Núm

. 282

- m

aig-

juny

200

9. 2

eur

os.

Galeria serverina,Maria Migliaccio entrevista

a Serafí Nebot

Entrevistam la companyia deteatre EN BLANC que representarà

l’obra MARIA? a La Unió, una històriaverídica d’una padrina serverina

malalta d’Alzheimer

■ AQUEST ANY…FIRA + FESTES!

El regidor de Festes, Pep

Àlvarez, ens conta com seran

la fira i les festes de Sant Joan

del 15 al 24 de junyFestes Patronals de Sant Joan

Sa Firadel 13 al

14 de juny

■ La selecció balear cadet,dirigida pels serverinsJoan Nebot i José Martínez,queda tercera en el Campionatd’Espanya de Seleccions

Estira de ses Festes!

2

Publicitat

3

El 13 de juny comença Sa Fira; de la nit del 13 passarem al diumenge 14 amb tot un diade fira i actes festius que donaran pas a les Festes Patronals de Sant Joan.

Però rere aquesta cortina de paperines i bauxa, hi ha un silenci molt comentat quant al canvide batle, que segons fonts de l’Ajuntament es realitzarà a mitjan juny. Aquí és on entra en joctot el tarannà d’un poble. El yin i el yan de Son Servera. En un antic llibre de corsaris es deiaque és quan el capità amolla per un moment el timó quan els pirates apareixen a l’horitzó.Sense voler titllar negativament amb aquesta dita els polítics de l’oposició, crec que es dónaper entès que és un moment òptim perquè el Partit Popular de Son Servera pugui estendre unaestratègia, però moltes vegades qui pot fer més mal a un mateix és si mateix. Vull explicar-me… Una gran errada per part del govern actual de Son Servera, reunit en el pacte dels 4 par-tits, seria caure en la debilitat partidista de voler treure color polític a les fetes i desfetes i a lescoses aconseguides durant aquest hemisferi de legislatura. Entre d’altres coses perquè ningúse’n va amb aquest canvi d’home a la cadira de batle. Però l’errada que poden fer els políticsen perjudici per als qui la nostra cadira és la de ca nostra seria crear un crui divisori entre elgovern “multicolor” que tan sols du 2 anys de govern.

Ja és ben hora, i no faig referència política -però es dóna el cas que és així-, d’amollar totsels defectes intrínsecs d’ésser serverins. Un exemple clar dels defectes serverins és anar a filarprim amb l’agulla de la negativitat i l’obscurantisme de tot allò que va més o manco bé. A SonServera hi ha gent a qui molesta que hi hagi coses que més bé o més malament funcionen. Isi no, per què surt a un diari de Ciutat un breu a la secció de cultura xerrant d’una errada al’hora de no informar de la suspensió d’una projecció al teatre? És estrany que aquest fet surre-alista d’una “mala premsa” a la gestió actual de l’Ajuntament serverí tengui a veure amb lesamistats perilloses que va tenir un partit polític que a dia d’avui s´ha tornat una mosca en esnas pel que abans eren rialles i toquets a l’esquena. I encara n’hi ha que creuen que les infor-macions no contrastades i les cròniques amb missatge polític d’entre línies aparegudes enaquest diari són dignes de menció i donen llum i representació del nostre poble arreu deMallorca. Mai no podrem estar agraïts a la mà que vol fer prendre el misto i més quan ho faper motius privats i no per motius polítics, d’oposició o per un bé general del poble.

I ara, amb el renou de les paperines, més magres a conseqüència dels difícils temps eco-nòmics, també esdevinguts als ajuntaments, cal tenir en compte que Carles Manera, consellerd’Economia, confirmà recentment que es deuen 25,4 milions a l'Ajuntament de Palma i 13,4milions a la resta de municipis.

Així que magres i afamats fa mal avenir-se, però també és cert que fotuts però junts es famés força.

Tirem enlaire el sac d’arena del partidisme i sectarisme polític del nostre poble per anar peramunt i mirem endavant com a societat, facem feina per la nostra identitat com a poble de veï-nats i no com a poble de qui espera la llenegada del veïnat per dir la seva.

Gaudiu de les festes i mai no oblideu que el poble, quan exerceix com a poble, és l’únicaraó que val i més autèntica, més i tot que qualsevol que vulgui expressar-se, xerrar o escriureen nom de la raó.

Perquè un poble ha de viatjar cap a una evolució sense mirar colors ni partits i ha de saberguardar el seu judici quan li és arribada l’hora de decidir democràticament amb la discreció itota la força que té la veu d’un poble quan es converteix en fet cada quatre anys, que no sóncada dos.

Des d’aquí demanam responsabilitat als nostres politics cap a l’elecció que prengué elpoble de Son Servera a les darreres eleccions. Ja que la decisió del sobirà fou un canvi políticque ara per ara no es pot veure debilitat pels silencis conspiradors o el nerviosisme polític delsqui ara seuen a la sala com a govern.

Salut, coneixement i bones Festes! ■

Manuel Ismael Serrano Servera, director del CM7revista@calamillor7.com

■ Com els dinars familiarssón un reflex de les famílies,les festes són un reflex dels pobles

Els textos d’aquestarevista expressenúnicament l’opiniódels seus autors irespecten el seu estillingüístic.

Turismo 2007, s.l.Dep. Legal: PM 1535-89C/ Dr. Servera, 34Tel. 971 56 72 53660 99 15 2807550 Son Serverawww.calamillor7.comrevista@calamillor7.com

Aquesta revista vetla per l’ús lingüístic de la nostra llengua pròpia. En tot cas, no es fa responsable de l’ús lingüístic dels seus col·laboradors ni de la publicitat.

Per tant, es respectaran les decisions, en aquest aspecte, personals de cada columnista i publicista.

Editorial

Na Burguesa

Pujant al Coll des Pastors,el carro del llenyater,per comellars i costers,camí del Coll de sa Creu,contempla per tot arreucom llueixen els seus fruits,esbrinades arboceres.Al camí, tapís de fullaca,per sotil, frondosos pins,llentiscla per les voreres.

Així jo la vaig conèixer,desbordant naturalesanostra estimada muntanya.Focs salvatges canviarenla gràcia dels seus paratges,i mai més els seus caminsrebran l’ombra generosaque altre temps prodigarenels pins verds i gegantinsque encrestaven na Burguesa.

Sembla llunyana i altiva,baix d’un cel clar i serè,de matolls i pins vestida,la nostra Vila vigila,el port, tota la badiai el llunyà vaixell que ve.Amb pluja, sol o rosadesadmir la seva grandesai mai no puc evitarcontemplar, embadalit, na Burguesa.

Antoni Lópezoctubre de 2008

4

Actualitat

■ El Consell planteja a representants dels ajuntamentsde la zona de Cala Millor i als hotelers la possibilitatde l'arribada del tren a Cala Millor

L'Auditori de Sa Màniga de Cala Millor vaacollir aquest passat mes de maig una reunióentre els representants dels ajuntaments deSon Servera i Sant Llorenç, diferents veïnatsimplicats, representants de l'AssociacióHotelera de Cala Millor i la consellera deTerritori del Consell, Maria Lluïsa Dubon, i laconsellera insular d'Economia i Turisme,Isabel Oliver.

En aquesta reunió es presentà un estudide la institució insular en què es plantegendiverses actuacions per millorar la zona turís-tica, amb la combinació de criteris paisatgís-tics i l'ordenació del territori.

Fa ja uns mesos, el conseller de Mobilitatdel Govern, Gabriel Vicens, desaprovava l'a-rribada del tren a Cala Millor amb aquestesdeclaracions: “No està previst que el trenarribi a Cala Millor. No és un problema econò-mic, sinó d'incompatibilitat amb el mitjàde transport ràpid i eficaç que volem quesigui el tren.» Però ara, el Consell ha opinatsobre el tema amb la boca petita, però elsestudis són els que són i les propostes estana sobre de la taula.

Entre les actuacions, la millora del trans-port públic i potenciar i apostar per unes

bones comunicacions entre Palma i el nuclicostaner.

L'estudi compta amb dues opcions:modificar el traçat actual i desviar el tren perCala Millor; o crear una via d'interconnexióràpida i eficaç.

Els representants del Consell no varenvoler curar-se en salut i ho varen deixar moltclar: «Es tracta de veure quina és la milloropció. No volem que sigui un tema de conflic-te ni cal lliurar batalles polítiques. Cal arribara acords en aquest sentit.» Així ho manifesta-

va la consellera Dubon.D'altra banda, el batle de Son Servera va

afirmar que «D'aquest estudi es desprèn queel 50% dels usuaris de la futura línia entreManacor i Artà són de sa Coma i de CalaMillor.» De fet, ambdós ajuntaments de SonServera i Sant Llorenç sempre han defensatla possibilitat que el tren arribi a Cala Millor.

En tot cas, el Consell de Mallorca consi-dera «bàsic que Cala Millor compti amb untransport públic àgil i ràpid». ■

"L'estudi compta amb dues opcions: una, modificar el traçat actual i desviar el trenper Cala Millor; l’altra, crear una via d'interconnexió ràpida i eficaç."

El Congrés Turístic WorkShop, que es va celebrar el proppassat 11de maig a l'Auditòrium Sa Màniga de Cala Millor i en què va participarl'Ajuntament de Son Servera, d’entre altres organismes, va acollir laparticipació de més de cent representants de touroperadors britànics,principalment de Londres. L'esdeveniment tenia com a objectiu pro-mocionar la zona costanera de Cala Millor com a destí turístic. Els ope-radors britànics varen defensar la sostenibilitat i la cura en els aspec-tes mediambientals com a valors prioritaris en les destinacions turís-tiques dels britànics, a més de l'oferta del sol i la platja. ■

■ Touroperadors britànicsaposten en les seves destinacions per lasostenibilitat, a mésdel sol i platja

Can JuliàCuina mallorquina i torrada

Reservas: Tel. 971 56 74 13C/ Joan Massanet,42 - Son Servera

Menús diarios de martes a domingos

5

Sant Llorenç

■ Un passeigper l’arqueologia

El jaciment arqueològic de s’Illot acollirà, per primera vegada, unpasseig per l’arqueologia, activitats destinades a donar a conèixer elpatrimoni arqueològic.

Es tracta d'una iniciativa del Departament de Patrimoni del Consellde Mallorca, que pretén difondre el patrimoni arqueològic de Mallorcaa través de diverses activitats que tindran lloc els mesos de maig, junyi octubre.

El director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà, va presentar el pro-grama «Un passeig per l'arqueologia», un cicle d'activitats destinadesa donar a conèixer entre tot tipus de públic el nostre patrimoni i quees faran als jaciments arqueològics de Felanitx, Calvià, Montuïri,Manacor, Pollença, Sant Llorenç i Alcúdia els caps de setmana demaig, el primer de juny i tots els del mes d'octubre.

L'activitat «Un passeig per l'arqueologia» té l'origen en les «tar-dors» o les «primaveres arqueològiques» que, des de fa quatre anys,se celebren als diferents pobles. Amb tot, la iniciativa es consolida anyrere any i cada vegada són més les persones que hi participen. Tambésón cada cop més els municipis que entren a formar part del progra-ma i enguany s'hi han afegit Pollença i Sant Llorenç.

Sant Llorenç des Cardassar participa en aquest projecte que esdurà a terme en el Poblat talaiòtic de s'Illot amb l’activitat «Foners» elsdies 10 i 11 d'octubre d’enguany, de les 10 a les 13 h.Inscripcions: al 971 569924.

El Departament de Serveis socials de l’Ajuntament de Sant Llorençdes Cardassar ha adquirit una furgoneta adaptada per a persones ambdificultats, dotada amb un elevador de cadira de rodes, així com altresprestacions que faciliten l’accés al vehicle. Aquest servei, que dispo-sa de 9 places, ja està en funcionament desde la segona quinzena demaig oferint el servei de transport del centre de dia a tots els usuarisque ho sol·licitin, que els usuaris i familiars, en podran fer ús elsmatins i horabaixes. Amb aquest nou vehicle, el departament comple-ta els serveis del Centre de dia i el Servei d’Ajuda a domicili, que jacompta amb un altre vehicle. El cost d'aquest vehicle ha estat de29.700 € i ha estat finançat íntegrament amb pressupost municipal.

■ Serveis Socials deSant Llorenç ha adquiritun vehicle adaptat

BOCADILLOS · PA AMB OLI TAPAS VARIADAS

Se hacen comidas mediterraneas por encargoDisponemos de una Sala Privada

Plaça Sant Joan, 2 - Son Servera - Tel. 971 567 223gredos@sonservera.com

BAR GREDOS

6

XVII FIRA RAMADERA de Son Carrió

Sant Llorenç

■ Son Carrió es rendeix a la llauna i als xotets

La de Son Carrió ja és una fira amb denominació d’origen. Any rereany, s’ha anat dedicant a diversos productes i l’autèntica protagonistad’aquesta edició ha estat l’artesania de llauna, que ha captat l’interèsdels centenars de visitants, que han gaudir d’una àmplia i variada ofer-ta per a tots els gusts.

El Centre Cultural de Ca n’Apol·lònia va acollir una mostra de pro-ductes artesans elaborats amb llauna, com ara regadores, motlos ifanals i, a més, s’hi podien veure les eines antigues d’aquest ofici. Elstallers d’artesania centraren l’atenció de molta gent, sobretot dels méspetits. L’objectiu era divulgar tasques tradicionals com l’orfebreria, laceràmica i la llauna.

Una altra de les novetats d’aquesta 17a edició, i que va tenir moltèxit, fou la venda d’anyelles i de xotets de raça mallorquina. A les onzedel matí ja tenien tots propietari. Hi havia molt d’interès en l’adquisiciód’aquests animals joves, procedents de sis ramaderies de la comarca.

La cultura hi tenia així mateix el seu lloc amb diverses exposicions,incloses una marató fotogràfica i un certamen de pintura.

La gastronomia ocupava un espai important, si pensam que elsbars posaren menús especials per promocionar-se i oferir una excusasuculenta per passar la jornada. ■

A.BASSA-U.H.

■ Esqueix Teatre interpreta El tio Pep se’n va a Muroomplint l’Auditòrium Sa Màniga

La companyia teatral llorencina EsqueixTeatre actuà el passat mes de maig per pri-mera vegada a l’Auditòrium Sa Màniga, ambl’arxiconeguda sarsuela mallorquina El tioPep se’n va a Muro, i amb una sala plena degom a gom.

La representació d’aquesta obra, dirigidaper Antoni Gomila i Onofre Jaume i interpre-tada per actors i actrius llorencins, fou tot unèxit, tant d’espectadors com per la interpreta-ció acurada dels actors, que es deixaren l’à-nima a sobre de l’escenari per seduir alssempre seguidors d’aquesta immortal obra iper homenatjar el Sr. Miquel Rosselló, que fou

director de l’obra.La història feta ja llegenda d’aquesta

obra, amb lletra de Sebastià Rubí i músicad’Antoni M. Servera, conta que s’estrenà aManacor l’any 1938 a càrrec de l’AgrupacióArtística. D’ençà, el mite d’aquesta obrasegueix viu, ja que mai no s’ha deixat derepresentar.

El Grup Llorencí de Comèdies és unaassociació de teatre amateur creada l’any1988 a Sant Llorenç des Cardassar perMiquel Rosselló Pont. Han representat sobre-tot autors costumistes mallorquins, peròtambé qualque autor contemporani. Els

mateixos membres del grup es fan càrrec dela construcció de les escenografies, del ves-tuari, del disseny de llums i del so. Solenrepresentar dues obres cada any: una durantles festes patronals de Sant Llorenç (agost) iuna per les festes de la Mare de Déu (setem-bre). L’any 2000 es convertí en EsqueixTeatre i representaren La Passió, elaboraciópròpia a partir dels textos bíblics.

