tema 11. b. ii repÚblica. bienni reformista

HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 11/2 B

Edat contemporània

Història Espanya

IES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

II REPÚBLICA (1931-36)2ª part: Bienni reformista (1931-33)

HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 11/2 A

Història Espanya



II REPÚBLICA (1931-36)1ª part: Eleccions 1931 i Govern provisional

Edat contemporània

BLOC III. TEMA 11/2.

LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936) EDAT CONTEMPORÀNIA

TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2

11.1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA.

11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT.

11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933).

11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936).

11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER – JULIOL 1936).

EDAT CONTEMPORÀNIA

TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2. 1v preg. op B (2004, setembre) = De la Dictadura de Primo a la II República. 2v TEXT, op

A (2005, juny) = Canvis de Restauració a la II República. 3v preg. op B (2005, setembre). 4v TEXT, op A (2006, setembre) = Constitució 1931, religió i fases II República i causes Guerra Civil.

5v TEXT, op A (2007, setembre). 6v TEXT, op A (2008, setembre) = Religió i partits polítics en II República i Guerra Civil. 7v TEXT, op A (2009, juny) = Ideologia de Largo Caballero i paper

en la seva època.

11.1.- La proclamació de la Segona República. MAPA 15: Resultats provincials eleccions IV-1931, indicant on guanyaren forces republicanes.

11.1.1.- Introducció. Context històric.

11.1.2.- Canvi de Règim: caiguda de la monarquia i proclamació de la Segona República.

11.1.3.- Les eleccions municipals.

11.2.- El període constituent. 11.2.1.- El govern provisional (14 d’abril - 28 de juny de 1931).

11.2.2.- La Constitució republicana de 1931.

11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República.

11.2.4.- La conjuntura econòmica i social dels anys trenta.

11.3.- El bienni reformista o progressista (abril 1931 – novembre 1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre).

11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931 – novembre 1933). Evolució política.

11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los.

11.4.- El bienni conservador o bienni negre (novembre 1933 - febrer 1936). 1v preg. op B (2010, juny). 2v preg. op B (2010, setembre). 3v preg. op A (2012, juny).

11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta del bienni negre (1933-1936).

11.4.2.- La paralització de les reformes.

11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934.

11.4.4.- La crisi del bienni negre.

11.5.- El triomf del Front Popular (febrer – juliol 1936). 11.5.1.- Les eleccions de 1936 i el govern del Front Popular.

11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular.

11.5.3.- Accions de govern de la coalició d’esquerres del Front Popular.

11.5.4.- La preparació del cop d’estat.


LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)

EDAT CONTEMPORÀNIA

TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2 11.1.- La proclamació de la Segona República. 11.1.1.- Introducció. Context històric.

11.1.2.- Canvi de Règim: caiguda de la monarquia i proclamació de la Segona República.

11.1.3.- Les eleccions municipals. MAPA 15.

11.2.- El període constituent. 11.2.1.- El govern provisional (14 d’abril - 28 de juny de 1931).

11.2.2.- La Constitució republicana de 1931.

11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República.

11.2.4.- La conjuntura econòmica i social dels anys trenta. A.- L’economia.

B.- La demografia.

C.- La societat i la mentalitat de l’època.

11.3.- El bienni reformista o progressista (abril 1931 – novembre 1933). 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931 – novembre 1933). Evolució política.

11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los. A.- Qüestió religiosa.

B.- Reforma militar o de l’exèrcit.

C.- Reforma agrària.

D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals.

E.- Reforma educativa i obra cultural.

F.- Reforma social o laboral.

G.- Problemes del govern reformista.

G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes.

G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República.



EDAT CONTEMPORÀNIA


11.4.- El bienni conservador o bienni negre (novembre 1933 - febrer 1936). 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta del bienni negre (1933-1936).

11.4.2.- La paralització de les reformes.

11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934. A.- La revolució social a Astúries.

B.- La revolta de Catalunya (octubre de 1934).

11.4.4.- La crisi del bienni negre.

11.5.- El triomf del Front Popular (febrer – juliol 1936). 11.5.1.- Les eleccions de 1936 i el govern del Front Popular.

11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular.

11.5.3.- Accions de govern de la coalició d’esquerres del Front Popular.

11.5.4.- La preparació del cop d’estat.



11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA

(ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933)

11.3.- BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE

1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre).

11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931-novembre

1933). Evolució política.


A.- Qüestió religiosa.







G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de

les dretes.

G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer

front a la República.





11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931 -

novembre 1933). Evolució política.










les dretes.




(ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931 – novembre 1933). Evolució política

Manuel Azaña substitueix Niceto Alcalà Zamora com a president del govern i Niceto Alcalà

Zamora passa a ser president de la República.



Alcalá Zamora encarrega a Azaña la formació del govern. El govern d’Azaña va ser un govern

format per ministres del seu partit (Acción Republicana), del PSOE i d’altres partits d’esquerra,

com Esquerra Republicana, és a dir, va ser un govern de concentració i d’acció (moltes reformes).

Aquest govern desplega i aplica la Constitució i continua les reformes establertes pel govern

provisional.

Niceto Alcalà Zamora

Manuel Azaña



EVOLUCIÓ POLÍTICA:

A l’agost de 1932 es va donar un cop d’Estat fracassat a Sevilla, el cop militar del general

Sanjurjo (Sanjurjada).

Al setembre del 1932 es va aprovar l’Estatut d’autonomia per a Catalunya i la Llei de la

Reforma agrària.

