es castelletBUNYOLA NÚM. 20 OCTUBRE-NOVEMBRE 89 125 PTES

vekirl

escastellet

Editat pel

COLLECTIU CULTURAL SITJA

Dipósit legal: PM 779 - 1982

CORRESPONDÈNCIA:Apartat de Correus. 13.c/ Mestre Colom, nQ 9.07110BUNYOLA

CONSELL DE REDACCIÓ:Jaume Mateu Martí.Bàrbara Suau Font.Miquel Clar OliverMQ Antània Mateu.Margalida colom.Jaume Mateu Batle.Xavier Margais,

CODLABORADORS:Gregori Mateu.Taller d'Históriade Bunyola.

FOTOGRAFIA:Arxiu Es Castellet„Isidre Mateu.

ELS ARTICLES FIRMATS EN AQUESTAREVISTA SOLS EXPRESSEN L'OPINIóDELS SEUS AUTORS.

Impresa a Apóstol y Civilizador.

49,f,

euitorialSOM L'ALTERNATIVA DE L'ESPANYA EN PROGRÉSI

PARAULA; SOM CAPAÇOS DE FER-HO,

podria ser una de les moltes gràcies o un delsacudits d'entre una llarga llista que fes honor(entre maliciós i festiu) a una campanya electoralbastant fada tant a Bunyola com a Mallorca queculminà el passat 29 d'octubre. Els resultatstots els coneixempecw bé a nivell d'Estat: majoriaabsoluta pels pèls del PSOE, lleugera recuperaciódel PP, reculada important del CDS i augment espec-tacular d'IU. Pel que fa a Balears, augment impor-tant del PP beneficiat sens dubte pels vots proce-dents de la difunta UM i en certa forma, també,pels desencantats del PSOE que decidíren, qui sapsi com a càstig, no anar a votar. Aixó, juntamentamb l'ascens d'IU i a una campanya desencertadaa nivell balear han fet possible la pèrdua demolts dels vots als socialistes balears.

Pel que fa a Bunyola, en aquest número troba-reu els resultats totals que aquí es donaren igge no constitueixen cap sorpresa rellevant: guanyàclarament el PP seguit del PSOE i més lluny encarael CDS, PSM-ENE, IU, i els Verds-Llista verda.Crida l'atenció, de tota manera, els vots queaconseguiren en Ruiz-Mateos i companya. Uns votsque, rigorosament, són difícils de catalogar:el "manfotisme", el càstig i en un cert punt laconsciència fan un cóctel tan exótic com mal d'em-prendre. Seria molt interessant saber les raonsdels seus votants estimulats per una "oposición,oposición, oposición" més provocada per la ràbiai el rencor d'en Ruiz-Mateos que no per una polí-tica programada i assenyada.

En definitiva, començarem una nova legislaturadiuen que més interessant, possiblement més "parla-mentària" i els déus i els polítics facin mésparticipativa-

III CONCURS INFANTIL DE REDACCI6 ES CASTELLET

Amb aquest número oferim gratuïtament unallibreta que reuneix les obres guanyadores delIII Concurs Infantil de Redacció Es Castelletque cada any organitza el Col.lectiu Cultural Sitja.És un goig per tots els que fem aquesta revistaveure com any rera any (i ja van tres) els nostresescólars deixen a lloure les seves bestioles imagi-natives per oferir-nos generosament petites obretesliteràries i, en alguns casos, pictóriques. Iel plaer més intens, constatar l'interès cap aaquest concurs que demostren gran nombre delsnostres escolars. És ben agradable comprovar l'evo-tució de molts d'ells, concretament dels que hicolqaborep cada any, a través dels seus escritsi. no és exagerat afirmar que més de tres apuntenberA amunr

L--------

es castellet 3

ELEC S GENERALS 1989

Docs, ja tenim un nou Parlamentl Diuen elsque entenen aquestes batalles, baralles i lliçonsciviques que la nit del 29-0 sera inoblidableper l'espectació: majoria absoluta del PSOE sí,ara no, ara torna, ara se'n va, ara torna, arano la tenim, ara la rascam...A la fí tenim els1761 Als parlamentaris del PSOE no els quedarames remei que vacunar-se contra tot allo vacunablei el que sigui susceptible de ser-ho si no volmostrar les randetes en els moments més inoportuns.

Bromes a part, ací teniu els resultats absolutsde la nostra demarcació electoral perque en faceules valoracions que vulgueu: Nosaltres, i a mancad'anélisis més profundes que per raons d'imminénciano podem fer, volem compartir amb vosaltres algunesdades que consideram alliçonadores.

9UANT Al. CONGRÉS DE DIPUTATS

Primer de tot que quasi el 75 % dels bunyolins(incloent-hi Palmanyola) es divideixen entre dospartits: el Partit Popular i el PSOE amb claradiferencia del primer sobre el segon (més d'un16 % més) i que l'altre 25 % es divideix entreel CDS 1 el bloc PSM-ENE, I.U. i Verds. Aixé sensedeixar d'esmentar el 3 % que pensa que en RuizMateos ho faria tan bé o mes que el mes pintatPP 0 PSOE.

La resta de partits presentats, no tenen, clara-ment, cap incidencia: vots testimonials i nostid-gics. Només tres candidatures no han aconseguitcap vot: la "Coalición Socialdemocrata", na Barcalai el seu "Partido Radical Balear" (es veu queel seu slogan "Atrévete" ens ha sonat més a amenaçaque no a convit) i Allenza de la Repéblica".

LEGISLATIUES

QUANT AL SENAT

La veritat és que les "paperetes " tamany llençoldel Senat s'assemblen massa a una sopa de lletres.És on s'han donat més vots nuls 1 'tot perque moltno sabien exactament si era una, dues o tres lescreus que s'havien de marcar. Les dades bé hodemostren: dels 1976 votants, per al Senat, forenvélides 1876 paperetes 1 36 en blanc. Possiblementaquesta és la raé que explica diferènciesen aparen-ça inexplicables. De tota manera torna ésser elPP qui se'n duu el gat al sac: els seu candidatsaceparen el 4516 % del total dels votants. Elsegueixen els senadors del PSOE amb el 31'33 %i a molta disténcia els del CDS amb el 864 %,els del PSM-ENE amb el 414 %, els verds amb el338 % i els d'I.U. amb el 3 1 11 % igual percentatgeque els de Ruiz Mateos.

Per al Senat no tingueren cap vot els "Comunis-

es castellet

tes al Senat" ni els de na Barcala, Partido RadicalBalear. Ací sí que hi hagué concordança amb els'zero vots per al Congrés.

UNA COMPARACIÓ

Eleccions Generals

Euro s 89

Partit Popular 323 % 4509 %

PSOE 288 % 2945 %

Ruiz-Mateos 92 % 308 %

Centro Democr.;tico Social 89 % 3179 %

PSM-ENA 69 % 379 %

Esquerra Unida 118 % 344 %

Llista Verda 1 '% 273 %

És ver que cada elecció (municipal, generalo europea) té els seus propis trets. Per aix;els partits no van de comparar unes amb altres.Aixc; no obstant, nosaltres compararem aquestes

darreres amb les Europees de fa uns mesos perquèhi trobam certes dades per a l'estudi. Si us fi)Seu

en el quadre comparatiu el primer que crida l'aten-ció, és el manteniment de tan per cent del PSOEtant per una com per altra elecció. Igualmentpassa amb el COS. El PP segueix essent el mésvotat, acunulant-se a les generals el descenssofert per Ruiz Mateos 1 els seus que perden 6punts. Un altre cas interessant és el que formenel PSM-ENE, I.0 i llista verda que tenen planteja-ments polítics semblants concretament en matèriaecològica; entre els tres es reparteixen el 97% de l'electorat bunyolí. Si a les Europees elPSM acaparava el 69 d'aquest tant per cent, ales generals n'han hagut de cedir el 344 as I.U.i 273 als de la Llista Verda.

Insistim que son comparacions que molt possible-ment no resistesquin una mínima an;lisi exhaustiva;així i tot pot ésser indicatiu d com es mouenles dretes, les esquerres i els que queden enmiga Bunyola.

Partit Popular 891 vots 4509 %PSOE 582 " 2945 %CDS 175 • 885 %PSM-ENE 75 " 379 %I.0 68 • 344%Agr, Ruiz-Mateos 61 3°08 %Els Verds-Llista Verda 54 • .2173 %Unió Balear 10Partit Socialista dels treb 7Part. Obrero Rev. Espana(P.O.R.E) 3Falange Espanona-JONS 3

Part, Com. Pueblos espana 21136%

Part. Trab. España-Unidad Com 2Coalició Socialdemòcrata -Partido Radical Alianza por la Rept*Jblica

SENAT

Simón Pedro Barceló Vadell (PP) 865Joaquim Cotoner Goyeneche (PP) 801Antonio Garcias Coll (PSOE) 594Maria Terrades Pallicer (PSOE) 562Miguel Artigues Bonet (CDS) 172Martín March Vives (CDS) 147Cecili Buele Ramis (PSM-ENE) 82Sebastià Serra Busquets (PSM-ENE) 71Joan Buades Beltr;n (Verds) 70Angel Fern;ndez Gómez (Ruiz Mateos) 67Eberhard Grosske Fiol (IU) 61Francesc Josep Cortès Aguiló (Verds) 55Albert Saoner Barberis (IU) 54Miquel Garau Garau (Ruiz Mateos) 49Onofre Alba Vidal (UB) 16Alfredo Mus lópez (UB) 10Maria del C. Montalvo Quinones (PST) 7Rosario Riveiro Lorenzo (PTE-UC) 3Antonia Tordillo Ramírez (PTE-UC) , 2Tomíis Sastre Martínez (Mov.Católico Eap)Francisca Bosch Bauz; (Comunistes Senat)Manuel Vicente Domenech Bestard (Comun.Senat)Antonio García Noguera (Partido Radical Bal.)Juan Ripoll Huguet (Partido Radical Balear) .

