ELS DIALECTES ELS DIALECTES GEOGRÀFICSGEOGRÀFICS

Material de treball per a 1r de batxiller. Material de treball per a 1r de batxiller. IES Joanot Martorell de València. Professor Ferran IES Joanot Martorell de València. Professor Ferran

RuizRuiz

Ací tens les lletres: Ací tens les lletres:

► COLLITA DE FRUITSCOLLITA DE FRUITS(Salvat-Papasseit)(Salvat-Papasseit)

Si la despullavaSi la despullavaoh, la meva amor!oh, la meva amor!un botó que queiaun botó que queiaja em donava goigja em donava goig—ara la bruseta—ara la brusetai el cinyell tot pret,i el cinyell tot pret,mel rosada i frescamel rosada i frescala sina després:la sina després:

i al mig de la toiai al mig de la toiaclavellets vermells.clavellets vermells.

► SA XIMBOMBASA XIMBOMBA(tradicional mallorquina)(tradicional mallorquina)

Jo tenc una ximbombetaJo tenc una ximbombetaque és molt bona de sonar,que és molt bona de sonar,perquè en sa nit fa aixecarperquè en sa nit fa aixecarses dones en camietases dones en camieta

Sa ximbomba sona trista,Sa ximbomba sona trista,madona, no la sentiu?madona, no la sentiu?això senyal que no teniuaixò senyal que no teniuaigordent pes ximbombista.aigordent pes ximbombista.

Sa ximbomba ja no sona,Sa ximbomba ja no sona,ni sona ni sonarà,ni sona ni sonarà,perquè té sa pell de caperquè té sa pell de cai sa canya que no és bona.i sa canya que no és bona.I es sonador que la sonaI es sonador que la sonaque no la sap fer sonar.que no la sap fer sonar.

Fes doble clic en la icona i sentiràs Fes doble clic en la icona i sentiràs tres cançons corresponents a tres tres cançons corresponents a tres dialectes geogràfics: el central, el dialectes geogràfics: el central, el balear i el valencià. Fixa-t’hi en la balear i el valencià. Fixa-t’hi en la pronunciació.pronunciació.

► ELS AMANTSELS AMANTS(Vicent Andrés Estellés)(Vicent Andrés Estellés)

No hi havia a València dos amants com nosaltresNo hi havia a València dos amants com nosaltresFeroçment ens amàvem des del matí a la nit.Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.Han passat anys, molts anys, han passat moltes coses.Han passat anys, molts anys, han passat moltes coses.De sobte encara em pren aquell vent o l’amorDe sobte encara em pren aquell vent o l’amori rodolem per terra entre abraços i besos.i rodolem per terra entre abraços i besos.No comprenem l’amor com un costum amable,No comprenem l’amor com un costum amable,com un costum pacífic de compliments i teles.com un costum pacífic de compliments i teles.És desperta, de sobte, com un vell huracà,És desperta, de sobte, com un vell huracà,i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.Jo desitjava, a voltes, un amor educatJo desitjava, a voltes, un amor educati en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,ara un muscle i després el peçó d’una orella.ara un muscle i després el peçó d’una orella.El nostre amor és un amor brusc i salvatge,El nostre amor és un amor brusc i salvatge,i tenim l’enyorança amarga de la terra,i tenim l’enyorança amarga de la terra,d’anar a rebolcons entre besos i arraps.d’anar a rebolcons entre besos i arraps.Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.Després, tombats a terra de qualsevol manera,Després, tombats a terra de qualsevol manera,comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,que no estem en l’edat, i tot això i allò.que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,No hi havia a València dos amants com nosaltres,car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

►Acabeu de sentir tres audicions de Acabeu de sentir tres audicions de variants estructurals o dialectes variants estructurals o dialectes geogràfics més importants de la geogràfics més importants de la nostra llengua. Diem variants nostra llengua. Diem variants estructurals perquè afecten:estructurals perquè afecten: La manera concreta de pronunciar La manera concreta de pronunciar

algunes paraules (variació algunes paraules (variació fonèticafonètica).). El significat d’alguns mots (variació El significat d’alguns mots (variació

semànticasemàntica).). La forma d’algunes paraules o la La forma d’algunes paraules o la

manera de construir algunes frases manera de construir algunes frases (variació (variació morfosintàcticamorfosintàctica))

►Això ens permet identificar l’origen Això ens permet identificar l’origen geogràfic d’una persona mitjançant geogràfic d’una persona mitjançant la seua manera de parlar. Si en la seua manera de parlar. Si en anglés sentiu que algú diu anglés sentiu que algú diu elevatorelevator i i subwaysubway en comptes de en comptes de liftlift (ascensor) i (ascensor) i undergroundunderground (metro), (metro), podem suposar que parla el dialecte podem suposar que parla el dialecte anglés d’Estats Units i no el anglés d’Estats Units i no el d’Anglaterra. d’Anglaterra.

