Les quatre grans cròniques

Sílvia Lorente

Les cròniques de l’expansió

• L’expansió de la Corona d’Aragó durant el s. XIII cap al sud i el Mediterrani troba el seu relat en les quatre grans cròniques.

• Les cròniques incideixen en el prestigi de la llengua catalana. Expressen la memòria dels reis, però també són la justificació de les decisions del poder i la monarquia. Presenten els fets com una manifestació del providencialisme.

Crònica de Jaume I

1. Jaume I: El Llibre dels fets

• Jaume I (1213-1276) és l’autor del Llibre dels fets, una crònica personal del seu regnat. És un text escrit en 1a persona amb una forta presència de l’oralitat.

• La participació directa del rei és indiscutible perquè ell inspira el relat, en selecciona els episodis i en dicta el text (Nós majestàtic). To de l’obra verídic i estil apassionat i íntim.

• En destaquen els episodis de la conquesta de Mallorca i València.

Crònica del rei en Pere

2. Bernat Desclot: la Crònica del rei en Pere

• La Crònica del rei en Pere té un to objectiu i distant. L’autor, que signa amb el pseudònim de Bernat Desclot, és funcionari de la Cancelleria. Redacta el text en 3a persona amb trets dialectals del Rosselló.

• Hi predomina l’aire cavalleresc perquè el monarca es presenta i actua com un personatge de la novel·la artúrica.

Crònica de Ramon Muntaner

3. Ramon Muntaner: l’aventurer

• Ramon Muntaner (1265-1328), nascut a Peralada, va participar en moltes campanyes militars dels reis catalans.

• El període històric que abraça la Crònica de Muntaner és el punt àlgid de l’expansió pel Mediterrani: narra els fets que va viure durant el regnat dels 5 reis, des de Jaume I fins a Alfons el Benigne.

• El relat mostra un to d’exaltació permanent i magnifica tot allò que afecta els reis d’Aragó. La crònica destaca per la qualitat literària i l’ús de formes populars.

Crònica de Pere el Cerimoniós

4. Pere el Cerimoniós: el governant

• Pere el Cerimoniós (1319-1387) va tenir un regnat molt llarg, marcat per greus conflictes polítics i socials: pesta negra, reincorporació per la força del regne de Mallorca, revolta dels nobles, guerres amb Castella i Gènova.

• La Crònica de Pere el Cerimoniós va ser escrita pel mateix rei, seguint l’exemple del seu besavi Jaume I, amb un grup de col·laboradors. El monarca ja no es presenra com un heroi cavalleresc, sinó com un príncep renaixentista que exerceix el poder sense escrúpols.