BAR

CA'S PELLER

C/ SAkT MATEU 5

CAS BOLLET1Drogiarla, ferreterta, sabeterta

I artIdes varts

carrer Maler, 19 Tel. 413047

es castellet 5

Sant Mateu 89Enumerar aquí un per un tots els

actes de les festes i puntuar-los seriallarg a més a més de dollut ja quecadascú gaudeix de criteri just i propiper saber el que més li va; peró sívolem fer una avaluació global, i perfer aixó a Bunyola no es precisa d'estu-dis sociológics ni estadístiques, éssuficient parar esment als comentarisi actituds de la majoria de gent, ienguany, aquesta majoria ha donat l'apro-vat. És a dir, el poble ha quedat satis-fet dels actes organitzats per l'Ajun-tament i les entitats que volguerencol.laborar.

Sols unes preguntes queden a l'airei pensam que mereixen la resposta -dels qui la puguin donar, ja que, unadesinformació dóna peu a tota castade comentaris, especulacions, demagógiesi teories:

- Com així sortiren en tant de retràsels programes?.

- Per que el "lio" en la qüestió d'a-parcar al carrer Pare Bartomeu Caputxíi al Passeig A. Estarelles els diesabans, durant i després de les festes?.- Era imprescindible tenir pràcticament

tancat a la circulació el poble el matídel dissabte 23 ?.- Es toranarà a sacrificar la façana

del campanar pel que ha estat enguanyl'acte més espectacular de les fes-tes?.- Quan les institucions polítiquesens demanen que emprem l'aigua amb,comptagotes, quants de litres es tudena la plaça amb els jocs infantils?.- Quants d'anys més es cremarà el

paperí abans de que acabin les fes-tes?.

Cal destacar que enguany Sant Mateuetha estat el que tocava esser, un acte

fora de programa viscut per aquellsque volien ésser actors-espectadorsi sabien el que hi trobarien i ignoratpels que no els hi interessava.

I una cosa que no es pot deixar passarper alt; es tracta de la bona idea demontar un parc d'atracciones infantilsa l'escola; per ventura els més petitsper primera vegada han disfrutat deSant Mateu.

es castellet 6

SANT MATEU GI:ORIOS FEIS QUE L'ANY QUE VEENCARA HI SIGUEM TOTS DOS

Crónica nostàigica de les festesper En Xoriauer Valls Suau (1)

Estimats lectors:

una vegada més, per ajudara certs senyors a omplir una plana i per ajudar-me a mi amb el què me pagaran, em dispós a relatarles festes de Sant Mateu, dies que ja han passati que, per a mi, pentura no es repetiran ja que,a mes de sa llengua, rossec molts d'anys i unfetge petrificat. L'afició (no addicció) a . labeguda m'ha obligat, enguany, a estudiar els des-ti•ats del nostre país (xoriguer, canya Valls,conyac Suau, Palo Túnel, etc.); precisament, paloi canya pertoca donar a qui correspongui per aques-tes festes que quasi no passaren (gluc,gluc). (2)

Qui ho haguera hagut de dir! Ni el repicarde les campanes durant la posada de la banderaen el campanar vuit dies abans del dia del Patró;ni la puntualitat en què sortiren els programes,ni tan sols un nigulot gris al cel, auguravenels decadents dies que se'ns acostaven (gluc).

Una mala llenegada al cap de cantó de Ca S'Es-pardenyer (gluc), ja que brusquejava, no em vadeixar ésser a temps a sa repartidora de pa, boti-farró i, sobretot, vi que ja donaven es primerdia; i sa música, per molt seva que fos, no conse-guia que qualcú sortís a ballar. Per paga, ambaquella aiguada que caial (gluc, gluc). Alló,a les 10 s'havia acabat I jo prenia unes sequesa Cas Peller,

Dia 21 (dia del Santo Patrón, deia el programa),un espantós renou de llaunes que venia del carrer,em feu pegar un glop i una coça al llençol. Vaigguaitar per la finestra: era el cercaviles, peróquina vergonya! Alló demanava un glop i una dimis-sió: en bon dia gran, quatre esquitxerells ambdos tambors i tres trompetes! On era la banda?Aixó que havien dit que venia sa de Porreres (gluc,gluc).

I al capvespre, on devia ser jo quan els bombe-ros feien de toreros? No ho puc recordar (gluc).Ni una gota de sang, informava el programa.

A les vuit de l'horabaixa, el repicar de lescampanes de la parróquia, després del seu volteig,altre cop el seu repicar, aquelI so harmoniósi acompassat, ara quiet, suara picat Tocard'éngell Música celestial que arribava a totsels racons del terme que omplia el cor d'aquellsque Sant Mateu més estima, els bunyolins. Aixóproduí dins mi unes espantoses ganes de beure(gluc) i d'anar a l'ofici. Sa canya em desmemoria

i no puc recordar de qui anava es sermó. Record,peré, que els capellans begueren i no convidarena ningú.

lléstima de sa revetlla! Tan poca gentfeia un vent que alçava ses faldes (res com unbon conyaquet per entrar en calor) ... els sonadorsde Llucmajor segueren tot el temps, quasi no deixenparticipar als balladors bunyolins (gluc).

Oh divendres, dia passat Sant Mateu, quin SantMateuet! Tres continentes per tenir-nos contents,sa mateixa paraula ho diu (gluc). No feren unpoc llarg enviant submarinos, helicópteros, sacavalleria, fins i tot fer passar es tren perplaça per disoldre els joves que enviaven cohetsa sa lluna? (gluc).

Dissabte dematí, tenia hora al callista: estaxi no comparegué a cercar-me i aix6 que en vaigcridar dos! Coses del tréfec. S'horabaixa, bicicle-tes. Lo seu serien carreres tot lo dia i que tan-cassen sa circulació per tot; ja aniria al callis-ta un altre dia (gluc).

A sa berbena, per s'edat que tenc, no hi voliaanar, pero els jubilats no paguen i vaig pagars'entrada al meu ndt: 1500 ptes... quin glop!

Per primera vegada em feren un homenatge pervell. Lo únic bo va ser es vi que em regalaren,gluc, gluc, gluc, aaaaahhhh!

Aquella missa per joves que feren darrera escampanar amb aquells que feien d'angelets peramunt i per avall i sa comédia amb aquella santavisió del cel, m'ajudaren a confortar l'énImaque prest es separar; d'aquest cos arruat i pansit(gluc, gluc).

L'endem; el nét va quedar a dormir a ca nostra(ja no em volen deixar tot sol. Va arribar molttard, banyat, fent olor de pólvora: digué quevenia de l'infern.

NOTES:(1) En Xorlguer Valls Suau (l'any passat

Carlos Tersero) és més alcohólic anónim que gatconegut. De personalitat incoherent, més que ines-table, és capaç de girar-sa la camisa moltes vega-des a la setmana (avui braç alçat, demé, puny es-tret). Sempre qualificat "Non Remei" pels psico-analistes, avui dia dissimula la seva malaltiaamb l'edat.

(2)Gluc: renou que produeixen les begudesalcohóliques quan passen pel canó del coll.

es castellet

DE SANT MATEUETA LES VERGES

A vegades és bo recordar com hannascut les festes. Unes han crescuti s'han consolidat, d'altres han passata l'oblit.

Sant Mateuet va néixer amb l'esclatde la transcició, després de passarles festes organitzades per qualsevolajuntament, amb .les ganes de romprela faixa que ens havien col.locat.

Fa de mal oblidar la manifestaciód'ara fa 10 anys per la plaça cridantl'eslogan: llibertat, amnistia i unanit amb cada tia: mesells com érem,baratàvem l'autonomia per un crit mas-clista. Per6 sant Mateuet es feia iconrava amb el crit del poble que aspira-va a qualque cosa més que anar de cordetaals oficis que la gent d'ordre haviaorganitzat.

Més tard foren els petards que retru-nyien als portals de les cases de qualquehome de bé.

A Bunyola per sant Mateuet hem viscutpracticament de tot. Hi ha hagut anysque l'assistència de forces de l'ordreha estat superior als al.lots amb ganes=de bulla. Manifestacó posterior inclosa,alusions a l'antic ràgim, i impossibili-tat de circular pels nostres carrers,com si fóssim un Euskadi qualsevol.

