem datar cronoculturalment el nivell en el bronze mitjà . Tot i que h iapareixen algunes formes més aviat atípiques de superfícies llises, tenim unconjunt homogeni format per tasses de carena alta, vasets globulars, bols d emida petita, recipients troncocònics de vora entrant impresa i amb base plana ,de superfícies rugoses, entre d'altres . Aproximadament, s'hi han comptabilit-zat una vintena de vasos . Possiblement, l'element més significatiu sigui un anansa d'apèndix de botó, l'únic exemplar documentat al Penedès fins al mo-ment. També hi ha recipients amb decoracions de cordons digitats i, una altr avegada, un conjunt de formes llises, amb alguns vasos de mida gran, en fas ed'estudi .

En la línia dels quadres D, aquest nivell sembla desdibuixar-se i pense mque ens trobem davant un talús natural, amb materials dels nivells la o de 1'Icen contacte directe . Els estudis de les projeccions encara en curs ens ajudaran adiscernir més objectivament aquesta problemàtica de la seva disposició parti-cular .

Pel que fa a la interpretació, hi ha diversos elements que es troben en fasede discussió :

— No surten materials atribuïbles a aquest període en l'interior de la cavitat .Això demostraria el fet que la cova sepulcral encara devia estar segellad a(fase anterior del bronze antic campaniforme) .

— El conjunt del material recuperat és bàsicament ceràmic, sense restes d efauna ni indústria lítica (poquíssims efectius i restes) . Això apunta al fet qu eno es tracta d'un ús habitacional . Tampoc no podem pensar en un ús funera-ri perquè no en tenim traces en l'interior, ni ossos humans associats al nivell ,en l'exterior .

Aquesta fase, en la part superior del nivell i de manera dispersa, present asectors amb materials del bronze final : vores bisellades, una urna bicònica ,amb vora convexa exvasada, probablement carenada i de base plana, amb su-perfícies brunyides i decoracions amb acanalats de semicercles al coll i rombes

20 EQUIP GUINEU

a la carena (tipus can Missert 1 o forma 1 dels camps d'urnes antics segons Rui zZapatero), altres decoracions acanalades, superfícies brunyides, cordons digi-tats i un anell de bronze de secció aplanada . Aquests materials del bronze fina lels correlacionem amb una part dels materials recuperats de l'estrat 1 (la) d el'interior (campanya de 1983) .

Fase de cultes ctònics. Segle II ane-Ibèric tardà (nivell la)

El nivell la té el seu inici a la cota -190/-200 i una potència sedimentària de 30 a40 centímetres . Texturalment està format per lutites i per blocs de grans di-mensions que provenen del sostre de la cavitat, així com de graves de morfolo -gia subarrodonida, de textura homogènia i flonja .

Cal destacar la presència de dos elements arqueològics importants :1. Un vas de vora exvasada i decorat amb un cordó imprès amb digitacion s

en el contacte del coll i la panxa, de fons pla . Presenta un grau de fragmentaciómolt elevat (més de 250 fragments), fet que ens fa pensar que fou aixafat in situ ,probablement per la caiguda de blocs . A aquest vas-urna, s'hi associa un frag-ment distal d'una destral polida de doble bisell i cos puntejat . També hem do-cumentat una fusaiola .

2. Un foc circular delimitat amb pedres (Estructura F7/F8-1), algunes d eles quals falquen clarament les altres . En l'interior han aparegut gran quanti -tat de carbons i poques restes d'ovins o caprins, algunes amb indicis de com-bustió .

La cronologia d'aquesta fase és relativament recent, de l'ibèric tardà (fina ldel segle n-començament de 1'1 aC) . A la ceràmica anteriorment descrita s'as-socien també fragments d'un gran plat de campaniana tipus Beoide de 32 centí -metres de diàmetre (alguns fragments recuperats en els nostres treballs engan-xen amb els de Mediona), restes d'un plat també de campaniana A (més petit) ,fragments d'altres dues peces campanianes tipus Beoide, fragments de ceràmi-ca de cronologia romano-republicana de «parets fines» (imitació local) i frag-ments de grisa monocroma (peces de fireta) . >

En conjunt, pensem que es podria tractar d'una ocupació molt puntual, lli-gada a una multitud de visites de caràcter cultual, ja que és força freqüent e lmaterial dins la cavitat . Això es pot correlacionar amb altres registres de l azona on apareixen materials de característiques similars . Aquests usos tambéhan estat documentats a la cova del Bolet, al fondal de Valldellòs, a les cove sde can Soler Secabecs, i perduren en el temps fins a les fases paleocristianes ,amb dipòsits de materials ceràmics del tipus derivée sigillée paléochrétienn e(DSP), absents a la Guineu .

9 . Material estudiat per M . Rosa Senabre dins un estudi més ampli dels materials ibèric sen les cavitats de la serralada .

ELABORACIÓ D ' UNA CRONOSTRATIGRAFIA PER A LA PREHISTÒRIA DEL PENEDÈS

2 1

Ocupacions esporàdiques d'època medieval i modern a(superficial, nivell Ia )

Aquest material més recent és en la superfície d'la, mostra d'una fase d'es-tabilització sedimentària de la cavitat . El nivell superficial tindria la cota d'inic ia -100/-125 centímetres, amb una potència de 80 a 100 centímetres . Està formatper lutites amb una gran concentració de matèria orgànica, juntament am bblocs .

Podríem destacar la relació d'aquesta ocupació esporàdica amb el repobla-ment alt-medieval de la zona, terme del castell de Font-rubí, una de les mé svelles referències de l'àrea penedesenca . En aquest sentit, destaca, entre qua-tre i cinc peces de gris medieval, una petita olla de base plana decorada am bdigitacions al seu voltant amb vora exvasada i superfície externa espatulada .Creiem que es pot datar a l'entorn dels segles x a xti .

Posteriorment, la cavitat devia quedar vinculada a usos lligats a la pagesia .El material típic és la terrissa vidrada comuna catalana . També s'hi aboque nanimals morts i es fa servir com a aixopluc en ocasions puntuals, però sens eentrar a la cambra, totalment tancada de manera natural des del començamentde la nostra era .

L'aterrassament d'època més recent de l'entorn de la cova, per plantar-h ivinya, ens ve referenciat per la trobada, a les cotes més superiors del dipòsi textern, de restes lítiques deshidratades, producte del desmantellament per ero-sió, d'un taller de sílex superficial localitzat a uns 50 metres de la cavitat .

Finalment, caldria mencionar l'estrat creat a l'exterior amb els material sabocats per l'excavació clandestina del 1979 al 1982 .

CONCLUSION S

La cova-avenc de la Guineu, formada en temps plistocènics, ha sofert un pro-cés de retrocés continu, amb caigudes de blocs i farciments que fan força irre-coneixible el seu aspecte original, i a la vista dels resultats obtinguts, amb gran spossibilitats, encara difícils d'avaluar sense sondeigs o tècniques de prospecciómés pertinents a aquesta complexa formació . Durant mil . lennis els factors na-turals, sobretot la circulació de l'aigua, van fer inhabitable l'indret. Fins a l'arri-bada de les cultures dels caçadors reco l . lectors holocènics, sobre el 10 .000 BP,no comencem a trobar testimonis de visites esporàdiques en aquest lloc . Algu-nes generacions més tard, aprofitant probablement un període sec, s'hi esta -bleixen campaments estacionals que impacten fortament en els boscos de l'en -torn . Però els temps canvien i el temps atmosfèric també : es tornà a reactivar l acirculació hídrica i erosionà les últimes fases del període anterior .

No en sabem res de nou, fins que observem les restes dels primers pagesos ala primeria del cinquè mil . lenni aC. Ara la cavitat, cada cop més fosca, ombrí -vola i amb pendent cap a l'interior, té uns usos agrícoles secundaris com amagatzem, lloc d'abocament de runa o font de subministrament de fang .

22 EQUIP GUINE U

Aquest lloc seria part d'un territori estructurat i percebut de forma totalmen tdiferent a la dels seus anteriors habitants . La cova de la Guineu seria un pun tmés d'una trentena dels situats a les parts altes de la serra, mentre que el snuclis d'hàbitat hauríem de buscar-los en els turons de contacte entre la plana ila Serralada Pre-litoral (Mestres i Ribé, 1991) .

Un període d'intensa i de gran caiguda de blocs (sismicitat?) clou aquest afase i deixa apilats, davant del que resta de la boca, munts informes de bloc sque s'aniran enrovinant, a banda de dividir, possiblement, una antiga sala .Unes reordenacions i remocions acaben d'adequar l'espai com a mausole uco l . lectiu d'un grup familiar de vincles més o menys extensos . Aquesta comuni -tat posa una gran llosa vertical i un mur de pedra seca que aïlla el món dels viu sdel dels morts, amb un sistema de porta de llosa mòbil . Els individus s'inhuma-ran successivament al llarg de força segles, i s'hi faran cada vegada uns ritu sespecífics (ofrenes, àpats funeraris . . .) en l'espai situat davant la tanca; s'hi en-terraran una quarantena d'individus, de totes les edats i els sexes . Les reste sreflecteixen la seva alimentació, el treball quotidià, les malaties i els accident sque van patir (Mercadal et al ., 1992) . Un dels tipus de ceràmica deixats com aaixovar, el vas campaniforme incís-imprès, ens dóna una data per als moment savançats d'aquesta fase (2200-2000 aC) a cavall entre un moment del neolíti cfinal avançat, en el sentit que aquest terme pot substituir 1'eneolític i el bronzeantic .

Es tornà a produir un moment de caiguda de blocalla i desfeta de la paret, icap a la meitat del segon mil . lenni, tenim constància una altra vegada de nom-brosa ceràmica, que es pot adscriure al bronze mitjà (si ens atenem a una termi -nologia trifàsica clàssica), però escassíssimes restes d'altre tipus, enmig d'u nintens procés de canvi climàtic, i segurament d'un notable desboscament . Es f aencara de molt difícil interpretació a quin fenomen respon la deposició d'a-quest material que sembla abocat des de dalt, però sense ser, com s'aprecia béen la distribució microespacial dels materials, part d'un lloc d'abocament d eruna .

Posteriorment, l'espai entre blocs es va anar reduint fins que quedà com u npetit clot dins la depressió que actualment forma la dolina . Aquest espai rebràencara visites esporàdiques que el faran servir de refugi temporal durant e lbronze final (moment en què potser perdura d'alguna manera el caràcter sa -grat del lloc) i l'ibèric del final del segle u aC .

La cova s'enrovina pràcticament del tot, i en època alt-medieval i modern aservirà de lloc per mantenir frescos els aliments, ja que és ombrívola i recollida ,i s'hi podien recollir degotalls . A més, també servirà per fer-hi tasques de su -port al conreu de tota la zona del voltant de la depressió de la dolina. Aquestaàrea era plena de feixes, amb un castell proper del començament del segle x, i auns centenars d'un nucli de masies modernes, que fins a la dècada del 195 0tenien certa fama de tenir aigua abundant, i des d'on es controlava, a la collada ,el pas d'una de les principals carrerades ramaderes, procedent de la Llacuna ien direcció al massís del Garraf .

El registre de la cova de la Guinea abraça, així, un ample ventall d'èpoques

ELABORACIÓ D 'UNA CRONOSTRATIGRAFIA PER A LA PREHISTÒRIA DEL PENEDÈS

23

que, interrelacionat amb les dades d'altres punts, ens permetran assajar, d'un amanera més coherent i integrada, una arqueologia del territori . Des del princi-pi, un dels objectius del Projecte Guineu ha estat la contrastació de la docu-mentació que ens fornia aquest jaciment amb els registres d'altres jaciments del'àrea, bàsicament cavitats, per tal de donar una visió històrica del territori ,reconstruir-ne l'explotació econòmica i discernir els indicis del funcionamen tsocial que T'han configurat .

BIBLIOGRAFI A

BARTROLÍ, R . ; BERGADÀ, M . ; CEBRIÀ, A . ; FONTUGNE, M . (1992) . «El mode lmicrolaminar a la Catalunya meridional : aportacions del projecte de la Ser-ra de Font-rubí (Alt Penedès)» . IXè Col . loqui Internacional de Puigcerdà,(24 a126 d'abril de 1991) . Puigcerdà, Andorra : Institut d'Estudis Ceretans -Servei d'Arqueologia d'Andorra, 1992, p . 34-37 .

CHIMENOS, E . (1990) . Estudio paleoestomatológico de poblaciones prehistóri-cas de Catalunya. Saragossa : Libros Pórtico, 1990 .

EQUIP GUINEU (1990) . «El procés d'un estudi recent sobre la prehistòria de laSerra de Font-rubí: Cova de la Guineu» . Gran Penedès. Butlletí de l'Institutd'Estudis Penedesencs, núm. 20, p . 22-26.

EQUIP GUINEU (1993) . «Serres, turons i planes . Font-rubí i rodalia, temps enre-re (I)» . Montònec [Font-rubí] (agost 1993), núm . 18, p . 26-30 .

FONTBOTÉ, J .M. (1954) . «Sobre la evolución tectónica de la Depresión del Va-llés-Penedés» . Arrahona [Sabadell] (1954), núm . 1-2 .

FORTEA, J . (1973) . Los complejos microlaminares y geométricos del epipaleolí-ticomediterráneo español. Salamanca : Universitat de Salamanca, 1973 .(Memorias del Seminario de Prehistoria y Arqueología ; 4 . )

GALOBART, A . ; GARCÍA, L . ; GÜELL, A . ; MILLÁN, M . ; MORA, M .T. ; SERRANO ,G. (1991) . Estudi de la fauna i flora fòssils de la cova de la Guineu i el se uentorn . Estudi fet amb motiu de la concessió d'una beca de Patrimoni iArqueologia per part de la Caixa de Barcelona el 1989 (inèdit) .

GALLART, F . (1980) . Estudi geomorfològic del Penedès. Barcelona : Universita tde Barcelona . Tesi doctoral inèdita . Resum parcial a : «Neógeno superior yCuaternario del Penedès» . Acta Geológica Hispánica, núm. 16 (3), 1981 ,p . 151-157 .

GARCÍA-ARGÜELLES, P . ; ADSERIAS, M . ; BARTROLÍ, R . ; BERGADÀ, M . ; CEBRIÀ ,A . ; DoCE, R. ; FULLOLA, J .M . ; NADAL, J . ; RIBÉ, G . ; RODÓN, T . ; VIÑAS, R .(1992) . «Síntesis de los primeros resultados del programa sobre Epipaleolí-tico en la Catalunya central y meridional» . Aragón / Litoral mediterráneo:intercambios culturales durante la Prehistoria (Zaragoza, 1990) . Saragossa :Institución Fernando el Católico, 1992, p . 269-284.

MESTRES (1992) . «Neolitització i territori» . IXè Colloqui Internacional de

24 EQUIP GUINE U

Puigcerdà (24 al 26 d'abril 1991) . Puigcerdà, Andorra: Institut d'Estudi sCeretans-Servei d'Arqueologia d'Andorra, p . 72-75 .

MERCADAL, O . ; CAMPILLO, D . ; EQUIP GUINEU (en premsa) . «Patologia de l apoblació enterrada a la cova de la Guineu» . 1 . e1 Congreso Nacional de Pa-leopatologia. Pòster presentat al Museu Arqueològic de Barcelona (setem-bre de 1992) .

MESTRES, J . (1991) . «Assentaments a l'aire lliure del neolític antic del Pene-dès» . IXè Col. loqui Internacional de Puigcerdà (24 al26 d'abril 1991) . Puig-cerdà-Andorra: Institut d'Estudis Ceretans-Servei d'Arqueologia d'Andor-ra, 1992, p . 76-78 .

MESTRES, J . ; RIBÉ, G. (1992) . «Aproximació a l'estudi d'estratègies d'ocupaci ódel territori de l'Alt Penedès durant el neolític» . IXè Col . loqui Internacio-nal de Puigcerdà (24 al 26 d'abril 1991) . Puigcerdà, Andorra : Institut d'Es-tudis Ceretans-Servei d'Arqueologia d'Andorra, 1992, p . 85-88.

RISÉ, G. (1993) . Espai i territori entre el neolític antic i el neolític mitjà. Aproxi-mació a un estudi d'arqueologia espacial al Penedès . Bellaterra : Universita tAutònoma de Barcelona . Treball de recerca presentat al Departamen td'Història de les Societats Precapitalistes i d'Antropologia Social (Àrea dePrehistòria) (inèdit) .

Pla de la Bruguera-Centrede Distribució Sony(Castellar del Vallès, Vallès Occidental) ,una necròpolis de la primera edat del ferroXAVIER CLOP* ; JOSEP MIQUEL FAURA* ; MERCÈ GANGONELLS* ;CARLES NAVARRO* ; ARACELI MARTÍN** ; MIQUEL MOLIST*

El pla de la Bruguera és una llarga esplanada interfluvial situada al Vallès Oc-cidental entre les poblacions de Castellar del Vallès i Sabadell, que té 3 quilò-metres de llarg per 1 quilòmetre d'amplada. Aquesta esplanada s'estén en di-recció nord-sud entre el torrent de Colubrers i el riu Ripoll . Geològicament, é suna zona amb sediments miocènics diversos, essencialment argiles i sorres, bar -rejats amb conglomerats de matriu sorrenca sense consolidar . Aquests mate -rials solen estar recoberts per gruixuts dipòsits al .luvials i col•luvials aportat spels cursos fluviotorrencials durant el quaternari, formant uns terrenys de fàci lhabitabilitat i que han permès tota mena d'activitat agrícola al llarg de la histò -ria .

En una parce l . la del Polígon Industrial del Pla de la Bruguera (Castellar de lVallès), l'empresa Sony hi ha construït durant els anys 1992 i 1993 un centre d edistribució . El juny de l'any 1992, i com a conseqüència dels moviments deterres ocasionats per aquestes feines de construcció, aparegueren diverses res -tes ceràmiques que semblaven indicar la possibilitat que aquest indret haguésestat utilitzat amb finalitats funeràries durant la primera edat del ferro .

Les coordenades geogràfiques del jaciment arqueològic del Pla de la Bru-guera-Centre de Distribució Sony són 41° 31' 50" de latitud N, 2° 04' 0" delongitud E i es troba a 260 metres sobre el nivell del mar .

Els treballs de camp que, amb caràcter d'urgència,' s'han fet durant els anys1992 i 1993 han fet possible l'acurada prospecció de 9 .000 metres quadrats i la

* Laboratori de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona .** Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya .1 . La realització dels treballs de camp i de laboratori ha estat possible gràcies a un conven i

de col . laboració entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Universi-tat Autònoma de Barcelona, Sony España SA, l'Ajuntament de Castellar del Vallès i el Mu-seu de Sabadell, institucions públiques i privades a les quals voldríem agrair el seu suport .També volem agrair al personal especialitzat divers, als estudiants i als treballadors la sev acol . laboració. Finalment, a la doctora Enriqueta Pons Ii volem expressar el nostre reconeixe-ment per la seva constant disposició per aclarir-nos tots els dubtes que l'excavació i l'estud id'aquesta necròpoli ens han plantejat.

26

X . CLOP, J .M . FAURA, M. GANGONELLS, C. NAVARRO, A . MARTÍN, M . MOLIS T

Fig. 1 . Mapes amb la situació geogràfica del jacimen t

documentació sistemàtica de les restes arqueològiques localitzades . Tot saquests treballs han permès posar de manifest la utilització d'aquesta zona e ndiferents moments de la prehistòria recent de Catalunya, amb la localització il'excavació de quaranta unitats arqueològiques, que han proporcionat vint-i -quatre loculi i set acumulacions de material arqueològic en posició secun-dària, que corresponen a una necròpolis del tipus camp d'urnes de la primer aedat del ferro; dues fosses i una inhumació infantil amb una adscripció crono-cultural del bronze antic i mitjà ; cinc estructures de combustió sense una crono-logia precisa de moment i una estructura composta per pedres sense materia larqueològic que no descartem que puguin correspondre a una cronologi arecent .

BRONZE ANTIC 1 MITJÀ

D'aquest període es localitzaren tres estructures: dues fosses situades a la ma-teixa zona del camp d'urnes i una inhumació infantil situada a l'extrem SO de ljaciment, a uns 35 metres de la zona de concentració dels enterraments de l aprimera edat del ferro .

Les fosses presenten una planta irregular, encara que amb tendència circu-

PLA DE LA BRUGUERA . CENTRE DE DISTRIBUCIÓ SGNY

2 7

lar, parets rectes lleugerament inclinades vers l'exterior i el fons còncau, ambun diàmetre màxim superior als dos metres i mig. La fondària màxima docu-mentada és de 42 centímetres . Estan reomplertes amb materials arqueològicsdiversos relacionats amb activitats d'ordre domèstic fetes, possiblement, e nuna zona d'hàbitat propera, desconeguda pel moment .

La inhumació infantil constitueix una estructura que presenta una cert acomplexitat . És una fossa simple de planta circular, parets rectes i fons lleuge-rament còncau, amb una profunditat màxima conservada de 58 centímetres iuns diàmetres transversals de 85 x 90 centímetres . A la paret occidental d'a-questa inhumació hi ha un petit nínxol excavat, de petites dimensions, situat a30 centímetres del fons de la fossa i que contenia l'esquelet d'un infant d'un squatre anys en connexió . Cal destacar l'absència d'aixovar en el nínxol on es-tava dipositat el cos . L'enterrament estava segellat amb lloses calcàries planesposades verticalment i suportades amb una acumulació de pedres de mida mit-jana en forma de talús . Entre les pedres del talús i el sediment que omplia l afossa s'han localitzat alguns fragments de ceràmica i algunes restes de faun adels quals, en l'estat actual dels estudis, no es pot assegurar la possible vincula -ció a pràctiques rituals relacionades amb l'enterrament .

La ceràmica recuperada en aquestes tres estructures és molt homogènia . É stota elaborada a mà, de bona manufactura i presenta un color que varia d'u ngris negrós al vermell . Els acabats, molt mal conservats, consisteixen en u nallisat a l'interior i/o a l'exterior, encara que també hi ha algun acabat exterio rgroller i algun polit . Globalment, sembla que devien predominar els vasos d emida mitjana, tot i que també hi ha algun vas gran. Tipològicament, predomi-nen els vasos amb vora secant vertical de perfil rectilini i llavi amb aplanamenthoritzontal i fons pla no eixamplat de parets amb el perfil exterior rectilini .Poden presentar elements de prensió de tipus llengüeta o mugró, simples odobles i poden estar decorats amb cordons aplicats amb impressions digitals .Abunden les vores decorades amb impressions dit/ungla o traços incisos .Aquest tipus de vasos s'inclouria en la forma U del bronze antic i en la forma 1i 3 del bronze mitjà d'A . Toledo (1990) . Un conjunt ceràmic amb característi-ques similars el podem trobar, per exemple, en el proper jaciment de Can Bo-queta (Sabadell) (Boquer et al ., 1990) . Globalment, la cronologia que es po testablir per a aquest conjunt ceràmic s'inscriu en un ample horitzó del bronzeantic-bronze mitjà .

A part de la ceràmica, en aquestes estructures s'han localitzat una dena enbronze, un fragment d'anell/anella en bronze, alguns percutors i ascles de sílex ,quars o calcària així com alguns molins .

En línies generals, les dues fosses encaixen, per les seves característiques ,amb el conjunt d'evidències que s'han interpretat com a «possibles llocs d'hàbi-tat o d'activitat domèstica» al Vallès per al bronze antic i mitjà (Marcet, Petit ,1985) . En canvi, la inhumació infantil que, tant pel tipus de construcció co mpels materials que la reomplien, es correspondria amb algunes de les troballe srealitzades fins al moment al Vallès, presenta certes particularitats, com ara lapresència d'un nínxol amb enterrament individual o el sistema de tancament

28

X . CLOP, J .M . FAURA, M. GANGONELLS, C . NAVARRO, A . MARTÍN, M . MOLIS T

a :w

PLn DE Ln UNUUUEN n

1, LOE .. IT

Fig. 2 . Planta general de les campanyes 1992-1993 amb les estructures localitzades

amb lloses i talús de pedres, que en posen de manifest la novetat a la zona i qu een fan imprescindible un futur estudi específic .

LA NECRÒPOLIS DE LA PRIMERA EDAT DEL FERRO

L'excavació de la necròpolis, formada per vint-i-quatre loculi i set acumulacion sde material arqueològic en posició secundària , 2 ha mostrat que les sepultures e sconcentren principalment en una zona de 460 metres quadrats, en el sector mé soccidental de la parce l . la (fig . 2) . La disposició espacial dels loculi documentat sno sembla que respongui a cap pauta determinada, com una certa alineació ,ordenació d'acord amb els punts cardinals ni que guardi una distància concret aentre elles . Tampoc no s'ha constatat cap superposició d'estructures d'enterra-ment, la qual cosa ens permet plantejar la hipòtesi de l'existència d'algun tipu sde delimitació o senyalització que, malauradament, s'hauria perdut en el de -curs del temps .

En vuit dels loculi s'ha pogut detectar la fossa que devia contenir els dife-rents elements relacionats amb el ritual funerari . Sempre es tracta d'una foss a

2 . Materials arrossegats a partir de la destrucció d'estructures funeràries no identificades .

PLA DE LA BRUGUERA . CENTRE DE DISTRIBUCIÓ SONY

29

simple, de planta circular o ovalada excavada en els nivells d'argiles quaternàries .Les parets poden ser rectes, inclinades a l'interior o a l'exterior . El fons pot se rpla o còncau . Els diàmetres màxims osci l . len entre els 52 i els 125 centímetres, i l aresta se situa irregularment entre aquests dos extrems . En la resta de loculi nos'aprecià cap diferència en el sediment que permetés evidenciar la fossa .

A les estructures d'enterrament hi trobem diferents elements relacionat samb el ritual funerari, com pedres, vasos ceràmics, metall, ossos cremats i res-tes de fauna .

Les pedres poden actuar com a sistema de protecció o suport-falca al vol -tant dels vasos i en particular de l'urna cinerària, però també com a tapador ad'un vas cinerari, o fins i tot com a tapa/protecció de la mateixa estructura .

Els vasos ceràmics són el material més abundant a l'interior de les tombes .Si bé el nombre n'és variable, hi ha un predomini clar de les estructures funerà -ries que presenten un o quatre vasos. Pel que fa a la funció, són majoria le surnes cineràries .

Durant el procés de microexcavació de les urnes cineràries s'ha constata tque estaven plenes d'argiles en la seva part superior i que els ossos cremats ,molt fragmentats i nets, estaven dipositats directament sobre el fons del vas .Quan hi ha objectes metàl . lics, estan sempre en el terç inferior de l'urna .

Pel que fa a la presència d'aixovar metàl .lic en cada loculi, trobem estructu-res amb presència únicament de bronze, únicament de ferro i estructures am bferro i bronze . Aquest aixovar pot estar dipositat : a) a l'interior del vas ci-nerari ; b) a l'exterior del vas cinerari, directament damunt del sòl de la fossa oformant part del sediment de reompliment ; c) en alguns casos, objectes me-tàl .lics dins del vas cinerari i d'altres a l'exterior .

Els ossos cremats poden estar dipositats a l'interior d'un o més vasos ci-neraris o directament sobre la superfície de la fossa . Malauradament, en algun sdels loculi no es pot assegurar que la presència d'ossos fora dels vasos ceràmic ssigui intencionada, més aviat podria ser el resultat del trencament dels vasos idel posterior desplaçament de part del seu contingut.

La presència de restes de fauna hi és excepcional, tot i així en dues de le sestructures d'enterrament s'han trobat restes d'extremitats anteriors i poste-riors, cintura pelviana i restes dentàries aïllades de bou i ovins i caprins, situa -des a l'exterior dels vasos . '

Atesa la varietat que presenta la composició de les estructures d'enterra-ment, hem elaborat una primera classificació tenint en compte la presència oabsència i el nombre de vasos cineraris, així com dels diferents elements cerà-mics, i la disposició de les restes òssies . Hem constituït els tipus següents :

A: estructura d'enterrament sense vas cinerari, amb deposició directa del sossos cremats i/o les cendres damunt del terra .

B: estructura d'enterrament amb únicament un vas cinerari, a l'interior de lqual es dipositen els ossos cremats i/o les cendres .

3 . L'estudi de la fauna ha estat fet per Mabel Montero .

30

X . CLOP, J .M . FAURA, M. GANGONELLS, C . NAVARRO, A . MARTÍN, M . MOLIS T

C: estructura d'enterrament amb un vas cinerari amb presència d'un o mé splats-tapadora i un o més vasets accessoris .

D: estructura d'enterrament amb dos vasos cineraris acompanyats de va -sets accessoris .

E: estructura d'enterrament amb tres vasos cineraris .

La ceràmica és tota elaborada a mà, de bona manufactura i presenta u ncolor que varia del groc-verd al marró fosc. Els acabats, que sovint ens hanarribat molt alterats, són polits o allisats amb més o menys cura i afecten tant l asuperfície interior com la superfície exterior de les peces . La pasta ceràmic aconté abundant desgreixant mineral heterogranulat .

En total, hem determinat cinc formes bàsiques, amb algunes variants (fig . 3) :

FORMA 1 : plat-tapadora troncocònic . Es tracta d'un vas obert de form asenzilla, amb un índex d'exvasament superior a 2 i en algun cas a 3 . La vora é ssempre secant, dirigida cap a l'exterior, de perfil rectilini i llavi arrodonit . E lfons és pla o lleugerament umbilicat .

FORMA 2: vas de perfil en «essa» i vora exvasada de boca ampla, col lexvasat i diferenciat del cos, vora secant dirigida a l'exterior de perfil rectilini illavi arrodonit o aprimat. N'hi ha diverses variants :

Variant 2a : vas obert de fons pla, sense decorar i que presenta un elemen tde prensió en forma de nansa de cinta situada entre el llavi i la part superior d ela inflexió coll-panxa .Variant 2b : vas tancat de fons pla, sense decorar . Pot portar un o dos element sde prensió .Variant 2c : vas tancat i fons pla amb decoració raspallada . Es tracta d'un raspa -llat vertical a la zona del coll i horitzontal a la part superior de la panxa .Variant 2d: vas tancat i peu anular .Variant 2e: vas tancat i peu anular, decorat amb acanalats sota la inflexió coll -panxa .Variant 2f : vas tancat de cos globular, coll curt exvasat i peu alt divergent, am bacanalats sota la inflexió coll-panxa .

FORMA 3 : vas polípode de carena suau i panxa alta, decorat amb acanalat si amb un element de prensió .

FORMA 4: vas tancat de panxa alta, perfil arrodonit, coll estret i lleugera -ment divergent i fons umbilicat .

FORMA 5 : vas de mida petita i boca ampla, amb vora secant inclinada al'exterior, perfil exterior arrodonit còncau i el llavi arrodonit .

Els objectes metàl•lics recuperats en aquest jaciment formen un conjun td'una gran varietat i riquesa tipològica, amb peces excepcionals per la sev aoriginalitat o quantitat en relació amb els materials coneguts fins ara a les ne-cròpolis del tipus camp d'urnes de Catalunya (fig . 3) .

Hi trobem objectes d'ornamentació o d'ús quotidià utilitaris (fíbules, agu-lles, sivelles, ganivets) i no utilitaris (anells/anelles, cadenes, braçalets) .

Les dues sivelles de la necròpolis són molt diferents l'una de l'altra : una

3 1PLA DE LA BRUGUERA . CENTRE DE DISTRIBUCIÓ SON Y

FORMA 1 FORMA 2

rss- v-u PU-10•3

rlsJ. l

00

Crls-In.~

rsFa-s rI6.7d rw-34-Urls•411-)

►RS .t-s

ros s/I

Is•In .f

ros-un.'

Fig. 3. Material arqueològic. Formes ceràmiques i objectes metàl•lics

32

X . CLOP, J.M . FAURA, M. GANGONELLS, C . NAVARRO, A. MARTÍN, M . MOLIS T

presenta taló rectangular diferenciat, placa romboïdal allargassada amb esco-tadures obertes i un sol garfi, amb el sistema de fixació d'aplicació, en la qua ls'ha utilitzat ferro per fer els passadors i una anella, elements que devien servi rper subjectar la peça de roba o pell a la sivella . L'altra és una sivella de cinturóde placa rectangular amb un sol garfi on no està diferenciat el taló . El siste-ma de fixació és de reblament .

Els tretze ganivets localitzats a la necròpolis són de fulla rectilínia i de secci ótriangular, amb reblons a la zona del mànec, i el dors rebaixat i corbat a la punta .

Els exemplars d'agulla documentats són de morfologia molt diferenciada ,encara que força homogenis quant a cronologia . Pertanyen a aquesta categori auna rodeta circular simple amb quatre raigs al seu interior ; un cap d'agulla deles anomenades de pes i una agulla de cap enrotllat formada a partir d'una tij ade ferro de secció arrodonida i martellejada en un extrem fins a aplanar-la pe rdesprés enrotllar-la sobre ella mateixa .

Entre les fíbules documentades al jaciment en distingim tres tipus ben dife-renciats :Fíbules golf de Lleó: es tracta d'un conjunt de quatre fíbules, tres de bronze iuna de ferro, de mida petita, menys de 10 centímetres, amb ressort bilateral, d epont més o menys colzat i amb el peu aixecat rematat amb botó final .Fíbules d'arc serpentiformes senzilles : se n'han localitzat tres exemplars, fet sen ferro, dos dels quals presenten peu aixecat rematat per un botó o esfera ,amb una llargada que osci l . la entre 6 i 10 centímetres . Totes estan fetes a parti rd'una tija de secció circular que forma una doble baga a la zona del ressort iuna baga simple al peu . La presència d'aquest tipus de fíbula més enllà del se uàmbit geogràfic tradicional (el sud de França, entre el riu Garona i els Pirineus )és excepcional .Fíbula anular de ferro: de tipus senzill amb pont de cinta estreta que probable -ment havia tingut un ressort de molla .

Els braçalets estan representats per quatre fragments de secció circular oovalada que pertanyen a quatre braçalets diferents, de diàmetres variables (en-tre 2,3 i 5,2 centímetres), sense decoració i amb els extrems oberts .

Completen el conjunt metàl . lic recuperat en aquest jaciment diversos ele -ments en molt mal estat de conservació que devien formar part de cadenes d eferro o de penjolls associats a la placa de cinturó rectangular així com diverse sanelles de bronze .

CONCLUSION S

La necròpolis de tipus camp d'urnes del pla de la Bruguera-Centre de Distribu-ció Sony participa del ritual funerari emprat a l'inici de la primera edat delferro a Catalunya i al Llenguadoc-Rosselló . Així, veiem que els enterramentsdel pla de la Bruguera són del tipus fossa simple (tipus 1 definit per E . Pons ,1984), que es pot considerar el més senzill de totes les variables possibles en u ncamp d'urnes i que es troba en totes les necròpolis d'aquest moment a Ca-

PLA DE LA BRUGUERA . CENTRE DE DISTRIBUCIÓ SONY

33

talunya i al Llenguadoc-Rosselló . Mancats encara dels resultats dels diverso sestudis en curs o que afecten tant les estructures del bronze antic i mitjà com e lcamp d'urnes, ens limitarem a avançar una descripció dels fets arqueològics iavaluar l'interès i la cronologia del jaciment .

En algunes sepultures, acompanyant els ossos o l'urna, hem vist que s'h itroben vasets accessoris i elements metàl.lics de bronze o ferro, que solen se robjectes d'ornamentació o d'ús quotidià i en algun cas fragments de fauna . Lapresència d'aixovar, ja sigui metàl.lic o ceràmic, així com la presència de pe-dres, està documentada tant en els enterraments més senzills com en els mé scomplexos amb probables implicacions culturals i econòmiques que es podra nprecisar en una fase més avançada de l'estudi de la necròpolis .

Pel que fa a la ceràmica, podem observar un clar predomini de les urnes deperfil en «essa» i de les urnes de coll estret para l . lel ben diferenciat i cos globu-lar, amb alguns exemplars amb peu alt . La presència de peus aixecats es po tconsiderar típica de les formes ceràmiques de la primera edat del ferro i est àdocumentada al Vallès a partir del bronze final tub, en jaciments com les sitge sde la Universitat Autònoma de Barcelona (Cerdanyola, Vallès Occidental )(Maya González, 1985), l'estructura 7 de Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occi-dental) (Boquer et al ., 1991) o la Tomba del Guerrer de Llinars del Vallè s(Sanmartí-Gregó, 1993) . Malgrat l'existència de vasos decorats amb acanalatsen algunes estructures, la presència d'altres vasos sense cap tipus de decoraci óen els mateixos loculi confirmaria la utilització d'aquest camp d'urnes en u nmoment de transició del bronze final ►i► vers el ferro i, situant-nos dins de l atercera etapa d'E . Pons (1984) o del període tu de Vilaseca (1963), amb un acronologia aproximada del 650 al 575 aC, o dins de les característiques qu epresenten les necròpolis del sud de França de la fàcies Gran Bassin I, i mé sespecíficament dins del que A . Nickels (1989) defineix com la segona fase d'a-quest període, que se situaria entre la segona meitat del segle vu i el prime rquart del segle vt aC . A les comarques costero-catalanes, aquesta fase és repre-sentada pels camps d'urnes Mola ti i la Tosseta u a la zona de Tarragona i pe rles necròpolis d'Agullana fase i►, can Bec de Baix, Anglès, els Vilars i Rocapla -na a la zona de l'Empordà (Pons, 1984) .

L'aixovar metàl . lic no es desdiu de la resta de materials i ens permet apor-tar algunes consideracions de tipus cronològic. Dos fets ens permeten conside-rar la possibilitat que aquest jaciment documenti les primeres fases de la utilit-zació del ferro en aquesta zona : en primer lloc, les dues sivelles de cinturó, e nquè trobem combinats bronze i ferro, i, en segon lloc, la manca absoluta d'ar-mes, de manera que la representació d'aquest metall queda reduïda als ob-jectes d'ornamentació o d'ús quotidià .

A la part alta de la forquilla se situen objectes de forta tradició dins de lbronze final

com el cap d'agulla de rodeta, que ja està documentada e n

4 . S'estan fent els estudis següents : paleoantropologia; carpologia ; anàlisis metal•logràfi-ques; anàlisi de composició de les primeres matèries ceràmiques ; anàlisi de la micromorfolo-gia del sediment interior dels vasos i datacions de carboni 14 d'algunes estructures .

34

X . CLOP, J .M . FAURA, M . GANGONELLS, C . NAVARRO, A . MARTÍN, M. MOLIS T

contextos del bronze final un al sud de França, i dels quals, a Catalunya, s'ha ntrobat motlles per fabricar-los a Genó (Aitona, Lleida) (Maya, 1990) i al Tossa lFernando (Seròs, Lleida) (Rauret, 1976 ; Ruiz Zapatero, 1985) . Els ganivets ,típics de les necròpolis de fàcies de Grand Bassin, són els primers elements deferro en necròpolis empordaneses com Agullana, Anglès, Camallera, Empú-ries i Pla de la Gibrella, així com en necròpolis tarragonines com el Molà, l aTosseta de Guiamets, el Coll del Moro de Gandesa i a Lleida a la necròpolis d eSerós (Pons, 1984) . Les fíbules serpentiformes, que per primer cop són pre-sents en un jaciment de la península Ibèrica, són característiques de la segon ameitat del segle vn al sud de França . En canvi, per la part baixa s'inclouen le sfíbules tipus golf de Lleó, que es daten del començament del segle vi i que e nalguns jaciments perduren fins ben entrat el segle v . El jaciment es caracteritz aper un ús del ferro limitat a escassos objectes de tipus ornamental (fet caracte-rístic de la utilització d'aquest metall en un primer moment) sense que es pugu iparlar d'un autèntic treball autòcton .

Fins la troballa del jaciment del pla de la Bruguera-Centre de Distribuci óSony, no es coneixia cap conjunt d'enterraments representatius de la primer aedat del ferro al Vallès, tot i que la investigació dels darrers anys havia posat d emanifest, a partir de jaciments com la Bòvila Madurell-Can Feu (Sant Quirz edel Vallès), les sitges de la UAB (Cerdanyola) o Can Roqueta (Sabadell), unaautèntica eclosió demogràfica en aquesta zona que caldria situar al voltant de l600 aC (Marcet, Petit, 1985 ; Maya, 1990) . L'únic punt de referència era la Tom-ba del Guerrer de Llinars del Vallès (Sanmartí, 1993) datada del primer quartdel segle vi aC i que pels seus materials seria coherent amb part dels material strobats al pla de la Bruguera-Centre de Distribució Sony .

Amb les dades aportades per la necròpolis del pla de la Bruguera, es podr àcompletar la visió de l'evolució dels rituals funeraris al Vallès des del bronz efinal fins al món ibèric, tot seguint un fil conductor que s'inicia al bronze fina lamb les necròpolis de Can Missert (Terrassa) i Can Roqueta (Sabadell), se-gueix amb la necròpolis de la primera edat del ferro del pla de la Bruguera-Centre de Distribució Sony i continua amb la granja Soley (Santa Perpètua d ela Mogoda) (Sanmartí et al ., 1982), que es data entre el 560-550 aC i on j as'aprecia clarament l'alt grau d'aculturació que devia patir aquesta zona e ncinquanta anys i en uns moments de transició al món ibèric . En aquest procé ses constata el manteniment de les característiques bàsiques del ritual funerar i(cremació dels cossos, enterrament en fossa simple, aixovar d'acompanyamen to ofrenes) si bé la variació en els elements de cultura material que hi trobe massociats ens permeten seguir els canvis tecnològics i socioeconòmics que e svan registrant, en particular la introducció del ferro (a través del registre prenforça la via pirinenca), la consolidació de l'ús del bronze i l'obertura a les in-fluències mediterrànies, que es produeix al segle vi aC a Catalunya en general ial Vallès en particular .

PLA DE LA BRUGUERA . CENTRE DE DISTRIBUCIÓ SON Y

BIBLIOGRAFIA

BOQUER, S . ; GONZÁLEZ, L. ; MERCADAL, O . ; RODÓN, T . ; SÁENZ, L . (1990) . «Lesestructures del bronze antic-bronze mitjà al jaciment arqueològic de CanRoqueta (Sabadell, Vallès Occidental)» . ARRA HONA Revista d'Història[Sabadell], núm . 7, p . 9-25 .

BOQUER, S . ; GONZÁLEZ, L . ; MERCADAL, O . ; RODÓN, T . ; SÁENZ, L . (1991) . «E ljaciment arqueològic de Can Roqueta : dades sobre la transició del segle vi iaC al Vallès» . LIMES [Cerdanyola del Vallès], núm. 1, p . 6-18 .

BOUSCARAS, A ; HUGUES, C . (1967) . «La cargaison des bronzes de Rochelon-gues (Agde, Hérault)» . Rivista di Studi Liguri, núm. XXXIII (Hommage àF. Benoit, vol . I), p . 173-184 .

CLOP, X. ; FAURA, J.M . ; GANGONELLS, M . ; NAVARRO, C. (en premsa) . «La ne-cròpoli del Pla de la Bruguera-Centre de Distribució Sony (Castellar de lVallès, Vallès Occidental) : Primers resultats» . LIMES CRAC [Cerdanyol adel Vallès], núm. 3 .

GALLART, J . (1988) . «Avenç de l'estudi de la necròpoli d'incineració de la Pena(Torregrossa, el Pla d'Urgell)» . Quaderns d'Arqueologia del Grup deRecerques de «la Femosa» [Artesa de Lleida], núm. 3 .

IZQUIERDO EGEA, P. (1991) . «Introducció a la geomorfologia estructural delterme municipal de Castellar del Vallès» . Plaça Vella (Arxiu d'Història deCastellar del Vallès), núm. 32, p . 5-15 .

MARCET, R . ; PETIT, M.A . (1985) . «Assentament d'habitació a l'aire lliure de lacomarca del Vallès . Del neolític al bronze final» . Estudios de la Antigüeda d(Universitat Autònoma de Barcelona), núm . 2, p . 93-133 .

MAYA GONZÁLEZ, J .L. (1985) . «Silos de la primera edad del hierro en la Uni-versidad Autónoma de Barcelona» . Estudios de la Antigüedad (Universita tAutònoma de Barcelona), núm . 2, p . 147-218 .

MAYA GONZÁLEZ, J .L . (1990) . «La edad del bronce y la primera edad del hie-rro en Huesca» . Bolskan, núm. 7 .

MoLIST, M . ; CRUELLS, W . ; Buxó, D . (1986) . «Coll s'Avenc : Aproximació al'estudi del ritual d'una necròpoli d'incineració de la comarca d'Osona» .Cota Zero, núm. 2, p . 33-38 .

MORAN MADRIGAL, M . ; VIDAL PALET, P . (inèdit) . Diagnosi urbanística del Plade la Bruguera, a Castellar del Vallès. Gener 1985. Castellar del Vallès : Ins-titut d'Arqueologia i Prehistòria; Universitat de Barcelona .

NICKELS, A. (1989) . «Agde, la nécropole du premier age du fer» . RechercheArchéologique Narbonaise, suplement 19, CNRS .

PALOL, P. (1935) . «La necrópolis hallstática de Agullana» . Ampurias, V .PALOL, P . (1958) . «La necrópolis hallstática de Agullana (Gerona)» . Biblioteca

Prehistórica Hispana, vol . 1, Madrid .PETIT, M .A. (1986) (inèdit) . Contribución al estudio de la edad del bronce e n

Cataluña : comarca del Moianès, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Mares-me, Barcelonès y Baix Llobregat. Tesi doctoral, Universitat Autònoma deBarcelona .

