REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUARnúmero 36

setembre-octubre-novembre-desembre 2007

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAREDITA:Societat Unió Musical Santa CecíliaCarrer Pare Vicent 10 CP 46610Telèfon: 962570719guadamusical@hotmail.com

SUMARI10 anys de revista ..................................................... 2Programa d’actes Santa Cecília ............................ 3Juan Carlos Civera, director titular ....................... 4Activitats ....................................................................... 5V Curs de Música Antiga .......................................... 6Notícies ......................................................................... 7Músics 1982-2007, 25 anys .................................... 9Societat Musical, personatge de l’any ................ 10Visita al Musical dels col·legis .............................. 12Manolo Escobar actua a Guadassuar ................. 13El certamen de València ......................................... 14Llibres i música ......................................................... 15Estiu musicofestiu ..................................................... 16Escola de Música ...................................................... 17La banda en els anys 60 ......................................... 20Faristol ........................................................................... 24Fitxer 2003 ................................................................... 25Discografia................................................................... 27La mare es va casar amb un oboista .................. 28Cine de música- Música de cine .......................... 29El Fosquibrut Desafinat ............................................ 30

COORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Agustín Roig,Ferran Barberà, Paula Oliver,Javi Boïls, Sofia Esteve, JavierGimeno, Cristina Llopis, Juan Antonio Miñana, ManoloPérez, Vicente Ribera, Juan Carlos Civera.FOTOS: Fotos Carrillo, Salvador Colomer, JosepRibes, Maria Jesús Ribera, Paula Oliver, Agustín Roig,Ana García, Vicent Llopis

10 ANYS DE REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL

Deu anys és molt de temps o n’és poquet, segonscom es mire. Deu anys ininterromputs publicant la revistad’una Societat Musical ja són anys. Trenta-sis númerosordinaris, més quatre d’extraordinaris fan quaranta (la sumaés fàcil) i això és un fet extraordinari al nostre poble, elque una publicació com la nostra haja durat tant.

Sabem que molts la lligen. No debades els músicsl’esperen amb impaciència i està prohibit repartir-la abansdels assajos. A les nits d’estiu hem vist a molts socisfullejant-la i llegint-la a la porta del carrer mentre prenen lafresca i alguns s’han atrevit a donar-mos l’enhorabona.

Durant estos anys algunes seccions han passat sensepena ni glòria per la revista; altres han durant durat diversosnúmeros com la de carrers musicals i unes altres (faristol,discografia, cine de música-música de cine, activitats,notícies, àlbum...) s’han consolidat, són ja habituals ialgunes d’elles quasi imprescindible i de lectura obligatòriaper als músics com «El fosquibrut desafinat» amb la seuaparticular Hola. D’esta manera hem anat buscant un formaten el que es troben seccions d’interés per a tot el ventallde lectors al que arriba la nostra revista: músics, socis ipúblic en general.

No sabem si algú s’ha parat a pensar en tot el que hasuposat. Ahí van uns números aproximats contant amb laque teniu entre les mans.

- totes juntes farien un tomo de 674 pàgines- amb més de 630 fotos antigues i actuals´,- més de 100 retalls de premsa reproduïts,

- comentaris de 35 discs enregistrats per músicsde Guadassuar o relacionats amb el nostre poble,- notes de 82 obres musicals interpretades per laBanda, l’Orquestra o la Banda Jove,- referències de 19 pel·lícules relacionades amb elmón musical,- fitxer amb tots els concerts celebrats en els anys1982 al 1987 i de 1991 fins a l’actualitat,- referències de totes les persones que han formatpart de la banda des de l’any 1960,- la història de la banda des de la seua fundació en1939 fins a l’actualitat.

A tot l’anterior cal afegir les notícies de l’Escola, del’Orquestra, de la Banda Jove, dels músics del poble queestan pel món, dels professionals i dels aficionats, delsconcerts, dels certàmens i dels viatges, dels músicsmajors que han faltat i dels fills que han tingut els músicsactuals, dels casaments, de les paelles i sopars que hemfet, dels presidents i directors que hem tingut, acudits... Itambé alguna que altra polèmica.

Per últim donar les gràcies a tots els col·laboradorsque han escrit o han cedit fotos, sense ells no haguerasigut possible. No ens queda més que animar-vos a queseguiu llegint la revista. Esperem que us agrade i si nopassa res tornarem a parlar de tot açò d’ací deu anysmés.

L’equip de redacció

Imprimeix: Set i set. La Pobloa Llarga

600 exemplars

REVISTA DE LA

societat musical

3

FESTES DE LA MÚSICA 2007FESTES DE LA MÚSICA 2007FESTES DE LA MÚSICA 2007FESTES DE LA MÚSICA 2007FESTES DE LA MÚSICA 2007FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIAFESTIVITAT DE SANTA CECÍLIAFESTIVITAT DE SANTA CECÍLIAFESTIVITAT DE SANTA CECÍLIAFESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA

PROGRAMA D’ACTES

DIJOUS 22 DE NOVEMBREDIA DE SANTA CECÍLIA

19 HORES: Missa a l’Esglésiaen record dels músics, socis iamants de la música difunts.

DISSABTE 24 DE NOVEMBREFESTA DE SANTA CECÍLIA

18’15 HORES: Cercavila

18’45 HORES: Trasllat de laimatge de la nostra patrona al’Ermita.

19 HORES: Missa a l’Ermita deSant Roc en honor de SantaCecília. A continuació processódes de l’Ermita al Musical.

22 HORES: Sopar degermanor per a tots els músics.

DIUMENGE 2 DE DESEMBRECONCERT

DE SANTA CECÍLIABANDA DE MÚSICA

12 hores AUDITORI MUNICIPAL

Director: Juan Carlos Civera

14’30 HORES: Paella per a totsels músics.

DISSABTE 22 DE DESEMBRECONCERT DE NADAL

BANDA DE MÚSICACOR INFANTIL

19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL

Director: Juan Carlos Civera

QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARISS’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM

REVISTA DE LA

societat musical

4

Després d’un any de treball intens amb els dosmagnífics músics que la nostra banda ha tingut de directorsinvitats «de prova», a hores d’ara segur que tots sabenque el nou director titular és Juan Carlos Civera amb quitreballàrem des del passat setembre fins el mes de junyen quatre excel·lents concerts.

Cal destacar també l’extraordinari treball d’ÀngelMartínez en els cinquanta dies en que ens ha dirigit, ambmúltiples i intensos assajos per a poder muntar en pocde temps dos dels concerts més importants de l’any. Elresultat ha sigut magnífic i espectacular, però les diversesobligacions i compromisos adquirits amb anterioritat perÀngel han fet que no haja sigut possible la sua continuïtatal front de la nostra banda.

Amb Juan Carlos Civera ja hem oferit el primer concertde la nova temporada el passat 6 d’octubre i estempreparant el concert de Santa Cecília i el concert de Nadalque enguany recuperem. També ha encetat nous projectescom la creació d’una Coral Infantil amb els alumnes de lanostra escola i l’esperat retorn de la nostra banda alCertamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de

València el proper mes de juliol, per al que esperem elrecolzament de tots els músics i de tot el poble de lamateixa manera que ho feren en les anteriors ocasions.

No caldria presentar ja a Juan Carlos Civera, però persi de cas algú encara no el coneix, anem a repetir el seucurrículum. Nascut a València en de 1967, va cursar elsseus estudis musicals en el Conservatori Superior deValència, obtenint Premi Honorífic de grau superior ambels eu instrument, el fagot. En l’actualitat és professor deFagot i Música de Cambra, en el Conservatori Municipal«José Iturbi» de València i membre de diversos grups iorquestres de cambra. Col·labora assíduament amb el«Cor de la Generalitat Valenciana». Abans de dirigir lanostra banda ha sigut director titular de les bandes deVilamarxant, Benaguasil, Bétera i director invitat de lesde Mislata, Montserrat i de la «Armónica de Buñol» entred’altres. També ha dirigit diverses corals com la «CoralInfantil Juan Bautista Comes», el «Cor de Veus Mixtes»del Conservatori «José Iturbi» de València, el «GrupPolifònic Haendel», la «Camerata Haendel» i l’»EscolaVocal de Xàbia».

JUAN CARLOS CIVERA, DIRECTOR TITULARDE LA BANDA DE GUADASSUAR

Concert al’Auditori.

6 d’octubre de2007.

Foto SalvadorColomer

REVISTA DE LA

societat musical

5

JULIOL-AGOST-SETEMBRE-OCTUBRE 2007

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

* CONCERT TOTSTROPERCUSSIÓ.Divendres 17 d’agost, Placeta de lesMonges, 23.30 h. Després de tot el que costà de preparar l’aigua no vatindre compassió de tots els que omplien la placeta degom a gom i el concert es va interrompre a la quarta peçadel programa. Fou la primera «aiguarrada» musical del’estiu (quedaven el concert de Sant Roc i dos dies dedanses). Brass & Drum Concert era el seu títol, amb unimportant grup d’instrumentistes de metall col·laboradors.

* CONCERT DEL CRIST. Diumenge 5 d’agost,Plaça Major 23.30 h.El primer dels dos concerts que Àngel Martínez va fercom a director de la Banda, amb un programa d’obresoriginals per a esta formació i amb l’autor dels pasdoblesentre el públic.

* CONCERT DE SANT ROC. Dissabte 18d’agost, Plaça Major 23.30 h.Excepcionalment, el concert es va ajornar dos dies encomençar a ploure el dia Sant Roc mentre els músics essentaven per a començar el concert... i no parar ja. Unspocs músics no pogueren assistir, però el concert es vafer igual, amb gran èxit sobretot per «El fantasma del’òpera» amb cantants i una mica escenificat, i pel solode saxo que es va marcar Àngel en un dels bisos.

* CONCERT DEL 9 D’OCTUBRE. Dissabte 6d’octubre, Auditori 20 h.Amb Juan Carlos Civera de nou, ara ja com a titular, elprograma del concert era quasi monogràfic del compositorMiguel Asins Arbó, molt poc interpretat per la nostra Banda.Important que el personatge de l’any nomenat perl’Ajuntament era la nostra Societat Musical.

Concert de Sant Roc, 18 d’agostFoto cedida per Fotos Carrillo

REVISTA DE LA

societat musical

6

V CURS DE MÚSICA ANTIGAagost 2007

El passat mes d’agost tinguérem a Guadassuar lacinquena edició del Curs de Música Antiga, on un nombrósgrup de persones ha pogut gaudir fent música delRenaixement i del barroc amb instruments històrics (comels que hi havia a eixes èpoques) i amb criteris fonamentatsen cada un d’eixos períodes.

Han vingut de Conca, Ciudad Real, Múrcia, Barcelona,Collado Villalba (Madrid), Moaña (Pontevedra) i dos deRoma (Itàlia). També de 25 pobles diferents de València,de 3 de Castelló i de 2 d’Alacant, a més de la ciutat deValència i lògicament de Guadassuar. En total 78matrícules efectives a més de dos importants grups depersones que han assistit lliurement a les dos conferènciesi altres que han presenciat regularment els diferentsassajos.

Este caràcter obert del Curs ha permès inclús quepersones sense tindre cap coneixement musical hagenpogut gaudir ballant diverses danses renaixentistes,ballades, per cert, davant la façana també renaixentistade la nostra església, i on hi ha, recordem, dos músicsentre les escultures, les quals pogueren de nou retrobar-se amb música i dansa del seu temps després d’una llargaespera de segles.