Hi ha hagut també cremades de pape-rets, per6 aix6 és massa innocent. Tambéhi ha hagut pasquins i octavetes demananta la massa de la població de la primerai segona edat, màxim, que s'adherissina la magna celebració de sant Mateuet,la qual se faria sense organització,caótica, anàrquica. Ail si don ToniMaura aixecàs el caparrí.1

Finalment petards per a tothom, senseassistència de les forces de l'ordrei sense alusions a l'antic règim, perbé que gent de la tercera edat se'nrecordassin.

Qui no recorda com partiren els deLa Iguana amb la coa entre cames? Ells

que havien atemorit tota Mallorca ambels seus diables tronadors i resultaque a Bunyola qui tronava era la sevade bateria.

I enguany, que ha estat? Shitl En-guany els sant mateueros aconseguirenla proesa de cremar el trespol de laplaça, de davant la biblioteca, desprésde donar un espectacle un punt fat.L'interés de sant mateuet estriba enquè era un festa contracultural, perentendre'ns: sense fixacions prévies . ,a veure-les venir, i a anar-les a cercar.Ara resulta que sant Mateuet por méso manco és com les altres festes, ambel mateix ritual: coetet amunt, coetetavall. Esquitadeta per ací, esquitadetaper allà. Molta esglèsia i pocs perdons.Venga ja, sant mateueros, que senseentemer-vos vosaltres mateixos us heuposat la faixal.

I de Sant Mateu a les Verges, santaUrsula beneidat Sí uns han perdut laimaginació, els altres no l'han tengudamai. Hem sentit cantar peces a les vergestant interessant com "clavelitos" damuntde la qual no ens atrevim a comentarni per la seva grandesa ni tampoc perla seva magnificència.

El dolor agre i àcid puja o davalla,tant se val, quan es comprova que elnostre al.lotam tria cançons com "clave-litos" per cantar a l'estimada vergeta.I a vegades quan aquest al.lotam éspremiat a llençar coll avall un bon"xupitou deixant de banda els gloriososbunyols i la mistela, palo o herbesdolces.

Tanc sa finestra. Sant Mateuet nosona i la vergeta celebra "xupito" darre-ra "xupito" amb s'enamorat. Bunyolacreix amb intensitat.

Au Llanero Tsolitario.

6C. C.01.198913

100 PTESSUBV

BANCDEBUNY0 ,1'

EL OAT tE

IRESOSZEk

&rŠ— A

PTES. SUBVENCIONADES

®

es castellet 8

lletra menuda MARÇAL

SUBVENCIONS CULTURALS RESTRINGIDES

Un company de lletres menudes i deles altres, em feu arribar una notifi-cació de la Sala adreçada a les distintesentitats culturals de la Vila, tot dema-nant-me, amb un mig somrís de brega,què em semblava. La primera i immediataresposta fou, també, un altre somriurequasi mut que glaçà al meu company debones hores.

La nota, repetesc, adreçada alslectius i entitats que alimenten compoden, saben i els deixen, la gana cultu-ral bunyolina, feia avinent que en unareunió de la Comissió de Govern delnostre Ajuntament, per iniciativa del

Sr. Pere J. Brunet, s'aprovava instarla legalització dels soldats culturalssi, donat el cas, decidiensubvencions al Consistori. En poquesparaules, que si no presentaven "papers",per molt que demanassen, se n'aniriende la Sala com madó Moreia. A favord'aquest acord votaren tots els membresde la C. de G., excepte el Sr. Quetglesque es va abstendre.

Estranya que aquesta proposta partísdel regidor Brunet, diligent ordenador-defensor-zelador del nostre urlAnismei que el Sr. Quetgles, igualment diligentdefensor-zelador-impulsor de la cosacultural s'abstingués. Sembla que hauriaestat més obvi que proposàs aquestacosona el Sr. Quetgles i , en tot cas,s'abstingués el Sr. Brunet. La notifica-ció, redactada en castellà descomptantl'incís literal de la nota de Brunet,

en català (per cert, quan normalitzaranla llengua ajuntamentera?), no explicaels motius d'aquesta abstenció quetglera,peró seria prou alliçonador conèixerel diàleg-discussió entre ambdós regidorspesemers si és que n'hi hagué.

Deixant de banda aquesta circumstància(morbosament curiosa), em sorprón aquestinterés consistorial en ordenar i volerlegalitzar els distints grups culturals.Jo no crec que s'hagi d'anar a l'anomena-da "menjadora subvencionadora" amb elnombre de registre a la boca. Cert queel zel de l'ajuntament ha d'extremar-se, que les pessetes són comunitàriesi que, per tant, han de ser controladesal màxim. Peró aquest control no téper que passar inexorablement per unalegalització, per una paperassa burocrà-tica que, de cap manera, canviarà elrumb particular de cada entitat, nievitarà mancances o excessos, ni permetràuna distribució equànime de les subven-cions. Les entitats, legals opassades per finestretes tan lentescom antipàtiques, pólisses i segellsi males cares oficials, continuaranessent les mateixes. En canvi, certessubvencions, a legals o segui-ran essent sinó injustes, sí comparativa-ment agreujants.

No ens hem de beure el seny: tresmil i busques ànimes no necessiten con-trols extrems, ni ser objecte de legalis-mes formals. Entre nosaltres, el parentiumes llunya es el de fill de cosí, comaquell qui diu. Que una urbs com Ciutatreclami controls d'aquesta mena, sembla,en principi, adient; a Bunyola és unaexageració per molt que ho marqui lallei. I ja ens entenem.

D'altra banda, pot ocórrer que aquestacord sigui discriminatori. Imaginem-nos que tres animetes decidim de posaren marxa un curset de meditació transcen-dental per tal de controlar l'estrés.I que per donar més rigorositat al curs,convidam al Maraha de Kapurtala, granmestre meditador. A comptes de no engru-

es castellet 9

DEIAes

castelletARA FA 20 ANYS QUE

nar-nos els dits económics, decidimde demanar una pesseta subvencionadaa la Sala. Ens demanen els estatutsde la societat o entitat, número deNIF i altres xirimies legals. Estupefac-tes i avergonyits, confessam tristemental funcionari de torn que nosaltressom uns pobres meditadors, tan sols,i no uns funambulistes legals, que permeditar no és necessari ni ser regidor,ni doctor, ni organista legal, ni finsi tot declarador d'Hisenda. "Doncs,no hi ha cap pe•seta, repunyeta!"; "doncsa fer trons la meditació, la Sala iel darrer segell oficial, mecagondell!".I tot per un punyetero número emmagatze-mat a Madrid.

pot passar a l'enrevés, que la medita-ció transcendental sigui del grat dela C. de G. (no deixa de ser una suposi-ció remota) i que ens subvencionin ambalgun ral. O que, sense demanar-ho,la C. de G. decideixi encarregar-nosel curset meditador a tres animetesno legals quant a entitat. Aleshoress'estableix un greuge comparatiu alslegalment legals. Per solucionar aquestesarbitrarietats jo no sé si no ens queda-ria cap altra solució que sol•icitardels bunyolins que legalitzin entitats,com més millor, encara que no en fotinbrot, per si un dia, i de pas convertir-nos en la Vila mallorquina amb més enti-tats culturals legalitzades per centíme-tre quadrat de l'illa.

Seriosament, el que cal és 'debatreextensament què s'entèn per subvenciói quins han d'ésser els criteris ques'han de seguir perquè aquestes siguinenraonades. No basta endurir els condi-

cionants per evitar subvencionar activi-tats fantasmes (el d'un tal "Grup Parro-quial s'Olivera" voloteja voltonerament).Perquè si es subvencionen, és una mancaabsoluta de diligència imputable sóla-ment als nostres administradors i noals soldats inarmats d'aixó de la cultu-ra, tenguin o no tenguin NIF, IRPF,IVA, ITE, o un llamp forcat.

A la revista n 10 s'anuncia:

Ets peninsular? Ets mallorquí?VOLS APRENDRE DE LLEGIR I ESCRIURE EN LA NOSTRA

. •LLENGUA?A ON? ACADEMIA MESTRE COLOMQUINS DIES? ELS DILLUNS A PARTIR DE NOVEMBREA QUINA HORA? DE 9 A 10 DEL VESPRE,QUE PAGUEN? ES GRATIS!!!

AVISA A: TOMEU QUETGLES PONS, Avda. Estació, 35Tel, 25

El mes d'octubre de 1969 Telefónica tenia InstaFlats 89 tel;fons I 50 soFilcituds.

Dia 6 de novembre de 1969, per primera vegadaferen de testimonis d'un casament tres dones.

D'unes converses d'En Jaume Vives Jaume sobresi la caça es pot considerar esport ono, extreimdues gloses: una del Sen Fullà amb En Calafat:

Som caçador d'escopetatant de vol com de posat.

