4

TOT CETT:

publicació del Centre d’Estudis d’Hosteleria i Turisme

CETT, i de l’Escola Universitària d’Hosteleria i Turisme

CETT, centre adscrit a la Universitat de Barcelona.

PRESIDENT: Gaspar Espuña.

CAP DE REDACCIÓ: Joan Massanés.

HAN COL.LABORAT EN EL PRESENT NÚMERO:

Maria Abellanet, Margarita Arasa, Carme Cassà,

Vinyet Capdet, Elisenda Farràs, Nan Ferreres, Ramon

Iglesias, Pepe Macías, Jordi Oller, Xavier Puertas,

Josep Maria Rabanal, Damià Serrano, Delfí Torns,

Llorenç Torrado, Juan Tugores, Mireia Vila i Andreu

Vilaginés.

REDACCIÓ: Av. Can Marcet, 36-38 08035 BCN.

Publicació del Grup CETT

President: Miquel Alsius

Consell de redacció:Maria Abellanet, Carme Cassà, Marta Cusó, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, Pilar Matamala, José A. Pérez-Aranda, David Peguero, Helena Puig, Enrique Portales

Han col·laborat en aquest número:Manel Bassols, Vinyet Capdet, Àlex Climent, Xavier Climent, Assumpta Domènech,Elisenda Farràs, Enric López, Isabel Lugo, Kenia Mármol, Maite Martínez, Roser Martínez,Eugeni Osácar, Monique Rous, Ramón Serrat, Xavier Torres, Eva Viciano, Susana Vidal

Agraïments:Alba Arco, Salvador Artigas, Cristina Cagiga, Montserrat Despradel, Bárbara Fisa, Anna Font, Joaquim Franco, Xavier Franco, FX Interactive, Bernard-André Genest, Victor Goitia, Mª Teresa Güell, Josep Huguet, Alicia Huidobro, Ana Loro, Claudi Mans,Jaume Marimón, Esther Màrquez, Sara Martín, Jordi Martinell, Manuel Moreno, Roser Navarré, Josep de la Pezuela, Maria Pla, Maria Segarra, Victòria Silberstein, Miriam Simarro, Marc Soy, Xavier Soy, Toni Tirado, José Luis Zoreda

EdicióMar de paraules, SL

RedaccióOlga Prat

Dipòsit legal:B-52.226/2001

Grup CETTAv. Can Marcet, 36-3808035 BarcelonaTel.: 93 428 07 77 – Fax: 93 428 67 77www.cett.cat – cett@cett.es

Editorial

51

l CETT ha volgut i vol fer costat a quasi tot el món empresarial català en la iniciativa d’empènyer conjuntament un objectiu que considerem estratègic per al nostre país: fer de l’aeroport del Prat el millor aeroport possible.

L’univers empresarial català, amb molt poques excepcions i com un sol home, va assistir, el passat mes de març, a l’acte reivindicatiu celebrat a la seu de l’IESE i promogut per la Cambrade Comerç, Foment del Treball i el RACC.

Com a part d’aquest univers, el Grup CETT hem anunciat la nostra adhesió expressa a l’acte; ho hem fet perquè som un grupd’empreses amb seu a Catalunya, amb vocació i dedicació a la formació dels professionals, d’avui i del demà, del sector turístic en totes les seves branques.

Els nostres valors i la nostra visió social es tradueix en una dedicació a totes i cadascuna de les persones que es formen,treballen o treballaran en el sector, o que com a clients, utilitzenels serveis de l’oferta turística i hotelera del nostre país. Alhora,aquesta raó de ser, centrada en els valors en l’ésser humà, i en la societat en general, es complementa amb un compromís ambel país i aquest és el fet pel qual considerem que no només no ens podem quedar al marge del debat sobre l’aeroport delPrat, sinó que volem mostrar-hi una expressa adhesió. Si bé l’acte de l’IESE es podria considerar tan sols una manifestaciód’inquietuds i voluntats, la seva transcendència ve donada per la importància i futures repercussions que pot tenir per a la llibertat d’un país i, en conseqüència, per a la llibertat de tota laciutadania en un entorn democràtic.

Des del Grup CETT seguirem treballant per fer avançar el nostrepaís en el camí del desenvolupament econòmic i social, a larecerca de l’excel·lència en formació, tan teòrica com pràctica,de totes les persones que es dediquen intensament al sectorturístic o que s’hi volen dedicar en el futur.

MMiiqquueell AAllssiiuuss ii JJuurriiooll.. President del Grup CETT

E

EL CETT, COMPROMÈS AMB EL PAÍS

Enrique Portales, nou director de l’Hotel Alimara

Aliments, cuina i ciència al CETT

Conveni Marc de col·laboració entre Turisme de Barcelona i el CETT

Escola + universitat + empresa = VII Trobada amb rècord de participants

Jornada sobre la gestió de les persones en el sector turístic

TOT SUMARIEditorial

1

Notícies

4

El CETT, compromès amb el país

5

6

8

Notícies del CETT

10

XXIII edició dels Premis Alimara9

11

11

12

13

El futur de les agències de viatges, en el VIII Fòrum de l’ACAV

PIMEC Turisme, l’agrupació sectorial de l’hoteleria i el turisme

El factor humà en el turisme

El Grup CETT, a favor d’un gran aeroport a Barcelona

Opinió18 La gestión del talento, motor del crecimiento turístico sostenible

Fundació

14

16

Premis als treballs de recerca en turisme de batxillerat

Àgora BCN, residència de primera i punt de trobada acadèmic

Tema

19 El model pedagògic del Grup CETT:formar professionals competents per a un sector competitiu

542

La implantació del SICTED a Catalunya

Turisme i cinema, un àmbit de recerca amb futur

El turisme de la natura

CETT Formació

26

27

28

24 Edutainment i e-learning, o el negoci de l’educació virtual

L’oferta de formació de postgrau es consolida amb nous màsters

Entrevistem Xavier Franco, professor col·laborador del CETT amb estrella Michelin

Trobada gastronòmica a l’Escola d’Hoteleria

Entrevista

Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitats i Empresade la Generalitat de Catalunya

22

Estudis i investigacions36

37

38

Tot Flaix39

Recursos turístics40

Cuina i química32 L’efecte tia flor i el futur

de les ciències de l’alimentació

Recepta 29 La nova cuina catalana del CETT, premiada

AAA CETT Associació d'Antics Alumnes del CETT

30 Els exalumnes i antics alumnes emprenedors

35 Antics alumnes del CETT arreu del món

Internacional34 El turisme i l’hoteleria, a la UQAM

54 3

544

Notícies

El futur de les AGÈNCIES de viatges,en el VIII FÒRUM DE L’ACAV

presència del president de l’ACAV, el Sr. Francisco Carnerero,i la Sra. Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT,per presentar la jornada i donar la benvinguda als partici-pants i assistents. La ponència de l’economista, catedràtic d’economia i pro-fessor de la Universitat de Columbia (Nova York), XavierSala-i-Martín, és un dels principals atractius de l’edició d’en-guany. Coneixedor de la realitat canviant del món actual,Sala-i-Martín analitzarà com s’han d’adaptar les agències deviatges als canvis i tendències en un entorn de globalització.Per altra banda, Miquel Fluxà, president d’Iberostar, i JoséAntonio Tazón, president i CEO d’Amadeus, debatran sobre la“Perspectiva de creixement del sector turístic”. Així mateix,se celebrarà una taula rodona sobre “Reptes i amenaces perles agències de viatges” on participaran Susan Parsons, TradeRelations d’ABTA (associació britànica d’agents de viatges),Cheryl Hudak, president i consellera delegada d’ASTA (socie-tat americana d’agents de viatges), Otto Schweisgut, mem-bre de la junta directiva de la DRV (Deutscher Reiseverbande. V.), i Olga M. Ramudo, presidenta i consellera delegadad’Express Travel (Florida). n

Més informació:ACAV

Tel.: 93 321 97 29 acav@acav.net

Les agències de viatges es troben avui dia en uncontext de globalització i amb un món cada copmés petit on s’obren noves perspectives de mer-cat i negoci. Al mateix temps, però, s’enfrontena nous reptes i amenaces que replantegen elseu paper en el negoci dels viatges. El VIIIèFòrum de l’ACAV analitza aquestes qüestions idebat si el model tradicional de negoci de lesagències de viatges ha de variar en un món glo-bal de canvis constants.

El Fòrum de l’ACAV, que el present 26 d’abril celebra la vui-tena edició a l’Hotel Alimara, és un espai de debat adreçatals professionals del sector turístic on es tracten temes d’in-terès per a les agències de viatges. Aquesta iniciativa s’haconsolidat any rere any com un referent sectorial per l’ac-tualitat dels temes seleccionats, la rellevància dels seusponents i la professionalitat dels participants. El director general de Turisme de la Generalitat de Ca-talunya, el Sr. Joan Carles Vilalta, i l’Il.lma. Sra. Amparo Fer-nández González, secretària general de Turisme, seran elsencarregats, respectivament, dels actes d’inauguració i clo-enda oficials d’aquest Fòrum, que també comptarà amb la

Vueling, l’aerolínia de nova generació amb més de 7 milions de passatgers

Vueling, l’aerolínia espanyola amb seu a Barcelona, celebrarà el proper dia 1 de juliol el seu ter-cer aniversari. L’empresa encapçala a Europa un nou concepte de companyia aèria basat en ofe-rir el millor servei de qualitat al client amb preus competitius i des del 2004 ja ha transportat mésde 7 milions de passatgers. Vueling compta amb una flota de 18 avions nous Airbus A-320 (la més jove d’Europa amb unamitjana d’edat d’un any i mig) i opera a aeroports principals com El Prat (Barcelona), Barajas(Madrid), Charles de Gaulle (París), Fiumicino (Roma), Malpensa (Milà) o Schiphol (Amsterdam).És l’única aerolínia espanyola que no fa overbooking, i durant els dos primers anys d’operativitatha aconseguit una puntualitat acumulada del 77%, 3 punts per sobre de la mitjana dels aero-ports de Madrid i Barcelona, segons dades de l’AEA (Association of European Airlines).Entre d’altres serveis, la companyia ofereix l’assignació de seients i el check-in online, l’emissió debillets flexibles (que permeten canvis de data, ruta i fins i tot de titular) i el Programa Punto defidelització de clients 100% online, que ja té més de 100.000 usuaris registrats. n

54 5

Notícies

PIMEC Turisme, conscient de les problemàtiquesque afecten la micro, petita i mitjana empresade Catalunya i dins del seu pla estratègic dedesenvolupament, s’ofereix per liderar i coordi-nar d’una manera oberta, seriosa i forta l’agru-pació sectorial d’hostaleria i turisme que refor-ci les actuacions de cadascuna de les entitatsmembres i n’aprofiti les sinergies.

La missió principal de PIMEC, com a organització empre-sarial més representativa de Catalunya, és la “d’esdevenir laveu i la defensa dels interessos i valors de les PIMES i elsautònoms, davant les administracions, la resta dels agentssocials i del conjunt de la societat en general, així com con-tribuir-hi activament en el creixement i la competitivitat”.Com a part d’aquesta raó de ser i d’acord amb els Estatuts,el setembre de l’any passat es constitueix la sectorial PIMECTurisme, per tal d’assolir d’una manera més específica i efi-cient aquests objectius per a les empreses afins al sectorturístic.Representant totes les empreses del sector, la comissió exe-cutiva està formada pels representants de l’Associació d’Em-

presaris d’Hostaleria Provín-cia Tarragona (AEH), la Fede-ració d’Hostaleria de Lleida,la Federació Intercomarcald’Hostaleria i Restauració(FIHR), la Federació Provin-cial d’Hostaleria de Girona il’Associació Hotelera Cambrils-Salou-La Pineda. La repre-sentativitat directa de lesassociacions i federacionsvinculades és d’11.190 em-preses i 39.165 treballadors,aproximadament el 31,7%del sector.

Objectius

• Constituir una taula de treball oberta a tots els sectors isubsectors que participen en l’activitat turística.

• Agrupar interessos d’empreses del sector per dur a termeaccions de representació, tant en l’àmbit institucionalcom de mitjans de comunicació.

• Elaborar propostes per millorar la competitivitat, desen-volupament, eficiència i rendibilitat del sector turístic.

• Observar les polítiques del sector turístic català, espanyoli europeu per buscar oportunitats de millora.

• Intervenir i influir amb caràcter previ a l’elaboració delsprojectes normatius, especialment els que fan referència a:- Mesures fiscals i laborals - Noves regulacions en certificacions, verificacions i as-

pectes mediambientals• Elaborar estudis i informes d’àmbit sectorial.• Recollir problemàtiques locals per fer-ne l’anàlisi i estruc-

turar una defensa comuna i coordinada.• Crear comissions tècniques de treball per estudiar temà-

tiques concretes.• Fer un seguiment específic de l’evolució de la Llei 3/98

d’intervenció integral de l’administració ambiental. n

Més informació:PIMEC Petita i Mitjana Empresa

de CatalunyaTel.: 93 496 45 00

pimecturisme@pimec.es http://www.pimec.es

PIMEC TURISME, l’agrupació sectorial de l’hoteleria i el turisme

Sr. Jaume Marimón, presidentde la Sectorial Pimec Turisme

LES DADES DEL SECTOR

Segons l’Anuari PIMEC 2005, el sector del turisme il’hostaleria a Catalunya es componia, a finals de 2003,de 31.790 micro, petites i mitjanes empreses, que ocu-paven 111.828 persones. Aquestes xifres representen el99,9% de les empreses del sector, signifiquen el 88,9%de l’ocupació i generen el 87,8% del VAB (Valor AfegitBrut).Entre el 2000-2003 la pèrdua de competitivitat del tre-ball va ser del 2,5% i la pèrdua de rendibilitat del 3,9%,fonamentalment degut a la davallada dels marges d’ex-plotació i l’estancament de la rotació. Les dades, doncs,indiquen que ens trobem davant un sector fonamentalper al creixement del país, que per una banda necessitafer valer la seva veu per recuperar la representativitat,rendibilitat i projecció, però, per l’altra, està molt ato-mitzat.

546

Notícies

EL FACTOR HUMÀ en el turisme Dos anys després del darrer Congrés de Turis-me de Catalunya (2004), i a dos anys de la pro-pera edició que es celebrarà a Lleida, la neces-sitat de donar resposta a les demandes laboralsdel sector turístic continua sent una qüestiópendent que, tot i haver estat objecte de reu-nions, debats i publicacions, segueix tenint ungran repte: la decisió i l’impuls d’accions con-cretes, prioritàries, fruit del consens i de lacol·laboració entre els agents empresarials,públics, acadèmics i socials.

El passat 11 de desembre va tenir lloc a la Casa Llotja de Marde Barcelona la Convenció sobre el Congrés de Turisme deCatalunya. Maria Abellanet, consellera delegada del GrupCETT va participar-hi, en representació de L’EUHT CETT-UB,amb la ponència El factor humà en el turisme. En aquestasessió i a partir de les conclusions de diagnosi del darrerCongrés, encara vigents avui en dia (veure requadre adjunt),es va destacar la importància que el sector empresarial i elsseus representants adquireixin un ferm compromís per talde respondre a les necessitats laborals del sector. És vital,doncs, trobar respostes als principals reptes a què s’enfron-ta la generalitat del sector turístic -la mancança de perso-nal, per una banda, i la formació dels professionals que s’hidediquen, per l’altra-, ja que el capital humà és el que ha demarcar la diferència a Catalunya. En aquest article us oferimles conclusions de la ponència.

Valorant el pla d’acció acordat al CTC-04

Un cop contrastada la vigència de les conclusions de laponència “Com respondre a les necessitats laborals del sectorturístic?” del Congrés de Turisme del 2004, i després de reco-llir la veu del sector empresarial, amb el suport del seu repre-sentant, Jaume Marimón, s’ha arribat a la conclusió que el plad’acció que va proposar al Congrés de Turisme (i que es deta-lla a continuació) segueix sent necessari i urgent en l’actua-litat, tot i que fins avui dia, les cinc línies d’actuació acorda-des no s’han desenvolupat prou, llevat d’alguna iniciativapuntual, pública o privada, que les situa en fase d’anàlisi idebat.

1. La creació de l’Observatori del mercat laboral turístic català

Considerant la creixent importància social i econòmica del sectorHRT (hoteleria, restauració, turisme) resulta fonamental conèixer-ne les dimensions econòmiques, laborals, socials, culturals, etc.La manca d’informació i de dades sectorials oficials prou detalladesi suficients sobre l’oferta i la demanda laboral dificulta que espugui efectuar un diagnòstic correcte de la situació real del mer-cat de treball i de les necessitats de personal, les previsions corres-ponents i una adequada planificació de recursos. El govern de la Generalitat, a través de l’Observatori del turisme iamb la participació d’investigadors de les diferents universitats,podria canalitzar la realització d’estudis periòdics i puntuals sobreel mercat de treball (característiques de l’oferta i la demanda,informació sobre el desenvolupament de la carrera professional enel sector...) que haurien d’aportar informació fiable i segregada -origen, sexe, distribució territorial...-, per permetre el disseny i laimplementació de plans d’actuació concrets.

2. Constituir un fòrum permanent de les professions ila formació turísticaA causa de la transversalitat de l’activitat turística és imprescindi-ble promoure polítiques i criteris comuns entre les diferents admi-nistracions i els agents socials i sectorials (associacions, empreses,centres de formació, etc.) per impulsar programes d’actuació con-junts que afavoreixin un tractament més coordinat i coherent deles diferents actuacions en formació i turisme. Les diferents accionss’haurien d’orientar a la formació, la integració de la immigració,l’obtenció de dades i promoure la difusió de la imatge del sector

CONCLUSIONS DE DIAGNOSI DEL CTC-04

• L’aposta per la qualitat i la competitivitat del turisme aCatalunya és una aposta per a les persones que hi treballen.

• La manca de personal degudament preparat amenaça la capaci-tat de creixement i la competitivitat de moltes empreses del sec-tor, sobretot a l’hoteleria i la restauració.

• Les empreses turístiques sovint tenen dificultats per consolidaruna plantilla estable.

• El turisme necessita avui, a Catalunya, l’aportació de treball depersones immigrades.

• En el sector, es donen situacions de tracte laboral diferencialenvers la dona.

• La percepció social de la professió -negativa- no es corresponamb la dimensió econòmica i social del turisme a Catalunya, moltimportant.

• Hi ha un desequilibri entre l’oferta i la demanda laboral, i entreels perfils dels candidats i els llocs de treball oferts, i la dificultatper cobrir llocs de treball afecta, cada vegada més, els llocs de mésresponsabilitat.

• La formació és un element clau per a la competitivitat de lesempreses i de les persones que hi treballen.

54 7

5. Crear una comissió de gestió conjunta de la immigració en el turismeLa immigració constitueix, avui, per al turisme, una aportació im-prescindible de treball que cal gestionar adequadament. Proba-blement i donada la complexitat del tema, la proposta de creacióde la comissió no és prou pràctica tal i com es va plantejar. No obs-tant això, aquest fet no invalida els punts principals que cal abor-dar per a una correcta gestió de la immigració en turisme i que espoden desenvolupar a través de l’Observatori del turisme, la tauladel mercat de treball i el codi de fidelització, amb actuacions espe-cífiques: plans d’acollida, definició de polítiques i pràctiques d’in-tegració empresarial, social i cultural, de reclutament, formació ireciclatge de les persones immigrades que s’incorporen al sectorturístic, acords amb empreses i sindicats per evitar la discriminacióen la contractació d’immigrants, serveis d’assessorament i suport ales empreses sobre legislació i tràmits de documentació per a lacorrecta contractació de persones immigrants, etc.

Nous factors del pla d’acció

En l’actual escenari turístic apareixen elements que, gestionats ambel compromís i lideratge dels agents implicats -govern de Cata-lunya, institucions educatives i món empresarial-, haurien d’apor-tar solucions als problemes del mercat laboral que s’han plantejat:

• El Pla estratègic del turisme a Catalunya 2005-2010, quedesenvolupa un programa sobre formació i recursos humans en tu-risme i un programa sobre recerca aplicada, tecnologia i innovació.

• El desenvolupament de l’Espai Europeu d’Educació Superior,que ofereix l’oportunitat de repensar la formació universitària enturisme i definir el currículum del nou títol de grau, i dels màstersi postgraus homologats i de títol propi.

• El proper Congrés de Turisme de Catalunya, el 2009, a ini-ciativa del món empresarial a través del Consell General deCambres de Catalunya, on caldriar arribar “amb els deures fets”.

L’escenari en què es desenvolupa el sector turístic català pràctica-ment no ha canviat des de l’anterior Congrés. Els problemes sóngairebé els mateixos malgrat els èxits quantitatius i, amb relació al’ocupació, són comuns a la major part de països desenvolupats.Per donar resposta als reptes del turisme del s. XXI calen millores enla qualitat del treball, en les relacions entre els diferents agents, calelevar el coneixement i la qualificació de les persones a tots elsnivells, i són necessàries empreses competitives. Si l’aposta per laqualitat del turisme a Catalunya és una aposta per les persones quehi treballen, s’ha d’entendre la formació turística com a factor decompetitivitat que ha de formar part de l’estratègia de les empre-ses. Aquestes, a més d’obtenir resultats, necessiten desenvolupar eltalent i les capacitats de les persones que hi treballen, elaborantestratègies de desenvolupament dels recursos humans per elevar elnivell de professionalitat de la indústria i, en conseqüència, millo-rar el creixement econòmic del sector i la seva competitivitat inter-nacional. Cal, en definitiva, crear valor a través de les persones, perla qual cosa hem d’assegurar que disposem de directius compe-tents per treballar amb les persones individuals i amb els equips i,per tant, treballar en el nou paradigma de gestió empresarial.Finalment, és imprescindible que tots els agents del sector turísticrealitzin un esforç addicional per acomplir els compromisos neces-saris, amb una visió realista i una responsabilitat compartida entreel govern, les institucions educatives i les empreses, a l’alçada de ladimensió econòmica i social del sector turístic català. n

turístic. El fòrum hauria de ser un nucli estable, amb òrgans propisde gestió. A Catalunya, la Taula del mercat de treball, un dels grups de treballque es deriven de l’Observatori de Turisme, creada per la DGTC ambposterioritat al Congrés, constata la rellevància que l’administraciódóna als aspectes esmentats. Aquest espai per al debat i l’elabora-ció de propostes en matèria laboral i de formació turística, integra-da per uns 30 membres, podria ser un instrument molt vàlid per aldebat coordinat i conjunt i per definir estratègies d’actuació.Potser, caldria reactivar la Taula i desenvolupar un model més dinà-mic amb la creació de comissions de treball actives per dur a termeprojectes concrets i prioritaris, als quals caldria assignar recursosper a la seva correcta execució.