35

36

X. CLOP, J .M . FAURA, M. GANGONELLS, C. NAVARRO, A . MARTÍN, M . MOLIST

PONS i BRUN, E . (1984) . L'Empordà . De l'edat del bronze a la del ferro (1100 -600 aC) . la ed. Girona : Centre d'Investigacions Arqueològiques de Giro -na. (Sèrie Monogràfica ; 4 . )

PONS 1 BRUN, E . (1977) . «Sivelles de cinturó de taló rectangular i placa poligo-nal trobades al NE de Catalunya» . Cypsela, II, p . 91-120 .

RAURET, A .M. (1976) . «La metalurgia del bronce durante la edad del hierro» .Publicaciones Eventuales, 25 . (Universitat de Barcelona . Institut d'Ar-queologia i Prehistòria . )

Ruiz ZAPATERO, G . (1985) . Los campos de urnas del NE de la península Ibéri-ca . Tesi doctoral, Universidad Complutense de Madrid .

SANMARTÍ, E . ; BARBERÀ, J . ; COSTA, F . ; GARCÍA, P . (1982) . «Les troballes fune-ràries d'època ibèrica arcaica de la Granja Soley (Santa Perpètua de la Mo-goda, Vallès Occidental, Barcelona)» . Empúries, núm. 44, p. 71-103 .

SANMARTÍ-GREGÓ, E . (1993) . «Una tomba de guerrer de la primera edat de lferro trobada a Llinars del Vallès (Vallès Oriental-Barcelona» . Treballs de lMDG [Granollers], núm. 1 .

TOLEDO 1 MUR, A . (1990) . La utilització de les coves des del calcolític fins a lbronze final al NE de la península Ibèrica (2200-650 aC) . Tesi doctoral.Universitat Autònoma de Barcelona .

EI taller tèxtil del Coll del Morode Gandesa (Terra Alta)MÒNICA BLASCO 1 ARASANZ, NÚRIA RAFEL 1 FONTANAL S

PRESENTACI Ó

Les campanyes d'excavació de l'any 1992 al poblat ibèric del Coll del Moro d eGandesa han posat al descobert, en l'extrem nordoccidental del seu recint efortificat, un complex de tres àmbits interconnectats que corresponen a un ta-

ller destinat al tractament del lli i a la manufactura de teixits, trobat en un esta tde conservació excepcional . La peça principal i central de la insta l . lació (àmbi t7) presenta dos dipòsits rectangulars i simètrics fets d'argila, adossats a un del sseus angles, dins dels quals es conservava encara un sediment orgànic product ede la maceració de lli, tal com han demostrat les anàlisis realitzades . La resta d el'estança està lliure d'estructures a excepció d'un cos d'escala pel qual, i a tra-

vés d'una porta, s'accedeix a la peça contigua per la banda est (àmbit 6), on h iha una llar circular de dimensions considerables . També des de l'habitació del sdipòsits, però pel costat oest, s'accedeix a l'interior de la torre nordoccidenta ldel recinte fortificat, sondejada l'any 1991, de manera que queda integrada e nla mateixa unitat estructural .

Els treballs que fins ara s'han fet en l'assentament han centrat l'atenció e nel coneixement de les seves estructures defensives, primordialment de la zon aalta, on es troba una gran torre de planta el•lipsoïdal, exterior i avançada res-pecte al poblat, que es data provisionalment del principi del segle v aC . Est àassociada a un conjunt d'estructures coetànies de força complexitat arquitectò-nica, d'entre les quals destaca un fossat excavat a la roca i folrat de murs d epedra atalussats . Darrere la torre i el fossat s'estén el que és, pròpiament, e lpoblat, establert en el pendent d'un turó i defensat al seu torn per una altr alínia murallada de la qual es coneixen el front nord, amb tres torres semicircu-lars, i el tancament oest . El taller en qüestió està adossat a l'angle format pe raquests dos trams de muralla esmentats (Berges, Ferrer, 1976 ; Rafel, Puig,1985 : Rafel, Blasco, 1991 ; Rafel, Blasco, 1994) .

L'objectiu de l'article és la presentació d'aquest conjunt en el període e nquè fou utilitzat com a taller tèxtil . Posteriorment, i després de la seva des

38 MÒNICA BLASCO 1 ARASANZ, NÚRIA RAFEL 1 FONTANAL S

trucció, algunes de les estructures del complex foren reutilitzades formant partde noves estances, sense que s'hagi detectat en el mateix indret cap indici decontinuïtat de l ' activitat tèxtil .

SEQÜÈNCIA ESTRATIGRÀFICA

Ni el sondeig de la torre semicircular ni l'excavació extensiva dels àmbits 6 i 7no han proporcionat indicis d'estructures precedents . Com és usual en les edifi -cacions d'aquest jaciment, els murs s'assenten directament sobre la roca sens ecap mena de fonamentació o rasa . L'edificació de l'àmbit 7, en una zona on e lvessant del turó inicia la seva davallada, va fer necessària l'anivellació del ter -reny amb l'aportació de terres i 1'ajençament d'un enllosat a una cota similar ala que presenta la roca que constitueix el paviment de la resta de l'habitació ,molt probablement retallada .

Cal esmentar la troballa, entre aquestes terres d'anivellació i en un indre ton les peces de l'enllosat havien desaparegut, de tres enterraments infantil scorresponents a fetus o individus perinatals amb edats compreses entre el squatre i els nou mesos de vida intrauterina, que varen ser dipositats un al da -munt de l'altre (Agustí, 1993) en l'angle oest de l'habitació . En la meitat sep-tentrional de l'àmbit 6 hi ha un altre estrat d'anivellament del pendent de l aroca, sobre el qual s'estén el paviment a una cota uniforme a tot l'espai .

Al damunt dels diversos paviments han estat individualitzats els respectiu snivells d'ús, tots d'escassa potència, i amb poc material arqueològic en el cas d ela torre que, a més, no és significatiu cronològicament . Dins dels dos dipòsit sde l'àmbit 7 s'han localitzat sengles sediments amb un alt contingut de matèri aorgànica descomposta, les anàlisis dels quals han identificat abundoses reste sde fibres, estructures multicel•lulars i fitòlits que es corresponen amb les ca-racterístiques del lli (Alonso, Juan, en premsa) . En relació amb la resta d el'àmbit 7, l'estrat d'ocupació està format per una capa homogènia que, a dife-rència dels pòsits vegetals de les dues basses, mostra signes evidents d'have rsofert un procés de combustió uniforme, encara que de poca entitat atès qu eels paraments interns dels murs no presenten cap traça dels efectes del foc .Entre els carbons i l'argila cremada que el componen han estat exhumade salgunes ceràmiques senceres (grans recipients i una tapadora) arrambades a le sparets, on varen quedar esclafades en enrunar-se l'edifici . A l'àmbit 6, a bandad'un estrat de cendra associat a la llar, també s'hi ha individualitzat una capa decarbons i argila cremada i compacta, si bé pràcticament estèril .

Finalment, un potent horitzó d'enderroc, que correspon a l'esfondramen tunitari i sobtat de les parets, de les cobertes i d'un possible pis superior, signifi-ca la inutilització definitiva de la instal . lació tèxtil . Malgrat que les unitats es-tratigràfiques que formaven aquest horitzó eren clarament diferenciables, e nparticular a la torre i a l'àmbit dels dipòsits, no hi ha dubte que pertanyen a u nmateix moment cronològic, ja que la distinció entre les unes i les altres respon aun procés de deposició diferencial dels diversos materials constructius que for-

EL TALLER TÈXTIL DEL COLL DEL MORO DE GANDESA (TERRA ALTA)

3 9

Fig . 1 . Vista general del taller. A primer terme, l'àmbit 6 amb la llar, i al darrere,l'àmbit 7 amb els dipòsits per 1'enrivat de lli.

maven part de la superestructura, fonamentalment argila, tovots, argamassa i ,en menys quantitat, pedra . D'altra banda, els vasos ceràmics —molt sencers—apareixen disseminats en diverses unitats estratigràfiques de l'enderroc, feno-men especialment evident a l'interior de la torre per la considerable quantita tde recipients exhumats en aquestes condicions, fet que demostra que la torre e sva esfondrar juntament amb el seu contingut . Cal esmentar també que l'absèn-cia d'estrats intermedis d'aportació de terres o reompliments i, sobretot, la di -recta deposició de l'enderroc sobre els mateixos nivells d'ús indica que no hi vahaver un lapse de desocupació d'aquest complex abans de la seva ruïna, cir-cumstància que es confirma pel fet que el mobiliari ceràmic es troba esclafat i nsitu en un dels àmbits .

LES ESTRUCTURES CONSTRUCTIVES . MORFOLOGIA I TÈCNIC A

La torre de què tractem és de planta aproximadament semicircular i mesur aexternament 7,40 x 4,60 metres . Està definida per un mur curvilini que no és

40 MÒNICA BLASCO 1 ARASANZ, NÚRIA RAFEL 1 FONTANALS

més, de fet, que la prolongació de la franja de mur que discorre pel cantó sud-oest de l'altiplà on se situa l'hàbitat del Coll del Moro, el qual canvia de di-recció i descriu una corba en arribar a aquest punt, corba que constitueix e lfront extern de la torre . Pel sud-est, l'estructura està limitada per un mur recti-lini que actua de tancament de la torre per la part interna de la muralla . La partque es conserva en peu dels murs està feta amb pedra del lloc sense treballar olleugerament desbastada formant blocs irregulars més o menys quadrangulars illigats amb argila . El mur rectilini que tanca la torre té una alçària conservad ad'1,50 metres, mentre que el mur curvilini assoleix els 2,70 metres probable -ment a causa, però, d'un recreixement posterior del parament .

L'excavació del sondeig evidencia que en aquesta primera fase constructiv aels murs tenien una sobreelevació de tovots . Efectivament, el potent horitzód'enderroc mostra una abundància extraordinària de materials constructiu s(fins al punt que pràcticament no hi ha terra en algunes de les unitats estrati-gràfiques que l'integren), entre els quals destaca una gran quantitat de peces d etovot paral•lelepipèdiques (40 x 14 x 14 centímetres per terme mitjà) amb le scares vistes revestides amb una varietat de lutita de la zona, seleccionada i d etectura fina (Labèrnia, 1993), que en algun cas havia estat decorat amb pintur ade color vermell fosc . D'altra banda, la presència en aquest horitzó d'enderro cd'un nivell compost quasi exclusivament per argamassa feta amb argila de bai-xa puresa i conglomerat de calç (56,2 % de carbonat càlcic ; Labèrnia, 1993) ,formant un potent nivell d'entre 0,96 i 1,20 metres de gruix, és prou signifi-cativa com per tractar de situar aquest material en el seu context original . Di -verses evidències, com l'esmentada quantitat de vasos sencers recuperats espe-cialment d'aquest estrat, suggereixen l'existència d'un pis superior amb u ntrespol fet amb un embigat de fusta i argamassa, pis superior on hi devia have rla major part del material que hem exhumat . Creiem, doncs, que la torre teni adues plantes, la de baix connectada per una porta amb l'àmbit 7, i el pis su-perior, al qual es devia accedir o bé amb una escala de mà des de l'inferior, odes d'una porta que devia donar directament a l'exterior, o bé de les dues ma-neres .

En relació amb l'àmbit 6, que mesura 2,20/2,40 x 5,40/5,80 metres, les pa -rets que el constitueixen s'assenten, a la meitat nord de l'estança, sobre un abanqueta correguda tallada a la roca calcària que s'eleva entre 13 i 40 centíme-tres per damunt del pis de l'habitació . Estan construïts amb aparell irregular depedres de mides diferents sense treballar o lleugerament retocades lligade samb fang o disposades en sec i es conserven en una alçada que oscil . la entre0,70 i 0,90 metres . Atesa la gran quantitat de tovots exhumats en l'enderro cinterior de l'àmbit, alguns amb el mateix revestiment d'argila que s'ha descri ten el cas de la torre, es dedueix que les parets devien tenir així mateix un asobreelevació feta amb aquest material . Pel que fa al tancament d'aquest espaiper la banda sud, l'existència d'un tall vertical a la roca d'almenys 40 centíme-tres d'alçària fa suposar que el límit de l'habitació es trobava en aquest punt ,encara que també podria indicar un pronunciat canvi de cota dins de l'estanç ade manera que definiria un espai a dos nivells, segons una solució força habi-

EL TALLER TÈXTIL DEL COLL DEI . MORO DE GANDESA (TERRA ALTA)

4 1

Fig. 2. Detall dels dos dipòsits per l'enrivat de lli i de l ' escala que dóna accés al'àmbit.

tual en l'arquitectura dels poblats ibèrics assentats sobre relleus en pendent ,entre els quals un dels millors exemples el constitueix el de Sant Antoni d eCalaceit, a uns 20 quilòmetres a l'oest del Coll del Moro (Pallarès, 1965) .

En el terç nord d'aquest àmbit hi ha situada una llar circular d'una cert aentitat i dimensions que constitueix l'única estructura present al seu interior .Té un diàmetre exterior màxim d'1,60 metres i està configurada per un anell d elloses planes i alguns rierencs . Poca informació es pot treure de l'escàs i gen ssignificatiu material trobat a les cendres de la llar, i la seva funció més aviat s'h ad'inferir de la relació de l'habitació on es troba respecte a la peça contigua, o nhi ha les basses per enrivar el lli .

Des de l'estança descrita s'accedeix, per una porta que hi ha en el mu roccidental, a l'àmbit 7, el paviment del qual es troba a una cota més baixa i a lqual s'arriba per una escala de quatre graons. Aquesta peça de 6,50 x 4,50 me -tres està definida, a més, per la muralla oest del recinte fortificat, pel mur recti -lini que tanca la torre semicircular i per una paret de tovot i sòcol de pedra que ,perpendicular a la muralla, constitueix el seu límit sud .

42 MÒNICA BLASCO 1 ARASANZ, NÚRIA RAFEL I FONTANALS

Els dos dipòsits rectangulars i simètrics (d'1,80 x 1,60 metres cada un, apro -ximadament) que hi ha a l'interior estan tancats al nord i a l'est pels mateixo smurs de pedra que defineixen l'estança, mentre que per la banda oest i sud h osón per murets de tovot protegits per una fina estesa d'argila, igual que la divi-sòria entre ambdós . Pel fet que s'hi han localitzat dos trams dels murs de tovo tvençuts cap a l'exterior, però que conserven la connexió física dels seus compo -nents, és possible restituir-ne l'alçària original, de manera que es devia tracta rd'envans a mitja altura que es devien aixecar al voltant d'1,10 metres en relaci óamb la cota del paviment exterior . D'altra banda, la bassa situada més a l'es tpresenta uns revestiments d'argila gruixuts que folren les parets de pedra d el'habitació per tal d'impermeabilitzar-la, solució no emprada, però, en l'altr edipòsit, on una fina capa d'argila depurada l'aïlla del parament de pedra . El sò lestà fet de peces d'argila de forma paral•lelepipèdica (25 x 50 x 13/15 centíme -tres) disposades regularment sense trencar junt . En el fons del dipòsit est l'en-contre entre el sòl i les parets està reforçat amb guix, que alhora lliga una sèri ede llosetes planes amb les quals es va refermar el paviment . Es tracta, en defini-tiva, de dues piles impermeabilitzades amb materials argilosos i completamen testanques destinades a la maceració del lli en aigua . Cal remarcar que no pre-senten cap dispositiu especial per a l'entrada ni per a la sortida de líquids, demanera que s'ha de suposar que les operacions d'embassar i buidar s'efectua -ven manualment .

Respecte a la resta de l'àmbit, el paviment el constitueix la mateixa roca ,possiblement retocada, o bé un enllosat de grans pedres irregulars, falcade ssovint per altres de més petites, que es localitza en la meitat occidental d el'habitació, allà on el terreny natural inicia el pendent del turó . Tal com s'haesmentat, damunt d'aquest paviment varen ser trobades diverses gerres i tena-lles en el seu lloc originari, arrambades a les parets .

Finalment, pel que fa al nivell d'enderroc de la superestructura de l'àmbit 7 ,de les mateixes característiques que han estat referides per al cas de la torre iabsolutament paral•lelitzables, creiem igualment vàlida la hipòtesi de l'existèn -cia d'un segon pis, amb el qual es van desplomar vasos sencers i altres ma-terials, d'entre els quals cal esmentar un important conjunt de 107 pondera,que s'han trobat dispersos, sense formar grups ni alineacions, especialment e nl'estrat d'argamassa que cobria tot l'àmbit en qüestió .

ANÀLISI DELS MATERIALS CERÀMIC S

En primer lloc cal destacar el significatiu predomini, especialment en els nivell sd'enderroc de l'interior de la torre i també sobre el paviment de l'àmbit 7, d egrans contenidors, tenalles del tipus que hom anomena Ilduratin, àmfores igrans gerres de vora de coll de cigne . Associats a aquests recipients cal mencio-nar l'aparició de peces de forma creixent i secció subtriangular plano-convex afetes amb argila sense coure i peces circulars planes del mateix material, a ve-gades amb elements de prensió, que, tot i no haver-se trobat in situ en aquest

EL TALLER TÈXTIL DEL COLL DEL MORO DE GANDESA (TERRA ALTA)

43

cas, eren suports i tapadores, respectivament, dels vasos esmentats . Aquest ti -pus de produccions són freqüents en els poblats de la zona, amb una àmpliacronologia des del segle vi aC fins al segle r aC (Belarte et al ., 1991, 59 ; Beltrá nLloris, 1976, 254 ; París, Bardaviu, 1926a, 27, fig . 10 ; CVH Liria, làm . XIV, 2, 4 ,6 i 8 ; De Sus, 1984, 272, fig. 4, entre d'altres) .

Pel que fa a les ceràmiques fetes amb torn i cuita oxidant, a banda de le sesmentades, són presents també en els enderrocs dels tres espais del comple xels plats de vora entrant amb decoració pintada generalment a bandes, qu eimiten exemplars del repertori de vernís negre, les pàteres sense decorar a imi-tació també de les corresponents al vernís negre, les gerres amb coll, els vaset sskvphoides, amb decoració pintada o sense, un vas ornitomorf (askos?) en for-ma de colom sense decorar, un vas amb broc inferior i un kalathos pintat . Aixímateix, hi ha diverses variants d'olles o urnes de perfils més o menys globulars ,vora exvasada i factura grollera feta a mà o amb torn lent, que solen presentaren la inflexió del coll incisions o cordons decorats . D'altra banda, de l'interiorde la torre prové un oenochoe de vernís roig ilerget, que correspon al tipus 1 . 1de Junyent (1991, 10, 15), forma que apareix en contextos ben datats del terce rquart i del final del segle ►n aC. De l'enderroc de l'àmbit 7 mereix destacar-se l atroballa d'un bol de vernís negre del taller de les petites estampilles, formaLam. 27, a mig camí entre les variants a i b definides per Morel (1969, 60-61) ,així com el conjunt de 107 pondera, que serà comentat més endavant .

Respecte al kalathos pintat, recuperat de l'enderroc interior de la torre, t éel llavi amb engruiximent vertical, cos cilíndric i nanses horitzontals, i corres -pon als tipus B1-3 (Conde, 1992), datats del final del segle lli i la primera meita tdel segle II aC.'La seva decoració pintada està organitzada en tres registre shoritzontals d'entre els quals el més complet és el superior, dividit al seu tornen quatre metopes . Tots els motius decoratius són geomètrics estereotipats, é sa dir, línies rectes i ondulades verticals, cercles concèntrics, segments de cercle sconcèntrics, sèries d'ones verticals i dents de llop, a excepció de dos element ssituats en el registre superior que podrien ser estilitzacions d'algun objecte, undels quals podria interpretar-se com un teler vertical, certament molt esquemà-tic, però el context on ha estat localitzada la peça ajuda a fer plausible aquest asuposició (Rafel, Blasco, Sales, en premsa) .

Els motius decoratius que presenten els vasos fets amb torn i pintats són el sgeomètrics propis del repertori de la ceràmica ibèrica . L'únic motiu vegeta lrepresentat és la fulla d'heura amb caulicles filiformes serpentejants, tema qu eés característic de l'estil d'Elx-Archena, des d'on es difon a altres àrees com ala zona ilergeta i al Baix Aragó . El tema evoluciona des de les fulles amb fi -laments prims i serpentejants, que apareixen a Llíria (CVH Liria, 106, motiu s227, 231, 232, 237) i que a partir del segle m aC es documenten al País Valenci à(Mata, 1991) i en jaciments propers al Coll del Moro com Tivissa (Vilaseca e tal ., 1949), fins als filaments molt abarrocats que acaben transformant-se am bbràctees, que són pròpies i característiques de l'estil ornamental del Baix Ara -

1 . Agraïm a la senyora M .J . Conde les seves interessants opinions sobre aquesta peça .

44

MÓNICA BLASCO 1 ARASANZ, NÚRIA RAFEL 1 FONTANALS

gó i tenen una magnífica representació a Azaila, amb cronologies del segle n il'inici del segle I aC (Beltrán Lloris, 1976, 273, temes 83-91, fig . 72) .

Finalment, pel que fa al conjunt de 107 pondera, la majoria són peces sence -res i algunes presenten desgastos o petites fractures . Es tracta de peces ortoè-driques o troncopiramidals, majoritàriament amb una sola perforació, de pas-tes depurades i compactes cuites al foc oxidant, que tot sovint estan decorade samb incisions i/o impressions . El més destacat del conjunt és la caracteritzaci óque s'ha pogut establir de dos grups de pondera a tenor de les variables de pes ,volum i decoració . Efectivament, n'hi ha 31 que presenten decoració incisa quecombina els motius «x» i «o» formant les sèries «oxo» i «xoox» . Els quatreexemplars de la primera sèrie pesen 300, 301, 311 i 324 grams i mesuren a lvoltant de 8 x 6 x 4 centímetres, amb una variació màxima de tan sols 0,5 centí -metres . Cal esmentar que cap dels 103 pondera restants no presenta ni un pe sni unes mides semblants a les del grup «oxo», de manera que podem dir queens trobem davant d'un cas clar d'interrelació entre els tres factors esmentats .D'altra banda hi ha 27 exemplars de la sèrie «xoox», amb unes mesures d e12 x 10 x 4 centímetres, una variació màxima d'1 centímetre i un pes mitjà d e761 grams, tot i que osci l . len entre els 605 i els 996 grams . Malgrat aquest ven -tall relativament ampli, s'ha de dir que l'homogeneïtat de dimensions i motiu sdecoratius o marques indica una indubtable intencionalitat de producció uni-forme (Sales, 1994 ; Rafel, Blasco, Sales, en premsa) .

CONSIDERACIONS CRONOLÒGIQUE S

Els materials més significatius per a la datació del taller són el bol de petite sestampilles, forma Lam. 27, trobat en l'enderroc de la superestructura de l'àm-bit dels dipòsits així com els motius decoratius de fulles d'heura de la ceràmic aibèrica pintada, el kalathos atribuïble als grups B1-3 de la classificació de Con-de i 1'oenochoe de vernís roig ilerget, recuperats de l'enderroc individualitzat al'interior de la torre i parallelitzable al primer . Ja hem esmentat en el capíto lanterior que tant els motius decoratius de fulles d'heura com el kalathos podensituar-se a partir de la segona meitat del segle ni aC i que 1'oenochoe està be ndatat en altres contextos des del tercer quart del segle In aC .

Quant a la producció i la difusió del taller de les petites estampilles, la cro-nologia inicial proposada per Morel (1969) de primera meitat del segle III aC ,corroborada segons sembla per les troballes de la península Ibèrica (Sanmartí ,1973), ha estat posteriorment fixada en el 285 ± 20 aC (Morel, 1978, 1980) .Aquest autor admet la possibilitat de l'existència d'unes produccions tardane sde mitjan segle n► aC, o bé de la segona meitat d'aquest mateix segle, si bé am breserves perquè considera difícil o molt tènue la penetració dels productes ità-lics en el sur de la Gàl•lia i la costa d'lbèria durant aquest període marcat per l aprimera i la segona guerres púniques (Morel, 1978, 156 i 164-65) .

Sigui com sigui, la coexistència del bol de vernís negre esmentat i 1'oeno-choe de vernís roig ilerget no comporta, segons el nostre parer, cap contradic-

EL TALLER TÈXTII. DEL COLL DEI . MORO DE GANDESA (TERRA ALTA)

45

Fig. 3. Planta general del taller. Estança amb la llar (àmbit 6) ; estança amb elsdipòsits (àmbit 7) i torre semicircular.

46

MÒNICA BLASCO 1 ARASANZ, NÚRIA RAFEL 1 FONTANALS

ció en relació amb les respectives cronologies, ja que cal considerar la més qu eprobable perduració i l'ús de determinades peces, especialment les de qualita tcom el bol de petites estampilles de què tractem, més enllà del seu estrict eperíode de producció i comercialització directa . En ambdós casos es tracta d erecipients que van estar en ús fins a la destrucció del conjunt tèxtil, ja que ha nestat trobats pràcticament sencers, tot i que fragmentats a causa del matei xprocés d'enderroc de les estructures .

D'altra banda, la pràctica inexistència de campaniana A en els estrats d'ús isubsegüents enderrocs dels pisos superiors, que es redueix a un sol fragmen td'un vaset, probablement una importació primerenca, és un argument de re-forç que ens remet així mateix a un moment immediatament anterior a l'eclo-sió comercial de les ceràmiques campanianes del tipus A' .

Per tot el que ha estat exposat fins ara i atesa l'homogeneïtat dels material sen el seu conjunt, proposem una datació per al moment final de funcionament iles consegüents destruccions del taller de lli i de la torre, ambdues simultànies ,de la segona meitat del segle 111 aC. En relació amb la data precisa de la sevaconstrucció, no podem dir res perquè el registre arqueològic no ho permet, e ntant que els murs fonamenten directament sobre la roca i els estrats de nivella -ció són gairebé estèrils i sense elements datables . De tota manera, atesa l asituació de conflicte pre-bèl lic que va viure la zona de l'Ebre al llarg del segl eq ► aC, hem plantejat, amb caràcter d'hipòtesi, la datació del recinte fortificat ,del qual la torre annexa al taller forma part, cap a mitjan d'aquest segle o bé j adurant la segona meitat d'aquest (Rafel, Blasco, Sales, 1994), és a dir, po ctemps abans de la seva destrucció . D'altra banda, aquesta destrucció no vaafectar només una única estructura constructiva sinó un conjunt d'elles (si l amagnitud del fet fou més gran només ho podran determinar futures campanye sd'excavació) i es va produir sobtadament, probablement per una causa excep-cional . Si bé no és possible, en l'estat actual dels coneixements, establir unarelació directa entre els esdeveniments bèl .lics de la Segona Guerra Púnica i lesdades que ha proporcionat el registre arqueològic, és molt plausible que, se-gons la nostra opinió, aquesta relació existeixi i pròximes investigacions pugui naclarir-la i matisar-la.

CONCLUSIONS GENERALS

El resultat de les anàlisis que s'han fet dels sediments orgànics que contenie nels dipòsits (Alonso, Juan —annex a Rafel—, Blasco, Sales, en premsa) ha esta tdeterminant per a la interpretació global del conjunt, ja que ha permès fixar l afuncionalitat específica d'aquestes estructures en el moment de la seva des-trucció . La individualització de gran quantitat de fitòlits de lli i, en molta meno rproporció, de cànem dins d'aquests recipients convenientment impermeabilit -

2 . Igualment volem agrair al senyor Josep Barberà i al senyor Emili Junyent els seu scomentaris en relació amb la ceràmica de vernís negre del Coll del Moro .

EL TALLER TÈXTIL DEL COLL DEL MORO DE GANDESA (TERRA ALTA)

4 7

zats i preparats per contenir líquids permet inferir que van usar-se per a l'en-rivat del lli, procés que consisteix en la maceració de la planta en aigua a fi d epoder separar i extreure les fibres apropiades per a la confecció de teixits . D'al -tra banda, la concentració de pondera en el mateix àmbit, però versemblant -ment caiguts del pis superior, ens remeten una altra vegada a l'activitat tèxtil ,de manera que sembla evident que en el mateix recinte s'hi realitzaven tambéaltres activitats relacionades amb aquesta, com la pròpia manufactura de tei-xits .

Respecte a l'àmbit 6, encara que no és possible fixar-ne la funcionalita tprecisa per l'absència d'elements mobles o estructurals suficientment indica-tius, sembla lògic que de la seva connexió espacial amb l'estança dels dipòsit ses pugui inferir que es tractava d'una àrea de serveis auxiliars relacionada am bel mateix procés de tractament del lli . Hipotèticament, doncs, la llar que ocu-pa el terç nord de l'habitació podria haver servit, per exemple, per escalfa rl'aigua dels dipòsits a fi d'accelerar el procés de putrefacció de les tiges de lli obé per al tenyit en calent de les fibres, encara que de tot això no n'hi ha trace sen el registre arqueològic . També com a àrea de serveis auxiliars hem de quali -ficar de moment l'espai intern de la torre, a banda de la funció defensiva qu edevia exercir, perquè la comunicació física existent entre ella i l'àmbit dels di -pòsits fa pensar que d'una manera o d'una altra devia estar vinculada al procé stèxtil . En relació amb els grans recipients pràcticament sencers recuperats d el'enderroc de la superestructura de la torre ens inclinem a pensar, com ja h aestat argumentat, que provenien d'un pis superior, en el qual devia haver-hi u nmagatzem de líquids o àrids, si bé es fa difícil posar-ho en relació amb les ne-cessitats del procés de transformació del lli . D'altra banda, el potent estra td'enderroc dipositat sobre els nivells d'ús de la torre i de l'àmbit 7, compostquasi exclusivament per argamassa i vasos sencers i que al nostre entendre é sindicatiu del pis superior, no hi era contràriament en l'enderroc interior d el'àmbit 6, on només s'han trobat nòduls dispersos d'aquest material sense cons-tituir en absolut una capa similar a la individualitzada en els altres espais .Aquesta distribució diferencial podria suggerir que aquest darrer àmbit nomé sdisposava de planta baixa, cosa que, d'altra banda, facilitaria la sortida del sfums produïts per la combustió de la llar . Evidentment, establir la morfologi aconcreta d'aquest pis superior és una tasca complexa i per ara només pode mesbossar una aproximació a la qüestió a partir dels indicis que s'han presentat .

Són prou conegudes les referències dels textos clàssics a la qualitat i la pro -ducció de teixits de lli de la península Ibèrica, especialment de Saitabi, del svoltants d'Empúries i de Tarragona (Castro, 1983-84, 8-9 ; Domínguez, 1986) .Els testimonis arqueològics d'activitats tèxtils en general són força usuals en el spoblats ibèrics per la freqüent localització de peses de teler i fusaioles, encar aque pel que fa a la producció o la preparació del lli, els vestigis són força mé sescassos. En alguns jaciments s'han trobat restes de teles de lli o empremte ssobre recipients ceràmics o objectes metàl•lics (Castro, 1983-84), si bé no s'hanidentificat fins ara instruments o instal•lacions inequívocament destinades a ltractament d'aquesta fibra . L'excepcionalitat de les basses del Coll del Moro,

48 MÒNICA BLASCO 1 ARASANZ, NÚRIA RAFEL I FONTANAL S

sese paral . lels directes, davant l'evidència d'una notable producció de lli en l asocietat ibèrica fa suposar que habitualment 1'enrivat es feia en altres llocs ,com per exemple en corrents fluvials (Livi, xix, 2, 9 .10, per al cas dels voltant sde Tarragona), estanys o similars destinats a usos diversos, de manera que le straces d'aquest procés són molt difícils d'identificar .

D'altra banda, alguns dels dispòsits de certs jaciments ben segur que va nservir per a la mateixa finalitat, però la falta d'anàlisis específiques dels sedi-ments no ha permès certificar-ho . Inversament, no hem de descartar que le sbasses del Coll del Moro fossin utilitzades també per a altres processos, potserper a l'adob de pells, el tintat de teles o fibres o per enrivar el cànem (ca lrecordar aquí que les anàlisis dels sediments orgànics n'han identificat algun sfitòlits), l'espart o altres plantes . Sigui com sigui, el fet que el tractament del ]l ii, potser, d'altres matèries fibroses generés en el poblat de què tractem un aestructura arquitectònica específica podria ser indicatiu d'una notable tecnifi-cació i especialització d'aquella comunitat en aquestes manufactures . Això noobstant, i fins que noves investigacions no subministrin més dades pel que fa aaixò, no podem fixar les característiques i el volum de la producció a partir d ela morfologia dels dipòsits . Cal esmentar que si bé el lli ha estat fins fa poc un aplanta que sols permet una collita anual, també és cert que pot ser emmagatze-mada, amb la qual cosa les operacions d'enrivat podrien haver-se succeït du-rant tot l'any, així és que qualsevol estimació de volum de la producció est àsubjecta a una variable de freqüència totalment desconeguda . En un altre as-pecte, el fet que fins ara s'hagi excavat només una part petita del poblat, qu ecorrespon, a més, a les estructures del sistema defensiu de l'assentament, impe -deix el coneixement general de la seva organització urbanística, cosa que pot -ser podria subministrar informació sobre la magnitud de la producció o l'ú ssocial de les instal . lacions tèxtils . D'aquesta manera, potser la generalització d etallers en altres unitats del poblat o la seva vinculació o autonomia respect ede les estructures domèstiques o d'altra índole serveixin per inferir, entre d'al-tres qüestions, la destinació de la producció, fos el comerç extern o 1'autoabas -timent, o també per a una aproximació a la forma de control, comunitària oparticular, que es podria haver exercit sobre aquestes instal . lacions .

El . TALLER TÈXTII, DEI . COLL DEL MORO DE GANDESA (TERRA ALTA)

49

BIBLIOGRAFI A

AGUSTÍ, V. (1993) . Coll del Moro de Gandesa-poblat, 1992 : Estudi de les resteshumanes infantils de la UE 375 . [Informe inèdit . ]

ALONSO, N . ; JUAN, J . (en premsa) . «Fibras de lino en las piletas del poblad oibérico del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta)» . A : RAFEL, N . ; BLASCO ,M . ; SALES, J . (en premsa) .

BELARTE . M.C . [et al.] (1991) . «El yacimiento del barranco de Gàfols (Gines-tar, Ribera d'Ebre) : un modelo protohistórico de colonización agrícola» .Boletín de la Real Sociedad Arqueológica Tarraconense, època V, 13, p . 55 -67 .

BELTRÁN LLORIS, M . (1976) . Arqueología e historia de las ciudades antiguas de lCabezo de Alcalá de Azaila (T2ruel) . Saragossa .

BFRGES, M . ; FERRER, M. (1976) . «La torre ibérica del Coll del Moro de Gande-sa» . Noticiario Arqueológico Hispánico . Prehistoria . Madrid, 5, p . 393-398 .

CASTRO . Z. (1983-84) . «Notas sobre la problemática del tejido en la penínsul aIbérica» . Kalathos [Terol], núm. 3-4, p . 95-111 .

CONDE, M.J . (1992) . «Una producció ceràmica característica del món ibèri ctardà : el kalathos "barret de copa"» . Fonaments [Barcelona], núm . 8, p . 117 -169 .

CVH . LÍBIA; BALLESTER, 1 . [et al .] Cerámica del Cerro de San Miguel . Líria .Madrid : CSIC-SIP, 1954 .

Du Sus, M .L . ; PI:REZ, J .A . (1984) . «Cabezo de la Bovina (Vinaceite, Teruel) .Elementos de cultura material y economía» . Kalathos [Terol], núm. 3-4 ,p . 259-285 .

DOMÍNGUEZ, A .J . (1986) . «La función económica de la ciudad griega de Empo-rion» . VI Col . loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà: Puigcerdà1984. Puigcerdà : 1986, p . 193-202 .

JUNVENT, E . ; ALASTUEY, A . (1991) . «La vaixella ilergeta de vernís roig» . Revis-ta d'Arqueologia de Ponent [Lleida], núm. 1, p. 9-50 .

LABFRNIA, C . (1993) . Informe analític de diverses mostres del Coll del Moro .Laboratori del Consorci Lleidatà de Control . Col . legi d'Aparelladors, De-marcació de Lleida . [Informe inèdit . ]

MATA, C . (1991) . Los Villares, Trabajos Varios, S.LP., 88, València .MOREI ., J .P . (1969) . «L'atelier des petites estampilles» . Mélanges d'Archéolo-

gie et d'Histoire, vol . LXXXI . París : Ecole Française de Rome, 1969, p . 59-117 .

MOREL, J .P . (1978) . «A propos des céramiques campaniennes de France etd'Espagne» . Archéologie en Languedoc, 1, 149-178.

MOREI ., J .P . (1980) . «La céramique campanienne : acquis et problèmes» . Céra-miques hellénistiques et romaines . Besançon, 85-122 .

PARIS, P. ; BARDAVIU, V . (1926) . «Fouilles dans la region d'Alcañiz» . Boletin d ela Bihliothèque de !'École des Hautes Études Hispaniques, vol. 9, 1 [París ](1926) .

RAFEL, N . ; BLASCO, M. (1991) . «El recinte fortificat ibèric del Coll del Moro de

50 MÒNICA BLASCO 1 ARASANZ, NÚRIA RAFEL I FONTANAL S

Gandesa» . Fortificacions. La problemàtica de l'ibèric ple (segles tv-ni aC) .Manresa, 1991, p . 293-301 .

RAFEL, N . ; BLASCO, M. (1994) . El Coll del Moro, un recinte ibèric fortificat.Campanyes 1982-83 . Barcelona : Departament de Cultura, Generalitat d eCatalunya, 1994 . (Memòries d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya ;8 . )

RAFEL, N . ; BLASCO, M . ; SALES, J . «Un taller ibérico de tratamiento de lino e nel Coll del Moro de Gandesa (Tarragona)» . Trabajos de Prehistoria. Madrid .[En premsa . ]

RAFEL, N . ; PUIG, F. (1983) . «Contribución al estudio de la arquitectura defensi -va ibérica : El Coll del Moro de Gandesa» . Actas del XVII Congreso Nacio-nal de Arqueología (Logroño, 1983) . Saragossa : 1983, p . 603-610 .

SALES, J . Els pondera del poblat del Coll del Moro de Gandesa . [Estudi inèdit. ]SANMARTÍ, E. (1973) . «El taller de las pequeñas estampillas en la penínsul a

Ibérica» . Ampurias [Barcelona] (1973), núm . 35, p . 135-173 .SANMARTÍ, E. (1981) . «Las cerámicas de barniz negro y su función delimitado-

ra de los horizontes ibéricos tardíos (siglos n1-i aC)» . La baja época de lacultura ibérica (Madrid, 1979) . Madrid, 1981, p . 163-179 .

VILASECA, S . [et al.] (1949) . Excavaciones del plan nacional en el Castellet deBañolas de Tivisa (Tarragona) . (Informes y Memorias de la Comisaría Ge-neral de Excavaciones Arqueológicas ; 20.)

La reconstrucció del poblat ibèri cd'Alorda Park o de les Toixoneres(Calafell, Baix Penedès)JOSEP POU, JOAN SANMARTÍ, JOAN SANTACANA

INTRODUCCI Ó

La bibliografia que en el nostre país ha generat la tasca de reconstrucció d ejaciments arqueològics és bastant escassa . En general, s'ha parlat més de res-

tauració, entenent com a tal el procés o conjunt d'intervencions progressive sque, de manera simple o combinada, tenen per objectiu prolongar l'existènci adels béns culturals, millorant-ne fins al màxim les condicions físiques .' Actual -ment, aquestes intervencions es designen sovint amb el mot conservació, queinclou també la idea de l'acció preventiva .

En contrast amb el concepte de restauració o de conservació, reconstruccióvol dir construir de nou . El terme es refereix, doncs, a l'acció de refer element sque han caigut i s'han malmès . Cal que ens adonem que reconstruir impli-ca que coneixem com era originalment l'estructura objecte de la intervenció, ique tornem a co l . locar les parts o pedres que la componen en el seu lloc . Si n otenim la certesa absoluta de «com era» no la podem reconstruir stricto sensu;en aquest cas podem fer interpretacions, o sigui, plasmar en dibuix o en plante sles nostres hipòtesis constructives . Naturalment, també és possible materialit-zar arquitectònicament les nostres hipòtesis interpretatives : en aquest cas fe minterpretacions arquitectòniques .

ELS ENEMICS DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC IMMOBLE

Quan, l'any 1992, es decidí dur a terme una intervenció en el poblat ibèric d eCalafell, és obvi que l'objectiu prioritari era la restauració en el sentit de con-

servar el poblat? Amb tot, la conservació de les restes físiques d'un jacimen t

1. Aquesta definició és la que en dóna la Gran Enciclopèdia Catalana, la edició . 1978 .2. Les tasques de consolidació del poblat han estat dirigides per Pilar Carrasco .

52

JOSEP POIv, JOAN SANMARTÍ, JOAN SANTAC'AN A

arqueològic presenta molts més problemes que els que es deriven de la lluit acontra els agents erosius i degradants . El problema més important és el qu eprovoca la manca d'ús del mateix jaciment . En efecte, quan s'acaben les tas-ques d'excavació, encara que es procedeixi a una consolidació de les restes, e llloc sol romandre abandonat, perquè no té cap funció social . Incomprensibleper a la majoria de persones, el jaciment només resulta entenedor per a u nreduït nombre de gent, que l'anirà a veure una vegada o dues en la seva vida .L'administració pública, per la seva part, veu amb pànic la proliferació de jaci-ments arqueològics, els quals, davant la manca de funcionalitat social, són fi-nalment abandonats pels organismes que n'haurien de tenir cura . Són, doncs ,la manca de funcionalitat i la pèrdua d'interès els enemics més grans que té e lpatrimoni arqueològic . Cal notar, de pas, que això també succeeix amb el patri -moni arquitectònic, encara que aquest se'n lliura més fàcilment perquè sovin tés també més espectacular, més emblemàtic o més funcional . No és casualita tque la majoria de normatives internacionals que hi ha en aquest terreny sigui niniciatives d'arquitectes : aquest és el cas de la Carta d'Atenes, de 1931 ; la Cartade Venècia, de 1964; la Carta del Restauro de Roma, de 1972, i també la Car -ta del Restauro, de 1987 . Es cert que els arqueòlegs s'han incorporat a aquest sdocuments, però molt sovint fan únicament la tasca de documentació prèvia ,abans de sotmetre l'edifici a la intervenció arquitectònica .

EL CAS DEL POBLAT DE CALAFELL . EL MODEL D ' EKETOR P

El poblat ibèric de Calafell està situat en un petit turó de 15 metres d'altitud ,anomenat les Toixoneres, prop del conjunt residencial Alorda Park . Es troba auns 300 metres de la línia actual de costa, i al costat de l'embocadura del Tor-rent de la Cobertera . Aquesta situació, al vell mig d'una de les zones de mé screixement urbanístic de la platja de Calafell, plantejava greus problemes per ala preservació del jaciment, especialment en el moment en què hom l'abando-nés, un cop acabats els treballs d'excavació . La conservació de les restes ar-queològiques exhumades hauria estat molt difícil a causa, en primer lloc, de l amanca de funció social del jaciment i, en segon, de les dificultats de protecci ócontra els incontrolats i la pressió urbanitzadora que s'exerceix damunt del sterrenys de la primera línia de costa .

Per totes aquestes raons, després de deu anys d'excavació arqueològica de ljaciment` es va decidir emprendre una interpretació arquitectònica del conjun tdescobert . La primera fase va consistir a fer treballs de conservació, consoli -

3 . Atès que el propòsit d'aquest article no és fer conèixer els resultats de les excavacions ,ens remetem a la bibliografia publicada i, especialment, a SANMARTÍ . J . : SANTACANA, J . «Elpoblat ibèric d'Alorda Park (Calafell, Baix Penedès)» . Excavacions arqueològiques, núm . 11 .Barcelona : Generalitat de Catalunya . 1992 Pou . J . : SANMARTÍ, J . ; i SANTACANA, J . «El pobla -ment ibèric a la Cessetània« . Laietúnia, 8. Acres del seminari sobre el poblament ibèric a Ca-talunya . Mataró : Museu Comarcal del Maresme . 1993 .

LA RECONSTRUCCIÓ DEL POBLAT IBÈRIC D ' ALORDA PARK O DE LES TOIXONERES . . .

Fig. 1 . Planta general del poblar .

dant els murs, de manteniment del conjunt, de desherbatge i tractaments pun-tuals de recobriments amb terra i graves d'aquells sediments arqueològics queencara no havien estat excavats .

La segona fase consistí en l'elaboració d'un projecte d'intervenció que es v ainspirar en el jaciment d'Eketorp, a l'illa d'Oland, a Suècia .' Aquest establi-ment pertany a la segona edat del ferro escandinava i té una segona ocupaci ódurant el període medieval . De fet, és un dels nombrosos fortins d'aquest aèpoca que hi ha a l'esmentada illa sueca . El jaciment d'Eketorp havia sofert u nprocés d'excavació en extensió durant tota una dècada (1964-1974), i en el s

4 . El projecte inicial va ser encarregat a Pilar Carrasco i Josep Pou, que van vetllar pe rl'execució durant la campanya de 1993 . L'any 1994 la direcció de les tasques l'ha continua tJosep Pou .

53

54

JOSEP POU, JOAN SANMARTÍ, JOAN SANTACAN A

darrers anys es va plantejar el problema de la conservació i la possibilitat de l aseva reconstrucció .