Ves alerta, Calafat,que si et veuen descuidatet fotran sa senalleta

I una altra del Sen Llemeta en dia poc afortunatper la caça I la cercada d'esclata-sangs:

El sol se'n va a sa posta,ni esclata-sangs ni perdius;a lo que hem d'anar mes viusés que no mos fugi sa nostra

co— illes —

cartonatges illes, s.a.

Cta. Palma-Sóller Km.15'Tel. (971) 61 38 11

07110 BUNYOLA

41~2r;, ,,y ,,,409291hOIRINON,n••• 41.5f.f•L'4127 , • E..elY•

•':1° '" •• - -

FA,/

rA

k‘ri,rík44"40*4 kíA0 '-• •- -•• .4.~ •?,n•2-• 2'2'.•5412 • 4›.4.

qiiit4.404tère0.46k,

• _

es castellet 10

Bunyola PrehisthricaES CASTELLET (I)

Avui volem parlar a E.C. dEs Castellet",tot intentant configurar la seva história a partirde diverses hipótesis, de quan va ésser construïti de la seva finalitat. La tasca no és senzilla,la manca de documentació i d an1isis de la compo-sició de la murada, així com la mancança d'objectesque ens puguin informar de l'habitabilitat, cultu-ra, ocupació dels seus habitants, etc. fa queens h;gim de moure, de moment, en suposicionsmes o menys fiables.

En Josep Mascaró Pasarius en el volum que feuper al Ministeri d'Educació i Ciència dels Monu-

ments prehistòrics i protohistòrics de 1 illade Mallorca editat l'any 1967, classifica Es Cas-tellet com a lloc clentífic i arqueológic, com

Crist) a conseqüóncla d'un substanciós augmentdemogrófic, produït per invasions de nous pobla-dors, que obligó o fóu necessórla la defensa delpropi lloc. Amb anterioritat a aquesta ¿poca,encara no es coneixia la guerra en el sentit moderndel terme.

Configuraven els primers nuclis de poblacióde Bunyola les coves i abrics d'Es Grau, Es Racó,coves de Can Fil, part inferior d'Es Comellard'En Cupí, etc. Aquesta interpretació queda avaladaper les troballes d'un cementeri talaiótic quefeu P. Rotger en una finca molt próxima a aquestprimer nucli poblacional, si bó aquest tipus decultura s'estableix entre els anys 800 i 500abans de Crist aproximadament, ja en l'edat del

38'k!

classificació,a tal protegit

resta prehistórica, d'inseguradolent estat de conservació, i comsegons indica el decret 2563/1966 de 10 de setem-bre.

El Taller d'Històrla de Bunyola assaja up parelld'hipótesis en la línia que hem indicat en elprimer parógraf,

Avui comentarem alguna d'aquestes hipótesls:Vistes les exploracions que est ó fent W.Waldren

a Valldemossa, bàsicament a Ferrandell-Olesa,Son Matge, així com treballs d'A. limongi en His-t,;ria de Mallorca, Ed. Moll, entenem que el nostreCastellet fou edificat durant les fases inicialsdel període talaiótic (anys 1300 a 800 abans de

ferro.

En aquest context cal recordar que hi haguifen aquesta ¿poca una certa proliferació d'armes,una • nització social jerarquitzada amb unsgrups dominants, construcció de murades, treballantla.cerómica, la pedra, l'os i el bronze.

Aquests hipotótics primers pobladors de lanostra vila s'alimentaven de la caça, la recoNee-ció de fruits silvestres, esclatassangs, etc.,peró tambó de l'agrIcultura i ramaderia. Por ala qual hagueren de menester Es Castellet a fide salvaguardar els bóns d'altres pobladros illencsen ¿poques de fam.

TALLER D'HISTóRIA DE BUNYOLA

es castellet 11

CALAIXDESASTRE

3

La nostra Vila fou la protagonista del fasciclenúmero 44 de la Gran Enciclopédie de Mallorcaque setmanalment edita la revista Brises. 10 p;gi-nes que condensen els trets més destacables dela nostra história, iniciada, com a Vila, el segleXIII. Nombrosos gr;fics i fotografies que componenun bon punt de partida per tot aquell que vulguicomençar a saber coses i noves de nosaltres elsbunyolins.

ja que parlam de la Vila a papers forans, a1 .°Onomasticon Cataloniae, el primer tom del quales dedicat a la ToponíMla antiga de les IllesBalears, tractada per Joan Coromines i Josep Masca-

.ro Pasarius, trobem que el nostre toponim no hasofert cap modificació d'ençé de 1348, Anteriormenten sofrí una el 1232 (Bunnola) i una altra el1233 (Buinola).

El Partit Popular acaba d'estrenar nova Junta

Local de la que desteca la integració de Gloria

Servera, palmanyolina, que, pel que Šembla, ésuna fervorosa defensora de la independència dePalmanyola. Aixó no obstant, la primera decisió

fou adreçar-se al President CaMellas per tal que

volgués fer -los el favor d'aconduir el torrentque per allé passa i que tant de matx diuen que

fa quan 11 dona la gana.

Per cert que aquesta mateixa nova Junta començàa jugar fort: denunciaren la desídia de l'actualequip de govern quan a Urbanisme. La resposta

d'aquesta majoria per part del batle Colom no

podia ésser més llampant: denunciava certes irregu-laritats a finques pertanyents a Joan Verdera

i Carlos Guardiola, membres tots dos de la Junta.

El passat 15 de setembre, 78 nins i nines de totMallorca d'entre 8 a 14 anys, participaren enel concurs de pintura infantil organitzat perl'Associació de Veïns. Una bona iniciativa desde tots els punts de vista que es miri. Un emperò,nomes, sobrevolava consiros per sobre de mes d'unatesta: el premi. No et sembla fomentar el consu-misme aquesta dobberada per un infant pucer?,em deia un conegut, ¿no et sembla que un altrepremi més adient amb el jovent menut hagués estatmés encertat?. Potser sí, potser l'únic retret.De totes maneres, enhorabona als organitzadorsi als premiats que són: Margarita Fiol Juan, Ma-ria Neus Cabot Nadal, Cecília Oliver Miró, FernandoLlorce Sureda i Miquel LlabréS Sabater.

El fet de nomenar Fill al Pare Colom,feu que més d'un volgués recordar una biografiamolt singular que publid% aquesta revista en -elnumero 3 de la present epoca, el mes de juny de1986: El moix de l'església. Es tracta d'una narra-ció engrescadora que si no heu llegit seria igual-ment esgrescador con;ixer-la. Com tampoc estariade més rellegir tot el publicat per E.C. i laresta, d'aquests dos nounats Fill únicamanera de fer-los honor.

es castellet 12

entrevístam•ana COLOMA SUAU

Na Coloma Suau Suau, "Vaivola", de 26 anys s una al•lota alegre i decidida queaquestes festes passades ha destacat per la seva participació i també pel tarannàamb que ho fa. Es •Castellet se n'ha volgut fer ressó per si serveix per animar-nosa tots a no ser tan espectadors i sí més actors de la festa. De pas, ens hem aprofitatuna miconeia per aprofundir en la vida de na Coloma, que es prou interessant. Desd'aquí el nostre agraíment.

Coloma, tu has demostrat tenir una gran passióper a la participació en les activitats del poble,concretament ara en les festes, a quó es deu alxó?Potser sigui una manera de nelvIndicar qualquecosa? És una protesta o simplement una manerad'obrar teva?

Exactament, sí, més que res he volgut demostrar

en aquests moments que la gent ha de participar

mí)s en les coses. Per exemple a les carreres de

bicicleta, vaig .ésser la primera a•ota que vaig

participar, i ho vaig fer perquc m'agrada anar

en bicicleta, passejar i practicar l'esport. M'a-

graderia que l'altra gent participàs.

per exemple, l'altre fet d'haver participaten l'escalada, aquesta poca, diguem-ho així, poral ridícul, aquest coratge que tens...Feres ladarrera en bicicleta peró acabares? Quó en diusd'aixek

Jo crec que el que hi fa molt, és el caracterde la persona. Jo sabia que a les carreres de

bicicleta tot eren homes, que s'única aHota queparticipava era jo, ho sabia ben abans, perc; vaigdir bé, lo important és participar. Vaig arribarla darrera però vaig aguantar la carrera finsal final. Amb l'escalada vaig pensar igual. Noho havia provat mai en la meva vida a aix; i vaigpensar: ho he d'intentarl Només veure tanta gent,l'ambient, vaig dir:"ho faig ara o ja no ho farémai? i efectivament. Ara que quan m'estaven posantles cordes i tot allò per escalar, tremolava,

dins jo tenia una porada i deia: i si ara enesser dalt vull davallar totd'una? El primer quevaig dir a Emilio: u jo en no poder te diré baixem,pero quan vaig esser al primer

ij...al primer pis

que diguessim, vaig dir: "no, ara he d'arribarfins alt, alle) que començ he d'acaber", i aixíva esser. Així i tot la gent me va animar molti des de baix me varen ajudar.

sensació de rldícul?