El 12 de setembre del 1933, Azaña va dimitir com a president pels fets de Casas Viejas

(fins aquí el bienni reformista, abril 1931 - novembre 1933). La causa cal cercar-la en què

l’aplicació de la Llei de Bases de la Reforma Agrària del 1932 anava lenta (permetia

l’expropiació i repartiment de grans finques) i només es varen repartir terres a uns 1200

jornalers durant aquest any de govern. Molts jornalers desesperats ocupen terres

il·legalment i el govern envia a la Guàrdia Civil. A Casas Viejas (Cadis, en 1933) 12

jornalers moriren a tirs de la Guàrdia Civil, cosa que provocà la caiguda d’Azaña.

Al novembre de 1933 es varen celebrar unes noves eleccions en les que guanyaren les

dretes; el partit més votat fou la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas),

dirigit per José Maria Gil Robles. El segon partit més votat va ser el Partit Radical de

Lerroux (comença el bienni negre o conservador, novembre 1933 – febrer 1936).
















les dretes.




(ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los

Des de desembre del 1931 a setembre

del 1933, Azaña és el president d’un

govern d’esquerres (republicans

d’esquerra i socialistes), que intenta les

reformes següents per a modernitzar el

país i acabar amb els problemes

arrossegats durant un segle.

A.- QÜESTIÓ RELIGIOSA.

B.- REFORMA MILITAR O DE L’EXÈRCIT.

C.- REFORMA AGRÀRIA.

D.- REFORMA DE L’ESTAT CENTRALISTA: LES AUTONOMIES REGIONALS.

E.- REFORMA EDUCATIVA I OBRA CULTURAL.

F.- REFORMA SOCIAL O LABORAL.

G.- PROBLEMES DEL GOVERN REFORMISTA. G.1.- ELS ADVERSARIS DE LES REFORMES I LA REORGANITZACIÓ DE LES DRETES.

G.2.- OBRERISME I CONFLICTIVITAT SOCIAL: EL MOVIMENT OBRER FRONT A LA

REPÚBLICA.



Els primers

problemes de la

República vindran,

per una part, pels conflictes socials que demanen una major rapidesa

en l’aplicació de les reformes (Sevilla, Astúries, Barcelona,...) i,

11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los



Els primers

problemes de la

República vindran,



per altra banda, per la fortíssima oposició de la burgesia i l’església a la

nova República.

«Cuando los enemigos del reinado

de Jesucristo avanzan

resueltamente, ningún católico

puede permanecer inactivo».




Els primers

problemes de la

República vindran,



per altra banda, per la fortíssima oposició de la burgesia i l’església a la

nova República.

L’oposició de l’església al nou sistema provoca la reacció anticlerical

del poble en forma d’incendis d’esglésies i convents, perquè les

relacions amb l’església es deterioren ja des del principi: crema de 170

edificis religiosos l’11 de maig a Madrid, Sevilla i Màlaga, en resposta a

una provocació d’uns joves pertanyents al Círculo Monárquico.

Detenció i expulsió del país

del cardenal Segura (13 de

maig de 1931)


Les relacions amb l’Església es deterioren ja des del

principi: crema de 170 edificis religiosos l’11 de maig a

Madrid, Sevilla i Màlaga, en resposta a una provocació d’uns

joves pertanyents al Círculo Monárquico.



Les relacions amb l’Església es deterioren ja des del principi: crema de 170 edificis religiosos.



Ciutats on es van cremar convents i

esglésies en maig de 1931



Les relacions amb l’Església es deterioren ja des del principi: crema de 170 edificis religiosos.


















les dretes.



A.- Qüestió religiosa



L’OBJECTIU del govern d’Azaña era limitar la influència de

l’església catòlica i secularitzar la vida social i política, amb

aquesta finalitat va iniciar una política anticlerical.



Les

MESURES

foren

Aconfessionalitat de l’Estat.

Llibertat de cultes (sense finançament), cal recordar que la Constitució del 1931 separava

l’església de l’Estat, és a dir, no hi havia religió oficial. Amb la famosa frase d’Azaña de

“España ha dejado de ser católica”, es va suprimir el pressupost pel clergat.

Constitución 1931. Art. 26. “Todas las confesiones religiosas serán consideradas

como Asociaciones sometidas a una ley especial. El Estado, las regiones, las

provincias y los Municipios, no mantendrán, favorecerán, ni auxiliarán

económicamente a las Iglesias, Asociaciones e Instituciones religiosas. Una ley

especial regulará la total extinción, en un plazo máximo de dos años, del

presupuesto del Clero.”

Constitución 1931. Art. 27. “La libertad de conciencia y el derecho de profesar y practicar libremente

cualquier religión quedan garantizados en el territorio español, salvo el respeto debido a las exigencias de

la moral pública. Los cementerios estarán sometidos exclusivamente a la jurisdicción civil. No podrá haber

en ellos separación de recintos por motivos religiosos. Todas las confesiones podrán ejercer sus cultos

privadamente. Las manifestaciones públicas del culto habrán de ser, en cada caso, autorizadas por el

Gobierno. Nadie podrá ser compelido a declarar oficialmente sus creencias religiosas. La condición

religiosa no constituirá circunstancia modificativa de la personalidad civil ni política salvo lo dispuesto en

esta Constitución para el nombramiento de Presidente de la República y para ser Presidente del Consejo

de Ministros.”




Les

MESURES

foren





Dissolució de les ordes religioses amb especial vot d’obediència al Papa: decret dissolució

dels jesuïtes, nacionalització dels seus béns i prohibició d’exercir l’educació.




Les

MESURES

foren





Dissolució de les ordes religioses amb especial vot d’obediència al Papa: decret dissolució

dels jesuïtes, nacionalització dels seus béns i prohibició d’exercir l’educació.

Es limita la possessió de béns als ordes religiosos (Llei de Congregacions) i

també es nacionalitzen els monuments religiosos.

