FORVMExercicis per a una enciclopèdia particular

Pol Olivé Busquets

Pol Olivé BusquetsTreball final de grau en Belles ArtsTutoritzat per Montse CarreñoDepartament de gravat i impressióFacultat de Belles ArtsUniversitat de BarcelonaNIUB 16311260Curs 2015-16

ÍNDEX

Resum

Paraules clau

Abstract

Introducció

1. Orígen del projecte i antecedents

1.1. Trajectòria: abans era el dibuix

1.2. Relació d’obres anteriors vinculades

1.3. Concepció del projecte

1.3.1. La cuina: el primer estadi

1.3.2. El llenguatge, el llibre: contingut i continent

2. Metodologia emprada i descripció del procés

2.1. La redacció oberta

2.2. Lectures i treball fonamentador

2.3. Temàtiques abordades

2.3.1 L’elecció dels continguts

2.3.2. Verborrea: l’evolució del llenguatge i llengües dominants

2.3.3. Locatio conductio: model comercial i desenvolupament del dret

privat romà

2.3.4 Have a life that you will remember: influència de la religió cristiana

en la concepció contemporània de la vida com un ens lineal i finit

2.3.5. Ludd entre el vapor: revolució industrial i producció seriada

2.3.6. Links: indisciplinarisme en la postmodernitat, desdibuix de les

branques de coneixement i model relacional d’internet

2.4 La forma i l’estructura

Conclusions

Fonts documentals

Annex

5

5

5

7

7

7

8

9

9

11

12

12

12

12

12

13

14

15

16

17

18

21

23

25

5

FORVM

Exercicis per a una enciclopèdia particular

Pol Olivé Busquets

Resum

Forvm és un projecte d’autoedició que recull algunes idees fonamentals del llarg de la història i el pensament occidentals, les quals han impregnat la nostra realitat social i cultural en el context contemporani. Aquestes idees estan tractades en el llibre des d’una perspectiva interdisciplinar i des d’una òptica construïda al voltant de fets curiosos i irònics que han envoltat aquestes idees, sigui pel seu moment històric o per relació conceptual. A més, el fil argumental s’estructura a través del menjar i de la cuina, és a dir que en els textos sempre hi ha una referència al producte alimentari i de cada tema hi ha una proposta de plat amb una relació formal o conceptual amb el capítol. L’integren un total de cinc capítols en els quals es tracta l’origen del llenguatge i l’aparició del poder polític, el desenvolupament del dret romà i la seva relació amb el model econòmic mercantilista, la concepció lineal de la vida impulsada pel cristianisme i les religions revelades, la revolució industrial i la producció seriada, i per últim el model contemporani d’informació relacional.

Paraules clau. Keywords

fòrum, interdisciplina, llenguatge, relat, ironia, cultura, política, edició, llibreforum, interdisciplinary, lenguage, stories, irony, culture, politics, edition, book

Abstract

Forvm is a self-edited publication that gathers together some fundamental ideas from our history that have influenced our social and cultural reality in a contemporary context. These ideas are explained from an interdisciplinary perspective, and around curious and ironic facts that are related with them, either by its historical context or conceptual relation. In addition, the formal guiding thread of all these concepts is about food and gastronomy, that is, that every idea or con-cept is explained not merely by different types of text, but by culinary proposals. It is composed of five chapters, in which are taken on the following topics: the origin of human lenguage and the emergence of political power, the developement of roman law and how that relates with the growth of the roman global trading system, the linear conception of life driven by Christianity and other revealed religions, the serial production in the industrial era related with socialism and the politi-zation of images, and finally the contemporary model of relational information.

7

Introducció

Tant el llenguatge com la cultura humanes són fins a límits insospitats, invencions que hem anat fent en un determinat moment. Amb això, cal atendre al fet que la cultura i el llenguatge no obeeixen sinó a l’impuls que els hi donem per tal de generar noves maneres d’entendre el món, i que això mai ho fem del no-res. Això, que podria semblar una evidència absurda, a vegades passa inadvertit per certs dogmes culturals que he intentat evitar (a vegades de forma pretesament exagerada) en aquest treball. També afecta directament a la manera que concebo el meu treball com a constructor de relats, així com a investigador a través del divertiment, divertiment però en el que intento introduir elements de totes aquelles pràc-tiques que tenen a veure amb la ficció humana perquè quedin exposades a la crítica i al canvi. Aquestes pràctiques van des de la imatge fins al dret, des de l’escenografia fins a les formes d’organització socials i econòmiques, així que tot és susceptible de ser analitzat i posat en relació amb altres, tinguin més o menys aparent relació.

Així doncs, la meva proposta és un primer esglaó d’aquesta particular (entenent partic-ular no com a pròpia sinó com a poc freqüent) forma d’ordenar la cultura humana. El primer esglaó d’unes escales tan llargues com es vulgui, del gran cercle espai-temporal canviant que és la cultura i la realitat material humana. Recullo doncs la idea d’enciclopèdia com a recopi-lació (tot i que incipient o parcial) d’aquest conjunt conceptual en la modernitat, i la idea de fòrum com a espai de trobada disciplinària, i espai on repensar aquesta ordenació pròpia del pensament modern en direcció a un model de cultura més dinàmic i relacional.

