revista de l'ampa d'el barranquet- 2015 def
DESCRIPTION
Revista anual de l'AMPA del CEIP El Barranquet (Godella, L'Horta), del curs 14-15, juny del 2015TRANSCRIPT
Curs 2014-2015. Godella, L’Horta Nord.
Revista de l’ampa
El Barranquet JUNY 2015
NÚM. 13
La nostra escola: La nostra escola:
artesanal,artesanal,
pública i pública i
valencianavalenciana
Pàgina 2 REVISTA DE L’AMPA
El col·legi públic Barranquet
està ubicat a la zona est del
poble de Godella i limita amb
el poble de Rocafort, en la
zona coneguda com El Bar-
ranc dels Frares.
És un centre menut, amb una
sola aula per curs, i presenta
una infraestructura limitada.
Tot i això, des de l’Ampa es-
tem atents a les necessitats i
treballem de valent en les jor-
nades d’alguns dissabtes per
adequar l’espai. Mirem de par-
ticipar en l’activitat cultural
tant de Godella com de Roca-
fort, com a integració quotidi-
ana en el nostre entorn.
Cada any celebrem la festa de
la tardor, al mes d’octubre,
amb productes de temporada
manipulats per l’alumnat; el
nadal, únicament a educació
infantil, així com les falles i
carnestoltes en anys alterns.
Som una escola molt activa.
Formem part d’una comunitat
educativa il·lusionada i refor-
çada per fer escola. L’Ampa i
el claustre cada any coordinem
iniciatives per millorar la quali-
tat educativa i la convivència
del centre. El curs passat, tre-
ballàrem la interculturalitat de
fil conductor; i enguany, hem
triat una vessant més científica
i experimental amb el projecte
EXPLORA.
Aquestes iniciatives generen
comunitats d’aprenentatge que es basen en
l’aprenentatge dialògic, mitjançant una edu-
cació participativa de la comunitat educati-
va. Fem xarxa familiar d’implicació en l’edu-
cació dels nostres fills i filles.
El Barranquet: una comunitat escolar
implicada, familiar i solidària
Considerem que els veritables
protagonistes del procés educa-
tiu són els xiquets i les xiquetes.
Perquè és a partir d’ells i parant
-los l’orella com hem de marcar
les nostres línies d’actuació, que
han d’anar darrere de les seues
necessitats. Seguint aquests
paràmetres celebràrem el 25
aniversari de la declaració dels
Drets dels Infants el passat 20
de novembre de 2014 .
Ací resulta tradicional organit-
zar jornades de convivència per
crear vincles i bones relacions
entre les famílies. Perquè la
solidaritat de base en la comu-
nitat escolar, és el fonament
més eficaç per tal de mantin-
dre’ns constants. Implicats en la
nostra lluita per l’alegria, i cele-
bració de la nostra escola públi-
ca i valenciana, per a tots.
Finalment, l’autor de la renova-
ció del logotip de l’escola ha
estat Xavi Sepúlveda, pare d’À-
lex de 5 anys i il·lustrador. Tro-
bem que ha encertat amb l’es-
perit reconegut del nostre nino-
tet i alhora li ha aportat versati-
litat i una nova vitalitat. Li ho
agraïm i el trobareu entre
aquestes pàgines en diferents
presentacions.
Pàgina 3 JUNY 2015
Durant el curs 2014-2015
destaquem les activitats
que han protagonitzat els
nostres fills i filles. A la
tardor, la commemoració
dels 25 anys de la
declaració de Drets de la
Infància. A la primavera, la
Trobada d’escoles en
valencià de l’Horta Nord
al nostre poble, Godella.
L’horta escolar, l’esport i
la cultura, amb una fita de
la Ruta Estellés a la porta
d’El Barranquet, i l’esperit
científic del projecte
tranversal EXPLORA,
també ens ajuden a fer
escola arrelada i creativa.
EDITORIAL
Pàgina 4 REVISTA DE L’AMPA
És temps
d’avaluacions i, pel
que respecta a
l’educació pública i
en valencià,
continuem en la
reivindicació.
Tot i que, sembla que
després dels últims
esdeveniments
electorals per fi
l’escola pública i en
valencià tindrà
interlocutor
Benvolguda comunitat educativa del CEIP El Barranquet:
Abans de tot, celebrem des d’aquestes pàgines
l’alegria de desitjar una merescuda jubilació als docents
Josep Ignasi, Carmen Ribera i Tina Agustí. De segur que
evoqueu molts bons records a tants alumnes i les seues
famílies que han passat per les vostres atencions a l’esco-
la. Són molts anys d’un contacte molt especial i que ro-
mandrà viu no sols en la memòria sinó també en el cor
de molts de nosaltres. Us desitgem salut i la millor de les
experiències en aquesta nova etapa daurada. No ens dei-
xeu de visitar perquè volem comprovar a cada encontre
que bé us fa la bondat del descans.
Des de l’AMPA hem volgut donar continuïtat al
seu esperit de servei voluntari i desinteressat. Aquest curs
hem proposat, amb la col·laboració generosa d’alguns
pares i mares, el projecte explora, una iniciativa enriquidora i
engrescadora d’introducció d’experiments en les aules
que ha tingut molt bona acollida entre els participants.
Des d’ací animem a què tinga més edicions en el futur i
que s’incorpore al tarannà de l’escola. També hem coor-
dinat, com altres anys, les activitats consolidades com ara
el cap de setmana de convivència, el campament fi de
curs, bàsquet, extraescolars, equipaments esportius d’hi-
vern i primavera, comunicacions (facebook, bloc, correus
informatius, barranquet nius i revista) dissabtes verds i
altres iniciatives sempre amb la voluntat de contribuir al
bé comú dels membres de la comunitat escolar.
És temps d’avaluacions i, pel que respecta a l’e-
ducació pública i en valencià, continuem en la reivindica-
ció. Tot i que, sembla que després dels últims esdeveni-
ments electorals autonòmics per fi tindrem interlocutor.
Que no és poc. La novetat més destacada d’aquest curs
2014-2015 va ser l’aplicació de la Llei Orgànica per a la
Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) del ministre
Wert. S’ha fet notar l’augment de la ratio de fins a 30
alumnes per docent en educació infantil i primària; l’eli-
minació de l’avaluació contínua i la aplicació de les revàli-
des per classificar prematurament i irreversible l’alumnat;
les classes absurdes de 45 minuts que obligaren a la mo-
dificació d’un horari funcional i consolidat de classes de
60 minuts que desitgem que torne el curs vinent; i no
menys important, l’augment de la tasca burocràtica al
professorat i els equips directius.
No calia, la veritat, la LOMQE. I encara més,
abans els alumnes de 5è tenien com assignatura Educació per a la Ciutadania que ha estat
reemplaçada per l’assignatura redundant Cultura valenciana amb continguts superflus o d’al-
tres assignatures. Continuem sent testimonis de l’eliminació d’unitats escolars en l’escola
pública i en valencià per al pròxim curs 2015-2016. I ens
desespera l’absència d’eixe eix vertebrador i normalitzador
de la nostra llengua que podria haver sigut la Radiotelevisió
Valenciana. És motiu de reflexió que, en alguns aspectes, el
nostre futur siga el nostre passat. Desitgem estar com està-
vem, recuperar el temps perdut, per tal de poder obrir nous
horitzons compartits.
Ho cantava el nostre cantautor Ovidi Montllor en la
cançó Tot explota pel cap o per la pota del LP A Alcoi (1974).
Ja no ens alimenten molles.
Ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent.
La nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.
Tenim altres motius de celebració. Enguany ens
congratulem de la celebració de les XXVIII Trobades d’Es-
coles en Valencià a la nostra població, amb la participació de
més de 10.000 assistents i 57 centres educatius de la comar-
ca, on la nostra escola va aportar alguns dels tallers del projec-
te explora. També volem donar l’enhorabona a l’aula de 3
anys que va veure recompensat el seu esforç en l’edició dels
Premis Sambori 2015 de la Comarca de l’Horta Nord.
A més a més, mereixen el nostre reconeixement i
afecte els ex-alumnes Gerard Borrega, José Garrido i Irene
Úbeda que han obtingut el Premi Extraordinari de primària
que atorga la Conselleria d’Educació. Barranqueters per sem-
pre al cor!!
Us animem des d’ací a participar en properes edicions de la revista de l’AM-
PA amb les vostres opinions i experiències viscudes en l’entorn educatiu.
Pàgina 5 JUNY 2015
Ja no ens
alimenten
molles.
Ja volem el pa
sencer.
CADA VESPRADA
Cada vesprada que veig a la meua filla acabar els deures prop de les vuit de la nit després d’haver entrat al col·legi a les nou del matí i eixit a les quatre quaranta-cinc, m’entra una pro-funda tristesa. Vuit hores en el centre a les quals s’afegeixen des-prés una mitjana de dues hores diàries de tasques a casa, fa que durant la setmana no puga, amb prou feines, fer una altra cosa que no siga la dictada des del col·legi.
I té vuit anys.
El dia que, bé perquè ha pogut avançar-los, bé perquè
ve feliçment alliberada de la seua ració diària de deures i arriba a
casa amb temps lliure -una cosa insòlita que, crec, hauria de ser
un fet més normal- pot jugar lliurement, que és, per cert, una de
les fonts essencials d’aprenentatge de la infantesa. Però també
pot dibuixar, preparar-se el berenar, fer galetes, pastissos o gela-
tines, passejar, anar amb bici, xarrar, llegir un llibre, tocar el pia-
no, regar les plantes, cantar, escoltar música, ballar, veure una
pel·lícula… totes aquestes són coses que li encanten i que d’un
temps fins ara ha deixat quasi de fer perquè, tristament, no li
dóna temps.