Amb aquesta obra, que el Grup Llorencíde Comèdies, predecessor d’Esqueix Teatre,havia posat en escena altres vegades, tots elsseus membres volen retre un homenatge aqui n’havia estat director, Miquel Rosselló. ■

7

■ Actuació contundent per regular activitats sense llicènciaque es realitzen a la via públic, incomplint així les ordenances

Actualitat

■ Campanya de Seguretat Viària a Son Serveraamb la participació de 1.200 alumnes

La Campanya de sensibilització de l'ús desistemes de seguretat per a menors als vehi-cles, motocicletes i ciclomotors ha arribat alscol·legis públics de Na Penyal, JaumeFornaris i Sant Francesc, amb la participaciód'un total de 1.221 escolars del municipi,d'entre 3 i 12 anys.

L'objectiu d'aquesta Campanya, impulsa-da per la Conselleria d'Interior i amb la parti-cipació d'onze municipis de Mallorca, entreells el de Son Servera, és el d’informar elsmenors i els seus pares, mares o tutors delsdiferents sistemes de retenció homologatsper a menors en els turismes i les principalsnormes del transport en motocicletes i ciclo-motors.

En aquesta Campanya participarà el poli-cia tutor, figura ja constituïda al nostre muni-cipi i que encara no ha arribat a altres muni-cipis de la comarca. Entre d’altres actuacions,es repartiran tríptics i pòsters que recordaranals conductors dels vehicles la seva obligació

d'adequar correctament el trasllat delsmenors.

També es té previst dur a terme campan-yes d'ús de les vies per part dels menors, tant

a peu com amb bicicleta, patins, etc, comtambé campanyes sobre l'ús correcte delscarrils de bicicletes i zones de vianants. ■

L'Ajuntament de Son Servera està duent a terme una sèried'accions contundents a fi de regular les activitats i negocis sensellicència que es desenvolupen a la via pública i privada del munici-pi, com ara màquines expenedores o caixers automàtics, i que, pertant, incompleixen les ordenances municipals.

Una de les accions més destacades és la relacionada amb unampli locutori telefònic que es trobava en ple centre de Cala Bona,a primera línia de platja, que s’ha traslladat al Parc Verd de SonServera.

D'aquesta manera, l'Ajuntament de Son Servera adverteix queutilitzarà tots els seus recursos per vigilar i controlar totes les acti-vitats que es realitzin tant en la via pública com en la via privada perregular aquest ús.

Segons el batle Pep Barrientos, "actuarem amb contundènciadavant tot el que es realitzi al sense la pertinent llicència”. ■

Costa de los Pinos - Tel. 971 840 382 Lunes cerrado

Restaurante El CruceMenú diario casero - Cocina mallorquina - Paellas y cochinillos para llevarGRILL de CARBÓN NATURAL - Carnes y Pescados / Pan-Oli

El Ministeri de fomentaportarà 567,6 milions d'euros,

dels quals 431 seran per a Mallorca.

El ministre de Foment i vicesecretari del PSOE, José Blanco, vasignar el proppassat dia 14 de maig, al Consolat de Mar, el Convenide carreteres de les Balears, amb la presència del president delGovern balear, Francesc Antich, la presidenta del Consell de Mallorca,Francina Armengol, i representants d'institucions, entre ells el batleserverí Josep Barrientos.

El Ministeri de Foment aportarà 567,6 milions d'euros, dels quals55,4 milions d'euros seran per a Eivissa, 13,4 milions d'euros per aFormentera, 67,8 milions d'euros per a Menorca i 431 per a Mallorca.

Barrientos, després de la signatura oficial del Conveni de carrete-res amb el Govern central, destacà que "significa el pas per poder lici-tar les obres perquè comencin de seguida; estam molt contents quedes del Govern central s'inverteixi a les Balears i que sigui la variantde Son Servera la primera obra que s'iniciï en una mostra de sensibi-

lització a una demanda històrica des de fa molt temps ".També afirmà que per a nosaltres, els serverins, és el projecte

estrella d'aquesta legislatura, que a més suposa donar resposta a unareivindicació de fa més de 25 anys, veurem fetes molt aviat les obres".

Cal recordar que el passat mes de novembre a Madrid es reunirenel batle Josep Barrientos i el regidor d'Urbanisme, Joan Riera, ambrepresentants del Ministeri de Foment per tal de conèixer el procés enel qual es trobava el projecte de les obres de la circumval·lació de SonServera. La futura circumval·lació permetrà descongestionar el trànsitque es concentra en les vies principals del nucli urbà de Son Serverai es podrà accedir a altres nuclis sense haver de transitar prèviamentpel centre. ■

8

Actualitat

■ Setmana del llibre 2009

Un dels actes destacats de la setmana de llibre 09 va ser el con-curs de dibuixos organitzat per les biblioteques municipals amb lacol·laboració de les escoles Jaume Fornaris de Son Servera i NaPenyal de Cala Millor.

Els guanyadors de l’escola de Cala Millor foren Duoglas Florez deprimer, Ana Maria Rodríguez de 2n, Sebastià Ávarez de 3r, DanielSerrano de 4t, Jose Arturo Sánchez de 5è i Gènesis Mora de sisè curs.

L’entrega de premis, càrrec de la regidora de Cultura MargaSerrano, es va dur a terme a la biblioteca de Cala Millor el passat dia29 d’abril. Els premi consistia en dues entrades per cada nin guanya-dor al festival Clown de Son Servera. ■

■ Pepe Blanco signa elConveni de carreteres deles Balears que permetràiniciar les obres de la viade circumval·lació delmunicipi serverí

Durant el mes de març hem posat en marxa aSon Servera les trobades de parelles lingüístiques,que permeten que una persona castellanoparlanto estrangera es trobi un o dos dies a la setmanaamb un voluntari catalanoparlant a fi de facilitar-li

l’aprenentatge de la llengua pròpia del nostremunicipi i perquè es relacioni amb un entorn enllengua catalana que, d’altra banda, també li faci-litarà la integració com a nouvingut.

Aquesta campanya està tenint molt bonaacceptació entre els aprenents, però en canvi ensfan falta voluntaris lingüístics catalanoparlantsque vulguin servir de models lingüístics.

Si hi estau interessats, us hi podeu inscriuredirectament a www.paraula.cat o formalitzant lamatrícula com a voluntari a les Escoles Velles(Serveis Educatius Municipals).

FES-TE VOLUNTARII COMPARTEIX LA LLENGUA!

BASES DE SUBVENCIONS PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES EMPRESES 2009

Per un servei de qualitat i modern...,fes del català la teva eina de feina!

1. AJUNTAMENT DE SON SERVERA (retolació, edició de material imprès,cartes de restaurant i pàgines web) TERMINI: FINS DIA 30 DE SETEMBRE

2. CONSELL DE MALLORCA (etiquetatge, material imprès, cartes derestaurant i pàgines web) TERMINI: FINS DIA 8 DE SETEMBRE

JA PODEU RECOLLIR LES BASES AL SERVEI LINGÜÍSTICDE L’AJUNTAMENT O CONSULTAR-LES A LES ADRECES SEGÜENTS:

www.conselldemallorca.net - www.sonservera.cat

PUNT D’AUTOAPRENENTATGE DE CALA MILLOR

Vine i aprèn català!Què hi trobaràs? Fitxes, llibres de text, material de consulta, diccionaris,

dictats, llibres de lectura, ordinadors, sessions de conversa i tutories...

Quin horari té? Dimarts, dimecres i dijous, d’11 a 13 h.,i de dilluns a divendres, de 16.30 a 20.30 h.

On el trobaràs? A la Biblioteca de Cala Millor (Centre Cívic, c/ de les Flors, 3).

CAMPANYA DE VOLUNTARIAT LINGÜÍSTIC

Serveis Educatius Municipals

La nostra llengua

9

Cartes al director

■ Perquè deim síal tren tram en superfície

Dos mesos després que la Conselleria de Mobilitat anunciàs que la sevaaposta, vists els informes tècnics, és passar el tren d’Artà per Manacor ensuperfície, i també després d’haver sentit opinions de tots colors envers aquestassumpte, la Plataforma en Defensa del Tren voldríem, com a grup organitzat degent de Capdepera, Son Servera, Artà, Sant Llorenç, Son Carrió i Manacor quefa onze anys que demanam el retorn del tren al Llevant, poder fer sentir la nos-tra veu, sense retòrica ni ambigüitats:

- La Conselleria de Mobilitat s’ha equivocat perquè no ha donat lainformació d’hora i ha deixat que el desconeixement d’uns i els inte-ressos d’uns altres omplissin Manacor de mitges veritats, mentidesmalintencionades i dubtes i por. És normal que els veïns més propers,amb la poca informació que han rebut, es mostrin contraris a la pro-posta, però els demanam que s’informin, reclamin informació i no esdeixin manipular.

- Un tren tram és un tren elèctric que dins els pobles i ciutats escomporta com un tramvia, circula a menys de 50 km/h, té una altacapacitat de frenada i no necessita barreres de seguretat. Per tant, ésun element que NO XAPA, no és perillós i no molesta. No estam par-lant d’un tren com el que actualment ens du a Palma. Parlam d’un trenque ha de partir de l’estació actual i arribar, sense més transborda-ments, a Artà.

- Que el tren tram passi en superfície creim és la millor opció pera tots els manacorins, els comerciants en especial, i també és la milloropció per a tots els futurs usuaris de Sant Llorenç, Son Carrió, Artà,Son Servera i Capdepera.

- Soterrar el tramvia a Manacor, com demana el batle Pastor, supo-saria un malbaratament de doblers públics. Volem pensar que el ple del’Ajuntament va votar a favor de soterrar-lo quan no se sabia les carac-terístiques que tendria i es pensava en un tren dièsel. Nosaltres tam-poc no el voldríem si fos així. Volem que la Conselleria inverteixiaquests doblers que s’estalvia, i que ja té, en l’extensió de la xarxa imillora de l’actual. No volem que enterrin els doblers de tots. I supo-sam que els veïns del passeig tampoc no voldrien suportar vint-i-qua-tre mesos (2 anys) d’obra de soterrament.

- La proposta de la plataforma un passeig sense tren que demanaque els usuaris de tren que venguin d’Artà amb el tren tram baixin ala plaça Madrid, pugin a un bus que els dugui a l’estació i que aquípugin al tren per anar a Palma va en contra de l’eficàcia del transportpúblic, a més de ser una mostra d’egoisme pur: voldrien ells, en anara Palma en tren, devers Inca baixar-ne, pujar a un bus i passats 1,6km tornar a baixar i pujar de nou al tren?

- La demanda de la Consellera Insular de Medi Ambient, i regido-ra a l’oposició a Manacor, Catalina Julve, diu poc a favor del seucàrrec: treure el tren per defora del poble suposaria un consum moltgran de territori i allargar el temps de recorregut del tren per arribard’Artà a Manacor. Suposaria l’expropiació de terrenys a uns veïns queja han patit la fragmentació que ha fet el desviament del torrent i laconstrucció de la ronda nord.

- A tots aquells que ara, onze anys després de la primera Marxa ,troben que hi ha alternatives al tren, dir-los que nosaltres creim que sí,que també s’ha de fer una bona xarxa d’autobusos que arribin on nopot arribar el tren, però que la línia de Llevant ha d’existir perquè elsciutadans del Llevant no som de segona i tenim dret a poder emprarel tren com a mitjà de transport públic, eficient i útil. Així funciona alsllocs on ens hauríem de mirar: xarxa de tren amb xarxa de busos com-plementària. A Mallorca només tenim carreteres (i sense autobusos!),ens queda molta feina per fer.

Aquesta és l’opinió de la Plataforma en Defensa del Tren. Hem vol-gut ser clars en l’exposició, perquè ho tenim ben clar: el tren tram ensuperfície és la millor opció. Si el Govern també ho creu així, que l’e-xecuti sense badar.

Plataforma en Defensa del Tren.

■ La reobertura del tren Manacora Artà imposa la construccióde 40 km de nous camins

La construcció de tota la infraestructurasuposa construir l’equivalent a 91 quarterades

L’Associació Alternativa al Tren ha analitzat el projecte d’oberturade la línia de tren de Manacor a Artà i el corresponent informe d’im-pacte ambiental. Mentre que el Govern promou estands informatiussobre els suposats beneficis del tren tram a Manacor, l’AssociacióAlternativa al Tren vol denunciar la destrucció que generarà aquestafaraònica infraestructura a la comarca de Llevant.

Un dels principals impactes del projecte és haver de construir 40camins laterals per poder accedir a les diferents finques afectades.Aquests nous camins ocuparan més de 200 mil metres quadrats. Aixòequival a una carretera de més de 40 km de longitud i 5 metres d’am-ple. Per fer un símil comparatiu, això equivaldria a construir un carrilmés a l’autovia de Palma a Manacor. És a dir, per obrir 33 km de viade tren cal construir, a més, 40 km de camins de reposició en sòl rús-tic.

A més s’han de construir 17 estructures de pas superior o inferior.45 reposicions de línies elèctriques i 7 reposicions de línies d’aigua.Això sense comptar els tres transformadors elèctrics necessaris per ferfuncionar el tren elèctric.

En l’estudi es preveu la necessitat d’expropiació d’un mínim de411 mil metres quadrats. Aquests metres, més 231 mil metres qua-drats que són propietat de SFM – Serveis Ferroviaris de Mallorca(quant a la seva gestió i explotació), sumen l’equivalent a una finca demés de 91 quarterades. Tota aquesta zona queda ocupada per camins,infraestructures, talussos, abocadors i estructures de funcionalitat quesegons l’estudi de GRUSAMAR-INECO de juliol de 2008, pres de la sín-tesi de l’estudi d’impacte ambiental d’aquest projecte en la pàgina 72i altres, provocarà un impacte permanent, irreversible i irrecuperable.

Per fer-se una idea visual, l’àrea de les 91 quarterades totals quesón necessàries per reobrir la línia de tren de Manacor amb Artà equi-valen comparativament a l’àrea de l’autovia amb quatre carrils i mit-gera de Manacor a Palma.

Alternativa al Tren aposta per un transport públic global i rebutjauna obra d’impacte ambiental permanent, irreversible i irrecuperable

ALTERNATIVA AL TREN no està en contra d’un transport global,sinó a favor d’aquest, d’un transport que arribi a tots, no només a 5nuclis urbans -itinerari actual del projecte del tren- i deixi abandonadatota la població costanera i dispersa en aquesta zona de Llevant.

Estam a favor de la conservació de l’illa tal com està, no volemmés autopistes ni més destrucció del nostre territori amb novesinfraestructures, siguin noves carreteres, nous camins o nous vials detren. Som conscients que es pot dotar la zona de Llevant d’un trans-port puntual, eficient, net i ecològic mitjançant una xarxa d’autobusosi microbusos adequats i gestionats-explotats per concessions eficientsi serioses. Perquè es vulgui o no acceptar, per unir aquesta poblaciócostanera i dispersa de la zona de Llevant, s’haurà de dotar aquestazona d’una xarxa auxiliar de transport fins als diferents susdits 5 nuclisurbans amb estació de tren, amb la finalitat de no crear una divisiósocial en aquesta zona.

Som una nació pionera en energies renovables, hem d’intentarser-ho també en el transport ecològic aprofitant tots els avanços tèc-nics existents, condicionant els vials que tenim, però sense destruir unpam més del nostre entorn ni perjudicar el paisatge, la flora, la faunai la permeabilitat de la població.

