tema 3.b. descobriments geogrÀfics

HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 3.B Edat moderna

EL DESCOBRIMENT

D’AMÈRICA Història Espanya

IES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

BLOC I – Tema 3.A

HISTÒRIA D’ESPANYA

EL NAIXEMENT DE L’ESTAT

MODERN: RRCC

Edat moderna

Història Espanya



EDAT MODERNA

TEMA 3. El naixement de l’estat modern: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).

3.0.- Introducció. Pas de l’edat mitjana a l’edat moderna.

3.1.- La construcció de l’estat modern. La unió dinàstica: RRCC.

3.1.1.- L’expansió territorial: Les incorporacions de Granada, Canàries, Navarra i Itàlia. Política exterior.

MAPA 7. REGNES HISPÀNICS RRCC desprès Granada i Navarra.

3.1.2.- El sistema de govern de la monarquia dels Reis Catòlics: els diversos Consells i Corts.

3.2.- Política social i religiosa dels Reis Catòlics. Política interior.

3.2.1.- Uniformitat religiosa: La Inquisició, expulsió dels jueus i musulmans.

1v preg. op B (2009, juny). 2v TEXT. op B (2013, setembre).

3.2.2.- Els nobles i la consolidació del mayorazgo a Castella. 1v preg. op B (2011, juny).

3.2.3.- La Corona d’Aragó als segles XIV i XV: Compromís de Caspe i Guerra Civil Catalana.

3.3.- Descobriment i conquesta d’Amèrica. Causes i conseqüències generals. 1v preg. op A (2012, juny).

TEMA 3. EL NAIXEMENT DE

L’ESTAT MODERN

ÍNDEX TEMA 3 (BLOC I)


L’ESTAT MODERN

TEMES DEL TEMA 3

Edat moderna:

- La unió dinàstica

- Reforç de l’autoritarisme (monarquia autoritària)

en temps dels RRCC

- L’expansió territorial

- Política exterior dels Reis Catòlics

- Política interior dels Reis Catòlics

- Conquesta i colonització d’Amèrica

EDAT MODERNA

BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES

DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA

Història Espanya



PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana)

EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians

EDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC

TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol

TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII

ÍNDEX TEMES BLOC I

EDAT MODERNA

TEMA 3. El naixement de l’estat modern

- Els Reis Catòlics (1474/79-1516).

TEMA 4. Auge i decadència de l’Imperi espanyol

Segle XVI. Auge de l’imperi hispànic - Carles I i V (1517-56).

- Felip II (1556-1598).

Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries

menors - Felip III (1598-1621).

- Felip IV (1621-65).

- Carles II (1665-1700).

TEMA 5. Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic - Felip V (1700-1746).

- Ferran VI (1746-59).

- Carles III (1759-88).


L’ESTAT MODERN

ÍNDEX TEMES EDAT MODERNA BLOC I

Expansió territorial

Descobriments portuguesos

3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS

3.3.13.- Conseqüències dels descobriments

Descobriments castellans: Amèrica

3.3.7.- Tractats de límits amb Portugal

3.3.2.- Culminació de la conquesta de les Illes Canàries

3.3.1.- Rivalitats portuguesos i castellans en l’expansió cap a l’Atlàntic: Canàries i Amèrica

3.3.4.- Causes dels descobriments

3.3.3.- Projecte de Colom

3.3.5.- Descobriment d’Amèrica (1492)

3.3.8.- Primera volta al món

3.3.6.- Noves mesures del Reis Catòlics

3.3.9.- La conquesta: Cultures precolombines

3.3.11.- Explotació dels recursos

3.3.10.- Administració de l’Imperi colonial

3.3.12.- Formes d’organització colonial a Amèrica i creació d’un Imperi (ss. XVI i XVII)

ANNEXOS

ÍNDEX



Durant l’edat mitjana, Europa havia mantingut un comerç actiu amb

Orient, basat en la importació d’espècies, sedes i pedres precioses.



Des d’allà, comerciants genovesos i venecians les feien arribar per mar

a les seves ciutats d’origen, per distribuir-les després a tota Europa.

Tant la ruta de la seda com la de les espècies les

controlaven comerciants musulmans que transportaven les

mercaderies des de Xina, les illes Molucas (Indonèsia) o

l’Índia, fins els ports del Mediterrani oriental.



RUTES DE LA SEDA I DE LES ESPÈCIES



RUTES DE LA

SEDA I

DE LES ESPÈCIES



RUTES DE LA SEDA I DE LES ESPÈCIES



OBJECTIUS:

l.- Trobar noves fonts de metalls

preciosos (or i plata) per a

l’encunyament de monedes, que

començaven a escassejar en

Europa, també cercaven esclaus.

2.- Descobrir noves rutes per l’Atlàntic que

feren més rentable el comerç amb Orient

Llunyà, cosa per la qual era necessari accedir

als centres de producció orientals de forma

directa, eludint els tradicionals

intermediaris que imposava la ruta del

Mediterrani (genovesos i venecians) i les

caravanes d’Àsia (comerciants

musulmans), així poder controlar el fabulós

comerç de les espècies.



















ANNEXOS

ÍNDEX

3.3.1.- RIVALITAT PORTUGUESOS I CASTELLANS EN

L’EXPANSIÓ CAP L’ATLÀNTIC: CANÀRIES I AMÈRICA

Els portuguesos, per la seva situació privilegiada en l’Atlàntic i per la seva

tradicional vocació comercial i marinera, foren els primers en cercar una ruta

directa cap a les illes de les espècies: les Molucas. Expedicions iniciades, amb el

suport de la Corona, pel rei Enric el Navegant a meitat del segle XV.

Primer exploren les illes atlàntiques (Madeira, 1419, Azores, 1427), descendeixen la costa

occidental d’Àfrica i bordegen aquest continent pel cap de Bona Esperança (1487-88, Bartolomeu

Dias) i, avançant cap a l’est, arribaren a l’Índia (1497-99, Vasco de Gama), amb l’objectiu d’arribar

a Xina. Al llarg de tota la ruta, fundaren factories comercials, que serviren d’etapes d’escala i de

centres intermedis d’aprovisionament i comerç.





Els portuguesos foren els primers en cercar una ruta directa cap a les illes

de les espècies: les Moluques, amb el suport de la Corona, del rei Enric el

Navegant a meitat del segle XV.



Ja des de finals del segle XIV, Castella igual

que Portugal, desenvoluparen una gran

activitat marítima en l’Atlàntic. El principal

competidor de Castella era el regne veïnat de

Portugal, de major tradició marinera i

pioner en l’exploració de noves rutes.

Però els Reis Catòlics, en donar suport al projecte de Colom en 1492,

propiciaren el descobriment d’Amèrica i, com a etapa important en la

ruta cap al nou continent, en 1496 es va culminar la conquista de les

Illes Canàries.

Cristòfor Colom

L’esdeveniment no fou casual. Europa tenia els coneixement tècnics necessaris per a realitzar

l’empresa (esfera armil·lar, quadrant, brúixola, astrolabi, nocturlabi, rellotge d’arena..., i a més la

caravel·la).





















ANNEXOS

ÍNDEX

La conquesta de les Canàries era una aspiració dels comerciants andalusos i, com a etapa

important en la ruta cap al nou continent americà, la seva ocupació va finalitzar amb la conquesta de

Tenerife, l’any 1496.

3.3.2.- CULMINACIÓ CONQUESTA DE LES ILLES CANÀRIES

3.3.2.- CULMINACIÓ CONQUESTA DE LES ILLES CANÀRIES



















ANNEXOS

ÍNDEX

Cristòfor Colom era un aventurer i mariner genovès d’origen obscur

que, convençut de l’esfericitat de la Terra, va plantejar un camí

alternatiu per anar a les Índies: a través de la ruta inexplorada de

l’Atlàntic en direcció oest. Però imaginava una distància molt més

curta que és en realitat.

3.3.3.- EL PROJECTE DE COLOM

1492

Oferí el seu projecte a Joan II, rei

de Portugal, en 1484, i fou rebutjat,

després va cercar suports en

persones influents que persuadiren

als Reis Catòlics de la conveniència

d’avalar el seu projecte, de nou les

seves teories foren rebutjades pels

experts i els reis es varen

desentendre (es trobaven en el

setge als nassarites).

Però en acabar la guerra de Granada, Castella perdia

poc si fracassava i va canviar la situació.

En un primer moment, l’explotació es realitzaria

mitjançant un acord signat entre Colom i els RRCC,

el 17 d’abril de 1492, les Capitulacions de Santa Fe

(localitat de Granada), per les que els Reis Catòlics

finançaven l’empresa i es repartien els beneficis de

les terres a descobrir:


Capitulacions

de Santa Fe

A.- Colom seria nomenat almirall,

virrei i governador general de

totes les terres que descobrís o

guanyés durant la seva vida.

C.- Nomenava

hereus als seus

successors de

forma vitalícia.

B.- Rebria un 10% dels guanys

obtinguts (delme de les riqueses o

de les mercaderies).

D.- Els RRCC es reservaven una cinquena part de tot el que

s’obtingués i li proporcionaren tres caravel·les: la “Pinta”, la “Niña” i

la “Santa María”.

3.3.3.- EL PROJECTE DE COLOM. CAPITULACIONS

Les concessions atorgades en les

Capitulacions eren molt àmplies, fet

inusual en uns monarques partidaris de

limitar l’expansió senyorial.