Constitución 1931. Art. 26. “(...) Quedan disueltas aquellas Órdenes religiosas que estatutariamente

impongan, además de los tres votos canónicos, otro especial de obediencia a autoridad distinta de la

legítima del Estado. Sus bienes serán nacionalizados y afectados a fines benéficos y docentes. Las

demás Órdenes religiosas se someterán a una ley especial votada por estas Cortes Constituyentes y

ajustada a las siguientes bases:

1. Disolución de las que, por sus actividades, constituyan un peligro para la seguridad del Estado.

2. Inscripción de las que deban subsistir, en un Registro especial dependiente del Ministerio de justicia.

3. Incapacidad de adquirir y conservar, por sí o por persona interpuesta, más bienes que los que, previa justificación, se

destinen a su vivienda o al cumplimiento directo de sus fines privativos.

4. Prohibición de ejercer la industria, el comercio o la enseñanza.

5. Sumisión a todas las leyes tributarias del país.

6. Obligación de rendir anualmente cuentas al Estado de la inversión de sus bienes en relación con los fines de la

Asociación. Los bienes de las Órdenes religiosas podrán ser nacionalizados.




Les

MESURES

foren


Llibertat de cultes (sense

finançament), es va suprimir

el pressupost pel clergat.

Dissolució jesuïtes i nacionalització

dels seus béns.

Llei de Congregacions (limita possessió

béns) i nacionalitzen monuments religiosos.

Secularització dels cementeris

(cementeris passen a ser civils).

S’aprova la llei de matrimonis civils,

de divorci.

CONSEQÜÈNCIES: L’església catòlica passa a ser la pitjor enemiga de la República, en general, i

de les esquerres, en particular, cridant a oposar-se al nou règim.




CONSEQÜÈNCIES: L’església catòlica passa a ser la pitjor enemiga de la República, en general, i

de les esquerres, en particular, cridant a oposar-se al nou règim.




CONSEQÜÈNCIES: L’oposició de l’església al nou sistema provoca que augmenti la reacció

anticlerical del poble en forma d’incendis d’esglésies i convents, que el govern no va poder aturar, en

un primer moment. En moltes ciutats es van cremar convents i esglésies (maig del 1931).




CONSEQÜÈNCIES: Per altra banda, el govern detindrà i

expulsarà del país al cardenal Segura i al bisbe de Vitòria

per conspirar contra la República (13 de maig del 1931).


Detenció i expulsió del país

del cardenal Segura (13 de

maig de 1931)

«Cuando los enemigos del reinado

de Jesucristo avanzan

resueltamente, ningún católico

puede permanecer inactivo».
















les dretes.



B.- Reforma militar o de l’exèrcit



El protagonista va ser Manuel Azaña, mentre era ministre de la

Guerra durant el govern provisional.




Aquesta

reforma

responia a

TRES

CAUSES: La necessitat de neutralitzar l’exèrcit, perquè era majoritàriament monàrquic

i, així, acabar amb el perill de colp d’estat (no intervenció en política).

La necessitat de reduir l’elevat nombre d’oficial (macrocefàlia).

Acabar amb el fur especial dels militars.




MESURES

adoptades:

S’aprova la Llei de Retir de l’Oficialitat: els oficials estaven obligats a jurar la Constitució

i fidelitat a la República, però se’ls donà l’opció als oficials i als caps per retirar-se

(jubilació) amb el sou íntegre (molts s’hi acullen 84/170 i 8650 oficials/14000).




MESURES

adoptades:




Reducció del nombre de comandaments i divisions (reducció a vuit de les zones militars).

Supressió de rangs tradicionals i de les capitanies generals.




MESURES

adoptades:






Tancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa de Franco Bahamonde

(Azaña, ministre de Guerra).




MESURES

adoptades:






Tancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa de Franco Bahamonde

(Azaña, ministre de Guerra).

Supressió dels Tribunals d’Honor.

Racionalització del sistema d’ascensos i escales: anul·lació dels ascensos per mèrits de

guerra (la qual cosa afectava els militars “africanistes”).

També es varen ascendir a oficials que professaven simpaties republicanes i no es va

suprimir la Guàrdia Civil, però es va crear la Guàrdia d’Assalt, moderna i fidel a la

República.




VALORACIÓ:

S’aconsegueix disminuir el nombre d’oficials i el pressupost militar, però no es modernitza

l’exèrcit i augmenta el malestar d’alguns sectors (africanistes).




VALORACIÓ:



Una part de l’exèrcit, encapçalada pel general

Sanjurjo, intenta un colp d’estat contra la

República a Sevilla, en agost de 1932

(Sanjurjada).




VALORACIÓ:



Una part de l’exèrcit, encapçalada pel general

Sanjurjo, intenta un colp d’estat contra la

República a Sevilla, en agost de 1932

(Sanjurjada).

Es formarà la Unión Militar Española

(UME) en 1933, com una organització de

militars de dretes clandestina i colpista

(protagonitzarà l’alçament de 1936).
















les dretes.



C.- Reforma agrària



Pot ser sigui la reforma més important en projecte, perquè la meitat de la població es dedicava al

sector primari i la desigual distribució de la propietat provocava fortes diferències socials al camp

(en especial al sud), i pobresa i misèria en els jornalers i petits propietaris.




Terme de Benifaió: 2.010 ha.

Pot ser sigui la reforma més important en projecte, perquè la meitat de la població es dedicava al

sector primari i la desigual distribució de la propietat provocava fortes diferències socials al camp

(en especial al sud), i pobresa i misèria en els jornalers i petits propietaris.

11.3.- BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (1931-33) C.- Reforma agrària




OBJECTIUS: Millorar la situació dels petits i mitjans camperols, especialment els jornalers

sense terres i arrendataris, i modernitzar l’agricultura espanyola.

Marcelino Domingo (Ministro Agricultura)




PRIMERES MESURES:

Prohibició de posar fi als arrendaments, jornada de 8 hores, salaris mínims i

obligació dels propietaris de conrear les terres aptes per al cultiu.