Associació Alternativa al Tren

Se ofrece mujer para cuidar niños, personas mayores,discapacitados o también para limpieza 687 676 115

10

11

Actualitat

■ Escolars d’Holanda, Itàlia, Polònia, Letònia i Son Servera,en la presentació d'un projecte europeu a La Unió

El Teatre La Unió va acollir el proppassat 12 de maig la presenta-ció del Projecte europeu d'intercanvi “Comenius”, on participa el CEIPNa Penyal de Cala Millor juntament amb d’altres centres escolarseuropeus.

Escolars de Na Penyal, d'edats compreses entre els 11 i els 14anys, varen realitzar un viatge a Holanda, mentre que durant aquestasetmana uns trenta alumnes d'Holanda, Polònia, Letònia i Itàlia arriba-ren al municipi de Son Servera per intercanviar costums, excursions iexperiències. ■

El Projecte “Comenius” a Son Servera, en el qual col·laboral'Ajuntament, va ser presentat a La Unió per la regidora d'Educació,Dori Moreno. La idea d’aquest programa és que els escolars europeusintercanviïn experiències i coneguin a través de diversos mitjans, comara les noves tecnologies, els costums i riquesa cultural dels poblesque formen Europa.

Integrat dins del Projecte educatiu europeu, treballar en aquestsprogrames proporciona una experiència pràctica i dinàmica sobre ladimensió europea de l'educació.

Durant la presentació, els escolars de Son Servera i d'Holanda,Polònia, Letònia i Itàlia varen realitzar una exposició audiovisual delsseus respectius col·legis i els seus diferents costums i tradicions.

Actualitat

12

■ El Consell signa un protocol de col·laboració ambl’Ajuntament de Son Servera per a la implantaciód’un pla de serveis socials

El conseller executiu de Benestar Social ipresident de l’Institut Mallorquí d’AfersSocials (IMAS), Jaume Garau, ha signat unprotocol de col·laboració amb el batle de SonServera, José Barrientos, per al desenvolupa-ment d’un pla municipal de serveis socials2009-2011 al municipi.

La creació i el desenvolupament d’aquestpla municipal de serveis socials respon a lavoluntat de l’IMAS d’integrar totes les actua-cions que es duen a terme a Son Servera desdel Consell i les entitats i les institucions, a fid’ajudar els col·lectius més vulnerables.

Una primera passa per crear aquest plaés conèixer la situació específica de la locali-tat en matèria de serveis socials. En aquestsentit, d’acord amb el protocol de col·labora-ció, el Consistori i el Consell, a través del’IMAS, participaran en els aspectessegüents:

• L’anàlisi i la programació de les neces-sitats que cal cobrir en l’àmbit dels serveissocials del municipi signant.

• La col·laboració tècnica i l’assessora-ment en la promoció de l’autonomia personali l’atenció a les persones en situació dedependència.

• La detecció de les noves necessitats i laproposta dels recursos necessaris per poderabordar-les.

• La creació i la millora dels equipamentsper a la prestació de serveis a les personesque en són usuàries.

• La coordinació de les actuacions que hicorresponen en matèria de serveis socials imenors.

• La coordinació tècnica en la transferèn-cia d’informació i dades rellevants per a la

planificació dels serveis socials, la coberturade prestacions i del sistema de dependència.

• El foment de la gestió descentralitzadade les prestacions o subvencions que actual-ment gestiona l’IMAS.

• El suport tècnic als municipis deMallorca amb l’objecte d’impulsar i coordinartotes aquelles iniciatives, investigacions iestudis de caràcter social que puguin incidirfavorablement en el benestar de la població ien la correcció de les desigualtats socials.

• La col·laboració en convenis i projectesduits a terme amb altres administracionspúbliques.

• La intervenció en totes les matèries queambdues parts considerin necessàries permillorar la qualitat de vida de les personesusuàries dels serveis socials.

• La publicació d’un pla municipal deserveis socials que reculli el conjunt de pro-grames específics d’àmbit social amb lesactuacions pertinents per abordar les neces-sitats detectades a cadascun dels municipis.

L’IMAS i els consistori crearan una comis-sió mixta integrada per dos representants decada una de les parts, que farà el seguimentde les actuacions de col·laboració, vetllarà pelcompliment dels objectius i que es reunirà,com a mínim, dues vegades l’any.

Així, gràcies a aquest protocol, s’analitza-rà la situació actual i s’identificaran possiblesmancances a les quals donar resposta enl’àmbit dels serveis socials amb vista a firmarfuturs convenis de col·laboració més especí-fics entre l’IMAS i els diferents ajuntaments.■

13

Publicitat

Actualitat

■ Cala Bona, Sa Marjal, Cala Millor i Sa Coma,les quatre banderes Blaves de la nostra costa

14

Les platges i ports esportius de les nostres illes ja han rebut el guardó de la ‘bandera blava’ el 2009, distintiu que reconeix les condicionsambientals de la zona i la qualitat de les instal·lacions, un total de 85 distintius. Amb això, les illes es col·loquen com la quarta comunitat ambmés banderes i en sumen una mes respecte l’any passat. 65 platges i 20 ports han rebut aquest guardó.

Per illes, Mallorca concentra un total de 58 guardons repartits en 41 platges i 17 ports, mentre que en el cas d'Eivissa i Menorca presenten13 banderes blaves respectivament, repartides en 12 platges i un port cadascuna. Finalment, Formentera té un port guardonat.

4 banderes blaves ondegen al municipi serverí i llorencí: platja de sa Marjal (Costa dels Pins) i al Port de Cala Bona, Cala Millor i sa Coma.

Pep Macías es un reconocido restaurador, como prueba, un deta-lle: en el año 1994 se le concedió la medalla de la “Chainé desRotisseurs” por su reconocida labor en el mundo de la cocina.

Pep Macías ha seguido una trayectoria tranquila, siempre actuali-zada, pero manteniendo vivos sus sabores, sus trucos que debe tenercada cocinero, sin bajar para nada la calidad. Una calidad añadida aun buen servicio que dan una suma de un buen precio.

Hace nueve años se instaló en el Rte. Fonoll Marí, un lugar privile-giado ante el mar mediterráneo de Cala Bona. Además de un comedorinterior, tiene dos terrazas, una bajo el porche del mismo y otra cercadel mar. Año tras año ha ido mejorando el entorno del Rte. asi comosu interior, arropándose de un buen equipo, su hijo Marck, que vale pordos y es muy atento con los clientes, su hermano Lluis y Miquel quetambién es de la familia. Paellas suculentas, arroces, carne, pescadoaperitivos y postres, todo con el sello especial de Pep Macías. Sin Dudaun Rte. a recomendar. Redacción CM7

■ Rte. Fonoll Mari,la esencia del buen comer

15

Publicitat

C/ Juan Servera Camps,34Cala Millor - Tel. y Fax 971 58 53 28

Móvil 609 380 312

¡Cuide su imagen!¡Su éxito depende de ello!

CALA MILLOR Y PALMATel. 971 81 32 02Fax: 971 56 22 03Móvil 609 60 78 19

limpiezasgil@hotmail.com

COMPRES I SERVEIS a CALA MILLOR

Avda. Joan Servera Camps, 35 - Tel. 971 81 39 40

Fiestas InfantilesCafeteria - Panaderia - Pastelería

Desayunos - Chocolate con churrosTapas variadas y meriendas

Sábados y domingosPollos asados para llevar

Toalla sábana100 x 150 cm

9’95 euros

Variedad de colores

Publicitat

Tel. 971 81 70 18C/ Pere Antoni Servera, 42 ­ Son Servera

El bon ambient i els petits detallset faran gaudir dels nostrespa­amb­olis, tapes, ensalades,

parrillades de carn o peix a la nostrabarbacoa de llenya natural,

convertint­los en grans moments

Bon servei amb qualitati preus ajustats

Entrevista

17

■ Aquest any...Fira + Festes!Un còctel perfectament barrejaten temps de retalls econòmics

per aflorar el sentiment de pobledels serverins i entre tots gaudirencara més de les nostres festes.

Amb motiu de l’arribada de la Fira i de les Festes Patronalsde Sant Joan, CM7 entrevista en Pep Àlvarez, regidor de Festes,perquè ens conti com seran aquestes fetes. “Tothom em dema-na qui ve per festes i jo sempre responc que el més important noés qui ve, sinó qui hi haurà”.

Tal vegada aquesta declaració del polític dels Independentsdefineix quin caire popular, festiu i identificatiu del tarannà d’unpoble vol aconseguir la Regidoria de Festes amb l’organitzacióaustera, però alegre i competitiva, de les properes Festes de SantJoan 2009.

Pep, el proper dissabte 13 de juny comença sa Fira, peròtambé és cert que aquest 2009 no és any per a grans despeses.

Crec que enguany, aprofitant l’avinentesa del retall de despeses,ens de demostra que la gent d’aquí està per damunt de les circums-tàncies.

El meu gran objectiu com a regidor de Festes és apel·lar l’autoes-tima del serverí; si el serverí està orgullós de les seves festes tot verodat, perquè la gent de defora veu que xerren bé de les festes del seupoble i volen venir a veure-les, i així que esper que els serverins vis-quin amb força les seves festes, hi venguin i sigui com una bolla deneu que es fa grossa.

Enguany tenim poc pressupost perquè estam en crisi, però la qua-litat dels grups musicals no minva.

I com comença a rodar aquesta bolla d’un mes de juny de firai festes?

Sa Fira comença dia 13 de juny (dissabte). Seguim una mica elque férem l’any passat: una fira nocturna amb “tapeo”, ambient decarrer, música en directe, etc. Després sa Fira continua l’endemà dia14, que és la fira més coneguda tradicionalment.

El que hem fet aquest any arran de la crisi econòmica i que

l’Ajuntament es veu obligat a fer un constrenyiment de la despesa ésfer-ho engegar tot seguit. Després de la fira les festes; així doncs, saFira serà dia 13 i 14 i dia 15 ja comencen les activitats de Festes deSant Joan, i així ens estalviam doblers amb publicitat, programes, etc.I així la programació d’actes festius, ja sigui en fira o per Sant Joan, ésmés extensa.

Dissabte se celebrarà l’inici de les festes i la fira. En SebastiàServera Bellester, Catedràtic d’Història de la UIB, serà el pregoner deles festes; després els castellers faran un pilar en honor seu i segui-dament el “xupinasso” donarà el sus a la nostra festa i les donaremper iniciades.

Com quedarà més o manco dibuixada sa Fira als carrers deSon Servera?

Sa Fira s’organitzarà com ja es va fer l’any passat, en diferentslocalitzacions; a l’església nova hi haurà la fira artística, amb artistesque exposaran escultures, quadres, bonsais, etc. L’església quedaràil·luminada amb aquell joc de colors i llums que tant varen agradarl’any passat.

Entrevista

18

I com que el caire que li volem donar a la fira nocturna aquest anyés més festiu perquè també representa l’inici de les festes patronals,també serà una fira de música al carrer: hi haurà 5 formacions musi-cals que actuaran durant tota la nit en diferents punts del poble peranimar un mica i donar a la fira nocturna un ambient més festiu; vin-dran els Wonderbrass, Butifanfarrons, la batucada d’aquí,Bloc’n’Bombo, els Raggle Taggle, que són uns irlandesos que fanmúsica celta, i els Xeremiers des Puig de sa font.

Les formacions més “xarangueres” aniran actuant de forma itine-rant i els altres estaran ubicats en diferents places, perquè la gentpugui anar fent “tapeo” i escoltant musica d’aquí i d’allà; una xarangaque passi o aturar-se a escoltar música celta... en fi, que els vianantsque vagin a fira es trobin amb una diversitat musical i festiva.

També faran un recorregut per la fira els Cavallers de Sant Jordi.Al carrer d’en Pere Antoni Servera i a la plaça de Sant Joan fins as’Abeurador hi haurà artesans i es manescals del poble; convidaremels ferrers i fusters que vulguin treure la seva feina artesana al carreri després de l’avinguda Constitució fins a baix hi haurà fira d’empre-ses i entitats del poble. A les cases de Ca s’Hereu hi haurà una mos-tra de races autòctones.

I amb la intenció d’aquest any de voler lligar la fira i les festes jahi haurà un primer concert el diumenge vespre a la plaça del Mercat,que serà un gran concert amb un cartell històric, en què actuaran enXerafí Nebot de Los Javaloyas, el Grupo 15, Los Beta, Los 5 del Este ia veure si s’hi afegeixen Los Amigos. A la plaça del mercat, des de l’or-ganització de festes volem representar-ho tot tal com es feien les fes-tes antigament: a manera de “guateque”; davant la pista hi haurà un

tancadet de fusta amb taules i cadires perquè la gent pugui reservarun taula i fer la vetlada davant aquestes formacions, prenent una bote-lla de xampany com es feia antigament, i això serà el primer cap desetmana de fira i festes. Jo personalment tenc una gran admiració pelsmúsics pioners del poble, en Pep Ros, en Pep Alba, en Xerafí Nebot,etc. Estic molt orgullós que venguin a tocar per les festes, a més nodeixa d’ésser una mica d’homenatge per a tots aquests músics.

Aquest dia vindrà molta de gent i per això vull convidar la gent aquedar, perquè si ve a fira el dematí i fa una volteta, després queda adinar per aquí i l’horabaixa se’n van a fer una passeig i després jatenen el concert, i ja tot enllaça amb les festes. D’aquí, diguem, jacomencen les festes de Sant Joan, que són de dia 15 a dia 24.

I com queda la resta de calendari de les Festes Patronals deSant Joan?

De dilluns 15 a dijous 18 feim una programació més exclusiva icultural que es durà a terme a l’església Nova, que constarà de dife-rents concerts: el dilluns actuarà el pianista Andreu Riera; el dimartsvénen uns monjos ortodoxos russos que estan considerats com unsdels millors cors del món i que fan cant litúrgic, que també es moltinteressant a més de tractar-se d’una actuació internacional; el dime-cres vénen un quintet de vent compost per mallorquins i un romanèsque són dels músics més destacats del conservatori de Palma; i eldijous hi haurà un concert molt interessant de música ètnica d’un joveque es diu Rodrigo Rodríguez, que ha viscut molts d’anys al Japó i téun gran domini dels instruments lligats a la cultura japonesa i a la cul-tura zen.

Disposamde vaixelles per a

pinxos, tapes i picada

Tel. 971 567 321971 567 053

C/ Joana Roca,12107550 Son Servera

S’ha creat un col·lectiu que es diu Llevant Bit Col·lectiu, durant 3 dies ens faranuna mostra de música electrònica que romandrà situada a la plaça de s’Abeurador

Entrevista

19

Durant els horabaixes hi haurà moltes activitats per als al·lots, queindudablement són el planter de les nostres festes; és per això que eldilluns muntarem a la plaça de Sant Joan un gran taller d’activitats pera nins i joves, tallers de collars, maquillatge, mòbils de cartolina, etc.També hi haurà instal·lada la tirolina, escalada... Tot plegat, la plaça esconvertirà en un gran taller on els al·lots i al·lotes podran dur a termemoltíssimes d’activitats.

Després, dimarts i dimecres a la plaça des Mercat es durà a termela festa de l’aigua, que serà molt divertida. Hi haurà un tobogan aquà-tic, per on s’enfilaran escales amunt per després baixar pel tobogan,que rolla aigua, i caure relliscant a una piscina. Hi haurà tres piscines,guerra de bufetes d’aigua, pistoles d’aigua, pesca d’ànneres de goma,catapulta d’aigua, que si fers a una diana l’al·lot que hi seu cau a l’ai-gua... I per finalitzar el dimecres hi haurà una gran festa de l’espumaamb una discoteca mòbil.

El dijous, a la plaça de Sant Joan, hi haurà un show infantil onactuaran diferents clowns i s’hi instal·laran “boti-botis”.