1. Origen del projecte i antecedents

1.1. Trajectòria: abans era el dibuix

En el transcurs de la meva trajectòria, i fent-ne ja una petita anàlisi en perspectiva, po-dria afirmar que el factor més important —des del punt de vista formal— ha sigut el d’inten-tar aglutinar en un mateix objecte tots aquells coneixements i tècnica que en un determinat moment he tingut. Amb això, vull dir diverses coses. En primer lloc, que la tècnica o el mitjà emprat per tal de formalitzar un determinat objecte mereix ser seleccionat amb coherència i proporcionalitat d’acord amb el missatge que es vol transmetre, i que no tots valen per tot ni un determinat llenguatge pot esdevenir consagrat per uns temes. En el meu treball n’he utilitzat de molt diversos i provinents de “disciplines” distants: el dibuix —i la pintura per extensió—, que és potser per la majoria el primer mitjà, el gravat, el propi llenguatge —l’idio-ma—, el disseny i la publicació editorials, la música, el joc, la narrativa, entre d’altres. Sempre he anat escollint aquell recurs que he considerat més apropiat en relació amb els continguts que volia (re)presentar. En segon lloc, que sempre que se m’ha presentat possible, he intentat posar en relació els màxims d’aquests recursos, buscant la forma que millor es complementes-sin entre si i construïssin plegats el mateix relat. Per mi ha resultat una evolució totalment natural acabar considerant l’edició com el suport formal més idoni per recollir aquests ob-jectius, sempre des de la convicció que és una eina de generar reflexió i compilar tots aquests llenguatges en un mateix espai.

Des del punt de vista material, els meus treballs no segueixen una temàtica concreta, encara que no és menys cert que sempre he volgut parlar d’aquells temes que, pel motiu que sigui, eren objecte de la meva reflexió en aquell moment (cosa ben evident per altra banda, però que no està de més esmentar per la seva vinculació amb el projecte que pretenc explicar

8

en aquest document). Sovint reflexions entorn del poder polític, les estructures sociocul-turals i la seva influència de la quotidianitat. La concepció de la quotidianitat ha estat molt important també en el meu treball, ja que considero que aquelles petites coses que fem cada dia —fins i tot per inèrcia o inconscientment— són vitals per poder entendre la realitat social, política, econòmica, etc. en la qual vivim. I quina manera hi ha més propera per entendre això, si no és generant espais de reflexió amb tot allò que ja existeix: recomponent els elements del nostre dia a dia amb l’objectiu que es vulgui.

1.2. Relació d’obres anteriors vinculades

En la meva trajectòria anterior, he desenvolupat alguns projectes que tenen molt a veure amb algun dels aspectes que vull tractar en aquest volum.

En primer lloc, hi ha la idea de conte o relat breu, que per mi ha sigut molt important per definir el meu treball. M’interessa la idea de conte com un mitjà lingüístic per transmetre conceptes molt sintètics, de forma brusca, irònica i divertida. Al mateix temps ho entenc com un cop sobre la taula, un xoc a la quotidianitat expressada amb més quotidianitat. En aquest sentit vaig treballar en un recopilatori de narracions breus en col·laboració amb diversos amics il·lustradors, en el que intentava ironitzar sobre la transcendència de les coses enteses popularment.

Històries d’allà on coi siguin (2014)

També la imatge i l’elaboració de relats a partir d’elements ja existents ha estat molt important en el meu treball. Ja és força habitual, al ser conscient del moment d’excés d’infor-mació en el que vivim, apropiar-se de continguts i reelaborar-los. Vegeu en aquest sentit D’ara endavant. La postfotografia en l’era d’internet i la telefonia mòbil (Arts Santa Mònica, 2013), ART¡SS!MO (Carlos Pazos, a ADN galeria, 2016), entre moltíssims d’altres. La influència d’aquesta manera de fer es pot veure reflectida en el llibre #novull, una petita història còmica en la qual tots els textos havien sigut apropiats directament del twitter, de gent que havia escrit amb el hashtag #novull. Només vam canviar el nom del protagonista, la data i l’ordre d’aquests.

9

#novull (2015)

Per últim, hi ha l’interès especial entorn del poder polític, el sistema econòmic i jurídic, i en definitiva, les relacions coercitives i la deòntica social. Interès influït també pels meus estudis de dret que curso des de l’any 2014. En aquest sentit he treballat en un joc de taula que explora precisament aquestes relacions, en un territori imaginari i unes possibilitats d’or-ganització política gairebé il·limitades. El joc permet un començar de zero, un nou comença-ment per a l’estructura política i econòmica, una nova manera de gestionar la realitat materi-al, territorial i bèl·lica.

Regialed (2015)

10

1.3. Concepció del projecte

1.3.1. La cuina: el primer estadi

El projecte sorgeix arran de la meva feina com a cuiner i de les converses amb el com-pany de cuina (que col·labora en el llibre), estudiant de filosofia. En els llargs debats sobre el paper conceptual del producte i de la seva connotació sociocultural, se’m acudeix plantejar un receptari de cuina amb concepte: una sèrie de plats que formalment i amb el producte es relacionin amb el concepte que aborden.

