ANIMALS INVERTEBRATS.

Joel Santos Lluis Haro Marta Estany Ariadna Solà Gener 2015

1r ESO

Ciències de la Naturalesa, curs 2014/2015

1. Els porífers i els celenterats 2. Els cucs 3. Els mol·luscs 4. Els artròpodes 5. Els equinoderms

La majoria són marins, però també ni han d’aigua dolça.

Tene el cos perforat per nombrosos porus, que es comuniquen

per mitjà de Canals. A l’interior hi ha una cavitat atrial qu es

comunica amb el òscul.

Tenen una gran capacitat de regeneració, ja que un tros d’es-

ponja és capaç d’originar una esponja competa.

1– A quina

caracte-

rística del

cos d’una

esponja fa referencia al

nom de polífer?

La carecteística que els

fa dir porífers, són els po-

rus.

2– En què es diferencien

un pòlipi una medusa? En

què s’assemblen?

Es diferencien que uns

están fixats a sota el

mar i les meduses es

mouen, ila assemblança

es que els dos viuen al

fons del mar.

24– Copia el dibuix d’a-

questa esponja i indica-

hi per mitjà de fletxes el

recorregut que fa el co-

rrent d’aigua des que en-

tra fins que surt

Els celenterats

Les anemones, els coralls i les meduses són

celenterats. Són animals aquàtics, gairabé

tots són marins, tot i que les hidres viuen en

aigua dolça.

Tenen simetría radial és a dir que el seu cos

es pot dividir per diversos plans de simetria.

Tenen el cos tou, amb una mica d’obertura

envoltada de tenclacles. L’obertura comuni-

ca amb la cavitat gastrovascular.

Forma de pòlip: Tenen una forma de sac

tubular, amb l’obertura a l’extrem supe-

rior al cos. Viuen fixats al fons del mar

individualment com les actínies, o agru-

pats en colònies, com els coralls.

Forma de medusa: Tenen forma de parai-

gua amb l’obertura a l’extrem inferior.

Viuen nedant activament o surant a l’ai-

gua.

*Els polífers

i els celen-

terats són

animals

d’una orga-

nització

molt sen-

zilla, ja que

no tenen ni

òrgans ni

aparells.

Imatge de animal porífer

5. Els animals invertebrats

1. ELS PORÍFERS I ELS CELENTE-

RATS

Imatge animal celenterat

25– En el dibix següent es poden observar di-

versos porífers i celenterats, identifica’ls i si

es un celenterat digues si es un pòlip o medu-

sa.

2. ELS CUCS

El terme cuc inclou animals que tenen simetria bilateral, un cos tou i sense

esquelet.

Els platihelmints:

Són els cucs més senzills. Tenen el cos pla, prim,

tou, dividit en segments i sense órgarns de locomo-

ció. No tenen aparell digestiu ni aparell respiratori.

Són hermafrodites, és a dir, el cos té òrgans mas-

culins i femenins. Es poden autofecundar i produei-

xen milers d’ous.

Els nematodes:

La triquina i els cucs intestinals són nematodes.

Tenen els cos cilíndric, tou, i no està dividit en a-

nells. La majoria habiten en ambients terrestres i

els extrems acaben en punta.

Alguns són paràsits i produeixen malalties als ani-

mals i a les plantes.

No tenen orgàns respiratoris.

Els anèl·lids:

Tenen el cos tou, cilindric, i dividit en anells. Els

anells tots són iguals això se’n diu metameria.

A la part inferior de cada anell hi ha uns apèndixs

anomenats quetes que contribueixen en la locomo-

ció. Tenen un engruiximent anomenat clitel que in-

tervé en la reproducció. La majoria són paràsits,

els terrestres resspiren pels pulmóns i els aquàtics

per brànquies.

Hi ha espècies que són hermafrodites.

3– Quines diferències hi ha entre els tres grups de cucs?

Cadascun dels tres grups de cucs té una forma diferent, i no tots tenen anells ni són aquàtics.

4– Busca en els conceptes clau el significat de platihelmint i anèl·lid:

PLATIHELMINTS: Grup d’animals invertebrats, en forma de cuc, de cos pla i forma allargada. La majo-

ria són paràsits, com les tènies.

ANÈL·LID: Grup d’animals invertebrat, amb el cos allargat i tou, dividit en segments o en anells, com

per exmple el cuc de terra.

5– Els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida. Quina relació pot tenir aquesta caracterís-

tica amb el tipus de respiració.

Doncs que al estar humida l’aire entra suamenta la pell del cuc que ell ateix expulsa el diòxid de car-

boni.