Analitzant les hores que passa en el col·legi, el fet que
no m’entra en el cap és que, ja que no podem arreplegar-la al
migdia perquè menge a casa perquè la seua mare i el seu pare
treballen a aquestes hores, i ja que la quantitat de deures sembla
que no pot ser reduïda, per què no se’ls permet almenys ocupar
una d’aquestes tres hores perdudes a avançar els seus deures
dins d’una aula? Si no es desitja que els alumnes ocupen la seua
aula fora de l’horari escolar, per què no poden treballar en la
biblioteca? Per a què està una biblioteca si no és per a consultar
llibres, llegir i estudiar? Si fa falta algú per a cuidar del recinte
diàriament durant aquestes hores, hi ha diferents formes de co-
brir la necessitat sense haver de recórrer als mestres, que bastant
tenen ja amb els seus horaris lectius i el llarg temps que dedi-
quen a corregir i preparar les classes.
Des de plantejar un torn rotatori de pares i mares dispo-
sats a fer-ho, fins a la possibilitat que l’AMPA contracte durant
dues hores diàries a una persona. Algú que vigile la biblioteca i
acompanye els xiquets i xiquetes que vulguen o necessiten utilit-
zar una o dues hores d’aquest temps posterior al menjador
i anterior a les classes de la vesprada per a avançar els deu-
res. Des de les dotze i mitja fins a les tres i quart hi ha temps de
menjar, de jugar i de fer feina. D’aquesta forma, s’aprofitaria
més racionalment el temps del migdia i els nostres fills no tindri-
en tanta càrrega a assumir en eixir de classe. I potser pogueren
dedicar-se a fer alguna altra cosa. Encara que fóra perdre el
temps que, per cert, és també quelcom necessari per a l’esperit.
Daniel, pare de Sofia (3r primària)
Pàgina 6 REVISTA DE L’AMPA
Vuit hores en el centre a les
quals s'afegeixen després una
mitjana de dues hores diàries
de tasques a casa, fa que
durant la setmana no puga,
amb prou feines, fer una altra
cosa que no siga la dictada
des del col·legi
Pàgiina 7 REVISTA DE L’AMPA
L’ESCOLA QUE VOLEM
Quan vaig proposar als meus fills
Lola i Guille escriure per a la revista de l’Am-
pa vàrem pensar que davall l’eslògan de les
Trobades d’enguany: L’ESCOLA QUE VOLEM
podríem pensar idees per a imaginar una es-
cola millor (millor per a nosaltres, clar, però
no tots pensem el mateix). La primera idea
que em va proposar a Lola va ser:: ―Mamà,
m’agradaria tindre una escola amb un horari amb
més trellat que l’horari que tenim!!
Sí, sí, ja sé que aquest tema és delicat
però per a Lola no. M’explique: ells són dels
poquets xiquets de l’escola que no es queden
al menjador, és a dir, ixen a les 12:30 h. de
dilluns a dimecres i tornen a 15:15 h. Aques-
tos dies tenen vora tres hores per a dinar
tranquil·lament, sense pressa, amb paradeta
al parc abans d’arribar a casa, i una estoneta
de jugar a casa després de dinar (que tot això
està molt bé, és clar que sí). El problema el
tenim quan es fa l’hora de tornar a escola. En
aquell moment ens entren ganes de tot, de
tot el que es pugueu imaginar, menys d’una
cosa: de tornar a escola... i a més a més com
que després ixen a les 16:45 h., tot l’esforç de
tornar i fer la “CONNEXIÓ!!!” (ai Carmen,
com et trobarem a faltar!!!), és per tan sols
hora i mitja de classe.
Això és de dilluns a dimecres perquè
dijous i divendres l’horari canvia, ixen a dinar
tres quarts d’hora més tard, és a
dir a la 13:15h. Dijous ja no ens
podem entretenir tant, però a
l’hora de tornar, la mateixa tocata.
―No seria més senzill fer una estoneta
més de classe de matí i així no tornar a
l’escola de vesprada tal com fem els
divendres, mamà???? pregunta Lola
i Guille també, per descomptat.
Per una altra banda, els
xiquets i les xiquetes que es que-
den al menjador tampoc no ho
tenen millor. Tenen un temps
d’esplai desproporcionat al mig
del matí que ha sigut origen de
certs conflictes en aquest curs.
L’equip directiu de l’escola, amb
els monitors del menjador, han fet un es-
forç important per tractar d’articular una
sèrie d’activitats complementàries per a
omplir aquest temps davant aquests pro-
blemes. També l’Ampa ha tractar d’oferir
una sèrie d’activitats extraescolars amb el
mateix objectiu: omplir parcialment el forat
d’hores al mig del dia.
No seria més fàcil aprofitar aquest
desmesurat temps d’oci i incorporar temps
d’esplai més curts enmig amb l’horari esco-
lar, i deixar les activitats extraescolars, i de
guàrdia i custòdia, per a després de di-
nar???
Si tinguérem una jornada continu-
ada, estem segurs que moltes més famílies
tindrien l’oportunitat d’arreplegar els xi-
quets i les xiquetes i dinar a casa. Sense cap
dubte, si ixen a les 12:30 h sols ho poden
fer si algú dels dos no treballa; i aquest
horari, pensem que sí que és un horari to-
talment incompatible amb l’horari laboral.
I per a qui no puga eixir a dinar, la comu-
nitat educativa (Ampa, Equip Directiu,
Ajuntament) haurien de fer un esforç (tal
com es fa ara, a les 12:30 h.) per oferir acti-
vitats lúdiques, extraescolars o temps d’es-
tudi per a omplir les hores restants de des-
prés de dinar fins que, en cada cas, les fa-
mílies pogueren arreplegar els xiquets.
No és fàcil per a ningú, malgrat la
ingenuïtat de Lola, aconseguir un horari
escolar compatible amb la diversitat d’ho-
raris laborals que tenim gran part dels pa-
res i mares. Però nosaltres tampoc consi-
derem que l’escola haja de ser un lloc de
guàrdia i custòdia de xiquets i xiquetes. L’es-
cola hauria de ser un altra cosa. Hauríem
de reflexionar i tractar de simplificar i opti-
mitzar el temps que els nostres fills i filles
passen a escola, no?
Per una altra banda la primera idea que em
va proposar Guille va ser: ―Mamà a mi
m’agradaria que l’escola es transformara en una
escola JEDI....... uff Guille!!!
Mónica Martínez, mare de Lola i Guille
Pons (2n primària i 2n infantil)
―Mamà,
m’agradaria
tindre una
escola amb un
horari amb més
trellat que
l'horari que
tenim!!
BÀSQUET AL BARRANQUET
Pàgina 8 REVISTA DE L’AMPA
Respecte per
les normes de
joc, respecte
als companys i
companyes, a
l’àrbitre i a un
mateix, implicant
l’autocontrol
de les emocions
reconduint-les
positivament.
Què és el Basquet? És
un esport practicat entre
dos equips de cinc juga-
dors en joc cadascun,
que cerquen d’introduir
una pilota dins d’una
cistella defensada per
l’equip contrari amb
l’objectiu d’aconseguir
més punts que l’adversa-
ri, tot respectant les re-
gles del joc.
Bé, pels amants
del bàsquet aquesta és
una definició insuficient,
faltaria afegir el currículum ocult, és a dir, tots els valors que mitjançant la pràctica d’a-
quest esport s’estableixen en el desenvolupament general de cada xiquet i xiqueta que el
practica. Valors com per exemple:
Respecte per les
normes de joc, respecte als
companys i companyes, a
l’àrbitre i a u mateix, impli-
cant l’autocontrol de les
emocions reconduint-les
positivament.
Companyonia,
associada a un objectiu co-
mú (gaudir jugant, defensar,
posar cistella...) en definiti-
va, ser un EQUIP, es creen
vincles entre els xiquets i
xiquetes, la cooperació,
col·laboració i les relacions
entre els companys es refer-
men, apareixeran conflictes
on la resolució de problemes serà molt important.
L’esforç per a superar-se en cada entrenament, partit, superant les limitacions
a nivell individual i col·lectives. L’esforç per aconseguir un objectiu comú.
Comunicació per entendre el que ens demanen, utilitzant diferents maneres
de comunicar-se (gestual, oral...).
Al Barranquet fa uns 12-13 anys que es practica setmanalment BÀSQUET, a
l’actualitat amb un total de 45 xiquets i xiquetes, repartits en tres categories, pre-
benjamins, benjamins, i alevins. Aquesta és una activitat promoguda per l’Ajuntament
Pàgina 9 JUNY 2015
M’agradaria
ressaltar la
participació dels
pares, mares,
iaios, iaies i
altres familiars
que fan possible
que cada cap de
setmana els
xiquets i
xiquetes
acudisquen a
disputar els
seus partits.
de Godella i compta amb la participació
activa de l’AMPA en la difusió, inscripció i
repartiment de equipaments. I es valora
molt positivament l’evolució dels jugadors i
jugadores any rere any.
M’agradaria ressaltar la participació
dels pares, mares, iaios, iaies i altres famili-
ars que fan possible que cada cap de setma-
na els xiquets i xiquetes acudisquen a dispu-
tar els seus partit. Agrair, com no, als mes-
tres, molt especialment a Amparo Alonso i
Josep Ignasi que amb l’assistència física
d’algun que altre partit han motivat i donat
més importància a la pràctica d’a-
quest esport. La cara de felicitat
que tenien els xiquets i xiquetes en
veure els seus mestres involucrats
en alguna cosa que per a ells és
important no té preu. La predispo-
sició del mestre Rafa Molina per
ampliar la pràctica del bàsquet,
preocupant-se per col·locar les
cistelles. Als entrenadors que són
els guies, animadors, motivadors,
el fil conductor... encarregats de
fer aplegar els valors que marcaran
la personalitat dels alumnes.
