1. 1. El renaixament El Renaixements un nom que s'aplica a l'poca artstica, i per extensi cultural, que dna comenament a l' Edat Modernai en qu es reflecteixen els ideals del movimenthumanistaque va desenvolupar-se a Europa elsegle XVI . El terme procedeix de l'obra deGiorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos , publicada el1570 , per fins alsegle XIXaquest concepte no rep una mplia interpretaci histrico-artstica. El nom "renaixement" es va utilitzar perqu aquest corrent reprenia els elements de la cultura clssica. El terme simbolitza la reactivaci del coneixement i el progrs desprs de segles de predomini d'un tipus de mentalitat dogmtica establerta en l'Europa de l' Edat Mitjana . Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el mn i l'sser hum, l'inters per les arts, la poltica i les cincies, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme.
2. 2. Quatrocent o
   • - ElQuattrocento(paraula italiana que en significaquatre-cents ) s un dels perodes ms importants del panorama artstic europeu. Se situa al llarg de tot elsegle XV , i s la primera fase del moviment conegut comRenaixement .
3. 3. L 'arquitectura L'arquitectura s la manifestaci artstica on es veu ms clarament la influncia de l'antiguitat clssica en dos aspectes: - La utilitzaci dels elements formals de l'art grec i rom. - La racionalitzaci de l'espai. Quant als aspectes formals , es tornen a utilitzar els ordres clssics definits per Vitrubi, l'arc de mig punt i la cpula de mitja esfera, l'aquitrau, els entaulaments i els frontons, les voltes es decoren amb cassetons, etc. Quant a la concepci espaial, l'edifici es concep com una unitat. Impotncia de les formes geogrfiques bsiques: el cercle i el quadrat, l'esfera i el cub. A diferncia delGtic ], el mur recupera la seva importncia com a superficie massi ssa articulada per pilastres, cornises, columnes, etc.
4. 4. L 'escultura s a l'escultura on es manifesta ms aviat el classicisme renaixentista. No es podien prendre els edificis clssics com a model per que la seva funci era diferent i no es tenien refrents pictrics ms enll de les descripcions dels escriptors clssics. Per, l'escultura antiga era prou abundant i responia molt b a la consideraci de la natura com a referent a banda de ser autnom respecte del marc arquitectnic, que s un dels aspectes ms importants de l'escultura renaxentista. L'inters dels escultors renaixentistes es centra clarament en l'escultura exempta, cosa que no vol dir que el relleu escultric desaparegui, ja que una altra de les aportacions cabdals de l'escultura del Quattrocento s l'aplicaci de la perspectiva al relleu. Quant als aspectes formals, l'escultor renaixentista es decanta clarament cap al motiu bsic de l'escultura clssica: la figura humana. Recupera la representaci del cos nu, plasmant l'anatomia, el moviment del cos i la seva relaci amb l'espai. Les imatges religioses, els monuments funeraris i el retrat sn els gneres on es concreten les noves formes de representaci. Els materials i les tcniques sn molt diversos. El marbre i el bronze sn molt preuats, sense deixar de banda l'alabastre o la terracota esmaltada.
5. 5. La pintura Els referents de la pintura del Quattrocento sn dos: Giotto di Bondonecom a punt de partida per a representar el mn com s a la realitat. L' antiguitat clssica , encara que el coneixement que tenien d'ella era ms literari que real. D'aquests dos referents en deriven les caracterstiques prpies de la pintura del Quattrocento: Perspectiva lineal. Volum a les figures i domini de l'escor. Encara que la pintura religiosa continua sent important, aparici de nous generes i temes: retrat, al.legoria, paisatge i temes mitolgics. Les tcniques tamb evolucionen tant pel que fa als suports: el llen cada vegada s ms important com pel fa a les tcniques pictriques amb la introducci de la pintura a l'oli, bareges de tremp i oli i vernissos. Utilitzaci de gradacions tonals en els colors per crear efectes de llum i ombra.
6. 6. Cincocento Rep el nom de Cinquecento o Alt Renaixement un periode molt breu (1500-1527) del S. XVI. Elsaqueig de Romaper part de les tropes deCarles V del Sacre Imperi Romanogermnicel527marca la fi, d'aquest perode, pot ser el ms brillant de tot el Renaixement en el qual els pintors tenen el domini de les tcniques i fan obres d'elevada qualitat que reflecteixen un sentit de bellesa i noblesa. Ser succet durant la resta del segle XVI pelManierisme . Quan el segle va arribar al seu final, es va concloure el perode corresponent a un moviment artstic especficament ubicat a Itlia. En aquest moment ja s'ha desenvolupat tot el tresor artstic del Renaixement amb el seu pensamenthumanstic , i des de llavors cada artista europeu ho t en ment per seguir amb altres moviments del mateix mbit.
7. 7. L 'arquitectura L'arquitectura del Cinquecento es caracteritza per la tendncia a eliminar elements superflus i decoratius i per la recerca d'una monumentalitat basada en la simplicitat i l'harmonia. El mxim representant del classicisme arquitectnic ser Donato Bramante (1444-1514) amb obres com el Tempietto de San Pietro in Montorio i el projecte de la Baslica de Sant Pere del Vatic. El seu classicisme ser recuperat ms tard per Andrea Palladio. Miquel ngel (1475-1564) representa la tendncia ms individualista, es pot dir que s l'iniciador del Manierisme arquitectnic perqu fuig del classicisme i cerca la maniera prpia d'utilitzar el llenguatge clssic. Les tres realitzacions ms significatives de Miquel ngel sn la Capella funerria dels Mdici i la Biblioteca Laurenziana a Florncia i la cpula de la Basllica de Sant Pere del Vatic.
8. 8. L 'escultura L'escultura italiana del S. XVI resta lligada a Michelangelo Buonarroti, conegut com a Miquel ngel, que encara que va cultivar totes les arts, es considerava sobretot escultor. De totes les caracterstiques de l'escultura potser la ms destacable es la grandiositat d'unes figures de faccions perfectes i gestualitat terrible que els seus contemporanis anomenaren la terribilita. El rostres mostren una nima apassionada, els cossos nus estan dotats d'una gran tensi vital i d'un dinamisme contingut.
9. 9. La pintura Durant l'Alt Renaixement a Florncia, Roma i Mil hi treballen els tres genis del Renaixement: Leonardo, Rafael i Miquel ngel, paral.lelament es desenvolupa l'Escola veneciana, iniciada per Giogione i Tiziano. Leonardo da Vinci (1452-1519) s l'arquetipus del geni renaixentista, l'artista total, fou arquitecte, pintor, dibuixant, escultor, enginyer, msic, inventor i teric de l'art. Com a pintor s'interessa sobretot pel cos hum. Quant als efectes lumnics, s l'inventor de l'esfumato, es a dir, la transici progressiva de la zona de llum a la zona d'ombra que li permet fer un contorns imprecisos que accentuen el relleu i endolceixen l'expressi.