3. Crear un pla d’actuació permanent de sensibilitzaciórespecte a les professions turístiques a CatalunyaÉs necessari realitzar actuacions adreçades a la millora i al prestigide les professions turístiques, i a una percepció positiva del sector,d’acord amb el pes que l’activitat turística té en la societat i en elconjunt de l’economia del país.Es va proposar la creació d’un pla d’actuació permanent de sensi-bilització respecte a les professions turístiques a Catalunya. Hauriad’incloure una campanya d’imatge i de sensibilització de les profes-sions turístiques, amb accions de comunicació que incorporin mis-satges positius respecte a la importància social i econòmica delturisme, de les professions turístiques i de la formació, amb enfo-caments diferenciats en funció dels col·lectius a qui s’adrecin (pro-fessionals en actiu, alumnes potencials, noves incorporacions alsector), i que en suposi un reconeixement per àmbits d’activitat inivells professionals a l’hora de projectar la imatge del sector i lacreació d’un estat d’opinió positiu. Caldria, alhora, que hi haguésuna gran coherència d’actuació pràctica per difondre una imatgeatractiva i no distorsionada.

4. Crear un codi de fidelització dels col·laboradors deles empresesLes empreses turístiques han de definir i aplicar accions i compro-misos per a una millor gestió de les persones que hi treballen. Enl’aplicació d’aquestes polítiques els col·laboradors han de tenir unaimplicació més directa en el projecte empresarial, fet que permetràmillorar-ne la motivació i fidelització, i el compromís amb l’empre-sa. L’administració podria tenir un rol important, incentivant laimplementació de protocols de noves i millors pràctiques de gestióde les persones, adaptats a cada empresa, i donant el reconeixe-ment a les empreses que assumissin compromisos en aquesta línia. La definició i acceptació conjunta d’aquest codi i l’aplicació parti-cular a cada empresa facilitaria fer extensives determinades políti-ques en empreses de dimensió reduïdes -amb més dificultats dedesenvolupar pel seu compte determinats models de gestió-. El lli-bre blanc d’Exceltur presenta alguns exemples de les millors pràc-tiques internacionals de grans empreses que poden ser útils en lareflexió per a la creació de polítiques adaptades a empreses petitesi mitjanes. L’experiència d’altres models propers, com el d’Hesperia,ens podria ser també molt valuosa. Les propostes es centrarien, entre d’altres, en la millora de l’ade-quació dels temps de treball que permetessin conciliar la vida labo-ral i familiar, la igualtat d’oportunitats i d’integració laboral per ales dones, tant en el desenvolupament del treball com en la promo-ció a llocs de responsabilitat, el disseny de programes de formacióper als diferents nivells a l’empresa, de programes de fidelització ide promoció professional, o la creació de protocols per als proces-sos operatius bàsics.

Notícies

548

Convocats per la Cambra de Comerç, Foment delTreball, el RACC i 136 associacions, la seu de l’es-cola de negocis IESE va reunir, el passat 22 demarç, un miler d’empresaris i directius en un acteacadèmic a favor d’un gran aeroport a Barcelona,“el millor aeroport possible per a la ciutat i per aCatalunya”. Els assistents van donar suport als tresponents, que van defensar la gestió individualit-zada i descentralitzada de l’aeroport del Prat coma mitjà perquè afavoreixi la millora del futur eco-nòmic del país. El Grup CETT, a través de l’EscolaUniversitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB, hi vaser present i es va adherir al missatge de la socie-tat civil en aquest debat.

L’elit econòmica de Catalunya recordarà per molts anys el 22de març de 2007. A la seu de l’IESE, un miler d’empresaris idirectius -entre els quals hi era representat el Grup CETT, a tra-vés de l’EUHT CETT-UB- van seguir les intervencions de GermàBel, catedràtic d’economia aplicada de la Universitat deBarcelona; Andreu Mas-Colell, catedràtic de la UniversitatPompeu Fabra; i Pedro Nueno, professor de la mateixa escolaamfitriona, que van parlar de la necessitat d’una gestió des-centralitzada de l’aeroport del Prat per millorar-ne l’eficàcia. Amb la finalitat de donar a conèixer l’opinió del món econò-mic i empresarial català sobre el debat dels darrers mesos pelque fa al futur de l’aeroport del Prat, l’acte va evidenciar elconsens d’aquest sector en la defensa d’un gran aeroport deBarcelona. La convocatòria, en què va destacar l’absència de polítics enactiu, exclosos per l’organització, es va convertir en una tro-bada simbòlica i reivindicativa que pretenia no només expo-sar les inquietuds de la societat civil i del sector econòmicamb referència a l’aeroport barceloní i a la gestió d’AENA,

sinó que també va suposar un toc d’atenció a les autoritatsresponsables perquè uneixin esforços i contribueixin -mit-jançant la negociació eficaç amb el govern espanyol i l’au-toritat aeroportuària- que el Prat esdevingui un elementestratègic i clau que aporti valor afegit a l’economia del país. Els discursos dels tres acadèmics van girar entorn de la ges-tió de l’aeroport i com s’hauria d’estructurar. Germà Bel vaassegurar que la gestió individualitzada i descentralitzadade l’aeroport afavoriria la transparència en el finançament iafavoriria la competència entre infraestructures. Va defensarel model del Prat -en constant creixement, amb més de 30milions de passatgers a l’any i una previsió de millora de lacapacitat del 400% amb vista al 2009- com a plataforma devols intercontinentals, ja que, segons va dir, hi ha proudemanda perquè això sigui una realitat viable. Andreu Mas-Colell va mostrar-se a favor del control de lagestió, la propietat, els actius i passius de l’aeroport, mentreque Pedro Nueno va defensar una "gestió independent, pro-fessionalitzada i eficient” com a element essencial perquè elPrat esdevingui una infraestructura de primer nivell, con-juntment amb “una negociació creativa i contínua, contri-buir a vendre bé el destí i oferir un bon servei al passatger”. A l’hora del tancament de la present edició del Tot CETT elsens promotors de la sessió, el Cercle d’Economia i el Grup deTreball d'Infraestructures (GTI 4) havien acordat la creaciód’una oficina permanent per observar el desenvolupamentde l’ampliació de l’aeroport, mentre que el govern de laGeneralitat s’hauria pronunciat a favor d’adherir-se al tre-ball de la comissió de seguiment i hauria assumit el repte dedirigir el moviment generat per la societat civil. Alhora, ungrup de representants empresarials, en nom del Grup deTreball d'Infraestructures, va exposar les conclusions de l’ac-te celebrat a l’IESE al president de la Generalitat, José Mon-tilla, que va comunicar que el Govern negociaria el model degestió de l’aeroport del Prat durant la present legislatura.També era previst que a principis d’estiu s’establissin les ba-ses del concurs convocat per AENA per dur a terme l’adjudi-cació de la terminal sud del Prat. n

EL GRUP CETT, a favor d’un gran aeroport a Barcelona

XXVII Trobada de professionals de la pastoral del turisme de Girona

Santa Susanna va acollir, a finals del passat mes de març, la XXVII edició de la Trobada de professionals, que celebra la delegació de la pastoral del turisme de Girona. El CETT va ser present a la cita, amb la xerrada de Maria Abellanet, consellera delegada del Grup,sobre la “Relació humana i social en el turisme, tenint en compte l’entorn multicultural que presenta avui l’activitat turística”. n

54 9

Notícies del CETT

Un any més, els Alimara suposen un reconeixe-ment públic a l’esforç del sector turístic i hote-ler en la divulgació dels seus recursos. Creats pelCETT i organitzats amb el Saló Internacional deTurisme de Catalunya, aquests guardons arribena la XXIII edició amb una festa commemorativa,el 19 d’abril, que coincideix amb la inauguraciódel SITC.

A la XXIII Nit dels Alimara, que se celebra als salons de l’HotelAlimara de Barcelona, hi han assistit autoritats de Catalunya,consellers i directors generals de Turisme de diverses comu-nitats autònomes, així com representants de les institucionscatalanes i professionals dels sectors acadèmic, turístic ihoteler.Com cada any, hi ha dues exposicions prèvies a la celebraciódels Premis: la primera, al CETT, mostra tot el material pre-sentat a concurs per tal que els membres del jurat i els estu-diants del CETT l’avaluïn. La segona es realitza al recinte delSaló Internacional de Turisme i permet veure part del mate-rial presentat a concurs, entre el qual hi ha el finalista queha estat seleccionat pels membres del jurat. Pel que fa a lescategories, la present edició dels Premis Alimara té com a no-vetat el fet que les webs s’han integrat com a material pro-mocional dins de cada categoria o àmbit.Els membres del jurat de la present edició dels Alimara hanestat Gaspar Espuña, president d’honor del Grup CETT; Mi-quel Alsius, president del Grup CETT i, per ordre alfabètic,Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT; PacoArarà, vicepresident de l’Associació de Fotògrafs Pro-fessionals d’Espanya; Josefina Díez, responsable de Qualitati de Formació a la Direcció General de Turisme de la Ge-neralitat de Catalunya, per delegació de Joan Carles Vilalta,director general de Turisme; Enric Domingo, adjunt a l’editora EDITUR; Maria Marina Amat, directora de l’Oficina deTurisme del Principat d’Andorra; Joan Miquel Gomis, profes-sor del programa de turisme a la UOC; Francesc Ibars, direc-tor de l’Escola de Formació Antoni Algueró i membre delGremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona; Enric Sagrera,vicepresident de l’Associació Empresarial Catalana dePublicitat i Xema Vidal, director de l’Escola Massana. Arran de la visualització del material virtual i del materialgràfic, el jurat, en la reunió del passat 20 de març, va deixarconstància de l’esforç que Catalunya i el sector turístic cata-là ha fet i està fent per divulgar nous recursos turístics.Enguany la mesa ha volgut reconèixer i certificar expressa-

ment els resultats d’aquestesforç, després de les reco-manacions que any rere anys’han fet al sector perquè estreballi en propostes mésinnovadores. n

ELS GUARDONATS(EN EL MOMENT DEL TANCAMENTDE LA PRESENT EDICIÓ DEL TOT CETT)

• Àmbit territorial estatal: L’espai web www.spain.info

• Àmbit territorial comunitats autònomes, províncies iregions turístiques: El conjunt de material promocionalpresentat per Turisme de Catalunya

• Àmbit territorial local: El conjunt de material produïtper Turisme de Barcelona amb motiu de l’Any de la Gastro-nomia

• Àmbit d’empreses d’allotjament turístic: L’espai webwww.derbyhotels.com i el conjunt de material promocionald’Hoteles Hesperia

• Àmbit d’empreses de restauració i de càtering: El con-cepte de la campanya promocional de la Cuina de la Mel pre-sentada pel Consorci del Montsec i realitzada amb la col·la-boració de 20 restaurants del Montsec

• Àmbit d’empreses de viatges i transport: L’espai webwww.pepetravel.es

• Àmbit d’empreses d’oci: El conjunt del material promo-cional del Poble Espanyol

• Àmbit d’empreses/institucions de serveis turístics: El conjunt de publicacions vinculades amb la gastronomia deMontagud Editores

• Alimara especial: L’Abadia de Montserrat

• Premi Alimara que ha recollit la majoria dels vots delsestudiants del CETT: El sistema d’informació turística Anda-lucía en Vivo, de la Junta de Andalucía

En el moment de tancament de la present edició del TotCETT manca conèixer el Premi Alimara que ha rebut lamajoria dels vots dels professionals que han visitat elSITC’07.

XXIII edició dels PREMIS ALIMARA

CETT al capdavant de l’Hotel Alimara, en la tasca de director”. La incorporació d’Enrique Portales com a director de l’HotelAlimara suposa un nou impuls a la gestió de l’establiment,donada la seva experiència en la gestió hotelera. Per dur aterme la seva tasca i objectius compta amb un equip direc-tiu excel·lent (requadre adjunt). “Gran part dels responsablesde departament de l’Hotel van realitzar els estudis al CETT. Sia aquest fet sumem que han desenvolupat la seva experièn-cia en diversos establiments del sector, veiem que podemparlar d’un equip molt ben preparat i coneixedor del nostreentorn, punts fonamentals per competir en el sector hotelerde la Barcelona del segle XXI.”Pel que fa a la situació del sector hoteler a Barcelona,Portales considera que “el creixement de l’oferta ha estatespectacular els darrers anys, amb un resultat clau: l’ofertahotelera de la ciutat és moderna i suficient per acollir l’or-ganització de grans esdeveniments. Així, la configuració icaracterístiques dels hotels de Barcelona ha impulsat engran mesura que aquest destí sigui un dels més importantsa nivell mundial pel que fa a l’organització de reunions, unsegment que des de fa anys ha impulsat el nivell d’ocupacióhoteler a la ciutat. Al mateix temps, la competència genera-da ha facilitat que cada any arribin més visitants que bus-quen gaudir del destí Barcelona”. Pel que fa al futur del sector a la ciutat, opina que “l’ofertahotelera seguirà creixent de manera significativa i seguiràsent un sector clau en l’economia de la zona, aportant elvalor que necessita el destí Barcelona”. n

5410

Notícies del CETT

ENRIQUE PORTALES, nou directorde l’Hotel Alimara

“Formar part d’un Grup on la principal vocacióés la formació dels futurs professionals del sec-tor turístic” va ser un dels motius principalsque va dur Enrique Portales Raigón a acceptar,amb il·lusió, el càrrec de director de l’HotelAlimara. Portales, de 36 anys, destaca del CETTla seva particularitat com a entitat, “amb unaEscola capdavantera que compta amb unaàmplia gamma de productes, i amb empresespròpies on l’alumnat pot experimentar el pri-mer contacte amb el món professional, gràciesa un ambiciós programa de pràctiques”.

La formació, trajectòria professional i experiència d’EnriquePortales en el món de l’hoteleria i el turisme té les sevesarrels a l’Escuela de Turismo de Jerez (Cadis), on va cursar elsestudis de TEAT. “Gràcies a les pràctiques que vaig realitzardurant el segon any en el departament de recepció d’unhotel, vaig tenir el meu primer contacte professional amb elsector. Tot i que el meu primer treball va ser en un albergturístic, de seguida vaig tornar a l’establiment que em vaacollir en règim de pràctiques. Vaig començar treballant al’hotel d’ajudant de recepció, i al cap de poc més de tres anysera segon cap de recepció, havent estat en tres establimentsde Sol Meliá de la costa andalusa.” “L’any 1994 vaig tenir l’oportunitat de participar en la pri-mera promoció del Programa de Dirección Interno de SolMeliá, un programa de formació que tenia com a finalitatposicionar el personal de la companyia, en un termini de 18mesos, com a subdirectors o directors d’establiments urbans,de vacances i a la mateixa seu corporativa. Em van destinara l’Hotel Meliá Barcelona com a subdirector durant dos anysi després vaig ocupar el mateix càrrec a l’Hotel Meliá TropicalCaribe, a la República Dominicana, i al Meliá White Housede Londres. Vaig tornar a Barcelona per formar part de l’equip d’obertu-ra del Tryp Barcelona Aeropuerto, en qualitat de director, i alcap de dos anys vaig acceptar un nou repte: incorporar-mea una nova companyia hotelera amb un ambiciós programad’expansió -l’obertura de 7 hotels en poc més de dos anys-.Ha estat allà on hi he dirigit l’Hotel Sevilla Center i poste-riorment l’Hotel Barcelona Center. Finalment, el passat mesde gener vaig aceptar la proposta que em va oferir el Grup

• Director: Enrique Portales• Sotsdirectora: Eva Viciano• Directora comercial: Pilar Noguera• Governanta: Pepa Olmo• Cap de cuina: Nicolau Torra• Maître: Josep Maria Arcos• Cap de manteniment: Jesús Pérez• Responsable d’administració: Ana Ortega• Resp. de qualitat i medi ambient: Ramón Rodrigo

54 11

Notícies del CETT

ALIMENTS, CUINA I CIÈNCIA, al CETT

El 2007 s’està desenvolupant com un any pled’activitats de divulgació científica emmarcadesen programes que pretenen acostar la ciència ila tecnologia a la ciutadania. Precisament lainteracció entre ciència i cuina és el tema cen-tral del curs d’estiu que, en el marc de la pro-gramació d’Els Juliols de la UB, organitza l’EUHTCETT-UB, amb col·laboració de la Universitat.

Enguany, Barcelona Ciència 2007 commemora el centenaride la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans i la concessiódel premi Nobel a Santiago Ramon i Cajal a finals del 1906,recordant que va ser a la càtedra d’Histologia de la Uni-versitat de Barcelona on l’eminent científic va començar lainvestigació que el conduiria a importants descobriments.Però a més, l’any 2007 ha estat declarat també Any de laCiència a nivell estatal per iniciativa del govern espanyol, afi de commemorar el centenari de la Junta de Ampliación deEstudios e Investigaciones Científicas, creada al gener de1907 i considerada el germen de la modernització científicai tecnològica a Espanya a començaments del segle XX. Diverses disciplines científiques com la química, la física o labiologia han estat fonamentals històricament en les con-questes de l’alimentació humana i en el desenvolupamentde l’activitat culinària. En les últimes dècades, la interaccióentre ciència i cuina s’ha fet conscient i visible, perquè elsprocessos que es desencadenen amb les transformacionsculinàries esdevenen objecte d’estudi dels científics i, alho-ra, els professionals de la cuina incorporen el coneixementde les reaccions fisicoquímiques implicades en el procésculinari per fer avançar la gastronomia. Amb aquests dosreferents, l’Escola Universitària torna a col·laborar amb laUniversitat de Barcelona en l’organització d’un curs d’estiuque aborda les relacions entre ciència i cuina, en el marc de

Joan Gaspar Solves, president de Turisme de Barcelona, i Miquel Alsius, president del GrupCETT, van signar el passat 26 de febrer un conveni per tal d’establir un marc global decol·laboració entre ambdues institucions que generi la creació conjunta d’activitats entemes de recerca, estudis de mercat, seminaris i jornades sobre els diferents àmbits d’ex-pertesa d’interès per al turisme en general i per a la ciutat de Barcelona en concret. n

Signatura del Conveni Marc de col·laboració entre Turisme de Barcelona i el CETT

la programació d’Els Juliols de la UB*. “Aliments, cuina iciència”, s’impartirà a les instal·lacions del CETT del 16 al 20de juliol, amb l’objectiu d’oferir als assistents una panoràmi-ca del diàleg que mantenen en l’actualitat l’activitat cientí-fica i l’activitat culinària. Comptarà amb la participació dequímics o biòlegs procedents de l’àmbit universitari, expertsen nutrició, tècnics de la industria agroalimentària, profes-sionals de la pastisseria o la cuina i responsables de les ins-titucions que es dediquen específicament a vincular els dosàmbits, com és el cas d’elBullitaller i especialment d’Alícia, elCentre d'Investigació en Alimentació i Ciència.

* Els Juliols, nom genèric de la programació de cursos d’estiu de laUB, són activitats de formació multidisciplinàries, obertes al públicen general i susceptibles de ser reconegudes com a crèdits de lliu-re elecció. Més informació: www.ub.edu/juliols

Programa del curs

1. Processos culinaris i transformacions químiques Claudi Mans (Facultat de Química, UB)

2. El suport científic a la cuina d’avantguarda Pere Castells (Alícia, Centre d’Investigació en Alimentació i Ciència)

3. Pastisseria: la transformació més exacta Jordi Butrón (Escola-Restaurant Espaisucre)

4. Ciència i cuina: una llarga història en comú Isabel Lugo (EHT CETT)

5. Bolets: la química del bosc Enric Gràcia (Facultat de Biologia, UB)

6. Sabors, aromes i perfums: capturar les essències Francesc Sosa (Comercial Artesana Sosa)

7. Investigació i cuina en la indústria agroalimentària Jaime Drudis (Unilever España)

8. Els laboratoris de la cuina Jaume Biarnés (Alícia, Centre d’Investigació en Alimentació i Ciència)

9. Alimentació, dietètica i cuina Rosaura Farré (Fundació CESNID)

10. La cuina domèstica: un petit laboratori al nostre abast Meritxell Cuní (EHT CETT) n

5412

Notícies del CETT

L'edició d'enguany de la Trobada Escola-Universitat-Empresa que organitza el CETTs’ha plantejat un repte més ambiciós quemai: paral·lelament a les activitats habitualss’han celebrat activitats complementàriesque han contribuït de forma aclaparadora aassolir l’objectiu de les jornades: apropar lesempreses als professionals i futurs professio-nals del sector turístic i consolidar els vinclesentre ambdues parts per obtenir resultatsexitosos. La Trobada, a la qual han assistitmés empreses que mai, també ha aconseguitun rècord de participació.

L’Hotel Alimara va acollir els dies 13 i 14 de març la VII edi-ció de la Trobada Escola-Universitat-Empresa que, cada any,organitza el CETT. A més dels actes habituals que es duen aterme durant els dos dies -presentacions corporatives,workshop...- l’edició del 2007 ha volgut caracteritzar-se perla innovació, incorporant noves activitats -com ara elsMasterEvents, la proposta Orienta’t, destinada a explicarcom s’ha d’elaborar un curriculum vitae, o la Jornada sobrela gestió de les persones en el sector turístic-que han permèsposar en contacte alumnes i empreses capdavanteres del sec-tor, amb vista a possibles col·laboracions professionals. La Trobada, com a punt de convergència entre el món em-presarial i els professionals i futurs professionals, ha comp-tat en aquesta ocasió amb 45 empreses participants, fet que

suposa un nou rècord de participació. Es calcula que hanestat prop de 700 els alumnes i antics alumnes que han pas-sat per l’Hotel Alimara per visitar o assistir a les presenta-cions de les empreses, i que s’han presentat més de 150 pro-postes laborals i de pràctiques. A les jornades, les empresestenen l’ocasió de donar-se a conèixer i descobrir de primeramà les inquietuds dels futurs professionals, poden presentarles seves propostes laborals i explicar els valors i coneixe-ments que cerquen a l’hora de cobrir les vacants. Pels alum-nes, suposa un espai d’interrelació on poder apropar-se almón laboral, presentar-se i buscar oportunitats per desen-volupar les capacitats i l’experiència professional.

• Guardó a la millor empresa col·laboradoraA més de les diverses presentacions corporatives per part deles empreses i workshop, el programa de la Trobada incloualtres propostes destinades a analitzar l’estat actual del mer-cat laboral turístic i fomentar un major apropament entrel’escola i l’empresa, el món formatiu i el laboral. Així, cada anyel CETT atorga el premi a la millor empresa col·laboradora delcurs anterior, que en aquesta ocasió ha estat lliurat aHoteles Hesperia. La vicerectora de Política Acadèmica de la

Escola + universitat + empresa = VII TROBADA + rècord de participants

MASTEREVENTS "EL SECTORBUSCA TALENT. ET BUSCA A TU!”