PRIMERES MESURES:



Al setembre del 1932 es va aprovar la LLEI DE BASES DE LA REFORMA

AGRÀRIA, amb aquesta llei es permetia l’expropiació de grans finques amb

indemnització i el seu repartiment per l’explotació individual o col·lectiva,

mitjançant la qual moltes hectàrees passen a disposició de l’Estat.

L’Institut de la Reforma Agrària (IRA) era l’encarregat d’expropiar les terres

aptes que no eren conreades (sense indemnització) o eren mal conreades (amb

indemnització) i assentar en elles famílies de camperols pobres.




PRIMERES MESURES:



Al setembre del 1932 es va aprovar la LLEI DE BASES DE LA REFORMA

AGRÀRIA, amb aquesta llei es permetia l’expropiació de grans finques amb

indemnització i el seu repartiment per l’explotació individual o col·lectiva,

mitjançant la qual moltes hectàrees passen a disposició de l’Estat.

L’Institut de la Reforma Agrària (IRA) era l’encarregat d’expropiar les terres

aptes que no eren conreades (sense indemnització) o eren mal conreades (amb

indemnització) i assentar en elles famílies de camperols pobres.

LEY DE BASES DE LA REFORMA AGRARIA. 1932.

"Los efectos de esta ley se extienden a todo el territorio de la República. Su aplicación... tendrá lugar en

los términos municipales de Andalucía, Extremadura, Ciudad Real, Toledo, Albacete y Salamanca... Las

tierras del Estado... podrán ser objeto de asentamientos, sea cualquiera la provincia donde radiquen...

La ejecución de esta ley quedará encomendada al Instituto de Reforma Agraria que... promoverá la

formación de organismos de crédito a fin de facilitar a los campesinos asentados el capital necesario para

los gastos de explotación...

Serán susceptibles de explotación las tierras incluidas en los siguientes apartados:

1.- Las ofrecidas voluntariamente por sus dueños...

5.- Las que, por no ser explotadas directamente..., deba presumirse que fueron compradas con fines de

especulación o con el único objeto de percibir su renta.

7.- Las incultas o manifiestamente mal cultivadas..."

Gaceta de Madrid, 21 de septiembre de 1932.




RESULTATS:

S’expropien moltes menys terres de les previstes i augmenten les protestes dels camperols

pobres per la lentitud en aplicar la llei. De fet, només es varen repartir terres a uns 1200

jornalers durant aquest any de govern.

Molt limitats per la complexitat tècnica de la llei, que era difícil d’aplicar, el problema era

que el procediment de distribució de les terres entre els camperols era molt lent, adquirint

una ínfima quantitat de propietats (4300 / 70000), cosa que crea motius de decepció en els

camperols, a més del molt escàs pressupost de l’IRA i, sobretot, l’oposició dels grans

propietaris.




CONSEQÜÈNCIES

SOCIALS:

Els camperols pobres es radicalitzen per l’escassa aplicació de la llei; així, molts

jornalers desesperats i animats pels anarquistes comencen a ocupar terres il·legalment

i utilitzen la violència (ocupació de terres i enfrontaments amb la Guàrdia Civil,...). El

govern, seguint la legalitat, no podia permetre aquesta situació i envia a la Guàrdia Civil

a treure’ls. A Casas Viejas (Cadis, en 1933) 12 jornalers moriren a tirs de la Guàrdia

Civil, la qual cosa provocà la caiguda d’Azaña (dimiteix el 12 de setembre 1933).




CONSEQÜÈNCIES

SOCIALS:

Els camperols pobres es radicalitzen per l’escassa aplicació de la llei; així, molts

jornalers desesperats i animats pels anarquistes comencen a ocupar terres il·legalment

i utilitzen la violència (ocupació de terres i enfrontaments amb la Guàrdia Civil,...). El

govern, seguint la legalitat, no podia permetre aquesta situació i envia a la Guàrdia Civil

a treure’ls. A Casas Viejas (Cadis, en 1933) 12 jornalers moriren a tirs de la Guàrdia

Civil, la qual cosa provocà la caiguda d’Azaña (dimiteix el 12 de setembre 1933).

Per una altra part, la reforma agrària va fer reaccionar als propietaris que fundaren un

partit polític: el Partit Agrari. Els propietaris agrícoles augmentaran la seva oposició

al govern reformista d’esquerres i a la pròpia República. A més, cal assenyalar que,

amb el triomf de les dretes, es va aturar, no del tot, però pràcticament es va frenar la

reforma agrària.




En CONCLUSIÓ, la República es veu trasbalsada pels sectors ideològics extremistes amb

l’agitació al camp andalús entre 1932-33, l’aixecament anarquista de l’Alt Llobregat el gener de

1932 i l’intent de pronunciament de José Sanjurjo el 10 d’agost del 32 a Sevilla (Sanjurjada).
















les dretes.



D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals



La Constitució del 31 reconeixia a les regions el dret a tenir una organització autonòmica pròpia

dins de l’Estat espanyol, per això s’elaboren els primers Estatuts d’autonomia.




AUTONOMIA DE CATALUNYA. El govern de la República Catalana de Francesc Macià va durar

4 dies ja que, el 19 d’abril de 1931, tres ministres del govern provisional de la República el van fer

renunciar i Catalunya va obtenir un règim provisional d’autogovern, es va constituir una

Generalitat provisional encapçalada per ERC (Macià), creada el 21 del mateix mes, i el compromís

del govern central en la redacció i aprovació d’un Estatut d’autonomia.

Francesc Macià




ESTATUT D’AUTONOMIA. Entre el 10 i 20 de juny de 1931, la comissió elegida per l’assemblea

de representants del ajuntaments catalans redacten a Núria l’avantprojecte de l’Estatut

d’autonomia per a Catalunya, que va ser aprovat pel poble (referendat per tres quartes parts de

l’electorat català).