Les Capitulacions estan signades pel secretari Juan

de Coloma. L’original del document no es conserva,

es conserven dos testimonis, un testimoni de

l’autorització, en l’Arxiu General de les Índies, dins

la unitat de “Patronato”, amb la signatura

PATRONATO, 295, N.2, i un registre cedulari en

l’Arxiu de la Corona d’Aragó, REAL CANCILLERÍA,

REGISTROS, NÚM. 3569, en els folis 135v-136v.



















ANNEXOS

ÍNDEX

3.3.4.- CAUSES Causes dels descobriments

Els motius pels quals els Reis Catòlics varen donar suport a Cristòfor Colom foren, per una part, el desig d’expandir

la religió catòlica i, per altra banda, per interès econòmic. El contracte entre Colom i les Reis Catòlics (Capitulacions

de Santa Fe, 17-IV-1492) reflecteix l’interès econòmic que tenia la iniciativa. Però n’hi ha d’altres causes:

1.- Econòmiques

A.- Bloqueig de les rutes de les espècies i de la seda pels turcs otomans que, en 1453, ocupen Constantinoble

(cau l’Imperi bizantí). Necessitat de cercar noves rutes alternatives per arribar a l’Extrem Orient (Moluques).

B.- Recerca de metalls preciosos (or i plata) per a l’encunyament de monedes, que començaven a escassejar en


2.- Polítiques

A.- Desig d’expansió de les monarquies, de conquestes territorials.

B.- Conquesta turca de l’Imperi bizantí (1453)

C.- Tractat d’Alcaçovas (cas de Castella).

3.3.4.- CAUSES

3.3.4.- CAUSES Causes dels Descobriments

1.- Econòmiques:

A.- Bloqueig de les rutes de les espècies i de la seda pels turcs otomans que, en 1453, ocupen Constantinoble

(cau l’Imperi bizantí). Necessitat de cercar noves rutes alternatives per arribar a l’Extrem Orient (Moluques).

B.- Recerca de metalls preciosos (or i plata) per a l’encunyament de monedes, que començaven a escassejar en


2.- Polítiques:

A.- Desig d’expansió de les monarquies, de conquestes territorials.

B.- Conquesta turca de l’Imperi bizantí (1453)

C.- Tractat d’Alcaçovas (cas de Castella).

3.- Tecnològiques:

A.- Nous instruments de navegació (millora): brúixola, astrolabi (calcula la latitud), desenvolupament cartografia

(cartes marines o portolans).

B.- Nous tipus d’embarcacions (caravel·les, naos), que permetien navegar llargues distàncies i per aigües més

tèrboles (apropiades pels viatges interoceànics).

C.- Acumulació d’experiència en la navegació.

4.- Culturals / ideològiques:

A.- Difusió dels coneixements tècnics de l’Antiguitat.

B.- Esperit d’aventura. Afany de coneixements, propi de l’esperit renaixentista.

C.- Desig d’expandir la religió catòlica.

D.- Recerca d’adquisició de riqueses, característics de la mentalitat del capitalisme comercial inicial.

E.- Ajuda d’un territori cristià amenaçat a l’Orient, el regne del Preste Joan (raó mítica).

Els motius pels quals els Reis Catòlics varen donar suport a Cristòfor Colom foren, per una part, el desig d’expandir

la religió catòlica i, per altra banda, per interès econòmic. El contracte entre Colom i les Reis Catòlics (Capitulacions

de Santa Fe, 17-IV-1492) reflecteix l’interès econòmic que tenia la iniciativa. Però n’hi ha d’altres causes:

L’esdeveniment no fou casual. Europa tenia els coneixement tècnics necessaris per a realitzar

l’empresa (esfera armil·lar, quadrant, brúixola, astrolabi, nocturlabi, rellotge d’arena..., i a més la

caravel·la).

3.3.4.- CAUSES

3.3.4.- CAUSES



















ANNEXOS

ÍNDEX

3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) PRIMER VIATGE (1492-1493). El 3 d’agost de 1492 sortiren de Palos (Huelva), amb 2

caravel·les i 1 nau, la “Santa María”, capitanejada por Colom mateix, i 2 caravel·les, la “Pinta”,

per Martín Alonso Pinzón, i la “Niña”, per l’altre germà Vicente Yáñez Pinzón, i una tripulació

d’uns 90 homes (a prop de 100).

3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492)

PRIMER VIATGE (1492-1493). Van

romandre un mes a les Illes Canàries,

d’on van sortir el 9 de setembre, i es

dirigiren cap a l’oest. Un viatge llarg,

tot i que sense complicacions, ja que es

limitaren a seguir el paral·lel 28 nord.

Després de 33 dies de navegació,

arribaren el 12 d’octubre del mateix any

al Carib, a terra ferma, a una illa de

l’arxipèlag de les Bahames, que els

nadius anomenaven Guanahaní, i que

Colom va anomenar San Salvador

(actual illa Watling, de les Bahames).


PRIMER VIATGE (1492-1493). Un mes a les Illes Canàries, surten el 9 de setembre, cap a l’oest.

Viatge llarg, sense complicacions, segueixen paral·lel 28 nord. Després 33 dies, arriben (12

d’octubre 1492) al Carib, a terra ferma, illa de l’arxipèlag de les Bahames, que els nadius

anomenaven Guanahaní, Colom anomena San Salvador (actual illa Watling, Bahames).


PRIMER VIATGE (1492-1493). Viatge llarg i sense complicacions, segueixen paral·lel 28 nord.


PRIMER VIATGE (1492-1493). 12 d’octubre 1492, Carib, terra ferma, illa Guanahaní (arxipèlag

Bahames), Colom anomena San Salvador (actual illa Watling, Bahames).

Colom en representació Reis Catòlics



PRIMER VIATGE (1492-1493). L’expedició va desembarcar i explorar altres illes del Carib: Cuba

(Juana) i Haití (La Espanyola, dividida en dues parts, Santo Domingo i Haití). En aquesta darrere

fundaren el primer enclavament (“enclave”) europeu en el Nou Món, el fort Navidad, on van deixar

alguns tripulants després de perdre la Santa Maria. L’Almirall convençut que havia arribat a les

Índies, tornà a la península. El retorn va seguir una ruta més al nord (per tal d’aprofitar els vents a

l’altura de les Azores) i fou molt accidentat. Colom va atracar en Lisboa el 4 de març de 1493.


FINAL PRIMER VIATGE (1492-1493). Colom va atracar en

Lisboa el 4 de març de 1493 i fou rebut pels Reis Catòlics en

Barcelona amb tots els honors, doncs es creia que aquesta seva havia

estat la primera expedició europea que havia arribat a les Índies.

3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) PRIMER VIATGE (1492-1493). La confirmació de què es tractava d’un nou

continent desconegut, i no de les terres de Japó o Xina, la proporcionaren els

anomenats viatges menors. Un dels participants fou el navegant florentí

Américo Vespucci, que per compte de Castella i Portugal va explorar, a partir

de 1499, part de les costes d’Amèrica del Sud i va descobrir que no

pertanyien a Àsia, defensant l’existència d’un nou continent: AMÈRICA.

Primer Viatge de Colom

Américo Vespucio

En 1500, Juan de la Cosa

va dibuixar el primer

portolà (mapa, carta

nàutica) d’aquestes terres.


En 1500, Juan de la Cosa va dibuixar el

primer portolà (mapa, carta nàutica)

d’aquestes terres. Data de finalització del

TERCER VIATGE.


PORTOLÀ DE JUAN DE LA COSA, 1500


Tot i que els contemporanis

ben aviat s’adonaren què allò

descobert era un nou món,

Colom va morir amb la

convicció que havia arribat a

les costes orientals d’Àsia, a

prop del Japó. A partir

d’aquests viatges es va

iniciar l’explotació del

continent en benefici de

Castella.

PRIMER VIATGE (1492-1493). Davant l’èxit de

l’expedició, Colom realitzà tres viatges més

d’exploració, entre 1493 i 1504, en ells va arribar a

tocar les costes del continent i va explorar les

Antilles, la desembocadura de l’Orinoco

(Venezuela, riu dels més llargs americans i 3r cabalós,

Amazones i Congo, 33.000 m3/s) i l’istme

d’Amèrica central. L’any 1511 s’havia acabat la

conquesta de les illes grans.


SEGON VIATGE (1493-1496). En 1493, va partir de Cadis (port al que també retornaria) amb una

flota major i més de 1000 homes. Des de Canàries va prendre una ruta més cap el sud-oest (la que

s’usà habitualment en el futur) i tan sols tardà 21 dies en tocar terra (33 en el 1r viatge). Va explorar

altres illes: les Antilles menors, San Juan Bautista (Puerto Rico o Borinquen) i Santiago (Jamaica).

En aquest viatge començaren el incidents amb els indígenes (que havien destruït el fort Navidad),

que varen ser sotmesos per la força.

3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492). COMPARATIVA

3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) SEGON VIATGE (1493-1496). 1493, Cadis (on retornaria), ruta més cap el sud-oest (en el futur),

21 dies. Explorar: San Juan Bautista (Puerto Rico) i Santiago (Jamaica). Els indígenes havien

destruït el fort Navidad i foren sotmesos per la força. Es va trobar or, però en poca quantitat, i es

fundaren les primeres ciutats (Santo Domingo).


SEGON VIATGE (1493-1496). Colom va enviar natius a la península com esclaus. La reina els va

rebutjar per immoral i poc cristià, cosa que va evitar el tràfic d’indígenes posteriorment, però no va

impedir la importació a les Índies d’esclaus negres (comerç triangular).