L'illa d'Oland és una de les més turístiques del Bàltic, i el fortí d'Eketorp e strobava en unes condicions semblants a les de l'establiment ibèric de Calafell ,encara que sense la pressió urbanística que tenen les nostres costes . Al final de l1972, un equip de treball designat per Roland Palsson, aleshores conservado ren cap de les Antiguitats Nacionals, i que comptava amb la col . laboració deMarten Stenberger, va elaborar un informe sobre les mesures que caldria pren-dre per a la seva conservació, i va proposar que el fortí fos reconstruït, re -tornant-li l'aspecte original . Així, es va fer un pla de treball que preveia l areconstrucció de la meitat del fortí de l'edat del ferro, mentre que l'altra meita ts'havia de refer segons el model que hi havia en l'època medieval . Des de l'an y1977, l'Oficina Central de les Antiguitats de Suècia va dotar el conjunt de crè-dits especials per començar les obres .

El jaciment calafellenc té moltes semblances amb el d'Eketorp . En primerlloc, és també un autèntic fortí, dotat d'una potent fortificació que protegia u npetit conjunt de cases que es desenvolupà en tres fases constructives principal sdes del segle vi fins al segle I aC: l'etapa fundacional (segles vi-v aC), de la qua lqueden molt poques restes visibles ; l'etapa de ple desenvolupament del nucl i(segles Iv-IU aC) i una ocupació efímera durant l'època romana (segles u-I aC) .En segon lloc, una altra característica comuna amb Eketorp és que el jacimen tde Calafell és l'únic dels molts establiments ibèrics de la zona que està en gra npart excavat . Finalment, cal dir també que està situat en una àrea de caracterís-tiques sòcio-ambientals molt semblants a les que tenia el fortí de Suècia .

EL PROJECTE DE RECONSTRUCCIÓ . LA FILOSOFIA D ' INTERVENCI Ó

Malgrat que aquest tipus d'intervencions són molt freqüents a l'Europa Occi-dental, on les reconstruccions i les interpretacions arquitectòniques dels jaci-ments tenen una llarga tradició,s a Catalunya i, en general, a la península Ibèri-ca no n'hi ha pràcticament cap experiència . Per aquesta raó, creiem que ésnecessari exposar breument els elements teòrics en què es pot fonamentar l aintervenció en el jaciment de Calafell, atès que hi ha moltes diferències entre

5 . El país europeu pioner en les reconstruccions i les interpretacions arquitectòniques d econjunts del passat és Suècia, amb conjunts com l'Skansen d'Estocolm ; a Noruega, Holanda ,Dinamarca i Finlàndia n'hi ha moltes. En tots aquests casos es tracta de grans conjunts origi-nals, que han estat traslladats i agrupats en parcs . A Alemanya, Suïssa i França predomine nles reconstruccions fetes in situ . Finalment, hi ha interpretacions arquitectòniques que copie nmodels proposats pels arqueòlegs, però que es basteixen en indrets especialment idonis : és e lcas, per exemple, de l'Archéodrome, a la Borgonya, o el parc de Thot, en la mateixa regió.Vegeu SANTACANA, J . «Arqueología y escuela ¿una difícil convivencia?» . Iber. Didáctica delas Ciencias Sociales . El patrimonio historico-artístico, núm . 2 . Graó Educación . Barcelona,1994 ; SANTACANA, J . «Reconstruccions del passat . Un recorregut per la història d'Europa iAmèrica» . L'Avenç (juny 1994) .

LA RECONSTRUCCIÓ DEL POBLAT IBÈRIC D . ALORDA PARK O DE LES TOIXONERES . . .

5 5

Fig. 2. Aspecte exterior de la reconstrucció .

procedir a la reconstrucció de cases o cabanes fetes de fusta en medis atlàntics i

la de les que són fetes amb pedra o tàpia a la Mediterrània . En efecte, en el ca sde les construccions de fusta hom n'admet i, fins i tot, n'aconsella el trasllat ,

sobretot si la zona és humida ; aquest, però, no és el cas pel que fa a les restes d epoblats ibèrics de Catalunya, on la fusta no s'ha conservat gairebé mai i el qu een queda són les fonamentacions, fetes amb pedres i fang .

En el projecte de Calafell es parteix dels principis següents :

a) Tot procés de restauració requereix un estudi previ, tan exhaustiu co msigui possible, de les causes i dels processos de la degradació dels ma-terials .

h) D'altra banda, cal partir de l'estudi arqueològic com a element impres-cindible . L'arqueologia ha de subministrar les pautes de la intervenci ó

arquitectònica.

56 JOSFP POU, JOAN SANMARTÍ, JOAN SANTACAN A

c) En tercer lloc, la salvaguarda de les restes arqueològiques ha de ser l'ob-jectiu prioritari de tota intervenció sobre el jaciment . És per això que e nla restauració i en la conservació cal emprar materials menys durs o méssolubles que els originals i, en tot cas, han de quedar clarament diferen-ciades les zones originals de les reconstruïdes . Això no cal interpretar-ho en el sentit literal, és a dir, que els materials siguin necessàriamentdiferents, però sí en el sentit que haurien de ser clarament diferencia-bles . En cap cas no és admissible la falsificació .

d) També creiem que cal respectar totes les fases i els indicis de la cultura ;no hi ha èpoques brillants per ressaltar ni decadents per amagar . Larestauració no és un procés de selecció del que és vàlid i del que no h oés .

e) Finalment, en tota intervenció la conservació ha de tenir prioritat sobr ela restauració i sobre la interpretació .

Seguint aquestes pautes, la nostra intervenció està sempre precedida d el'excavació arqueològica total o parcial dels sediments . Això vol dir que, en l amesura que la tècnica arqueològica ho permet, la documentació és exhaustiva .

D'altra banda, els materials emprats han de ser sempre els mateixos que e sfan servir en el període ibèric de referència, és a dir, la terra premsada, la pedr aamb fang o el morter de calç tou . Tot altre material en queda exclòs .

La diferenciació entre les zones originals i les reconstruïdes o interpretade squeden clarament marcades no sols en els treballs i les publicacions científi-ques, sinó que es materialitzen mitjançant una cinta diferenciadora de colo rroig, visible i localitzable en tot moment i que permetria la reversibilitat de lprocés, és a dir, desmuntar la reconstrucció i tornar a deixar les restes tal co meren originalment .

Pel que fa a la preservació de les restes arqueològiques, la millor conserva -ció d'un fonament és que tingui paret al damunt ; la millor conservació d'un acasa és que tingui teulada ; el millor herbicida és deixar els espais sota cobert ,en la penombra, sense que hi entri la llum del sol . Per això, els murs recons-truïts són sempre els que més es conserven .

Finalment, en el procés de conversió en museu totes les fases del poblat ha nde ser visibles, sempre que se'n conservin restes . Per tant, la darrera fase, qu eés l'efímera ocupació romana, bastida damunt de les potents fases ibèriques, h ade ser preservada . En aquest cas, doncs, la reconstrucció del substrat ibèric n oés possible.

L ' OBJECTIU DE LA INTERPRETACIÓ ARQUITE('TÒNICA DEI. JACIMEN T

Com ja hem fet notar, l'objectiu prioritari és la conservació de les restes . Ambtot, aquesta conservació únicament és possible si el jaciment adquireix funcio-nalitat. Es lògic pensar que la primera funcionalitat que té un jaciment que e sreconstrueix és comprovar experimentalment les mateixes hipòtesis intepreta-

LA RECONSTRUCCIÓ DEL POBLAT IBÈRIC D ' ALORDA PARK O DE LES TOIXONI RI.S . . .

5 7

Fig. 3 . Aspecte d'una cara/va després de la reconstrucció de 1994 .

tives . En aquest sentit, la reconstrucció es mou en l'àmbit teòrico-pràctic d el'arqueologia experimental . Així, el projecte inclou elements com els material sde les cobertes, la utilització de terra premsada amb masses a fi d'aixecar le sparets, la circulació i recollida de les aigües superficials, la sortida de fum i e ltiratge dels focs, etc .

Per tant, la primera de les funcions és poder experimentar les hipòtesis ar-queològiques .

La segona funció és clarament didàctica, i emprem el mot en el sentit mé sampli, o sigui, fer comprensible el conjunt de ruïnes . El poblat reconstruït per -met conceptualitzar els espais d'una manera clara per a tothom ; el visitant,sigui adult o sigui infant, s'adona de com era un establiment protohistòric aCatalunya . Es ben clar que aquesta funció didàctica fa que la reconstrucci ósigui extraordinàriament útil a les escoles .

La tercera funció que adquireixen les restes és donar elements d'oci al tu-

58 JOSEP POU, JOAN SANMARTÍ, JOAN SANTACAN A

risme cultural, amb la qual cosa el jaciment recupera aquella funció social queels arqueòlegs mai no hauríem de perdre de vista : que els diners públics rever-teixin en forma de benefici cultural a qui, en definitiva, els paga .

LES ACTUACIONS ARQUITECTÒNIQUES DAMUNT DEL JACIMEN T

Els sectors reconstruïts

El projecte de reconstrucció preveu l'aixecament de cases de dos sectors de lpoblat : el sector SW (recintes A . C, O, D . F, K, G . S, L i AZ) i el sector N . am bla muralla (recintes AF, Y, Z, AA, AC, AB, BO, BS, BR, Al, AH, BP, BO ,AG, BM i BN) . Aquests dos sectors proporcionen suficient informació co mper fer hipòtesis raonables i sostenibles d'interpretació arquitectònica . Pel qu efa al sector NW, en canvi, tot i que té una gran riquesa estratigràfica i arqueolò -gica, encara no és possible fer-ne hipòtesis ben fonamentades, ja que no hanfinalitzat els treballs d'excavació . Per tant, la reconstrucció d'aquest secto rhaurà d'esperar l'excavació total dels recintes corresponents (AN, AO . AQ .AR. AE, AR', AT, AS i AU) .

El sector central del poblat ha estat trobat en un estat de destrucció tal qu enomés podem saber l'aspecte dels espais viaris . Per tant, s'ha de mantenir am buns murs consolidats i aixecats al nivell dels sòcols de pedra . En desconeixe mla resta (recintes AW, CD, H, CF, BJ, BI, V i AD) .

Finalment, el sector SE és el que va sofrir una ocupació romana posterior al'abandonament del poblat ibèric . Per això, cal mantenir el criteri d'evidencia rla naturalesa d'una excavació arqueològica i el mètode de treball utilitzat . Pertant, caldrà consolidar l'estratigrafia del sector, amb una visió clara de la su-perposició de murs . L'aixecament de la casa romana és tècnicament possible ,però no s'ha plantejat en aquest projecte .

Durant l'exercici de 1993 la reconstrucció s'ha desenvolupat en dos fronts :d'una banda, l'aixecament d'una illa de cases del sector sud-oest del poblat, i ,de l'altra, la reconstrucció del sector nord de muralles i torres .

En el primer dels sectors esmentats s'han pogut aixecar totalment els recin-tes C-D-O . que constitueixen una casa, els recintes F-G, que en formaven un aaltra, juntament amb un pati al darrere (recinte J) i el petit recinte K, que er aun habitatge .

Els alçats del murs . Sòcols, tàpia i toves

Pel que fa als alçats dels murs de les cases d'aquest sector, cal dir que els sòcol ss'han aixecat amb pedra, i la seva alçària oscil . la entre 50 i 150 centímetres .Aquests sòcols s'han bastit tenint present la màxima alçària conservada . Da -munt aquests murs petris, lligats amb morter de fang i un petit component d ecalç, s'aixecaren les parets amb el sistema de tapiades . Aquestes s'han fet mit-

LA RECONSTRUCCIÓ DEL POBLAT IBÈRIC D 'ALORDA PARK O DE LES TOIXONERES . . .

5 9

jançant un encofrat, les mides del qual són de 160 per 80 centímetres, equiva-lents dels quatre per dos colzes, o sigui, vuit per dos pams . L'amplada de l'en-cofrat ve donada, lògicament, per l'amplada del sòcol original . Els component sde la barreja amb què es construïa la tàpia eren terra i calç-pols, amb una petit aquantitat d'aigua; la proporció de calç és d'un 20 a un 25 per cent . Aquest abarreja era introduïda progressivament dins l'encofrat de fusta, i piconada am bmasses també de fusta . El piconament s'ha de fer primerament als costats d eI'encofrat i després al mig . El temps necessari per omplir un caixó d'encofra toscil . la entre tres i quatre hores . Aquest sistema dóna uns murs extraordinària -ment resistents . D'aquesta manera de construir murs, se'n va fer ressò l'histo-riador llatí Plini (XXXIV, 48, 169) quan es preguntà si a la península Ibèrica no

,[ . . .j es construeixen omplint un motlle fet amb dues fustes, una a cada costat ;aquestes parets duren segles sense que les afectin les pluges, els vents ni el foc, iarriben a ser més fortes que qualsevol classe de morter?» 6

Al poblat de Calafell s'ha experimentat un altre sistema de fer murs, qu etambé havia estat documentat en el procés d'excavació : es tracta de les paret sde toves . Les mides d'aquestes ens vénen donades per la mateixa excavació ,encara que no sembla que s'utilitzés un únic model, i, lògicament, eren fete sd'acord amb l'amplada del sòcol . Les mides emprades són 48 x 24 x 10 centí-metres . Aquestes mides estan adaptades a parets d'un gruix de 48 a 50 centíme -tres . Per fer toves s'emprava la mateixa terra que la de la tàpia, barrejada, e naquest cas, amb palla i amb aigua . El resultat d'aquesta barreja s'ha d'introdui rdins de motlles de fusta, que donen la forma i les dimensions finals de cad atova .

Els sostres i les cobertes

La situació de les cases en la xarxa viària va orientar els pendents dels teulats ,que havien de lliurar les aigües vers els reguerots de desguàs dels carrers, docu -mentats en l'excavació del sector . Hi havia dues possibilitats : fer la cobert aplana, seguint els models de l'arquitectura púnica i la popular nord-africana ieivissenca, o bé fer cobertes amb pendents, segons l'arquitectura popular i tra-dicional del Penedès . Les dues hipòtesis són igualment versemblants, però e naquest sector ens vam decantar per la segona. Els motius de la decisió eren el ssegüents: en primer lloc, perquè semblava que els desguassos dels carrers ha-vien pogut recollir el sobrant d'aigua dels teulats i, en segon lloc, el creixemen torgànic de l'illa de cases es va fer seguint un procés que és el lògic de les case samb cobertes inclinades .

Les cobertes estan sostingudes per embigats fets amb troncs de pi, la llarga -da màxima dels quals és de 4 a 4,5 metres . Entre biga i biga, i per tal de fixar-le sa les parets, s'utilitzaren pedres unides amb morter de calç .

6 . Vegeu aquest fragment a Fontes Hispaniae Antiquae, 7 . Barcelona, 1987, p . 175 . Latraducció del llatí és de Virgilio Bejarano .

60 JOSA' POU, JOAN SANMARTÍ, JOAN SANTACAN A

Per decidir el pendent de les teulades es prengué com a model l'habitual d el'arquitectura mediterrània, que és de 23 a 30 per cent, inclinació mínima pe rfer escórrer l'aigua de pluja en un sistema de cobertes que no emprava le steules . No tenim informació segura respecte a com es feien els tramats del sentrebigats . Nosaltres hem emprat l'encanyissat, agafant la solució més nor-mal, atesa l'abundància de canyes del torrent pròxim i de les àrees d'aigua -molls . D'altra banda, l'arquitectura tradicional al Penedès ha emprat les canye sper fer les cobertes fins gairebé a mitjan aquest segle . Naturalment, no man-quen informacions de tipus estrictament arqueològic que parlen de coberte sfetes amb encanyissats .

Les canyes van lligades amb cordills, i al damunt del canyís s'ha de posa runa barreja de fang . En aquest cas, la informació que tenim és molt més escass ai, a més, en la nostra arquitectura tradicional no s'utilitzen cobertes sense teu -les, a excepció de les «barraques de pagès», fetes amb falsa cúpula de pedre sseques . Les tradicions més pròximes són les d'Andalusia, el nord d'Àfrica iEivissa . En els dos primers casos, s'utilitza el fang amb emblanquinat de calç ;en el tercer, es tracta d'argila i palla . Hem experimentat els dos tipus, i sembl aque el sistema eivissenc és el més adequat .

Cal afegir que entre els elements de sosteniment de cobertes hi havia lacolumna de fusta, amb base troncocònica de pedra . Ordinàriament requeriri aun capitell, que, en el nostre cas, tal vegada era de fusta, ja que no s'ha lo-calitzat cap element esculpit o tallat de pedra .

Obertures, portes i finestres

Pel que fa a les obertures, o sigui, portes, finestres, desguassos d'aigües i xeme -neies, només tenim indicis arqueològics clars en el cas de les portes . D'aques-tes, en sabem les amplades i el llindar inferior . No en coneixem les alçàries .Hem aplicat aquí un criteri de mínims que és el d'1,60 metres d'alçària . E ldintell de les portes s'ha fet amb troncs d'alzina .

Respecte a les finestres, no en sabem res, com tampoc no tenim informaci óen relació amb obertures al teulat per a la sortida de fums . Hem deixat petitsfinestrons en alguns habitatges per tal de poder veure des del carrer l'interio rde les cases, amb la finalitat de facilitar la visita al jaciment en el cas d'estance stancades .

La sortida de fum presenta més problemes : és evident que, si hi havia llar sde foc amb flames, era necessari fer obertures a teulat, donat que, d'altra ban -da, no hi havia cap dificultat per fer-ho . Amb tot, hi ha raons per creure qu emoltes de les llars de foc actuaven com a brasers, i no com a focs . En aquest cas ,el foc es devia encendre a fora, i hom devia traslladar les brases roents a l'inte-rior, tot mantenint el caliu amb carbonet vegetal . Aquest sistema no requerei xxemeneia, i té l'avantatge de fer fora els insectes, les mosques i els mosquits ,tan abundants en les regions de pantans i aiguamolls . Nosaltres hem deixa tobertures en la majoria de les estances on hi havia llar de foc, però la compro-

LA RECONSTRUCCIÓ DEL POBLAT IBÈRIC D ' ALORDA PARK O DF LES TOIXONERES . . .

6 1

vació experimental no sembla que sigui del tot satisfactòria . Tot i amb això, ca lpensar que la vida domèstica amb fum era una situació ben habitual i que ta lvegada no en feien un problema .

Les muralles : alçat i ampi t

Les muralles s'han aixecat emprant un doble parament de pedra, d'uns 50 cen-tímetres d'amplada cadascun, i amb farciment intern de rovina i terra . Lesconstruccions originals havien tingut morter de fang, encara que en molt poc aquantitat ; nosaltres hem introduït un baix percentatge de calç per tal de refor-çar el lligam de les pedres . Com que el sistema defensiu té una evolució com-plexa . aquestes fases s'han respectat en la reconstrucció . Els murs s'han aixeca tfins a una alçària de quatre metres, tot salvant els desnivells amb un sistema d emurs de diferents alçàries coronats amb un pas de ronda esglaonat . Aques tsistema té en compte els diferents nivells dels sòls de la darrera ocupació del srecintes interiors . D'aquesta manera garantim que l'alçària reconstruïda cor -respon a uns mínims demostrables . Cal creure, però, que aquests murs ere nmés alts i, probablement, la part sobrealçada era feta amb el sistema de tàpia .Aquest extrem no és demostrable, però és molt versemblant almenys en el ca sde les torres, l'alçària de les quals podria haver doblat la que s'ha assolit en l areconstrucció .

Falta plantejar, finalment, l'existència de merlets o d'ampits . No n'hi haevidències arqueològiques en cap sentit i, per bé que no és agosarat pensar e nmerlets, nosaltres hi hem col•locat el que és més senzill : un ampit lleuger .

CONSIDERACIONS AL VOLTANT DE LES RECONSTRUC'C'IONS DEL SECTOR NOR D

Del sector nord s'han reconstruït els recintes AG-BM-BO, que constitueixe nuna unitat habitacional ; el petit recinte annex BN i el pati de recollida d'aigüe s

AW. Els recintes AI-AH-BQ-AC-AB formen una segona unitat, amb dos pe-tits recintes annexos, BR i BS .

En aquest sector hom no pretén fer una reconstrucció de caràcter experi-mental, sinó el que en podríem dir una restitució volumètrica a fi de pode rcopsar l'espai edificat del poblat . És possible que aquests recintes tinguessi nmés d'un pis, però això no ho podem saber amb certesa ; el que sí sabem és quela part baixa era feta amb murs de pedra sense tàpia . que en algun cas s'hanconservat fins a una alçària d'1,80 metres .

Donat que es podria tractar d'un barri amb cases de dos pisos adossades ala muralla, si els teulats haguessin estat inclinats amb pendents mínims de l25 % . l'alçària de la muralla hauria estat molt més alta . Per aquest motiu ,creiem que es devia tractar de terrats més o menys plans, la qual cosa devi afacilitar també el moviment dels homes damunt del pas de ronda .

62 JOSEP POU, JOAN SANMARTÍ, JOAN SANTACAN A

Les cases reconstruïdes són de grans dimensions, amb múltiples estances .En la primera de les cases esmentades la presència d'estructures més antigues ,de la primera fase constructiva de l'assentament, obliga a modificar el criteri d ereconstrucció, i hom ha optat per deixar vistes les dues fases, tot i que això po tdificultar-ne la comprensió .

Finalment, cal dir que, tenint en compte que en aquest sector no es fa un areconstrucció experimental, els teulats s'impermeabilitzaran per tal d'evitar le sfiltracions de les aigües de pluja .

CONSIDERACIONS FINAL S

Creiem oportú fer unes darreres consideracions . Cal dir primerament que, e nels sectors que no es poden reconstruir, el projecte preveu aixecar els murs qu edelimiten els carrers i les vies de pas fins a una alçària pròxima a la línia visua ldels visitants . El motiu és poder contribuir a donar una sensació més real d ecarrerons encaixonats . Igualment, el projecte preveu fer rèpliques amb fibra d epoliester dels principals objectes i instruments descoberts en el decurs de l'ex-cavació per col . locar-los in situ, amb la finalitat d'ambientar els elements mo-bles de la cultura ibèrica . Altres elements, com els paviments, les llars de foc ,les portes i rèpliques dels molins de gra, seran col . locats també en l'emplaça -ment original . D'aquesta manera, esperem que el conjunt ibèric de Calafel ladquirirà un aspecte que permetrà desenvolupar tothom actituds empàtique senvers el passat protohistòric de Catalunya .

L'establiment iberoromà del Cam pde les Lloses (Tona, Osona )MONTSERRAT DURAN 1 CAIXAL, M . DOLORS MOLES 1 FONT ,IMMA MESTRES 1 SANTACREU, JOSEP PUJADES 1 CAVALLERI A

El 1991 es presentà, a l'Ajuntament de Tona, un projecte d'urbanització de l azona coneguda com el Camp de les Lloses. El Servei d'Arqueologia ordenà l aprospecció arqueològica a Walter Cruells i Xavier Clop' : amb la finalitat d evalorar possibles nivells arqueològics i la seva naturalesa i avaluar l'extensió ila importància del jaciment . En aquesta intervenció es documentà una estrati-grafia dels segles n-1 aC al bronze final .

La Direcció General del Patrimoni Cultural va incoar, amb data de 8 d ejuny de 1992, expedient de declaració de zona arqueològica a favor del Cam pde les Lloses (DOGC núm . 1620, 17 juliol 1992) . Arran d'aquesta incoació e sva fer una campanya d'excavació arqueològica entre el maig i el juliol de 1994 ,en el marc d'un conveni de col . laboració entre el Departamet de Cultura, l'A -juntament de Tona i la Universitat de Barcelona .

Notícies històriques

El 1915, prop del Camp de les Lloses, es localitzà una estela fragmentada ,de pedra rosada del Montseny, datada en època ibèrica, sense precisió ; es con -serva el Museu Episcopal de Vic . El 1944, un desplaçament de terres a caus ad'una tempesta posà al descobert unes restes arqueològiques . S'hi documenta -ren dos nivells : a) nivell d'ocupació, amb estructures ibèriques ; b) restes d'in-humacions, amb coberta de lloses, datades als segles v1i-v1 aC. Els anys 1960 i1972, l'erudit local, el senyor Felip Vall, confirmà aquesta estratigrafia en e ldecurs d'unes intervencions . Tot aquest material fou revisat, posteriorment ,pel doctor Maluquer . '

1. Equip d'investigació: planimetria i estudi de ferros, Ramon Álvarez ; anàlisis carpològi-ques, Carme Cubero ; restauració, Carme Goula ; anàlisi de paleofauna, Jordi Martí ; informà-tica, Montserrat Parera ; anàlisis antracològiques, Maite Ros .

2. CLQP, X . ; CRUELLS, W . (1992) .3. MALUQUER, J . (1982) .

64

M . DURAN 1 CAIXAL, M. D . MOLES 1 FONT, 1 . MESTRES 1 SANTACREU, J . PUJADES

Metodologia

A partir de la prospecció de Cruells i Clop es delimitaren dos espais de 15 0metres quadrats cadascun. Paral . lelament, es realitzaren set rases destinades adelimitar perimetralment el jaciment i, alhora, a revisar l'estratigrafia docu-mentada anteriorment .

ESTRUCTURE S

Arquitectònicament, totes les estructures documentades presenten una tram aquadricular estructurada a partir de dos eixos, perpendiculars entre si i orien-tats de nord a sud i d'est a oest .

El conjunt de les estructures edilícies presenta una uniformitat constructi-va. La part inferior dels murs és feta de pedra irregular, en sec . A partir d e120-130 centímetres d'alçària, la resta dels murs és de tovot, encofrats de fang ,barrejat amb pedretes i fibres vegetals . La coberta devia ser de bigues de fusta ipalla .

En la campanya de 1993 s'ha excavat un d'aquests espais : es tracta d'unazona d'uns 150 metres quadrats amb quatre divisions internes destinades a fun -cions diverses (àmbits 1, 2, 3, 4) .

A partir de la documentació arqueològica, cal pensar en una funcionalita tdiferent d'aquests espais, per ara difícil de definir mentre no es pugui estudiartota l'àrea circumdant a aquests àmbits excavats . Malgra tot, l'àmbit 3 present auns trets prou específics tant pel que fa als elements arquitectònics com pel qu efa als materials arqueològics, que ens han permès relacionar-lo amb un tallerartesanal destinat a la fosa de metalls .

MATERIAL CERÀMIC . PRODUCCIONS D ' IMPORTACI Ó

Campanianes

Pel que fa a les importacions, destaquen les campanianes tant del tipus A comdel B, dominant, però, la campaniana A sobre la B . Dins la campaniana Adocumentem les formes Lamb . 6, Lamb. 36 i Lamb . 25 . Del tipus B, les formesmés freqüents són Lamb. 1, Lamb . 9, Lamb . 5 i Lamb . 10 .

Parets fines

Un altre grup ceràmic d'importació àmpliament representat és la ceràmica d eparets fines . N'hem pogut distingir produccions itàliques i produccions proce-dents de tallers locals . Se n'ha diferenciat un possible centre de producció aEmpúries, el mateix que fabrica ceràmica grisa de la costa i els kalathoi pintat sque es devien comercialitzar juntament amb aquestes de parets fines .

L ' ESTABLIMENT IBEROROMÀ DEL CAMP DE LES LLOSES TONA, OSONA

Fig . 1 . Planta dels àmbits excavats l'any 1993 (Camp B) .

Les formes documentades són la Mayet II i la variant Mayet IIA . Es tractadel tipus més representatiu de les produccions republicanes tardanes i consti-tueix el primer exponent d'aquesta classe de ceràmiques .

Les produccions itàliques presenten una pasta d'escassa qualitat amb des -greixant molt visible i una cuita tant oxidant com reductora . Les produccion slocals s'identifiquen per la bona factura que tenen, les pastes són depurades, e ldesgreixant gairebé inexistent i les superfícies llises .

Aquests grups ceràmics apareixen bàsicament representats en l'àmbit 1, icuriosament estan associats a la closca d'ou .

65

66

M . DURAN 1 CAIXAL, M . D . MOLES 1 FONT, I . MESTRES 1 SANTACREU, J . PUJADE S

Àmfores

Un altre grup ceràmic d'importació són les àmfores itàliques, de les quals s'h adocumentat la forma Dressel 1, amb una cronologia aproximada del 180 al 10 0aC. A partir dels materials d'importació hem establert una cronologia d'ocupa-ció de les estructures excavades de la segona meitat del segle 11 aC .

PRODUCCIONS INDÍGENE S

Ceràmica grisa emporitana

Dins de la producció de ceràmica grisa emporitana hem distingit tres grups :1) Imitacions de formes de vernís negre . D'aquestes, la Lamb . 27 és la mé s

reproduïda . Menys freqüents són les imitacions de bols i pàteres . Hi ha unexemplar de guttus.

2) Imitacions de ceràmica de parets fines . Aquesta producció es detecta apartir del darrer quart del segle u aC, i es generalitza durant la primera meita tdel segle 1 aC. Es reprodueixen sobretot les formes Mayet II i HA.

3) Produccions pròpies . La forma més característica és la gerreta bitronco-cònica juntament amb la gerreta de cos globular, aquesta darrera menys repre-sentada .

L'esplendor d'aquests tallers emporitans se situa en el segle 11 aC i els do sprimers terços del segle 1 aC. Al Camp de les Lloses, la ceràmica grisa empori -tana apareix associada tant a la ceràmica campaniana com a la de parets fines .

Ceràmica grisa i oxidada ibèrica

La ceràmica grisa i oxidada ibèrica, l'hem agrupada basant-nos en la seva pos-sible funció, segons les pautes establertes per García i Rosselló .'

1) Vaixella de taula : és el grup ceràmic de tipologia més reduïda . Les for-mes més freqüents són les pàteres, les imitacions de les campanianes de la for-ma Lamb. 5/7, bols, imitació de la forma Lamb . 27, petits bols i gerres de vor aexvasada .

2) Peces de taula i transport : bàsicament representades per vasos i gerre sde mida mitjana . Dins les ceràmiques oxidades tenim els recipients anomenat skalathoi, recipients de cos hemisfèric i boca de gran diàmetre, entre els quals e sdiferencien clarament els de cos globular i llavi replegat .

Un altre tipus són els grans recipients amb vora de secció de coll de cigne.Segons Sanmartí,s aquesta forma, que es compta entre les més antigues de l aceràmica ibèrica, perdura en el Penedès fins al final del segle 11i aC i possible -

4. GARCÍA ROSELLÓ, J . (1992) .5. SANMARTÍ, J . (1992) .

L' ESTABLIMENT IBEROROMÀ DEL CAMP DE LES LLOSES (TONA, OSONA

67

ment part del n aC, però no se'n documenta cap exemplar en els nivells de l asegona meitat d'aquest segle .

3) Peces de cuina : cap a mitjan segle 11 aC es fabriquen recipients ceràmicsdestinats a anar directament sobre el foc, funció que fins aleshores havia es -tat destinada a les ceràmiques fetes a mà . Una forma molt representativa ésl'olla de coll escanyat juntament amb olletes, tapadores i morters .

Cerámica ibèrica pintada

La quantitat de fragments conservats de ceràmica ibèrica pintada és molt baix asi la posem en relació amb els altres tipus ceràmics ibèrics . Aquest fet ha d erelacionar-se amb la no conservació de la pintura . Com a conseqüència, un abona part d'aquest tipus ceràmic s'ha classificat simplement com a oxidada, obé com a pasta de sandvitx ; aquesta observació queda ratificada per la presèn-cia de nombroses vores de kalathoi entre els tipus esmentats .

En un marc ampli i amb la corresponent precaució atesa la reduïda dimen-sió de la majoria dels fragments, la ceràmica ibèrica pintada documentada s'in-clou entre les produccions emporitanes . Cal assenyalar la presència de kalathoidecorats en la vora pel motiu de «dents de llop» i per nanses aplicades de dobl ebastonet i pintades, motiu i estructura que, segons Conde, 6són característics dela primera producció de kalathoi del nord-est, que se situa entre les primeresdècades del segle n aC i l'inici del darrer quart del mateix segle .

LA FOSA DE METALLS

En l'àmbit 3 s'ha documentat un taller artesanal de metalls . Dins les estructu-res localitzades d'aquest àmbit es va excavar un estrat molt potent de terr acendrosa, amb la presència abundant de carbons i taques de terra endurida ,cuita, envermellida, i d'un gran nombre de restes metàl .liques, principalmen tferro i bronze i en menor quantitat plom . D'una manera indiscriminada es lo-calitzaren objectes de ferro, restes d'escòria de ferro, objectes sencers de bron-ze, objectes fragmentats de bronze i restes de bronze fos ; tot això acompanyatde fragments de gresols .

Es devia tractar probablement d'un centre de fabricació de petits objecte sde bronze i a la vegada devia fer les funcions de forja de la comunitat . El caràc-ter de les troballes i la localització d'una estructura de canalització d'aigua, qu ees relaciona amb el procés de transformació dels metalls, devia representar u ngran avenç en el coneixement de la metal . lúrgia en època ibèrica i dels canvi sque hi comportà la presència romana .

6 . CONDE, M.J . (1992) .

68

M . DURAN 1 CAIXAL, M . D . MOLES I FONT, 1 . MESTRES 1 SANTACREU, J . PUJADES

Objectes de bronz e

Les peces localitzades —un total de 399— es poden diferenciar en dos tipus :1) peces fragmentades recollides arreu per ser refoses . 2) Peces fabricades a ltaller, segurament amb bronze resultat del reciclatge de les peces velles .Aquest bloc és quantitativament inferior a l'anterior .

1) Són peces sense cap mena de relació entre si, fruit de la recollida arbitrà-ria d'aquest material per fondre'l . Aquests objectes són de gran qualitat i pro -cedeixen de la península itàlica . La via d'arribada foren probablement les tro -pes romanes i els primers colons itàlics establerts en el país . Se'n diferencien el sgrups següents : a) objectes per a l'ornamentació personal, com braçalets, fíbu-les, anells, denes de collaret, penjolls . . . ; b) complements de mobiliari, co mcanelobres i lampadaris ; c) figuretes aplicades o bé exemptes ; d) bases o pea-nyes i plaques per folrar i decorar ; e) aplics diversos, i f) monedes fragmenta-des .

2) S'han trobat motlles i fragments de gresols destinats a la fabricació d epeces de bronze . S'han identificat accessoris decoratius, com claus petits i xin-xetes, alguns dels quals han aparegut enganxats al motlle .

Objectes de ferro

A diferència dels objectes de bronze i plom, les peces de ferro presentaven u nprocés d'oxidació avançat que sovint fan inidentificable l'objecte . S'han pogutdocumentar morfològicament i tipològicament la majoria d'objectes . Més difí-cil és determinar-ne la funció, per la manca de para l . lels . Al Camp de les Llose ses fa evident l'ampliació de l'instrumental agrícola ibèric .

Se n'ha establert una classificació a partir de la funcionalitat, seguint l'estu -di fet per Sanahuja .'

1) Eines agrícoles : podalls, dalles, relles d'arada, rasclets, brunyidors, gani-vetes de tall manual i ganivets de doble fil .

2) Objectes relacionats amb el mobiliari domèstic : claus, ganxos, escàrpies ,tascons, volanderes, nanses de perol, frontisses, claus per obrir portes, ganivet sdomèstics, etc.

3) Objectes d'ornament personal : sivelles .4) Objectes relacionats amb el guarniment dels cavalls i dels carros .Aquest obrador de metalls devia funcionar com una mena de chatarrería,

un centre en el qual es devien concentrar les deixalles metàl.liques d'altresassentaments, per reciclar-les, transformar-les o reparar-les, i un centre de fa-bricació de petits objectes de bronze .

7 . SANAHUJA, E . (1971) .

L ' ESTABLIMENT IBEROROMÀ DEL CAMP DE LES LLOSES (TONA, OSON A

Fig . 2. Objectes de bronze localitzats a l'àmbit 3 . 1) Motllura . Revestimentd'una peanya. 2) Estirador. Cap de vedella a l'extrem. 3) Campaneta. 4) Pe uamb sandàlia. 5) Rostre de divinitat .

69

70

M . DURAN 1 CAIXAL, M . D . MOLES 1 PONT, I . MESTRES 1 SANTACREU, J . PUJADES

NUMISMÀTICA

Sorprèn la gran quantitat de monedes aparegudes, fet rar en els jaciments d'è-poca ibèrica i iberoromana . Destaca el fet que, d'un total de trenta-dues mone-des, trenta provenen d'una superfície excavada no superior als 150 metres qua-drats . Les monedes identificades -23 sobre un total de 29 aparegudes e ncontext estratigràfic— es classifiquen, segons la seca, en quatre grups : a) ausetà(Ausesken, Eusti, Ore) ; b) centre-català (lltirkesken, Laiesken, Lauro) ; c) Kese ;d) pirenaico-suesetà (Bolskan, Sekia?) .

Aquests quatre grups, juntament amb Iltirta i Untikesken, són les principalsseques que s'encunyaren amb llegenda ibèrica a l'àrea del nord-est de la penín-sula. La seva presència al Camp de les Lloses testimonia la circulació i la utilit -zació, conjunta i contemporània, dels numeraris d'aquests grups a l'àrea d el'antiga Ausetania. Aquesta situació està il . lustrada de manera molt precisaper la troballa d'un conjunt de set asos, quatre pertanyents al grup ausetà i tre sal grup centre-català .

Cal destacar la presència a l'assentament de monedes procedentes del sudpeninsular, concretament d'una moneda de Malaka que posseeix un afecciona tlocal i d'un semis de Càstulo documentat a la campanya del 1993 . Aquest fet ésexcepcional al nord-est peninsular i planteja la possibilitat de la presència a lCamp de les Lloses d'especialistes en el treball dels metalls, procedents de l azona minera de Sierra Morena .

S'han documentat dos grans ploms en forma de moneda . Un dels ploms éssencer, mesura 31 mil . límetres de diàmetre i pesa 44 grams, mostra a l'anver sun cap viril cintat i a l'entorn l'antropònim en ibèric, transcrit com Berkalne-ti. . .n pel professor Javier de Hoz ; al revers del plom hi ha una petxina, moti uque el relaciona amb uns ploms coneguts que imiten les monedes d'Arse-Sa-guntum, però en el seu conjunt no hem trobat paral . lels ni a Catalunya ni a l aresta de la península .

Els grans ploms d'aquests tipus es consideren encunyacions locals de le sautoritats com a símbol de la concessió d'un determinat permís o adjudicació .Aquests ploms es devien utilitzar en el mercat local i rarament en el merca texterior . És en aquesta línia d'investigació que considerem que el nom Ber-kalneti . . .n podria ser el d'un magistrat indígena que, representant l'autorita tlocal, devia autoritzar la comunitat a l'hora de fer una determinada activitat ofunció, o bé podria indicar senzillament el nom d'un magistrat indígena inte-grat en un sistema administratiu semblant al model romà . A l'àrea de Tona e sconeix un altre antropònim en ibèric, Lukius, escrit en una copa de campania-na B, clarament derivat del nom llatí Lucius . El segon plom està fragmentatper la meitat i a l'anvers presenta el mateix símbol de petxina.

L ' ESTABLIMENT IBEROROMÀ DEL CAMP DE LES LLOSES (TONA, OSONA)

7 1

CONCLUSION S

• Del conjunt de monedes documentades, n'hem identificat 23 que aporte nuna cronologia centrada en la segona meitat del segle 11 aC. El denari deBolskan que pertany al tipus pre-Palenzuela, datat després de l'any 141 aC,dóna el terminus post-quem, cronologia ratificada per l'absència dels tipu s

antics d'Eusti que, amb llegenda llarga Eustibaikula i el símbol del porc, per-tanyen a la primera meitat del segle II aC, així mateix pels bronzes d'Iltir-kesken que inicien la seva encunyació a mitjan del mateix segle . El terminusante-quem l'aporta l'absència del tipus més tardà d'Eusti que, reprenent l allegenda llarga i el símbol del porc, se situa a la darreria del segle II aC .

• La datació aportada per la numismàtica concorda amb la pauta cronològic aproporcionada pels materials ceràmics d'importació i indígenes, que datenles estructures documentades al Camp A i al B dins la segona meitat de l

segle II aC .• L'estudi de les restes documentades a les diferents rases ha permès ratifica r

l'existència de nivells del bronze final i primer ferro, i s'han localitzat ceràmi -ques fetes a mà de l'anomenat grup de Merlès, identificat a l'horitzó de lbronze final i primer ferro en el jaciment de Can Caseta (Manlleu) .'

• La presència de ceràmiques sigil . lades i monedes romanes en el jacimentobre la possibilitat que un sector de l'assentament perdurés fins a l'èpoc aalt-imperial .

• La identificació d'estructures arquitectòniques medievals, molt ben conser-vades, en les rases 6 i 7 testimonien una reocupació d'una àrea concreta e n

època medieval .

UN ESTABLIMENT AUSETÀ D ' ÈPOCA IBEROROMAN A

El Camp de les Lloses pot considerar-se un establiment en el marc de la prime-ra etapa del procés de romanització de les terres del nord-est peninsular .

Amb anterioritat a la penetració militar romana, durant els segles Iv i lli aC,l'arqueologia ha posat de manifest l'existència en el territori de l'antiga Ause-tània d'establiments emmurallats, situats a les àrees muntanyoses que envoltenla plana de Vic, orientats amb relació a les rutes que connecten amb la costa, e nespecial el Ter i el Congost . Els assentaments més ben coneguts són el turó de lMontgròs (el Brull), el Caso] de Puigcastellet (Folgueroles) i l'Esquerda (Rod ade Ter) .9

Durant el període que les antigues unitats territorials indígenes han perdu tsentit davant la nova realitat político-administrativa sota l'ocupació romana ,les fortaleses que, d'una manera primordial, havien exercit la funció de contro ldel territori són abandonades entre la darreria del segle iii aC i l'inici del I1 aC ,

8. HUNTINGEORD, E . ; MOLAS, M .D . (1979) . MOLAS, M.D . (1993) .9. HUNTINGFORD, E . ; MOLAS, M .D . (1979) . MOLAS, M .D . (1993) .

72

M . DURAN 1 CAIXAL, M . D . MOLES 1 FONT, 1 . MESTRES 1 SANTACREU, J . PUJADE S

com el Casol de Puigcastellet i el turó del Montgròs. Els assentaments am bfuncions més àmplies, com l'Esquerda, devien perdurar, perdent entitat, fins a lsegle 1 aC."'

En el decurs del segle u aC sorgeixen establiments de tipus rural en el pl aamb una certa predilecció pels turons al costat del riu o bé pels torrents i orien-tats a l'explotació agrícola : les Serrasses i el Puig Guardial (Torelló), el Cap de lPont del Gurri (Vic) i Can Caseta (Manlleu) . "

És en aquest marc de canvis que es funda l'establiment del Camp de le sLloses . La continuïtat de la recerca ha de permetre conèixer si som davant d'unpoblat o bé d'una gran hisenda agrària amb l'àrea de producció artesanal prò-pia . L'extensió i la riquesa material assenyalen aquest jaciment com quelco mmés que un simple nucli rural . Es devia tractar d'un centre en el qual es devienportar a terme activitats primàries i producció metal . lúrgica i de mercat .

L'abundància d'asos ibèrics així com de moneda fraccionària és l'evidènci aque al llarg de la segona meitat del segle segon es produí a I'Ausetània u ndesenvolupament qualitatiu dels intercanvis que, per a la producció especialit-zada, superava el sistema primitiu del troc . Aquest procés de transformació d eles estructures econòmiques indígenes cal relacionar-lo amb la importacióde productes itàlics, vaixelles de taula, oli i vi, productes ben representats en e ljaciment .''-

La situació d'aquest establiment il .lustra el canvi d'orientació dels camin sque travessaven l'antiga Ausetània, resultat de la nova situació político-admi-nistrativa, en primer lloc, el retrocés de l'ús dels camins que seguien la ruta de lTer vers la costa nord-est, cap a Empòrion, a favor de la ruta del Congost, mé sdirecta per comunicar Tàrraco amb l'antiga Kese.

Entre els anys 120-110 aC es construí a l'àrea que estudiem un tram d'un ade les vies romanes més antigues conegudes a la península Ibèrica ; la via depenetració que comunicava la regió ultrapirinenca de la Gàl•lia amb les terre sde la depressió central catalana i d'aquí, després de travessar les terres ilerge-tes, possiblement devia continuar vers la Celtibèria . Prop del jaciment es docu-mentà la presència d'un mil•liari amb la inscripció de Mani Sergi i restes decalçada romana localitzades en un camí proper que s'enfila vers Collsuspina .

Al segle 1, els assentaments en el pla es van fer més nombrosos i s'establire nen petites hisendes agràries . Aquest model d'assentament i d'explotació res -pon a la introducció de les noves formes de propietat de la terra . Cal destacarque l'àrea de Tona presenta una densitat alta d'aquest tipus de poblament .

La necessitat d'administrar els àmbits econòmic, judicial i religiós de to taquest territori comportà que a l'inici del segle 1 dC es fundés Ausa, ciuta tfundada al bell mig de la plana, una plana progressivament explotada segons e lsistema romà .

10. MOLAS, M .D . (1993) .11. HUNTINGFORD, E . ; MOLAS, C .D . (1979) . MOLAS, M .D . (1993) .12. Les anàlisis carpològiques han permès documentar la presència d'oli i de vi a la zon a

excavada del jaciment .