No, de ridícul gens. A la bicicleta sabiaque hi havia gent molt mós professional que jo.Jo fa molts d'anys que practic la bicicleta,tambó hi faig viatges; he estat vint-i-tres diespel Marroc, per Andalusia, i voltes per Mallorca.Mai ho he fet en pla competitiu, ni mai he tengutganes de fer el primer, maldament qualque vegada

m'hagi picat amb qualque companys 1 hagi pegatqualque estirada per dar-li canya. Ara bó, ridículgens. El que volia era participar, m'era igualarribar la darrera, de fet ho vaig veure ja ala tercera volta, però vaig creure que havia d'a-

es castellet 13

guantar. De totes maneres vaig veure gent molt• •

mes jove, que es va retirar abans. Aixo sI quem'hagués docepcionat molt, m'hagués sentida ri-dícula davant la gent 1 amb un poc de por.

Creus que Bunyola 4111 un poble que ofereixposstbIlitats als Joves C4 per contra, hi veusmancences?.

Jo crec que Bunyola és un poble que hi hamolta gent jove, 1 que és obert devora altrespobles, té molt d'ambient i l'únic que em sapgreu es que la gent no sol participar amb massacoses. Els joves haurien de participar molt més.Jo normalment me sol apuntar a tot el que puci tenc possibilitats, peró veig que a la gentli fa falta que li peguin una empesa i els hiexpliquis molt la situació 1 les coses.

Diries que els joves de Bunyola tenen pocaempenta, Idok.

un poquet sí. Aixó que els diumenges esquedin per dins el poble enlloc de sortir mésd'excursió, o... Aix; d'anar en bicicleta podriaesser un bon grup, perque qui mes qui manco ent; i n'hi ha de molt bones. Just tenir una bicicle-ta 1 treure-la per la plaça, aixó fa...

Coloma, per una part sembles nerviosa i perl'altra com a molt extrovertlde. Aquesta manerede participer teva, és una manera de matar elsnirvls? Co. ets tu? Co. és na Coloma?

Som molt nerviosa i decidida, i quant mlinte-ressa una cosa procur aconseguinla, o sigui, quesom molt caparruda. També som molt oberta, crec.M'agrada xerrar amb la gent, tractar-la. Aixóque a vegades estic darrera la barra de Ca s'Espar-denyer m'agrada 1 va amb el meu car;cter. Ambvint-i-sis anys que tenc, me qued amb l'endarrerde qualque dia tenir un negoci a Bunyola, no hose, qualque cosa cara a la gent. Aixo m'agradariamolt, molt.

Tu creus en el problema de la dona tenmnowanatavui dia?. La dona est; marginada, t• próblemesper accedir el lloc de trebell, com ho veus?.

Avui en dia crec que la dona s'ha espavilatmolt, i un temps"sí que quedava més a un costat,peró ara té bastantsd'estudis 1 ocupa bones placesconsequentment bons sous. Jo no crec en la margi-

nació de la dona ni tampoc mai m'he sentit margina-da, en absolutl.

De les festes passades, que en dius i coeserlen les festes ideals per a tu?

Les festes m'han agradat molt, molt. L'únicaexcepció és Sant Mateuet, que no m'ha agradatgens. Crec que de cada any decau més, i jo SCOA

la primera persona dins el poble que 1 'espe- -rava amb una ;nsia terrible.

Aba-1,3, per jo, era una gran festa. Me'n recordquan anavem cantant per dins ca s'Espardenyer

es Central amb una guitarra, era massa!Ara de cada any, 1 em sap molt de greu que siguiaixí, va minvant.

Tu Coloma, ets del St. Meteuet del flabiol1 bendurria o del dels petards?

No, també m'agraden els petards, m'agradatot el trull, peró aixó d'enguany..., a les 6els cafès tancats, etc... Crec que podrien tirarpetards, peró posant unes hores determinades,a les 8 tancar els cafés i qui no en vulgui, jaho sap, que es quedi a ca seva.

L'any que vé ens hauríem de posar tots mésd'acord, participar-hi més tal vegada, o organit-zar-ho d'una altra manera. Els petards és unamanera de manifestar la festa. El que va passarl'any passat amb La Iguana 1 un altre any ambl'Orquestrina d'Algaida, em va saber molt de greu.Que ha de dir aquesta gent dels bunyolins? 1.ami que no me'n xerrin malament perqué els tencgelosos.

Crele precisament que per la teva personalitat,tat •l poble et coneix. QuI; pesse has tornat unpersonatge o és dir una bestlesa?

Bé, na Coloma "vaivola" la coneix tothom.Jo som una persona que quan surt de ca meva magra-

.da que me saludin a mi saludar. Jo no se pesarper davant una veinada sense dir-li bon dia obones tardes. De sempre hegstatsimpas tica podemdir, i oberta cap a l'altra gent. El fet que emconegui tot Bunyola o quasi tot es que...no hose...he demostrat que m'agrada fer coses pel poble

per l'altra gent. No hi ha cap pretensió de

ser un personatge.

LA MÉS PURA I DESINFECTANTPrIvIleglada amb RegIstre SanItarl

EMPREAU-LA AMB TOTA CONFIANÇA I

es castellet 14

No deu ésser qua t'estàs properant per unesfutures oloccIons? No estarús fent pre-campanya? .

No. per favor, abcó de la política no és lo

I si haguessis de fer un programa políticmig útoplc mig real?

Ahl M'agradarla ésser la batlesa, jo ho can-viaria tot. ..per exemple la manera bunyolina d'a-parcar malament damunt la plaça. Vas a un altrepoble i si el municipal et diu lleva't ho fas,aquí ens reim del sant 1 de la festa, i jo somla primera bunyolina que ho faig. Així, canviariaun milió de coses.

Colome, has destacat tambú per les teves artscullnúrlos, I almú ho sabem des que vares guanyarun soper amb la teva recepta de "salmó escalfat,a un concurs del Dlarla de Mallorce. D'on et vaaquesta afIciú?

Fa un parell d'anys, vaig fer feina a SesPorxeres i en vaig aprendre molt. La cuina semprem'ha agradat. Jo ja tenia una mica d'afIcióalle la vaig consolidar.

Molt be Coloma, per acabar ens agradarl quea aquost número tambe sortissin un paroll de recep-tes teves a la socciú TAULA PARADA, podrà ússer?

Sí, ja ho crec, amb molt de gust.

Que 6s

El S.I.A.C. és un servei d'informació i atenció al clutade' adscrit a la Conselleria Adjuntaa la Presidència que té, entre altres, els objectius següents:

- Informar als ciutadans sobre les actuacions de l'Administració de la C.A.I.B. i sobrequalsevol altre tema que els ciutadans soDlIcitin en relació als organismes depenents

del Govern Balear.- Donar a conèixer l'estructura i funcions de les altres Administracions: Consells InsularsAjuntaments i Administració Periférica de l'Estat, radicades a les Balears.- Facilitar Informació sobre la tramitació d'expdients, línies d'ajudes de la C.A.I.B.,

etc.•- Recollir iniciatives i tramitar queixes i reclamacions sobre el funcionament de les

diferents Administracions.

Can posar-se en contacte amb nosaltres?

escrigui.

Si vost; no es pot desplaçarfins a la nostra oficina, o no tétel;fon, ens pot escriure unacarta i ben aviat rebr; notíciessobre la informació

Vengui a visitar-nos. Truqui per telèfons.

Ens complaurà la seva visita. Si no vol, no necessita despla-

Estam a la seva disposició de çar-se , fins a la nostra oficina

08.30 - 14.30 hs. tots els dies per a resoldre el seu assumpte.laborables.Els dissabtes de 09.30 Ens crida al 900-321-321 i l'a-

a 13.30 hs. tendrem amb molt de gust no

oblidi, la cridada és gratuYta,coneixer el que volem no costares1.

S . I .A.0 Pl. DRASSANES, 4 - 07012 PALMA DE MALLORCA.

es castellet 15

les nostres possessions :

l'Alquería d'Avall

Al Sud-oest de la Serra de Tramuntana,al peu de la Serra d'Alfàbia. Fa partióamb Son Poc, Son Nassi, S'Alqueria Blan-ca, Raixa, Raixeta, Patoritx, Es Teix,Biniforani Vell, Alfàbia, Son Palouet,Sa Màniga, Ses Argiles, Cas Teuler iCan Nyavarro.

EXTENSIÓ:

743 quarterades,La possessió actual comprèn:

- L'antiga possessió de Muntanya,on encara es conserves les cases delssenyors i la Casa des Pastor, que semblaser fou el primer habitatge de la finca.

- L'Alqueria d'Avall.- Sa Bassa que en un principi era

només un hort i ara a donat nom a lazona.

HISTÒRIA:

El nom de la possessió ens du directa-ment a l'època musulmana a Mallorca,ja que el mot "alqueria" (en àrab "al-kariia) significa: "la casa de campamb conreu". No és difícil imaginar-se que fa uns cents d'anys ja erep apro-fitades aquestes terres, i d'aquellstemps vénen també el nom de S'era deNa Salema i el Puig d'En Bennàsser quepertany a l'alqueria per les cares deLlevant i el Sud.