El divendres celebrarem la nit del cant de galls i un concert de rockper a la gent d’aquí, no una nit de rock a la plaça del Mercat, sinó a laplaça de Sant Joan pels joves d’aquí. La idea és que puguin venir aveure el cant de galls i després quedin al concert. Hi actuaran els MAL-HERBA, un grup de Manacor en què toca en Robin Alba, i també elsALMA SONORA, que fan versions de Led Zeppelin. Aquest dia tambéhi haurà la gimcana per a adults, organitzada per l’Associació Juvenil4 Mans.

Dissabte 20 serà el dia de l’arxiconeguda nit de rock, però queaquest any realment serà una nit de fusió. Hi actuaran: GROLLERS DESA FACTORIA que són de Mallorca i fan un folk fusió molt interessant;també DINAMO, que són un grup d’australians, argentins i mallor-quins, amb ritmes llatins i cubans fusionats amb ska, molt bons i quevénen de fer una gira pels Estats Units; i també la TROBA KUNFU, que

fan una rumba-cúmbia fusió, un grup català que fan molta de festa. Per altra banda, el dematí i capvespre faran del dissabte el dia de

l’esport. Hi haurà competicions de dards, escacs, petanca, la cursa delsol que organitza en Joan Riera amb l’associació Es 4 que correm,també hi haurà una competició de spinning, etc.

Dissabte 20 també se celebrarà el ball de saló, que l’any passat java tenir molt d’èxit.

El diumenge 21 hi ha el tradicional sopar a la fresca, però enguanyno compram el sopar, és a dir, l’Ajuntament proveirà els assistents detrempó, ensaïmada, aigua i vi. I convidam sa gent perquè dugui talecade ca seva, posarem unes torradores per si qualcú vol torrar. Ho feimaixí per ésser conseqüents, fer pinya. I esper que això ajudi a fer méssentiment de poble, de compartir. I poder tastar entre veïnats el que elsserverins duguin de casa. La intenció del sopar a la fresca no ha deser que l’Ajuntament convida el poble a sopar, sinó que el poble surtal carrer per sopar tots plegats, per demostrar que som un poble uniti que sortim a la fresca per compartir una bona vetlada amb els nos-tres veïnats.

Dilluns 22 tornarà un obra de teatre a la plaça des Mercat, dinsl’estil Xesc Forteza, com es feia antigament.

Dimarts 23 arribarem a sa revetla de Sant Joan on actuaran diver-ses orquestres, com ara un grup de serverins que es diuen LaLocamotora i un disc-jockey, i després partirem tots plegats cap a saMarjal.

Arribats al dia del nostre patró, hi haurà l’ofici i seguidament al pati

de la biblioteca es presentarà el llibre titulat Ses Rondalles mésServerines. Després d’aquesta presentació farem una mostra de glo-sat a la plaça amb els millors glosadors de Mallorca i just quan hagiacabat aquest glosat, que vos convit a veure perquè per Sant Antoni jaen vàrem fer un i passàrem molt de gust, va ser excepcional, farem elball de bot amb el grup Esclafits i Castanyetes, i donarem gelat i ensaï-mada. I acomiadarem les festes amb una traca final. Des de laRegidoria de Festes hem tengut la intenció que s’acabi la festa a lamallorquina.

Quina novetat destacaries d’aquest Sant Joan 2009?S’ha creat un col·lectiu nou a Son Servera que es diu Llevant Bit

Col·lectiu, que és gent que es dedica a la música electrònica. Durant3 dies ens faran una mostra de música electrònica que romandràsituada a la plaça de s’Abeurador, on faran actuacions lives, exposicióde visuals, exposició de fotografies de la II Marató Fotogràfica, que estorna a convocar aquest any... I com a festa de cloenda d’aquests diesde musica electrònica, faran un concert amb 18 ‘DJ, i d’aquests 6 sónde Son Servera. Fet que per a mi, com a serverí, em fa sentir orgullósque hi hagi aquesta representació tan nombrosa de gent del nostrepoble.

Bones Festes i Visca Sant Joan!

Entrevista

20

21

■ La Cena de los Sentidos,en el Rte. Sa Punta

Ahora también en Cala BonaC/ Na Llambies, cantonada Na Mestral

Cala Bona - Tel. 871 58 62 18

Una vez más, Aurelio Ucendo y los Hnos Martín juntoa todo su equipo de Sa Punta y Mercavinos, nos han ofre-cido una cena maridaje que con el titulo “La cena de losSentidos”, ofrecen esta jornada gastronomica, enfocada aampliar nuestros conocimientos culinarios y enológicos,para deleitar los paladares más exigentes.

La cena, con notable éxito de convocatoria, tuvo lugarel pasado 28 de mayu.

Se trató de dar a cada sentido el plato adecuado.Asipues, para el TACTO se sirvió un foie escabechado confrutas y verduras y crujiente de aceto balsámico sobreconfitura de pétalos de rosas, en sintonia con “Ses NiñezBlanco de Binisalem”

Para el GUSTO, presentaron un Sashami de atún conWassabi, a maridar con “Naia Blanco Verdejo de Rueda”.

El sentido OLFATO, fue servido un bacalao a la parri-lla semiahumado con langostinos en camisa Kataifi,acompañado de “Abadal Rosado del Plà de Bagès”.

El sentido el OIDO, eligieron presa ibérica sobre puréde Monalisa al aceite de trufa blanca y chips de verduras.A maridar con “Habla nº4 tinto de Extremadura”, que fuela autentica revelación.

Y finalmente la VISTA, sorprendió con un plato decalabaza, zanahoria y yogurt con granizado de menta yaire de naranja y jengibre, de la mano de Pedro Ximenezde la Olustre Casa Spinola.

A cada plato, a cada vino y al maridaje se le daba unapuntuación donde se pudo comprobar el conocimiento delos comensales.

Las firmas colaboradoras de esta jornada fueron;Bodegas Tunel S.A.,Aguas Tau de Tynant y Cafés Albertí.

Sin olvidar la colaboración de Mercavinos ni losexquisitos aperitivos en compañía de “ChampagnePommery brut Rosé.

Aurelio Ucendo y Los hnos Martín contribuyen de una manera muy“sui generis” a fomentar, dinamizar y mantener viva la cultura gastro-nomica en nuestra isla.

Bel Servera

Gastronomía

El presidente del Govern Balear, Francesc Antich, no asistióa la cena de los cinco sentidos. pero si en otras ocasiones, alvisitar nuestro municipio, ha visitado el Rest. Sa Punta, dondeconsta que ha quedado satisfecho. Y es que Aurelio es lo quese dice un buen anfitrión, respaldado eso sí por la buena coci-na de los Hnos. Martín y todo su equipo.

CM7

Cafè Sureda

■ Titol

22

Ajuntament de Son Servera

Es compleixen dos anys de legislatura(PSOE-Independents-EV-UM)

Política de proximitatUna de les principals característiques de l'actuació de l'equip

de govern durant aquests dos anys ha estat la política de proxi-mitat que ha duit a terme i que ha significat un gran compromísi un fil directe amb el poble per fer política dia a dia amb els ciu-tadans, creant diferents comissions com la de Patrimoni,Turisme o Festes. L'Assemblea per Ciutadans és l'organisme mésdestacat en aquest aspecte i s’ha convertint en una eina pionerai model referent a les Illes Balears.

Serveis Socials L'habilitació de l'edifici de Serveis

Socials a l'antic immoble de la PoliciaLocal de Cala Millor ha marcat la priori-tat de l'Equip de Govern en aquest àrea,que ha permés donar una resposta mésefectiva a les demandas socials, ques’han agreujat arran de la crisi econò-mica.

Cultura L'adaptació del Cinema Teatre La

Unió a la normativa vigent d'eliminacióde barreres arquitectòniques i unaimportant inversió en equipament tèc-nic, així com l'activació de tot un pro-grama cultural anual, ha suposat ungran esforç econòmic i de gestió. Enconseqüència, s'ha aconseguit donar unimportant impuls quant a dinamitzaciócultural.

Educació L'Equip de Govern ha posat en

marxa l’escoleta matinera, a causa de lamanca d'escoletes municipals. Ha estat una gran ajuda per amolts pares treballadors, com també ho ha estat la reutilitzacióde llibres per millorar els valors sobre sensibilització pel que faal reciclatge i perquè, al mateix temps, es redueixi la càrrega eco-nòmica. S'han impulsat els processos de recuperació de l'escoletamunicipal, i de l'ampliació i millora del col.legi públic JaumeFornaris i de Na Penyal mitjançant la cessió de terrenys.

Projecte Centre de Salut L'Equip de Govern ha aconseguit, per fi, tancar el projecte

d'un nou centre de salut en un solar municipal, que suposarà unaactualització de les necessitats sanitàries de la nostra zonatenint en compte, a més, el volum turístic. La inversió del nouCentre de Salut (PAC) de Son Servera assoleix els tres milionsd'euros, sufragats pel Govern Balear.

Edifici Policia Local L'Equip de Govern va inaugurar recentment el nou edifici de

la Policia Local a Cala Millor, un projecte que venia de l'anteriorlegislatura, amb el compromís de compartir l'immoble amb un

centre d'atenció del SOIB i una Oficina d'Atenció al Client (OAC) .S'ha convertit en un centre de referència en la zona costanera.

Plaça Mallorca Per aquest Equip de Govern era un repte. Es tractava d'una

de les zones més deteriorades i més vistes pels residents i visi-tants. No obstant això, després de la important actuació duita aterme amb la renovació i reforma del parc infantil, s'ha convertiten un modern espai, referent per a altres municipis de Mallorca.Així, hem pogut continuar amb el Pla d'embelliment de Cala Milloriniciat durant l'anterior legislatura.

Millores entrada de Son Servera L'Equip de Govern ha executat, a més, tre-

balls de millora de rotondes, creació de novesglorietes amb l'habilitació de parcs infantils,espais d'oci, cosa que ha suposat guanyar enqualitat de vida dels ciutadans.

Carril bici Cala Millor-SonServera

La creació del tram del carril bici entreCala Millor i Son Servera és una de les inver-sions més rendibles per part dels ciutadansque s'han realitzat des de l'Ajuntament de SonServera en tota la història de totes les inver-sions que s'han realitzat en el municipi.S'iniciaran imminentment els trams de carrilbici des de Cala Bona fins a la Costa dels Pinsi des de Ciutat Laurel fins a son Floriana.

Avinguda de la Constitució L'escomesa de les obres de l'Avinguda

Constitució era urgentíssima causa del malestat en què es trobaven. La inversió d'aques-tes obres, que finalitzaran el mes juny, està

subvencionada al 70% de la Conselleria d'Habitatge. Serà la tar-geta d'identitat a l'entrada de Son Servera.

Piscina climatitzada Serà l'obra estrella d'aquesta legislatura. Amb una inversió de

dos milions d'euros el 60% dels quals costeja el Consell deMallorca dins del Pla d'Obres i Serveis (POS), preveu la millora iadequació de la piscina climatitzada i el seu cobriment.

Aprovació de les NN.SS.Les Normes Subsidiàries, en vies d'aprovació definitiva, mar-

caran un abans i un després en l'urbanisme del nostre poble. Ambel treball fet i amb les intencions polítiques amb l'objectiu de para-litzar el deteriorament del nostre territori, es van aprovar inicial-ment les NN.SS., acompanyades d'un modificat de normes. Aixòva suposar la paralització descontrolada de moltes edificacionsen zones residencials i la baixada de volum de l'edificabilitat i elpoder tenir un poble i una zona de la costa amb un urbanismemés sostenible i més d'acord amb el paisatge que ens envolta.

23

Ajuntament de Son Servera

Adaptació a la supressió de barreres arquitectòniques

En la línia d'adaptació dels espais públics a la normativa, s'es-tan realitzant diverses accions en aquest sentit. Així, s'han ini-ciat les obres d'adaptació a l'edifici de l'Ajuntament de SonServera, en què se suprimiran totes les barreres arquitectòni-ques i s'implantarà un ascensor. La previsió és que en un perío-de de dos a quatre anys tot el terme municipal de Son Serveraestigui adaptat al 100% a la normativa de supressió de barreresarquitectòniques.

Àrees esportives Prop dels parcs infan-

tils s'han incorporat àreesesportives, algunes ambaparells de gimnàstica, perfacilitar i fomentar la pràc-tica de l'esport al carrer.Un accés directe a l'oci i al'esport de carrer perquèels nostres nins i tambéadults tenguin un espailliure gratuït.

Bus urbà La creació del bus urbà

al municipi de Son Serveraha suposat que els ciuta-dans dels diferents nuclispuguin traslladar-se, en unampli horari, de formacòmoda i lleugera mitjan-çant un transport públic.

Habitatges de protecció oficial Des de l’Ajuntament de Son Servera s’ha facilitat al Ibavi i a

la Conselleria d’Habitatge la possibilitat de comprar solars pri-vats per construir habitatges protegits i oferir nivells de lloguero compra més accessibles. S'aproparan criteris d'adjudicació d'a-quests habitatges per evitar greuges comparatius amb diferentscol.lectius.

Vía de circunvalació Les obres de circumval.lació o variant de Son Servera s'inicia-

ran abans de final d'any i es preveu que aquest projecte estiguirealitzat dins d'aquesta legislatura. Aquest projecte suposarà des-congestionar el trànsit diari del centre del nucli urbà de SonServera.

TrenEl desig d'aquest ajuntament és que el tren pugui tornar,

tenint en compte que el mapa actual de Son Servera és un altre ique la zona costanera manté uns nivells de població i d'activitateconòmica que s'hauria de considerar des de la Conselleria deMobilitat. Esperam que les obres siguin una realitat en aquestalegislatura.

Aparcaments públics Durant la primera meitat de la legislatura s'han habilitat

diversos aparcaments públics en el municipi, com el de la plaçades Mercat, a Cala Millor al costat de la plaça Mallorca i l’amplia-ció a Cala Bona. Entre tots, ofereixen unes 900 places d'aparca-ment públic al municipi.

Iniciació trams carril bici nuclis Durant aquest període s'han iniciat les obres de diversos

trams de carril bici que connectaran els diferents nuclis poblacio-nals de la localitat serverina fins a la Costadels Pins i al mateix temps, el tram que va desde Cala Bona fins a sa Punta inclourà la recu-peració de l'aiguamoll de s'Estany de'n Xinetsubvencionat al 100% pel Ministeri de MediAmbient.

Nuevo bulevar davant s'Hort L'Equip de Govern ha pogut realitzar les

obres del nou bulevard de Davant s'Hort, queuneix Cala Bona i Cala Millor amb una subven-ció del 70% del total de la inversió (834.000euros) per part de la Conselleria d'Habitatge iObres Públiques. Aquesta zona estava moltdeteriorada, però amb aquesta actuació hamillorat substancialment la imatge de tot elseu entorn.

Projectes Fons Estatal L'Equip de Govern impulsarà diversos pro-

jectes amb els fons provinents de les ajudesdel Govern central, com ara la continuïtat delcarril bici per Joan Servera camps fins a pri-

mera línia de mar. Al mateix temps, la intenció des del'Ajuntament és adaptar i millorar les voreres i diversos carrers,i es construirà una rotonda a la travessia entre Joan ServeraCamps i el carrer Ametler, amb connexió amb la urbanització deSon Floriana. A més, es reforestararan els carrers de Cala Millori s'implantaran, entre d’altres actuacions, sistemes d'aigua plu-vials i fecals tant al carrer Rafal com al carrer Molins. Totsaquests projectes dotaran d'una imatge diferent i renovada de lazona turística de Cala Millor.

Desocupació zones verdes i espais públics L'Equip de Govern prendrà mesures perquè s ‘acompleixi la

normativa i desocuparà les zones verds i espais públics que esti-guin coberts incorrectament i abusivament, amb l'objectiu que elsserverins puguin gaudir dels espais públics del municipi.