Amb la maduració i amb les converses acaba semblant-me pobre la idea de limitar el llibre a un simple receptari formal. Altres treballadors visuals, com Martí Guixé, han abordat el tema del menjar des d’aquesta perspectiva purament formal, fent un exercici de desvincu-lació total entre el producte culinari i el seu component cultural, tradicional o gastronòmic1. Des d’aquest punt de vista centrat en la comunicació i el producte de consum, sembla com-pletament vàlid el seu posicionament, però respecte al meu projecte em sembla molt més apropiat aprofitar les qualitats culturals i tradicionals del producte per portar el diàleg el meu terreny. I no només del producte en sí, sinó també de les seves propietats gustatives i la capac-itat de combinar-se amb altres formant nous gustos, formes i per suposat, tradicions i cercles econòmics de consum2.

Martí Guixé. I-cakes. Exposades a La Sala Vinçon al 2001, Barcelona.

En aquest altre context de la cuina com a llenguatge ha treballat Nicolás Bourriaud en l’exposició Cookbook, on es focalitza en el procediment, el producte i el material a la cuina per establir un diàleg amb el món de l’art, buscant subsumir la figura del cuiner dins del per-sonatge de l’”Artista”. D’aquest plantejament en descarto la forta càrrega que porta la finalitat pretesa i buscada de l’objecte expositiu i al procés “artístic”: el llenguatge que he d’emprar, així com el resultat material que en resulti, ha de ser necessàriament en minúscules, i la paraula art, el procés artístic o l’objecte artístic poc hi pinten en aquest esquema.

1 Tal com ell explica a la seva web. Guixé, M. Food Design. Diverses exposicions des de 1997. <http://www.food-designing.com/> També en el llibre Food designing. Corraini Edizioni, 2010.

2 En això hi sumo des del comerç, la demanda i la necessitat fins a la indústria alimentària actual.

11

Dels dos posicionaments però, recullo la idea d’agafar la cuina com una excusa, en el fons per fer valdre una determinada reflexió, posant el producte susceptible de digestió (el menjar) com a un actiu important en aquesta. Precisament pel seu “sistema de producció, la dimensió visual i la semiòtica de la cuina, així com el seu mode de consumició”.

1.3.2. El llenguatge, el llibre: contingut i continent

En el meu cas doncs, l’objectiu serà contextualitzar les meves propostes en uns temes determinats relacionats amb la cultura, ja sigui històrics, socials, polítics, etc. I tot el conting-ut que inclogui el meu treball girarà entorn aquests temes. El plantejament més important del projecte és segurament quin o quins llenguatges utilitzar com a continent material dels temes que tracto, i segurament aquesta selecció és el que millor caracteritza el treball. La voluntat és que la peça resultant es converteixi en un quadern d’exercicis, on cada exercici consistirà en parlar d’un mateix tema de maneres diferents. En aquest sentit bec profundament de la manera de fer de Raymond Queneau a Exercices d’etil (Exercicis d’estil), gran referent literari que en aquesta obra explica la mateixa història breu en molts registres i llenguatges diferents, estirant la “disciplina” literària fins a l’extrem.

Respecte al tema del/s llenguatge/s he intentat fer servir els més característics del món de la cultura i de l’art, sempre intentant que guardi vinculació amb el tema tractat i procu-rant la màxima proximitat amb les fonts reals del tema que estic tractant. Això són: diàlegs, imatges, cartells, teatre, entrevistes, notes de premsa, cartes, alfabet fonètic internacional, diccionaris etimològics, ficció breu, etc. Intento reproduir (o emular) de la manera més com-prensible, aquelles fonts més adequades per explicar o generar reflexió sobre cadascun dels temes que vull tractar.

El problema arriba però, en la concreció d’idees. Es tracta d’una connexió de molts conceptes, disciplines (clàssicament parlant) i possibles formalitzacions. Així doncs serà vital trobar un cert ordre perquè no es perdi el fil del relat que intento construir, ja que al cap i a la fi, i malgrat tractar temàtiques i llenguatges tant diferents, el que intento col·locar sobre la taula és un relat comú i interconnectat.

Per tot això he de parlar del llibre com a segon continent d’idees més enllà del llenguat-ge. Pel que fa a la funció de continent físic de tot això, cal fer-ne referència com a un pilar troncal de la difusió del coneixement. La importància que dono al llibre en aquest sentit és en gran mesura per la seva facilitat per a ser autoproduït, per ser dinàmic i públic, sempre gaudint de certa autonomia.

Hay tres conceptos que definen el libro desvinculado del papel y de su condición de obra acabada y unitaria:Primero, que es un instrumento de transmisión de información.Segundo, que las informaciones que transmite son informaciones externas.Tercero, que el libro, en principio, habla de alguna cosa diferente al libro en sí mismo.3

Amb això, entenc també el llibre com una arma. Una arma no només per la munició d’idees i continguts que pugui tenir, sinó una arma també que es pot fabricar fàcilment amb qualsevol cosa, i més en un context de consum com el nostre. És una arma vital per al canvi paradigmàtic i ideològic i, des del meu punt de vista, l’eina necessària per encabir tot el que

3 Vilà, Antònia. El libro. Los libros. [en línia] P.85 < http://www.ub.edu/imarte/fileadmin/user_up-load/PDFs/El_Llibro._Los_Libros.pdf> [Data de consulta: 2/6/2016]

12

vull transmetre de la forma que ho vull transmetre. L’element social i els efectes de publicitat que es poden trobar en el projecte editorial, així com la capacitat d’escapar quan és necessari dels prejudicis del món de l’art, han sigut de molta importància en el meu projecte. També, i seria absurd no esmentar-ho, per la capacitat de resultar atractiu per un públic, ja que al cap i a la fi, l’interès per la cultura no es genera sol.