►En castellà també passa el mateix. En castellà també passa el mateix. Per exemple si sentim que algú diu Per exemple si sentim que algú diu les paraules següents, de seguida les paraules següents, de seguida pensarem que parla un dialecte pensarem que parla un dialecte castellà del sud (andalús):castellà del sud (andalús): [mu[muaao], [muhé], o], [muhé], oo [sine] [sine] en en

comptes de comptes de muchacho, mujer o cinemuchacho, mujer o cine.. Tengo un coche muy Tengo un coche muy chicochico,, o o Pon el Pon el

libro libro en lo alto de la mesaen lo alto de la mesa en comptes en comptes de de Tengo un coche muy Tengo un coche muy pequeñopequeño o o Pon Pon el libro el libro encimaencima de la mesa. de la mesa.

Ustedes Ustedes estáisestáis contentos contentos en comptes en comptes de de Ustedes Ustedes estánestán contentos contentos..

►Hi ha qui creu que això de parlar un dialecte Hi ha qui creu que això de parlar un dialecte és parlar malament o parlar una llengua de és parlar malament o parlar una llengua de segona divisió. Això no és així de cap manera. segona divisió. Això no és així de cap manera. Tothom parla un dialecte d’una llengua Tothom parla un dialecte d’una llengua (recordeu que la llengua és la suma de tots els (recordeu que la llengua és la suma de tots els dialectes), no hi ha ningú que parle la llengua.dialectes), no hi ha ningú que parle la llengua.

► La nostra llengua no és una excepció en La nostra llengua no és una excepció en aquest assumpte. També n’hi ha de dialectes. aquest assumpte. També n’hi ha de dialectes.

► Atenent els tres tipus de variacions tenim:Atenent els tres tipus de variacions tenim:

1. VARIACIÓ FONÈTICA:1. VARIACIÓ FONÈTICA:

DIALECTE OCCIDENTAL:DIALECTE OCCIDENTAL:► distinciódistinció de de aa, , ee àtones: àtones: pare pare [pare],[pare],

casa casa [kaza][kaza]► distinciódistinció de de oo, , uu àtones: àtones: posar posar [pozar][pozar]

DIALECTE ORIENTAL:DIALECTE ORIENTAL:► confusió (confusió (neutralitzacióneutralització) de ) de aa, , ee

àtones en àtones en ´́ : : parepare [par [par´́]]► confusió (confusió (neutralitzacióneutralització) de ) de oo, , uu

àtones en àtones en u: u: posarposar [puzar] [puzar]

2. VARIACIÓ 2. VARIACIÓ MORFOSINTÀCTICA:MORFOSINTÀCTICA:

► Primera persona del singular del Primera persona del singular del Present d’IndicatiuPresent d’Indicatiu

DIALECTE OCCIDENTAL:DIALECTE OCCIDENTAL:

► Desinència en –oDesinència en –o : :jo canto, jo penso------jo canto, jo penso------NORD-OCCIDENTALNORD-OCCIDENTAL

► Desinència en –eDesinència en –e::jo cante, jo pensejo cante, jo pense ---- ----VALENCIÀ GENERALVALENCIÀ GENERAL

2. VARIACIÓ 2. VARIACIÓ MORFOSINTÀCTICA:MORFOSINTÀCTICA:

DIALECTE ORIENTAL:DIALECTE ORIENTAL:

► Desinència en –iDesinència en –i : :jo canti, jo pensijo canti, jo pensi -------------------- --------------------ROSSELLONÉSROSSELLONÉS

► Desinència en –o [u]Desinència en –o [u] : : jo cantojo canto [kantu], [kantu], jo pensojo penso [pensu]-- [pensu]--

CENTRALCENTRAL► Desinència en –Desinència en – : :

jo cant, jo pensjo cant, jo pens ---------------------- ----------------------BALEARBALEAR