Des d’ací vull
aprofitar l’avinentesa
per felicitar a l’equip
benjamí (3r i 4t) que
ha quedat campió de
la lliga de l’Ajunta-
ment de Godella dels
Jocs Esportius de la
Comunitat Valenciana.
Enhorabona!!
I animar a tots
i totes a seguir gaudint
d’aquest meravellós
esport.
Un, dos, tres, BARRANQUET!!!
José M. García, pare d’Ana i Jose (1r i 4t de primària)
Coordinador de l’Escola Municipal de Bàsquet
, em sembla a mi, és com l’anhel interior que impulsa la humanitat
pels camins de la cerca del coneixement. Pren com a base l’experi-
mentació per tal d’entendre i transformar l’entorn, alimentant el
progrés i benestar humà. Aquest esperit s’ha materialitzat al nostre
“col·le” en forma de projecte transversal i integrador que, a través d’activitats proposades
pels membres de la comunitat escolar, aporten una visió atractiva (sense oblidar-ne el
rigor, per suposat) de fenòmens científicotècnics, buscant el gaudi del contacte directe
amb l’experiment.
I es veu que al nostre Barranquet hi abunda l’anhel, perquè quasi 60 propostes
d’activitats, enviades pels pares i mares, així ho demostren. A més, diverses d’elles s’han
completat ja en tots el nivells, es a dir, estem nt!!!
En 6è, 5è i 4t, amb format
de demostració, s’ha treballat al
voltant de l’electricitat, el magnetis-
me i la robòtica. Tres camps prou
relacionats entre sí, claus en el pro-
gres humà, alhora que molt pre-
sents en la nostra vida diària i, tal
vegada, amb una imatge de comple-
xitat i dificultat que ens retrau d’a-
costar-nos a estudiar-los.
Però, podem generar elec-
tricitat? Podem experimentar amb
el camp magnètic? Podem progra-
mar robots?
Per suposat, sí. I amb materials i procediments molt senzills. Per tal de fer elec-
tricitat només calen uns pots d’alumini, aigua, vinagre, uns cables i unes llapisseres. I així,
entre tots, feren una pila amb 4 pots d’alumini, i va fer funcionar un rellotge digital!!!
A més, comprovarem que el corrent elèctric desvia la brúixola i que amb un
imant, una pila i un conductor es pot construir un motor molt senzill, aprofitant les in-
teraccions entre corrent elèctric, camp magnètic i força per a fer que els objectes es mo-
guen contínuament (bo, sí, sí, sí, mentre el nostre generador tinga energia, que no és infi-
nita, ja ho sabem!!!!)
Però, què té un imant per a poder fer aquestes coses? És evident, genera forces
en el seu entorn, crea un invisible camp magnètic!! Sí, invisible fins que un poc de pols de
ferro ens descobreix com és: un conjunt de línies que ixen i acaben en l’imant, corbant-se
en l’espai segons la distància a l’imant i la seua forma. Amb una caixa de bombons, un
poc de ferritja al seu interior i potents imants, podem modelar formes quasi fantàstiques
quan els granets de ferro s’ordenen al llarg de les línies del camp magnètic, tot un especta-
cle!! (i sense consola ni vídeo jocs!!!!). En la foto ho podeu comprovar.
I, on fem servir l’electricitat, el magnetisme i les seues interaccions?
EXPLORA(N-TE)
Pàgina 10 REVISTA DE L’AMPA
PILA AMB 4 POTS D’ALUMINI
I es veu que al
nostre
Barranquet hi
abunda l’anhel,
perquè quasi 60
propostes
d’activitats,
enviades pels
pares i mares, així
ho demostren
Un camp molt divertit (bé, i molt útil!!!) és la robòtica (uf, que difícil!!!). No cal espantar-se, el co-
neixement ajuda a descobrir, presentant-lo com si fóra un joc o un joguet.
Amb un robot Lego NXT Mindstorns i un programa informàtic, descobrirem quines parts
composen un robot: motors, sensors, processador, mecànica,... i, fins i tot, programaren (dibuixant,
mira que bé!!) diversos comportaments. Un com si fóra el robot aspirador, no xocava contra els
obstacles, els veia per ultra sons, com les rates penades (que llestes que són!!).
nt-te
Per a mi, tota una petita gran aventura, un repte que et desvetlla de repent com “mestre” (en mi-
núscules, les majúscules no li les podem usurpar als que sí ho són de veritat), jugant a ensenyar, a
descobrir, tal vegada fomentant alguna vocació, alguna passió, davant un “públic” entusiasta, entu-
siasmat, entregat i alhora, exigent.
Res menys que els nostres fills i filles!!!
Un goig i un plaer en l’escola que ens estimem!!!
Julio Martos, pare de Julio (6è de primària)
Pàgina 11 JUNY 2015
CAMP MAGNÈTIC SOBRE POLS DE FERRO
PROGRAMANT ROBOTS
Pàgina 12 REVISTA DE L’AMPA
El primer cicle del Barranquet ha triat com a projecte l’Horta, aprofitant que
disposem d’una parcel·la en els horts d’oci de Godella i que l’accés a l’horta està tan a
prop de l’escola, els xiquets de primer i segon aprendran este any d’on i com ixen els
aliments més sans i que es produeixen més prop.
Enllaçant amb el projecte explora, els pares i mares han col·laborat fent diferents tallers,
un d’ells ha sigut el de cucs: vermicompostatge. Aprofitem el treball dels cucs de con-
vertir la matèria orgànica en compost. El compost generat té un pH neutre i serveix per
estimular el creixement de les plantes i regenerar la flora bacteriana de la terra. També
explicaren com és el metabolisme dels cucs, pràcticament soles tenen boca i.... cul!
En la classe disposem d’uns contenidors amb terra i cucs, quan la mestra ho
indica, han de dur de casa menjar, que es composa de restes d’infusions i paper. Amb
això els cucs mengen i fabriquen el compost. Una vegada aconseguit el compost, es
posarà en el taronger que tenen a l’aula perquè puguen observar com s’utilitza.
TALLER DE VERMICOMPOSTATGE EN PRIMER CICLE
Pel cap baix una
quarta part de
la biodiversitat
mundial habita
sota terra
Pel cap baix una quarta part de la biodiversitat mundial habita sota terra, on,
per exemple, el cuc de terra és un gegant al costat de xicotets organismes com ara bacte-
ris i fongs. Aquests organismes, incloses les arrels de les plantes contribueixen a la biodi-
versitat per sobre del nivell del sòl. Els xiquets aprenen la importància de tot tipus d’és-
sers vius, i que tots contribueixen en algun moment a la sostenibilitat del nostre entorn.
Les Nacions Unides han declarat 2015 com a Any Internacional dels Sòls
(http://www.fao.org/soils-portal/es/). Els sòls sans constitueixen la base per als ali-
ments, combustibles, fibres i productes mèdics, i també són essencials per als nostres
ecosistemes, realitzant un paper fonamental en el cicle del carboni, emmagatzemant i
filtrant l’aigua, i millorant la resiliència davant inundacions i sequeres. Si vols saber més
dels cucs i el vermicompostatge més avall tens uns enllaços interessants.
Mari Cruz, mare de Mireia i Rubén (1r i 3r de primària)
Pàgina 13 JUNY 2015
Els xiquets
observen els
cucs sense
que els done
la llum.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vermicompostatge
http://ca.wikipedia.org/wiki/Eisenia_foetida
http://www.compostadores.com/h/biodiversitat/anatomia-i-fisiologia-del-cuc-vermell
Pàgina 14 REVISTA DE L’AMPA
i durant uns dies varen pro-
var, comprendre, pensar i
assajar l’experiment a sa
casa. Varen fer experiments
sobre la refracció de la
llum, la dissolució dels co-
lorants dels lacasitos, els
canvis d’estat de la matèria,
la separació de colors per
cromatografia, el buit i la
pressió atmosfèrica, òptica
(2), l’oxidació d’una mone-
da, la dependència de la
temperatura en les reacci-
ons químiques, com funci-
ona un extintor i la fabrica-
ció d’un indicador àcid-
base amb cúrcuma.
Els pares han tingut també
un paper important, com-
prenent el funcionament de
l’experiment, i animant i
escoltant les exposicions
dels xiquets i xiquetes.
Després, durant 3 setma-
nes, grup per grup varen
anar presentant el seu ex-
periment a la resta de la
classe. Va ser una oportuni-
tat excel·lent de ser prota-
gonistes en transmetre co-
neixement, esforçant-se en
ensenyar als demés i con-
trolant el temps i el contin-
gut de l’explicació, i varen
reforçar l’autoestima.
EXPLOR@NT AMB 4t DE PRIMÀRIA
Aquest any, les i els alum-
nes de quart curs de primà-
ria del Barranquet han co-
mençat a Explor@r el món
de la ciència conduïts per la
seua mestra Amparo Alon-
so. Aquesta aventura s’em-
marca dins del projecte
Explor@ que s’ha dut a
terme en tota l’escola, i que
en quart ha tingut un molt
bon aprofitament gràcies a
la gran implicació i dedica-
ció d’Amparo.