COMERÇ TRIANGULAR

COMERÇ

TRIANGULAR

COMERÇ TRIANGULAR


Aquesta vegada, Colom va seguir una ruta més al sud i

va descobrir l’illa de Trinidad i el continent

(pròpiament dit) a l’altura de la desembocadura del riu

Orinoco (Venezuela). Expedició que retorna a Cadis.

TERCER VIATGE (1498-

1500). Una expedició més

reduïda que la del viatge

anterior partí de Sanlúcar de

Barrameda (Cadis) en 1498.


TERCER VIATGE (1498-1500). El desacord entre Colom i

els seus companys sobre el repartiment del que havien

descobert va generar durs enfrontaments. Les riqueses

descobertes eren molt menors que les esperades i les

expectatives econòmiques es veieren frustrades, l’or era escàs

i els indis es negaven a treballar dur. Una forma més ràpida

d’obtenir guanys era vendre el indis en Europa com esclaus,

tot i que la reina Isabel va prohibir aquest tracte pels indis.

De totes formes, els RRCC confiaven en què noves expedicions descobrissin l’or que tant desitjaven.


TERCER VIATGE (1498-

1500). Ben aviat sorgiren

greus tensions entre Colom

i els Reis Catòlics, que

tenien propòsits distints

sobre les noves terres.

Isabel I i Ferran II, alarmats pel caos que regnava en La Espanyola (Haití i Santo Domingo) i pel

cost de les expedicions, decidiren nomenar governador de les Índies (les terres descobertes) a

Francisco de Bobadilla, aquest quan va arribar a Amèrica, va acusar a Colom de mal administrador i

d’haver abusat del seu poder, va manar apressar-lo junt als seus partidaris i els va enviar de retorn a

la península.

TERCER VIATGE (1498-1500). En aquells anys

(1497-99), el mariner portuguès Vasco de Gama

havia retornat ja de les autèntiques Índies, en

Àsia, per la ruta africana, amb les seus vaixells

carregats d’espècies.




Els portuguesos foren els primers en cercar una ruta directa cap a les illes

de les espècies: les Moluques, amb el suport de la Corona, del rei Enric el

Navegant a meitat del segle XV.


QUART VIATGE

(1502-1504). Tornat a

rehabilitar, tot i sense

el seus antics privilegis,

Colom salpà de nou de

Cadis, tan sols amb

quatre vaixells, donat

que aquesta expedició

l’organitzava Colom a

títol particular i no la

corona. El seu objectiu

era trobar qualque pas

que conduís a les

desitjades illes de les

espècies; no el va

trobar, però explorà la

costa d’Amèrica

central.


QUART VIATGE (1502-1504). Colom va ser marginat

i va morir en Valladolid en 1506, sense saber que havia

descobert un Nou Món, convençut que havia arribat a

Àsia i maleint la seva mala sort.

3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492). 4 VIATGES COLOM

3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492). 4 VIATGES COLOM

Zones explorades per Cristòfor Colom durant els seus quatre viatges a Amèrica.



















ANNEXOS

ÍNDEX

Després que, en 1498, Vasco da Gama arribés a l’Índia seguint la ruta portuguesa,

els Reis Catòlics afronten la nova realitat amb una sèrie de mesures:

a.- Promoció de nous viatges d’exploració (Viatges Menors).

b.- Instal·lació de colons espanyols en les Antilles.

c.- Extracció de l’or dels rius.

d.- Reorganització del govern de les terres ocupades.

3.3.6.- NOVES MESURES DELS REIS CATÒLICS

Amb aquestes mesures, els

reis llevaven a Colom els

seus drets pactats en 1492.

A partir d’aquest moment, l’empresa americana

fou gestionada directament pels monarques.

3.3.6.- NOVES MESURES DELS REIS CATÒLICS

A La Espanyola (Haití, Santo Domingo) residia

el governador, nomenat pels reis, i en Sevilla es

creà un nucli de funcionaris a les ordres de Juan

Rodríguez de Fonseca, que s’ocupaven dels

assumptes americans.

En 1503 es crea, en Sevilla, la Casa de

Contractació de les Índies, que s’encarregarà de

controlar totes les qüestions referents al tràfic

entre Espanya i Amèrica.

Casa de Contractació de Sevilla.

Reconstrucció ideal, segons dades de l’època.



















ANNEXOS

ÍNDEX

La rivalitat amb Portugal pel control de l’Atlàntic fou una constant. Ja des del final de la guerra de

Successió en Castella (Juana la Beltraneja i Isabel la Catòlica), les dues monarquies aconseguiren

resoldre els conflictes, relatius als límits de la seva expansió, mitjançant successius tractats que

evitaren nous enfrontaments. En aquestos moments, Portugal es va inquietar en conèixer l’èxit dels

viatges de Colom, i la pugna entre la monarquia espanyola i portuguesa feu necessari varis acords

per imposar els límits de l’expansió dels dos estats:

3.3.7.- TRACTATS DE LÍMITS AMB PORTUGAL

a.- TRACTAT D’ALCÁÇOVAS (1479)

b.- BUTLLA INTER CAETERA (1493)

c.- TRACTAT DE TORDESILLAS (1494)

a.- TRACTAT D’ALCÁÇOVAS (1479):

Alfons V de Portugal reconeix:

a Isabel com a reina de Castilla

els drets castellans sobre Canàries i sobre la costa

del nord d’Àfrica situada enfront d’aquestes illes;

els Reis Catòlics

renuncien a qualsevol altre dret sobre la costa

africana, a les illes Azores, Madeira o Cap Verd, és

a dir, el sud d’Àfrica per a Portugal.



a.- TRACTAT D’ALCÁÇOVAS (1479):

Alfons V de Portugal i Isabel com a reina de Castilla

b.- BUTLLA INTER CAETERA (1493):

Després del viatge de Colom, una Butlla atorgada pel Papa d’origen

valencià, Alexandre VI, va dividir el globus en dos hemisferis, amb

una línia de demarcació imaginària traçada de polo a polo, a 100

llegües a l’oest de les illes Azores i de Cap Verd: Es reconeixien els

drets de Castella sobre les terres descobertes i sobre les que pogués

descobrir més enllà d’aquesta línia, que establia que la zona situada a

l’oest de la línia corresponia a Castella, i la situada a l’est per a

Portugal.


c.- TRACTAT DE TORDESILLAS (1494):

El conflicte es solucionà en 1494 amb la signatura del Tractat de Tordesillas, que desplaçava la línia

divisòria entre els dominis dels dos països a 370 llegües a l’oest de Cap Verd, això permetia a

Portugal la conquista de Brasil, tot i que la major part del continent americà quedava per Castella.




Pàgina final del Tractat de

Tordesillas on es poden

observar les signatures dels

Reis Catòlics.





Imperi portuguès al llarg de la història





Imperi espanyol al llarg de la història



















ANNEXOS

ÍNDEX

En 1513, el descobriment de l’Oceà Pacífic per Vasco

Núñez de Balboa, anomenat Mar del sud, va confirmat

definitivament l’existència del nou continent.

3.3.8.- PRIMERA VOLTA AL MÓN

Els viatges de Balboa

Era necessari, ara, trobar un pas marítim per

arribar a les Índies per l’oest. Molts intents

fracassaren. Finalment, en 1519, l’expedició

manada per Fernando de Magallanes travessà

Amèrica del Sud per un estret, que va rebre el seu

nom: l’estret de Magallanes.



Va creuar el Pacífic i va arribar a les illes

Marianes i Filipines (1521). Allí fou mort

pels indígenes. El lloctinent de l’expedició,

Juan Sebastián Elcano, completà el viatge

per l’Oceà Índic i les costes d’Àfrica

(1522). Fou el primer viatge al voltant de la

Terra.

http://www.puc.cl/sw_educ/historia/expansion/index.html


Commemoració

Fernando de Magallanes



















ANNEXOS

ÍNDEX

Cultures precolombines

ASTEQUES

MAIES

INQUES

Les poblacions precolombines tenien diferent grau de desenvolupament i es poden distingir tres

“Imperis” o civilitzacions: asteques, maies i inques, que posseïen organitzacions urbanes.

La conquesta es va desenvolupar

en dues etapes:

PRIMERA. Conquesta del

continent va partir de Cuba,

iniciada per Hernán Cortès, any

1518, cap a les costes de Mèxic

(asteques i maies).

SEGONA. Francisco Pizarro,

a partir del 1531, des Panamà

cap el sud (inques).

1531-s. XVI

1522-24

Hernán Cortés

Francisco Pizarro

3.3.9.- CONQUESTA: CULTURES PRECOLOMBINES

Es va desenvolupar en dues etapes:


Hernán Cortés

PRIMERA. La conquesta del continent va partir de

Cuba. El governador de l’illa va confiar a Hernán Cortès

que dirigís una expedició, iniciada l’any 1518, que va

desembarcar en les costes de Mèxic i va fundar la ciutat de

Veracruz (1519), descobrint la civilització asteca.

1518-21

PRIMERA. Els asteques eren un poble agricultor i

guerrer, que dominava a les tribus veines. Els asteques es

varen resistir a sotmetre’s al domini espanyol, però

Hernán Cortés es va aliar amb algunes de les tribus, va

conquistar la capital del regne, Tenochtitlán, i doblegà la

civilització asteca fent hostatge l’emperador Moctezuma.

Hernán Cortés i

Moctezuma

1518-21


3.3.9.- CONQUESTA: C. PRECOLOMBINES

PRIMERA. Els asteques foren, finalment, derrotats a la batalla

d’Otumba (1520), i Espanya es va apoderar d’un gran territori

mexicà, que va rebre el nom de la Nova Espanya (virregnat).