La segona trobada de MasterEvents celebrada el 27 de febrer a l’HotelAlimara va tenir com a eix central els recursos humans en el sectorturístic i va comptar amb la participació de representants d’impor-tants empreses i organitzacions. La inauguració de la jornada la vandur a terme José Antonio Pérez-Aranda i Damià Serrano, director icoordinador de postgrau de l’EUHT CETT-UB, respectivament.El primer acte destacat va ser la taula rodona Necessitats laboralsactuals i futures en el sector turístic. Hi van participar Josep M.Torres, director de l’àrea de Qualitat i Assessoria Tècnica del Gremi deRestauració de Barcelona; Silvia Iglesias, directora de TUI.com i TUIEspaña; Jordi Sala, director de RRHH de l’Hotel Arts; i Carina Cabezas,directora de RRHH de Sodexho; amb Jesús Molina, director del màsterRecursos humans en turisme de l’EUHT CETT-UB, com a moderador. A continuació, Santiago García, soci de Jakobsland Partners (i exdi-rector de RRHH d’AC Hotels i d’e-Dreams) va presentar la conferèn-cia “Preparats per a competir en el mercat d’ocupació?”, i finalmentva tancar la jornada una nova taula rodona, amb el títol Com treba-llen les empreses de reclutament i selecció de personal en el sectorturístic: què busquen, què valoren?. Els convidats a la taula van serChristian Palau, director de màrqueting d’Infojobs; FernandoMatrichuk, director de zona d’ADECCO/HORECA; Abel Jaria, directorde la delegació de People Star; i Luis A. Tejada, director de Synersis.En aquest cas, també va actuar com a moderador Jesús Molina.

54 13

UB, Rosa M. Nonell, i J. Lluís Espinó, sotsdirector generalde Planificació i Organització de la FP van lliurar el guar-dó a Joan Carles Casanovas, director d’Operacions, i a EvaMarco, directora de RRHH de la cadena.

• Mou-te amb el SOPCPParal·lelament a la Trobada Escola-Universitat-Empresatambé té lloc el Mou-te, destinat a promoure la mobili-tat acadèmica i geogràfica dels estudiants del CETT dins

l’àmbit nacional i internacional -programes Sòcrates, Eras-mus, Sèneca-Sicue, entre d’altres...-. En el marc d’aquestainiciativa, es van exposar a l’alumnat els diversos procedi-ments i requisits de les estades a l’estranger i se’l va animara participar en una experiència docent d’aquest tipus. Tambété lloc la presentació d’empreses i projectes d’àmbit interna-cional, que aprofiten la jornada per fer una selecció de per-sonal per treballar fora del país. És el cas de la Maison de laCatalogne a París o de l’Hotel Roger Smith a Nova York. n

Jornada sobre la gestió de les persones en el sector turístic: “Dirigir equips, liderar emocions”

A continuació va tenir lloc la presentació “CQRHT (Conseil Québécoisdes Ressources Humaines en Tourisme), un model de fòrum sectorialamb 10 anys d’experiència", a càrrec d’Adèle Girard, directora gene-ral. Aquest organisme sense ànim de lucre, té per objectiu incremen-tar el nivell de professionalitat de la indústria turística al Quebec,coordinant els esforços de tots els actors del sector. La seva missió éscontribuir a l’elaboració d’estratègies de desenvolupament dels recur-sos humans per tal d’elevar el nivell de professionalitat de la indústriaturística i, en conseqüència, millorar el creixement econòmic del sectoral Quebec, així com la seva competitivitat a escala internacional.Tal com va explicar Adèle Girard, el CQRHT proposa tallers de perfec-cionament, publicacions i un programa de sensibilització en els estu-dis de turisme, i cada any organitza una Jornada anual de recursoshumans en el turisme. “L’ens ha aconseguit, després de 10 anys detreball, establir un marc formal i efectiu de relacions entre actors dela indústria turística, que han après, amb el temps, a comunicar-se iabordar temes que no tenien costum de compartir, com ara el factorhumà en el turisme i la seva gestió”.Per tancar la Jornada, va tenir lloc la taula rodona sobre oportunitatsi reptes actuals en la direcció de les persones en el sector turístic,amb el lema Dirigir equips, liderar emocions. Els participants van serJosefina Diez, responsable de Formació i Qualitat de la DireccióGeneral de Turisme; Francisco Carnerero, president de l’ACAV, JoséLuis Zoreda, vicepresident executiu d’Exceltur; Adèle Girard, directo-ra general del CQRHT; Ignacio Jiménez, director de RH de Barceló Cor-poració Empresarial; Consuelo de Pablos, directora de RH del GrupParadís; i José Manuel Toledano, director de RH de Vueling. JesúsMolina, director del màster de gestió de recursos humans en Turismede l’EUHT CETT-UB va actuar com a moderador d’aquesta taula, en laqual es va parlar que les persones amb càrrecs directius -i especial-ment els que treballen en recursos humans- han de tenir la forma-ció, competències i habilitats adequades al seu nivell dins de l’empre-sa. Han de saber potenciar les fortaleses de la gent -” ja que femmillor allò que sabem fer bé”- i han de ser capaços d’atraure elstalents, formar i gestionar correctament, perquè encaixin les neces-sitats de la persona i de l’empresa. Es va recordar que els alts càrrecshaurien de saber gestionar emocions, les pròpies i les dels altres, lesdels treballadors i les dels clients, ja que es treballa amb persones,aplicant en el treball diari la suma de raó i emocions. L’Il.lm. Jordi Portabella, segon tinent d'alcalde de l’Ajuntament deBarcelona, i Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT vanfer la cloenda de la Jornada. Jordi Portabella va dir que el CETT és unainstitució important en el sector perquè té inquietud per fer un pasmés endavant, i en aquest aspecte “la formació de l’individu ésessencial per a l’activitat turística”, i va destacar el paper de Bar-celona com a destí turístic de primera “gràcies a la suma de moltespetites coses, i amb el valor afegit de les persones”. Maria Abellanetva incidir en el fet que per triunfar en el turisme no n’hi ha prou ambbons destins, sinó que calen persones apassionades i amb ofici, aixícom equips de lideratge que sàpiguen gestionar les persones. n

L’EUHT CETT-UB i la Fundació Gaspar Espuña-CETT, conjuntament ambl’Ajuntament de Barcelona i Turisme de Barcelona, van organitzar eldia 14 de març, a l’Hotel Alimara, la Jornada sobre la gestió de les per-sones en el sector turístic. Coincidint amb el darrer dia de la TrobadaEscola-Universitat-Empresa, i amb el lema Dirigir equips, liderar emo-cions, la raó de ser dels actes programats consistia a reflexionar sobreel concepte de la competència directiva, la identificació de les compe-tències més importants aplicades a la gestió de les persones, així comels condicionants per al seu desenvolupament. La Jornada, dirigida alsprofessionals del sector turístic i a alumnes de tercer grau de progra-mes turístics -per tal de millorar els seus coneixements i criteris sobreaquesta temàtica- va incloure una conferència, presentacions i unataula rodona que va comptar amb la participació de directors de RRHHd’empreses capdavanteres en l’àmbit turístic. Joan Carles Vilalta, director general de Turisme de la Generalitat deCatalunya i José Antonio Pérez-Aranda, director de l’Escola Univer-sitària d'Hoteleria i Turisme CETT-UB van ser els encarregats de pre-sentar la Jornada, en un acte que també va comptar amb la presènciade Pere Duran, director general de Turisme de Barcelona. Joan CarlesVilalta, que va començar el parlament felicitant la iniciativa de dur aterme una jornada d’aquest tipus i destacant la tasca formativa delCETT, va mencionar la importància de la gestió del factor humà en elturisme, primera indústria del país. Va fer especial incís en el fet quecal personal qualificat en el sector perquè és aquest qui tracta direc-tament amb el mercat, amb el client, per la qual cosa és necessaridonar la mateixa importància al factor humà que als serveis i lesinfraestructures. Va demanar la implicació, també emocional, delsequips, les persones, en els projectes turístics. Vilalta també va expli-car que per tenir un mercat de treball ben articulat i sòlid cal poten-ciar la formació de qualitat. Precisament en aquest sentit va remarcarla feina que es duu a terme des del departament d’Innovació,Universitats i Empresa de la Generalitat, i la tasca que es realitzarà desde la Mesa del mercat de treball, un espai de debat perquè sorgeixininiciatives en aquest context. José Antonio Pérez-Aranda va parlar de la importància per al sectorturístic que té la millora en la gestió de les persones, com a clau permillorar-ne la competitivitat, i va apuntar l’aportació que fa el GrupCETT amb aquest fi, mitjançant una àmplia oferta formativa i l’únicmàster en tot l’Estat espanyol sobre la gestió de les persones al sector. Després dels parlaments, Assumpta Aneas, professora de la Facultat dePsicologia Social de la UB, va presentar la conferència “La competèn-cia directiva i el seu context”. Aneas va explicar que, en l’actual socie-tat de la informació i la tecnologia, en què tot està relacionat enxarxa, cal presentar un model organitzatiu obert, ja que l’entorn éscomplex, canviant i caòtic. Va dir que les noves competències directi-ves han de tenir presents aquestes realitats, i que les empreses i orga-nitzacions han de ser permeables, hi ha d’haver possibilitats d’inter-connexió. Per a una evolució exitosa, “les estratègies adaptadores s’hande dur a terme des de la direcció empresarial, que ha d’establir unequilibri entre les normes i la flexibilitat”.

5414

Fundació

La Fundació Gaspar Espuña-CETT convoca elsPremis, els més ben dotats d’aquestes caracte-rístiques a Catalunya, destinats a distingir elsmillors treballs de recerca en matèria de turis-me i hoteleria realitzats per alumnes de batxi-llerat. Els guardons premien l’autor -que potcostejar-se els estudis universitaris que decidei-xi cursar-, el professor-tutor i l’escola.

Qualsevol alumne de batxillerat de Catalunya que presenti elseu treball de recerca sobre turisme i/o hoteleria en el cursacadèmic 2006-07 pot optar als premis que atorga laFundació Gaspar Espuña-CETT. La convocatòria té com a fina-litat donar a conèixer el sector com a plataforma de futuracadèmic i professional, incentivant l’alumnat perquè de-senvolupi aquest tipus d’investigació i potenciant el coneixe-ment del turisme i l’hoteleria.

• 1r premi: El cost dels estudis universitaris que decideixi cursar l’a-lumne amb un màxim de 4.000 euros, un PC portàtil per al profes-sor-tutor del treball, i un val de 1.000 euros per a l’escola per a mate-rial educatiu. • 2n premi: El cost dels estudis universitaris que decideixi cursarl’alumne amb un màxim de 2.000 euros, una PDA per al professor-tutor del treball, i un val de 500 euros per a l’escola per a materialeducatiu. • 3r premi: El cost dels estudis universitaris que decideixi cursar l’a-lumne amb un màxim de 1.000 euros, una càmara digital per al pro-fessor-tutor del treball, i un val de 300 euros per a l’escola per a

material educatiu. A més, si algun delspremiats resideix a més de 50 km deBarcelona i té intenció d’estudiar en unauniversitat de Barcelona, obtindrà un des-compte del 50% de l’import de l’estadadurant el primer curs universitari alCol·legi Major Àgora BCN, ResidènciaUniversitària Internacional. Si l’estudiantopta per iniciar estudis de turisme podràcursar de forma becada la totalitat de ladiplomatura de Turisme a l’EUHT CETT-UBo bé qualsevol altre cicle formatiu de grau superior de la família del’hoteleria i turisme que imparteixi l’EUHT CETT (la beca es revisaràanualment condicionada per la superació del curs). En cas que el tre-ball de recerca sigui realitzat per més d’una persona, aquestes esrepartiran equitativament el premi.

El jurat, format per representants de la Fundació GasparEspuña-CETT, de l’EUHT CETT, d’institucions turístiques i d’en-senyament, dels patrocinadors i per professors de centres debatxillerat, seleccionarà els millors treballs considerant-ne lainnovació, originalitat, creativitat, l’ús d’una metodologia d’in-vestigació rigorosa, el contingut, l’estructura acadèmica, unapresentació acurada, l’aportació de coneixement i la qualitat.Els Premis compten amb el suport del vicerectorat d’Es-tudiants de la Universitat de Barcelona, el departament d’In-novació, Universitats i Empresa de la Generalitat deCatalunya, i de Turisme Juvenil de Catalunya, SA, de la Ge-neralitat de Catalunya, i amb la col·laboració de l’empresa MT,Noves Comunicacions. Els guanyadors es donaran a conèixera finals de juliol. n

Més informació sobre la resta de condicions i material a presentar: www.cett.cat/cat/fundacio.html

Premis als TREBALLS de RECERCAEN TURISME de batxillerat

La Fundació, al “Social Tourism in the UE: Youths and Senior Citizens”

El passat 6 de febrer va tenir lloc a Brussel·les aquesta conferència, que va aplegar representants dels 27 Estats membres de la UE,més alguns països veïns. Organitzada per la Unitat de Turisme de la Direcció General d’Empresa i Indústria de la Comissió Europea,amb el suport del Bureau International du Tourisme Social (BITS), tenia per objecte debatre sobre diferents aspectes del turismesocial relacionat amb el segment juvenil i el de la gent gran. La sessió destinada a aprofundir sobre els reptes del turisme juvenil a nivell europeu, va abordar aspectes com ara la classificaciódels allotjaments per a joves, els intercanvis i les activitats en els camps cultural i medioambiental, i el futur del turisme juvenil a laUE, i va esdevenir un exercici per identificar les problemàtiques en aquest camp i incrementar la conscienciació sobre les bones pràc-tiques. En la sessió enfocada al turisme de la gent gran es van examinar diferents models, entre ells l’adoptat a l’Estat espanyol perl’IMSERSO. Es va analitzar la possibilitat d’exportar aquest model a Europa, i que permetés, en temporada baixa, intercanvis en matè-ria de turisme social entre diferents Estats membres. La Fundació Gaspar Espuña–CETT va ser representada en la conferència pel seudirector, Manel Bassols. n

54 15

PROGRAMA JOVENTUT EN ACCIÓ. 2007-2013La mobilitat juvenil és una eina clau per al creixement personal dels joves, per a la construcció d’Europa i per a la convivència entrepobles i entre cultures. En aquest context, ja fa temps que la Comissió de la Unió Europea té diversos programes de mobilitat juve-nil, entre ells, el Programa Joventut, que a Catalunya gestiona la Secretaria de Joventut, i que va ser presentat el passat 16 de febrer.Amb un pressupost de 885 milions d’euros, el programa serà aplicat per la Comissió Europea i té per objectius:

Els objectius s’estructuren en 5 accions: la joventut amb Europa, on destaca la mobilitat dels joves; el servei de voluntari europeu; la joventut almón, on destaquen també els intercanvis de joves; els sistemes de suport a la joventut i el suport a la cooperació europea en aquest àmbit.

Per a més informació: • Departament d’Acció Social i Ciutadania – Secretaria de Joventut: http://www20.gencat.cat/portal/site/Joventut• Injuve – Agència Nacional Espanyola: http://www.mtas.es/injuve• Comissió Europea. Direcció General d’Educació i Cultura: http://www.ec.europa.eu/youth/index_en.html• Infokit Youth in Action: http://eacea.ec.europa.eu/static/en/youth/documents/info_kit_EN.pdf• Agència executiva en l’àmbit educatiu, audiovisual i cultura: http://eacea.cec.eu.int n

Des de fa tres anys i amb l’objectiu d’impulsar l’esperit empre-nedor, la innovació i la creació d’empreses en el sector turís-tic, la Fundació Gaspar Espuña–CETT ha posat en marxa elConcurs de Projectes Emprenedors al Sector Turístic. Els tre-balls que s’han presentat al certamen han hagut de passar peruna primera fase de selecció: per delegació del jurat, un equiptècnic especialitzat ha seleccionat aquelles idees que s’hanconsiderat més innovadores i econòmicament viables.

• Els títols i emprenedors dels projectes que han passatla selecció són 10: Ta with you SL, de Diego Bartolomé Calvoi companyia; La Casona de Calderón, d’Elena Calderón Garcíai cia.; Globus Mundi, de Francesc Canals i Carreras i cia.; LaCupp SCCL, de Marta Fontaniol Passolas i cia.; Complex turís-tic la Tinença, de Néstor PLanchadell Boix i cia.; CulTOURa, deJordi Rovira Simon i cia.; AV ONLINE de serveis entorn a laPesca Esportiva a la província del Neuquén (Argentina), deMaria Laura Sapag; Vasaris Balta SL Plataforma Multiidiomade continguts turístics, de Tomeu Simó Mesqueda; “escápate”,de Yeudith Velásquez Aguilar; i l’Hotel Rural Mas de Macià, deMarc Prades Fonollosa.

Un cop superada aquesta fase, els participants han dut a ter-me el Pla d’Empresa del projecte i, a partir d’aquí, el jurat faràla selecció definitiva dels guanyadors. El lliurament dels pre-mis tindrà lloc durant el mes de juny. Paral·lelament es dona-rà el tret de sortida de la propera convocatòria del concurs. n

En marxa el III Concurs de PROJECTES EMPRENEDORS EN EL SECTOR TURÍSTIC

Fundació

Per incentivar l’alumnat del CETT en els seus estudis, laFundació Gaspar Espuña–CETT convoca, per tercer anyconsecutiu, dos premis:

• El primer està destinat a l’alumnat de diplomaturaen turisme del CETT i té com a objectiu reconèixer elmillor projecte final de carrera que, havent-se presentata la convocatòria de setembre de 2006, febrer de 2007o juny de 2007, hagi obtingut la qualificació d’excel·lento matrícula d’honor. El Premi consisteix en l’import totald’un màster (excepte les taxes de la UB) impartit al CETTl’any acadèmic següent.

• El segon s’adreça a alumnes de tècnic superior enagències de viatges, tècnic superior en informació icomercialització turística, tècnic superior en allot-jament i tècnic superior en restauració, en relació alstreballs que es presentin el mes de juny d’enguany. ElPremi consisteix en l’import total del primer curs de ladiplomatura en turisme (excepte les taxes de la UB) o delprimer curs d’un altre cicle formatiu impartits al CETTl’any acadèmic següent.

En ambdós casos l’alumnat interessat a participar hauràde formalitzar la sol·licitud abans del 30 de juny.Els guanyadors es donaran a conèixer a finals de juliol. n

III edició dels premis al millor PROJECTEFINAL DE CARRERA I CRÈDIT DE SÍNTESI

• Promoure la ciutadania activa dels joves en general i la ciutada-nia europea en particular.• Potenciar la solidaritat i promoure la tolerància dels joves, ambla finalitat de reforçar la cohesió social de la UE.• Afavorir l’enteniment mutu entre els joves de països diferents.

• Contribuir a millorar la qualitat dels sistemes de suport a les acti-vitats dels joves i reforçar les capacitats de les organitzacions de lasocietat civil en l’àmbit de la joventut.• Afavorir la cooperació europea en l’àmbit de la joventut.

5416

Fundació

liten l’estada (disposa d’una habitació adaptada), tot i queella ha anat suggerint canvis, com ara modificar l’alçada delllit, de les prestatgeries, més serveis, etc., que s’han anat rea-litzant. Recomana la Residència per l’amplitud de les zonescomunes, la proximitat amb el campus d’humanitats de laUB i de l’EUHT CETT-UB, la comoditat, la higiene, latranquil·litat de l’entorn... i la gent. “Tinc molt bona relacióamb els companys, i em sento totalment integrada, part delgrup.” Precisament per la sensibilitat i capacitat de sociabi-litzar de la Míriam explica que hagi triat estudiar psicologia:“ja des de molt petita, volia dedicar-me professionalment aajudar i relacionar-me amb altres persones, perquè el fet denecessitar-les implica que hi hagi una relació bidireccional.A més volia treballar en alguna cosa que em permetés dis-frutar. Per això m’agradaria treballar amb nens (per exempleen un centre d’acollida de menors) o amb gent gran”. Amb laseva iniciativa i actitud, estem segurs que aconseguirà tot elque es proposi. n

*Cal destacar el treball de recerca de batxillerat de la Míriam, “Som tots iguals?”, un recullsobre la seva experiència personal i alhora un estudi d’accessibilitat material i educativai de sensibilització a l’IES Guindàvols, de Lleida, el qual ha aconseguit diversos premis.

Des del passat mes de setembre, l’Àgora BCN hapassat a ser el domicili habitual d’un grup d’es-tudiants que han triat la Residència Univer-sitària Internacional per la seva particularitatcom a col·legi major. La Míriam Simarro ensparla de la seva experiència.

Té 20 anys i estudia primer curs de psicologia a la Universitatde Barcelona. Ho fa a la facultat situada al Campus Mundet,pràcticament al costat de l’Àgora BCN, on resideix des delsetembre. La Míriam va triar l’Àgora per molts motius, entred’altres, la proximitat de la Residència amb la facultat. “Comque sóc de Lleida i volia estudiar psicologia, ho havia de fera Barcelona. Vaig començar a buscar per internet les dife-rents opcions que tenia per residir a la ciutat. En el meu cas-la Míriam té espina bífida, amb una discapacitat del 66,6%-havia de ser molt exigent pel que fa a les característiques deles instal·lacions. Per exemple, i com que tinc una sèrie dedificultats motrius, aquest fet feia imprescindible viure enuna residència, per facilitar-me una sèrie de serveis. Quanvaig informar-me de les diferents residències i col·legismajors a Barcelona em vaig fixar en les condicions d’acces-sibilitat i mobilitat. La nova Àgora BCN era la millor opció.” La Míriam es considera una persona molt lluitadora i empre-nedora. Diu que “obre camí” allà on va, ja que no dubta endonar a conèixer les necessitats i dificultats de les personesamb discapacitats, tant de mobilitat com d’aprenentatge,per sensibilitzar la gent*. A l’Àgora BCN, per exemple, li faci-

En el procés d’obertura i posada en marxa d’Àgora BCN, s’ha rebut el suport de moltes institucions i entitats, que s’han materialitzat ambla signatura d’un conveni o un acord, com ara el Conveni Marc de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i la Fundació GasparEspuña–CETT, mitjançant el qual Àgora BCN passava a ser un col·legi major adscrit a la UB. A continuació s’ofereix una mostra d’altressuports importants:

• Conveni amb la Universitat Pompeu Fabra. Signat per l’Excel·lentíssim i Magnífic Sr. Josep Joan Moreso, rector de la UPF i el Sr. GasparEspuña, president de la Fund. Gaspar Espuña–CETT, estableix llaços de col·laboració entre ambdues institucions, en matèria d’allotjamentd’estudiants, professors i investigadors de la Pompeu Fabra.

• Conveni amb la Vila Universitària de la Universitat Autònoma de Barcelona. Fruit d’aquest conveni, Àgora BCN passa a ser la resi-dència-col·legi major recomanat per la Vila Universitària de la UAB, per als estudiants de l’Autònoma que vulguin residir a Barcelona ciutat.

• Conveni amb la Fundació Ulls del Món. La Fundació, que presideix el Sr. Rafael Ribó (actual Síndic de Greuges de Catalunya), té coma objectius sensibilitzar la societat i canalitzar recursos materials i humans amb la finalitat d’atendre necessitats sanitàries, molt especial-ment les relacionades amb l’oftalmologia dels països anomenats del tercer món. Per a tal fi, i entre d’altres actuacions, financia la forma-ció a Barcelona en cirurgia oftalmològica a metges d’aquests països. De resultes d’aquest conveni, Àgora BCN col·labora amb Ulls del Món,acollint aquests metges en formació durant la seva estada a Barcelona, tot subvencionant-ne una part del cost.