2. Metodologia emprada i descripció del procés

2.1. La redacció oberta

És infinitament probable que no sigui la millor metodologia de treball, i segurament tampoc la preferida o la més comú. Però he considerat, com un gest en part també polític, elaborar tots els continguts del llibre en tots els seus estadis (evidentment aquells que ho per-meten: apunts, referències, redacció de textos…) de forma oberta i transparent. Això ho he fet a través d’internet, i qualsevol que entrés al document podia afegir suggeriments i veure els progressos a temps real. Evidentment aquest procediment ha influït molt en la meva manera de treballar, i ha multiplicat de forma exponencial el nombre d’opinions (i crítiques) en rel-ació al que estava fent, donant-me una seguretat que no havia experimentat per mitjà d’altres processos. Sobretot m’ha servit per advertir ràpidament aquells continguts que no s’entenien o que no s’apreciava la seva raó de ser.

2.2. Lectures i treball fonamentador

Un altre aspecte que considero rellevant en el procés d’elaboració dels continguts, és el fet que de la majoria de temes n’era un absolut ignorant. Cosa que en part complica l’autoritat i seguretat amb què es sol parlar en textos acadèmics, i per altra banda em dóna una proximi-tat amb el lector que ha acabat resultant molt important en el redactat. El fet de poder fer ser-vir un to irònic, proper i distès m’ha permès d’alguna forma construir un espai més dialogant —dins de les possibilitats que ofereix un llibre imprès— i que serveix de porta d’entrada i sortida del nostre imaginari preconcebut. Al mateix temps, no perdent de vista la “divulgació” de continguts i les fonts documentals, d’on he extret la major part d’afirmacions que faig en el llibre. En el fons, el meu treball és de selecció i posada en diàleg d’aquells fragments del gran núvol del coneixement humà que m’interessaven per la meva “enciclopèdia particular”. Una feina cada cop més necessària trobant-se en el món de la informació desbordada. Un món on la construcció de significats estic convençut que ha de passar per l’aprofitament i recom-posició dels productes (materials i intel·lectuals) que hem anat acumulant durant el període de la modernitat —o si es vol des de l’inici dels nostres temps com a humans culturals—.

2.3. Temàtiques abordades

2.3.1 L’elecció dels continguts

He escollit dos criteris pel que fa a la selecció, ordre i redactat dels continguts. El primer bàsicament es tractava de triar només conceptes que més enllà de tenir valor de curiositat, servissin per entendre d’alguna forma el moment contemporani. És a dir, que la seva presèn-cia hagi perdurat d’alguna forma en el temps i hagi exercit algun tipus d’influència en el nostre present i composició sociocultural. A més, he exclòs (o deixat per més endavant) temes

13

que era complicat que s’interrelacionessin amb els altres, per reforçar la idea de relat comú. Evidentment aquestes relacions són tàcites, he intentat deixar certa llibertat per apreciar els vincles entre els diferents temes tractats.

El segon criteri, més relacionat amb la redacció, es tractava d’apropar-se a la font doc-umental primària el màxim possible. És a dir, treballar a partir dels documents originals, encara que sigui simulant-los i/o reproduint-los. No ocultar la font primària dels estudis que esmento, intentant mostrar-los de forma veraç i contextualitzada.

Primer mapa conceptual dels continguts de Forvm

2.3.2. Verborrea: l’evolució del llenguatge i llengües dominants

En aquest primer capítol el tema és el llenguatge en sí, la parla humana. Sembla lògic tant cronològicament com per la línia argumental del llibre que la parla humana i els seus orígens encapçalin el relat. Tot i això, la llengua humana és una entitat infinitament complexe i que es pot abordar des de moltíssimes perspectives, així que arran d’una lectura decideixo centrar-ho en un aspecte més concret: l’evolució del llenguatge humà (de l’homo sapiens) per parlar sobre la pròpia comunitat, és a dir xafardejar. Com una de les característiques principals dels humans (i el que els ha permès controlar el planeta) és la necessitat de saber constantment què està passant en la pròpia comunitat, i com el llenguatge s’ha anat articulant sobre això. Aquesta primera secció està escrita en l’alfabet fonètic internacional, de forma que qualsevol persona del món que el domini podria llegir-ho en català encara que no l’entengués. En part, la pròpia existència d’aquest alfabet ja és un reflex d’aquesta característica humana.