1518-21

PRIMERA. En 1522, Hernán Cortés conquesta la Península

de Yucatán, el centre de la civilització maia, i acaba amb ella.

1522-24

1522-24


3.3.9.- CONQUESTA: C. PRECOLOMBINES PRIMERA. L’any 1523 arribaren a Guatemala i el 1524

a Hondures, que foren annexades a Nova Espanya.

1522-24

1522-24

Es va desenvolupar en dues etapes: SEGONA. Fou dirigida per Francisco Pizarro a partir

del 1531. Va partir des de Panamà i va derrotar l’Imperi

Inca, que l’any 1532, era la civilització més brillant

d’Amèrica del Sud, que s’extenia per terres del Perú,

Equador, Xile i Bolívia actuals.

1531-s. XVI


Es va desenvolupar en dues etapes: SEGONA. Pizarro va aprofitar la guerra civil en l’imperi

entre els germans Huáscar i Atahualpa. L’emperador

Cuauhtémoc i l’Inca Atahualpa foren assassinats. Després

va conquistar la capital de l’imperi, Cuzco, i va fundar la

ciutat de Lima (1535), capital del nou virregnat del Perú.

També conquistaren la Pampa (actual Argentina) i part de

Paraguai, arribant fins les costes del Pacífic.

1531-s. XVI


Cultures precolombines

ASTEQUES

MAIES

INQUES

Dues etapes:

SEGONA. Després de la conquesta dels dos grans imperis americans, inca i asteca, va haver una

enorme activitat en el continent: s’exploraren altres terres i es fundaren noves ciutats.

La penetració espanyola fou molt

feble en Amèrica del Nord, a causa

de l’escassetat de població a les

Antilles i per dificultats de caràcter

geogràfic.

1531-s. XVI

1522-24

1518-21


SEGONA. Tan sols es va explorar el sud-est dels Estats Units i la península de Florida. L’activitat

principal es va concentrar en Amèrica del Sud.

Al llarg del segle XVI foren explorats els territoris de

Venezuela, Colòmbia, Xile i Argentina i es fundaren,

entre altres, les ciutats de Mendoza, San Juan, Tucumán,

Córdoba i Buenos Aires.

s. XVI




















ANNEXOS

ÍNDEX

Des del punt de vista del dret públic, les noves colònies americanes varen ser incorporades a la

Corona de Castella, i els “regnes de les Índies” estaven equiparats a la resta de regnes hispans;

així, els colons que varen néixer en Amèrica eren súbdits lliures de la Corona; però el desinterès

d’alguns reis hispans, que veien en aquestos territoris sols un mitjà per a finançar la seva política

europea, i la llunyania d’Amèrica, va fer impossible una organització administrativa plenament

assumida i dirigida per Castella. Per aquesta raó, els monarques, sobretot al principi, afavoriren

l’esperit d’iniciativa privada i de lucre.

3.3.10.- ADMINISTRACIÓ DE L’IMPERI COLONIAL

La Corona de Castella va voler, també, que un gran personatge la representés en ultramar: el virrei. A

les Índies copiaren l’organització institucional i, durant els segles XVI i XVII, sols va haver dos

virregnats, el de Nova Espanya o Mèxic (Amèrica central i illes del Carib, terres colonitzades del

nord, creat en 1535) i el del Perú fins a Patagonia (del que depenia tota Amèrica del sud, excepte la

costa veneçolana, creat en 1544).



Per a un millor govern, en el segle XVIII, s’hi van afegir altres

divisions político administratives: més virregnats, capitanies

generals i presidències, per exemple, el virregnat de Nova

Granada (1717) i el del Rio de la Plata (1776), o la capitania

general de Xile, de Guatemala, o la presidència de Quito.


DIVISIÓ POLÍTIC ADMINISTRATIVA I

COLONITZACIÓ D’AMÈRICA PELS

PAÏSOS EUROPEUS

Més tard, la Corona va recuperar el control de les seves atribucions sobre els territoris colonials

(poder que havia atribuït provisionalment a descobridors i conquistadors) amb el Consell de les

Índies, que es creà en 1524 degut al gran cúmul de lleis que es promulgaven en matèria de política

americana.


Les Índies varen suposar una nova

corrent d’intercanvis comercials;

el monopoli de tot el comerç amb

Amèrica s’atorgà al port de Sevilla,

des d’allà partien o arribaven els

vaixells de la ruta americana.


Casa de Contractació de Sevilla.

Reconstrucció ideal, segons dades de l’època.

Pels viatges a Amèrica

organitzaren un sistema

de flotes, vaixells que

navegaven reunits per

donar-se protecció.

En 1503 es va crear la Casa de Contractació de Sevilla

que tenia la funció d’organitzar i controlar el trànsit

d’homes i mercaderies entre el vell i el nou continent i,

també, de la recaptació i gestió de les rendes que, sobre

aquest tràfic, li corresponien a la corona; els comerciants

sevillans s’agruparen en la Universitat de carregadors

de les Índies, que pretenien tenir el monopoli.


Casa Museu de Contractació a Sevilla

El monopoli de tot el comerç amb Amèrica s’atorgà al port

de Sevilla, des d’allà partien o arribaven els vaixells de la

ruta americana.

Pels viatges a Amèrica organitzaren un sistema de flotes,

vaixells que navegaven reunits per donar-se protecció.


El sistema del governador serà aplicat als territoris conquistats com un instrument de control

burocràtic de la Corona, dotat de poders administratius i de justícia i, amb freqüència, també de

poder militar.


Més endavant, neix un nou

poder, les Audiències, com la de

Nova Espanya, establerta en

Mèxic. Les Audiències podien

processar i jutjar les querelles

d’individus o col·lectivitats

contra els governadors i, fins i

tot, contra els virreis, tenien el

dret d’inspeccionar les ciutats,

els seus pressupostos, la seva

gestió; havien de velar per

l’aplicació de les lleis,

especialment les que protegien

els indígenes de la rapacitat dels

colons espanyols.

VIRREGNATS AUDIÈNCIES

CONSELL

D’ÍNDIES

NUEVA

ESPAÑA PERÚ


REI ASTEQUES

1518-21

Hernán Cortés

MAIES

1522-24

INQUES

1531-s. XVI Francisco Pizarro

Simultàniament a la conquesta s’inicia

l’explotació econòmica i s’imposa un

sistema polític administratiu del territori.

Descobriments castellans



















ANNEXOS

ÍNDEX

3.3.11.- EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS

Els nous territoris significaren una important font d’ingressos per Castella, la monarquia tenia dret a

1/5 de tots els productes importats: la cinquena part reial.

L’or i la plata varen donar una riquesa més gran, tot i que

d’or no varen trobar massa, plata... molta. Les mines

eren propietat reial, les més importants foren la de Potosí

(descoberta l’any 1545, Alt Perú) i la de Mèxic

(Zacatecas).

Les mines propietat reial, més importants: Potosí (descoberta l’any 1545, Alt Perú) i a Mèxic

(Zacatecas).


Les terres varen ser repartides entre els colonitzadors; el treball es basava en l’explotació de la mà

d’obra indígena. Diversos tipus d’explotació dels indígenes en l’Amèrica espanyola: les

“Encomiendas”, el repartiment i, a les mines, la Mita.




















ANNEXOS

ÍNDEX

Mentre es preparava la conquesta del continent, l’explotació de les Antilles i

de les costes del mar Carib va tenir moltes dificultats.

3.3.12.- FORMES D’ORGANITZACIÓ COLONIAL A AMÈRICA I

CREACIÓ D’UN IMPERI (segles XVI i XVII)

Els colons no suportaven el clima humit

i càlid i els indígenes eren escassos: les

malalties infeccioses importades pels

espanyols, el treball dur, la brutalitat

dels colons i l’alcoholisme delmaren la

població indígena.

Per resoldre el problema de la falta de mà d’obra es va desenvolupar una legislació específica per

l’organització dels nous territoris: les Lleis de les Índies.



En principi, sorgeix el concepte d’ “Encomienda”

(treball forçós a canvi de la conversió a la fe cristiana,

sistema difós per Perú i Mèxic): l’indígena era

“encomanat” al colon per què l’ensenyés a

treballar, el colon podia exigir dels indis, que tenia

encomanats, un treball o un tribut, a canvi l’havia

d’introduir en la fe cristiana i protegir-lo.

Sistema que va conduir a una explotació sense

límits, cosa per la qual uns teòlegs i

funcionaris van promulgar les Lleis de Burgos

(1512), que són les primeres compilacions de

lleis índies, i que responien al desig reial

d’evitar abusos dels colons, de mantenir sota

el seu control l’imperi i d’evitar l’esclavitud

dels indígenes, però obligant els indígenes a

treballar pels colonitzadors.

A les Lleis de Burgos (1512), s’admet el sistema

d’ “Encomienda”, però reconeixen que indis són

lliures, que posseeixen una ànima eterna, que són

de naturalesa mandrosa (perezosa) i han de ser

vigilats de prop; la dependència és jutjada, doncs,

necessària. Als colons que encomanen se’ls

prohibeix els maltractes i els càstigs.



Aquest procés culmina, l’any 1542, quan es varen

redactar les Noves Lleis d’Índies, que cercaren

l’aplicació de la justícia i fer desapareix les

“Encomiendas”, però foren revocades per

Carles V, en 1545, i el sistema d’Encomiendas

continuà existint fins al segle XVII-XVIII.

L’altre sistema era el repartiment, que consistia en atribuir un número d’indis als colons espanyols

per a desenvolupar diferents treballs durant un temps limitat. Cada comunitat estava obligada a

proporcionar un número determinat de treballadors durant un determinat període de temps anual a

canvi d’un petit salari.