En particular en quart, el
projecte ha consistit en la
realització d’11 experi-
ments, que les i els alumnes
varen triar d’una llista de
propostes més àmplia que
vàrem preparar des de la
comissió Explor@.
L’alumnat varen treballar
en grups de 2 o 3 alumnes,
Va ser una
oportunitat
excel·lent de ser
protagonistes en
transmetre
coneixement,
esforçant-se a
ensenyar
Pàgina 15 JUNY 2015
Han parlat de
ciència, s’han
fet preguntes,
han volgut
saber més i
s’han esforçat
molt en la seua
primera
exposició en
públic
ven amb les exposicions.
Els xiquets eixien d’escola
entusiasmats contant com
els havia anat o com era
l’experiment que havien
explicat els companys.
Tot ha sigut possible gràci-
es a Amparo., que encara
que aquest projecte Ex-
plor@ venia un poc de
nou, ha posat tot el seu
entusiasme, esforç i afecte, una
vegada més, en què els xiquets
aprengueren molt i gaudiren
més. Moltes gràcies Amparo. I
ja sabeu xiquetes, xiquets, pares
i mestres: seguiu Explor@nt !
Paula Alepuz, mare de Giulia
(4t), Carol Rausell, mare de Joan
(4t) i Pepe Bernabeu, pare de
Pau (4t)
I també s’adonaren que ser
mestre no és fàcil, i comen-
çaren a entendre que té un
mèrit incommensurable
intentar fer-ho bé cada dia.
Una vegada acabades les
exposicions, i amb motiu
de la Fira del Llibre, Ampa-
ro i els alumnes varen con-
feccionar un Llibre d’Aula
on es contava cada experi-
ment, documentat amb
fotos dels protagonistes i
que ha resultat molt
il·lustratiu.
Creiem que l’experiència
Explor@ en 4t de primària
ha sigut un gran èxit: els
xiquets han parlat de cièn-
cia, s’han fet preguntes,
han volgut saber més i
s’han esforçat molt en la
seua primera exposició en
públic. Els pares també han
fet moltes preguntes sobre
els experiments i han con-
tat quant d’il·lusionats esta-
Pàgina 16 REVISTA DE L’AMPA
Per això és útil, positiu, i enriquidor, que
t’animes a participar de les activitats que
organitzem. O que en proposes de noves,
clar que sí. Que sumes i t’impliques, perquè
compartim escola i tots tenim detalls in-
teressants que aportar a la comunitat. El teu
paper és important, vine i associa’t amb pa-
res i mares d’El Barranquet en l’aventura
diària d’ajudar a educar. T’hi esperem...
PARTICIPA AMB L’AMPA D’EL BARRANQUET
Des de la junta de l’AMPA volem servir
a la implicació de les famílies, que junt
amb el claustre de mestres i els xiquets i
les xiquetes, donem vida al nostre centre
educatiu.
La implicació de la comunitat escolar, de
cadascuna de les famílies, permet la re-
novació de les iniciatives del centre i la
col·laboració en la millora de l’educació
dels nostres fills i filles. I també, de tant
en tant, ajudar al manteniment i la millo-
ra de les instal·lacions escolars.
Comunicació i contacte amb la junta de
l’AMPA del CEIP El Barranquet (Godella):
http://elbarranquet.blogspot.com.es
https://www.facebook.com/
AMPAElBarranquet
mera fotogràfica- de cadas-
cú de nosaltres, i potser
encara tindrem l’olor de la
resina enganxada al nas i als
pantalons, i més d’un som-
riure dibuixat als llavis.
Però és el cas que, a l’hora
en què sec davant l’ordina-
dor, el cap de setmana que
tots els anys ens dediquem
encara està per venir. Lla-
vors, com que es tracta de
la nostra primera experièn-
cia a El Teularet, sols puc
redactar des del desig que
les coses hagen eixit com
cal i haguem regres-
sat amb ganes de
tornar l’any vinent.
Haureu de ser vo-
saltres, doncs, els
qui completeu la
resta de la redacció
posant dia i hora a
les olors, els sabors,
la suor, les conver-
ses, les passejades,
els banys, els jocs,
les rialles, també
algun plor i alguna
tristor passatgera –
Aquest any, el lloc que hem
escollit per gaudir de l’esca-
pada de convivència que
uneix pares, mares i alum-
nes al voltant dels jocs i la
natura ha estat El Teularet:
un complex encauat en la
Serra d’Enguera, dintre del
Massís del Caroig, protegit
per un bosc mediterrani a
780 metres sobre el nivell
del mar.
Per a uns quants, aquest
cap de setmana d’esbarjo
haurà estat la primera expe-
riència “extra-barranque-
tera” (la classe de 3 anys
s’ha revelat especialment
engrescadora –víctors!-);
per a uns altres, per contra,
n’haurà estat la darrera, i la
gran majoria de nosaltres
haurem tornat a casa con-
tents de saber que encara
ens queden un grapat
d’anys per gaudir de jorna-
des semblants.
Quan llegiu aquestes ratlles,
l’excursió fa uns dies que
haurà quedat enregistrada
en la memòria -i en la cà-
conviure és fer de tot i tots
plegats- i, com no, alguna
misteleta reparadora sota la
llum dels estels, amb les
idees obertes al debat i la
reflexió, i la pell exposada a
l’atac implacable dels mos-
quits.
Fins l’any que ve.
Enric Camps, pare de Ma-
ria (4t.) i d’Aitana (3 anys)
ENGUANY ENS ENFILEM AL TEULARET
Pàgina 17 JUNY 2015
“Haureu de ser
vosaltres,
doncs, els qui
completeu la
resta de la
redacció posant
dia i hora a les
olors i els
sabors...”
Només he
intentat
transmetre el
gust per
aprendre i
divertir-nos
junts. Els
xiquets van
preguntar, van
experimentar i
van
comprovar...
ho contàrem als xiquets. I
el conjunt de mestres va
integrar el projecte, del
millor mode possible, amb
les seues programacions
escolars. Els mestres, com
els correspon, van avaluar i
decidir quines parts de la
proposta eren més aprofi-
tables i en quin nivell edu-
catiu es podien incloure.
Crec que vam encertar la
fórmula. Jo he treballat al
primer cicle amb Carmen i
Patro. Les dos m’han obert
les portes de les seues clas-
ses (a voltes amb altres
pares con Mª Cruz, Agus o
Pep), per a contar alguna
coseta d’allò què més sé.
Elles m’han ajudat a adap-
tar les meues idees en for-
ma i contingut per a què
foren més aprofitables.
I voleu que vos diga una
cosa? Amb tota aquesta
història he après que dirigir
un grup de més de 25
alumnes de 6-8 anys
no deu ser gens fàcil;
que els pares del Bar-
ranquet tenim una im-
plicació i entusiasme
fascinant; que els nos-
tres fills són molt re-
ceptius a qualsevol
cosa que els contem i
que volen aprendre de
la nostra (pares-
mestres) mà. Espere
haver ensenyat als vos-
tres fills alguna cosa,
però, amb sinceritat,
només he intentat
transmetre el gust per
aprendre i divertir-nos
junts. Els xiquets van
preguntar, van experi-
mentar i van comprovar
amb microscopi qüestions
sobre la floració i el creixe-
ment del fruit del taronger i
altres cítrics de la mateixa
família. També han criat
cucs de terra amb les seues
deixalles per tal de fer ma-
tèria orgànica i entendre el
cicle del sòl i la vida dels
cucs. Coses menors què no
els resoldran la vida. Sense
cap dubte, alguna llavor
haurem sembrat en ells,
però cal fer créixer la plan-
teta. Explorem totes les
nostres possibilitats per
millorar el nostre entorn i
no plorem pel que no te-
nim.
Gràcies, mestres. Gràcies,
pares. Gràcies fills. Fem
tribu. Fem Escola.
Carlos Mesejo, pare de Ni-
co (1r) i de Maica (3 anys)
EXPLORAR SÍ, PLORAR NO.
Sempre he format part de
grups de persones verita-
blement implicades amb
l’educació, abans, de la me-
ua educació, ara, de la me-
ua i de la dels meus fills.
Abans, quan era jo l’alum-
ne, els meus pares, els pa-
res dels meus amics i els
meus mestres m’ensenya-
ven contínuament.
D’aquella època passada
recorde amb claredat mo-
ments estel·lars, divertits,
que destaquen per damunt
de tots. I, sempre, en tots
els què recorde trobe mes-
clats els pares i els mestres.
Recorde als pares a Escola,
recorde als mestres fora
d’Escola (visquen les pae-
lles al Racó de l’Olla! Míti-
ques). I clar, tot allò, als
xiquets, ens feia sentir molt
confiats, segurs i feliços:
tots els nostres referents
junts, compartint la nostra
educació. Era (és) una me-
na de tribu. Ara ja no vaig a
Escola, però els pares dels
meus amics encara m’ense-
nyen i m’aconsellen. I, clar,
evidentment, els escolte
atentament.
El projecte Explora és com
va ser tot allò: un conjunt
de persones il·lusionades
per participar de l’educació
de tots els xiquets. Des del
cor, un conjunt de pares va
pensar que podia oferir la
seua experiència als nostres
xiquets. Vam preparar unes
propostes senzilles, en for-
ma de tallers, amb material
per a què els mestres els
impartiren, o si ells ho pre-
ferien, per a què els pares li
Pàgina 23 JUNY 2015
VIATGE A ESPOT 2015
Una de les activitats extracurriculars més
arrelades en la nostra escola és el viatge a la neu de
tercer cicle. Durant l’última setmana de gener, l’a-
lumnat del pati de primària està com més esponjat
i l’edat mitjana ha baixat de colp un any. Tots ho
saben. Cinquè, sisè, Rafa i Jesús estan esquiant al
Pirineu lleidatà. Sempre van a la mateixa estació
amb el seu hotel a peu de pista.