Convenis urbanístics La intenció de l'Equip de Govern és, a més, la de crear conve-

nis urbanístics amb privats per tal que es puguin permutar zonesverdes públiques mal ubicades i així poder millorar els equipa-ments municipals perquè s'ampliï el sòl públic. Tot això es faràamb total transparència i amb taxacions reals perquè el granbeneficiat d'aquests convenis siguin els mateixos ciutadans.

Repàs de les actuacions més destacades impulsadesper l'actual equip de govern des de juny de 2007

24

Opinió

...Ja fa un any, que passa d'aviat el temps!!! … que la presiden-ta del Consell de Mallorca, il·lustríssima Sra. Francina Armengol, delPSOE ,va visitar oficialment Son Servera, municipi governat per unbatle afiliat al PSOE, i va prometre que les obres de la Ronda deCircumval·lació serverina començarien prest ???...

…..Més d'un any creis que és prest???...…..I ja fa vint-i-tres mesos, quasi dos anys, que el batle serverí,

José Barrientos, del PSOE, Pepe para los amigos, Pepet pels menysamics, va visitar oficialment el Consell de Mallorca i li varen prometreque les obres de la Ronda de Circumval·lació eren prioritàries ???...

…..PSOE a Madrid, PSOE al Govern Autonòmic i PSOE gover-nant a Son Servera..........I la Ronda de Circumval·lació sense comen-çar, i la línea de ferrocarril Artà - Manacor Subterrani o no-subterranisense definir...

…...Quan llegiu aquesta revista a n’en José Barrientos li queda-ran, a aquesta legislatura, dos telediaris com a batle. Ja no podrà dirque durant el període que va governar es va fer la Circumval·lació... Isón els seus, els del PSOE, els que li han fet la punyeta...i ben feta...Ell havia de començar aquesta obra tan important. A no ser que lacomenci com a ALCALDE- PEDANI de Cala Millor !!!...

….Davant els mitjans de comunicació no deixa de reivindicar-secom el “Alcalde de la Variante”… L’altre dia es va fotografiar amb elMinistre de Foment, de visita a la nostra Comunitat per signar, a la fi,els convenis pendents. En Barrientos quedarà com un batle diferent,proper a la gent, amb ganes de sembrar pins, de subvencionar els lli-bres, d’inaugurar obres sense finalitzar, de fer obres sense pressupost,de posar jardineres, de retirar jardineres, per no voler anar a ses pro-cessons, però sí de ballar per Sant Antoni amb el dimoni, de fer unhomenatge als assassinats pels feixistes…però no per ser el batle queva inaugurar sa variant, esperam…

…Pel tram conflictiu del carrer P.A.Servera poques novetats. EnBarrientos havia promès una peatonització total, jardineres més gros-ses, canvis circulatoris al carrer de ses monges… I res de res…Només la substitució del disc de prohibit circular-hi, per un altre queno permet aparcar a cap dels dos costats. A lo millor abans d’abando-nar el despatx de batle ho aconseguirà ???...

…El mes passat no vaig fer cap comentari sobre una entrevistaque li feren al regidor de Policia, Transports i Mobilitat, en Javier Mora,a la revista local de “Sa Font”. Hi ha una sèrie de declaracions que cri-

den escandalosament l’atenció:Primera.-Diu que la plantilla de la policia està integrada per un

total de quaranta-sis policies. I que només uns 18 ó 21 fan serveis decarrer, sis o set per torn. Menys de la meitat de la dotació… Sis fanfeines d’oficina… cinc feines de segona activitat… tres, planificacióde festes…2 que són els caps……Dies lliures, vacances,baixes…S’assumpte és que veim pocs policies per enmig..

Segona.-El tema del BUS-URBÀ… El bus ens costa als serve-rins la quantitat anual de Dos-cents vint mil euros…..quasi 37 milionsde les antigues pessetes… Ja que està convençut que és i que seràun servei deficitari, jo deman públicament una rebaixa del preu delsbitllets...1’65 euros és un preu abusiu… Si realment voleu deixar deveure com el bus dóna voltes quasi sempre buit, posau uns preus méseconòmics: 1 euro el bitllet senzill pels que no visquin a Son Servera i50 cèntims pels empadronats aquí….Així a lo millor els xofers ten-drien un poc de feina… De moment és un negoci ruinós….i un grannegoci per a ses rectoretes.

Tercera.-Tema dels Guals (vados en castellà)….És increïble elsdisbarats que va dir aquest senyor, per donar-li qualque qualifica-tiu…”La policía no està per recaptar doblers,sinó per ajudar al ciuta-dà”…No fa gaire dies vaig anar a pagar una multa de 63 euros peraparcar on havien de repintar uns “passos de zebra”,al Carrer JoanaRoca, “passos-zebra”que dos mesos després encara no han pintat. Elpolicía sabia de qui era el cotxe,va venir a ca nostra a dir-nos que elretiréssim, així ens estalviaríem pagar sa grua…”Deixam que aparquindavant els “vados” per guanyar aparcaments”,”Trob que no està benfet, però tampoc tan mal fet”….Ja ho sabeu, si posau un gual davantel garatge, hi podreu aparcar….Me’n podeu posar un, de gual, davantes portal de ca meva i sempre tindré aparcament assegurat???...Seriacom llogar una plaça de pàrking…A molts de serverins segur que elsinteressaria... I seríem pioners en aquest tema…

Quarta.-Pel poble fa estona que se’n parlava, però en Javier ho hadit en veu alta. A n’en Barrientos no li fa cap gràcia deixar la vara decomandament, i el sou molt menys. Vol ser batle pedani de Cala Millor,i ja que estam en temps de crisi, conservar el sou, com si encara fosbatle de tot el municipi serverí …O sigui que tindrem dos batles…An’en Toni “Monjo” li esperen jornades molt complicades, i és que perqualque cosa el PSOE va voler governar els dos primers anys. S’ha derecordar el que va passar fa uns anys amb el pacte PSOE – PSM…Els

■ Xerrim Xerram juny 2009

RONDA DE CIRCUMVAL·LACIÓ........ PSOE........ PSOE........ PSOE........ MARIA MIGLIACCIO........ REGIDOR DE POLICIA........ BUS URBÀ........ ALCALDE PEDANI........ P.A. SERVERA........ DIA DEL LLIBRE........

SUBVENCIÓ LLIBRES DE TEXT........ CANVI DE BATLE........ TREN-TRAM........ UM........ PEP COREM........ CAMPIONS BÀSQUET........ MOIXETA........ UN NOU EDIFICI........

Sebastià Vives “Perleta”

Cuina MediterraneaPeix Fresc

Sa nostra especialitat és el client

Tancam els dimarts

C/ Parres, 1 · Tel. 971 81 74 31 ·Son Servera

Restaurant

25

Opinió

dos primers anys tot molt bé i llavors problemes a voler, amb les dedi-cacions exclusives, etc.

Hi ha un pacte signat, supòs,i s’hauria de cumplir…I fer-ne públicels seus acords. I en Barrientos regidor de la Delegació del’Ajuntament a Cala Millor, amb el sou que té ara en Toni “Monjo”, isense poder de decisió en qüestions importants, per exemple per sem-brar pins, per situar les jardineres on vulgui, etc, etc.

I ja que he xerrat del nou batle que al mes de Juny hem de tenir,esper que cumplesqui amb una de les promeses que va fer : no con-tinuar subvencionant els llibres als alumnes de primària de les escolespubliques. Diuen les males llengües que en Toni no s’atrevirà a retirarles subvencions municipals, que alguns del seu grup temen que si hofan perdran molts de vots a les properes eleccions del 2011.

…El mes passat vos parlava de l’exposició que va muntar el diade Sant Jordi,en Serafí de la Papereria del Carrer Nou. Avui vos pucmostrar una de les fotografies que hi vaig fer. En Serafí va voler serretratat mostrant el llibre que uns minuts abans li havia comprat: “Vidai costums a la possessió mallorquina”. Els seus autors ens mostrencom era la vida d’una possessió, tal com la sentien les persones quehi vivien,amb descripcions ben detallades de tots els quefers i respon-sabilitats. Esperem que al 2010 en Serafí torni a treure els llibres alcarrer.

…Alguns manacorins continuen intentant aconseguir retardar totel possible el començament de les obres del Tren-Tram…Una estra-tègia política del PP manacorí, ajudat per gent d’Unió Mallorquina,Julve, Grimalt i companyia... Es comenta que el regidor d’UnióMallorquina a l’Ajuntament serverí Pep “Corem” donarà el seu suporta n’en Grimalt si decideix presentar-se per presidir el partit a nivell pro-vincial. El que no sabem és la postura d’en Pep sobre el Tren-Tram.Comença a ser hora que es defineixi públicament…S’atrevirà???...Que prengui mostra del regidor d’Urbanisme deManacor que va ser capaç de votar a favor del Tren-Tram en superfí-cie...

…No se si heu llegit un petit article titulat “Soy Italiana” escrit peruna col·laboradora de les dues revistes locals, na Maria Migliaccio. Vaparticipar als actes d’homenatge als assassinats pels feixistes iescoltant els desastres que va fer el Comte Rossi i el seu grup de“Dragones de la Muerte” per Son Servera, es va sentir un poc culpa-ble. Voldria que sabés que la culpa de la repressió no és exclusivamentd’aquest personatge italià, que no era noble, ni nomia Rossí com el seuadmirat Valentino. Foren serverins els que assassinaren, delataren,

feren empresonar a paisans seus…Han passat molts anys i encaracap d’ells ha demanat públicament perdó pel que varen fer…Molts jahan mort, però no els seus familiars… Es necessita molt de coratgeper donar la cara i reconèixer que el teu pare va col·laborar en aquestsassassinats…Arribarà algun dia que algú es decidirà, mentrestantMaria no et sentis culpable per ser italiana, n’has d’estar prou orgullo-sa, almenys has portat un poquet d’aire fresc a les nostres revistes,que prou ho necessitava alguna.

…Un ocellet de casta grossa em va comunicar fa uns dies quel’Ajuntament serverí estava a punt de signar un acord amb unaConselleria, per a la construcció d’un edifici al nostre poble, subven-cionat al cent per cent…No hi va haver manera de treure-li més infor-mació…De què és podria tractar?...D’una nova escola?...

De l’Edifici de l’Ibavi al carrer d’es Cós?...S’accepten apostes…Nohi poden participar cap dels regidors de l’equip de govern…

Jo apostaria per una RESIDÈNCIA per a la gent major…El tempsdirà si vaig molt errat o no…

…El passat diumenge 17 de maig, l’equip infantil de bàsquet vaaconseguir el títol de campió del seu grup. I no vaig voler perdre-meel darrer partit, que varen guanyar amb molta facilitat, malgrat fallasinmolt davall la cistella. El que demostrà lo intel·ligents que son elsal·lots fou que al final del partit feren un homenatge a un dels juga-dors, al més determinant de l’equip, malgrat el campionat sigui obrade tots, jugadors, entrenador, delegat, i dels pares i familiars que elshan donat suport durant tot el campionat. Ara, s’ha de desitjar que elque han aconseguit serveixi com a punt de partida de nous reptes pelClub de Bàsquet Son Servera. Diuen que ja s’han fet un parell de reu-nions per revitalitzar el club, que ja n’és ben hora…

….Dos dies després de la consecució del títol, un grup de juga-dors d’aquest equip de bàsquet ,va trobar per la zona de s’estació unamoixeta abandonada. La seva intenció era dur-la al veterinari, però mela regalaren amb la condició de cuidar-la bé. A més de bons esportis-tes, bones persones…Si llegeixen aquest escrit sabran que l’anima-let es troba molt bé….Gràcies pel regal… ■

A n’en Barrientos no li fa cap gràcia deixar lavara de comandament, i el sou molt menys.Vol ser batle pedani de Cala Millor, i ja queestam en temps de crisi, conservar el sou,

com si encara fos batle de tot el municipi serverí

A n’en Toni “Monjo”li esperen jornades molt complicades

26

Cinema Teatre La Unió

■ El III Festival Internacional de Pallassosva registrar l'assistència de més de mil persones,el que suposa l'assentament progressiu del cicle

El III Festival de Pallassos de Son Servera va acollir l'assistència de1.092 persones durant les vuit actuacions de qualitat i de reconeixe-ment nacional i internacional. Aquesta xifra és molt semblant a laregistrada l'any anterior i superior a la de la primera edició, l'any 2007.

Aquestes dades suposen l'assentament progressiu del certamen,únic d'aquestes característiques a Mallorca, obert a tots els públics ique va més enllà d'oferir els típics pallassos de nas i sabates grans,sinó que advoca pels bufons moderns i avantguardistes.

La regidora de Cultura, Marga Serrano, destaca aquest certamencom un dels més importants que se celebren al municipi. "Apostemdecididament per aquest festival, un dels nostres objectius és que lagent identifiqui Son Servera i el Teatre Cinema La Unió amb el seu ciclemés importat, el festival de pallassos".

L'original esdeveniment ha comptat enguany amb una subvenciódel Consell de Mallorca i cada edició augmenta la seva projecció inter-nacional amb figures de gran reconeixement, de diferents països comItàlia, Armènia o Alemanya.

L'edició d'enguany, que s'acaba de celebrar del 17 d'abril al 3 demaig, ha comptat amb l'actuació del belga 'Elliot', considerat el clownmés avantguardista del món, i els armenis' Jashgawronsky Brothers'com a plats forts.

Aquest festival va néixer el 2007 amb la intenció de ser el cicle

representatiu i característic del nou Teatre La Unió de Son Servera. Aixícom en d’altres pobles ja tenen les seves fires de teatre o de dansa,una mostra professional de pallassos tant per a adults com per ainfants, a més de donar a conèixer el nou teatre, impulsa aquestamanifestació artística peculiar a la nostra illa i, així, ofereix també a lescompanyies de clown illenques l’oportunitat de tenir un espai més queadient per presentar les seves propostes clownesques.

Arran de les queixes veïnals aparegudes en el Diario de Mallorca de dia 26 de maig per la cancel·lació de la projecció d’un documen-tal al Teatre La Unió de Son Servera sense previ avís, la Direcció del Teatre vol demanar disculpes a tots els afectats que esperaren sensecap notícia de la cancel·lació i n’assumeix l’errada per un problema de comunicació interna.

Per motius aliens a la sala, el documental s’hagué d’ajornar a darrera hora, però no s’informà degudament d’aquesta incidència, ambla qual cosa cal assumir les queixes i informar que en endavant es recuperarà el documental i se n’informarà diligentment. Gràcies.

Regidoria de Cultura

El propassat 28 de maig La Unió obri elteló de la Mostra amb l'obra Àngels i Dimonis,representada pels alumnes de 2n, 3r i 4t deprimària, dita obra fou l'encarregada d´ence-tar la VIII Mostra de Teatre Escolar de SonServera.

La vuitena edició de la Mostra sera del 28al 18.Una quaranta d’escolars, des dels ciclesd'infantil i primària fins a alumnes del'Institut. Els estudiants procedents de l'IESparticipen per primera vegada a la Mostra deTeatre Escolar de Son Servera.

La primera obra que es podrà veure a laMostra, en dues sessions, a les 11h i les20.50 h al Teatre La Unió , Àngels i dimonis ,

sota la direcció de Joan Gomila i amb la par-ticipació de dotze escolars, tracta sobre ladesaparició de dues nines procedents dedues famílies diferents enfrontades durantsegles i que s'acusen mútuament de la des-aparició.