ESTATUT D’AUTONOMIA. Però, l’Estatut d’autonomia per a Catalunya va sofrir un retard i

enormes retallades (el 6 de maig del 32 es debat sobre aquest Estatut a les Corts, patint nombrosos

atacs per part de les dretes, minories i campanyes anticatalanistes).




ESTATUT D’AUTONOMIA. Més tard, aquest Estatut va ser aprovat per les Corts espanyoles, el

setembre del 32, amb l’oposició de les dretes.




ESTATUT D’AUTONOMIA. Més tard, aquest Estatut va ser

aprovat per les Corts espanyoles, el setembre del 32, amb

l’oposició de les dretes.




ESTATUT D’AUTONOMIA. El 20 de novembre de 1932, es varen fer eleccions al Parlament

català i les guanyà Esquerra Republicana de Catalunya. El primer president va ser Francesc

Macià (ERC) i governa fins la seva mort, el 25 de desembre de 1933, desprès de la seva mort serà

substituït per Lluís Companys.

Primer govern de la Generalitat, presidit per Francesc Macià




Francesc Macià Lluís Companys

ESTATUT D’AUTONOMIA. El 20 de novembre de 1932, es varen fer eleccions al Parlament

català i les guanyà Esquerra Republicana de Catalunya. El primer president va ser Francesc

Macià (ERC) i governa fins la seva mort, el 25 de desembre de 1933, desprès de la seva mort serà

substituït per Lluís Companys.




ESTATUT DE NÚRIA. El govern de la Generalitat de Catalunya, encapçalat per

ERC (Macià), elabora i fa aprovar (també a Madrid posteriorment, després de

moltes discussions) l’Estatut del 32 o Estatut de Núria, que proclamava per a

Catalunya:

el dret a l’autodeterminació,

govern català propi (Generalitat) i Parlament autonòmic, defensava

l’estructura de l’Estat espanyol com a federació de tots els pobles

hispànics, i definia el Principat com un Estat autònom dins la

República,

també recollia la possibilitat d’agregació de nous territoris,

atorgava competències importants en defensa de la llengua catalana

com a cooficial a Catalunya, el control de l’ensenyament, etc.,

Francesc Macià




ESTATUT DE NÚRIA. Però, l’Estatut de Núria (1832) resultava incompatible

amb la Constitució republicana. Macià va desenvolupar l’Estatut a nivell interior

de Catalunya: la majoria d’edat als 21 i lleis de política financera, social i agrària.

Francesc Macià




EL MÓN OBRER I LA GENERALITAT DE MACIÀ.

Els obrers votaven ERC, però s’organitzaven en sindicats com la CNT,

on hi havia anarcosindicalistes (Angel Pestaña), partidaris de

l’estratègia revolucionària defensora dels interessos comuns del poble

obrer i partidaris de l’autonomia, i els anarquistes més radicals

(Buenaventura Durruti) partidaris de desestabilitzar la República per

implantar la societat anarquista. Des del congrés del 32, els anarquistes

integrats dins la FAI, controlen la major part del sindicat.




OCTUBRE DEL 34. Durant el bienni conservador o negre, aprofitant la

revolució de les esquerres contra el govern de dretes, Lluís Companys,

l’octubre del 34 va proclamar “l’Estat Català” dins de la República

federal espanyola. Aquesta declaració suposava pràcticament una

declaració d’independència, perquè no existia una república federal.

Lluís Companys




OCTUBRE DEL 34. El govern va reaccionar i va intervenir amb

l’exèrcit, detenint al govern de la Generalitat. Es va suspendre

l’autonomia catalana, però més tard, a principis del 36, el Tribunal de

Garanties Constitucionals no va reconèixer aquesta suspensió i

Catalunya va tornar a tenir autonomia, amb el mateix govern de

Companys.

Lluís Companys




PAÍS BASC. Els nacionalistes bascos (PNB) i els carlins aproven l’Estatut d’Estella (1931), però

l’oposició del govern d’esquerres de Madrid a un estatut confessional i de dretes, i la posterior divisió

entre el PNB i els carlins eviten que s’aprovi a les Corts. L’Estatut basc sols s’aprovarà en octubre

de 1936 (ja en la Guerra Civil) i serà democràtic, fruit d’un pacte entre nacionalistes bascos,

republicans i socialistes, perquè el govern de la República li va concedir l’Estatut d’autonomia una

vegada començada la Guerra Civil amb la finalitat de guanyar als nacionalistes bascs a la causa

republicana.

Reunió per elaborar l’Estatut basc




PAÍS BASC. El primer lehendakari va ser José Antonio Aguirre (PNB). Els nacionalistes bascs

estaven en una situació difícil al principi de la Guerra Civil, ja que tenien simpatia per la República

perquè els havien promès l’Estatut, però eren els més conservadors i catòlics d’Espanya.

José Antonio Aguirre




GALÍCIA. L’Estatut gallec s’elabora en 1936, però la autonomia no es va posar en marxa, perquè

no s’arribarà a aprovar a les Corts per la Guerra Civil.

Components de la ponència de l’Estatut gallec
















les dretes.



E.- Reforma educativa i obra cultural



OBJECTIU: garantir el dret a rebre una educació liberal i laica a tota la població.

Art. 48.

“El servicio de la cultura es atribución esencial del Estado, y

lo prestará mediante instituciones educativas enlazadas por

el sistema de la escuela unificada. La enseñanza primaria

será gratuita y obligatoria. Los maestros, profesores y

catedráticos de la enseñanza oficial son funcionarios

públicos. La libertad de cátedra queda reconocida y

garantizada. La República legislará en el sentido de facilitar

a los españoles económicamente necesitados el acceso a

todos los grados de enseñanza, a fin de que no se halle

condicionado más que por la aptitud y la vocación. La

enseñanza será laica, hará del trabajo el eje de su actividad

metodológica y se inspirará en ideales de solidaridad

humana. Se reconoce a las Iglesias el derecho, sujeto a

inspección del Estado, de enseñar sus respectivas doctrinas

en sus propios establecimientos.”