Un total de 257 enviaments a tot l’Estat, l’aparició adiversos periòdics i revistes, entrevistes a ràdios, etc. handifós el nom de Guadassuar àmpliament.

Una observació feta per diverses persones: no hi haguémassa assistència de músics de la Societat Musical delnostre poble, ni tampoc per a escodrinyar. S’ho perderen.Però sí que hi hagueren dos d’ells al concert de cloendaamb un paper destacat: Àngel Martínez i Rafa Polancocom a actors, representant dos personatges històrics queconduïen el fil del concert.

Us esperem de nou l’any que ve.

Dos moments del V Curs de Música Antiga:dansa renaixentista a la porta de l’església

i concert de cloenda a l’Auditori.Fotos Salvador Colomer.

REVISTA DE LA

societat musical

7

NOTÍCIESMÚSICS 2007Dotze xiquets i xiquetes ha entrat en la Banda jove i enl’Orquestra Joves este estiu. Són els següents: JosepRibes Rodríguez-Moldes, Gemma Cabrera Gisbert, PepaRoig Camarasa (clarinets), Andreu Martínez Navarro (saxo),Blai Alabau Rosell (trompeta), Miguel Cuco Ribes, MariaDelfina Asensi Fuertes (trompes), Ricardo Balbestre Pérez(bombardí), Anna Roig Barrios, José Luis Feo Pérez(percussió) i Emílio Ribes Boïl (violí). En la foto podemveure’ls amb al nostre president i Angel Martínez, que eneixe dia ostentava el càrrec de director.

En la replega es produïren dos fets molt peculiars. Un ésque Anna Roig fou replegada per segona vegada, primercom a violí i ara com a percussió. L’altre és l’entrada a laBanda de Josep Ribes, el tercer músic amb eixe nom. Noens referim a que un d’ells toque tres instruments trombó,requint i violí, sinò a Josep Ribes Noguera, trombó, JosepRibes Rodríguez-Moldes, clarinet, i Josep Ribes Villalba,requint.

OPOSICIONS. Si a la revista anterior anunciàvemque Samuel Pérez havia aprovat les oposicions a professorde conservatori, dies després eixiren els resultats de laresta d’oposicions i altres membres de la nostra SocietatMusical també van aprovar: Moisés Boïls, professord’Educació Secundària, i Alicia Gema González Monleón,mestra d’Educació Primària. Altres que han estat vinculatsa la nostra societat també han aconseguit plaça: JoséMiguel Bay i Pilar Ribes en secundària i Ximo Sentamansa primària.

NO HABITUAL. I és que a l’estiu, amb lesincorporacions de músics que no solen estar al poble enhivern (i altres casos), en hem trobat per exemple a laBanda dos requints, o quatre saxos (inclosos tenor ibaríton).

LUX VENTI és el grup d’instruments del Renaixementnascut al Curs de Música Antiga de Guadassuar, i delque formen part tres sacabutxos i dos cornetes, una JaviBoïls. L’estiu de 2006 feren el seu primer concert i araestan aconseguint donar-li continuïtat amb actuacions aAlzira, Sória, Sagunt i Gandia.

Foto Josep Ribes

REVISTA DE LA

societat musical

8

GRAN NOTÍCIA. Ha sigut un dels temes méscomentats al poble durant les festes d’estiu. La Bandaordenada i portant el pas!!. A la llarga i al través. En marxai parats. I a més sense xarrar. Després de tants anys, jaera hora! Una mica de «culpa» la tenen Juan Carlos Civerai Àngel Martínez. El públic de les processons ipassacarrers inclús soltava algun somriure, i també alguncomentari, des de «pareix la mili» (els que saben el queera això) a «des de don Virgilio no ho havíem vist»,pronunciat per un exmúsic. El mateixos membres de laBanda volen deixar la modèstia a banda (no a la Banda) iautofelicitar-se entre ells ielles efusivament (sensepassar-se’n). Que dure!

CELEBRACIÓ. Creguem que mai havia passat, iés que a l’assaig parcial d’aguts del 16 d’octubre, es vapresentaren dos músics (M.B.O. i T.B.G.) amb unespectacular pastís de xocolate per celebrar que un delsmúsics complia 16 anys. Com que no esperaven quefaltara a l’assaig, ho encertaren. Primer s’assajà demanera normal i després...

La Dispersione,agrupació de música

antiga en la queparticipen diversos

músics del nostrepoble va participar elpassat 24 de juliol en

el X Festival de MúsicaAntiga de Gijón.

Foto Josep Ribes

Brass & Drum Concert,Totstropercussió i grup

de metalls.Divendres 17 d’agost,

Placeta de lesMonges.

Un moment abans deploure.

Foto salvadorColomer.

REVISTA DE LA

societat musical

9

Músics 1982-2007: 25 anysDotze foren els xiquets i xiquetes que entraren en la

banda fa 25 anys: Vicente Domigo Sanz, Antonio GimenoBarberà, Javier Gimeno Colomer, Juan Antonio MiñanaOsca (els primers percussionistes formats en la nostraEscola), Sofia Esteve Torres (oboé), Cristina Llopis Gimeno(saxo), Enrique Ruiz Notario, Vicente Osca Vidal (tuba),Manuel Pérez Ortega (trompa), Salvador Ribes Villalba(flauta), Vicente Ribera Boïl, Eduardo Salcedo Peirotén(trompeta). Sis d’ells han fet de la música la seua professiócom a instrumentistes, professors de Conservatori od’Educació Secundària i els hem demanat un breucurrículum a cadascú. Són els següents per ordre alfabètic:

SOFÍA ESTEVE TORRESComençà els seus estudis amb Miguel Morellá en la

especialitat d’oboè, continuant-los en el Conservatori deCarcaixent i València, amb Francisco Salanova. Finalitzàel Grau Superior en el Conservatori Superior d’Alacant.

Ha treballat com a professora en l’Escola de Músicade l’Artística de Carlet, així com en el Conservatori deMàlaga. Actualment, ocupa la plaça de professora d’Oboèen el Conservatori Professional de Sevilla.

JAVIER GIMENO COLOMERDesprés d’acabar els seus estudis a la nostra Escola

de Música, continuà als de Carcaixent i València, on en1883 va obtindre el títol superior.

Ha treballat de professor de percussió en diversesescoles de música, entre elles la nostra. Entre els anys1994 i 1997 impartí classes d’Història de la Música en elsconservatoris de Huelva i Almeria. Des de 1997 a 2000 hasigut professor de Música en diversos instituts desecundària de la Comunitat Valenciana i des d’este últimany com a professor de percussió a diferents conservatorisvalencians. Actualment treballa al Conservatori de Dénia.

Ha col·laborat amb diferents orquestres com les deTenerife, Granada, Gran Canària, València i la delMediterrani. Col·labora assíduament amb el nostre grupde percussió Totstropercussió.

CRISTINA LLOPIS GIMENOVa obtindre el títol de Grau Mitjà de Saxófon al

Conservatori «Mestre Vert» de Carcaixent i finalitza elsestudis al Conservatori Superior de València. Realitzàdiferents cursos amb Miguel Llopis, A. Daniel, D. Deffayet,Pedro. Iturralde, Andreas Prittwit i J. Franco.

Professionalment ha col·laborat amb diferentsagrupacions tant de la Comunitat Valenciana, com delPrincipat d’Astúries com la Orquestra Ciudad de Oviedo,«Big Band de Gijón» i «Modern Sax Quartet» entre altres.Ha impartit la docència durant deu cursos al ConservatoriProfessional de Gijón. Des de l’any 2002 és funcionària

de carrera. Actualment és professora de Saxófon alConservatori d’Ontinyent.

JUAN ANTONIO MIÑANA OSCADesprés d’acabar la seua formació a la nostra Escola,

continuà en els conservatoris Superior de València,Superior de Tenerife, Rotterdam Conservatorium (Holanda),Conservatorie du Brussels (Bélgica).

Com a músic professional ha desenvolupat la seuacarrera amb diverses agrupacions de cambra, bandes demúsica i orquestres simfòniques. Ha impartit classes coma professor de percussió en la Escuela de Música de LaOrotava, Escuela Insular de Música de La Palma, aixícom en el Conservatori Superior de Santa Cruz de Tenerife.També ha participat com especialista de percussió entribunals tant acadèmics (Conservatori Superior deTenerife), com orquestrals com en la formació del’Orquestra del Palau de les Arts de València i l’OrquestraSimfònica de Tenerife.

Actualment es professor de l’Acadèmia d’EstudisOrquestrals de l’Orquestra de Tenerife i ajuda de solistade percussió en la mateixa, actuant habitualment ambels timbals.

MANOLO PÉREZ ORTEGAQuan acabà els seus estudis a la nostra Escola,

continuà al Conservatori «Mestre Vert» de Carcaixent i alConservatori Superior de València on va obtindre «Premid’Honor Fi de Carrera». Perfeccionà els seus estudis al«Conservatori Nationale de la Region de Versalles» onobtingué el Primer Premi i Medalla d’Or al Grau dePerfeccionament.

En l’any 1996 guanyà el Primer Premi del «6é ConcursInternacional de Quintets de Metalls Ville de Narbonne.Ha format part de la JONDE i ha col·laborat amb diversesorquestres espanyoles.

Amb el seu grup, Spanish Brass «Luur-Metalls», haenregistrat 10 CD i un DVD així com diverses gravacions pera RNE i altres ràdios d’arreu del món. Ha impartit cursos endiversos conservatoris i centres d’Europa, Asia, USA iSudamèrica. Actualment és professor en ATROMUCA(Acadèmia de Trompa i Música de Cambra «Alzira»).

VICENT RIBERA BOÏLAcaba els estudis superiors de música en l’especialitat

de trompeta en el Conservatori Superior de Música«Joaquín Rodrigo» de València en l’any 1995.

Des del curs 1996-97 treballa com a professor interíde Música d’Educació Secundària, treballant per a lesadministracions educatives d’Extremadura, Catalunya i laComunitat Valenciana. Aquest curs 2007-2008 és professorde música de l’IES Montserrat Roig d’Elx.

REVISTA DE LA

societat musical

10

LA SOCIETAT UNIÓ MUSICAL SANTA CECÍLIA,PERSONATGE DE L’ANY 2007

Foto superior.Moment en queJosé Ribera,Alcalde deGuadassuar falliurament aFranciscoGimeno,president de lanostra Societatdel símbolcommemoratiudel nomenament.

Foto inferior.La nostra banda

desfilant (iportant el pas) el

passat 6d’octubre pel

carrer Jaume I.

Fotos cedides per Fotos Carrillo

El passat 6 d’octubre, en el transcurs del tradicional concertdel Dia de la Comunitat Valenciana, la Societat Unió MusicalSanta Cecília va rebre el reconeixement de Personatge de l’Any2007 atenent als seus mèrits com a referent cultural del nostrepoble durant molts anys. Després de llegir l’acta del ple de laCorporació Municipal on es va prendre l’acord. El guardòcommemoratiu va ser entregat per José Ribera, alcalde delnostre poble, a Francisco Gimeno, president de la SocietatMusical. El guardó consistia en una obra escultòrica obra deMartí Asensi, antic oboista de la nostra banda. Una vegadaacabat l’acte, la Corporació Municipal, músics i resta deconvidats assistiren a un sopar en la Sala Rex.