La VIII Mostra de Teatre de Son Serveraconclourà el 18 de juny amb l'obra teatral

dels alumnes de l'IES Puig de sa Font“Litrona” , en la qual onze actors, sota ladirecció de Michele Allegreti, escenificarandiverses històries entrellaçades sobre joves alvoltant d’una paret d'un carrer pintada ambgrafits, litrones , etc. Serà a les 20 h alCinema Teatre La Unió. ■

■ Ja ha començatla VIII Mostra deTeatre Escolarde Son Servera

27

Entrevista

Este pueblo es increíble. Cuando piensas que están casi para ter-minar los personajes (al fin es un pueblo pequeño) sale alguien tantofamoso que no puedes entender como no te has enterado antes.Estamos hablando del músico

XERAFI NEBOT OLIVER

Cuando se sabe que el estará en la Unio para recibir la distinciónde oro de la revista Sa Font las señoras se ponen elegantes, las auto-ridades preparan discursos para rendirle homenaje, los amigos estánlistos para hablar de sus trabajos y de sus amistades y los serverinesllenan el teatro y no se cansan de escucharle cantar y tocar el violín.

El violín, su grande pasión, que ha estudiado con Antoni Oliver aManacor y con el profesor Umberto Bisi de Padova en Palma.

Y con su violín y su voz ha dado la vuelta al mundo tocando todoel arco de las variedades musicales desde el pop al genere ligero,desde la lírica a la más vinculante música sinfónica hasta llegar a serprofesor de música de cámara del Conservatorio de Palma.

Sin embargo lo que es tanto interesante que se estaría horas aescucharle es cuando cuenta de su vida.

Ha salido de Mallorca a los veinte años haciendo experienciasparticulares y encontrando muchos de los personajes que hacían lahistoria de aquel periodo o sea los años cincuenta, sesenta y setenta.

Ha vivido en Suiza a Lausanne y en Francia a Juan les Pins en laCosta Azul.

Pocas veces volvía a España porque en aquel periodo la encontra-ba demasiado sofocante y al revés era entusiasta de la vida y de la cul-tura que se desarrollaba en Europa.

Una vez, en Roma, fue invitado a tocar en una recepción en honorde Soraya en el asa de una princesa italiana. Pero el y los componen-tes de su complejo no querían aburrirse y aburrir los huéspedes conuna música demasiado tradicional y se pusieron a tocar rumba, chacha cha, samba y todos los ritmos latinos que conocían, con grandeentusiasmo de los presentes. Después de algunas semanas fuerontodos contratados para tocar en Teheran con compensaciones de vér-tigo.

“Yo ganaba en un día – comenta – lo que mi hermano, en SonServera, ganaba en un mes. No se si fue por merito de Soraya pero fuefantástico.”

Y en un nigth de Lausanne ha conocido el rey Husayn de Jordaniaque le pedía canciones españolas.

Un amigo, el francés Gerard de Barbantan, después de la muerte

de su esposa que había estado violinista, quiso regalarle el violín de sumujer.

Y los viajes… desde el Madagascar a Venezuela donde ha tocadocon la orquestra filarmónica de Caracas con Elmur Clanz, desdeAustralia a Berlin a tocar con Marie-Louise Höfer , desde Paris hastaItalia y mucho más pero, al fin, ha vuelto en Palma.

Viajando no solo hacia música pero también estaba muy interesa-do por conocer las realidades del país donde se encontraba y suscuentos son llenos de sutiles observaciones sobra los lugares y sushabitantes.

Algunas veces volvía (pocas), como cuando su tío Juan Llinas, queha sido también su grande amigo, ha empezado a construir hoteles, elvenia en Cala Millor para hacerle publicidad y tocar en ellos.

No ha perdido el gusto de viajar y por esto hace con su mujer lar-gos cruceiros.

Y sonríe cuando habla de todos los objetos que compra su espo-sa. Tantos que muchas veces el precio del sobrepeso, cuando esco-quen un avión, es casi superior a lo del billete de viaje.

Pero es de verdad encantador cuando empieza a hablar de lamúsica da cámara, del cuarteto de Harry Bentley del cual ha sidoprimo violín, de las dificultades, del estudio continuo y de la precisiónque necesitan estas actuaciones pero donde se puede al fin expresartoda la propia musicalidad.

“En una orquestra es como cantar en un coro… aquí es comocantar a solo” explica.

Y habla con tanto amor y tanta clareza que puede entenderle tam-bién quien no sabe nada de música.

Ahora su vida es más tranquilla, vive entre Palma y Cala Bona ytoca con el Trio Puccini formado por Pedro Granados, tenor, RafaelNadal, pianoforte, y el, Xerafi Nebot, violín.

No se puede olvidar otra su actual pasión, el golf, donde juegatodas las veces que puede y su cara bronceada le evidencia.

Se siente casi nostalgia cuando, con su bicicleta (no quiere usarcoche cuando puede evitarlo), se aleja.

Ha parecido muy breve el tiempo transcurrido hablando con estefantástico serverin.

Como cuando toca. ■

■ Galería serverina 7Maria Migliaccio

O, si Vds. lo prefieren, Zapatero en el País de las Maravillas. Desdeque ZP fue accidentalmente elegido para guiar los destinos de España,esto es una balsa de aceite. Con pequeñas excepciones como en cual-quier democracia que se precie, faltaría más.

Si Vds han tenido la fortaleza de escuchar algunos paisajes delEstado de la Nación (escucharlos todos sería algo imposible de puromasoquismo) habrán observado que ZP ha conseguido que el País fun-cione. Bastante mal, todo hay que decirlo,pero que funcione.

La economía, una maravilla y además atodos los que se quejaban les prometió quePepiño estaba preparado para darles másdinero, especialmente a Catalunya, avaladopor su compromiso, asegurando que estarí-an la mar de satisfechos con todo lo que lesiba a dar. Naturalmente no dijo de dónde ibaa sacar el dinero, entre otras razones por-que este ZP es lego en materia económicay en casi todo.

La cuestión social, bien gracias. Para este hombre las cuestionessociales se reducen a que las menores puedan comprar la píldora deldía después y abortar si ésta falla sin ataduras y sin que los padres ten-gan nada que opinar. Y de paso se aseguraba el voto a favor de las clí-nicas abortistas.

Y tuvo suerte de que el debate tuviera lugar antes de la final de laCopa; de haber sido después le hubierna pedido explicaciones por lapitada a los Reyes y demás símbolos de nuestra pobre democracia.Aunque todos sabemos que estas demostraciones de falta de inteligen-

cia carecen de la menor importancia pues se trata de cuarenta milnacionalistas exclusivamente. Ochenta mil, si la final hubiera sido en elNou Camp. Lo único chocante es que Él ZP, que parece ser que asumióla cartera de Deportes, no apareciera en la Final aplaudiendo a los dís-colos separatistas y, como no, con una sonrisa de oreja a oreja, tenien-do en cuenta el baño que el mejor Barça que han visto los siglos esta-ba dando a los cuatro leñadores del Norte. Leñadores viene de leña.

El resto de la Justicia, bien, Hay nuevoMinistro y ha dicho que la va a arreglar, osea, que bien.

Las relaciones con las “fuerzas socia-les” están mejor que nunca. La Ceoe sólo sequeja de que el problema de la economíaespañola se llama “los años de Zapatero” locual es decir poco de la realidad y losSindicatos de clase, bien, gracias. Puede serpor la pasta que ZP les ha dado por la“deuda histórica” o porque sí. Puede serporque están afónicos de tanto gritar en

Madrid (la Autonomía donde menos paro hay) en contra de EsperanzaAguirre o vaya Vd. a saber la razón, pero la realidad es que ni huelgageneral ni nada. Ya sabemos que cuatro millones y pico de parados notienen mucha importancia, sobre todo si hay unos doscientos mil fun-cionarios socialistas más y un numero indeterminado, pero muy alto denuevos “asesores” socialistas, pero la cosa no deja de ser chocante.

Sobre todo cuando nuestros aguerridos sindicalistas tiene la “barra”de manifestarse en Europa, siendo su País el que más parados tiene enla Comunidad Europea.

Piensen Vds. por un momento la que nos espera en este País de lasMaravillas, cuando al mejor Presidente del Gobierno que vieron lossiglos le queda más de media legislatura y al Mejor Opositor otro tanto.Por lo menos, que en una sociedad tan borreguil como la nuestra esteZP, saca cuatro conejos de la manga y le nombran Presidente perpetuocomo Fidel. Y con Rajoy, claro. ■

Opinió

28

DIARIAMENTE:* Especial desayunos. Buenos precios * Menú caserode lunes a viernes * Menú sábado, sabadete “Fideua”

TODOS LOS DIAS CONTAMOS:* Carta, Pa amb oli, Baguettes, Hamburguesas,Ensaladas, etc... * Sugerencias de la cocinera

* Buen trato y ambiente agradable* Paellas y Fideuas por encargo

Horario:de 9,00h hasta queel cuerpo aguante

Miércoles Cerrado

C/. del Pí, 5Cala Millor

(frente Hotel Can Simó)

Tel. 971 58 67 72

■ El Paraiso TerrenalJosé Luis del Reino

29

Publicitat

■Titol

30

Web, blog, e mail, on line, sitio, http … sonsiglas que hoy en día se pronuncian casi nor-malmente porque casi normalmente usamosinternet.

Los más jóvenes son los más hábiles por-que han crecido con una infinidad de juegoselectrónicos y están acostumbrados.

Pero no solamente ellos. También las per-sonas más maduras dejan fascinadas de loque se puede hacer con este nuevo medio decomunicación e intentan estudiarlo y usarlo,hasta que pueden.

Incluso la más que octogenaria reina deInglaterra, Isabel, ha aprendido a emplearlo y loencuentra entusiasmante.

Con Internet se puede comunicar con todoel mundo. El tiempo de escribir un “e mail”, osea un mensaje, pulsar “enviar” y ya ha llega-do. Fantástico.

Pero no es solamente esto. No es que sirvepara sustituir el buen viejo correo (que todavíaes necesario). Son tantas las cosas que sepueden hacer mediante internet que se hanescrito libros y se hacen cursos para explicar-las.

En particular el marketing electrónico es elestudio de tácticas y estrategias de uso demedios electrónicos, principalmente la web,

(que es como una tela de araña, la sede demillones de sitios que visualizan todo lo que sepuede imaginar, desde simples noticias a tien-das telemáticas o inserciones publicitarias) conel objetivo de captar y fidelizar clientes a travésde la publicidad y la venta de productos y ser-vicios.

- Pero ya no gira entorno a la marca, no escrear un logo ni cultivar valores de marca niconvencer clientes. El marketing hoy en díatiene un único objetivo: las personas. Y las per-sonas con nuevos hábitos requieren nuevasestrategias.-

Es el medio ideal hablando de turismo.Así también la regiduría de Turismo de Son

Servera ha abierto páginas para hacer saber loque puede ofrecer este pueblo en verano y eninvierno.

¿Cómo apuesta a las redes sociales web2.0 para la promoción turística?

Las redes sociales son forma de interac-ción social, son como un intercambio entrepersonas, grupos e instituciones que se identi-fican en las mismas necesidades y problemáti-cas y que se organizan para potenciar susrecursos.

La web 2.0 permite de mostrar cualessean todas las ofertas con las opiniones de las

personas que ya han tenido la experiencia detranscurrir sus vacaciones en los lugares quese están buscando.

Y en Facebook, Holidaycheck y Hotelcheckse puede encontrar también todo lo que serefiere a Son Servera, Cala Millor, Cala Bona yCosta de los Pinos.

Pedimos a Carme Nebot, regidora deTurismo de Son Servera :

”¿ Qué te parece de estos medios decomunicación y de publicitación Carme?”

“Quan vull viatjar, el primer que faig és cer-car per internet informació sobre possiblesllocs a visitar. Moltíssima gent avui en dia fa elmateix. Fins i tot, com ja has comentat tuMaria, moltes persons de la tercera edat ho fani en gaudeixen molt. Ho puc veure a ca meva:ma mare ho troba com màgia. I molts dels queno en saben demanen als seus fills que hofacin per ells. Amb tant competencia com hi haavui en dia i tenint en conte al gran ús que s’enfa no ens queda més remei que intentar apa-reixer en aquests mitjans tant com podem. I nonomés per fer publicitat, també ens obre unavia perqué els serverins que volen venir a lesescursions o altres activitats hi puguin trobartoda la informació de manera còmoda de caseva.”

■ Marketing electrónicoMaria Migliaccio

Opinió

Avda. de la Constitución, 507550 Son Servera

Tel. 971 56 70 08Fax 971 56 75 25

Móvil 629 74 59 53

Pensados para disfrutar hechos para durar

Limpiauto Son Servera

31

Opinió

El passat mes d’abril l’ajuntament serverí va inaugurar una novarealització urbanística,al vial de sa Telefònica,a Cala Millor, fins i totamb la degustació d’una paella, costeada per l’empresa que s’haencarregat de dur a terme les obres.

Que al nostre batle li agraden molt les inauguracions és bensabut,però que inauguri una obra sense finalitzar és vergonyós.I ques’atreveixi a batiar a n’aquest vial com un “bulevar” és ofensiu.

Suposam que la paraula “bulevar” prové de la paraula francesa“boulevard”. I un boulevard és un vial ,per lo general molt important,almenys amb quatre vies de circulació o més, amb amplies avingudespeatonals en els laterals.

La capital francesa, París, és la ciutat on n’hi ha més de “boule-vards”. I diuen que després de París la ciutat que disposa de méscarrers d’aquest tipus és Kansas City. Als “boulevards” més coneguts:Boulevard des Champs Elysees; Boulevard Montmartre, també a París;Sunset Boulevard, a Los Angeles; Las Vegas Boulevard, més conegutcom “ The Strip”; el Queens Boulevard ,a Nova York;

El Roosevelt Boulevard, a Filadelfia; el Rothschild Boulevard, a TelAviv……ara s’hi podrà afegir “Le Boulevard du Monsieur Barrientos”.

Quan el Boulevard arribi a Cala Bona ,ara no ha estat possibledegut a la intransigència d’alguns propietaris de terrenys rústics, quehan preferit que els expropiïn a la força, que signar un conveni ambl’Ajuntament, hi hauran de col·locar la pertinent placa commemorati-va, amb el nom del carrer, que ben bé podria ésser el que encapçalaaquest escrit. I per suposat un dinar, una segona paella, a càrrecaquesta vegada del“Monsieur “ que tant ha aconseguit pel nostrepoble. O de pizzes, que diuen que al seu restaurant les fan molt bones.

A la primera fase del “Boulevar” ja hi han sembrat els arbres pre-ferits del nostre batle, els PINS………A un francès que passava perallà li vaig sentir exclamar : “ Qui s’accroche à bon arbre, bonneombre le couvre”…Se’l veia feliç i content…

Com al nostre batle omplint els carrils bicis d’arbres que els faranmalbé d’aquí uns anys….Per això no és d’estranyar que l’altre dia elvessin revisant les obres del carrer de s’Ametler, també a Cala Millor,i xerrant en francès: “ C’est très intéressant….. c’est magnifique…..jesuis un socialiste….je ne suis pas religieux….Oh,Mon Dieu!!! ■

■ Le boulevard du monsieur BarrientosSebastià Vives “Perleta”

“Boulevard de Monsieur Barrientos”

32

Opinió

RojeriasRojo

Cuando la justicia permite que IniciativaInternacionalista se pueda presentar a laselecciones europeas del próximo mes dejunio, está demostrando que lo que ocurrióhace algunos años con la Ley de partidos queno permitió la participación de la IzquierdaAbertzale a las diferentes convocatorias elec-torales no era del todo correcta, vaya, quepara muchos de nosotros era una ley querecortaba,, cercenaba, o como carajo quera-mos decirlo las libertades, Julio Anguita, JordiBorja, Jaumre Boley, Angel de la Cruz (profe-

sores universitarios) y ocho o nueve masintelectuales y políticos de cuya opinión(sobretodo la de Anguita) muy pocos pueden dudar,a no ser los fachas de siempre, ya firmaronun manifiesto en contra de la ilegalización dedicho partido , y lo sospechoso, por parte delos partidos que promulgaron esa ley de par-tidos (PP y PSOE)con el apoyo de los mediosinformativos, es que no se haya hablado detal manifiesto y entonces nos surge una pre-gunta: ¿Qué nos han estado escamoteandodurante todos estos años?, al parecer de

estos políticos e intelectuales, además demuchos de nosotros nos han privado de laoportunidad de elegir libremente a una opciónpolítica que no se merecía estar “ilegalizada”.seria bueno que para evitar estas situacionesse derogara dicha ley.