14

Proposta de plat en relació amb el tema I

L’altre secció està més vinculada amb la imposició de les llengües de les societats sed-entàries a partir de la revolució agrícola. La trampa de l’autoimposició de treball, la pèrdua de qualitat de vida a canvi de la seguretat alimentària, i simplement poder alimentar més fills i ser més nombrosos. Per mostrar això, em serveixo dels estudis sobre l’indoeuropeu o indoger-mànic, a partir del qual es poden trobar arrels comunes a la majoria d’idiomes d’Europa: lla-tines, germàniques, celtes, grec, etc. Intento trobar una paraula antiga o actual que es vinculi amb una arrel determinada d’alguna de les paraules del text.

2.3.3. Locatio conductio: model comercial i desenvolupament del dret privat romà

Més d’una vegada he sentit o llegit que els tres pilars de la cultura occidental eren la filosofia grega, la moral cristiana i el dret romà. Més enllà de si estic més a favor o en contra d’aquesta afirmació, sí que he volgut tractar el transcurs i l’evolució del dret a l’antiga roma, però d’una forma desmitificant. El dret romà, al ser un component que el poder occidental ha utilitzat des de l’edat mitjana i que sembla que sempre hagi estat present, s’ha conservat com un conjunt dogmàtic que ha funcionat gairebé com a axioma i argument d’autoritat pel que fa a totes les relacions jurídiques que fem servir. Tot i això, el que intento exposar en aquest capítol és com d’important és l’evolució política i social de l’antiga roma pel desenvolupa-ment d’aquesta regulació, i sobretot la importància del model econòmic en aquesta.

Proposta de plat en relació amb el tema II

15

Com el mite del contracte jurídic es construeix a través de les necessitats d’afavorir el comerç dins i fora de l’imperi, precisament perquè aquest (el mercantilisme) era el que realment sustentava econòmicament la seva societat. Partint d’aquest esquema les conclu-sions típiques són dues: que a roma la ciència jurídica va arribar a un nivell de racionalitat tan elevat que el dret romà funcionaria de forma universal en tots els sistemes polítics, o que precisament si ha sigut tan influent en les nostres societats i avui en dia encara s’utilitza (fins fa menys de mig segle un podia arribar a presentar-se als jutjats amb el codi de Justinià per argumentar les seves pretensions) és precisament perquè el model econòmic en el que estem immersos és igual o semblant al de l’antiga roma. Jo aposto clarament per la segona. Em sumo a les tesis que desmitificaven l’extrema conceptualització abstracta del dret romà que exposava Rudolf von Ihering a finals del segle XIX en el seu llibre Scherz und Ernst in der Jurisprudenz (Bromes i certeses en la jurisprudència), clar referent en tot el conjunt del meu llibre tant pel to que utilitza com pels continguts.

2.3.4 Have a life that you will remember: influència de la religió cristiana en la concepció contemporània de la vida com un ens lineal i finit

És necessari delimitar l’objecte d’anàlisi d’aquest apartat, ja que la influència de la re-ligió cristiana és omnipresent en la nostra contemporaneïtat, i l’element nuclear que s’aborda aquí és molt més restrictiu conceptualment. Així doncs, no es tracta de fer una representació de tot allò que es manté en els nostres dies del paradigma del cristianisme, sinó tractar un dels seus components en relació amb el context present, establint un diàleg amb aquest. Aquest component és la concepció de la vida com un ens lineal, un ens finit i amb un inici determi-nat. Aquesta concepció no cal dir que és compartida en gran mesura per tots nosaltres, però en el diàleg apareixen exposades altres cosmovisions anteriors en contraposició amb aquesta, que ajuden a caracteritzar la pròpia del cristianisme.

Proposta de plat en relació amb el tema III

El capítol està compost per dos elements diferenciats però interrelacionats. En primer lloc uns retalls de paper de diari impresos amb una entrevista fictícia en la qual tant el peri-odista com l’entrevistat són personatges caracteritzats per mi. L’entrevistador en forma de subjecte contemporani innocent, amb certa cultura però capacitat crítica limitada, i l’entre-

16

vistat caracteritzat a imatge de dos elements: la cosmovisió cristiana de forma atemporal (tots els conceptes que envolten o han envoltat el paradigma religiós del cristianisme de forma sintetitzada) i alhora amb una perspectiva contemporània que li permet explicar-nos-ho de forma distesa i comprensible. La consagració d’aquest paradigma es sintetitza en l’expressió “Have a life that you will remember”, expressió molt vinculada també al nostre moment i la cultura gairebé global.

El màxim exponent de la cuina en relació amb la concepció finita de la vida és l’últim sopar, així que a l’entrevista se li demana al personatge entrevistat fictici que faci una adaptac-ió contemporània del sant sopar, atenent a tot allò exposat a l’entrevista i picant l’ullet al programa que realitza cada any per setmana santa el canal historia, en el que conviden un xef famós per fer la interpretació del sant sopar. El resultat d’aquest plat és la segona part formal del treball: una imatge del plat amb la presentació i ingredients que proposa el personatge de l’entrevista, com un component més de la falsa documentació.