De fet el seu personal ja estat acostumat a la nostra visita i diuen, diuen, que els
alumnes del Barranquet són dels que tenen millor comportament. Ai mare, com seran
els dels altres col·legis!! Entrevistem un alumne.
-Com va anar la preparació del viatge?, Tenies il·lusió per anar? Al principi no
volia anar perquè preferia anar amb els meus amics de 4t. Però a mesura que els de la
meua classe em deien que estaria molt xulo em vaig anar motivant.
-Tenies tot l’equipament necessari? Sí, crec que fins i tot massa. Va haver roba que
ni la vaig usar.
-Com va ser el viatge en
autobús a Espot? Eixírem el
diumenge de matí i arribàrem
de nit. Va estar molt xulo
perquè em va tocar amb un
company que es va quedar
dormit prompte i li vaig fer
xixines. Ni es va assabentar.
-Quina és la primera im-
pressió et va causar Espot?
No estava molt nevat i em va
preocupar. Hi havia gel per
tot arreu, també es veia el gel per la carretera. Entràrem a l’hotel que semblava un polí-
gon de molts costats. Per primera vegada vaig veure i tocar uns esquís. Ens els provà-
rem i els deixàrem al garatge de l’hotel abans de sopar la primera nit. No havia vist de
tan a prop unes muntanyes tant altes.
-I com va ser eixa primera nit? Ens deixaren un dibuix que havíem fet per a indicar la
nostra habitació. Anàvem a ser les papallones. En la meua habitació estava Alejandro,
Pau, Marc i Isai. Es burlaren del meu peluix Carol, de la pel·lícula d’on venen els mons-
tres. A Isai li dèiem que tancara la llum i no l’apagava. Per poder dormir es va posar a
contar en veu alta fins a 3.600.
-I al dia següent? Gràcies a la meua alarma ens despertàrem a les 7.30. Estàvem un
poc destrossats del viatge i de dormir poc i per l’excitació. A les 8.00 Rafa i Jesús passa-
ven per totes les habitacions a despertar-nos, A nosaltres com ja estàvem desperts i ves-
tits, sempre ens felicitaven.
-Féreu alguna classe teòrica? Ens van dividir en dos grups: els que sabien esquiar i els
que no. Com que molts no en sabien aleshores ens van tornar a dividir. Al final érem 3
Pàgina 24 REVISTA DE L’AMPA
De fet el seu
personal ja
estat acostumat
a la nostra
visita i diuen,
diuen, que els
alumnes del
Barranquet són
dels que tenen
millor
comportament
grups, dos de dummies i un de veterans. David,
el nostre monitor era alt com un pi amb bar-
beta hipster i sempre estava de bon humor i
sabia a muntó d’acudits. Ens deia nois i acaba-
va sovint les frases amb entesus. Aprenguérem
que “cunya” es diu falca. Aprenguérem a fer-
ho tot de seguida: caminar, accelerar, frenar i
girar sense bastons.
-És fàcil o difícil esquiar? Depèn, si vols
anar ràpid i recte sense fer el que toca te la
pegues fàcilment. Això sí, es impossible alçar-
se amb les botes i els esquis ficats. Si vols anar espai però fent el que toca és més costós. Si
més no al principi.
-Et molestava el fred? A l’hotel feia calor i fora el fred no el notava. Eixia amb pantaló
tèrmic, pantaló de xandall i pantaló d’esquiar. És impossible que et moleste el fred. Em
molestava més tanta roba, però bé, també et protegia de les caigudes.
-Quantes vegades vas caure? Cada dos per tres o més ben dit cada tres per dos. En la
pista em llançava a la neu a propòsit. És un gust immens. No feia ni gens ni mica de mal.
És com aterrar en un cotó-en-pèl.
-Quina era la rutina? En acabar les classes amb el monitor i també després de dinar anà-
vem lliures per les pistes que ja havíem practicat amb el grupet.
-Animaries a participar en el viatge a la neu a altres alumnes de l’escola? Sí, a tots i
totes. Si et toca el mateix monitor segur que aprens moltíssim i t’ho passaràs molt bé.
L’any que ve tornaré i amb el que ja sé serà encara millor.
Alma, mare de Martí (5è primària)
Pàgina 25 JUNY 2015
L’any que ve
tornaré i amb el
que ja sé serà
encara millor.
MENJADORS SOSTENIBLES
Vàrem continuar amb la xerrada a càrrec de Carles Soler (expert en dietes de menjadors escolars), que ens va
explicar com s’està fent en la seua comarca i tot el que s’ha de fer per tal de posar a tots d’acord: pares i mares, cuina i
equip docent. Comentava que és imprescindible que tots participem en el canvi i estiguem convençuts, si no no tindrem
èxit en la tasca, pareix una barbaritat que no tot el món vullga el millor per als xiquets, pareix que tota la gent voldrà que
l’alimentació siga tota sostenible i de qualitat, però l’experiència en altres llocs demostra que és millor treballar de forma
més lenta i amb el consens que córrer molt... Posà l’exemple que un xiquet es trobe un bitxo en l’amanida, el que està
acostumat a les hortalisses ecològiques o de proximitat no veu cap problema, però hi ha persones que no tenen eixe
contacte i el podrien veure com un atemptat a la higiene.
També vàrem poder escoltar a Susanna Ferrando, agricultora ecològica de Godella, que ens va contar les dificul-
tats que tenen els productors, atesa la pèrdua de valor del treball agrícola i la primacia del preu de l’aliment contra la seua
qualitat i sanitat. Els xiquets anaren a l’hort a fer la collita i després estigueren preparant un mini hort per penjar i plantar
llavors en cossiols degradables.
Sigué un matí molt profitós: els xiquets gaudiren durant tot el matí i se’ls feu curt, i els majors aprenguérem
moltes coses al voltant dels aliments.
Dissabte 28 de març, l’AMPA del col·legi El Bar-
ranquet, en col·laboració amb el Centre d’Estudis Rurals i
d'Agricultura Internacional (CERAI), el Grup de Consum
Russafa i l’Ajuntament de Godella, organitzà el Dissabte
verd: taller MILLORAR L’ALIMENTACIÓ A L’ESCOLA: menja-
dors sostenibles i una xerrada sobre la restauració
col·lectiva a l’antic escorxador.
En el taller s’explicaren les diferències entre els
diversos menús escolars i com aquests repercuteixen en la
nutrició i el desenvolupament dels menors. Treballàrem
comparant un menú d’un centre escolar de la Comunitat
Valenciana amb les recomanacions de conselleria. La sor-
presa sigué veure com un menú amb molts aliments indus-
trials i fregits complia les recomanacions. Després els participants tinguérem un debat molt interessant i partici-
patiu.
Mentrestant, els menuts es dedicaren a preparar l’esmorzar del descans. Hem de dir que tot estava deli-
ciós i gaudírem molt de l’àpat.
Pàgina 26 REVISTA DE L’AMPA
Col·laboradors de la jornada
Cerai: http://cerai.org/cerai-apuesta-por-mejorar-la-alimentacion-de-los-escolares-traves-de-los-comedores-
sostenibles/
Ponència de Carles Soler: http://cerai.org/wordpress/wp-content/uploads/2015/04/Menjadors_Godella_2015.pdf
Agrofever, Camí de l’Horta: http://agrofever.jimdo.com/botiga-cam%C3%AD-de-l-horta/
Sembra en saó: http://www.sembraensao.org/new/?lang=es
Ecollaures: http://www.ecollaures.org/spg/
Pàgina 27 JUNY 2015
Dissabte verd:
Taller
millorar
l’alimentació a
l’escola
Sigué un matí
molt profitós:
els xiquets
gaudiren durant
tot el matí i se’ls
feu curt.
Aprenguérem
moltes coses al
voltant dels
aliments.
Mari Cruz, mare de Mireia i Rubén (1r i ·3r de primària)
ESCOLTANT L’UNIVERS
Enguany parlarem de la llum, però també de música. I com podem parlar de llum i
de música alhora? Ens recolzarem en el fet que tant la llum com el so són ones, tot i que de
natura diferent, però amb elements comuns: En els dos casos podem parlar de freqüències,
que són les pulsacions de l’ona per segon, o de longituds d’ona, que podem definir com la
distància entre els seus pics.
Tant la nostra oïda com els nostres ulls són aparells receptors d’ones que detecten
només una part de les freqüències que hi ha a la naturalesa. Per exemple, per referir-nos al so
que la nostra oïda no pot detectar, parlem d’ultrasons. Així, els gossos poden sentir freqüèn-
cies que nosaltres no sentim. En el cas de la radiació, el que anomenem llum és només una
part estreta de totes les freqüències possibles. Recordem també que per a totes les ones, les
freqüències baixes corresponen a longituds d’ona llargues i que les freqüències altes correspo-
nen a longituds d’ona curtes. En el so, freqüència baixa significa un so greu (com el que emet
la tuba), mentre que freqüència alta significa un so agut (com el que emet la flauta).
En el cas de la radiació, n’hi ha de baixa energia, com les ones de radio, que no són
més que llum amb les freqüències més baixes, i que fem servir per veure la televisió, escoltar
la radio, parlar amb el mòbil, etc. Després trobem les microones (sí, com les dels forns) i
l’infraroig, amb freqüències més altes que les ones de radio, però encara per baix de les de la
llum visible, que es troba just per dalt de l’infraroig, i que anomenem òptic. A freqüències
més altes trobem l’ultraviolat, que és absorbit per l’atmosfera (en concret per la capa d’ozó).