Per al treball en les mines, els colons

feren servir una institució incaica, la

Mita (el treball forçós s’articulava en

forma de sorteigs), segons aquest model

els súbdits estaven obligats a realitzar

prestacions de treball a l’emperador

per a obres d’interès públic.



Arran d’aquesta situació d’abús per part dels colons, va sorgir una gran

controvèrsia sobre els drets dels indis, van haver moltes denúncies del pare

Bartolomé de las Casas sobre l’explotació indígena i l’abús que es feia de la

població índia i, malgrat la Corona volgués evitar els abusos sobre la població i la

legislació colonial intentés millorar la condició dels indis en Amèrica (lleis i

disposicions dels Reis per protegir, educar i evangelitzar els indis), no

s’aconseguí millorar la situació i no es va poder impedir l’explotació de l’indi per

part dels colons i funcionaris que, ambiciosos i sense recat (“escrúpulos”),

violaren contínuament les lleis.



Bartolomé de las Casas

Moltes denúncies del pare Bartolomé de

las Casas sobre l’explotació indígena i

l’abús que es feia de la població índia.



LLEIS D’ÍNDIES

monopoli

comercial

CASA DE

CONTRACTACIÓ

CASTELLA

MITA ENCOMIENDA

FLOTES Mineria Explotacions

agrícoles

CONSELL

D’ÍNDIES

Simultàniament a la conquesta s’inicia

l’explotació econòmica i s’imposa un

sistema polític administratiu del territori.

Descobriments castellans

INQUES

1531-s. XVI

MAIES

1518-21

ASTEQUES

1522-24

Hernán Cortés

Francisco Pizarro

ORGANITZACIÓ ADMINISTRACIÓ I EXPLOTACIÓ



















ANNEXOS

ÍNDEX

La colonització del Nou Món va tenir conseqüències

demogràfiques desastroses per a la població indígena.

A.- A AMÈRICA:

Demogràfiques

Socials

Culturals

B.- A ESPANYA:

Revolució de preus (inflació)

Sufraga la política imperial a Europa

Migració d’espanyols al nou continent

Intercanvi de productes agraris entre els dos continents

3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES

La colonització del Nou Món va tenir conseqüències

demogràfiques desastroses per a la població indígena.

A.- A AMÈRICA:

Demogràfiques

Socials

Culturals


A.- A AMÈRICA:

Demogràfiques: Gran descens de la població indígena

per l’absència de defenses contra els virus que portaven

els espanyols com la verola, grip o xarampió. A les

Antilles, la població indígena quedà pràcticament

aniquilada, el que obligà a impulsar el tràfic d’esclaus

negres des d’Àfrica (comerç triangular).

A.- A AMÈRICA:

Demogràfiques

Socials

Culturals


A.- A AMÈRICA:

Socials: La societat es transformà, al llarg del

temps, i es va configurar una societat multiracial

basada en la riquesa, el poder polític i el color de la

pell ("pigmentocràcia"), amb una organització

summament jerarquitzada, formada per: Criolls: descendents d’espanyols.

Mestissos: descendents d’europeus (d’espanyols) i

indígenes natius.

Indígenes.

Negres.

Mulats: descendents d’europeus (d’espanyols) i

africans negres.

3.3.13.- SOCIETAT

A.- A AMÈRICA:

Demogràfiques

Socials

Culturals


A.- A AMÈRICA:

Culturals: A l’Amèrica colonial, la influència cultural

castellana fou molt gran i s’imposà a les poblacions

indígenes. Pèrdua de les religions politeistes i llengües

pròpies, substituïdes per el cristianisme i el castellà, que

es consolidà com idioma comú.


A.- A AMÈRICA:

Culturals: Influència cultural

castellana s’imposà a les poblacions

indígenes. Pèrdua de les religions

politeistes i llengües pròpies,

substituïdes per el cristianisme i el

castellà, que es consolidà com idioma

comú.

A.- A AMÈRICA:

Demogràfiques

Socials

Culturals


A.- A AMÈRICA:

Culturals: A l’Amèrica colonial, la influència cultural

castellana fou molt gran i s’imposà a les poblacions

indígenes. Pèrdua de les religions politeistes i llengües

pròpies, substituïdes per el cristianisme i el castellà, que

es consolidà com idioma comú.


A.- A AMÈRICA:

Culturals: A l’Amèrica colonial, el castellà es consolidà com idioma comú.


A.- A AMÈRICA:

Culturals: El castellà, de l’Amèrica colonial fins l’ACTUALITAT.

3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES B.- A ESPANYA:





B.- A ESPANYA:

Revolució de preus (inflació) per l’augment de la

quantitat de metall/moneda en circulació, tant a

Espanya com a Europa.


B.- A Espanya:

Revolució de preus (inflació) per l’augment de la quantitat de metall/moneda en circulació,

tant a Espanya com a Europa.






B.- A Espanya:

Permeté sufragar la política imperial a Europa. Hegemonia

espanyola fins el primer terç del segle XVII. Malgrat la massiva

arribada de plata, l’elevat endeutament de la Corona espanyola

per finançar l’expansió i el manteniment de l’Imperi, va fer que

una gran part d’aquest tresor es gastés amb tanta rapidesa com va

ser adquirit. Així, l’or i, sobretot, la plata foren la gran aportació

de l’Imperi hispànic a l’economia europea.

MAPA 8: Lectura i/o elaboració de mapa amb els dominis europeus

de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, tot indicant les diferents

herències rebudes. B1-T4. PAU: setembre 2013, opció A.

A DE

CONTRACTACIÓ






B.- A Espanya:

Sufragar la política imperial a Europa. El metall preciós americà va servir a Espanya per:

Pagar despeses Corona i de l’administració de l’Imperi: funcionaris, exèrcit, etc.

Costejar les guerres dels Àustries en Europa.

Armar els bucs d’escolta de l’armada reial que acompanyaven els combois que entraven i sortien

d’Espanya a Amèrica.

Comprar mercaderies a altres països per abastir la península i a les colònies americanes.

Per aquestes raons sortiren d’Espanya enormes quantitats de metalls preciosos, durant els segles

XVI i XVII, beneficiant a França, Holanda i Anglaterra o als banquers italians i alemanys.


B.- A Espanya:

Sufragar la política imperial a Europa. Sortiren d’Espanya enormes quantitats de

metalls preciosos, durant els segles XVI i XVII,

beneficiant a França, Holanda i Anglaterra o als

banquers italians i alemanys.


B.- A Espanya:

Sufragar la política imperial a Europa. Armar els bucs d’escolta de l’armada reial que

acompanyaven els combois que entraven i sortien d’Espanya

a Amèrica.

Comprar mercaderies a altres països per abastir la

península i a les colònies americanes.

L’EMPERADOR CARLES I i V

EDAT MODERNA: ARBRE GENEALÒGIC ÀUSTRIES

L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56)

EDAT MODERNA: ARBRE GENEALÒGIC ÀUSTRIES

L’IMPERI UNIVERSAL DE FELIP II

B.- A Espanya:

Migració d’espanyols al nou continent.


B.- A Espanya:

La conquesta americana va permetre l’intercanvi de productes agraris entre els dos continents:

Aportacions americanes: blat de les indies, patata, cacau (productes de primera necessitat),

tabac i cacahuet.

Aportacions europees: blat, vinya, olivera i ramaderia.


RESUM: EN CONCLUSIÓ

INDEPENDÈNCIA

VIATGES DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

TEMA 3 RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES

Almogàvers Ordes Militars Inquisició Sefardí Mayorazgo Mudèjar

Morisc Mesta Casa Contractació Corts medievals Mals usos

MONARQUIA AUTORITÀRIA DELS REIS CATÒLICS I DESCOBRIMENT AMÈRICA ► 1469 dC. Matrimoni d’Isabel i Ferran.

► 1478. Creació del Tribunal de la Inquisició a Castella.

► 1479. Tractat d’Alcáçovas: final de la guerra civil entre Isabel i Joana La Beltraneja.

► 1492. Conquista de Granada pels Reis Catòlics.

► 1492. Decret d’expulsió dels jueus.

► 1492. Capitulacions de Santa Fe: acord entre Colom i RRCC per a explotar les terres conquistades.

► 1492. Colom descobreix Amèrica.

► 1493. Recuperació del Rosselló i la Cerdanya, pel Tractat de Barcelona (tot i que només fins l’any 1659 que es

perdran al Tractat dels Pirineus).

► 1494. Tractat de Tordesillas, repartiment de terres entre Espanya i Portugal.

► 1496. Conquista Illes Canàries (Tenerife).

► 1512-1515. Annexió de Navarra i bases per a l’annexió de Portugal.

► 1512. Lleis de Burgos: primer codi de legislació per a la defensa dels indis.

► Segles XVI-XVII. Campanyes del sud d’Itàlia (Gonzalo Fernández de Còrdova, el Gran Capitán).

TERMINOLOGIA Ordes militars: Institucions religioses i militars encarregades de lluitar per la defensa de la fe cristiana front als

infidels. En l’etapa medieval sorgiren vàries a Castella (Santiago, Calatrava, Alcántara) i en Aragó (Montesa), que

varen obtenir a canvi grans extensions de terres i privilegis. Des del regnat de Carles V la direcció (maestrazgos) va

passar a control de la Corona, tot i que ja Ferran el Catòlic havia aconseguit controlar-les en assumir el mestratge

“maestrazgo” de la majoria d’elles. Fora d’Espanya les ordes de cavalleria foren creades per a dirigir les creuades a

Terra Santa. Els Templers o els hospitalaris foren els més poderosos d’aquestos cavallers.