• Acord amb l’Escola Judicial de Barcelona. Àgora BCN facilita allotjament als alumnes estrangers de l’Escola Judicial. Aquests alum-nes, jutges procedents de països iberoamericans i de l’Àfrica, vénen a rebre cursos de capacitació a l’Escola Judicial, de resultes dels pro-jectes de col·laboració que el Govern Espanyol té amb alguns d’aquests països. n

INSTITUCIONS I ENTITATS públiques i privades donen suport a L’ÀGORA BCN

Una RESIDÈNCIA de primera

54 17

Fundació

Molts grups acadèmics ja s’han allotjat a l’À-gora BCN des que ha obert les portes. D’entretots ells, i com a mostra, en citem alguns.

• En els últims mesos, l’ONG internacional WWF (WorldWide Fund for Nature) ha organitzat a l’Àgora dosimportants cursos de formació: El passat mes de novembre va tenir lloc l’ITACA 2006“Development of Sustainable Tourism in the Mediterranean”,que va comptar amb quinze participants del Marroc, Tunísia,Algèria, Mauritània, el Líban i Turquia, la WWF Mediterraneani la WWF-França. Durant cinc dies els participants van com-partir coneixements i experiències sobre turisme i la conser-vació del medi ambient, amb l’objectiu d’entendre millor larelació entre turisme sostenible, la protecció de la natura i eldesenvolupament local. L’experiència demostra que l’educa-ció i la capacitació són eines molt importants a tenir encompte si es volen crear alternatives turístiques de bona qua-litat. El curs ITACA forma part del programa d’Across TheWaters, la unitat de capacitació de WWF MediterraneanProgramme i està subvencionat per la Generalitat de Catalu-nya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona.

Del 5 al 9 de març es va donar el tret de sortida, també aÀgora BCN, al WWF College Leadership Programme, un cursde 14 mesos en què membres de WWF treballen per millorarel desenvolupament personal i les capacitats de lideratge.Durant el taller d’introducció, els 30 participants van poderconèixer la resta del grup que seguirà el curs de formació itambé els tutors que els guiaran durant tot el programa.Després d’aquest encontre, els participants treballen en dife-rents mòduls per Internet, i tindran l’oportunitat de trobar-se de nou amb tot el grup a la meitat i al final del programa.

• De la mà del professor Jim Hardison, de la Universitatde San Diego, el mes de gener va residir a l’Àgora BCN

un grup d’universitariscalifornians, arribats aBarcelona amb l’objectiud’aprofundir en la llen-gua castellana i visitar laciutat. Amb un progra-ma molt complet, classesde castellà al matí enuna sala de la Residència i diverses activitats i visites cadatarda, el grup va assegurar que les prop de quatre setmanes alCol·legi Major “van passar volant”.

• Arran de l’acord entre Àgora BCN i ICall Spain (organit-zació amb seu a Barcelona especialitzada en gestionar pro-grames transnacionals de pràctiques, viatges d’estudis, inter-canvis, etc.), la Residència ha passat a ser el soci proveï-dor d’allotjament de l’entitat, per a la recepció dels partici-pants del programa Leonardo amb destinació a Barcelona,gestionats per ICall Spain. El programa Leonardo Da Vinci,patrocinat per la Comissió Europea, promou l’intercanvi entrepaïsos d’estudiants que volen perfeccionar la seva formacióprofessional, procedents tant de països membres de la UE comde països candidats. Fins a finals de març, Àgora BCN haviarebut cinc grups, és a dir, prop d’un centenar d’estudiants dels400 que preveu acollir aquest any, procedents de Bulgària,Polònia i Turquia, amb una estada mitjana de tres setmanes.

• També ha estat allotjat a l’Àgora un grup de 15 estu-diants i alhora esportistes procedents de Txèquia, que erena Barcelona amb motiu del training i la posterior competicióde vela que es va celebrar al port del Fòrum. n

ÀGORA BCN, punt de trobada

Editat el nou catàleg

Per donar a conèixer les seves instal·lacions i serveis,l’Àgora BCN, Residència Universitària Internacional, de laFundació Gaspar Espunya-CETT, ha editat un nou catàleg,que es distribuirà a les principals universitats, escoles denegoci, escoles d’idiomes, oficines d’inscripció universi-tària, punts d’informació juvenil i fires (com ara la Fira del’Ensenyament, Estudia 2007, celebrada el passat mes demarç), entre d’altres. n

© W

WF

Med

iterr

anea

nPr

ogra

mm

e

5418

ELS M STERS DEL CETT responen a l’especialitzaciódel sector

Opinió

Progresivamente las ad-ministraciones y empre-sas del sector turísticoespañol se van percatan-do que el capital humanoes un activo clave para lacreación de valor, paradiferenciar el productoturístico y superar unacompetitividad basadaexclusivamente en el pre-cio, frente a otros paísescuyo marco regulador ycondiciones socioeconó-micas son sustancialmen-te distintas a las de unpaís europeo como elnuestro.Este replanteamiento estratégico exige superar algunos mitosarraigados en un sector muy endogámico, que hasta hace pocominimizaba el valor de la formación académica y otorgaba muchomayor peso a la experiencia práctica. Es cierto que en el origen demuchos de los grandes grupos turísticos españoles existe un granemprendedor con grandes dosis de autodidacta. Pero la rapidez enel cambio de los escenarios competitivos exige atraer hacia nues-tro sector nuevos perfiles profesionales del mayor talento, capacesde diseñar y convivir con diferentes modelos de gestión del nego-cio, que requieren desde un alto conocimiento de las tendencias dela demanda, a una alta especialización para rediseñar la gestión delmarketing y los nuevos estándares de producto y de servicio. Para lograrlo es necesario que las empresas del sector potencien,entre otros, lo que se podría denominar “marca de empleador”. Esdecir, integrar a cualquier nivel y de forma atractiva y comprensi-ble la misión, cultura y valores de las compañías turísticas, con susestrategias de recursos humanos, de comunicación internas yexternas, desarrollo de carrera profesional y estilo de liderazgo,para atraer y retener al equipo humano más preparado que en ellatrabaja. A su vez, se deberían revisar los programas de formaciónturística para hacerlos más rigurosos, novedosos y adaptados a lasnecesidades actuales de un sector que precisa de un mayor domi-nio de idiomas y de las nuevas tecnologías.Por todo ello es fundamental que los líderes públicos y los empre-sarios del sector se hagan eco de estos nuevos retos y asuman lamayor prioridad estratégica sobre la importancia de gestionar ade-cuadamente el capital humano, impregnando de arriba a bajo atoda la organización de una nueva visión y cultura de gestión, quepueda trasladarse a la cadena de valor que integran los destinos. n

José Luis Zoreda. Vicepresidente Ejecutivo de EXCELTUR, Alianza para la Excelencia Turística

LA GESTIÓN DEL TALENTO,motordel crecimiento turístico sostenible

En cuanto a la gestión de su talento, el sectorturístico español ha proyectado en términosgenerales una imagen menos atractiva de ladeseable. Sin embargo, quizá sea este sector elque actualmente más deba cuidar sus recursoshumanos como pieza clave para asumir estra-tegias de diferenciación que, en un entornocada vez más competitivo, aporten el mayorvalor añadido para satisfacer a un cliente cadadía más exigente y con más alternativas dondeelegir. De hecho, el turismo no manufacturaningún producto tangible y de alta tecnologíaque requiera de las más modernas máquinas nitampoco admite hoy en día procesos industria-lizados de fabricación automática en cadena.

El nuevo turista pide satisfacer experiencias que cumplan sus sue-ños y superen sus expectativas, con unas motivaciones cada vezmás personalizadas e individualizadas. En la cadena de valor de losdiversos prestadores de servicios públicos y privados que se ponenen marcha cada vez que un turista -sea extranjero o de la comuni-dad autónoma vecina- llega a su destino y se mueve por él, inter-vienen más de 1,5 millones de empleados que, en toda España, tra-bajan y tienen contacto directo con el cliente final. Es entonces ysobre la marcha cuando se “fabrica” la experiencia turística, con lasonrisa con la que se recibe al huésped en un establecimiento cual-quiera, con la diligencia en el servicio o la amabilidad al atenderuna duda. En suma, un cúmulo de actitudes positivas que hay quesaber integrar y transmitir. Sin embargo, algunos factores como la complejidad horaria, la faltade autoestima en algunas profesiones, o en ocasiones esquemassalariales con menores incentivos de los deseables, determinanbuena parte de la baja percepción social que en general se tiene delturismo en términos de capacidad de empleo y oportunidades dedesarrollo personal. A diferencia de sus orígenes, la carencia actualde profesionales altamente cualificados y motivados por su profe-sión es una dificultad y una demanda generalizada del sector turís-tico español, que la llegada masiva de mano de obra inmigrante,más económica, motivada, pero poco cualificada, no termina desolventar. Sobre todo porque son todavía contadas las experienciasdonde la contratación de este tipo de personal ha llevado apareja-do programas para formarlo e integrarlo en un nuevo entornosocio-empresarial, retroalimentando el empobrecimiento del servi-cio y el estancamiento de la percepción social del turismo.

54 19

Tema

El model pedagògic del Grup CETT té com a eix vertebrador el desenvolupament i l’adquisició, perpart de l’alumnat, de les competències requerides pel sector turístic i la formació de professio-nals competents, amb capacitat de solucionar problemes de manera eficaç i eficient, i d’utilitzarel coneixement en entorns complexos i autèntics. Mitjançant una estreta vinculació amb lesempreses i el sector, la formació els ofereix un servei de qualitat, així com a la societat en general.

L’essència del model pedagògic del Grup CETT, sempre tenint encompte i cooperant amb el sector turístic, és l’aprenentatge del’alumnat, orientat a la realització professional exitosa, i té coma eix vertebrador la formació basada en el desenvolupament iadquisició de les competències que el sector necessita per a undesenvolupament econòmic i social constant i en evolució. En aquest procés, s’exploten els mitjans i les possibilitats úni-ques de què disposa el Grup CETT (vegeu requadre adjunt), pergarantir un desenvolupament professional òptim i la consecu-ció d’un tret diferencial de gran valor, basat en la convergènciaformació-sector turístic. Amb aquesta finalitat, es treballa perquè l’alumnat compti ambles competències necessàries, que contribueixin a l’execucióexitosa en l’àmbit laboral. I és que l’òptim desenvolupamentd’aquestes capacitats es pot identificar en les persones quedesenvolupen una tasca professional excel·lent. La formació per competències -que com s’ha dit es podenentrenar i transferir al món professional, ja que es manifestenquan es realitza un treball- dóna lloc a un aprenentatge centraten problemes reals del sector, en casos pràctics, en el desenvo-lupament de projectes, etc., mitjançant una formació indivi-dualitzada i un treball personalitzat.

EL MODEL PEDAGÒGIC del Grup CETT: formar professionals competents per a un sector competitiu

La principal missió del Grup CETT és la de proporcionar una formacióexcel·lent i en constant renovació als professionals actuals i futurs delturisme i l’hoteleria, mitjançant un model pedagògic propi i diferencialque es recolza en la gestió eficaç de les empreses d’aplicació que inte-gren el Grup CETT (com ara l’Hotel Alimara, l’Àgora BCN, ResidènciaUniversitària Internacional, CETT Consultors o Viatges Century) i en unaestreta vinculació amb el sector i les empreses turístiques, com a partessencial del projecte formatiu. Aquesta realitat permet que hi hagi unvincle real entre el món acadèmic i el de l’empresa, i ofereix a l’alumnatla possibilitat de vincular els estudis teòrics a les pràctiques en unentorn de treball real.El model pedagògic que s’aplica als centres de formació del Grup CETT,està orientat a aconseguir que el Grup esdevingui un referent interna-cional de formació en turisme i hoteleria, de recerca i innovació ambtransferència de coneixements, tot donant servei de qualitat al sectorturístic en concret, i a la societat en general. Amb una responsabilitatsocial clara i mantenint una estreta i constant vinculació amb el sector,el model formatiu vol aconseguir la satisfacció total dels clients, dispo-sar de serveis de suport a la formació, investigar i fomentar la recerca,fer país i fer escola. Pel que fa als recursos humans, el Grup CETT educaen valors i forma professionals amb vocació de servei i qualitat huma-na, que tinguin respecte envers els companys i el seu treball, una acti-tud positiva davant els esdeveniments i realitats, i iniciativa.Així, mitjançant un model pedagògic propi, l’oferta formativa es basa enels valors diferencials del Grup CETT, que en garanteixen el lideratgesocial i sectorial: una oferta formativa integral i reconeguda oficialment;el propi model pedagògic centrat en el desenvolupament de competèn-cies, les empreses d’aplicació i la cooperació amb el sector; l’especialit-zació i els àmbits de coneixement expert en què es duu a terme la inves-tigació; l’experiència en la gestió d’empreses turístiques; les aliances ambel món empresarial i institucions, nacionals i internacionals; l’adscripció ala Universitat de Barcelona; el Servei d’Orientació Professional, Col·locaciói Pràctiques, en constant contacte amb les empreses turístiques, que ges-tiona la borsa de treball i afavoreix la inserció laboral de l’alumnat,l’Associació d’Antics Alumnes del CETT, etc. El CETT compta amb 1.600estudiants en actiu i 7.500 antics alumnes, 103 estudiants estrangers de31 nacionalitats, 1.575 ofertes laborals i 995 ofertes de pràctiques rebu-des en un curs, i més de 900 empreses col·laboradores.

ELS VALORS DIFERENCIALS DEL GRUP CETT

5420

junt d’activitats professionals complexes realitzades en una gran varie-tat de contextos que requereixen conjugar variables de tipus tècnic,científic, econòmic o organitzatiu per planificar accions, definir o des-envolupar projectes, processos, productes o serveis.

• NIVELL 5 (màsters): Competència en un ampli conjunt d’activitatsprofessionals de gran complexitat realitzades en contextos diversos,sovint impredictibles, que implica planificar accions o idear productes,processos o serveis. Gran autonomia personal. Responsabilitat freqüenten l’assignació de recursos, en l’anàlisi, diagnosi, disseny, planificació,execució i avaluació.

Partint d’aquesta classificació inicial, es determinen les com-petències comunes (genèriques) i les específiques del turis-me i l’hoteleria que es pretén que adquireixi l’alumnat, perproducte formatiu, àmbit i nivell professional, i dins del sec-tor. Es divideixen en tres categories:

• Amb una funció instrumental: són les capacitats de comprensiói ús d’idees i pensaments, d’organització, planificació i presa de deci-sions relacionades amb l’àmbit turístic i hoteler, de gestió de lainformació i capacitats tecnològiques, entre d’altres. • Interpersonals: de caràcter individual o social, permeten a lespersones assolir una bona interacció i cooperació amb la resta, untret d’especial importància en un sector en què el factor humà és laclau de la competitivitat. Entre les individuals trobem la gestió del’estrès, la integritat, la capacitat de crítica i autocrítica, l’automoti-vació... i entre les socials el carisma, la capacitat per expressar elspropis sentiments i entendre els de la resta, la de delegar, de treba-llar en equip, negociar, el compromís social i ètic, l’apreci per ladiversitat i multiculturalitat, etc.• Sistèmiques o integradores: Són les destreses i habilitats que esrefereixen als sistemes com a totalitat, que requereixen com a basel’adquisició prèvia de competències instrumentals i interpersonals.Combinen aspectes de la comprensió, la sensibilitat i el coneixementque permeten a la persona veure com les parts d’un tot es relacio-nen i s’agrupen. Aquestes capacitats inclouen l’habilitat de planifi-car els canvis per introduir millores en els sistemes i dissenyar-ne denous, habilitat essencial en un sector en contínua evolució, de pro-grés i que aposta per la qualitat. Per exemple, i dins l’àmbit turístic ihoteler, n’hi ha de negoci (per reconèixer perills i aprofitar les opor-tunitats), d’organització (per comprendre les interrelacions internesi externes), d’integració dels coneixements, de capacitat (per apren-dre, investigar, generar noves idees, treballar de forma autònoma),de lideratge, d’iniciativa i esperit emprenedor, entre d’altres.

A més de les competències també es tenen en compte els fona-ments, metodologies, processos i tècniques necessàries per alseu desenvolupament (entorn i característiques del sector, con-text, mercat laboral, tècniques, operatives...).

Els productes formatius

Per desenvolupar i avaluar les competències que requereix cadaperfil professional -segons les responsabilitats, funcions, espe-cialització, etc.- el model pedagògic del CETT disposa de dife-rents productes formatius orientats als nivells professionals desortida (veure gràfic adjunt). A continuació s’exposen les com-petències exigides en cada nivell (segons l’Institut Català de lesQualificacions de la Generalitat de Catalunya):

• NIVELL 1 (formació no reglada i ocupacional): Competència en unconjunt reduït d’activitats de treball relativament senzilles correspo-nents a processos normalitzats. Els coneixements teòrics i les capacitatspràctiques a aplicar són limitats.

• NIVELL 2 (cicles formatius de grau mitjà): Competència en unconjunt d’activitats professionals ben determinades amb la capacitatd’utilitzar els instruments i tècniques pròpies (el treball d’execució potarribar a ser autònom). Requereix conèixer els fonaments tècnics i cien-tífics de l’activitat i la capacitat de comprensió i aplicació del procés.

• NIVELL 3 (cicles formatius de grau superior): Competència en unconjunt d’activitats professionals que requereixen el domini de diversestècniques i que pot ser executat de forma autònoma. Comporta res-ponsabilitat de coordinació i supervisió de treball tècnic especialitzat.Exigeix la comprensió dels fonaments tècnics i científics de les activi-tats i l’avaluació dels factors del procés i de les seves repercussions eco-nòmiques.

• NIVELL 4 (diplomatura en turisme): Competència en un ampli con-

RELACIÓ DELS NIVELLS AMB ELS PRODUCTES FORMATIUS DEL GRUP CETT

54 21

L’aprenentatge pràctic

El principal objectiu del model d’aprenentatge pràctic del GrupCETT, vinculat a les necessitats del sector turístic i hoteler, és de-senvolupar i anticipar en les persones les competències professio-nals i l’experiència. Orientat a integrar l’alumne en un contextformatiu ubicat en situacions i marcs simulats i reals relacionatsamb la pràctica del rol professional a desenvolupar, l’aprenen-tatge li facilita l’adquisició d’informació, coneixements, habilitatsi competències necessàries per a l’exercici d’un perfil i nivell pro-fessional en un determinat àmbit del mercat hoteler o turístic.Així, i sempre treballant directament en cooperació amb el sector,s’intenta que l’alumne es familiaritzi amb les funcions i tasquesconcretes d’una àrea o context professional, es fomenta l’obser-vació i l’anàlisi crítica, es posen en pràctica activitats de col·labo-ració i de treball en equip amb altres professionals... També s’im-pulsen activitats d’autoavaluació per millorar-ne els punts forts ifebles i s’organitzen marcs de referència que li serveixin perentendre els continguts i competències treballades prèviament.En aquest procés de formació i adquisició de competències pro-fessionals perquè l’alumne assoleixi graus de coneixementexpert, participen diversos agents: els vinculats a la formació al’aula (el professor, com a acadèmic, consultor i gestor), els pro-fessionals dels centres d’aplicació (tutor d’escola, tutor d’empre-sa, tutor d’aprenentatge) i els professionals de les empreses delsector. Per desenvolupar aquestes tasques es busquen personesamb diverses capacitats, segons l’àmbit on desenvolupin la tascaformativa: per exemple, amb mèrits acadèmics, experiència i conei-xements del sector turístic i hoteler en els diferents àmbits d’espe-cialització, gran motivació i capacitat per formar, experiència en eldesenvolupament de projectes d’investigació aplicada, recerca ianàlisi de dades, domini de les estratègies de negoci, capacitat demostrar als alumnes les experiències i models empresarials, d’esta-blir estàndards elevats, realistes i progressius, amb empatia, capaci-tat de lideratge... Aquests experts acostumen a esdevenir un modelprofessional i de comportament per als alumnes i tenen, evident-ment, una gran capacitat d’integrar, guiar i assessorar l’alumne enl’adquisició de nous coneixements i competències requerides du-rant l’aprenentatge pràctic i segons els diferents perfils formatius.Un altre agent és el SOPCP (Servei d’Orientació Professional,Col·locació i Pràctiques), que lidera l’acompliment de la política deformació de pràctiques del Grup CETT i facilita la futura inserciólaboral de l’alumnat, fa un seguiment dels sistemes establerts ifomenta la cultura del centre, garantint l’assoliment dels diferentsobjectius formatius a desenvolupar durant la formació pràctica,

coordinant els esforços de tots els actors que hi intervenen i vet-llant per a la millora del procés d’integració, seguiment i avaluació. El SOPCP fomenta el vincle entre l’alumnat i les empreses turísti-ques, organitzant actes tan importants com la Trobada Escola-Empresa.

L’escenari: de l’aula a les empreses d’aplicació

Dins del model formatiu del Grup CETT, les competències es desen-volupen en tres escenaris interrelacionats: la formació conceptual-el saber- té lloc a l’aula (Escola d’Hoteleria i Turisme CETT, EscolaUniversitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB, Escola de FormacióContínua i Escola d’Idiomes). La formació pràctica -el saber fer-també s’hi desenvolupa, així com als dos altres espais: a les empre-ses d’aplicació pràctica del Grup (que compten amb un equipamb un alt grau de professionalització i compromís per la forma-ció, que guia l’alumnat al llarg del seu aprenentatge pràctic, amb lacol·laboració dels tutors de l’escola) i a les empreses del sector, ons’empren els coneixements adquirits. Gràcies a les empreses d’aplicació, mitjançant l’ampliació d’estudiso la realització de pràctiques a l’estranger que impulsa el Grup CETTamb beques o ajuts, els mecanismes d’innovació i retroalimentaciódel sistema (programes de recerca, de transferència tecnològica,trobades d’excel·lència empresarial) i, sobretot, gràcies al constantapropament al sector turístic i a l’estreta col·laboració amb lesempreses, l’experiència didàctica evoluciona des de la simulació ala realitat, on les competències entrenades a l’aula s’activen i ava-luen. Aquesta experiència única permetrà a l’alumne iniciar-se enl’experiència professional amb un major domini del saber fer. n

L’objectiu principal del model educatiu que proposa l’escola de forma-ció contínua del Grup CETT va destinat a millorar la pràctica dels pro-fessionals del sector turístic, substituïnt la idea de l’alumne per la delparticipant, és a dir, un professional en actiu que vulgui reflexio-nar, perfeccionar, millorar el seu coneixement i les seves compe-tències per aplicar-los posteriorment a l’àmbit laboral. Així doncs, eldesenvolupament d’aquests professionals hauria de conduir el desen-volupament de les empreses, ja que aquestes són el destinatari de l’a-prenentatge adquirit durant els cursos.L’àmbit de la formació teòrica va estretament lligat al context i a l’ex-periència. D’aquesta manera, teoria i pràctica s’integren -la pràcticail·lustra la teoria i la teoria sempre serà aclaridora i haurà de poder-seaplicar-, per tal de potenciar el procés de reflexió conjunta que es des-encadena després d’un procés formatiu en dues direccions. El professor, expert en el sector turístic i hoteler i amb una actituddinamitzadora, complementa l’aprenentatge fonamental amb la con-ferència, la simulació i la tecnologia aplicada. Aquest mètode permetd’adquirir nous coneixements, contrastar i augmentar els diversospunts de vista i desenvolupar capacitats i actituds imprescindibles enles organitzacions. La formació es converteix en un procés interactiu, jaque l’aplicació dels coneixements fa que la teoria s’apliqui en el con-text de la pràctica. Professionals i professors (alhora consultors) treba-llen en el disseny i en el procés d’aprenentatge. Passen de l’aprenentat-ge basat en conceptes al basat en experiències, reflexionant col·lecti-vament en sessions i mòduls. L’objectiu és aprendre utilitzant la refle-xió experièncial.