2.3.5. Ludd entre el vapor: revolució industrial i producció seriada

Si hi ha algun moviment reivindicatiu del llarg de la història que em sembla realment curiós, aquest és sens dubte el luddisme (o ludisme). Un moviment que ha tingut tantes inter-pretacions com persones n’han parlat, i que possiblement no fos més que fruit d’una reacció primària que es va anar sobredimensionant amb el temps i la suma d’adeptes. El moviment del luddisme, com a bandera de la reivindicació contra la tècnica, em va com l’anell al dit per parlar del que ha suposat l’avenç tecnològic sobretot en l’era de la revolució industrial. Aquest procés de substitució progressiva de l’artesania a favor de la producció en sèrie ha tingut una influència en tots els aspectes de la nostra cultura, sobretot en la política. Política des del punt de vista de moviments socials revolucionaris i polítiques de la imatge. Aquests dos reflexes són els que tracto en el capítol, que està dividit en dos tipus de text: en primer lloc documents de l’època imitats. Utilitzo els recursos gràfics i tipogràfics de l’època per reproduir una carta d’amenaça i un cartell de recompensa, retallant i reelaborant els textos dels originals que he trobat a l’arxiu nacional britànic, per intentar mantenir al màxim la font primària.

Proves del plat en relació amb el tema IV

17

En segon lloc, recreo una obra teatral que es situa en un programa de TV similar al “Diario de Patricia”4, en la qual intenten trobar la solució al problema laboral d’un luddita, i hi ha convidats com a experts a Walter Benjamin (com a teòric de la politització de la imatge a través de la fotografia5) i Robert Owen (empresari i precedent del socialisme o utopista, en considerar que els treballadors mereixen ser ben tractats per l’empleador, però sense compartir la visió negativa sobre la maquinària industrial), construint els seus diàlegs a partir de les seves pròpies paraules del que han deixat escrit. Al final, no troben cap conclusió —com és habitual en el desenvolupament del llibre—, i Robert Owen acaba molt encuriosit per què és la foto-grafia (ja que ell va morir abans que s’inventés) i convida a Walter Benjamin a què li expliqui.

2.3.6. Links: indisciplinarisme en la postmodernitat, desdibuix de les branques de coneixe-ment i model relacional d’internet

Més que d’un tema en concret, l’últim capítol parla del que fonamenta la pròpia estruc-tura i objectiu del llibre: la xarxa relacional de continguts culturals. Internet és un gran ex-emple d’això per ser la prova vivent contemporània d’aquest model, però no és l’únic. És una tendència general amb influència en el món educatiu, en l’empresa, l’organització social, el pensament, i fins i tot en l’estratègia militar. El pas d’un pensament modern lineal i evolutiu cap a una manera de pensar el món en xarxa i interconnectat caracteritza el nostre moment i es relaciona també amb els temes tractats a Forvm, ja que tots guarden relació entre ells i es suporten com a relat conjunt.

Proposta de plat en relació amb el tema V

Pel que fa al text, es divideix en una secció escrita utilitzant codi html, per poder in-troduir enllaços en el format que els és propi, i una de microrelats interconnectats que es pot repetir tants cops com es vulgui. El fet que es pugui llegir eternament tornant al principi juga amb la connotació que té el fet que sigui l’últim capítol, i el fet que la meva proposta és expansiva i sense un final clar. Connotació que contrasta també amb el capitol III on exposo la concepció lineal de les coses.

4 És un talk show emès per Antena 3 molt popular entre la població espanyola.5 En relació a la seva obra La obra de arte en la era de su reproductibilidad técnica.

18

Respecte al plat, és una galeta esfèrica. Una galeta constituïda pels mateixos compo-nents que els descrits en el capítol IV en referència a la precarietat laboral de l’era industrial, però amb un format diferent i il·limitat: una esfera. L’esfera com a forma geomètrica repre-sentativa d’aquest model d’interconnexió sense final, del món i els seus paradigmes culturals. Una galeta enllaçada amb tot en ella mateixa, que en el fons, és del què tracta aquest llibre.

2.4 La forma i l’estructura

Cal recordar en aquest apartat que el formalisme a l’hora d’aplicar les directrius ja exposades té un paper molt important tant des d’un punt de vista de comunicació i de trans-missió de continguts com des d’una perspectiva d’atracció visual i estètica. Al cap i a la fi, l’objectiu és connectar amb el lector, i això no s’aconsegueix tan sols amb idees. És per això que em correspon aquí fer una breu nota sobre el disseny, la maquetació, la “jerarquia” d’idees i l’ordenació formal.

En primer lloc apuntar a la divisió que he fet dels diferents temes que anava inserint en el treball. La primera divisió és clara: cinc capítols numerats amb xifres romanes delimiten quina és el rol de cada apartat, és a dir quina temàtica general s’hi podrà trobar. Els títols de cada capítol responen quina serà la curiositat que analitzaré i sobre la que donaré voltes, sigui per posar de manifest la curiositat en sí o per apuntar altres idees. Per altra banda, però, el conjunt de textos i imatges està numerada per seccions, que són contínues. És a dir, que és una història seguida, tot forma part del mateix relat i més coses en podrien formar part.