L ' ESTABLIMENT IBEROROMÀ DEL CAMP DE LES LLOSES (TONA, OSONA)

7 3

BIBLIOGRAFIA

CLOP . X . ; CRUELLS, W. (1992) . Memòria de la prospecció d'urgència realitzadaen el Camp de les Lloses (Tona) durant el mes de setembre de 1991 . Serveid'Arqueologia, Generalitat de Catalunya . [Inèdita . ]

CONDE, M.J . (1992) . «Dades per a la sistematització de la ceràmica ibèrica pin-tada : el kálathos, un exemple tardà» . A : Les ceràmiques de técnica ibèrica ala Catalunya romana, p . 2-10 .

AUTORS DIVERSOS (1990) . Los bronces romanos en España. Ministerio de Cul-tura . Dirección General de Belles Artes, Centro Nacional de Exposiciones .[Catàleg de l'exposició del mateix nom feta al Palacio de Velázquez, Par -que del Retiro, Madrid, entre maig i juliol de 1990 . ]

DURAN, M . : MESTRES, I . ; MOLAS. M .D . ; PUJADES, J . (1993) . «Excavacions ar-queològiques al Camp de les Lloses (Tona)» . Butlletí de Tona. InformacióMunicipal, núm . 5, p . 32-36 .

GARCÍA ROSELLÓ, J . (1992) . «La ceràmica ibèrica en els contextos republican sde la Laietània litoral» . A : Les ceràmiques de técnica ibérica a la Catalunyaromana, p . 21-31 .

HUNTINGFORD, E . ; MOLAS, M.D . (1979) . «El jaciment iberoromà de "La Case -ta"» . A : Ausa, vol . VIII . Vic : Patronat d'Estudis Osonencs, p . 156 .

LÓPEZ MULLOR, A . (1989) . Las cerámicas romanas de paredes finas en Ca -taluña. Quaderns Científics i Tècnics, vol . 1 i 2 .

MALUQUER DE MOTES, J . (1982) . Notes sobre la formació del protagonisme deisausetans . A : Ausa, X/102-104 . Vic : Patronat d'Estudis Osonencs . p. 251 -259 .

MESTRES, I . ; MOLAS, M .D . ; ROCAFIGUERA, M . (1992) . El Casol de Puigcastelle t(Folgueroles, Osona) . Barcelona .

MOLAS. M.D. (1993) . «Les recerques sobre les societats ausetana i lacetana .Estat de la qüestió» . Laietania [Mataró], núm . 8, p. 131-143 .

MOLAS. M.D . ; MESTRES, I . ; DURAN, M . ; PUJADES, J . (1994) . «El Camp de le sLloses, un establiment ausetà de la segona meitat del segle II aC» . A : Llibrede Tona - 1994. Tona: Ajuntament de Tona, p. 43-50 .

SANAHUJA, E . (1971) . «Instrumental de hierro agrícola e industrial de la époc aibero-romana en Cataluña» . Pyrenae [Barcelona], núm . 7, p . 61-110 .

SANMARTÍ, J . (1992) . «Les ceràmiques del període ibèric tardà al Penedès» . A :Les ceràmiques de tècnica ibèrica a la Catalunya romana, p . 32-46 .

SANMARTÍ, E . (1974) . «Cerámica de barniz negro de Tona . Barcelona» . Pyre -nae, X, p . 130-150 .

VILLARONGA, L . (1970) . Numismática hispana. Barcelona .VILLARONGA, L . (1982) Síntesi de la moneda ibèrica a Catalunya. Fonaments .

Excavacions al carrer de Pere Martel lde Tarragona : mil anys d'evolucióurbana (del segle v aC al v dC)MARIA ADSERIAS, LURDES BURÉS, ESTER RAMÓN

La intervenció coneguda com a Pere Martell és un extens solar en forma d'U ,d'uns 3 .200 metres quadrats aproximadament, en el qual actualment hi haconstruïts cinc blocs d'habitatges . El solar està situat al sector sud-oest de l aciutat de Tarragona, concretament entre els carrers de Pere Martell, Eivissa ,Jaume I i Mallorca, en una elevació d'uns 300 metres sobre el nivell del mar ,avui dia poc apreciable per les construccions modernes, molt pròxima a la des -embocadura del riu Francolí i a la línia costera.

L'existència de restes arqueològiques en aquest indret es coneix des de l1979, com a conseqüència d'uns sondejos puntuals efectuats pels arqueòleg s

F. Tarrats i E . Tarré, que van desestimar el projecte constructiu que es propo-sava en aquell moment . A partir d'aquí el solar va romandre desocupat, fin sque l'any 1989 es plantejà un nou projecte que va fer necessària una interven -ció d'urgència per tal de determinar-ne la naturalesa de les restes i el gra ud'ocupació . Aquesta intervenció, com les sis restants, fou encarregada pel Ser-vei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya . Les campanyes, sempreamb caire d'urgència, seguiren el ritme de la construcció dels habitatges demanera que, en alguns casos, una mateixa fase es va excavar en dues parts, l aprimera abans de la construcció (fig . 1) i la segona quan l'estructura de l'edific ija estava alçada amb la consegüent problemàtica que plantejava la presènci ade pilars i traves, tant per a la comprensió de les restes, com per a la correct ainterrelació estratigràfica.

Les tres primeres campanyes es van fer sota la direcció tècnica de M . Ad-serias i E . Ramón, i les quatre restants, de L . Burés i E . Ramón, ja com apersonal de l'empresa Codex SCCL. Com a resultat d'aquestes intervencion ses va poder establir una seqüència cronològica des de mitjan segle v aC fins al'inici del v dC .

EL PERÍODE IBÈRI C

La situació geogràfica d'aquest indret, controlant la línia de la costa, la desem-bocadura del riu i, en definitiva, el territori circumdant, fou sens dubte un dels

76

MARIA ADSERIAS, LURDES BURÉS, ESTER RAMÓ N

Fig. 1 . Vista general de la segona fase de la primera part abans de la construccióde l'edifici. L'excavació es va finalitzar un cop construït.

aspectes decisius a l'hora d'establir un assentament al segle v aC . La seva exis -tència havia estat suposada des d'antic, basant-se fonamentalment en les cite sd'autors clàsics,'així com en la relativa abundància de monedes amb la llegend aibèrica KESE a la ciutat de Tarragona. Això no obstant, es considerava que estractava d'un petit oppidum, emplaçat al turó més elevat, on posteriorment s esituarà el praesidium romà . Aquesta fou la tesi acceptada durant molt detemps, fins que als anys setanta, i arran d'una intervenció portada a terme pe rM. Berges al carrer dels Caputxins, es posà de manifest l'existència de l'assen-tament ibèric a la part baixa . Les dades d'aquesta intervenció foren confirma -des per actuacions posteriors en la mateixa zona a càrrec de M .T. Miró (Miró ,1987 ; Miró, 1988) . Atès el traçat de la posterior línia defensiva republicana, e sconsiderà que es devia tractar d'un nucli de petites dimensions, que devia se renglobat dins del perímetre urbà de Tàrraco (Aquilué, Dupré, 1986 ; Miró ,1988) .

1 . Polibi (Hist., 3, 76, 3-5) i Titus Livi (Ab urbe condita, 21, 60) .

EXCAVACIONS AL CARRER DE PERE MARTELL DE TARRAGONA

77

Aquestes tesis s'han vist notablement modificades com a conseqüència d ela intervenció portada a terme a Pere Martell . La trobada de restes pre-ro-manes en aquest solar fa replantejar-ne les dimensions, ja que la distància entr eambdós punts, uns 400 metres, és insuficient per considerar la possibilitat qu ees tracti de dos oppida diferents i, d'altra banda, les similituds de les seqüèncie scronològiques, de la cultura material o de les tècniques constructives, ens indi-quen que ens trobem davant d'un únic assentament (Adserias et al.) .

Respecte a les restes del període ibèric documentades al jaciment del carre rde Pere Martell, l'estat de conservació en què es troben a causa de la intens aactivitat constructiva posterior, no ens permet establir línies urbanístiques con-cretes . No obstant això, s'observen alguns aspectes que s'han de tenir en comp-te com, per exemple, una unitat quant a l'orientació de les estructures d'hàbita t—sempre est-oest . També s'ha pogut documentar l'existència d'habitacion sadossades, per la qual cosa podem suposar que l'assentament devia seguir el splantejaments urbanístics característics d'aquest moment cultural, és a dir : ha-bitacions adossades alineades entorn de carrers, dels quals únicament n'he mdetectat un, orientat en direcció nord-sud .

Quant a les tècniques constructives, es pot apreciar una adaptació constan ta la topografia del terreny, que presenta un desnivell nord-sud més o menysacusat . Així, al sector sud del solar, on els nivells geològics són més profunds ,les estructures —sempre de pedres en sec— s'assenten directament sobre l aterra : a la part central del solar, els murs es fonamenten damunt la roca, i a l azona nord les estructures apareixen parcialment excavades en els nivells geolò-gics .

Com a resultat dels nostres treballs hem pogut identificar un total de se thabitacions, a més de diverses estructures inconnexes . Dues d'aquestes habita-cions, no gaire ben conservades, se situen al sector central-est del solar ; en un ad'elles es documenta un paviment de terra compactada, i en l'altra, una llar d efoc feta a partir d'un llit de grava, una capa de fragments ceràmics i una capa d efang emblanquinat a la superfície . Altres dues habitacions apareixen tambéadossades, però mentre que una d'aquestes està greument afectada per cons-truccions posteriors, l'altra conserva tres dels murs que la devien delimitar . Al'interior d'aquesta habitació s'identificaren diversos paviments de terra com-pactada i, associades a aquests paviments, dues llars de foc corresponents a dosmoments d'ús diferents . Les altres tres habitacions, parcialment excavades a l aroca, es troben al sector nord, dues adossades, mentre que la tercera i més be nconservada se situa enfrontada a les primeres, amb una separació d'uns 3 me -tres, que s'interpretà com un espai de circulació o carrer . Aquesta darrera pre-senta dos esgraons —també retallats a la roca— a l'angle nord-est, que devie nsalvar el desnivell que hi ha entre l'interior de l'habitació i l'espai exterior . Al'habitació es van identificar diversos paviments de terra compactada i, asso-ciats a un d'aquests paviments, una llar de foc de factura idèntica que la de l aprimera llar documentada i part d'un petit fornet metal . lúrgic .

Respecte a les estructures aïllades, algunes corresponen a murs de pedra e nsec, mentre que d'altres són les fonamentacions retallades al subsòl . Aquestes

78

MARIA ADSERIAS, LURDES BURÉS, ESTER RAMÓ N

darreres se situen al sector nord-est del solar i en podem diferenciar tres tipus :en primer lloc, forats de pal distribuïts irregularment, de manera que no se'npot determinar cap planta ; en segon lloc, quatre retalls de forma rectangular, al'interior dels quals hi havia forats de pal disposats alternativament, que es va ninterpretar com la fonamentació de murs de pals i tovot i, finalment, un retal lpseudo-circular, corresponent a la part inferior d'una cisterna .

Pel que fa a les datacions, s'ha pogut datar l'inici a l'entorn de la segon ameitat del segle v aC, documentat a partir dels elements de cultura material ,fonamentalment les importacions àtiques de vernís negre . No obstant això, l apresència de materials residuals més antics, la constatació de nivells cronològi -cament anteriors trobats a les intervencions del carrer dels Caputxins (Ad -serias et al.) i el fet que algunes estructures —com la cisterna— apareixen obli -terades ja a la primera meitat del segle Iv aC, són dades que cal tenir en comptea l'hora d'establir un moment inicial que, creiem, es podria remuntar com amínim fins a l'inici del segle v aC . Durant el segle ]v, s'hi observa un aprofita -ment de les estructures anteriors, i alhora noves construccions, que reflecteixe nun elevat grau d'activitat . El segle ni està poc documentat ja que els nivell ssuperiors són els més afectats per les construccions posteriors . No obstant això ,se n'han documentat dues estructures, molt malmeses, amb alguns nivells asso-ciats .

EL PERÍODE REPUBLICÀ

Si bé les restes corresponents a aquest període apareixen fortament arrasade sper les posteriors construccions, se n'han pogut identificar diferents estrat sque, en alguns casos, obliteren estructures ibèriques, i que es poden datar din sde la segona meitat del segle ►I aC. També corresponents a aquest períod es'han localitzat algunes estructures, en general molt malmeses, que ens podendocumentar una dualitat de tècniques constructives, d'una banda murs de pe-dres en sec, i de l'altra, estructures de pedres lligades amb argamassa .

La dada més interessant d'aquest moment és, sens dubte, la trobada de do srituals de fundació, ambdós d'idèntica composició —un kalathos de ceràmicacomuna ibèrica i una pàtera de ceràmica campaniana A com a tapadora—, tot ique amb diferències dimensionals. El primer d'aquests rituals aparegué a l atrinxera constructiva d'un mur, i al seu interior es documentaren restes faunís-tiques calcinades, que un cop analitzade s2es van identificar com de Sus (porc) iuna altra espècie indeterminada . El segon es va localitzar a l'interior d'un car -reu expressament retallat per a aquesta finalitat, i no s'hi va detectar cap rest aòssia .

Paral . lels d'aquests rituals els trobem, amb idèntica cronologia —segon a

2. L'anàlisi de les restes la va fer Jordi Nadal Lorenzo .

EXCAVACIONS AL CARRER DE PERE MARTELL DE TARRAGONA

7 9

meitat del segle II aC— a diverses ciutats del nord de la península italiana, entreles quals podríem considerar les troballes que es van fer al fòrum de Luni . '

L'ALT IMPER I

L'alt Imperi representa un trencament respecte al moment anterior, tant desdel punt de vista de la conservació de les estructures, que en alguns casos é smolt bona, com de la informació que s'ha pogut extreure d'aquest període . Laprimera meitat del segle í dC representa un autèntic boom constructiu : es ter-raplena, s'arrasen bona part de les estructures existents i es buiden diverse szones per tal de construir-hi un edifici de grans dimensions .

Hi ha, però, dos factors que dificulten la comprensió d'aquest edifici . Enprimer lloc, el fet que l'orientació del solar actual no es correspon amb la de le srestes i, per tant, els àmbits que configuren aquest edifici, a causa de les sevesgrans dimensions, únicament es documenten de manera parcial . En segon lloc ,s'ha de considerar que es tracta d'un edifici adaptat als desnivells del terreny ,lleugerament ascendent vers el nord-est, construït a base de terrasses de le squals no es conserven els nivells de circulació —a excepció d'un petit sector— ,però que fa suposar que hi havia un canvi de la topografia de la zona . Aquestsdos factors, sumats al fet que encara no ha finalitzat el procés d'estudi, dificul-ten que es pugui determinar d'una manera concreta la funcionalitat de l'edifici .No obstant això, tenint-ne en compte el caire monumental i la complexa dispo-sició, sembla evident que es tracta d'un edifici d'ús públic i que la seva cons-trucció respon a un projecte unitari . Si bé durant tot el segle I dC ja pateixdiverses remodelacions —canvis en la xarxa de conduccions d'aigua, obertura iparedat d'accessos—, aquestes mantenen la mateixa funcionalitat inicial . Pe lque fa a la tècnica constructiva utilitzada, els paraments són d'opus vittatum ,generalment de pedra calcària, i als llocs més febles constructivament —angles ,portes, etc.— s'utilitzen grans blocs de pedra del tipus Mèdol com a reforç .

Com a resultat dels nostres treballs es van poder diferenciar diversesàrees dins l'estructura de l'edifici . En primer lloc, un pati porticat, situat a l'ex-trem sud-oest del solar, única zona on es conserven els nivells de circulació ,abandonament i destrucció. Aquest pati, de forma quadrangular, està enllosa ti, en un dels extrems, presenta un brocal de pou fet amb dos grans blocs d epedra retallats, en els quals s'observen encara els encaixos de l'estructura quedevia servir per extreure l'aigua . Pel que fa al pòrtic, s'han conservat els ba-saments de les columnes, construïts a partir de carreus de pedra del tipus Mè-dol superposats (fig . 2) .

Aquest pòrtic té com a límit, al costat nord, un mur del qual s'ha documen-tat una longitud d'uns 30 metres i una alçària d'entre 50 centímetres i 2 metres ,

3 . En una de les tabernae del fòrum aparegué una cavitat votiva amb dos recipients deceràmica sud-etrusca coberts amb tapadores, i a l'interior es detectaren restes òssies de porc ide gos .

80 MARIA ADSERIAS, LURDES BURÉS, ESTER RAMÓ N

0

I

Fig. 2. Alçats d'un dels basaments del pòrtic .

EXCAVACIONS AL CARRER DE PERE MARTELL DE TARRAGONA

8 1

que fa funcions de contenció, ja que la cota de circulació del pati és inferior ala de l'espai adjacent, situat a l'altre costat del mur . Aquest espai, seguramen tde forma rectangular, està definit per la presència d'un dipòsit de grans di-mensions uns 32 metres de llarg i 1,5 d'ample, amb una capacitat conserva -da d'uns 134.000 litres . A l'extrem nord-oest s'ha documentat l'empremta d'u-nes escales i un complicat sistema de registre, poc habitual, que permetial'evacuació de l'aigua en dos sentits . En aquest mateix sector es localitzen un asèrie de dependències de forma rectangular, adossades, que presenten al fina ldels murs uns basaments de grans carreus que permeten intuir l'existènciad'arcades que s'obrien cap al dipòsit . Si bé les limitacions de l'excavació úni-cament han permès d'identificar dues d'aquestes estances, sembla possibl epensar que es devien succeir fins assolir la mateixa llargada que la de l'esmen-tat dipòsit.

La comunicació entre aquests dos sectors, el pati porticat i la zona del gra ndipòsit, es fa mitjançant un petit espai, que posteriorment es modificarà, peròon encara es pot observar l'empremta de les escales que servien d'accés . Unaaltra de les construccions que es fan en aquest moment és la canalització d'u ntorrent que travessa el solar en direcció nord-est a sud-oest . Amb aquesta fi-nalitat es construeix una conducció, de grans dimensions, que vertebra tota l arecollida d'aigües de la zona . Aprofitant l'espai que emmarca aquesta conduc-ció es creà una àrea de circulació que devia comunicar els tres sectors anterior -ment descrits, amb una zona situada més al nord, on es documenten diverse sdependències .

En aquesta zona es documenten tres grans àmbits, de forma rectangular ,que no han estat totalment definits . En la seva construcció destaca la utilitzaci óde dues orientacions diferents —aspecte que es dóna en diverses estructures d el'edifici—, que no respon a diferents fases constructives, sinó a una clara volun -tat de mantenir aquesta dualitat d'orientacions .

Més al nord trobem una àrea en la qual no apareixen restes d'estructures, aexcepció de tota una xarxa de clavegueram i restes d'algunes construccion scronològicament anteriors, dades que ens fan pensar que es devia tractar d'un azona a l'aire lliure, possiblement enjardinada . Això ho corrobora el fet qu eposteriorment es construirà un petit estanyol de caire ornamental, que s'h adocumentat parcialment i en el qual resten les empremtes de petites plaquetes ,segurament de marbre . Aquest espai obert marca l'entrada a una altra zon aconstruïda, molt compartimentada, que es conserva en unes condicions mol tprecàries, fet que impossibilita definir-ne la funcionalitat .

Finalment, al nord del solar es van documentar una sèrie de paviment ssuccessius des de la darreria del segle i aC fins al final del segle i dC, qu es'interpretaren com una zona de circulació, segurament un carrer . El fet qu eal segle u dC aquest sector es monumentalitzi i s'hi construeixi un dobl epòrtic, ha comportat la destrucció de la relació que hi havia entre els àmbit santeriorment descrits i aquest espai de circulació . La construcció del mur d etancament del pòrtic degué comportar la destrucció d'una altra estructuraque devia fer les mateixes funcions d'aterrassament, ja que la diferència de

82 MARIA ADSERIAS, LURDES BURÉS, ESTER RAMÓN

cotes entre ambdós costats del mur es manté tot i les similituds cronològi-ques (fig . 3) .

Durant el segle u es documenta una continuïtat ocupacional de tot el recin-te, amb tota una sèrie de reformes entre les quals destaca la compartimentaci ódel pòrtic sud i la realització d'una nova pavimentació en aquest mateix sector .La novetat urbanística més important, però, la constitueix la construcció d'u nmonumental doble pòrtic —anteriorment esmentat— que es devia obrir a un agran plaça o espai obert, situat a l'extrem nord del solar . Malauradament, i comja és habitual, d'aquest sector de l'excavació només s'han conservat els nivell sconstructius . Així, s'ha documentat la fonamentació del mur de tancament de lpòrtic, construït amb carreu o opus vittatum, que devia funcionar a la vegad acom a mur de contenció d'aquesta terrassa . De la columnata únicament es do-cumenten els basaments fets amb carreus de pedra del tipus Mèdol superpo-sats, dels quals, en la major part dels casos, només es conserva la part inferio rconstituïda per un bloc quadrangular recolzat directament sobre la roca . No-més en tres casos es conserva el segon carreu, de forma rectangular, disposa tverticalment sobre el primer, sobre el qual es devia situar directament la co-lumna . En la filera més propera al mur de contenció, els carreus aprofiten l'e-xistència d'un mur anterior com a reforç, mentre que a l'altra filada s'ha docu-mentat una trinxera de fonamentació per a quatre carreus i una altra per al sdos restants, que s'endinsa en la part no excavada . La gran regularitat observa-da en aquesta construcció fa pensar que, probablement, aquesta trinxera devi aser més llarga i hi devia haver, com a mínim, dues columnes més de les docu-mentades amb una llargària de 24 metres .

Al sector nord-est del solar es detectaren restes d'estructures de caracterís-tiques constructives més febles, fet que sens dubte ens permet documentar suc-cessives reparacions, transformacions i compartimentacions . Els materials ce-ràmics relacionats amb el moment constructiu només ens permeten intuir un acronologia de final del segle II dC, malgrat que és atractiu el fet de pensar qu eaquestes restes ceràmiques ocupen l'espai obert que conforma el doble pòrti cconstruït al començament de l'esmentat segle n dC .

EL BAIX IMPER I

Tot i que encara s'hi poden identificar algunes petites reformes, és a l'inici de lsegle tu que es documenta l'abandó de la zona. Les dades de què disposemd'aquest moment són força parcials, ja que l'estat de conservació de les reste sés molt desigual . La zona que ens proporciona més informació és el pati porti-cat, on damunt els paviments del segle II trobem un estrat d'abandó amb unimportant conjunt de materials que ens situen en la primera meitat del segle In ,idèntica datació que l'aportada per l'obliteració de la gran conducció, així co mla d'altres estructures de dimensions més reduïdes .

En el moment que les estructures s'abandonen es documenta l'aprofita -ment de la zona com a cementiri . La disposició dels enterraments ens indica

8 3EXCAVACIONS AL CARRER DE PERE MARTELI, DE TARRAGON A

Fig. 3. La gran activitat constructiva de la primera meitat del segle i dC va acom-panyada d'una gran riquesa pel que fa als conjunts ceràmics recuperats .

clarament que, tot i que les estructures ja havien estat abandonades, encara e sconservaven visibles els murs que determinen les orientacions dels sepulcres .

S'han documentat un total de cinc enterraments in situ i un altre d'incom-plet que, dipositat en una àmfora, formava part d'un rebliment modern . Pe lque fa als més ben conservats, un d'aquests, de tipus fossa, correspon a u nindividu jove i presenta les restes molt deteriorades d'una coberta en tegula adoble vessant . El segon, d'un individu adult, també de fossa, segurament n otenia coberta, ja que la profunditat conservada de la fossa és considerable ipresentava un aixovar, consistent en un bol de terra sigi l . lada africana A2 i un allàntia decorada amb motius vegetals . Un altre enterrament, també correspo-nent a un individu adult, aparegué cobert parcialment per una àmfora i, distri-buïdes pel perímetre de la fossa, hi havia una sèrie de pedres ben disposades .Els altres dos enterraments apareixien molt afectats per les actuacions d'èpoc amoderna .

Finalment, ja a l'inici del segle v es pot apreciar, al sector del pati porticat ,un nivell d'incendi i destrucció d'aquesta zona, que facilità l'espoliació del selements constructius, pràctica a la qual ja havia estat sotmès l'edifici .

84

MARIA ADSERIAS, LURDES BURÉS, ESTER RAMÓ N

CONCLUSION S

A partir dels resultats obtinguts en aquesta intervenció podem aportar nove sdades al coneixement d'aquest sector de la ciutat de Tàrraco . En primer lloc ,un dels aspectes que s'han de tenir en compte és la constatació que hi havia unnucli ibèric de gran magnitud a la part baixa de la ciutat, en contraposició am bels petits assentaments documentats a les rodalies . Els elements de cultura ma-terial recuperats evidencien que devia tenir unes relacions comercials establer-tes des del segle v aC amb altres pobles de la Mediterrània : grecs, púnics iposteriorment itàlics. D'altra banda, la seva situació geogràfica demostra u nclar domini sobre la costa, sobre el territori circumdant i sobre la indubtabl evia de penetració vers l'interior que constitueix el riu Francolí .

Això és el que troben els romans el 218 quan insta l . len el praesidium militaren un turó més elevat, que actualment coneixem com la part alta . Encara queles fonts escrites semblen parlar-nos de relacions violentes entre l'exèrcit rom ài una ciutat indígena, Kese o Kisa, tradicionalment relacionada amb Tàrraco ,els resultats de les intervencions arqueològiques evidencien durant el segle I I

aC una continuïtat d'hàbitat en l'assentament indígena, sense que s'hi docu-menti en cap moment una destrucció violenta . Sens dubte, el nucli indígen arebrà l'impacte de l'arribada de l'exèrcit romà, però no serà un trencamen tbrusc respecte al passat, sinó un desenvolupament traduït en una expansió ter-ritorial i en un creixement econòmic, una aculturació, com demostren les nom-broses troballes d'aquest moment a la part baixa de la ciutat . Tenim, doncs, e nèpoca republicana, el praesidium militar a la part alta i la «ciutat», entenen tcom a tal el nucli comercial i d'hàbitat, que evoluciona a la part baixa a parti rdel nucli ibèric .

A partir d'aquí, sorgeixen nombroses qüestions sobre la topografia mateix ade la ciutat : les dades de què disposem se situen a banda i banda del perímetreemmurallat de la segona meitat del segle II aC actualment acceptat (TED'A ,1990) . La teoria que aquest llenç es realitza per incloure el petit nucli ibèric j ano té sentit . Fins a quin punt pot considerar-se immutable el traçat acceptat? S ino, per què s'escull aquest recorregut que sembla dividir en dos una zona den-sament ocupada? Què succeeix amb la muralla ibèrica? Aquestes són algune sde les qüestions que ens plantegen les noves dades .

En època alt-imperial continua essent diferent la dinàmica de les dues zones :mentre que la part baixa es monumentalitza ja a l'inici del segle 1 dC, amb laconstrucció del teatre i del fòrum de la colònia, la part alta no ho farà fins al'època Flàvia, quan es construirà el Fòrum Provincial i el Circ (TED'A, 1989) .Les dades que ens aporta l'excavació de Pere Martell confirmen aquesta evolu -ció distinta, ja que és durant la primera meitat del segle I dC que es produeix elboom constructiu que arrasarà bona part de les estructures anteriors . Tot i que alprincipi del segle II documentem la construcció d'una estructura monumentalcom el doble pòrtic, les últimes estructures construïdes, segurament del final j ad'aquest segle, són de qualitat molt pobra i ens marquen l'inici de la davallad ad'aquesta part de la ciutat, que coincideix amb el moment d'abandó del teatre .

8 5EXCAVACIONS AL CARRER DE PERE MARTELL DE TARRAGON A

En època baix-imperial es produeix l'abandó definitiu de la zona i la poste-rior utilització com a lloc d'enterraments. Les inhumacions localitzades a la nos-tra excavació s'han de relacionar amb la gran àrea de cementiri sud-occidental ode ponent, de la qual també formen part la necròpoli de la fàbrica de tabacs, el senterraments del Parc de la Ciutat (TED'A, 1987) i els dels carrers d'Alguer iPere Martell, els de la casa del Mar i els, recentment excavats, de Prat de l aRiba, tots els quals són molt propers a la via de sortida de la ciutat . L'escasseta td'enterraments en aquest solar pot ser deguda al grau d'afectació de la zona pe restructures modernes, encara que sembla possible pensar que no devien se rmassa abundants, ja que, en aquesta zona, exceptuant la trentena d'enterra-ments del carrer d'Alguer (Sánchez Real, 1973), cada vegada són més aïllats .

Des del seu abandó es pot documentar a tota la zona la presència d'es-poliadors de les poques restes de valor que queden entre les runes : carreus ,tègules, etc . L'important incendi que al començament del segle v dC pateix e lpòrtic sud, que destrueix les restes conservades del seu cobriment, permet con-tinuar documentant l'espoliació dels elements caiguts, amb posterioritat aaquest moment.

Els resultats obtinguts en aquesta excavació creiem que han aportat nove sdades que ens permeten conèixer millor una zona de la ciutat poc estudiada ,especialment en contraposició a la part alta, però que no és menys importan tper entendre el desenvolupament de la gran ciutat que fou Tàrraco . Per últim ,repetirem que, atesa la magnitud de l'excavació . hi ha apartats encara en estud ique, una vegada enllestits, completaran l'esbós que presentem .

BIBLIOGRAFI A

ADSERIAS, M . ; BURÉS, L. ; MIRÓ, M .T. ; RAMÓN, E . «L'assentament pre-rom àde Tarragona» . Revista d'Arqueologia de Ponent, núm. 3 . [En premsa . ]

AQUILUÉ, X . : DUPRÉ, X . (1986) . Reflexions entorn de Tarraco en època tardo -republicana. Tarragona : 1986 (Fòrum ; 1) .

MIRÓ, M .T. (1988) . «Restes ibèriques al carrer Caputxins (Tarragona)» . Butlle-tí Arqueològic, núm. 6-7 (1984-85), p . 3-9 .

MIRÓ, M .T. (1987) . «El nucli ibèric de Tarraco : deis seus inicis a la integraciódins la ciutat romana» . Jornades Internacionals d'Arqueologia romana . Do-cuments de treball. Granollers, 1987, p . 284-290 .

SÁNCHEZ REAL, J . (1973) . Los enterramientos romanos de la Vía Augusta . Tar-ragona, 1973, p . 18 i 19, 36 i 39 .

TALLER ESCOLA D'ARQUEOLOGIA URBANA . Els enterraments del Parc de laCiutat i la problemàtica funerària de Tàrraco . Tarragona, 1987 .

TALLER ESCOLA D ' ARQUEOLOGIA URBANA. «El Foro provincial de Tarraco ,un complejo arquitectónico de época Havia» . Archivo Español de Arqueo -logía, núm. 62, p . 141-191 .

TALLER ESCOLA D ' ARQUEOLOGIA URBANA. «El pas de la Via Augusta per laMansió de Tàrraco» . Butlletí Arqueològic (1990), núm . 10-11 (1988-1989) ,p . 123-134 .

Intervenció al jaciment romà del MasManolo (Caldes de Montbui, VallèsOriental)EULÀLIA BARRASETAS 1 ANNA MONLEÓN '

CONTEX T

Caldes de Montbui està situada al sector central del Vallès, a la vall de la rier ade Caldes, en contacte amb la plana del Vallès i la Serralada Pre-litoral .

El municipi gaudeix d'una situació geogràfica privilegiada amb un clim atemperat, aigua i deus termals abundants . Un dels elements més característic sde la vila són les deus d'aigua clorurada sòdica, litínica i fluorada que aflora auns 70 °C de temperatura .

La seva situació geogràfica i les seves característiques orogràfiques i geolò-giques han fet que sigui un indret ocupat des de temps antics per l'home .

Els primers vestigis documentats són les restes d'habitatges a l'aire lliure (e lNegrell) i els enterraments en sepultures de fossa (Can Catafau, Bòbila Ne-grell, Bòbila Bellsolà . . .), d'època neolítica .

Són nombroses també les restes que coneixem d'època ibèrica, de les qual sdestacaríem el poblat ibèric de la Torre Roja, amb una ocupació que va de lsegle v al segle aC .

És envers el canvi d'era quan constatem la presència del centre termal me-dicinal romà a l'actual plaça del Lleó. Fins a l'actualitat s'han pogut documen-tar onze piscines que devien conformar el conjunt .

També són nombroses les restes de villae ja sigui al barri urbà (pati de l'anti cinstitut) o a les rodalies (Remei, Carerach, Sant Miquel dels Martres, la Vall . . .) .

És al segle ► que documentem l'elaboració d'àmfores vinàries Pascual 1 iDressel 2-4 amb estampilles identificades com a pròpies del municipi .

L'epigrafia estudiada pels professors Mayer i Rodà ens parla de Calde scom d'un municipium al segle tt dC. És el moment en què es comptabilitza e lnombre més gran d'inscripcions epigràfiques, encara que anteriorment trobe mel miliari de Mani Sergi datat el 110 aC, que pot pertànyer a la via entre Calde si Mataró .

1 . L'equip d'excavació, sota la direcció de les autores d'aquestes línies, va comptar am bl'ajut de Montserrat Inés i Neus Anglès per al dibuix de camp i la planimetria de gabinet .

88 EULÀLIA BARRASETAS 1 ANNA MONLEÓN

SITUACIÓ 1 INICI DELS TREBALLS

Als afores del municipi de Caldes de Montbui, a l'encreuament de la carreter aque va de Caldes a Granollers (C-1415) amb la que va de Palau de Plegamans aSant Feliu de Codines (B-143) es coneixen des de temps antics restes arqueolò-giques atribuïbles a l'època romana .

A l'inici dels anys setanta s'esdevingué l'obertura de la carretera, però ate -ses les circumstàncies de l'època no s'efectuà cap mena de seguiment durant el srebaixos de la variant ; no obstant això, foren documentats parcialment, pe rLlogari Sala i Joan García Nova, dos forns de dimensions reduïdes .

En aquest encreuament, el Servei de Carreteres de la Direcció Genera ld'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya projectà un pas a dos nivells .Al final d'octubre de 1992 se n'iniciaren les obres, que afectaven una àmpli azona arqueològica . El Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Cataluny arebé l'avís de l'Ajuntament de Caldes de Montbui de l'inici dels treballs .

El solar del jaciment conegut com a Mas Manolo mostrava, a l'inici del streballs, unes restes arrasades pel conreu i partides per la construcció de l acarretera, que, als anys setanta, va desconnectar de manera total i definitiv adiverses de les estructures del jaciment . Ens trobàrem així amb una extensiód'uns 4.000 metres quadrats amb estructures separades per vies de comunica -ció o per grans espais sense resultat arqueològic positiu . Així definírem quatr esectors :

Sector 1 : És el sector central i engloba bona part de les troballes . És e naquest sector on les ocupacions successives han deixat més clara la seva sobre -posició .

Sector 2 : Es troba separat del sector 1 per la carretera de Palau a Moià .Sector 3: Aquest sector, el trobem separat de la part central per un cam í

antic .Sector 4: Respecte del sector 1, se'n troba separat per un espai de terren y

sense estructures arqueològiques . Aquest sector fou afectat pels treballs d'o-bertura del carrer Montserrat, i diverses restes presenten un trencament pa-ral . lel al traç del carrer.

DESENVOLUPAMENT DE LES TASQUES ARQUEOLÒGIQUE S

La potència de la capa superficial oscil . lava entre els 30 i els 70 centímetres, icalia retirar-la amb màquina per evitar endarreriments innecessaris, ja que ,atesa l'extensió del terreny expropiat, esdevenia impracticable la retirada ma-nual de l'esmentada capa .

Cal assenyalar les sis fases sobreposades que trobàrem, fet que ens demos-tra una continuïtat d'ocupació ; els materials exhumats ens indiquen un períod ecronològic extens, que podem englobar entre el segle I i el segle vi . Una cons -tant mantinguda al llarg de tot aquest espai de temps és el caràcter industrial

8 9INTERVENCIÓ AL JACIMFNT ROMÀ DI I . MAS MANOL O

Fig. 1 . Planta del forn, amb la cambra anterior i un detall del mur constructiu .

del jaciment, amb indicis d'una forta explotació agrícola de l'entorn així comd'una producció de ceràmica o terrissa destinada a l'emmagatzematge i possi-blement al comerç dels productes d'aquesta explotació .

DESCRIPCIÓ DE LES RESTES TROBADE S

Les restes trobades corresponen a una explotació industrial . D'una banda, laproducció de terrissa, afavorida per la qualitat de les argiles de la zona . Aques-ta producció té el testimoni de sis forns, dels quals, per les restes que ens hanarribat, només un respon a una intensa activitat comercial . No podem des-cartar, però, l'existència de més forns dedicats a la producció per al comer çfora dels límits ara excavats o destruïts per al traçat de la carretera .

De l'altra, documentem també una forta activitat econòmica que es devi acentrar en la producció agrícola . N'és una mostra el magatzem de dolia des-tinat a contenir els excedents .

90 EULÀLIA BARRASETAS 1 ANNA MONLEÓ N

PRIMERA FASE

La conformen les restes de tres forns, excavats a les argiles naturals, trobats e nun estat de conservació diferent . D'un, només en conservem una petita part d ela solera, sense que en puguem definir ni el volum ni la forma . Els altres dos ,més ben conservats, presenten la planta gairebé completa .

L'un conserva la totalitat de la planta de factura rectangular sense diferen-ciar el praefurnium de la cambra de foc . L'assentament posterior d'un magat-zem de dolia el malmeté fins a la base, i se'n conserva una alçària màxima de 20centímetres .

Proper a aquest forn, localitzàrem un forn de planta circular amb praefur-nium diferenciat . La cambra de combustió, arrodonida, presenta unes pilatre slaterals per sustentar la graella, que ha desaparegut completament, així com l apart conformada per la volta de tancament .

Es tracta d'un forn en un bon estat de conservació, de característiques po chabituals, però perfectament classificable dins la tipologia I/b de Ninina Cuo-mo di Carpio .

Ateses les seves característiques, aquests forns devien ser utilitzats per a l acocció de vaixella de taula i de cuina .

El marc cronològic, no el podem apreciar amb exactitud, però els engloba-ríem dins el segle I dC .

Malgrat que no ha estat localitzat, hem de fer esment de la possibilitat qu ehi hagi un forn destinat a la producció d'àmfores vinàries de tipologia Pascual 1i Dressel 2-4, atesa la quantitat de fragments d'aquests tipus amfòrics que hi ha ,alguns amb defectes de cocció . La localització d'aquest forn devia ser en un llo cproper però que no ha estat possible de determinar .

SEGONA FASE

Al final del segle í, hi va haver canvis en l'organització de l'espai i es va destina rbona part del que havia de ser el nucli central excavat a un extens magatzem d edolia, dels quals ens resten només els forats de les tenalles ; només en dos caso shem documentat restes in situ de les gerres .

Tenim delimitat el magatzem per tres costats, però desconeixem totalmen tel límit oest, que es troba fora dels terrenys expropiats .

Aquest magatzem, a l'igual del que trobàrem a la fase següent, demostr aque hi havia una producció agrària important, així com, d'una banda, que s'ela-borava i comercialitzava aquest producte, i de l'altra, que tenia la capacitat d eproduir els dolia necessaris per a l'emmagatzematge .

El seu funcionament devia arribar fins ben entrat el segle II ; d'aquest mo-ment constatem una remodelació total del sector amb un terraplenament i un anova localització de les tenalles .

INTERVENCIÓ AL JACIMENT ROMÀ DEL MAS MANOLO

9 1

Fig. 2 . Ceràmica de producció local imitant produccions africanes. 1 . Imitaciód'un plat tapadora. 2 . i 3 . Imitacions de cassoles.

TERCERA FASE

Dels anteriors límits del magatzem abans esmentats només se'n respecta un, l aparet de l'est . Els murs del nord i del sud queden obsolets ; per la part sud l anova situació dels dolia el superarà i en alguns punts els forats per als nou sdolia el malmeten completament .

No coneixem el nou límit pel sud, però en canvi constatem al nord la cons-trucció d'un nou mur i de tres basaments de columna, de factura rudimentària idesigual, molt proper a aquest nou mur. Connectat amb aquest mur, en lo-calitzàrem un altre que devia donar pas a un àmbit molt desdibuixat per l'ero-sió del terreny .

Pel volum del magatzem, hem documentat unes vuitanta restes d'aqueste sgrans gerres que, sumades a les de la fase anterior, superen els dos-cents dolia .No podem pensar en un emmagatzematge destinat al consum intern d'una vil -la, per tant el comerç d'aquest excedent devia ser la destinació final del produc-te agrari que s'hi devia guardar . Quant al tipus de productes que contenien, e lvi, l'oli o els cereals són els més probables .

En aquesta mateixa fase, a l'altre costat de la carretera actual, localitzàremun forn de planta quadrada i doble nau, que conserva el praefurnium, la cam-

92 EULÀLIA BARRASETAS 1 ANNA MONLEÓ N

bra de foc, tres arcades i part de la graella, així com l'estança anterior qu edonava accés a l'entrada . Aquest forn, seguint la tipologia establerta per Nini-na Cuomo, devia ser del tipus II/c .

En aquest costat de la carretera, en trobar-nos en el límit dels rebaixos d emàquina, no obrírem la zona en la seva totalitat ; per tant, no pot quedar des-cartada l'aparició de més restes relacionades amb el forn o, fins i tot, la presèn -cia d'altres forns .

Per a la construcció del forn procediren a realitzar un gran retall on es cons-truí un sòcol de pedres d'uns 80 centímetres d'alçària, a partir del qual es bast íuna paret de tova . Posteriorment, foren construïts les pilastres i el mur divisor ique devien sustentar les arcades realitzades amb pans de tova, barrejats am bfragments de ceràmica que devien fer de cunya ; l'estructura devia quedar cuitaamb la primera fornada .

La graella devia estar confeccionada a base de capes d'argila, a les qualshavien estat practicats petits forats per a la difusió de l'escalfor dins la cambr ade cocció .

Les parets del praefurnium havien estat bastides amb lateres, que encarasón visibles a la part baixa de l'entrada . Tant el sòl com les parets havien esta trecoberts per diferents capes d'argila refractària, que es devia coure a la prime-ra fornada .

Davant el forn es conserva un retall que devia fer les funcions de cambr aanterior.

Les característiques d'aquest forn fan pensar en una producció de volu mconsiderable tant per les mesures com per la quantitat de les peces . Pensem endos tipus de producció diferent ; d'una banda, material de construcció (tegulae,imbrices, lateres) i, de l'altra, vaixella de taula i de cuina ; destaquen les imita-cions de produccions africanes . La pasta d'aquestes peces és molt similar a l ade les produccions locals, que podem definir com una ceràmica de pasta ver -mella, poc depurada, amb vacúols i desgreixant visible . En alguns casos hi h aintents d'imitar la vora fumada i els fons estriats .

Les formes imitades són bàsicament cassoles de vora ametllada, cassole sLamboglia 10 A i plats tapadora .

La cronologia inicial del forn, marcada pel material amortitzat en la sev aconstrucció, ens situa en ple segle n, i es descarta així la producció d'àmfores .El funcionament de la fase, pel que fa als dos conjunts de troballes, devia arri -bar fins al segle ni .

QUARTA FAS E

Fase poc definida composta per diversos murs dispersos amb zones pavimenta -des amb calç . No podem apuntar cap tipus d'àmbit o d'activitat concreta per aaquesta fase, malgrat que no sembla perdre el seu caràcter industrial .

El material trobat entre la calç dels paviments ens emmarca la fase entre e lfinal del segle ni i el segle iv .

INTERVENCIÓ AL JACIMENT ROMÀ DEL MAS MANOLO

9 3

CINQUENA FAS E

L'element definitori d'aquesta fase és la troballa de tres dipòsits pavimentat samb opus signinum.

Malauradament, cap dels tres no ha pogut ésser excavat per complet .El dipòsit situat més al sud es troba doblement tallat . Des de temps antics ,

per un retall de la fase posterior i, recentment, per l'obertura del carrer Mont -serrat . Conserva, de manera fragmentària, dues de les parets, i hi podem obser-var una bona factura de la mitja canya i de l'arrebossat .

A la part central, en un punt on la sobreposició de les fases queda claramen tevidenciada, veiem les restes del paviment d'un dipòsit . Podem atribuir-li do smurs que el devien delimitar, però a l'igual de l'anterior, el trobem retallat pe rfases posteriors .

El fet de no assentar-se a les argiles naturals, sobre un sòl compacte, devi aproduir-hi filtracions, ja que trobem diversos paviments sobreposats sense qu es'hi pugui documentar cap mena de hiat .

El dipòsit més complet, amb parets conservades fins a una alçada superio ral metre, no ha pogut ésser excavat sencer perquè es troba al límit de l'expro-piació . Conserva bona part de l'arrebossat del sòl i de les parets, tant a l'inte-rior com a l'exterior del dipòsit .

Proper al lloc, en la zona no expropiada, hi ha una canalització que hi po-dria tenir relació i que possiblement devia connectar amb les restes d'un cana ldel mateix tipus localitzat prop del dipòsit sud .

Aquesta fase devia funcionar dins el marc del segle Iv .

SISENA FAS E

És la darrera fase d'ocupació del jaciment com a tal, en un moment en què gra npart de les estructures ja són obsoletes .

En el mateix punt on, en la fase anterior, s'assenta el dipòsit de la partcentral, en trobem ara un altre fet amb factura totalment diferent als altres .Està construït retallant les argiles naturals, té planta quadrada i una fondàri ade prop de 2 metres .