Don Joan Noguer i Asprer és el primerpropietari del què es té referència.A la façana de les cases es troba l'escutdel seu llinatge. Després passaren aésser, durant tres generacions, delsseus descendents: Joan Noguer i Pizà,Maria Aina Noguer i Ramon Soler, quia l'any 1909 la vengué a Dona CatalinaSureda. Més envant fou venuda a lalia Salas i actualment pertany a DonaMaria Rotger Salas.

TOPMLNS:

La possessió de l'Alqueria d'Avallconté una gran quantitat de sementers,fonts, puigs que només arriben a conèixeri a identificar-los els que han trescatbé per aquells paratges, com En Guillemi En Miquel Colom Colom, qui ens enanomenaren una incansable llista delsque comentam només uns quants:

Vista lateral

Es Pouet de Sa Muntanya: un sementeramb un pou viu i una altura considerable.

Sa Fesa, que du a Biniforani Vell.Sa Serra des Pinar, Sa Llosa des

Mart, Es Puig de Sa Casa de Sa Neu,Sa Coa de Sa Rata, Es Cingle de Sa Mila-

MATERIALS DE

CONSTRUCCIO

I DECORACIO

Castell Catlellas

Germans Cabot 48 i 54

Telf. 613186

es castellet 16

na, Sa Cova de S'Oubi, Es Puig Pla,,Es barranc, Son Blanes, Sa Vela de SesAlzines, Son Jardí, Es Calderó, Sa Comadels Bandejats (on s'hi degueren amagarun grup dels perseguits als bàndols),Son Rossinyol, Es Puig de Ses Vinyes,Es Carreró, Es Pla des Llençolot, SonPons, S'Era de Na Salema (que diuen

que és antiquíssim i on s'hi tallà unpi de més de 100 quintars) i Es Penyaletde S'Heura on es trobaren enterradesmonedes de l'època d'Isabel II.

També hi passen tres torrents: elde N'Angelà, el torrentó de Sa Bassai el Torrent d'Alfàbia.

PRODUCCIót

Per a l'explotació forestal se n'apro-fitaven els alzinars i els pinars. Hihavia bosc a Son Socies, Es Coster desBosc, s'Ombrívol, els Colls de Son Nassi,Sa Plana, Sa Gúbia, etc. A més de ladotzena de ranxos, encara hi podem tro-bar quatre forns de calç.

La tafona va fer oli fins fa uns20 anys, no només per a S'Alqueria,sinó també per a Son Pacs de Valldemos-sa, Es Cabàs, Sa Cova de Balnyalbufari Son Sureda. Els sementers es dedicavenmajoritàriament a faves, pesols i pastu-ra pel bestiar que passava de les 400ovelles.

LFS CASES,

El que crida més l'atenció en arribara les cases, és la gran clasta empedradaque té uns 900 metres quadrats, ambun enormelladoner i un brollador octo-gonal.

A la casa dels senyors hi ha unasérie de cambres petites anomenades"estudis", i el m's curiós és que cap

dels portals de pedra viva que les sepa-ren tenen la mateixa altària. Aquestessales contenen una gran quantitat deplats antics i rajoletes pintades demolts colors, com a decoració.

Vos deixam amb un fet ben real quepassava gairebé cada setmana, entreel silenci i la solitud de les muntanyesi les cases de l'Alqueria d'Avall:

El pastor Bernat, que se l n cuidavade les ovelles a Muntanya, solia devallarcada setmana al poble a cercar queviures,peró si per mala sort algun dia seacabava el pa abans d'hora, no dubtavaen pegar un crit tan fort que el sentiende les cases de l'Alqueria, i els amosse'n cuidaven d'anar-hi a cercar i fer-

arribar. Deien els que el sentienque: "no hi havia cap tro d'escopetaque fes sa meitat de renou".

Agraïm la col-laboració de D. Guillemi D. Miquel Colom Colom.

Bàrbara Suau Font

BIBLIOGRAFIA.

Segura, Miquel, Possessions de Mallorca.Edicions Teix. Palma.

TALLERS QUETGLASXapisteria i Mecànica en general

Passeig Antoni EstarellesBUNYOLA

1.>c»-tc

es castellet 17

CORRESPONDÈNCIA CRUIMIÈRICA

AL VOYAGERAllunyadíssima escodrinyadora:Et sorprendré, n'estic segur,aquesta missiva avesada, comestés, a informar i no ésserinformada. Peró el qué contenque contes d'aquest espai queens envolta a cops de misteriha sobtant tant i tant a aques-ta discretona personeta (quisap si excessivament massa ter-renal), m'ha fet .obrir tantdesmesuradament els ulls del'esglai que no puc estar,senseenviar-te, des d'aquest puntinsignificant de la bolla blava,unes ratlles estorades com apenyora de gratitud per la tevames que lloable feinada.

Permet que recordi unes dadessobre la teva história íntimaque per la seva naturalesa m'obliguen a fer

valent, 400 bilions (amb "b"de "burrada") de quilòmetres.

T'he de dir que el teu incan-sable xafardeig galéctic, alman-co a mi, m'ha desmuntat moltsde castells encantats. Jo nosé tu, però a mi, l'espai si-deral, les estrelles, aquestcel tan poc terrenal peró fettant de terra, tan nostre senseconèixer-lo gaire, aquesta"cosa" enigmética que has foto-grafiat de vuitanta mil mane-res, sempre.havia estat la res-posta misteriosa i quasi sempreacceptada, a preguntes profun-díssimes, de difícil accés.

I no obstant aixó, esticcontent d'aquesta singladura

dalt (o abaix?), ni que sigui perun

teva per alléesforç tan sideral com el teu viatge per copsa-les mínimament. Segons sembla, ets un artefactede 825 quilos que costé uns 103,000 milions depessetes i que fins ara duus recorreguts 5.400milions de quilómetres. I si bé puc arribar asaber com és el teu pes, em costa molt calibraramb exactitud el teu cost en pessetes i ja nipuc apropar-me al mareig de la llargéria del teuviatge, acostumat a les passes o, a tot estirar,a uns cents de quilómetres; aixe, si el vertigenno m'arruga en ventrell com una pansa.

Deixa que segueixi escarrifant-me amb la tevapeculiar biografia.

Han previst que "facis camí" (recorda que dela terra som i com ella parl) a través del buitinteresteMar fins l'any 2014, límit de la tevaexistència i qua el próxim apropament a un altrecos sideral (si no ens esvares, encara més, lesbosses del misteri) es produiré l'any 42.000 (quédiantre diran de l'home de Cromanyó?) quan passisa 1,7 anys-llum (uns 160 bilions, amb "b", comsolen emfatitzar els locutors) encara que ja siguismatéria inerta, a merc; de camps magnètics enfo-llits i juganers. Posteriorment, l'any 296.000(a a home de Neandertal, com foi el pintaran?)travessarés el camp d'influéncia d'una estrellaque repon al nom de Siri que et quedaré a un dis-cretó tir de fona: 4,3 anys-llum o el seu equi-

la teva patent humana, pel teu infantament metél-lic peró a cops de carn i d'home. Ja veig queme n'hauré d'anar amb tu més enllé de la via léctiaper tal de trobar nous enigmes i respostes inac-cessibles, de moment. Encara que ni amb el teuajut podrem saber en certesa ni què som, ni d'onvenim, ni qué fem ací ni cap on anam.

És curiós: tu trescant, indagant, desmuntantteories amb un buf i una mirada, deixant-te anarper camps diversos d'influència amb missatgesterraquis impresps a la teva cuirassa férria,xafardejant amb el zénit de saviesa humana adossata la teva estela 1 aquí abaix (o dalt?), els teusengendrad s, penjats a l'eterna contradiccióde saber crear ginys com tu i no voler infantar-ne, urgentment, d'altres no tan costosos ni envi-tricollats com tu i que necessitam més que l'aire;peró ens perdem inexorablement per les bardissesde l'estupidesa i de la desraó. I encara que hosembli, no es tracta de cap altra história, ansde la mateixa.

Així i tot, espera'm, Voyager, tres passesmes enlla de la constel.lació d'Orló farem unaxerradeta.

Extasiat per la teva saviesa, que també ésuna micoieta meva, et saluda afectuosament,

JAUME MATEU MARTÍ

C, OVER N BALEAR

frs,1 <0(2caif or.aer. y, t.tz

20 ANYS D escastedhat Breu

El desembre de 1963 naixia a Bunyola una deles curolles coMectives més ben acollides deles diverses que al llarg del temps s'han vistinfantar a la vila: la revista ES CASTELLET. Ana-litzar o radiografiar el primer any de la sevavida, a manca d'un estudi profund de les distin-tes temptatives d'instaurar mitjans de Comunica-ció a Bunyola, és un exercici que va més enllad'una simple i qüestionable déria nostalgica;pol quc represent; i per la seva própia históriaes un exercici de gratitud als que feren possibleuna aventura com aquesta i una capbuçada alli-çonadora pels aires de tota mena que donaven formaals vilatans de fa vint anys.