EL MODEL D’APRENENTATGE DEL’ESCOLA DE FORMACIÓ CONTINUA

5422

Entrevista

• Per primer cop s’han agrupat en un únicdepartament de la Generalitat les àreesd’universitats i empresa. Com es podencrear nous vincles entre ambdós mons?Quines són les claus de transferència detecnologia des de la universitat al teixitempresarial? Indubtablement, cal buscar més pols defusió entre la universitat i el món empre-sarial. Catalunya ha d’avançar cada copmés cap a l’economia del coneixement,per això cal impulsar els processos detransferència tecnològica des del nucli dela seva creació -en els centres tecnològics,les universitats i altres institucions derecerca- cap a les empreses, perquè nomésaixí es pot crear un “feed-back” que doniresposta a les seves necessitats tecnolò-giques.

• El Govern preveu dur a terme un pactesobre l’educació superior, la política cien-tífica i tecnològica i la investigació. Quinpaper tindran les universitats en aquestpacte? I la resta d’actors, com ara les em-preses?Qualsevol política de millora de la compe-titivitat mitjançant la recerca i la innova-ció ha d’incorporar el sistema universitaride recerca. És essencial incrementar la re-cerca en àmbits sectorials específics,millorar i ampliar el capital humà vinculatal sistema de recerca i desenvolupament,donar suport a les institucions i organis-mes que les tenen com a objectiu i, final-ment, potenciar-ne el nivell d’infraestruc-tures i equipaments, mitjançant l’elabora-ció i aprovació del Pla d’Infraestructures

de Recerca (PIR). Pel que fa al paper de les empreses, calposar especial èmfasi en adequar els pro-grames de suport empresarial i dotar-losde més recursos per arrossegar una majorinversió en la recerca i el desenvolupa-ment. Cal afavorir l’accés de les empresescatalanes als incentius a la R+D+I esta-tals i europeus, i l’aprofitament dels incen-tius fiscals a la innovació.

• Pel que fa a la investigació i innovació,vostè ha dit que el Govern vol aconseguirque la inversió en aquesta matèria arribia assolir la mitjana europea al 2010, és adir, el 3% del PIB. Quines són les princi-pals iniciatives que es duran a terme peraconseguir-ho? Durant la passada legislatura es va iniciarun important canvi estratègic que vasituar la recerca i la innovació tecnològicaen el centre de la política industrial, fetque es concreta en l’Acord Estratègic i elPla de Recerca i Innovació 2005-2008.Amb el Pla es va iniciar el camí que, amitjà termini, ha de situar Catalunya a l'a-vantguarda científica i tecnològica d'Eu-ropa. Tenim encara, però, un llarg camí perrecórrer. La despesa en R+D a Catalunyaamb relació al PIB se situa en l’1,35%, enfront de l’1,13% del conjunt de l’Estat,però lluny de l’1,86% de la UE-25 i, sobre-tot, molt lluny dels països més dinàmicsde la UE com Finlàndia, que se situa en el3,46% el 2005.

• A Catalunya ha crescut el nombre de car-reres i universitats però la xifra d’alumnes

que cursen ensenyament superior s’haestabilitzat. A més, enguany s’han matri-culat menys alumnes a les universitatspúbliques, i hi ha 31 titulacions ambmenys de 15 alumnes inscrits. Com espreveu el futur del teixit universitaricatalà? Estem a les portes que es defineixi la novaestructura d'estudis universitaris en elmarc de l'Espai Europeu d'Educació Supe-rior, la qual, si s'estableix com esperem,donarà més flexibilitat i més autonomia ales nostres universitats per organitzar l’o-ferta formativa. En aquest escenari menysrígid, el nombre de títols no serà tandeterminant com ara, i, en canvi, sí que hoserà més l'organització dels recursos dis-ponibles d'acord amb les potencialitats iles fortaleses de cada institució universi-tària. D'altra banda, l'estabilització del nombred'estudiants ha de facilitar a les universi-tats la transformació que comporta l'a-dopció de les metodologies centrades enl'aprenentatge dels estudiants i querequereixen un increment de l'atenció per-sonalitzada, la supervisió directa d'activi-tats i treballs personals o col·lectius delsestudiants, etc. Des de la Generalitat deCatalunya ens correspon vetllar perquè lespropostes de les universitats, en el marc dela Programació Universitària de Catalu-nya, donin resposta a les necessitats de lasocietat, essent conscients que en els pro-pers tres anys estarem posant les basesdel futur de les nostres universitats, unfutur que compta amb excel·lents pers-pectives.

JOSEP HUGUET, conseller d’Innovació, Universitats i Empresa

“El talent és el patrimoni humà de l’empresa. En el sector serveis, i especialment en les empresesvinculades al món turístic, encara és més estratègic,perquè el talent del personal és un dels principalsvalors afegits que podem aportar, juntament amb la innovació i l’avançament tecnològic.”

54 23

• Com valora el nivell de formació a les universitats i als centres docents de Ca-talunya? Creu que l’alumnat surt proupreparat i motivat per incorporar-se ambèxit al mercat laboral? Globalment, el nivell de qualitat de la for-mació de les nostres universitats és elevat.Si ho vinculem amb la inserció en el mer-cat laboral, Catalunya té la taxa d'aturmés baixa entre graduats universitaris. Defet, segons dades de la darrera enquestad'inserció professional dels graduats uni-versitaris feta per AQU Catalunya, el71,3% afirma que repetiria els estudis sihagués de tornar a triar una carrera uni-versitària. També es mostra que les feinesdels graduats són pròpies d'universitaris,atès que al 75% dels enquestats se'ls vaexigir una titulació universitària per acce-dir a la feina actual. Crec, per tant, que lasatisfacció expressada pels nostres gra-duats és un indici manifest de la qualitatde la formació universitària a casa nostra.

• Si volem una Catalunya de futur amb unteixit empresarial sòlid i innovador, qui-nes són les accions que s’han de dur aterme per promocionar les iniciativesemprenedores pel que fa a la creació denous projectes empresarials? La realitat del teixit productiu català ensexigeix, sobretot, cooperació. I el principalinstrument de cooperació és potenciar elpaper de les polítiques sectorials i de clús-ters per desenvolupar les polítiques desuport a l’empresa. Cal continuar fentdiagnosi, però també cal perfeccionar elsmecanismes d’execució de polítiques iinterlocució de l’administració amb l’em-presa, per tal que tots entenguem que nopodrem competir globalment si no coope-rem. Avançarem, doncs, cap a una políticasectorial que sigui capaç de gestionarconjuntament les polítiques que cadaclúster requereix, ja siguin d’augment dela productivitat, de suport a la innovació ode suport a la internacionalització.

• Recentment, s’ha donat el vistiplau alProjecte de Llei per a la creació de l’Agèn-cia Catalana de Turisme (ACT), que tindràcom a principal objectiu promoureCatalunya a nivell turístic, aprofitant lasinergia entre el sector públic i el privat.L’Agència estarà adscrita a la seva conse-lleria (vostè ja va impulsar aquest text enel seu anterior càrrec de conseller deComerç, Consum i Turisme). Quines seranles principals línies d’actuació d’aquestorganisme, emmarcat dins el PlaEstratègic del Turisme a Catalunya 2005-2010? L’Agència Catalana de Turisme, que subs-

tituirà l’actual Consorci, disposa ja d’unesbases i d’un projecte de llei de creació queja ha entrat al Parlament de Catalunya. Estracta d’un nou instrument que suposa unpas decisiu cap a la corresponsabilitzaciói el finançament públic i privat de la pro-moció turística. Volem racionalitzar i opti-mitzar la política de promoció turística delpaís sota els criteris de marques territo-rials i especialització de producte, per tald’atendre la segmentació de la demanda.La creació de l’Agència Catalana deTurisme implica la participació dels agentssocials i la iniciativa privada en la pro-moció de Catalunya com a destinacióturística. En matèria de promoció, ens plantegemdos grans objectius: primer, millorar lapromoció interior i exterior dels productesturístics del país tenint en compte unapolítica d’especialització, diferenciació,segmentació de producte i promoció terri-torial sota el paraigua de la marca Ca-talunya. És vital que Catalunya es posicio-ni turísticament a partir d’una marca depaís, i és a partir d’aquesta que podremenglobar i projectar la nostra universali-tat i fer-nos més seductors al visitantpotencial.Com a segon gran objectiu, és absoluta-ment necessari modernitzar i millorar lainformació turística d’acord amb les dife-rents administracions i agents implicats(PTOP, Consells Comarcals, Ministerio deFomento, concessionàries d’autopistes ioperadors de transports) per cohesionar iracionalitzar la senyalització de carreteres,la d’animació i la rural. Paral·lelament, calmillorar la presència de Catalunya a laxarxa, amb un portal turístic d’ús flexible ipersonalitzat.

• Amb relació a l’esmentat Pla Estratègicdel Turisme a Catalunya i les possiblessolucions als diferents problemes delmercat laboral turístic, què ens pot dir delprograma sobre formació i recursos hu-mans en turisme? El Pla Estratègic de Turisme 2005-2010 ésun projecte que ordena conceptes i quesuposa un veritable full de ruta tant perals agents públics com per als privats. Entotal, són 48 accions agrupades en unadesena de programes que hem començata aplicar. En aquest sentit, i si dibuixem elpla a seguir en el futur més immediat, leslínies estratègiques del Govern en matèriaturística poden ser agrupades en quatreblocs: creació del producte, promoció,for-mació i investigació, i millora de la pròpiaadministració. Pel que fa a la creació del producte, calincrementar la diversificació de l’oferta

turística, aprofitant el potencial de tretsintangibles artístics, històrics, culturals,gastronòmics o paisatgístics, a través dela creació de les infraestructures necessà-ries o de l’adequació de les ja existents.També cal crear nous productes emer-gents que singularitzin l’oferta turísticacatalana, així com modernitzar i augmen-tar la qualitat dels establiments del sectori dels seus espais i infraestructures pú-bliques. En referència a la formació i la investiga-ció, podrem millorar-les a través de lamillora dels mecanismes de preparació delpersonal del sector, mitjançant escoles deturisme i restauració i de centres deFormació Professional i Superior, i ambpolítiques d’innovació i desenvolupament,que afavoreixen organismes com l’Obser-vatori del Turisme de Catalunya i elPrograma Nacional d’Investigació Aplica-da i Tecnologia Turística.

• Com creu que haurien de ser les organit-zacions del turisme per atraure i retenirpersones amb talent? El talent és el patrimoni humà de l’empre-sa. Crec que en el cas del sector serveis, iespecialment les vinculades al món turís-tic, encara és més estratègic, perquè eltalent del personal és un dels principalsvalors afegits que podem aportar junta-ment amb la innovació i l’avançamenttecnològic. L’empresariat n’és conscient iestà fent esforços per retenir i incentivarmés aquest capital humà. Vivim l’etapa dela innovació i el talent, i aquests factorssón fonamentals perquè les organitza-cions esdevinguin competitives en l’actualcontext de globalització.

• Finalment, què destacaria de la propostaformativa del CETT?Les propostes formatives de l’EscolaUniversitària d’Hoteleria i Turisme CETThan sabut combinar les diferents bran-ques de formació que necessita el sectorturístic, des dels cicles formatius a ladiplomatura, als màsters i especialitza-cions. Per tant, d’una banda, dóna unaàmplia cobertura a les necessitats forma-tives i perfils que requereix un dels princi-pals sectors econòmics del país. I, de l’al-tra, una de les més importants, fa unaexcel·lent aposta per fomentar la formaciócontinuada en aquest sector, i aquesta ésuna dels principals línies estratègiquesque impulsem des del Departament: lapotenciació i optimització de la formació iel reciclatge dels treballadors mitjançantles escoles de turisme i restauració, junta-ment amb els centres de formació profes-sionals. n

5424

CETT Formació

El negoci en l’educació virtual gira entorn del’edutainment, és a dir, la conjunció de l’edu-cació i l’entreteniment. Gràcies a aquest nouconcepte, l’aprenentatge i la diversió es com-binen i fan de l‘e-learning una experiènciadinàmica i entretinguda, i possibiliten un apre-nentatge més efectiu.

Poc es devia pensar Michael Milken, mentre mirava elsbarrots de la seva cel·la a la presó, que la idea que li anavapul·lulant pel cap (una xarxa d’educació virtual KnowledgeUniverse) li aportaria tants beneficis: 1,79 bilions de dòlars.I és que el negoci de l’educació virtual als Estats Units moucada any, aproximadament, uns 665 bilions de dòlars. Dos productes estrella destaquen sobre la resta: l’e-learningi, darrerament, l’edutainment.

Què és l’edutainment?

En el sentit purament etimològic edutainment és la conjun-ció de les paraules, en anglès education (edu) i entertain-ment (tainment), és a dir, educació+entreteniment. En l’edutainment, l’aprenentatge i la diversió es combinen ifan de l‘e-learning una experiència dinàmica i entretinguda,i possibiliten un aprenentatge més efectiu. L’edutainment ha heredat un pilar molt important de l’an-tic EAO1 (Ensenyament Assistit per Ordinador -CBT en

anglès-), paraulamolt de moda alsanys 90 amb laproliferació de l’en-torn multimèdia.Tal va ser el boomde l’EAO que vanexistir i existeixenprogrames exclu-sius per crear-los:ens referim alfamós Toolbook2 oel Macromedia Di-rector, programesque permetien al’usuari amb conei-

xements mínims de programació, crear comportaments in-teractius més o menys complexos mitjançant scripts3. Quino recorda els cursos d’anglès o francès que donaven elsprincipals diaris en CD-ROM? Potser el problema de l’EAO va ser que es va aplicar a tot,sense pensar si era el medi més adient4. Aquest fet i la incur-sió d’Internet va fer que anés perdent protagonisme, i es“morphegés”5 amb el que ara coneixem com l’e-learning.

Els videojocs

L’altre pilar important d’on parteix l’edutainment el trobemen el fenomen dels videojocs, una evolució lògica de lesantigues màquines recreatives Arcade, ara al saló de casa. Iés que des dels primitius jocs d’Spectrum fins als actuals jocsde Next-Gen (consoles d’última generació com la XBOX 360,Playstation 3 i Nintendo Wii), hi ha hagut una evolució abis-mal tant pel que fa a les despeses de producció6, com en elsbeneficis, que ja superen els de la indústria del cinema. Si analitzem més a fons aquesta indústria veurem que elpúblic a qui va dirigida comprèn edats des dels 6 als 25 anys,fet que explica que en l’actualitat s’estigui apostant tant pelnou concepte d’edutainment. I és que les noves generacions han nascut amb el ratolí i elgamepad sota el braç, i estan acostumades a moure’s enaquest entorn; així doncs... no és hora d’educar i formaraprofitant aquest medi?

Una evolució necessària

En un món que avança tan ràpidament i que està plenamentimmers en el sector quinari7, és necessari evolucionar de

EDUTAINMENT i E-LEARNING,o el negoci de l’educació virtual

(1) El CETT va ser una de les primeres universitats que va apostar per l’EAO,sobretot en l’apartat d’idiomes. Avui en dia encara s’utilitzen. (2) La versió catalana és el Clic, utilitzat en els cursos d’idiomes del CETT. (3) Rutines de programació simples que automatitzen certes tasques senzi-lles. En el programa Macromedia Director reben el nom de LINGO.(4) Qui escriu aquest article va haver de fer un EAO destinat als empleatsd’un banc per tal que aprenguessin els nous fons d’inversió existents.L’autor es pregunta: Com es pot fer jugable i amè un tema com aquest? (5) Terme tecnològic derivat de la paraula anglesa morph (canvi de forma). (6) L’últim videojoc Lost Planet ha costat 40 milions de dòlars: 20 millionsdestinats al desenvolupament i 20 a la promoció. (7) S’entén per sector quinari les activitats que tenen a veure amb el conei-xement, les indústries culturals i d’entreteniment, els serveis professionals,sanitaris, socials, educatius i de recerca. (Definició extreta del reportatge“Barcelona: territori quinari”, una producció de Mercuri SGP).

54 25

manera ràpida i concisa. És per això que l’edutainment, unarealitat molt coneguda als Estats Units però molt poc aquí,es veu forçat a anar un pas endavant. Si fins ara el medi ons’ha mogut l’edutainment és el PC, potser és l’hora d’utilit-zar les consoles o els mòbils. L’ús de nous medis és necessa-ri i ha de donar pas a l’edugainment, on hi ha dos objectiusprincipals: que l’usuari gaudeixi jugant i que aprengui. Mit-jançant el producte del videojoc com a “esquer” podemtransmetre els conceptes i coneixements clau que es vanfixar en el seu moment. Es tracta de dur al límit les idees deMarshall Mc Luhan, defensades per Neil Postman al llibreDivertim-nos fins a morir (Barcelona, Llibres de l’Índex, 1990). La principal dificultat és trobar l’equilibri entre aquests dosconceptes; per això és essencial el treball en conjunt delpedagog i el game designer, ja que un desequilibri repercu-tiria en el fet que l’usuari s’avorrís o no aprengués res.

L’edugainment

Ja fa temps que s’utilitza el concepte d’edugainment i, comgairebé sempre passa en aquest entorn, el camp pioner enva ser el militar. En trobem un exemple en el videojoc FullSpectrum Warrior, basat en el programa d’entrenament pera terreny urbà que l’US Army utilitza per entrenar els seussoldats (a la guerra de l’Afganistan lluitant contra els tali-bans, per a la guerra de l’Iraq, etc.). Un altre exemple és un simulador virtual de pilotatge decarros de combat, amb un look de videojoc, amb la particu-laritat que sona la cançó “Finish him”, i que correspon a laque escoltaven els pilots dels carros de combat mentreenvaïen l’Iraq. Aquesta és una mostra de la força de l’edu-gainment: en aquest cas, a més d’ensenyar els soldats a pilo-tar un carro de combat, un dels principals objectius eraaconseguir que no distingissin la realitat de la ficció, per talque disminuís la por. D’altra banda, s’ha comprovat que els jocs i el que veiem depetits ens poden influir quan som més grans. De fet, no éscasual que, tradicionalment, les joguines “de les nenes” fos-sin la cuineta, cuidar bebès o la tricotosa, i “les dels nens”, lapilota, el camió i el kit de bricolatge, per posar alguns exem-ples. Això responia al fet d’inculcar uns principis (la donahavia de fer les tasques de la casa i l’home, veure el futbol itreballar per dur els diners a casa) que, per sort, cada diaestan més diluïts. Aquesta lectura, tot i que molt simplista,denota la importància que pot tenir aquest tipus de forma-ció, fet que darrerament ha estat aprofitat per les empresesde videojocs, a fi de desenvolupar títols que permetin fami-liaritzar-se amb diferents professions de la vida real (i quecasualment anaven de baixa): bomber, metge i advocat(Phoenix Wright: Ace Attorney, per la consola Nintendo DS). Els jocs també s’han emprat en l’àmbit polític: als EstatsUnits, en les respectives webs de campanya, hi havia jocs enflash bastant divertits, on el missatge maniqueista era cons-tant: “mira, jo sóc el bo i els altres els dolents”. Però no es pot dir que tots aquests jocs formin part de l’e-dugainment pròpiament dit, ja que o bé són més educatiuso més jugables. Així, el videojoc que potser s’apropa més a

aquest model ideal el trobem en el títol de FX Interactive,Imperivm Civitas, guardonat per l’Ajuntament de Roma ambel premi Marc Aureli, una prestigiosa distinció que s’atorga aaquelles personalitats, empreses o institucions que pro-mouen activament la difusió de la cultura romana. Es tractad’un joc d’estratègia en temps real (RTS) que, sense tenir elmateix pressupost de jocs de temàtica similar com ara lasaga Ages Of Empires, de Microsoft, ha tingut un gran èxitde crítica i vendes, amb més d’un milió d’unitats venudes.

El futur de l’edugainmenten el camp del turisme i hoteleria

El turisme és un dels camps on pot funcionar molt bé l’edu-gainment. Ja existeixen empreses especialitzades en el quees denominen miradors digitals panoràmics que permeten,per exemple, veure el circ de Tarragona tal com és en l’ac-tualitat i com era abans, i a més s’ofereix al visitant informa-ció superposada en pantalla. En el camp de l’hoteleria tambés’intueix un bon futur. Per exemple, al mercat nipó hi ha jocsper la consola DS (Menu Collection o Cooking Navy), on elprotagonista és un cuiner, i la missió, preparar receptes cadacop més difícils. Així doncs, les possibilitats són enormes il’únic límit és la nostra imaginació. n

Àlex Climent. Tècnic d’e-marketing del CETT

Filials de Knowledgehttp://www.k12.com/http://espanol.leapfrog.com/view/site.page.home/home

Articles d’edutaimenthttp://en.wikipedia.org/wiki/Edutainment (en anglès) http://edutainment-game.qarchive.org/ (en anglès) http://portal.educar.org/multimediamachine/blog/multimediaeducativoyelconceptodeedutainment http://www.sociedad20.com/20061101-que-es-el-edutai-ment.html

Referències Revista Fortune Meristation http://www.meristation.comWeb competir http://www.competir.com

Enllaços d’interès

© FX

Inte

ract

ive

5426

ELS M STERS DEL CETT responen a l’especialitzaciódel sector

CETT Formació

zacions del sector per a la realització del mencionat projec-te. Aquest projecte es podrà realitzar a les instal·lacions del’empresa si l’alumne i l’empresa arriben a un acord decol·laboració. Els directors dels màsters orienten i ajuden elparticipant a triar l’enfocament i temàtica del projecte ifaciliten a l’alumne els contactes adients per a la signaturadel conveni. El Servei d'Orientació Professional de l’Escola té relació amb les empreses i organitzacions turístiques mésimportants, tant a nivell nacional com internacional. n

José Antonio Pérez-ArandaDirector de l'EUHT CETT-UB

L’oferta de FORMACIÓ de postgrau es consolida amb nous màsters

L’especialització turística i el reconeixementinternacional de l’oferta de postgrau de l’EUHTCETT-UB es consolida. Enguany l’Escola n’haincrementat l’oferta amb nous màsters oficialsamb especialitzacions requerides pel sectorturístic.