Este reconeixement ve a sumar-se als que ja han aconseguitaltres músics vinculats a la nostra Societat. En anys anteriorsja han sigut reconeguts Joaquín Vidal, Francesc Zacarés,Rubén Marques i Moises Boïls.

Per altra banda, coincidint amb el nomenament, Així Som,butlletí que edita el nostre Ajuntament ens ha dedicat la pàginaque podeu veure reproduïda a continuació.

REVISTA DE LA

societat musical

11

Així som. Butlletí d’Informació Municipal.Ajuntament de Guadassuar.3r trimestre, OCTUBRE 2007. Núm. 14. Pàgina 21

REVISTA DE LA

societat musical

12

VISITA AL MUSICAL DELS ALUMNES DELSCOL·LEGIS BALMES I SANT FRANCESC

El passat 13 de setembre iacompanyats de les seues professores,els alumnes d’Educació Infantil de 5anys del CP Balmes i els d’EducacióInfantil de 5 anys (foto superior) i de 1rd’Educació Primària del C Sant Francesc(foto central) visitaren el Musical perconeixer la nostra Escola de Música.

Alguns membres de la nostra BandaJove, als que podeu veure en les fotosde baix, els havien preparart una sériede xicotetes audicions per a queconegueren els diferents instruments dela banda i de l’orquestra, tant els de vent-fusta i vent-metall com els de corda ipercussió. També se’ls va regalar unacarpeta de la Societat Musical,especialment encarregada per a l’ocasióamb material de l’escola.

Des de la junta directiva de la SocietatMusical i de la direcció de l’Escola deMúsica es vol institucionalitzar estes vi-sites tots els anys amb els alumnesd’Educació Infantil 5 anys dels doscol·legis per tal de donar a coneixer atots els xiquets i xiquetes del nostrepoble el món dels instruments musicalscom una activitat més de la seuaformació personal, continuant amb lalínia de col·laboració amb els centreseducatius del nostre poble.

Fotos Salvador Colomeri Vicent Llopis.

REVISTA DE LA

societat musical

13

MANOLO ESCOBAR ACTUA A GUADASSUARSi al llarg de la història, la música ha mogut els

sentiments i els ànims dels oients, una prova: ManoloEscobar. Com dir-ho? Fervor, adoració, passió... «Ai xico,què bonico ho féreu!!» va ser la frase de la setmana,repetida milers i milers de vegades pel carrer, al bar, a labotiga... I besos de dones (al director), com mai.

Un grup de músics de la nostra Banda tingueren ocasióde demostrar el seu nivell musical, la seua versatilitat, i quepoden fer moltes coses ben fetes es tracte de la música quees tracte. Interpretaren, acompanyant a Manolo Escobar enuna selecció dels èxits me’s recordats de la seua llargacarrera com Espigas i amapolas, Churumbelerias, Solo tepido, Ni se compra ni se vende, Ay que llueve, España Cañí,La cieguita, En tierra extraña, La morena de mi copla, VivaAlmeria, Mi carro, El porompompero, Madrecita Maria delCarmen, La minifalda, Mujeres y vino, El Gato Montés i Queviva España. També interpretaren dospasdobles, Amparito Roca i RagonFález i acompanyaren a NathaliaMellado, una promesa de la copla enFrancisco Alegre, Capote de Grana yOro i En er mundo.

També es va poder comprovarquantes persones caben a la PlaçaMajor (i quasi a tot el carrer Major),i fins on es poden posar personesper a vore un espectacle. N’eren prouper a trobar el carro ja d’una vegada.

En definitiva, una actuació de lesque s’anomenen «peculiars». I plenad’èxit.

(fotos Salvador Colomer)

REVISTA DE LA

societat musical

14

LA BANDA DE GUADASSUARI EL CERTAMEN DE VALÈNCIA (I)

Possiblement la música no deuria ser una raó per a com-petir, sabent que sempre hi ha guanyadors i perdedors, i enmassa ocasions injustos guanyadors i injustos perdedors(que d’això en sabem molt). Però també és cert que l’intenstreball que és fa per acudir a un certamen repercuteix en unanotable millora de nivell entre altres coses.

Per això, el passat més d’octubre, a proposta del nostredirector Juan Carlos Civera, la Junta Directiva i els músicsdecidiren que l’any 2008 serà el del retorn de la nostra ban-da al Certamen Internacional de Bandes de Música «Ciutatde València». Per això i per anar obrint boca i fent ambient,des de la redacció de la revista hem pensat oferir algunsarticles sobre la nostra participació en ell.

La participació de la nostra banda al Certamen deValència la podem dividir en dos fases: una primera ens elsanys 40, baix la direcció de Virgilio Beltràn i de la que parlaremen altra revista i una segona en els anys 80 i 90 del passatsegle, baix la direcció de Joaquín Vidal i que és la que mésèxits ha aportat al currículum de la nostra Societat Musical.

D’esta segona fase és de la que anem a parlar en estarevista. Les ocasions en que la nostra Banda ha participaten el Certamen Internacional de Bandes «Ciutat de València»des de l’any 1983 han segut les següents:

1983, 15 de juliol, divendres. Premira Secció, 1r premii millor puntuació de totes les seccions. Director:Joaquín Vidal. Obra obligada: Danses alacantines, deBernardo Adam Ferrero. Obra lliure: Sicània, de RafaelTalens. Bandes participants: Sagunt (2n premi),Kaalheide-Kerkrade (Holanda) (3r premi), WaldkirchBreisgau (Alemanya) (4t premi).

1985, 13 de juliol, dissabte. Secció Especial B, 2npremi. Director: Joaquín Vidal. Obra obligada:Valencianes, d’Eduardo López-Chavarri. Obra lliure: Perla flor del lliri blau, de Joaquín Rodrigo. Altres bandes:U.M. de Torrent (1r premi), l’Artesana de Catarroja (3rpremi), G, Villanueva de Castellón (1r premi).

1987, 13 de juliol, dilluns. Secció Especial B, 1rpremi i Menció d’Honor. Director: Joaquín Vidal. Obraobligada: Suite Divertimento, de G. Tailleferre. Obralliure: Cosmos, de Rafael Talens. Bandes participants:Alberic (2n premi), Alaquàs (2n premi), Alcàsser (2npremi), Quart de Poblet (2n premi)

13 de juliol de 1987, dilluns.Secció Especial B, 1r premi i Menció d’Honor.

REVISTA DE LA

societat musical

15

1990, 13 de juliol, divendres. Secció Especial B, 1rpremi i Menció d’Honor. Director: Joaquín Vidal.Obra obligada: En la quinta del sordo, de FranciscoTamarit. Obra lliure: Homenatge a Sorolla, de Bernar-do Adam Ferrero. Bandes participants: Picassent (2npremi), G, Requena (1r premi).

1994, 16 de juliol, dissabte. Secció d’Honor, 2npremi. Director: Joaquín Vidal. Obra obligada: Olbap,de F. Grau. Obra lliure: Caribdis. De Francesc Zacarés.Bandes participants: Artística de Buñol (1r premi iMenció d’Honor), Unió Musical de Lliria (1r premi).

Cal aclarir que el sistema de puntuació del Certamen deValència ha canviat diverses vegades. Anteriorment a l’any 1986sols es podia donar un primer premi, un segon, etc. si exceptuemel 1985 en que excepcionalment es donaren dos primers premis‘ex aequo’, deixant-nos amb el 2n i dos pams de nassos. Apartir d’aleshores es passà a donar els premis segons lapuntuació atorgada, de manera que rebien primer premi totsaquells que arribaven a determinats punts, aconseguint la Menciód’Honor, la banda de major puntuació. En l’actualitat s’ha tornatal sistema antic en que solament s’atorga un primer, un segoni un tercer premi.

A més de totes aquestes dades, podem recordar moltesanècdotes. La sorpresa dels veïns del poble en 1983, quana altes hores de la nit les músics anunciaren el premi ambuna cercavila per el carrer Major en obres. Els sis (!!!!!!)diplomes que ens lliuraren, exposats a l’Ajuntament ipassejats en una nova cercavila el diumenge següent. Al

mateix certamen, la placa corresponent al premi a lamàxima puntuació de totes les seccions apareix gravadaper error (?), esborrada i tornada a gravar amb el nostrenom. (Diuen que la primera vegada posava U.M. de Llíria).

Cal recordar també la il·lusió que tenien cada vegadaels músics “vells” o la desil·lusió dels mateixos en 1985,quan volien eixir per la ‘porta gran’ de la plaça de bous.en1987 quan si que guanyàrem.

També son dignes de recordar les festes celebrant la victòriaal Catòlic, al Patronato, a la Sala Rex, al Molí o a la discotecaFórmula 1. Les cançonetes com la del 90: ‘Una lágrima cayó enRequena, i en Picassent en caigueren més de cent’, desprésde portar 11 autocars a València i fer la ‘ola’ en les grades de laplaça de bous. Les pancartes confeccionades al musical, lescomissions organitzadores dels certàmens, els cartrons,cartolines i demés martingales per a organitzar els papers; eldescuit de les trompetes que es deixaren les sordines a l’autobúsen 1983, tenint que demanar-les als de Sagunt. O el taxi que vaportar en 1990 a Rubén i Oliver des de Barcelona a València perque el mateix dia tenien concert amb l’Orquestra de Barcelona.La rebuda al poble els anys 87 i 90 amb volteig de campanes,focs artificials, cercavila, himnes a l’església..., i tot a les tantesde la matinada i amb tot el poble esperant-nos.Els assajos alRavalet, al frontó del Patronato, els plors de Teo, els nervis deVidal, el ‘llàtig’ i el tio Juaquín amb el 5/8 del Cosmos, les obreslliures, els instruments inusuals...

Esperem que en el 2008 ens somriga de nou l’èxit, perque del que estem segurs és de que els músics treballarande valent i el nostre poble ens tornarà a recolzar com enles millors ocasions.

LLIBRES I MÚSICA

Com altres anys, recomanem alguns llibres per a quidesitge llegir-los i també per a qui no sàpiga què regalarestes festes de Nadal i Reis. Un llibre sempre queda bé.Si en anteriors ocasions hem presentat novel·les ambtemàtica musical, ara són llibres d’eixos que anomenaríem«de fàcil lectura» que a més van bé per a qualsevol edat.Animeu-vos a llegir-los.

Cantando bajo la ducha. Quince lecciones paraalcanzar el sueño de ser músico, de Jorge Maronna iDaniel Samper (Ediciones Temas de hoy, col·lecció ElPapagayo).Divertit recorregut per la història de la música culta i popularper a, en paraules dels autors, «conéixer en poques lliçonsels secrets més íntims de la música».

Así como suena, de Lawrence Lindt (Ed. ma non troppo).Relat molt amé que narra alguns dels esdeveniments,invents i idees que tingueren una importància fonamentalen l’evolució de la música clàssica i la innovació musical.

Molto vivace. Cuentos de Música, de diversos autors(Ed. Páginas de Espuma, col·lecció Narrativa Breve, vol. 9).És una esplèndida selecció de relats d’autors espanyolsi llatinoamericans de la segona meitat del segle XX(Francisco Ayala, Julio Cortázar, Fernando Quiñones, LuisSepúlveda...) en que el món musical i fantàstic és elprotagonista de cada una de les històries.