FormExercicis per a unaenciclopèdia particular

Pol OlivéFotografia Laura Pagès

For mExercices for a particular encyclopedia

Pol OlivéPhotography Laura Pagès

v

v

Coberta reversible de Forvm, en la seva versió catalana i anglesa

Sóc conscient, de la mateixa manera, que en alguns apartats hi ha una dimensió molt elevada d’aclariments i citacions al peu o al marge, però forma part del meu exercici de buscar un equilibri constant entre ficció literària i fonts de coneixement que gosen de certa autoritat acadèmica. La ficció no existeix sense font acadèmica, però el meu treball tampoc aportaria

19

res si es tractés de fer un recopilatori d’arguments d’autoritat per explicar un tema que, pre-cisament, ja està tractat en aquesta font.

Sobre el disseny, hi ha dos factors principals que en condicionen tot el desenvolupa-ment: els costos d’impressió i la utilització de dos idiomes. La part general, majoritàriament composta de text, és íntegrament en blanc i negre, tant pel que fa a textos com imatges. Aquestes imatges són auxiliars, complementen els continguts del text o en algunes ocasions són el propi contingut. No per això però, ha sigut necessari que tinguéssin un tractament de color, cosa que abarateix substancialment la despesa d’impremta. L’altre factor és l’anglès, idi-oma imprescindible en el nostre context i per la projecció, no només internacional sinó també a un nivell local on pot ser de gran utilitat. Al fer un llibre reversible amb els dos idiomes em puc permetre mantenir l’original tal com jo l’he escrit i tractat —que en el fons, és quan té el potencial més ampli pel que fa a retòrica— i la traducció anglesa per poder ser compartit i “consumit” per un públic no catalanoparlant.

La cassació d’aquests dos components dóna lloc a un llibre reversible, amb la part gen-eral en blanc i negre en els dos idiomes i amb tots els continguts, i una part específica on es recullen les imatges dels plats que proposo en relació amb els temes, ubicada a la part del mig i una sola vegada pels dos idiomes, en color i en un paper setinat brillant, ja que aquí sí que té una rellevància important el color i la correcta apreciació dels detalls en les imatges.

21

Conclusions

I. La metodologia de treball basada en la interacció constant i a temps real amb l’ex-terior (la redacció oberta) se’m presenta com una forma de producció totalment necessària i que dóna uns resultats molt positius envers a què funciona realment i el que no. Tanco el procediment amb el convenciment que el futur de la producció cultural ha de passar per aquí.

II. Els components que configuren el llibre són bàsicament quatre: paradigma cultural, llenguatge, curiositats i menjar. En el fons, del que es tracta és d’oferir una visió homogènia entre el món del coneixement i la cultura (paradigma i llenguatge) i aquells elements de la vida diària que ens fan gaudir per simples que puguin ser (les curiositats iròniques que es van generant al llarg de la història humana i el menjar). Casar aquests ingredients no ha sigut una tasca fàcil, ni tan sols la manera de construir nous ponts entre conceptes s’escapa dels prejudicis culturals i socials, però precisament per això en la mesura del possible he intentat aprofitar aquests prejudicis i jugar amb ells, portant-los al meu territori des d’un punt de vista innocent i aparentment ignorant. Així doncs, Forvm em sembla un pas (més o menys encer-tat) cap a un futur de relació de matèries, ara encara inconnexes, però que aniran aflorant en tant que repensem el model d’enciclopèdia (com a recipient del coneixement) que volem com a societat. La meva proposta arriba aquí però no és limitada, així que els quatre components que esmentava podrien multiplicar-se tants cops com el nostre moment com a humans gen-eradors de cultura requereixi.

III. No es pot ignorar la realitat subjectiva ni la situació laboral i econòmica com a grans influències en tot el desenvolupament del treball. Tota la meva condició personal es desprèn en aquest treball (en la cuina, els coneixements jurídics, l’interès per lo polític de qualsevol element, etc.), i en tot moment l’objectiu ha sigut reconduir-ho a la utilitat externa. A extrapolar els elements de la meva vida a terceres vides del lloc on visc, al meu entorn. Amb això també vull fer referència a la necessitat de la col·laboració per tal de completar aquesta visió del món i per construir una realitat subjectiva col·lectiva. Aquesta col·laboració, per la pròpia naturalesa del treball, ha sigut aquí menys extensa del que m’hagués agradat. Resta també pel futur veure el paper que pot jugar.

IV. Les relacions entre els temes tractats han anat sorgint d’alguna manera al mateix ritme que els anava definint i configurant. Evidentment l’anècdota o curiositat de la que em serveixo en tots els temes acaba quedant més solta que la matèria en sí, però no per això juga en segon pla. Pel que fa a cadascun dels elements paradigmàtics que intento descriure de la manera més completa i menys tancada possible, amb l’aprofundiment s’han anat comple-mentant fins al punt que es fa difícil saber quins elements són nuclears i quins accidentals, què és excusa o què és seriós. La veritat, és que tot és broma i al mateix temps seriós en la mesura que tractem amb coses fictícies que només nosaltres reconeixem com a tals.

23

Fonts documentals per a la memòria

Bibliografia

Bourriaud, Nicolas. Cookbook: L’art et le processus culinaire. École Nationale Supérieure Des Beaux-Arts. París, 2013.

Guixé, Martí. Food Design. Food designing. Corraini Edizioni, 2010.