El programa de màsters de l’EUHT CETT-UB es caracteritzaper la qualitat del seu model d'aprenentatge, garantit grà-cies a la participació en els màsters d'empresaris i professio-nals actius en empreses turístiques que aporten les millorssolucions als reptes actuals del sector i les pràctiques méseficaces. Amb les seves aportacions s’equilibra la formacióteòrica i es dota l'alumne de diferents punts de vista, pro-cessos de treball i models de gestió reals en els diferentscamps d’especialització. El quadre docent es complementaamb un equip de professors experts en gestió turística, queactualitzen els coneixements a través de la participació enprojectes d'investigació aplicada i de consultoria turística enla pròpia consultoria CETT Consultors. Partint del fet que el model de formació propi del CETT giraentorn de l'adquisició de competències clau, valorades pelsector i necessàries per a una carrera directiva d’èxit, el par-ticipant en els programes de màster compta en tot momentamb una orientació personalitzada que li permet millorar lesseves competències professionals -per arribar a un majorreconeixement dins de l'entorn laboral- i dissenyar estratè-gies adequades per a la seva promoció professional. L'ús de noves metodologies en garanteix el correcte apre-nentatge. Destaquen l’Outdoor Training (activitats a l'airelliure per a la preparació de competències i habilitats direc-tives), el Business Game (jocs de simulació empresarial) i eldesenvolupament de casos pràctics, d'elaboració pròpia(Turistópolis 2.0) i procedents de les principals escoles denegocis especialitzades en el sector turístic d’arreu del món. En la segona part del curs els participants realitzen unProjecte Final de Màster, que garanteix l’assimilació delsconeixements i competències adquirides durant el progra-ma. El Projecte Final de Màster té un enfocament primor-dialment pràctic i la seva tutorització es realitza a travésd'un col·laborador professional en cada especialització. Amb aquesta finalitat, es pot signar un conveni de col·labo-ració alumne-universitat-empresa amb empreses i organit-

ELS MÀSTERS OFICIALS DE L’EUHT CETT-UB

• Màster oficial en direcció hotelera i de restauració en:• Direcció d’empreses hoteleres• Direcció de la restauració comercial i per a col·lectivitats

• Màster oficial en gestió estratègica d’empresesturístiques en:

• E-tourism: estratègies de màrqueting i comercialització• Direcció dels recursos humans en turisme• Direcció de la qualitat i el medi ambient

• Màsters especialitzats amb títol propi de la UB:• Màster en gestió turística local• Màster en gestió turística del patrimoni cultural i natural

Cursar un màster oficial és participar en uns estudis reglatspel ministeri d'Educació i Ciència d'Espanya, plenament adap-tats al nou Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), amb lapossibilitat de realitzar un itinerari formatiu per a l'obtenció deldoctorat en la matèria i gaudir del reconeixement internacionalque aquest esment comporta. La presència de màsters oficials en el programa de màsters del’EUHT CETT-UB és un reconeixement a la qualitat de la forma-ció especialitzada de l’Escola, que ja és el centre de formacióturística amb més titulacions de màster oficial de tot el país, isuposa un pas més cap a la internacionalització d'aquests estu-dis. La projecció internacional es reflecteix bàsicament en trespunts fonamentals: participants i docents de procedència inter-nacional, activitats i mètodes d'aprenentatge amb aplicació enels principals escenaris turístics internacionals, i mobilitat degrups docents i participants entre diferents universitats iempreses europees col·laboradores.

54

CETT Formació

“La tècnica és allò que caracteritza més la meva forma de treballar, perdamunt d’idees més conceptuals com ara ser molt brillant o creatiu.Només amb una bona tècnica assolida en els anys de formació, pot arri-bar el moment en què la teva cuina i feina comença a ser més perso-nal i interior, evolucionant cada any de manera natural. Jo cuino de cori amb rigor. Intento posar el millor de mi mateix, cuinant amb el recordi la memòria. Intento convèncer més que sorprendre. La selecció de lamatèria primera, la tècnica i l’honestedat són les claus d’una feina benfeta.” Així és com es defineix professionalment Xavier Franco, professorcol·laborador del CETT i propietari del Saüc Restaurant, que ha estatguardonat amb una estrella Michelin. “Ser distingit amb una estrella Michelin és un reconeixement interna-cional fabulós pel que comporta ser reconegut dins del sector i pelshoritzons que s’obren, ja que pots posar en marxa els teus projectesamb major solidesa. Però nosaltres, amb o sense estrella, ens seguimdebent al client que entra cada dia per la porta. Rodejar-te d’un equipque estigui implicat en el projecte és molt important, així com saber elsteus límits, virtuts i defectes, no estirant mai el braç més que la màni-ga. S’ha de caminar poc a poc i amb humilitat.” Però a més de l’estrella Michelín en Xavier Franco també compta ambaltres premis en la seva trajectòria: “Em sento molt orgullós de les altresdues distincions que hem rebut durant el nostre trajecte al Saüc: elPremi Nadal al Restaurant Revelació 2003 i el guardó de Millor CuinerJove de Catalunya del 2005, atorgat per l’Acadèmia Catalana deGastronomia”. En Xavier, de 36 anys -als 7 va dir per primer cop que volia ser cuiner,després d’ajudar a preparar un sopar familiar-, es va formar com a tèc-nic especialista en hostaleria i cuina i va fer un postgrau universitari enalimentació mediterrània. Mentre estudiava, “vaig aprendre que s’haviade cuinar amb rigor, ètica i seriositat. Amb Joan Roca, del Celler de CanRoca, vaig aprendre l’amor per l’ofici. Després vaig tenir la sort d’entrara treballar al Racó de Can Fabes, la meva segona escola. Amb en Santi,vaig aprendre a apreciar el producte, a respectar-lo i a donar el millorde mi mateix. Allò era cuina amb majúscules”. Posteriorment va treba-llar al Racó d’en Freixa, de nou va tornar a Can Fabes -amb 3 estrellesMichelin- i amb Xavier Pellicer com a cap de cuina, “tot tècnica, cor irauxa”... Però tot i els grans noms, en Xavier assegura que ha “après detothom i d’arreu on he treballat (una vintena de restaurants). Tambédels alumnes que vaig tenir durant 4 anys a l’Escola d’Hoteleria CETT,just abans de començar l’aventura del Saüc Restaurant amb l’Anna”. Precisament després de passar pel CETT, va arribar “la maduresa perso-nal i professional, l’oportunitat i el moment més escaient de fer allò quemés ens agrada, i vam obrir el restaurant. La feina diaria al Saüc és

constant, però rodejar-nos de gent que entén el projecte i que trans-met bon rotllo i gaudeix amb el que fa, ho converteix en una rutinaenvejable. Ara mateix som 12 persones i ben avingudes, que és fona-mental perquè això es transmet al client. L’atmosfera positiva és la claude l’èxit col·lectiu”.“L’oferta del restaurant consta de 19 plats i 7 postres, més els dos menúsdegustació. Els plats canvien de manera constant segons l’entrada delproducte de temporada al mercat, però n’hi ha 4 o 5 que són mésintemporals i s’han convertit en plats de referència del Saüc, com ara lacansalada amb calamars, carxofes i suc del rostit, el que més anomena-da ha tingut en els darrers anys. Tot i així tinc clients que sol·liciten elgarrí confitat o el colomí de sang perquè els han dit que els fem ambun resultat excel·lent. Jo intento que tots els plats siguin estrella; nom’agrada omplir per omplir la carta”. Amb vista al futur, en Xavierassegura que la consolidació del Saüc Restaurant n’és el principalobjectiu. “En breu ampliarem les zones de treball i els magatzems, peraportar comoditat a la feina. D’altra banda, des de l’any passat estemimmersos en un projecte molt engrescador: obrir i assessorar un restau-rant de cuina catalana a Pequín, que tenim previst inaugurar a princi-pis d’estiu”.Professor en el curs d’extensió universitari Curs de cuina d’alta gastro-nomia executiva i creativa a l’EH CETT, col·labora amb l’Escola en altresesdeveniments. “El CETT és una escola de formació de 1ª línia, que con-sidero part de casa meva i de la meva vida. La relació professor-alum-ne ha estat tan enriquidora, que gràcies a això el meu grau d’eficiènciaen la tasca de portar un equip humà ha millorat un 200%. No sempreés fácil teoritzar i posar mètode en els teus coneixements d’anys d’ofi-ci, i la docència m’ha donat les eines per fer-ho. Pel que fa a les col·labo-racions, un dels avantatges més grans que hem tingut al Saüc ha estatpoder comptar amb exalumnes del CETT. Un 90% dels que han treba-llat a casa ho són, com el cas del Sergi o del Jaime, els nostres segonsde sala i cuina respectivament, que van venir a fer pràctiques i despréss’han quedat a la plantilla. També les persones que duran a terme el nouprojecte de Pequín són exalumnes del CETT. Confio molt en ells i tenenper davant una gran aventura”. En Xavier és un exemple a seguir per amolts estudiants. Els recomana “que valorin en la seva justa mesura elfenomen mediàtic de l’hostaleria, tant en boga darrerament. El que valés l’amor per l’ofici, l’aprenentatge arreu per on passin -i no només lesgrans cases-, la paciència , la humilitat i l’honestedat. Que no vulguincórrer, ja que corren el perill de saltar-se passes importantíssimes en laseva formació com a persones i professionals. Les coses arriben quan unfa les coses com cal i en el seu moment, ni abans ni després. Jo els diriaque gaudeixin cada dia del que fan, que és el tresor més preuat”. n

27

Alumnes de tècnic superior en restauració de l’Escola d’Hoteleria del CETT i alumnes de graduat universitari en arts i disseny de l’EscolaMassana van participar, els dies 5, 12, 19 i 26 de març i 11 d’abril, en el taller de disseny i cuina “Què, qui, com, quan?”, organitzat conjunta-ment pels dos centres formatius. Les classes -com ara les de “Disseny i comunicació” o la demostració “La creativitat al món culinari”- vantenir lloc a les seus d’ambdues escoles, intercanviant els grups dels alumnes, mentre que el treball amb equips interdisciplinaris es va realit-zar a les instal·lacions del CETT. L’objectiu final era desenvolupar una nova recepta de cuina de manera interdisciplinària, respectant les millorstècniques culinàries en cada pas d’execució de l’elaboració, i enriquint-la amb la tècnica i creativitat del disseny. Alhora, s’havia d’argumen-tar cada pas de la recepta, des dels dos punts de vista, producció i presentació versus espectador. Els professors del curs van ser Meritxell Cuníi Òscar Teixidó, de l’Escola d’Hoteleria del CETT , i Xavi Capmany i Carles Albert Brell, de l’Escola Massana. n

Taller de disseny i cuina per a alumnes de l’EH del CETT i de l’Escola Massana

XAVIER FRANCO, professor col·laborador del CETT amb estrella Michelin

5428

TROBADA GASTRÒNÒMICAa l’Escola d’Hoteleria

CETT Formació

L’Escola d’Hoteleria del CETT es convertirà du-rant una setmana -del 14 al 18 de maig- en unespai on l’alumnat podrà gaudir de demostra-cions dels grans professionals de la cuina i elservei, una gran varietat de presentacions itasts dels millors aliments que actualment s’u-tilitzen en l’alta restauració.

Els objectius prioritaris de la trobada gastronòmica són tres:difondre d’una manera presencial els diferents àmbits culina-ris i gastronòmics entre l’alumnat, amb la participació de pro-fessionals de renom en un àmbit pedagògic; relacionar elsalumnes amb xerrades i demostracions dels antics alumnesben posicionats en el sector; i, finalment, la mateixa trobadad’antics alumnes, que inclourà una conferència tècnica acàrrec d’elBullirestaurant.

• DILLUNS 14: Jornada dedicada als cuiners, ciència i cuina, altast de producte culinari, i als antics alumnes. Carles Gaig(Restaurant Gaig) serà l’encarregat de la inauguració, mentre queparticiparan en diferents tallers i conferències Paco Guzmán(Restaurant Santamaria), Jordi Herrera (Restaurant Manairó), PereCastells (Alicia) i Xavier Mestres (IRC, Investigació i Recerca Cu-linària). El tast de producte culinari tindrà com a protagonistes elfoie (Collverd) i el bacallà (Ràfols). A la tarda hi haurà una demostració a càrrec d’Oriol Castro, cap decuina d’elBullirestaurant, dedicada als antics alumnes.

• DIMARTS 15: Jornada dedicada al “XII Concurs de Cuina i Res-taurant CETT”, amanida amb xerrades i demostracions de membresdel jurat, i de conferències i tallers com els de tast d’aromes(Comercial Artesana SOSA), tall de pernil ibèric (Estirpe negra), tastde pa (Triticum), o les xerrades de Ramon Freixa (El Racó d’en Freixa),Alfred Romagosa (Restaurant Drolma), Xavier Franco (RestaurantSaüc), entre d’altres. El concurs es retransmetrà en directe a l’aulabar, i hi haurà una exposició dels plats elaborats i dels diferents para-ments a taula a l’aula restaurant.

• DIMECRES 16: Jornada dedicada als antics alumnes rellevants,amb conferències i demostracions a càrrec de Ferran Centelles(sumiller d’elBullirestaurant), Josep Armenteros (cap de pastisseriadel Restaurant Gaig), Marc Fibla (cap de cuina del Restaurant Dom),Anna Doñate (copropietària i maître del Restaurant Saüc), SílviaRojas (cap de cuina d’Origen 99’9%), Marc Soy (propietari delRestaurant Cal Marc), Roger Viñas (2n cap de cuina del RestaurantManairó) i Enric Rosich (pastisser).

• DIJOUS 17: Jornada “I Concurs de Mojito Bacardí CETT”. Almatí es farà el tast de begudes i productes selectes: tast de caves(Agustí Torelló), d’aigües (Vichy Catalán), de vins (César Cànoves), defumats (Carpier), maridatge de vins i pernil ibèric (Estirpe Negra iBodegas Torres) i tast de xocolata (Cacao Barry). A les 17.30 horestindrà lloc, a l’Hotel Alimara, el “I Concurs de Mojito Bacardí”. Els 8finalistes hauran d’elaborar un mojito tradicional i un mojito inno-vació.

• DIVENDRES 18: Recull del coneixement mitjançant treballs al’aula amb cadascun dels grups, amb fitxes d’activitat per a cada ses-sió, taller i conferència als quals s’hagi assistit. n

MONTAGUD EDITORES celebra els 100 anys d’història

El passat 24 d’octubre, Montagud Editores, empresa dedicada a l’edició de llibres professionals peral sector gastronòmic, va celebrar el centenari (1906-2006), i ho va fer amb una gran festa al PalauRobert de Barcelona. Des de les 10 del matí i durant dotze hores, més de dues mil persones van par-ticipar en aquest acte commemoratiu, que va aplegar a tots els protagonistes i personalitats del sec-tor. A més, també es va presentar Cómeme, un recorregut pels 100 anys d’història de l’entitat enforma de llibre, que mostra el pas dels anys mitjançant un recull de les fotografies més exquisides.L’octubre de 1906, la família Montagud, actualment desvinculada de l’empresa, iniciava la seva trajectòria amb la publicació deMolinería y Panadería. Posteriorment s’hi van afegir altres títols, com ara La Confitería Española o Vida Apícola, i més recent-ment, el Cuaderno de Alta Gastronomía Apicius. Actualment, l’editorial compta amb més de dos-cents llibres professionals, ambobres tan conegudes al sector com Arroces Contemporáneos, Bras, La Cocina de los postres o Fusión Chocolate. Precisamentla xocolata és la protagonista de la darrera novetat de Montagud Editores, Todos los sabores del chocolate. n

IngredientsSopa de ceba: 800 g de ceba, 200 ml de vi ranci, 100 g desucre moreno, 300 g de pa sec torrat, 2 l d’aigua Font d’Or, 300ml d’oli d´oliva, 3 g de sal, 1 g de pebre blanc, 2 g de xantana.

Ou amb botifarra negra: 6 ous frescos, 5 g d’albúmina enpols, 250 g de botifarra d’arròs (morcilla), 150 g d’aigua Fontd’Or, 50 ml d’oli oliva.Ceba confitada amb vi negre: 800 g de ceba juliana, 10 g de sal, 5 g de pebre negre en gra, 50 g de mantega, 10 g defarigola, 100 ml d’oli d’oliva, 50 g de mel, 1 l de vi negre.Teula de formatge parmesà: 100 g de formatge emmentalratllat, 100 g de formatge parmesà, 1 g de sal Maldon.Galetes elèctriques: 600 g de llet, 1/2 u. de fulla de gelatina, 4 u. de flor de Setchuan.

ElaboracióSopa de ceba: Tallem la ceba a juliana i l’ofeguem amb l’olid’oliva a foc molt suau, fins que estigui ben cuita. En aquestmoment hi afegim el sucre i el vi ranci, i deixem que es carame-litzi a foc molt suau. Quan s’hagi evaporat tot el líquid i la cebatingui color, hi afegim el pa sec torrat i ho mullem amb l’aigua. Ho deixem coure a foc molt suau durant dues hores. Sense tri-turar-ho, ja que volem una sopa fosca però el més transparentpossible, ho colem pel sedàs i rectifiquem de sal i pebre. Afegimla xantana, ho removem i tornem a passar-ho pel sedàs.Ou amb botifarra negra: Barregem l´aigua amb l´albúmina en pols i la sal. Hi afegim la botifarra d’arròs i ho triturem ambel Thermomix, fins que quedi un puré ben fi. Tot seguit, a sobred´un paper film pintat amb oli, hi col·loquem una porció demorcilla i un rovell d´ou a sobre.

Ho tanquem com si es tractés d’un ou potxat, i ho reservem.Ceba confitada amb vi negre: Potxem la ceba tallada ajuliana amb l’oli d’oliva, la sal i les espècies. Una vegada la cebaestigui ben cuita i enrossida, la mullem amb el vi i la deixemcoure a foc suau. Quan s’hagi begut tot el vi hi afegim la mel ideixem que s’acabi de coure.Teula de formatge parmesà: Estenem els formatges barrejatsen una safata de forn amb paper sulfuritzat i els deixem coure3 minuts a160ºC perquè el formatge quedi fos. Abans que esrefredi, el tallem amb un tallapastes rodó i hi afegim la salMaldon. Ho reservem fins al moment de l’emplatat.Galetes elèctriques: Reduïm la llet fins que ens quedin uns200 g de líquid. Hi mesclem la fulla de gelatina i ho deixemreposar a la nevera 12 hores. Ho muntem amb la batedora, omplim la mànega pastissera i fem formes de botons sobre uns silpats. Hi espolsem la flor de Setchuan a sobre i hodeixem coure a 140ºC uns 15 minuts. Ho deixem refredar i horeservem amb gel de sílice.

MuntatgePosem a coure l’ou potxat durant 4 minuts, i el traiem del paperfilm. Agafem el plat i hi posem una cullerada de ceba al vinegre al centre amb l’ajut d’un motlle, la teula i al damunt l’oupotxat. Disposem les galetes elèctriques pel plat i finalitzem lapresentació amb sal Maldon i oli d’oliva verge extra. Un copservit a taula, hi posarem la sopa pel damunt. n

Sopa de ceba torrada amb botifarra negra

Coneguem Catalunya • La Recepta

Recepta per a 4 persones

Josep de la Pezuela, professor de cuina de l’Escola d’Hoteleria del CETT, ha estat el guanyador de dues de les categories de la IV edi-ció del premi Modest Furest i Roca, que va tenir lloc en el marc del Fòrum Gastronòmic de Girona, el passat 21 de febrer. Les recep-tes guardonades van ser el “Verat per impregnació de Vichy Catalan” i la “Sopa de ceba torrada amb botifarra negra” -que es des-criu a continuació-, en les categories de millor tècnica de cuina al buit i plat de cuina tradicional, respectivament. El premi ModestFurest i Roca està recolzat per Vichy Catalan, que proposa la utilització de les aigües minerals en les elaboracions culinàries. Lesreceptes guanyadores del concurs passen a formar part d´una edició del llibre Nueva Cocina Catalana, que també agrupa receptesde prestigiosos restaurants.