Dando la nota, de Lawrence Lindt (Ediciones Robinbook).Divertida recopilació d’algunes anècdotes i acuditsrelacionats amb el món de la música i els músics.

Este burdel no es una ópera, de Máximo Pradera y JesúsTrujillo (Ed. Planeta).Com l’anterior, és també un llibre d’anècdotes sobretotde compositors i intérprets dels més populars.

Esos insoportables sonidos, de Nic Arnold (Ed. Molino,col·lecció Esa Horrible Ciencia).Parla de la física del so, com es forma i com es propaga, enun estil pràctic i còmic, amb caricatures en blanc i negre.

REVISTA DE LA

societat musical

16

Estiu musicofestiu 2007Viatge a Aquòpolis

El passat 1 d’Agost, per a finalitzar la temporada de laBanda Jove, anàrem tots el companys a Cullera, al parcaquàtic Aquòpolis. El dia va començar amb els pagamentsd’última hora, i un viatge en l’autobús que ens va portar alpropi parc. Una vegada allí i amb les cremes a la mà peruntar-se’n una bona dosi per no cremar-se, ens llançàrema l’aigua, com no, per tots tipus de tobogans i de piscinesque es poden trobar per allí. Els dos pontets de pas entreles proves i la caseta de llançaments quedaren massamenuts per a poder rebre a tots els que volien estar allí.

Amb la companyia de Fernando Oriola, Ximo Fuertes,Josep Ribes i Paco Gimeno, ens ho passàrem d’allò mésbé. A la fi, i com era inevitable, els ulls, l’esquena i la carade quasi tots quedaren d’un roig molt lluminós. El viatgede tornada, es va convertir en un autobús ple de gentdormint però amb un ull obert per les fotos que cauien pertots els llocs... Ens agradaria aprofitar l’oportunitat, perdir a Rubén que el recordàrem, ja que no va vindre per unlleuger incident que li ho va impedir. Sols ens queda animar-vos a vindre a assajar, que l’assistència no esta sent moltbona a l’inici de curs, i que esperem que el 2008 ensporte més alegries i més actes amb la nostra Banda Jove.

Ferran Barberà

Fotos Josep Ribes i Anna García

Dia del CristEl dia del Crist ja té tota una série de tradicions

establertes en les costums del músics de Guadassuar.Comença amb l’arreplega i passacarrer dels músics quefa 10 anys que entraren en la banda, tot ells a soles.Enguany podem dir que eren la «generació de la revista»,doncs protagonitzaren la portada de la primera revista allàpel 1997. Ací podem podem veure als set «supervivents»que aconseguren ajuntar-se, d’aquells dèneu quen’entraren. Són els següents: Jordán Calatayud (saxo),Joaquín Cortina (tuba), Fernando Oriola (fagot), JudithOliver i Anna Garcia (violoncels), Salvador Ribes(percussió), acompanyats per Angel Martínez i PacoGimeno, director i president.

A continuació l’arreplega dels xiquest i xiquetes nousd’enguany, en el passacarrer més llarg de l’any i que cadavegada va superant-se. Però d’això ja es parla en altrapàgina.

De l’esmorzar què contar? Sembla els dia de SantaCecília de l’estiu. Les xiques desfilaren amb barret deflors, Ximo s’estrenà en el cant d’estil emulant els de laPlaça Major de dia d’abans, i Dani exhibí les seues dotsde mag.

REVISTA DE LA

societat musical

17

Fotos Paula Oliver i Salvador Colomer

Sopar de violoncelsEl dia 19 d’octubre al bar Vicent, alguns cellos es reunirenamb Juan Carlos per a sopar i parlar sobre diversosmalentesos sorgits durant alguns assajos. En la pàginaanterior tenim la foto testimoni de l’esdeveniment

DANSES

D’indis i vaquersUn divendres de danses fora de l’habitual. Es van fer totsels actes però passats per aigua com es pot apreciar ala foto superior. Els músics? Esta vegada en feren d’indisi de vaquers, o de vaqueres, amb vaques i tot (encaraque en les fotos no s’arribe a apreciar en la foto de baixse n’intueix una darrere de la trompa de Ximo)

En BuñolUn altre dia (el corresponsal no ho ha aclarit) es va feruna dansà a Buñol on acudiren una bona colla de músicsque confraternizaren al local dels «litros» un de les dosbandes de la localitat. A la foto de baix els podem veuretocant en un carrer sense banderetes. Pareix que elscarrers eren prou empinats i que anaven repetint la sèriepasacarrer-dansà-ballet final per diferents llocs. Els festersde Sant Roc aconseguiren evitar la recomanació de notirar coets i traques i en feren una de les seues.Al final, com sol ser habitual sopar al Manchego,patrocinat per l’Ajuntament.

REVISTA DE LA societat musical

ESCOLA DE MÚSICA DE LA SOCIETAT MUSICAL CURS 2007-2008

CALENDARI ESCOLAR

Del 17 de setembre al 18 de juny. No hi haurà classe:

9 d’octubre 12 d’octubre

1 de novembre 22 de novembre

6 i 8 de desembre

del 24 de desembre al 6 de gener 21, 22 i 23 de gener del 19 al 31 de març

1 de maig

• Cal estar atents a determinats ponts que es puguen fer als col·legis. S’anunciaran amb cartells al Musical

per tal d’evitar les situacions de cursos anteriors.

AVALUACIONS

EXAMENS ENTREGA DE BUTLLETINS 1r TRIMESTRE del 10 al 15 de desembre del 17 al 22 de desembre 2n TRIMESTRE del 10 al 15 de març del 1 al 5 d’abril 3r TRIMESTRE del 2 al 7 de juny del 9 al 14 de juny

AUDICIONS FINALS DE CURS

16 juny: flautes, saxos, trompes, violoncels, contrabaixos, pianos i percussió.

17 juny: clarinets, trompetes, violins, violes, guitarres, cor i Jove Orquestra.

18 juny: oboes, fagots, trombons, tuba, bombardins, alumnes d’iniciació i Banda Jove. CAL RECORDAR QUE les mensualitats s’abonaran cada inici de mes i correspondran lògicament al mes anterior (setembre i juny seran de mig mes) I QUE per a donar-se de baixa en qualsevol assignatura, s’haurà de comunicar a consergeria (no al banc solament) i s’abonarà eixa mensualitat completa.

17

ASS

IGN

ATU

RA

C

UR

S

DIE

S

HO

RA

RI

A

ULA

PRO

FESS

OR

/A

B

ach

DIM

AR

TS i

DIJ

OU

S

de 1

7.30

a

18.3

0

Moz

art

DIM

AR

TS i

DIJ

OU

S

de 1

8.30

a

19.3

0

Bee

thov

en A

D

ILLU

NS

i D

IME

CR

ES

de

18.

30

a 19

.30

D

ILLU

NS

de

19.

30

a 20

.30

INIC

IAC

IÓ

MU

SIC

AL

B

eeth

oven

B

D

IME

CR

ES

de

17.

30

a 18

.30

S

ala

de

Junt

es

INM

A

CA

LPE

D

ILLU

NS

de

17.

30

a 18

.30

1r

A

D

IME

CR

ES

de

19.

30

a 20

.30

1r B

D

ILLU

NS

i D

IME

CR

ES

de

18.

30

a 19

.30

D

ILLU

NS

de

19.

30

a 20

.30

1r

C

D

IME

CR

ES

de

17.

30

a 18

.30

7

LÍ

DIA

C

UC

AR

ELL

A

2n

A

DIL

LUN

S i

DIM

EC

RE

S

de 1

7.30

a

18.3

0 2

AM

PA

RO

O

LIV

ER

2n B

D

ILLU

NS

i D

IME

CR

ES

de

17.

30

a 18

.30

2 TE

RE

R

IBE

RA

3r A

D

IMA

RTS

i D

IVE

ND

RE

S

de 1

7.30

a

18.3

0

3r B

D

IMA

RTS

i D

IVE

ND

RE

S

de 1

8.30

a

19.3

0 4t

DIM

AR

TS i

DIV

EN

DR

ES

de

19.

30

a 20

.30

5é

DIM

AR

TS i

DIV

EN

DR

ES

de

20.

30

a 21

.30

1

JO

SE

P

RIB

ES

1r

Gra

u M

itjà

D

IVE

ND

RE

S

de 1

7.30

a

19.3

0 7

PA

CO

ZA

CA

RÉ

S

LL

ENG

UA

TGE

MU

SIC

AL

A

dults

DIM

AR

TS

de 2

0.30

a

21.3

0 1

TER

E

RIB

ER

A

AN

ÀLI

SI I

HA

RM

ON

IA

-

D

IVE

ND

RE

S

a

les

19.3

0 7

PA

CO

ZA

CA

RE

S

1r

de 1

9

a 20

CO

NJU

NT

CO

RA

L

2n

D

IJO

US

de 2

0

a 21

2

LO

UR

DE

S

CA

STE

LL

ASS

IGN

ATU

RA

C

UR S

D

IES

H

OR

AR

I

AU

LA

PR

OFE

SSO

R

/A

3 N

ICO

LÁS

BA

Y

VIO

LÍ

to

ts

D

ISS

AB

TE

de 1

0

a 13

1

JOS

EP

RIB

ES

VIO

LA

to

ts

DIV

EN

DR

ES

de 1

7.30

a

19.3

0 5

RA

MO

N

CA

NE

T D

ILLU

NS

a

les

19.3

0 G

US

TAV

O

CA

NE

T

VIO

LON

CEL

tots

D

IVE

ND

RE

Sde

17.

15 a

20.

30

3

DIM

AR

TS

de 1

7.30

a 2

1 D

OLO

RE

S

CA

LATA

YU

D

FL

AU

TA

to

ts

DIM

EC

RE

S

de 1

5.30

a 2

0

4

O

BO

È

tots

D

ILLU

NS

i D

IME

CR

ES

a

les

18.3

0 1

TE

RE

RIB

ER

A

D

IVE

ND

RE

Sde

17

a

20

8 V

ÍCTO

R

ES

TAR

ELL

ES

CLA

RIN

ET

to

ts

D

ILLU

NS

i D

IJO

US

de

17.

30

a 2

1 6

IN

NO

SIG

NE

S

FA

GO

T

tots

D

ILLU

NS

i D

IME

CR

ES

de

17.

30

a 19

.30

3 JU

AN

JO

CH

OR

NE

T 4

CA

RLO

S

MA

TEU

SAXÒ

FON

tots

D

IME

CR

ES

de 1

7.15

a

19.3

0 5

JULI

O R

OIG

TRO

MPA

tots

D

ILLU

NS

, D

IMA

RTS

i D

IME

CR

ES

a

les

18.3

0 2

A

MP

AR

O

OLI

VE

R

DIJ

OU

S i

DIV

EN

DR

ES

de 1

7.15

a

21

AU

LA

GR

AN

P

AC

O

GIM

EN

O

DIV

EN

DR

ES

de 1

7.15

a 2

1 4

VIC

EN

T O

SC

A

TR

OM

BÓ

, B

OM

BA

RD

Í i T

UB

A

to

ts

DIS

SA

BTE

de

10

a 13

8

4

MO

ISÉ

S

BO

ÏLS

D

ILLU

NS

i D

IME

CR

ES

de

17.

15

a 20

8

D

ILLU

NS

de

19

a 21

.30

TR

OM

PETA

to

ts

D

IVE

ND

RE

Sde

17.