3. VARIACIÓ LÈXICA:3. VARIACIÓ LÈXICA:

► OCCIDENTAOCCIDENTALL

espill espill melic melic

corder corder llaurador llaurador

fesols fesols graneragranera

xic xic roig roig eixir eixir bes bes

► ORIENTALORIENTAL mirall mirall llombrígolllombrígolxai/bexai/bepagès pagès mongetes mongetes escombra escombra noi noi vermell vermell sortir sortir petó petó

Quadre resum del català oriental i el català occidentalQuadre resum del català oriental i el català occidental

DIALECTE ORIENTALDIALECTE ORIENTAL

Variació fonèticaVariació fonètica► Confusió Confusió

((neutralitzacióneutralització) de ) de aa, , ee

àtones en àtones en ´́ : : parepare

[par[par´́]]► Confusió Confusió

((neutralitzacióneutralització) de o, u ) de o, u àtones en àtones en U: U: posarposar [puzar][puzar]

DIALECTE DIALECTE OCCIDENTALOCCIDENTAL

Variació fonèticaVariació fonètica► DistincióDistinció de de aa, , ee

àtones: àtones: pare pare [pare],[pare], casa casa [kaza][kaza]

► DistincióDistinció de o, u de o, u àtones: àtones: posar posar [pozar][pozar]

Així, paraules com telèfon, Carme, Isidre, alcohol o oportú sonen de forma diferent segons que les pronuncie un parlant occidental o un altre d’oriental

Occidental Oriental telèfon [ te’lEfon] [t ´’l E fun] Carme [´karme] [´karm´] Isidre [i’zidre] [i’zidr´] alcohol [alko’ol] [´lku’ol] oportú [opor’tu] [upur’tu

DIALECTE ORIENTAL DIALECTE ORIENTAL DIALECTE DIALECTE OCCIDENTALOCCIDENTAL

Variació morfosintàcticaVariació morfosintàctica► La La primera persona del primera persona del

present d’indicatiu present d’indicatiu acaba acaba en en oo (pronunciat – (pronunciat –uu), en ), en ii,, o o en en ØØ: : jo menjo (jo menju), jo jo menjo (jo menju), jo mengi, jo menj.mengi, jo menj.

► Els verbs incoatius Els verbs incoatius presenten les formes presenten les formes següents:següents:Present d’indicatiu: Present d’indicatiu: pateixpateixPresent de subjuntiu: Present de subjuntiu: pateixipateixi

► En la seua evolució En la seua evolució històrica, algunes paraules històrica, algunes paraules en plural provinents d’antics en plural provinents d’antics mots esdrúixols acabats en mots esdrúixols acabats en nn, perden aquesta , perden aquesta consonant: homines > consonant: homines > homeshomes

Variació morfosintàcticaVariació morfosintàctica► La La primera persona del primera persona del

present d’indicatiu present d’indicatiu acaba acaba en en ee o en o en oo: : jo menge, jo jo menge, jo menjo. menjo.

► Els verbs incoatius Els verbs incoatius presenten les formes presenten les formes següents:següents:Present d’indicatiu: Present d’indicatiu: patixpatixPresent de subjuntiu: Present de subjuntiu: patiscapatisca

► En els mateixos casos, En els mateixos casos, aquestes paraules en plural aquestes paraules en plural conserven la conserven la nn: homines > : homines > hòmenshòmens

DIALECTE ORIENTALDIALECTE ORIENTAL DIALECTE DIALECTE OCCIDENTALOCCIDENTAL

Variació lèxicaVariació lèxica

► Lèxic específic: Lèxic específic: mirall, noi, mirall, noi, llombrígol, xai/ be, llombrígol, xai/ be, pagès, vermell, pagès, vermell, sortir, mongetes, sortir, mongetes, petó, escombra ...petó, escombra ...

Variació lèxicaVariació lèxica

► Lèxic específic: Lèxic específic:

espill, xic, melic, espill, xic, melic, corder, llaurador, corder, llaurador, roig, eixir, fesols, roig, eixir, fesols, bes, granera ...bes, granera ...

CATALÀ OCCIDENTAL:CATALÀ OCCIDENTAL:

1.1. Varietat nord-occidentalVarietat nord-occidental

2.2. Valencià generalValencià general

La varietat nord-La varietat nord-occidentaloccidental

S’estén per Andorra, les S’estén per Andorra, les comarques de Lleida, la Franja de comarques de Lleida, la Franja de Ponent a l’Aragó, sud de Ponent a l’Aragó, sud de Tarragona i el nord de Castelló.Tarragona i el nord de Castelló.