Segons indiquen els redactors a l'editorialdel número "0" (com deia, de desembre de 1968)intentaven proseguir una tradició que cessa l'any1959: la publicació d'un peri ,->dic mural que jaes deia, precisament, Es Castellet. Aixó sí, can-viant el format mural pel foli ciclostil. A partd'aquesta diferéncia formal, els impulsors prete-nien també deslliurar-se de les directius parro-quials que presidien el Castellet-murali de l'ór-bita de l'administració encara que fes ús de depen-déncies i estris seus. Volien fer un perlódicode Bunyola y para Bunyola.

A part d'aquesta idea de tradició, no podemoblidar-nos del context que envolta aquesta inaugu-ració per intentar cercar-ne raons o motius: elmític 68 amb maigs francesos, primaveres de Praga,moviments pacifistes, contestació, ganes de canvis,implantació practica .de les decisions preses onel Concili Vatica II i d'altres. Cal recordarque un dels seus impulsors va ser En Joan Paretsi Serra, sacerdot recentment consagrat per aquellessaons.

S'ha de dir que, analitzant els primers números,els seus redactors, encara que desitjassen ambtota la força del seu coratge donar forma defini-tiva al periódic, no les tenien totes segures:des del primer moment confessen que la aparIciónde este perlódlco dependerís de su acogida y delas posibilidades económicas i al llarg de l'anyque analitzam no es cansaran de qualificar aquellsfolis perlódico volante. En aquest sentit, sials bunyolins els sorprengué positivament lapa-ricit d'Es Castellet es pot dir que als seus redac-tors també els sorprengué aquesta bona acollidapopular.

ASSOCIACIO PREMSA, FORANA

DE MALLORCA

anàlisl del seu primer any (1969)

Analitzar per què "caigué" tan bé aquesta publi-cació no és gens fécil. De tota manera hi ha diver-ses circumsténcies que, possiblement, hi tengue-ren molt qué veure: d'una banda la seva singulari-tat i d'altre el seu carécter marcadament bunyol.Fa vint anys, a part dels tres diaris ciutadans(el dilluns s'hi afegia lHoja del lunes") nohi havia gaires mitjans informatius locals: nomésSóller, Felanitx, Manacor i algun altre, mantenienpublicacions periódiques. Així Es Castellet foupeoner del que ara coneixem per "Premsa Forana".Si a aixó hi afegim la seva "bunyolitat", potserens topem amb algun dels motius del seu éxit.

Per i•lustrar aquest viu Interés dels bunyolinsper la revista, observem els següents botons demostra: Durant l'any 1969 varen ser 23 les Cartas

del lector que arribaren a la Redacció. I és signi-

ficatiu que la gran majoria animin aquella collade responsables i que indiquin sempre nuestroperlódlco. D'altra banda, la tirada era d'uns260 exemplars, un bon nombre si tenim en compteles famílies que té Bunyola. Finalment la mésexemplificadora: el mes de juny el Consell deRedacció demana col.laboració per poder compraruna méquina d'escriure que costava 14,500 ptesd'aleshores. Doncs bé, pel desembre s'havia amor-titzat més del 65% del cost, és a dir 9.534 ptes.

Qui eren els seus redactors? Si ens hem deregir pel què diu la própia revista, el número"0" ens assabenta que la Directora és la Bibliote-ca Municipal i que els seus responsables són EnJoan Parets i Serra i En Joan Palou i Morro. Ai-

.xo no obstant, aquesta adverténcla no es repeteixa cap altre número de l'any analitzat, encaraque tots facin avinent que la RedaccIón y AdmInIs-tración són a la Biblioteca esmentada. Peró enel número 8 (agost del 69) dedicat quasi exclusiva-ment a la commemoració del primer centenari dela fundació del Convent de les Monges, trobamuna llista dels que havien preparat aquell númeroi que correspon als que co•aboraven, amb méso manco assiduïtat: C.Vives, A.Palou,C. Verdera„ J.Vives, J. Mateu, M.Morro B., J.Parets, M. Morro P., I. Mateu, J. Palou, A. Oliver,D. Conti, M. Negre i G. Suau. Una redacció quedestaca, sobretot, per la seva joventut.

I al jovent i al seu món van dirigits granpart dels articles, cartes i reportatges. Escritsque transmeten les inquietuds i la problematica

es castellet 19

dels joves de Bunyola évids per trobar el llocque creuen que els correspon en el micrócosmesbunyolí. Així i tot, la informació que ofereixés ben émplia: des d'un Bunyola dia a dia, reculldiari del més destacable, passant per un Sabíanque notes quasi telegréfiques sobre curio-sitats históriques, acabant per diversitat decomentaris de caire históric i folklóric senseoblidar cróniques esportives i notícies relaciona-des amb altres entitats.

De les co•aboracions en forma d i articles caldestacar, entre una llista de més de 70 signaturesque coDlaboraren al llarg de l'any, les seccionsfixes Records de ma infantesa, D'Antoni Rierai Estarelles (convertits en llibre l'any 1984),Notes d'un excursionista de Jaume Vives Jaume,els Poemes (22 en total) de Miquel Morro, GuillemBujosa, Jaume Mateu Contl, Bernardo Pericés iJASB i els escrits de D. Andreu Estarellas Pascuali el Pare Miquel Colom Mateu. Don Andreu hi publi-cé Estampes antigues de Nadal (ng 0), Estampesantigues de Quaresma (nQ . 3), Estampes antigues

de Setmana Santa (ng 4) i Es Cantó (ng 6). El

Pare Colom, la série Bunyola (nos• 6,7.10.11 i12) on exposa la seva teoria sobre l'origen etimo-lógic de Bunyola i una coMaboració especial enel número 8 En el primer centenari de la Fundaciódel Convent de les Monges a Bunyola. Sor Celestina.

Es Castellet, quant a la llengua, sempre vaésser bilingüe. En els números que analitzam lallengua més usada, amb diferència, és el castellé.És significatiu observar que els continguts propisde la Direcció editorial fossen en castelléque emprassen el catelé alguns dels seus collabo-radors. En aquest sentit cal dir que les coMabora-cions de D. Andreu Estarellas, d'Antoni RieraEstarelles (excepte una titulada Origen del nollibrede Bunyola en el n" 4) i Jaume Vives Jaume varenésser sempre en català. Curiosament el conjuntBunyola del P. Colom (originat pels Orígeoesde Riera) esté escrit en castellé, no sabem siper raons de tipus didéctico-divulgatius,, motivatper la llengua d'origen de l'escrit que replicao per altres raons alienes.

Per acabar cal dir que l'any 1969 fou el preludiesperançador d'una publicació audaç que valent-ment conclogue, pletorica de forces, la seva prime-ra etapa als voltants de l'any 1972 per "imperatiuslegals". Una revista peonera en moltes coses queva saber connectar directament a la pell delsbunyolins, ara fa vint anys, que amb molt pocesforç la feren absolutament seva. Sens dubtela história més recent de la vila sense Es Caste-

llet hauria estat mancada d'una eina que marcodecisivament moltes actituds.

Jaume Mateu Martí

PENSAR

VIURE C2)

per Gregori Mateu

15.- Pot esser que hi hagi més saviesa en allóque un calla que en tot alló que un explica

diu.

16.- T'he sentit massa vegades perlar de cercarnous camins dins la teva tasca de cada dia. ¿Noseria millor que els constmissis?

17.- Me dolen prou les grosseries dels amics capa la meva persona. Peró, encara me dolen moltmes els intents de justificar-les.

18.-N'hi ha que en nom de la cultura volen rompretota tradició. No és aixó una prova evident d'unagran manca de cultura?

19.- Si hi ha netedat de corhi hair; equilibri en el carécter.Si tenim el carécter equilibrat

hi haur; un entorn millor.Si hi ha un entorn positiu

hi hauré un clima de felicitat.Si hi ha un clima de felicitatvaldré la pena viure i cantar.

20.- Les meves idees són com els arbres. Perquécreixin saludables necessiten les ventades i lespluges de l'exterior.

21. N'hi ha que sempre troben totes les portes

i finestres tancades per poder entrar dins ells

mateixos. Han perdut fa temps la clau de la pró-

pia interiorització.

22.- Si tan sols t'agrada sentir alló que afalagales teves orelles, jamai arribarés a sentir laveritat.

23. Els artistes que en nom de la modernitat hand'acudir als tópics del sexe o a les carrinclona-des de la grolleria per divertir la gent, és perquéja no tenen els recursos de la creativitat, dela imaginació i de la genialitat.

24.— El preu que has de pagar sempre per viatjarcap a un futur millor, és, sens dubte, el de l'es-perança.

25.- La vertadera felicitat no estar en fer allóque un vol, sinc en estimar alló que un fa.

es castellet 20

TAULA PARADA

SPAGHETTI AMB CREMA DIESCLATASSANGS.

Per aprofitar els paners d'esclatas-sangs que trobeu per Sa Comuna, na Colomavos proposa aquest primer plat.