15 a

20

6

JAV

I BO

ÏLS

PER

CU

SSIÓ

tots

D

ILLU

NS

i D

IMA

RTS

a le

s 17

.30

Aul

a G

ran

LU

IS O

SC

A

G

UIT

AR

RA

tots

DIL

LUN

S

de 1

7.30

a

21

3 A

SU

N

BA

RR

IOS

PIA

NO

tots

D

IMA

RTS

i D

IVE

ND

RE

S

a le

s 16

2

OLG

A

PE

IRO

TEN

B

AN

DA

JO

VE

(OR

QU

ESTR

A)

(BA

ND

A J

OVE

)

to

ts

D

ISS

AB

TES

de

12

a 14

A

ULA

G

RA

N

PA

CO

G

IME

NO

i JO

SE

P R

IBE

S

HO

RA

RIS

CU

RS

20

07

-20

08

HO

RA

RIS

CU

RS

20

07

-20

08

REVISTA DE LA

societat musical

20

LA BANDA DE MÚSICA EN LA DÉCADA DELS ANYS 60.

L’ULTIM ESCRIT D’AGUSTÍN ROIG.UN ARTICLE PERDUT I RECUPERAT

El 17 de març de 2006 en va deixar Agustí Roig, el Cronistade Guadassuar amb majúscula, que tantes pàgines ensha deixat escrites en totes les publicacions locals i enconcret en la nostra revista. Poques persones saben quequan va faltar ens va deixar encara un article sense publicardedicat a la història de la nostra banda, concretament elcorresponent als anys 60 del segle XX, un article pensatper a aparéixer en la revista de novembre de 2006 i queuna série de circumstàncies va fer que li se demanara afinals de gener i que no es publicara quan estava previst.L’article té una història ben curiosa. En l’any 2004 s’iniciàuna série amb la publicació de l’article corresponent alsanys 40, continuà en 2005 amb l’article corresponent alsanys 50 i havia de continuar en anys successius.Com jaera costum, el coordinador d’esta revista li’l hauria demanata finals d’agost o principis de setembre, i l’haguera tinguta punt en passar la festa del 9 d’octubre, com sempre.Però eixe any l’encàrrec s’avançà molt en el temps i lescircumstàncies de la vida feren que fora el seu últim escriti que estiguera dedicat a la nostra banda.El dissabte 14 de gener es va gravar en Xest un concertper a la seua emissió en la televisió valenciana dins unprograma d’una série dedicada a les bandes de música.Al finalitzar la gravació, els productors del programa ensdemanaren alguna publicació sobre la història de la bandai fotos. Evidentment la font de tota eixa informació estavaclar que havien de ser els seus escrits, sobretot elspublicats en la nostra revista. Vaig pensar que era unabona excusa demanar-li al tio Agustín, com familiarmentel coneixíem tots, algun escrit més per tindre la informaciómés completa. «Et faré els corresponents als anys 60 i70; a partir d’ahí ja sabeu més que jo», em va dir. Quan eldia 19 de febrer em va lliurar el tres fulls impresos i un CD,em va comentar que solament havia pogut fer elcorresponent als anys 60, que la resta la faria quan esrecuperara un poc. Els dies 20, 21 i 28 de febrer i 2 demarç es gravaren diverses entrevistes a diferents músics,

entre els que em contava jo, parlant de la història de lanostra banda. Als responsables del programa se’ls va lliurartota la documentació preparada, incloent els tres fulls del’article recentment redactat pel tio Agustín. La malaltiaque patia se’l va emportar el 17 de març i el 9 d’abril, a lesonze hores s’emetia el programa.En octubre, una vegada passades les festes del dia de laComunitat Valenciana, es començà a preparar la revista.Al anar a preparar l’article em vaig trobar amb unadesagradable sorpresa: al CD, que tenia manuscrit el títolde l’article, no hi havia res: estava buit. Possiblement undescuit havia fet que no el gravara. I els tres fulls havienanat amb la documentació del programa i no havien tornat.La família va buscar en el seu ordinador personal i res, nohi havia cap rastre de l’article perdut. La revista 33 es vapublicar sense ell.Al cap d’uns mesos, ja en l’any 2007, em vingué una idea:la productora podia tindre en el seu poder encara ladocumentació. La Federació de Societats Musicals emproporcionà el telèfon de la productora, però elsresponsables del programa ja no treballaven per al’empresa. Hi havia diverses caixes amb dossiers de lesbandes que encara conservaven. Intentarien localitzar elcorresponent a la nostra banda i veure si els tres full encaraexistien. Al cap d’uns dies, el fax em va deparar unaagradable sorpresa: allí estava l’article perdut i ararecuperat.La transcripció d’aquells fulls la podeu llegir a continuaciócom a homenatge, un més, a qui va ser durant tants anysla memòria del poble de Guadassuar.

Salvador Colomer, novembre de 2007

REVISTA DE LA

societat musical

21

LA BANDA DE MÚSICAEN LA DÉCADA DELS ANYS 60

La nostra Banda de Música, en la dècada dels anys1960 continuà amb la pauta que la caracteritzava des dela seua fundació. Exercia una funció capital dins del marcde la cultura de Guadassuar, de la seua sensibilitatartística i naturalment de la seua afició musical. Els músicsi al seu front el director Virgilio Beltran Cleries, donaven alpoble un alt component d’esperit col·lectiu amb el seuambient i convivència social exemplars.

La banda celebrava cada any al voltant de 15 concerts,10 dins el contracte amb l’Ajuntament i els altres endiverses festes, la qual cosa contribuïa malgrat lesdeficiències en l’instrumental, a mantenir un nivell artísticprou acceptable i propiciava que la banda fora, sovint,contractada per a actuar en altres poblacions: fallesd’Alzira i de València, festes de Moros i Cristians a Alcoi...

ACTIVITATS DESTACADES DEL DECENNI

L’Escola de MúsicaL’Escola d’educands estava a càrrec d’un professor quedonava lliçons de solfeig i d’instrument. En la dècada dels60 realitzaren esta labor Agustín Roig Barrios, JuanBarberá Jornet, Joaquín Ribera Osca, Arturo PastorNoguera i Antonio Noguera Alòs. El director de la banda,Virgilio Beltran repassava els alumnes més avançats

d’instrument, regularment els dos dies per setmana quehi havia assaig.Vicente Beltrán Vidal es matriculà en el ConservatoriSuperior de València, guanyant en 1968 el primer premide solfeig i el guardó Mercedes Massi al millor expedientacadèmic. Començà les primeres pràctiques de direccióen la Coral Polifònica Força Viva, fundada en 1968.

Actuacions en les festes de Moros i CristiansLa banda va ser contractada per primera vegada en 1957en les festes d’abril d’Alcoi per la comparsa Andaluces,on continuà tots els anys fins 1967. En 1968 es van canviarels pasdobles festers del bàndol cristià per les marxesmores en actua en la comparsa Moros Bereberes de lesfestes de Villena, on continuà en anys successius.

16 de maig de 1965, dia de les Comunions.Encreuament entre el carrer Mestre Cuevas i la

Gran Via, junt al Parc. Actuava de director AgustínRoig, abanderat Amadeo Ribes. Entre els músicshem aconseguit identificar a Damián Osca (bom-

bo), Rafael Esteve Vidal (caixa), Salvador Llopis Gil(trombó), Abelio González (trompa), José Gimeno,José Esteve i Joaquín Perales (clarinets). Antonio

Noguera s’identifica amb el tuba al que tapa eldirector. Foto arxiu Agustín Roig.

REVISTA DE LA

societat musical

22

XXV aniversari de la BandaEl 3 d’octubre de 1964, en les festes de Santa Cecília esva commemorar el XXV aniversari de la fundació, l’any1939 de la Banda Municipal, esdevinguda després ensocietat baix la denominació d’Unió Musical Santa Cecília.També complia 25 anys de fecunda labor artística al frontde la banda el seu director Virgilio Beltran. Després deldinar de la festa el president Leopoldo Vidal Plaza oferí aldirector com a homentage la medalla o moneda d’or quefeu donació a la banda l’entusiasta aficionat Vicente AlonsoLevanteri, domiciliat a la València de Veneçuela.

El premi gros de l’ONCEEl primer premi gros de l’ONCE que ix a Guadassuar vacaure en la banda de música. Per agrair a Vicente PeralesCléries, invident i venedor de cupons de l’ONCE, la seuaactuació com a organista en la missa de la festa de SantaCecília, els festers van adquirir una série completa, 25cupons, del sorteig del 29 de novembre. Per la nit, quanels músics estaven reunits en un dels sopars de la festa,es presentà Vicentico el ceguet, com popularmentl’anomenava el poble, cridat eufòric que la ràdio acabavad’anunciar que havia eixit premiat el número 951que erael que havien adquirit. Acabat el sopar, els músics agafarenels seus instruments i van recórrer el poble en una cercavilaque obria Vicente Perales anunciant la feliç notícia. Elsorteig de l’ONCE es celebrava en aquells anys perprovíncies i suposà per a la banda un premi de 12.500pessetes, amb el que es va costejar un bombo i un banquet.

Mor Evaristo Roig Añó (1881-1967)El 26 de setembre de 1967, als 86 anys d’edat, moríEvaristo Roig Añó, primer director després de la GuerraCivil de la Banda de Música Municipal fins quel’Ajuntament nomenà a Virgilio Beltrán. L’any 1906,Evaristo havia substituït al seu pare Francisco Roig Torresen la direcció de la Banda Ateneu Musical. Emigrà unsmesos als Estats Units on actuà com a clarinet en unaorquestra de ball i quan tornà va ser nomenat director dela Banda de Música de la Llosa de Ranes. Componguéentre d’altres els pasdobles Marujín, Vencedor, Flores deEspaña i Nobleza obliga.

Estrena del pasdoble «Virgilio Beltran».En el concert de la festa del Corpus de 1968, la nostrabanda estrenà els pasdoble «Virgilio Beltran», dirigit pelseu autor Manuel Boscà Antolí, músic d’Albaida. En elmateix concert, el mestre Beltrán dirigí l’estrena mundialdel pasdoble del mateix autor titulat «Pare i fill» que anavena portar al certamen de Dénia com a obra lliure. L’autor vaser molt aplaudit pel públic i felicitat per les autoritatspresents i els músics de la banda.

Certamen de DéniaEl 15 d’agost de 1968 la banda de Guadassuar, va participaren el certamen de bandes civils convocat pel Centred’Iniciatives i Turisme de Dénia. L’obra obligada era elpasdoble d’A. Álvarez «Suspiros de España» i la nostra

banda va interpretar com a obra de lliure elecció el pasdoble«Pare i fill» de Camilo Laporta. La banda de Guadassuar,malgrat haver obtingut la màxima qualificació, va rebre elsegon premi al descomptar-li punts per no haver interpretatel pasdoble obligat amb l’edició que establien les basesdel concurs, sino amb una versió manuscrita que VirgilioBeltrán va portar de l’arxiu de la Banda Municipal deValència. El primer premi va ser adjudicat a la banda dePicassent, que interpretà com a obra lliure Churumbelerias,d’Emilio Cebrian. La resta de bandes participants forenLa Amistad de Quat de Poblet, amb Puenteareas deSoutullo, la de Gayanes que interprtà Señorio Español deJ.A. Pastor i la de Muro d’Alcoi amb Fontineas de PérezMonllor. Els premis eren de 25.000, 15.000 i 10.000pessetes de l’època respectivament.