I gràcies, perquè és radiació nociva per a la salut. Encara a freqüències més altes estan els
raigs X, que es fan servir per fer-nos radiografies del cos, ja que és una radiació tan energèti-
ca que ens travessa la carn, i només els ossos la paren, com una paret para la llum del Sol.
Finalment, la radiació més energètica de totes, i per tant, la que té la freqüència més alta, és la
dels raigs gamma.
A la figura podem observar una representació de les longituds d’ona típiques de cada
tipus de radiació, des de les més curtes (freqüències altes, els raigs gamma), fins les més llar-
gues (freqüències baixes, ones de radio). La regió del visible s’indica amb els colors que la
formen (cada color correspon a una longitud d’ona). A més, es mostra l’absorció de l’atmos-
fera: La part blava representaria les capes altes de l’atmosfera i la part baixa representa la su-
perfície de la Terra; com més alta és l’opacitat (més grossa la regió marró), menys radiació
ens arriba. Veiem que tant a la zona de l’òptic com en part de la regió d’ones de radio, l’at-
mosfera és transparent, perquè el blau arriba fins la superfície, on hi ha els telescopis òp-
tics i els radiotelescopis, mentre que per altres freqüències o longituds d’ona es produeix
una absorció completa o parcial. Per això, moltes vegades és precís enviar observatoris a l’es-
pai, ja que és l’única manera d’observar cel a eixes freqüències.
Com deia, el nostre ull o detector natural, és només sensible a la llum visible. I no
de bades. És precisament la part de totes les freqüències en què es troba el màxim d’emissió
del Sol i que, a més, pot travessar l’atmosfera. Per tant, qualsevol ésser viu diürn que vulga
sobreviure en el nostre planeta necessita desenvolupar visió en aquesta banda. Si, pel contrari,
els nostres ulls només detectaren radiació a altres freqüències, com ara en l’ultraviolat, estarí-
em pràcticament a fosques, ja que aquesta part de la radiació emesa pel Sol no arriba a la su-
perfície de la Terra perquè és absorbida per l’atmosfera. En resum, en el cas de la radiació,
una freqüència baixa significa una radiació menys energètica, i una freqüència alta significa
una radiació més energètica. I nosaltres veiem en una part molt estreta de totes les freqüènci-
es possibles. Per tant la freqüència de la radiació i del so ens proporciona un paral·lelisme
entre aquestos tipus d’ones que podem utilitzar.
Pàgina 28 REVISTA DE L’AMPA
En el cas de
la radiació, el
que
anomenem
llum és
només una
part estreta
de totes les
freqüències
possibles
A la figura podem
observar una
representació de
les longituds
d’ona típiques de
cada tipus de
radiació, des de
les més curtes.
fins les més
llargues
allegro, tindríem els púlsars, estels de neutrons que giren mil vegades sobre sí mateixos en un
segon. A les microones trobaríem la percussió, una remor constant que ens arriba dels orígens
de l’Univers, el darrer eco de la Gran Explosió, conegut com radiació de fons. A l’infraroig, el
contracant, les trompes, els saxos tenors i els clarinets baixos de l’Univers ens anuncia-
rien el naixement d’estreles noves, ens descobririen ací i allà la presència de núvols de gas i de les
molècules de la vida. En l’òptic, les trompetes del cel ens mostrarien la llum de les estreles, la
melodia clara que anuncia la presència de matèria enmig de la foscor. En l’ultraviolat, els saxos
alts i clarinets revelarien les estreles joves i energètiques, competint amb les trompetes de
l’òptic per mostrar melodies més atractives. Finalment, als raigs X, oboès i flautes ens deixa-
rien escoltar el darrer cant de la matèria abans de ser engolida per un forat negre i les col·lisions
entre vents ràpids que volen propagar-se en direccions oposades. I tindríem moments de forte
subito causats, per exemple, per explosions violentíssimes d’estreles enormes. En el forte, ens
arribarien primer les flautes i els oboès com raigs gamma, després els clarinets, saxos,
trompes, i, per acabar, un gran colp de timbal i les tubes acompanyant-lo.
Tot això, i més, si poguérem escoltar l’Univers.
Manel Perucho, pare d’Aina (1r de primària)
Juguem amb això. Juguem a pensar que tota aquesta radiació es poguera transformar en
sons audibles per nosaltres. I aleshores, alcem el cap i escoltem el cel. D’alguna manera, és açò el
que fa un aparell de radio o una televisió, convertir les ones de radiació en imatges i sons. Nosal-
tres imaginarem que ho podem escoltar tot, que l’atmosfera no absorbeix res. En començar a
parar l’orella cap amunt, escoltaríem tota una riquesa de sorolls, explosions, una remor constant...
I cadascun dels sons seria més agut o més greu segons la seua freqüència.
Així per exemple, els baixos de l’Univers, les seues tubes i trombons, que ens arribari-
en amb les ones de radio, serien el gas que hi ha a les galàxies, i les galàxies més brillants, anome-
nades actives, sonarien per ací i per allà. També marcant un ritme ràpid, com en un super-
Pàgina 29 JUNY 2015
EL TAFANER DEL CEL:
Al segle XVII encara hi havia
estudiosos que explicaven el movi-
ment de les estreles al cel mitjan-
çant uns angelets que les empenta-
ven?
A començament del segle XX
encara no sabíem si les galàxies
eren núvols dins de la nostra galà-
xia o galàxies independents?
El cel és blau perquè la disper-
sió de la llum per les molècules de
l’atmosfera és major per al color
blau que per als altres?
El Sol és una estrela i que els
planetes es van formar del mateix
núvol de gas que el Sol fa vora
cinc mil milions d’anys?
Al contrari del que podríem
esperar pel que diu l’aixeta, les es-
treles blaves són més calentes que
les roges?
Al centre de la Via Làctia hi ha
un forat negre amb una massa
equivalent a la de tres milions de
vegades la del Sol?
Qualsevol element més enllà de
l’hidrogen i l’heli s’ha format al sí
de les estreles i que, per tant, nos-
altres estem fets de pols d’estreles?
La llum triga huit minuts i dès-
set segons en viatjar des del Sol a la
Terra?
Les distàncies enormes que ens
separen de les estreles fan que la
llum necessite anys per arribar a
nosaltres i que, per tant, quan mi-
reu al cel esteu veient el passat?
Les estreles més massives viuen
menys i acaben explotant com su-
pernoves i formant una estrela de
neutrons o un forat negre?
La Terra té una velocitat de rota-
ció de 1.600 km/h i que es trasllada
per l’espai a 107.000 km/h?
El Sol (i la Terra amb ell) gira
entorn del centre de la Galàxia a
una velocitat de 792.000 km/h?
De moment s’han descobert i
confirmat 1.500 planetes fora del
nostre Sistema Solar?
L’Univers té un petit excés de
matèria (del que en formem part)
gràcies a què hi ha una força que
no és perfectament simètrica (la
força feble) i que si fóra perfecta-
ment simètrica, la matèria i l’anti-
matèria s’haurien aniquilat major-
ment i l’Univers estaria dominat
per la radiació?
Manel i Desi, pares d’Aina (1r )
Pàgina 30 REVISTA DE L’AMPA
En la mateixa
línea que el
projecte
EXPLORA, ací
presentem
algunes
píndoles amb
dades curioses
respecte als
coneixements
humans de
l’univers
Sabíeu que...
Pàgina 31 JUNY 2015
ENTREVISTA A TINA AGUSTÍ
Una participació molt especial la de Tina que, com a bona mestra, en-cara fa valdre la seua creativitat per transformar l’intent d’una entrevista en un preciós i vivencial conte que té molt de realitat.
Hi havia una vegada una senyo que arribà al BARRANQUET al 1995. Li deien TINA. Venia d’altres escoles, d’ensenyar a xiquets i xiquetes majors i era la primera vegada que es feia càrrec d’una aula de 3 anys. Li tremolaven les cames només de pensar com ho faria amb uns renacuajos tan menuts.
El primer dia d’escola es va quedar bocabadada!!! Aquells nanos l’es-coltaven amb interès, eren receptius, participatius... i espontanis!!!, esponges que s’ameraven de tot. Tot els interessava, cada comentari de la mestra, cada curiositat,… tot allò que els envoltava era objecte d’entusiasme i font d’apre-nentatge. A més a més, no s’amoïnaven de la seua forma de parlar (prou crida-nera, no… molt cridanera!)
―Serà possible que em paguen un sou per passar-ho tan bé??
Calia aprofitar aquest material àvid de coneixements i experiències i traure’l de l’aula el més aviat possible. L’entorn exterior era el més enriquidor. Amb la col·laboració de les seues companyes d’infantil van programar moltes eixides.
El resultat no ha pogut ser més profitós: experimentacions, qüestionaments, conclusions i interiorització d’experiències. I moltes reaccions gracioses, com el dia que collíem xufes en un camp d’Alboraia quan Jordi va dir: ―vaig a portar-li al meu pare estes creïlles tan xicotetes.....
Vist l’èxit, pensà que el remat final dels cursos d’Educació Infantil seria dor-mir una nit fora de casa..... I sense mares ni pares!!!!! Al llarg de 18 anys al BAR-RANQUET, Tina encara recorda la primera nit: 9 o 10 biberons en filera i les reco-manacions de les mares: la meua el pren amb sucre, el meu amb Cola-Cao, la meua templadeta... Dit i fet: dues teteres amb llet templadeta amb un poc de sucre. Va omplir els biberons i els va repartir sense saber quin era de cadascú. Varen dormir torrats tota la nit.
