societat estamental i societat de classes

SOCIETAT ESTAMENTAL I SOCIETAT DE CLASSES

IRINA, NEUS, AINA, JEAN

NDEX

-DIFERNCIA PRINCIPAL

-SOCIETAT ESTMANETAL

-SOCIETAT DE CLASSES

-CAUSES

-CARACTERSTIQUES

DIFERNCIA PRINCIPAL

LNTIC RGIM: societat estamental

(s. xix) Revoluci industrial: societat de classes

.

Grups tancats als qual es pertanyia per les circumstncies de naixement.Amb conseqncia tenien un ascens social difcil.

Es defineixen pel nivell de riquesa

SOCIETAT ESTAMENTAL

LA SOCIETAT DE LANTIC RGIM

SOCIETAT ESTAMENTAL

Privilegiats

3 ESTAMENTS:

Rei: Exercia tot el poder

Clero: Resar i assegurar la protecci divina

Noblesa: Combatia i protegia la collectivitat dels adversari

NO PRIVILEGIATS

ESTAT PLA:

Pagesia: Constitua la major part de la poblaci

Burguesia: Grup econmic ms dinmic de la societat

Classes populars: treballadors manuals de les ciutats

PRIVILEGIATS: CLERO

ALT CLERO: (abats, bisbes, cannics i alts crrecs)-Classes nobiliries i gaudia de luxes. BAIX CLERO: (Sacerdots, rectors i monjos)-Origen pags, feia una vida modesta i sense luxes. No gaudia de privilegis.

Era el primer dels grups privilegiats.

-No havia de pagar cap dels impostos directes-Els ingressos provenien de delme i dels seu patrimoni, perqu tenia moltes propietats.-Els bisbes i els abats, eren senyors de molts pobles i territoris, dels quals cobraven totes les rendes senyorials.

PRIVILEGIATS: NOBLESA

Era el segon estament privilegiat i orientava la propietat de la major

part de la terra.

-Dret aportar espasa, el banc reservat a l'esglsia, el monopoli d'accs a alts crrecs

-Dret de caa, exempci de treball a les obres publiques

-Dispensa de pagar impostos i dret a cobrar-ne

NOBLESA DE LA CORT: rica i poderosa

NOBLESA DE PROVINCIES: era modesta

NOBLESA DE TOGA: va sorgir de la necessitat del monarca de vendre el carrecs pblics o de recompnsar favors rebuts

NO PRIVILEGIATS: BURGUESIA

Constitua el grup econmic ms dinmic de la societat de lAntic Rgim. La seva riquesa havia augmentat notriament.

BURGUESIA RENDISTA: Vivia de les rendes de les seves propietats o capitals.

BURGUESIA FINANCERA: Integrada per banquers i cobradors dimposts.

PETITA BURGUESIA: Comprenia artesans, petits comerciants i professionals liberals.

NO PRIVILEGIATS: PAGESIA

Constituia la majoria de la poblaci i es feia distinci entre:

PAGESOS LLIURES: Podien ser propietaris o arrendataris.

JORNALERS I SERFS: Vivien sota el rgim senyorial.

Les condicions de vida de tots de tots tres grups eren precries i durant el segle XVIII van empitjorar com a conseqncia de laugment de la poblaci i de lala dels preus.

CLASSES POPULARS URBANES

Agrupaven els treballadors manuals de les ciutats:

ARTESANS: (Oficials i aprenents)

OBRERS DE MANUFACTURES

PERSONAL DOMSTIC

PETITS OFICIS

SOCIETAT DE CLASSES

SEGLE XIX, REVOLUCI INDUSTRIAL

CAUSES

Els Illustrats van criticar els pilars fonamentals de lAntic Rgim i van proposar un nou model dorganitzaci poltica i social basat en els principis de la llibertat i la igualtat.

Van criticar labsolutisme i van configurar les bases duna nova doctrina poltica que coneixem per el nom de liberalisme.

CARACTERSTIQUES

IMPOSTOS (SEGONS LA RIQUESA)

ASCENDIR ALS LLOCS PBLICS SEGONS ELS MRITS

TOTHOM T LES MATEIXES OPORTUNITATS

LA NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL

El triomf de la industrialitzaci i la instauraci del capitalisme van comportar una transformaci profunda de la societat de la Antic Rgim.

Al camp: Petits propietaris es van convertir en jornalers i el nombre de pagesos va anar disminuint com a resultat de la concentraci de la propietat i la mecanitzaci. El artesans es van arrunar perqu els costos de producci eren ms elevats que els de la fabricaci en srie. Laristocrcia va perdre una part del seu estatus social a causa de la consolidaci del mercat i del poder econmic.Es form una nova classe, la burgesia, que estava vinculada a la propietat de les fbriques, la riquesa de la qual va augmentar a un ritme molt rpid.

CLASSE ALTA

CLASSE ALTA O BURGUESIA: Empresaris, banquers, gran propietaris agrcoles i els que tenien ms fortunes. Aquesta classe es va convertir en l'elit social. Grcies a la seva riquesa i a la seva influncia poltica i cultural, va organitzar la societat segons les seves idees i els seus valors.

-Valors: Exaltaci de la propietat privada, la feina, lestalvi i lindividualisme.

Les famlies de lalta burgesia disposaven de servei domstic, duien vestits elegants, tenien institutrius i tutors per educar els fills i la seva dria era per ostentaci de luxe de refinament.

CLASSE MITJANA

El tret caracterstic era que no exercia feines manuals.

En formaven part professionals liberals (advocats, metges, professors), als quals es van incorporar nous professionals, que van assolir una gran importncia en la societat industrial: enginyers i tcnics, empleats de comer, funcionaris de lAdministraci, treballadors especialitzats, militars dalta graduaci etc

CLASSE BAIXA, PROLETARIAT O OBRERS

Classe treballadora de les fbriques. Son homes i dones que venen la seva m dobra a canvi dun salari.

Constituen el gruix de la fora de treball, necessria per fer moure les mquines i produir els bns, que venien a canvi dun salari. Les condicions laborals eren precries, els sous escasos i les jornades de treball eren molt llargues (12, 13 hores)

El treballador de la fbrica va perdre la independencia i es va haver de sotmetre a un horari laboral rgid.

Feu clic per editar el format del text del ttolHaga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

21/10/15


Feu clic per editar el format del text de l'esquemaSegon nivell d'esquemaTercer nivell d'esquemaQuart nivell d'esquemaCinqu nivell d'esquemaSis nivell d'esquema

Set nivell d'esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

21/10/15






Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel





Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

21/10/15




21/10/15

societat estamental i societat de classes

Education