Soraya s. de Santamaría y Leire Pajin sesupone y se espera de ellas que sean las por-tavoces del PP y del PSOE, pero con motivode las europeas, creo yo, no hacen otra cosaque pelearse verbalmente como los chiquillosen el recreo, “tu tonta“, “y tu mas”, esto dicho

así suena a chiste, pero con laque esta cayendo, que dicen enmi pueblo, no tiene nada de gra-cioso , y son estos detalles losque hacen que los ciudadanosvean a los políticos (no la políti-ca) como algo que no es mere-cedor de ninguna clase de cre-dulidad,

La leonesa sigue un añomas en segunda b con lo que elkamarada rojo, entre otrosmuchos leoneses, tendrá queseguir esperando a la próximatemporada para conseguir elsueño del ascenso a la segundadivisión, claro que no somos losúnicos que terminamos condecepción este año, el, Barça haganado las tres competicionesen las que se hallaba involucra-do, y esto lo ha hecho con unasolvencia total, lo que demuestrauna regularidad difícilmentesuperable, el año pasado le tocolo bueno al Madrid y lo disfrutodurante todo un añu ahora lestoca a los “culés” así que a losmerengue y a los leoneses nonos queda otra que esperar aque vengan mejores tiempos.Amen.

Març de 1930Dia 9. Fa un dia de reis, com diuen. A dins la nostra badia, per

damunt les aigües tranqui-les, devers les onze, hi passen molt a pro-pet de la vorera 19 unitats de l’Armada anglesa. Una és un vaixell por-taavions. La gent se n’adonà i pugen damunt els terrats. Van de SonJordi cap al castell.

Vull esmenar un descuit que vaig fer de certa importància. Es trac-ta de la venguda a Son Servera de l’infant D. Jaume de Borbó, fillsegon de Sa Majestat D. Alfonso XIII.

Es produí el dia 11 de setembre de l’any passat. Vingué a Mallorcaper dar més solemnitat a les festes de la Reconquesta de Mallorca.Vingué de Barcelona estrenant el vapor “Infante D. Jaime de Borbón”.Vingué a Son Servera de pas de les coves d’Artà a les de Manacor. Ala plaça entrà en el cafè d’en Teula, d’en Boto. L’auto que anavadavant, ocupat per l’altesa, anava amb una bandereta indicadora. Unagran emmurtada cobria els carrers. De les cases penjaven banderesespanyoles. Arriba a l’altura devers la una. Es va aturar molts pocsminuts. Anava molt senzill. El mateix vespre embarcaren cap aBarcelona.

Dia 13. A les sis del capvespre, en el local de la Congregació, rom-pen una taula de vim. Els autors són: Biel Llull Gili, Xerafí Llabrés,Salvador Ballester, Joan Lliteras, Biel Mim, Joan de ses Eres. Tenenl’encert d’anar a casa del vicari a contar-ho. Fa de llengua enXerafí Rebost, els altres estan conformes en les declaracions, diuenque jugaven a caballitos.

Dia 17. Ens arriba la notícia de la mort de D. Miguel Primo deRivera. Ha mort a París, a l’hotel on s’hostatjava. El trobaren tiratdamunt el llit de mala manera.

Dia 26. Els sacerdots del poble, per encàrrec del Comitè de laPàtria, celebren una missa en sufragi de D. Miguel Primo de Rivera.

Prenen redossa dins les aigües del Port Nou dos vaporets queremolquen un gros aparell. Resulta ésser un “Dique” construït per laCasa Constructora Naval de Oriente; el seu destí es Maó i pesa 2000tones. Els qui manen el vaporet són molt amables i el mostraren men-tre donaven tota classe d’explicacions. Aquest aparell ha costat25.000.000 de pessetes. Els propietaris del vaporet en guanyen50.000 per dur-lo a Maó.

Dia 28. Avui s’estrena la taula que es col·locarà davant el SantCrist. És feta pel fuster Xerafí Cassador i és de faig.

Dia 30. Estant absents els vicaris, han obert els congregants ambla clau de D. Pep; en Nofre Mestre tira a l’aire una gorra i l’agafa enBiel Abraham Rego, pega a una taula de vim que cau a terra i es rompla pedra en dos trossos. Arriba el vicari Lliteras i li conten què ha pas-sat. Reconeixen haver obrat malament.

AbrilDia 9. Tenim el temps molt romput i tempestuós, ja fa tres o qua-

tre dies. El concert va molt bé.Dia 13. Tenim els Dotze Sermons. El temps del Rosari, una turba

d’al·lots juguen per damunt el cor i terrats, tomen la llàntia de laCapella de la Puríssima, omplen d’oli la dona de D. Antoni Maria Llull ina Tonina, filla de sa Polla de n’Antoni Boto.

Dia 14. El diari ens dona la notícia que ha estat promocionat pelbisbe de Mallorca, el bisbe de Barcelona Excm. Sr. Josep MirallesSbert, paisà nostre. Ens n’alegram.

Dia 17. Dijous Sant. La processó va bastant malament, moltapoca gent a les funcions.

33

Memòria històrica

PREUS ANTICRISI

OFERTA CLASSESPILATES I IOGA

PILATES IOGA

Maig – Juny – Juliol 100€ 115€

1 mes 38€ 45€

1 sessió 8€ 10€

20% dte en fisioteràpia imassatges per a federats

10% dte si realitzes més d’una activitat

■ Sa pàgina de n’Antoni BessóSon Servera, anys enrere

Antoni “Bessó”

Triatge i ordenació: Mateu “Fena”

Don Jaime de Borbón

La venguda a Son Servera de l’infant D. Jaumede Borbó, fill segon de Sa Majestat D. Alfonso XIII

Vingué a Son Servera de pas de lescoves d’Artà. A la plaça entrà en el cafè d’enTeula, d’en Boto. Una gran emmurtada cobriaels carrers. De les cases penjaven banderesespanyoles. Arriba a l’altura devers la una.

Es va aturar molts pocs minuts.

Opinió

34

■ La crisiPere Sart

Una final de copa, un final de lliga i un ten-nista anomenat Rafel Nadal no han estat sufi-cients per fer-nos oblidar una crisi que, segonsuns, sols es pot comparar amb la de la SegonaGuerra Mundial. Els parlamentaris es barallenuns amb els altres per haver arribat a aquestasituació. La crisi és una mutació, un canvi per auns de la gran balquena a l’austeritat, d’anar asopar els caps de setmana a quedar-se a caseva i sopar d’un pamboli.

Quasi tots els mitjans de comunicació, avuien dia, estan parlant de crisi, la qual ha motivattants milions d’aturats. El famós ball, anome-nat Parado de Valldemossa, no sé si té res aveure amb tot això, ja que na George Sand, l’a-miga d’en Chopin, mai no el va veure amb bonsulls, d’igual manera qui el ballaven.

L’atur, una paraula nova, “per manca de tre-ball, inactivitat forçosa d’un assalariat”.Consultant una enciclopèdia podem veure quehi ha diverses classes d’atur:

- Atur crònic que, segons la teoria deKeines, és produït en el sistema liberal enabsència de tota intervenció de l’Estat, el qual ésl’única possibilitat d’assegurar la plena ocupa-ció.

- Atur cobert subocupació. D’aquest sí quen’hi ha hagut molts que han abusat.

- Atur forçós dels treballadors, disposats a

acceptar una feina en condicions inferiors a lescorresponents al seu lloc de treball.

- Atur tècnic. Es tracta d’un cessament deltreball en alguns sectors d’una empresa quanaltres sectors no poden proporcionar els ele-ments necessaris per al desenvolupament delprogrés tècnic.

Un atur per massa progrés, aquí semblaque es troba la qüestió. Totes les masses fanmal, segons una dita molt popular. La paraula“massa”, tal vegada s’ha conjugat excessiva-ment: massa pisos, massa hotels, massa hipo-teques i també, potser, massa immigrants. Totaquest conjunt de factors podrien ser la causade la situació a la qual hem arribat.

“Pensar”, un verb oblidat, com si fos d’unaaltra generació, austera, rígida i amb molts desacrificis; ja ningú no perd el temps a pensar,corre com el vent i s’obliden d’allò que pot fer elvent, i també d’allò que qualque vegada fa.

El programa d’Universitat Oberta per aMajors a Son Servera cada dilluns es va desen-volupant a les Escoles Velles. La crisi financera ieconòmica en fou una de les conferències; talvegada la causa d’haver tocat aquest tema avuifou la conferència de Maria Sard Bauzà, profes-sora del Departament d’Economia Aplicada de laUniversitat de les Illes Balears. Una hora d’hipo-teques, de bancs i els seus derivats a una gentmajor, ja jubilats i altres en un atur forçós i sensemudar ni un segon. No així al final, quan es des-pertà el torn de preguntes de si els bancs elspodrien fotre els seus estalvis acumulats al llargd’anys d’esforços i sacrificis. No sé si val pensaren aquella senyora de la llauna de Cola-Cao queva soterrar, guardant-hi els doblers per dins elseu jardí.

Un altre demanà a la conferenciant comescrivia el final del seu primer llinatge, amb d oamb t? Malgrat que ja sabia que ho feia amb d,demanar per demanar pot ser absurd, contra-produent, però romandre dins el silenci, sensecap pregunta a fer, podria ser trist i llastimós, i amés a més si sols és per dues lletres, la d o la t.

C/ Esperanza, 29 local A -esquina C/ Escola-

Tel. y Fax: 971 81 71 6507550 Son Servera - Móvil 646 207 298

email: electricaluengo@gmail.com

HACEMOS ANALÍTICA CUTÁNEABIOTIPO CUTÁNEO (tipo de piel)

Analítica - Diagnóstico - Prescripción - Asesoramiento

TOTALMENTE GRATUITO

El mejor regalo PARA TÍtu higiene Lamdors desde...

29 euros T.H.P.T. BASICIncluye: Limpieza calmante, masaje

neurorelajante especial L.G.S., extracción básica,peeling tratante pulidor descongestivo

regenerador oclusivo facial, tratamientohidro-humectante y protector

P E L U Q U E R Í A - E S T É T I C AAvda. Joan Servera Camps, 34 - 07560 Cala Millor

Tel. 971 814 148 - peluqueriavp@hotmail.com

George Sand Rafa Nadal

Qui és na Maria i quina obra és Maria?Maria és na Maria Mesquida, una dona que va néixer a Son

Servera l’any 1913 i que va morir el 1996. La seva vida, aixícom el fet que patís la malaltia d’Alzheimer els seus darrersanys, són els eixos vertebradors de la nostra obra Maria?

L’estructuració de l’obra deu haver estat complicadade compilar segons la fragmentació de la història a l’ho-ra d’estructurar-la segon la malaltia i els records del per-sonatge central; és una obra de teatre des de la malaltia del’alzheimer, com si fos contada per qui la pateix. Enspodríeu explicar un poc la idea que heu volgut exposaramb el guió i la interpretació?

És cert que l’estructura és fragmentària, perquè vol reflec-tir un poc l’estructura de la memòria. La memòria és selectiva,aleatòria. No triam el que recordam. Així, l’obra fa bots tempo-rals en diferents moments de la vida de na Maria, sense ordre

Entrevista - Teatre

35

■ Entrevistam la companyia de teatre EN BLANCque representarà l’obra MARIA? a La Unió, una històriaverídica d’una padrina serverina malalta d’Alzheimer

cronològic, però sí amb un ordre emo-cional i dramatúrgic perquè el ritmede l’obra no decaigui.

Crida l’atenció el bot genera-cional de na Maria, tres actrius pertres èpoques diferents d’un mateixpersonatge. La filla, la mare i lapadrina. Quina es la intenció desde la Direcció a l’hora de desdoblaren 3 actrius un mateix personatge,amb una malaltia tan complexa iconcreta?

Veig que totes les preguntes par-len de la malaltia de l’Alzheimer i vol-dria dir que l’obra parla de més coses.Parla, molt especialment, de l’amorentre generacions, entre mares i filles,parla dels records, de la solidaritat, ide molts altres conceptes. I això és elque s’ha tractat d’enfocar des de laDirecció. No només reflectir el dia adia quotidià d’una malaltia, sinó posaren solfa tots aquests altres conceptes.

Qui és la companyia EN BLANCi com arriba una companyia deCiutat a una història d’una dona deSon Servera per fer-ne una obrateatral?

EN BLANC és un dels segellsescènics de la productora RES DERES& EN BLANC, S.L., nascuda aMallorca l’any 2000 amb la voluntatde crear des de Mallorca una produc-tora capaç d’aportar un teatre diferenti de qualitat. EN BLANC realitza unamarcada aposta pels textos contem-poranis mallorquins sense renunciar auna mescla de llenguatges en què laplàstica, la música i la poètica tenenun pes important. La vinculació arribaperquè na Marta Barceló, jo mateixa,som una de les cofundadores delgrup, i som l’autora de l’obra, inspira-da en la vida de la meva padrina, naMaria Mesquida.

Tractant-se de la vida d’unaserverina, què podríeu dir alsespectadors serverins d’aquestaobra i què es poden trobar els dies6 i 7 de juny al teatre La Unió?

Es trobaran, a part d’una obra ins-pirada en la vida d’una serverina,anècdotes que fan referència al poblei que varen succeir, per exemple,durant la Guerra Civil i durant els anys60, així com descripcions de la vidaquotidiana del poble dels anys 30, perexemple, els costums a l’hora del fes-teig.

S’ha de dir que, en la recreació dela vida de na Maria Mesquida, com aautora m’he pres la llibertat de ficcio-

nar algunes coses per tal que l’obrasortís més redona. Per exemple, hecanviat el nom de tots els seus fills.

Quins retalls personals enspodeu donar de l’existència reialde la persona en què està basadal’obra?

Na Maria Mesquida va enviudarjove, amb cinc fills, quan el majortenia deu anys i la petita sis mesos. Elseu home, en Jaume Femenias,manescal de Manacor, va morir en unaccident contra un tren. Na Maria, queva passar a viure a Manacor i desprésa Palma, va haver de lluitar tota laseva vida per treure els seus fillsendavant i aconseguir donar estudis atots. Malgrat tot això, ca seva sempreva ser una casa alegre i de portesobertes a tothom. Va ser de les prime-res en aprofitar el turisme, va posaruna petita tenda de souvenirs a CalaMillor i també va fer uns apartamentsen uns solars que tenia, encalçantnotaris, arquitectes, aparelladors... NaMaria Mesquida va ser una personaextraordinària, emprenedora i valenta.

Després de la vostra feina des-envolupada amb l’obra teatral, ambaquest problema social i aquestamalaltia com l’alzheimer, quina ésla vostra visió d’aquesta malaltiaen la societat actual, ja sigui desdel caire social ( de conscienciació)i des de l’actuació dels organismesgovernamentals i la sanitat?

Es tracta d’una malaltia duríssimai que té un alt cost emocional per partdels familiars. Veure com ta mare, oton pare, o el teu padrí perd gradual-ment la memòria fins al punt de noconèixer-te, fins i tot de no reconèixer-se, és molt trist per al familiar-cuida-dor. Els familiars es poden unir a lesassociacions que hi ha. Nosaltres, perfer treball de camp, vàrem visitar elCentre de Dia de la Llar d’Ancians dePalma, al carrer General Riera, que téuna unitat dedicada a malaltsd’Alzheimer, i val a dir que la tascaque realitzen allà tot el personal (psi-còloga, fisioterapeutes, infermers,etc), ens va resultar admirable.