Constitución de la II República Española (1931).




MESURES

Durant la República, els dos darrers anys sobretot, es va invertir molt en educació, en concret en

la creació de 10.000 escoles noves de primària (6750 escoles ja durant el govern provisional)

amb un model d’escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta (acabar amb el domini de l’ensenyament

religiós) i en la formació de mestres per compensar el tancament de les escoles de l’església.




MESURES Creació de Missions Pedagògiques per a fer arribar la cultura

al món rural (xarxa de biblioteques, cinema, teatre,...).

Es va invertir molt en educació: creació 10.000 escoles noves

de primària (6750 escoles ja durant el govern provisional,

escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta) i en la formació de

mestres per compensar el tancament de les escoles de l’església.




MESURES

Durant la República, els dos darrers anys sobretot, es va invertir molt en educació, en concret en

la creació de 10.000 escoles noves de primària (6750 escoles ja durant el govern provisional)

amb un model d’escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta (acabar amb el domini de l’ensenyament

religiós) i en la formació de mestres per compensar el tancament de les escoles de l’església.

Creació de Missions Pedagògiques per a fer arribar la cultura

al món rural (xarxa de biblioteques, cinema, teatre,...).
















les dretes.



F.- Reforma social o laboral



MESURES

La Llei de Contractes de Treball establia la negociació col·lectiva i els jurats mixtos vinculants.

Es regulava la jornada setmanal de 40 hores, augments salarials, assegurances socials, reducció

de la jornada laboral al camp a 8 hores i reforç dels sindicats agrícoles, mentre Francisco

Largo Caballero era ministre de Treball.

Art. 1. “España es una República democrática de trabajadores de toda

clase, que se organiza en régimen de Libertad y de Justicia.”

Art. 46. “El trabajo, en sus diversas formas, es una obligación social, y

gozará de la protección de las leyes. La República asegurará a todo

trabajador las condiciones necesarias de una existencia digna. Su

legislación social regulará los casos de seguro de enfermedad,

accidentes, paro forzoso, vejez, invalidez y muerte; el trabajo de las

mujeres y de los jóvenes y especialmente la protección a la

maternidad; la jornada de trabajo y el salario mínimo y familiar; las

vacaciones anuales remuneradas; las condiciones del obrero español

en el extranjero; las instituciones de cooperación, la relación

económico-jurídica de los factores que integran la producción; la

participación de los obreros en la dirección, la administración y los

beneficios de las empresas, y todo cuanto afecte a la defensa de los

trabajadores.”

Constitución de la II República Española (1931).

F.- Reforma social o laboral



MESURES

La Llei de Contractes de Treball establia la negociació col·lectiva i els jurats mixtos vinculants.

Es regulava la jornada setmanal de 40 hores, augments salarials, assegurances socials, reducció

de la jornada laboral al camp a 8 hores i reforç dels sindicats agrícoles, mentre Francisco

Largo Caballero era ministre de Treball.

Francisco Largo Caballero

(ministre Treball)

Aquestes mesures provoquen l’oposició de les organitzacions patronals de la burgesia al govern

d’esquerres i a la pròpia República.
















les dretes.



G.- Problemes del govern reformista



Els PRINCIPALS

PROBLEMES del

govern del bienni

reformista li van vindre

per les dues bandes:

Per una part, per la fortíssima oposició de la burgesia, l’església i gran part de

l’exèrcit a les reformes de la nova República.




Els PRINCIPALS

PROBLEMES del

govern del bienni

reformista li van vindre

per les dues bandes:

Per una part, per la fortíssima oposició de la burgesia, l’església i gran part de

l’exèrcit a les reformes de la nova República.

Per l’altra banda, pels conflictes socials, les crítiques des dels sectors socials més

desfavorits per la lentitud o per no anar fins al final (repartiment de totes les

terres, ...), que demanen una major rapidesa en l’aplicació de les reformes

(Sevilla, Astúries, Barcelona,...).




Tot açò en mig d’un context econòmic i polític molt complicat dins el país i a nivell internacional.















G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització

de les dretes.






G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes

Davant de les reformes de l’esquerra, els monàrquics es desplacen, cada vegada més, cap a posicions

antidemocràtiques (Acción Espanyola de Ramiro Maeztu) i es divideixen en alfonsins (Renovación

Española de José Calvo Sotelo) i carlins (Comunión Tradicionalista), tot i que es presenten junts a

les eleccions.

José Calvo Sotelo

Ramiro Maeztu





A finals de 1932, la dreta catòlica tradicional es reorganitza i unifica en la

Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), liderada per José

María Gil Robles. José María Gil Robles





A finals de 1932, la dreta catòlica tradicional es reorganitza i unifica en la

Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), liderada per José

María Gil Robles. José María Gil Robles

“No caprichosamente, sino por obediencia debida a imperativos de la realidad, se denomina 'antimarxista'

esta candidatura y la coalición de fuerzas políticas y sociales que la sirve de soporte. Es, en efecto, el

marxismo, con su concepción materialista y anticatólica de la vida y de la sociedad; con su sectaria

hostilidad hacia los grandes valores tradicionales, (...) con el desate temerario que ha provocado y

conseguido de los odios y envidias connaturales en las luchas de clases (...), con el antiespañolismo que,

como un exudado nocivo, brota de todo ideario y, sobre todo, con la desgraciada, arbitraria e injusta

gestión desarrollada al frente de los negocios públicos (...). Los candidatos de la coalición antimarxista

defenderán resueltamente y a todo trance la necesidad de una inmediata derogación, por la vía que en

cada caso proceda, de los preceptos, tanto constitucionales como legales, inspirados en designios laicos y

socializantes (...). Trabajarán sin descanso para lograr la cancelación de todas las disposiciones

confiscadoras de la propiedad y persecutorias de la persona, de las asociaciones y de las creencias

religiosas. (...)”