Recursos electrònics

Vilà, Antònia. El libro. Los libros. [en línia] P.85 < http://www.ub.edu/imarte/filead-min/user_upload/PDFs/El_Llibro._Los_Libros.pdf> [Data de consulta: 2/6/2016]

Fonts documentals en els continguts del llibre

Bibliografia

Arias Ramos, J. El transporte marítimo en el mundo romano. P. XI. Universidad de Val-ladolid. Valladolid, 1948.

Batllori, T. led, P. Udina, J. M. Hic et nunc, encara parlem llatí. P.32. La vanguardia ediciones. Barcelona, 2013.

Benjamin, W. La obra de arte en la era de su reproductibilidad técnica. P.47. Itaca. Mèx-ic, 2003.

Binfield, Kevin. ed., Writings of the Luddites. Baltimore and London. The Johns Hop-kins University Press, 2004.

Carr, Matt. Slouching towards dystopia: the new military futurism. Race & Class, vol. 51. P. 13-32. Londres, 2010.

Capella, Juan Ramón. Fruta prohibida. Una aproximación histórico-teorética al estudio del derecho y del estado. “El orígen del derecho”. Pp. 47-69. Trotta. Madrid, 2008.

Diaz Rodríguez, José Mª. La revolución industrial británica y la alimentación. Notas para un estudio historiográfico. P. 343. Studia Zamorensia, Nº. 7, pàgs. 327-373. Zamora, 2005.

D’Ors, A. Derecho Privado Romano. Paràgraf 510. EUNSA. Pamplona, 1989.Dunbar, Robin. Grooming, Gossip and the Evolution of Language. P. 35. Faber and

Faber. Chatham, 1996.Engels, Friederich. The condition of the working class in England in 1944. P.71. Fontana

Press, 1988.Günther, E. Thüry. Walter, Johannes. Condimenta. Gewürzpflanzen in Koch- und

Backrezepten aus der römischen Antike. P. 122. Institut für Botanik und Botanischer Garten der Universität Wien, 1997.

H. Treble, James. Robert Owen, Prince of Cotton Spinners. The Social and Economic Thought of Robert Owen. P. 22. David & Charles Publishers. Londres, 1971.

Marcial. Eppigramaton (epigrames), Llibre III, 22.Miller, J. Innes. The spice trade of the roman empire. Oxford University Press, Ely

House. London, 1969.Noah Harari, Yuval. Sàpiens. Una breu història de la humanitat. P. 43. Edicions 62.

Barcelona, 2014.

24

Owen, Robert. The Life of Robert Owen Written by Himself. P. 260. Augustus M. Kelley. New York, 1967.

Owen, Robert. A new view of society. Fourth Essay. 1814.Randall, Adrian. Charlesworth, Andrew. An Atlas of Industrial Protest in Britain.

The luddite disturbances. P. 32. Macmillan Press Ltd. Londres, 1996.Royo Arpón, J. M. Palabras con poder. Cereal, olivar y vid: cultivos de seguridad de

la comunidad familiar. P. 35-39. Marcial Pons, Edicions Universitat de Barcelona. Madrid, 1997.

Sagart, Laurent. La història més bonica del llenguatge. P. 85. Edicions de 1984. Barce-lona, 2009.

Schoff, Wilfred (traduccions i anotacions), Autor desconegut. The Periplus of the Eryth-ræan Sea. Cap. 19 (P.29) Longmans, Green and Co. Londres, 1912. (Original Περίπλους τῆς Ἐρυθράς Θαλάσσης, s. I d.C.)

Shammas, Carole. The Eighteenth-Century English Diet and Economic Change. P.267. Explorations on economic history, 21. P. 254-269. 1984.

Uriel, Pilar. Algunas precisiones sobre el sistema fiscal romano. Espacio, Tiempo y Forma, Serie II. Pàgs. 159-181. H. Antigua, t. 8, 1995.

Von Ihering, R. El espíritu del Derecho romano. P. 200-202. Marcial Pons. Madrid, 1997.

Recursos electrònics

Diari ABC. [en línia] Colegios jesuitas de Cataluña abren aulas con sofás y sin asig-naturas <http://www.abc.es/familia-educacion/20150314/abci-colegio-jesuitas-sin-aulas-201503101346.html> [Data de consulta: 7/5/2016]

Ministerio de cultura, alimentación y medio ambiente. [en línia] Informe de consu-mo Alimentario en España, 2014. <http://www.magrama.gob.es/es/alimentacion/temas/con-sumo-y-comercializacion-y-distribucion-alimentaria/panel-de-consumo-alimentario/ulti-mos-datos/> [Data de consulta: 2/3/2016].

Documents audiovisuals

Ralph Wieser, Georg Misch, Pavel Strnad, Peter Kerekes, Mischief Films, Nukleus, Trice Films (productors). Kerekes, Peter. (director) Cooking history. [Documen-tal]. Àustria, Xèquia i Eslovàquia, 2009.

Annex

S’adjunta com a annex una maqueta inicial dels continguts del llibre en la seva versió en català, per permetre’n la lectura i la visió de les imatges. Aquesta maqueta no respon al format final del llibre pel que fa a la seva impressió, enquadernació o materials. També s’adjunta en format digital.