Dos retalls de forma vagament arrodonida, situats al sud del sector, forme npart d'aquesta fase . D'un en conservem la planta sencera, però l'altre ha estatafectat pels rebaixos moderns . No podem atribuir-los un ús concret i han esta tamortitzats farcint-los de deixalles .

D'aquest moment constatem sis enterraments . Trobem quatre tombe samb coberta de doble vessant, una de cista i una indeterminada . Les sepultu-res no presentaven ni aixovar ni material residual . Les restes òssies estave nforça deteriorades, i en alguns casos detectàrem remocions d'enterrament santeriors .CONSIDERACIONS FINALS

94 EULÀLIA BARRASETAS 1 ANNA MONLEÓN

El jaciment de Mas Manolo ha mostrat una interessant visió de sis segles d'ocu -pació ininterrompuda en una àrea, la zona del Vallès, especialment afavorid aper a l'ocupació humana .

Cal destacar que no es tracta d'un jaciment complet . Tan sols una part h aestat posada al descobert, i queden encara restes per excavar als terrenys ad-jacents, l'estudi dels quals aprofundiria el coneixement que ara en tenim .

Estem davant d'una explotació agrària molt forta destinada al comerç, so-bretot durant els segles II i uI dC, moment en què documentem els magatzem sde dolia. La possible presència d'un forn d'àmfores vinàries ens presentaria j auna producció important al segle I dC .

En fases posteriors no podem determinar amb certesa l'activitat, malgra tque no sembla perdre el caràcter industrial . La presència de dipòsits diversospavimentats amb opus signinum ens fa pensar en una nova estructuració e nl'explotació de l'entorn .

D'altra banda, s'aprofita la bona qualitat de l'argila per produir terrissa .Hem documentat clarament forns de ceràmica de cuina i de taula i també d'e-lements constructius . Però la gran quantitat de fragments d'àmfora, algun samb defectes de cuita, fa pensar en l'existència d'un forn al segle I destinat a l acocció d'aquest material .

Un tant per cent molt elevat (més del 60 %) del material recuperat só nrestes amfòriques . També hi ha un elevat nombre de fragments de parets d edolia, de material constructiu, i, en nombre menys important, de ceràmica co-muna i d'importació . Es per això que destaquem en el conjunt la presència d eles imitacions de ceràmica africana que podem documentar com a pròpies de ljaciment .

BIBLIOGRAFIA

BALLAR", J . ; VILLANUEVA, J . (1984) . Resum de la histeria de Caldes de Mont-bui. Ajuntament de Caldes de Montbui, 1984 .

CUOMO DI CARPIO, N . (1971-1972) . Proposta di classificazione delle fornaci pe rceramica e laterizi nell'area italiana. Dalla Preistoria a tutta /'epoca romana .Sibrium . 1971-1972 .

MAYER, M . ; RODÀ, I . (1984) . La romanització del Vallès segons l'epigrafia. Sa-badell . 1984 .

SALA, L . (1972) . «Hallazgo arqueológico en la villa romana de Mas Manolo .Siglos 1-11 dC» . Setmanari Montbui 1396 [Caldes] (1972) .

Vilaclara de Castellfollitdel Boix (Bages)Un assentament rural de l'antiguitat tardan a

JOAN ENRICH, JORDI ENRICH 1 LLUÍS PEDRAZA

INTRODUCCI Ó

Vilaclara resta situada damunt d'un petit pujolet erm, prop de la masia de CanPrat, en el terme municipal de Castellfollit del Boix, a la comarca del Bages . Laseva altitud respecte al nivell del mar és de 681 metres . Les coordenades enreferència al mapa a escala 1/50 .000 de 1'Instituto Geográfico y Catastral són :longitud 5° 21' 20", latitud 41° 39' 20" ; i les coordenades UTM : 31 TCG890126 .

La zona on es localitza el jaciment està situada a frec de la conca d'Òdena(Anoia) i a peu d'un antic camí, espai caracteritzat per un tipus de poblamentcontinu a partir del neolític mitjà (Enrich, Enrich, 1986) fins als nostres dies .

El resultat és el producte de tres campanyes d'excavació realitzades en e ltranscurs dels anys 1989, 1990 i 1991 . '

La finalitat de l'estudi d'aquest jaciment cal inserir-la en un programa d erecerca més ampli, iniciat fa uns anys i que té per objectiu analitzar l'evoluci óde l'habitacle rural alt-medieval a la comarca d'Anoia i en el seu entorn mé simmediat, a partir del fet que la zona estudiada presenta una marcada densitatde jaciments corresponents a les etapes romana del final, alta i baixa edat mit-jana .

PLANTA GENERAL DEL CONJUNT

Es tracta d'un conjunt que mostra una superfície edificada d'uns 560 metre squadrats força ben conservat . Configura tres grans espais d'habitacle, cadascundels quals presenta a la part davantera un pati a cel obert i habitacions o depen-dències cobertes, algunes d'aquestes amb la llar de foc, a la part posterior d el'esmentat pati . L'espai central devia estar format pels àmbits 4, 5 i 6 i fins i tot

1 . Volem agrair molt especialment totes les facilitats donades pel propietari del terreny ,senyor Celestí Prat . El programa d'investigació fou avalat pel Museu Comarcal de l'Anoia il'equip de camp el formaven membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Co-marcals d'lgualada .

96

JOAN ENRICH, JORDI ENRICH 1 LLUÍS PEDRAZA .

Fig. 1 . Detall de la singular llar de foc de Vilaclara .

en un moment determinat, per l'àmbit 7 . A l'àmbit 4, va sortir una llar de fo cmolt singular, un banc de pedra adossat al mur, dues sitges i una estructurarectangular de pedra ; l'altra habitació (àmbit 5) presenta una sitja . Aquestesdues habitacions restaven comunicades per una porta . En un moment determi-nat aquestes dues habitacions estaven comunicades fins i tot amb l'àmbit 7 .L'àrea de ponent presenta l'àmbit número 1, amb clars indicis d'haver-s'h iefectuat foc en el seu interior, i en els àmbits 2 i 3, al pati, va aparèixer un for nde coure pa de notables dimensions . A l'àrea de sol ixent tindríem també unaestança clarament d'habitació (àmbit 10) amb una llar de foc de les mateixe scaracterístiques que l'apareguda en l'àmbit 4 ; una altra habitació (àmbit 11) ,destruïda en bona part ; les dues habitacions devien comunicar amb l'àmbit 9 ,on es van trobar diverses estructures com un dipòsit, perforacions circulars ,una canalització, etc ., clarament destinades a la transformació dels productesdel camp .

Caldria suposar la possibilitat que hi hagués una mena de porxo cobertsituat davant les habitacions, entre aquestes i el pati a cel obert, ja que s'ende-vina una estructura semblant en cadascuna de les tres àrees . El porxo es pre-

VILACLARA DE CASTELLFOLLIT DEL BOIX (BAGES) 9 7

senta com una subdivisió del pati per mitjà d'uns murs amb una obertura qu edepassa l'amplada d'una porta . Les habitacions mostren una superfície mol tmigrada i són de construcció molt simple . La majoria presenten una plantatrapezoïdal, que no sabem si és volguda, condicionada pel terreny o com aconseqüència de la mala qualitat constructiva . Creiem que devien tenir un asola planta i la majoria de les refeccions i afegits no semblen correspondre auna marcada diferència cronològica . Ens inclinem a pensar en una coberta for-mada per un embigat amb ramatges o branques i terra o argila, ja que en e ldecurs de l'excavació no ha aparegut cap tipus de teula . El paviment de leshabitacions era la mateixa roca de base lleugerament aplanada ; en altres sec -tors, la mateixa terra premsada .

Els murs són de pedra seca, sense escairar i de procedència local, bastits abase de dues cares amb reblit interior . En general, podem indicar una extremapobresa del material constructiu, com també una edificació molt simple i rudi-mentària . Les filades no sempre tenen tendència a l'horitzontalitat i són d edimensions desiguals . Cal indicar un tret constructiu, la presència en algun smurs d'unes pedres de mida més gran que abasten l'amplada de les dues cares itambé alguna de col•locada en posició vertical . Podríem trobar algunes afini-tats constructives a Vil . la Fortunatus (Fraga, Osca), Bovalar (Seròs, Lleida) oFornells (Menorca) . L'amplada i la direcció dels murs és molt irregular i n osempre segueixen un traçat en línia recta . No s'ha trobat cap tipus d'arrebossa tni revestiment en els murs si exceptuem l'única construcció de morter en tot e ljaciment, la del dipòsit rectangular pertanyent a l'àmbit 9 .

CULTURA MATERIAL I ANÀLISIS

Pedra

S'han localitzat diversos elements de premsa, concretament quatre blocs d epedra utilitzats probablement per subjectar-hi el torn . També dues base sde pedra per fixar-hi els dos peus drets de fusta del pont principal (stipites) o de lpont secundari (arbores) amb la finalitat d'evitar els moviments lateral sdel prelum (Arnaud, 1990) . Tot plegat fa pensar que probablement es podri atractar d'una premsa del tipus anomenat de palanca i torn (Arambarri, 1992) .Tots aquests elements foren localitzats fora del lloc original del torculum peròhipotèticament podríem proposar l'extrem nord-est del conjunt estudiat . Pro -posem una utilització comunal d'una o més premses en aquest jaciment . Tam-bé fora del seu lloc originari, s'han identificat cinc pedres circulars pertanyent sa unes moles d'accionament manual per a la mòlta del gra dels cereals . Po-dríem intuir una activitat comunal del premsatge del raïm i/o de l'oliva, uncentre de premsatge, suposició reforçada per les mides del forn de coure pa iper la quantitat i la mida de les pedres de molins per a cereals .

98

JOAN ENRICH, JORDI ENRICH 1 LLUÍS PEDRAZA.

Ceràmica

La ceràmica presenta un repertori de formes marcadament limitat, amb fun-cions exclusivament domèstiques a base de ceràmiques comunes de producciólocal . Són formes senzilles, amb un 79,07 % que corresponen a olles i olletes d eforma globular ; els bols representen el 9,30 %, mentre que les gerres o gerretesarriben a constituir el 6,98 % del percentatge total i les tapadores represente nel 4,65 % . És important comentar la varietat de coccions, fet que ens pot fe rpensar en una etapa de transició de les comunes oxidades a l'ús més freqüen td'atmosferes reductores . Destaca en primer lloc el 58,68 % de cocció oxidant ,seguida del 24,56 % de neutra o mixta i en què la reduïda constitueix e l16,76 % del percentatge total . El modelatge de les peces ha estat efectuat pe rmitjà de la torneta o forn lent i l'acabat exterior mostra un allisat a mà . Ladecoració és del tipus incisa i molt senzilla i representa el 9,58 % sobre el tota ldels fragments estudiats . L'anàlisi petrogràfica2 arriba a la conclusió que e stracta d'una producció feta en tallers locals o no gaire allunyats del jaciment ,fet que ens aproxima al context històric al qual pertany . L'anàlisi de termolu-miniscència 3 dóna les primeres dates absolutes del jaciment, movent-nos entr eel final del segle vi dC i el segle ix, encara que les dates més versemblants, apartir del percentatge més gran de les mostres analitzades, serien els segles vu ivni dC .

L'espai limitat d'aquest resum, entre altres coses, no ens permet un detal lmés concret dels precedents i paral . lels tipològics per a les ceràmiques de Vi-laclara . Només els indicarem a títol merament informatiu : importacions de lnord d'Àfrica (Raynaud, 1987) ; Vilauba (Roure, 1988) ; Mèze (Lugaud, Pelle-cuer, 1987) ; Volano (Cavada, 1992) ; Piégu (D'Archimbaud, 1980) ; Vila-rom a(Subias, Remolà, 1989) ; Tarragona (Fàbrega, 1989); Embonne a Agde (Po-maredes, 1992) ; Rougiers-Saint Jean (D'Archimbaud, 1980) ; Roses, Sant Mar -tí d'Empúries, Barcelona, Tarragona, Lleida, València, Alacant i Castelló (Jà-rrega, 1985) ; mausoleu de Las Vegas (Klappauf, 1978) ; San Miguel de laEscalada (Larren, 1990) ; Cartagena (Laíz, Ruiz, 1988) ; El Castellar de Villaji-mena (Bohigas, Ruiz, 1989) ; Navasangil (Larrén, 1989) ; Cancho del Confesio-nario (Caballero, 1989) ; El Germo (Ulbert, 1968) ; Castelnau-de-Guers (Feu-gere, Houles, 1992) ; Fontcalent (Gutiérrez, 1988) ; Alcudia (Gutiérrez, 1988) iLa Arnera (Gutiérrez, 1988) .

La informació que tenim actualment de les produccions de les ceràmique slocals i de la seva distribució pertanyent al període comprès entre els segles vI ix és molt deficitària (Kirchner, 1988) . Així, hi ha temes poc estudiats, com l afinalització de les produccions romanes tardanes a partir del segle vil, les per-duracions visigodes i la creació dels nous tipus ceràmics a partir dels segles Ix i

2. L'estudi petrogràfic el van fer el doctor Aureli Álvarez de la Facultat de Geologia de laUniversitat de Barcelona i la senyora Montserrat Coberó .

3. La datació per termoluminiscència es va fer a la Facultat de Física de la Universitat deMilà, treballs realitzats pel doctor Giorgio Spinolo, Marco Martini i Laura Della Torre .

VILACLARA DE CASTELLFOLLIT DEL BOIX (BAGES)

99

x. Vilaclara la podríem situar en un període de temps immediatament poste-rior als segles v i vi, en una etapa en què ja no tenen lloc les importacions de le sceràmiques sigil . lades clares africanes ni d'àmfores (Keay, 1984), en la qua lnomés resten les ceràmiques comunes de fabricació local mal conegudes . Lareconquesta bizantina del nord d'Àfrica tindrà com a resultat l'estroncamen tdel comerç amb les costes d'Hispània (Reynolds, 1986), fet que propiciarà u nincrement del mercat domèstic i la producció local, tot en detriment d'un mer-cat dirigit a la classe mitjana urbana .

En algunes formes de les vores del conjunt de terrisses locals de Vilaclar aapreciem una determinada continuïtat de la tradició romana del final . No hi h aceràmiques fines romanes d'importació, però sí alguna peça de ceràmica comu-na que pot pertànyer a l'esmentat grup de les d'importació africana . Tampocno apareixen les ceràmiques grises alt-medievals típiques del període del repo-blament dels segles Ix, x i posteriors. Cal indicar també l'absència de gran srecipients per al transport i de la terra cuita com a material constructiu . Apartir del que hem comentat i de la relació de la ceràmica amb altres informa-cions facilitades pels resultats de l'excavació, ens inclinem a proposar una cro-nologia del segle vii dC per a la ceràmica de Vilaclara .

Vidre

El conjunt de vidres de Vilaclara es caracteritza per la seva homogeneïtat, sen-se diferències tipològiques en una mateixa forma, tècnicament senzill, trets qu eens fan pensar en un període relativament breu d'habitacle del lloc. La sevatroballa ha estat fonamental per apropar-nos i ajustar la cronologia del jaci-ment en el segle vu . Apareixen les copes amb tija, variant de la forma Isings111 ; en molta menys quantitat el gerro de la forma Isings 120, el recipient Isings106 c i el bol baix exvasat de la forma Isings 116 (Isings, 1957), formes per a le squals s'accepta una cronologia tardana del segle vii . Aquesta datació es bas aen les troballes realitzades en altres jaciments, com ara la Bourse (Foy, Boni-fay, 1984) ; Cartago (Tatton-Brown, 1984) ; Vicenne (Ceglia, Genito, 1991, p .329-400); Castillo de los Garres, comparats amb els vidres de Begastri (Mo-rales, 1984) ; Vilauba (Roure, 1988) i Conimbriga (Alarçáo, 1965) .

Ferro

Les excavacions han proporcionat cinc ganivets, una podadora i una esquella .La cronologia dels ganivets es podria situar en el segle vil a partir d'altres tro -balles fetes en altres jaciments, com ara Campochiano (Ceglia, Genito, 1991, p .351-352) ; Germo (Ulbert, 1968) i Vilauba (Roure, 1988, p . 75-91) . El tipus d epodadora amb destraleta ha aparegut a Puig Rom (Nolla, 1982) amb una cro-nologia del segle vii . Del mateix tipus d'esquella existeixen exemplars sem-blants en època visigòtica (García, González, Madariaga, s .d .) .

1(0

JOAN ENRICH, JORDI ENRICH I LLUÍS PEDRAZA .

ESTUDI FAUNÍSTI C

Malauradament, l'estudi faunístic 4només ha estat possible sobre les restes cor-responents a la primera campanya efectuada l'any 1989 . Corresponen fona -mentalment a espècies domèstiques . Un 75 % pertany als ovins i caprins (Ovi saries i Capra hircus) ; segueixen els bòvids (Bos taurus) amb un 20,9 % i e lconill (Oryctolagus cuniculus) amb un 4,1 % sense poder determinar si es trac -ta de conill domèstic o salvatge . Varen sortir també diversos fragments de clos -ca d'ou pertanyents a l'espècie avícola Gallus gallus. Finalment, dos exemplarsde fauna malacològica corresponents a les espècies Helix aspersa i Ciclostom aelegans, ambdues de comportament terrestre .

ANÀLISI DE LA RESIN A

En estrats d'ocupació antròpica del jaciment han aparegut diverses porcionsd'una substància resinosa, el resultat de l'anàlisi de la qual` no descarta un arelació amb la resina del pi . A tall d'hipòtesi podríem indicar el probable apro-fitament de la resina per obtenir-ne la pega, activitat documentada a l'èpoc aalt-medieval . Els bots de pell i també les bótes de fusta eren empegats amb l afinalitat de contenir vi .

ESTUDI ANTRACOLÒGI C

Les anàlisis antracològiques° han demostrat que s'emprà la fusta d'almenys si sarbres o arbusts diferents per a les necessitats de combustible . Les mostresforen recollides de les llars de foc i del forn de pa . L'estudi ha identificat si stàxons vegetals amb les freqüències següents : alzina (Quercus ilex), 28,3 % ;roure de fulla petita (Quercus fagina ssp . valentina), 26,1 % ; bruc d'hivern(Erica multiflora), 26,1 %; blada de fulla petita (Acer opalus ssp. granatense) ,6,5 % ; aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), 4,3 % ; boix (Buxus sem-pervirens), 2,2 %, i les indeterminades, 6,5 % . Tot plegat ens mostra l'existèn-cia de rouredes i alzinars en una zona de transició entre la vegetació mediterrà-nia i la continental, amb comunitats de garriga i brolla amb bruc .

CONSIDERACIONS FINAL S

El jaciment presenta un substrat característic d'una lleu ocupació romano-repu-blicana, feble estació indígena que es devia abandonar en el decurs del canv id'era .

4. L'estudi faunístic ha estat efectuat per Sílvia Albizuri i Jordi Nadal, tots dos del Depar-tament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona .

5. L'anàlisi ha estat feta per Joaquim Font, del laboratori de l'Escola Superior d'Adobe-ria d'Igualada .

6. Anàlisis antracològiques fetes per Teresa Ros i Mora .

10 1VILACLARA DE CASTELLFOLLIT DEL BOIX (BAGES)

Fig. 2. Base de pedra per fixar-hi els dos peus de fusta del pont de la premsa.

Es devia tractar d'un tipus de població rural dispers del qual s'han conser-vat tres unitats d'habitacle . Era de tipus agrícola, i proposem la hipòtesi d'un aactivitat de caràcter comunal basada en premses de palanca i torn, en un fornde coure pa i en una certa quantitat de moles circulars per a la mòlta de cereals ,que, per les quantitats i mides, ens sembla desproporcionada per a les dimen-sions del jaciment . Tenia una necròpoli d'inhumació localitzada totalment des-truïda a uns vint-i-cinc metres a ponent del jaciment .

Farem un intent per estructurar una proposta, a tall d'hipòtesi, del contex ten què podríem situar el jaciment de Vilaclara . De l'anàlisi dels elements apor-tats per l'excavació podríem proposar una datació aproximada a l'entorn de lsegle vu dC; cronologia que correspondria a l'etapa de l'antiguitat tardana ,etapa que té pendents d'interpretació molts aspectes obscurs i contradictoris ,amb llacunes importants .

Hi ha una opinió basada en el fet que després de la crisi del món romà, en e ldecurs del segle vu i especialment en el segle vnl, devia tenir lloc el prime raugment de l'economia rural europea (Bonnassie, 1993) . Pel que sembla, esdevia tractar de l'inici d'una clara i llarga recuperació agrícola que devia de-

102

JOAN ENRICH, JORDI ENRICH 1 LLUÍS PEORAZA .

-''''A A RRQUEOANOIASJ.. .

Scm

SSm

o-o

1 r-7.

,

YV Y

Y

o o

)

nN7 Y

'i■.._

_

0

,rI., ARQUEORNOIAS .l .

Fig. 4. Part deis materials arqueològics corresponents als àmbits 4, 5 i 10.

VILACLARA DE CASTELLFOLLIT DEL BOIX (BAGES)

10 3

sembocar en el període àlgid dels grans conreus dels segles x-xiii dC, segon sque es tracti d'uns espais geogràfics o d'altres . A Anglaterra, en el segle vi lpodem apreciar l'inici de l'ampliació de les zones conreables (Duby, 1973 ; Pos -tan, Hill, 1973) . Noves terres es posen en cultiu al sud-oest de la Gàl•lia en el ssegles vi-vüi (Rouche, 1979) .

Al nord de França, a la Picardia, una intensa població del sòl rural té llo camb anterioritat a l'etapa carolíngia (Fossier, 1970) . En el segle vici, a Itàlia ,podem constatar experiències pioneres d'algunes curtes (Toubert, 1973) . Tam-bé a Germània, els resultats de les anàlisis del pollen determinen entre els anys550 i 750 un primer decreixement dels boscos en benefici del conreu dels ce -reals (Delort, 1968 ; Noèl, 1972 ; Duby, 1973, p . 18) . A la península Ibèrica hi haun buit en els estudis corresponents a aquestes etapes . A Catalunya (D'Aba-dal, 1958; i Bonnassie, 1979) i al nord-oest peninsular (Sánchez-Albornoz ,1966 ; Moxo, 1979) la colonització de noves terres arriba a un bon moment en eltranscurs dels segles ix i x . De tota manera, seria molt important intentar es-brinar si les primeres ocupacions de noves terres tenen el seu origen en elssegles precedents, tal com passa en bona part de l'Occident europeu ; primeresocupacions que momentàniament resultarien frenades o no, segons els indrets ,com a conseqüència de la invasió dels àrabs .

Coneixem molt poc tot el que fa referència a l'evolució de les estructures d eles villae en el decurs dels segles v al vil . La majoria d'aquestes finques agríco-les disperses s'havien subdividit en els mansi del segle ix (Riu, 1985) . S'ha par-lat d'un primer creixement medieval entre els segles vici i 1x (Sa1rach, 1990), enquè devia canviar l'estructura patriarcal de les villae per un altre tipus de po-blament a base de famílies nuclears que devia donar origen posteriorment a l a«vila-poble» com a resultat de l'emancipació dels vells dominis . En realitataquest fenomen podria haver començat en un moment lleugerament anterior ,segons els indrets, en el decurs del llarg procés d'afebliment de l'esclavitu dantiga . Les antigues vil-les romanes devien iniciar un procés d'alliberament d eforça de treball, ja que havien perdut el seu sentit com a conseqüència de ldeclivi del comerç exterior, de les comunicacions i de les ciutats. Ja no era tannecessària una producció d'excedents per a un mercat en què els producte smanufacturats eren ja molt escassos (Dyer, 1990) . Aquest fenomen podria ha -ver creat petits llogarrets, de tres o quatre famílies . En aquest pas intermed iproposem, a tall d'hipòtesi, situar el conjunt de Vilaclara, estructura agràri aque es devia crear com a resultat de la divisió o la desocupació de les velle svil . les romanes de la conca d'Odena o d'altres d'aquestes contrades, fenomenque probablement devia resultar pertorbat en aquestes terres com a conse-qüència de la invasió dels àrabs, però que amb algunes diferències devia conti -nuar o es devia reprendre amb el repoblament dels segles ix i x .

104

JOAN ENRICH . JORDI ENRICI1 1 LLUÍS PI'.DRAZA .

BIBLIOGRAFIA

ALARÇÁO, J . C A . (1965) . Vidrios romanos de Conimbriga, p. 134 .ARAMBARRI, A . (1992) . La oleicultura antigua. Madrid, 1992, p . 97-104 .ARNAUD, J .P .(1990) . «Note sur les origenes et du viu» . Caesarodunuan París] ,

p . 24 .BOHIGAS ROLDÁN, R . ; Ruiz GUTIÉRREZ, A . (1989) . «Las cerámicas visigoda s

de poblado en Cantabria y Palencia» . Boletín de Arqueología Medieva l[Madrid], núm. 3, p. 31-51 .

BONNASSIE, P . (1979) . Catalunya mil anys enrere. Barcelona .

BONNASSIE, P . (1993) . Del esclavismo al feudalismo en Europa occidental. Bar -

celona .

CABALLERO ZOREDA, L . (1989) . «Cerámicas de época visigoda y postvisigod a

de las provincias de Cáceres, Madrid y Segovia» . Boletín de ArqueologíaMedieval [Madrid], núm . 3, p. 75-107 .

CAVADA, E . (1992) . «Elementi romani e germani nel territorio alpino tra Adi -

ge e Sarca : aspetti e continuitá dell'insediamento» . A : II territorio tra tar -doantico e altomedioevo . 3 .^ seminario sui tardoantico e 1'altomedioevo ne -/Parea alpina e padana Monte Barro-Galbiate (Como) . Florència, p. 99-129 .

CEGI .IA, V . : GENITO, B . (1991) . «La necropoli altomedievale di Vicenne aCampochiano» . Samnium archeologia del Molise . Roma, p . 329-400 .

D'ABADAL, R . (1958) . Els primers comtes catalans. Barcelona, p . 73-114 .D'ARCHIMBAUD, D . (1980) . Les fouilles de Rougiers. Vallvonne, p . 278-280 .DELORT, R . (1968) . Introduction aux sciences auxiliaires de l'histoire . París ,

P• 157 .DuBY, G . (1973) . Guerriers et paysans. París.

DYER, C . (1990) . «Assentaments medievals abandonats a Anglaterra» . CotaZero [Vic], núm . 6, p . 25-33 .

ENRICII HOJA, J . ; ENRICH HOJA, J . (1986) . «La necròpoli neolítica de Cal Pes -setero de Castellfollit del Boix» . Dovella [Manresa], núm . 18, p . 27-29 .

FÁBREGA 1 MAESTRO, X . (1989) . «Les ceràmiques comunes de producció loca lo indeterminada» . Un abocador del segle v dC en el Fòrum Provincial d eTárraco. Tarragona, p . 205-232 .

FEUGERE, M . ; HOULES, N . (1992) . «Un four domestique de I'Antiquité Tardive

a Castelnau-de-Guers (Hérault)» . Archéologie en Languedoc, núm . 16 ,p . 149-152 .

FossIER, R . (1970) . Histoire sociale de l'Occident médiéval. París .

FoY, M . ; BONIFAY, M . (1984) . «Éléments d'évolution des verreries de l'antiqui -

té tardive à Marseille d'après les fouilles de la Bourse» . Revue Archeal.Narhonaise . Vol . XVII, p . 289-308 .

GARCÍA GUINEA, M .A . ; GONZÁLEZ ECHEGARAY, P .J . ; MADARIAGA DE LA

CAMPA, B . (s .a .) . «El Castellar, Villajimena (Palencia)» . Excavaciones Ar-queológicas en España [Palència], núm . 22, p . 29 .

GUTIÉRREZ LLOBREGAT, S . (1988) . Cerámica común paleoandalusí del sur d eAlacant (siglos vtt-x) . Alacant, p . 45-65 .

VILACLARA DE CASTELLFOLLIT DEI, BOIX (BAGES)

10 5

ISINGS, C . (1957) . «Roman glass from dated finds» . Archaelogica Traiectina,romingen-Djakarta . Vol . II, p . 140-157 .

JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R . (1985) . «Notas sobre una forma cerámica : aporta-ción al estudio de la transición del mundo romano al medieval en el este d eHispania» . Actas del 1 CA ME (Huesca 1985) . Saragossa, vol . II, p . 305-313 .

KEAY, S .J . (1984) . «Decline or continuity? The coastal economy of the Con-ventus Tarraconensis from the fourth century until the late sixth century» .BAR International Series [Oxford], núm. 193, p . 552-577 .

KIRCHNER, H . (1988) . «Las técnicas y los conjuntos documentales . La cerámicaaltomedieval cristiana» . Arqueología medieval. En las afueras del medieva-listno . Barcelona, p . 113-121 .

KI_APPAUF, L . (1978) . «Zur Keramik aus dem Mausoleum von Las Vegas d ePueblanueva (Toledo)» . Madrider Mitteilungen, núm . 19, p . 356 .

LÁIZ REVERTE, M .D. ; Ruíz VALDEVAS, E . (1988) . «Cerámicas de cocina de lossiglos v-vu en Cartagena (C/ . Orcel-D . Gil)» . Antigüedad y Cristianismo . Mo-nografías históricas sobre la Antigüedad Tardía . Múrcia, núm. V, p . 265-301 .

LARRFN IZQUIERDO, H . (1989) . «Materiales cerámicos de La Cabeza : Navasan -gil (Álava)» . Boletín de Arqueología Medieval [Madrid], núm. 3, p . 53-74 .

LARRFN IZQUIERDO, H . (1990) . «San Miguel de Escalada : Trabajos arqueoló-gicos 1984-1987» . Numantia [Valladolid], núm . 111, p . 217-238 .

LUGAUD, M . ; PELLECUER, C. (1987) . «La villa des Près -Bas à Loupiant (Hé-rault)» . Actes des IXe . journées d'Archéologie Merovingienne: Gaule Me-rovingienne et monde méditerranéen . Latles, p . 131-141 .

MORALES ILLÁN, M .L. (1984) . «Vidrios de Begastri» . Antigüedad y Cristianis-mo. Múrcia, vol . II, p . 119-127 .

Moxó, S . de (1979) . Repoblación y sociedad en la España cristiana medieval.Madrid, p . 17-198 .

NOEL, R . (1972) . Les depóts de pollens fossiles . Turnhout .NoLLA, J .M . (1982) . «Catalunya i Septimània enfront de Toledo. Puig Rom

(Roses, Alt Empordà)» . L'Arqueologia a Catalunya, avui. Barcelona, p .155 .

POMAREDES, H . (1992) . «Recherches sur 1'Antiquité Tardive et le Haut MoyenÁge du Bassin de Thau : le site d'Embonne à Agde (Hérault)» . Archéologieen Languedoc, núm. 16, p . 51-62 .

POSTAN, M . ; HILL, C . (1977) . Histoire économique et sociale de la Grande Bre-tagne . París, vol . I, p . 48 i seg.

RAYNAUD, C . (1987) . «Les importations méditerranéennes dans le midi d eFrance de IVe . au VI le . s .» . Actes des IXe . journées d'Archéologie Mérovin -gienne: Gaule Mérovingienne et monde méditerranéen . Lattes, p . 89-93 .

REYNOI,DS, P . (1986) . «Cerámica tardorromana modelada a mano de carácte rlocal, regional y de importación de la provincia de Alicante» . Lucentum ,núm. IV, p . 245-267 .

Rlu, M . (1985) . La Alta Edad Media . Barcelona, p . 56-60 .ROUCHE, M . (1979) . L'Aquitaine des Wisigoths aux Arabes (418-719), naissan-

ce d'une région . París, p . 229-239 .

106

JOAN ENRICH, JORDI ENRICH I LLUÍS PEDRAZA .

ROURE 1 BONAVENTURA, A. (1988) . La villa romana de Vilauba (Camós) . Gi-

rona.

SALRACH, J .M . (1990) . «Notes sobre la fase A del creixement medieval» . CotaZero [Vic], núm . 6, p. 86-91 .

SÁNCHEZ-ALBORNOZ, C . (1966) . Despoblación y repoblación del valle del Due-ro. Buenos Aires .

SUBÍAS PASCUAL, E . ; REMOLÀ I VALLVERDÚ, J .A . (1989) . «La ceràmica grolle -

ra» . Un abocador del segle v dC en el Fòrum Provincial de Tàrraco. Tarra-

gona, p . 233-246 .TATTON-BROWN, V.A . (1984) . «The Glass» . Excavations at Carthage. The Bri-

tish Mission. Sheffield, vol . I, p . 206 .TOUBERT, P. (1973) . Les structures du Latium médiéval. Roma, vol . I, p . 461 i

seg .ULBERT, T. (1968) . «El Germo, Kirche und Profanbau aus dem frühen 7 . Jahr -

hundert» . Madrider Mitteilungen, núm . 9, p. 329-398 .

Intervencions arqueològiques al pl ad'Almatà (Balaguer, Noguera) . 1983-1994JOSEP GIRALT 1 BALAGUERO*, JOSEP BENSENY 1 GEA**, ÀLEX CAMÍ 1BUIRA"

PRESENTACI Ó

Conegut popularment com a pla del Real, està situat al nord del barri antic d ela ciutat,' i ocupa l'extensa planura d'unes 27 hectàrees on s'alça el santuari de lSant Crist .

Els historiadors antics de la ciutat de Balaguer, els frares Josep M . Pou iPere Sanahuja, recullen la descripció que el doctor Francesc Borràs fa en u nmanuscrit del 1802 de les restes que es veien a la zona del pla d'Almatà i quesegons ell es tractava d'estructures antigues que provaven la situació del pri-mer nucli urbà . Com que el pare Pou dóna un origen romà a la ciutat de Ba-laguer, conclou que «amb molta probabilitat que antiguament la ciutat de Ba-laguer estava construida en el Pla d'Almatà i que durant la dominaciómusulmana fou traslladada al costat del riu, mentre a dalt va continuar residin tla comunitat cristiana» (Pou, 1913, 20-23) . El pare Sanahuja també és de l'opi-nió que el pla d'Almatà era poblat, en major o menor escala, des de temp santics (Sanahuja, 1965, 17) .

El primer que es va plantejar una cronologia d'època islàmica per a le srestes de muralla que hi ha al pla d'Almatà fou Lluís Díez-Coronel, que definícom a campament militar tota aquesta gran extensió plana (Díez-Coronel ,1969) . Nosaltres també vam seguir aquesta idea de campament estable sens erenunciar al concepte de nucli originari de la ciutat islàmica, factor que le ssuccessives intervencions arqueològiques així com la documentació llatin asemblen confirmar (Giralt, 1994) .

* Museu Comarcal de la Noguera . Balaguer.** Pròleg . DPCSL.1 . Agraïments : per a nosaltres és una obligació i alhora un plaer agrair el suport de l a

doctora Assumpció Malgosa en la realització d'aquest estudi del qual ara presentem les pri-meres dades, agraïment que voldríem fer extensiu a tota la Unitat d'Antropologia del Depar-tament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia de la Universitat Autònoma d eBarcelona .

108

JOSEP GIRALT 1 BALAGUIRÓ, JOSF P BENSFNY 1 GFA, ALEX CAMÍ 1 BOIRA .

Etimològicament, el topònim Almatà ja era considerat d'origen àrab per Co-romines, però Balañà fou el primer a relacionar-lo amb un substantiu àrab deter-minat per l'article i derivat de l'arrel matana, «el lloc fort, protegit, reforçat» o «e lterraplè (promontori pla)» . Continuant amb la seva hipòtesi, i seguint el diccio-nari àrab-llatí i llatí-àrab Vocabulista in arábico, compilat en un àmbit de parl acatalana a mitjan o final del segle xni i atribuït a Raimon Martí (Corriente, 1989) ,hi trobem l'arrel uata per traduir planicies : aleshores un derivat d'aquesta arre len la forma fonètica, Almatà hauria significat «el pla», amb la qual cosa seríe mdavant d'una tautologia produïda per la incomprensió del significat exacte delsnoms de lloc àrabs per part dels replobladors cristians (Balañà, 1990, 96-97) .

Partint del coneixement previ de les notícies que historiadors locals havie npublicat sobre troballes esporàdiques a la zona, i a partir de les restes de mura-lles, l'any 1982 s'iniciaren els treballs d'excavació de quatre sondeigs a la zon anord-oest on s'havia de situar una piscina municipal . Aquesta intervenció de -mostrà l'existència de nivells i restes estructurals d'època islàmica, i amb vista ala construcció definitiva de l'equipament municipal es programà l'any 1983 un aintervenció d'urgència de tota la zona afectada per la piscina . La zona excava -da tenia una extensió aproximada de 600 metres quadrats, dels quals sols se' nvan poder documentar uns 420, ja que la resta foren destruits per les màquinesamb la qual cosa es va perdre una part que avui s'ha demostrat molt importan tperquè era la zona segurament ocupada per les dependències del taller de ter-risser . Amb la paralització del projecte de zones esportives municipals, el Ser-vei d'Arqueologia de la Generalitat i el Museu Comarcal de la Noguera va niniciar un programa de sondeigs i d'investigació que ha comportat tot un segui td'intervencions arqueològiques programades o d'urgència des del 1984 fins a l1993 i que han estat incloses dins el projecte «Balaguer i el món islàmic», que atall de resum es poden concretar en :1984 : campanya de lluita contra l'atur iniciada pel Departament de Cultura .Realització de catorze sondeigs per intentar delimitar el jaciment. L'anyanterior s'havien construït l'Institut de Formació Professional i l'Estació d eBombers en el sector nord-oriental del pla amb la consegüent destrucció d'un aàrea important del jaciment .1987-1991 : campanyes d'excavació en el sector nord-occidental del jacimen tcom a treballs de recuperació de l'àrea al voltant de la zona de la piscina . Exca-vació del barri de terrissers amb la presència de tres forns de ceràmica i amplia -ció de l'àrea urbana amb la documentació del carrer número 1 i l'excavaci óparcial d'una nova illa de cases .1992 : es fa una prospecció sobre una superfície de 3 hectàrees en què es vanobrir vint cales per tal d'avaluar la qualitat de les restes arqueològiques de lsubsol i el seu estat de conservació .1993 : es fa una segona prospecció sobre una superfície aproximada de 5 hectà-rees en què es van obrir trenta-una cales amb la mateixa finalitat que l'anterior ,i en la qual la descoberta excepcional fou la necròpoli islàmica (cales 18, 19 i32), encara sense estar perfectament delimitada però amb indicis d'un aprofita -ment dens del sòl .

INTI:RVEN('IONS ARQUEOLÒGIQUES AL PLA D ' AI .MATÀ (BALAGUER, NOGUERA)

109

Fig. 1 . Situació general del jaciment.

ESTRUCTURES DEFENSIVES : LA MURALLA

Un dels elements més importants del jaciment són les restes de la muralla qu eenvolta tot el conjunt urbà i que fins avui està localitzada, sobretot en les care snord i oest, i alguns trams visibles en la cara sud que dóna al harranc del Tor-rent . Queda sense localitzar encara la seva existència en la cara est . Les estruc-tures castrats es concentren en un perímetre aproximat de 700 metres i configu-ren una muralla correguda que s'alterna amb torres de planta rectangular deles quals tenim perfectament documentades vint-i-quatre . A falta d'una inter-venció general en tot el perímetre mural que confirmi la descripció i les hipòte-

110

JOSEP GIRALT 1 BALAGUERÓ, JOSEP BENSENY 1 GEA, ALEX CAMÍ 1 BUIRA .

sis que més avall fem de les restes avui visibles, sembla clar que almenys en l amuralla del pla d'Almatà hi ha quatre moments o tipus de construcció diferents :

1. Muralla amb carreus encoixinats de 37 x 39/42 centímetres disposats através, combinada amb torres de planta rectangular d'uns 3,50 metres d'ampla -da . Aquest tipus el trobem en l'extrem oriental de la cara nord .

2. Muralla amb carreus encoixinats de 50 x 60 centímetres, i 100/115 centí-metres de llargada i torres de planta rectangular d'uns 4,80/5 metres d'amplad aper 2,50 metres. La tècnica constructiva és mixta perquè en la muralla els car -reus fan la funció de fonament, suport i anivellació del terreny, mentre l'alça tes fa amb encofrats de tàpia, que configuren un gruix aproximat d'uns 170 o180 centímetres . Les torres presenten dues parts diferenciades : la inferior abase de carreus exteriors disposats a través que conformen la part exterior de lrectangle i l'ànima massissa de tàpia; la superior tota ella massissa de tàpia .L'alçada de la part baixa de la torre varia segons la topografia del terreny, per òen la torre número 18 es conserven fins a sis filades de carreus . Aquest tipus ésel majoritari en la muralla del pla i el trobem des de l'extrem nord-occidental ,seguint per tota la cara oest, fins a les restes de la cara sud sobre el barranc de lTorrent .

Considerem que els tipus 1 i 2 són obra del primer moment d'ocupació de lpla, que nosaltres datem entre el final del segle vin i el final del segle Ix .

3. Muralla i torres a base de carreus disposats al llarg i al través, que són u nreforç de l'estructura defensiva antiga . Aquest tipus constructiu està concen-trat des de la torre número 19 fins a la número 24, és a dir, l'extrem sud-occi-dental del perímetre murat . Les característiques formals d'aquestes refaccion sestan directament relacionades amb la tècnica constructiva desenvolupada a lcastell Formós (construït el 897 per Lubb b . Muhammad) i per tant cal data rl'obra del segle x .

4. Refaccions de torres i muralla a base d'encofrat de maçoneria irregular obé amb parament de carreus irregulars lligats amb morter de guix i calç .Aquesta refacció la trobem documentada a la torre i muralla número 1 i a l anúmero 23 . Tècnica de construcció idèntica a l'emprada en tot el perímetr emurat de la ciutat baixmedieval i amb una cronologia de segles xiv-xv .

ESTRUCTURES URBANE S

L'organització de l'espai interior la coneixem fonamentalment en el secto rnord-occidental, on des del 1983 s'han desenvolupat intervencions sempre apartir del nucli excavat com a urgència l'any 1983 ; i dels aproximadament 42 0metres quadrats excavats, avui sols en conservem en no massa bon estat apro-ximadament la meitat . Les actuacions posteriors, entre el 1984 i el 1991, ha nposat al descobert un ampli sector a l'altra banda del carrer número 1, i el sforns de la terrisseria . Cal dir que tot aquest sector del pla presenta fortes alte-racions provocades pel conreu de la vinya que han deixat la seva marca en el ssolcs transversals que, en una direcció sud-oest i nord-est, tallen la majoria

INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES AL PLA D ' ALMATÀ (BALAGUER, NOGUERA )

Fig. 2 . Planta de les excavacions 1983-1991 .

d'estructures deixant un buit d'una amplada aproximada als 40 centímetres . Enalgun indret no han deixat cap resta arqueològica, com per exemple en el sangles sud-oest i nord-est de la zona excavada, tot i que no es descarta, però ,que es tracti d'espais exteriors públics .

El carrer número 1, orientat est-oest, divideix l'àrea excavada en dues zo-nes en les quals hi ha, almenys, restes de tres cases i l'àrea corresponent al talle rde terrisser . Amb una amplada força constant de 3,10 metres disposa d'un pa-viment de terra i graves que regularitza el terreny natural i que està en ús al -menys fins a mitjan segle xI, moment en què el tester dels forns l'envaeix ; ca lpensar que és amortitzat i anul . lat, si més no en el sector dels forns . Sense qu eencara no s'hagi pogut datar ni relacionar amb altres estructures, sota el pavi-ment del carrer, i excavat en la terrassa natural, hi ha un retall en forma d episcina més o menys quadrada de la qual surt un canal transversal en direcci óest i que podríem interpretar com una obra relacionada amb l'aprofitament i l arecollida de l'aigua de la pluja (cal no oblidar que el terreny natural és forçaimpermeable) . Tant en un extrem del carrer com en l'altre, s'han excavat sitge sdirectament en la terrassa natural ; les tres conservades tenen una boca lleuge -

111

112

JOSEP GIRALT I BALA(iUERÓ, JOSEP BENSENY 1 GEA, ALIiX CAMÍ 1 BIIIRA .

rament ovalada i un cos més o menys cilíndric amb una fondària que oscil . l aentre 1 i 1,45 metres . Si inicialment foren excavades potser amb la finalita tde contenir i emmagatzemar productes, finalment foren amortitzades i con-vertides en abocadors (no es descarta la possibilitat que algunes fossin ex -cavades amb aquesta funció específica, i més les que tenen formes força irre-gulars) .

A banda i banda de carrer s'obren els conjunts de cases, de les quals le sconstruïdes al sud del carrer estan parcialment excavades a més de ser una d eles zones que, per la poca potència arqueològica del sector, han sofert des-truccions modernes que han alterat la fisonomia del conjunt . Totes les case spresenten característiques constructives idèntiques a base de parets disposade sdirectament sobre el terreny natural amb rasa de fonamentació senzilla o sen-se, i amb dues parts ben diferenciades :

— Una base o sòcol feta amb còdols de riu, fragments informes de la terras-sa natural o carreus irregulars de terra sorrenca, que serveix tant com a fona-mentació i anivellament del terreny, com per aïllar i protegir la resta del mur d ela humitat i de l'erosió . Generalment, als inicis del mur i a les cantonades ,aquest sòcol disposa de carreus ben escairats de terra sorrenca . L'alçària de lsòcol oscil . la entre els 15 i els 40 centímetres .

— La resta del mur a base d'encofrats de tàpia . Aquests encofrats estan be ndocumentats a les cases 2 i 3, i amb unes mesures de caixa de 40 a 42 centíme -tres de gruix i 1,75 metres de llarg . No en coneixem l'alçària per la manca d epotència arqueològica .