Inquisició o Tribunal del Sant Ofici: Tribunal de l’Església catòlica creat en l’edat mitjana per a reprimir

l’heretgia. En Espanya fou tornat a fundar i es va posar sota la dependència de la Corona en el regnat dels Reis

Catòlics. Durant l’Antic Règim, els reis el van utilitzar com a instrument per aconseguir la unitat religiosa,

ideològica i política. Fou abolit per els governs liberals del segle XIX.

Mesta: Organització de propietaris ramaders que tenia com a finalitat la protecció dels seus ramats i el foment de la

ramaderia. Fundada en 1273, va organitzar el sistema de carrerades (“cañadas”), transhumància, recollida de la llana

i el seu emmagatzematge, va constituir un autèntic sindicat ramader que va tenir el seu auge entre els segles XIV al

XVII. En decadència durant el segle XVIII, les Corts de Cadis el suprimiren. Tot i que més tard fou restablerta per

Ferran VII, i en 1836 fou definitivament dissolta.

Casa de Contractació: Institució que monopolitzava el comerç entre Espanya i les Índies. Creada en 1503, va estar

ubicada en Sevilla i, més tard, en Cadis. Amb la llibertat del comerç, en 1778, va perdre atribucions, i fou finalment

suprimida en 1790.

Corts medievals: Institució representativa dels tres estaments, que va sorgir en la Baixa edat mitjana procedent dels

consells regis. S’ocupaven de la successió a la Corona, de la presa de jurament al nou monarca i de l’aprovació dels

impostos. Rarament obtenien més compromisos del rei; tingueren més influència en la Corona d’Aragó, perquè la

monarquia era pactista.

Mals usos: Conjunt d’obligacions a les que estaven sotmesos els pagesos catalans, i que significaven, dins del

règim feudal, un augment de l’arbitrarietat dels senyors. La majoria d’ells es concretaven en prestacions en diners,

espècies o treball.









3.3.1.- Rivalitats portuguesos i castellans en l’expansió cap a a l’Atlàntic: Canàries i Amèrica










ANNEXOS

ÍNDEX

Edat moderna Comentaris de text

BLOC I. TEMA 3. NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERN. RRCC. DESCOBRIMENT D’AMÈRICA

El món conegut durant l’edat mitjana: mapes (Piri Reis)

La Inquisició i Torquemada

Joana I de Castella

ANNEXOS

Humanisme i pensament

Esclavisme

COMENTARI DE TEXTOS:

ENFORTIMENT DEL PODER REIAL





Joana I de Castella

ANNEXOS


Esclavisme

HUMANISME

Corrent de pensament que situa l’HOME com a

principal CENTRE D’ATENCIÓ i confia en les

seves capacitats morals i intel·lectuals.

Contrasta amb la concepció medieval que,

obcecada amb la idea de Déu, menyspreava tot el

que es referia a l’home per resultar inferior.

Creia en la capacitat individual de l’ésser humà

per perfeccionar-se i arribar a Déu, mitjançant

l’ús de la raó. Cosa que explica:

el ressorgir de la literatura clàssica

(grega i llatina),

els estudis filològics sobre la Bíblia,

el pensament erasmista en Espanya.

La invenció de la IMPRENTA va contribuir a la

difusió del pensament humanista, en impulsar la

circulació de les noves idees.

Erasme de Rotterdam

Hans Holbein el Jove

Dos focus principals, on eren notables el

desenvolupament mercantil i urbà, i

l’ascens de la burgesia:

A.- Italia, on el Renaixement va impulsar

la recuperació del pensament i l’art de la

Antiguitat clàssica.

B.- Els Països Baixos, on una actitud

religiosa renovadora, individualista i

crítica enfront les autoritats eclesiàstiques

va preparar el camí a la reforma

protestant. La figura més destacada fou

Erasme de Rotterdam (1469-1536).

CENTRES HUMANISTES

HUMANISME HISPÀ En Espanya la burgesia no tenia força suficient, i els nous valors de humanistes foren encapçalats per

certs sectors cultes de l’església i de la noblesa, cosa per la qual no es trenca del tot amb les tradicions

medievals, essent la renovació intel·lectual limitada i sempre sota la forta influència social i ideològica

de la noblesa i el clergat. Arribaran:

Influències italianes a través de la Corona d’Aragó.

Influències flamenques a través de Castilla, que va tenir estrets lligams amb els Països Baixos,

sobretot des de el matrimoni de Joana amb Felip el Bell.

HUMANISTES

Francisco Jiménez de Cisneros Antonio de Nebrija Juan Luís Vives

FRANCISCO JIMÉNEZ DE CISNEROS (1436-1517)

Exemple peculiar del humanisme hispà.

Arquebisbe de Toledo, cardenal i Inquisidor

general.

Des del punt de vista religiós, es caracteritzà per

la seva intolerància, pròpia de la seva posició

social, però impròpia d’un humanista.

Va propiciar la cultura renaixentista i va

fundar la Universitat d’Alcalá d’Henares, on es

va editar la “Bíblia Políglota Complutense”, en

els seus idiomes originals (hebreu, arameu i grec)

més la traducció al llatí de sant Jerònim (la

“Vulgata”).

ANTONIO DE NEBRIJA (1444-1522

Publicà, en 1492, el

“Arte de la lengua

castellana”, la primera

gramàtica castellana.

JUAN LUÍS VIVES (1492-1540)

Jueu convers valencià;

tan sols la seva etapa de

formació coincidí amb el

regnat dels Reis Catòlics.

El seu esperit crític, pacifista i defensor de la llibertat

espiritual el van dur a residir entre Anglaterra i els Països

Baixos, on n’hi havia més llibertat que en Espanya.

La seva obra filosòfica i pedagògica va tenir una gran

influència en Europa.

EN ART destaquen:

UNIVERSITAT ALCALÀ DE HENARES

UNIVERSITAT DE SALAMANCA

CAPELLA DE LOS VELEZ A MÚRCIA

CREACIONS ARTÍSTIQUES

UNIVERSITAT ALCALÀ DE HENARES

FAÇANA UNIVERSITAT DE SALAMANCA

CAPELLA DE LOS VELEZ A MÚRCIA





Joana I de Castella

ANNEXOS


Esclavisme

EL MÓN CONEGUT EN L’EDAT

MITJANA

EL CONEIXEMENT EN L’EDAT MITJANA

EL MÓN CONEGUT EN L’EDAT MITJANA

MAPA DE PIRI REIS

És una carta nàutica elaborada,

suposadament, per l’almirall

otomà Piri Reis en 1513 i

publicada en 1523 com una part

de la seva obra “El llibre de les

matèries marines”.

Colom o els que seguiren la

conquesta, pot ser navegaren

sabent, perfectament, cap el lloc

on es dirigien, utilitzant aquest o

altres mapes de l’otomà, donat

que existeixen certs fets que el

vinculen amb Piri Reis.

El mapa conté representacions de

terres llavors desconegudes,

cosa per la qual ha suscitat força

interès com a enigma.

RACES EN EL MÓN





Joana I de Castella

ANNEXOS


Esclavisme

LA INQUISICIÓ 1 de novembre de 1478: el papa Sixt IV concedeix, a petició dels Reis Catòlics, la

butlla Exigit sincerae devotionis affectus. Neix la Inquisició, el regne del terror i

l’arbitrarietat sota el pretext de la defensa de la religió catòlica.

Per què instaurar un tribunal de la Inquisició en la monarquia dels Reis Catòlics? Pel

dogma religiós convertit en projecte polític. Es dubtava de la honestedat de les

conversions. Els jueus convertits al cristianisme eren acusats de pràctiques

judaïtzants. En realitat, la majoria dels conversos havien abraçat el cristianisme

sense cap altra intenció. Només una minoria mantenia les pràctiques del judaisme

en secret, però tota la comunitat va ser víctima de l’hostilitat. Eren el boc expiatori

de la societat castellana, els marranos que actuaven en contra de la fe cristiana.

Per això, per la triple equació religiosa, política i social, va sorgir la idea d’articular

un tribunal que s’hauria d’encarregar de la investigació dels casos més dubtosos de

conversió. És a dir, un tribunal que, en origen, hauria de reprimir els judaïtzants i

netejar la imatge de la resta de conversos. No era el renaixement de la Inquisició

medieval que lluitava contra les heretgies, sinó que es tractava de l’establiment

d’una nova jurisdicció, enfocada a un problema particular i precís.

El 1478, Sixt IV signava la butlla que autoritzava els Reis Catòlics a nomenar

inquisidors als seus regnes. D’aquesta manera, el nou tribunal estaria format per

eclesiàstics, però sota la dependència de l’Estat. Dos anys després, el 1480, els

primers inquisidors arribaven a Sevilla, eren els mestres dominics Miguel de

Orillo i Juan de San Martín. Posteriorment, s’estendrien per les principals ciutats de

les corones de Castella i Aragó. L’Estat dinàstic dels Reis Catòlics esdevenia

intransigent.

LA INQUISICIÓ

El tribunal de la Inquisició va

permetre distingir i fer visibles, les

diferents confessions religioses de la

Corona de Castella. En un costat, la

doctrina catòlica, la vertadera i

adequada als interessos de l’Estat

dinàstic dels Reis Catòlics; en el

cantó oposat, el judaisme, un element

“estrany” en la societat castellana,

present des de l’edat mitjana i difícil

d’assimilar. En realitat, el tribunal era

una eina per imposar allò que es

considerava políticament correcte. I

això es manifestarà clarament amb el

pas dels anys.