Dins de la tristor que suposaaquesta malaltia, nosaltres insistim adir que l’obra respira també altresvalors, valors que ajuden a contrares-tar aquesta tristor. L’obra parla molt,com hem dit, de les relacions entremares, filles i nétes, enteses des delpunt de vista de l’amor i l’afecte, lasolidaritat i la generositat. CM7

Un viatge a través del temps que comença a la part forana irural de Mallorca, concretament a Son Servera, la segona dècada

del mil nou-cents, i acaba a Palma els anys noranta.Inevitablement, està marcat pel context històric i social.

Així, la guerra civil, l’arribada massiva del turisme a Son Serverai d’altres fenòmens es veuen reflectits en aquest text.

Actualitat

■ La Casa de Extremadura celebróen Ses Barracases una Romería con aires rocieros

36

El pasado 17 de Mayo en la finca de lesBarrascases: la Casa de Extremadura celebróuna Romería con aires rocieros. A ella asistieronsocios y simpatizantes de todas las regiones asícomo miembros del Ayuntamiento los que felici-taron esta iniciativa promovida principalmentepor los más jóvenes del Centro. La Santa misafue celebrada por el Fr.Tomeu párroco de CalaMillor y cantada por el Coro rociero de la Casa deAndalucía de Calviá. No faltaron los trajes desevillanas típicos de Andalucía, los farolillos, loscaballos, carruajes y sobre todo el popular “rebu-jito” propio del rocío. El evento fue patrocinadopor el Govern Balear y la Casa de Extremaduraen colaboración con el Ayuntamiento de Son Servera. Se ofreció a losasistentes una degustación de la típica caldereta de de cordero y decerdo . Los más pequeños pudieron disfrutar de los paseos en carro-za y de las demostraciones ecuestres de nuestro amigo Manolo con sucaballo que ofreció la típica estampa andaluza al entorno. Los bailescon su caballo al compás de sevillana impresionó a todos.

A las seis de la tarde la escuela de baile de Sátur Jímenez dePorto Cristo colocó el broche final a una fiesta donde la alegría y elbuen hace fueron la nota predominante.

Su presidente Pedro Luengo y el grupo de jóvenes que colabora-ron en este proyecto prometieron volver a repetir el próximo año ysuperar los imprevistos de este año.

La Casa de Extremadura quiere agradecer la colaboración pres-tada por todos aquellos que bien con la caldereta o en el montaje dela romería hicieron posible este gran día, en especial a Manolo, laaportación voluntaria de Sátur Jimenez con su grupo de baile y todoslos que incondicionalmente apayaron esta iniciativa.

Pedro Luengo

TOT PER HOME I DONA

TEL. 971 817 119 - AVDA. CONSTITUCIÓ, 28- SON SERVERA

ManteleriasCortinas

Telas mallorquinaspara vestir su hogar

Plaça Sant JoanTel. 971 567 760

Tot enmerceria

Horari: 9’30 a 13’00h16’30 a 20’00 h

Plaça Sant Joan, 11Tel. 971 567 137

Colección primavera-verano

ColecciónPrimavera-

Verano

Seguimos con las rebajas

Descuentosdel 50%

R E B A I X E S

Libreria papeleria ColorinsVenta de revistas y prensa - Servicio de fax y fotocopias

Plastificado Encuadernación - Recarga Móviles - Objetos RegalosDe lunes a sabado, mañanas 8.00h a 13.15h, tardes 16-30 a 20.00h.

Domingos abierto de 8.00h. a 13.30h. C/ Pere Antoni Servera, 38 - Son Servera

37

Nota d’empresa

■ Esotérica nº 7

Lydia es una joven, vitalista, conocedora de todo lo relacionado conlo esotérico y que ha abierto una tienda en la C/ Joan Servera Camps15, que con el nombre de Esotérica nº 7, ofrece una amplia gama deservicios: desde plantas medicinales, variedades de tés etc.

Así como también vende rituales, asesora como hacerlos y si elcliente lo desea, también los desarrolla personalmente.

Aunque hace muchos años que vive en Cala Millor y ha trabajadoen hostelería, siempre ha ejercido esos poderes especiales que hamamado y aprendido de su abuela y de su madre y que lleva dentrode si misma, como una ansia de ayudar a la gente.

También hace imposición de manos con piedras volcánicas en las

zonas del cuerpo que lo requieran para sentirme mejor.Realiza consultas de tarot y mediante las runas, unas piedras

pequeñas que deja esparcir ante el cliente, puede decirles muchascosas sobre su vida, orientarles en la consistencia laboral y otras cosasmás. El oráculo de la runas es de los tiempos de los celtas y unos delos más antiguos que se recuerdan.

En Cala Millor, con esta especial tienda, la oferta complementariaha dado un giro, puesto que las personas, quieren saber de sumomento actual y de su porvenir y Lydia tiene muchas respuestas.Visítenla.

Redacción CM7

Ofertas mes de junio

C/Ca s’Hereu, 17 - CALA MILLOR

Tel. 971 585 686

Pizza2 ingredientes+1 lata refresco10’00euros

Pizza4 ingredientes+1 lata refresco12’00euros

2 Pizzas familiares2l. refresco gratis o

1 botella Lambrusco

PróximamenteServico adomicilio

Cada 2 pizzas0’5 l. refresco gratis

Cada 3 pizzas1l. refresco gratis

Cada 4 pizzas2l. refresco gratis o

1 botella Lambrusco

38

Nota d’empresa

■ Restaurant GrillBinicanella, unambient diferent!Prova-ho!

Entre la carretera de Son Servera iCapdepera, ben indicat per rètols, arribareu alrestaurant Binicanella. Situat en el que fouantigament un convent benedictí, aquest res-taurant està envoltat d'un paisatge eminent-ment mallorquí, verge, on es respira airenatural, olor de pi, a terra i plantes autòcto-nes, una tranquil·litat agraïda on només la

xerrada a les taules dels comensals trenca elsilenci.

Dirigeix aquest restaurant na Petra, unajove simpàtica i molt treballadora. Ha tengut icontinua tenint un bon mestre: el seu pare, enSebastià Castelar.

A l'àmplia terrassa hi ha un forn de llen-ya on es fan els millors bracets de me i por-celletes de la comarca, perquè la llenya liimpregna un sabor natural i amb molta aten-ció el cuiner deixa passar el temps adequat

per a la seva millor cocció. A més de carns algrill, hi podreu degustar des d’ensalades amagnífics arrossos, ja que disposen d'algu-nes especialitats.

El servei és bo i els preus també, hopodeu comprovar si el visitau, i de ben segurque no vos defraudarà.

Tenen obert els migdies a partir de les 12h fins a les 15 h, i els vespres, de 18 h a23 h. Els dimarts tanquen per merescut des-cans. Redacció CM7

¡TU TIENDA ESOTÉRICA! Visítanos!Encontrarás figuras decorativas, (fuentes y jardines Zen)

Amuletos,baños de descarga, limpiezas de hogar.Aceites litugícos, saumerio.

Aguas benditas y magnetizadas,(Lourdes,Fátima) etc.Amplia gama de tés, plantas medicinales y

jabones naturales, alineación de loschackras.

Se hacen: limpiezas espiritualesTermoteracia, (Piedras volcánicas) imposición de manos.

Consultas de tarot, rituales y trabajos personalizados¡ NO DUDES EN LLAMARNOS!

Petra i Sebastià Castelar

Cita previa: 639 53 20 79C/ Joan Servera Camps, bajos 15 Cala Millor

Esotérica nº 7

39

Publicitat

Esports

■ La selecció balear cadet, dirigida pels serverinsJoan Nebot i José Martínez, queda terceraen el Campionat d’Espanya de Seleccions

40

Del 29 d’abril al 3 de maig es disputà a Logroño el Campionatd’Espanya de Seleccions, en què la cadet masculina balear, dirigidaper Joan Nebot i José Martínez, ambdós de Son Servera, quedaren en3a posició, un excel·lent resultat.

ILLES BALEARS 2 - LARIOJA 0ILLES BALEARS 2 - ASTURIAS 0CATALUNYA 4 - ILLES BALEARS 2 (SEMIFINAL)

ILLES BALEARS 2 - ANDALUSIA 2 (quanyà per penals Illes Balears)

Cal assenyalar que entre les dues fases, només la selecció cata-lana ha pogut vèncer la balear, cosa que demostra l’excel·lent torneigque han disputat.

PROMOCION JUNIO*Prepara tu piel para el veranoPEELING + ENVOLTURA

DE VID ROJA(Antioxidante,Rejuvenece)

Por tan solo 39€

*Bronceate y calme la pielcon los productos de

MONOI DE TAHITÍ 100% Natural

20% descuento.

Ahora tambien ofrecemosUñas de Gel

Extensión de pestañasOsteopata Reconocido

(con cita previa)

PescadosCarnesArrocesFideuá

CalidadBuen servicioBuen ambienteBuen comer

Clases de YOGAMartes y Jueves

a las 19:30

Esports

41

El propassat 17 de maig, es va celebrar el Campionat Balear deTècnica Infantil i Adult amb la participació dels nostres al·lots: XavierRiera, Alícia Martínez i Laura Martínez. També hi participà el nos-tre professor Gregorio Martínez, que quedà en segona posició (sub-campió de Balears). En la categoria benjamí cal destacar el tercer llocobtingut per Xavier Riera i Alícia Martínez, que accediren a la final.Laura Martínez, en infantil femení, quedà a les portes de la final, peròassolí un meritosa 5a posició.

El mes d’abril se celebrà l'Open Consell de Mallorca en la modali-tat de combat, amb la participació dels nostres infantils i sènior. EnInfantils hi varen participar Manolo González (benjamí), Xavier Riera(aleví), Alícia Martínez (infantil), Luis Maldonado (infantil), Emilio

Viñau (cadet) i Laura Martínez (cadet). Cal destacar el primer lloc deXavier Riera i la tercera posició obtinguda per la resta dels nostresparticipants; igualment cal fer referència als primers combats deManolo González en categoria benjamí i d’Emilio Viñau i LauraMartínez en categoria cadet, ja que era la primera competició decombats que realitzaven. En sènior hi varen participar els alumnessegüents: Miquel Àngel Nebot, Franco Nahuel, Adam Maldonado,Guillermo Sureda, Marc Pons i Coral Pérez. El campionat es vahaver de suspendre per un contratemps, però es reprengué a finals demaig (ja notificarem els resultats més endavant).

Volem agrair i reconèixer als nostres competidors, familiars iamics la seva presència i ganes de fer en un esport minoritari,però en alça; en especial al nostre professor Gregorio Martínez,pel seus coneixements i virtuts, pel seu suport, la seva il·lusió iper les ganes de fer bé les coses.

■ Primera participacióoficial del TaekwondoGrego “Son Servera”

42

Nota d’empresa

■ Citycar 2000 presentael nou Chevrolet Cruze

Domingo Martí, conseller delegat aManacor, augura un bon futur.

El passat 8 de maig va tenir lloc a la Reserva Rotana, concreta-ment a la zona enjardinada del restaurant, la presentació, per part delseu conseller delegat a la zona de Llevant, Domingo Martí, el nouChevrolet Cruze.

El Chevrolet Cruze és el cotxe ideal per al moment ideal. Eleva eldisseny, la qualitat de fabricació i el refinament de marxa en el seg-ment compacte europeu.

Avalat per un anticipat alt nivell EuroCAP de seguretat en cas dexoc i per una línia de motors completament nova, el Cruze anuncia unnou llenguatge de disseny global de la marca Chevrolet.

La línia de sostre en forma d'arc, que s'estén des del parabrisamarcadament estès fins als pilars posteriors molt fins, és la caracte-rística principal exterior del Cruze. Combinats per una tapa de maletermolt curta, ofereix unes proporcions més pròpies d'un cupè que d'unaberlina compacta. El Cruze té una aparença poderosa amb les sevesrodes situades en els bords exteriors de la carrosseria dibuixada amblínies tenses. L'aparença de qualitat es reforça amb una carrosserianeta i poc recarregada, lliure d'adorns.

L'esvelta aparença està avalada per un coeficient aerodinàmicd'un 0,31 i per una construcció d'una qualitat pròpia de cotxes moltmés cars. Uns acabats i ajustaments dels millors de la seva categoriacontribueixen a la seva qualitat.

El seu disseny interior sedueix, combinant un ambient esportiu icàlid alhora. La cabina d'aquest cinc places es caracteritza per harmo-nioses i fluides línies i per aplicació de materials granulats i suaus altacte. El tema principal de disseny de l'interior és una moderna expres-sió d'una tradicional nota del disseny de Chevrolet, la cabina divididadel Corvette, un motiu dissenyat per suscitar a conductor i passatgeruna experiència compartida més propera. Un model d'ajust en tresdimensions es va utilitzar en el disseny del panell d'instruments prin-cipal. Els indicadors analògics disposen d'una retroil·luminació LED enblau polar i blanc.

La tela de les tapisseries inclou costures franceses que proporcio-nen una excel·lent durabilitat i eviten la possibilitat d'aparença de“costures tibant” amb el temps.

L'estructura del Cruze està entre les més rígides de la seva cate-goria, amb una rigidesa torsional d’un 140% major que la del seu pre-decessor. La forta i ajustada estructura és clau per evitar sorolls, vibra-cions, així com per aconseguir bones cotes de seguretat passiva i lespropietats dinàmiques òptimes.

Els motors, completament nous, de gasolina d'1,6 i d’1,8 litres,són completament d'alumini i juntament amb el motor 2,0 turbo diè-sel de 16 vàlvules componen la gamma de motors. El nou motor turbodièsel desenvolupa 150CV/110 kw i afegeix potència amb més estal-vi. La impressionant economia de consum, 5,61/100km en cicle com-binat, permet una autonomia de més de 1-000km. Disposa d'un filtrede partícules de sèrie que no requereix manteniment.

Durant més d'un segle, el nom de Chevrolet ha estat sinònim dequalitat, de vehicles dissenyats per satisfer les necessitats de la vidareal. És a dir, cotxes que no sols ofereixen un estil expressiu, sinó quetambé compten amb un equipament més pràctic i demostren un altrendiment perquè en treguis el màxim profit diari.

Cruce Costa dels Pins direcció Port Vell - Son Servera Tel. 971 840 120

43

Publicitat

JUNY i AGOST- PERMIS B -

TEÒRICA COTXEEspecial estudiants

En temps difícils,preus ajustats

OFERTA MATRÍCULAAbans 100 euros

ARA 50 euros

JUNIO y AGOSTO- PERMISO B -TEÓRICA COCHEEspecial estudiantes

En tiempos difíciles,precios ajustados

OFERTA MATRÍCULAAntes 100 euros

AHORA 50 euros

* TEL. CALA MILLOR - 971.585.526 (10h a 13h / 17h a 20h)* TEL. SON SERVERA - 971.567.990 (17h a 20h)* TEL. CALA RAJADA - 971.566.758 (17h a 20h)

AUTOESCOLACANOVAS

✔ ✔

CURS INTENSIU AGOST* Inici 10 d’agost

* Examen 1 de setembre* Horari: 18 a 20’30 h.

CURS INTENSIU JUNY* Inici 22 de juny

* Examen 13 de juliol* Horari: 18 a 20’30 h.

CURSO INTENSIVO JUNIO* Inicio 22 de junio

* Examen 13 de julio* Horario:18 a 20’30 h.

CURS0 INTENSIVO AGOSTO

* Inicio 10 de agosto

* Examen 1 de septiembre

* Horario: 18 a 20’30 h.