La casa número 1, el conjunt més complet que fins ara es conserva del pla ,sembla disposar de dues façanes, una al sud-sud-oest oberta directament al car-rer número 1 i l'altra al nord-nord-est, mirant a un gran espai, possiblement u nsegon carrer o una àrea pública oberta . La façana oest limita amb l'àmbit de ltaller de terrisser destruït per les màquines l'any 1983 . La façana est, no exca-vada, pot ser que estigui destruïda per un dels carrers moderns del pla . L'ele-ment central és un pati, lleugerament excavat, de planta rectangular amb u nelement absidial semicircular a la cara sud ; disposa de pou o piscina rectangu-lar en l'extrem nord-est, no gaire fons . Les tres habitacions conegudes es dispo -sen en els costats oest i sud-oest del pati . Es tracta de dues habitacions rectan-gulars (6,80 i 7,50 per 2,10 metres) orientades de nord a sud, i una tercer atambé rectangular més petita (2,10 x 4 metres) orientada d'est a oest . Except eaquesta que disposava de paviment amb morter de guix, les altres dues tenie nun paviment format per terra batuda i un component de graves fines . L'habita -ció situada més al nord conserva, a la part central del mur est, la porta d'entra-da, tota de morter de guix i còdols petits, i amb pollegueres laterals ; l'arrebos-sat exterior de guix a banda i banda de l'entrada potser cal interpretar-lo co mun brancal (amplada màxima de 50 centímetres) de tipus decoratiu . A l'inte-rior, les parets sud i oest també conservaven restes d'un arrebossat de guix, qu epodríem interpretrar com un emblanquinat potser parcial del sòcol de pedra .En l'angle sud-est de la cambra hi havia una llar de foc sense cap tipus d epreparació o estructura marcada. En l'eix de la porta i situat en el centre de la

INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES AL PLA D 'ALMATÀ (BALAGUER, NOGUERA )

Fig . 3. Plantes i seccions dels forns de ceràmica .

113

114

JOSEP GIRALT 1 BALAGUERÓ, JOSEP BENSENY 1 GEA, ALEX CAMI I BUIRA .

cambra, una cubeta circular (30 centímetres de diàmetre), feta de guix, semblaindicar l'existència d'un pal central que devia aguantar la coberta o un entreso-lat. A l'exterior i en l'angle format per la paret est de la cambra i el mur d etancament nord de la casa, hi ha una segona llar de foc, també sense estructur amarcada . Dues cubetes més de guix a l'exterior de la paret est de l'habitació ,una en el mateix eix que la de l'interior i l'altra en l'angle exterior nord-est ,podrien marcar l'existència d'una porxada en aquest indret .

Tres noves sitges, també amb la boca ovalada circular, i exteriors a la cas anúmero 1, marquen un espai «públic» molt arrasat i sense altres estructure sque defineixin aquesta zona .

Tant la casa 2 com la 3, parcialment excavades, presenten refaccions clare samb canvi d'orientació d'alguna estructura . Ambdues semblen disposar d'unespai tipus pati, obert al sud, i dos cossos o cambres que limiten la casa pel nor damb el carrer número 1, mentre a la casa 2 són dos cossos quadrats (almenys u ntotalment excavat de 2,20 x 2,20 metres i un de rectangular de com a míni m2,20 metres d'ample per 3,50 metres de llarg orientat d'est a oest, amb l'extre moest molt alterat) . Totes les cambres d'aquestes cases presenten paviments d eterra i graves ben compactades .

L'excavació arqueològica apunta cap a una utilització de tècniques mixte sper resoldre les cobertes de les cases, segurament d'un sol vessant . La cobertaamb teula sembla documentar-se en les dues cambres allargades de la casanúmero 1 ; la recuperació de fragments de tàpia amb empremtes de canyís e nalguna habitació podria indicar una coberta amb canyís i material vegetal reco -bert amb fang .

ESTRUCTURES INDUSTRIALS : FORNS DE CERÀMIC A

Entre les campanyes arqueològiques dels anys 1989 i 1991, van aparèixer en e lsector nord-occidental del sector excavat tota una sèrie d'estructures i nivell sarqueològics vinculats amb un taller de terrisser, del qual sols s'ha pogut docu-mentar el tester i tres forns ; la zona del taller dedicada al modelatge, magatze mi altres creiem que fou completament destruïda arran de les obres de construc-ció d'una piscina l'any 1983 . La cronologia d'aquestes estructures cal portar-l acap a mitjan segle xi, i van ser amortitzades cap al final del mateix segle . E sinteressant destacar la presència de dos tipus completament diferents de forn sde ceràmica oxidant: el forn de graella, continuador de la tradició clàssic a(forns I i III), i el forn de barres (forn II), estructura típicament islàmica . El stres, però, presenten una planta circular, i representen dos moments cronolò-gics de funcionament del taller .

FORNS IIII I

Orientats de nord a sud, tenen tres parts clarament diferenciades : cambrad'alimentació o boca, cambra de foc i cambra de cocció . Es el forn 1 el que

INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES AL PLA D ' ALMATÀ BALAGUER, NOGUERA) 11 5

Fig. 4 . Planta de la necròpolis .

s'ha conservat millor i el que ens permet de descriure les característiques d'a-quest tipus de forn . Tant la cambra d'alimentació com la cambra de foc só nexcavades en el terreny natural ; la primera és de planta ovalada i la segon acircular, estan separades per un arc de descàrrega construït amb tovots, i tote sles parets arrebossades amb una capa d'argila . La cambra de foc, de plant acircular (aproximadament 1,38-1,40 metres de diàmetre) i amb una alcària qu eosci l . la entre els 80 i els 105 centímetres segons el gruix de la graella i la disposi -ció del terreny natural, disposa d'un pilar central ovalat per aguantar la graell aque separa aquesta cambra de la de cocció .

La graella, feta amb argila i amb un gruix variable entre els 12 centímetre sen la part central i els 32 centímetres en la part de carregament a les parets d ela cambra de foc, malgrat que està parcialment destruïda, ens permet apreciar

116

JOSEP GIRALT 1 BALAGUERÓ, JOSEP BENSENY 1 GEA, ÀLEX CAMÍ 1 BUIRA .

els tres perímetres de perforacions de què disposava, dos de circulars i el terce radossat a les parets de la cambra, de forma ovalada . La cambra de cocció, d eplanta circular (aproximadament d'1,60 metres de diàmetre) i amb una alçàri aconservada de les parets de 20 centímetres, està feta amb tovots rectangulars iestrets (20 x 40 x 10 centímetres) a tall d'aplacat, amb arrebossat interior i ex-terior d'argila, que converteixen el gruix de la paret de la cambra en un màxi mde 14 a 20 centímetres .

El forn presenta reforç exterior a base de còdols i tàpia a la paret oest .Desconeixem si la cambra de cocció quedava coberta amb volta semicircu-

lar o bé si era oberta per carregar-la per la part superior. Val a dir que entre el smaterials recuperats en el tester, hi ha peces troncocòniques que nosaltres he mrelacionat amb els taps dels orificis d'oxigenació de la cambra de cocció i qu eper tant podrien indicar que el forn anava cobert, si no tot, sí parcialment, i pe rtant caldria pensar en una porta d'accés a la cambra de cocció per efectuar l acàrrega .

Del forn III no hem conservat més que la cambra de foc, també de plant acircular (d'aproximadament 80 centímetres de diàmetre), i la cambra d'alimen-tació, ambdues excavades en el terreny natural . Hi ha restes del que devia se rla paret de la cambra de cocció, construïda amb tàpia i arrebossada amb argil a(20 centímetres de gruix) . Sembla que la graella no disposava de pilar, ja que e lforn és molt més petit que el forn I i no el necessitava . La boca de la cambrad'alimentació ha estat anul . lada i amortitzada per la construcció del forn II .

Els paral . lels d'aquest tipus de forn els tenim a Dénia, però amb una crono-logia més tardana que abraça des del segle xti fins als primers anys del segle xii ►(Gisbert, 1990) .

FORN I I

Tipològicament es tracta d'un forn de barres constituït per la cambra de foc i l acambra de cocció, sense separació entre les dues, de planta circular i amb un aorientació nord-est a sud-oest . La cambra de foc, excavada en el terreny natu-ral i de forma troncocònica invertida (amb una alçària de 54 centímetres), est àenvoltada per una banqueta estreta (14 centímetres) que només s'interromp e nel lloc on s'obre la porta que devia servir tant de boca de càrrega com de boc ad'alimentació . De la cambra de cocció, també de planta circular (d'aproxima-dament 1,70 metres de diàmetre interior), sols es conserva un alçària màxim ade 20 centímetres, amb les parets construïdes a base de tovots arrebossats tan ta l'interior com a l'exterior per una capa d'argila que configuren un gruix tota lde 20 centímetres . En les parets interiors, immediatament sobre la banqueta, e sconserva la primera filada d'orificis que devien rebre les barres (de les qual scinc, fracturades, es conserven in situ) amb la funció de crear una mena d eprestatgeria des d'on es devien suspendre o bé on devien recolzar les pece sceràmiques (les barres presenten mesures diverses, des de 25 fins a 55 centíme -tres de llarg, per 2,5 o 3 centímetres de diàmetre) .

INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES AL PLA D ' ALMATÀ (BALAGUER, NOGUERA)

11 7

El forn disposa d'un reforç exterior fet a base de tàpia i reble del qual sol ses conserven uns 50 centímetres d'alçària també de planta circular irregular.Oberta en la part nord-est s'ha conservat la part inferior de la porta de càrreg ade foc del forn .

Els paral•lels d'aquest forn els trobem a Saragossa amb una cronologia moltsimilar al de Balaguer, és a dir, del segle xi i l'inici del segle x11 (anterior a 1118 ,any de la conquesta cristiana de la ciutat) (Mostalac, 1990; Aguarod et al . ,1991) . També a Múrcia, l'any 1993 van aparèixer un grup de forns de barre sque J . Navarro els data del final del segle x i el segle x1 . Recentment a Marsell aha aparegut un forn d'aquest estil amb cronologia del segle x111(Marchesi, Thi -riot, Vallauri, 1993) .

PRIMERES DADES DE L 'ESTUDI DE LA NECRÒPOLIS 1 PERSPECTIVES

Primeres dades

Durant l'estiu de 1993 es van excavar al pla d'Almatà 14 individus . Els 4 pri-mers corresponen a la cala 19 i són els que permeteren localitzar la necròpolis ;el seu estat de conservació és força dolent . A continuació s'excavaren altre sdues cales, la 32 i la 18, amb 8 i 2 individus respectivament i en un estat d econservació força millor . Tots els esquelets estan disposats sobre el seu costa tdret, amb les extremitats superiors normalment plegades sobre la pelvis i le sextremitats inferiors lleugerament doblegades ; aquesta deposició pot sofri rlleugeres variacions, com ara que el cos estigui una mica més recolzat sobr el'esquena o bé que l'extremitat dreta estigui més o menys paralel•la al cos ; tote saquestes variacions són degudes a lleugers desplaçaments post mortem ; en al-

guna de les fosses s'ha documentat la presència d'una pedra al cap per evita rprecisament aquests moviments . Tots els enterraments segueixen la mateix aorientació de sud-oest (cap) a nord-est (peus) amb la cara orientada cap a lsud-est, ritus que ens assenyala clarament que és la necròpolis d'una poblaci óislàmica . De les tres cales excavades només en la cala 18 s'han pogut detecta restructures associades als enterraments .

Del total d'individus excavats fins ara, 8 corresponen al sexe femení i 5 a lmasculí. En queda un altre del qual, a causa del mal estat en què es troba, n ose'n pot determinar el sexe . Tots són adults, la majoria d'entre 25 i 35 anys .També cal deixar constància de la troballa, amb l'individu 32-6, de les restesd'un fetus de 24 setmanes .

En dos dels individus s'ha pogut constatar una mort traumàtica ; en un cases tracta, a l'espera de l'estudi de restauració, d'una punta de fletxa amb alete sque travessa una vèrtebra dorsal, i en l'altre d'una punta de llança disposad adins la caixa toràcica de l'individu . També s'ha pogut constatar la presènci ad'una fractura de clavícula dreta amb posterior reabsorció òssia i la forma -ció d'una durícia, lleugeres patologies infeccioses en una zona d'inserció del rad idret d'un individu i en la tíbia i el peroné d'un altre, a més d'altres patologies

JOSEP GIRALT 1 BALAGUERÓ, JOSEP BENSENY 1 GEA, ALEX CAMÍ 1 BOIRA .

Taula 1 . Alçada

Fórmula càlcul Olivier-Tissier Pearson

dones homes dones home s

PA 166,3 141,3 163, 5

LT 154,3 167 150,6 164, 1

SS 155,6 167,5 154,3 167, 1

Medievals 154 165,8

que el corresponent estudi patològic posarà de relleu . La majoria dels indivi-dus presenten càries i diferents graus de carral] . A la vista de les primeres dade sextretes de la necròpolis s'ha fet un estudi comparatiu amb altres poblacions dereferència : la necròpolis de la població islàmica rural de la Torrecilla (Arena sdel Rey, Granada), datada entre els segles ix al xiv amb un màxim d'utilitzaci óentorn del segle xi (141 individus) (Dusouich, 1978) ; dades sobre la poblaci ómedieval catalana (Vives, 1987) ; primeres dades de l'estudi de la necròpoli smedieval de Sant Salvador (Balaguer, la Noguera) en procés d'excavació i es-tudi per part del mateix equip del pla d'Almatà .

Malgrat les poques dades de què es disposa, s'aprecien certes tendèncie sque caldrà anar revisant a mesura que augmenti la població . Es pot observar ,per exemple, que les dones del PA presenten en les extremitats superiors va-lors més elevats que les altres poblacions amb una gradació PA > SS-Medie-vals > LT; en les extremitats inferiors això no passa i la gradació és SS > Me-dievals > PA > LT o bé SS > Medievals > LT > PA (vegeu les gràfiques 1 i 2) .Aquest fet no s'aprecia en els homes, que només presenten certa gradaci óPA > SS-Medievals > LT en radi i fèmur .

Pel que fa a alçada (l'estimació feta és d'1,41 metres per a les dones i d'1,64per als homes), la gradació seria SS > Medievals > LT > PA tant per a les donescom per als homes, i mostra a més certa diferenciació entre els dos grups d epoblacions (medievals cristians d'una banda i islàmics de l'altra) (vegeu la tau -la 1) .

Aquesta diferenciació poblacional queda més palesa en fer la comparaci óde les mesures dentals de les poblacions ; en tots els casos es diferencien els do sgrups abans esmentats (vegeu les gràfiques 3 i 4) . Tornem a incidir, però, en e lfet que aquestes aproximacions no tenen en absolut un valor estadístic i qu enomés el treball amb les dades globals, una vegada es disposi d'un ventall mé sampli d'individus, ens permetran dur a terme un treball comparatiu acurat . Enaquest sentit, volem apuntar el fet que la distribució dels enterraments docu-mentats fins al moment ens permet ser molt optimistes amb vista al nombr ed'individus final de la població .

Il H

INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES AL PLA D ' ALMATÀ (BALAGUER, NOGUERA) 11 9

t t .

Diamatre meWO-aism

2

to

6

9~. z

8\~

I

y 1 O

21

22

23

N

25

26ll

27

2 8

HP— PA

55 ~— LTJ

7 ,0

~N

Clamelre buco-lengua]13,0

12,0

11 .0

10.0

9,0

8,C

21

22

23

24

25

26

27

Ir-•

PA —~-~-- SS —~— LT

28

Gràfigues1,2,3i4.

Perspectives

Aquestes primeres dades osteomètriques corresponen a l'estudi programat dela necròpolis del pla d'Almatà, el qual servirà de base per fer un estudi mé sglobal tant a nivell de poblacions sincròniques, procedents de diferents tre-balls, com de poblacions diacròniques, que ens portaran a una constatació for-ça fiable de com les diferents poblacions s'adaptaren a un mateix àmbit e ndiferents èpoques . A continuació exposarem breument els elements de qu èconstarà el treball sobre la necròpolis del pla d'Almatà, adaptable a posterior snecròpolis que es vagin excavant, com seria el cas de Sant Salvador (aban sesmentat) . Obviarem l'apartat osteomètric que, creiem, queda prou reflectit e nl'apartat anterior .

1 . Estudi paleoecològic . Dins aquest apartat inclourem tots els paràmetre sque ens permetin entreveure la relació de la nostra població amb el seu entor nsegons els senyals que aquesta relació ha deixat en les restes òssies .

a) Estudi de la dieta : els dos paràmetres que estudiarem seran els element straça i 1'estriació dentària .

120

JOSEP GIRALT 1 BALAGUERÓ, JOSEP BENSENY 1 GEA, ALEX CAMÍ 1 BUIRA .

I) Elements traça: per elements traça entenem una sèrie d'elements quí-mics que intervenen en la nostra dieta, si bé en petita proporció . Tots aquestselements queden incorporats en el nostre organisme de manera que pode mveure quin ha estat el seu procés d'assimilació i estudiar-ne la concentració e ndiferents parts del nostre cos . L'estudi d'aquests elements ens permet veure l ariquesa de la dieta dels individus segons l'aportació càrnica o vegetal . Aquestariquesa de la dieta tindrà el seu reflex en l'estat de salut global de la població ila possible relació amb malalties que hagin deixat constància en el registr eossi .

A banda dels elements que caracteritzen una determinada dieta, en aquest sestudis solen aparèixer altres elements que es poden relacionar amb algun aaportació concreta de la població i que sovint té alguna relació amb el registr earqueològic .

II) Estriació dentària : també ens ajuda en l'estudi de la dieta, ja que s'h acomprovat la relació existent entre determinats patrons d'estriació dentàri avestibular (longitud, direcció d'estries . . .) i determinats tipus de dieta .

b) Marcadors d'estrès nutritiu : són aquells paràmetres, en alguns casos pa-tologies, que ens permeten establir l'aparició de deficiències en la dieta de l apoblació ; molt sovint aquests marcadors també van associats a les condicion sde salubritat de la població.

1) Hipoplàsia dental : és una deficiència en l'esmalt dentari, que es reconei xper l'aparició d'una sèrie de bandes, deguda a la disrupció del procés normal d eformació de la dent ; es considera un indicador de períodes de disrupció me-tabòlica i de nutrició, de manera que ens informa de l'aparició d'alguna pressi óambiental que ha influït negativament en el desenvolupament normal de l'indi-vidu. Si tenim present que l'esmalt dentari es forma entre el naixement i el stretze anys, l'aparició d'aquesta deficiència ens informa de la influència am-biental i de l'etapa concreta del desenvolupament en què es va donar .

II) Osteoporosi hiperostòsica : és una afecció que se centra en els ossos d ela volta cranial i el sostre de la cavitat orbitària (en aquest cas es parla de cri-brum orbital) . Es manifesta per la presència d'unes perforacions més o meny sgrans segons el grau de desenvolupament de l'afecció . N'és la causa una hipe-ractivitat de la medul•la com a resposta a una anèmia . Si bé fins ara sempr es'havia fet referència a aquesta anèmia com d'una anèmia de nutrició, és a dir ,deguda a dietes pobres en aportació de ferro, darrerament es creu més proba-ble que el seu origen sigui una resposta de l'organisme enfront una càrregapatogènica elevada de l'entorn de 1'indiviu .

Sigui quina sigui la causa, el fet és que els efectes d'aquesta anèmia es fara nmés palesos en aquells individus que tinguin una necessitat més gran d'aporta-ció nutrient (els infants i les dones, per la menstruació) .

III) Patologia dentària i desgast : la principal d'aquestes patologies és la cà-ries, relacionada amb una mala higiene bucal i amb una major ingesta de car-bohidrats presents en una dieta rica en vegetals ; aquest estudi haurà de concor-dar amb l'estudi dels elements traça .

Pel que fa al desgast, aquest pot estar produït per determinats hàbits cultu-

INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES AL PLA D ' ALMATÀ (BALAGUER, NOGUERA)

12 1

rals que poden incidir de manera diferent en els homes i en les dones . També e spot establir una relació entre determinats patrons de desgast i la dieta .

c) Altres marcadors, com per exemple els relleus d'inserció muscular, el síndexs de robustesa dels diferents membres del cos, les asimetries, etc ., ensajuden a caracteritzar millor la població d'acord amb determinats hàbits ocu-pacionals .

Altres paràmetres

A més dels paràmetres assenyalats, l'estudi preveu l'ampliació a altres aspec-tes, com ara la datació dels enterraments per carboni 14, segons les possibilitat sde les tècniques i de les mostres . Un altre punt interessant seria l'aplicació del srecents estudis d'ADN sobre la nostra població, línia d'investigació que ja é soberta a la Unitat d'Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona .

CONCLUSIONS

Sembla clar que el domini musulmà de primera època, des de la Septimàni afins a la Catalunya vella, segurament basat en l'establiment de guarnicions e nles ciutats més importants i en les fortaleses construïdes en època visigòtica(Manzano, 1991, p. 76-77), va tenir un caràcter marcadament militar a més d eser limitat en el temps . En el jaciment del pla d'Almatà es pot trobar un del smillors exemples d'ocupació islàmica d'aquest període . Tant la documentaci óescrita com les restes arqueològiques semblen avalar aquesta idea .

La primera dada documental referida a Balaguer correspon a la segon ameitat del segle ix . Es tracta de la Història de la invenció i translació del cos d esant Vicenç des d'Hispània al monestir de Castres escrita per Aimó, monjo deSaint-Germain-des-Prés a petició de l'abat Bernó i dels monjos del monestir d eCastres (Abadal, 1980, p . 32-34), on es relata el viatge que fan els monjos am bel cos del màrtir des de Saragossa fins al monestir esmentat, entre els anys863-864, fent parada a Balaguer («Siquidem illis ad Balagivum oppidum, iuxt afluvium Segarim, cursim pervenientibus, in quadam insula solo contigua resede-runt [ . . .]» ), i continuant cap al castell de Berga, Alp, Llívia i Carcassona . Elsparàgrafs referits a Balaguer també ens informen del fet que molta gent, e nsaber la notícia de la presència del sant màrtir, els oferiren presents, i una don arecuperà la vista que feia poc havia perdut . Aquesta segona part és un del sarguments que Bonnassie va utilitzar per donar suport a la idea de l'existènci ade comunitats cristianes en la Marca extrema (Bonnassie, 1979, vol . I, p . 104 )que convivien amb els musulmans . El que per a nosaltres és important de des-tacar del text és, en primer lloc, el tractament que rep Balaguer com a oppidumja a mitjan segle Ix, i en segon lloc, que sigui punt de pas en la via de comunica-ció que uneix la Septimània amb la capital de la Marca superior, és a dir, Sa-ragossa .

Pensem que la cita fa referència al pla d'Almatà . La topografia del jaci-

122

JOSEP GIRALT 1 BALAGUERÓ, JOSEP BENSENY 1 GEA, ALEX CAMÍ 1 BOIRA .

ment, el tipus de tancament emmurallat i les restes arqueològiques que fins ar as'han pogut documentar podrien respondre a un assentament de tipus milita r(oppidum) de primer moment . Dos són els elements en què ens fonamente mper donar aquestes altes cronologies a les primeres ocupacions : d'una banda, l atècnica constructiva de la muralla que envolta el jaciment, i de l'altra, les cerà-miques trobades en nivells arqueològics coberts per remodelacions que pode mdatar entre el segle x i x[, així com de nivells de farciment de sitges excavade sen la terrassa natural .

Sovint hem manifestat el paper inicial de «campament militar» que podri ahaver desenvolupat aquesta gran extensió de 27 hectàrees (Giralt, 1985 i1986b ; Esco, Giralt, Senac, 1988, p. 22) . Potser s'hauria de vincular a la reacció ,ja emiral, ja d'alguna de les nissagues locals de la Marca superior, de disposa rd'algun indret «militar» per encabir alguna guarnició important que pogué safrontar campanyes franques com la del 778 de Carlemany quan atacà Saragos -sa o bé la del 808-809, comandada per un general de Ludovic Pius que, des d eTortosa, remuntà l'Ebre i arribà fins al Cinca, i va destruir la ciutat de Lleid aper complet, per després dirigir-se cap a Osca, incendiant i devastant tot el qu eva trobar al seu pas (Manzano, 1991, p . 92) . De tota manera, les fonts no ajude ngens a precisar aquesta afirmació ; esperem que l'arqueologia doni llum sobr ela primerenca funció de l'assentament islàmic del pla d'Almatà . Del que fin sara no tenim cap constància arqueològica és de nivells que indiquin una pre-sència de població hispanoromana o visigòtica que es pugui identificar amb l acomunitat cristiana que Bonnassie vol veure a partir del document .

Actualment, i després de les intervencions arqueològiques efectuades entr eels anys 1982 i 1993 en aquest gran jaciment, podem afirmar que estem davan tdel nucli inicial de la madina islàmica de Balaguer, possiblement conformada apartir de la segona meitat del segle x i que tindrà el seu màxim floriment duran tel segle xi . Les darreres prospeccions han posat de manifest que gran part d el'urbanisme de la ciutat islàmica es conserva en bon estat, i s'intueix que hi h adiferents alineacions que es podrien relacionar amb el creixement dels barri sde la ciutat . Dels nivells d'ús, tant de les cases com dels carrers, deduïm un acronologia que va des de la segona meitat del segle x fins al final del segle x► il'inici del mi (1105, conquesta cristiana definitiva de Balaguer) . Almenys en e lsegle x[ tot el pla d'Almatà està perfectament urbanitzat seguint un esquem aperfectament ortogonal, situant en un dels extrems (nord-oest) un dels barri sartesanals que mai no falta en cap ciutat islàmica: el terrisser.

Després d'aquest moment sembla definitiu l'abandó del jaciment, que esconvertirà primer en campament militar de les tropes que acaben assetjant l aciutat en tots els afers de disputa pel control del comtat d'Urgell i, finalment, apartir del segle xv, en camp de cultiu de vinyes, oliveres i cereals que afectara nrepetidament els nivells arqueològics .

INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES AL PLA D 'ALMATÀ (BALAGUER, NOGUERA)

12 3

BIBLIOGRAFIA

D'ABADAL, R . (1980) . «Els primers comtes catalans» . Història de Catalunya .Barcelona : Vicens Vives, 1980 . (Biografies Catalanes; 1) .

AGUAROD, M .C . [et al.] (1991) . «Nuevas perspectivas de la arqueología urban adel periodo andalusí : la ciudad de Zaragoza (1984-1991)» . Aragón en laEdad Media . Vol . 9 . Saragossa : 1991, p . 445-491 .

BALAÑÀ, P . (1990) . «Balaguer en temps deis musulmans (713-1106) . Note sbreus» . ILERDA, XLVIII . Lleida, p . 91-106 .

BoNNASSIE, P. (1979) . Catalunya mil anys enrere (segles x-x1) . Barcelona : Edi-cions 62, 1979, 2 vol .

CORRIENTE, F . (1989) . El léxico árabe andalusí según el «Vocabulista in Arabi-co» . Madrid : Universidad Complutense de Madrid, 1989 .

DÍEZ-CORONEL, L. (1968) . «La alcazaba de Balaguer y su palacio árabe de lsiglo xl» . ILERDA, XXIX, p . 335-354 .

DusoulcH, Ph . (1978) . Estudio antropológico de La necrópolis medieval de L aTorrecilla (Arenas del Rey, Granada) . Granada : Universitat de Granada .[Tesi doctoral . ]

Esco, C . ; GIRALT, J . ; SENAC, Ph . (1988) . Arqueología islámica en la Marca Su-perior de al-Andalus. Diputació d'Osca .

GIRALT, J . (1985) . «Arqueología andalusí en Balaguer (Lérida)» . Sharq al-An-dalus, p . 151-159 . (Estudios Árabes ; 2 . )

GIRALT, J . (1986b) . «Fortificacions andalusines de la Marca Superior: el cas deBalaguer» . Setmana d'Arqueologia Medieval. Lleida: Institut d'EstudisIlerdencs, 1986, p . 175-193 .

GIRALT, J . (1994) . Catalunya Romànica . Vol . XVII . [Em premsa . ]GISBERT, J . (1990) . «Los hornos del alfar islámico de la avenida Montgó/calle

Teulada . Casco urbano de Denia (Alicante)» . Fours de potiers et «testares »médiévaux en Méditerranée occidentale . Madrid : Publications de la Casa deVelázquez, 1990, p . 75-91 . (Série Archéologie ; XIII . )

MANZANO, E . (1991) . La frontera de al-Andalus en época de los Omeyas. Ma -drid: CSIC, 1991 .

MARCHESI, H . ; THIRIOT, J . ; VALLAURI, L . (1993) . «Le bourg des potiers auXIIIe siècle : un atelier "importé"» . Les Temps des découvertes. Marseille ,de Frotis à la reine Jeanne. Marsella : Musée d'Histoire de Marseille, 1993 ,p . 36-50 .

MOSTALAC, A. (1990) . «Los hornos islámicos de Zaragoza» . Fours de potiers e t"testares" médiévaux en Méditerranée occidentale. Madrid : Publications dela Casa de Velázquez, 1990, p . 63-74. (Série Archéologique ; XIII . )

Pou, J .M. (1913) . Història de la ciutat de Balaguer. Manresa, 1913 .SANAHUJA, P. (1965, 2a ed ., 1984) . Història de la ciutat de Balaguer. 2a ed .

Balaguer, 1984 .VIVES, E . (1987) . Contribució al coneixement dels enterraments medievals a

Catalunya i regions limítrofes . Universitat de Barcelona . [Tesi doctoral .]

EI castell de Farners(Santa Coloma de Farners, Selva)JOSEP M . LLORENS 1 RAMS, MIREIA MITJAVILA 1 CANTALOZELL A

EL CASTELL DE FARNER S

El castell de Farners està situat a uns 5 quilòmetres a l'oest de Santa Coloma d eFarners (Selva) sobre un turó format per dos cims separats per una petita fon-dalada, tota la part superior del qual està coberta per les fortificacions . El nucl iprincipal del castell es troba a 436 metres sobre el nivell del mar i l'altre cim ,conegut per turó del Vent, fa 442 metres d'altitud . El turó està envoltat per l ariera de Santa Coloma i el Sot de Penjacans (Vallors), que formen potent spenya-segats . En un petit replà, 50 metres per sota i a llevant del castell, estroba l'ermita de la Mare de Déu de Farners .

El castell pròpiament dit té una planta trapezial irregular d'un s27 x 12 x 18,5 metres . El gruix de la meitat inferior dels murs, d'un bell aparel lregular, oscil . la entre 1,20 i 1,50 metres, mentre que la part alta, formada pe rafegits més moderns i d'aparell molt irregular, s'aprima fins a 0,60-0,65 metres .Els quatre murs i alguns dels merlets que encara es conserven estan perforat sper nombroses sageteres . Pràcticament adossada al mur de llevant hi ha la tor-re mestra, de 12 metres d'alçària, un diàmetre de 8,40 metres i un gruix de mursde 2,30 metres . Conserva gairebé intactes els merlets que la coronen . Present auna porta d'arc de mig punt elevada al nivell del pis . Una petita fortificacióquadrangular unida al nucli del castell pel seu angle sud-oest domina la fonda -lada de Vallors . Actualment el castell presenta dues portes : la principal —iúnica antiga— en el mur de ponent i una de més moderna en el del nord . L'in-terior està compartimentat, a nord i a sud, en diverses cambres, de les quals le sde la banda nord estan assentades sobre les restes d'estructures corresponent sal període de construcció del castell, que hom pot situar en el segle xii . Tots el smurs interiors que es conserven, però, corresponen a la reforma que sofrí a lcomençament del segle xviii .

La major part de l'interior del castell està retallada i excavada en el subsò lgranític de la muntanya, inclosa l'escala d'accés a l'adarb i la fonamentaci óde la torre mestra, sobreelevada . Hom pot identificar, tanmateix, la presència d ediversos forats de pal a l'entorn del castell i especialment en el cim del turó de lVent, barrejats amb les línies de murs que s'hi conserven . L'accés a la part alta

126

JOSEP M . LLORENS 1 RAMS, MIREIA MITJAVILA 1 CANTALOZELLA

del turó del Vent es fa a través d'escales excavades a la mateixa roca, prop d eles quals es poden veure indicis de canalitzacions, també excavades a la roca ,dirigides cap a una cisterna, que recullen l'aigua del cim i dels vessants del turó .Tanmateix, l'accés al castell es fa per un espectacular camí retallat a la roca . Lafondalada on es troba la cisterna està envoltada per línies de muralla que unei-xen el castell pròpiament dit amb el reducte del turó del Vent (zona de defen-ses baixes) .

La roca mare presenta dos tipus de substrat diferenciats i de característi-ques diverses . Els dos murs més llargs (est i oest) del recinte i la part de llevan tde la torre mestra s'assenten sobre dos dics de roca granítica molt dura que h apogut ser retallada de manera que la base, bona part de l'elevació d'aquest smurs, part de la base de la torre i part del sòl de les habitacions estan formatsperla mateixa roca retallada i polida . Entre aquests dos dics s'estén una veta e nquè la roca granítica adquireix una qualitat saulonenca i està sotmesa a u nràpid procés de descomposició en partícules sorrenques de gra gruixut . Bon apart dels murs transversals i la meitat de ponent de la torre estan fonamentat ssobre aquesta veta tova, que constitueix també el sòcol natural de la major par tdel pati d'armes .

La intervenció arqueològica (1991-1992, dirigida J .M . Llorens) se centrà e nel nucli principal del castell, i estigué motivada per un projecte de restauraci óque a hores d'ara es troba en curs d'elaboració . S'excavaren totalment dueshabitacions (sectors 2 i 6 a-b), situades respectivament en els angles sud-est inord-oest del recinte, i es realitzaren dos sondeigs en el pati d'armes (sector 1) :un ran de la muralla oest, per tal de localitzar la rasa de fonamentació en l'úni cpunt on podia haver-n'hi i un altre entre la torre mestra i el sector 2, per estu-diar una estructura de desguàs que s'hi conservava .

La campanya de 1991 fou finançada totalment per l'Ajuntament de Sant aColoma de Farners i la de 1992 pel Departament de Cultura de la Generalita tde Catalunya . La Parròquia de Santa Coloma cedí l'ermita de Farners com adipòsit d'eines i materials durant les dues campanyes. Cal remarcar que en e llapse entre campanyes continuà l'acció dels-furtius, que anteriorment ja havie nmalmès de manera considerable bona part de l'interior del recinte, circumstàn-cia que obligà a limitar l'excavació als sectors enumerats més amunt . '

LES PRIMERES REFERÈNCIES DOCUMENTAL S

Tot i que les estructures arquitectòniques més antigues del castell de Farners ,tal i com les veiem actualment, semblen corre'spondre al segle xu, dispose m

1 . Com a antecedent d'aquestes campanyes hem d'esmentar una excavació d'urgència a lpeu de l'ermita de la Mare de Déu de Farners que tingué lloc l'any 1985 (dirigida per l adoctora E . Pons) per documentar dues inhumacions d'època moderna que hi aparegueren . E nel transcurs d'aquesta petita intervenció de dos dies foren identificades les restes molt malme-ses d'algunes sepultures antropomorfes a frec dels murs de l'ermita .

EL CASTELL DE FARNERS (SANTA COLOMA DE FARNERS, SELVA) 12 7

Tuno oc lVEN Tr

'--"---,..~~

_--,jP

) ,. ~.,

((1300

VESSn NI OC >CNJACPNS

Fig . 1 . Planta general del castell de Farners-Turó del Vent (segons Núria Cañasi Mercader, 1985) .

d'una referència documental anterior . Entre els anys 1053 i 1071 Ramon Folc I ,vescomte de Cardona, prestà jurament de fidelitat a Ramon Berenguer I i pos àsota la seva potestat, entre d'altres, el seu castell de Farners :

Et ego predictus Rahnundus non vetabo tibi, iam dicto Raimundo seniori meo,potestatem de ipsis castris ubi staticam habes, et ande potestatem habere debesper quantas vices eam mihi requisieris per te aut per tuos nuncios vel nuncium;et sunt ipsos chastros : Genmdella et Farners et Tagamanent el Castel Talat.

Amb el domini dels castells de Farners i Tagamanent, Ramon Berenguer Is'assegurava el control de dues importants rutes d'accés a Osona : amb Farner sdominava el camí de Girona a Vic per l'interior de la Selva i amb Tagamanen tla ruta del Congost . En aquesta àrea de la comarca de la Selva, a cavall entr eles Guilleries i el Montseny, els termes castrals apareixen més d'un segle abans .Serveixi com a referència el cas d'Argimon (Riudarenes), terme veí del de Far -ners, que apareix documentat el 18 de març de 925, en un document de venda

128

JOSEP M . LLORENS I RAMS, MIREIA MITJAVILA 1 CANTALOZELLA

de terres . Remarquem que tant hi és citat el terme del castell (castrum) coml'edifici mateix del castell (castellum) :

Et est ipsa terra in comitato lerundense in castro Argemundo. Et afrontat ips aterra et ipso casale [. . . ] ip ipso castello [ . .] .

Per ara no podem saber si ja en aquestes dates hi hagué alguna fortificació aFarners . En qualsevol cas, resta pendent d'establir la naturalesa i la cronologiadels forats de pal i de part de les estructures excavades a la roca que, barrejade samb restes de murs possiblement més tardans, es veuen en el cim del turó de lVent, que esdevingué, temps endavant, un annex del castell i que, en no esta rinclòs en el projecte de restauració, no fou excavat.

La primera referència estricta a l'edifici del castell la trobem força més en -davant, el 23 d'abril de 1200, a l'acta de la nova consagració de l'ermita de l aMare de Déu de Farners, on s'especifica que fou «de novo constructa ad pedemcastri de Farnerio» . La situació de l'ermita és inconfusible : just al peu del cas-tell . Per tant, aquí el mot castrum ha esdevingut sinònim de castellum i fa refe-rència a l'edifici del castell .

EL REGISTRE ESTRATIGRÀFI C

Cal notar que, en estar el subsòl del castell retallat i buidat a la roca del turó, n os'ha conservat gairebé seqüència estratigràfica, ja que resultava més pràcti cnetejar i buidar que fer acumulació de sediment a l'interior cada cop que se' nmodificava, puntualment o extensament, l'estructura o la distribució interna .Aquesta circumstància dificulta la datació de les sobreelevacions dels murs pe -rimetrals, que s'han hagut d'aclarir a partir de fets documetals .

Les habitacions (sectors 2 i 6 a-b) . Tot i estar situats en extrems oposats de lcastell, la seqüència obtinguda en aquestes dues habitacions és molt semblant .La potència màxima conservada és d'1 metre, majoritàriament formada pel sblocs de pedra i el morter procedents dels enderrocaments dels murs interiors ide part d'algun dels panys de la muralla . En el sector 2, els estrats inferiors e slimitaven a cobrir els buits entre els blocs de l'enderrocament i la roca mar e(no més de 10 centímetres de potència) . En conjunt, la seqüència es presentav amolt alterada per la gran quantitat de soques i arrels d'alzina que hi havie ncrescut . L'abandonament del sector 2 en el segle xviii venia marcat per un acapa molt fragmentària de sorra pràcticament estèril i per una altra de teule sprovinents de l'enderrocament del sostre de la cambra, escampades per tota l asuperfície . El nivell d'ocupació estava indicat per un finíssim estrat de textur asorrenca, de color grisenc amb variacions notables i molt malmès per efecte d eles arrels . Contenia la major part dels materials recuperats, la cronologia del squals cobria del segle xv al xviii . Els murs que formaven aquesta cambra i l aveïna, no excavada, foren construïts al començament del segle xvIII directa-ment sobre la roca del subsòl . D'època medieval només es detectaven

12 9EL CASTELL DE FARNERS (SANTA COLOMA DE FARNERS, SELVA )

Fig. 2. La torre mestra del castell .

JOSEP M . LLORENS 1 RAMS, MIREIA MITJAVILA 1 CANTALOZELLA

una minsa rasa de fonamentació del mur meridional del castell, un petit fora tde pal excavat a la roca i les restes molt malmeses d'un paviment de calç quecobria i anivellava les irregularitats del subsòl .

En els sectors 6 a i 6 b, integrants d'un mateix àmbit a l'extrem nord de lcastell, la seqüència era paral . lela a l'anterior, amb l'única diferència que, du-rant l'ocupació del segle xvi[i, els murs foren bastits aprofitant les fonamenta-cions d'habitacions alt-medievals excavades a la roca i sobreelevades i quepràcticament no hi havia teules . La coberta era formada segurament per unempostissat recolzat en els murs perimetrals i estintolat en un pilar de pedr aconstruït al bell mig del sector . Pràcticament a la superfície, i en un racó menysalterat, es mantenien restes d'una ocupació puntual del segle xix .

El pati d'armes (sector 1) . S'obrí un sondeig de 4 metres d'amplada des de l abase de la torre mestra fins al pany de muralla oest, on s'obre la porta principa ldel castell (entre 4,90 i 6 metres de llargada) per tal de documentar les respecti -ves fonamentacions. En resultà que tot el sòl del pati d'armes està retallat a l aroca de manera gairebé horitzontal, deixant sobreelevada la base de la torre .Aquest darrer fet es constatava visualment ja abans de l'inici de l'excavació . Lallargada del sondeig s'hagué de limitar aviat a 3 metres, perquè la sedimentacióconservada al peu de la torre es reduïa a una mitjana de 10 centímetres de terr avegetal sobreposada . A partir d'aquesta distància de la torre, la roca retalla -da davallava ràpidament, deixant visible una potent rasa de fonamentació de lpany de muralla oest, l'amplada de la qual oscil . la entre 1 i 2 metres, i la sev apotència, a comptar des de la superfície, entre 1 i 1,30 metres . Cal destacar e lfet que aquest és ('únic pany de mur on s'ha pogut detectar una rasa de fona-mentació d'aquesta potència . En tots els altres, o no n'hi ha perquè la base est àsobreelevada o bé és d'una fondària només suficient per encaixar-hi la filad amés baixa de la fonamentació .

En aquesta rasa s'ha documentat una seqüència que cobreix tot el vental lcronològic del castell . Corresponen a la fonamentació de la muralla uns 80 centí-metres a comptar des de la base del mur, potència que quedava per sota d'u nforat de desguàs planificat en el moment inicial de la construcció, que marcava e lnivell d'utilització inicial del pati d'armes . Fins a la base del forat de desguàs e sdetectaren quatre nivells sobreposats de reompliment de la rasa, sincrònics, qu ecobrien una petita banqueta de fonamentació, consistent en un bloc de morter ipedres que lliga les primeres filades al fons de la rasa . Mentre no es pugui afina rmés el marge cronològic a través de l'estudi detallat dels materials, podem man-tenir la cronologia dels reompliments i, en conseqüència, la de la construcció d ela part més antiga de l'estructura actual del castell cap al segle xu .

Per damunt hi quedava un nivell que corresponia al segle xv —darrer mo-ment de reforma arquitectònica anterior a la fase final del segle xvtit . A sobr ed'aquest apareixia una capa molt barrejada, ja del segle xvin, que conteni atambé materials corresponents als segles xIII, xlv i xv . Aquesta barreja trob aexplicació en el fet que els darrers ocupants de la fortalesa arribaren fins a l aroca per tal de fonamentar els murs de les habitacions que hi van construir ,malmetent les estratigrafies conservades fins a aquell moment .

130

EL CASTELL DE FARNERS (SANTA COLOMA DE FARNERS, SELVA)

13 1

L'estructura de desguàs (sector 1) . Dels moments de la construcció del cas-tell data una estructura de desguàs molt simple, que fou reaprofitada i refeta e nel segle xvt►i . L'estructura antiga estava formada per una gàrgola que recolli al'aigua del terrat de la torre, l'abocava sobre una petita canal excavada a la roc ade la base i permetia evacuar-la a través de dues obertures, una situada a l abase de la muralla oest, davant per davant del punt de caiguda, i l'altra a la bas ede la muralla sud . Aquesta darrera, un cop desembossada, tornà a ser útil du-rant els dies de pluja que tingueren lloc durant la primera setmana de la campa -nya de 1992. Recordem que, en els moments inicials, no hi havia envans entr eel desguàs i la muralla .

En el segle xvIII, en construir-se les habitacions de la banda sud, atès quel'estructura formada per la gàrgola i la canal encara podia funcionar, calgu éhabilitar-la de manera que l'aigua no malmetés els murs frontals de les cam-bres que s'havien construït i s'orientés només cap al desguàs de la muralla oest .Amb aquesta finalitat es delimità un receptacle mitjançant un muret que lliga -va la base de la torre i el mur frontal del sector 2 . A l'espai així delimitat entrela roca retallada, amb la canal i els murs (màxim, 1,80 metres) hi fou construï tun brocal format per rajols de forma trapezial molt allargassats, amb els costat scurts corbats, disposats de manera que formaven un cercle d'1,80 metres d ediàmetre amb un orifici central que recollia l'aigua que baixava de la gàrgola ila conduïa dins del receptacle . Aquest brocal tenia per damunt un cercle for-mat per teules de cantell, que permetia encaixar-lo i lligar-lo bé amb les irregu -laritats de la roca i els murs laterals . El muret frontal tenia a la base un forat dedesguàs que conduïa l'aigua cap a l'obertura de la muralla oest . Si hom bloque -ja el forat, es pot disposar, filtrant-la, d'una petita reserva interior d'aigua .L'interior d'aquesta estructura —o la part que se'n conservà, ja que fou mal -mesa pels furtius— estava reblerta de sorra estèril, provinent en part de l'arre-bossat que degué protegir tant el mur de la torre com el muret frontal i el delsector 2 . En el punt de més profunditat hi havia una petita capa de llim grisenc ,fruit de la decantació de les aigües .