La nova cuina catalana del CETT, premiada al certamen MODEST FUREST I ROCA

54 29

5430

Els EXALUMNES DEL CETTAVUI

Associació d’Antics Alumnes del CETTAAA CETT

Sara MARTÍNLa Sara Martín, de 30 anys, treballa al depar-tament de Desarrollo Nacional d'Hotusa, pri-mer consorci hoteler a nivell mundial. “Estemcreant una nova marca d'hotels. Trobo que ésun projecte professional prou interessant, queem permet veure com es treballa en una em-presa gran on hi ha possibilitats de fer moltescoses.” Fins fa poc, la Sara era directora de l’àrea de reserves de Bar-celona On Line, agència on line on va treballar durant set anys i mig.“Necessitava un canvi professional ja que havia tocat sostre. Voliaaprendre coses noves i plantejar-me nous reptes, conèixer altresvisions i maneres de fer en aquest sector, així com aplicar els conei-xements que he anat adquirint durant la meva trajectòria professio-nal. A Barcelona On Line vaig participar en un projecte innovador -hi vaig ser des dels inicis del projecte- que em va permetre conèixerel sector turístic, així com el de les noves tecnologies, però era unaempresa petita i volia canviar.” La Sara va entrar a formar part de l’equip de l’esmentada agència totjust acabar la diplomatura de turisme a l’EUHT CETT-UB (1996-1999),on diu que va aprendre “els coneixements teòrics per desenvoluparamb professionalitat la meva feina”. Als inicis s’hi va incorporar coma agent de reserves però després de gairebé un any va passar a diri-gir el departament de reserves individuals. Entre les tasques princi-pals que hi va desenvolupar destaquen, entre d’altres, la fixació iseguiment d’objectius; la definició i desenvolupament d’accions peraconseguir els objectius i el pla d’acció anual; la gestió d’un equip de12 persones; la política de selecció, retribució, motivació...; la creaciói actualització de procediments, comunicació i seguiment; lacol·laboració amb altres departaments de l’empresa; i el contactedirecte amb proveïdors per la contractació dels serveis.Ara, la Sara, que cursa un Programa de Direcció General (PDG) depostgrau a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), es mostra moltsatisfeta i il·lusionada amb la seva nova fita laboral perquè li permet“adquirir un coneixement profund del sector, així com desenvoluparaltres habilitats”. n

Ana_LOROHa estudiat la diplomatura de nutrición hu-mana y dietética a la Universidad Autónomade Madrid, i el màster en direcció de la res-tauració comercial i per a col·lectivitats al’EUHT CETT-UB. L’Ana Loro Polo, de 25 anys,treballa per a l’empresa Sodexho, a la CiudadFinanciera del Banco Santander, com a en-carregada (en formació) d’un dels 8 restaurants que hi ha. Es tractad’un restaurant d’estil minimalista, amb un menú de novelle cuissi-ne. Allà, l’Ana es dedica a la coordinació del personal i de tot el quefa referència als recursos humans (organització de torns, horaris ivacances, tràmits de baixes i/o noves contractacions, motivació delpersonal...), la coordinació i direcció del servei, les comandes diàries amagatzem i l’inventari mensual del restaurant. Va aconseguir aquesta feina gràcies al CETT: “vaig fer el meu stagedel màster al centre sanitari Fòrum Hospital del Mar, a càrrec deSodexho. Després vaig tornar a Madrid i va ser aleshores quanl’empresa va contactar amb mi per oferir-me aquest lloc de treball,que crec que s’adapta a la perfecció als coneixements que vaigadquirir durant el màster. A més, és un lloc amb moltes possibili-tats de promoció i on puc aprendre molt, de manera que estic moltsatisfeta.”L’Ana reconeix que el CETT li ha obert un ventall de possibilitats perpromocionar-se. “També m’ha posat en contacte amb el món del’hostaleria i m’ha aportat la manera d’integrar-hi els coneixementsque ja tenia en nutrició. Per mi, estudiar al CETT va ser més que unaexperiència. Tot el que n’he tret ha estat positiu: he conegut moltbona gent, m’he sentit mot acollida i he après molt, de veritablesexperts en cada matèria que s’implicaven a les classes i ens convida-ven a participar-hi. Per això, repetiria l’experiència sense pensar-hodos cops.”Conèixer a fons el terreny de les col·lectivitats és, ara com ara, elprincipal objectiu de l’Ana, que assegura que potser més endavantderivi la seva trajectòria professional cap al sector hoteler o a l’orga-nització d’esdeveniments.” n

54 31

Marc_SOYCan Marc és el nom del restaurant que, des de fa tres anys, regen-ta en Marc Soy Ros, de 28 anys, a Girona. Aquest exalumne delCETT va formar-se com a tècnic superior en restauració durant elsanys 1999-2001 i va decidir dur a terme el seu propi projecte des-prés d’un viatge a França motivat pel seu interès per ampliar elsconeixements i l’experiència laboral. “Un cop acabats els estudisvaig decidir, amb un company del CETT, marxar un any a l’estran-ger -concretament a París-, on vaig començar a treballar en un res-taurant guardonat amb una estrella Michelin. Des de l’Escola emvan ajudar molt a l’hora de fer aquest viatge. De fet, sempre quepuc recomano a tothom a marxar un temps, ja que és una expe-riència molt enriquidora i vam aprendre-hi molt. Després de treba-llar a La cuina de Can Pipes, restaurant de Girona amb una estrellaMichelin, i a d’altres restaurants, em va passar pel cap la idea d’en-gegar un negoci propi. I així va ser. Vaig trobar un local a Girona...

i allà va néixer CanMarc.”Gràcies a la formacióque va cursar al CETTen Marc va aprendre“moltíssim sobre comes gestionava unaempresa de restaura-ció. Un cop fet reali-tat el meu somni hihe pogut aplicar totel que em van ense-nyar a l’Escola. Aramantinc una moltbona relació ambalguns del professors, que m’han visitat al restaurant i hi han men-jat. Això fa molta il·lusió”. En Marc és un apassionat del món de la restauració: “Des de petitja tenia clar que volia ser cambrer, i sempre ho deia als meus pares. Ara veig com el meu somni s’ha materialitzat. Puc treballar en elque sempre havia desitjat fer i tinc el meu propi negoci. Ara bé,també penso que has de dur al cor aquesta vocació pel món de larestauració, ja que es tracta d’una feina molt sacrificada, querequereix molta dedicació i esforç! Iniciar aquest camí ha estat dífi-cil i hi he dedicat moltes hores -com en tot negoci els primers anyssón complicats!- però el resultat ha pagat la pena! Estic molt con-tent de tenir el meu restaurant i em fa molta il·lusió que Can Marcdugui el meu nom. Per això, el meu principal objectiu professionalsegueix sent consolidar el negoci i a la llarga obrir altres restau-rants, però penso que no cal córrer. És important fer la feina benfeta i gestionar bé Can Marc perquè no és gens fàcil, ho ben asse-guro, i calen moltes hores de dedicació. n

AAA CETT

Els exalumnes EMPRENEDORS

“El 2 de març a les 21.00 h tenia una cita especial a l’Hotel Alimara: m’havia de retrobaramb els antics companys d’estudis. Unes setmanes abans havia rebut una carta convo-cant-me a aquest sopar organitzat per l’Associació d’Antics Alumnes del CETT. Haig de reconèixer que inicialment em va envair una certa reticència, escepticisme,mandra..., però quan amb gran sorpresa vaig rebre una trucada d’un antic companyquasi oblidat, alguna cosa es va remoure dins meu, una mena d’il·lusionada nostàlgia. Ide cop, vaig recordar els meus 20 anys, quan era estudiant, i els moments viscuts al CETT.“On seran els meus companys? Què hauran fet durant aquest temps? Els reconeixeré?Em coneixeran?” De cop, tenia clar que havia d’assistir al sopar i retrobar-me amb ells.Amb molta il·lusió i una mica de nervis, vaig arribar a l’Hotel Alimara. Vaig intentar reco-nèixer algú o que algú em reconegués però com que ningú tenia semblant d’estudiant (nique fos “antic”) vaig arribar a pensar que m’havia equivocat de lloc... però no! Allà hi havia els meus companys! Després d’un somriure ner-viós mentre intentava recordar algun nom, va ser el torn de cares de sorpresa, abraçades i il·lusió, molta il·lusió. Fins i tot algun professorva compartir amb nosaltres l’entranyable sopar, així com el Sr. Espuña, tota una institució en aquests records retrobats i a qui cal agrairla presència. També m’agradaria mostrar un sincer agraïment a l’Associació d’Antics Alumnes del CETT per haver-me permès recuperar vellesamistats que, amb els anys, han guanyat en maduresa i experiència. Velles amistats que, des d’ara, gaudiré d’una forma diferent, nova. n

Exalumne del CETT

El desè sopar d’antics alumnes del CETT, una cita molt especial

5432

Trobem exemples de l'efecte tia Flor en tota mena de camps.En l’àmbit dels productes de consum i dels serveis han decoexistir tantes tecnologies –i tants tipus d'alimentació, dediversió, de cultura- com grups diferenciats, com ètniesconviuen en un territori, si se'm permet l'ús abusiu delterme ètnia. D'allò que és tecnològicament possible, nomésserà viable allò que sigui assumit per un grup de població,sempre que els altres grups no ho considerin totalmentinacceptable. El canvi o novetat haurà de ser vist com unamillora, com un avantatge, que vagi en la línia de les expec-tatives del ciutadà, expectatives que prèviament se li hancreat per part dels sistemes de comunicació socials o de lesempreses. Novetats com el pa sense crosta, o el kiwi, o eliogurt batut, o un hipotètic gelat de guacamole al cumquatno presenten cap problema, no són tabú per a ningú i hi hagrups de població que en prenen. En canvi, per més quesigui d'ús comú en determinats llocs, difícilment s'implanta-rà als nostres mercats municipals una parada de carn degos, com no es podria implantar a una carnisseria de Ca-lifòrnia una parada de venda de carn de conill.

Innovació i valors socials

Les línies de les futures novetats en alimentació, cuina inutrició en el nostre entorn seguiran, probablement, els ei-xos dels valors socials de la societat occidental avançada,matisats pels canvis conjunturals que en modifiquen cir-cumstancialment la prioritat. Jo crec que, pel que fa a a-quests valors, els principals són:

• Cerca de la salut a través de la nutrició. L'auge dels ali-ments funcionals no ha fet més que començar. En trobemexemples en l'etiquetatge: la informació nutricional, cadacop més extensa, amb dades sobre les CRD (les Quantitats

Diàries Recomanades) d'alguns components, o la quanti-tat d'àcids grassos trans. En les afirmacions publicitàries,es troben els exemples que es vulguin.

• Desconfiança envers la tecnociència. Un exemple n’ésl'exigència que s'etiqueti si algun ingredient prové d'orga-nismes modificats genèticament, o si els productes hanestat irradiats.

• Exigència de seguretat a ultrança i risc zero. Les datesde caducitat, d'envasat, de consum preferent... o les infor-macions de traçabilitat en són alguns exemples.

• Respecte al medi. Veiem aquest valor en tota la informa-ció referida a la gestió dels envasos, o en la informació ales llaunes de tonyina que en la captura del peix no s'hanmalmès dofins.

• Cerca d'aliments naturals, equilibrats, complets. Sónparaules gairebé buides de contingut científic real, perògravades a foc en la llista d'expectatives de molts consu-midors. En trobem exemples en qualsevol dels innombra-bles aliments envasats que tenen la paraula "natural" al'etiqueta, des d'aigües minerals al pernil dolç, llets o laNocilla. O la demanda d'aliments sense E.

• Cerca d'allò tradicional, ètnic o exòtic. Alguns exem-ples en són la publicitat de l'espetec, o la moda japonesadel sushi, la tempura i el pollastre teriyaki. O, d'una altraètnia, el pollastre tikka masala.

Cuina i Química

L'efecte tia Flor és el nom que vaig donar ara fa uns anys(Mans, 2001)1 al fet que una tecnologia que representaun clar avenç comparada amb una tecnologia anterior,no es pugui implantar completament perquè un segmentde la població no està preparada per assumir-la, ja siguiper raons tècniques, psicològiques o sociològiques.

(1) Mans, C. (2001). “L’efecte Tia Flor”. Notícies per a Químics, nº 405, 24-28.

L'EFECTE TIA FLOR i el futur de les ciències de l'alimentació*

54 33

• Cerca de la novetat i la varietat, per tal de superar l'a-vorriment "d'allò de sempre". Una mostra en són elsarrossos congelats precuinats més o menys exòtics, que esrefereixen a l'arròs tres delícies amb truita com a l'arròstradicional, quan no té més de deu anys.

• Cerca de la facilitat i la simplificació. Com ara la de-manda de plats preparats o congelats totalment elaborats.

• Voluntat de fer-ho tot a casa "com abans". En sónalguns exemples les màquines de pa, els horts de balcó, lesmàquines de fer pasta fresca... tot i que a casa no fèiem resd'això (només teníem un galliner a fora, i no crec que aixòtorni).

• Demanda de disponibilitat absoluta. Es vol poder tenirsempre de tot, independentment del moment, de l'estaciói del lloc geogràfic. Un exemple en són els gerds congelats.

• Personalització. En l'etiquetatge trobem informacions re-ferides a grups de pacients celíacs, amb intolerància a lalactosa, amb el colesterol alt, amb problemes amb la fenil-cetonúria, o al·lèrgics als fruits secs.

• Sofisticació. Per exemple, la trobem a les descripcionsdels gelats preparats de les cartes dels restaurants.

Molts d'aquests valors són objectivament contradictoris en-tre si, però molts consumidors els viuen simultàniamentsense conflicte aparent, perquè se’ls troben en productesdiferents, en entorns diferents o en moments diferents. Ésevident que la desconfiança en la tecnociència no se superaamb l'exigència d'un millor etiquetatge. És evident, també,que novetat i tradició casen malament. Però els publicistesde les empreses són capaços de gestionar aquests conflictessense problemes, i els consumidors comprem el que ens ofe-reixen, sense ser conscients de la nostra contradicció inter-na. Deu ser el que en diuen pensament dèbil.

Una qüestió de confiança i educació

La ciència i la tecnologia alimentàries poden subministrarquasi de tot, sempre que el consumidor pugui pagar-ne elcost, proporcional a les exigències demandades. L’única con-dició és que hi hagi la confiança. Confiança per part del con-

sumidor que els subministradors li ofereixen aliments sans iadequats, que el sistema sanitari i de vigilància satisfà lesexigències de vigilància i seguretat. I confiança del consumi-dor en els consells sobre nutrició i higiene per tal que ladieta pròpia sigui l'adequada. D’altra banda, les vies de creació i manteniment de la con-fiança són la credibilitat que dóna la transparència i l'edu-cació del consumidor. En aquest sentit, l’interès per lesqüestions referides a la cuina, la nutrició i la gastronomiasuposa per als educadors una oportunitat per educar enciències, i també en hàbits de salut i valors. Cal saber apro-fitar la motivació inicial i vincular-la, amb imaginació i tre-ball, als programes docents. El tema permet ser treballatamb perspectiva teòrica i experimental, no requereix gransequipaments i bona part de la feina es pot desenvolupar acasa. El coneixement de com funciona el cos, de l'origen demalalties com ara l'obesitat, l'anorèxia i la bulímia és de vitalimportància per a la salut personal i col·lectiva, i l’únicamanera d’afrontar-les és l'assumpció d'hàbits correctes, quenomés es poden mantenir amb el convenciment. El mateixes podria dir per a la població en general.El problema, al meu entendre, es circumscriu a com fer arri-bar els missatges correctes i com neutralitzar els incorrectes.Esoterismes, certes teràpies nefastes, papanatismes diver-sos... tenen canals d'expressió propis, reforçats per la compli-citat inconscient de molts periodistes, i reforçats per la lli-bertat que el sistema permet a tot allò que no s'ha prohibitamb prou èmfasi. En canvi, les bones pràctiques nutricionalsno arriben prou clarament a tothom, i es barregen entre elsmil estímuls publicitaris per menjar de tot i a tota hora. Els objectius són, doncs, saber com es poden modificar pre-judicis i crear bons hàbits: problemes de sempre, problemesd'arreu. Però segur que el coneixement pot ajudar a resol-dre'ls. Així doncs, generem coneixement i difonguem elconeixement generat, per veure si la nostra societat, grans ipetits, arribem a tenir prou coneixement. n

Claudi Mans i Teixidó. Departament d'Enginyeria Química i Metal·lúrgia de la Universitat de Barcelona.

cmans@ub.edu

*Fragment final de la conferència “L’efecte dels raigs gamma sobre les pasta-nagues: Nutrició i cuina al segle XXI", conferència inaugural de la Setmana dela Ciència'06, Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Palau Robert,Barcelona (10 de novembre de 2006). El text complet pot trobar-se a la revis-ta Notícies per a Químics, núm. 433 (2006), 5-13.

Internacional

Pel que fa a l’idioma, a la UQAM tota la formació s’impar-teix en francès, però per a qui vol viatjar (Montreal és a 8 hd’autocar de Nova York; a 12 h de Washington i 7 h deToronto) és convenient saber anglès.Bernard-André Genest*, director del programa de diploma-tura en gestió del turisme i de l’hoteleria, ha visitat recent-ment les instal·lacions del CETT. Ens explica que “el CETT sus-cita una taxa de satisfacció molt elevada en els estudiantsde la UQAM que s’hi formen gràcies al programa d’intercan-vis. Per això ens esforcem perquè l’opinió dels alumnes delCETT sobre la UQAM sigui recíproca, i desitgem que torninamb records excel·lents de la seva experiència nord-ameri-cana. Els esperem amb molt de gust”. Efectivament, la proposta de la UQAM també és altamentsatisfactòria per als alumnes del CETT. Ho confirmen tresestudiants de la diplomatura en turisme que acaben de pas-sar un semestre a la UQAM: en Víctor Goitia, de 20 anys; enSalvador Artigas, de 21 anys; i l’Alba Arco, de 20 anys, queagraeixen a l’Escola l’oportunitat de desplaçar-se a estudiara l’estranger. Després de tenir coneixement del programad’intercanvis del CETT -alguns gràcies a la iniciativa “Mou-te”- tots tres es van presentar a la convocatòria perquè elsatreia el destí i la mateixa UQAM: “m’havien arribat moltesveus que em comentaven que la universitat de la UQAM, erauna de les millors d’entre les que s’ofertaven”, diu en Víctor. Quasi no donen importància als tràmits (documents, selec-ció d’assignatures, reserva d’allotjament...) i en canvi, parlende l’arribada a Montreal. “Fins al cap d’un més no t’hi trobescompletament adaptat. Tot i així la universitat fa gransesforços per posar en contacte els estudiants internacionals,entre els quals es creen grans vincles d’amistat”, segueix enVíctor, que assegura que “l’aprenentatge ha sigut enorme, iés ara quan me’n començo a adonar. No només he aprèsnous conceptes teòrics i pràctics relacionats amb el turismei amb la llengua francesa, sinó que m’he conegut més pro-fundament com a persona i he après en molts altres aspec-tes de la vida que no estan relacionats amb els estudis, peròque de ben segur em seran útils en el futur. També he cone-gut gent excel·lent i he tingut sensacions que fins aleshoresmai havia sentit. Ha estat increïble. Hi ha hagut moments

El turisme i l’hoteleria a la UQAM

Des del 2002, un total de 23 estudiants s’hanbeneficiat del programa d’intercanvi existententre l’EUHT CETT i la Université du Québec aMontreal. Fundada el 1969, la UQAM és el mésimportant dels sis centres docents que consti-tueixen la Universitat del Quebec, que comptaamb més de 40.000 estudiants, i ofereix forma-ció de primer i segon cicle en turisme i hoteleria.

Els 11 estudiants del CETT que fins ara han estudiat a laUQAM (l’intercanvi també ha permès a 12 alumnes de launiversitat canadenca formar-se al CETT) han quedat grata-ment sorpresos. I és que Montreal no només és una ciutatagradable i segura, amb temperatures màximes que van desdels -25ºC fins als +30ºC, sinó que, a més, els catalans i lagent del Quebec comparteixen afinitats: idiomes propers,històries semblants, estils de vida i valors analògics.Pel que fa a la universitat, de les sis facultats amb quècompta la UQAM, l‘Ecole des Sciences de la Gestion (ÉSG)n’és la més important, amb 10.000 estudiants en el primercicle i sis divisions: estudis urbans i turístics, management itecnologia, organització i recursos humans, ciències econò-miques, ciències comptables i estratègia dels negocis.L’ÉSG ofereix programes en turisme i hoteleria de primercicle -amb més de 500 estudiants- i de segon cicle -al vol-tant de 70-. El programa de diplomatura compta amb 14assignatures de gestió (en la divisió corresponent) i 16 deturisme, hoteleria o restauració. Cada estudiant escull laseva via respectant les condicions prèvies establertes. Per aalgunes matèries, pot triar entre múltiples franges d’horarisdiferents. Els grups tenen entre 30 i 60 estudiants per assig-natura, tot i que també se’n poden cursar algunes en línia.Les assignatures s’imparteixen en classes de 3 hores conse-cutives per setmana, la qual cosa requereix, a més, una mit-jana de 6 hores setmanals de treball individual o en equip.Es fomenta el treball en equip (fins al 50% de la nota) i, enaquest, la diversitat.

5434

* Bernard-André Genest, format com a enginyer, va passar la primera part dela seva vida professional en la indústria del transport. És professor a la UQAMdes de fa 25 anys i imparteix la gestió de projectes, la gestió d’esdevenimentsi els sistemes d’informació.

Internacional

Amb el pas del temps cada cop hi ha més antics alumnesdel CETT que fan ús dels coneixements adquirits per asse-gurar-se una exitosa carrera profesional arreu del món, i laMontserrat Despradel, de 43 anys, n’és una. Exigent, perfec-cionista i molt organitzada -com es descriu a si mateixa-, laMontserrat ocupa actualment el càrrec de directora delDepartamento de Congresos e Incentivos del Ministerio deTurismo de la República Dominicana, d’on és originària.

El vagatge professional de la Montserrat Despradel enel sector del turisme ha seguit una trajectòria ascen-dent, des que va acabar els estudis de tècnic en em-preses i activitats turístiques al CETT. ”La formació quevaig rebre a l’Escola ha constituït la base fonamentaldel meu desenvolupament professional. Els coneixe-ments que vaig adquirir durant els anys d’estudim’han posicionat i m’han permès arribar on sóc ara”. L’any 1998, la Montserrat va començar a treballar coma assistent de gerent general a l’Hotel Talanquera. Méstard va ser sotsdirectora de Viajes Bohío (1989-1990),professora a la Universidad Católica de Santo Do-mingo (1990-1992) i gerent general d’Hecmon Tours (1990-1998). El 1998va començar a treballar al departament de Promoción Turística del Mi-nisterio de Turismo de la República Dominicana com a sotsdirectora, i elmateix any i fins al 2001 va ocupar-hi el càrrec de directora. Del 2005 al2006 va assumir les tasques d’assessora del secretari i va actuar com acoordinadora d’OPT de l’Exterior al mateix Ministerio de Turismo. En aquestorganisme oficial, la Montserrat és, des de l’any passat, directora delDepartamento de Congresos e Incentivos.Quan li demanem què recomana als alumnes del CETT, torna a incidir en laimportància d’adquirir una bona base formativa, com la que va cursar al’Escola, a més d’assolir coneixements en altres àmbits, com ara els idiomes(en el seu cas, l’anglès i el francès): “jo aconsellaria als actuals alumnes delCETT que aprofitin al màxim aquests anys, que investiguin, facin pràctiquesa les diferents àrees, en agències de viatges, hotels... L’experiència profes-sional que assoleixes aleshores es converteix en una plataforma de segure-tat per a la posterior presa de decisions, direccions laborals, etc.”. Al nou departament de Congresos e Incentivos del Ministerio de Turismo dela República Dominicana, i des del maig de l’any passat, els objectius de laMontserrat són, entre d’altres, “consolidar aquest sector de mercat que ésmolt important per al nostre país, ja que ens permet diversificar el produc-te de sol i platja, que és el que més ens identifica; la construcció del Palaciode Congresos per part de l’Estat associat amb el sector privat, la formaciódel Convention Bureau, la creació a nivell públic de normatives reguladoresdel sector, i la formació de professionals per mitjà de jornades educatives,que reben el suport de l’Estat i del sector privat. n

Antics alumnes del CETTARREU DEL MÓN...

difícils, però han valgut la pena”. L’Alba Arcocoincideix amb en Víctor: “l’experiènciaresulta molt enriquidora, i crec que l’he apro-fitat al màxim. Els estudis cursats m’han for-mat no només professionalment sinó tambécom a persona. Les diferències entre centresdocents i universitats de renom com el CETTi la UQAM m’han permès complementar con-ceptes i tenir una visió més àmplia quant aconeixements, amb nous i interessants puntsde vista sobre l’àmbit del turisme, de la màd’un professorat amb gran experiència iconeixements sobre el sector”.El Salvador Artigas explica que “es realitzenmolts treballs fora d’hores de classe. El nivellde feina és similar però es fa en québéquois,que ve a ser un francès del segle disset”, i elVíctor afegeix que “el sistema formatiu de launiversitat és molt novedós i es basa princi-palment en la pràctica. La UQAM dónaimportància a la teoria, però des d’una visiópràctica, és a dir, a través de la realització decasos pràctics els professors inculquen alsalumnes els coneixements teòrics necessarisper esdevenir bons gestors turístics. Aquestsistema aconsegueix motivar-nos molt i enspermet retenir més fàcilment conceptes teò-rics que semblaven feixucs i complexos”.El Salvador conclou: “els estudis són unapetita part d’una experiència que recomanoa tothom perquè et permet conèixer mèto-des d’estudi i de vida diferents, sobretot quanhas de viure amb -31ºC de sensació de fred.Tot això, combinat amb els viatges a NovaYork, Boston, Toronto, Québec City, Van-couver, Ottawa… converteix l’experiència enúnica”. L’Alba també s’adreça a qui tingui l’o-portunitat d’anar a la UQAM i recomana “queno la deixi escapar, perquè val la pena”. n

54 35

5436

Per garantir l’aplicació del Sistema Turístic en destina-cions, el 21 de novembre de 2005 es va signar el con-veni entre la Secretaria General de Turisme, la Fede-ración Española de Municipios y Provincias i la delega-ció de Turisme de la Diputació de Barcelona, per dur aterme la difusió i implantació del SICTED (distintiu glo-bal que implica totes les activitats turístiques de lazona que es certifica) a la província de Barcelona; i l’a-cord entre la delegació de Turisme de la Diputació deBarcelona i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona, amb l’objectiu d’implantar elSICTED en diferents destinacions de la província deBarcelona. En aquest cas, ambdues institucions vandecidir sumar sinergies i treballar en un projecte comúper poder assolir millor els objectius en qualitat.