Manifiesto de la Coalición antimarxista por Madrid (CEDA, Renovación Española, carlistas, etc.).

“El Debate”, 1 de noviembre de 1933.




Ramiro Ledesma Onésimo Redondo


Sorgeixen grups radicals de dreta, tant nacionalsocialistes (les JONS de Ramiro Ledesma i

Onésimo Redondo), com feixistes (Falange Española de José Antonio Primo de Rivera), amb una

ideologia antidemocràtica, antisocialista, ultranacionalista i violenta (grups paramilitars).




José Antonio Primo de Rivera


Sorgeixen grups radicals de dreta, tant nacionalsocialistes (les JONS de Ramiro Ledesma i

Onésimo Redondo), com feixistes (Falange Española de José Antonio Primo de Rivera), amb una

ideologia antidemocràtica, antisocialista, ultranacionalista i violenta (grups paramilitars).





Sorgeixen grups radicals de dreta feixistes (Falange Española de José

Antonio Primo de Rivera), amb una ideologia antidemocràtica, antisocialista,

ultranacionalista i violenta (grups paramilitars).

“El fascismo no es una táctica la violencia. Es una idea la unidad. Frente al marxismo, que afirma como

dogma la lucha de clases, y frente al liberalismo, que exige como mecánica la lucha de partidos, el

fascismo sostiene que hay algo sobre los partidos y sobre las clases, algo de naturaleza permanente,

trascendente, suprema: la unidad histórica llamada Patria. La Patria, que no es meramente el territorio

donde se despedazan aunque sólo sea con las armas de la injuria varios partidos rivales ganosos todos del

Poder. Ni el campo indiferente en que se desarrolla la eterna pugna entre la burguesía, que trata de

explotar a un proletariado, y un proletariado, que trata de tiranizar a una burguesía. Sino la unidad

entrañable de todos al servicio de una misión histórica, de un supremo destino común, que asigna a cada

cual su tarea, sus derechos y sus sacrificios.

En un Estado fascista no triunfa la clase más fuerte ni el partido más numeroso que no por ser más

numeroso ha de tener siempre razón, aunque otra cosa diga un sufragismo estúpido, que triunfa el

principio ordenado común a todos, el pensamiento nacional constante, del que el Estado es órgano.”

José Antonio Primo de Rivera. ABC, 22 de marzo de 1933.





“Y queremos, por último, que si esto ha de lograrse en algún caso por la violencia, no nos detengamos ante

la violencia. Porque ¿Quién ha dicho que la suprema jerarquía de los valores morales reside en la

amabilidad? Bien está, sí, la dialéctica como primer instrumento de comunicación. Pero no hay más

dialéctica admisible que la dialéctica de los puños y de las pistolas cuando se ofende a la justicia o la

Patria.

Se han celebrado las elecciones. El pueblo soberano ha acudido a las urnas, menos los que no acudimos

por no querernos hacer cómplices de la propia esclavitud y los que no han ido por mera indiferencia política

o pereza. Pero el pueblo soberano ha dado su voto. ¿Y ahora qué? No nos interesa el triunfo de uno de los

grandes sectores ni el triunfo del otro; derechas, izquierdas, centro, tienen el mismo programa, las mismas

posibilidades, los mismos métodos. Han de gobernar con el aparato estatal siempre contra las justas

reivindicaciones de los expoliados, de los desheredados, de los oprimidos. Un gobierno que no lo hiciera

así, dejaría a las pocas horas de ser gobierno. Para existir necesita cobrar impuestos, contribuciones,

gabelas, y para obligar a pagar todo eso, necesita guardias, guardias, más guardias, necesita sostener

cuerpos de ejército, para defender la patria contra el enemigo, como en octubre en Asturias,... o en la

actuación del gobierno de Casas Viejas.”

Discurso de José Antonio Primo de Rivera.



Sorgeixen grups radicals de dreta feixistes (Falange Española de José

Antonio Primo de Rivera), amb una ideologia antidemocràtica, antisocialista,

ultranacionalista i violenta (grups paramilitars).





Apareix el colpisme a l’exèrcit per a frenar les reformes del govern, els sectors més dretans de

l’exèrcit preparen un colp d’estat organitzat pel general José Sanjurjo Sacanell (marquès del Rif), en

agost de 1932 (Sanjurjada).




G.1.- Els adversaris de les reformes i la

reorganització de les dretes

El colp (Sanjurjada) fracassa





El colp fracassa, però aquests militars crearan de forma clandestina la Unión Militar Española

(UME), que conspirarà en l’ombra contra la República i prepararà el cop de 1936.

TR

ES

G

RU

PS

Republicans

Monàrquics




Feixistes


de les dretes Així, durant el bienni reformador, la

DRETA es va consolidar i reorganitzar distingint-s’hi:

Feixistes (darrere)

Partido Agrario.

CEDA / Confederación Española de Derechas Autónomas, de José

Maria Gil Robles des de finals de 1932, catòlics.

Acción Espanyola, de Ramiro de Maeztu.

Renovación Espanyola // a les eleccions dins el Bloque Nacional, de José Calvo Sotelo.

Comunión Tradicionalista dels carlins, de Manuel Fal Conde.