ELS MATERIALS

El conjunt de materials recuperats al llarg de les dues campanyes fou mol treduït . La major part d'aquests materials aparegueren barrejats entre le sescletxes del subsòl de les cambres excavades . Per tant, llevat dels de la rasa defonamentació, només alterada per les arrels, però sense barreges apreciables ,no es conservaven in situ . L'acidesa del terreny granític no ha permès de con -servar matèria orgànica, llevat d'ossos d'època molt recent . Actualment ,aquests materials es troben en estudi .

La rasa de fonamentació va lliurar ceràmica grisa majoritàriament de coc -ció reductora pertanyent al moment de construcció de la fortalesa . La resta deceràmiques, disperses i barrejades, cobreixen el lapse de temps entre els segle sxIV i xlx: ceràmica amb decoració de verd i manganès de producció catalana,

132

JOSEP M . LLORENS 1 RAMS, MIREIA MITIAVILA I CANTALOZELL A

blava valenciana, blava catalana i daurada valenciana, diversos fragments d evidrades dels segles xviu i xlx i de ceràmiques comunes de difícil datació .

Destaca un conjunt de metalls format per diversos fragments de plaquesrectangulars de ferro amb decoració de botons de llautó que pertanyen al re -vestiment d'una caixa o cofre, acompanyats per dos panys, claus i tanques, tam -bé de ferro . Comparant-los amb para l . lels propers es poden datar dins del segl exv. Cal afegir-hi cinc cairells de ferro de tipologia variada i dos didals d ebronze .

El material numismàtic està representat per quatre monedes : una d'inde-terminable, procedent del fons de la rasa de fonamentació, un diner de tern d eJaume 1, un menut de Joan II (Perpinyà, 1473-1475) i un ral d'argent de Felip V(Madrid, 1726) .

Altres materials són una pedra foguera exhaurida i un esclat de sílex, rest ade talla, i diversos fragments de vidre .

SEQÜÈNCIA HISTÒRICA 1 EVOLUCIÓ DE L ' ESTRUCTURA ARQUITECTÒNIC A

Visualment, es detecten almenys quatre moments diferenciats de construcci ói/o reformes de l'edificació : la inicial (del segle xi►), dues elevacions de les mu -ralles perimetrals (dels segles xfv i xv) i la reforma general del començamen tdel segle xvnl . Pel que fa a les fases més antigues, de plena època medieval (c .segles xII a xv), no es poden associar al registre estratigràfic, llevat de la rasa d efonamentació de la muralla oest . La combinació del registre arqueològic i d ediverses dades documentals permet traçar l'esbós cronològic següent :

— La tipologia arquitectònica original del castell ens indica una fortalesaedificada possiblement durant el segle xn (torre mestra cilíndrica amb port asobreelevada envoltada per un petit recinte emmurallat de forma quadrangu-lar amb un petit bastió annex) . La part dels murs perimetrals corresponent aaquest moment és la inferior i més gruixuda, fins al nivell de l'actual pas d eronda . A causa de les successives reformes en desconeixem amb precisió e lcoronament, possiblement emmerletat com la torre . Ignorem com era el castel lque apareix citat a mitjan segle xt . L'ermita de la Mare de Déu de Farners, l acapçalera de la qual considerem que pot datar-se dins de la segona meitat de lsegle x o molt al començament del segle xI, tingué la funció de capella castral .La cronologia atribuïda a les seves parts més velles referma la presència d'u ncastell anterior a ('actualment conservat . L'acta de consagració del 1200, ja ci -

2 . En un altre lloc (Llorens, Font, Pujadas, en premsa) hem detallat més extensamen tdiversos aspectes relacionats amb els primers temps del castell i de l'ermita . Pel que fa refe-rència a les dades històriques a partir del segle xiv, n'estem completant la recerca per pode rargumentar amb més detalls les cronologies que proposem, mancats com estem per ara d'e-lements arqueològics per datar amb més precisió algunes de les reformes arquitectòniques .

EI . CASTELL. DE FARNERS (SANTA COLOMA DE FARNERS, SELVA)

133

tada, confirma que es consagrava una ampliació d'aquella capella primitiva ,«de novo constructa», una part substancial de la qual encara resta dempeus .

- S'ha detectat activitat al llarg dels segles x►►► al xv, amb dues reforme sarquitectòniques consistents en dues elevacions successives dels murs perime-trals i del coronament d'aquests murs amb merlets en el x►v (c . 1364-]368 . enrelació amb la revolta del veí vescomtat de Cabrera contra Pere III) i en el xv ,en relació amb les guerres remences de 1462-1472 i 1484-1486 . El segle xv és ,del període medieval, el més ben atestat pel material recuperat . Els panys d emuralla que uneixen el castell i el turó del Vent, i també la porta nord, deue ncorrespondre a un moment indeterminat dins d'aquests segles . Per poder afi-nar aquests detalls caldria excavar la zona de defenses baixes, entre el castell iel turó del Vent .

— No hi ha cap indici conservat, ni arqueològic ni documental, referit a lcastell durant els segles xvi i xvn . Sabem que el 14 de maig de 1640 els terço sde l'exèrcit reial saquejaren l'ermita de la Mare de Déu de Farners, però n oconsta que el castell fos afectat ni per aquesta acció de guerra ni per cap altra .De fet, els castells de tipus «medieval», que ja no eren aptes per a les nove stècniques bèl . liques, foren modificats o substituïts per les noves fortificacion samb baluards .

— Al començament del segle xvu► el castell de Farners fou ocupat per un aguarnició borbònica que el reféu en part i que l'abandonà, ja acabada la guerr ade Successió i passat el període immediat de postguerra i repressió, cap al 1726 .Es referen o bastiren de bell nou les habitacions interiors, s'adaptà l'estructur ade desguàs i es protegí la porta principal amb un parapet amb troneres . Possi-blement també es va refer la part alta del mur nord, que actualment és la qu eestà més malmesa . Per identificar els nous ocupants del castell com a borbònic sens basem en diversos factors :

n) La trobada d'una moneda de Felip V que data el moment «abandona -ment . No hi ha senyals del nombrós numerari emès per l'arxiduc Caries d'Aus-tria (Carles III) durant la guerra .

b) El senyor del castell era, per aquells anys, Francisco de Bournonville ,Perapertusa, Vilademany i Cruïlles, marquès de Rupit, vescomte de Joch, se-nyor de la vila, terme i castell de Santa Coloma de Farners, que fou regido rdegà de l'Ajuntament de Barcelona entre el 1718 i el 1726 . La família Bour-nonville havia arribat a posseir els honors dels Vilademany, senyors tradicio-nals del castell al llarg del període medieval, mitjançant vinculacions matrimo -nials . a través de les nissagues de Cruïlles i Perapertusa .

c) Els desperfectes que presenta el castell no palesen cap intent de des-trucció o d'inutilització de les seves defenses després de la guerra, com fouordenat i es dugué a terme en diverses fortaleses del Principat . Al contrari, le sdefenses de la porta principal, datables en aquells anys, encara es conserven .Fóra il.lògic destruir un castell que era patrimoni d'un filipista destacat . Consi-derem que altrament s'hauria esdevingut si hagués estat ocupat pels austriacis-tes .

— La documentació consultada fins ara palesa que durant la Guerra del

JOSEP M . LLORENS 1 RAMS, MIREIA MITJAVILA 1 CANTALOZELL A

Francès (1808-1814), per bé que Santa Coloma de Farners fou abandonada pe rla població almenys parcialment, en cap moment el castell no fou utilitzat co ma refugi . Les tropes napoleòniques destruïren l'oratori de Sant Pere Petit, en e lcamí de pujada a Farners, però no tocaren el castell . L'escassa mostra de cerà-mica del segle x►x que ha estat localitzada pot ser atribuïda, per paral•lels cone -guts a Girona, a la primera meitat d'aquest segle . Després d'un període de mésd'un segle d'abandonament, sembla que tornà a ser puntualment ocupat segu-rament durant la primera guerra carlina (1833-1840) o poc després . D'aquestsanys o de dates properes daten les reutilitzacions de les velles fortaleses selva-tanes o montsenyenques de Montsoriu (1836-1837), torre de Vilarmau (Vi-ladrau, Osona) i Sant Joan de Blanes (1849-1859), almenys aquesta darrer acom a torre de telègraf.

BIBLIOGRAFIA

AUTORS DIVERSOS . (1991) . «Santa Coloma de Farners» . A : El Gironès . La Sel-va . El Pla de l'Estany . Vol . 5 : Catalunya romànica. Barcelona : Enciclopèdi aCatalana, 1991, p . 332-341 .

CAÑAS, N. (1985) . Estat actual del castell de Farners [treball de fi de carrera ,especialitat Arquitectura Tècnica] . Girona: Escola d'Enginyeria TècnicaIndustrial . [Treball inèdit. ]

CATALÀ i ROCA P. (1971) . «Castell de Farners» . A : Els Castells Catalans . Vol .3 . Barcelona : R. Dalmau Editor, 1971, p . 435-446 .

LLORENS, J .M . ; FONT, G . ; PUJADAS, S . «Santa Coloma de Farners a l'alta eda tmitjana : la vila, l'ermita, el castell» . Anuari de l'Institut d'Estudis Gironins.[En premsa . ]

LLORENS, J .M . ; MANZANO, S . «El castell de Sant Joan de Blanes» . Quaderns dela Selva. [En premsa . ]

MILLAS VALLICROSA, J .M. (1957) . «El castillo de Farnés» . Revista de Gerona, 3(1957), p . 29-35 .

MILLÀS VALLICROSA, J . M . ; RABASSA ARIGÓS, F. (1951) . Historia de Sant aColoma de Farnés y su comarca. Santa Coloma de Farners : Junta del Mile -

nario, 1951 .MIQUEL, F. (1945) . Liber Feudorum Maior . Cartulario real que se conserva en

el Archivo de la Corona de Aragón . Vol. 1 . Barcelona : CSIC, 1945 .MONREAL, L . ; RIQUER, M . de (1955) . Els Castells Medievals de Catalunya. Vol .

1, p . 227-241 .

134

EI call jueu i el convent de San tFrancesc de Puigcerdà (Cerdanya) :recerca documental i arqueològic aSEBASTIÀ BOSOM, CLAUDE DENJEAN, ORIOL MERCADA L1 CARME SUBIRANAS

EL MARC HISTÒRI C

Amb la refundació de Puigcerdà o el suposat restabliment d'un nou assenta -ment al «Montcerdà», portat a terme per Alfons 1, vers el 1170-1177, el mo-narca pretengué bastir una població lleial i forta que li permetés estabilitzar igovernar la zona, així com poder controlar la frontera superior amb l'Arieja .Per tal d'aconseguir-ho, ell i els seus successors van haver de disposar dels mit -jans que ho fessin possible a través de la concessió de franquícies o privilegis .Aquests, força nombrosos i de diversa índole, s'anaren complementant . Hompot trobar-ne d'eminentment socials, altres d'econòmics o bé de jurídics i d ecaràcter administratiu o defensiu . '

Gràcies a aquesta actitud dels diferents monarques, la vila, a la qual se I iconferí la capitalitat territorial, ben aviat pogué esdevenir una de les principal spoblacions de Catalunya pel nombre d'habitants, i es va convertir en la cinque-na a la primera meitat del segle xiv,2 fet que, tanmateix, demostra la importan tactivitat comercial que tenia .

Amb la capitalitat li foren adscrites, com és lògic, les seus administratives ijudicials . Entre d'altres, cal esmentar les de la vegueria, la procuració reial i l anotarial . Alhora, la vila s'estructurà, progressivament, amb un govern prop ique, emparat en els privilegis, havia de ser respectat per les autoritats o el soficials reials .

1. En aquest sentit, caldria veure el Llibre Verd, el Trasllat del Llibre Verd i el Llibre deProvisions Reials, a l'Arxiu Històric Comarcal (Puigcerdà), i el Llibre de Privilegis de Puig-cerdà, a l'Institut d'Estudis Catalans ; GALCERAN, S . «Els privilegis de Puigcerdà» . I r CongrésInternacional d'Història de Puigcerdà. Puigcerdà : Institut d'Estudis Ceretans, 1983, p . 124-133 .

2. BosoM, S . Homes i oficis a Puigcerdà al segle xtv. Puigcerdà : Institut d'Estudis Cere-tans, 1982 ; BATLLE, C. «L'expansió baixmedieval . Segles xm-xv» . A : Història de Catalunya ,vol . III . Barcelona : Edicions 62. 1988, p. 91-92.

136

SEBASTIÀ BOSOM, CLAUDE DE.NJEAN, ORIOL . MERCADAL 1 CARME SUBIRANA S

En aquest marc de protecció reial, en el qual a la nova població li va costa rpoc anar gaudint d'un creixement demogràfic i comercial importants, Puig-cerdà es va convertir en un nucli bàsic en la xarxa poblacional, comercial idefensiva de l'interior, equiparable al de la costa (Perpinyà) . Així, va anar as-solint un important paper en la concentració de la producció i de la seva redis-tribució, i el conjunt de la societat s'estructurà ràpidament .' Pel que fa a l'àmbi tprofessional, tanmateix, s'organitzà en confraries .

Tota aquesta dinàmica va trobar el suport de la gran empenta que tingué e lterritori català al llarg dels segles xni i xiv, que s'erigí, amb notable diferènci aen relació amb els nuclis veïns i, fins i tot, amb poblacions actualment mé sgrans, en un rellevant centre pirinenc que gaudia d'un ritme proporcional al d eles ciutats més grans d'aleshores .

Es lògic, doncs, que aquest marc bullidor fos el més propici per a l'establi-ment de la comunitat jueva que, com se sap, es trobava essencialment vincula-da al comerç i a les transaccions mercantils, principalment el préstec . Això en sdóna a entendre, alhora, que el seu assentament demostra l'activitat de la po-blació puigcerdanesa .

Semblant plantejament es dóna amb els ordes mendicants, els quals, si béamb una finalitat distinta, també es fundaven en poblacions on asseguressin le salmoines i donacions que els permetien de viure ; és a dir, en nuclis que pogues -sin assumir-los econòmicament . La fundació inicial de quatre d'aquests ordes aPuigcerdà, doncs, ens permet confirmar, també que l'activitat vilatana era en-grescadora i important .

El primer orde establert fou el dels Frares del Sac o de la Penitència d eJesucrist, un dels ordes mendicants més desconegut i antic . Inspirat en els fran -ciscans, inicià les primeres passes a partir de l'aprovació papal del 1251, i va se rsuprimit oficialment el 1274, tot i que a Puigcerdà va perdurar força més temps ,on va sobreviure, almenys, fins al 1328 . Aquí es va fundar, segurament, vers e l1260, i se'n troba una primera notícia el 1270 . '

A aquest, li seguí l'orde dels dominics . Tot i certes referències anteriors, l afundació tingué lloc vers el 1290 o el 1291 a mans de Bernat Guillem, el qua lapareix, el 1292, com a prior . La fundació tingué lloc sota la protecció de Jaum eI de Mallorca, que oferí un gran espai situat prop de les muralles . Aquest fou ,sens dubte, l'orde més afavorit per Puigcerdà i per la Cerdanya en general i, e nconseqüència, el més important de la comarca . Tanmateix, és el que va perdu-rar més, ja que va desaparèixer el 1835 amb I'exclaustració derivada de la des -amortització . '

3. RENDU, C. «Un aperçu de I'économie cerdane à la fin du xulème siècle . Draps, bétail etcéréals sur le marché de Puigcerdà en 1280-1281» . A : Ceretania . Quaderns d'Estudis Cerdans .Vol . 1 . Perpinyà, 1991, p . 85-106 .

4. BORNS, R .I . «The friars of the Sack in Puigcerdà : a tost Chapter of 13th-century reli-gious history» . A : Anuari d'Estudis Medievals. Vol . XVIII . Barcelona, 1988, p. 217-227 .

5. DELCOR . ; M . «Les ordres mendicants à Puigcerdà» . A : Aspects de la Cerdagne . Perpi-nyà : Société Agricole Scientifique et Litteraire . Vol . XCIV, 1986 .

137EL CALL IUEU 1 EI. CONVENT DE SANT FRANCESC DE PUIGCERD À

Fig. 1 . Traçat de les diferents muralles, localització de la «vila nova», del secto rexcavat i d'algunes estructures relacionades amb la població jueva .

138

SEBASTIÀ BosoM, CLAUDE DENJEAN, ORIOL MERCADAL 1 CARME SUBIRANA S

El tercer orde que es va insta l . lar a Puigcerdà va ser el dels franciscans, del squals, pel fet que són un dels motius d'aquest treball, tractarem més endavant .

Un darrer orde que s'instal.là a la vila fou el de les clarisses, congregaci ógermana o segona de la dels franciscans, els quals eren responsables directes d ela direcció espiritual de les germanes . El convent de Santa Clara va ser funda tvers el 1351 i se situà sota l'Ajuntament, d'ací els topònims de raval de le sMonges, font de les Monges o placeta de les Monges . El 1840 encara podiaveure's gran part de l'edifici desamortitzat el 1835 . 6

Fet aquest parèntesi monàstic i reprenent el fil, hom pot comprovar, doncs ,que aquella dinàmica mercantil o comercial, social, etc ., del segle x111 i part de lsegle xiv, permeté un desenvolupament generalitzat, el qual, a partir de la se-gona meitat d'aquest darrer segle, i de manera general al territori català i a lconjunt d'Occident, va anar, amb més o menys celeritat, a la baixa, de tal ma-

nera que al segle xv s'arribà a una important regressió en tots els nivells .Puigcerdà s'havia despoblat força a causa de la pesta negra o bubònica qu e

féu grans estralls a la segona meitat del segle xiv i al llarg del xv i, igual que a l aresta de Catalunya, l'estructura social s'havia arruinat ; devia quedar molta te-rra sense conrear, i els camps es devien desvalorar per manca de mà d'obra . Ladepressió econòmica era un fet conjuntural i hi intervingueren —o en foren l acausa— tot un conjunt de fets : la davallada demogràfica, el progressiu atonis-me en els afers, l'estancament financer, la baixa en la producció agrícola, l amanca de mà d'obra, la immobilització de capitals, etc . Dins d'aquest contextcomencen a sovintejar les notícies de «bandositats» i de «mala gent» .

Aquesta crisi es va anar accentuant i malmeté Catalunya tant econòmica -ment com social i política, desembocant en la primera guerra civil del 1462 -1472, que acabà per malmetre el que restava dempeus . Puigcerdà, plenamen timmersa en aquesta situació, es trobà doblement atemptada pel bandolerism edel segle xvi i els continuats enfrontaments amb el francès, que a partir d'ar ahavien de sovintejar . Això no seria el millor abonament per sortir d'aquest aletàrgica crisi que havia de perdurar fins a l'ocupació napoleònica, tot i les peti -tes revifalles temporals o la ja més important del segle xvin . La vila ha estat,probablement, una de les poblacions catalanes que ha sofert més fets bèl . lics .

EL CALL JUE U

La documentació . De la fi del segle xtrt a la meitat del segle xiv. Balanç provisional

Indicis de la seva localització: els arxius notarials com a font per a la restituci óde la topografia urbana de Puigcerdà .

El barri de Sant Agustí, avui parcialment excavat, corresponia, aproxima -

6 . DELCOR, M . Op. Cit. i WEBSTER, J . «El convento de Santa Clara, Puigcerdà, algune sconsideracions preliminars» . A : Ceretania . Quaderns d'Estudis Cerdans, I . Perpinyà, 1991 ,p . 107-116 .

139EL CALL JUEU 1 EL CONVENT DE SANT FRANCESC DE PUIGCERD À

Fig. 2 . Planta de l'excavació on s'observa la part pertanyent al call i la que esrefereix a la capçalera del convent franciscà .

dament, al call jueu medieval : en aquest sentit parla la tradició oral, que es bas aen fonts ja tardanes del segle xvt . 7 D'altra banda, hom sabia que el refetor de lconvent franciscà fou construït sobre la sinagoga jueva .

Aquesta localització s'hauria d'examinar amb més precisió . El nucli essen-cial d'aquest trencaclosques, reconstituït a partir de les dades dels fons arxivís-tica, confirma aquesta informació tot matisant-la . Cal no oblidar, però, que e l

7 . DELCOR, M. Estudis històrics sobre la Cerdanya. Barcelona: Barcino 1977 . p . SO (Tra-muntana) .

140

SEBASTIA BOSOM, CLAUDI{ DENJEAN, ORIOL MERCADAL 1 CARMI'. SUBIRANA S

caire eminentment comercial de les actes notarials confereixen un caràcte rpuntual i provisional a les nostres conclusions . És ben evident que aquest tipu sde treball exigeix un buidatge exhaustiu de la documentació ."

Quina fou la configuració topogràfica del barri en què s'integra el secto rexcavat? Al cim del puig se situà l'església parroquial de Santa Maria amb e lseu cementiri, Ilindant amb l'hospital maior i l'hospital de Bernat d'Enveig ." E lmur de tancament de la «vila vella» s'estenia vers l'est per descendre cap al sud ,tot seguint el carrer de la Lliça,' en què diverses cases serveixen de fiança enrelació amb els prestamistes jueus .

La muralla dels segles xn i xn► tanca el vell Puigcerdà i limita, així, els nou sbarris, els quals són testimoni de l'expansió d'aquest mercat pirinenc a la fi de lsegle xut . Al nord, s'obren dues portes properes entre si : la de Querol," enfron tde l'església, a l'oest, i la del call, només mencionada el 1325, 12 a l'est .

Fora dels murs s'estenien els nous barris, amb un urbanisme més obert iairejat : al llarg de la cornisa oriental subteus villanova, el valium, barri de fortapodiiceretanii, on membres de les diverses comunitats tenien parcel . les ."'

Un cop passada la porta de Querol entrem a la vila nova," mentre que e lportal següent ja delimitava el barri jueu . La muralla continuava en direcció a lbarri de l'Estany ; la primera referència feta al llac de què tenim constància dat adel 1260. Aquests voltants es van parcel . lar a la fi del segle xn►, tot i que va nsubsistir algunes pastures i uns tenentia i aerea . "

L 'estructura de l'hàbita t

La planta del sector excavat s'ajusta bé a les successives descripcions fetes al sdocuments . L'expansió porta a la creació de nous barris, amb espais mé soberts, a mesura que ens allunyem de la vila vella .

Si ens atenim al nombre de confrontacions'"' —sovint, com a mínim, cinc, amés del carrer—, la primera zona conforma un espai tancat de cases adossade sa la muralla . "

8. BLASCO, A. «Los judíos de Zaragoza» . A : ROMANO, D . (editor) . Jornades d'Històri adeis jueus u Catahon va . Girona. 1987 .

9. Libri Testarnenurrum del segle xiv .10. P . ex ., 1282 . Ramon de Coguls, fol . 25, núm . 4 . Deute de P . Fabre a Leoni Levi .11. Libri Testarnentorum del segle xiv .12. Liber Testamentonem . 1325 . Guillem Bernat de Sant Feliu, fol . 75 . Jacobus Arenach ,

testador .13. Libri Testanteatorunt del segle xiv .14. P . ex ., Liber Firmitatis . 1289-90 . Bernat Blanch, fol . 85v. núm . 11 . Venda feta pe r

Leoni Levi .15. P . ex ., Liber Firmitatis . 1296-97 . Mateu d'Oliana i Ramon de Coguls . Donació e n

acapte a Bonmacip Levi per Arnau Florencia .16. Libri Firmitatis del s . xul .17. Libri Firmitatis del s . xul .

EL CALI . JUEU 1 EL CONVENT DE SANT FRANCESC DE. PUIGCERDÀ

14 1

Dins la segona zona, les cases solen envoltar-se de jardins, sobretot les quees troben prop del vallum o al barri de l'Estany .

Per acabar, apareix un tercer tipus de construcció : els domi, que posseïe nterres, jardí, un colomer, etc ., i que eren uns habitatges més comfortables .' "

No coneixem el nom dels principals eixos d'aquest nou urbanisme . Es trac -ta sempre de la via publica situada a la vila nova o a l'estany,'" la qual estructur auns barris al seu voltant . En aquest sentit, tenim l'exemple de la vila vella . o nalguns carrers donen nom als barris .' Aquesta disposició explica que el parce -I•lari fos força complex, fet al qual s'afegí un creixement sobtat, motivat pe runa immigració de jueus vinguts de Perpinyà i de Vilafranca del Conflent, i d epagesos cristians arribats de diverses poblacions cerdanes, a partir del 1290 .

A més a més de les via pubiicae, forta i 1'stagnis, ja assenyalats, altresinfraestructures ens permeten conèixer més a fons els nous barris . Els notarislocalitzen els immobles referint-se a una barbacana= ' o bé a una font" —qu edevia utilitzar el fil d'aigua concedida al call a partir del 1310—," particular-ment important per a les pràctiques jueves .

Les construccions jueves no es diferencien de les cases cristianes, però aixòpodria ser degut a l'atzar de la conservació dels documents, ja que la menci ódels intercanvis d'immobles propers no ha arribat fins a nosaltres . Així, enaquests llocs —on els habitatges són similars a qualssevol altres-24 existiren :

La schola judorum o sinagoga, que fou l'objecte de llegats pietosos al llargde tot el segle xiv . Es trobava sota el convent dels franciscans —refetor petit— ,però fou traslladada de seguida . "

El ntikwé o bany ritual es menciona, amb freqüència, a partir del 1359,' ^sota la denominació de «banys dels jueus», en llatí o català . Probablement . foul'únic recinte que contrastava amb la resta de construccions i . pel seu caràcter ,amb el de l'esperit cristià veí . La seva localització és incerta però, sens dubte ,estava allunyat del nucli vell i vora dels prats circumdants (i, molt possible -ment, a l'estany) .

L'elemosina o pia almoina i l'hospital pauperum judorum són institucionsque reben, així mateix, llegats dels jueus . = '

18. P . ex ., Liber Firmitatis. 1296-97 . Mateu d'Oliana i Ramon de Coguts, fol . 975, núm . 5 .19. Libri Firmitatis del s . xut .20. Queroll, Forn, Lliczes —Lliça— . . . als Libri Firmitatis del segle xnl .21. Libri Testamentorum del segle xiv .22. Libri Testamentorum del segle xiv .23. Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals . Sèrie B : 94 i 330.24. BLUMENKRANZ, B . Art et archeólogie des juifs en France meridional . Tolosa : Priva t

Editeur, 1980 .25. P . ex ., Liber Testamentorum . 1306-1307 . Bernat Mauri i Mateu d'Alp, fol . l lv . Regina

uxor Bondio Comte .26. El primer és el Liber Testamentorum de 1359-60-61 . Bernat Manresa i Guillem de

Querio, fol . 39-41 . Bernat Blanch, testador .27. Liber Testamentorum . 1306-1307 . Bernat Mauri i Mateu d'Alp, fol . l lv, i Liber Testa-

mentorum . 1348-49. Muntaner, Manresa, Castells, fol . 119v . Deuslosall Boniach, testador .

142

SEBASTIÀ BOSOM, CLAUDE. DENJEAN, ORIOL MERCADAL 1 CARME SUBIRANA S

També trobem citada la carnisseria, en el Llibre de Provisions, on se'nsmostra que era veïna del mercat cristià, malgrat les prohibicions fetes per amb -dues religions en aquest sentit . 2 "

Finalment, els testaments parlen de la fossa judorum" de la gran pesta ,sense situar-la amb exactitud, atès que els notaris parlen tautològicament de lloco deputando ad sepultiendum judorum . Una acta referida als cristians per-met suposar que el cementiri es trobava prop de l'església d'Ix .) '

El poblament i la seva evolució

Qui vivia en aquests barris? És impossible dir —a partir de les actes no-tarials— qui habità les cases . Això no obstant, podem conèixer els seus propie -taris . Molts d'ells són nouvinguts, tant jueus com cristians . D'altres, les man-lleven sense poder afrontar els venciments i abandonen els seus béns . Però ,sobretot, trobem membres dels grups dirigents de la ciutat, atès que pel que f aals negocis, les religions es confonen ."

Es planteja, llavors, el problema del call . En els documents —fins a la mei -tat del segle xiv—, jueus i cristians són veïns, fet que no té res d'original ." E lnom del barri no apareix fins el primer quart del segle, en l'estat actual de l arecerca ." La segregació sembla que augmentà amb el temps ."La instal . laciódels franciscans a la vila no va provocar modificacions ostensibles de maner aimmediata, si més no que hagin quedat reflectides a les actes analitzades .

Els testaments citen una mitjana de quatre o cinc nens per família i sabe mque els avis resten a la ciutat d'origen, en el segle xu►, on no habiten de form anatural amb els fills ." En relació amb els descendents, val a dir que les noies e scasen i marxen de la llar familiar, a fora de la vila . Per tant, el nombre d emembres devia osci l . lar entre cinc i set persones. Ara bé, els jueus que estave nde pas —amb estades llargues i nombroses— s'estaven com a hostes de la famí -lia a la qual pertanyen ?

L'intercanvi de béns és important en aquest barri, si bé és impossible d efer-ne un estudi estadístic a partir del baix nombre de referències . Els presta-mistes venen el bé adquirit, al cap d'un any, sovint a un cristià més actiu qu eells, ja que l'estabilitat financera els assegura la fortuna .

Malgrat tot, aquests barris conserven una identitat familiar ferma, puix qu eles transmissions post-mortem es fan de pare a fill o d'oncle a nebot . 1, tot

28. Llibre de Provisions Reials .29. P . ex ., Liber Testamentorum . 1348-49. Notaris Muntaner, Manresa, Castells, fol . 105 .

Mosse Ali Bedocz, testador.30. Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals . Sèrie B .31. Libri Firmitatis del s . xIV .32. Danièle IANCU . Tesi de Tercer Cicle . 1980.33. Libri Testamentorum . 1325, i Libri Extraneorum del s. xiv .34. Libri Extraneorum, a partir de 1316 .35. Libri Testamentorum del segle xrv .

EL CALL JUEU 1 EL CONVENT DE SANT FRANCESC DE PUIGCERDÀ

143

sovint, la casa conserva el nom de 1'ancestre . L'estabilitat familiar assegura ,d'aquesta manera, el seu reconeixement en el carrer, tot i la mobilitat d'un apart d'aquesta població, especialment la jueva .

Per concloure, intentarem endinsar-nos en una d'aquestes llars . Els testa-dors citen, freqüentment, els vestits —«túnica», «supertúnica», «capa»— d ecolor blanc, marró, blau o vermell, guardats dins I'«arca», o les «joyas» restituï-des a les vídues . Igualment, es parla dels estris de cuina, de les reserves —ra-res— de blat, forment o sègol, i d'una mica de cansalada, en el cofre .

ARQUEOLOGIA DE LA «VILA NOVA» . EL CALL

L'urbanism e

En què ens basem per associar aquest urbanisme al call jueu? Són diversos el sfactors que porten a aquesta conclusió : d'un costat, l'aixecament d'una vilanova extramurs, annexa a la part de la muralla propera a Santa Maria i l'exis-tència d'una porta del call en aquest sector ; l'aprofitament del terreny del cal lpels franciscans, fet que certifica l'arqueologia . Així mateix, el fet que la sina-goga devia ser molt propera als habitacles trobats i, finalment, alguna peç avinculada directament amb la població jueva, com és la llàntia de Hannukah .Construccions i eixos foren aixecats, així doncs, a partir d'una planificació ur-banística ; és a dir, a partir d'una «nova planta» .

Els àmbits d'habitació (un mínim de setze) presenten una planta rectangu-lar i una superfície que varia entre 34 i 17 metres quadrats . L'orientació és d enord a sud. A l'interior d'una rasa de fonamentació poc fonda, s'aixecà u nsòcol de còdols lligats amb terra, d'alçària conservada entre 10 i 60 centímetres ;l'amplada és de 45 a 60 centímetres . Les restes de tàpia i fusta cremades apun-ten un aixecament de les parets amb aquests materials . La porta s'obria al sud, ila façana donava al carrer . El sostre dels pisos devia ser, probablement, u nembigat de fusta i el llosat, a doble vessant, de pissarra . Així, limiten amb do scarrers, alhora .

Para l . lels de cases medievals apunten cap a cases de dos pisos . Al primer e sdevia situar el foc principal, mentre que els dormitoris era usual establir-los enun primer pis . 36 En el cadastre de 1716, malgrat que sigui tardà,' s'observa un amajoria de cases de dos pisos en els carrers menors de la part vella (font d'E nLlanes, carrer dels Forns . . .) .

Els carrers tenen una orientació est a oest i foren empedrats amb un cer tordre. L'amplada oscil . la entre 3,70 i 3,20 metres (núm. 3 i 2) per als dos mé s

36. ARIES, Pn . ; i DUBY . G . (dir.) . Histoire de la vie privée. De l'Europe féodale à la Renais-sance. Vol . 2 . París : Seuil, 1985 . LE RoY LADURIE, E . Montaillou, village occitan, de 1294 à1324. París : Gallimard, 1982, p. 70 i seg .

37. Bosotit, S . ; i SoLÉ, M . «Aspectes toponímics, urbanístics i ocupacionals de Puigcerd àbasats en el cadastre de 1715» . A : Noms propis de la Cerdanya i del Pirineo . Puigcerdà, 1988 ,p . 24-27 .

144

SEBASTIÀ BosoM, CLAUDE DENJEAN, ORIOL MERCADAL 1 CARME. SUBIRANA S

amples i 1,60 i 1,40 metres per al més petit (núm . 1), en el tram més ben conser -vat .

En l'àmbit 4 aparegué un dipòsit d'aigua, circular, amb el fons en cubeta .D'aquest dipòsit surt una canalització també retallada a la roca i delimitad aamb codolets, coberta per llosetes de pissarra, que va a trobar el carrer 2, idiscorre immersa en aquest en direcció a la vila vella . El carrer 3 també integraun canaló cobert amb llosetes de pissarra . El carrer 1 presenta, així mateix, un acanalització d'aigua. El primer tram mostra un canaló central fet amb codolet sde forma i mida regulars, en secció de «V» ; el segon té el terra enllosat, i des-prés de salvar un petit desnivell, passa per un retall a la roca que a la seva par tfinal està delimitat amb pedres.

Una canonada de ceràmica passa per sota del carrer 2, tot seguint la ma-teixa direcció . El tub es trobava fixat entre còdols i cobert per un morter decalç que lligava les pedres que el protegien . Es interessant remarcar la des-trucció d'aquesta conducció —que es correspon, molt probablement, amb el fi ld'aigua potable citat en els documents des del 1310— per a la construcció de lacapçalera del convent .

L'espai domèsti c

En els habitatges hom va trobar una peça de ceràmica grisa encaixada en u nretall de la roca emprada com a sòl . A l'interior hi havia carbons i terra rube-factada, amb signes d'una combustió intensa . La seva funció devia ser la de llaro braser .

Una altra estructura documentada en alguns àmbits és la sitja ; de plantacircular i fons convex poc regular, apareixen escapçades . Al seu costat he mtrobat sempre forats de pal, que podria interpretar-se que eren possibles pa -Ilers3K i, en un cas, que es tractava d'un petit cobert adjunt a una paret .

L'aixova r

Destaca, per la seva abundància, la ceràmica grisa-negra medieval, quemostra una estructura i un acabat força heterogenis . Les formes són molt varia -des (escudelles, plats, tapadores, tasses . . .) . En relació amb el seu origen local ,cal remarcar l'existència d'un «carrer dels Forns» a la vila, així com a Llívia, o nles excavacions van localitzar restes de producció .'' Un element a recercar só nles marques de terrisser aparegudes .

38. REYNOLDS, P .J . Arqueologia experimental. Una perspectiva de futur . Vic : Fumo, 1988 ,p . 88-121 .

39. PADRÓ, J . «Memòria provisional dels treballs arqueològics realitzats a Llívia durant l acampanya de 1983». Cinquè Quadern conformació Municipal . Llívia, 1984, p . 58 .

EL CALL JUEU 1 EL CONVENT DE SANT FRANCESC DE PUIGCERDÀ

14 5

Durant la segona meitat del segle xiii i la primera del segle xiv apareix unaceràmica decorada en verd i manganès o en manganès, deficientment conser-vada, amb motius geomètrics o florals . L'origen seria, probablement, manres ào, potser, local . Una altra producció mostra una millor qualitat, factura mé shomogènia i decoració basada en una temàtica més àmplia (figures humanes ianimals, floral . . .), la procedència de la qual devia ser valenciana . De la ceràmi-ca «en blau i daurat» en distingim els estils malagueny, de Pula i Manises, 40

mentre que els atuells decorats en blau repeteixen força els motius geomètric so florals geometritzats (aspes i fulles plenes de línies, fulles de julivert, aste-riscs) . És una producció que es generalitza entre la segona meitat del segle xiv ila primera del segle xv .

Entre els objectes de ferro destaca un bon nombre de claus, una encluset ade serraller i dues frontisses . De bronze, tenim una placa de sivella de cinturóornada amb un lleó rampant i daurada . A més, un petit conjunt de monede smedievals de billó (comtat d'Urgell, regnats de Jaume I, Jaume II) i una decoure del baix imperi romà . 41 Com a elements particulars tenim un penjoll qu eaprofita un ullal d'ós (Ursus arctos), i la talla de les banyes d'ovelles o cabres .J . Nadal4 'ho creu relacionat amb l'aprofitament de la part còrnia per fer ob-jectes .

Alguns objectes d'especial rellevànci a

La llàntia de HannukahEs tracta del fragment d'un objecte de marbre, el qual mostra una cassolet a

que acaba en un canaló i part d'una altra igual, al seu costat ; a la part superiors'observa un rebaix de forma i secció rectangular, i a la frontal, dues incision sparal leles que podrien emmarcar una llegenda . L'anàlisi petrogràfica, efectua -da per A . Àlvarez, 43permet afirmar que es tracta d'un marbre pirinenc, de Sain tBeat —Alt Garona (França) . És una llàntia d'oli ; un objecte ritual de tipusdomèstic que els jueus utilitzaren durant la Festa de les Llums o de Hannukah .Aquesta forma específica, de marbre, fou substituïda per les de bronze vers l afi del segle xiii o l'inici del segle xiv . 44

40. LERMA, J .V . [et al.) La loza gótico-mudéjar en la ciudad de Valencia (1) . Monografía sdel Museo Nacional de Cerámica de las Artes Suntuarias «González Martí» . València : Minis-terio de Cultura . 1992 .

41. L'estudi numismàtic ha estat fet per Salvador Pons .42. NADAL, Jordi . Arqueozoòleg . Col .laborador del SERP. Departament de Prehistòria

de la Universitat de Barcelona .43. ÁLVAREZ, A . Professor del Departament de Geologia. Universitat Autònoma de Bar-

celona .44. NARKISS, B . «Un objet de culte : la lampe de Hanuka» . A : AUTORS DIVERSOS Art et

Archéologie des juifs en France médiévale . Tolosa : Privat Editeur, 1980, p . 197 i 205 .

146

SEBASTIÀ BosoM, CLAUDE DENJEAN, ORIOL MERCADAL 1 CARME SUBIRANA S

El segell àrah

Es caracteritza per presentar un motiu «solar» de nou puntes, rodejat pe runa decoració geomètrica, que inclou una llegenda central . En opinió de l adoctora C . Barceló," és una estampilla per marcar el pa abans de coure'l . Lallegenda està escrita en àrab, amb lletra cursiva i en un disseny gràfic anomena t«en espill», és a dir, que després de traçar un eix central, es va reproduir l agrafia en el sentit normal d'escriptura, a un costat, i invertida, a l'altre . El tex tpodria correspondre a la paraula >'afiya<, la traducció de la qual és «salut» o«bon profit» . L'anàlisi anatòmica, efectuada per M. Ros,' mostra que la matè-ria primera és una fusta del gènere Diospyros, de la família de les ebenàcie s(Ebenaceae), sense poder-ne determinar l'espècie concreta, a causa de les difi -cultats d'anàlisi que presenta . El fet que la peça porti inscrita una llegenda enàrab i sigui de banús negre, apunta a un origen nord-africà d'aquesta .

L'alimentaci ó

El paper de l'alimentació fou important en el món jueu i va ser font d econflictes pel fet que era diferent de la dels cristians i també per la pròpi aexigència vers els preceptes de la seva religió . J . Ricraa 'creu que la carn foul'aliment més problemàtic ; sobretot, la del bestiar que no es podia sacrificar n iesquarterar a casa . El més consumit fou l'oví, seguit del boví i del cabrum . APuigcerdà, podem citar un petit aldarull entre cristians i jueus, el 1372, del qua les deriva la prohibició als jueus «de fer carn» a la carnisseria dels cristians i qu ehavia de desembocar en la concessió d'un local propi .

L'estudi arqueozoològic ens aporta dades provisionals sobre el tema . Le sespècies més representades són l'ovella (Ovis aries) i la cabra (Capra hircos)domèstiques, amb gran predomini de les primeres . D'aquestes darreres sole naprofitar-se les banyes i, per tant, la seva finalitat no devia ser bàsicament ali-mentària . En segon lloc, tenim escassament representat el bestiar boví (Bostattrus) . Per contra, l'aviram (gallina, perdiu, colom)" registra una relativ aabundància . L'absència d'animals considerats impurs (gos, gat, conill . . .) é squasi absoluta . tot i que hi ha una proporció molt baixa de porc (Sos doniesti-cus) . Els patrons de fracturació estan molt ben establerts i la representaci ód'ossos de les extremitats anteriors és més alta que la de les posteriors ; això po texplicar-se per la dificultat que tenien a l'hora d'extreure el nervi ciàtic, per l aqual cosa acabaven venent aquestes parts als cristians, si existien carnisserie s

45. BARCELO, Carme . Catedràtica de Llengua Àrab . Departament de Filologia Catalana.Unitat Docent d'Estudis Àrabs i Islàmics . Universitat de València .

46. Ros, Maite . Antracòloga . Col . laboradora del Laboratori Físico-Químic del Muse uArqueològic de Barcelona.

47. RIERA, J . «La conflictivitat de l'alimentació dels jueus medievals (segles xll-xv)» . A :Alimentació i societat a la Catalunya medieval . Barcelona : CSIC, Anuari d'Estudis Medievals ,annex 20 .

48. L'estudi de l'avifauna ha estat realitzat per Lluís García .

EI . CALL JUEU 1 EL CONVENT DE SANT FRANCESC DE PUIGCERDÀ 14 7

A A

Fig. 3. 1 . Fragment d'una llàntia de Hannukah . 2 . Segell àrab . 3 . Interpretacióde la llegenda central.

148

SEBASTIÀ BOSOM, CLAUDE DENJEAN, ORIOL MERCADAL 1 CARME SUBIRANA S

compartides . Per tant, l'animal més explotat fou l'ovella per tal d'aprofitar-n ela llet i la llana, però també sacrificaven un cert nombre d'animals joves per a l acarn .

-En resum, totes les dades semblen correspondre's perfectament als costum s

alimentaris de la població jueva : baix nombre d'espècies impures, escorxamen tritualitzat, escassa mostra de parts no kosher i restes d'aviram —únic grup ani-mal que podia matar-se dins del call .

Els incendis

L'àrea que ocupava el sector de call excavat va patir tres incendis impor-tants —com a mínim— en un període d'uns cent anys, que han permès de veri-ficar amb certa fiabilitat la cronologia de l'ocupació apuntada per la documen-tació (entre el 1280 i el 1493) . En principi, cal pensar que es tractà de fet saccidentals, ja que també es documenten en altres parts de la vila, si bé n osabem si es tracta dels mateixos . D'altra banda, la convivència entre ambdue scomunitats —jueva i cristiana— fou prou pacífica, si ens atenim a les poque sreferències a problemes enregistrades a la documentació del moment (fins a l asegona meitat del segle xiv) .

Entre la fi del segle xltl i l'inici del segle xiv en constatem dos, que pode mdatar a partir de material ceràmic i numismàtic (diners de Jaume I i òbol d eJaume II), amb anterioritat a la fundació del convent dels franciscans (1333) .Les fonts escrites en documenten un gran incendi, a una part del nucli, el 1280 iun segon, el 1319 . L'observàrem a diversos habitatges i en dos carrers, i va se rla causa de les remodelacions patents i del fet que s'abandonés llavors part de lcall .

El segon es podria datar entre el tercer quart del segle xlv i l'inici del se-gle xv, d'acord amb els materials més moderns associats (ceràmica blava va-lenciana, en blau i daurat de Manises . . .) . Novament, els documents es referei-xen a un remarcable incendi l'any 1379 i un altre, el 1389 ." La data de 1391 ,tristament cèlebre a Catalunya, també quedà enregistrada a Puigcerdà quanuna part de la població perseguí els jueus, que hagueren de cercar refugi a lcastell de Llívia , SO però no tenim cap referència a un incendi del call, com succe íen altres poblacions .

Cal ressenyar una disposició del Consolat, del 1342, que preveia fer arriba rl'aigua de l'estany a través d'un rec o d'una sèquia al call, continuant cap a lcarrer Querol i altres de principals .

49. GALCERAN, S . Historial del Cuerpo de Bomberos de Puigcerdà en el 117 aniversario desu fundación . Ripoll : Maideu, 1978, p . 51 .