1.1. La varietat nord-occidentalLa varietat nord-occidental

► Desinència Desinència –o –o en la 1a persona del en la 1a persona del present d’indicatiu: present d’indicatiu: jo canto, jo jo canto, jo treballotreballo..

► Pronúncia amb una Pronúncia amb una –e –e finalfinal de la 3a de la 3a persona del singular d’alguns temps persona del singular d’alguns temps verbals: verbals: ell tenia > ell tenie,ell tenia > ell tenie,

tindria > tindrie.tindria > tindrie.► Ús de l’article masculí Ús de l’article masculí lo/loslo/los: : lo lo

carrer, los amicscarrer, los amics..

2. El valencià general2. El valencià general

2.1. El valencià septentrional2.1. El valencià septentrional

2.2. El castellonenc2.2. El castellonenc

2.3. L’apitxat2.3. L’apitxat

2.4. El valencià meridional2.4. El valencià meridional

2.5. L’Alacantí2.5. L’Alacantí

2.1. El valencià 2.1. El valencià septentrionalseptentrional

Es parla als Ports, Es parla als Ports, l’Alt Maestrat i l’Alt Maestrat i

el Baix Maestrat.el Baix Maestrat.

2.1. El valencià 2.1. El valencià septentrionalseptentrional

Pèrdua de la Pèrdua de la –r–r final final: : anar > anà.anar > anà.►Manteniment de la –d- intervocàlica en Manteniment de la –d- intervocàlica en

el sufix –ador: el sufix –ador: caçador > caçadó.caçador > caçadó.►Desinència Desinència –o –o en la 1a persona del en la 1a persona del

present d’indicatiu: present d’indicatiu: jo canto, jo jo canto, jo treballotreballo..

► Pronúncia amb una Pronúncia amb una –e –e finalfinal de la 3a de la 3a persona del singular d’alguns temps persona del singular d’alguns temps verbals: verbals: ell tenia > ell tenie,ell tenia > ell tenie,

tindria > tindrie.tindria > tindrie.► Ús de l’article masculí Ús de l’article masculí lo/loslo/los: : lo lo

carrer, carrer,

los amicslos amics..► Pretèrit imperfet de subjuntiu amb Pretèrit imperfet de subjuntiu amb

les desinències –és, -ís: les desinències –és, -ís: cantés, cantés, temés, patístemés, patís en comptes de en comptes de cantara, cantara, temera o patiratemera o patira..

2.2. El 2.2. El castellonenccastellonenc

Es parla a l'Alcalatén, la Es parla a l'Alcalatén, la Plana Alta i la Plana Plana Alta i la Plana

Baixa.Baixa.

2.2 El2.2 El castellonenccastellonenc

► Canvi en la pronúncia d’algunes Canvi en la pronúncia d’algunes consonants:consonants:

► la la tsts es pronuncia com la es pronuncia com la txtx : : potser >potxer.potser >potxer.

► la la tz tz es pronuncia con la es pronuncia con la tgtg i la i la tjtj : : dotze > dotgedotze > dotge..

► Terminació Terminació –e–e per a la 3a persona del per a la 3a persona del present d’indicatiu (present d’indicatiu (ell parla>ell ell parla>ell parleparle) que s’estén a la 1a i 3a de ) que s’estén a la 1a i 3a de l’imperfet d’indicatiu, condicional i l’imperfet d’indicatiu, condicional i imperfet de subjuntiu: imperfet de subjuntiu: cantave, cantave, cantarie, cantare.cantarie, cantare.

2.3. El valencià 2.3. El valencià apitxatapitxat

Es parla a les Es parla a les comarques del Camp comarques del Camp de Morvedre, l’Horta, de Morvedre, l’Horta,

el Camp de Túria, el Camp de Túria, la Ribera Alta, la Ribera Alta,

part de la Ribera part de la Ribera Baixa iBaixa i

les ciutats de Gandia les ciutats de Gandia i Xàtivai Xàtiva

2.3. El valencià apitxat2.3. El valencià apitxat

► EnsordimentEnsordiment de la de la esse esse sonorasonora que es transforma en que es transforma en sorda: sorda: casa > cassacasa > cassa..

► EnsordimentEnsordiment de les consonants de les consonants g, j, tg g, j, tg i i tjtj que es pronuncien que es pronuncien com a com a txtx: gent > txent, platja > : gent > txent, platja > platxa, germà > txermà.platxa, germà > txermà.