La Federació de Societats MusicalsEl 23 de març de 1969 es va celebrar a València la primeraassemblea de la Federació Regional Valenciana deSocietats Musicals. La convocatòria va ser llegir-da alsmúsics després d’un assaig . Després de diverses opinionsla tendència majoritària era procliu a ingressar en laFederació, encara que altres preferien continuar comestaven. Entre les raons que es posaren damunt la taulaestaven les de evitar comprometre’s a firmar un contracteper un determinat nombre d’anys, el que s’obligara a pagarquotes o evitar la possibilitat de que fora necessarinomenara un director del Cos Nacional, per la qual cosa,en precaució de que un canvi de sistema provocaraevasions en la plantilla, s’acordà deixar l’assumpte per auna altra ocassió.

Una imatge de Santa Cecília per al retaule major dela parròquia.En la festa de Santa Cecília de 1969, la Junta Directiva dela banda, presidida per Leopoldo Vidal, entregà al pareEstanislao, rector de la parròquia, 6.000 pessetes per al’adquisició d’una imatge de Santa Cecília per al nou retaulemajor del temple parroquial.

Obres incorporades al repertori de la banda en eldecenni.5a simfonia (4t temps) i 7a simfonia (allegretto) deBeethoven, «Casse-Noissete (Trencanous) de Txaikowsky,Carmen (selecció de l’òpera) de Bizet, Viva Navarra (granjota) de Larregla, Los gavilanes (selecció de la sarsuela)de Guerrero, El trompeta flamenco (polca) i Miguel Esteban(pasdoble manxec) de Luís Araque, Mal de amores(fantasia de la sarsuela) de Serrano.A l’arxiu de la banda s’incorporaren tres noves marxes deprocessó compostes per Virgilio Beltran: «Cristo Rey»(1961), «Corpus Cristi» (1963) i la marxa fúnebre «Cristode la paciencia» (1969).En el concert de santa Cecília de 1963 i en homenatge almestre d’Algemesí Moreno Gans s’estrenà el pasdoblecastís madrileny «Manolas de Chamberí».

Agustín Roig, febrer de 2006

REVISTA DE LA

societat musical

23

PLANTILLA DE LA BANDA EL 31-12-1960

Director: Virgilio Beltrán CleriesSots-director y Flauta: Agustí Roig BarriosFlauta i Flautí: Salvador Oliver OlmosOboé: Leopoldo Vidal Plaza, Joaquin Ribera LlopisClarinet: José Camarasa Barrachina, Arturo PastorNoguera, Agustín Boils Camarena, Joaquin RiberaOsca, Salvador Casanova Lledó, Juan Barberá Jornet,Enrique Villalba Boils, Enrique Camarasa RamosRequint: Domingo Añó CleriesSaxo soprano: Joaquin Boils AñóSaxo alt: Joaquin Beltrán Cleries, José Esteve BouSaxo tenor: Carlos Beltrán Garcia, José PascualOsca, Joaquin Roig Presencia

Fagot: José Vidal PlazaTrompeta: Vicente Ribera Llopis

Fliscorn: Joaquin Gimeno JornetTrompa: Alfonso Crespo Benito, Abelio GonzalezGonzalez, Rafael Climent VidalTrombó: Elias Oliver Castells, Domingo AsensiDomingo, Juan Boils Plaza, Salvador Llopis GilBombardí: Vicente Esteve Bou, Rafael NogueraMontañanaTuba: Antonio Noguera Alós, Vicente Esteve Mut,Bautista Sais Oliver, Vicente Camarasa RamosPercussió: Joaquin Domingo Garcia, Camilo OrtegaFuertes, Damian Osca Pastor

Arxiver: José Maria Sais AlonsoFurriel: Timoteo Machi FerrerAbanderat: Amadeo Ribes Perez

PLANTILLA DE LA BANDA L’1-01-1970

Director: Virgilio Beltrán CleriesSots-director y Flauta: Agustí Roig BarriosFlauta i Flautí: Salvador Oliver OlmosOboé: Joaquin Ribera Llopis, Leopoldo Vidal GarcíaClarinet: José Camarasa Barrachina, Arturo PastorNoguera, Agustín Boils Camarena, Vicente BeltránVidal, Salvador Casanova Lledó, Enrique CamarasaRamos, José Esteve Camarasa, José Gimeno AñóRequint: Domingo Añó Cleries

Saxo alt: Joaquin Beltrán CleriesSaxo tenor: Carlos Beltrán Garcia, José PascualOsca, Joaquin Roig PresenciaSaxo baríton: José Esteve BouSaxo baix: Leopoldo Vidal PlazaFagot: José Vidal PlazaTrompeta: José Gimeno Asensi, Vicente Ribera Llopis,Francisco Gimeno AsensiFliscorn: Joaquin Gimeno JornetTrompa: Alfonso Crespo Benito, Abelio GonzalezGonzalezTrombó: Salvador Llopis Gil, Joaquín Gimeno Asensi,Domingo Asensi Domingo, Blas Asensi OscaBombardí: Vicente Esteve Bou

Tuba: Antonio Noguera Alós, Vicente CamarasaRamos, Bautista Sais OliverPercussió: Joaquin Domingo Garcia, Camilo OrtegaFuertes, José Ortega Ferrero, Joaquín Perales Cleries,Vicente Gimeno LledóArxiver: José Maria Sais AlonsoOrdenança: José Gimeno AsensiAbanderat: Carlos de la Asunción Jornet

Escassa diferència entre les dos plantilles. Si en 1960contem 38 músics, en 1970 en contem 39. Podem dirque les escasses altes de xiquets que entraven en labanda i algunes reincorporacions de músics queretornaven després d’alguns anys, solament serviren pera cobrir les baixes i poc més. Si comparem instrumentper instrument podem comprovar que l’augment de laplantilla de trompetes i de percussió es veu anul·lada enel còmput global per les baixes en les tubes. Tambéobservem l’aparició en la plantilla del saxo baríton i delsaxo baix però per recol·locació en la plantilla de músicsque tocaven altres instruments També trobem lareincorporació de Joaquín Perales Cleries (bombo) iVicente Gimeno Lledó (plats) que se reincorporaren a labanda en eixa dècada després d’uns anys de baixa permotius personals.

Hem de pensar que entre 1960 i 1965 solament entrarenen la banda huit xiquets (xiquetes encara no n’entraven ala banda). En 1961 s’incorporaren Leopoldo Vidal García(oboè), Vicente Beltrán Vidal i José Esteve Camarasa(clarinets), Francisco Gimeno Asensi (trompeta), BlasAsensi Osca (trombó) i José Ortega Ferrero (percussió).En 1963 va entrar José Gimeno Añó (clarinet) i en 1965José Gimeno Asensi (trompeta).Fins 1972 cap xiquet més va entrar a la banda. En eixeany es tancà definitivament la crisi de la nostra banda,doncs des d’aleshores mai han deixat d’entrar xiquets ija xiquetes a la nostra banda. Però eixa ja es una altrahistòria que ja contarem en altra ocasió.

Llistes 1960 i 1970 Agustín RoigComentaris Salvador Colomer

*****

REVISTA DE LA

societat musical

24

FaristolMiquel Asins ArbóTot i ser català de naixement,Asins Arbó (Barcelona, 1918 -València, 1996) per formació iinteressos s’adscriu totalment ala música valenciana, i ésconsiderat un compositorvalencià. Va estudiar composicióal Conservatori de València ambManuel Palau i harmonia ambPere Sosa, obtenint en ambduesdisciplines el primer premi.L’any 1944 va ingressar peroposició en el Cuerpo deDirectores de Música del Ejércitode Tierra, amb el número 1 de laseua promoció. Es va retirar del’exèrcit amb el grau decomandant, passant a ocupar lacàtedra d’acompanyament delConservatori Superior de Músicade Madrid. Va rebre les següentsdistincions: Premi Nacional deMúsica (1950), Premi Ciutat deBarcelona (1951), Ingrés en laReial Acadèmia de Belles Arts deSant Carles, de València (1981).En les seues obres és moltimportant l’utilització de temesde música popular, de la que era un gran coneixedor. Vacompondre nombroses obres per a orquestra, banda,bandes sonores per a pel·lícules (unes 24) i música decambra. És també autor de dos cançoners valencians:«Cancionero popular de la Valencia de los años 20» i«Cançons velles, músiques novelles».Contribuí eficaçment a l’increment del repertori simfònicvalencià per a banda, a més de composar nombrososhimnes i marxes militars. Entre les seues obres per abanda podem destacar: «1936, España en Guerra»,«Canciones de guerra y paz», «Diego de Acevedo», «Laflor del taronger», «Vuit cançons populars catalanes»,«Mare Nostrum», «Anem!», «A la lluna de València», «Lavaquilla». «Biba la banda»...

Mare Nostrum. Poemasimfònic.Mare Nostrum (nostre mar) ésel nom que feien servir en llatíels romans per referir-se alMediterrani. Esta obra, AsinsArbó utilitza diferents temespopulars, destacant com a temaprincipal una melodia popularvalenciana, Serra de Mariola,que introduixen primer lesflautes, i que va apareguent alllarg de tota l’obra en diferentsvariacions enllaçades per altresmelodies populars i per motiusmusicals que recorden els sonsde la mar. També es reconeixfàcilment una habanera, ritmemusical molt relacionat amb elsambients mariners delMediterrani.Va ser premiada per l’Institutd’Estudis Alacantins de laDiputació d’Alacant en 1976 i vaser obra obligada en la seccióespecial A del Certamen deBandes de Música de Valènciaen 1981.

Anem!. Suit simfònicaCom a gran coneixedor de la música tradicional valenciana,Asins Arbó utilitza en esta obra un série de melodies iritmes tradicionals valencians fàcilment reconeixibles.Consta de quatre temps: Folies (amb una dansa d’origenpopular), Donsainers (amb el Ball dels Nanos de laprocessó del Corpus de València envoltada amb un ritmed’havanera), Rat penat (un peculiar pasdoble amb la cançò«Ja ve Sento») i Cançoneta (amb la cançò «L’airet de lamatinada»).Escrita en 1985, va ser obra obligada en la segona secciódel Certamen de València de 1986.

REVISTA DE LA societat musical

··· FITXER 1987··· Tretze xiquets i xiquetes entraren en la banda l’any 1987. Són els següents: Maria Jesús Ribera Montañana, Dora Gimeno Miravalls, Jesús Pons (flautes), Maribel Fuertes Raga, Susana Alòs Ibiza, Guadalupe Colomina Osca, Susana Galán Camarasa (clarinets), Maria Amparo Oliver Villalba (trompa), Enrique Villalba (trombó), Joaquín

Noguera, Francisco Gimeno, Vicente González Aliño (bombardins), Blai Asensi Canet (tuba). En la foto podem veure’ls junt a la façana de l’església acompanyats del aleshores director de la banda Joaquín Vidal Pedrós. De tots solament queda vinculada al món de la música Amparo Oliver, a qui vegem al centre de la foto amb la seua trompa i el seu espectacular llaç al cap.