Dre

ta t

res

gru

ps Republicans

Monàrquics




Feixistes


de les dretes

JONS / Juntas de Ofensiva Nacional – Sindicalista, de Ramiro Ledesma i Onésimo

Redondo, antirepublicans, carlins i tradicionalistes que es fusiona amb la FE // Falange

Española, de José Antonio Primo de Rivera, formant la Falange Española de las JONS; i

en 1937 el Generalísimo Franco decreta la unificació amb els carlins i passarà a ser Falange

Espanyola Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS).

11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT E

squ

erre

s

Republicans

Nacionalistes

Obreristes

PS / Partido Sindicalista: Angel Pestaña.

POUM / Partit Obrer d’Unificació Marxista: Andreu Nin i Joaquim Maurín.

PCE / Partido Comunista de Espanya: José Díaz Ramos i Dolores Ibarruri “La Pasionària”.

PSOE / Partido Socialista Obrero Espanyol: Indalecio Prieto i Julián Besteiro.

ORGA / Organización Republicana Gallega Autonomista: Santiago Casares Quiroga.

ERC / Esquerra Republicana de Catalunya: Francesc Macià i Lluís Companys.

Unión Republicana: Diego Martínez Barrio.

PRRS / Partit Republicà Radical - Socialista: Marcelino Domingo.

Acción Republicana / Izquierda Republicana: Manuel Azaña.

11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República

11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT 11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República

Cen

tre Republicans

Nacionalistes

Partit Republicà Radical: Alejandro Lerroux.

DLR / Derecha Liberal Republicana: Niceto Alacalá Zamora i Miguel Maura.

PNB / Partit Nacionalista Basc: José Antonio Aguirre.
















les dretes.






G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República

La poderosa

CNT es divideix

en dos sectors:

Els moderats (Àngel Pestaña, Joan Peiró), partidaris de donar suport

al govern d’esquerres i les seves reformes.

Àngel Pestaña Joan Peiró Joan García Oliver Buenaventura Durruti

Els radicals de la FAI (Joan Garcia Oliver, Buenaventura Durruti, Francisco

Ascaso), partidaris d’una revolució immediata i de l’ús de la violència i que

aniran imposant les seves tesis front a la lentitud de les reformes.





La poderosa

CNT es divideix

en dos sectors:

Joan García Oliver Joaquim Maurin Àngel Pestaña Joan Peiró Francisco Ascaso

Els moderats (Àngel Pestaña, Joan Peiró), partidaris de donar suport

al govern d’esquerres i les seves reformes.

Els radicals de la FAI (Joan Garcia Oliver, Buenaventura Durruti, Francisco

Ascaso), partidaris d’una revolució immediata i de l’ús de la violència i que

aniran imposant les seves tesis front a la lentitud de les reformes.




G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment

obrer front a la República





El dirigent de la UGT, Francisco Largo Caballero, va ser ministre de Treball del govern d’Azaña.

La CNT acusava a la UGT de ser col·laboradors amb el govern i pensaven que la República era un

règim burgés, que havien de destruir mitjançant una revolució.

Francisco Largo Caballero

(ministre Treball)





De la mateixa manera, la UGT (especialment al camp) i el PCE radicalitzaran les seves postures,

demanant al govern major rapidesa i importància de les reformes.




Des de l’any 1932, les vagues, revoltes i

ocupacions de terres no paren

d’augmentar: normalment s’ocupaven les

terres i l’ajuntament, es cremava el registre

de la propietat i es col·lectivitzaven les terres

(comunisme llibertari), fins que la Guàrdia

Civil reprimia el moviment.



Destaquen TRES REVOLTES camperoles

per la duresa de la repressió:

Castilblanco (Badajoz),

Casas Viejas (Cadis, 1933) i

Arnedo (Logroño),

on la repressió en contra dels camperols va

fer créixer el descontent, afavorint la

violència d’aquests i les crítiques dels

propis treballadors contra el govern

d’esquerres d’Azaña.





Per exemple, els camperols detinguts i acusats per la Guàrdia Civil en Castilblanco (Badajoz) van

ser condemnats a mort, però més tard se’ls va amnistiar.

Camperols detinguts per la Guàrdia Civil en Castilblanco (Badajoz)


Els acusats van ser condemnats a

mort, però més tard se’ls va amnistiar.






Però, el fet principal del moviment obrer enfront de la

República va ser el de Casas Viejas (Cadis), en 1933,

on els pagesos anarquistes començaren a ocupar

terres il·legalment i la Guàrdia Civil va matar a 12

jornalers anarquistes. A finals d’aquest bienni, n’hi

havia 10.000 anarquistes empresonats o deportats al

Marroc o a Canàries.





Tots aquests fets desgasten la coalició de republicans i socialistes del govern i provoquen una crisi, el

govern d’Azaña cau el 12 de setembre del 33, quan dimiteix com a conseqüència dels fets de Casas

Viejas i la seva incompatibilitat amb el president de la República, Niceto Alcalá Zamora, qui dissol

les Corts i convoca eleccions per dia 19 de novembre del 1933.





El president de la República, Niceto Alcalá Zamora, qui dissol les Corts i convoca

eleccions per dia 19 de novembre del 1933.

Manuel Azaña Niceto Alcalá Zamora

Niceto Alcalá Zamora Manuel Azaña

El president de la República, Niceto Alcalá Zamora, qui dissol les

Corts i convoca eleccions per dia 19 de novembre del 1933.



ESQUEMES

(1931-1936)

HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 11/2 A

Història Espanya



II REPÚBLICA (1931-36)1ª part: Eleccions 1931 i Govern provisional

Edat contemporània

HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 11/2 B

Edat contemporània

Història Espanya



II REPÚBLICA (1931-36)2ª part: Bienni reformista (1931-33)

BLOC III – Tema 11/2 C

HISTÒRIA D’ESPANYA Història Espanya



II REPÚBLICA (1931-36)3ª part: Bienni conservador o negre (1933-36)

Edat contemporània

tema 11. b. ii repÚblica. bienni reformista

Education