-ROMA-LA GRAN CULTURA MEDITERRÀNIA

L'ART ETRUSC

ELEMENTS IDENTIFICATIUS

L'ESTRUCTURA POLÍTICA ROMANA I LA SEVA RELACIÓ AMB L'ART

Imperi. Estructura política que sol prendre la forma d'una monarquia i que es basa en la supeditació d'una sèrie de pobles a un altre que els domina.

Funcional. Si ens referim a l'art, és tota aquella obra que, a més de complir amb la seva funció estètica, cobreix una necessitat i es dissenya tenint en compte la seva utilitat pràctica.

• Culturalment, Roma va ser l'hereva de la Grècia hel·lenística

• Esdevingué estat imperial tota la conca mediterránea

• L'art romà uneix l'herència grega amb l'etrusca

Ideal de bellesa hel·lè amb el realisme propi de Roma

Evolució art Romà lligat a les etapes històriques:

1.La Monarquia (del 753 al 509 a.C.): Etapa fosca i de Influència Etrusca 2.La República (del 509 al 31 a.C.): Formació i expansió

Consolidació i absorció hel·lenisme

Caràcter funcional i propagandístic

3.L'Imperi (del 31 a.C. al 476 d.C.): Màxima expansió

Govern autoritari Emperador

Art propagandístic i

grandoluqüent

Desenvolupament urbanisme (funcionament de

l’estat)

Tardoromà i el paleocristià

L’ART ETRUSC. ANTECEDENTS.

ELEMENTS IDENTIFICATIUS

ART FUNERARI

L’ART ETRUSC. ANTECEDENTS

ELEMENTS IDENTIFICATIUS

• Territori: Vessant occidental italia

• S.VIII al VI a.C.

• Importants relacions comercials amb els grecs i els cartaginesos

• Caràcter eminentment funerari i religiós

• Treballaven la terracota (fang)

• Influència: Fenícia, Carteginesa i Egípcia

Necropoli Orvieto

Necropoli Cerveteri

Tholos circulars amb falses voltes (construïdes mitjançant aproximació de filades de carreu o maó, no mitjançant arcs o dovelles)

TEMPLES

Tombes etrusques en la necropolis de Tarquinia

• Creença en la vida després de la mort

• Temor a l’oblit dels mortals cap als difunts

• Recreava moments d’alegria

Tractament dels rostres és plenament realista, fet que es repetirà en l’art romà

Cap Noi (Museu Arqueológic, Florencia) bronce del sigle III a C

Sarcòfag dels esposso520 a.C

Model temple etrusc pseudoperípter, amb cel·la oberta i doble representació del deu Bàcus al timpà. És un petit objecte votiu d’argila.

ELEMENTS IDENTIFICATIUSReferent de l'arquitectura religiosa romana1. utilitzaven de manera habitual l'arc

i la volta per a les edificacions civils

2. L'arquitrau per a les religioses la qual cosa marcaria una tendència en l'arquitectura romana posterior

ELS TEMPLESS'assemblaven als grecs, però tenien importants diferències:

1. Es construïa sobre un alt podi, amb escales d'accés al capdavant

2. Entrades independents per a cadascuna de les tres estades, dedicades a la tríade local

3. Importancia a la part posterior amb portic columnat4. L'ordre toscà molt semblat al dòric 5. Triade Capitalina (Jupiter, Juno i Minerva)

L'ordre toscà és molt semblat al dòric, però en les columnes el fust manca d'estries, posseeixen basa, i el fris és llis.

Mausoleo romano de Fabara

L'ESTRUCTURA SOCIETAT ROMANA I ARTÍSTICA

Ciutadania romana

Els ordines(privilegis d'un petit sector)

tenien drets plensprivilegi de servir en

l'exèrcitassistir a les assemblees

-LA CURIA-

CURIALES

CAVALLERS

SENADORS latifundis Els peregrini(Drets bàsics sense poder) La plebe

Esclaus

Lìmperialisme

imperi basat en la dominació militar dels

pobles (ROMANITZACIÓ)

Impostos

TributsLegions Columna

vertebral

Administració Àgil

àmplia xarxa de calçades

desenvolupamen

t de l'arquitectura

civil

distribució ciutats romanes(campaments militars)

propaganda retrats dels governants

monuments commemoratius

edificis per al desenvolupament

de les labors administratives

La moneda romana

LA ROMANITZACIÓ

L'ESTRUCTURA POLÍTICA DIFERENTS ETAPES

MONARQUIACaracterística pobles imperialistes

REY Procedència etrusca Etrusca

SENATFormat pels ordini

ASSEMBLEA

REPÚBLICAEscullit pels ciutadants i per un temps determinat

2 CONSULS(DEMOCRATICAMENT)

Escullits pel senat

SENAT

CURIALES

CAVALLERS

Militars

Tribals

La peble i les tribus

IMPERI

Emperador absolut

Senat AsembleaSense poder