El camp d’acció de la Inquisició era la defensa de la fe catòlica, desemmascarar els heretges i

extirpar l’error religiós (la fe vertadera només és la cristiana). Així, el primer enemic a derrotar serien

els judaïtzants, però en el segle XVI apareixerien nous enemics: místics, protestants, morescos… però

també pràctiques políticament incorrectes com l’homosexualitat, la bigàmia o la bruixeria. És a dir, el

Sant Ofici va actuar sobre una ficció: la defensa de la fe es convertia en la defensa dels costums que la

monarquia volia imposar. Els pretesos criptojueus eren el boc expiatori que posava al descobert el

sectarisme ideològic dels líders religiosos i polítics.

LA INQUISICIÓ Fins el 1483, el tribunal va tenir unes competències limitades i poc

personal. Però això canviaria amb la designació del dominic Fray

Tomás de Torquemada com a inquisidor general per part del papa

Sixt IV. El seu paper consistiria en investigar l’heretgia, la corrupció

dels costums, que s’estava produint en els territoris de la monarquia.

Respecte de Catalunya, el 1487, la Inquisició castellana va

introduir-se en els regnes de la Corona d’Aragó, malgrat que en el

Principat no hi havia cap problema amb els conversos. Aquesta

mesura va ser molt mal acollida per les autoritats catalanes i va

provocar la fugida de capitals i de mà d’obra qualificada, però

Ferran es va mostrar inflexible i el Tribunal del Sant Ofici va

instal·lar-se a Barcelona, iniciant una etapa fosca de la història del

país. Habitualment, la crítica historiogràfica catalana a aquesta acció

deriva en el fet que va ser l’aplicació d’una mentalitat forana,

castellana, per part de Ferran el Catòlic. Però això és fals. La realitat

és que la Inquisició formava part d’un projecte polític comú impulsat

pels Reis Catòlics: la unitat religiosa dels regnes de la monarquia.

TOMAS DE

TORQUEMADA

La seva organització era senzilla. Al capdavant, el Consejo de la Suprema y General Inquisición, citat

habitualment simplement com la Suprema, presidit per l’inquisidor general. A les ciutats, van

instal·lar-se tribunals autònoms, composats per un mínim de dos inquisidors, un assessor, un acusador

públic (una espècie de fiscal) i el personal subaltern. A aquesta estructura s’haurien d’afegir els auxiliars

no assalariats, els familiars del Sant Ofici.

LA INQUISICIÓ En instaurar-se en una ciutat, els inquisidors publicaven un

edicte de gràcia o un edicte de fe, és a dir, una invitació a

denunciar els heretges o a un mateix. A continuació, els

inquisidors recollien les denúncies, mai anònimes sinó

secretes, i sense necessitat d’aportar proves. Els acusats no

podien conèixer qui els acusava ni quins eren els càrrecs

pels quals era investigat. Aquestes acusacions eren

estudiades pels teòlegs, els calificadores, els quals eren els

que decidien si tenien fonament i si havia de continuar el

procés judicial. Aleshores, l’acusador públic formulava

una petició d’empresonament per arrestar l’acusat, el qual

era convidat a confessar els seus errors religiosos i morals.

Després es donava lectura a les acusacions plantejades

contra ell: els encausats podien defensar-se mitjançant

advocats, recusar determinats testimonis (proceso de

tachas), proporcionar proves indirectes de la seva

ortodòxia (proceso de indirectas) i presentar testimonis

de descàrrec (proceso de abonos). Ara bé, la defensa era

difícil: Com aportar proves? Com trobar un testimoni que

es jugues la seva honorabilitat per defensar un sospitós?

La tortura, en teoria, només apareixeria de forma

accessòria, no obligatòria, però aviat va ser pràctica

comuna.

LA INQUISICIÓ Finalitzat aquest procediment, la

consulta de la fe decidia la pena que

s’havia de dictar, una condemna que

podia anar des de l’absolució fins a la

mort en la foguera, passant per la

penitència, la presó, les galeres, la

flagel·lació o l’exili. Això sumat a la

confiscació dels béns, considerada

com una reparació pública. I aquí

trobem la clau de la condemna:

l’exemplificació del que era

políticament correcte: l’auto de fe.

Els acusats que serien reconciliats amb la societat i

reintegrats en la comunitat religiosa apareixien

vestits amb la roba de penitència, el sambenito.

Després de la cerimònia pública, els condemnats a

mort serien conduits a la foguera.

C.- Una institució en comú molt important: Inquisició espanyola.

3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.

LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).

Inicialment, tan sols Aragó posseïa la Inquisició, però

amb el temps també s’instaurà a Castella. La inquisició

era una institució que podia actuar, indistintament, tant

a Castella com a Aragó.

Des del punt de vista institucional, les dues corones

continuaven tenint les seves pròpies institucions de

Govern, les lleis, la moneda, etc., no s’unificaren, sinó

que cada govern conservà la seva pròpia personalitat.

Només tingueren una institució comuna: La Inquisició.

Pedro Berruguete

Auto de fe presidit per sant Domingo de Guzmán, 1499.

Tècnica: Oli sobre taula.

Estil: Gòtic de transició al Renaixement.

Dimensions: 154 x 92 cm.

Museu Nacional del Prado, Madrid, Espanya.

LA INQUISICIÓ

Mai podran deixar de sentir-se amenaçats, per la seva vida i els seus béns. Havia nascut un prejudici

insidiós: la puresa de sang. Religió i política es confonen en la Inquisició.

La realitat és que l’existència de la Inquisició com a institució

vetlladora de les pràctiques religioses i els bons costums va crear

una discriminació que convertia els conversos en uns criminals

en potència, uns sospitosos perpetus, uns pàries en el si de l’Estat.

S’instaura una amenaça permanent per a la població. Només era necessària una acusació sense proves

perquè s’iniciés el procés. Una eina massa perillosa en mans dels fanàtics de la religió i la política.

LA INQUISICIÓ





Joana I de Castella

ANNEXOS


Esclavisme

JUANA I DE CASTELLA

ARBRE GENEALÒGIC

L’EMPERADOR MAXIMILIÀ I, MARIA DE

BORGONYA I LA SEVA FAMÍLIA

b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços.



Joana I de Castella (1479-1555), nascuda a Toledo, era la

tercera descendent dels Reis Catòlics i es va convertir en hereva

al tron castellà després de les morts de la infanta Isabel (1470-

1498) i l’infant Joan (1478-1497).

Reina nominal de Castella a la mort d’Isabel la Catòlica (1504-

1555), passaria a la història com “la Boja”, la reina víctima de

les aliances matrimonials dinàstiques dissenyades per Ferran el

Catòlic per assegurar-se l’hegemonia europea. El seu

desequilibri mental la portaria a viure tancada a Tordesillas fins

a la seva mort.

Com a infanta de les corones de Castella i Aragó, la petita Joana

va rebre una educació intensa i acurada, pròpia del seu càrrec i

de les necessitats del regne. Sota la supervisió de la mateixa reina

Isabel, va convertir-se en una alumna avantatjada en

comportament religiós, bones maneres i els maneigs propis de la

cort, això sense desestimar les arts i el coneixement de les

llengües romàniques pròpies de la Monarquia (castellà i català),

el francès i el llatí. Entre els seus preceptors destacaven el

sacerdot dominic Andrés de Miranda i la vella amiga i tutora de la

seva mare, Beatriz de Galindo, “la Latina”.




D’aquesta manera, tot i que com a tercera descendent dels

Reis Catòlics, Joana no semblava destinada a regnar, la

infanta va rebre una educació pròpia d’una futura reina i,

encara adolescent, va començar a intervenir en

l’administració de la seva casa i de les seves possessions

territorials. Pel que sabem, en aquell temps Joana no estava

boja. Això sí, era una dona extravagant que practicava una

espiritualitat intensa, ascètica i lliure, propera al

recolliment i a la invenció mendicant.

El 1495, els Reis Catòlics van concertar el seu matrimoni

amb l’arxiduc Felip d’Àustria, l’hereu de l’emperador

Maximilià I i de Maria de Borgonya. Joana només tenia

setze anys. El matrimoni era un instrument més de l’Estat

dinàstic dissenyat per Ferran el Catòlic, una aliança que

convenia a ambdues cases reials en establir un vincle entre

la Monarquia dels Reis Catòlics i el Sacre Imperi

Romanogermànic que es convertís en el contrapunt

geoestratègic de l’emergent França dels Valois.

El 21 d’agost de 1496 es produïa el casament, a Lille.




Tot i que inicialment la infanta rebutjava la idea de casar-se, sembla ser que Joana va enamorar-se

apassionadament de Felip. Alguns biògrafs han suggerit que, possiblement, aquest enamorament

podia ser conseqüència d’algun tipus d’obsessió mental que acabaria derivant en malaltia. El

comportament de Felip el Bell cap a ella, en especial les repetides infidelitats, hauria aguditzat aquest

desequilibri fins al punt d’acabar agreujant els seus problemes psicològics.




Joana la Boja Felip el Bell



Tot i això, el matrimoni va tenir sis fills. El segon fill i futur hereu de la monarquia hispànica, Carles

d’Habsburg, va néixer a Gant el 1500. L’objectiu dinàstic de l’enllaç havia estat acomplert

plenament. Aquell mateix any, la mort dels seus germans els prínceps Joan i Isabel, i del fill

d’aquesta, el príncep Miquel, Joana es convertiria en l’hereva del tron castellà i aragonès.