2.3. El valencià apitxat2.3. El valencià apitxat

► Ús quasi exclusiu del Ús quasi exclusiu del perfet perfet simplesimple: : aní, vinguí, torní.aní, vinguí, torní.

► Abundància de Abundància de castellanismescastellanismes: : **entonces, *después, *adiós, entonces, *después, *adiós, *roïdo.*roïdo.

2.4. El 2.4. El valenciàvalencià meridionalmeridional

Es parla a les comarques de la Es parla a les comarques de la Safor, part de la Ribera Baixa, la Safor, part de la Ribera Baixa, la

Costera, Costera, el Comtat, la Vall d’Albaida, el Comtat, la Vall d’Albaida,

l’Alcoià,l’Alcoià,la Marina Alta i la Marina Baixa.la Marina Alta i la Marina Baixa.

2.4. EL VALENCIÀ MERIDIONAL2.4. EL VALENCIÀ MERIDIONAL

►Tendència a l’Tendència a l’harmonia harmonia vocàlicavocàlica: tota : tota –a –a final àtona es final àtona es pronuncia com la pronuncia com la oo obertaoberta tònica tònica anterior (anterior (porta>pporta>pOOrtrtOO) o com la ) o com la ee obertaoberta tònica anterior tònica anterior (terra (terra >t>tEErrrrEE).).

2.4. EL VALENCIÀ MERIDIONAL2.4. EL VALENCIÀ MERIDIONAL

►Dins del valencià meridional Dins del valencià meridional s’inclou el parlar de les localitats de s’inclou el parlar de les localitats de TàrbenaTàrbena i de i de la Vall de la Vall de GallineraGallinera, que, com a , que, com a conseqüència de l’expulsió dels conseqüència de l’expulsió dels moriscos l’any 1609, van ser moriscos l’any 1609, van ser repoblades per mallorquins al segle repoblades per mallorquins al segle XVII i en mantenen alguns trets, XVII i en mantenen alguns trets, com aracom ara l’article salat l’article salat : : es=el, es=el, sa=la, es cotxe, sa cadira.sa=la, es cotxe, sa cadira.

Per terres de moriscosPer terres de moriscos

2.5. 2.5. L’alacantíL’alacantí

Les comarques de Les comarques de l’Alacantí, l’Alacantí,

el Baix Vinalopó i el Baix Vinalopó i les Valls del Vinalopóles Valls del Vinalopó

2.5. L’alacantí2.5. L’alacantí

►També és dóna l’harmonia vocàlica.També és dóna l’harmonia vocàlica.►Pèrdua sistemàtica de la Pèrdua sistemàtica de la -d--d-

intervocàlica: intervocàlica: roda > roa.roda > roa.►Supressió de la Supressió de la –r–r final: final: cantar > cantar >

cantà.cantà.►El diftong El diftong –ou–ou s’obri en s’obri en –au–au: : pou > pou >

pau.pau.

2.5. L’alacantí2.5. L’alacantí

►Ús de l’adverbi Ús de l’adverbi aquíaquí en lloc d’ en lloc d’ací.ací.►Utilització de la forma Utilització de la forma astòastò en lloc en lloc

d’d’açò.açò.►Ús de la forma impersonal Ús de la forma impersonal ha hiha hi en lloc en lloc

de de hi ha.hi ha.►Abundància de castellanismes: llevar Abundància de castellanismes: llevar

(portar).(portar).►Arcaismes: dintre, ans, devers, naixtre, Arcaismes: dintre, ans, devers, naixtre,

coneixtreconeixtre

CATALÀ ORIENTALCATALÀ ORIENTAL

1.1. La varietat septentrional o La varietat septentrional o rossellonésrossellonés

2.2. La varietat centralLa varietat central

3.3. La varietat balearLa varietat balear

4.4. L’alguerésL’alguerés

1. La varietat 1. La varietat septentrional o septentrional o

rossellonésrossellonés

Es parla a les Es parla a les comarques de la comarques de la Catalunya Nord, les Catalunya Nord, les quals passaren a quals passaren a dependre de l’estat dependre de l’estat francés l’any 1659 en francés l’any 1659 en virtut del Tractat dels virtut del Tractat dels Pirineus. Pirineus.