Ingredients:- 300 grams d'esclatassangs.- 400 grams d'spaghetti.- 1 pot de nata líquida.- 2 alls.- Julivert.- Oli, sal i pebre bo.

Preparació:Tallau els esclatassangs, nets, a

trossets. Si en teniu, mesclau-ne unparell de castes. Sofregiu-los, picadets,amb un poc d'oli, els alls i el julivert,fins que siguin ben tendres. Afegiu-hi la nata, posau-hi sal i pebre boi fes-ho coure tot a poc a poc durantuns cinc minuts més. Bolliu els spaghettien molta d'aigua i un poc de sal; esco-lau-los en aigua ben freda i desprésmesclau-los amb la crema d'esclatassangs.Ja es poden servir tot d'una. És unplat molt gustós i fàcil de cuinar.

LLOM AMB PEBRE BO.

Ingredients:- 4 tallades gruixades de llom de

vedella.- 2 culleradetes de pebre bo verd.- 1 pot de nata líquida.- Oli, conyac i sal.

Preparació:Escampau el pebre bo sobre el llom;

pijau-lo bé perqué la carn n'agafi elgust i deixau-ho reposar mitja hora.Sofregi-lo en un poc d'oli i flamejau-lo amb el conyac. Retirau el llom iposau-hi sal. Després guardau-lo enun lloc calent. Mesclau la nata amb

una mica d'oli de fregir la carn i dei-xau-ho coure un minuts. Afegiu-hi lacarn i encalentiu-ho tot. És un platricl.

PUDING DE COCO.

Ingredients:- 100 grams de coco ratllat.- 3 ous.- 1 pot petit de llet condensada.- Sucre per encaramelar el motlle.

Preparació:

Mesclau els vermells d'ou amb lallet condensada. Afegiu el coco ratllati 1/4 de litre d'aigua, i després elsblancs d'ou a punt de neu. Abocau-hodins un motlle cobert de caramel i dei-xau-ho coure al bany maria durant unahora, més o manco. Si el feis bé, seràboníssiml.

COOPERATIVASità. 11E LES NEIIS

varietat d'arthAes de consum diaripreus ajustats al màxim

.4~1111•61.

Avui param taula també amb na Coloma, tal

i com ens ho assegurà a l'entrevista que mantin-

guérem amb ella per a aquesta mateixa revis-

ta. Una altra vegada gràcies, i que en poguem

tastar molts de plats fets teus!

Perdonau la predicció del passatnumero: dia 25 de setembre no erael millor dia per a vosaltres. Er-

,erar s de savis! No obstant, dia

de desembre, de matinada, sentireu una cridadaencisadora: seguiu-la que no es n'empenedireu.I consti que no és cap innocentada.

- LLE0

28

"Ens compixen i diu en que plou",diu un refrany castel là. Com us son-tiu, pixadors o mul lats? Parau-himolt d'esment que pot ser determinant

en els propers dies. Els paraigues seran els vos-tres signes eròtics per exe1.1;ncia i el problemesd'incontinència la vostra creu.

lo Us convenen una mena d'exercicisespirituals per re-situar-vos en

el món i a ca vostra que no sou mésque un zero a l'esquerra. Alerta

la vostra excessiva sensibilitat que pot pro-vocar-vos calbície, taquicàrdia 1 rialles a quivos escolti.

es castellet 21

ETERLa música us portaré per camins hi-persensibles: sentireu com els seusflaires inundaran la vostra énimade pau, tranquilitat i un benestar

que envejara tothom. Un únic inconvenient: elvostre instrument flairant seré la xirimia. Jaus ho tareu amb la família i veïns.

.-1

V/ P

C

m13

Som a la tardor, temps trists ontot sol caure i penjar. I parlantde penjarolls, vius a tot el queus penja o pugui penjar. Si cal,

estètica. Ballau, el ball us seré un des-estressant molt bo i "En Joan Petit quan Balla"el més efectiu.'

EsALParau esment als vostres somnis,Us recoman, també, una visiteta al

psicoanalista. Si 9S posa a ploraren sentir el vostre relat, no pa-

.eànsia: o s enveja o es com vosaltres. No

de berbes i aprofitau la cera i quelcom m;s

caigui.

•cn Donau excessiva marxa al cotxe, ala butxaca . i a la llengua. Alerta.Estimareu exageradament la vostraparella i ho consentireu tot normes

que us doni un poquet del seu cos, i no us dicsegons quin . Aprofitau-ho que aixó es com elHaley: vé cada 75 anys.

tfs

cirujià

SSell

aneuquan

No és la meva Intenció posar-vosde mal humor, peró teniu un pervindreimmediat decebedor: pocs doblers,mala salut, mals d'amor, mala boca¿Solució? Un retir a Sa Cova de Can

nom i persona; encara que així

—LAGI

DO

Tonc les bolles de l'endevinaciómassa gandules per perdre el tempsen dir-vos com anireu próximament.I les altres de ben poc servirien:

en tenen prou amb el que acompanyen. No obstant,vius, molt vius, que si no, ni epitafi ens deixaranels hereus.

i mala llet.Fil o canviar dei tot

cANUCL

Possiblement sigueu el signe mésafortunat si ens hem de regir perles prediccions. El mal és que aquestendevinador passa per ser befós icosa absolutament incerta. I si nome contestareu. Evitau els comptables,

poc seriós,me creis, jaels predicadors i els consells de la parella.

A(31U

Els extraterrestres contactaran ambvosaltres cap al dia 3 o 4 de desem-bre. Cantau-lis el "volen volen..."que segons els americans els posa

com una moto. Absteniu-vos de demanar a tothomsi us estimen que les sorpreses poden alterarles vostres febles neurones.

S'atansen uns dies mesells de for-tuna. Només de bossa, però, perqu;d'amor i cor anireu molt descompas-sats: voldreu estimar nimfòmanament

la vostra parella voldrà descansar abúlicament.L'única solució sera sintonitzar les ganes, elsllocs, els cossos i els horaris.

es castellet 22

Sa Torreta 101Com recordareu, SA TORRETA començà amb una ginkama cultural que haviade concloure en un sorteig entre tots els participants. Com que a aquestnúmero no hear rebut cap resposta, hem decidit suspendre la ginkamadonar un obsequi als següents lectors que ens enviaren les solucionsa la primera Torreta: Joan Cabot Nadal, Miquel Angel Borràs Font, Mariadels Angels Estelrich Dolç, Maria Suau Font i Maria Ismaculada SuauLópez.

MOTS ENCREUATSSi els feis bé, encertareu sis dels

llinatges més comuns de Bunyola.

1.- Mamífer roegador , de coa llargai menuda, que bóta pels pins i menjapinyes. 2.- Llinatge bunyolí que tambéés nom de persona. 3.- Al revés, masclede la gallina. 4.- Mamífer de colorentre groc i roig, conegut com el reidels animals. 5.- Animal quadrüpede,amb dos geps. 6.- Llinatge de Bunyola.També és ocell domèstic. 7.- Animalallargat i sense potes, que cada any

canvia de pell. 8.- Llinatge de Bunyola.9.- Al revés, llinatge de. Bunyola queés contrari a l'aspre. 10.- Llinatgecomú al nostre poble i és sinónim detorrent. Al revés mamífer aquàtic, moltintel•igent. 12.- Llinatge bunyolí delqual la nostra revista n'és diminutiu.13.- Animaal domèstic, molt lleial ales persones, 14.- Llinatge de Bunyola,relacionat amb-una festa d'hivern.

8

10

14'IPPeN ° Vt "20 .Ç1 'TIEqsgo

"Z1 '3400 '11 *gJeTh • 01 . mnS*6 •seT6;enó s •cLies •L •woioo

- . 90 'S 't? . 11 120 *Ç

:SNOI0(1105•nik, ew *z —toiTnbs3 °I

IYe.0- chAz&N. -Jr° c` c*4&"

L,ve4re W1,0"4-

c*L Jo

to.)e..104tit C"'N#

• kb‘,A^Net.04•~•

c,A),e„ cikxcv", str4",,,C Övy4b,14QA%, .,v26 fyriav

DIBUIX MISTERIÓS

On són els tres cercadors d'esclata-

sangs?

SOLUCIÓ: Girau el dibuix i els trobareu

amagats entre les branques,

En aquesta sopa de lletres heu de trobardotze paraules d'una síl•aba referides

a parts del cos.

LDFE iRSo

PTo cAR.MuUN

TELL1)DL

A

idep •I'op un 'InD

•seu ned °D,uep JOD 4UOJ '4T 'Ied :SNOIWICS

es castellet 23

SOPA DELLETRES

L'Ajuntament poc abans de les eleccions decidt posar aquests bancsa la Costa de s'Estació, mirant cap al Penyal d'Honor. Algú ha ditque ho feren precisament per si serviria a algú el dia de /a reflexió,peró no els han tornat llevar.

Visió de les obres realitzades a la carretera d'Orient després d'ha-ver-se enfonsada. La carretera en teoria ha estat tancada al trànsitperó més d'un ha aconseguit passar fent algunes proeses, mentre elsobrers aplaudien la gosadia amollant befes.