CONCERTS 1987 Com sempre, alguns comentaris previs. El 1987 fou la primera vegada en celebrar-se el concert del 9 d’octubre. Encara es feia el de Setmana Santa, amb una primera part amb obres “lentes” i una segona aprofitant per interpretar l’obra lliure que es portaria al certamen. Si no ens falla la informació, no es va portar a cap el concert del 15 d’agost que es venia fent, i tampoc el del 16, el de Sant Roc, que s’inicià el 1988. La banda va assistir al Certamen de la Plaça de Bous i

per això va aprofitar els tres concerts previs (28-6, 5-7 i 12-7) per desfilar amb Paquita i Nieves abans del mateix. Fou el primer triomf a la secció Especial B. Es feu un dels dos viatges a Alcanar, i també, dissabte 24 d’octubre, com a banda representant de la comarca va assistir a la desfilada que es va celebrar a Requena amb motiu del centenari de P. Sosa (i eixirem a les notícies de televisió) .

25

REVISTA DE LA societat musical

Dijous 16 d’abril / Patronato, 20.30 h. / Concert de Setmana Santa Preludi (Moreno Gans) Andante (R. Barberà) La mort d’Aase Tosca (Marxa fúnebre) Suite Divertimento (II i IV)

Cosmos

Dijous 18 juny / Concert de Corpus Paquita y Nieves Rapsòdia valenciana Es xopà hasta la Moma Suite Divertimento

Una nit d’albaes Cosmos Himno a Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana

Diumenge 28 de juny Las hijas del Zebedeo Suite Divertimento Cosmos

América Suite Divertimento Cosmos Paquita y Nieves

Diumenge 5 de juliol Las dos comadres Suite Divertimento Cosmos

Maram Suite Divertimento Paquita y Nieves

Diumenge 12 de juliol / Frontó del Patronato Suite Divertimento Cosmos

Suite Divertimento Paquita y Nieves

Dilluns 13 de juliol / Plaça de bous (València) / Certamen Internacional de Bandes “Ciutat de València”

(UNIÓ MUSICAL

d’ALBERIC)

(UNIÓ ALACUASENSE MUSICAL d’ALAQUÀS)

Suite Divertimento Cosmos

(SOCIETAT MUSICAL SANTA

CECÍLIA d’ALCASSER)

(AGRUPACIÓ MUSICAL “LA

AMISTAD” DE QUART DE POBLET)

Divendres 24 de juliol / Parc Públic Municipal (Almussafes), 23 h. / XII Festival de Bandes

(CENTRE ARTÍSTIC MUSICAL “SANTA

CECÍLIA” de FOIOS)

Suite Divertimento Maram

(SOCIETAT MUSICAL “LIRA ALMUSSAFENSE” d’ALMUSSAFES)

Dijous 6 d’agost / 24 h. Paquita y Nieves Guillermo Tell Primera Suite en Mi b (Holst)

Suite Divertimento Cosmos Himno a Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana

Divendres 9 d’octubre / Patronato, 20 h. / VIII Retrobem la Nostra Música - Concert del 9 d’octubre

Valencianeta De l’horta valenciana La canción del olvido

Danses valencianes (Adam Ferrero) Valencianes (L. Chavarri) Himne de la Comunitat Valenciana

Diumenge 11 d’octubre / Plaça (?) (Alcanar, Tarragona), 20.30 h. En er mundo Danses valencianes (Adam Ferrero) Las dos comadres Primera Suite en Mi b (Holst)

Festívoles Las hijas del Zebedeo Maram bis: Fiesta de las trompetas

Diumenge 20 de desembre / Patronato, 12.30 h. / Concert de Santa Cecília

J. Mataix Carrión Egmont Simfonia Incompleta

Paisatge llevantí Tannhäuser (ob.) bis: Marxa Radetzky Gojos a Santa Cecília, Himne a Santa Cecília Himne a Guadassuar, Himne a la Comunitat Valenciana

26

REVISTA DE LA

societat musical

27

SBALZ brass ensembleSpanish Brass Luur MetallsDir. Christian LindbergValència, maig 2007

discografiadiscografiadiscografiadiscografiadiscografiaRetaule de NadalSpanish Brass Luur MetallsOrfeó Valencià Navarro ReverterValència, Nadal 2006

Últim disc (per ara) editat per Luur Metalls. En esta ocasiól’habitual formació del grup del que forma part el nostrecompany Manuel Pérez està acompanyada per un grupd’instrumentistes que es trobaren en SBALZ, el festival demúsica que tots els estiu celebren en Alzira. Entre ellsdestaquem a Rubén Marqués i Mario Osca, membres dela nostra banda. Interpreten obres del millor grup decompositors valencians actuals, encapçalats per FrancescZacarés, al que acompanyen Juan J. Colomer, Ferrer Ferráni Andrés Valero-Castells i pel famós trombonista i compo-sitor Chistian Lindberg.

Una gravació ben diferent a les que ens tenen acostumatsLuur Metalls. En esta ocasió, junt al Orfeó Navarro Rever-ter, ens oferixen en este disc un bon recull de cançons deNadal entre les que podem trobar des de nadalestradicionals nostres com «Fum, fum, fum», «Sant Josepes fa vellet», «Ya se van los pastores» o «A Betlem me’nvaig», a les mes internacionals com «Joy to the world»,«Stille Nacht» i «White Cristmas», passant pel «Ave VerumCorpus» de Mozart o l’»Hallelujah» del Mesies de Händeli sense oblidar la «Nadala del Desert» de la recentmentdesapareguda compositora castellonenca Matilde Salva-dor o la «Batalla Imperial» de Cavanilles.

REVISTA DE LA

societat musical

28

LA MARE ES VA CASAR AMB UN OBOISTALa pròxima vegada que veja una orquestra tocant, mire

bé els instrumentistes que trauen notes gemegoses delsquè pareixen desnodrits clarinets. Són oboistes, i vostéestà mirant sers embruixats, endimoniats.

Al públic li agrada pensar que els oboistes estan bojos,la secció de violins els odia, les seues esposes i fillss’alegren quan no estan en casa. Un encantador de serpsamb una cobra en les mans no té tants problemes comels que li dóna el seu oboé a un oboista. És més, estespersones es penedixen per haver triat l’oboé, somnien enles vides senzilles de la resta dels instrumentistes. Peròno es poden cabrejar, perquè els puja l’afinació.

Amic, té vosté problemes? Llavors s’alegraria coneixentun oboista o a la seua família. Jo ho sé perquè sóc el filld’un dels millors oboistes del país.

Diga a la gent que son pare és metge, i li preguntaranon; diga que és oboista, i simplement no li preguntaran.M’agradaria testificar com a fill, que no tots els oboistesestan, necessàriament, bojos; però tenen tot el dretd’estar-ho. Un oboista de Canadà solia traure a la seuaesposa del llit, els dies de més fred per a donar-li el seulloc l’oboé. Perquè els oboés són més difícils de mantindreafinats que la més temperamental de les esposes. Moltshòmens tenen esposes; només un grapat de desafortunatstenen oboés. I un home amb un oboé no hauria de casar-se, de totes maneres, és una forma de bigàmia. Si ésoboista ja té tota l’esposa i fills que algú pot necessitar; itampoc necessita una sogra.

Un matí en casa. Papà va tindre una vespradatempestuosa amb l’oboé, i ara vol oblidar-ho sentextremadament agradable. Només en el desdejuni veu totala família junta i els recorda com adorables. Tasta el seucafé, som la imatge de la pau. De sobte papà llança unrugit de còlera, com si haguera trobat àcid en la tassa.Explota: «Qui m’ha tirat a terra la meua millor canya?».

Ara tornem a la normalitat. Imagine’s, quan mamàpreparava el desdejuni, la taula estava coberta ambdiminuts tornavisos, quantitat suficient de ganivetets comper a fer tota la cirurgia d’un hospital, i canyes. Per a unoboista, la seua ànima no és tan important com la seuacanya, ni tampoc li dóna tant de treball. Mai li eixirà bé.Comença sent una forta canya creixent en el sud deFrança i acaba com dos fràgils paperets lligats a un tubetde coure. El secret d’una canya, està en el raspat.Requereix pràctica, una delicada seguretat amb el ganiveti la paciència d’un sant. També inclou udols d’exasperació,insults, esmussar de dents i agonia de l’ànima.

Simplement preparar-se per a tocar és un treball duren si mateix, ja que per a tocar la maleïda cosa cal estarmolt prop de l’autoturment. A grosso modo, ha d’aguantarla respiració al voltant de mig minut, deixant escapar moltgentilment l’aire per la fragilísima embocadura, que es

veu com el germà major de la libèl·lula, mentres correnels seus dits a través d’aprimorats arpegis, tots staccatoi probablement amb sis bemolls.

La casa d’un oboista està plena de gotets amb aigua,on es remullen les canyes. El pobre oboista tractad’aconseguir-ne una prou blana per a tocar hui. És unexpert en açò (ha de ser-ho) i segurament n’aconseguiràuna en l’estat exacte per a produir el so dolç i redó quenecessita. Llavors, li canvien el programa, començant ambmúsica que requerix una canya forta, amb molt de so imolt brillant, i està fregit. La canya que sonava tan bé encasa sona dèbil i malaltissa en l’auditori, o es clavilla justen el moment en què la necessita, o si no passa resd’açò, se li apega una clau i li arruïna el solo.

Tractem de no posar nerviós a papà i de mantindre’lfeliç; o tan feliç com pot arribar a ser un oboista, perquèun oboista trist baixa l’afinació. I si este està baix, total’orquestra està baixa. Sent un perfeccionista frustrat, resen el món li fa canviar el seu La.

Un miler d’endimoniats temors assetgen a l’oboista.La calor el bada, el fred, també. Amb massa humitat,també pot badar-se i, qualsevol ràfega inesperada el partiràcom un meló. Papà estudia mitja hora en cada habitació,fins fer el circuit complet. En el dia més calorós mantéles finestres tancades, i té científicament calculat quantaguanta cada veí. Al seu pas va deixant un camí decanyes, tornavisos, surets i pal·les que ningú s’atrevix atocar, molt menys moure. Una empleada de neteja, li vatirar una vegada tot un grup de canyes a un calaix del’escriptori. Gràcies a un gran autocontrol, va aconseguirno estrangular-la. Al seu torn, ella va dir que estava dolgudaper la seua actitud i que era molt difícil netejar en unacasa en què en totes les superfícies planes hi havia ungotet amb aigua.

Cada vegada que escolte el meu papà tocar dolçamentel seu oboé, en compte d’estavellar-lo contra el piano, elmeu respecte cap a ell creix. Quina vida!!. La carrera d’unoboista es dividix en dos clars moments: decidix tocarl’oboé i es lamenta la resta de la seua vida.

Un violinista que haguera de criar els seus propis gatsper a traure una corda, no tindria ni la meitat de problemesque té un oboista en el seu dilluns més tranquil. Altresmúsics pensen que la història de l’oboista que treia a laseua esposa del llit els dies de fred, és còmica. En casaentenem com se sentia l’home. Era una elecció entretindre problemes amb la seua dona o problemes amb elseu oboé i, es va decidir pel mal menor.