50. ALBERCH, R . ; ARAGÓ, N . J . Els jueus a les terres gironines . Girona : Diputació de Gi-rona, 1985, p . 59 . (Quaderns de la Revista de Girona . Sèrie Guies ; 1 .)

149EL CALL JUEU 1 EL CONVENT DE SANT FRANCESC DE PUIGCERD À

Fig. 4. 1 . 011a de ceràmica grisa utilitzada com a braser . 2 . Salsera de ceràmicaverda i manganès. 3 . Placa de sivella de cinturó. 4 . Òbol de Jaume 11. 5 . Penjoll

sobre ullal d'ós, ovins i caprins .

150

SEBASTIÀ BosoM, CLAUDE DENIEAN, ORIOL MERCADAL I CARME SUBIRANAS

EL CONVENT DE SANT FRANCESC . DOCUMENTACI Ó

La primera descripció de què disposem data del 1603 i la devem a J . Trigall .Aquest convent constava d'església, claustre, capelles, horts i cementiri ; a més ,en destaca les seves dimensions . Ell mateix ens informava de la situació, lo-calitzant-lo «a no mucho trecho de la Parroquial —Santa Maria— ni del Casti-llo» ." L'acord del Consell puigcerdanès, del 3 d'octubre de 1733, descrivia pre-cisament el recorregut de la processó de Dijous Sant, la qual passava pe lconvent dels frasciscans ." Finalment, un plànol del segle xvii assenyala la si-tuació dels tres convents d'ordes mendicants existents a la vila, així com del sdiversos emmurallaments."

La documentació més valuosa és un conjunt de plànols francesos dels anys1708 i 1714, que permeten observar-ne l'estructura arquitectònica, en ser reuti-litzat com a fortalesa militar ." Sabem, també, que es tractava d'un temple d enau única coberta amb embigat de fusta i arc diafragma, amb capelles entre el scontraforts interiors, amb volta d'aresta de pedra` i de capçalera rectangular .

Al començament del segle xIv la casa de Puigcerdà pertanyia a la custòdi ade Narbona, juntament amb els convents de Vilafranca del Conflent i Perpi-nyà, on les idees dels espirituals tenien un bon acolliment . Procedents de Vi-lafranca, els franciscans fundaren una casa l'agost del 1320, si bé és possibl eque ja estiguessin establerts en un hospici des d'alguns anys abans .`fi La volun-tat d'enterrar-se al cementiri del convent queda reflectida, ja a partir del 1315 ,en alguns testaments . El Dietari d'Ortodó (1582) data la fundació el 3 de mai gde 1333, i deixa ben clar que en la seva construcció van tenir un paper clau le sconfraries (paraires, teixidors, pelleters . . .) i les famílies benestants a través d eles seves almoines i donacions . El 1344 el convent de Puigcerdà passà a la cus-tòdia de Mallorca . La crisi iniciada el segle xv va anar afeblint l'orde, i el se upatrimoni i el nombre de frares es van anar reduint .

EL FORT ADRI À

La construcció data del 1708 . Fins ara es tenia coneixement de l'existència d'unfort al nord de Puigcerdà, testimoniat pel topònim de Pla del Fort . Malgra taixò, n'era desconeguda la situació exacta i ningú no en sospitava les dimen -

51. TRIGALI ., J . Cerdaña y Puigcerdà . 1603 . Còpia manuscrita de J . Mitjavila de 1768, fol .93 i 94 . AHCP.

52. AHCP-FMP. «Ayuntamientos» de 1731-36, fol . 91 a 94 .53. Plànol «Villa Puigcerdan» . Archivo de Simancas, s .d . M .P . i D-V-108 .54. P . ex., Ministère de la Défense . Bibliothèque du Génie . Pavillon du Roi, fol . 131e, ful l

113 . Cháteau de Vincennes . MASSE, C . ; MASSE, F . ; MASSE, C .F . Pla de Puigcerdà . 1710 .55. CIRICI, A . ; GuMí, J . L'art gòtic català. Segles xnt-xiv. Barcelona : Edicions 62, 1979 ,

p. 87 .56. WEBSTER, J . «El desconocido convento de Puigcerdà . Su fundación y desarrollo» . Ar-

chivo Ibero-Americano, t . XLIX, núm . 193-4, p . 169-170 i 177, respectivament .

EL CALI . JUEU 1 EL CONVENT DE SANT FRANCESC DL PUIGCERDÀ 15 1

PLANDV tr)RTAMEN

Dt: PVY('ERDrI

Fig. S. 1 . Plànol del Fort Adrià (1712) . 2. Plànol del convent de Sant Agustí am bla distribució —segura o probable— de les dependències .

152

SEBASTIÀ BosoM, CLAUDE DENJEAN, ORIOL MERCADAL 1 CARME SIIBIRANA S

sions, confirmades pels diversos plànols del segle xvIII en què es pot compara rla seva mida amb la del nucli urbà del moment . La destrucció del fort es produ íel 1714 .

ARQUEOLOGIA DEL CONVENT 1 DII . FORT

Hom localitzà part de la capçalera de l'església i dues capelles laterals de lcostat esquerre . El mur que conformava la primera mesurava entre 1,10 i 1,1 5metres d'amplada, i era atalussat i fet de còdols de riu lligats amb calç . És l'úni cindici segur datable del moment fundacional del convent . El temple fou pavi-mentat amb calç i s'observen les diverses reparacions que s'hi van fer . Al costa tdel panteó van trobar-se senyals de pilarets o pals disposats en cercle perta-nyents, possiblement, a una estructura aèria a manera de dosser .

A la zona que divideix el presbiteri de la nau, s'hi va trobar una petit acambra subterrània de planta rectangular, coberta amb volta de mig punt . E lseu accés era superior i de forma quadrada . Van trobar-se restes òssies perta-nyents a un mínim de trenta individus, la majoria dels quals havia perdut l aconnexió anatòmica, tot i que algun era parcialment intacte, allotjat dins d'u ntaüt de fusta . L'existència de nens i joves, així com d'homes i dones adults, fapensar en la possibilitat que fos un panteó . Algunes lesions —bèl . liques?— fa npensar en una reutilització durant l'ocupació francesa .

Dels segles xvt al xvIII s'observaren algunes remodelacions, com l'espa itripartit de la capçalera, tot i ser, generalment, poc importants . A més, en oca-sions, no fou possible distingir entre les obres del convent i les del fort .

EI projecte arqueològic Baix aCalifòrnia : excavacions arqueològique si estudi de pintures rupestresM . ÀNGELS PETIT, ALBERT RUBIO, VICTÒRIA DEL CASTILLO ,JOSEP M . FULLOLA i M. MERCÈ BERGAD À

Al final dels anys vuitanta el SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòri -ques) de la Universitat de Barcelona va decidir unir els esforços que fins llavor shavien realitzat a la península mexicana de Baixa Califòrnia Ramon Viñas ,Elisa Sarrià, Victòria del Castillo i Albert Rubio, estudiants d'aquesta universi -tat ; des del 1981 havien desenvolupat diverses campanyes de documentació iestudi de les pintures rupestres de les serres centrals de la península . L'an y1989 ens va ser concedit un projecte trianual de la Dirección General de Inves-tigación Científica y Técnica del Ministerio de Educación y Ciencia (PB 87 -1050) centrat en l'estudi del poblament prehispànic de la Baixa Califòrnia .Aquest programa va rebre un ajut del Departament de Treball de la Generali-tat de Catalunya . El projecte fou aprovat també pel Consejo Nacional de Ar-queología de Mèxic, el qual atorgà els permisos de prospecció i excavació cor-responents .

SITUACIÓ GEOGRÀFICA 1 ENTORN NATURA L

La península de Baixa Califòrnia està situada al nord-oest de Mèxic, concreta -ment entre els para l . lels 22° 52' i 32° 30' N i els meridians 109 i 117 W (fig. 2) .Les seves costes estan banyades per l'oceà Pacífic i per les aigües del golf d eCalifòrnia . La seva formació es deu al moviment tectònic de la falla de Sa nAndrés .

La península està travessada de nord a sud per una serralada que li confe-reix unitat orogràfica, fragmentada en diferents serres d'origen volcànic i algu-na de composició granítica .

El clima comprèn tipus àrids, subàrids i desèrtics, amb temperatures màxi-mes de 44 °C i mínimes de 0 °C . Durant la temporada de pluges es formen gran stempestes i xàfecs que posen en funcionament les rieres que desemboquen aambdues costes .

154

M . À . PETIT, A . RUBIO, V . DEL CASTILLO, J . M . FULLOLA I M . MERCf? BERGAD À

La vegetació està formada per una gran varietat de matolls de tija grassa icactàcies com xolles, bisnagues, pitahaies i iuques . Abunden a la zona espècie sendèmiques com l'arbre denominat ciri (Idria columnaris) .

D'entre els animals terrestres destacarem el cérvol (Odocideus hemionus) ,el borrec (Ovis canadensis), el berrendo (Antilocapra americana), el puma(Felis concolor), el gat mesquer (Felis rufus) i el coiot (Canis latrans) ; d'entreles aus podem esmentar el voltor o zopilote (Cathartes aura) i el pelicà (Pe-lecanus occidentalis) . Tant el golf de Califòrnia com la costa peninsular de lPacífic contenen una variada fauna marina, que inclou cetacis i pinnípedes .Totes aquestes espècies estan representades a les pintures rupestres de les se-rres de la Baixa Califòrnia .

HISTÒRIA DE LA RECERCA

La península de la Baixa Califòrnia no ha estat objecte d'interès primordial pe rpart de la investigació arqueològica . La colonització europea fou tardana pe rles dificultats que comportava l'establiment d'assentaments en un medi hostil imancat d'al . licients econòmics . Els primers intents d'ocupació daten del segl exvi, però no fou fins al final del xvü que coincidiren els interessos comercial sde la Corona espanyola i els de la Compayia de Jesús ; el resultat fou l'establi-ment d'una xarxa de missions . Durant el període missional jesuïta (1697-1767 )els membres de la Companyia redactaren informes, cartes i cròniques . D'a-quests relats s'extreu la primera informació de caràcter etnogràfic i històri csobre la població indígena que ells van conèixer . Distingiren tres grups lingüís-tics anomenats, de nord a sud, cotximís, guaicures i pericús ; tots eren pobla-cions caçadores-recol . lectores nòmades.

La primera notícia sobre les pintures rupestres es deu al pare Josep hRothea, el qual ens afegeix que no existia cap filiació cultural entre els autor sd'aquelles pintures i els indígenes del segle xviii .

Les primeres troballes arqueològiques es remunten al final del segle xtx ,quan l'investigador holandès H .F . Ten Kate trobà restes humanes pintades devermell a la regió sud de la península . Aquestes dades foren represes pe rP. Rivet com a argument per explicar les migracions transpacífiques que pobla -ren Amèrica . Simultàniament, l'investigador francès L . Diguet redescobrí le spintures de les serres de Guadalupe i San Francisco, i les publicà .

Els anys quaranta, W. Massey va dur a terme la primera excavació a le sserres centrals i definí genèricament la cultura comondú, que va situar entre e l500 aC i el 1820 dC; aquesta denominació englobava tant els cotximís històric scom els seus avantpassats .

L'any 1951 1'INAH de Mèxic patrocinà els treballs de B . Dahlgren i J . Ro -mero, centrats a la cova de San Borjitas (Sierra de Guadalupe), en l'estudi d eles seves pintures rupestres i excavació del sòl arqueològic .

El, PROJECTE ARQUEOLÒGIC BAIXA CALIFÒRNIA : EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES . . .

15 5

Fig. 1 . Part central del fris pintat de la Cueva del Ratón ; s'indiquen els puntscorresponents a les figures datades pel mètode del radiocarboni.

1 . 5 .290 ± 80 BP; 2 . 4 .845 ± 60 BP; 3 . 295 ± 115 BP.

Durant els anys seixanta, C .W. Meighan va dur a terme una intervenció aCueva Pintada (Sierra de San Francisco) i va obtenir una datació ràdio-carbò-nica de 530 ± 80 BP, provinent de matèria vegetal trobada en superfície .Aquest investigador atribuí la datació als autors de les pintures, i els assimilà ala cultura comondú .

Des de llavors diversos investigadors nord-americans i mexicans han reco -llit documentació sobre les pintures, sense que s'hagi fet un programa de recer -ques continuat que hagi permès obtenir el marc cronocultural de l'evoluci óprehistòrica de la zona .

156

M. A . PETIT, A. RUBIO, V . DEL CASTILLO, J . M . FULLOLA I M . MERCÈ BERGAD À

A causa de la grandària de la península els treballs d'excavació que s'hi ha ndut a terme han estat escassos i molt dispersos geogràficament ; això ha impedi tbastir aquest marc de referència que esmentàvem. A ('àrea nord tenim la da-tació més antiga de la península, 14 .610 ± 270 BP (Gak-4 .362), a la Lagun aChapala, corresponent a la fase de pre-puntes de projectil . L'única seqüènci aque tenim fins ara procedeix de la Cueva Baldwin, el NE peninsular, amb un asèrie cronològica que va des del novè mil . lenni BC fins a l'actualitat . A l'ex-trem sud tenim algunes evidències funeràries de cronologia imprecisa i situa -des en conquillers .

Finalment, a la regió de les serres centrals de la Baixa Califòrnia, on hemestat desenvolupant el nostre projecte de recerca, només hi havia els treballs d eW. Massey, en els quals definia l'anomenada cultura comondú. Aquest concep-te ha estat utilitzat com un calaix de sastre, on han anat a parar totes les evidèn -cies arqueològiques, àdhuc les pictòriques, anteriors al moment del contact eeuropeu . La manca de treballs sistemàtics en aquesta zona i el fet que totes le sevidències corresponguin a poblacions caçadores-recol . lectores han portat aaquesta indefinició històrica .

EL PROJECTE BAIXA CALIFÒRNI A

La nostra proposta de treball va ser cenyir-nos a una regió concreta, les serrescentrals peninsulars, i incidir en la problemàtica arqueològica global de l'àrea .Les excavacions i l'estudi de les pintures rupestres havien de ser la base peresmenar el buit històric esmentat i arribar a construir el primer esquema cro-nocultural de la regió . Tot i això, cal reconèixer que un projecte de tres anys d edurada tan sols permet desenvolupar accions molt concretes en un territor id'una gran riquesa arqueològica .

Pel que fa a la documentació i l'estudi de les manifestacions rupestres, e lnostre treball s'ha centrat en les coves amb pintures de les serres de Guadalup ei de San Francisco, juntament amb la zona de blocs amb gravats i pintures de l apropera zona del volcà de las Tres Vírgenes .

La tasca desenvolupada a cadascun dels seixanta abrics amb pintures h aconsistit a fotografiar i dibuixar, en croquis, totes les representacions ; s'ha re-gistrat I'estratigrafia cromàtica, les mides, l'estil, la tècnica i la composició d eles figures . S'hi aixecat la topografía de la cova i s'hi ha situat cadascun del smotius pictogràfics .

Tot aquest llarg procés ens ha permès arribar a unes conclusions que expo-sarem a continuació .

A la Sierra de Guadalupe la temàtica representada inclou figures humanes ,animals i elements abstractes . Pel que fa a les primeres, observem diferent stècniques i estils . Apareixen figures estàtiques, de mida gran, cap rodó —d evegades guarnit amb una lligadura— i amb les cames i els braços totalmen toberts ; en alguns casos apareix representat el sexe . També és freqüent que lesfigures humanes estiguin travessades per fletxes o llances, la qual cosa ens evo-

EL PROJECTE ARQUEOLÒGIC BAIXA CALIFORNIA : EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES . . .

15 7

O

Fig. 2 . Mapa de situació de la península de Baixa Califòrnia, amb indicació d el'àrea d'estudi. Topografia parcial de la Cueva del Ratón amb la situació d e

l'àrea excavada.

ca els sacrificis humans. La tècnica emprada és tant el dibuix de la silueta i l acompartimentació interior del cos en quadres, com l'ús de la tinta plana en u nsol color o en dos, dividint la figura verticalment . Una altra característica temà-tica de les manifestacions pictòriques d'aquesta serra és la presència de peus imans, en grups o isolats ; les mans apareixen en positiu o en negatiu, i en algun scasos són infantils .

Els animals representats són espècies terrestres i marines . Entre les prime -res predominen els cèrvids . De les segones cal esmentar diferents tipus de pei-xos . tPel que fa a les aus, destaquen els voltors . De vegades, aquestes pinture spresenten projectils clavats . La tècnica és similar a la de les figures humanes .

És molt freqüent l'aparició de barres, punts, cercles, i també d'estructure squadrangulars, ramiformes i estel•liformes .

A la zona nord de la Sierra de Guadalupe (com per exemple a la cova d eSan Borjitas i a Los Monos de San Juan) aquestes característiques temàtiques iestilístiques són modificades amb la incorporació de trets propis dels estils d ela Sierra de San Francisco .

Començarem l'anàlisi de les pintures de la Sierra de San Francisco per le sfigures humanes ; aquestes apareixen frontalment, en actitud estàtica, amb elsbraços alçats i marcant l'angle dels colzes, tot i que s'ha de dir que de maneraexcepcional presenten posicions inclinades, invertides i horitzontals . El cap é sarrodonit, sense coll, recolzat en un cos compacte ; les mans, obertes, mostre nel palmell i els dits ; els peus, de perfil, també diferencien els dits i la planta . Les

158

M . À . PETIT, A . RUBIO, V . DEI. CASTILLO, J . M . FULI .oLA 1 M . MERCÉ BERGAD À

figures femenines mostren els pits sota les aixelles ; aquest element és el que le sdiferencia del sexe masculí . Molt rarament els individus masculins es represen -ten sexuats . Algunes figures, per la seva mida dins del context, han estat inter-pretades com d'infants.

Les nostres observacions sobre la tècnica i l'estil de les representacions hu-manes ens han dut a diferenciar-ne cinc tipus bàsics :

1) grans figures de fins a dos metres d'alçada, de cos compacte, amb algun strets naturalistes i pintades amb un color o dos ,

2) figures bicolors, un xic més petites que les anteriors, dividides vertical -ment o horitzontal ,

3) figures petites de trets estilitzats i esquemàtics, generalment d'un so lcolor i perfilades de blanc ,

4) figures proporcionades de mida mitjana dividides verticalment per do scolors —vermell i negre— i perfilades amb blanc ,

5) figures de mida mitjana i petita, d'estil esquemàtic i monocromes .

De la mateixa manera ens plantegem una hipòtesi segons la qual aquest sestils mostren una seqüència cronològica precisa . Així, les grans figures mo-nocromes corresponen a la fase A, més antiga, seguides de les bicolors de mid agran i mitjana, o fase B, posteriorment les figures monocromes de trets esque-màtics i mida mitjana o fase C i, finalment, les figures més petites i esquemàti-ques són les més modernes i corresponen a la fase D . Aquesta seqüència, ob-servada a partir de les superposicions cromàtiques i estilístiques, s'ha vis tcorroborada per les datacions absolutes que comentarem posteriorment .

Són freqüents els ornaments tant en figures masculines com femenines ;destaca especialment la gran varietat de lligadures . Un altre element que sovin-teja són les sagetes o llances que travessen moltes representacions humanes ; e nalgunes d'aquestes armes es distingeixen les puntes o el plomall, tot i que n oresulta possible fer-ne l'atribució cronocultural a partir d'aquests detalls .

A gairebé totes les composicions conegudes hi ha presents les figures ani-mals . Destaquen els herbívors : berrendos, borrecs i cèrvids ; segueixen en fre-qüència els pumes, els coiots, els voltors, les serps i diverses espècies marine scom les tortugues, les balenes i diferents tipus de peixos .

S'aprofiten diferents perspectives per fer manifestes les principals caracte-rístiques de cada espècie, com per exemple les banyes i els unglots . Els carní-vors apareixen sempre en posició estàtica, mentre que els herbívors apareixe nen posicions dinàmiques .

De vegades s'atribueix a la fauna marina un paper especial, ja que mol tsovint apareix metamorfosada amb trets d'altres animals i fins i tot humans .

Els ofidis són rars ; destaca el de la Cueva de la Serpiente, on un gran anima lde 4 metres de llargada presenta un cos de serp, un cap de cérvol i una cua d epeix. Aquest animal fantàstic podria relacionar-se amb un mite de creació irenovació de la vida .

Alguns animals es troben assagetats o allancejats, llevat dels carnívors qu ereben un tractament especial .

EL PROJECTE ARQUEOLÒGIC BAIXA CALIFORNIA : EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES . . .

15 9

Els cervatons moltes vegades apareixen verticalment i és freqüent la repre-sentació d'animals afrontats, en filera o entrecreuats .

Les figures abstractes, menys abundants que a la Sierra de Guadalupe, pre-senten la mateixa tipologia . És freqüent l'associació de figures estel•liformesamb les humanes i les d'animals, la qual cosa ens suggereix una temàtica astro -nòmica .

Dins de l'àrea de la Sierra de San Francisco els nostres treballs de registre idocumentació pictòrica s'han complementat amb la tasca d'excavacions ar-queològiques, les quals tenien per objectiu poder documentar els assentament sprehistòrics de la regió . En aquest sentit vàrem dur a terme dues campanyes ala cavitat de La Cueva (Arroyo de San Gregorio) . Aquest jaciment fou escolli tperquè es trobava en una àrea rica en balmes pintades, tot i que La Cueva nocontenia cap manifestació pictòrica . Proporcionà un nivell amb material ar-queològic, tot i que no vam reconèixer cap estructura ni disposició específic ade les restes . La cultura material corresponia a una població de caçadors-re-collectors . Destaca una nombrosa indústria lítica sobre obsidiana, sílex i ba-salt . L'obsidiana representa un 88 % de la totalitat de la indústria lítica, forma -da per ascles, fragments i peces retocades de mida petita, com ara truncadures ,làmines de dors (abruptes) i foliacis (retoc pla) ; les peces de basalt són ascle sgrosses que conformen rascadores, puntes, denticulats i gratadors . També es v adocumentar la presència d'indústria òssia : tres punxons i una espàtula . La fau-na terrestre, molt escassa i esmicolada, resulta de difcil determinació ; destaca ,però, la presència de fauna marina, petxines (Lyropecten subnudosus i Laevi-cardium elatum) i opercles . Finalment, destaquem restes de fibres vegetal scompactades (puntes de maguey, flors de bisnaga, restes de palma i petite sbranques llenyoses) .

Aquesta ocupació ha estat datada pel mètode del ràdiocarboni en 170 ± 50anys BP (UBAR-229), la qual cosa ens la situa en el segle xvin de la nostra era ,és a dir, en el moment de la colonització missional jesuïta .

El procés de formació del sediment d'aquest jaciment arqueològic present aproblemes d'interpretació que es troben en curs d'estudi . Esperem que els pro-pers resultats ens permetran oferir una explicació sobre la naturalesa de l'ocu-pació, la qual, de moment, no està ben definida .

El desenvolupament del nostre projecte també incloïa l'excavació d'un al-tre tipus de jaciment, com el d'una cavitat amb pintures rupestres . Per a aques-ta finalitat es va escollir la Cueva del Ratón, coneguda des dels treballs de L .Diguet pel seu gran mural pintat . Els resultats obtinguts en aquest jaciment só nde gran vàlua científica, ja que permeten bastir un primer esquema de la se-qüència del poblament de les serres centrals de la península en els darrers cin cmil anys .

La Cueva del Ratón es troba situada a San Francisco de la Sierra, a un s1 .120 metres sobre el nivell del mar, concretament a la Cañada del Cantil Blan-co . Es tracta d'una cavitat rectangular de 16 metres de fons i 84 d'amplada ,orientada al NE i que s'obre en unes bretxes volcàniques del terciari, les quals

160

M . A . PETIT, A. RUBIO, V. DEL CASTILLO, J . M . FULIOLA 1 M . MERCÈ BERGADÀ

presenten fenocristalls zonejats per plagioclasses i una matriu de vidre àcid . Lagènesi del rebliment està conformada per tres tipus d'aportacions : les caigudesde blocs de la paret de fons, les restes d'origen antròpic i el sediment product ede la disgregació de la roca.

Les pintures rupestres de la Cueva del Ratón participen de les característi-ques tècniques, estilístiques i temàtiques generals que hem exposat anterior -ment en referir-nos a l'art rupestre de la Sierra de San Francisco . Tot i aixòpresenten unes particularitats que singularitzen aquest conjunt mural .

Un primer estudi ha donat com a resultat la identificació de gran nombre d efigures que se situen al llarg dels 84 metres de longitud que té la cavitat, i qu etrobem distribuïdes, en diferents grups o concentracions, des de la base de l'a-bric fins a 11 metres d'altura respecte del sòl .

El mural conté exemples de totes les fases estilístiques identificades e naquesta serra, és a dir, presenta un continuum pictogràfic que abasta des del sestils més antics fins a les pintures fetes pels darrers indis, i fins i tot algu nexemple de representacions pintades pels primers ranxers .

Podem observar un clar predomini de representacions faunístiques . Estracta quasi exclusivament d'herbívors —cèrvids i borrecs— tot i les notable sexcepcions d'una tortuga i d'un gran puma de mes de dos metres . Aquest ani-mal és la figura clau de la zona principal del fris i ha donat nom a la cavitat e nser confós amb un rosegador (fig . 1) . S'ha de destacar l'absència d'ocells i ani-mals marins, tan freqüents en altres cavitats .

Segueixen, en quantitat, les figures humanes . Aquestes presenten tambédiverses singularitats : totes les figures són masculines excepte un únic cas d efigura femenina ; el grup més destacat de figures humanes se situa al voltant de lgran puma esmentat abans, i mostren originals dissenys corporals no identifi-cats fins ara en altres pintures similars de la Sierra de San Francisco . Desta-quem la gran figura dividida verticalment en dos colors (negre i vermell) i am bla cara pintada de negre ; o un altre personatge que presenta l'interior del co samb un disseny romboïdal . Aquesta darrera figura, juntament amb un altr ecas, són les úniques dues representacions humanes travessades per fletxes ollances .

Finalment, volem fer esment d'un conjunt de quatre figures geomètrique samb formes enreixades pintades amb diferents colors ; es concentren a la partinferior del grup principal de figures presidides pel gran puma . La resta de le srepresentacions observades són elements no identificats o el grup, ja esmentat ,de petites figures fetes pels ranxers .

En el curs del nostre treball vam tenir l'oportunitat de prendre mostres d epigment per tal d'analitzar-les i datar-les . Els resultats obtinguts —dels qual sparlarem més endavant— són, en general, coherents amb les observacions de-rivades de l'estratigrafia cromàtica i estilística observada en el conjunt de l aSierra de San Francisco .

Pel que fa a l'excavació arqueològica, es desenvolupà en dues campanyescorresponents als anys 1991 i 1992 . Obrírem vint metres quadrats en un secto rprop de la paret de fons i sota una àrea amb pintures . Aquesta zona pot sem-

EL PROJECTE ARQUEOLÒGIC BAIXA CALIFORNIA : EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES . . .

16 1

D

H

Fig. 3. Planta del nivell 2 de l'àrea excavada a la Cueva de Ratón (campan yes91-92), amb indicació deis diferents tipus d'estructures ressenyades en el text.

blar poc extensa en relació amb la superfície total de l'abric, però era gaireb él'única on s'observava la presència clara de sediment (fig . 2) .

En la nostra intervenció hem distingit dos nivells a partir de les seves parti -cularitats texturals :

a) Nivell I, de 4 centímetres de potència, horitzontal i amb predomini de l afracció arenosa ; els escassos còdols presenten morfologia angulosa ; color gri s(10YR 4/1, Munsell) .

b) Nivell II, de 5 a 20 centímetres de potència i amb una matriu arenosa qu einclou material orgànic d'origen antròpic, de fet diverses estructures de com-bustió .

D'aquest nivell es va mostrejar el perfil SE (quadres 5D, 6D i 7D) per tal dedur a terme una anàlisi micromorfològica . Es prengueren tres mostres, una d el'estructura de combustió número 1 i les altres dues bàsicament orientades al'estudi del rebliment, encara que influenciades per l'extensió d'aquesta estruc-

tura.Les observacions micromorfològiques d'aquestes mostres confirmen le s

nostres observacions estratigràfiques de camp . El rebliment està constituït bà-sicament per la fracció de sorres grosses (d'un mil•límetre a 500 micròmetres) ,classe que domina, i sorres mitjanes (200 micròmetres), resultat de la disgrega-

162

M . A . PETIT, A. RUBIO, V . DEL CASTILLO, J . M . FULLOLA 1 M . MERCè BERGADÀ

ció de la roca mare formada per bretxa volcànica . La morfologia és subangulo-sa i la majoria no presenten alteracions . Mineralògicament aquestes sorres es-tan formades per hornblendes, olivines hexagonals i fragments d'andesita por-fírica . És interessant remarcar la presència d'una sèrie de revestiments dematriu molt fina, constituïts per llims i argiles i al voltant d'alguns grans d esorra, que suggereix l'existència durant la sedimentació d'una fracció fina mé sabundant .

Pel que fa a la presència dels components antròpics, cal assenyalar la pre-sència de fragments carbonosos (5 %) i de fragments ossis (0,5 %) .

Respecte als processos postdeposicionals s'observa la presència moderad ad'activitat biològica —arrels i organismes— i puntualment s'ha documentat u nprocés edàfic de neoformació d'argiles .

El primer moment d'utilització de la cavitat documentat fins ara correspo nal de la realització d'un grup de figures grans les quals atribuïm a les primere sfases cronològiques relatives que hem descrit més amunt . La seva cronologiaha estat establerta a partir de dues anàlisis amb radiocarboni fetes sobre pig-ment pel doctor D . Donahue al laboratori de radiocarboni de la Universita td'Arizona a Tucson . La datació AA-8221 prové d'una figura humana de colo rvermell (Pantone 173-167) i ha donat un resultat de 5 .290 ± 80 BP ; la AA-822 0correspon a la figura central del panell, un puma negre (Pantone 426) de mé sde dos metres de llargada, i és de 4 .845 ± 60 BP .

El segon moment que tenim documentat correspon també a figures pinta -des . El seu estil l'atribuïm a la fase C de la cronologia relativa que propose m(mides mitjanes, formes més rectes i esquemàtiques) . Es tracta d'una figurahumana de 70 centímetres d'alçària, de color vermell (Pantone 173-180), da-tada pel doctor M.W. Rowe al Laboratori de Química Arqueològica d'A& MTexas University en 1 .325 + 435-360 BP .

El tercer moment correspon a una ocupació de la cavitat, evidenciada per l arealització d'una sèrie d'estructures de combustió posades de manifest duran tles dues campanyes d'excavació . Hem pogut establir una tipologia d'aquestesestructures a partir de la seva morfologia (fig . 3) :

a) Tipus 1 : Clot natural, farcit de cendres, carbons i material arqueològi c(A, B, C, D, E, F, G, 1, J, K, L, N, Ñ, O, R, S i T) .

b) Tipus 2: Cubeta d'origen antròpic, farcida de cendres, carbons i materia larqueològic (H, M, Q i U) .

c) Tipus 3 : Estructura semicircular, formada per unes pedres disposade sdamunt la roca de base, plena de cendres i carbons (II) .

d) Tipus 4 : Estructura composta, formada per una gran cavitat d'orige nantròpic compartimentada i/o complementada per pedres amb cendres, car -bons i material arqueològic en el seu interior (I, III i IV) .

Totes aquestes estructures de combustió corresponen al nivell II . Tal co mhem comentat anteriorment, aquest nivell fou mostrejat per fer-ne unes anàli-sis micromorfològiques, de les quals una pertany a l'estructura de combustió 1 .L'acumulació cendrosa d'aquesta estructura està formada per una sèrie de nò-duls de carbonat càlcic (microesparita) amb partícules carbonoses de color ne-

EL PROJECTE ARQUEOLÒGIC BAIXA CALIFORNIA : EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES . . .

16 3

FASES DEPOBLAMENT

CRONOLOGI AGENERAL

CRONOLOGI AABSOLUTA ECONOMIA REGISTRE ARQUEOLÒGI C

Pre-cobcim í«GrandesMurales

IV-11 1mil-lenni aC

5 .290 ±80 B P4.845 ±60 B P GR Pintures

l3Er

Pre-cotxim ífase C de les

pinturesS . VII dC 1325 +435 -360 B P GR Pintures

)-fí\-r1

Cotximí S . XIII-XVII IdC

700±130B P450 ±60 B P

320± 120 B P295 ±115 B P

C/REstructures de combustióPinture s

Despoblament S . XVIII dC 1728-1767 dC - -

Repoblament S. XIX dC 1840 dC pastors "CorralitosPintures

Fig. 4. Quadre de l'evolució cronocultural del poblament a laSierra de San Francisco.

gre que mesuren entre 75 i 25 micròmetres (20 %), algun fragment cendrós i ,en menys proporció (5 %), fragments carbonosos que mesuren entre 2 mil . lí-metres i 500 micròmetres . Aquests residus són fragments vegetals parcialmen tmineralitzats que testimonien una combustió de temperatura mitjana de 500 °C .També hi apareixen fragments ossis amb fractures pròpies de la combustió .

Aquest tipus d'acumulació reflecteix una combustió que es va desenvolu-par en dues etapes :

1. En un primer moment, una combustió moderadament intensa que devi aproduir l'acumulació de cristalls de carbonat amb partícules carbonoses .

2. En un segon moment, una disminució de la intensitat de la combusti óque devia donar lloc a la presència de fragments de carbons que mesuren entre2 mil-límetres i 500 micròmetres, parcialment calcinats .

També es documenta la presència de l'activitat biològica que ha modifica tl'estructura sedimentària original .

Les datacions efectuades pel doctor J .S . Mestres del Laboratori de Dataci óper Radiocarboni de la Universitat de Barcelona, ens situen el conjunt de le sestructures entre els segles x►1[ i xv[i dC; la primera correspon a l'estructura I idonà la xifra de 450 ± 60 BP (UBAR-301) ; la segona fa referència a l'estructur aII, amb una data de 320 ± 120 BP (UBAR-302) i la tercera fa referència a l'es-tructura III amb una data de 700 ± 130 BP (UBAR-303) .

164

M . A . PETIT, A. RUBIO, V . DEL CASTILLO, J . M . FULLOLA 1 M . MERCÈ BERGAD À

En aquest nivell hem pogut documentar 1 .190 evidències lítiques, de lesquals 92 retocades (un 7,73 %) . Dominen les peces amb retoc simple, sobreto tles rascadores ; els plans i els abruptes es presenten en quantitats molt similars ipodem destacar-ne respectivament les làmines i puntes de dors i les puntesbifacials de base còncava. Hi han aparegut també tres burins díedres .

La primera matèria dominant és l'obsidiana, amb 815 elements (68,48 %) ,seguida del basalt, amb 219 elements (18,4 %), i el sílex, amb 121 element s(10,16 %) ; la resta es compon de jaspis, quarsos i òpals . Cal fer esment de l'al tpercentatge d'elements lítics d'origen volcànic . Les anàlisis efectuades pel doc-tor S . Shackley de la Universitat de Califòrnia a Berkeley han pogut determi-nar amb exactitud l'àrea, font originària de les obsidianes trobades en els jaci-ments que hem excavat ; la zona en qüestió se situa a uns 50 quilòmetres de l aSierra de San Francisco, en un indret anomenat Arroyo Portezuelo, al volcà d eLas Tres Vírgenes .

La indústria òssia es compon de cinc fragments de punxó arrodonits, poli-mentats i cremats .

La gran quantitat de restes de fauna trobada evidencia l'activitat habitacio-nal del jaciment . Als ossos de macrofauna i de microfauna identificats cal afe-gir restes de petxines marines, la qual cosa ens dóna peu a parlar d'activitats d edesplaçament o intercanvi amb l'àrea costanera del golf, distant uns 60 quilò-metres de territori molt abrupte .

A aquest mateix període cronològic recent podem atribuir la darrera de le sdatacions de pintures, la corresponent a una cérvola de color negre (Panton e426) de 186 centímetres, datada el 295 ± 115 BP al laboratori d'A&M Texas .

Finalment, parlarem de la darrera ocupació de la cavitat . Ens referim a u nseguit de construccions anomenades popularment corralitos, formades permurs de considerable alçària, construïts amb grans blocs de pedra seca, entreels quals trobem alguns molins de mà reaprofitats . Segons la història oral de l aregió sabem que aquestes construccions foren bastides pels primers repoblado -res de la sierra un cop aquesta es va veure despoblada dels indis . Això coinci-deix amb la concessió dels títols de propietat de les terres que inclouen la Cue-va del Ratón al senyor Buenaventura Arce l'any 1840. Actualment, al llogarre tde San Francisco de la Sierra (a un quilòmetre i mig de la cova) es conserva l amemòria d'aquest avantpassat com a primer habitant de la ranxeria .

CONCLUSION S

A partir de la nostra investigació hem pogut establir a la Cueva del Ratón un asèrie de fases d'ocupació, que per extensió apliquem a la Sierra de San Francis-co com a períodes individualitzats de poblament (fig . 4) .

En primer lloc distingim una fase pre-cotximí que anomenem «GrandesMurales» i que correspondria a poblacions caçadores-reco l . lectores, autores d eles pintures de mida gran (fases A i B), datades al final del quart i inici de ltercer mil . lenni aC .

EL PROJECTE ARQUEOLÒGIC BAIXA CALIFORNIA : EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES . . .

165

També seria pre-cotximí la fase següent de poblament, que correspondria auna ocupació testimoniada per la realització de pintures, aquesta vegada mé stosques, corresponents a la nostra fase C. Segons la datació absoluta obtingu-da, situem aquest moment als voltants del segle vii de la nostra era .

La tercera ocupació documentada correspondria a un període cotximí, s iacceptem les afirmacions de Reygadas i Velázquez sobre l'entrada de pobla-cions de parla yumana a partir del segle xlil dC dins la dinàmica de desplaça -ments de pobles del sud-oest d'Amèrica del Nord . El poblament cotximí eltenim documentat a la Cueva del Ratón amb la presència d'una sèrie d'es-tructures de combustió . Aquest poblament regional de caçadors-recol . lectorsse situa, per les datacions absolutes obtingudes a partir dels carbons de le sestructures esmentades abans, precisament entre el segle xür i el xvn de l anostra era . Dins d'aquest període s'inclou la datació de C .W. Meighan en el sò ld'ocupació de la Cueva Pintada de la Sierra de San Francisco, i l'assentamentdocumentat per nosaltres a la Cueva del Arroyo de San Gregorio . A les darre-ries d'aquest període se situa el moment de colonització europea .

Corresponent també al segle xvn, comptem amb la datació absolut ad'una pintura que forçosament hem de considerar cotximí i que pel seu for-mat i estil es desmarca de les nostres fases cronopictogràfiques . Totes le sdatacions absolutes referides a pintures de El Ratón no es contradiuen ambles observacions fetes sobre les estratigrafies cromàtiques que fins ara he mfet . Ara bé, la datació d'aquesta darrera pintura, una cérvola de mida gran ,no s'adiu amb el que considerem fases tardanes de les pintures de San Fran-cisco (més petites i esquemàtiques) . Només podem explicar aquesta contra -dicció com un acte de mimetisme per part dels cotximís, els quals les pinta -ren imitant els estils dels «Grandes Murales», o hauríem de qüestionar l avalidesa de la datació .

Les cròniques dels missioners jesuïtes afirmen que els cotximís no pintaven ,però feien servir les coves per transmetre coneixements i celebrar-hi els ritu siniciàtics . Si aquesta darrera datació és correcta, ara sabem que sí que pintave ni que també freqüentaven les coves per dur-hi a terme altres activitats (estruc-tures de combustió) vinculades a les pictòriques o no .

L'any 1728 es funda San Ignacio Kadakaaman i s'inicia una fase de des -poblament indígena de la serra amb l'aplegament de la població al peu d'a-questa i al voltant de l'oasi de la missió . Aquest període missional conclo usobtadament, amb l'expulsió dels jesuïtes l'any 1767 . Malgrat que aquests só nsubstituïts per franciscans i dominics, es produeix una nova dispersió poblacio-nal indígena . El resultat final és que acaba desapareixent la població cotximí ,reduïda per malalties d'origen europeu, per problemes d'aculturació, i dissolt adins d'un fons de poblacions índies i criolles vingudes de l'altra banda del gol fde Califòrnia .

Finalment, hem de parlar de la repoblació sub-actual i actual de la sierra .Aquesta reocupació té el seu inici en la concessió de terres l'any 1840 als avant -passats directes dels habitants actuals . Es tracta d'una ocupació ramadera qu econstrueix corralitos i aprofita la cova per estabular el bestiar . La Cueva

166

M . À. PETIT, A. RuBlo, V . DEI . CASTILLO, J . M . FULLOLA 1 M . MERCÈ BERGAD À

del Ratón també conté pintures d'aquest moment; són figures de mida petita ,de color taronja i pespectiva torta que representen ranxers i bestiar .

Aquest esquema cronocultural que acabem de plantejar és una primeraaproximació a partir dels nostres treballs . Som conscients de les mancances .Per exemple, la fase pre-cotximí és molt llarga en el temps, i caldrà troba rjaciments arqueològics corresponents als «Grandes Murales» per tal de confi-gurar culturalment el període . Tampoc no s'ha localitzat cap enterrament qu eens permeti conèixer el ritual funerari de les diferents fases arqueològiques .

Malgrat una construcció encara feble en base a set datacions absolutes ialgunes dates històriques esperem prosseguir els nostres treballs d'investiga-ció, els quals aniran completant aquesta aproximació a l'estudi del poblamen tantic de les serres centrals de la península de Baixa Califòrnia .

BIBLIOGRAFI A

BARCO, M. DEL (1988) . Historia Natural y Crónica de la Antigua Californi a(original 1773-1780?) . Edició a càrrec de Miguel León Portilla. Mèxic:UNAM, 482 p ., 8 làm .

CASTILLO, V . DEL ; FULLOLA, J .M ; PETIT, M.A . ; RuBIo, A . ; BERGADÀ, M .M .(en premsa) . «Arte y arqueología prehistóricos de la península de Baja Ca-lifornia» . Vol. Hom. J.G. Echegaray . Santander.

CLAVIJERO, F .X. (1982) . Historia de la Antigua o Baja California (pròleg : Mi -guel León Portilla) . Mèxic : Editorial Porrúa, 255 p ., 2 fig .

COURTY, M .A. (1984) . «Formation et evolution des accumulations cendreuses .Approche micromorphologique .» Influences méridionales dans l'Est et l ecentre-Est de la France au Néolithique : le role du Massif-Central . Actes du 8.Colloque Interrégional sur le Néolithique : Le Pu y, 1981 . Clermont-Ferrand :CREPA, p . 341-353 .

DAHLGREN, B . ; ROMERO, J . (1951) . «La prehistoria bajacaliforniana ; redescu-brimiento de pinturas rupestres» . A : Cuadernos Americanos . Vol . 4 . Mèxic ,p . 153-178, 8 fig .

DIGUET, L . (1899) . «Rapport sur une Mission Scientifique dans la Basse Ca-lifornie» . A : Nouvelles Archives des Missions Scientifiques . Vol 9 . París, p .1-53, 10 làm .

HORCAN, J . (1992) . «Colonización de América : precolombinos» . Investigació ny Ciencia [Barcelona] (1992), núm . 186, p . 41-43 .

MASSEY, W .C. (1947) . «Brief report on archaeological investigations in Baj aCalifornia» . Southwestern Journal of Anthropology. Vol . 3 [Alburquerque ](1947), núm . 4, p . 444-459, 2 fig .

MEIGHAN, C .W. (1966) . «Prehistoric Rock Paintings in Baja California» .American Antiquity [Los Angeles], núm . 31, p . 372-392, 27 fig .

EL PROJECTE ARQUEOLÒGIC BAIXA CALIFORNIA: EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES . . .

167

REYGADAS, F . ; VELÁZQUEZ, G . (1985) . «Investigación arqueológica recienteen los municipios de La Paz y Los Cabos» . A : VIII Semana de InformaciónHistórica de Baja California Sur . La Paz, 1985, p . 97-118, 36 fig.

Tuo>-IY, D.R. (1978) . Culture History in the Comondu Region, Baja California ,Mexico. Las Vegas : University of Nevada, 2 vol ., 406 p ., 58 làm. Tesi (inèdi-ta) per a l'obtenció d'un Master of Arts in Anthropology .

URBANO, U . (1988) . «Poblamiento y concesiones de terrenos» . A : MATHES . M .(ed .) . Baja California. Textos de su historia . Vol . 1 . Mèxic, 1988, p . 108-132 .

VIÑAS, R . ; SARRIÀ, E. ; RUBIO, A . ; CASTILLO, V . DEL (1984-85) . «Repertoriotemático de la pintura rupestre de la Sierra de San Francisco, Baja Ca-lifornia (México)» . A : Ars Praehistorica . Vol . 3/4 . Sabadell : Editorial Ausa ,1984-85, p . 201-232, 25 fig .

VIÑAS, R . ; SARRIÀ, E . ; RUBIO, A . : CASTILLO, V . DEL ; PEÑA, C. (1986-89) . «Pin -turas de serpientes en el conjunto rupestre de la Sierra de San Francisco ,Baja California Sur (México)» . Empúries. Vol . II [Barcelona], núm . 48-50 ,p . 368-379, 10 fig.

WATTEZ, J . (1988) . «Contribution à la connaissance des foyers préhistoriquespar I'étude des cendres» . Bull . Société Préhistorique Française . Vol . 10-1 2[París] (1988), núm . 85, p . 352-366 .