També recorda els festivals de Nadal al Capitoli (que de nadales, de vegades en tenia poc), els multitudinaris esmorzars comunitaris, les piscines l’últim dia del curs....
El pitjor moment al Barranquet, Tina no ho dubta: l’ennuegament (atragantamiento) de Ferran. Ni cap avall, ni maniobra de Heimlich, ni res!!! Pensàvem que es moria, ja estava moradet. Va ser Vicenta, la mestra, finalment, qui amb els dits menuts li va traure el tros de pa que no el deixava respirar. Horrorós !!!!
Pensa Tina que els menuts i menudes no han canviat; el que ha canviat és l’entorn social, són les circumstàncies i els valors els que sí han canviat. Ni a millor ni a pitjor, cal emmotllar-se al que tenim i a tot el que es modifica. Ja comprova-rem junts, pares, mares, mestres i la societat en general si açò que tenim és el que volem. La pedra està a la teulada de tots, excepte a la teulada de les xiquetes i xi-quets, perquè estan per coure i som nosaltres, els adults, els que hem de daurar-los al punt.
Ara, Tina s’ha jubilat i intenta fer el que més li agrada: viatjar, llegir, estar amb els amics encara que no siga cap de setmana, quedar-se una estoneta més al llit.....
Però el que realment passa és que deixes d’anar a l’escola per anar als metges. És el que té anar fent anys !!! Pitjor seria no anar fent-los.....
Tina, t’agraïm tots els anys de dedicació a l’escola i que hages compartit aquesta visió tan positiva i reflexiva de la teua vida professional. Desitgem que continues gaudint de les activitats que t’agraden i que els metges sempre et donen bones notícies.
Mercedes Giner, mestra
ENTREVISTA A CARMEN RIBERA
Pàgina 32 REVISTA DE L’AMPA
Carmen Ribera és una companya bona mestra i amiga. Amb aquest ja són 18
anys els que està fent escola al nostre Barranquet. Treballadora incansable, motivadora i
executora de projectes, com ara, El conreu de l’arròs i Pels camins de la Calderona, on tota
la Comunitat Educativa aprenguérem i gaudirem del contingut i activitats que es des-
prenien dels mateixos. Ella sempre ens ha sabut transmetre un gran entusiasme en
totes les propostes que van enriquint la vida de l’escola.
―Carmen, et jubiles i ens agradaria conèixer un poc més de tu i de les experi-
ències que has viscut en la teua trajectòria professional. Què va fer que pren-
gueres la decisió de ser mestra?
―Quan era menuda, el que més m’agradava era jugar a ser mestra, imitant les meues
mestres; em preparava les llistes d’alumnes i explicava el que havia d’estudiar als meus
ninos.
―Al llarg dels 37 anys de mestra, segur has recorregut diversos centres fins ar-
ribar a la nostra escola. Què en destacaries de cadascun d’ells?
―Moltes són les escoles per les que he anat formant-me com a mestra (Utiel, Tavernes Blanques, Lobosillo en Murcia,
Avilés en Astúries, Manises i Godella). De totes elles guarde records i experiències molt valuoses perquè en totes elles he
tingut la sort de trobar bons companys que m’han ajudat a créixer en aquesta professió.
―Quines diferències trobes entre la tasca docent d’aquells primers anys i l’actual?
―Hui, l’escola disposa de molts materials i recursos impensables en aquells anys (Recordaràs
com es preparava una impressora casera amb una llauna i gelatina). Per altra banda el treball
d’equip i l’especialització han fet que hui la tasca docent siga més dinàmica i enriquidora.
―Amb l’experiència que tens en la pràctica docent, què ha sigut el més difícil? I el
més gratificant?
―El més difícil va ser el primer any de treball, amb 28 menuts de quatre anys, sense cap
tipus de material, ni formació específica i, per suposat, sense experiència. Agraïsc a les famílies d’aquella promoció la con-
fiança que van posar en mi. El més gratificant, cada vegada que aconseguisc moure la curiositat i l'interès dels meus alum-
nes. Quan això no passa, el sentiment de frustració també és gran.
―Quin és el record més agradable que guardes de la teua vida professional? Hi ha hagut algun moment més
dolent?
―Quan passa el temps, els moments dolents van esborrant-se i queden en el record infinitat de moments únics i merave-
llosos que m´han fet feliç en l’escola. No podria dir quin de tots ells és el millor, és impossible.
―Com estás vivint la teua propera jubilació?
―De moment, no m’agrada pensar-hi.
―I pensant-hi, algun projecte en ment?
―Projectes? Déu dirà.
―I Carmen s’acomiada de nosaltres emfatitzant com sempre en aquells en els qui ha trobat el sentit de la seua
professió.
―En la meua memòria están presents tots els alumnes que han compartit amb mi uns anys d’aprenentatge, de treball i de
camí. A tots ells, un beset molt fort .
Gràcies Carmen. En la memòria de l’ESCOLA saps que la teua petjada mai s’esborrarà.
Mercedes Giner, mestra
El més gratificant,
quan aconseguisc
moure la curiositat i
l'interès dels meus
alumnes
Pàgina 33 JUNY 2015
Josep Ignasi porta treballant a l’escola més de 40 anys dels quals 24 han
estat a El Barranquet. Hem pogut saber que des de menut volia ser mestre i que ha
acomplit el seu somni sense que haja mediat altra raó que la voluntat i la sort de
poder dedicar la seua vida professional a l’ofici de mestre.
Un recorregut per diferents pobles (Bétera, Paterna, València, Hernani i
Quart de Poblet) l’ha conduït a Godella on finalitza l’activitat laboral d’aquest mes-
tre tan carismàtic que sempre ha sabut regalar un somriure, un moment lúdic, una
abraçada i molta pau. En cadascun dels seus gestos sempre hem vist a la persona
darrere de la qual viu el gran mestre amb el que hem tingut la sort de compartir
moltes vivències.
Seiem amb ell una estona per tal que ens vaja desgranant reflexions, vivèn-
cies, records i projectes en un moment en el que travessa el llindar de l’etapa pro-
fessional envers la jubilació.
Començà amb la il·lusió del debutant treballant en una escola privada a
Bétera i finalitza el seu recorregut en El Barranquet del que destaca que ha sigut la
seua escola, l’escola on s’ha trobat tant bé.
Des d’aquella primera escola fins l’actualitat han passat més de quaranta anys i Josep Ignaci reflexiona: ―tot can-
via en un període de temps tan llarg. Hem passat d’una educació on tota la formació dels alumnes passava per l’escola a una altra en la qual
tenen moltíssimes més possibilitats d’ aprenentatge al seu abast i la nostra missió principal és orientar-los i ajudar-los a organitzar i aprofitar
tota la informació, de vegades il·limitada i deformadora, que reben.
Per a ell el més difícil en la pràctica docent ha sigut mantindre l’equilibri entre tots els factors que tenen influència en la
nostra tasca educativa (que poc ajuda l’administració…).
Assenyala com a element més gratificant veure el creixement dels alumnes tant acadèmica com madurativament,
es a dir, veure’ls créixer com a personetes. Josep Ignasi ha estat un excel·lent acompanyant de tots els nostres xiquets i xi-
quetes quan han experimentat la màgia del descobriment de la lectura. Tots sabem de la seua llarga i incansable dedicació
a la Biblioteca del Centre, tasca que l’escola agraeix d’una manera especial.
Dels millors moments que té en el seu record destaca la satisfacció que produeix poder ajudar un alumne a su-
perar les seues dificultats. Qualifica aquest moment com impagable. Dels moments complicats Josep s’oblida ràpidament;
ell considera que són mínims.
Amb un Uffff! ben gràfic inicia la seua reflexió sobre quins són els pilars fonamentals de l’escola. ―Crec que és
fonamental la cooperació entre tots, anar sempre en la mateixa direcció, sense posar-nos entrebancs uns als altres. Pense que la clau és el res-
pecte i la confiança; si això es perd, el camí és més difícil i els resultats menys profitosos
La serenitat és el sentiment que l’envaeix davant l’experiència encara no viscuda de la seua propera jubilació.
Considera aquesta com una etapa més de la vida essent una decisió personal molt meditada la que l’ha conduït a donar
aquest pas. Pensa que es troba en el moment oportú per a fer-ho.
La malaltia que va passar fa dos cursos ha ajudat Josep Ignasi a veure les coses amb una perspectiva una miqueta
diferent i, és per això que quan li preguntem pels seus projectes ens diu: ―entre altres coses he aprés a no fer plans a llarg termi-
ni. El que sí tinc clar és que no voldria despenjar-me totalment de l’escola i pense passar-me per El Barranquet de tant en tant per, si puc,
ajudar una miqueta.
Doncs, davant aquesta declaració i agraint el temps que ens has dedicat no podem només que dir-te que El Bar-
ranquet del que ja sempre formaràs part rebrà amb el cor obert a totes aquelles persones que heu enriquit aquesta comu-
nitat amb el vostre treball i estima per l’escola.
Mercedes Giner, mestra
ENTREVISTA A JOSEP IGNASI SAPIÑA
UN PETIT GRAN DETALL
no hem de donar lloc al fet
que es donen aquestes situ-
acions; tenim l’obligació
moral d’estalviar-los aquest
tipus de molèsties. Sobretot
perquè són molt fàcils de
solucionar.