1. La varietat septentrional 1. La varietat septentrional o rossellonéso rossellonés

►A més a més de la neutralització de les A més a més de la neutralització de les vocals àtones, i de la 1a persona del vocals àtones, i de la 1a persona del present d’indicatiu en present d’indicatiu en –i.–i.

►Pas de la Pas de la oo tancada a tancada a uu: : mosca > mosca > mmuuscasca

►Caiguda de la Caiguda de la –a–a final dels esdrúixols: final dels esdrúixols: família > famili.família > famili.

►Negació amb Negació amb paspas, sense no : , sense no : vindré vindré pas avui.pas avui.

►Arcaismes, occitanismes: Arcaismes, occitanismes: peirerpeirer (obrer de vila), (obrer de vila), veireveire (got) (got) i i gal·licismes: gal·licismes: buatabuata (caixa) (caixa) muletamuleta (truita) (truita) bolangerbolanger (forner)... (forner)...

2. La varietat central2. La varietat central

És, juntament amb el valencià, És, juntament amb el valencià, el parlar de més pes el parlar de més pes demogràfic, econòmic i polític i demogràfic, econòmic i polític i el de més vitalitat. S’estén per el de més vitalitat. S’estén per les comarques de Girona, les comarques de Girona,

Barcelona i nord de Tarragona.Barcelona i nord de Tarragona.

2. La varietat central2. La varietat central ► A més a més de la neutralització de les vocals A més a més de la neutralització de les vocals

àtones, i de la 1a persona del present àtones, i de la 1a persona del present d’indicatiu en d’indicatiu en –o–o [- [-uu]. : ]. : parlo >parluparlo >parlu

►Desinències del present de subjuntiu en –Desinències del present de subjuntiu en –ii : : digui, escoltidigui, escolti

► Possessius femenins ambPossessius femenins amb v: v: meva, teva, meva, teva, sevaseva..

► Iodització: Iodització: abella > abeia, ull > ui .abella > abeia, ull > ui .

►Gran nombre de castellanismes.Gran nombre de castellanismes.

3. La varietat balear3. La varietat balear

Es parla a les illes de Es parla a les illes de Mallorca, Menorca, Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, Eivissa i Formentera, les quals foren les quals foren repoblades durant el repoblades durant el segle XIII per segle XIII per parlants de la parlants de la varietat oriental. És, varietat oriental. És, amb l’alguerés, el amb l’alguerés, el dialecte més dialecte més diferenciat de tots, a diferenciat de tots, a causa del seu causa del seu aïllament geogràficaïllament geogràfic..

3. La varietat balear3. La varietat balear

►L’article L’article salatsalat: derivat del llatí IPSE, : derivat del llatí IPSE, IPSA, IPSUM: IPSA, IPSUM: es, sa, es, ses, soes, sa, es, ses, so. . Es Es cotxe, sa taula.cotxe, sa taula.

►Caiguda de la Caiguda de la –a–a final dels esdrúixols: final dels esdrúixols: família > famili.família > famili.

► Iodització: Iodització: abella > abeia.abella > abeia.►Desinències –Desinències –am, -auam, -au: : cantam, cantaucantam, cantau►Lèxic específic: Lèxic específic: al·lot / al·lotaal·lot / al·lota (xic / (xic /

xica), xica), moixmoix (gat), (gat), caca (gos), (gos), doblersdoblers (diners)(diners)

4. L’alguerés4. L’alguerés

A la ciutat de l’Alguer, a l’illa italiana de A la ciutat de l’Alguer, a l’illa italiana de Sardenya, s’hi va instal·lar al segle XIV un grup Sardenya, s’hi va instal·lar al segle XIV un grup de catalans per repoblar-la. Des d’aleshores s’hi de catalans per repoblar-la. Des d’aleshores s’hi ha mantingut la llengua amb moltes ha mantingut la llengua amb moltes interferències del sard i de l’italià.interferències del sard i de l’italià.

4. L’alguerés4. L’alguerés

►La 1a persona del present d’indicatiu La 1a persona del present d’indicatiu desinència desinència –Ø: jo cant, jo pens.–Ø: jo cant, jo pens.

►Formes de l’imperfet d’indicatiu en Formes de l’imperfet d’indicatiu en ––eva(creieva), -iva (colliva).eva(creieva), -iva (colliva).

►Arcaismes: Arcaismes: gonella (faldilla), llong gonella (faldilla), llong (llarg), ver (veritat)(llarg), ver (veritat)..

►Sardismes i italianismes: Sardismes i italianismes: assai (prou)assai (prou)