28– Els anèl·lid són grup d’invertebrats que tan sols poden viure en medis aquàtics oterrestres molt

humits. Justifica a que és degut aquest fet. Perquè tenen uns apèndixs que els conecten per respirar i

aquets apèndixs són sota de la pell.

29– Les fotografíes següents són d’un anèl·id i d’una eruga : identifica quin escadascun, en què s’as-

semblen i en què es diferencien :

El primer es una eruga ja que el segon està a un

lloc humit i ple d’huimtat com els anèl·lids.

Anel·lid Eruga

Com són els mol·luscs?

3. ELS MOL·LUSCS

-Tenen simetría bilateral.Cos tou dividit

en cap, massa viceral i peu. Peus

musculosos Cos cobert per una conquilla

amb funció protectora son anomenats

Bivalves. La conquilla pot estar formada

per una o dos peces, anomenades

valves. Algunes especies no tenen

conquilla, com els pops i els llimacs.

Com són les funcions dels mol·luscs?

-Respiren per mitja de branquies.

-Alimentacio molt variada.

-Es clasifiquen en 3 tipus:

-Gasteropodes

-Bivalves

-Cefalopodes

El cargol terrestre i el llimac son gastaropodes poden ser

terrestre. Tenen dents petites.

El musclo es un bivalve nom que prove de dues valves, que

formen la conquilla, tots son aquatics i marins.

El pop, el calamar i la sepia son cefalopodes tots son marins.

Tenen el cap ven desenvolupat i tambe tenen tentacles.

Grups de mol·luscs

6.Quines funcions te el peu del mol·lusc?

Té la funció de nedar reptar o excavar.

7.Quines son les parts principals d’un mol·lusc?

Cap, massa visceral i pes.

8.Busca en els conceptes claus el significat d’aquests termes: bivalves,

Cefalòpodes, gasteròpode?

Bivalves dos valves. Cefalòpode sense peus. Gasteròpode dos brànquies.

9.A quin grup de mol·lusc pertanyen les ostres? I perquè ?

La ostra pertany als bivalves perquè te una conquilla i es sosten a les roques.

El musclo es un

bivalve que viu

fixat a les

roques. Gairebe

tots son marins.

El pop es un

Cefalòpode que en

cas de perill

despren tinta.

El cargol es un

Mol·lusc terrestre

amb una

conquilla.

Com és el cos dels artròpodes

4. ELS ARTRÒPODES

Presenten simetría bilateral.

Tenen exoesquelet

Tenen apèndix ariculats

Dividit en 3 zones:

Cap

Tòrax

Abdomen

Com són les funcions dels artròpodes

Els artropodes tenen una alimentacio molt variada i relacionada amb la seva manera de viure. Hi ha artropodes carnívors, herbivors, carronyaires etc.. La majoria dels artropedes tenen sexes separats, i els mascles i les femelles son diferents. Son ovipars i la fecundació sol ser interna. En alguns artropodes, de l’ou neix una larva. Que despres d’un proces de metamorfosi es converteix en adult. Per creixer s’han de despendre de l’esquelet extern i n’han de formar un de nou. Aquest proces rep el nom de muda. Les mudes se suceixen diverses vegades al llarg de la vida animal.

El artròpode en aquest cas

l’abella, el seu co esta format

per: ales, potes, abdomen,

Torax, abdomen, cap, antenes.

10.Busca en conceptes claus l’origen del terme artròpode.

Grup d’animals vertebrats que esta recobert de un exoesquelet.

11.Quina funció te l’exosquelet dels artròpodes?

Evita la descescacio del cos. I també el protegeix.

12.Per que els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena

aquest procés.

Perque an de canvia el exoesquelet i el procés de canviar la muda s’anomena

metamorfosi

Un escorpí, un cranc, un milpeus i un escarabat son artròpodes. Constitueixen

el grup més nombrós d’animals en el món. Actualment es coneixen més de un

milió d'espècies.

Com són els rèptils

Els insectes

Un saltamartí, escarabat, una papallona i

una mosca són insectes. Els insectes han

desenvolupat adaptacions molt diverses i

han ocupat tots els ambients.

Al cap hi solen tenir un parell d’ulls compos-

tos, dos o tres ocels i un parell d’antenes

amb funció olfàtica i táctil. L’estructura de la

boca és molt variable, i depèn del tipus d’ali-

mentació del animal.

Aparells bucals dels insectes

Boca mas-

tegadora

(formiga)

Boca

xucladora

(papallona)

Boca mas-

tegadora i

llepadora

(abella)

Metamorfòsi de la papallona monarca.

De cada ou que ha posat la femella,

neix un larva, anomenada eruga.