• Quins són els objectius de l’aplicació d’aquest siste-ma de qualitat en destinacions?Potenciar les destinacions turístiques a partir de la necessà-ria interrelació de sector públic i sector privat. Com aCambra de Comerç de Barcelona i tenint en compte la trans-versalitat pròpia del turisme, un projecte com aquest enspermet treballar directament amb tots els sectors econòmicsque hi intervenen, a partir de l’assessorament, la formació ila contribució a la millora de la seva competitivitat.

• Quin és, a grans trets, el procés per obtenir el SICTED?Per obtenir el distintiu, les entitats o empreses han d’adhe-rir-s’hi. Després el procés passa per tres etapes:1. S’assisteix a jornades formatives intersectorials de sensibilitzacióde destinació turística i es treballen eines de gestió de qualitat.2. Es desenvolupen els manuals de bones pràctiques, mitjançantsessions formatives sectorials i assistència tècnica individualitzada.3. Si s’ha participat en les actuacions es realitza una avaluació decomprovació de compliment del manual de bones pràctiques insitu a les entitats o empreses participants, i se n’emet un informe. La taula de qualitat on són representats els diferents agents del terri-tori decideix com a ens atorgar o no el distintiu als participants quehan treballat en el SICTED en la seva demarcació, considerant l’in-forme d’avaluació i el seguiment de la implantació en cada cas.

• S’aplica el mateix sistema que a l’Estat espanyol?La metodologia és la mateixa, però hi hagut adaptacions ales particularitats del territori (cultura i llengua) i al fet queper primera vegada es gestiona i coordina un territori amb

diferents destinacions implantantel SICTED. Per exemple, es treballaen la implantació de l’enquestade destinació i en una metodolo-gia pròpia de recollida d’informa-ció. Per la millor gestió i coordi-nació s’elaboren manuals per aju-dar els agents i entitats que intervenen en la implantació:els ens gestors (que s’encarreguen de coordinar i gestionarla implantació a la seva demarcació) i les consultores con-tractades per cada destinació (responsables de dur a termela implantació en l’etapa de desenvolupament).

• Es poden extreure les primeres conclusions sobre l’a-collida que està tenint el sistema de certificacions?Tant la Diputació de Barcelona com la Cambra estem moltsatisfets per la resposta obtinguda en aquest primer anyd’implantació del SICTED, tot reconeixent que hem rebutmillor acollida en les destinacions d’interior que en les decosta. També per part dels participants hi ha un grau elevatde satisfacció, segons es desprèn dels resultats obtinguts deles enquestes. Pel que fa a la possible aplicació del sistema ad’altres destinacions catalanes, òbviament crec que el bino-mi Diputació de Barcelona -representant territorial-, i laCambra de Comerç -representant empresarial-, serà un refe-rent perquè treballin en qualitat.

• A més del SICTED quines accions duu a terme laCambra de Comerç en matèria de turisme?• Realitzem plans de desenvolupament turístic (i econòmic) alsterritoris de la demarcació, donant suport a les iniciatives empre-sarials o recolzant iniciatives públiques que no tenen la necessàriaparticipació i implicació dels empresaris (alguns exemples en són elpla de màrqueting turístic del Berguedà i el pla estratègic pel turis-me de les rutes del vi i del cava del Penedès). • Actuem com a gabinet tècnic de turisme i donem suport a l’es-forç que la implantació de sistemes de gestió i qualitat suposa pera les empreses i els seus equips, tot facilitant l’assessorament tèc-nic individualitzat a cada empresa sol·licitant del servei (mitjançantl’aplicació modular i adaptable a cada realitat empresarial).• Generem informació per a la presa de decisions, mitjançant jor-nades de debat i reflexió sobre temes d’actualitat, com ara “El posi-cionament de les empreses del sector turístic a través de la marca”.• Realitzem estudis específics per al sector, més enllà de la infor-mació que s’obté de l’enquesta de conjuntura de la Cambra. n

Estudis i investigacions

Parlem amb MARIA SEGARRA,directora de Comerç, Turisme i Serveis de la Cambra de Comerç de Barcelona

54 37

Estudis i investigacions

La indústria de l’audiovisual, i els llargmetratgesen particular, estan adquirint major protagonis-me entre els gestors de la promoció turística. Enaquesta evident relació entre turisme i cinemas’inscriu el projecte que l’EUHT CETT-UB desen-volupa en el marc de la recerca des de l’any2004. La fi de l’anomenat “Tourism DestinationPlacement” (TDP) és dotar les destinacionsturístiques d‘eines de màrqueting vinculades ales pel·lícules per al seu ús estratègic i operatiu.

Les imatges filmades arriben a milions de persones de tot elmón, i utilitzades adequadament poden convertir-se en unaeina important en l’àmbit del màrqueting i la promocióturística. Per aquest motiu la col·laboració entre els organis-mes de promoció turística i cinematogràfica serà cada copmés habitual, compartint interessos, objectius i accions. Jaexisteixen iniciatives d’aquest tipus amb èxit, com a la GranBretanya o a Andalusia, on Turismo de Andalucía i AndalucíaFilm Commission promocionen conjuntament rutes temàti-ques basades en pel·lícules rodades en territori andalús. En el cas de l’EUHT CETT-UB i durant tres anys, el projecte“Tourism Destination Placement” (TDP) ha passat per diver-ses situacions: des d’un inici amb un cert èxit de notorietat,passant per una aturada l’any 2005 per modificar les priori-tats de la direcció de Recerca de l’EUHT CETT-UB, fins a unrellançament el 2006 i una consolidació en aquest any 2007.

Llums, càmera i... difusió!

L’any 2004, després de diversos mesos de treball intern, esvan presentar els primers resultats de la recerca a la confe-

rència “Creando estructuras para la política turística y ges-tión de destinos”, organitzada per la Organización Mundialde Turismo (OMT) a Madrid, els dies 2 i 3 de juny. El mes següent, al Fòrum Barcelona 2004 es va presentaruna versió ampliada i millorada del “Cas Barcelona” al Diàlegsobre Turisme, Diversitat cultural i desenvolupament soste-nible. La presentació es pot trobar a la web oficial de l’esde-veniment (www.biospherehotels.org/tourism2004). L’any passat, l’EUHT CETT i la Universitat de Barcelona vanrealitzar la primera convocatòria per a projectes de recercaen turisme. Un dels projectes aprovats va ser precisament eldel TDP, fet que va donar un nou impuls a la recerca. El junydel 2006 es van presentar els darrers resultats de la recercaa “OcioGune 2006, Foro sobre Ocio”, organitzat per la Cáte-dra Ocio y Conocimiento del Instituto de Estudios de Ocio dela Universidad de Deusto, de Bilbao. Les presentacions hanestat publicades per aquesta entitat a la col·leccióCuadernos de Estudios de Ocio, sota el títol de “El Ocio enlas disciplinas y áreas de conocimiento”.

“Barcelona de pel·lícula”

El projecte de recerca es troba en aquests moments en unasegona fase destinada a transferir el coneixement creat a lesempreses, com a pas fonamental per posar en valor la recer-ca. Com a resultat de la col·laboració entre l’EUHT CETT-UB iTurisme de Barcelona, des del present mes d’abril l’organis-me de promoció turística de Barcelona disposa d’un espaipromocional a la web (www.barcelonaturisme.com) dedicatal turisme i el cinema, anomenat “Barcelona de pel·lícula”,on es pretén aplicar i desenvolupar els coneixements del“Tourism Destination Placement” (TDP). n

Enric López i Eugeni Osácar. Professors de l’EUHT CETT-UBInvestigadors principals del projecte de recerca TDP

Més informació: enric.lopez@cett.es e.osacar@cett.es

TURISME I CINEMA,un àmbit de recerca amb futur

Amb l’objectiu d’afavorir la implantació de la cultura de la qualitat en el sector turístic, la Diputació de Barcelona i la Cambrade Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona col·laboren en la implantació del SICTED (vegeu pàgina anterior) a la pro-víncia de Barcelona. El 2006 va començar el procés de certificació del SICTED en quatre destinacions turístiques: la ciutatde Vic, la comarca del Garraf, l’espai turístic de Portes del Montseny i la comarca del Berguedà. Aquesta darrera ha estatassignada a Cett Consultors, que assessora els diversos actors locals en un procés iniciat el passat mes de novembre ambl’objectiu que puguin obtenir la certificació abans de l’inici de la present temporada estival. n

CETT Consultors, responsable de la implantació del SICTED al Berguedà

5438

Cada cop són més els projectes destinats a pro-moure el geoturisme -o ecoturisme-. Aquestaactivitat, que comprèn la idea del medi com aobjectiu del turista i es defineix com a sosteni-ble, ha de proporcionar nous destins turístics pera un públic que hi està cada vegada més inte-ressat, crear llocs de treball i noves expectativesa zones sense altres recursos, preservant el medi.La dinamització d’aquest model planteja, però,un repte formatiu: la necessitat de noves for-mulacions en les carreres de turisme que per-metin als estudiants rebre educació per part deprofessionals de la natura.

Els darrers anys han vist aparèixer termes nous en el món delturisme: ecoturisme, etnoturisme, geoturisme, bioturisme,agroturisme, turisme alternatiu o turisme d’aventura en sónexemples. No es tracta pas de nous conceptes, sinó mésaviat de la constatació que el turista habitual o l’esporàdiccerquen nous objectius per als seus viatges, ja sigui la granaventura milers de quilòmetres lluny de casa, ja sigui un capde setmana fora de la ciutat. Les definicions dels conceptes citats no són les mateixes pera tothom. Una de les més discutides és la de geoturisme. Hiha qui la defineix com una activitat encaminada a descobrirels trets geològics d’una contrada; hi ha qui ho fa com elturisme que dóna suport i valora el mapa geogràfic d’un lloc-medi ambient, cultura, estètica, patrimoni, i benestar delshabitants- (Carta del Geoturisme de National Geographic,juny del 2006). En qualsevol cas, el concepte comprèn laidea del medi com a objectiu del turista, i això implica tantla geologia com la botànica o la zoologia. Si bé és cert quehabitualment són els aspectes paisatgístics els que atrauen

més l’atenció del públic (volcans, geleres, fiords, deserts), nocal oblidar els reclams biològics (balenes, óssos polars, rens,aus rapinyaires...). L’ecoturisme seria un altre nom per aaquesta activitat, que pot anar o no lligada a l’agroturismeo al turisme d’aventura. El turisme alternatiu potser és mésturisme “per lliure”, però també requereix de certs serveisper tal d’assolir els objectius.Arreu del món s’han desenvolupat projectes per potenciaraquesta mena de turisme, amb l’objectiu de proporcionarnous destins turístics, i crear llocs de treball i noves expec-tatives a zones sense altres recursos, sense malmetre elmedi. És a dir, el geoturisme ha d’ajudar a mantenir en bonescondicions les àrees de visita.Les opcions són innombrables, des de parcs naturals ja cons-tituïts (n’hi ha per tot el món, i no tots són d’entrada anualrestringida), fins a illes, mars amb esculls coral·lins, zonesvolcàniques, llacs, geleres, serrelades, àrees d’interès paleon-tològic, medi rural, etc. Països en vies de desenvolupament com ara Hondures, od’altres més avançats com Xile, al continent americà, estanposant en marxa projectes dinamitzadors en aquest sentit.Alhora han vist la necessitat de formar tècnics integrals engeoturisme o turisme alternatiu. El professional no solamentha de ser capaç de vendre un viatge d’aquestes característi-ques, sinó que ha de saber planejar-lo per al turista inde-pendent o formular noves propostes per a grups més amplis.Per a això, no només li cal formació en gestió turística, sinótambé en ciències naturals. Uns coneixements bàsics degeologia, zoologia, botànica, ecologia i gestió medioambien-tal li han de permetre orientar els clients i bastir una ofertaintel·ligent i rigurosa.Així doncs, cal començar a plantejar la necessitat de novesformulacions en les carreres de turisme, durant les quals elsestudiants haurien de rebre educació per part de professio-nals de la natura. Això els donaria eines fiables en l’exercicide la professió i capacitat per treballar interdisciplinària-ment amb especialistes concrets.El turista del segle XXI, cada vegada més, serà algú interes-sat i amoïnat per aspectes com ara el canvi climàtic i lesenergies alternatives. Cal oferir-li la possibilitat de conèixeramb garanties el patrimoni natural que l’envolta, la cura imanteniment del qual és responsabilitat compartida. La ten-dència ha de ser oferir la implementació d’un model deturisme sostenible basat en el coneixement i la valoritzaciódel patrimoni natural. I per això cal disposar de tècnics pre-parats per a fer-ho. n

Jordi Martinell Catedràtic de paleontologia de la Universitat de Barcelona

Col·laborador de l’EUHT CETT-UB

Estudis i investigacions

El turisme de la NATURA

54

Èxit de l'Escola d'Hoteleria als Eurotrophées d’UTEC.Els alumnes de 3r curs de cicle formatiu de grau mitjà en cuina, Antoni Viñuales i MarcFajarí, i del servei de restaurant, Carla-Merab Banon i Sergi Garcia, van guanyar els premis a la creativitat i a la millor Mise en place de cuina, i a la millor presentació i millor servei de taula en servei de restaurant, en el concurs celebrat del 21 al 24 de març a l’escola UTECHôtellerie-Restauration-Tourisme d’Emerainville (França). El certamen va tenir lloc ambmotiu de la trobada d’escoles de diferents països organitzada per la UTEC amb la finalitatd’acollir i presentar als centres de formació col·laboradors els programes transnacionalsd’intercanvi i formació d’alumnes d’hoteleria i turisme.

Els alumnes del CETT gaudeixen del sistema WiFi.El CETT ha posat en funcionament el nou servei WiFi, que permet als alumnes connectar-sea Internet, per exemple, des d’un ordinador portàtil, amb la comoditat de no haver d’utilit-zar cap tipus de cable i d’una manera totalment gratuïta. El sistema WiFi proporciona unaccés a internet a alta velocitat -és cinc vegades més ràpid que una connexió convencio-nal-, sense necessitat de software addicional ni de modificar la configuració del portàtil,permetent la mobilitat total de l’usuari dins dels espais de l'Escola amb cobertura, és a dir,tota la 1a i 2a planta, així com l’aula Bar-Cafeteria.

L'EH, al Fòrum Gastronòmic de Girona 2007. El FòrumGastronòmic de Girona, celebrat del 19 al 21 de febrer, va comptar amb la presència del’Escola d’Hoteleria del CETT en dos dels estands: un d’ells va ser el de Mise en place, mentre que en l’altre, i en col·laboració amb un grup d’empreses d’alimentació del sector(Agustí Torelló Mata, Collverd, Pablo Garrigós Ibáñez SL, Grupo Delgado, Investigació irecerca culinària, Bacallaneries Ràfols, AT Boga SL, Oleum Flumen, Heretat Oller del Mas),l’Escola va oferir suport gastronòmic, amb la participació d’alumnes i professors.

Àmplia representació del CETT en certàmens i concursos. El CETT, mitjançant l’Escola d’Hoteleria, participa en múltiples concursosde prestigi: el passat 25 de gener, en el Concurs de Cocteleria de l’EHT Sant Pol van ser presents Sergi Garcia i Carla Banon, que va obtenir el Premi a la millor destresa. En elsPremis Dr. Furest de Vichy Catalán (20 de febrer, a Girona), Josep M. de la Pezuela, professordel CETT, va obtenir el guardó al Millor plat tradicional i Millor tècnica del buit. En el SalónInternacional del Gourmet de Madrid, el 17 d’abril, Antoni Viñuales i Alícia Ruiz-Ruano vanser a la final del I Concurs de Sandwich Rodilla, mentre que Ferran López Sancho participa,l’1 de juny, en el Concurs Maestro Expresso Junior, a la seu de Foment de les Arts Decoratives.

El CETT presenta dos projectes d’investigació en el V Col·loqui Doctoral Internacional de Turisme i Oci ESADE.Es tracta del projecte Diagnosis-Implementation-Monitor Methodology for the Developmentof Sustainable Competitiveness in Tourism Destination, presentat pel grup d’investigacióformat pels professors Jesús Álvarez, Alicia Nuzzolese, Marta Oliva i Mireia Ros, i els alumnes de diplomatura en turisme Diana Wolf i Ruben Hernando. L’altre projecte que es presentarà a la seu d'Esade el 23 de maig és el que presenta el grup d’investigació constituït per Enric López i Eugeni Osàcar, amb el títol Internet com a eina de transmissió de la identitat dels destins turístics.

TOT FLAIX

39

5440

• A. Vegas, A. Manual de finanzas para empresasturísticas. Madrid: Síntesis, 2006.

• Alonso, M.; Barcos, L.; Martín, J-I. Gestión de lacalidad de los procesos turísticos. Madrid:Síntesis, 2006.

• Arcarons, R.; Casanovas, O.; Giménez, A. De-recho laboral turístico. Madrid: Síntesis, 2006.

• Becerra, E. La gran aventura de montar un res-taurante. Manual práctico y de consejos.Córdoba: Almuzara, 2006.

• Berastain, L. Aprender a crear una empresaturística. Barcelona: Paidós, 2006.

• Borrueco, M. La especialización lingüística enel ámbito del turismo. Sevilla: Consejería deturismo, comercio y deporte, 2006.

• Bouazza, O. Ordenación del territorio y turismo.Barcelona: Atelier, 2006.

• Ceinos, A. El trabajo de los extranjeros enEspaña. Madrid: La Ley, 2006.

• Claver, E.; Molina Azorín, J.F.; Pereira Moliner, J.Grupos estratégicos y su influencia sobre eldesempeño en el sector hotelero. Madrid:Ramón Areces, 2006.

• Código turismo. Madrid: La Ley, 2006.

• Corral, F. Manual de recepción hotelera: princi-pios y técnicas. Oviedo: Septem, 2006.

• Crespi, M.; Planells, M. Productos y destinosturísticos nacionales e internacionales. Madrid:

Síntesis, 2006.

• Eaude, M. Barcelona: The City That Re-inventedIt self. Notthingham: Five Leaves Public., 2006.

• García de la Roja, C. El contrato de trabajo enla hostelería: encuadramiento y peculiaridades.Madrid: Laborum, 2006.

• Guía del turismo del vino en España 2007.Madrid: Anaya, 2006.

• Gutiérrez, J. La investigación social en turismo.Perspectivas y aplicaciones. Madrid: Paraninfo,2007.

• Manual de gestión de producción de aloja-miento y restauración. Madrid: Síntesis, 2006.

• Maranges, I. La cuina catalana medieval, un festíper als sentits. Barcelona: Dalmau, 2006.

• Martínez, V. Ocio y turismo en la sociedadactual. Los viajes, el tiempo libre y el entreteni-miento en el mundo globalizado. Madrid:McGraw-Hill, 2006.

• Ménez, G.; Aguado, J.C. La gestión financierade las empresas turísticas. Madrid: Thomson,2006.

• Montanari, M. La comida como cultura. Gijón:Trea, 2006.

• Pérez, J.; Capel, J. C. Fashion food. Diccionariogastronómico del siglo XXI. Madrid: País-Aguilar, 2006.

• Pérez-Juez, A. Gestión del patrimonio arqueoló-

gico. El yacimiento como recurso turístico.Barcelona: Ariel, 2006.

• Pla estratègic litoral de la regió metropolitanade Barcelona. Barcelona: Ajuntament, 2006.

• Pujolar, J. Lengua, cultura y turismo.Perspectivas en Barcelona y en Catalunya.Barcelona: Turisme de Barcelona, 2006.

• Rosado Cobián, C.; Querol Fernández, P. Cine yturismo. Una nueva estrategia de promoción.2ª ed. Sevilla: Junta de Andalucía, 2006.

• Sáez, A.; Martín, P.; Ignacio Pulido, J. Estructuraeconómica del turismo. Madrid: Síntesis, 2006.

• Simó, I-C. Ciutadanes. Ruta de les dones:Barcelona, l'Hospitalet, Sant Adrià. Barcelona:Ajuntament, 2006.

• Such Devesa, M. J. La financiación de las mul-tinacionales hotelereras en España. Madrid:Delta, 2007.

• Triviño, Y. Gestión de eventos feriales. Diseño yorganización. Madrid: Sínesis, 2006.

• Turitec 2006. VI Congreso Nacional Turismo yTecnologías de la Información y lasComunicaciones. Málaga: Universidad, 2006.

• Walder, B.; Weiermair, K.; Sancho Pérez, A.Innovation and product development in tou-rism. Berlín: Erich Schmidt Verlag, 2006.

Manual de Derecho LaboralTurístico

Ramon Arcarons, Òscar Casanovas, AdriàGiménez. Editorial Síntesis

Com a instrument d'utilitat per als estudiants i pro-fessionals que vulguin conèixer i comprendre millorel funcionament del sistema del mercat laboralturístic, aquest llibre presenta, amb un planteja-

ment molt pràctic, casos i sentències d’allò que els autors anomenen"Turisprudència laboral", i aporta llum a un tema força complex.

Ocio y turismo en la sociedad actual

Violante Martínez QuintanaEditorial McGraw Hill

Els viatges, el temps lliure i l’entreteniment en elmón globalitzat s’organitzen segons les tradi-cions i costums que cada poble construeix per laseva vida en societat. Aquest llibre recull elsmotius que han originat i originen els viatges,

des de l’origen de les societats fins a l’actualitat.

Recursos turístics

Pàgines web finalistes de la XXIII edició dels Premis Alimara

Agències de viatgewww.viajeseci.eswww.pepetravel.eswww.africatravel.es

Transportswww.clickair.comwww.alsa.eswww.costacruceros.es

Ociwww.globuskontiki.com www.rutasyvinos.com www.itineraplus.com

Portalswww.turismoruraldecuenca.com www.booking.com www.piedrasobrepiedra.com

Restauració i càteringwww.racocanfabes.comwww.cuinadelempordanet.netwww.lacuinadelamel.com

Allotjamentwww.derbyhotels.comwww.hoteldoncandido.comwww.hoteles-catalonia.com

Se

cto

r p

úb

lic

www.andalucia.orgwww.turismo.navarra.es

Àmbit localwww.grancanaria.com/patronato_turismowww.barcelonaturisme.comwww.lorcaturismo.es

Àmbit estatalwww.spain.infowww.rumaniatour.comwww.franceguide.com

Àmbit comunitats autònomes, províncies i regions turístiqueswww.murciaturistica.es

Se

cto

r p

riva

t

54