Adaptat d’un article publicat al Saturday Evening Post deBoston, el 19 de febrer de 1949. (Autor: Paul de Vergie,fill de Jean de Vergie, segon oboé de la Boston SymphonyOrchestra)

REVISTA DE LA

societat musical

29

CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINELA FLAUTA MAGICA

Títol original: The Magic FluteDiretor: Kenneth BranaghAny: 2006Nacionalitat: Regne Unit, FrançaActors: Joseph Kaiser, Amy Carson, Benjamin Jay Davis,

Lyubov Petrova, René Pape, Silvia Moi,Kenneth BranaghMúsica: W.A. Mozart, ChamberOrchestra of Europa, dirigida perJames ConlonAdaptació del llibret: Stephen FryGènere: musicalDurada: 135 minuts

Adaptació al cine de la famosa obrade Mozart, però ambientada envespres de la 1a Guerra Mundial. Moltrespetuosa amb el llibret original,conserva intacte el viatge màgic a larecerca de l’amor i el cant a lafraternitat. Si bé és cert que l’accióha estat desplaçada en el temps itranscorre entre trinxeres durant laPrimera Guerra Mundial, no falten niPapagenos destarifats, ni malignesReines de la Nit, això sí, muntadesen tancs.

En vespres de l’esclafit de la guerra, un drama màgiccomença quan Tamino comença un viatge perillós perbuscar l’amor, la llum i la pau en un mon afligit per les

tenebres, la mort i la destrucció.Mentre Tamino espera ansiosamentamb els seus companys l’ordre perentrar en combat, un misteriós silencicau sobre el paisatge. En el caos quesegueix, es veu transportat a un móncrepuscular atrapat entre els somnisi els malsons quan es rescatat de lamort por tres infermeres. QuanPapageno s’ho troba, tracta d’ atribuir-se el mèrit de salvar a Tamino, lesinfermeres encomanen als dossoldats una missió terrible. Deuenrescatar a Pamina, l’encantadora fillade la Reina de la Nit, que ha sigutsegrestada pel Senyor Sarastro. Elque segueix és una aventura en formade musical espectacular en el que eldestí d’una parella de joves amantspot ajudar a determinar el destí de lesnacions i la vida de milions depersones.

LA FLAUTA MÁGICA

Títol original: TrollflöjtenDirector: Ingmar BergmanAny: 1974Nacionalitat: SuèciaIntèrprets: Josef Köstlinger, IrmaUrrila, Häkan Hagegard,Elisabeth Eriksson, Ulrik Cold, BirgitNordinMúsica: W. A. Mozart, Orquestra iCor de la ràdio sueca, director EricEricsonGénere: MúsicalDuració: 125 minuts

Pensada originalment per a la televisió del seu país, estapel·lícula marca una fita en la carreradel prestigiós director suec i per amolts, es tracta de la millor òperafilmada. Bergman dona tant la seuaparticular visió de l’òpera de Mozartcom una finíssima transcripció visualdel original. L’impacte del film va sertan fort que la premsa i criticafrancesa assenyalà que «era unaobligació per als pares dur als seusfills a vore esta meravella, una lliçóde cine, de música, de humanitat i desublim amor y on el humor sa i aguttampoc esta absent».Quan la va rodar, les consignes deldirector eren clares: actors amb rostreamable, una bona orquestra i una visiónäif de l’obra original. En realitat ésun espectacle teatral filmat en unaproducció per a tota la família, docses va emetre el dia d’Any Nou enplena programació nadalenca.

La flauta mágica (Die Zauberflöte) és un òpera escrita porWolfgang Amadeus Mozart als 35 anys d’edat, amb llibretd’Emanuel Schikaneder. Es tracta d’una de les òperesmés alegres i, al mateix temps, una de les seues obresmestres. La primera representació va tenir lloc a Viena el30 de setembre de 1791, dos mesos abans de la seuamort. Mozart va escriure per a esta òpera, la música méssublim que havia eixit fins aleshoresde la seva ploma.Tres segles després dos directors handut al cine sengles versions amb 30anys de diferència. Per passar unabona vesprada, qualsevol de les dosversions és bona.

REVISTA DE LA

societat musical

30

la holade la societat musical

EL CABINISTA(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

ENDEVINALLA. Quina marxa de processó molt tocadaper les bandes utilitza, a ritme ska, el grup valencià ObrintPas en el seu últim disc Benvinguts al paradís. Una pista:el títol de la cançó on apareix és Una historia d’amor(solució a la revista 37).

PROPOSTA d’alguns músics per acabar amb la sequeraen tota Espanya: Ja que últimament plou els dies deconcerts, oferim la banda de Guadassuar per a oferirconcerts per tot arreu. Si paguen el viatge, el sopar i elscubates anem on faça falta aigua. Pluja garantida.

FENÒMEN. Propietari de Ford Fiesta demana a la NASAinformació sobre si el 6 d’agost va caure algun meteorit aGuadassuar, damunt el seu cotxe, sense que ells’enterara.

FRASE. «Esta és la millor banda del món. Contrapunt nohi ha molt, però harmonia...» (P.G.A., pronunciada inclúsfora del poble).

ALTRE FENÒMEN. Altre veí de la mateixa zona del pobleafirma que el mateix dia déu haver passat algun huracà oalguna cosa semblant donat que va vore passar a alguna

persona amb la camisa molt esgarrada, i a una gàbia amblleons és difícil que haja entrat.

ALTRA FRASE. «Per a quatre besos ja tinc a ma mare.»(A la samarreta d’algun músic el dia del Crist).

PREGUNTA d’un lector del Guadamusical (que sí que esllig). Diu que li aclarisquen si la frase que apareix al número45 parlant de Tenotxtitlan: «El cacau era molt apreciat...»té alguna cosa a vore algun músic de la nostra banda.

TERCERA FRASE. «Ah! És que m’havia enganyat demonyo.» (Pronunciada per una músic en acariciar el pelrull del cap, que no era el de la persona que pensava).

RÈCORD OLÍMPIC d’assaig ràpid. I és que a l’assaig previal concert del 9 d’octubre, un clarinet (baix) va pujar dalt(l’escenari), i en el moment que tocava el cul a la cadira esva escoltar: «Gracias a todos». S’havia acabat l’assaig.

QUARTA FRASE. «Este és el Richard Gere de la Banda.»(Pronunciada per un músic, R.A.I., en presentar-li a altre,R.P.O., a una nova clarinetista que ens ha acompanyatels últims concerts. Fou després del sopar del 9 d’octubre).

El passat 31 d’agost va nàixer Elsa, filla de Mari ÁngelesGimeno, ex-flautista de la nostra banda, primera neta dePaco Gimeno, el nostre president i besneta del tio Joa-quín. El bateig es va celebrar el dia 25 d’octubre a l’ermitai fins allí es va colar un intrèpid reporter de la nostra revistaque va aconseguir esta foto. Enhorabona als pares, alsiaios, al besavi i als tios, que tots són músics. Tambéestem a punt d’augmentar de nou la família amb una novamusiqueta que naixerà al voltant del dia de Santa Cecília,filla de Javi Boïls (trompeta, fliscorn i corneto) i Maria JoséVidal, oboè en excedència. Continuarem informant.

Jo sé tocarnegres

carnoses ietíops

Les meues sónmulates, peròles toquemastercard

REVISTA DE LA

societat musical

31

històriesdel pare vicent 10

El nostre director Juan Carlos Civera va ser premiatels premis Ceci’s 2006 amb el premi a la innovació en elvocabulari musical i bandístic. Enguany, donades leshabilitats que està mostrant en el mateix tema, li hemampliat el títol amb de «Premi internacional de mónmundial a la innovació en el vocabulari musical i bandístic»i hem decidit obrir esta nova secció en la nostra revista.No estem donant abast, alguns músics en lloc de tocaren els assajos es dediquen a prendre notes per poderreflexionar després tota la setmana sobre els diferentstemes que aporta. Un músic que no ens ha volgut donarel seu nom ha declarat: «Algunes frases d’aquestes donensentit a la vida d’un músic». Com continue aixina acabaremescrivint un llibre. Ahí van uns exemples:

Tema notació musical. «Cal deixar que les notesnasquen, cresquen, es reproduïsquen i moren», «Les notesllargues no s’han de deixar a la guarderia, a més la seuavida ha de transcórrer sense accidents de trànsit i senseespasmes», «Puntillo con dirección» (si tots són redonets),«haceis tresillos que parecen sofás», «mig fort és migfort i mig piano és mig piano» (filosofia musical pura). Unasèrie de nous tipus de notes negres que hem descobertestos mesos són les negres carnoses (ambhamburguesa), les negres americanes i les etíops;després de molta reflexió hem arribat a la conclusió queles negres etíops deuen ser molt flaquetes per que passenfam i les americanes un poc obeses, de tant de menjarhamburgueses. Aleshores, les negres carnoses i lesamericanes deuen ser molt semblants. També hemconegut la creació d’una nova tipologia de notació musical:les seminegres: «ni negras, ni blancas, seminegras o

mulatas» i les notes mastercard, que no ho teniem moltclar però ara ja sabem que són notes rectes. (?)

El tema de la carnisseria ja va ser introduït el curspassat quan demanava caarrne a tots els assajos. Estecurs ha introduït conceptes nous com «la carne de abajo»(?) i «solo tengo hueso; necesito carne», encara que devegades demana que «ahora ja no quiero entrecot, prefierojamón de york». Ara que s’havíem acostumat a tocar ambcarn... Últimament en lloc de carn també demana queposem en la música «chichi» i «chicha». I ens venen elsdubtes existencials: quina diferència hi ha entre tocar ambxixi, amb xixa o amb carn? Clar després venen les malesdigestions per que si «hay que sacar el higado y losintestinos, si és necesario vomitar».

El passat curs ja va entrar en el tema de la zoologiaamb expressions com «teneis que rugir», «tocad comouna hiena salvaje» o «teneis que picar como pichas delagartija». Enguany ha continuat amb frases com «Cuandoveais que pongo cara de oso...», «Me tendría que colgardel revés para dirigir». (Dirigint Anem, possiblement eltemps Rat penat. Voldrà dir que s’ha de penjar com el ratpenat? Quedaria genial.

Un dels últims temes que ha introduït als assajos hasigut el tema religiós, adaptant al moment unes paraulesde Jesucrist: «Escucharos los unos a los otros como yoos he escuchado». Amb això dels cabells llargs algí ja liveu certa semblança amb Jesucrsit. Si es deixa barbeta...

Seguirem informant.

CIVERADES

Contractàrem a un director per a cinquanta dies i pel mateixpreu tinguérem director de concerts, músic militar pel carrer,presentador, actor, showman, assajos en va fer un muntó,festa no se’n va perdre ni una i damunt, quan va fer faltasolista de saxo improvisat!

Tot pel mateix preu. Algú dona més?

Gràcies, gràcies, gràcies.

àlbumàlbumàlbumàlbumàlbum40 PORTADES

Ací teniu les portades de les 39 revistes que hem publicatdurant els últims 10 anys de manera ininterrompuda i laportada de la revista número 1, que es va publicar en l’any89 i que no va tindre continuitat fins l’any 1997. Desd’aleshores, mai hem faltat a la cita i ací teniu les quaranta

portades: la del número 1, les dels 35 números ordinarisque hem publicat al llarg d’estos deu anys, la que es vapublicar de la nostra orquestra i els tres númerosextraordinaris que parlen dels tres grans viatges de la ban-da: França, Itàlia i Kerkrade. Trobareu de tot: dibuixos deJavi, dibuixos infantils, el dècim de loteria de l’any 2003amb la nostra repulsa als atentats de l’11 M, fotos de laBanda, de l’Orquestra, de la Banda Jove, de la paellagegant, fotos nostres en les portades de la nostra revista.