L’eruga després d’un temps de creixe-

ment i maduració, passa per una fase

nimfa, en la qual s’embolcalla dins

d’un capoll, que rep el nom de crisàli-

de, i expreimenta un seguit de canvis

fins qu es converteix en papallona.

Foto larva

Foto crisàlida

Foto insecte adult

13. Perquè tenen 6 potes.

14.Per uns tubs ramificats anomenats traquees.

29. A) la fotografía A es l’eruga i la B es l’anèl·lid. B) tots dos s’arrosseguen i es diferenncien

perque un fa la metamorfosi i l’altre es queda en forma de cuc.

37. a) artròpode, b) insecte, c)insecte, d) crustacis

Boca pica-

dora i

xucladora

(mosquit)

Els aràcnids

Ùna aranya, un escorpí i un àcar són aràcnids.

Gairebé tots són terretres i solen viure en zones

seques i càlides.

Tenen el cos dividit en dues regions: elcefalotòrax

i l’abdomen. Al cefalotórax tenen dues quelícers,

que els serveixen per menjar, dos pedipals, amb

funció defensiva i tàctil, i quatre parells de potes.

Respiren per les traquees. La major part són car-

nívors.

Tenen els sexes separats. N’hi ha que són oví-

pars, altres vivípars també ovovivípars.

Els crustacis

Un llamàtol, una gamba són crustacis. Gairebé

tots són marins, pero també hi ha d’aigua dolça.

Tenen el cos dividit amb el cap, el tórax i l’abdo-

men i en molts casos el tórax esta unit formant el

cefalotórax.

Tenen dos parell d’antenes, un parell d’ullls i man-

díbules mastegadoras. Al torax tenen cinc parells

de potes.

Respiren per brànquies. Tenen una alimentació

molt variada.

Són ovípars.

El primer

aparelll de

potes de ls

crancs aca-

ba en forma

de pinces.

15. Serveixen per menjar.

18.Un cent peus te només un parell de

potes i un milpeus té dos parells.

Els miriàpodes

Són artròpodes terrestres que

viuen en llocs humits.

Tenen el cos allargat format pel

cap i el tronc. Al segment po-

den tenir un parell de potes,

com el cas del centpeus o dos

parells com el milpeus.

Respiren per traquees. Tenen

una alimentació variada. El milpeus es

un miriapo-

des que s’en-

rotlla per de-

fensar-se

Com és el cos dels equinoderms

7. Els equinoderms

Tenen una simetria radial, mennys les larves.

Tenen el cos de forma arrodonida.

Presenten un esquelet intern.

No tenen un cap diferenciat.

Com són les funcions dels equinoderms

Es desplacen per mitjà de l’aparell ambulacral.

Respiren a través de la pell.

Són animals carnívors.

Presenten sexes separats.

Tenen fecundació externa.

Fan la metamorfosi.

Alguns, com l’esstrella de mar, tenen una gran

capacitat regenadora.

Grups d’equinoderms

Asteroïdeus.

Estrelles de

mar.

Busca en els conceptes clau el significat del terme

equinodrem.

Equinodrems: grup d’animals invertebrats de sime-

tría radial coberts de plaques i espines. Es despla-

cen gràcies als peus ambulacrals que tenen.

Equinïdeus.

Garotes o

eriçons de

mar.

Ofiuroïdeus.

Flses estre-

lles.

Hoolotu-

rioïdeus. Co-

gombres de

mar.

Crinoïdeus.

Clavellines o

lliris de mar.

A fons

Els insectes constitueixen el grup més nombros d’espècies i d’individus més

nombros.

Himenòpters.Tenen

dos parells d’ales

membranoses, tot i

que alguns no en te-

nen.Viuen en societats

organitzades.

Dípters. Tenen un parell

d’ales membrano-

ses.Les exteriors man-

tenen l’equilibri quan

volen,anomenats

balancins.

Coleòpters. Tenen dos

parells d’ales.L’aparell

bucal és mosseguador

i masstagador

Dermàpters.Tenen les

ales anteriors molt

curtes i les postariors

molt grosses i mem-

branoses.

Ortòpters.Tenen dos pa-

rells `d’ales,les ante-

riors endurides i les

posteriors plegades.

Heteròpters. Tenen

dos parells d’ales. La

boca està adaptada

per perforar i xuclar.

Lepidòpters. Tenen

dos ales membranoses

amb ecates. L ‘aparell

bucal és xuclador, i

està enrollat en estat

d repòs.

Odònats. Tenen dos pa-

rells d’ales estretes,

grosses i membrano-

ses. L’aparell bocal és

mastagador

Sifonàpters. No tenen

ales. Potes adaptades

al salt. La boca és

xucladora i està adap-

tada per perforar la

pell