Basant-me en el lema de les
Trobades d’enguany,
“l’escola que volem”, apro-
fite aquest fòrum per
reivindicar l’ESCO-
LA PÚBLICA, LAI-
CA I DE QUALI-
TAT en la qual es
done per descomptat
que les instal·lacions
comunes han d’estar
en les condicions més
òptimes i salubres
perquè, entre altres
coses, desperten en
els alumnes el desig
de conservar-les.
Mar Cano Medrano, mare
d’Àlex i Lucía Baixauli (4t i
1r de primària)
En l’últim Dissabte Verd
d’El Barranquet vaig tenir
la necessitat d’usar els lava-
bos (quina ironia, aquesta
paraula) que hi ha al pati.
Quan vaig entrar i vaig
veure el lamentable estat en
el qual es trobaven, em va
caure l’ànima als peus.
No és ja que estiguin mal
fets (el vàter està tan
pegat a la paret que
la cama dreta pràcti-
cament no hi cap), o
que no hi haja paper
higiènic, ni escom-
breta, ni sabó, o que
estiguen summament
bruts. Bé, estaven en
un estat tal que vaig
decidir anar fins a la
gasolinera.
Cada vegada sóc més
conscient de la importància
dels petits gestos. Sobretot
quan estem educant, per-
què som l’exemple més
directe i influent en els nos-
tres petits. Són veritables
esponges per les quals qual-
sevol detall pot ser un estí-
mul que els marque per
sempre. Em pregunte què
pensaran els nostres xi-
quets i xiquetes quan han
de fer el cor fort i usar
aquests serveis per necessi-
tat, perquè no tenen més
remei.
Els nostres fills i filles no
són encara prou madurs
com per formular una quei-
xa a qui corresponga. Per
això, som els adults els que
Pàgina 34 REVISTA DE L’AMPA
les instal·lacions
comunes han
d’estar en les
condicions més
òptimes i salubres
perquè, entre
altres coses,
desperten en els
alumnes el desig
de conservar-les.
Sí, pot ser siga massa exagerat. Però ara recorde quan teníem tres anys i
jugàvem a qualsevol joc que en eixe moment se’ns ocorreguera: el pilla-pilla, l’are-
ner...
Han passat nou anys. Molts companys se n'han anat al llarg d’aquest perío-
de: Júlia, Andrea, Joaquim, Nico (a Suècia, encara que parle amb ell per skype), Mi-
quel (al que veiem en l’equip de bàsquet). Altres s’han anat incorporant a la classe
(Maria Yao, Zhao, Andrea, Iván, Jorge i Javier Belarte, Hugo).
En aquest últim curs a l’escola hem fet una eixida especial: la setmana a la
neu. De totes les eixides que fem al llarg de la Primària aquesta és de la que més
records te n’emportes; muntons de sensacions l’acompanyen: adrenalina a tope,
alegria, expectació, una miqueta de «canguelo» i, finalment, tristesa perquè s’acaba.
Una volta tornem a escola, a poc a poc, ens adonem que els curs, l’últim
curs a El Barranquet, va acabant-se. Les emocions són contradictòries, per una
part la tristesa de deixar aquesta escola després de tants anys i per altra la intriga
davant una nova etapa. Ja sé que no anirem tots junts al mateix institut però espere
que puguem mantindre el contacte i no perdre de vista els companys i companyes
amb els qui hem compartit tantes hores junts.
Per últim m’agradaria donar les gràcies a totes les persones d’aquesta escola
que durant aquests anys han estat amb nosaltres.
Pablo Lamirán Ferrando, alumne de 6è
NOSTÀLGIA
Pàgina 35 JUNY 2015
Les emocions són
contradictòries,
per una part la
tristesa de deixar
aquesta escola
després de tants
anys i per altra
la intriga davant
una nova etapa.
LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS SÓN
UNA FONT DE RIQUESA
Aquest
curs 2014-2015
Didàctic Coope-
rativa Educativa
Valenciana ha
ofert una sèrie
d’activitats extra-
escolars, per a
tots aquelles fa-
mílies i alumnes
de l’escola in-
teressats a gaudir
amb altres com-
panys de conei-
xements i en-
treteniments
dins de l’àmbit
educatiu.
Per
això, cal dir
que aquestes
activitats no
són un simple
espai per om-
Pàgina 36 REVISTA DE L’AMPA
els xiquets i
xiquetes tenen
l’oportunitat de
compartir
experiències,
emocions i
continuar
creixent com a
persones
Pàgina 37 JUNY 2015
gaudir amb
altres companys
de coneixements
i entreteniments
dins de l’àmbit
educatiu.
plir l’horari esco-
lar, sinó que ací
els xiquets i xi-
quetes tenen l’o-
portunitat de
compartir experi-
ències, emocions
i continuar crei-
xent com a per-
sones, ja que del
que es tracta és
que cada alumne
aprofite el mà-
xim possible les
hores que s’hi
dediquen al llarg del curs. Tanmateix, hi ha dues maneres d’entendre els objectius
que es pretenen
amb aquestes ma-
tèries.
Per un cos-
tat tenim l'anglès,
la música i l’hort
escolar, que tenen
un enfocament de
caire més formatiu,
perquè totes tres
tracten de formar
qualitativament els
xiquets. Per tant,
és important que
ells aprenguen una
llengua tan internacional com l'anglès, desenvolupen l’oïda escoltant i entenent la
música i coneguen
el procés que
comporten les
fruites i verdures
al camp fins arri-
bar a les mans del
consumidor.
Per l’altre
costat, comptem
també amb matè-
ries que ajuden els
xiquets a conèixer
millor el seu cos.
Així, trobem el
ioga i el ball que
pretenen que ells
aprenguen a cal-
mar-se mitjançant
jocs i desperten la
seua creativitat,
però sempre di-
vertint-se.
Amb tot
açò, per al curs
2015/2016 estem disposats a mantindre les activitats més exitoses i escoltar i tindre
en compte les possibles suggerències que qualsevol pare i mare vullga transmetre’ns
a través del correu electrònic.
L’objectiu
més important és
millorar el nostre
servei i oferir, dintre
d’unes possibilitats,
allò que més con-
vinga a la Comuni-
tat Escolar del
CEIP Barranquet
de Godella.
Pel que fa a
l’horari que s’ha dut
a terme en el curs
2014/2015 en les
Pàgina 38 REVISTA DE L’AMPA
hem tingut en
compte l’horari
escolar que
porta a terme
l’escola i els
espais que
Conselleria
d’Educació ens
permet
aprofitar
Pàgina 39 JUNY 2015
L’objectiu més
important és
millorar el
nostre servei i
oferir, dintre
d’unes
possibilitats,
allò que més
convinga a la
Comunitat
Escolar del
CEIP
Barranquet de
Godella.
Un any més s’acomiaden els alumnes de sisé, però aquesta vegada són els nostres fills. Pareixia que encara
quedava molt, i no sabem com ha pogut arribar ja el moment. Quan començaren, alguns amb dos anys, arribaven bar-
rejant a la mateixa vegada la il·lusió del principi i la por d’una nova etapa.
Ha sigut un grup molt cohesionat. Sílvia els va rebre i els va donar la benvinguda al Barranquet, aprengueren a
escriure amb Amparo amb qui també cantaren, jugaren i anaren a dormir a la granja, sempre amb molta alegria.
En primer, Carmen els ensenyà tantes
coses: a gaudir de la lectura, a conèixer-se a si
mateix i a expressar les seues opinions. Amb
ella feren obres de teatre que encara recorden.
Amparo Alonso els va preparar per ser escrip-
tors, en les seues innovadores propostes creati-
ves. Ella coneixia a cadascú i intentava traure
d’ells el màxim profit.
Josep Ignasi arribà més tard, en un
moment un poc delicat per a ell, però en aquest
temps han pogut viure i aprendre i compartir
moltes coses amb ell. Gràcies al projecte explo-
ra d’enguany i als treballs en grup que Josep ha
proposat, el grup ha pogut viure noves experi-
ències.
Els especialistes també han aportat
moltes coses a la seua maduresa i a la persona-
litat dels nostres fills i filles: Teresa, teacher, a la qual adoraven, el gran Rafa i els seus projectes anuals que cada vegada
ens impressionen més per la seua qualitat i el treball que comporten. Encarna agafà la direcció de l’escola quan ells
anaven a infantil, i continuà ensenyant-los els balls regionals que tant els agraden, Amparo, la nova teacher, arribà per
introduir-los en les noves tecnologies amb el seu blog, i amb ella una nova companya a classe. Mª Mar i Jesús sempre
disposats a col·laborar en tots els projectes.
Enguany acaben una etapa, però s’emporten d’ací una motxilla plena de vivències, amics, records i aprenentat-
ges, orgullosos d’haver estudiat en una escola pública i amb la qualitat de tots els membres que lluiten cada dia perquè
siga millor: professors, alumnes, equip no docent i famílies. Gràcies a tots per haver ajudat a créixer als nostres fills i
filles!
Mónica Ferrando, mare de Pablo, 6è de primària
Curs 2014-2015. Dalt: Paula, Zhaoshi, José, Maria Yao, Javi, Mireia, Raquel, Andrea, Javier, Jorge, Mauro, Àlvaro G., Pedro, Hugo, Iván. Mestre
Josep Ignaci. Baix: Mario, Lucas, Pablo, Cèlia, Alicia, Roser, Carles, Pau, Álvaro L i Julio.
Curs 2006-2007. Dalt: Álvaro L., Cèsar, Javi, Mireia, Julio, Carles, Julia. Mestra Amparo. Mig: Màrio, Alícia, Pedro, Lorena, Pablo, Miquel, An-
drea, i Maria. Baix: Mauro, Álvaro G, Paula, Roser, José, Cèlia.
COMIAT A SISÈ