Tot i això, el matrimoni va tenir sis fills.






El 1502, havent tornat dels Països Baixos, amb el seu marit van

jurar, a Toledo, com a nous prínceps d’Astúries. A continuació,

ella sola juraria, a Saragossa (1502) i a Barcelona (1503), com a

princesa de Girona, sempre sota la condició que si el seu pare

tenia un fill mascle ell seria l’hereu de la Corona d’Aragó.

En morir Isabel la Catòlica, el 1504, Joana va ser aclamada com a

nova reina de Castella i jurada, amb el seu marit, per les corts

de Toro, on el seu pare, que era governador del regne per

disposició de la reina Isabel, va declarar la seva incapacitat per al

govern com a conseqüència d’un equilibri mental cada cop més

dubtós. Així, per la Concòrdia de Salamanca de 1505 va acordar-

se que regnarien plegats Joana, Felip i Ferran.

Però l’entesa va ser breu. D’una banda, Felip ambicionava la

corona. A més, la noblesa castellana va veure en la debilitat de

Joana l’arma que necessitava per tornar a fer-se forta després

dels anys de govern de Ferran i Isabel, i amb aquest objectiu va

promoure la Concòrdia de Villafáfila de 1506. Joana va ser

declarada incapacitada per a regnar, Felip el Bell va ser declarat

nou rei únic de Castella (convertint-se en el primer rei Habsburg

com a Felip I) i Ferran el Catòlic va haver de retirar-se als seus

regnes aragonesos. Castella i Aragó es separaven, el projecte

dinàstic dels Reis Catòlics trontollava.




El regnat del primer Habsburg, però, va ser breu.

Felip moria sobtadament a Burgos el setembre de

1506 entre rumors d’enverinament mai esclarits.

La mort del marit va agreujar l’equilibri psíquic de

Joana, donant lloc a un episodi que explica la seva

bogeria: una processó que va començar el desembre

de 1506 i es va acabar l’agost de 1507, i que va

protagonitzar induïda per una “bogeria d’amor”.

Seguint les voluntats de Felip, la reina va enviar el

cor del Bell a Brussel·les i el seu cos el va traslladar

a Granada per a procedir a l’enterrament.




Aquest trasllat des de Burgos a Granada es va perllongar durant vuit mesos perquè Joana, que va

viatjar al costat del cos embalsamat del seu marit, feia que el desplaçament només es realitzés de

nit. Els cronistes explicaven com Joana no va separar-se ni un moment del fèretre i li besava els

peus al difunt marit sempre que la comitiva parava a descansar.




Felip el Bell i Joana la Boja




Una llegenda misògina? Segons la

historiadora Bethany Aram, Joana va

fer aquesta operació tan complicada

per garantir els drets de successió a

les corones d’Aragó i de Castella

del seu fill Carles. Així, segons

aquesta autora, la processó seria una

invenció simbòlica extravagant, però

carregada de força política per evitar

un nou casament que allunyés el

futur Carles V del tron.

En realitat, però, el desequilibri

mental de Joana era evident.

Víctima de la follia de l’amor o

simplement malalta crònica des de

feia anys, la realitat era que no estava

capacitada per regnar.




Davant la crisi i l’anarquia que suposava la mort de

Felip per a la governabilitat de Castella, Ferran el

Catòlic va tornar novament com a administrador del

regne castellà.

Segurament en aquest moment va prendre la decisió més

difícil de la seva dilatada vida política: el rei catòlic va

tancar la seva filla a Tordesillas el 1509. Joana mai

més sortiria de la seva presó.




Mort Ferran el Catòlic, el

1516, Joana va heretar les

corones de Castella-Lleó,

Catalunya-Aragó i Nàpols-

Sicília, ja que mai no va ser

declarada incapaç per les Corts

castellanes ni se li va retirar el

títol de reina.

Però el govern efectiu de les quals va passar al seu fill

Carles, el qual va haver de jurar el càrrec, tant a les

corts de Castella com a les de Saragossa i de

Barcelona (1519), també a nom d’ella.

Així, fins a la seva mort, el nom de Joana sempre

precedia el del Carles en la documentació oficial.

Tot un emperador universal a l’ombra de la seva mare,

perquè Joana va governar nominalment els seus

regnes des del 1516 fins a la seva mort el 1555.

3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN




En definitiva, Joana la Boja va ser un instrument més de la política

dinàstica practicada pel seu pare Ferran el Catòlic. Però també va ser

una víctima política dels interessos del seu marit i, fins i tot, del seu

fill. El 1555 moria sola a Tordesillas, assistida per Francesc de Borja,

duc de Gandia. Va ser enterrada a la Capella Reial de Granada al costat

d’Isabel la Catòlica i el seu estimat Felip el Bell.

TOMBA DELS REIS CATÒLICS

TOMBES D’ISABEL, FERRAN, JOANA I FELIP

L’EMPERADOR CARLES I i V

L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56)

EDAT MODERNA

PUBLICACIÓ EN FACEBOOK D’UN ANTIC ALUMNE, LLORENÇ PAU BAUÇÀ

GINARD, TRET DE “HISTORIAS DE LA HISTORIA”.

Cuando hablamos de esclavos y de América, las primeras imágenes que nos vienen a la

cabeza son las enormes plantaciones de algodón donde los esclavos traídos de África

trabajan de sol a sol. Pero hubo otros esclavos, en este caso blancos y casi olvidados por la

historia, que sufrieron las mismas penalidades… los irlandeses.

En el siglo XVI, los españoles fueron los primeros europeos en utilizar esclavos africanos en

el Nuevo Mundo (islas de Cuba y La Española). Más tarde, portugueses, holandeses,

franceses y británicos hicieron lo propio en sus respectivas colonias (Brasil, Antillas,

Norteamérica…). Las colonias británicas en Norteamérica también fueron utilizadas para el

destierro penal de criminales convictos desde principios del siglo XVII hasta la

independencia, y posteriormente a Australia entre 1788 y 1868. Además de estos criminales,

los ingleses enviaron a sus colonias norteamericanas a los irlandeses, sobre todo católicos,

que se rebelaron contra la opresión inglesa… vendidos a los colonos como mano de obra.

El comercio humano comenzó cuando James II, rey de Inglaterra, vendió 30.000 prisioneros

políticos irlandeses como esclavos al Nuevo Mundo. A mediados del siglo XVII, los

irlandeses se convirtieron en la principal fuente de ganado humano para los comerciantes

ingleses… el 70% de la población total de las islas Antigua y Montserrat eran esclavos

irlandeses. En la década de 1650 más de 100.000 niños irlandeses, entre 10 y 14 años, fueron

separados de sus padres y vendidos como esclavos en las Indias Occidentales, Virginia y

Nueva Inglaterra; 52.000 más, en su mayoría mujeres y niños, fueron vendidos a Barbados y

Virginia; 2.000 niños se vendieron a Jamaica… Ni eran criminales ni tampoco, como se ha

tratado de vender, tenían contratos de servidumbre.

PUBLICACIÓ EN FACEBOOK D’UN ANTIC ALUMNE, LLORENÇ PAU BAUÇÀ

GINARD, TRET DE “HISTORIAS DE LA HISTORIA”.

Además, eran más baratos que los africanos (en el XVII, un esclavo africano costaba unas 50

libras esterlinas y un irlandés no más de 5) y los hijos nacidos de esclavos blancos seguían

siendo esclavos incluso en el caso de que su madre obtuviese la libertad, así que las madres

permanecían con ellos. Los colonos, para maximizar sus recursos, decidieron utilizar a las

mujeres/niñas irlandesas – además de para su beneficio propio – para cruzarlas con africanos

y criar mulatos. Estos nuevos esclavos rompieron el mercado… se podían vender por un

precio superior a los irlandeses y salían más baratos que los africanos. Esta práctica de

mestizaje esclavo se extendió hasta que en 1681, por las presiones de la Royal African

Company a la que la Corona británica había concedido el monopolio sobre las rutas del

comercio de esclavos africanos, se aprobó la ley “Forbidding the practice of mating Irish

slave women to African slave men for the purpose of producing slaves for sale” (Prohibida la

práctica de acoplamiento de esclavas irlandesas y esclavos africanos con el fin de producir

esclavos para la venta).

En 1807 el Parlamento Británico aprobó la Ley para la Abolición del Comercio de Esclavos,

bajo la cual los capitanes de buques de esclavos podían ser severamente penados por cada

esclavo transportado. Esta fue superada por la Ley Abolicionista de 1833, que liberó todos

los esclavos del Imperio Británico.

BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES

DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA

Història Espanya



PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana)

EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians

EDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC

TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol

TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII

ÍNDEX TEMES BLOC I

BIBLIOGRAFIA

http://www.oni.escuelas.edu/

http://www.claseshistoria.com/

http://radio.rpp.com.pe/peruanosenelexterior/la-mita-en-el-peru-colonial/

http://www.escueladigital.com.uy/

www.oni.escuelas.edu

Prof. Gabriela Invernizzi

milenioscopio.blogspot.com

sobrevivenciaindigena.blogspot.com

quintobasicoab.blogspot.com

estudioshistoricos.cl

preparandoelexamen.blogspot.com

luchotrollface.blogspot.com

kalipedia.com

raulrv.blogspot.com

unaltreblogdenpau.blogspot.com




















































http://www.blogger.com/profile/06119416364810340399







HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 4 Edat moderna

AUGE I DECEDÈNCIA

IMPERI ESPANYOL

Història Espanya



tema 3.b. descobriments geogrÀfics

Education